Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98510 | Casa de la rambla del Jardí número 162 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-del-jardi-numero-162 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). <em>L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble</em>. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista construït l'any 1931. És de planta rectangular, i consta<span><span><span> tan sols de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures; la central emfasitzada per un petit porxo sobre el portal d'entrada. El portal és</span></span></span><span><span><span> motllurat, amb arc rebaixat i una porta de doble fulla de fusta i vidre. Queda aixoplugat sota el porxo, construït sobre dues columnes classicistes que suporten els arquitraus, i amb una teulada a un vessant, de teula àrab. A cada banda del portal hi ha una finestra. Les finestres, d'arc rebaixat i amb persianes de llibret, també presenten un emmarcament motllurat. </span></span></span><span><span><span>Damunt de la finestra dreta s'hi ha col·locat un rellotge de sol, de planta rectangular, amb una inscripció a la part superior que diu '<em>Tempus fugit</em>'. Marca les hores des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. A</span></span></span><span><span><span> les golfes hi ha una galeria amb tres finestres d'arc de mig punt, també motllurades i amb ampit sobresortint. Al damunt hi ha una inscripció esgrafiada amb l'any de la construcció: 1931. </span></span></span><span><span><span>La façana és arrebossada, i els angles tenen un estucat a imitació de carreus. El ràfec és motllurat, i el remat és un pinyó ondulat. </span></span></span></p> | 08205-925 | Rambla del Jardí, número 162 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1931, tal com indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4634225,2.0461392 | 420343 | 4590642 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98510-092501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98510-092502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98510-092503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98520 | Frontal d'altar al Museu Civico d'Arte Antica (Palazzo Madama) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-al-museu-civico-darte-antica-palazzo-madama | <p>PALAZZO MADAMA (2011). <em>Guia</em>, p. 50.<br /> MALLÉ L. (1965). <em>Le sculture del Museo Civico d'Arte Antica</em>, p. 83-84.<br /> LASKO, P. (1991). <em>Enciclopedia dell'Arte medievale. s.v. Antependium</em>, p. 80.<br /> AINAUD DE LASARTE, J. (1992). <em>Catalunya Medieval</em>, p. 144-145,<br /> ROSSETTI BREZZI, E. (1996). <em>Il Tesoro della Città. Opere d'arte e oggetti preziosi da Palazzo Madama</em>, p. 9</p> | XII - XIII | <p>Frontal d’altar dedicat a la Mare de Déu, realitzat entre finals del segle XII i principis del XIII. Fet de fusta, recobert amb estuc i daurat, amb incrustacions de pedres en el marc, mesura 216,5 centímetres d’amplada, 103 centímetres d’alçada i 11 centímetres de profunditat. Es representa la Mare de Déu entronitzada, així com escenes de la infantesa de Jesús i de la mort de la Verge. Al centre, hi ha una màndorla amb la Mare de Déu i el Nen entronitzats. Als laterals, s’hi representen dotze escenes sota arcs trevolats sostinguts per columnes: l’Anunciació, el Naixement, l’Anunciació als pastors, la presentació de Jesús al Temple, diverses escenes dels Reis d'Orient: davant Herodes, la consulta, l'arribada i l’adoració, la fugida a Egipte, la massacre dels innocents i la mort de la Mare de Déu.</p> | 08205-927 | Palazzo Madama, Torí (Itàlia) | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es té notícia que el frontal encara estava situat el 1893 a l’església del monestir. A principis del segle XX, va passar al mercat d’antiguitats, i finalment va ingressar al museu l'any 1958.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Museo Civico d’Arte Antica es troba situat al Palazzo Madama i al Casafort Acaja, a la plaça Castello, a la ciutat italiana de Torí. Creat el 1934, va reobrir l’any 2006 després de diverses reformes realitzades per la Fondazione Torino Musei, amb la col·laboració de la Fondazione Cassa di Risparmio di Torino (CRT). Les col·leccions principals són de pintura, sobretot dels períodes gòtic i barroc, i làpides d’època medieval.</span></span></span></span></p> | 41.4704393,2.0851077 | 423606 | 4591386 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98520-092701.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià hi ha una còpia fotogràfica de mida natural. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98521 | Tomàquet Mandó de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomaquet-mando-de-collserola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Mandó és una varietat local de tomàquet que és conrea en terres del Parc Natural de Collserola. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es sembra al març i la maduració i recol·lecció dels fruits es fa entre els mesos de juliol i octubre. Es tracta d'una varietat de tomàquet no gaire productiva, </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>que ofereix uns rendiments intermedis-baixos, entre els dos i tres quilograms per planta, amb una sensibilitat intermèdia al clivellat radial i alta al clivellat concèntric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els tomàquets són de gran amplada, entre els 8 i els 10 centímetres, amb un pes entre els 350 i els 450 grams, amb un color vermell ataronjat, una mitjana de 10,3 lòculs i amb les cavitats loculars plenes, de mida reduïda i la pell molt fina. El gust és, alhora, dolç, àcid, d’intensitat intermèdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2021, hi havia prop de cinc mil mates de tomàquet d’aquesta varietat plantades al Parc Natural de Collserola. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, es cultiva el tomàquet Mandó als camps de Can Monmany, de Can Domènech i de la Rural.</span></span></span></span></span></p> | 08205-928 | Camps agrícoles de la serra de Collserola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’una varietat recuperada pels horticultors de la zona gràcies a les llavors conservades per Damià Gibernet, de la masia de Can Mandó, a Vallvidrera (Barcelona). Ell les va obtenir de la seva tieta, que alhora eren d’un veí de Vallvidrera que les donà abans de marxar a viure a França, a mitjans del segle XX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La recuperació del tomàquet es va fer gràcies a Can Coll, el centre educatiu ambiental del Parc Natural de Collserola. Des de la Fundació Miquel Agustí es va impulsar un estudi sensorial dins el projecte Alimentem Collserola, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | 41.4516823,2.0329698 | 419229 | 4589351 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98521-092802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98521-092803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98521-092804.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 98576 | Camí dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-monjos | XI-XX | <p>El camí dels Monjos, d'origen medieval, uneix els monestirs de Sant Llorenç de Munt, situat al cim de la Mola, amb el de Sant Cugat del Vallès. Travessa els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. </p> <p>El seu recorregut avui és majoritàriament una pista força ampla i planera. Està senyalitzat com a sender de curt recorregut (PR-C 31), amb una longitud total de 27,43 quilòmetres. L'altitud al cim de la Mola és de 1.103 metres, i a Sant Cugat baixa fins als 120 metres, amb un desnivell positiu de 1.368 metres i negatiu de 389. Aquesta ruta enllaça amb els senders de gran recorregut GR 173, GR 6 i GR 97, i amb el de petit recorregut PR-C 13.</p> | 08205-929 | Camí dels Monjos | <p>Aquest camí és d'origen medieval i enllaça els dos monestirs benedictins: el de Sant Cugat ja existia al segle IX, i fou ampliat i reformat especialment als segles XII i XIII. El monestir de Sant Llorenç del Munt ja existia al segle X i fou construït sobretot al segle XI. </p> <p>Hi ha una llegenda que diu que, al segle VIII, <span><span><span>els monjos del Sant Llorenç del Munt van decidir deixar el lloc on eren per la solitud i altres dificultats, com ara la improductivitat de les terres. Van obtenir el permís del bisbe de Barcelona de cercar un altre lloc, però amb la condició que per arribar al nou indret no haguessin de travessar cap riu, torrent o riera. Així arribaren fins a Sant Cugat, i el camí que seguiren va passar a anomenar-se Camí dels Monjos. Segons aquesta llegenda, els monjos haurien construït aleshores un nou monestir, el de Sant Cugat. Més tard el camí passà a ser una ruta de pastors que venien del Pirineu.</span></span></span></p> | 41.4736988,2.0846127 | 423568 | 4591749 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98576-092904.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 98588 | Font de Can Gatxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gatxet | XIX - XX | De la font no brolla aigua. | <p>La font de Can Gatxet està situada en un talús del bosc homònim, a tocar del carrer Pontevedra. Sobre carreus de pedra irregulars, hi ha una fornícula, d'arc de mig punt, emmarcada amb una filada de maó pla, per damunt de la qual discorre una segona filada amb les mateixes característiques. La sortida de l'aigua es fa gairebé arran de la línia del sòl, amb un petit rec que canalitza l'aigua fins a una tapa de registre. </p> <p>A la dreta de la font, s'hi observa un banc d'obra, fet de pedra i maó. A davant, un plataner imponent i un petit llac, construït el 2008, per recordar la bassa que hi havia hagut antigament en aquest emplaçament.</p> | 08205-930 | Carrer Pontevedra | <p>Aquesta font, en origen, formava part d'una finca amb bosc i alimentava una gran bassa. El bosc era lloc d'esbarjo pels infants, i els dies festius i els caps de setmana s'hi feien arrossades i carns a la brasa i s'omplia de gent de Sant Cugat i, fins i tot, de Barcelona i Sabadell. </p> <p>Després de quinze anys de reivindicació veïnal, el bosc passà a mans públiques. A partir d'aquest moment, se'n va recuperació l'espai i es va construir un petit llac per rememorar la bassa. Les obres s'inauguraren el setembre de 2008.</p> | 41.4666163,2.0610604 | 421593 | 4590984 | 2008 (recuperació de l'espai) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98588-093002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98590 | Font de Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gordi | <p><span lang='CA'><span><span><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></p> | No s'ha pogut accedir a la font. Se'n desconeix l'estat de conservació actual. | <p><span><span><span>La font està situada prop de l’antiga masia de Can Gordi. Consta d'un mur frontal arrebossat del qual en surt un </span></span></span>broc de ferro. Davant de la font, a terra, hi ha una pica quadrada de maó vist. Prop de la font es conserven les restes <span><span><span>d'un dipòsit de decantació i d’emmagatzematge i les d’un antic safareig. </span></span></span></p> | 08205-931 | Prop del torrent de Can Gordi | <p><span><span><span>El 2010, l’Associació Collserola Verda, amb conveni amb el Consorci del Parc Natural, van netejar la zona de la font i hi localitzaren les restes d'un dipòsit i d’un safareig. Entre els anys 2017 i 2018, durant una nova actuació de neteja de l'entitat, es va trobar una bassa i un tub trencat. </span></span></span></p> | 41.4458789,2.1007059 | 424880 | 4588646 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98590-93102-ajuntament-de-sant-cugat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98590-93103-ajuntament-de-sant-cugat.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98591 | Font del Manyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manyo | <p><span lang='CA'><span><span><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La font del Manyo està situada a la confluència dels torrents de les Costes i de la Salamandra, a prop de l’ermita de Sant Medir. La font compta amb dos brocs dels quals, en el moment de la visita, no rajava aigua. En un carreu de pedra </span></span></span><span><span><span>pedra rectangular situat per damunt dels brocs, s'observa la inscripció: “1964 S. MEDI MAÑO”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atès que la font brolla a tocar de la riera de Sant Medir, fa uns anys, es condicionà l’entorn amb una plataforma de fusta calada que hi facilita l’accés.</span></span></span></p> | 08205-932 | Camí de la Rabassada a Sant Medir, prop de la capella de Sant Medir | <p><span><span><span>Construïda l’any 1964, segons la inscripció que consta a la font. </span></span></span><span><span><span>El Consorci del Parc Natural de Collserola la va rehabilitar. </span></span></span><span><span><span>El 3 d’octubre de 2020, l’Associació Fes Fonts Fent Fonting hi va fer tasques de condicionament.</span></span></span></p> | 41.4417693,2.1214289 | 426606 | 4588172 | 1964 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98591-093102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98591-093103.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98594 | Font del Rabassalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rabassalet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | <p>S'ubica a l'esquerra de la carretera de la Rabassada i es troba en una fondalada. La font està situada en <span><span><span>una cavitat rectangular on hi ha una portella de planxa metàl·lica amb el nom de la font. Aquesta estructura és obrada en maó i, per la part inferior, té el parament és arrebossat. D'aquí en surt el broc de coure per on raja l'aigua. La pica, situada arran de terra, és de forma quadrada i és de maó vist. La font queda integrada en un marge revestit de grans carreus de pedra. A davant hi té una esplanada on hi ha una taula amb bancs de fusta.</span></span></span></p> | 08205-933 | Al revolt de l'avinguda Antoni Griera, agafeu un corriol pel mig d'una clariana plena de vegetació i ascendiu per la muntanya fins a l'esplanada on hi ha la font. | <p><span><span><span>L'any 2018 es va realitzar un projecte de desbrossament de l’entorn de la font i dels camins d’accés i es creà una zona d’esbarjo. El pressupost de les actuacions va ser de 19.300 euros. El 2020 s'hi van fer noves actuacions de millora. </span></span></span><span><span><span>Antigament, la font era una caseta d’obra.</span></span></span></p> | 41.4301386,2.1068028 | 425371 | 4586893 | Reforma: 2019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Actualment, la font està seca. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98627 | Font de l'Estrangulador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestrangulador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Font situada al torrent de la Salamandra, prop del camí de la Font Groga. Es tracta del conjunt de dues deus d'aigua encastades al marge, que disten uns dos metres entre elles separades per uns graons. Els brocs són, un d’acer i, l’altre, de plàstic. La font de l’esquerra té una pica arran de terra. </span></span></span></p> | 08205-934 | Al camí de la Font Groga, abans d'un revolt pronunciat s'ha d'agafar un corriol i caminar durant uns trenta metres. | <p><span><span><span>No es tenen notícies contrastades sobre l'origen del nom d'aquest lloc. Es diu que podria provenir d’un assassinat que hi va tenir lloc o bé que un noi, després d'una ruptura sentimental, s'hi va penjar.</span></span></span></p> | 41.4291400,2.1195000 | 426431 | 4586772 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 98631 | Font de la Salamandra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salamandra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | <p>La font de la Salamandra és una font natural situada a la capçalera del torrent homònim, prop del Tibidabo. Es troba en el recorregut del sender GR-92, entre la carretera de la Rabassada i coll de la Vinassa.</p> <p>Es tracta d'un conjunt encastat en un marge, format per la font i un banc. La font és construïda amb pedra i obra, compta amb dos brocs d'on raja l'aigua i una pica circular situada arran de terra. Damunt dels brocs, s'observa una salamandra esgrafiada al mur. Al costat esquerre de la font, un banc de pedra amb una salamandra feta de trencadís, encastada al respatller. A la banda dreta, s'alça un gran plàtan. </p> | 08205-935 | Entre la carretera de Vista Rica i la carretera BP-1417, al sender GR-92, entre la carretera de la Rabassada i coll de la Vinassa. | <p><span><span><span>El 2014 es va rehabilitar la font i l’entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El desembre de 2017, l’associació Fes Fonts Fent Fonting va netejar el camí d’accés i va condicionar la font.</span></span></span></p> | 41.4266916,2.1210051 | 426554 | 4586498 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98631-093502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98631-093503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98631-093504.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 98633 | Font d'en Sert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-sert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XX | La font necessita manteniment. | <p>La font d’en Sert està situada prop del camí de la Rabassada a Sant Medir. En un revolt del camí, abans d’arribar a la masia de Can Puig, hi ha un trencall que va fins a la font, prop del torrent de Sant Medir. </p> <p>Presenta una estructura quadrada on s'ha encastat un decoració de rajoles ceràmiques blanques i verdes que forma el nom de la font. El broc per on raja aigua és un tub d’acer inoxidable, tot i que en el moment de la visita no en brollava. Arran de terra hi ha la pica, de forma semicircular, bastida per quatre fileres de maó. A l'entorn de la font hi ha una graderia i un mur perimetral, que fan funcions de seient.</p> | 08205-936 | Camí de la Rabassada a Sant Medir, prop de la masia de Can Puig, en un trencall situat en un revolt. | <p>L'any 2018 l'Associació Fes Fonts Fent Fonting hi va fer una actuació de rehabilitació.</p> | 41.4326000,2.1172200 | 426244 | 4587158 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98633-093601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98633-093602.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98639 | Font de Sant Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sever | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Aquesta font està ubicada entre els camins de Can Jané i de la Rabassada a Sant Medir. Es tracta d'una estructura de pedra encastada al marge que compta amb el nom de la font inscrit 'Font de Sant Sever'. L'aigua brolla d'un únic broc i la pica està situada arran de terra. En el moment de fer la visita, no rajava aigua de la font. </p> | 08205-937 | Camí de Can Jané amb el Camí de la Rabassada a Sant Medir | 41.4473100,2.1159700 | 426156 | 4588792 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98639-093701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98639-093702.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 98644 | Font del Camp del Miracle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-camp-del-miracle | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XXI | Les aixetes no hi són. S'hi observa un precinte de l'Ajuntament de Sant Cugat amb relació a les restriccions d'aigua. | <p>La Font del Camp del Miracle <span><span><span>es troba situada a l’esplanada que hi ha al costat de l’ermita de Sant Medir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per una estructura rectangular, construïda en pedra de gres, a la qual s'ha adossat una gran pica correguda, de forma semicircular, amb dos graons de pedra artificial. La font comptava amb quatre aixetes de polsador, damunt dels quals es pot llegir una inscripció damunt d'un fris de rajoles decoratives de color blanc '<em>Font del Camp del Miracle. Feta per l'APAC i Penya Regalèssia</em>'. A la part superior dreta, encastat en un volum rectangular que sobresurt verticalment del mur de la font, hi ha un plafó de rajola ceràmica amb la representació de Sant Medir plantant faves. A l'escena també s'hi poden identificar els soldats romans i el bisbe Sever. La ceràmica està signada Tres al Taller ceramistes. A la part inferior del plafó hi consta la inscripció '<em>Aplec de Sant Medir. 3 de març de 2003</em>'</span></span></span></p> | 08205-938 | Al camp del Miracle, al costat de l'ermita de Sant Medir. | <p><span><span><span>La font va ser construïda per l’Associació per la preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat del Vallès i la Penya Regalèssia i fou inaugurada el 3 de març de 2003, festivitat de Sant Medir.</span></span></span></p> | 41.4439036,2.1211526 | 426585 | 4588409 | 2003 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98644-093801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98644-093802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98644-093803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom prové de l’emplaçament on va tenir lloc el miracle de Sant Medir. Unes faves acabades de plantar van brotar miraculosament i van aconseguir despistar els soldats romans que perseguien el bisbe Sever. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 98648 | Font del Bon Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bon-pastor | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p>Font situada entre la masia de Can Busquets (Sant Cugat del Vallès) i la masia de Can Calopa de Dalt (Barcelona) que consisteix en un tub encastat en un marge de pedra.</p> | 08205-939 | En un paratge boscós entre la masia de Can Busquets (Sant Cugat del Vallès) i de Can Calopa de Dalt (Barcelona). | 41.4322979,2.0670559 | 422053 | 4587168 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98648-093902.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 98651 | Font de la Rosalia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rosalia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | XX | Se'n desconeix l'estat perquè no s'hi ha pogut accedir. | <p><span><span><span>Font situada en una zona boscosa de les Planes. Els carrers més propers són el camí de Can Flo i la plaça del Coll d’en Blau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font brolla d'un tub d'acer encastat en una paret de maó vist, que fa de mur de contenció. A mitja alçada d'aquest mur, s'observa una porta de ferro amb accés a la mina d’aigua. </span></span></span></p> | 08205-940 | En un paratge a Les Planes, a uns cent metres del Coll d'en Blau. | 41.4353600,2.0944900 | 424348 | 4587484 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98651-094002.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98655 | Camí a Barcelona per la vall de Gausac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-barcelona-per-la-vall-de-gausac | <p>Camí històric, d'origen medieval, que recorre la vall de Gausac, situada entre Collserola i Sant Cugat del Vallès, tot travessant el Parc Natural de Collserola. Avui el camí és majoritàriament una pista rural.</p> <p>Des de Sant Cugat s'agafa el camí de Can Borrell, o de Sant Medir, a la plaça del Rotary Internacional. Al llarg del recorregut fins a Barcelona es passa al costat del pi d'en Xandri, de la masia de Can Borrell, i també per les esglésies de Sant Adjutori i de Sant Medir. A Barcelona el camí arriba fins a la zona de Vista Rica, prop del Tibidabo. La vegetació de l'entorn és formada per boscos de pi blanc, alzinars i vegetació de ribera.</p> | 08205-941 | Camí de Sant Medir i, posteriorment, fins a Vista Rica | <p>En època medieval aquest fou un camí important que es va utilitzar amb l'objectiu de repoblar les terres que estaven ermes a causa de les invasions sarraïnes. Més tard, per defensar el camí l'abat Armengol del monestir de Sant Cugat va fer construir una fortalesa l'any 1145. Aquesta fortificació, que avui és coneguda com la Torre Negra, fou remodelada al segle XV i transformada al XVIII en una explotació agrícola.<span><span><span><span> Es troba en un paratge prop del camí de Sant Medir, </span></span></span></span><span><span><span><span>just a l’inici del camí de Barcelona per la vall de Gausac i Sant Medir.</span></span></span></span></p> | 41.4632393,2.1118467 | 425830 | 4590564 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98655-094101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98655-094102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98655-094103.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 98701 | Torrent de Llaceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-llaceres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.306-307.</span></span></span></span></span></p> | <p>El torrent de Llaceres està situat entre l'Eixample sud i la Torre Negra, delimitat aproximadament entre el carrer Llaceres i la carretera BP-1417 i altres carrers. El torrent recull les aigües de la capçalera del turó d'en Lluch, dels turons de la colònia Duran i Can Vasconcel i desemboca a la riera de Sant Medir. Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat. És, també, una àrea de pastures controlades. A Sant Cugat es troba entre el nucli de la vila i el Parc Natural de Collserola i està format per conreus, prats, matollars i boscos.</p> <p>En aquesta zona hi destaca una verneda i un roure de grans dimensions. El roure es troba a l'antic camí de Llaceres, entre Sant Cugat i la masia de Can Bell. Segons dades de l'any 2015, el roure (<em>Quercus x cerrioides) </em>mesurava 14 metres d'alçada, tenia la capçada de forma ovoidal-irregular de 28 metres d'amplada. El perímetre de la soca era de 5,7 metres i del tronc de 3,3 metres.</p> | 08205-942 | A l'entorn del carrer Llaceres i de la carretera BP-1417. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa als arbres del torrent, cal destacar un roure català de grans dimensions, un <em>Quercus x cerrioides</em> de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> <p>Al torrent també hi trobem una verneda. Els verns (<em>Alnus glutiona, </em>de la família <em>betulaceae) </em>són originaris d'Europa i poden mesurar fins a 30 metres d'alçada, amb l'escorça llisa, la capçada allargada amb branques curtes i obertes. Les fulles fan entre els 5 i els 9 centímetres i són arrodonides i resinoses.</p> | 41.4639873,2.0903314 | 424034 | 4590666 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98701-094202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98701-094203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98701-094204.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Aquest torrent també rep el nom de Torrent del Sant Crist. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 98702 | Torrent de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cabassa | <p>El torrent de Can Cabassa està situat al barri de Mira-sol, prop de la masia de Can Cabassa, i discorre paral·lel a l'avinguda homònima. </p> <p>Es tracta d'un torrent natural de cabal estacional, amb punts permanents de gran valor per a la biodiversitat, tant per la composició faunística com florística. Amb relació a la fauna, el torrent acull espècies d'insectes com odonats i lepidòpters i poblacions d'ocells, rèptils i amfibis. A més, fa de connector entre el Parc Natural de Collserola i el nord del terme municipal de Sant Cugat. </p> | 08205-943 | Torrent paral·lel a l'avinguda de Can Cabassa | <p>L'any 2018, l'Agència Catalana de l'Aigua va subvencionar a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb 219.281 euros per millorar el torrent, arranjar les basses de laminació i l'embocadura a tram cobert.</p> | 41.4723804,2.0460211 | 420344 | 4591637 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El nom de Cabassa prové de la persona que comprà la masia el 1547, Antoni Cabassa. Des de llavors quedà fixat com a nom del mas. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 98703 | Torrent de Can Badal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-badal | <p>El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó. Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat. Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina. Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: marfull, aladern, aladern de fulla ampla, arboç, arítjol, lligabosc, galzeran, espàrrec, heura, falguera, estepes, argelaga i romaní.</p> | 08205-944 | A Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó. | <p>L'any 2022, l'EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER. Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç. Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures. També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d'una espècie invasora.</p> <p>Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina: </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus pinea</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>pinea</em> és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4511866,2.0515790 | 420782 | 4589279 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98703-094402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98703-094403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98703-094404.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 98705 | Torrent dels Ferrussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-ferrussons | <p>El torrent dels Ferrusons neix sota el turó de Can Camps, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i entra al terme de Sant Cugat a l'altura de Can Fatjó dels Aurons. El torrent, aleshores, transcorre entre el turó de Coll Favà i la carena de Roquetes. Al pas per la masia de Can Magí hi ha un bosc de ribera. Les aigües del torrent van a parar a la riera de Volpelleres, a l'altura de l'avinguda de Ragull. Fins a finals del segle XX, el torrent transcorria entre zones de conreu, però aquestes foren urbanitzades a principis del segle XXI. </p> <p>En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall. A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures. El pi blanc s'hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.</p> <p>Es tracta d'un corredor i connector biològic de l'eix Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.</p> | 08205-945 | Carrer Torrent dels Ferrussons | <p>Al torrent de Ferrusons podem trobar principalment àlbers, roures i pi blanc.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulades, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. P<em>inus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> | 41.4810136,2.0890117 | 423944 | 4592556 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98705-094502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98705-094503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98705-094504.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 98708 | Llacuna dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacuna-dels-alous | <p>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XX | <p>La llacuna o estany dels Alous és un punt d'aigua estable dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, entre l'autopista AP-7 i el terme municipal de Rubí. L'estany i el seu entorn ocupen 10,81 hectàrees. En aquest indret hi havia una argilera on, durant els treballs habituals de la dècada de 1970, es va detectar una veta d'aigua, que va donar lloc a una surgència a l'extrem nord-oest de l'estany. Quan s'abandonà l'activitat extractiva, es va naturalitzar com a zona humida. </p> <p>Amb relació a la fauna, abunden els mamífers com els conills, les mosteles, les fagines i els teixons; ocells com les valones, les xivitones, els xoriguers, les polles d'aigua, els mussols banyuts i els mussols comuns; peixos com les truites americanes, les carpes i les perques; amfibis com la granota verda, el tòtil i el gripau; i rèptils com la serp. De flora, cal mencionar el canyissar, que voreja l'estany, també hi ha bogar i arbres com àlbers, roures i oms.</p> | 08205-946 | Carrer Torrent dels Alous, a tocar del terme municipal de Rubí. | <p>L'estany o llacuna dels Alous es va formar per la surgència d’aigua en una antiga argilera, abandonada a la dècada de 1970. Un cop en desús, l’espai va ser utilitzat per a l'abocament de runes i la creació d’horts marginals.</p> <p>L'any 1995, el grup ecologista Alternativa Artística Pinzell Verd va elaborar amb la col·laboració del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya un projecte d'actuacions, per tal de revertir la degradació de l'espai, ordenant els usos socials i millorant els sistemes naturals existents. </p> <p>El 2001 la Generalitat de Catalunya va inscriure l’estany dels Alous en l'inventari de zones humides.</p> <p>L'agost de 2006, l'Ajuntament de Sant Cugat va realitzar un estudi per valorar la fauna de l'indret.</p> <p>L'any 2024 es va fer més accessible amb la millora i senyalització del camí que l'envolta gràcies als pressupostos participatius. Se n'ha millorat l'entorn i s'han col·locat cartells interpretatius de la flora i la fauna.</p> | 41.4777341,2.0406032 | 419898 | 4592236 | Dècada 1970 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98708-094605.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 98709 | Estany de la Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-la-guinardera | XX | Malgrat la prohibició d'abandonar tortugues a l'estany, hi ha una colònia important de tortugues de Florida. | <p>L'estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès, creat de manera artificial. Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d'hidrocarburs) i del bombeig d'aigua freàtica. L'estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d'interès.</p> <p>Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat. Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d'un camí perimetral, la instal·lació de miradors i passarel·les a nivell de l'aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones. Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d'ocells, així com d'altres espècies d'interès, com els espiadimonis. Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l'aigua i diversificar el medi. </p> <p>A l'entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l'estany, es pot trobar canyissar de <em>Phragmites australis </em>(canyís), que contribueix a depurar l'aigua. Als altres marges, s'observen herbassars poliespecífics amb espècies com <em>Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., </em>entre altres. A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i, alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.</p> <p>Aquest tipus d'hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d'insectes i, alhora, d'espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna), així com d'ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols. També, solen ser punt de trobada d'espècies migradores, com el cabusset, la polla d'aigua l'ànec collverd i l'esplugabous.</p> | 08205-947 | Entre les avingudes de la Via Augusta i d'Europa. | <p>L'estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial. L'any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d'aquest indret. Aquesta tasca ha permès adequar l'entorn i millorar-ne les condicions, n'han potenciat el paper faunístic, n'han ordenat l'ús social i l'han convertit en un punt d'educació naturalística.</p> | 41.4850484,2.0565016 | 421234 | 4593034 | 1992 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98709-094705.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | De forma il·legal s'alliberen en aquest lloc animals com conills i ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 98710 | Bosc de Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-volpelleres | <p>El bosc de Volpelleres té una extensió aproximada de quinze hectàrees, està situat entre els barris de Coll Favà, Sant Domènec i Volpelleres i està delimitat per l'avinguda de la Via Augusta, el carrer Alfons d'Aragó i el Centre d'Alt Rendiment (CAR de Sant Cugat). </p> <p>Es tracta d'un petit bosc mediterrani, al voltant del torrent de Volpelleres, amb una concentració de vegetació de ribera, format per alzines, roures, pi blanc, oms i àlbers, entre altres. El sotabosc està format per sanguinyol, vidiella, olivereta, arítjol, roldor, marfull, molsa, cua de cavall, heura, espàrrecs bords, etcètera. La zona més allunyada del torrent i, per tant, la més seca, presenta principalment pins blancs, roures, alzines i algun exemplar de pi pinyer i, el sotabosc és format per aladern, garric, llentiscle, rogeta, galzeran, esparreguera silvestre, llorer, molsa d'estrelles i matapoll. A les zones més obertes de vegetació hi trobem arç blanc, romaní, ginesta, esbarzer, gatosa, estepa blanca, cards, fonoll, orenga, roser silvestre i lledoner. </p> <p>Amb relació a la fauna, s'hi ha pogut observar guineus, genetes, senglars i toixons. També, esquirols, conills, gripaus comuns, granotes verdes, serps verda i blanca, puput, òliba, gaig, picot garser gros, picot verd, rossinyol, mallerengues, pit-roig, pinsà, raspinell comú, mosquiter, merles i tallarol capnegre, entre d'altres.</p> | 08205-948 | Entre l'avinguda de la Via Augusta, el carrer Afons d'Aragó i el CAR de Sant Cugat. | <p>El bosc de Volpelleres, fins a la dècada de 1970, tenia grans quantitats de pins situats en uns terrenys que havien estat camps de conreu. El 1973 es va enderrocar la masia de Can Volpelleres i, en aquest emplaçament, es va construir un centre de rehabilitació i, dos anys més tard, l'escola Pins del Vallès. El 1987 es va inaugurar el CAR de Sant Cugat.</p> <p>El gener de 2010, va entrar en funcionament un recorregut dins del bosc, de 1.500 metres, per córrer, dissenyat pels tècnics del CAR, que el 2019 es va pavimentar. L'any 2017, es va començar a construir l'institut Leonardo da Vinci.</p> <p>Bona part dels arbres del bosc són de les següents espècies:</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex</em> és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus faginea</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure de fulla petita. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>faginea</em> és per la semblança de la fulla a la del faig. L'arbre pot fer entre els 20 i 25 metres d'alçada, amb una capçada gran. L'escorça és de color vermellós, amb tons grisos i esquerdada. Les fulles són simples i caduques i algunes poden restar sense caure fins que neixen les noves, en el procés de marcescència. Els fruits són les glans, de color groc castany, de gust amarg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Quercus x cerrioides</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>cerrioides</em> vol dir que és similar a <em>Quercus cerris</em>. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Pinus halepensis Mill</em> és de la família de la <em>pinaceae</em>, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. <em>Pinus</em> és el nom llatí dels pins i <em>halepensis</em> és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’<em>Ulmus minor </em>és de la família de les ulmàcies, originari del sud d’Europa. El nom comú en català és Om comú. <em>Ulmus</em> és el nom de l’arbre en llatí, des de l’època dels romans. L’arbre pot arribar a fer 40 metres d’alçada, amb una capçada densa, amb branques llargues. Les fulles fan uns 10 centímetres de llarg i tenen forma oval, dentades i acabades en punta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El <em>Populus alba L</em> és de la família de la s<em>alicaceae</em>, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. <em>Populus</em> és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i <em>alba</em> fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulades, de 6 a 12 centímetres de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 41.4854664,2.0742918 | 422720 | 4593065 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98710-094802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98710-094803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98710-094804.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 98711 | Zona agrícola de la Rural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-rural | XXI | <p>Es tracta d'una zona d'horts de regadiu, d'una extensió de tres hectàrees, a la serra de Collserola, entre Valldoreix i la colònia Montserrat, al voltant del torrent de Can Badal. S'hi fa cultiu agroecològic. </p> <p>La zona on es troben ubicats aquests terrenys compta amb un microclima d'interior (gelades a l'hivern i nits força fresques a l'estiu), la qual cosa, sumada a l'orografia del terreny, atorga als camps un clima de muntanya. La zona de cultiu de la Rural està envoltada de bosc, on hi viuen espècies com la guineu, el senglar, conills, àligues i falcons. A banda dels camps de conreu, la cooperativa també gestiona tres apiaris amb abelles i un petit ramat de cabres.</p> | 08205-949 | Entre Valldoreix i la colònia Montserrat | <p>La Rural de Collserola és una cooperativa d'agricultura agroecològica que va néixer l'any 2014 a la serra de Collserola.</p> | 41.4514821,2.0507231 | 420711 | 4589312 | 2014 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98711-094902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98711-094903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98711-094904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98712 | Antic camp de golf de Can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-camp-de-golf-de-can-sant-joan | XX | <p>L'antic camp de golf de Can Sant Joan, dissenyat per Severiano Ballesteros i obert el 1994, és una zona verda entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Rubí, que forma un corredor de biodiversitat entre la serra de Collserola i la de Galliners, amb 60 hectàrees alliberades de la vuitantena de l'antic camp esportiu. D'aquesta manera, es protegeix i recupera els torrents dels Alous i de la Guinardera i es creen noves vies verdes al voltant de Cerdanyola, Bellaterra i la serra de Galliners.</p> <p>Aquest indret, un dels pocs paratges oberts al terme municipal, ofereix un espai important i clau per un gran nombre d'espècies d'ocells migradors, que hi fan parada obligada, gràcies als prats herbacis i la bassa de reg naturalitzada. A la bassa, entre altres, hi ha una presència estable de cabusset (<em>Tachybaptus ruficollis</em>). A la zona de prats, en època reproductora, hi trobem enganyapastors (<em>Caprimulgus europaeus</em>) i siboc (<em>Caprimulgus ruficollis</em>), dues espècies en regressió en aquestes latituds. També són espais de caça de rapinyaires nocturns com el duc (<em>Bubo bubo</em>) i diürns, com l'àliga marcenca (<em>Circaetus gallicus</em>), l'aligot (<em>Buteo buteo</em>) i l'astor (A<em>ccipiter gentilis</em>). També, s'hi observen altres grups de fauna, com els amfibis, rèptils, quiròpters i invertebrats (odonats, ortòpters, lepidòpters, etcètera), que necessiten aquests llocs per al seu cicle biològic.</p> | 08205-950 | A l'entorn del Camí de Can Graells i el carrer del Rin | 41.4951954,2.0571916 | 421304 | 4594160 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98712-095002.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 98745 | Llibre d'hores al Museu Nacional d'Estocolm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dhores-al-museu-nacional-destocolm | <p>ABEL, Ulf; GÖRAN HÖKBY, Nils (eds.) (1987). <em>Gyllene böcker. Nyförvärv och nyupptäckter</em>. Nationalmuseum, número. 46 p. 48.</p> <p>NORDENFALK, Carl (1979), <em>Bokmålningar från medeltid och renässans i Nationalmusei samlingar</em>. Rabén & Sjögren, número 24, p. 92-96.</p> <p>PLANAS, Josefina (1992).<em> La miniatura catalana del período Internacional, Primera generación, 2 vols</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>PLANAS, Josefina (1998). <em>El esplendor del Gótico Catalán: La miniatura a comienzos del siglo XV.</em> Edicions de la Universitat de Lleida, p. 78-87.</p> <p>PLANAS, Josefina (2009). <em>El Breviario de Martín el Humano</em>. Universitat de València, p. 139-144.</p> <p>PLANAS, Josefina (2011). ‘La ilustración del libro en la Corona de Aragón en tiempos del Compromiso de Caspe: 1396-1420' a <em>Artigrama</em>, número 26, p. 431-477.</p> <p>PLANAS, Josefina (2012). ‘Un códice inédito conservado en el Archivo Capitular de Zaragoza y su filiación con el Gótico Internacional de la Corona de Aragón’ a LACARRA DUCAY, María del Carmen. <em>La miniatura y el grabado de la Baja Edad Media en los archivos españoles</em>. Institución Fernando el Católico, p. 157-202.</p> | XV | <p>El Llibre d'Hores és un manuscrit d'època medieval i d'estil gòtic. Va ser escrit per al ritus litúrgic de Roma, però amb un calendari per a l'ús de Barcelona. El manuscrit és molt complex, ja que s’hi han integrat parts d'altres llibres. A més, s'hi han afegit dues imatges lleugerament posteriors, als folis 16r i 166v, probablement durant la dècada de 1430.</p> <p>En una carta datada el 17 de febrer de 1403, el rei Martí I d'Aragó (1356-1410) va escriure a l’abat del monestir de Sant Cugat per demanar-li que li enviés el seu il·luminador, perquè el rei pogués finalitzar el seu llibre, conegut com el Breviari del rei Martí I d'Aragó, conservat a la Biblioteca Nacional de França, a París.</p> <p>El llibre està fet en pergamí, mesura 115 x 88 mil·límetres (pàgines) i les cobertes fan 126 x 95 x 60 mil·límetres. Té 250 folis, dotze línies de text, escrit en llatí, en lletra gòtica, amb rúbriques en blau i vermell. </p> <p><strong>Text</strong><br /> Folis 3-14: Calendari per a l'ús de Barcelona.<br /> Folis 15-27: Oracions col·lectes per a Sant Jeroni.<br /> Folis 28-119: Hores de la Verge Maria.<br /> Folis 121-130: Hores de la Creu.<br /> Folis 131-158: Salms penitencials.<br /> Folis 171-250: Ofici dels difunts.</p> <p><strong>Decoració</strong><br /> El Llibre d’Hores està decorat amb dues miniatures grans i tres de petites, amb molts elements marginals. Dues de les miniatures van ser inserides posteriorment i no tenen decoració marginal ni marcs.</p> <p>Foli 16r: Sant Jeroni vestit de cardenal amb una església a la mà (inserció posterior).<br /> Foli 19r: Sant Cristòfor portant Crist sobre l’aigua. Il·luminació per a una oració per als viatgers (<em>Commemoratio sancti Christophori</em>).<br /> Foli 28r: L'Anunciació que forma la pàgina de títol de les Hores de la Verge Maria.<br /> Foli 35r: L'Adoració dels Mags.<br /> Foli 125r: Crucifixió amb la Verge Maria i Sant Joan Evangelista. Il·luminació per a les Hores de la Creu.<br /> Foli 133r: Il·luminació de <em>Maiestas Domini</em> amb Crist entronitzat en una màndorla que representa la Trinitat, entre els símbols dels quatre evangelistes.<br /> Foli 166v: <em>Imago pietatis</em>, l'Home dels Dolors amb els Instruments de la Passió (inserció posterior).<br /> Foli 171r: Inicial D(ilexi) amb dues calaveres per a l’antífona de vespres de l’Ofici dels Difunts.</p> | 08205-951 | Södra Blasieholmshamnen 2 (Stockholm) | <p>El Nationalmuseum va adquirir el llibre en subhasta el 2 de febrer de 1960 a Sotheby’s, Londres.</p> <p>El Museu Nacional d'Estocolm (Suècia) és un museu d'art, que va ser creat l'any 1792 sota el nom de Museu Reial. L'any 1866, amb el canvi d'edifici, també va fer un canvi de nom. Conté obres d'art dels millors artistes del món, com Rubens, Greco, Rembrandt, José de Ribera, Goya, Renoir, Degas, Manet, Gaugin, Van Gogh, etcètera.</p> | 41.4707525,2.0853693 | 423628 | 4591421 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98745-095101-museus-de-sant-cugat.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98747 | Fragment de l'alba de l'abat Biure al museu Disseny Hub Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-lalba-de-labat-biure-al-museu-disseny-hub-barcelona | <p>MARTÍN ROS, Rosa Maria (1999-2000). 'La dispersió dels teixits medievals: un patrimoni trossejat' a <em>Lambard: estudis d'art medieval</em>, p. 165-182.</p> | XIII | <p>Al Museu Disseny Hub Barcelona hi ha diversos fragments dels ornaments de les espatlles de l'alba de l’abat Biure del segle XIII.</p> <p>Els fragments tenen unes dimensions de 22 x 24,5 centímetres, datats entre els segles XI i XII, fets de seda i fil de metall i la tècnica és tapisseria de base luisina amb passades de trama no contínues de seda i fils metàl·lics.</p> | 08205-952 | Plaça de les Glòries Catalanes número 38 | <p>Al museu hi ha uns fragments de l'alba de l'abat Biure de Sant Cugat. El 1916, aquesta ja havia perdut els ornaments, i la capa pluvial estava incompleta. Una part del ornament del coll i les espatlles foren posats a la venda per l'antiquari Baron, de París, el 1899. Són l'origen dels fragments de les col.leccions Côte i Errera. Va ingressar a les col·leccions per compra el 1919.</p> <p><span><span><span>Folch i Torres va reconstruir l’alba i va situar els fragments d’ornamentació allà on va creure que hi anaven. Els de la part inferior eren hispanoàrabs, segurament del segle XIII, amb un dibuix de roleus en or i seda, fet en tapisseria. D’aquesta part es conserven fragments a l'Instituto de Valencia de Don Juan, a Madrid; dos trossos al museu Disseny Hub de Barcelona, un procedent de la col·lecció Cabot, i l'altre de la de Gaspar Homar; al Musée Historique des Tissus de Lió; i a la col·lecció Keir a Richmond Survey, de la Gran Bretanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els fragments de la part superior eren fets a Palerm entre els segles XI i XII, i representen arbres i ocells alternats en dues franges horitzontals amb una inscripció que els separa; fets en tapisseria, amb sedes policromades i or. Se'n conserven fragments al museu Disseny Hub de Barcelona, procedents de la col·lecció Cabot, i també procedents de la col·lecció Pascó; al Musée National du Moyen Age-Thermes de Cluny, a París, procedent de la col·lecció de Claudius Cote; als Musées Royaux d'Art et d'Histoire de Brussel·les, procedent de la col·lecció Isabelle Herrera; i al Rijksmuseum d'Amsterdam. </span></span></span></p> <p>Ramon Arnau de Biure, nascut en una família de cavallers, possiblement de l'Empordà. Va ser nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb possessió donada a Avinyó pel papa Climent VI (1348). La nit de Nadal del 1350 fou assassinat al peu de l’altar per Berenguer de Saltells.</p> <p>El Museu Disseny Hub de Barcelona, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ser obert el 2014 amb les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.</p> | 41.4703496,2.0850138 | 423597 | 4591377 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El número de registre del museu d'aquesta peça és 28212-0.Fotografia facilitada pel museu Disseny Hub. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 98748 | Col·lecció parroquial Signes dels Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-signes-dels-temps | <p>BLANQUER CUTRINA, Blai (2018). <em>Col·lecció Signes dels Temps</em>. Parròoquia de Sant Pere d'Octavià.</p> | <p>La col·lecció <strong>“</strong><em>Signes dels Temps</em>” està situada a la segona planta del Palau Abacial i es distribueix en cinc espais: la sala principal, la torre cantonera, la sala de pas, el despatx i la sala de llevant i taller.</p> <p>Al llarg de les diferents sales, s’explica l’evolució històrica del cristianisme a Sant Cugat del Vallès a través de diversos objectes que han arribat fins als nostres dies. A la sala principal, del primer àmbit, destaquen elements com una lumaquel·la fossilífera, un fòssil sorrenc procedent del tipus de pedra emprada en la construcció del Monestir, que es considera que vincularia de manera simbòlica la construcció del monestir amb la creació del món per Déu. També s’hi exposen restes de teules romanes procedents de l’antiga església paleocristiana del segle V. Pel que fa als objectes vinculats a Jesucrist, sobresurt una creu dels improperis. Aquesta creu processional, emprada pels “Cossos de Portants”, possiblement prové de l’antiga església parroquial de Sant Pere. La creu inclou elements relacionats amb la Passió i Crucifixió, com el cartell “INRI”, el sol, la lluna i una corona d’espines. També destaca la reproducció de l’arqueta reliquiari de Sant Cugat, l’original de la qual es conserva al Museu Diocesà de Barcelona. A més, s’hi exposa el <em>cancel·lum</em>, una tanca de l’altar de la consagració de l’església primitiva del segle VI, i una escultura de Sant Benet de Núrsia, del segle XVII, redactor de la Regla i fundador de l’Orde Benedictí.</p> <p>A la sala de la torre cantonera, s’hi explica la història del Monestir de Sant Cugat. Entre els objectes exposats s’hi troben fragments de finestrals gòtics del segle XV del Palau Abacial, bases, capitells i mènsules de columnes; un fragment de la biga principal de fusta que sostenia l’orgue de l’església; una ara d’altar feta de marbre, i mobiliari divers del segle XVIII.</p> <p>A la sala principal s’aborda la parròquia de Sant Pere d’Octavià, situada a l’actual plaça de Sant Pere, on hi havia el mercat municipal. En aquest espai es parla dels antics oficis santcugatencs, com la pagesia, la ferreria, la fusteria i la forneria. També s’hi exposen elements devocionals, com pessebres, rosaris, l’estendard de l’Arxiconfraria Teresiana, una capella domiciliària de la Sagrada Família i taules de retaules de Sant Antoni, Santa Escolàstica, Sant Isidre i la Mare de Déu del Pòpulo. A més, s’hi conserven una reproducció del bàcul de l’abat Clasquerí i l’arqueta que guardava les despulles de l’abat Biure.</p> <p>La sala de pas està dedicada a la litúrgia del segle XX. Entre els objectes d’aquest espai hi ha el bastó de mossèn Anton Guilló Bernadas com a relíquia del seu assassinat durant la Guerra Civil Espanyola, així com altres objectes litúrgics, com un pal·li o ombrel·la utilitzats per acompanyar el viàtic als malalts i moribunds. També s’hi poden veure diverses pintures a l’oli del segle XVIII que representen Sant Cugat davant de Dacià i predicant l’Evangeli.</p> <p>Al despatx es conserva la biblioteca parroquial, amb els butlletins dels bisbats de Barcelona i, des de 2004, de Terrassa. Entre altres peces exposades, hi ha quadres sobre els martiris de Sant Sever i Sant Cugat, així com l’empresonament de Sant Pere i escenes de les Ànimes del Purgatori. També s’hi troben una vista del port de Barcelona pintada per F. Blasco Ibáñez, pellofes del segle XVIII i talonaris impresos de la Unió de Rabassaires.</p> <p>Finalment, a la sala de llevant i taller, es conserva una mostra d’objectes ceràmics i altres materials procedents de diverses obres i excavacions realitzades al Palau Abacial i al voltant del monestir entre 1999 i 2012. En armaris d’aquest espai es guarden casulles i dalmàtiques anteriors al Concili Vaticà II, així com goigs dedicats a la Mare de Déu que estan emmarcats.</p> | 08205-953 | Plaça d'Octavià. Palau Abacial. | <p>L’origen de la col·lecció “Signes dels Temps” es troba en la reforma del Palau Abacial que es va realitzar entre els segles XX i XXI. El promotor va ser el sacerdot i rector de Sant Pere d’Octavià, mossèn Blai Blanquer, però amb uns antecedents: l’exposició de diferents peces a la segona planta de la rectoria organitzada per mossèn Pere Vivó Gili. En aquest mateix lloc, es va situar la nova exposició per explicar la fe catòlica, al llarg dels segles, i dels objectes que han perdurat fins als nostres dies.</p> | 41.4736867,2.0846449 | 423570 | 4591748 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98748-095306.jpg | Física | Medieval|Visigot|Gòtic|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. | 85|87|93|94|98|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 98854 | Objectes i documents del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-i-documents-del-museu-de-terrassa | XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al Museu de Terrassa es conserva una Mare de Déu, una Verge majestat, asseguda en un tron, datada del segle XIII, tallada en fusta, enguixada i policromada. Mesura 92 x 41 x 28,5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’escultura té els avantbraços mutilats i li manca el Nen Jesús. La Mare de Déu porta una corona de cresteria sobre un mantell policromat amb decoració geomètrica, formada per quadres negres sobre fons blanc, una franja grisa i una vora vermella, ornamentacions vegetals, cercles tangents, dos ocells enfrontats i una flor de lis. També, porta un collaret de cercles amb un botó ovalat al centre. Vesteix una túnica blava amb coll rodó i, al pit, hi ha un forat on segurament portava un medalló, actualment desaparegut. El setial presenta l’interior buit, tapat a la part posterior i pintat amb imitació de respatller amb un motiu heràldic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant una restauració de la imatge entre els anys 1988 i 1990, es va recuperar la policromia original i es descobrí que a la part posterior del cap hi havia una cavitat rectangular coberta amb una tapadora de fusta. A l’interior es va trobar un paquet amb dotze relíquies embolicades en saquets, amb fragments de teixits i deu trossos de pergamí escrits en llatí. Un dels textos explica que les relíquies van ser introduïdes en la vigília de l’Assumpció de l’any 1218 per encàrrec de Ramon de Banyeres, abat del Monestir, qui havia encarregat l’escultura de la Mare de Déu. Les relíquies pertanyen a Sant Simó, Sant Judes, Sant Cugat màrtir, Sant Napolità màrtir, Sant Hilari, Santa Justa, Santa Semproniana, les Santes Masses, la sang de Sant Joan Baptista, el Pessebre i el Sant Sepulcre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08205-954 | Carrer de la Font Vella número 28 (Terrassa) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Mare de Déu de Sant Cugat és una imatge datada del 12 d’agost del 1218 i possiblement es venerava a l’altar de Santa Maria de l’església del Monestir. Entre els anys 1910 i 1911, va ser fotografiada al primer pis de la rectoria de Sant Cugat, en un petit museu que va realitzar Mn. Andreu Domènech. L’any 1912, Mn. Josep Gudiol la documenta i situa al monestir. Entre 1912 i 1916, desapareix del monestir (església, rectoria) en el moment del trasllat dels objectes al Museu Diocesà de Barcelona, fet que coincideix amb el canvi d’ecònom de la parròquia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’intel·lectual terrassenc Josep Soler i Palet va comprar l’escultura a un antiquari en una subhasta pública i va pugnar per la peça contra mossèn Gudiol, del Museu Episcopal de Vic. Soler va donar la imatge al Museu de Terrassa el dia 11 de juliol de 1924.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant la restauració de la imatge realitzada entre els anys 1988 i 1990, es va localitzar a l'interior un conjunt de relíquies.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4704802,2.0855691 | 423644 | 4591390 | 1218 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98854-095401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98854-095402.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge de la Mare de Déu està registrada amb el número 28 i tot el conjunt de relíquies, embolcalls i petits documents tenen els números de registre entre el 13.296 al 13.330.Les fotografies són del Museu de Terrassa. | 92|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60929 | Església parroquial de Sant Cugat (Sant Jaume) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-cugat-sant-jaume | MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XII-XX | És un edifici de tres naus separades per pilastres; la façana, amb portal adovellat reformat i frontó partit, és del 1728. Hi ha diverses etapes constructives expressades, sembla que moltes reconstruccions s'han fet aprofitant murs i altres materials de les antigues fàbriques. El campanar és de planta quadrada i finestres apuntades, del segle XIX. La capella del Santíssim és del segle XX. | 08206-1 | Al centre de la població, a la Plaça de l'Església. | L'església parroquial de Sant Cugat té com a base una església anterior, potser del segle XII, que ha estat ampliada i molt transformada, tant en èpoques anteriors ( hi ha capelles datades el 1590, 1613 i 1716, respectivament), com darrerament els segles XIX-XX. La hipòtesi històrica del naixement de Sant Cugat, elaborada per Mn. Anton Margarit es centra en l'existència de la Torre o Castell de Ventallols, ocupada actualment (segons la mateixa hipòtesi) per l'església parroquial de Sant Cugat, antigament dedicada a Sant Jaume. | 41.3645300,1.7529100 | 395697 | 4579975 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60929-foto-08206-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60929-foto-08206-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60929-foto-08206-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 85|94|95|96|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60930 | Cal Rei Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-gras | XIX-XX | Masia formada per tres edificis annexes, el principal i un a cada costat. L'edifici principal esta format per dues plantes, planta baixa i primer pis. S'hi poden veure diverses reformes, destaca la portalada de l'entrada que forma un petit pati entre aquesta i la façana. | 08206-2 | Per sota de Cal Suriol de Dalt | 41.3466800,1.7504200 | 395460 | 4577996 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60930-foto-08206-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60930-foto-08206-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | Aquesta masia te un interès paisatgístic i d'enclavament important pel municipi.Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60931 | Cal Suriol de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suriol-de-dalt | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVI | S'observa un cert grau de degradació pel que fa als elements exteriors | Masia renaixentista bastida cap el 1590. Té coberta a dues vessants. El portal és adovellat i les finestres tenen ampits i llindes esglaonats.Destaca un contrafort rodó en una de les cantonades. Hi ha altres edificis agrícoles adossats. En l'actualitat, un dels edificis agrícoles (el que es troba davant de la masia) encara s'utilitza com a corral per les ovelles que van pasturar entre un i dos cops al mes a la Font del Cussó. | 08206-3 | A uns 500 m al NW de la Font del Cuscó | 41.3452900,1.7614400 | 396380 | 4577829 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60931-foto-08206-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60931-foto-08206-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60931-foto-08206-3-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999.A l'inventari de patrimoni arquitectònic elaborat per la Generalitat de Catalunya l'any 1986, apareix una fotografia que no correspon a la casa. L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60932 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-8 | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVII | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants. La façana és molt senzilla, cal destacar els ampits, llindes i brancals de les finestres, que són de pedra tallada. A totes les finestres i a l'arc principal de l'entrada apareixen inscripcions i dates. A les finestres apareixen: 1611 i 1616. A la porta, 1711. A l'interior de l'edifici es poden observar arcs de dovelles de pedra que podrien ser originals de la primera construcció. | 08206-4 | A la plaça de l'església. | 41.3645300,1.7525900 | 395670 | 4579975 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60932-foto-08206-4-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60933 | Cal Morero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morero | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Destaca sobretot per la decoració de la façana: les finestres estan emmarcades amb marcs de formes ondulades decorats amb motius florals en relleu. A la part superior hi ha una sanefa de garlandes de flors i fulles que cubreix tota la façana. També hi ha mènsules amb ornamentacions. | 08206-5 | c. Sant Antoni, cantonada amb el c. boters. | 41.3642400,1.7529100 | 395696 | 4579943 | 1917 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60933-foto-08206-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60933-foto-08206-5-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. A l'inventari arquitectònic de Catalunya apareix erròniament amb el nom de Cal Moreno.L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat, apareix citat com edifici del carrer Boters. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60934 | Cal Peretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peretes | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | Casa entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de soterrani, planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües i té terrat. Ha estat reformada recenment per donar-li el seu ús actual, però conserva a l'interior elements interessants com arcs diafragma i portals de pedra. | 08206-6 | A la plaça de l'església, al costat de la rectoria | Segons les hipòtesis històriques realitzades pels estudiosos locals, sembla que Cal Peretes va ser en el seu origen, en època medieval, un hostal. | 41.3644400,1.7526200 | 395672 | 4579965 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60934-foto-08206-6-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. Les reformes de la Casa van ser fetes per l'arquitecte Josep Bertran. Els arcs interiors de la residència estan catalogats a les NSP de Sant Cugat. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60935 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-0 | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVIII | Donats els antecedents assenyalats a la descripció, seria aconsellable realitzar una prospecció del subsòl per estudiar les possibles troballes arqueològiques. S'ha de tenir en compte que la ubicació de la parcel·la està molt a prop de l'església, inventariada com a jaciment arqueològic. | La casa que hi havia hagut en aquesta parcel·la va ser enderrocada recenment, el solar que ocupava està a la venda. Era una casa aixecada el segle XVIII sobre el solar d'una més antiga i que fou transformada el 1917 amb un estil força inexpressiu. | 08206-7 | c. de Sant Antoni, cantonada amb el c. de la Pau | A una de les sales de la casa enderrocada que va servir de cuina-menjador i que devia ésser l'antiga sala principal de la casa, hi foren trobades el 1980 unes pintures murals que omplien dos dels seus murs. El servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va datar les pintures al voltant de 1780. Veure fitxa 42. | 41.3642600,1.7527000 | 395679 | 4579945 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici estava registrat a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60936 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-cugat-sesgarrigues | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XX | S'ha rehabilitat completament. Obres finalitzades l'any 2000. | Edifici entre mitgeres, de caire noucentista. Compost de planta baixa i pis. La façana és de composició simètrica, amb motllures horitzontals i verticals que divideixen la superfície. Un balcó centrat amb balaustrada i dos portals destaquen enmig de la façana. L'interior de l'edifici s'organitza entorn una escala de tipus imperial. La part de darrera de l'edifici dona a una plaça urbanitzada recentment. | 08206-8 | c. Sant Antoni, 31 | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-foto-08206-8-1.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici d'Ajuntament està registrat a l'inventari d'immobles d'interès arqitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. També està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60937 | Pica baptismal de l'església de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-cugat-sesgarrigues | XVI-XVII | <p>Pica de pedra en forma de vas, semiesfèrica. El diàmetre exterior de la boca és de 72 cm i l'alçada de 36 cm. Està formada per nou superfícies rebuidades en forma de pètals que convergeixen al fons de la pica. Al nivell de la boca hi ha dos bordons que l'entornen.</p> | 08206-9 | Entrada de l'església de Sant Cugat Sesgarrigues | <p>Segons Mn. Antoni Margarit aquesta pica havia estat en el passat la pica baptismal de la parròquia. No sé sap com, en algun moment va ser portada al cementiri de Sant Cugat, a on, posada de cap per avall va fer de peanya durant anys a una creu senzilla que presidia el panteó on enterraven els capellans de la parròquia. En època moderna es va traslladar a la seva ubicació actual. Va ser restaurada i es va fer la peanya que l'aguanta, utilitzant com a model la que té la pica baptismal de l'església de Santa Fe (població de l'Alt Penedès). La pica d'aquesta altra església és molt semblant a la de Sant Cugat, per això es prengé aquesta decisió. Segons Mn. Margarit els seu origen podria ser romànic, però tot apunta a pensar que és contemporània de les obres dutes a terme als segles XVI-XVII</p> | 41.3645700,1.7528900 | 395695 | 4579979 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60937-foto-08206-9-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 95 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60938 | Edificis urbans de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-urbans-de-sant-cugat-sesgarrigues | En general l'estat és bo, però caldria estudiar-les individualment. En algun cas convé plantejar-se restauracions o rehabilitacions. Alguna d'elles com la de Cal Ton de la Carme estan en procés de rehabilitació. | En aquesta fitxa hem volgut destacar un conjunt d'edificis que si bé no tenen una entitat o caràcter per destacar-los individualment, si creiem que tenen un interès o atractiu que els fan mereixedors de formar part del patrimoni arquitectònic del poble. Són cases de tipus urbà, entre mitgeres, o a vegades cases aïllades que destaquen per la composició de la seva façana, per les decoracions, pels portals d'entrada d'arc de mig punt adovellats, o fins i tot per la importància que li atorga la història local. Aquestes són: Cal Masover al c. Sant Antoni, la Torre al c. de la Torre del Gall, Cal Vicenç - Ca l'Agustí i Cal Ton de la Carme al c. Àngel Guimerà, Cal Fontanals al c. del Pont. Una d'aquestes, la Torre del c. de la Torre 1, està precatalogada a les NSP de Sant Cugat. | 08206-10 | A tot el municipi de Sant Cugat | 41.3641400,1.7529700 | 395701 | 4579931 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60938-foto-08206-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60938-foto-08206-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60938-foto-08206-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60939 | Restes de la muralla medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-muralla-medieval | XII-XIV | En aquesta fitxa hem volgut destacar els restes de la muralla medieval que encara es poden veure en algunes parets de les cases de l'antic nucli urbà, així com altres elements construïts a partir d'ella. Cal citar concretament Cal Paretes al c. de la Pau, Cal Fabulí i Cal Surroca al c. de les Creus o el carreró de Sant Josep. | 08206-11 | Nucli central de Sant Cugat | Segons les hipòtesis de Mn. Margarit sobre els origens de Sant Cugat , l'actual església parroquial i algunes cases de les que hi ha al seu voltant estan ubicades sobre les restes d'una antiga torre medieval coneguda com la Torre de Ventallols, un recinte murallat que formava part de les quatre torres anomenades torres 'Comparatas' que hi havia a l'anomenada Plana de Ventallols. | 41.3643500,1.7529000 | 395696 | 4579955 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60939-foto-08206-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60939-foto-08206-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60940 | La Serra/ Masia de la Serra Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-masia-de-la-serra-vella | SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. La Serra, història d'una hisenda de Sant Cugat Sesgarrigues. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1998 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVI | Tot i que l'estructura tant interior com exterior es troben en bon estat general, s'aprecien signes evidents de degradació en alguns punts concrets. Es van fer obres de manteniment pels nous propietaris, ara fa dos anys. | Masia de teulada de doble vessant, planta rectangular amb planta baixa i pis. Té diversos cossos de serveis annexes aixecats en èpoques diferents. Destaca a la façana principal, al damunt d'un portal de dovelles grans, un gran finestral amb la llinda esculturada d'estil gòtic renaixentista. De l'interior cal esmentar arcades de punt rodó, dues d'ogiva i diverses espitlleres. Cal destacar també les instal·lacions dedicades a celler, avui en desús, que manté totes les estructures bàsiques i típiques per a la realització de vi: tolva de recepció, cargol d'Arquímedes, premsa continua, cups, etc. | 08206-12 | A uns 200 metres en direcció nordest des del nucli del poble. | Mn. Antoni Margarit, un estudiós dels orígens històrics del poble ha relacionat el topònim de la hisenda de la Serra amb els seus primers propietaris que es remuntarien al segle X. De fet, la Serra es tractada pels estudiosos locals, com un patrimoni amb innegables arrels històriques, el qual consideren com a fonamental en el mateix origen de la població de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha una hipòtesi de Mn. Antoni Margarit que defensa que aquesta la Masia de la Serra s'asseu damunt una construcció romana de la Via Augusta. Segons el mateix estudiós, la Serra Vella també hauria estat una torre en època medieval. Seria una de les quatre torres 'comparatas' de les que parlen els textes medievals. | 41.3666800,1.7570400 | 396046 | 4580209 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60940-foto-08206-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60940-foto-08206-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60940-foto-08206-12-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. El propietari actual va ser un dels promotors de la Col·lecció de Sant Cugat (fitxa 66). A casa seva té algunes màquines agrícoles que per la seva mida no caben a l'edifici de la Cooperativa del pa, on està la Col·lecció. També té eines i màquines relacionades amb les feines agrícoles i les del celler, ja que ell mateix ha treballat les terres del voltant de la Serra al llarg de la seva vida. És destacable el conjunt de piques, abeuradors, capitells, portals, dovelles, etc. de procedència diferent que té al pati de la casa. Hem volgut destacar algunes peces per il·lustrar aquesta riquesa pel que fa a aquest tipus d'elements patrimonials (veure fitxes relacionades). L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60941 | La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues/ La Torre del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-sant-cugat-sesgarrigues-la-torre-del-gall | SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues, notes d'història contemporània. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | X-XX | Actualment, l'edifici de la masia es troba en bones condicions, restaurat recentment. Seria interessant aconsellar la conservació de la resta d'edificis annexes que en aquest moment fan la funció de magatzem d'eines i màquines de l'empresa. | Masia d'estructura basilical. Es compon de planta baixa, pis i golfes, amb cobertes a dues vessants. El portal d'accés és adovellat. Les finestres del pis principal presenten emmarcaments amb carreus de pedra i les de les golfes són d'obertures amb arc de mig punt. A la façana principal destaca un rellotge de sol ceràmic amb una pintura de Sant Jordi matant el drac. En temps passat hi havia hagut el celler a la planta baixa, a on destaquen uns arcs apuntats d'estil gòtic. Al costat de la masia hi ha una nau, un celler més modern, que conserva dipòsits fets d'obra per a l'elaboració del vi. Hi ha altres edificacions agrícoles adossades, com les quadres, molt ben conservades. | 08206-13 | Al sector NW del poble, al final del carrer de la Torre del Gall. A prop del cementiri | Mn. Antoni Margarit, un estudiós dels orígens històrics del poble, ha trobat indicis que l'actual espai on s'emplacen les terres i les dependències de la Torre ha estat relacionat històricament amb fets i construccions que es remuntarien al segle X. La Masia de la Torre es tractada pels estudiosos locals, com un patrimoni amb innegables arrels històriques, el qual consideren com a fonamental en el mateix origen de la població de Sant Cugat Sesgarrigues. Es creu que es va aixecar sobre restes romans i els seus orígens actuals cal trobar-los en l'època medieval. La història d'aquesta hisenda ha estat molt ben documentada des del segle XVIII, data a partir de la qual els autors locals (veure bibliografia) han fet un seguiment de la propietat lligant-ho amb les transformacions a les que es va veure sotmès el món agrari en el decurs dels darrers segles. | 41.3663000,1.7494400 | 395409 | 4580176 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60941-foto-08206-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60941-foto-08206-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60941-foto-08206-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. En aquest mapa, el topònim que identifica el conjunt arquitectònic és el Mas de les Garrigues, nom amb el que era coneguda antigament l'actual Torre de Sant Cugat Sesgarrigues. L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60942 | La Cooperativa del Pà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-del-pa | MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 | XX | S'aprecien esquerdes a algunes parets. Hi ha problemes d'humitat. Caldria restauració. | Nau de planta rectangular i parets de pedra. Té uns pilars centrals de fàbrica de totxo. La coberta és de teula àrab i resta una part per cobrir. | 08206-14 | C. Sant Antoni, davant de l'Ajuntament | Aquesta dependència del que va ser magatzem del sindicat agrícola cooperatiu es va convertir en un forn de pa cooperatiu durant la guerra civil. Segons els testimonis que van viure aquella època, només va funcionar com a tal uns anys. A l'igual que la Sala (fitxa 15), l'edifici té un interès sentimental per la gent del poble. Actualment l'espai es divideix per vàries funcions diferents: una part és magatzem del cafè actual que hi ha al costat, un altre està destinada a albergar la Col·lecció local (fitxa 66), un altre està ocupat pel grup de teatre del poble i l'últim, pel grup de diables 'Sexes Foc' (fitxa 37). | 41.3624800,1.7520600 | 395622 | 4579748 | 1936 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici de la Cooperativa del pa està registrat a l'inventari d'immobles d'interès arqitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60943 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-10 | MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 | XX | Edifici de planta rectangular fet de pedra i finestres d'obra vista. La coberta té una estructura d'encavallades de fusta, tapades per un cel ras emmotllurat. A l'interior hi ha una sala amb escenari i un cafè. | 08206-15 | C. Sant Antoni, davant de l'Ajuntament | Aquest edifici es va aixecar entre els anys 1921 i 1922. Igual que l'edifici annexe. Va formar part del patrimoni del Sindicat Agrícola Cooperatiu, un projecte que va aplegar des del començament una part molt important de població del municipi. Més que per una raó d'estètica arquitectònica, els habitants li atorguen a aquest edifici un valor sentimental important, ja que va ser construit pels propis socis i va ser durant anys l'edifici on es feia ball cada diumenge o dia de festa. Era el centre d'activitats d'esbarjo. Les activitats de l'entitat es van aturar a la guerra civil i no es van reprendre més. Fins a 1968 l'Ajuntament no va fer-se càrrec de l'edifici. | 41.3627400,1.7519900 | 395617 | 4579777 | 1922 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60943-foto-08206-15-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici de la Sala està registrat a l'inventari d'immobles d'interès arqitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60944 | La Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-pont | MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular i teulada de doble vessant. Té diversos cossos de serveis annexes aixecats en èpoques diferents. Destaquen els portals de dovelles grans i algunes finestres emmarcades en pedra. De l'interior cal esmentar unes arcades de punt rodó. Les obres fetes recenment han destapat alguns elements coberts en èpoques passades, com d'altres arcs i plaques decoratives amb motius gravats diferents, segurament del segle XIX. En la paret esquerra de la masia s'hi observa com aquesta antigament podria ser l'entrada principal. | 08206-16 | Al SE del nucli del poble. En la confluència del Torrent de la Masia i el Torrent del Pont Gran | La casa té alguns elements que porten a considerar que sigui més que centenària. Els seus habitants actuals ens informen oralment que tenen notícies sobre vàries generacions anteriors de les mateixes famílies actuals (propietaris i massovers), el que ens remunta més enllà del segle XIX. El topònim del lloc, podria estar citat ja en època medieval com el mas del Pont, segons l'estudiós local Mn. Margarit. Si això fos veritat, el topònim actual no tindria res que veure amb l'existència d'un pont que hi ha relativament a prop de la casa, per on passa la carretera N-340. | 41.3609100,1.7592900 | 396225 | 4579565 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60944-foto-08206-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60944-foto-08206-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60944-foto-08206-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. Tot i que no hem tingut ocasió de comprovar-ho, sembla que la família Àlvarez, propietaris de la casa des de fa vàries generacions, han conservat algunes pintures (no saben quantes amb exactitud) del pintor Ricard Clausells (1864-1939) que treballà a Vilafranca i deixar obres per exemple, al saló de sessions de l'Ajuntament de Vilafranca. Segons el propietari, es tracta bàsicament de reproduccions de pintures del Museu del Prado, a les quals era molt afeccionat Ricard Clausells. L'última membre de la família Àlvarez que habita a la Casa, va donar a la parròquia una obra que podria ser d'aquest pintor. Actualment es troba exposada en una de les dependències de la part nova de l'església. Caldria estudiar el tema amb més profunditat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60945 | Creu de Massalliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-massalliga | <p>SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Massalliga. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 2000 BASTARDES i PARERA, Albert. Les Creus al Vent. Editorial Millà, 1983</p> | II aC-XX | Va ser restaurat l'any 1989 | <p>Es tracta d'una columna de pedra d'1,30 m i 30-40 cm de diàmetre dividida en tres trams. La columna es aguantada per una peanya o pedestal de forma conoidal tallat per la part superior. La base de la fita ésta format per dues plataformes formades per blocs de pedra circulars, concèntriques i superposades, la superior de diàmetre menor a la inferior. La columna està coronada per una creu de ferro d'uns 90 cm. L'element té una alçada total de 3,20 m aproximadament.</p> | 08206-17 | En una cruïlla de camins rurals, al final del c. Puigcigró. Al SW neix l'anomenat camí d'Olèrdola. | <p>Alguns estudiosos locals defensen l'hipotèsi que la creu va ser un mil·liari romà. Actualment estaria lleugerament desplaçada del seu emplaçament inicial, la Via Augusta romana. Es dóna la circunstància, segons els mateixos estudiosos, que a una milla exacte, a l'actual Mas Comtal hi havia hagut un altre, avui desaparegut. La creu va ser malmesa durant la guerra civil. L'any 1989 es va fer un acte de nova benedicció de la Creu, un cop restaurada. Abans de la guerra civil la Creu de Massalliga era una de les estacions del Via Crucis que es feia al poble. Al llibre de Bastardes (citat a la bibliografia) apareix una fotografia de la creu de l'any 1927.</p> | 41.3578500,1.7451700 | 395039 | 4579243 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60945-foto-08206-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60945-foto-08206-17-2.jpg | Legal | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. La Creu de Massalliga està registrada a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. | 83|94|98|80 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||
| 60947 | Fons d'Imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-0 | XX | Conjunt de fotografies de Sant Cugat Sesgarrigues. En aquest moment són 10 imatges, la majoria reproduccions d'antigues postals del segle XX. La temàtica és variada, però sempre paisatges urbans del poble. Entre d'altres destaquen imatges de: carrer del Pont, església, panoràmiques diferents des del campanar, actuació castellera , plaça de l'església i panoràmica del poble des de Puigcigró. | 08206-19 | Arxiu d'imatge i so. Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Tot i que el nombre d'imatges no és important en aquest moment, hem volgut inventariar aquest fons perquè en el futur és possible que es vegi incrementat amb noves incorporacions. Per aquesta raó, cal que es tingui en compte. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60948 | Carrerada A11 (De Cal Castellví a Sant Sadurní) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-a11-de-cal-castellvi-a-sant-sadurni | ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. | El primer tram de la carrerada al seu pas per Sant Cugat està asfaltat, el pas per la carretera general suposa una barrera física que juntament als limits del polígon industrial han desdibuixat molt el traçat original. | Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La carrerada travessa la N-340 a l'alçada de la casa Ferran i segueix pel costat del polígon industrial fins a la Creu de Massalliga. A partir de la Creu de Massalliga el camí és de terra. Aquest es dirigeix cap el cementiri de Sant Cugat i deixant a mà esquerra la Masia de la Torre, arriba a trobar la carretera BV-2429. La carrerada surt del municipi en direcció a Sant Sebastià dels Gorgs. | 08206-20 | Travessa el municipi en sentit Sudoest - Nordest | 41.3636900,1.7477900 | 395267 | 4579888 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60948-foto-08206-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60948-foto-08206-20-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60949 | Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna | ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders | El fet que l'estat de conservació sigui bò, en aquest cas no es pot considerar positiu, ja que la l'asfaltatge del camí suposa una pèrdua de la seva entitat com a carrerada. El camí s'ha convertit en una via de comunicació molt utilitzada, perdent la possibilitat de servir de camí excursionista ple de components etnogràfics i històrics. | Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. El camí de 27 km totals entre les Cabòries (Avinyonet del Penedès) i la Llacuna delimita en el seu pas pel Nord de Sant Cugat el terme d'aquest municipi. El camí té una orientació SE- NW, passa molt a prop del polígon industrial de Sant Cugat i de la Masia de la Serra. Acaba, pel que fa al seu pas per Sant Cugat a l'alçada de les caves Chandon, on entra al municipi de la Granada. Avui dia està totalment asfaltat, és un camí molt utilitzat. Encara s'utilitza pels ramats. | 08206-21 | Delimita el N de Sant Cugat | Aquest és un dels camins més antics de tot el Penedès. S'anomenava, també, la via Mercadera. Durant segles va servir als mercaders i també als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. Actualment aquest camí es conegut popularment com la Carrerada. | 41.3696900,1.7505200 | 395505 | 4580551 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60949-foto-08206-21-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60950 | Carrer del Pont, n. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-n-2 | XII-XX | Es tracta d'un edifici de construcció nova que imita les portalades i finestrals (de carreus reaprofitats) a la manera baix-medieval. Les restes arqueològiques documentades aparegueren a l'interior de l'edifici. | 08206-22 | Les seves façanes donen a tres carrers: c. Boters, c. del Pont i c. de les Creus. | Segons fonts orals, en realitzar-se unes obres a l'interior de l'edifici sortiren 'sitges', però tan sols n'hi havia una sense buidar. No hi ha cap més referència respecte al material. El jaciment probablement està destruït, però no es pot assegurar. | 41.3643600,1.7533600 | 395734 | 4579955 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60950-foto-08206-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60950-foto-08206-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Tríade scp | 98|116|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc