Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62805 | Barraca al Coll Guia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-coll-guia | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Àngels Torrents, (març, 1999), Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Els exteriors es troben força plens de brutícia | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensions, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda i orientada al sud-est, presentant un muret o paravents que protegeix l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-82 | Prop del coll Guia | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, els quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4614600,1.6899700 | 390595 | 4590814 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62806 | Ca la Inés Lázaro Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ines-lazaro-llobet | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral de Inés Lázaro Llovet (maig 1999). Teresa Pla (maig-juny 1999).</p> | XVIII | Les pintures murals de la galeria presenten problemes de conservació, ja que es troben a l'aire lliure. A més, es troben deteriorades pels grafits que hi van fer els alumnes de l'escola allà instal·lada durant uns anys. | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. La porta d'accés a l'edifici és de fusta i conserva la data de 1723. L'edifici presenta una façana amb balcó corregut, amb dues entrades a la planta primera i dos balcons més petits a la segona planta. Les reixes dels balcons són de ferro amb decoració de greques a la part baixa i amb sengles gerres de flors a l'extrem dels balcons de la planta segona. Aquest mateix tipus de reixa es repeteix a les obertures que donen al patí posterior. Sobre aquest pati, hi ha una galeria de dos pisos d'arcs de mig punt, orientats al sud. A la planta baixa d'aquesta galeria es conserven pintures murals, les quals ocupen la totalitat de la mateixa. Els motius d'aquestes es troben emmarcats per una galeria, també pintada, que reprodueix la que està físicament al davant de les mateixes, inclús les baranes de ferro. És molt possible, per tant, que el pintor volés crear una il·lusió òptica en què l'espectador es trobava en un edifici obert pels quatre costats. El sostre d'aquest espai està cobert per socarrats on s'ha dibuixat un motiu floral en turquesa, combinant amb la fusteria pintada de blau. El motiu central d'aquestes pintures consisteix en un Sant Antoni sobre una peanya, amb un nen i un ram de flors a les mans, sobre un fons de barrots amb plantes enfiladisses, emmarcat per un cortinatge. A l'esquerra es desenvolupen altres escenes, un cobert entre arbres, una construcció de dues plantes amb una torre a sobre i un edifici amb coberta triangular, així com un vaixell de vapor i vela navegant entre illes amb palmeres. Al costat dret del sant hi ha una escena bèl·lica entre dues fortificacions, una parella amb un poble i una muntanya alta com a fons, així com una escena naturalista amb vegetació diversa, que ha estat destruïda, en part, per l'obertura de dues portes. El color dominant és el blau dels cels, i els ocres dels motius arquitectònics. A la part baixa de les pintures hi ha nombrosos grafits, entre els quals destaca el d'un cotxe d'època. També es conserven a la casa diverses pintures de cavallet. En una s'hi representa una escena del nou testament que podria datar-se en el segle XVIII. Destaquen, pel seu interès local, els quadres que va pintar la Inés Llobet, mare de l'actual propietària. Es tracta d'un conjunt creat a finals del segle XIX, d'innegable valor, de caire historicista i costumista, on s'hi troben retrats, entre ells un autoretrat, vistes de Sant Pere (com la que representa, el casal dels marquesos de Llió) i, especialment, escenes històriques, còpies d'altres quadres, treballs academicistes i una visió força 'naïf' dels molins de la població.</p> | 08232-83 | Carrer Nou, 14 | <p>Construïda a la segona meitat del segle XVIII, moment d'expansió de la vila fora del nucli primitiu, i del traçat del carrer Nou en el que està enclavada. La historia més actual d'aquesta casa va començar en el moment en què una filla de cal Teixidor va casar-se, a l'inici del segle XX, amb el doctor Manolo Lázaro, qui, procedent de Castelló, va viure a Sant Pere fins l'any 1916, en què va morir. D'aquesta època són els olis, majoritàriament obra de la mare de l'actual propietària, i tot el mobiliari de la casa. Durant un temps la casa va ser escola on la mestra Florentina Ortiz i el seu pare, van impartir classes a un bon nombre de nens de Sant Pere. D'època anterior poca cosa se'n sap, una fonda, Cal Mianjo o ca la Mianja al segle passat, i la seva ocupació inicial de la que resten les estructures arquitectòniques sense aparent remodelació, alicatats, paviments, i la interessant galeria coberta i pintada amb els frescos murals ja citats anteriorment. Es suposa que la casa va ser construïda per un indià (o americà segons terminologia local), però no es té documentació alguna sobre aquest fet. Informació oral afegeix a la història d'aquesta casa, que cap als anys 1860-70 un membre de la família Llobet, el mossèn Joan Prats va comprar aquesta casa, i la va regalar als pares de la seva propietària actual. La datació de les pintures de tema indià caldria situar-la com a molt tard, en aquest moment (1860-70), ja que els Llobet no les van fer pintar. Com a data inicial, podem indicar que, donat que hi ha representat un vaixell de vapor i vela en una de les pintures, i que aquest tipus de transport marítim es va fer servir per primer cop al món l'any 1819 (va ser el vaixell nord-americà 'Savannah'), caldria pensar que aquesta decoració no pot ser anterior a la dècada de 1820, o sigui posterior a la construcció de la casa segons les seves proporcions actuals.</p> | 41.4530600,1.7017600 | 391566 | 4589866 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-83.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-foto-08232-83-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També va ser coneguda com a cal Mestre, ja que allà impartien classe el Sr. Delfí Ortiz i la seva filla Florentina. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62807 | Barraca del Vermell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral (Pere Marra, juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desperfectes | <p>Barraca circular de petites dimensions feta de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneguda com 'el barret'. L'entrada, petita, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda, sobre la qual hi ha una línia de falsos travessos, presentant un paravent que la protegeix dels vents. D'altra banda hi ha, a més a més, un marge darrera la barraca el qual també està construït col·locant les pedres com a falsos travessos.</p> | 08232-84 | Prop del camí que baixava del Pla del Corral Nou fins la font de Turró | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4655700,1.6910700 | 390694 | 4591269 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-84.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-841.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62808 | Bosc de cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-forner | El travessa un gasoducte | <p>Bosc de pins, força esclarissat, que ocupa el vessant nord del terme municipal, davant del Mas Isard i baixant en direcció cap al terme de Cabrera d'Igualada.</p> | 08232-85 | Camí que baixa des de Mas Isard a cal Bardera | <p>Sembla que ja existia el segle XIX.</p> | 41.4718100,1.7043000 | 391809 | 4591945 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62808-850.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62809 | Barraca del Martí Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est i presenta un muret o paravents que la protegeix de l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-86 | Prop del camí del Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659700,1.6995300 | 391401 | 4591302 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-86.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-861.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62810 | Bassa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-planes | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. Informació oral Stefan Lismond (abril 1999), Josep Torrents (juny 1999).</p> | XX | <p>Bassa artificial de forma irregular, amb base de plàstic negre que s'omple d'aigua del rec de la Vila, que passa al costat. Té 200 metres de llargada i 90 d'amplada màximes, amb una capacitat de 63.000 metres cúbics. La bassa és un dipòsit de regulació que, a més de cobrir un servei necessari per a l'agricultura i la indústria locals, serveix com a punt de càrrega d'aigua dels helicòpters i camions de bombers. De fet, es va construir per assegurar en estius secs l'aportació d'aigua a les rescloses de cal Bielet (rec de l'Horta) i dels Borrissols (rec dels Plans de Terrassola i Lavit) i permet el transvasament del rec de Dalt al rec de l'Horta Subirana de manera que s'aconsegueix que tingui assegurat un cabal constant. Està localitzada en un indret on els dos recs anteriors coincideixen, en un punt on el desnivell d'ambdós es aproximadament d'uns 6 metres. En aquest hàbitat hi conviuen barbs, carpes, anguiles i moltes granotes, a més d'alguns crancs americans.</p> | 08232-87 | Camí de les Planes a les Toeses | <p>El seu origen es estrictament funcional. Vist en el temps, obre la perspectiva de recuperar aquest espai per al lleure. Sota la bassa hi ha una partida de terreny de propietat municipal.</p> | 41.4577400,1.6850600 | 390179 | 4590407 | 1995 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-871.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es aquesta l'aportació més recent al sistema hidràulic del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62811 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-4 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Les plantes baixes estan molt reformades, especialment a les cases que les fan servir de botigues, però en canvi, les plantes altes, en general, es conserven en l'estat original. | <p>Carrer recte que va des de la plaça de les Eres i la carretera provincial. No tots els edificis presenten, a hores d'ara, vàlua patrimonial. En principi, cal ressenyar els compresos entre el núm. 11 i el 35, a la banda dels senars i entre el 2 i el 40, a la banda dels parells. D'altra banda, en aquest carrer hi ha també edificis que tenen una fitxa pròpia, donada la seva importància. Es conserva una bona mostra de ràfecs amb canalons de ceràmica decorats producte local o comarcal del segle XIX.</p> | 08232-88 | Entre la carretera i la Plaça de les Eres | <p>Aquest carrer va ser obert al segle XVIII, quan es crea la necessitat d'expansió espacial del nucli clos de la vila, afavorida per un creixement continuat de la població. És de suposar que primer s'hi van construir cases aïllades amb espais propis al costat, dedicats a hort i ocupats de ben segur per edificacions auxiliars, com així devia ser Cal Teixidor, per exemple. Aquests espais després es van vendre per a habitatges. Aquest procediment va bastint a poc a poc tot el carrer. En el segle XIX s'anaven construint cases en la part del carrer més propera a la carretera, en la zona anomenada Camp d'en Bola. També aquest carrer coneix la ocupació per espais industrials com el ja citat de Cal Teixidor, i al segle següent, la part urbana de la fàbrica del Valls o les de Telers i Cal Formaire. Al número 45, es va establir el formaire Alegre, originari de Capellades, fuster d'ofici, qui començà a fabricar formes al seu taller. Després passà a l'altra banda del carrer, al núm. 56 (AAVV, 1991). A l'època franquista el carrer es va dir d'Enrique Navarro (actualment aquest és el nom que rep un carrer al final del carrer Nou)</p> | 41.4528900,1.7020400 | 391589 | 4589847 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-881.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Caldria mantenir la volumetria dels edificis per conservar l'estil del carrer | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62812 | Tresor parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-2 | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet (maig 1999).</p> | XV-XVIII | La col·lecció té una protecció mecànica, encara que seria aconsellable reforçar-la. | <p>A la sagristia, es conserva, dins d'una vitrina protegida, el tresor parroquial, compost per deu objectes metàl·lics, pertanyents a diferents èpoques i de diversa vàlua artística. Hi destaquen una creu processional, datable del 1570, feta d'or i plata, que surt a la processó del Via Crucis per Divendres Sant, i també una Vera Creu, amb peu i canya d'estil gòtic. Un altre objecte molt interessant el constitueix un calze de plata d'estil renaixentista, datat el 1511 i amb marca d'argenter: 'BA'. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni. Hi ha altres objectes menors tals com una naveta, una arqueta, una conquilla, un encenser o un plat almoiner. De tota manera, l'objecte que deuria ser més important del tresor és la creu processional de cristall de roca, actualment dipositada al Museu Diocesà. Encara que no inclosa dins el tresor parroquial també existeix una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant. Actualment es conserva al despatx de la rectoria.</p> | 08232-89 | Església parroquial | <p>En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros...'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos'. Es desconeix el moment en que la creu de cristall va passar a formar part dels fons del Museu Diocesà. Entre els estris litúrgics, inventariats l'any 1926, hi havia algunes peces de notable interès com un calze de plata daurada plateresc, una Vera Creu gòtica de plata daurada, un reliquiari barroc de plata i un calze barroc, també de plata. Actualment a la sagristia es conserven alguns d'aquests objectes, que sortosament, es van poder preservar de la desfeta de l'any 1936.</p> | 41.4539000,1.7031000 | 391679 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 93|94|95|96|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62813 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-1 | XX | <p>Casa unifamiliar exempta per un costat i adossada a un altre edifici per l'altre. Presenta decoració ceràmica a la façana. Té planta soterrani i baixa, amb coronament pla. La composició de la façana principal es tripartida, formada per quatre pilastres, dues a les cantoneres i dues més a la façana, que deixen tres espais. El cimaci de les pilastres és de totxo vist, el qual forma un coronament continu amb la cornisa de l'edifici. A l'espai del centre de la façana principal hi ha la porta, flanquejada a cada espai lateral per una finestra. Tota la fusteria exterior és actual (d'alumini). La part superior de les obertures està emmarcada per elements també ceràmics. En els laterals, a banda i banda de l'obertura, hi ha uns petits pilars, sobre els quals descansa un llistell que forma la base d'un frontó còncau format per una doble línia de ceràmica, que es converteix, a la part central del timpà, en convex. La casa, al costat exempt, és un pas cap un aparcament de vehicles. En aquesta façana hi ha tres finestres amb arcs geminats de mig punt. La central, més alta i amb llinda sota l'arc.</p> | 08232-90 | Carretera núm. 83 | <p>Fa uns anys era un restaurant. L'avi gran de cal Bou era mestre d'obres i va fer cal Carles el 1925.</p> | 41.4509500,1.7019700 | 391580 | 4589632 | 1930-35 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-901.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62814 | Barri de l'Altra Banda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-laltra-banda | <p>A.A.V.V. (1989) Sant Pere de Riudebitlles -segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XIX-XX | Existeixen construccions de substitució i reformes de façana a les plantes baixes. | <p>Barri situat al marge esquerre del riu de Bitlles, al davant de la Vila de Sant Pere. La seva situació li dóna el topònim que li correspon, això és, Barri de l'Altra Banda. L'accés natural des de la vila presenta moltes dificultats: abans la comunicació es feia franquejant un gual al qual s'arribava per mig d'un camí especialment dificultós pels vehicles, degut al fort desnivell entre la riera i les vessants. El pas de persones es va millorar a ben segur a la meitat del segle XIX, en bastir-se una passarel·la de fusta. Avui el barri està comunicat amb l'altra ribera per dos ponts, un de més antic, el de l'Altra Banda, bastit al 1957 i que va substituir la vella passarel·la de mitjans del XIX, i un altre, el del Trull, de construcció molt actual -del present any del 1999-, encara que ja s'havia projectat la seva execució al 1942 (pont d'accés des de el carrer del Trull fins a l'abans dit carrer Xic, a la actualitat carrer Llarg), al qual s'accedeix des de la vila pel carrer del mateix nom. El barri està emplaçat en la terrassa fluvial superior del marge esquerre del riu, amb una elevació molt important respecte la riera, mirant a migdia i a la Vila. La tradició oral assegura que allà la casa més antiga del barri és la coneguda com cal Chorco, al carrer Xic. Els seus carrers més importants són, per un costat, el carrer de Piera, eix transversal que constitueix part de l'itinerari històric de Cabrera d'Igualada i de Piera a Vilafranca, superant un fort pendent en direcció a la serra de Gramar, que tanca la vall pel nord. Aquest camí que transcorre per la Costa de l'Altra Banda, i ja en la Vila, segueix pel Camí de Baix, que porta als afores, el carrer de Montserrat i el carrer de Vilafranca, ja dins del barri del Torrent Cuitó. Per un altre costat, constitueixen els eixos longitudinals del barri el carrer Llarg i pel carrer Bonavista pels quals hi transcorre el rec dels Borrissols, que porta l'aigua als Plans i a Torrelavit. Serveix per regar els horts que hi ha al davant de les cases, a l'altre costat del carrer situats en terrasses que descendeixen cap el riu. Aquests dos carrers continuen un cap a Sant Quintí de Mediona i l'altre cap a Torrelavit. (TORRENTS, 1996). L'inventari compren els edificis següents: El Carrer de Bonavista dels números 3 al 31 a més del 41. El Carrer de Piera els conjunts numerats entre els números parells 2 a 6, 12 a 22 i 26 a 44 i senars de l'1 al 33. El Carrer de Joan Altet (abans Llarg) el 2, 6 a 12, 18 a 34, 38 a 66, 72 a 78, 86 a 92 molt especialment i 100 a 108, així com els edificis que formen el pas cap a la font del Quadres, a l'acera del davant del número 88, (cal Pere Pau Sogas) una de les poques vivendes no reformades totalment al barri i façana que dóna al riu on la pintura imita elements d'arquitectura metàl·lica.</p> | 08232-91 | Ribera esquerra del riu de Bitlles | <p>El 29 d'agost del 1765 trobem la primera referència escrita a les cases noves de l'altra banda de la riera. Es tracta d'una partida de cos present datada el 29 d'agost del 1765 on es parla 'dels millors Censos que rep en las Casas Novas de laltre part de la Riera...' (llibre d'enterraments 2: 51 bis. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993 inèdit). La construcció d'aquest barri sens dubte coincideix amb el moment en que la població de la vila fins aquest moment closa, s'expandeix dels seus límits primitius, creixent espectacularment degut a un temps de bonança econòmica. Així, es creen nous carrers (de San Quintí, Vilafranca, Nou, Trull, etc..) i el poble salta també a l'altre marge de la riera, és a dir, l'esquerra, sorgint el barri que porta el topònim relatiu a la seva ubicació. Aquesta ocupació la fan majoritàriament pagesos, degut a que els terrenys d'aquest marge de la riera eren més barats que els més pròxims a la vila. Segurament no hi devia haver cap mena de pont, de manera que els habitants haurien de travessar un gual per accedir a casa seva, per la qual cosa no trigarien molt en fer-se una passera per travessar la riera. Se sap que al segle XIX es va construir un pont de fusta i es va formar el terraplè que salvaria el fort desnivell que hi havia entre la riera i les cases, amb les runes de la demolició de l'antic convent de monges (AAVV, 1989). L'any 1872 va tenir el seu propi alcalde quan es va dividir el poble en tres districtes. Així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas. Un dels edificis més sobresortints d'aquest bari era la coneguda com la Torre de l'Altra Banda, avui substituïda per una construcció moderna, de proporcions molt semblants, i que va ser l'assecador del molí de cal Carol.</p> | 41.4554100,1.7044200 | 391792 | 4590124 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62814-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62814-911.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A mitjans del segle XIX se sap que ja n'hi havia un pont de fusta que permetia el pas de vianants cap a l'altre costat de la riera. Al llarg dels anys, aquest va ser reconstruït diverses vegades, donada la seva natura, sempre sotmesa a possibles pujades del riu de Bitlles. Els carros havien de fer el camí per baix el riu, tant per traspassar la riera com per accedir als molins paperers situats a les seves vores. L'any 1953 es va fer un dels diversos projectes per a construir un pont d'obra, tanmateix aquest, dirigit pel arquitecte Josep Brugal i Fortuny i finançat per la Diputació de Barcelona (435.117,91pesetes) es va fer realitat, inaugurant-se el 26 de maig de 1957, amb unes mides de 4'00 m. d'amplada, 33 m. de llargada i 8-8'5 m. aproximadament d'alçada màxima. S'obria així el pas a l'Altra Banda del trànsit rodat, a la vegada que es donava més solidesa a aquest pas tan important pels veïns (HISTÒRIA, 1995). | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62815 | Barraca de la Costa del Sogas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-del-sogas | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Força embardissada per la part posterior i lateral | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -a on s'arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, en un forat circular al centre de la cúpula, amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, de petites dimensions, està orientada al sud-est.</p> | 08232-92 | Sobre el Clot del Bisbe | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4667500,1.7091300 | 392204 | 4591377 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-921.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Al costat de la barraca hi ha uns xiprers plantats per un dels fills del propietari actual, que la fan molt airosa i li donen a l'entorn un toc de personalitat mediterrània. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62816 | Pont de la Baieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-baieta | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Hi ha refeccions poc respectuoses | <p>Pont per a l'aigua del rec, damunt del torrent de la Baieta, continuació del torrent Cuitó. Hi ha nou arcs visibles. D'aquests, el més gran és el que travessa el torrent, constituint l'extrem Est del pont. Està fet de pedres irregulars de turó i còdols i l'intradós dels arcs i el caixer de maó. En l'actualitat, l'aigua passa canalitzada per un tub de fibrociment.</p> | 08232-93 | Sobre el torrent de la Baieta | 41.4511100,1.7059900 | 391916 | 4589645 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-931.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62817 | Villa Lolita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lolita | XX | <p>Casa unifamiliar de planta baixa i pis voltada per un jardí amb arbres, al que s'accedeix per una escala que mena fins a la porta principal de la casa. El mur del jardí està rematat per una elegant barana de ferro que es desenvolupa entre uns remats de forma ovoide recoberts per picadís de ceràmica. El final de la escala, en un replà davant la porta, està rematada per sengles elements arquitectònics recoberts, així mateix, per picadís. La reixa de la porta d'entrada del jardí, del mateix estil que la barana, presenta un interessant treball de forja. La casa pròpiament dita presenta una façana de composició rectangular amb una petita marquesina sobre la porta. Les finestres són rectangulars allargades en sentit vertical i acabades en punxa. El coronament de l'edifici es fa amb una línia de merlets sobre la cornisa i frontó central circular, amb un ull de bou ovalat al mig.</p> | 08232-94 | C/ Sant Sadurní, 26-28 | <p>Rep el nom de la propietària Dolors Compte i Trilla, filla de Vicenç Compte (mestre d'obres que va fer la Villa Felisa i el pont de la carretera provincial de davant cal Manyoses) i de Felisa Trilla Sabater</p> | 41.4493400,1.7056300 | 391883 | 4589448 | 1917 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62817-94.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62817-940.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Josep Esbert | Els muntants de la porta del jardí són de totxo vist i en ells es llegeix, en dues peces de ceràmica, el nom de VILLA LOLITA | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62818 | Villa Felisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-felisa | XX | <p>Casa unifamiliar dins d'un jardí amb arbres. Té dues plantes i una torre central, amb teulada a quatre aigües, rematada per una pinya de ceràmica. En destaquen, com elements ornamentals, a la façana principal una decoració de ceràmica esmaltada, i el reixat del conjunt, tan a la casa com a la porta d'accés. Té elements afegits recentment, com un pòrtic a l'antiga entrada de servei, un sòcol de pedra artificial i una balustrada del mateix material, que en substitueix una altra de teules de ceràmica superposades formant un calat. D'altra banda, té elements decoratius com un picadís de ceràmica en un cos sortint de l'edificació. A l'interior de la casa es conserven sòcols de ceràmica vidrada i paviments de mosaic hidràulic del moment de la construcció.</p> | 08232-95 | C/ Sant Sadurní, 20-24 | <p>Rep el nom de la propietària, Felisa Trilla Sabater, casada amb Vicenç Compte, mestre d'obres que va fer la Villa Felisa i el pont de la carretera provincial de davant cal Manyoses. La seva filla, Dolors Compte i Trilla, va donar nom a la torre del costat 'villa Lolita'.</p> | 41.4495000,1.7052800 | 391854 | 4589467 | 1912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62818-95.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Vicenç Feliu Homar, per encàrrec del contractista Vicenç Compte, de cal Xarret. | 102|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62819 | Torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-cuito | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | Es poden observar força deixalles que s'han llençat al torrent i es troben escampades pel seu curs. | <p>El torrent Cuitó o Correncuitó és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la seva riba dreta, gairebé a la partió dels termes de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola. Neix als plans que hi ha sobre la Vila, per la seva part sud. Circula en sentit SO-NE. No té afluents per cap de les dues bandes i no porta aigua excepte en moments de pluja. Presenta un curs obert, encara que excavat profundament dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant algun penya-segat vertical. El seu fons i les riberes s'aprofiten per a conreus i per a construcció. Presenta vegetació de ribera, encara que molt esclarissada i alterada, amb abundància d'espècies heliòfiles</p> | 08232-96 | Des del seu naixement fins del riu de Bitlles | <p>Dóna el nom a un barri que neix al llarg del camí de Vilafranca prop de la casa pairal de Cal Manyoses -on hi ha un important trull d'oli- i Cal Sabaté. Aquest barri queda bastant allunyat de la Vila. El conformen cases semblants a les de l'Altra Banda, petites i per a un ús agrícola però que ocupen ambdós costats del carrer. Comença allà on la plana on va néixer Sant Pere s'enfila cap a la serra que tanca la vall del riu Bitlles pel migdia (TORRENTS, 1996).</p> | 41.4488200,1.7035500 | 391708 | 4589393 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-961.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta de l'únic torrent que s'integra dins la trama urbana de Sant Pere de Riudebitlles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62821 | Baluard fortificat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baluard-fortificat | <p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les Guerres Carlines. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles. Ajuntament. Gràfiques Llopart. ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. Informació oral de Miquel Munné (maig 1999), Fina Carol (maig 1999) i Engràcia Montal, (maig 1999).</p> | XIX | Està totalment enrunat | <p>Edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos en molt mal estat, amb gran part del sostre caigut. L'edifici està construït per un pilar central del que surten, a la planta baixa, quatre arcs de turó en direcció al centre de les parets perimetrals, Aquests arcs es conserven parcialment. Les plantes superiors ja no es conserven. Les quatre parets, a totes les plantes, estaven plenes de rengles de troneres, les quals apuntaven recte o en biaix. Tant la coberta com els paviments de les plantes han cedit en la seva major part, caient la runa sobre la planta baixa. S'hi accedeix per Cal Soler. Aquesta fortificació es complementa amb els murs perimetrals de Cal Soler, on segueixen, encara que avui ocultes, tot un seguit de troneres que fan d'aquesta casa un veritable fortí als afores de la vila closa.</p> | 08232-98 | C/ Sant Quintí, però s'accedeix per Cal Soler (Plaça de les Eres) | <p>En el diari d'Antoni Canals, forner de St. Pere, que visqué aproximadament des de 1815 a 1880, es troben unes referències a elements defensius existents a la primera guerra carlina o dels set anys, que va durar des del 1833 al 1840. Així, explica la seva relació amb l'Ajuntament, arran de la seva petició d'obrir un nou forn i de aconseguir la llicència per a fer ho: el pare Magí li dóna permís per aprofitar 'una pila de turons molt bons per fer el forn (...), perquè eren pedres de la fortificació, i que del camp del Geroni Mestre ia podia pendre tota la terra que hagués de menester, perquè allavores els carlins eren els amos (...)' . La tradició oral recordava la existència d'aquest baluard fortificat en avançada fora vila. Per cert, que en altres llocs de la vila i dels voltants es troben senyals inequívocs de sistemes defensius d'aquesta mateixa època, com a Ca l'Olivella, a les Planes Velles (la senyora Montal ens informa al maig de 1999, de records relacionats amb fets d'aquesta època en aquell indret), i també referències orals diuen com el profund celler de Cal Teixidor va ser utilitzat com refugi en aquesta època (informació oral de la Fina Carol, maig de 1999). Fins i tot s'ha trobat una barraca de vinya fortificada.</p> | 41.4531800,1.7006600 | 391474 | 4589881 | 1833-40 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62821-foto-08232-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62821-foto-08232-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'edifici està integrat dins d'edificacions auxiliars de cal Soler i l'exterior està arrebossat, per la qual cosa les troneres no es veuen des del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 62822 | Conte del Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-del-soler-de-secabecs | <p>AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars', Biblioteca Selecta - 139, Editorial Selecta, Barcelona. CAMPS I ARNAN, P.; ROVIRA ALEMANY, P. (1991) 'Notes històriques dels antics llocs de Terrassola, Lavit, el Pla i Sant Martí Sadevesa', Sèrie Estudis i Documents VI, Torrelavit, Institut d'Estudis Penedesencs.GRAN... (1990) 'Secabecs' a Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 20. GRUP DE RECERQUES (1997) 'El conte del Soler de Secabecs', Programa de Festa Major, pp. 28-29 INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 205-206, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a Quaderns Científics i Tècnics, Núm. 9, pàg. 280, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona.</p> | No s'ha trobat cap informant que conegui la llegenda per tradició oral. Tothom que la coneix és perquè l'ha llegida. | <p>Segons recull Joan Amades, aquesta era una masia famosa coneguda per tota la contrada, enclavada en terme de Sant Pere de Riudebitlles (no hi ha cap masia coneguda amb aquest nom a aquest municipi). El conté recollit per Amades és com segueix: Una freda vetllada d'hivern que estaven reunits al voltant de la llar un gran nombre de treballadors, va sentir-se de dalt de la xemeneia una veuota tota estranya que deia: -Que baixo? Que baixo?. La sorpresa i la por es va apoderar de tots els reunit ; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. No sabent quin determini prendre i creient que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir als desconegut que bé podia baixar. Donat el permís, caigué un gros tió que poc n'hi mancà com no va caure dintre la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per un company absent. L'amo prengué el tió, desdenyosament el tirà en un recó de la cambra i seguí la conversa. Però, tan bon punt havia mig passat la por, es repetí la pregunta : - Que baixo? Que baixo?. Passada ja la por, i coneixent el resultat de la resposta, no van dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar, i altra vegada caigué un tió nou que, com l'anterior, fou llençat en un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que foren llençats al mateix reconot; però quan foren tots reunits prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitò i rabassut que dirigint-se a l'amo li manà en to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ser gran; però davant del seu to l'amo no es pogué negar a seguir-lo. El desconegut el féu passar al davant i el menà cap el celler; allí li assenyalà un lloc i en el mateix to li digué: -Cava ací. -Jo no; cava tu. -No; has de cavar tu. -Jo no; cava tu. Els manaments i les rèpliques foren repetits nombroses vegades, puix que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler un grandiós i fabulós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés ben íntegre a una captaire que l'endemà passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però si mancava una sola malla en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler recollí el tresor, que lliurà a la captaire que es presentà l'endemà a demanar almoina, i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.</p> | 08232-99 | AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars' Editorial Selecta. Bib.Selecta-139.Barcel | <p>En un document de l'any 1638 apareix un tal 'Joseph Soler de Secabechs', com a propietari important de Sant Martí Sadevesa (parròquia sufragània de Terrassola) (CAMPS, ROVIRA, 1991: 80). D'altra banda, Martí (1997: 275) creu identificar el lloc de 'Sechabechs' a Mediona, a uns 500 metres dels Agullons, en direcció SO, on apareixen restes de murs i teulades d'un establiment agrícola medieval, que estaria documentat els anys 1298-1299 a l'Arxiu Notarial de Mediona (avui integrat a l'arxiu diocesà de Barcelona) i que donaria nom al torrent de Secabecs que discorre al nord d'aquell emplaçament. Per la seva banda la Gran Enciclopèdia Catalana ens informa que 'Secabecs' és un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué masia (ca l'Isaac, del caseriu de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. Esmentat al segle XIII, al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. La GEC indica que a prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs. En aquest sentit, existeix una masia nomenada 'Can Soler de Secabecs' a aquell municipi. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, avui destinades a corrals i que constitueixen una bona mostra d'arquitectura rural. (INVENTARI, 1986: 205-206)</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2021-01-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Tradició oral | 'El Soler de Secabecs' és una llegenda que Joan Amades (1890-1959) indica que va recollir a Sant Pere i publicà en el seu llibre 'Les cent millors llegendes populars'. Fins no fa pas massa quan gairebé ningú sabia llegir, les llegendes es transmetien oralment formant part de la cultura popular. Algunes tenien l'origen en un fet real que el pas del temps havia anat transformant, i s'hi eliminaven o afegien nous aspectes convertint-les en històries vives, canviants. D'altres eren universals, s'explicaven en països diferents, adaptades a la cultura del lloc. El Patufet, el Sabater Valent, la Flor de Panical i moltes d'altres les trobarem explicades i adaptades en moltes llengües. Seria interessant arribar a conèixer quins són els seus orígens, encara que recorda molt 'Les aventures de Pinocchio'. De ben segur que quan Carlo Collodi les va escriure coneixia una llegenda semblant a aquesta tan curiosa. (GRUP DE RECERQUES, 1997) | 98|119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62824 | Basses de cal Ròmul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-cal-romul | <p>MOLIST, Núria (1999) 'Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya', Barcelona, Generalitat de Catalunya Informació oral de Josep Torrents i Joan Baptista Morgades (maig, 1999).</p> | X-XI | Completament cobert | <p>Segons informació oral, existeix un conjunt d' enterraments antropomòrfics excavats en la roca natural sota les basses de l'antic molí de Cal Ròmul i en la zona del aparcament de l'habitatge del propietari. Part dels ossos que s'hi van trobar es van guardar un cert temps en una fusteria del poble: la de ca l'Andalet.</p> | 08232-101 | Carrer de Baix, davant de cal Ròmul | <p>Les tombes antropomorfes, també conegudes amb el nom d'olerdolanes, estan excavades a la roca, enterrant-s'hi directament el difunt i cobrint-lo, generalment, amb una tapa de pedra. La cronologia d'aquests enterraments és sempre alt-medieval, concretament dels segles X i XI, per la qual cosa han de correspondre al moment de la fundació del Priorat o una mica anteriors.</p> | 41.4535300,1.7044300 | 391790 | 4589915 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62824-1010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62824-1011.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Varen aparèixer els anys 1930, abans de la Guerra Civil. El Sr. Ròmul Torrents, propietari de la fàbrica les va fer tapar. Per tant encara hi són, sota les basses. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62825 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-22 | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral d'en Jesús Salius i en Josep Torrents.(abril, maig,1999).</p> | XIX-XXI | <p>Tradicionalment es feien envelats, balls de saló, balls de bastons. Avui es celebra a partir del primer diumenge d'agost (el més proper a Sant Domingo). Encara que fa dècades era costum que comencés el diumenge per acabar el dimarts, els últims anys els actes s'han anat estenent, i ara la Festa comença el divendres i s'acaba igualment el dimarts. Dura, per tant, cinc dies. Són elements tradicionals d'aquesta festa, els envelats dels carrers i la revetlla que, per cert, gaudeix d'una gran popularitat i s'ha mantingut des del canvi de règim. El centre és el Ball de Revetlla a la plaça de les Eres.</p> | 08232-102 | <p>Al menys fa dos segles, la Festa Major era per Sant Pere, o sigui, el vint-i-nou de juny, però el fet que les feines del camp eren a ple rendiment, la Festa Major es va traslladar al dia de St. Enric, és a dir, el 15 de juliol. Finalment, un nou canvi va posposar, encara més, la festa en el calendari, celebrant-la la primera setmana d'agost perquè era més avinent per als pagesos, ja que en aquestes dates havien enllestit les feines del camp. A més a més, s'esqueia que el dia 4 d'agost era la festa del patró dels paperers, St. Domènec, dia en que d'antic els paperers de la conca de l'Anoia celebraven un aplec molt famós. Als anys 20 del present segle, es feia un envelat molt a prop del Centre, al solar on avui hi ha les aules del parvulari de l'escola pública. Durant uns anys també es féu a la banda del darrere, on avui es troba la urbanització Sant Jordi. Els del Casino, per la seva banda, feien l'envelat a la part del darrera del carrer Nou, enmig dels horts. Durant molts anys va venir la Principal de Santa Coloma de Farners, que, a més del ball, també tocava sardanes. Abans de la Festa Major ja s'imprimien uns papers amb tots els balls que tocarien, perquè totes les balladores poguessin apuntar-se el nom del ballador que els havia demanat cada ball. L'any 1926 aquesta llista estava escrita en un 'pay-pay' i a més hi havia impresos els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere/no n'hi ha en tota l'esfera./ A les 10 missa major/que la dirà el Sr. Rector./ De jorn els bastoners/ja dansen pels carrers./ S'obsequia a les noies/ amb bonics presents i toies./ Hi ha un casat valent/ que vol dansar un vals lent./ N'hi ha un altre d'atrevit/ que de carbasses en va farcit'. Als mateixos anys, i al Centre, per aquest temps, un dels balls que es feia era 'l'Americana de casats', és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, 'Americana de solters', de la mateixa manera, però en un altre cercle. Des de fa vint anys, el dia de sant Pere es celebren les Dotze Hores d'Esport. Resulta molt interessant la tradició documentada verbalment de que abans (va abandonar-se aquesta costum a fins dels anys 40 del present segle), dues dones amb una imatge d'argent que representava la Mare de Deu de la Candelera i que es traslladava a sobre d'una plata, es passejaven pel poble i ruixaven amb raigs d'aigua perfumada al cap de qui s'ho demanés, previ pagament d'uns diners (Informació oral de la Maria Rosa Martí i l'Araceli Pasqual, juny de 1999. L'almorratxa està en poder de Montserrat Romeu. El 'càntir', com així diuen les Informants, no és sinó una almorratxa de vidre (en queden dos, una sense decoració -a la que no vaig tenir accés- i una altra decorada amb motius florals pintats sobre vidre translúcid). Aquest és un costum molt documentat a Catalunya i que va lligada, com tantes d'altres, a ritus de fecunditat.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-festa-major-sant-pere-de-riudebitlles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Com totes les manifestacions festives, aquesta té una gran vitalitat i va canviant amb els anys. Un element destacat és el programa de Festa Major, que ha anat incorporant tot un seguit d'articles sobre la història i el patrimoni de la població. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62826 | Cal Formaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-formaire | <p>Document de petició d'obres, 1909, Arxiu Municipal. Inventari d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades. Informació oral facilitada per Teresa Pla (maig 1999); Montserrat Alegre, (juny 1999).</p> | XX | <p>Nau industrial rectangular allargada amb coberta a doble vessant, de caire modernista, amb habitatge avui molt remodelada. Es troba al costat d'una derivació del rec de Dalt o rec de la Vila. La façana que dóna al Carrer Nou és composa per una porta i dues finestres quadrangulars. El coronament de l'edifici es fa per mig d'un frontó compost, amb la part inferior recte i la superior circular, per sobre de la cornisa. Aquest frontó acaba en el lateral que dóna al rec en un element circular. Per la part posterior, l'edifici acaba en una superfície rematada per una línia de merlets coronada al centre per un de més gran, esglaonat, en forma piramidal.</p> | 08232-103 | Carrer Nou, 48 | <p>Els Alegre eren originaris de Capellades i, de professió, fusters. Quan van arribar a Sant Pere van començar a fer també tela metàl·lica, i tot junt, una forma. El primer obrador va ser davant cal Teixidor. També van ocupar l'edifici que actualment, encara, és taller de tela metàl·lica (empresa J. Estalella). El 1909, Enric Alegre Soteras, moldista, ja ocupava el nou edifici i va demanar permís a l'Ajuntament per a posar vorera al carrer davant de la fàbrica (Document de petició, Arxiu Municipal). De tota manera, existeix informació oral que diu que no van venir de Capellades fins l'any 1924 (informació oral de Sra. Montserrat Alegre, maig 1999). Van ocupar, també, l'actual casal de cultura (C/ Nou, 37). Especialitzats en formes i filigranes entre elles les de molts dels bitllets de banc de països sud-americans. També treballaven pel paperer Guarro de Carme i els molins de Sant Pere. La plantilla estava formada, bàsicament, per dones, que eren les que cosien les formes i les filigranes. Actualment fan tela metàl·lica, però no produeixen res relacionat directament amb el paper.</p> | 41.4521800,1.7018100 | 391569 | 4589769 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1031.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En l'actualitat, està instal·lada l'empresa J.A. Estalella, de teixits metàl·lics. Al Museu Molí Paperer de Capellades i amb els números d'inventari 381, 478, 484 i 485 existeixen formes fetes per aquesta família de formaires, encara que per la documentació consultada no se sap si les dipositades allà provenen de Sant Pere o de Capellades. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62827 | Carrer d'Enric Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-denric-navarro | XIX-XX | <p>Conjunt d'edificis que es troben a la banda de números senars del carrer, en concret, comprèn els edificis entre el número 1 i el número 9. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de planta baixa i dos o tres pisos, amb el sistema de portes i finestres habituals a Sant Pere de Riudebitlles. Aquestes cases tenen, en alguns casos, per la seva part posterior, amplis balcons amb balustrades de ceràmica i remats de cràters del mateix material.</p> | 08232-104 | C./ d'Enric Navarro 1-9 | <p>A principis de segle hi havia la fonda de 'cal Font'. Al llarg de l'època franquista el Carrer Nou es va dir d'Enrique Navarro.</p> | 41.4513000,1.7026200 | 391635 | 4589670 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1041.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | S'ha construït un annex al número 9 imitant els elements arquitectònics d'aquests edificis. | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62828 | Cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbona | XX | <p>Habitatge de planta baixa i dos pisos amb edificacions auxiliars adjacents (galliner, cotxera) i hort a la part posterior de la casa. És feta amb pedra vista amb marcs de totxo als elements arquitectònics i la totalitat de l'última planta. La coberta és de doble vessant. La façana és composta per tres accessos coberts amb arc escarser, el central per a cavalleries i els dos laterals per a persones. La planta principal té tres balcons amb reixa de ferro, el central més ample, mentre que la segona planta presenta set obertures tapiades en forma rectangular allargada cobertes amb arc de mig punt. Actualment, la zona d'entrada de cavalleries és l'espai destinat a la venda de begudes i darrera la caixa es pot observar encara el pessebre. A sobre d'aquest espai hi ha un altell on s'emmagatzemava la palla. Més a l'interior, es conserva un celler ple de bótes de vi, al fons del qual encara hi ha els cups de vi, (en un dels quals s'hi han practicat dues portes per accedir-hi). En un nivell superior hi ha una premsa circular amb tots els seus elements conservats i les derivacions cap els diferents cups. Les plantes superiors estan ocupades per l'habitatge dels propietaris. Al seu interior també es conserven diversos atuells relacionats amb la vinya i el vi, que es fan servir com elements decoratius. A la façana lateral, actualment amagada per un garatge, sobre la porta d'entrada a l'habitatge, hi ha una fornícula.</p> | 08232-105 | C./Carretera, 59/61. | <p>L'edifici sempre s'ha dedicat a habitatge i al comerç del vi. Es comprava el vi a petits pagesos de Sant Pere, Sant Quintí, Torrelavit i Canaletes i es portava en carro fins a Sant Sadurní i Barcelona. A la casa hi havia tres matxos.</p> | 41.4505900,1.7030800 | 391672 | 4589590 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-foto-08232-105-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Mestre d'obres dit 'el Secalló' | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62829 | Barraca de l'Andreu de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-landreu-de-la-carretera | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999)</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra - on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est.</p> | 08232-106 | Carretera a can Ros (antic camí de Piera) | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4668300,1.7124200 | 392479 | 4591382 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-1061.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62830 | Recer a la Vinya del Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-a-la-vinya-del-carbona | <p>Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desprendiments | <p>Espai a l'aire lliure constituït per dos marges de pedra seca que creen un espai arrecerat dels vents. Es tracta d'un tipus d'element arquitectònic que no arriba a necessitar teulada i que es fa col·locant les pedres que surten en fer els treballs agrícoles als camps.</p> | 08232-107 | Pla del Corral Nou | 41.4660000,1.6982200 | 391292 | 4591307 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1071.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62831 | Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domingo | <p>BRASO, Miquel. El ball de Bastons. a MAI ENRERA. Butlletí del Club excursionista de Gràcia. Gener-Febrer 1938. núm. 144. Any XIV. Impremta Torres. Barcelona. Pp.: 5-9. COROMINES, Joan (1996). ONOMASTICON CATALONIAE. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona. Curial edicions catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa' 7 vols. CUSCÓ I CLARASÓ, Joan (1989) El Ball Pla. Vilafranca del Penedès. Edit. Caixa Penedès. GAVÍN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf', Artestudi edicions, Arxiu Gavín. Arxiu de cal Ròmul, família torrent Arxiu de Fina Arnan Vallès Informació oral de Pere Marra ( juny 1999).</p> | XV-XVII | Les rierades han rebaixat de forma espectacular el llit del riu, emportant-se al seu pas la construcció, la qual històricament sempre s'ha trobat en estat precari. Avui, la vegetació ha engolit de forma inexorable les poques restes d'aquesta ermita semi-rupestre. | <p>De la vella capella, poca cosa en queda però existeix la informació que a l'hivern es veuen les seves escasses restes entre la vegetació. Per informació oral i per les fotografies es pot veure que es tractava d'una petita ermita semi - excavada a l'argila, amb coberta de volta de mig punt (pintada de vermell) i porta amb llinda recta. El paviment era de calç i a sota hi havia una capa de preparació de pedres. Cardús (1936) informa que s'hi va recollir una làpida que portava la data de 1472. Les successives rierades del Bitlles van anar transformant el paisatge, deixant pràcticament inaccessibles les escasses restes, que resten amagades per la densa vegetació. A més, l'excavació de les terrasses en els moments de màxim cabal del riu ha convertit l'antic lloc en un niu penjat dalt de la terrassa actual a la marge dreta del riu. De l'antiga font de Sant Domingo tan sols en queda un vessament incontrolat d'aigua al costat de l'ermita. La imatge de l'any 1934 (del senyor Arnan) i les que dels anys 70 i 80 ens proporciona l'arxiu Gavin son els documents més recents d'aquest lloc.</p> | 08232-108 | Llera del riu de Bitlles | <p>No se sap amb exactitud ni la advocació primera de la antiga capella de Sant Domingo a Sant Pere, ni la data de la seva edificació. Potser aquesta petita construcció rupestre estaria dedicada en un primer moment a un altre sant. Per la seva ubicació al marge dret de la riera, exposada a les freqüents crescudes de la llera del Riudebitlles, la capella ha sofert diversos accidents que l'han deixat en estat de ruïna. Sabem, per la documentació descriptiva de l'interior de l'església (Arxiu particular de Fina Arnan Vallès) que la família de Mora va ser propietària d'aquesta capella al menys durant més de dos segles. A l'arxiu de Cal Ròmul, propietat de la família Torrents, existeixen documents que parlen de la seva administració, així se sap que al 1734, el Marquès de Llió com a propietari d'aquesta capella, pagà una llàntia a Salvador Borrell, courer. Una nota de despeses sense data ens parla del pagament al fuster Pere Rovira per la fabricació d'unes portes i el traginer encarregat de dur-les a la capella. Encara que no hi hagi data en aquest escrit, sabem de l'existència a Sant Pere d'un fuster amb el mateix nom, originari de Capellades i resident el 1711 a Sant Pere que fa obres en el molí draper (MADURELL, 1975, II: 824). Del 20 de febrer de 1736, data un conveni (que regula misses, almoines, etc) entre Joan Sunyer, prior de Sant Pere i Josep de Mora sobre la capella de Sant Domingo a les Quatre Canals. Diu que Domingo de Mora, avi de Josep de Mora i Catà, va manar edificar la capella (s'ha de tenir present que el nom de pila del marquès coincideix amb el del sant) i que el seu nét volia que s'hi fes missa. La capella no parava de construir-se, probablement per les freqüents riuades, així, el 2 setembre de 1740, i una vegada conclosa la festa d'aquell any, encara s'hi fan obres al petit temple. Dos anys després, el juliol de 1742, ja devien haver acabat, i es va poder celebrar l'ofici religiós a la nova construcció. El 25 d'abril de 1757, Miquel Llucià, paperer de Riudebitlles apareix com administrador de la capella la qual es troba al lloc de les 'Quatre Canals'. El Marquès de Llió, que en seguia sent el propietari, li donà les almoines perquè les fes servir per arranjar-la. Vint-i-cinc anys després, al novembre del 1772, la capella havia tornat a patir nous deterioraments. Aquest fet es dedueix de l'escrit posterior a una visita pastoral del bisbe Climent, el qual 'vió que la ermita de Santo Domingo no estaba decente y mandó al prior Plàcido Nadal no se dijese misa en ella'. El mateix dia de la festa de Sant Domènec, el 4 d'agost de 1792 el mateix prior, Plàcid Nadal, en resposta a una carta de la marquesa d'Olzinelles diu que la capella està en molt mal estat per ser 'massa angustiat y estret lo lloch, y se auria de comprar terreno; ab quals circumstancias millor fora ferla de nou en altre paratge mes cómodo'. Al 1936, Cardús la descriu en un estat bastant descoratjador, així , escriu que 'ha desaparegut la meitat de la capella, excavada a la timba, i el camí que hi portava'. Sabem que poc abans de la guerra civil del 1936, s'havien iniciat els treballs de fonamentació d'una nova capella en terrenys de Cal Rafeques aproximadament a sobre del lloc de la capella vella. La guerra va aturar la construcció i també va fer desaparèixer una tradició. En un document conservat a l'arxiu particular de Fina Arnan Vallès, acompanyat d'una fotografia datada l'any 1934, el senyor Arnan descriu l'antiga capella: 'Mireu-la en aquesta bella vista. Ella ens parla d'una antiga tradició de més de tres centúries en que els nostres abans-passats hi celebraven totes les festes més populars de l'any. Un dels més típics aplecs, el dia 4 d'agost, diada del seu patró Sant Domènec'. Sabem, segons informació de Josep Arnau, transcrita per Joan Cuscó i Clarasó (1989: 91), que l'any 1937 encara se celebrava l'aplec de Sant Domingo i en ell s'havia ballat, antigament, una variant del 'ball pla', pròpia de la comarca.</p> | 41.4539800,1.7065800 | 391970 | 4589962 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62831-108.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sant Domènec, la festivitat del qual es celebra el 4 de agost va ser el fundador de l'ordre de frares predicadors o dominics i creador de l'oració del Sant Rosari. A Barcelona, i al claustre de l'antic convent de Santa Caterina va existir el pou de Sant Domènec, on el dia del sant la gent anava a agafar aigua. Cremat el convent, la devoció va passar a les monges de Montsió, i el pou miraculós va quedar sota l'actual mercat de Santa Caterina (AMADES, 1985, IV: 728 i s.). Sant Domènec era patró de l'aigua, segons la veu popular, i el tenien per advocat alguns oficis dels que empraven molta aigua per a llur feina: com el dels paperaires, que tenien establerts llurs molins a la conca del riu Anoia. Així, el dia en que es commemorava el sant era costum en molts llocs, que els moliners de paper, per tal d'assegurar que el molí no rodaria per cap motiu, lligaren amb cordes i cadenes les rodes que prenien l'aigua (AMADES, 1985, IV: 738). | 94|95|119 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62832 | Barraca de Feixa del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-del-riu | <p>Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | Es troba a la intempèrie | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt de graves. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample. L'interior es composa d'una sala de secció circular i planta ovalada d'uns seixanta centímetres d'ample per un metre i mig de llarg.</p> | 08232-109 | A la llera del riu de Bitlles | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4545200,1.7061000 | 391931 | 4590023 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62833 | Barraca de feixa al Camí Nou de Turrò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-al-cami-nou-de-turro | XIX-XX | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt d'argila. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample, feta d'obra. L'interior es composa per una sala de secció circular i planta ovalada d'uns 60 centímetres d'ample per dos metres de llarg.</p> | 08232-110 | Camí Nou de Turrò, prop del Corral del Martí | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4589600,1.7040600 | 391768 | 4590518 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-1101.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62834 | Barraca del MartÍ Ribas II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Ja està molt oculta per la bardissa, cosa que fa preveure una desaparició a curt o mitjà termini. | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra, on arrelen plantes com lliris, que li donen consistència i impermeabilitat. L'obertura a l'exterior consisteix en la porta d'entrada, la qual té la llinda feta amb una pedra plana. Està orientada a l'Est, i mig menjada per les bardisses.</p> | 08232-111 | Prop del Mas Isard | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659800,1.6990200 | 391359 | 4591304 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1111.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62835 | Tossal del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-del-rei | IV aC-V | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment ubicat a la zona de la carretera de Canaletes i que va ser detectat al passar les canonades del gas. Es tracta de restes superficials de ceràmica ibèrica i romana.</p> | 08232-112 | Carretera de Canaletes | 41.4605000,1.7092200 | 392201 | 4590683 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62835-112.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62836 | Jaciment C-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-c-15 | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment superficial amb restes ceràmiques descrites com a neolítiques.</p> | 08232-113 | C-15 | <p>Prospecció realitzada durant la construcció de la carretera C-15</p> | 41.4544300,1.6961500 | 391100 | 4590025 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62836-113.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62837 | Camí del Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torro | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Es tracta d'un jaciment trobat durant el seguiment dels treballs de la rasa del col·lector de les aigües residuals. El material recuperat són restes de sílex tallats de tipus mosterià.</p> | 08232-114 | C-15 | 41.4567200,1.7068100 | 391994 | 4590266 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-foto-08232-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-114.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62838 | Carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-call | <p>PERARNAU, J., El procés inquisitorial barceloní contra els jueus Janto Almuli, la seva muller Jamila 1 jucef de quatorze (1341-1342), Revista de Teologia, n. 4, 1979</p> | <p>Carrer del casc antic de petit recorregut, estret i en forma sinuosa que conecta la Plaça de les Eres amb la Plaça de l'Església. Els habitatges estan molt reformats però alguns encara mantenen la façana típica de principis de segle XX amb balconades de ferro forjat.</p> | 08232-115 | Carrer del Call, Sant Pere de Riudebitlles | <p>El nom i la documentació que acredita la presència de jueus al poble podrien significar que en dit carrer es concentraria la població jueva. En un document inquisitorial de 1341 apareixen citats Janto Almuli i la seva muller, acusats de criptojudaisme i que havien estat batejats a Sant Pere de Riudebitlles. En un altre document de 1347 apareix citada la vídua de Gentov Atzarello que ven unes propietats per pagar els deutes a Guillem de Pasada de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4536400,1.7024700 | 391626 | 4589930 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1151.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62840 | Làpida de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Aricle aparegut ala revista de la festa major</p> | <p>Làpida amb una inscripció ubicada a la part baixa de la paret central exterior de l'absis de l'església de Sant Pere. La inscripció diu: 'SE COMENSA LA/PNT OBRA SENT IU/RATS NO(?)FERRER/IACME ROMEU IACINTO/ESTEVE 1630(50)</p> | 08232-117 | Plaça de l'Església, s/n | <p>La inscripció fa referència a les obres iniciades a mitjans del segle XVII per engrandir l'església. Els noms que apareixen són els jurats representants del poble. Amb aquestes obres es va allargar l'edifici. El fet que apareguin els noms dels càrrecs muncipals pot fer referència a que el Bisbat no va donar suport econòmic a dites obres i es tracta d'una actuació directa del municipi.</p> | 41.4538200,1.7033400 | 391699 | 4589949 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62841 | Relleu de la portalada de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-la-portalada-de-lesglesia | <p>MORGADES, J.B. (1994) 'Tot imaginant la nostra història', Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XII-XIII | <p>L'element a remarcar en les figures escolpides que apareixen en la senzilla portalada de l'església és la presència de les fulles de la planta que dona nom al riu i per extensió al municipi. Es tractarien de decoracions vegetals i de la planta que la figura que representa a Sant Pere porta a la seva mà esquerra. El riu és conegut com Berilas o Birlas al segle X, Rivobirlas i Riobirllasen al segle XI, al segle XII ja era Rivo de Birle o Ridebirles d'on derivaria en l'actual Riudebitlles. 'Berila' seria una deformació de 'berula' que era el nom en llatí dels créixens.</p> | 08232-118 | Plaça de l'Església s/n | <p>L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu '...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri'. El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX). El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació. L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas. Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804. En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'. En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.</p> | 41.4538000,1.7032900 | 391695 | 4589947 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1181.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 92|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62842 | Font del Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-royo | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Només queda una petita surgència al terra | <p>Font ubicada a prop d'un antic molí fariner. Només queda una petita surgència que crea un petit bassal molt superficial. Molt a prop encara queden restes de la roda de molí i d'un salt d'aigua.</p> | 08232-119 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | 41.4489300,1.6969300 | 391156 | 4589414 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62842-foto-08232-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62848 | Font del Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-font | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Ja no està en ús | <p>Petit broc que permetia la sortida d'aigua d'un sobreeixidor del molí. Ara ha quedat tancada i no es té accés.</p> | 08232-125 | Al barri de l'Altra Banda. Sant Pere de Riudebitlles | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62849 | Font de dins del Molí Carol (Molí Cardús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dins-del-moli-carol-moli-cardus | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Manca de manteniment | <p>Petita aixeta metàl·lica clavada a la pedra que dona accés a la mina. L'aigua raja sobre una pila de pedra adossada a la paret.</p> | 08232-126 | Molí Cardús | 41.4545000,1.7037200 | 391732 | 4590024 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1261.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62850 | Font del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llorer | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'una petita bassa que fa de font. Normalment presenta aigua. El seu nom ve de que està sota d'un gran llorer.</p> | 08232-127 | A ls zona NO del terme, a prop de Cal Regata de Dalt | 41.4676700,1.6922600 | 390797 | 4591500 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62851 | Font de cal Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bardera | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'un petit toll d'aigua producte s'una petita surgència.</p> | 08232-128 | A la zona de Cal Bardera i a prop del Bosc de Cal Forner | 41.4716400,1.7033700 | 391731 | 4591927 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62853 | Pèlag Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-bullidor | <p>Es tracta del pèlag més gran dels que es pot trobar al riu de Bitlles. Es forma un petit ràpid que s'escola entre dues roques i dona la sensació que bulli, d'aquí el nom de Pèlag Bullidor.</p> | 08232-130 | Riu de Bitlles. Al seu darrer tram al municipi | 41.4548900,1.6933000 | 390862 | 4590080 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021215140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021214460.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Tradicionalment era el lloc on la majoria de nois del poble aprenien a nedar. Forma part del Camío del Riu. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 87622 | Barraca de la Costa de Sogas III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-de-sogas-iii | XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca situada sobre un marge parcialment coberta de vegetació. És una construcció de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter. Estava coberta amb volta de maó pla, actualment esfondrada. La façana es troba també enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que s'observa part del brancal ceràmic de la porta.</p> | 08232-131 | Costa de Sogues | 41.4675800,1.7116400 | 392415 | 4591466 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 87623 | Barraca del Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-gili | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a les vinyes del corral d'en Gili. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-132 | Corral del Gili | 41.4617000,1.6933600 | 390879 | 4590836 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87623-20191024145144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc