Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96013 | Griu i Ambisfena: figures infantils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/griu-i-ambisfena-figures-infantils | <p>Geganters de Sant Cugat - Projecte de figures infantils</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Griu i l’Amfisbena són dues figures del bestiari festiu santcugatenc, promogudes per la colla dels Geganters de Sant Cugat. Aquests dos elements, presentats el 2021, representen figures fantàstiques que es poden veure en els capitells del monestir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues figures estan pensades per ser portades per infants d'entre 4 i 8 anys, i es subjecten al cos gràcies a unes corretges que es col·loquen a les espatlles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són dues peces realitzades en cartró pedra, resultat de la construcció d'una figura en fang i d’un motlle d’escaiola. Estan policromades amb pintura a l’oli i envernissades. Les peces fan entre 100 i 110 centímetres de llargada, entre 60 i 70 centímetres d’alçada i entre 40 i 50 centímetres d’amplada. El pes de les figures és d'entre cinc i sis quilos.</span></span></span></span></span></p> <p>El griu té cos i cap, amb ales i coll emplomat d'àliga i potes amb urpes i cua de lleó i és el guardià dels capitells del claustre. L'amfisbena és una serp de dos caps i representa el bé i el mal.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Simultàniament, es va crear una llegenda a càrrec d’Eva Tataret, que va ser il·lustrada pel ninotaire Pere Rovira.</span></span></span></span></span></p> | 08205-822 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014, en el marc de la participació de la colla de Geganters de Sant Cugat al Correllengua d’aquell any, es va organitzar una activitat infantil en què els infants havien de portar figures realitzades amb goma EVA. L’èxit de l’activitat va ser rotund, i es va constituir una comissió per crear i avaluar possibles propostes de figures que poguessin estar vinculades amb la colla gegantera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La comissió va considerar la importància artística dels capitells del claustre del monestir de Sant Cugat. Es va redactar un informe amb diferents propostes per crear unes noves figures del bestiari festiu santcugatenc. Aleshores es van escollir dues bèsties representades en els capitells: el griu i l’amfisbena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Nuxu Perpinyà, de Girona, va ser l’encarregat de construir les figures infantils de la colla gegantera l’any 2021. Pere Rovira, conegut com a Biri, ninotaire, va fer uns dibuixos que van servir per il·lustrar el conte del Griu i l’Amfisbena. L'import de les dues figures va ser de 1.210 euros.</span></span></span></span></span></p> <p>Es van presentar a la Festa de la Tardor de 2021.</p> | 41.4733933,2.0846128 | 423567 | 4591714 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Nuxu Perpinyà | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 96014 | Casa Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cot | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic construït el 1944. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació situada davant de la casa impedeix observar la planta baixa. S'intueixen unes escales exteriors per accedir al primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra quadrada amb llinda recta i, a la cantonada dreta, es troba la porta d’entrada a l’edifici. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la primera planta hi ha un balcó amb pilastres adossades a les cantonades i una barana de ferro. A l'esquerra hi ha una porta d’accés al balcó, amb persianes de llibret de color verd. A la dreta hi ha una finestra, també amb persianes de llibret verdes. El balcó està cobert amb una estructura metàl·lica amb teulada de plàstic i veles per generar ombra. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al pis de golfes hi ha una finestra quadrada al centre, amb llinda recta i ampit de ceràmica vidriada de color verd. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és arrebossat, amb arquitraus de fusta al ràfec. Sota el ràfec hi ha dos petits òculs ceràmics de ventilació del sostremort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cancell de la finca és format per dues pilastres amb un remat motllurat i una porta de doble fulla de ferro forjat amb un acabament curvilini. La tanca és un mur arrebossat, amb una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08205-823 | Passatge de Segalà, número 8 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1944.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4447455,2.0771818 | 422913 | 4588541 | 1944 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96014-082301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96014-082302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96014-082303.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96016 | Carnaval de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-de-sant-cugat | <p>Comissió de Carnaval i del Gall de Sant Cugat (2018). <em>Pla estratègic 2018-2022 del Carnaval de Sant Cugat</em>. </p> <p><em>Diari de Sant Cugat,</em> 31 de gener de 2014.</p> | XXI | <p>El carnaval de Sant Cugat compta amb elements que són singulars del municipi i que són resultat d’una intensa reflexió i creació que ha tingut lloc durant les dues darreres dècades. S'hi ha reincorporat, per exemple, el Ball de Gitanes, tradicional a molts municipis de les comarques del Vallès Occidental i Oriental.</p> <p><span><span><span>El dijous gras, a la plaça de Sant Pere, es fa el ball dels Estirats, uns aristòcrates estirats, rics i conservadors que no volen celebrar el carnaval. A continuació es fa </span></span></span>la Crida del Gall al carrer Major que s'acompanya per músics; la baixada del Gall del campanar i la processó fins a l’Ajuntament. Tot seguit, la presa de poder i el pregó del Carnaval. <span><span><span>El gall penell del Monestir de Sant Cugat, conegut per la tradició de l’assassinat de l’abat Biure, forma part del bestiari festiu de Sant Cugat des de l’any 2014, i representa el rei del Carnaval. El gall és obra de Galdric Santana. Està fet amb fusta xapada i planxes de coure i té un pes de vuitanta-cinc quilograms. Conté 268 plomes de coure.</span></span></span></p> <p>El dissabte té lloc l'inici de les cercaviles de les Gitanes des de diferents places de la ciutat amb acompanyament musical. <span><span><span>Els balladors són convocats al matí en diferents punts de la ciutat on a les dones se’ls ofereix un clavell vermell i van en cercavila fins a la plaça d’Octavià. Abans del ball de Gitanes, té lloc el ball de Velles una dansa teatralitzada durant la qual els balladors interactuen amb el públic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el ball de Gitanes, </span></span></span><span><span><span>els homes acostumen a portar camisa llisa, armilla, pantalons negres i espardenyes; i les dones camisa llisa, mantó de Manila, faldilla negra, espardenyes i el clavell vermell a l’orella o entre el cabell. Tots porten un mocador blanc i castanyoles. </span></span></span><span><span><span>Les parelles entren a la plaça a galop on fan els diferents balls: l’avió, xotis 1, xotis 2 i xotis 3. En acabar, tothom crida “Menta!”, i els participants beuen un xarrup de licor de menta. Aquest fet, anima a fer el ball més intens, augmentant el ritme, i ballant la jota i un pas doble. Just després del ball de Gitanes, té lloc el ball de Giovenetes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El diumenge se celebra el ball de Gitanetes, la versió infantil del ball de Gitanes. </span></span></span></p> <p>Finalment, el dimecres de Cendra es fa l’acte de retorn del poder i la processó d’enterrament fins a la Llotgeta del Monestir. </p> <p><span><span><span>Durant aquests dies de Carnestoltes també es poden veure les tradicionals comparses de disfresses i s'organitzen balls, actuacions musicals i àpats populars.</span></span></span></p> | 08205-824 | <p><span><span><span><span lang='CA'>A principis de la dècada dels 2000, es va renovar la festa del Carnestoltes amb la creació d’un discurs i un ritual amb el Ball de Gitanes i el Gall. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2000, la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Sant Cugat es va fer càrrec de l'organització del carnaval, cercant noves idees per potenciar els actes per a totes les edats. Així, es van establir quatre eixos de treball: festa infantil (el diumenge al matí, amb la continuació de l’acte organitzat per l’Ajuntament), Ball de Gitanes (organitzat des de l’any 1996 per l’Esbart Sant Cugat, i des del 2000 amb la primera cercavila de gitanes), el Carnestoltes (un actor que feia el pregó dins del Ball de Gitanes) i el concurs de comparses i ball de nit. D’aquesta manera, la Coordinadora va reinventar el carnaval. A partir de l</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>’any 2001, l’Associació Cultural ProFesLo (Promotora de Festes Locals) va prendre el relleu en l’organització durant onze anys. L'entitat va proposar la creació de la Comissió de Carnaval, formada per dotze persones, per millorar la festa i crear un element propi del carnaval: el Gall. Al llarg dels anys, les novetats han estat les següents: l’any 2012, activitats el divendres; l’any 2013, la recuperació del Ball de Velles, previ al Ball de Gitanes; l’any 2014, activitats el Dijous Gras, amb el pregó del Gall i la rua de comparses infantils; l’any 2015, activitats el dimecres de Cendra; l’any 2016, trasllat del Cercatasques al divendres, exposició fotogràfica i implicació dels restaurants amb els menús de carnaval; i l’any 2018, ball de carnaval per a adults i ball de Giovenetes.</span></span></span></span></p> | 41.4707726,2.0848488 | 423584 | 4591423 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96016-082412.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96017 | Casa Manau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manau | XX | L'edifici necessita manteniment i neteja de l'entorn. | <p><span><span><span>Edifici construït el 1930, de disseny senzill i obrat a maó vist</span></span></span><span><span><span>. És de planta rectangular, format per dos cossos (un de davanter i un de posterior). Disposa de planta baixa i pis. La teulada del cos davanter, feta amb teula àrab, és a tres vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa al centre </span></span></span><span><span><span>hi ha el portal d’entrada, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A cada costat hi ha una finestra de llinda recta. Damunt de les tres obertures hi ha un rètol o inscripció esgrafiada que diu “<em>Associació de Propietaris de la Floresta Pearson</em>”. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis hi ha una balconera al centre i una finestra de llinda recta a cada costat. El ràfec conté caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cos posterior s'ha sobrealçat la teulada per tal de generar un espai de golfes.</span></span></span></p> | 08205-825 | Avinguda Emeterio Escudero, número 64; carrer Casalot, número 8 | <p>Aquest edifici fou construït el 1930 i havia d'acollir l'Associació de Propietaris de la Floresta Pearson. Aquesta associació es va constituir l'any 1919, i el 2019 va celebrar el seu centenari. L'any 1934 es va construir un nou edifici que des d'aleshores va acollir la seu de l'associació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4465002,2.0815311 | 423278 | 4588732 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96017-082501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96017-082502.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres denominacions: Associació de Propietaris de la Floresta Pearson. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 96018 | Casa de l'avinguda Tarruell número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, amb elements classicistes, construït el 1931. És de </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>planta rectangular, i consta de planta subterrània, planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures. E</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>l portal d’entrada es troba al centre, amb arc de mig punt i porta de doble fulla de fusta, forja i vidre. A cada costat té una finestra amb fusteria d’estil noucentista i persianes de llibret de color blau. Les obertures tenen unes faixes al seu voltant pintades amb un to més fort. A les golfes hi ha un òcul de ventilació ceràmic del sostremort. </span></span></span></span></span>El parament del xalet és arrebossat, i el ràfec conté caps de biga de fusta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la façana en sobresurten uns arquitraus de fusta que arriben fins a la tanca de la parcel·la, arran de carrer. L'estructura és suportada a la part davantera per dos</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> jocs de dobles columnes d’estil jònic.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08205-826 | Avinguda de Tarruell, número 1; carrer Verdaguer, número 2 | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1931.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4438121,2.0748228 | 422715 | 4588439 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96018-082604.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96019 | Casa del passeig de la Floresta número 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-la-floresta-numero-64 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d’estiueig d'estil eclèctic pròxim al noucentisme. És de planta rectangular, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb un cos davanter avançat a la planta baixa. Aquí hi trobem<span><span><span><span lang='CA'><span> el portal d’entrada, situat al centre, amb un arc de mig punt i una porta de doble fulla d’alumini i vidre. L’accés es realitza mitjançant una doble escala als costats de la porta que inclou una barana que combina un mur d’obra arrebossat amb una gelosia feta amb teula àrab a la part central. A cada costat del portal hi ha una finestra amb llinda recta i ampit motllurat, fet de maó col·locat a sardinell, amb persianes de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis hi ha una terrassa tancada per un mur que incorpora una gelosia feta de tres fileres de teula àrab. La part inferior del mur és ressaltada amb una filada de maons col·locats en punta. L’accés al terrat es pot fer per una escala situada a la façana lateral esquerra. Al centre de la façana del primer pis s'hi obre un portal amb arc de mig punt, mentre que a les cantonades hi ha una finestra a cada costat, les quals tenen continuïtat a les façanes laterals, separades per un mainell de maó a l'angle. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A les golfes hi ha una petita galeria formada per tres finestres verticals, tancades amb una gelosia ceràmica. Entre la porta del primer pis i les finestres de les golfes hi ha encastat un plafó de majòlica de ceràmica blava que representa la Mare de Déu del Carme. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és arrebossada. El ràfec és format per arquitraus esglaonats de fusta, i la teulada és plegada i a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> | 08205-827 | Passeig de la Floresta, número 64 | <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiables, aquest xalet hauria estat construït l'any 1932.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4440896,2.0763543 | 422843 | 4588469 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96019-082701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96019-082702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96019-082703.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96020 | Casa de l'avinguda Tarruell número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-44 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic, de dimensions considerables, construït l'any 1931. És format per diferents cossos, amb una gran torre posterior. Consta de </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal es conforma a partir d'una planta baixa molt ample i més avançada que, al seu damunt, té el cos principal fet de diferents volums que es distribueixen en una composició no simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha una porta molt simple, amb tres finestres a cada costat (una individual i dues de juntes). </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Totes les obertures tenen la llinda recta i queden aixoplugades per un petit ràfec fet amb una filera de teula àrab. A la dreta, unes escales faciliten l'accés a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis hi ha una terrassa davantera sobre la planta baixa de l’edifici, tancada per una barana de ferro entre pilastrons, rematats amb rajola. En aquest nivell s'hi observen dos cossos diferenciats. El </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>cos de l’esquerra presenta una tribuna amb un bow-window, amb finestres de llinda recta a cada costat, tancades amb una reixa de ferro forjat. La teulada de la tribuna és a cinc vessants. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>cos de la dreta (que ocupa la posició central del conjunt) presenta un finestral al mig, de proporció horitzontal i de llinda recta. Al seu damunt està subratllat amb una</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> petita teulada de teula àrab sostinguda per arquitraus de fusta. El costat dret d'aquest cos adopta la forma d'un porxo lateral amb arcs de mig punt. Al nivell de les golfes, sobre l'eix central la façana queda rematada per una </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>galeria amb dues finestres d'arc de mig punt, tancades per una reixa de ferro forjat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és arrebossada en blanc. El ràfec conté arquitraus de fusta. i la teulada és plegada a la part central. Sobre el carener hi ha</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> una esfera ceràmica de color argilós. A la teulada destaca també una xemeneia allargada, de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior del xalet s'aixeca una torre de planta quadrada, amb una galeria de dues finestres d'arc de mig punt a la part superior i la teulada a quatre vessants.</span></span></span></span></span></p> | 08205-828 | Avinguda Tarruell, número 44 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4433728,2.0711777 | 422410 | 4588394 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082801_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082802_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082803_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96020-082804.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96021 | Casa del passeig de la Floresta número 49B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-la-floresta-numero-49b | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1929. És de planta rectangular, i consta de planta subterrània, planta baixa i golfes. La teulada és a dos vessants</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures: tres finestres verticals amb llinda recta. Al nivell de les golfes sobre l'eix central hi ha una petita finestra quadrada. Al damunt hi trobem una majòlica ceràmica quadrada amb la representació del Sagrat Cor de Jesús i la inscripció “ANY 1929”. La façana és arrebossada. La part més característica és el remat en forma de pinyó ondulat, a l'estil barroc.</p> <p>L’accés a l’interior de la casa es realitza per la façana lateral esquerra. La façana posterior conté una tribuna amb un bow-window a nivell de planta baixa. El pinyó de remat d'aquesta façana és simètric al davanter.</p> | 08205-829 | Passeig de la Floresta, 49 B | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1929, segons indica la inscripció de la façana.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4448269,2.0759482 | 422810 | 4588551 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082901_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96021-082904.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96022 | L'arbre de la Vida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbre-de-la-vida | XXI | <p>L'escultura Arbre de la Vida, de Montse Cufí, va participar en la II Biennal d'escultura Valldoreix dels somnis. Es tracta d'un arbre mort, situat sobre un parterre de planta triangular, pintat de color blanc. Damunt de l'arbre hi ha tres petites figures, dues de les quals estan assegudes i una dreta.</p> <p>Segons l'autora, aquesta escultura reflecteix la seva experiència vital.</p> | 08205-830 | Carrer Goya, prop del Club Esportiu Valldoreix. | <p>Montse Cufí Jover és llicenciada en Belles Arts en l'especialitat d'escultura. Professora associada del departament d'arts i conservació i restauració de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.</p> <p>Aquest element va ser col·locat el 15 de gener de 2021, en el marc de la II Biennal d'escultura Valldoreix dels somnis.</p> | 41.4513944,2.0553831 | 421100 | 4589298 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96022-083002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96022-083003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Montse Cufí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96023 | Hèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/helix | XXI | <p>Hèlix va ser una de les guanyadores de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis de 2018, obra de l'artista Pense. L'escultura combina acer i metacrilat. Hi observem un tub, subjectat al paviment per dos ancoratges, que s'eleva i del qual sobresurten unes peces trapezoidals de metacrilat. </p> <p>Segons l'artista, aquesta escultura va sorgir d'una escala de cargol que un altre escultor treballava per fer una obra, la va descartar finalment. D'aquest material refusat, Pense la va reaprofitar. Segons ell, és un arbre estrany que surt de terra, que s'enlaira i dona moviment, que és viu i que li traspassa la llum a través de les peces de metacrilat.</p> | 08205-831 | Plaça de les Ones | <p>Aquesta escultura va guanyar un dels premis de la II Biennal d’escultura Valldoreix dels somnis de l'any 2018.</p> | 41.4550160,2.0732171 | 422594 | 4589685 | 2021 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96023-083102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96023-083103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96023-083104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pense | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96024 | Goig de viure III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-viure-iii | XXI | <p>L'escultura Goig de Viure III, d'Alfredo Lanz, representa una figura femenina, feta amb acer patinable, pintat de vermell i negre. Està situat davant de la peixateria del Condis Valldoreix, a la plaça del Mas Roig.</p> | 08205-832 | Plaça del Mas Roig, dins del recinte del supermercat Condis. | <p>Alfredo Lanz va néixer a Madrid el 1945 i és pintor, escultor, joier i dissenyador. Va estudiar a la Casa de Moneda y Timbre de Madrid i noves tècniques artístiques a Nova York. Des de 1970 viu a Barcelona. Va obtenir el primer premi nacional de joieria a València el 1972. Està reconegut per la Generalitat de Catalunya des de 1993 com a mestre artesà escultor.</p> | 41.4570099,2.0433383 | 420101 | 4589933 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alfredo Lanz | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 96025 | Goig de viure I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-viure-i | XXI | <p>Escultura de la sèrie Goig de Viure d'Alfredo Lanz, situada dins del Club Esportiu Valldoreix, just a l'entrada. Es tracta d'una escultura feta en acer patinable, pintada de color vermell i negre, de 2,50 metres d'alçada, que representa un cos femení.</p> | 08205-833 | Carrer Goya, dins del recinte del Club Esportiu Valldoreix. | <p>Alfredo Lanz va néixer a Madrid el 1945 i és pintor, escultor, joier i dissenyador. Va estudiar a la Casa de Moneda y Timbre de Madrid i noves tècniques artístiques a Nova York. Des de 1970 viu a Barcelona. Va obtenir el primer premi nacional de joieria a València el 1972. Està reconegut per la Generalitat de Catalunya des de 1993 com a mestre artesà escultor.</p> | 41.4510588,2.0551602 | 421081 | 4589262 | 2016 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96025-083302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alfredo Lanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96027 | Fassina del carrer de la Sort número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-del-carrer-de-la-sort-numero-12 | XIX | <p>En un habitatge del carrer de la Sort, s'han conservat dos dipòsits d'una antiga fàbrica d'aiguardent. Estan situats a la part del darrere de la propietat. </p> <p>Aquests dos dipòsits es podrien relacionar amb el procés d'elaboració de l'aiguardent. Hom suposa que podrien estar vinculats amb el tractament de la brisa o de vi de baixa qualitat, com a pas previ per a la producció de l'aiguardent. Els dos dipòsits estan actualment comunicats per una porta i tenen les mides següents: 337 centímetres d'ample per 455 centímetres de longitud i 315 centímetres d'alçada o profunditat.</p> | 08205-835 | Carrer de la Sort número 12. | <p>Aquest immoble era una de les tres fassines que tenia la família Jaumandreu a Sant Cugat del Vallès, juntament amb les del carrer de la Lluna. Les fassines es vinculen amb la producció d'aiguardent. </p> <p>Està documentada la indústria de l'aiguardent a Sant Cugat a partir de la dècada de 1830, quan es produeix el procés d'especialització vitivinícola a la vila. La família Jaumandreu, uns boters procedents de Castellar del Vallès, van establir-se a Sant Cugat i van prosperar gràcies a la fabricació d'aiguardent en tres fassines. Van construir la casa Jaumandreu, l'any 1882, a l'avinguda de Gràcia, actualment seu de l'Ateneu Santcugatenc i de propietat municipal.</p> | 41.4711085,2.0831244 | 423440 | 4591463 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96027-083502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96027-083503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96027-083504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Informació procedent dels Museus de Sant Cugat. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96029 | Col·lecció Casa Museu Cal Gerrer - Fundació Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-casa-museu-cal-gerrer-fundacio-cabanas | XIX - XX | <p>La Casa Museu Cal Gerrer és la seu de la Fundació Cabanas. Es tracta d'un museu amb diferents col·leccions: la Terrisseria Arpí, la col·lecció Cabanas Alibau, la col·lecció Marilyn Monroe i un espai d'exposicions temporals, al pis del Cònsol. </p> <p>La col·lecció de la Terrisseria Arpí conté peces ceràmiques produïdes en els tallers d'aquesta terrisseria ubicats en aquest edifici, a Cal Gerrer. Acull un ampli mostrari de peces decoratives i, especialment d'elements de decoració arquitectònica, com capitells, gerres, mènsules i balustrades, que és comú veure'ls en bona part dels edificis catalogats de Sant Cugat i Valldoreix, sobretot d'estil modernista i eclèctic. També, hi ha ceràmica objectual decorativa.</p> <p>La col·lecció Cabanas Alibau acull objectes personals de la nissaga, dels germans Joan, Francesc i Miquel. Un primer àmbit expositiu està dedicat Joan Cabanas Alibau i a la seva obra i col·lecció fotogràfica. Un altre àmbit és l'obra de Francesc Cabanas Alibau i la seva faceta de pintor de paisatge. Aquest espai destaca per una museografia molt ben reeixida emulant una saleta amb mobiliari i diferents objectes personals i l'estudi del pintor. El darrer àmbit correspon a Miquel Cabanas Alibau i a la seva tasca com a pintor i escriptor.</p> <p>També s'hi pot visitar una col·lecció d'objectes i documents sobre Marilyn Monroe que Frederic Cabanas va aplegar i col·leccionar. Hi trobem objectes com uns guants que l'actriu va utilitzar a la pel·lícula 'Los caballeros las prefieren rubias' o una biblioteca amb més de 2500 llibres. Es considera el primer museu d'aquesta temàtica a Europa. Cal tenir en compte també que Frederic Cabanas és autor de diferents llibres sobre l'actriu nord-americana.</p> <p>El pis del Cònsol acull exposicions temporals. Es desconeix quin cònsol hi va residir, però el nom s'ha mantingut a l'imaginari col·lectiu de Sant Cugat.</p> <p>És possible d'accedir també al petit terrat de l'edifici. Sobre la caixa d'escala hi ha una escultura, un nu de Marilyn Monroe.</p> | 08205-837 | Carrer Santiago Rusiñol número 60. | <p>La Fundació Cabanas està situada a Cal Gerrer, antic taller de la Terrisseria Arpí. Entre els anys 2006 i 2015 es va restaurar l'edifici i, posteriorment, va obrir les portes la Casa Museu Cal Gerrer.</p> | 41.4730134,2.0843501 | 423545 | 4591672 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96029-083810.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96030 | ADN Volcànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adn-volcanic | XXI | <p>Es tracta d'una escultura que consisteix en dues planxes de ferro, col·locades en posició vertical, amb forma de T, i doblegades en alguns punts. Sobre el perfil superior de la T hi ha tres blocs de pedra de basalt de forma rectangular i base quadrada amb tall irregular.</p> | 08205-838 | Parc de les Escultures. | <p>ADN Volcànic és una escultura d'Ernest Altés va obtenir el premi al Missatge a la tercera Biennal d'Art de Valldoreix 2022.</p> | 41.4607070,2.0657724 | 421979 | 4590323 | 2022 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96030-083802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96030-083803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ernest Altés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96033 | Festa Major de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldoreix | XX - XXI | <p>La Festa Major de Valldoreix té lloc a mitjan setembre i compta amb un gran nombre propostes tant culturals com lúdiques i tradicionals. S'inicia amb un pregó i hi podem trobar activitats com la diada castellera o la ballada de gegants; àpats populars com el concurs de palles o la sardinada i la botifarrada; espectacles tant per als infants com per als adults, concerts i fira d'artesans. L'esport també té cabuda a la festa i s'hi organitzen torneigs esportius. </p> | 08205-839 | Valldoreix | <p>Tot i que a la zona de Valldoreix ja hi trobem edificis que es remunten a l’època medieval, va ser durant la dècada de 1910 que s'hi va començar a construir una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> | 41.4574411,2.0478888 | 420482 | 4589977 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96033-083902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96033-083903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96033-083904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96064 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-6 | <p>ANDRÉS COLL, Mercè (2023). <em>El moviment sardanista. Passat i present a Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>L'<span><span><span>Aplec de la Sardana de Sant Cugat del Vallès se celebra el darrer diumenge de setembre a la plaça d'Octavià. La jornada s'organitza en dues parts, una ballada llarga i lliure al matí, i una altra a la tarda, amb el concurs de colles improvisades i la sardana incògnita. El </span></span></span><span><span><span>concurs consisteix en el ball d'una sardana de lluïment de set tirades per part de les colles. Un cop formades les colles (entre deu i dotze persones, amb un màxim de quinze colles participants), es fa un galop d’entrada i, tot seguit, es balla la sardana del concurs. Durant la ballada, el jurat valora les actuacions de les colles i s'entreguen els premis als participants. </span></span></span><span><span><span>L’activitat de la Sardana Incògnita proposa endevinar el títol i el compositor d’una sardana, omplint una butlleta. L'aplec s'acompanya també d'un dinar popular als Jardins del Monestir.</span></span></span></p> | 08205-840 | Plaça d'Octavià | <p>L'Aplec de la Sardana es va celebrar per primer cop, el juny de 1966, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Sant Cugat. Entre 1966 i 1971 es van organitzar sis aplecs, un cada any. En aquells anys, l’aplec començava a les nou del matí amb una missa, amb l’assistència de les autoritats, la junta de l’entitat i la pubilla, i s’ofrenava el banderí i flors a la Mare de Déu de Montserrat. El setè Aplec es va organitzar el 1977, amb la participació de les cobles Amoga, Selvatana, Montgrins i Principal del Bages. L’any següent, el 1978, es va celebrar el vuitè Aplec, però van haver de passar sis anys per a la següent edició. Els aplecs de 1977 i 1978 varen tenir poca afluència de públic de fora de Sant Cugat perquè coincidien amb el gran aplec sardanista de Calella. Quan es va reprendre, l'any 1984, es va canviar la data i hi van assistir més de dues mil persones. Els aplecs van començar a celebrar-se als jardins del Monestir, a tocar del campanar. L'any 2002 l'aplec va coincidir amb el Mil·lenari del Monestir de Sant Cugat, i la plaça d’Octavià es va remodelar. Per aquest motiu, va canviar l'emplaçament dels jardins del Monestir a la plaça. <span><span><span>L'any 2023, Sant Cugat va ser Capital de la Sardana.</span></span></span></p> | 41.4708772,2.0848918 | 423588 | 4591435 | 1966 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96064-084001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96064-084002.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 96093 | Pedra i sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-i-sang | <p>CARDÚS FLORENSA, Salvador (2008). <em>Un Nadal tacat de sang. La mort de l'abat Biure</em>. Fundació Torre del Palau.</p> <p>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2005). <em>Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars</em>. Cossetània edicions.</p> <p><em>Vallesos, hivern - primavera 2022 / 2023, número 24</em>.</p> | XX | <p>Pedra i Sang és una representació teatral que explica l'assassinat de l'abat del monestir de Sant Cugat, Arnau Ramon de Biure, a mans de Berenguer de Saltelles la nit de Nadal de l'any 1350, durant la missa del Gall. Cada any, des de l'any 2000, es representa aquesta peça teatral musicada durant les festes de Nadal, a la sala capitular del Monestir.</p> <p>Segons explica la història, un ric propietari anomenat Raimon de Saltells va deixar part de la seva herència als monjos, i una part significativa al seu fill Berenguer, que havia desaparegut. Quan el fill va reaparèixer, va reclamar tota l'herència, i va donar de termini fins a la nit de Nadal per a obtenir-la. Berenguer va ser temptat pel diable en un indret que posteriorment s'anomenà el torrent del mal consell, i va perpetrar l'assassinat durant l'ofici, juntament amb els seus còmplices, i van fugir.</p> <p>Les lletres del responsori que llegia l'abat es van tenyir de sang, i la campana anomenada Gambiota va començar a tocar sola. També la creu de l'altar va canviar de posició, i el gall del campanar, que cantava molt fort, va quedar mut. Va caure una maledicció sobre els assassins. El Papa els va excomunicar, el rei Pere el Cerimoniós en va dictar ordres de captura, i es declarà la casa dels Saltells destituïda. Tots els criminals van patir morts horribles. Berenguer va morir aixafat per una roca i els altres còmplices, de set, de gana o de disputa amb els companys.</p> <p>Els personatges que apareixen a l'obra de teatre són l'abat Biure i Berenguer de Saltells. També s'hi han incorporat personatges com diversos monjos (l'hortolà, el músic, l'estudiós...) i el poble, que és qui discuteix amb els monjos, parla de les tradicions i canta a cappella.</p> | 08205-841 | Monestir de Sant Cugat del Vallès. Plaça d'Octavià. | <p>La companyia de teatre de Sant Cugat, Tetrateatre, tenia el costum de realitzar espectacles poètics al monestir durant les dates nadalenques. L'any 2000, moment en el qual es commemorava el 650è aniversari de l'assassinat de l'abat Biure, l'Ajuntament de Sant Cugat va demanar a la companyia que elaborés un espectacle basat en aquesta història. Aleshores, es va encarregar, d'una banda, el text a l'autor teatral i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Jaumà, i la part musical a Joan Alavedra. La direcció de l'espectacle va ser confiada a Dolors Vilarasau. El text està escrit en versos blancs decasíl·labs, de manera que es pot recitar o cantar. La música és polifònica, per ser interpretada per un cor a cappella. Cada any, s'hi introdueixen referències sobre l'actualitat.</p> | 41.4735621,2.0856000 | 423650 | 4591732 | 2000 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96093-084106.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Companyia Tetrateatre | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 96094 | Gegants Joan i Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-marieta | <p><em>Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, 2016.</p> <p><em>Protocol dels Gegants de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat, sd.</p> | XX | <p>La colla de Geganters de Sant Cugat, fundada l'any 1987, s'encarrega de cinc gegants el Joan, la Marieta i els gegantons Valentí, el Monjo i la Salut.</p> <p>El Joan i la Marieta representen dos balladors del 'Paga-li, Joan', del ball del vano i del ram, i s'inspiren en el mosaic de 1937 de Lluís Pallarès. Dissenyats per Joan Tortosa, van ser construïts per Manel Casserres de Solsona el 1987. Tortosa es va inspirar en el vestuari en la ceràmica del 'Paga-li, Joan', els va vestir amb la indumentària de pagesos benestants a cavall dels segles XVIII i XIX.</p> <p>El Joan pesa 70 quilos i mesura 4,32 metres d’alçada, mentre que la Marieta pesa 65 quilos i mesura 4,20 metres.</p> | 08205-842 | Monestir de Sant Cugat del Vallès. | <p>Des de principis del segle XX, a Sant Cugat es llogaven gegants per a les festivitats de Corpus i Festa Major. L'ajuntament santcugatenc va acordar al gener de 1987 la creació d'una parella de gegants propis, el Joan i la Marieta. El disseny va ser obra de l'artista local Joan Tortosa que, inspirant-se en la ceràmica del 'Paga-li, Joan', els va vestir amb la indumentària de pagesos benestants a cavall dels segles XVIII i XIX. La construcció va ser encarregada a Manuel Casserres Boix, constructor de gegants de Solsona. Els gegants llueixen atributs distintius com a balladors del 'Paga-li, Joan': el Joan porta un ram de flor natural, mentre que la Marieta porta un vano. Per a l'aplec de Sant Medir, han de portar una fava com a element distintiu de la festivitat.</p> <p>El 26 d'abril de 1987, es va fer la presentació pública dels gegants a la plaça d'Octavià, i van ser apadrinats pels gegants de Rubí i els de la Ciutat, de Barcelona.</p> <p>La colla de Geganters de Sant Cugat es va fundar el mateix any 1987, sorgida d'una colla de voluntaris de l'aplec de Sant Medir.</p> | 41.4740546,2.0847576 | 423581 | 4591788 | 1987 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96094-084204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Manel Casserres | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 96658 | Diada de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-cugat | XX-XXI | <p>La festivitat de sant Cugat se celebra el 27 de juliol, durant aquesta diada tenen lloc un conjunt d'actes culturals i religiosos al Monestir de Sant Cugat.</p> <p>La celebració comença amb la missa solemne a la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Un cop finalitzat l'ofici, es continua amb la tradicional pregària al claustre, on es dirigeixen els fidels, juntament amb el rector de la parròquia (q<span><span><span>ue sosté el reliquiari amb la relíquia de Sant Cugat)</span></span></span>, els sacerdots, el diaca i els escolans, en una processó que recorre <span><span><span>tres de les quatre ales de l’edifici. Aquesta pregària es fa a l'interior de les restes de l'antiga basílica paleocristiana on la tradició considera que hauria estat enterrat el sant. Aquest acte religiós es tanca amb el tradicional dansa de la Moixiganga, interpretada pel Grup Mediterrània, que representa vuit escenes de la </span></span></span>Passió de Crist. El 2023, any en què Sant Cugat era capital de la sardana es va comptar també amb <span><span><span>la participació de l'entitat sardanista de Sant Cugat que ballà una sardana en honor a sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la diada de Sant Cugat també s'organitzen visites guiades al Monestir; se celebra la nit al claustre -una visita nocturna a aquest espai patrimonial-, i espectacles teatrals i culturals.</span></span></span></p> | 08205-843 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span>Si bé la festivitat de Sant Cugat és el 25 de juliol, dia del seu martiri i dia en què antigament se celebrava la diada, es va traslladar al 27, dos dies més tard, per la coincidència amb la solemnitat de Sant Jaume Apòstol. Cugat va ser un màrtir del segle III, nascut al nord d'Àfrica i mort al <em>Castrum Octavianum</em>. Cugat i el seu germà Feliu eren uns mercaders nascuts a Scil·li, al nord d'Àfrica, que van travessar la mar Mediterrània per evangelitzar. Durant la persecució religiosa de Dioclecià, l'any 303, va ser decapitat al <em>Castrum Octavianum</em>, situat a l'actual Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Pere d’Octavià va rebre l’any 1950 una petita relíquia de Sant Cugat, procedent de l’arqueta reliquiari que es custodiava a l’església parroquial de Sant Cugat del Rec, a Barcelona. </span></span></span></p> | 41.4733894,2.0844004 | 423550 | 4591715 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96658-084313.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Amb relació a la Moixiganga, es tracta d'una dansa tradicional que representa escenes de la Passió de Crist que és interpretada pel Grup Mediterrània. L'entitat va néixer l’any 1994 com a secció de l’Esbart Sant Cugat, amb l’objectiu de recuperar i representar les danses tradicionals dels Països Catalans. Des dels inicis han treballat amb les danses del coreògraf Salvador Mel·lo. El ball de la Moixiganga consta de vuit escenes: la presentació de Jesús al poble, els assots, la coronació d'espines, el Calvari, la mort en creu, el davallament, el sepulcre i, finalment, la resurrecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96659 | Festa de la Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-tardor | <p>MIQUEL SERRA, Domènec; CASAS ROCA, Jordi (2011). 'La festa de la Tardor, el lloc d'encontre de l'associacionisme santcugatenc' a <em>Gausac números 38-39, any 2011</em>. Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, p. 155-162.</p> | XX i XXI | <p>La Festa de la Tardor és un esdeveniment que organitzen les entitats i col·lectius de Sant Cugat des de l'any 1976, amb la voluntat de posar en relleu el teixit associatiu i cultural local i promoure'n l'esperit lúdic i reivindicatiu. Se celebra durant un cap de setmana de tardor, generalment entre finals d'octubre i novembre. Cada edició, acostuma a tenir un lema que reflecteix les inquietuds i objectius de les entitats participants. Per exemple, l'any 2024 es va escollir el lema 'Impuls a les entitats socials i culturals de Sant Cugat'.</p> <p>Durant aquesta festa s'organitzen activitats ben diverses, algunes de les quals són fixes en les diferents edicions de cada any, com la fira d'entitats o la diada castellera. El programa sol ser molt extens i es complementa amb exposicions, tallers i activitats participatives, mostres esportives o actuacions musicals, entre d'altres. La cultura popular i tradicional hi té una presència important amb la participació de capgrossos i caparrots, dels Bastoners o de l'Esbart de Sant Cugat.</p> | 08205-844 | Plaça d'Octavià | <p>La Festa de la Tardor es va celebrar per primer cop el 28 de novembre de 1976. L'indret escollit va ser l'entorn del Monestir i va ser organitzada per la Coordinadora d'Entitats, en temps de la transició democràtica. Per aquest motiu, el lema d'aquella primera trobada va ser '<em>Recuperem les institucions. Del poble per al poble</em>', on les entitats i associacions van treballar per fer possible aquella jornada, plena de senyeres arreu de la ciutat. La festa volia obrir les entitats al carrer i que els santcugatencs participessin activament en el moviment associatiu i democràtic. En el marc de la transició democràtica, els organitzadors també volien reivindicar el patrimoni històric i natural, reclamant una reglamentació que el protegís. Igualment, es va reivindicar la llengua catalana i es va manifestar la necessitat de millores en l'atenció sanitària primària, entre d'altres demandes. Cada entitat va tenir l'oportunitat de mostrar-se i presentar-se a la ciutadania i es van organitzar diversos actes i un festival infantil. Per obtenir ingressos per celebrar la festa, setanta-set artistes de Sant Cugat van donar obres perquè es sortegessin.</p> <p>Cada edició de la Festa de la Tardor acostuma a tenir un lema que reflecteix els objectius de les entitats participants. Els lemes des de l'any 1976 han estat:</p> <p><em>1976 - Recuperem les institucions. Del poble per al poble.</em></p> <p><em>1977 - Congrés de cultura catalana.</em></p> <p><em>1978 - Preservació de Sant Cugat.</em></p> <p><em>1979 - Un poble, una cultura.</em></p> <p><em>1980 - Auditori - Casa de Cultura.</em></p> <p><em>1981 - Espais del poble per al poble.</em></p> <p><em>1982 - Un monestir per al poble.</em></p> <p><em>1983 - El bosc és vida.</em></p> <p><em>1984 - Festa de la Natura.</em></p> <p><em>1985 - Per un Sant Cugat del Vallès.</em></p> <p><em>1986 - Sant Cugat posa't a caminar.</em></p> <p><em>1987 - Visquem Sant Cugat.</em></p> <p><em>1988 - Això és Hollywood.</em></p> <p><em>1989 - La tardor a Sant Cugat. Naturalment!</em></p> <p><em>1990 - Viure a Sant Cugat, quant ens costarà?</em></p> <p><em>1991 - Sant Cugat, el volem solidari.</em></p> <p><em>1992 - Salvem el Monestir.</em></p> <p><em>1993 - Torre Negra: zona forestal!</em></p> <p><em>1994 - Foc mai més!</em></p> <p><em>1995 - Vint anys de Festa fent poble.</em></p> <p><em>1996 - Del Vallès, en quedarà res?</em></p> <p><em>1997 - Primer el vianant!</em></p> <p><em>1998 - Parlem de barris, districtes, poble i ciutat.</em></p> <p><em>1999 - Espais per al poble,</em></p> <p><em>2000 - Sant Cugat, pel respecte i la igualtat.</em></p> <p><em>2001 - Sant Cugat sostenible?</em></p> <p><em>2002 - Les entitats movem Sant Cugat: implica-t'hi!</em></p> <p><em>2003 - Hem salvat la Torre Negra. Salvem Collserola.</em></p> <p><em>2004 - Sant Cugat per la pau i la diversitat.</em></p> <p><em>2005 - Fem un Sant Cugat viu i per a tothom.</em></p> <p><em>2006 - Sant Cugat ets tu. Coneix-lo, viu-hi, participa-hi!</em></p> <p><em>2007 - Prou creixement a qualsevol preu!</em></p> <p><em>2008 - Equipaments i cultura popular, per un Sant Cugat socialment inclusiu!</em></p> <p><em>2009 - Per Sant Cugat: associat, participa i decideix.</em></p> <p><em>2010 - 35 anys de Festa de Tardor. Viu-la!</em></p> <p><em>2011 - En temps de crisi: acció, associació i solidaritat.</em></p> <p><em>2012 - Fem Pinya!</em></p> <p><em>2013 - Els barris som i fem ciutat.</em></p> <p><em>2014 - Sant Cugat va decidir 0,7%</em></p> <p><em>2015 - 40 compromisos amb la ciutat.</em></p> <p><em>2016 - 40 anys cantant les quaranta.</em></p> <p><em>2017 - No perdis el tren!</em></p> <p><em>2018 - Construïm un Sant Cugat que no ens expulsi!</em></p> <p><em>2019 - Emergència social: les entitats sí que hi plantem cara</em></p> <p><em>2020 - Que la nova normalitat no deixi ningú fora</em></p> <p><em>2021 - Tothom endavant i que ningú quedi fora</em></p> <p><em>2022 - Sant Cugat, ciutat integradora que aculli a tothom i no expulsi ningú</em></p> <p><em>2023 - Migrants, veïns i veïnes del món.</em></p> | 41.4733776,2.0844210 | 423551 | 4591713 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96659-084402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96659-084403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96659-084404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96660 | Ball del Vano i del ram o del Paga-li, Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-vano-i-del-ram-o-del-paga-li-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AULADELL SERRABOGUNYÀ, Joan (1997). <em>El Paga-li, Joan: ball del vano i del ram de Sant Cugat del Vallès</em>. Viena edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). 'El paga-li Joan' a <em>GAUSAC, número 11.</em> </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>, p. 104-106.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PEDRÓ FONTANET, Rogeli (2004). <em>Tradicions santcugatenques</em>. Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Paga-li, Joan, o Ball del Vano i del Ram, es balla el dia de Sant Pere, el 29 de juny, després de la missa solemne del titular de l’església parroquial. En acabar </span></span></span></span></span>la celebració religiosa, els jardins del monestir s’omplen de gent que es reuneix per contemplar les parelles ballant.</p> <p>És una dansa amb <span><span><span><span lang='CA'><span>semblances al ball pla, com a símbol de festeig, i es balla en parella. Els moviments es desenvolupen en una rotllana que evoluciona al so de la música de cobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball té diferents passos: '<em>el saludo</em>' i la volta, i fa els següents moviments: passeig, dins-fora, nois d’esquena, noies soles, finestreta i abraçats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball comença amb l'entrada de la parella caminant amb el pas doble del ball de gitanes. La parella avança i passa per davant de les autoritats i dels músics per saludar-los. Un cop disposats en forma de rotllana, comença a sonar la música del <em>Paga-li, Joan</em>, i s'inicia el passeig: caminar amb gràcia que inclou el pas dins-fora, amb moviments semicirculars, en què el noi obre i tanca el braç, mentre dona el vano a la noia. Després d'uns quants passos, els balladors van a buscar el ram, mentre la parella es queda ballant. Quan tornen, entreguen el ram, fent un altre pas dins-fora, per finalitzar amb un pas de vals.</span></span></span></span></span></p> | 08205-845 | Jardins del Monestir | <p><span><span><span><span><span>Les arrels històriques del ball es situen al segle XVIII i s'inspira en una antiga cançó amb diferents variants. A finals del segle XVIII, l'ajuntament nomenava uns administradors per organitzar el ball i la festa. A partir de 1861, se'n van fer càrrec els joves del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball es va mantenir en gran part gràcies a l'interès de Francesc Vila Trabal, 'Bal', i Eugeni Canas Auladell. Eren els encarregats d'animar la gent a participar i dinamitzar el ball. Per obtenir ingressos, venien vanos i rams per recaptar diners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XIX, l'acompanyament musical anava a càrrec dels Grallers de Can Miró, un grup integrat per pagesos que tocaven el fiscorn, la gralla i la tenora. A més, al llarg de la història, la música ha tingut diverses variants a causa de diferents arranjaments musicals. Per exemple, Gumersind Auladell Trabal va orquestrar la música el 1893. El 1922, Domènec Oristrell Fàbregas va fer arranjaments per a cobla, i el 1952, Xavier Azqueta harmonitzà la música i va fer arranjaments per a l'Orfeó Sant Cugat. També Eugeni Canas va afegir noves estrofes amb lletra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rogeli Pedró va escriure una anècdota sobre la manca de diners per organitzar el ball i va narrar com se les van empescar en aquell moment: </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“<em>En un moment de crisi econòmica amenaçava el manteniment de la festa, i d’acord amb el senyor rector, una parella d’administradors assistia a les bodes i es col·locava al portal de l’església per tal de recaptar fons. Estenien un faixa de costat a costat i els nuvis no passaven sense dipositar una dobleta de cinc duros i una unça d’or, segon els nivell econòmic de la parella</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2001, es va crear una comissió per potenciar la dansa.</span></span></span></span></span></p> | 41.4734405,2.0854531 | 423638 | 4591719 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96660-084505.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres noms: Ball del Ram, Ball dels Rams, Ball del Vano, Ball del Vano i del Ram. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96661 | Festa de Sant Antoni Abat (Tres tombs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-tres-tombs | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TROYANO CUSSÓ, Joan (2023). <em>La festa de Sant Antoni Abat: més de 150 anys d’història a Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>La Festa de Sant Antoni Abat se celebra a l'entorn del 17 de gener, dia de la festivitat del sant. Les celebracions comencen amb una </span></span></span>missa al Monestir i el tradicional repartiment del pa beneït el mateix dia de Sant Antoni.</p> <p>El dissabte següent se celebra la Festa dels Foguerons que s'inicia amb balls tradicionals i amb la representació de l'enfrontament entre Sant Antoni i el dimoni. Tot seguit, una cercavila, des de la plaça Octavià fins a la plaça de Barcelona, amb els diables al capdavant i acompanyats dels bastoners, sardanistes, caparrots i gegants que continua amb l'encesa dels foguerons, el triomf de Sant Antoni i el Ball de Bot.</p> <p>El diumenge és el dia de la rua dels Tres Tombs, que circula pels principals carrers del centre de la ciutat, i que inclou <span><span><span>la tradicional benedicció de cavalls i altres animals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa s'acompanya del </span></span></span>Mercat de Traginers.</p> | 08205-846 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span>Les notícies històriques sobre la festa de Sant Antoni abat a Sant Cugat són molt escasses durant el segle XIX. La primera notícia del segle XX és de l'any 1902, quan els administradors de la festa eren Manel Ribatallada, Anton Castellví, Andreu Badia i Rufí Auladell. Es van cantar les completes la vigília de la festa i, el dia de Sant Antoni, es va celebrar una missa a dos quarts de vuit del matí, seguida de la benedicció dels animals. A dos quarts d'onze es va oficiar una missa solemne amb orquestra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la part religiosa, amb la missa i la benedicció d'animals, també es feia un ball que se celebrava a Cal Tadeo, a la Unió o al Parc Municipal. A partir de 1934, es va començar a rifar un porc per obtenir uns ingressos majors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1960, l'activitat agrícola a Sant Cugat va disminuir considerablement, però, paral·lelament, van començar a instal·lar-se al municipi les primeres hípiques, substituint de manera natural els animals destinats a l'activitat econòmica per animals de gaudi. L’Hípica Severino es va fundar el 1948, i l’Hípica de Sant Cugat, la de Can Caldés i l’Hípica San Domingo es van establir a mitjan dècada de 1960. Altres hípiques de Sant Cugat són la Collserola, a Can Vilallonga, i Cortijero, darrere de Can Rovira.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2000, la comissió es va constituir com a entitat, sota el nom de Comissió de Festes de Sant Antoni Abat. El 2017 es va incorporar la Festa dels Foguerons, originària de l'illa de Mallorca, amb la implicació de les entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Antoni Abat és considerat el el patró dels animals i dels traginers. Va néixer a Egipte, a finals del segle III, en una família de cristians rics. Els seus pares van morir joves, i ell va repartir els seus béns entre els pobres abans de marxar a viure sol al desert, on se’l considera el fundador del moviment eremític, residint en una cova. En una ocasió, una truja amb els seus petits, que eren cecs, s’hi va apropar en actitud de súplica. Antoni els va curar la ceguera i, des de llavors, van quedar al seu costat, defensant-lo de qualsevol animal que s’hi acostava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al monestir de Sant Cugat hi havia una capella dedicada a Sant Antoni Abat, amb un benefici eclesiàstic. A la dècada de 1860, es va fundar el Gremi de Sant Antoni, creat per Antoni Buscallà, Joaquim Castellví Sobregrau, Antoni Juliana, entre altres. Hi ha constància documental que l'any 1861 es va organitzar un ball per Sant Antoni, i la persona encarregada de l'acte va ser Sever Mas Pila, del carrer del Príncep i un dels majors contribuents del municipi. Les primeres referències documentals de la festivitat religiosa a la parròquia daten dels anys 1867 i 1870. La família Juliana custodia una capsa de fusta on es guardaven diferents estris per a la festa, com ciris, cistelles i caixetes d’almoines per recollir donatius. Al frontal de la capsa consta la inscripció: '<em>1880. Casa de S. Antonio</em>'.</span></span></span></p> | 41.4734580,2.0849926 | 423599 | 4591722 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96661-084607.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96662 | Aplec de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-medir | <p>MIQUEL SERRA, Domènec (2016). 'Sant Medir. L'home, la llegenda, l'aplec' a <em>Gausac, números 48-49, any 2016</em>. Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, p.7-62.</p> | XIX - XXI | <p>L'aplec de Sant Medir és una trobada popular que té lloc a l'església dedicada al sant, situada dins del Parc Natural de Collserola, el dia 3 de març. És organitzat per la Penya Regalèssia. </p> <p>Aquesta jornada festiva en honor del copatró de Sant Cugat comença al nucli de Sant Cugat amb la cercavila de gegants i amb el romiatge fins l'ermita. Un cop a lloc, es fa la ballada de sardanes i el toc de campanes que anuncia l'arribada dels banderers i dels gegants de Sant Cugat. A continuació, es pot gaudir de les actuacions dels Geganters, Bastoners i Castellers. L'acte central de l'aplec és l'ofici religiós en honor a Sant Medir, seguit del cant dels goigs al sant. Després dels parlaments institucionals i de l'entrega de llaçades a les colles de Sant Medir, es tanca la jornada amb la ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània.</p> | 08205-847 | Capella de Sant Medir | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es desconeix en quin moment va començar a celebrar-se l’aplec de Sant Medir. Està documentat el préstec, al segle XVIII, per part dels monjos del Monestir, d’un petit orgue portàtil i dels ornaments litúrgics de color vermell (emprats en les festivitats dels màrtirs).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principis del segle XIX, la Germandat de Sant Medir organitzava una festa al mes d’abril, amb una durada de dos dies, on es congregava gent de Sant Cugat, Cerdanyola i d’altres pobles una mica més llunyans com Barberà, Ripollet, Rubí i Vallvidrera (Barcelona). Sembla que, a partir de la dècada de 1830, va començar a assistir a l’aplec gent procedent del pla de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Andreu del Palomar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A Sant Cugat hi van existir dues germandats o colles que rivalitzaven entre elles i portaven una bandera a cavall fins a l’ermita. També hi anava gent en carro pel camí vell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fenomen de les colles està molt vinculat amb l’ermita de Sant Medir. Les colles s’encarregaven de conservar la capella i d’organitzar les activitats per a l’aplec. La Germandat de Sant Medir, de Sant Cugat del Vallès, data de l’any 1804, i la primera colla de Barcelona, creada al voltant de 1830, estava liderada per Josep Vidal, veí del poble de Gràcia. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Les colles que han perdurat al llarg dels anys són: Antiga de Sant Medir (1861), Agrupació Bonanova (1887), La Unió Gracienca (1901), La Perla de Sant Gervasi (1912), La Llibertat Gracienca (1917), Els Tibats (1922, refundada el 1970), Els Ben Plantats (1923, refundada el 2016), La Gardènia (1927), Nova de Sarrià (1928, refundada el 1974), Nova de Sant Medir (1942), Ciclistes de Gràcia (1942, refundada el 1984), Victòria (1947), La Moderna de Gràcia (1948), La Monumental (1948), Parròquia de Sant Medir (1949), Els Pilons (1960), El Timbaler del Bruc (1964), Els Amics (1969), La Camèlia (1973), L’Amistat de Gràcia (1975), Els Patufets (1980), Collserola (1980, refundada el 1985), La Pessigolla (1981), Cal Ros (1984), Dolça (1985), Jovenívola (1987), El Drac Ensucrat (1993), La Colla del Cau (1998) i Tradicions de Gràcia (1999). Per altra banda, al llarg dels anys han desaparegut quaranta-quatre colles documentades, com la Colla dels Savis, la Colla Antiga de Sant Gervasi, la Unió del Poble Sec o la Colla dels Pacífics, entre d'altres. Actualment, els veïns de Sant Cugat van caminant en grups i en família fins a l’ermita, sense estar organitzats en colles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de 1955, la Penya Regalèssia de Sant Cugat s’encarrega d’organitzar l’aplec. </span></span></span></span></p> | 41.4438202,2.1215651 | 426620 | 4588400 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96662-084713.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96663 | Alzina de la Font de l'Ermetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-lermeta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.355-356.</span></span></span></span></span></p> | <p>L'alzina de la font de l'Ermetà, està situada dins el Parc Natural de Collserola, just a costat de la font del mateix nom. Es tracta d'un imponent exemplar de <em>Quercus ílex </em>que, segons dades de l'any 2015, mesurava 12 metres d'alçada, amb una capçada irregular de 15 metres d'amplada. El perímetre del tronc feia 2,1 metres i el de la soca, 3,8 metres.</p> | 08205-848 | Torrent de la Font de l'Ermetà, a 400 metres de la cruïlla del torrent de Can Bell amb el camí de Can Bell a la Torre Negra.El camí no està ben senyalitzat, ja que ha perdut els indicadors dels pals i, en alguns casos, la ciutadania ha substituït les indicacions amb inscripcions fetes a mà. Els darrers cinquanta metres, de descens fins al torrent de Can Gordi, resulta un trajecte difícil de fer. | <p>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.</p> | 41.4577279,2.1024151 | 425036 | 4589960 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96663-84802.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96664 | Festa Major de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cugat | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (2016). Protocol dels Seguicis Festius de Sant Cugat. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><em>Tot Sant Sugat. Programa especial de Festa Major 2023</em>. Totmedia.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Sant Cugat se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Pere (29 de juny), titular de l’església parroquial del nucli de Sant Cugat i copatró de la ciutat. La festa compta amb moltes activitats per a públics ben diversos, tant de caràcter tradicional com de caire més lúdic o popular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els actes tradicionals comencen </span></span></span><span><span><span>amb el seguici d’inici de la festa que s'acompanya d’un repic de campanes. Al llarg dels dies de Festa Major les activitats continuen amb les Albades de Sant Pere on participen grallers i timbalers; amb el </span></span></span><span><span><span>seguici de Sant Pere des de la plaça de la Vila; l'Esclat de Festa Major; </span></span></span>la celebració del “Paga-li, Joan” o ball del vano i del ram; els concerts corals; el ball de caparrots i capgrossos; la trobada gegantera o el correfoc. Pel que fa a les propostes de caràcter lúdic o cultural són molt nombroses i variades i, durant la festa, apleguen concerts, espectacles teatrals, dansa, tallers, visites guiades, concursos d'arrossos o exhibicions esportives, entre moltes d'altres.</p> <p><span><span><span>Un dels elements més importants de la Festa Major és el seguici: el d’inici, el dia 28 de juny, que acompanya la corporació municipal per diferents carrers del centre fins arribar a l’Ajuntament, on té lloc el pregó i comença la festa; i el de Sant Pere, el dia 29, que recull a la corporació municipal i als balladors del 'Paga-li, Joan' a la plaça de la Vila fins a la Missa Major, passant per la plaça de Sant Pere on es fa un homenatge a Francesc Vila Trabal “Bal”, i la sortida d’ofici per fer el ball del vano i del ram. Els entremesos que surten als seguicis de la Festa Major són els trabucaires, els diables, els gegants, els caparrots, el ball de cintes, el ball de panderos, el ball de cercolets, el ball de bastons i els castellers. </span></span></span></p> | 08205-849 | Diversos | <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), mossèn Antoni Griera i diversos parroquians, van decidir traslladar la celebració de la festa major per la solemnitat de Sant Jaume i la festivitat de Sant Cugat, els dies 25 i 27 de juliol. Amb l’arribada de la democràcia i dels ajuntaments democràtics el 1979, el primer ajuntament socialista va traslladar la festa major per Sant Pere, titular de l’església parroquial del nucli de Sant Cugat.</span></span></span></p> | 41.4731445,2.0842177 | 423534 | 4591687 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96664-084910.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Els trabucaires, que a Sant Cugat es van fundar l'any 2013, formen un grup armat amb trabucs, vestits de bandolers, que llencen trets a l’aire per fer soroll. Els diables de Sant Cugat van néixer l'any 1990 i participen en cercaviles i processons i en el seguici des de l’any 2013. Els Geganters de Sant Cugat van néixer el 1987 i porten els gegants Joan i Marieta, construïts per Manel Casserres que representen els balladors del 'Paga-li Joan'. Els Caparrots de Sant Cugat es van fundar el 2009 i des de l’any 2013 participen al seguici. Els caps representen persones i entitats de Sant Cugat (Jordi Franquesa, Roser Adeva, Halasanne N’Diaye, Rogeli Pedró, Joan Llamas, Josep Grau Garriga i Pere Royo). Els caparrots o capgrossos solen ballar al voltant dels gegants i formen part d'una tradició molt arrelada a Catalunya. Pel que fa a les danses, en el ball de cintes, els balladors trenen cintes de colors al voltant del braç aixecat d’un dels membres del ball. En el ball de panderos, els balladors fan diverses coreografies i, alhora, fan repicar els panderos. Es ballen des de l'any 2003 per iniciativa de l’Esbart Sant Cugat. Pel que fa al ball de cercolets, és un ball típic de les zones vitivinícoles ja que s'aprofiten els cèrcols de les bótes de vi que es decoren amb flors, cintes i picarols. Es fan diferents passades o coreografies. Aquesta dansa participa al seguici d’inici de festa major des de 2003 i al de Sant Pere des de l’any 2010 per iniciativa de l’Escola de Dansa del Grup Mediterrània. La colla bastonera de Sant Cugat es va fundar l'any 1992. El ball de bastons és una dansa molt estesa per tot Catalunya i la Mediterrània, on els balladors es disposen en rengles, quadres o rotlles i amb bastons o pals curts de fusta que porten agafats a les mans, piquen els uns contra els altres al ritme o so de la música de les gralles. Al seguici també hi participen els castellers de Sant Cugat, colla que es va fundar l’any 1996 i que participa als seguicis des de 2003, aixecant pilars i castells.Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96665 | Col·lecció dels Museus de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-museus-de-sant-cugat | <p>El fons dels Museus de Sant Cugat aplega tres col·leccions diferenciades: del Monestir, de la Ciutat de Sant Cugat i la del Celler Modernista.</p> <p>La col·lecció del Monestir<strong> </strong>comprèn un seguit d’obres i objectes històrics i artístics de la vida monàstica fins a l’exclaustració el 1835. Entre aquests cal destacar del segle XIII el <em>Crist de Sant Cugat</em> i la làpida de Pere Ferrer, que són dipòsit del MNAC. També són importants les restes arqueològiques extretes de les excavacions efectuades al recinte del monestir.</p> <p>La Col·lecció Ciutat de Sant Cugat documenta la varietat de vessants en què s’articula la història social, política i artística de la vila al llarg dels temps, contenint objectes de diverses tipologies: arqueològica, etnològica, numismàtica, històrica i artística. Dins d’aquesta col·lecció trobem les restes extretes procedents de les excavacions arqueològiques de la ciutat. Destaquen el Jaciment de Can Cabassa i el Jaciment de Sant Joan Nord.</p> <p>La col·lecció del Celler Modernista conté la maquinària original dels anys 20 al 50 del segle XX de l’antic celler cooperatiu de Sant Cugat. Inclou el sistema d'embarrats i de canals i cups que exemplifiquen perfectament el procés de vinificació propi de les instal·lacions vinícoles industrials. La maquinària es conserva in situ en el Celler, que és subseu del Museu de Sant Cugat.</p> | 08205-850 | Plaça de l'Om | <p>El Museu de Sant Cugat es va inaugurar el 23 d'abril de 2003 amb la missió de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat del Vallès. El museu té quatre seus: el Monestir de Sant Cugat, el Celler Modernista, la Torre Negra i la capella de Sant Domènec. </p> <ul> <li>El Museu del Monestir actua com a centre de divulgació i coneixement sobre l’antic Monestir de Sant Cugat, un important enclavament benedictí amb mil anys d’història monàstica. Situat al claustre, aquest espai destaca per la magnífica escultura romànica dels seus capitells i pel famós autoretrat d’Arnau Cadell, l’escultor responsable d’una bona part de les obres del conjunt. El museu alberga l’exposició permanent “Oració, treball i poder”, que il·lustra la història i l’arquitectura del monestir, i presenta una àmplia oferta d’activitats i propostes culturals. És, a més, la seu central que acull les oficines.</li> <li>El Celler Modernista, construït el 1921, és una obra notable dissenyada per Cèsar Martinell per al Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir. Martinell, reconegut per la seva especialització en arquitectura agrària, combina en aquest edifici el modernisme inspirat en Gaudí amb el racionalisme propi del noucentisme, incorporant-hi també els coneixements enològics més avançats de l’època. Aquest celler cooperatiu fou una font de subsistència per a diverses generacions de pagesos de Sant Cugat. Actualment, acull una exposició que explica la història de la cooperativa, el procés d’elaboració del vi i els detalls arquitectònics de l’edifici.</li> <li>La Capella de Sant Domènec és un monument històric destacat, testimoni de la Batalla de Sant Cugat del 1808, durant la Guerra del Francès. En aquesta batalla, que es va desenvolupar als voltants de l’ermita de Sant Domènec, les tropes espanyoles van vèncer les forces napoleòniques. Des de llavors, i fins al segle XX, la capella acollia un aplec anual en honor a la Mare de Déu del Pilar. Després d’anys d’abandonament, que la van portar a l'estat de ruïna, va ser restaurada el 2007 sota titularitat municipal. Avui dia forma part dels Museus de Sant Cugat, i ofereix un espai dedicat a la història de la capella, la família Mates, els camins que connecten amb Terrassa, Rubí i el Llobregat, i la mateixa batalla de Sant Cugat.</li> <li>La Torre Negra és una casa fortificada que es remunta a l’any 1145, concebuda com a fortalesa durant l’època medieval per protegir els territoris del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Amb la seva figura imponent i el seu valor històric, representa una fita essencial del patrimoni natural i arquitectònic. Després que l’Ajuntament n’adquirís la propietat, i amb l’objectiu d’apropar aquest espai patrimonial a la ciutadania, des de l’11 de juny de 2022 s’organitzen jornades de portes obertes i visites guiades. Ara, la Torre Negra forma part dels Museus de Sant Cugat.</li> </ul> | 41.4741892,2.0852379 | 423621 | 4591803 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085001-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085002-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085003-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085004-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085005-museus-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96665-085006-museus-de-sant-cugat.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Visigot|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83|85|87|94|98|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 96666 | Col·lecció del Museu del Còmic i de la Il·lustració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-del-comic-i-de-la-illustracio | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Còmic de Sant Cugat del Vallès està situat a la històrica casa de Josep Massana. El museu ofereix un recorregut per la història del còmic i de la il·lustració, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. La col·lecció està formada per il·lustracions originals i exemplars impresos. En alguns casos, es pot observar tant el dibuix original com l'exemplar imprès. Principalment, es tracta de còmic espanyol, gran part del qual es realitzava a Catalunya, però també hi ha exemplars internacionals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg de les tres plantes de l’edifici, es pot seguir l’evolució històrica del còmic, centrada en diverses etapes:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865-1900: La prehistòria</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1898-1920: El lent despertar</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 20: L’auge del setmanari d’historietes</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 30: La dècada prodigiosa</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 40: El renaixement d’una indústria</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 50: L’edat d’or</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys 60: La fi de l’aventura i nous horitzons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970 en endavant</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actualitat</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha una sala dedicada al manga, des del segle XIX fins a l’actualitat, que repassa la història del còmic japonès i el seu impacte a Catalunya i Espanya, amb exemples com Mazinger Z, Heidi, Bola de Drac, Doraemon, entre altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els àmbits inclouen premsa satírica, setmanaris, revistes, novel·les gràfiques, premsa infantil, 'quaderns per a nenes i d’aventures', planxes originals, entre altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No només hi ha documentació textual i no textual, sinó que també s’hi troben objectes vinculats al còmic. A més, el museu acull diferents exposicions temporals.</span></span></span></span></span></p> | 08205-851 | Plaça de Pep Ventura número 1. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El museu és hereu de la idea del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, que s’havia de situar a l’antiga fàbrica CACI de Badalona l’any 2012, però la manca de finançament per part de la Generalitat de Catalunya va impedir fer-ho realitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Còmic, de Sant Cugat, va ser creat per dos col·leccionistes, José Luis Villanueva i Paco Baena, l’any 2019, i va obrir les seves portes a la casa Josep Massana, amb una superfície de 500 metres quadrats, el 13 de juny de 2019, amb l’objectiu de recuperar, preservar, catalogar i divulgar el món de la historieta. Conserva més de 15.000 publicacions i 2.000 objectes. El vuitanta per cent de la col·lecció del museu és aportat per José Luis Villanueva i Paco Baena, i el vint per cent per Josep Maria Delhom, que va ser impulsor del Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona i de la creació del Museu del Còmic i la Il·lustració de Badalona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2022, el museu va rebre el premi 'Antifaz' al Saló del Còmic de València per la millor contribució al patrimoni del còmic.</span></span></span></span></span></p> | 41.4744145,2.0821254 | 423361 | 4591830 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96666-085110.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96668 | Objectes al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-al-museu-dhistoria-de-sabadell | <p>Al Museu d’Història de Sabadell es conserva material procedent de les excavacions del jaciment de la cova de la Torre Negra, realitzades l’any 1965. Entre els objectes, hi ha botons d’os, un bol fet a mà de terra cuita, denes d’os i de closca calcària, fragments de gerros fets a mà de terra cuita, vasos, gerres i olles també fetes a mà de terra cuita, fragments de tenalles, una olla carenada feta a mà de terra cuita, puntes de sageta de sílex, plaquetes de pissarra, petxines de closca calcària i un penjoll d’os.</p> <p>Del jaciment de Can Fatjó dels Aurons hi ha un fragment de tapadora i un fragment d’urna funerària, sense datació coneguda ni informació sobre el seu ingrés.</p> <p>També hi ha material procedent de Sant Cugat del Vallès, com un gra carbonitzat, sense procedència exacta ni informació sobre com va ingressar; un fragment de ceràmica feta a mà i un fragment de tovot, de terra cuita, procedent d’una excavació de l’any 1927, situat entre la transició del bronze final a la primera Edat del ferro; i una tortugada d’argila cuita.</p> | 08205-853 | Carrer de Sant Antoni, número 13, de Sabadell. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El Museu d’Història de Sabadell (MHS) és un equipament municipal, situat al Casal Antoni Casanovas, al carrer Sant Antoni número 13. El museu va ser fundat l'any 1931 amb el nom de Museu de la Ciutat, i comptava amb col·leccions de paleontologia, arqueologia, belles arts, indústria tèxtil, entre d'altres. El 1970, va adoptar el nom de Museu d’Història de Sabadell. Els seus orígens es deuen a les inquietuds culturals de Lluís Mas, Vicenç Renom i Joan Vila Cinca, que van ser els primers a organitzar col·leccions d’arqueologia i belles arts a Sabadell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El museu fa un recorregut per la història de Sabadell, des de la prehistòria fins a l'etapa industrial dels segles XIX i XX. A més de les col·leccions inicials, que s'han ampliat al llarg dels anys, també inclou col·leccions d'història i d'etnologia.</span></span></span></span></p> | 41.4705317,2.0849936 | 423596 | 4591397 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96668-085305.jpg | Legal i física | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies han estat aportades pel Museu d'Història de Sabadell. | 81|85|79 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96669 | Objectes al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-al-museu-nacional-dart-de-catalunya-mnac | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven diferents béns mobles procedents del monestir de Sant Cugat. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Taula del martiri de Sant Cugat</span></span></strong><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Formava part del retaule major de l’església del monestir, obra d’Aine Bru, nascut a Lovaina. Va ser realitzat entre els anys 1502 i 1507. Oli sobre fusta. Mesura 164 x 133 cm. Va ser adquirit pel museu el 1907. Número de catàleg: 015840-000.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Taula de Sant Càndid</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Formava part del retaule major de l’església del monestir, obra d’Aine Bru, nascut a Lovaina. Va ser realitzat entre els anys 1502 i 1507. Oli, relleus d’estuc i fusta. Mesura 182 x 88 x 7 cm. Es va incorporar al museu per l’adquisició de la col·lecció Muntadas, l’any 1956. Número de catàleg: 064049-000</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Crist dit de Sant Cugat del Vallès</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Es tracta d’una escultura d’un Sant Crist sense creu, del segle XIII. Talla de fusta amb restes de policromia, d’estil romànic. Mesura 95 x 92 x 14 cm i pesa 4,5 kg. Va incorporar-se a la col·lecció del museu com aportació de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Barcelona al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona, l’any 1932. Número de catàleg: 015840-000. Actualment, està en dipòsit als Museus de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Sarcòfag d’un clergue</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Tapa d’un sarcòfag amb una escultura jacent, feta en alabastre, possiblement de l’abat Biure, assassinat el 1351 i, datable, al voltant de 1385. Mesura 26 x 166,5 x 54,7 cm. Número de catàleg: 009923-000. Va ingressar per successió interadministrativa el 1879.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Urna reliquiari de Sant Càndid</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Urna ossari de sant Càndid, datat de l’any 1292, de fusta amb relleus d’estuc, daurat amb pa d’or i full metàl·lic colrat. Mesura 75 x 122 x 45,5 cm. Inscripció, en lletra gòtica al voltant de l'urna: ANNO DOMINI: M: CC: XC: II: NONAS: MAI: INVENTIO: SACRATISSIMO: CORPORIS: SCI: CANDIDI: MILITIS: XPI: ET MRIS.: i d'altres, a les escenes, indicant el nom dels sants: S: IACOBUS: IUSTUS (a la cara davantera) i SANTUS CANDIDUS, SANTUS MAURISIUS (a la cara posterior). Número de catàleg: 039044-000. Va ingressar per successió interadministrativa el 1879.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><strong>Làpida sepulcral del monjo Pere Ferrer.</strong> Placa de pedra calcària, del segle XIII, col·locada originàriament a l'exterior de l'església, amb l'epitafi del monjo Pere Ferrer. Mesura </span></span></span></span></span>60 x 55 x 8 cm. Número del catàleg: 14345. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1701). Ferrer va ser l'autor del Costumari de Sant Cugat, escrit entre els anys 1221 i 1223, on es fa una descripció de la vida quotidiana de la comunitat monàstica del seu temps. explica les funcions, oficis i tasques de cada membre de la congregació segons els seus càrrecs.</li> <li><strong>Mènsules.</strong> Mènsules de fusta policromada de l'enteixinat de l'arxiu del Monestir durant l'abadiat de Pere Busquets (1351-1381). Número del catàleg: 24044 i 24055. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1694 i 1693).</li> <li><strong>Mènsules.</strong> Dues mènsules de pedra sorrenca del segle XIV amb dos àngels cadascuna, que sostenen un escut de l'abat Pere Busquets (1351-1381). Número del catàleg: 24184 i 24185. En dipòsit als Museus de Sant Cugat (MSC 1691 i 1692).</li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I, també, hi ha diferents obres amb Sant Cugat com a motiu:</span></span></span></span></span></p> <ul> </ul> <ul> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Reproducció de les pintures de Sant Cugat del Vallès. Diversos fragments</span></span></strong><span lang='CA'><span>. Es tracta del dibuix de diversos fragments de pintures del monestir de Sant Cugat del Vallès, realitzat per l’artista Joan Vallhonrat (1874-1937). Està fet amb llapis de grafit i tinta xinesa negra sobre paper encolat en tela i muntat sobre bastidor de fusta. Mesura 36 x 75 cm. Va ser realitzat el 1912 i va ser adquirit per la Junta de Museus el 1913. Número de catàleg: 063902-000. Està als magatzems. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Reproducció de les pintures de Sant Cugat del Vallès.</span></span></strong><span lang='CA'><span> Àngel portador d'un ciri. Es tracta d’un tremp sobre paper muntat sobre bastidor de fusta, realitzat per l’artista Joan Vallhonrat (1874-1937). Va ser realitzat el 1912 i va ser adquirit per la Junta de Museus el 1913. Número de catàleg: 063896-000. Està als magatzems. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Un racó de Sant Cugat del Vallès.</span></span></strong><span lang='CA'><span> Representació d'un paisatge mig rural i mig urbà, obra de Nicolau Raurich, de l’any 1906. Pintura a l’oli i mesura 39,5 x 50 cm. Va ingressar per compra el 22 d’agost de 1932. Número de registre: 004024-000.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>La nit (Sant Cugat del Vallès). </span></span></strong><span lang='CA'><span>Representació de Sant Cugat de nit, obra de Nicolau Raurich, de l’any 1906. Pintura a l’oli i mesura 39 x 48,5 cm. Va ingressar per compra el 22 d’agost de 1932. Número de registre: 004023-000.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08205-854 | Palau Nacional, Parc de Montjuïc, de Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és un museu d’art situat a la ciutat de Barcelona que pretén mostrar tot l’art català, des del període del romànic. És un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya. La seu principal del museu es troba al Palau Nacional, construït amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.</span></span></span></span></span></p> <p>Els seus antecedents es remunten a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un esdeveniment que va donar impuls a la creació de col·leccions d’art, inicialment centrades en l’art medieval. A principis del segle XX, amb la creació del Museu d’Art de Catalunya el 1934, el MNAC va començar a prendre forma en el Palau Nacional de Montjuïc. En aquell moment, el museu incorporà als seus fons, gràcies a l’adquisició, l’any 1932, d’una valuosa col·lecció pertanyent al barceloní Lluís Plandiura, de 1869 obres, principalment d’art medieval i modern. El 5 de juny de 1945, la col·lecció es va dividir. La col·lecció d’art dels segles XIX i XX es va traslladar a l’antic arsenal de la Ciutadella, on es va fundar el Museu d’Art Modern de Barcelona, establint un criteri historicista que no donava cabuda a les avantguardes. Aquell mateix any, també es va crear a la Ciutadella el Museu del Gabinet Numismàtic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Llei de Museus de 1990 va establir la creació d’un museu nacional amb la unió de les col·leccions del Museu d’Art de Catalunya, del Museu d’Art Modern, del Gabinet de Dibuixos i Gravats, del Gabinet Numismàtic de Catalunya i de la Biblioteca General d’Història de l’Art. El museu va néixer el 14 de novembre de 1990 i va obrir les portes el 1995 amb la secció d’art romànic. Posteriorment, va obrir el 1996 la secció de fotografia, el 1997 les sales d’art gòtic, i el 2004, les altres sales.</span></span></span></span></span></p> | 41.4703252,2.0852586 | 423618 | 4591374 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-martiri-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-crist-dit-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-figura-jacent-dun-clergue.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-sant-candid.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96669-urna-reliquiari-de-sant-candid.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies han estat facilitades pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) | 98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 96670 | Mil·liari al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) - Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac-barcelona | I dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) - Barcelona hi ha un fragment de mil·liari dedicat a l’emperador Tiberi Claudi, datat entre els anys 40 i 60 després de Crist, a l’època romana. Va ser localitzat durant les excavacions al claustre del monestir de Sant Cugat l'any 1932 i, posteriorment, conservat per Carlos Cid, doctor en història de l'art.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un cilindre, de pedra sorrenca, d’altura mesura entre els 54 i el 57 centímetres i està format per dues parts. A la part superior hi ha la inscripció següent:</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>TIB · CLAVD · DRVSI · F</span></span></span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>CAESAR · AVGVSTVS</span></span></span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>GERMANICVS</span></span></span></span></span></em></p> | 08205-855 | Passeig de Santa Madrona número 39, de Barcelona. | <p>El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu amb seu principal a Barcelona, a l’antic Palau d’Arts Gràfiques, a la muntanya de Montjuïc. Acull objectes i documents arqueològics des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. El museu té altres seus fora de Barcelona: Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret; i dos centres de recerca: el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i el Centre Iberia Graeca. Actualment, està gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.</p> | 41.4706442,2.0855266 | 423641 | 4591408 | 40-60 dC | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat extreta de la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 96671 | Objectes al Museu Diocesà de Barcelona (MDB) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-al-museu-diocesa-de-barcelona-mdb | <p>DALMASES, Núria de (1989). 'Fitxa nº 222' a <em>Millenvm. Història i Art de l'Església Catalana</em>. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DALMASES, Núria de (1992). <em>Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500: Consideracions generals i catalogació d'obra Vol. I</em>. Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>CRISPÍ CANTON, Marta (1995). 'Més exemples d'italianisme en l'escultura catalana del segle XIV: La Mare de Déu de Sant Medir' a <em>Locus Amoenus</em>, p. 75-79.</p> <p>DI FABARO, Clario; BOCCARDO, Piero; COLOMER, José Luis (2004). 'Pintura, orfebrería y mercado suntuario' a <em>España y Génova: obras, artistas y coleccionistas</em>. Centro de Estudios Europa Hispánica.</p> <p>DURAN CAÑAMERES, Fèlix (1915). 'La orfebrería catalana' a <em>Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos</em>.</p> <p>DURLIAT, Marcel (1989). <em>L'art en el regne de Mallorca</em>. Editorial Moll.</p> <p>GARGANTÉ LLANES, Maria (2011). <em>Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>MARTÍN ROS, Rosa Maria (1992). 'Capa de l'abat Biure' a <em>Catalunya Medieval.</em> Lunwerg, p.182-183.</p> <p>MARTÍN ROS, Rosa Maria (1999-2000). 'La dispersió dels teixits medievals: un patrimoni trossejat' a <em>Lambard: estudis d'art medieval</em>, p. 165-182.</p> | XII - XIV | <p>Al Museu Diocesà de Barcelona hi ha els següents objectes procedents de Sant Cugat del Vallès:</p> <p><strong>Fragments de la capa i de l'alba de l’abat Biure (segle XIII).</strong></p> <p>La capa pluvial està elaborada amb seda, or de Xipre i lli, anomenada filoseda, realitzada amb la tècnica de samit, fabricada a la península Ibèrica, possiblement a Castella, a finals del segle XIII o principis del segle XIV, confeccionada segurament per teixidors mudèjars.</p> <p><span><span><span>L’alba és de lli llis. A la part superior i inferior hi havia ornaments aplicats de teixit de tapisseria de seda i or, que no arribaren mai a ingressar al Museu Diocesà de Barcelona. L’any 1899, bona part dels ornaments va ser venut a París per l’antiquari Baron.</span></span></span></p> <p>Ramon Arnau de Biure, nascut en una família de cavallers, possiblement de l'Empordà. Va ser nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI (1348). La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells.</p> <p><strong>Arqueta reliquiari (segle XIV)</strong></p> <p>L'arqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria dels inicis del segle XIV. Està elaborada amb plaques de plata repujades i cisellades, parcialment daurades i aplicades sobre una estructura de fusta. Aquestes plaques representen escenes de la vida i el martiri de sant Cugat. Els seus creadors van ser Joan de Gènova i Arnau Campredon. Al segle XVII, l’arqueta va ser desmuntada per construir-ne una de nova, de mida més petita, en la qual es van reutilitzar les planxes de plata de la peça original.</p> <p>L’amplada de l'arqueta es va reduir de 120 cm a 63 cm, i va quedar amb unes dimensions finals de 26 x 63 cm, reutilitzant les plaques de plata de la peça original. L’arqueta té una base rectangular i una tapa amb forma de piràmide truncada; totes les seves cares estan decorades amb relleus.</p> <p>Aquestes són les escenes representades a l'arqueta:</p> <p><em>Part davantera:</em><br /> La part superior davantera, que correspon a la tapa, presenta al centre Crist assegut en un tron, beneint amb la mà dreta i sostenint un llibre amb l'esquerra. Aquesta imatge està emmarcada per una simulació d'arquitectura amb ogives trilobades i columnes amb pinacles que les separen. A ambdós costats, s'hi poden veure àngels turiferaris en genuflexió, portant un encenser.<br /> A la part inferior davantera, que correspon al contenidor, destaca la representació de les santes Juliana i Semproniana al centre, on es troba el pany de l'arqueta.</p> <p>Als costats, les plaques il·lustren:</p> <ul> <li>Sant Cugat envoltat d'una gran foguera, mentre dimonis fugen; sobre el màrtir es percep la mà de Déu (<em>dextera domini</em>) i l'emperador Maximià observa des del seu tron.</li> <li>Sant Cugat patint el martiri sobre una graella, també davant de Maximià.</li> <li>El desembarcament de sant Cugat juntament amb sant Feliu a Barcelona.</li> <li>El martiri de sant Cugat a cop de bastó.</li> <li>El baptisme de les santes Juliana i Semproniana per part de sant Cugat.</li> </ul> <p><em>Part posterior:</em></p> <ul> <li>El desembarcament de sant Cugat i sant Feliu a Barcelona.</li> <li>La predicació de sant Cugat davant d’un grup de persones.</li> <li>El baptisme de les santes Juliana i Semproniana, deixebles de sant Cugat, que provenen de l'antiga Iluro.</li> <li>El martiri de sant Cugat a cop de bastó.</li> </ul> <p><em>Laterals petits:</em></p> <ul> <li>Sant Cugat és portat encadenat davant de Maximià.</li> <li>La decapitació de sant Cugat.</li> <li>En presència de sant Cugat, el temple pagà s'enfonsa i Maximià mor aixafat.</li> <li>Les santes Juliana i Semproniana dipositen el cos del sant al sepulcre.</li> </ul> <p>Es va conservar al monestir de Sant Cugat del Vallès des del segle XIV fins al 1835. Amb la desamortització del monestir, les relíquies i l'arqueta es van traslladar a l'església de Sant Cugat del Rec, a Barcelona, on van continuar venerant-se. </p> <p><strong>Bàcul de l’abat Clasquerí (segle XIII)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Part superior d’un bàcul, localitzat en una urna en el seu moment, realitzat en fusta daurada i policromada, datada de finals del segle XIII. A la part inferior del bàcul hi ha el nus, amb forma de pom, que uneix el bastó amb la voluta, on hi ha representat l’escut de la casa Clasquerí. La base és plana, té forma de circumferència i finalitza amb un cap de drac amb la boca oberta. A l’interior de la voluta hi ha l’Agnus Dei, amb una creu sobre el llom i un colom situat a la part superior, que mira cap al drac. Hi ha un ocell situat a la part final de l’anyell, a tocar del drac. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El bàcul va ingressar al Museu Diocesà el 1916. Va ser restaurat el 1915, el 1939 i el 1985.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Lipsanoteca (segles XII-XIII)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La lipsanoteca és una caixeta circular, de forma aixafada, de fusta groga i amb peu de galeta. Decorada amb una faixa que conté una inscripció aràbiga cursiva, que repeteixen una paraula i està delimitada per bandes de color vermell i groc. En origen, eren ungüentaris, però al món cristià els emprà per guardar relíquies dins dels altars en el moment de la dedicació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La lipsanoteca va ingressar al Museu Diocesà l’any 1916. En aquell moment, existia també una tapa amb un pom per aixecar-la, però va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser restaurada el 1989.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Imatge de la Mare de Déu</span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura gòtica, del segle XIV, de fusta policromada, amb la representació de la Mare de Déu, sedent, amb el Nen Jesús assegut al seu genoll esquerre. Maria porta una corona merletada sobre un vel de color blanc, amb decoracions circulars a les espatlles. Porta una túnica vermella, amb un collar pintat, i un mantell daurat. Va perdre l’avantbraç dret. Tant la Mare de Déu com el Nen Jesús miren cap endavant. A la base de l’escultura hi ha un forat que indica que estaria subjectada a algun lloc. Mesura 19 cm x 7,5 cm x 7 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’escultura va ingressar al Museu Diocesà l’any 1916.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Imatge de la Mare de Déu del Bosc (segle XIV)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura en fusta policromada de la Mare de Déu del Bosc, que havia estat a l'ermita de Sant Adjutori. La imatge de la Mare de Déu és sedent i està desproporcionada amb un cos allargassat però amb unes cames curtes. Porta túnica fins als peus i un mantell que cobreix les espatlles i els braços, també porta un vel que tapa la cabellera i no porta corona. Li manca el braç dret. Sobre el genoll esquerre està assegut el Nen Jesús, agafat amb la mà esquerra de Maria, i li manca a l’infant l’avantbraç dret. Mesura 80,3 cm x 29 cm x 21 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’escultura va ingressar al Museu Diocesà l’any 1916.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Imatge de la Mare de Déu de Sant Medir (segle XIV)</strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura de la Mare de Déu, realitzada en alabastre policromat, de mitjan segle XIV. La Verge està dempeus i amb el Nen Jesús agafat al braç esquerre. Ella vesteix una túnica i un mantell que li cobreix els cabells i li cau per sobre de les espatlles. Maria i Jesús es miren mútuament. El Nen Jesús subjecta amb la mà esquerra un ocell i amb la mà dreta agafa uns plecs del mantell de Maria.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Queda poques empremtes de policromia a l’escultura, que tenia els cabells daurats, la túnica i les sabates vermelles, el mantell blau, i una sanefa daurada. L’escultura presenta algunes pèrdues: arestes d’alguns plecs de la túnica i del mantell, el dit petit de la mà dreta i part del peu esquerre de Maria i el nas del Nen Jesús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Procedent d’Itàlia, va ser portada per l’oncle del monjo Despujol, segons Felip d'Alemany, monjo benedictí del segle XIX. Malgrat aquesta història, els estudis van dictaminar que era esculpida a Catalunya, però d’influència italiana i és molt semblant a la Mare de Déu de Cornellà del Conflent, de Jaume Cascalls. Des de 1604 estava situada a la fornícula central de l’altar barroc de l’ermita de Sant Medir. El 1909 va passar al Museu Parroquial de Sant Cugat del Vallès i, finalment, al Museu Diocesà de Barcelona el 1916.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-856 | Edifici de la Pia Almoina, plaça de la Catedral, de Barcelona. | <p><span><span><span>L’alba i la capa van ser conservades al monestir de Sant Cugat fins a la creació del Museu Diocesà de Barcelona el 1916, quan foren traslladades. La capa però, no va arribar sencera a Barcelona perquè anteriorment havia estat fragmentada en tenir la consideració popular de relíquia o per col·leccionisme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Museu Diocesà de Barcelona es conservava el fragment més gran de la capa, que contenia una franja central que anava de dalt a baix, en vertical, amb una pseudoinscripció cúfica, la caputxa i un lligall. Les altres parts formaven part de col·leccions particulars. A principis de la Guerra Civil Espanyola, el Museu Diocesà fou assaltat (estava situat al Seminari Conciliar de Barcelona) i desaparegué el fragment de la capa. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, mossèn Manuel Trens, director del museu des de la seva creació, va començar a cercar la capa i localitzà dos fragments en dos museus dels Estats Units, al The Cleveland Museum of Art i al The Art Institute of Chicago, que els adquiriren procedents del mercat d’antiguitats. Finalment, l’historiador de l’art i liturgista Trens aconseguí recuperar els dos fragments: el primer el 1950 i el segon el 1954. No aparegué ni el lligall ni la caputxa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Folch i Torres va reconstruir l’alba i va situar els fragments d’ornamentació allà on va creure que hi anaven. Els de la part inferior eren hispanoàrabs, segurament del segle XIII, amb un dibuix de roleus en or i seda, fet en tapisseria. D’aquesta part es conserven fragments a l'Instituto de Valencia de Don Juan, a Madrid; dos trossos al museu Disseny Hub de Barcelona, un procedent de la col·lecció Cabot, i l'altre de la de Gaspar Homar; al Musée Historique des Tissus de Lió; i a la col·lecció Keir a Richmond Survey, de la Gran Bretanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els fragments de la part superior eren fets a Palerm entre els segles XI i XII, i representen arbres i ocells alternats en dues franges horitzontals amb una inscripció que els separa; fets en tapisseria, amb sedes policromades i or. Se'n conserven fragments al museu Disseny Hub de Barcelona, procedents de la col·lecció Cabot, i també procedents de la col·lecció Pascó; al Musée National du Moyen Age-Thermes de Cluny, a París, procedent de la col·lecció de Claudius Cote; als Musées Royaux d'Art et d'Histoire de Brussel·les, procedent de la col·lecció Isabelle Herrera; i al Rijksmuseum d'Amsterdam. </span></span></span></p> <p>El Museu Diocesà de Barcelona és un museu propietat de l'Església catòlica inaugurat el 22 d'octubre de 1916 a la planta baixa del Seminari Conciliar de Barcelona sota la direcció del vilafranquí mossèn Manuel Trens Ribas, historiador de l'art i gran liturgista. El 1991, el museu va obrir portes a l'edifici de la Pia Almoina, al costat de la catedral de Barcelona.</p> | 41.4704836,2.0852554 | 423618 | 4591391 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96671-085601.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat extreta de la web del Museu Diocesà de Barcelona. | 93 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96713 | Rellotge de sol de la masia de Ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-ca-nametller | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 26-27.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</p> | XX | <p>Rellotge de sol de ca n'Ametller, una masia d'origen medieval. Està situat a la façana principal i té orientació sud. És de forma rectangular, defineix la seva estructura un marc amb decoració floral als angles. El gnòmon és una vareta metàl·lica d'on surten les línies horàries que van des de les 6 h del matí fins a les 6 h de la tarda. (descripció segons la fotografia de la <a href='https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=447&COMARCA=79&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1355&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE='>fitxa 447 </a>de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica).</p> | 08205-857 | Carrer Josep Trueta (prop del carrer camí de Ca n'Ametller i del carrer Còrcega). | <p>Aquesta masia està documentada per primer cop l'any 1084, en una donació de terres prop de l'església de Sant Llorenç, al lloc de Campaniano. Al llarg dels anys l'edifici ha estat objecte de múltiples reformes, especialment des del segle XV. Fins al segle XVII era coneguda com a Sala, però a partir d'aquell moment va prendre el nom dels masovers i va passar a denominar-se Ametller. El 1691 la propietat va passar a Onofre Pi, i posteriorment fou heretada per Albert Pi. A la seva mort va passar als frares carmelites de Barcelona, que en foren els propietaris entre els anys 1723 i 1780. Aquest any fou venuda a Domingo Llobateres, paraire de Moià.</p> | 41.4782125,2.0463605 | 420379 | 4592284 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96713-085701.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Sembla ser que hauria estat pintat damunt d'un rellotge de sol més antic, desaparegut. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96714 | Rellotge de sol de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-borrell | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.42-43.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</p> | XX | <p>Rellotge de sol situat a la façana principal de can Borrell, una masia situada al camí de Sant Cugat del Vallès a l'ermita de Sant Medir. Està orientat al sud-est i és de forma rectangular, amb motius vegetals pintats a la part interior i als angles superiors. Un sol amb rostre presideix la composició del rellotge i d'ell en surt el gnòmon i també en neixen les marques horàries, que van des de les 8 h del matí fins a les 3 h de la tarda i que s'han inscrit amb números romans.</p> | 08205-858 | Camí de Can Borrell | <p>En època medieval aquesta masia es podria correspondre amb al mas Martorell o mas Batlle, documentats al segle XIV. A l'interior de la casa es conserva una inscripció de l'any 1783 en una de les portes interiors. Això indica que el segle XVIII devia ser un moment d'expansió constructiva.</p> <p>Ja al segle XX la masia de can Borrell fou adquirida per quatre socis. Va ser el 1964, i un temps després només dos van continuar. Des de fa molts anys s'hi ha establert un restaurant.</p> <p>Antigament, per la festivitat de Sant Medir es feia ball a l'era de la masia.</p> | 41.4584357,2.1122527 | 425858 | 4590031 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96714-085801.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96715 | S'aprofita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saprofita | XXI | <p>L'escultura 'S'aprofita', d'Alba E. Peligero, està situada al parc de les Escultures. Està realitzada amb ferralla reciclada, soldada i galvanitzada, amb forma tubular. Segons paraules de l'artista: '<em>En la meva obra intento representar el cicle de la vida, mostrar les cicatrius que es van produint al llarg del camí, representades en la imperfecció de les soldadures. És també una manera de mostrar el dolor i la misèria. El títol, sapròfit, fa referència a aquest organismes que transformen la matèria morta en vida. Jo aprofito la ferralla, material en desús i li dono una segona oportunitat</em>”.</p> | 08205-859 | Parc de les Escultures | <p>L'artista Alba Peligera va obtenir a la tercera Biennal d'Art de Valldoreix l'any 2022 el premi a la millor artista emergent.</p> | 41.4611080,2.0657664 | 421980 | 4590368 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96715-085902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96715-085903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alba E. Peligero | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96716 | Monument als veïns i entitats de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-veins-i-entitats-de-les-planes | XXI | <p>Monument commemoratiu als veïns i entitats del barri de les Planes de Sant Cugat del Vallès situat en una plaça entre el camí Molí de les Planes amb el Passeig Desert. Consisteix en una planxa d'acer patinable amb forma rectangular i de la qual, a la part superior en sobresurten dos caps que es miren entre ells. La planxa està disposada a tall de faristol sobre quatre potes que fan d'ancoratge a terra. De la planxa sobresurten vuit elements de ferro, com a claus de ganxo, disposats de tal manera que marquen els límits del cos de cadascun dels caps. S'hi observa una inscripció amb el text: '<em>A totes les persones i entitats que han ajudat a la construcció del barri de les Planes al llarg dels anys. Setembre 2015</em>'. També consta al lateral esquerre el nom de l'artista, Daniel Casellas.</p> | 08205-860 | Camí Molí de les Planes amb el Passeig Desert | 41.4356667,2.0895032 | 423932 | 4587522 | 2015 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96716-086002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Daniel Casellas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96717 | Jaciment arqueològic de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-julia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p>RODRÍGUEZ, Alba (2024). C<span><span><span><span lang='CA'><span><em>arta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès. Ftixa 172 'Can Julià'</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | Restes d'una antiga masia. | <p>El jaciment arqueològic de Can Julià es tracta de les ruïnes d'una antiga masia, possiblement d'època medieval. Està situat a la carena de la serra de Can Julià, al Parc Natural de Collserola, a la part alta del turó, al vessant est, al camí entre la colònia Montserrat i el Puig Madrona, prop de la cruïlla del camí de Valldoreix.</p> <p>El jaciment consisteix en un conjunt de murs d'una alçada entre 1,5 i 2 metres i quaranta centímetres de gruix. Estan construïts amb paredat mixt de blocs de pedra i maons, lligats amb fang i, segons sembla, barrejats amb morter. Les restes fan intuir un edifici principal, de planta quadrangular, amb divisions interiors. També, s'observen parts de revestiment de les parets.</p> <p>Al costat oest de les restes de l'edifici principal, a la part alta del vessant, hi ha un parell d'estructures d'interès:</p> <ul> <li>Adossat al mur est, en un àmbit quadrangular, sembla que es conservin restes d'una capa impermeabilitzant de revestiment del mur, d'uns dos centímetres de gruix i aspecte groller, realitzat amb morter lliscat amb molts fragments de pedra petita.</li> <li>Existeix una estructura esgraonada en el sentit del pendent, des de la part més alta del turó fins a l'edifici principal, formada per tres dipòsits. En el dipòsit superior hi ha un orifici que podria donar a entendre que servien per decantar líquids -segurament most- per arribar fins a l'edifici. Aquí, en el mur que afronta amb l'estructura, existeix un orifici major per on sortiria el líquid a un compartiment cobert amb volta de maó, de la qual tan sols conserva l'arrencament. </li> </ul> <p>Una part de l'interior de la masia està colgada de terra i vegetació, amb presència de pins. Hom creu que existirien més restes arqueològiques al subsol de la masia vinculades amb funcions agrícoles i d'habitatge, com el paviment, fresqueres, cups de vi, sitges, elements constructius, etcètera.</p> | 08205-861 | Serra de Can Julià, a la capçalera del rierol de los Bobines. | <p>L'origen de la masia de Can Julià es creu que podria ser medieval, encara que no es coneix documentalment cap masia d'època medieval amb aquest nom i emplaçament. Aquest fet podria ser pels canvis de noms de les masies segons els seus propietaris i habitants.</p> <p>La primera menció documentada és del segle XVII com a mas Julià. A mitjans del segle XIX, l'any 1847, apareix situada en el terme municipal de Canals i parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. Al cadastre de 1853 era el propietari Pedro Julià i la finca de la masia tenia tretze quarteres i tres cortans (dos i sis d'oliveres, nou i tres de vinya i un i sis de secà). En la relació de masies del terme municipal de Sant Cugat del Vallès de l'any 1860 consta com a Can Julià de la Serra i de dues plantes edificades. En el plànol cadastral de 1956 no apareix. </p> | 41.4439918,2.0365712 | 419520 | 4588494 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086101-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086102-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086103-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96717-086104-ajuntament-de-sant-cugat-2004.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 96718 | Jaciment arqueològic Paratge de Can Nonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-paratge-de-can-nonell | Parcialment destruït per la remoció del subsol arran de la caiguda d'un arbre. | <p>Trobada aïllada i fortuïta de material arqueològic en un indret entre el passeig del Bosc, el passeig del Colibrí, el passeig del Voltor i la pista de Mas Janer, que va aparèixer entre les arrels d'un arbre caigut arran d'unes ventades. </p> <p>Hom va localitzar fragments ceràmics procedents de tres recipients, un dels quals molt complet i sencer, trencat però fàcilment identificable com únic element. Aquest fet indicaria que no es va desplaçar des de l'estructura o estrat d'origen i, per tant, el jaciment es troba en el mateix lloc de la trobada. Els tres recipients són de ceràmica feta a mà, de la primera edat del ferro.</p> <p>Es va trobar un vas, de ceràmica cuita, oxidant i acabat fosc i polit, de peu alt amb vora alta exvasada, cos globular i amb peu alt amb perforació circular. També, una gerra de vora exvasada, amb cordó inusuat a la inflexió vora-panxa, de ceràmica cuita òxidoreductora i acabat groller. I, la darrera, és un petit vas carenat.</p> | 08205-862 | Entre el passeig del Bosc, el passeig del Colibrí, el passeig del Voltor i la pista de Mas Janer. | <p>La troballa va ser realitzada per una persona l'any 2009 quan, després d'unes ventades el mes de febrer, van caure arbres poc arrelats. Per la zona, a tocar de les arrels d'un pi caigut, hom va localitzar diversos fragments de ceràmica antiga. No es va trobar cap altre material.</p> <p>Durant una inspecció tècnica el febrer de 2015 es va documentar la troballa, amb la soca de l'arbre caigut en el lloc, però assentat. No s'observa visualment cap material ni estructura a l'entorn car, està cobert de vegetació.</p> | 41.4645300,2.0366300 | 419550 | 4590774 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96718-086202-ajuntament-de-sant-cugat.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96862 | Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-cugat-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma. 'Arxiu Municipal i Històric de Sant Cugat del Vallès'. <em>Guia dels arxius històrics de Catalunya</em>. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Volum 4, p. 165-190.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma (1995). 'L'arxiu històric municipal de Sant Cugat del Vallès'. <em>Revista Terme</em>, número 10, p. 6-8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLATJOS GARCÍA, P. (1991). <em>Sant Cugat del Vallès. De vila rural a ciutat moderna</em>. Oikos-Tau.</span></span></span></span></span></p> | XVIII - XXI | <p><span><span><span lang='CS'><span>L’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès és el responsable de la creació i manteniment de les polítiques de gestió de la informació, que s'han d’establir en les diferents fases de la documentació en tot el seu cicle de vida, per tal de garantir la seva integritat, fiabilitat, autenticitat, unicitat i utilitat. </span></span></span></span><span><span><span lang='CS'><span>L’arxiu assumeix també les funcions d’unitat central d'accés a la informació per tal de preservar la confidencialitat de les dades i garantir l'accés a la informació, des de la creació administrativa de la informació fins a la seva preservació com a informació històrica, en totes les seves manifestacions.</span></span></span></span> <span><span><span lang='CS'><span>També assumeix les funcions pròpies del servei d’arxiu, de gestió de documents, de protecció de dades i d’unitat central d'accés a la informació municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CS'><span>L'arxiu històric, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) conserva la documentació de més de trenta anys d'antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CS'><span>Les sèries documentals del fons municipal amb més volum són els comunicats externs; la</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> determinació de bases i quotes tributàries; ordres de pagament; factures; registre de quintos; selecció de personal; declaracions d'alta de tributs; gestió i aprovació del pressupost; liquidacions, autoliquidacions i ingressos directes; ocupacions de la via pública; reunions, comissions i d'altres d'àmbit supramunicipal; comunicats interns; junta de govern local i comissió de govern; subvencions per a activitats culturals; gestió de petites despeses; matrícules; equip directiu dels equipaments educatius; convenis de col·laboració administrativa; actes d'arqueig; i reclamacions de gestió tributària.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Altres sèries però amb relleu i, per tant, destacables per la seva antiguitat són: certificats i informes de secretaria (1843-1992); actes de secretaria (1844-1987); foment de l'activitat agrícola (1845-1986); disciplina d'activitats (1845-1999); organització d'arxius i dipòsits documentals (1850-1998); cadastre (1852-1987); concessions, modificacions, transmissió i pròrroga de sepultures (1858-1992); registre de sepultures (1858-1989); baixes al padró d'habitants (1864-1865); reunions, comissions i d'altres d'àmbit municipal (1865-1999); registre d'unions civils: altes, baixes i modificacions (1865-1866); projectes d'urbanització (1871-1990); denúncies urbanístiques (1872-1989); comunicacions de la ciutadania (1879-1998); ocupacions de la via pública (1884-1993); fiscalització i control del pressupost (1890-1993); anuncis i edictes externs (1895-1982); dotació per adscripcions, permutes, reingressos (1895-1986); gestió i aprovació del pressupost (1898-1996); i estudis de detall i/o avantprojecte d'unitats edificatòries (1899-1988).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='FR-BE'><span>QUADRE DE FONS I COL·LECCIONS ARXIU MUNICIPAL DE SANT CUGAT </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>M001 Fons Ajuntament de Sant Cugat (1781-2021)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>J001 Fons Judicials :</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>J100 Fons Jutjat de Pau (1821-1972)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span>A001 Fons Associacions i fundacions (1a m. s. XX) </span></span></span></span> <ul> <li> <span><span><span lang='FR-BE'><span>A100 Fons Club Muntanyenc de Sant Cugat </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>A300 AAVV Mira-Sol </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>A400 AAVV La Floresta</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>E001 Fons Comercials i d’empreses (1973-2008) </span></span> <ul> <li><span><span><span lang='FR-BE'><span>E100 Fons Premsa Local </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>E300 Fons Delphi </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>E400 Fons Vitivinicola </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>E500 Fons La Pelleria</span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>P001 Fons Patrimonials (1736-1959) </span></span> <ul> <li><span><span>P100 Fons Família Bruix </span></span></li> <li><span><span>P200 Fons Família Català </span></span></li> <li><span><span>P300 Fons Família Rodó </span></span></li> <li><span><span>P400 Fons Família Jaumandreu </span></span></li> <li><span><span>P500 Fons Familia Sallés </span></span></li> <li><span><span>P600 Fons Can Trabal (1920-1940)</span></span></li> <li><span><span>P700 Fons Cal Català</span></span></li> <li><span><span>P800 Fons Eduard Rosés i Bruix. Família Bruix –Castellar – Sant Cugat del Vallès</span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>F001 Fons Personals (1550 – 2008) </span></span> <ul> <li><span><span>F100 Fons Cabanas </span></span></li> <li><span><span>F200 Fons Llamas </span></span></li> <li><span><span>F300 Fons Auladell </span></span></li> <li><span><span>F400 Fons Marti Olaya </span></span></li> <li><span><span>F500 Fons Griera </span></span></li> <li><span><span>F600 Fons Doris Leussler </span></span></li> <li><span><span>F700 Fons Joan Tortosa </span></span></li> <li><span><span>F800 Fons Figueres</span></span></li> <li><span><span>F900 Fons Roqué</span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>C001 Col·leccions </span></span> <ul> <li><span><span>C100 Col·lecció fotogràfica </span></span></li> <li><span><span>C200 Col·lecció Ramon Millet </span></span></li> <li><span><span>C300 Col·lecció Eugeni Canas </span></span></li> <li><span><span>C700 Col·lecció de pergamins i manuscrits</span></span></li> </ul> </li> <li><span><span>S001 Fonts Orals</span></span></li> <li><span><span>B001 Biblioteca Auxiliar </span></span></li> <li><span><span>B100 Biblioteca auxiliar de l’Arxiu </span></span></li> <li><span><span>B200 Biblioteca Auladell </span></span></li> <li><span><span>H001 Hemeroteca</span></span></li> </ul> | 08205-863 | Plaça de la Vila número 1 (Arxiu Administratiu Municipal)Carrer de Jaume I números 33-51 (Arxiu Històric Municipal) | <p>L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni per a la cessió d'uns terrenys al municipi per a la construcció de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a canvi de la disposició d'un dipòsit per encabir la documentació de l'Arxiu Municipal. Amb la inauguració de l'ANC, l'arxiu santcugatenc dipositava la documentació històrica, amb gestió pròpia i amb serveis comuns amb l'arxiu nacional. El fons històric, amb documentació majoritàriament entre els anys 1760 i 1999 (també hi ha alguns documents entre els segles XII i XVII), conté uns 490 metres lineals de documentació textual i 1298 llibres o volums, format per llibres d'actes, de registre d'ingressos i despeses, etcètera. </p> <p>Des de l'any 2013, a través del portal Arxius en línia, de la xarxa d'arxius de la Generalitat de Catalunya, s'ha posat a disposició de la ciutadania l'inventari del fons, amb més de 15.500 unitats de catalogació i la digitalització de les actes del ple municipal entre els anys 1843 i 1962, que va ser digitalitzades per l'arxiu gràcies al suport de la Diputació de Barcelona l'any 2010.</p> | 41.4706034,2.0853183 | 423623 | 4591404 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/96862-086301.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 96863 | Arxiu Municipal de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L’Arxiu Municipal de Valldoreix és el servei de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) que s’encarrega d'organitzar, conservar, posar a l’abast de la mateixa administració i difondre a la ciutadania la documentació generada per l’EMD, i també altres fons privats i associacions.</p> <p>L'arxiu conté la documentació generada per l'EMD des de la seva creació el 1956 i n'aplega tot el que s'ha produït per l'administració, referent als diferents àmbits competencials cedits per l'Ajuntament de Sant Cugat. Actualment, l'EMD té competències en projectes i obres, serveis socials, educació, comerç, cultura, civisme, joventut, gent gran, cultura, salut, mobilitat i medi ambient.</p> | 08205-864 | Rambla mossèn Jacint Verdaguer número 185 | <p>A finals de 1948, els veïns de Valldoreix, la Floresta i Mira-sol es van reunir per plantejar diferents queixes i greuges a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Es va posar de manifest, la necessitat d'aquests tres nuclis d'aplegar-se i crear un nou municipi. Finalment, el 30 d'agost de 1956, es va presentar la petició per obtenir un règim d'autonomia administrativa amb la signatura de 217 caps de família i, uns mesos més tard, s'incrementà en 37 més. </p> <p>El 18 de febrer de 1957, l'Ajuntament de Sant Cugat va crear una comissió per a l'estudi de les demandes de Valldoreix, que va ser desestimat per Josep Maria Pi Sunyer, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona. Malgrat això, durant el ple municipal del 22 de febrer, l'alcalde Josep Maria Martí Gras va manifestar la voluntat de crear l'entitat local menor. El 5 de setembre de 1958, el Consell de Ministres, presidit per Francisco Franco, i reunit al Pazo de Meirás, va autoritzar la constitució de l'Entitat Local Menor de Valldoreix. El 16 de novembre es va reunir la primera junta veïnal sota la presidència de Ramon Escayola Villaró i els vocals Joan Fuster Montardit i Mateo Navarro Millán.</p> | 41.4573843,2.0478851 | 420482 | 4589970 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 98255 | Cancell de la casa del carrer Sant Eusebi números 12-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-la-casa-del-carrer-sant-eusebi-numeros-12-16 | XX | S'hi observen algunes petites pèrdues de còdols. | <p>Cancell d'una finca del carrer Sant Eusebi, a la zona del Dipòsit. Està format per dues pilastres de base quadrada, d'uns dos metres i mig d'alçada. A la part superior de les pilastres, s'hi observa un fris decorat amb petits còdols i plafons de rajola ceràmica, amb representacions ornamentals i figurades de caràcter eclèctic. L'espai del fris és delimitat per un llistó a la part inferior i per una motllura a la part superior.</p> | 08205-865 | Carrer Sant Eusebi números 12-16 | <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4425494,2.0767593 | 422875 | 4588297 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98255-086502.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98448 | Villa Anita (Casa del carrer Major de la Floresta número 28) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-casa-del-carrer-major-de-la-floresta-numero-28 | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes, construït l'any 1928. Consta de planta subterrània i planta baixa, amb teulada a dos vessants, de teula àrab.</span></span></span></p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures, la central emfasitzada per un petit porxo davant l'entrada. El portal és amb <span><span><span>llinda recta. Queda aixoplugat per aquest porxo, sota una </span></span></span><span><span><span>teulada d’un vessant suportada per arquitraus que van des de la façana fins a unes columnes amb capitell d’ordre jònic. A cada costat del portal hi ha una finestra de llinda recta, amb jardineres a l’ampit i un frontal de rajola decorada. Totes les obertures tenen persianes de llibret. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada. A l'eix vertical del portal conté un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec és un llistó motllurat, i el coronament queda ressaltat per un pinyó de mitja circumferència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’esquerra hi ha un cos afegit que arriba fins al passatge, amb parament arrebossat i una finestra a la façana principal tancada amb reixa. La teulada d’aquest cos és a tres vessants.</span></span></span></p> | 08205-866 | Carrer Major de la Floresta, número 28 | <p><span><span><span>Aquest xalet en particular es va construir l'any 1928.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4420247,2.0746294 | 422697 | 4588241 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98448-086601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98448-086602.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98449 | Xalet del passatge de Sant Julià número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passatge-de-sant-julia-numero-3 | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1929. Consta tan sols de planta baixa. La teulada, perpendicular a la façana, és a dos vessants i amb teula àrab.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures. </span></span></span><span><span><span>Al centre hi ha el portal d’entrada, amb llinda recta. A cada costat té una finestra, també amb llinda recta i persianes de llibret. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada i pintada de blanc. Damunt de cada obertura hi ha un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec és un fris motllurat, i la façana és coronada amb un pinyó de mitja circumferència. </span></span></span></p> <p> </p> | 08205-867 | Passatge de Sant Julià, número 3 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4472004,2.0784411 | 423021 | 4588812 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98449-086701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98449-086702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98449-086703.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98450 | Xalet carrer Bona Vista número 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-carrer-bona-vista-numero-59 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xalet d'estil eclèctic construït l'any 1931. Consta de d</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>iversos cossos: alguns de planta baixa i un amb planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos més alt en forma de torre que s'aixeca a la dreta. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de l’esquerra és el principal. És de planta rectangular i té una finestra a la façana. Al davant hi trobem un cos afegit, de planta rectangular, amb una finestra i teulada a tres vessants. La façana té un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec conté una motllura i caps de biga de fusta, amb teulada plegada a dos vessants. El carener és rematat a la part davantera amb una esfera ceràmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de la dreta</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> també és de planta rectangular, en forma de torre. Compta amb planta baixa i pis. A l'alçada del primer pis té</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> una petita finestra. El ràfec és motllurat, amb maó, i la teulada és a quatre vessants, amb teula plana. El carener és rematat amb dues esferes ceràmiques.</span></span></span></span></span></p> | 08205-868 | Carrer Bona Vista, número 59 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4435889,2.0684445 | 422182 | 4588420 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98450-086801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98450-086802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98450-086803.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98451 | Casa de l'avinguda Tarruell número 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-tarruell-numero-53 | XX | <p>Xalet construït l'any 1930, d'estil eclèctic. Consta de <span><span><span><span lang='CA'><span>planta subterrània i planta baixa, amb teulada a dos vessants de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana presenta una composició simètrica en base a tres obertures. A</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>l centre hi ha el portal d’entrada, amb arc rebaixat i una porta de doble fulla de fusta i vidre. Queda aixoplugat per una pèrgola de ferro forjat. A cada costat té una finestra amb llinda recta i tancada amb una reixa de ferro. El parament és arrebossat. Al nivell de les golfes, sobre l'eix central, té</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> un òcul de ventilació del sostremort que conté l’escut de Catalunya envoltat d’una garlanda amb motius vegetals. El ràfec és format per caps de biga de fusta. El coronament és emfasitzat amb un pinyó esglaonat rematat amb una mitja esfera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la casa hi ha una balustrada feta amb peces de morter modelat entre pilastrons, amb una porta de ferro forjat de remat ondulat.</span></span></span></span></span></p> | 08205-869 | Avinguda Tarruell, número 53 | <p>Aquest xalet es va construir l'any 1930.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4426238,2.0703463 | 422340 | 4588311 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98451-086905.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98452 | Casa Bernada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bernada | XX | <p><span><span><span>Casa construïda l'any 1950, d'estil eclèctic. Consta de </span></span></span><span><span><span>planta subterrània, planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb un porxo central. </span></span></span><span><span><span>A la planta baixa al centre </span></span></span><span><span><span>hi ha unes escales que accedeixen a un porxo format per tres obertures emmarcades per pilastres esgrafiades, amb un balcó superior. A l’interior del porxo hi ha la porta d’entrada, amb llinda recta. A cada costat té una finestra quadrada. Sota el porxo també hi ha unes obertures que corresponen a la planta subterrània. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis en l'eix central hi ha una porta d’accés al balcó. La balustrada del balcó és de peces de morter modelat entre pilastrons. A cada costat s'hi obre un finestral quadrat simple amb llinda recta. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada, amb els angles estucats a imitació de carreus. El coronament és un fris llis, amb una petita motllura inferior que l'emmarca i caps de biga de fusta.</span></span></span></p> | 08205-870 | Avinguda de Can Trabal, número 147; Camí Serreta, número 147 | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1950.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4488022,2.0844465 | 423525 | 4588985 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98452-087001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98452-087002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98452-087003.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98453 | Casa del passeig del Caqui número 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-caqui-numero-40 | XX | <p>Xalet construït l'any 1927. És de planta <span><span><span><span lang='CA'><span>rectangular, amb un cos afegit a cada costat. C</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>onsta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana presenta una composició simètrica en base a tres obertures. A la planta baixa hi ha tres finestres rectangulars, amb llinda recta i tancades amb reixa. Al centre hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. El parament és arrebossat. La façana és rematada amb un perfil sinuós entre pilastrons i un pinyó central d’arc apuntat. A la part superior presenta una decoració dentada feta amb maó. Els pilastrons són motllurats també amb maó, i coronats amb una esfera de morter modelat</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>. La façana oposada presenta un pinyó de remat simètric al davanter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de l’esquerra hi ha un cos afegit, per on s’accedeix a l’interior de l’edifici. A més del portal d’entrada conté una finestra. La teulada d'aquest cos és a tres vessants, amb teula àrab. A la façana de la dreta hi ha un altre cos afegit, probablement de construcció molt posterior, sense cap obertura a la façana principal. Té teulada a un vessant coberta amb teula plana.</span></span></span></span></span></p> | 08205-871 | Passeig del Caqui, número 40 | <p><span><span><span>Aquest xalet es va construir l'any 1927.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4495514,2.0802896 | 423178 | 4589071 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98453-087102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98453-087103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98454 | Conjunt de xalets del passeig dels Pollancres números 70 i 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-xalets-del-passeig-dels-pollancres-numeros-70-i-72 | XX | <p>Conjunt de dos xalets pràcticament bessons, situats al passeig dels Pollancres. Foren construïts els anys 1942 i 1945, en un estil que es pot inscriure dins el noucentisme de postguerra. Els dos tenen jardins davanters, amb una escala d'accés comuna que discorre pel mig.</p> <p>El xalet del Passeig dels Pollancres número 70 (situat al nordoest) és de planta rectangular i té una torre al costat dret. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb llinda recta. Queda aixoplugat per un balcó suportat per pilastres, i té una pèrgola davantera feta amb arquitraus de fusta i sostinguts per pilastres de maó. A cada costat del portal hi ha una finestra amb llinda recta. Totes les obertures tenen un petit ràfec superior format per una motllura i una filada de teula àrab.<br /> Al primer pis hi ha tres obertures que donen als balcons, tancats per baranes d’obra amb gelosies ceràmiques. Sobre l’eix dret, a la part superior hi trobem un espirall ceràmic de ventilació del sostremort. La façana és arrebossada. El ràfec conté una línia motllurada i caps de biga de fusta. La teulada es plega sobre l'eix dret. </p> <p>La torre és de planta quadrada. Té una finestra a la planta baixa i al primer pis, aixoplugades també per un petit ràfec superior format per una motllura i una filada de teula. La finestra del segon pis té una motllura sobre la llinda. El ràfec de la torre conté un llistó i caps de biga de fusta. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>El xalet del Passeig dels Pollancres número 72 (situat al sudest) és de planta quadrada, amb una torre a cada costat de l'edifici. Consta de <span><span><span><span lang='CA'><span>planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana principal és asimètrica, amb un cos central que té una torre a la dreta i una altra, més reculada, a l'esquerra. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa hi ha el portal al centre, amb llinda recta. Queda aixoplugat per un balcó sostingut per pilastres i, a cada costat, té una finestra amb llinda recta i una motllura al damunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis trobem tres obertures a la part central que donen al balcó: un portal al centre i una finestra a cada costat. Les tres obertures queden aixoplugades sota una teuladeta recta al seu damunt. El balcó està tancat per una barana d’obra amb una gelosia ceràmica. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>obre l’eix del portal a la part superior hi ha un espirall ceràmic de ventilació del sostremort, que queda sota el plec de la taulada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El ràfec és perfilat per una motllura i conté caps de biga de fusta.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> La façana és arrebossada de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra hi ha un torreó de planta rectangular, amb una finestra per pis. La del primer pis queda </span></span></span></span></span>aixoplugada per un petit ràfec superior fet amb una motllura i una filada de teula.<span><span><span><span lang='CA'><span> La finestra del segon pis té una motllura sobre la llinda. El ràfec de la torre conté un llistó i caps de biga de fusta. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab. Al seu torn, la torre de la dreta tan sols conté una finestra al segon pis, amb una motllura sobre la llinda. El ràfec de coronament i la teulada són iguals que a l'altra torre.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08205-872 | Passeig dels Pollancres, números 70 i 72 | <p>Aquests xalets foren construïts els anys 1942 i 1945.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4503000,2.0749301 | 422732 | 4589160 | 1942 i 1945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087201_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98454-087205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98455 | Les Tres Torres (Villa Dolores i Los Olivos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres-villa-dolores-i-los-olivos | XX | <p>Conjunt de dos xalets d'estil eclèctic, construïts els anys 1944 i 1927. Es troben a l'avinguda Pere Planas, dalt d'un turó.</p> <p>El xalet anomenat Villa Dolores és de<span><span><span><span lang='CA'><span> planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arbrat i la vegetació davant de la façana principal tan sols deixen entreveure una obertura a la planta baixa i un porxo situat a la dreta. Al primer pis hi ha una obertura i un balcó fet amb peces de morter modelat entre pilastrons rematats amb gerros. El parament és arrebossat. El ràfec és amb caps de biga de fusta, i el carener és rematat amb esferes de ceràmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un element destacat és el cancell de la finca, format per dues pilastres de base quadrada, amb un remat amb fris motllurat i una esfera de morter modelat. La reixa de la porta és de ferro forjat. Entremig d'un jardí, unes escales porten des de l’avinguda Pere Planes fins al xalet.</span></span></span></span></span></p> <p>El xalet anomenat Los Olivos és<span><span><span><span lang='CA'><span> de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana presenta una composició asimètrica en base a diferents volums, amb un de central estrat i més sortint. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa hi ha una porta amb llinda recta, aixoplugada per una motllura amb una filera de teula. A l’esquerra hi ha un finestral amb arc rebaixat que conté persianes de llibret, i a la dreta hi ha una gran finestra. Damunt del portal trobem un plafó de majòlica de temàtica religiosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis en el cos central hi ha un finestral vertical que conté a l’ampit una jardinera amb un frontal de rajola vidriada de color verd. A l’esquerra hi ha un terrat amb balustrada feta de peces de morter modelat entre pilastrons. A la dreta en el cos principal, que queda enretirat, hi ha una porta que </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>dona a un balcó amb balustrada, també feta de peces de morter modelat entre pilastrons. Al nivell de les golfes en aquest cos enretirat hi ha un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec dels dos cossos és amb caps de biga de fusta, i al carener de la teulada hi ha una esfera ceràmica.</span></span></span></span></span></p> | 08205-873 | Avinguda Pere Planas, números 46 i 48 | <p>En aquest indret, originàriament, hi havia tres cases o torres, però una va ser enderrocada, de manera actualment únicament en queden dues: Villa Dolores i Los Olivos. Foren construïdes els anys 1944 i 1927.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4414918,2.0812815 | 423252 | 4588176 | 1944 i 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98455-087307.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98456 | Casa Cúpula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cupula | XX | <p>Casa d'estètica contemporània que es caracteritza per una peculiar coberta en forma de cúpula que engloba bona part de l'habitatge. Consta de planta baixa i dos pisos. La planta de l'edifici no és totalment circular, sinó que és força més estreta. Això es deu a què en el moment de la construcció hi havia uns pins a cada costat que van obligar a adaptar la construcció al terreny. Anys més tard els arbres es van talar davant del perill que caiguessin. E<span><span><span>l revestiment de la cúpula és arrebossat, i conté finestres triangulars distribuïdes de manera aleatòria. Del carener en sobresurten dues xemeneies primes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui la casa ha esdevingut un dels elements emblemàtics del barri de la Floresta.</span></span></span></p> | 08205-874 | Carrer Major de la Floresta, número 11 | <p>Aquesta casa fou construïda als inicis de la dècada de 1970 per Josep Maria Berenguer, juntament amb un amic seu arquitecte, influïts pel moviment hippie. Durant molts anys hi van viure cinc membres de la família: el pare, la mare i els tres fills. Josep Maria Berenguer fou el fundador de la revista de còmic underground 'El Víbora'. A més, hi tenia la seu d'Edicions la Cúpula. </p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de La Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Clàudia Arruga - Associació d’Amics de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4429878,2.0753376 | 422757 | 4588348 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98456-087402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98456-087403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc