Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64680 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa-0 | La cara de la santa i del crist de la ceràmica han estat malmesos a conseqüència d'actes vandàlics. La font, però, es troba en bon estat. | <p>A prop de la masia de Cal Quintí trobem l'anomenada Font de Santa Teresa. Està construïda contra una paret de formigó, que es recolza en un marge natural. A la part frontal està coberta amb una placa ceràmica pintada, on hi trobem representada a Santa Teresa, vestida amb l'hàbit carmelita. Es presenta dreta davant d'un escriptori, on hi ha un Crist crucificat. Com a atributs relacionats amb la santa hi veiem un llibre i un colom. L'escena està emmarcada amb un relleu de fulles d'acant, i a la part inferior hi posa 'Fuente de Santa Teresa'. Sota la ceràmica hi ha el galet metàl·lic. L'aigua cau sobre un dipòsit circular de formigó. La zona de la font s'ha habilitat amb bancs i una taula.</p> | 08242-97 | Parc Natural de Montserrat | 41.6178200,1.7954400 | 399646 | 4608045 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64680-foto-08242-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64680-foto-08242-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 64681 | Font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moro | <p>La Font del Moro es troba al costat d'un camí, als peus de l'escletxa formada per dos grans blocs de pedra. Sobre una base d'argamassa i còdols s'hi ha afegit el galet metàl·lic, que es troba molt a prop del nivell del terra.</p> | 08242-98 | Parc Natural de Montserrat | 41.6116500,1.8135900 | 401148 | 4607339 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64681-foto-08242-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64681-foto-08242-98-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64682 | Font d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-vila | <p>Des d'unes escales que comencen al Camí del Casot es baixa fins a la coneguda com a Font d'En Vila. Consta d'un petit dipòsit a la part posterior, amb un frontal de rajoles ceràmiques, on hi ha una inscripció identificatòria. Sota seu comença un banc fet de pedres irregulars, entre les quals surt un tub d'on brolla l'aigua directament. L'aigua cau en un dipòsit circular fet amb còdols.</p> | 08242-99 | Parc Natural de Montserrat | 41.6126300,1.7994300 | 399970 | 4607464 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64682-foto-08242-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64682-foto-08242-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Es troba senyalitzada des del Camí del Casot. També es coneix com la Font de Sant Miquel. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 64683 | Ruta de Bellprat a la Mussara (GR-172) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-bellprat-a-la-mussara-gr-172 | <p>http://www.senderisme.com/</p> | <p>El GR 172 està compost bàsicament per camins que tradicionalment han unit les comarques tarragonines amb Montserrat. És, a l'igual que el GR 171, una alternativa paral·lela al GR 7, en aquest cas per la banda sud. Té un total de 190 km. El sender neix a la Mussara i seguint l'antic camí ral de Reus a Prades (Espai d'Interès Natural de les Muntanyes de Prades), davalla cap a Reus i Tarragona i, després de passar pel monestir de Santes Creus (Espai d'interès Natural d' Albereda de Santes Creus), recorre les carenes de Montagut i Ancosa (EIN), i per Mediona, Piera i Collbató s'adreça a Montserrat passant per les coves del Salnitre. Des del Monestir travessa tota la carena de Montserrat fins el Coll del Bruc. Molts són els GRs que passen per la muntanya santa però cap més ho fa per aquest fantàstic itinerari que recorre tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de punta a punta. Arriba a la Pobla de Claramunt i després de creuar l'EIN de la Serra de Miralles - Queralt enllaça de nou amb el GR 7 a la població de Bellprat. A més, un petit tram d'aquest GR 172 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic - Mar Negre) que va des de Constança, a Romania (en un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. Dins el terme de Marganell, passa des de la Cadireta (Morro de Gos), passant per Santa Cecília, i surt pel Torrent del Cavall Bernat. Aquest tram és d'uns 4500 metres.</p> | 08242-100 | Parc Natural de Montserrat | 41.6111400,1.7959000 | 399674 | 4607303 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64683-foto-08242-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64683-foto-08242-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | El GR-172 va ser creat com la variant 7.2 del GR 7 . Posteriorment, l'any 1995 es consolidà com a GR propi passant a denominar-se GR 172. Aquest era un fet previsible considerant la seva llargària. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 64684 | Lledoner de ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-noliver | <p>Gran lledoner (Celtis australis) situat davant la façana posterior de la masia de Ca n'Oliver. A uns 2 metres de la base, el tronc principal es ramifica en nombroses branques secundàries que es van subdividint nombrosament formant una gran capçada ovoide. És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, i pot arribar a fer 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és el lledó, força petit i de color verd abans de madurar i fosc quan madura a la tardor.</p> | 08242-101 | Parc Natural de Montserrat | 41.6278400,1.7888400 | 399111 | 4609165 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64684-foto-08242-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64685 | Alzina del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-font | <p>Alzina (Quercus ilex) centenària situada a pocs metres de la masia del Font. La copa es troba escapçada per la meitat, a causa d'un cicló que hi passà pel mig. Es tracta d'un arbre de la família de les fagàcies, de capçada densa, fulles perennes de color verd fosc a l'anvers i piloses al revers. El seu fruit és l'aglà. La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres.</p> | 08242-102 | Al costat de la masia del Font | <p>Al seu costat hi ha encara l'escorça d'una altra alzina, que segons fonts orals, era un exemplar d'excepcionals dimensions. Lamentablement, va morir.</p> | 41.6412200,1.8026000 | 400278 | 4610635 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64685-foto-08242-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 64688 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-25 | <p>La Festa Major de Marganell es celebra el segon dissabte de setembre. L'acte central és la missa solemne, que té lloc el dia 11, l'únic acte que ha perviscut inalterable dins de la festa Major. Algun any s'ha celebrat a l'antiga església de Sant Esteve, tot i que normalment es fa a la nova. Ja fa uns anys que també es celebra la Festa de la Verema, que consisteix en recollir el raïm en cistells i fer la premsada del vi al pati de Cal Pere Jan. Al llarg dels anys han acompanyat la festa Major diversos actes de caràcter lúdic i festiu que van variant depenent de l'acceptació que tenen en la població i que tenen lloc el cap de setmana més proper al dia de la festivitat, com per exemple, els sopars, el cinema a la fresca, els balls, caminades, concursos, jocs, etc.</p> | 08242-105 | Marganell | 41.6409900,1.7893300 | 399173 | 4610625 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | La majoria d'actes es celebren a la plaça de l'Església. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64689 | Inscripcions lapidàries de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcions-lapidaries-de-santa-cecilia | <p>SITGES I MOLINS, X. (1977) Les esglésies Pre-Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa: Manresa.</p> | X | <p>Al cenobi de Santa Cecília s'hi van trobar dues inscripcions lapidàries, gravades en bloc d'arenisca. La primera, que mesura 50 x 25 x 15 cm., es troba força deteriorada, per la qual cosa el text està incomplet. Diu així: ]RE SCA MARIA VIRGINI[ S & MARQUIO CV UXO[ ET GEORGII EPISCO CODA La segona, que mesura 53 x 28 x 16 cm., correspon al fragment d'una làpida, i està inscrita amb el mateix text a les dues cares. Diu així: ]RE SCA MA[ S COMES ET MARQUIO C[ S ET GEORGII EPI EUSONEN[ AD CESARIUS ABBA SIVL C MONACI[ REDVS ET SIC INTOIRI XI K MR SB E DC[ O FILIO KARVLONI GELEMIR[</p> | 08242-106 | Abadia de Montserrat | <p>La segona i única làpida que Mundó ha pogut transcriure recorda l'erecció canònica de Santa Cecília pel que era el bisbe de Vic, Jordi, que visqué en temps de Sunyer i Riquilda, quan Cesari n'era abat. La cerimònia fou l'any 946, mentre la inscripció podria datar d'entre el 947 i el 981, any en què morí Jordi de Vic i l'abat Cesari, respectivament. La segona cara on es repeteix la inscripció s'explica com una correcció, ja que una queda interrompuda en fer referència al bisbe, posant que ja era difunt. Com que la intenció era recordar l'efemèride, es va rectificar a l'altra cara com si fos present.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Restringit | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | No ens ha estat permès d'accedir-hi. | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 64690 | Creu processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-0 | <p>SITGES I MOLINS, X. (2001) L'argenteria i l'orfebreria al Bages. Segles X-XVIII. Centre d'Estudis del Bages: Manresa.</p> | XVI-XVIII | <p>Al costat de l'altar major de l'església de Sant Esteve nou hi ha la creu processional de Marganell. És feta de plata, i mesura 89 x 43 cm. No presenta línies gaire reeixides, ja que els medallons es troben molt a prop dels florons terminals de pal i travesser, ja que aquests són tan curts que gairebé s'hi confonen. SITGES I MOLINS (2001:1)</p> | 08242-107 | Sant Esteve Nou | 41.6409200,1.7895300 | 399189 | 4610617 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64690-foto-08242-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64690-foto-08242-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 94|93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64695 | Artesania ceràmica de Sant Benet de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artesania-ceramica-de-sant-benet-de-montserrat | <p>Al monestir de Sant Benet de Montserrat elaboren artesanalment plafons i figures ceràmiques. Tot i que es troben pintades amb colors primaris, el que les fa úniques és la tècnica emprada, anomenada 'tècnica de la gota'. Consisteix en posar una gota al costat de l'altra, i una vegada finalitzat el motiu es couen. S'hi poden trobar gerros, figures de sants, plafons, crists, etc.</p> | 08242-112 | Monestir de Sant Benet de Montserrat | 41.6097500,1.8271500 | 402275 | 4607113 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | La ceràmica produïda es ven a la botiga del monestir, pel que constitueix la seva principal font d'ingressos. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64696 | Ball de la Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>El ball de la coca o de Plaça es celebra cada any durant la Festa del Panellet. El fan dues parelles; les noies representen l'administradora d'aquell any i de l'entrant de la Verge del Roser, mentre els nois ho són de Sant Esteve. La primera noia porta en una mà una safata amb una coca amb confits al voltant, i en l'altra es replega la faldilla. Balla al compàs de la música, donant mig giravolt a dreta i esquerra fins que, en acabar la cadència, dóna un giravolt sencer, deixant caure els confits que els infants recullen. Mentre, el noi la segueix a distància. En acabar la primera part de la dansa li passa la coca a la segona noia, repetint-se el ball . Aquesta dansa simbolitza el traspàs de càrrecs per a l'any vinent. La lletra de la cançó és la següent. 'Qui no vulgui ballar bé, a fora vagi, a fora vagi; qui no vulgui ballar bé, a fora vagi, al carrer. Al carrer no hi vull anar, que si plou em mullaria; al carrer no hi vull anar, que si plou no em vull mullar. La, la, la, lara la, la, la, lara lara, lara, lara, lara, la'.</p> | 08242-113 | Plaça de l'Església | <p>Presumiblement, aquest ball s'inclou en la festa del vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. La primera vegada que apareix citat en un document és en un manuscrit del Mn. Diego Cruzells, rector entre 1707 i 1715. Segons un manuscrit de Llorenç Sallent i Gotés, rector a principis del segle XX, la festa es va instaurar després de la pesta de l'any 1652 en honor a Sant Isidor. També hi ha la possibilitat que s'iniciés durant pesta posterior, el 1885.</p> | 41.6409900,1.7893300 | 399173 | 4610625 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64696-foto-08242-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64696-foto-08242-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 64697 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-3 | <p>FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>La festa del Panellet és la celebració més important i antiga del poble de Marganell. Es celebra el dia de Sant Pere Regalat, i cada any reuneix a tot el poble. Comença amb una missa solemne i amb la benedicció del terme, del pa i el vi. Seguidament, a la plaça de l'església es balla el Ball de la Coca i es lliura el panellet. Després es ballen sardanes. Cada any, els dies propers a la festa s'acompanyen de diversos actes de caràcter lúdic i festiu, entre els quals hi ha partit de futbol, la fira de productes artesanals, i els tallers infantils, entre d'altres.</p> | 08242-114 | Plaça de l'Església | <p>Presumiblement, l'origen de la festa és el vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. Aquest dia, el 13 de maig, després de l'ofici solemne, s'organitzava una processó i s'anava a beneir el terme amb la Veracreu. A continuació, acompanyats de l'orquestra, es cantaven els Goigs de Sant Pere Regalat. Finalment, es repartia un panet per tots, encara que originalment es donava als pobres. La primera vegada que apareix citat en un document és en un manuscrit del Mn. Diego Cruzells, rector entre 1707 i 1715. Segons un manuscrit de Llorenç Sallent i Gotés, rector a principis del segle XX, la festa es va instaurar després de la pesta de l'any 1652 en honor a Sant Isidor. També hi ha la possibilitat que s'iniciés durant l'epidèmia posterior, el 1885. Com explica Eugeni Florí al seu llibre, es deixà de celebrar durant uns quants anys en motiu de la guerra, perquè estava prohibit el culte religiós.</p> | 41.6409900,1.7893300 | 399173 | 4610625 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64697-foto-08242-114-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 64698 | Pintura mural de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-santa-cecilia | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona</p> | <p>A la paret de la part esquerra de l'absis de Santa Cecília, junt a una fornícula, hi ha dibuixada una figura d'un bust. Mesura 30 x 15 com. Podria tractar-se d'un bisbe, ja que porta el capell triangular característic, que té unes creus desdibuixades inscrites en cercles dibuixats de color vermell. El contorn de la figura es troba pintat amb línies negres i vermelles. Es tracta d'un dibuix molt esquemàtic i lineal, sense profunditat. Pel seu tractament tècnic, el més probable és que es tractés d'un 'grafit', i no tant d'una composició pictòrica.</p> | 08242-115 | Santa Cecília de Montserrat | <p>El perímetre interior de l'absis central de Santa Cecília es troba decorat amb pintura, que es creu que fou incorporada durant la restauració de 1928, feta per Josep Puig i Cadafalch. La que sí que es creu que és original, del romànic tardà, és la figura del bust.</p> | 41.6115000,1.8172400 | 401452 | 4607319 | 08242 | Marganell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64698-foto-08242-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64698-foto-08242-115-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64699 | Acta fundació i de consagració de l'església de Santa Cecília de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-fundacio-i-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-cecilia-de-montserrat | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII | <p>El monestir de Santa Cecília és dels pocs que conserva la seva acta de fundació i la de consagració. Tot i que les originals, que es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat, es van perdre, es conserven les còpies d'època moderna. En primer lloc, l'acta de fundació del monestir de Sant Cecília, fou sol·licitada per l'abat Cesari i quatre monjos a la comtessa Riquilda de Barcelona, i fou concedida pel bisbe Jordi de Vic. Datava del 25 de maig de l'any 945. En segon lloc, tenim l'acta de consagració del monestir, també sol·licitada per l'abat Cesari, i concebuda pel bisbe Guadamir de Vic. Aquesta datava del 13 o 15 de mes desconegut i de l'any 957. Ambdós documents es troben escrits en llatí.</p> | 08242-116 | Biblioteca de Catalunya | <p>La còpia original de l'acta de fundació i la de consagració de Santa Cecília es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat. Es van perdre, tot i que afortunadament en queda una còpia del segle XVIII, feta per Jaume Pasqual i recollida al Sacrae Antiquitatis Cataloniae Monumenta, conservat a la Biblioteca de Catalunya. L'ha traduït Paquita Sellés Verdaguer.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 64700 | Llegenda de Montserrat de Marganell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-montserrat-de-marganell | <p>AMADES, J. (1982) Folklore de Catalunya, Barcelona: Editorial Selecta.</p> | <p>Joan Amades recull al seu llibre una llegenda sobre Marganell explicada per Moisès Capella, de Terrassa, l'any 1918. Explica el motiu pel qual la gent vella de les poblacions properes a Montserrat anomenaven la muntanya Montserrat de Marganell. Fa temps, on avui hi ha la muntanya, hi havia una gran plana agrícola amb conreus de vinya. Un bon dia, quan la gent de la zona es despertà, es trobaren aquesta gran muntanya, sense saber com havia anat a parar allà. Després de la sorpresa i por inicials, els veïns propers a la muntanya van reunir-se per decidir en quin terme s'havia d'agregar. Tothom la volia fer seva, pel que cada poble va escollir la persona més espavilada per guanyar als altres. Els d'Olesa argumentaven que era la població més gran i important de les que hi donaven, els de Collbató ho negaven dient que el seu poble era el més gran, i els del Bruc estaven disposats a guanyar el plet a cops d'estaca, si calia. La diversitat d'opinions generà un gran escàndol. El poblet de Marganell hi va enviar un homenet, que amb tanta cridòria no s'atrevia ni a parlar. En el moment més fort de la disputa, quan semblava que s'havia de resoldre a garrotades, se sentí una veu profunda que deia: 'Marganeeell, Montserrat d'ell Marganeeell, Montserrat d'ell'. Aquella veu va fer callar tothom, i tots van estar d'acord que venia del cel i era una manifestació de Nostre Senyor que la muntanya havia de pertànyer a Marganell, el poble més xic i insignificant. Com tantes vegades, es va veure premiada la humilitat i la prudència davant la vanitat i la pretensió. Aquest és el motiu pel qual la major part de Montserrat pertany a Marganell, i perquè la gent gran encara l'anomena Montserrat de Marganell.</p> | 08242-117 | Marganell | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64701 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb el municipi de Marganell. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis: 1. (1874) Inventari de l'església.22x16 cms. 2 folis 2. (1875) Del rector, consultant al bisbat sobre els aranzels que deu aplicar i també sobre reducció de misses. 22 x 16 cms. 2 folis. 3. (1875) Relació de l'origen, fundació, patronat, advocació, categoria i altres circumstàncies de la parròquia de Sant Esteve de Marganell. 43 x 21 coms. 2 folis. 4. (1876) Escrits sobre la cessió de Santa Cecília al Monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 9 folis. 5. (1877) Certificació del bisbat de Vic per la qual Santa Cecília de Marganell queda conceptuada de la permutació remesa pel Sr. Bisbe al governador civil de Barcelona. 32 x 22 cms. 2 folis. 6. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat, suplicant que Santa Cecília sigui agregada a la nova parròquia i remerciant pel permís de trasllat del seu cementiri. 22 x 14 cms. 2 folis. 7. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar les restes que hi ha al cementiri de Santa Cecília a la nova església parroquial de Marganell. 22 x 16 coms. 2 folis. 8. (1879) De l'abat de Montserrat comunicant la presa de possessió de Santa Cecília i comentant la posterior actuació del rector de Marganell. 21 x 14 coms. 2 folis. 9. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar els ossos al cementiri de Santa Cecília en deixar aquesta d'ésser parròquia. 22 x 16 cms. 2 folis. 10. (1879) De l'abat de Montserrat al Mn. Palà del bisbat, sobre les diferències que té amb el rector de Marganell sobre l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 5 folis. 11. (1879) A Mn. Palà del bisbat sobre el plet de la casa i terres de la rectoria. 21 x 15 cms. 2 folis. 12. (1879) Acusant rebuda del bisbat del decret relatiu a l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 2 folis. 13. (1879) Del rector informant al bisbat de l'expedient relatiu a la rectoria i terres de l'entorn. 21 x 15 cms. 4 folis. 14. (1879) Del rector de Marganell al bisbat informant-lo d'haver entregat les claus de l'església de Santa Cecília a l'abat de Montserrat. 21 x 15 cms. 2 folis. 15. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat sobre la conversa tinguda amb el rector de Marganell en entregar-li aquest les claus de l'església de Santa Cecília. 21 x 11 cms. 2 folis. 16. (181879) Del rector de Marganell al bisbat informant de l'estat ruïnós de l'església i casa parroquial de Santa Cecília i la nova cessió al Monestir de Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 17. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà dels bisbat aportant dades i documents sobre la incorporació de Santa Cecília amb les diferències que té amb el rector de Marganell. 21 x 11 cms. 4 folis. 18. De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat, informant de la carta que li ha enviat el rector de Marganell i les diferències que té amb ell. 21 x 18 cms. 3 folis. 19. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà el bisbat sobre els problemes que sorgirien en cas d'ésser incorporada l'església de Santa Cecília al monestir. 21 x 14 cms. 4 folis. 20. (1879) Del rector al bisbat sobre l'entrega de la capella de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 21 x 15 cms. 3 folis. 21. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà sobre els actes d'entrega de l'església de Santa Cecília i la seva agregació a Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 22. (1879) Acord entre el rector de Marganell i l'abat de Montserrat per l'entrega al monestir de l'església de Santa Cecília i casa annexa. Ordre del bisbat per a traslladar aquesta escriptura per a la seva aprovació. 32 x 22 cms. 4 folis. 23. (1880) Còpia de la correspondència sostinguda entre l'abat de Montserrat i el rector de Marganell sobre assumptes referents a Sta. Cecília. 21x 14 cms. 4 folis.</p> | 08242-118 | Arxiu Diocesà de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | (Continuació descripció) 24. (1880) Del rector de Marganell al bisbat, comunicant la seva satisfacció pel fet de celebrar una missa dominical a Santa Cecília, i per la delimitació de la seva parròquia. Instància inclosa de l'abat de Montserrat sobre aquests temes. 22 x 16 cms. 4 folis. 25. (1880) Del rector de Marganell a Mn. Palà del bisbat mostrant la seva disconformitat amb l'abat de Montserrat, sobre l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 14 cms. 2 folis. 26. (1880) Al bisbat de part del rector de Marganell sobre el tema de l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis. 27. (1880) Del rector a Mn. Palà del bisbat sobre les diferències que té amb l'abat de Montserrat. 21x 13 cms. 2 folis. 28. (1880) Del rector al bisbat, sobre l'acomiadament del parcer que conrea les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis 29. (1880) De l'abat de Montserrat al bisbat sobre la celebració del seu mil·lenari, demanant que pel seu estat de salut el dispensi de tot acte públic, i demanant l'ordenació d'un monjo. 21 x 13 cms. 2 folis. 30. (1880) De Rosendo Casanova a Francisco de P.del Villar sobre la salut de l'abat de Montserrat i diversos assumptes, entre ells, el de les relíquies de Santa Cecília (2 cartes 9. 22 x 16 cms. 4 folis. 31. (1880) A l'abat de Montserrat certificant l'entrega d'una relíquia a Santa Cecília. 32 x 22 cms.2 folis 32. (1883) Declaració del rector de Marganell, renunciant a tota indemnització pel traspàs de l'església de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 4 folis. 33. (1885) Del rector al bisbat sol·licitant participar en la distribució d'almoines per a misses, degut a la seva carència de recursos econòmics. 22 x 16 cms. 2 folis. 34. (1881) De Joan Calsina al bisbat demanant la benedicció del panteó familiar de Can Calsina. 32 x 22 cms. 6 folis. 35. (1903) Del rector de Marganell al bisbat demanant el retorn de les terres de Santa Cecília de Montserrat a la seva parròquia. Diferents cartes referents a l'esmentada qüestió. 32 x 2 cms. 10 folis. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 64702 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-19 | XVI-XX | Es troben en un prestatge, sense classificar, i sense un control ambiental específic. | <p>L'arxiu de la parròquia de Marganell es troba a situat a la nova església de Sant Esteve. Conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament entre segles XVIII i XX. També hi ha un volum amb documentació del segle XVI al XVIII. La documentació més destacada que s'hi conserva és la següent: Un volum que conté: - (1904, 1844, 1862 i 1879) Documents de concessió de terres de Santa Cecília i correspondència entre el bisbe de Barcelona i el Mn. Rovira de Marganell. - Document de cessió de Santa Cecília al monestir de Montserrat. - (1843) Documents sobre el trasllat del rector de Santa Cecília a Marganell. - (1861) Correspondència entre el bisbe de Vic, l'abat de Montserrat i el rector de Marganell, sobre el mal estat en què es troba Santa Cecília, i proposant la seva cessió a Santa Maria de Montserrat com a solució. Un volum de Llicències matrimonials (1700 a 1874) Un volum de consentiments paterns (1866 a 1884) Un volum amb plànols de la planta de Sant Esteve de Marganell a escala 1200. Un volum d'expedients matrimonials (1939, 1960 a 1964) Un volum de documents diversos, entre els quals hi ha testaments, arrendaments, censos, inventaris, plets, baptismes, testimonis, etc. (1500 a 1700). Un volum amb testaments (1600 a 1924). Un volum amb capítols matrimonials (1653 a 1818, 1875 a 1895 i 1900 a 1933) i llicències de la cúria, documents de la mort dels 'Tres Roures'(on es van afusellar 24 persones). Un inventari d'objectes de Santa Cecília (1923). Un volum de notificacions i avisos (1793 a 1801) Un volum de procures i apogas (1618-1700) D'entre els llibres, destaca: - Missale Romanum (1911) - Breviarium Romanum (1799) - Libro Inventario de la casa rectoral (1924) - Llibre del registre del cementiri de l'església parroquial de Santa Cecília de Marganell (1897).</p> | 08242-119 | Sant Esteve Nou | 41.6409000,1.7896000 | 399195 | 4610615 | 08242 | Marganell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64702-foto-08242-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64703 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-18 | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l’any 2001. L’any 2016 la mateixa Oficina de Patrimoni Cultural va dur a terme una segona organització. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2017 l’Ajuntament forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Des del mes de novembre de 2019 l’Ajuntament va començar a tramitar expedients electrònics seguint la metodologia SeTDIBA amb el gestor d’expedients Firmadoc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08242-120 | Carrer de Sant Esteve s/n 08298 Marganell | 41.6405100,1.7903800 | 399259 | 4610570 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20240318085145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20230522144322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20230522144814.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2024-03-18 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Aquesta fitxa ha estat actualitzada amb data 18/03/2024 desprès de la reorganització de l'arxiu. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64704 | Parc Natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat-0 | <p>http://mediambient.gencat.net/</p> | <p>El Parc Natural de Montserrat ocupa una superfície de 3.650 hectàrees, incloent-hi una zona de Reserva Natural Parcial, i abraçant tota la muntanya i la seva falda. Es troba entre les comarques del Bages, el Baix Llobregat i l'Anoia. Té una àrea de protecció de 4.039 ha, regulada pel Pla Especial de Protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El seu territori també està inclòs dins el Pla d'espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i de la xarxa ecològica d'àmbit europeu Natura 2000. Geològicament, la muntanya s'ha anat modelant al llarg dels mil·lennis formant aquesta serra de relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, els agents físics hi han obert coves, avencs i torrenteres. Pel que fa a vegetació, hi predomina el bosc mediterrani, destacant-ne les alzines i en menor quantitat les rouredes. La fauna que hi podem trobar és el tudó, el tord, el falcó, el roquerol, el ballester, el pela-roques, la salamandra o la fagina, entre d'altres. També hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges. Al municipi de Marganell, tot el sector sud es troba inclòs dins el Parc Natural, arribant fins a l'alçada de l'urbanització del Casot. Pel que fa a l'espai PEIN i Natura 2000, que comprenen la mateixa zona, ocupa un total de 808 hectàrees d'aquest.</p> | 08242-121 | Sud del terme municipal de Marganell | <p>El 29 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric.</p> | 41.6103200,1.7968200 | 399749 | 4607211 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64704-foto-08242-121-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64705 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Marganell que daten des de 1918 fins al 1964. La seva temàtica és de l'església de Santa Cecília, sortint retratada tant a nivell general com detalls arquitectònics, especialment dels absis. En destaca una donació de tres fotografies fetes per Josep Puig i Cadafalch.</p> | 08242-122 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64707 | Campanes de Sant Esteve Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-esteve-nou | XIX | <p>Al campanar de l'església de Sant Esteve Nou, s'hi van incorporar dues de les campanes. Ambdues són de bronze; una és de petites i l'altra de mitjanes dimensions.</p> | 08242-124 | Sant Esteve Nou | <p>L'església de Sant Esteve nou fou bastida a mitjans del segle XX. Les campanes que s'hi van col·locar podrien ser les que es trobaven a l'antiga església de Sant Esteve, avui en estat ruïnós. Tot i així, també és probable que les originals fossin robades durant la Guerra Civil.</p> | 41.6408600,1.7894800 | 399185 | 4610610 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64707-foto-08242-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64708 | Fita de terme de Marganell, Castellgalí i Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-marganell-castellgali-i-sant-vicenc | <p>Fita de terme que consisteix en un una petita pedra quadrangular situada just el punt on el terme de Marganell limita amb el de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. A la banda de Marganell hi ha inscrit 'MNLL', a la de Sant Vicenç 'SVIS' i a la de Castellgalí 'CTLÍ'.</p> | 08242-125 | Serra de Punxabudell | 41.6584600,1.8091700 | 400852 | 4612541 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64708-foto-08242-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64708-foto-08242-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 64709 | Cal Tomaset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomaset | XIX | <p>Casa que es troba situada sobre un marge, dins el nucli de Cal Janet. És de planta baixa i pis i es troba formada per dos cossos paral·lels, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. El cos de garbí sobresurt en un nivell d'alçat respecte la resta, i que també es troba avançat. En aquest hi ha escrit amb rajola ceràmica 'Cal Tomaset'. Les obertures són totes arrebossades, trobant-se un dels accessos al primer pis (s'hi puja a través d'una escala exterior). L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original, mentre allà on es troba desgastat hi veiem la pedra vista.</p> | 08242-126 | Nucli de Marganell | 41.6404200,1.7914000 | 399344 | 4610559 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64709-foto-08242-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64709-foto-08242-126-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 64710 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-8 | XIX | <p>Casa que es troba situada a mitja pendent del nucli de Cal Janet. És de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Fou aixecada un nivell respecte l'original amb maó, que s'ha deixat vist. Consta d'un portal centrat de pedra carejada i llinda plana. Les finestres del primer pis són de pedra carejada pintada de color blanc, mentre les de les golfes són d'obra. Té accés pel primer pis des de la façana posterior, a través d'unes escales metàl·liques. L'acabat exterior és de pedra vista, coberta en gran part per una planta enfiladissa.</p> | 08242-127 | Nucli de Marganell | 41.6404500,1.7927200 | 399454 | 4610561 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64710-foto-08242-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64710-foto-08242-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64710-foto-08242-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Sobre el portal hi ha un aparell d'aire acondicionat que en desmillora l'aspecte. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64711 | Cal Pedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pedo | <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> | XIX | La coberta es troba en mal estat. | <p>Petita masia que es troba situada en una zona agrícola, sobre el nucli de Marganell. És de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. Consta de dos cossos paral·lels adossats, el principal lleugerament superior a l'altre. Adossades de forma perpendicular a la façana principal hi trobem les corts, d'un sol nivell d'alçat i acabades amb pedra. La façana principal combina obertures ceràmiques amb d'altres de pedra carejada. El volum orientat a tramuntana es troba obert amb finestres de pedra carejada a la façana principal, i en un extrem de la façana lateral hi ha una obertura que probablement es correspon amb una tina. Modernament, al primer pis de la façana de migdia s'hi ha afegit un balcó. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original de color terrós i la pedra vista on aquest no es conserva.</p> | 08242-128 | Pla de Cal Tinet | 41.6420900,1.7890500 | 399151 | 4610747 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64711-foto-08242-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64711-foto-08242-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64711-foto-08242-128-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Manté tots els elements tipològics tradicionals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64712 | Escultura de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-cecilia | <p>ALTÉS I AGUILÓ, F.X.; Butlletí del Santuari de Montserrat: 'Una visita a Santa Cecília de Montserrat a les darreries del segle XVIII'. Montserrat.</p> | XIV | Es troba mutilada. | <p>Escultura de marbre que representa la imatge de Santa Cecília, que es troba situada a la 'sala gòtica'de l'hostatgeria del monestir de Montserrat. Està feta amb marbre blanc i es troba mutilada, faltant-li el cap i els braços. Es tracta d'una escultura estàtica que porta una túnica que cau fent plecs fins a l'alçada dels peus. Sembla que al peu de l'escultura hi tenia tres escuts heràldics, que podrien correspondre a les armes del monestir de Santa Cecília. Igualment, a partir d'un dibuix del segle XVIII que es conserva, es creu que en una mà portava el llibre dels evangelis i un orguenet, i a l'altra la palma del martiri, que constitueixen els atributs associats a la santa. També portava una corona.</p> | 08242-129 | Abadia de Montserrat (Monistrol) | <p>L'any 1789 l'alcalde del crim a l'Audiència de Barcelona visità el monestir de Santa Cecília. Venia amb la intenció de publicar una obra monumental que recollís la geografia i la història de Montserrat. Fou rebut per mossèn Lluís Francolí, qui li mostrà l'antic cenobi i li explicà part de la seva història. Impressionat, aquest ho volgué incloure a la seva obra, pel que demanà a Pere Pau Montaña i Llanas, sots-director de la l'escola de la llotja de Barcelona, que li pintés uns dibuixos per incloure-l'hi. Amb aquests dibuixos hem pogut saber l'estat en què es trobava l'església i els objectes que albergava al seu interior. Entre aquests, destaca la imatge de l'escultura de Santa Cecília, que permet conèixer el seu estat abans que quedés mutilada. Es trobava presidint el retaule de l'altar major de Santa Cecília.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Restringit | Regular | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | No s'ha tingut obtingut permís per inventariar els béns dins de l'abadia de Montserrat. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64713 | Llegenda de la fundació de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-de-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>Explica la llegenda els moros havien intentat conquerir Montserrat moltes vegades i mai no ho havien aconseguit. Però en una ocasió van reunir un exèrcit molt nombrós i poderós per aconseguir-ho, per tal d'apoderar-se d'una vegada de la muntanya. Carlemany s'hi enfrontà amb una gran batalla, la més gran ocorreguda entre moros i catalans. L'exèrcit de Carlemany constava de dos grups: els devots de Santa Cecília, amb la festa el 22 de novembre, i els volts de Santa Caterina, amb festa el 25 de novembre. Els soldats sabien que Carlemany tenia per costum batejar els indrets amb nom del sant del dia als indrets on guanyaven batalles. Així doncs, cadascun dels grups volia guanyar el dia de la seva santa. Per això, en arribar el dia de Santa Cecília, els devots de Santa Caterina no s'esforçaven prou. En adonar-se'n, Carlemany els amonestà dient que com a bons cristians s'havia de guanyar al sarraí com abans millor. Així que lluitaren amb totes les seves energies i guanyaren finalment la batalla. Per a commemorar-ho, Carlemany hi féu aixecar una ermita.</p> | 08242-130 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64714 | Llegenda del Castell de Marganell i Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-marganell-i-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell. CATALÀ I ROCA, P.(1983). Llegendes de Castells Catalans. Barcelona: Col·lecció Nissaga nº2.</p> | <p>Explica la llegenda que fa molts anys, abans de construir-se el santuari de la Mare de Déu, Santa Cecília era un castell anomenat de Marganell. La dama d'aquest, anomenada Cecília, era molt virtuosa i caritativa i feia una vida de santa. El diable li tenia enveja i es proposà fer-li perdre la virtut. Un dia que el senyor de Marganell va anar de cacera, el diable féu girar el mal temps i anà al castell en busca de refugi. La caritativa Cecília l'acollí i li donà sopar. Durant aquest, el diable li revelà que guardava un secret que portaria un gran trasbals al castell. En preguntar-li quin era aquest secret, el diable li va dir que un vellet li havia explicat la següent història. Quan la seva muller encara estava alletant la seva filla, els senyors del castell van tenir una altra nena. Però aquesta emmalaltí i morí. Per por a perdre el favor i la paga dels senyors, van decidir canviar la seva filla per la seva filla. El diable afegí que el vellet, que era el seu didot, ho pensava contar abans de morir. Però que hi havia una solució, que no era altra que matar-lo mentre dormia. Ella, sentint-se temptada, anà a la cambra del vell amb el diable, el mataren i amagaren el cos darrera les mates. A la matinada, el senyor del castell tornà de cacera, i va ensopegar amb el cos del vell, encara agonitzant. Aquest li va poder contar qui li havia fet. Ple d'ira, el cavaller entrà al castell i, a la capella, s'hi trobà a la seva muller jugant a cartes amb el diable, amb les mans encara plenes de sang. Aleshores li clavà una espasa al pit i la deixà morta. Al moment es sentí una riallada i un tro infernal, i l'edifici sencer es va esfondrar, quedant només en peu la capella. El diable es convertí en senyor de les runes, i hi anava a les nits a jugar a cartes amb una colla de renegats, formant un gran aldarull per tota la muntanya. Anys més tard, després de la troballa de la Mare de Déu, quan els monjos ja habitaven al monestir, van disposar-se a fer fora el diable de la muntanya. Un monjo decidí anar-li a plantar cara. Es posaren a jugar a cartes amb el diable, pactant que el vencedor es quedaria amb les restes del castell. Van haver de jugar set partides, totes vençudes pel monjo, ja que els dimonis l'acusaven de fer trampes. Quan guanyà l'última, un tro terrible féu tremolar la muntanya, i tots els éssers infernals van desaparèixer. Llavors, el cos de Cecília que es trobava davant l'altar va aureolar-se i fou amortallada cristianament. Nostre Senyor l'havia perdonat per les seves grans virtuts i al que havia hagut de patir estant tants anys envoltada de dimonis. Perquè el diable no pogués tornar, els monjos van aixecar-hi un altre monestir, que van dedicar a Santa Cecília.</p> | 08242-131 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64715 | Llegenda de l'almoina de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalmoina-de-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>Des de molt antic, el dia de la festa de Santa Cecília es donava un panet i vi bo a les persones que sortien de l'ofici. El cost d'aquesta ofrena la sufragaven cada any una casa diferent del terme. Quan li tocà pagar a Can Clariana, l'amo ho veié un costum poca-solta i es negà a pagar-ho. Aviat els caigué una gran calamitat, ja que perderen totes les collites i bestiar, juntament amb molts dels estadants de la casa. Anys més tard, quan l'Infant de la casa va créixer, va saber el que havia fet el seu avantpassat i va prometre que mai més faltaria l'almoina de 'pa i trago' el dia de Santa Cecília. Des de llavors Can Clariana es va convertir en una gran propietat, amb moltes riqueses i coneguda arreu de la comarca.</p> | 08242-132 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64716 | Cançó per la mort del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-per-la-mort-del-rector | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>En motiu de l'afusellament del rector de Marganell, es féu popular aquesta cançó: 'Poble de Marganell ¿Voleu que no tremoli? Ván fosellá el Rector s'en portaren el Globo y en un gos lo penjaren per més mofa i horror. Visqui l'Iglesia Santa, las tropas y el Baró'.</p> | 08242-133 | Marganell | <p>El 22 d'abril del 1823 el rector de Marganell, Mn. Lluís Francolí, fou afusellat per les tropes franceses. Com a record, es construí la Creu del Capellà, fora del terme de Marganell. A principis de segle, però, fou destruïda, pel que tan sols en queda el sòcol.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 64717 | Rec de cal Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-cal-janet | XIX-XX | Només es conserva un tram d'obra de canalització. | <p>A tocar de la riera de Marganell hi trobem les restes d'un sistema de canalització per al rec. Es tracta d'un tros de mur de pedra obert amb un tram en arc de mig punt ceràmic, així com d'un brancal d'un altre arc que es troba interromput. Sobre el mur hi ha el canal, construït amb teula àrab invertida, per on passava l'aigua per al rec, creuant la riera.</p> | 08242-134 | Davant el nucli de Cal Janet | <p>Segons fonts orals, el canal passava per les que serien les baranes del pont de Cal Janet. Lamentablement, la riuada de l'any 2000 s'ho emportà tot.</p> | 41.6400900,1.7902600 | 399249 | 4610524 | 08242 | Marganell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64717-foto-08242-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64717-foto-08242-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 64718 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-1 | <p>Al torrent de la Font de l'Alba hi trobem la font que li dóna nom. Està situada dins el torrent, i consta d'un tub d'on brolla directament l'aigua. Consta d'un plafó ceràmic, amb el seu nom, posat pel Club Muntanyenc Monistrolenc, que la va arranjar l'any 1993.</p> | 08242-135 | Parc Natural de Montserrat | 41.6253000,1.8281400 | 402381 | 4608838 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64718-foto-08242-135-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret- KuanUm | Es troba just al límit del terme amb Castellbell i el Vilar. Penjada en un pi arran del camí del Piteu hi ha una indicació de la font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 64719 | Cases de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-lajuntament | XIX-XX | <p>Al carrer de la Plaça de l'Ajuntament hi trobem un conjunt de cases adossades de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. La major part consten d'obertures modernes arrebossades, algunes de les quals conserven el portal d'arc escarser, ceràmic en dues cases i arrebossat a les altres. L'acabat exterior del conjunt combina la pedra vista d'algunes cases amb l'arrebossat d'altres. A l'altre costat del carrer hi trobem la casa del Florí Nou, i davant d'aquesta una altra, que probablement es corresponen cronològicament amb les anteriors. Totes dues són de planta baixa i pis, amb la coberta que desaigua a les façanes laterals. La casa de Cal Florí Nou presenta obertures noves, mentre l'altra les té de pedra carejada. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat i majoritàriament de pedra vista.</p> | 08242-136 | Nucli de Marganell | 41.6401800,1.7929700 | 399475 | 4610531 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64719-foto-08242-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Una de les cases havia estat l'ajuntament. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64722 | El Roser de tot l'any | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser-de-tot-lany | <p>FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes.</p> | desapareguda | <p>Antigament, cada primer diumenge de mes, es feia una solemne processó resant el sant Rosari. Un dels propietaris del poble portava la creu processional, obrint la marxa de la comitiva, seguit pels estendards i el rector. Darrera s'hi agrupava tot el poble, primer els homes i després les dones. Aleshores es donava una volta pel Padró i es tornava al temple, on s'entonaven els Goigs del Roser.</p> | 08242-139 | Marganell | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64724 | Barraca al nord del Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-gras | XVIII-XIX | <p>Barraca de vinya de mitjanes dimensions i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. Al ràfec hi ha col·locades lloses planes que faciliten que desaigüi. La porta d'entrada consta d'una llinda monolítica de pedra, mentre els brancals estan formats per pedres irregulars de notables dimensions. Es troba en una zona boscosa, que antigament havia estat conreada.</p> | 08242-141 | Vinya del Rafel | 41.6510600,1.7862100 | 398929 | 4611747 | 08242 | Marganell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64724-foto-08242-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64724-foto-08242-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Es correspon amb la fitxa número 57 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64725 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-1 | XIX | Tot i que la casa de Cal Fèlix es troba en bon estat, els volums que es troben dins la finca es troben en mal estat estructural. | <p>Casa de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. La façana posterior es troba tapada en la seva pràctica totalitat, ja que es troba construïda contra un marge. A la façana principal té el portal de pedra carejada i llinda plana inscrita amb l'any '1821'. Al primer pis hi ha dues finestres de pedra carejada i al segon pis dues d'arrebossades a un extrem i una altra d'arc de mig punt ceràmic a l'altre extrem. Aquesta última obertura s'entén com una prol·longació de la galeria horitzontal que hi ha a la façana de migdia, on hi ha quatre pòrtics més. A sota de la galeria hi ha dos portals oberts de pedra carejada, a través es fan visibles els sostres de pedra amb volta de canó. Davant d'aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, s'hi ha construït una terrassa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els angles cantoners de pedra vistos, i el sòcol de llosa moderna. A uns 45 metres en direcció sud oest hi trobem una altra construcció d'interès. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Presenta un portal de pedra carejada i llinda plana, així com diverses obertures, a les diferents façanes, de pedra carejada. L'acabat exterior del volum és la pedra vista. Davant d'aquest s'hi alça un cos allargat que podria correspondre a una tina. Igualment, a la façana posterior hi té una casa adossada, de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta casa ja pertany a la finca veïna.</p> | 08242-142 | Nucli de Marganell | 41.6419200,1.7917900 | 399379 | 4610725 | 1821 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Les coordenades del volum que es troba dins la finca són: 399448, 4610883. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64726 | Camí Vell a Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-sant-esteve | <p>Camí que comença a prop del km. 6 de la ctra. BV-1103, en direcció a la masia de Ca l'Envetat. Transcorre per la zona de la Vicària i enllaça amb el camí del Casot, a prop de l'església de Sant Esteve. Fa un total d'uns 840 metres, al llarg d'un recorregut amb desnivell, en una zona agrícola i forestal.</p> | 08242-143 | La Vicària | <p>Aquest camí era recorregut per la gent del poble per anar a l'antiga església de Sant Esteve.</p> | 41.6396900,1.7994800 | 400016 | 4610469 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 64727 | Camí de Marganell a Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-marganell-a-sant-salvador-de-guardiola | <p>Camí que comença al nucli de Marganell i que porta a Sant Salvador de Guardiola. Passa per les Escoles Velles, seguint per Cal Fèlix, Cal Rossell, arribant fins al Camí de Roldors, el qual enllaça amb la carretera BV-1123. Fa un total d'uns 2145 metres, per un recorregut amb desnivell que transcorre en una zona bàsicament agrícola fins que enllaça amb la carretera. El darrer tram es troba asfaltat, que correspon a la carretera.</p> | 08242-144 | Nord del municipi de Marganell | 41.6436600,1.7911400 | 399328 | 4610919 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 64728 | Pont de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fusta | XX | <p>Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell. El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d'un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó. És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants.</p> | 08242-145 | Riera de Marganell | 41.6399300,1.7901800 | 399242 | 4610506 | 2000 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64728-foto-08242-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64729 | Vaca Matonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vaca-matonera | <p>http://www.lletnostra.com/cow_parade/catala/cow_parade.htm</p> | XXI | <p>Escultura contemporània d'una vaca de dimensions naturals, pintada sobre una base groga i ornamentació de colors vius. És feta de polièster i fibra de vidre. Es troba davant la caseta de fusta, constituïnt un element emblemàtic del poble.</p> | 08242-146 | Davant del nucli de Cal Janet | <p>Va ser adquirida per l'ajuntament en motiu de la Cow Parade 2005, celebrada a Barcelona. Van ser fetes per diversos dissenyadors i artistes catalans, tant de coneguts com d'anònims. La Cow Parade és un esdeveniment d'àmbit internacional que es va celebrar a Barcelona per tal de recaptar fons pel Casal d'Infants del Raval. Després de l'exposició de les vaques pels carrers de la ciutat es procedí a la venda de gran part de les vaques a la subhasta de caritat, celebrada durant les festes de la Mercè. Aquest moviment ja ha visitat ciutats tan importants com Tòquio, Nova York, Estocolm, Londres, Sidney, Las Vegas, Brussel·les i Praga.</p> | 41.6407100,1.7888800 | 399135 | 4610594 | 2005 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64729-foto-08242-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64729-foto-08242-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64729-foto-08242-146-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 117|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64730 | Ermita de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-antoni | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. | XX | Reformes al 1662 i reconstruida el 1958 | L'ermita de Sant Antoni és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu. L'interior està arrebossat, pintat de blanc, i té un sòcol de pedra de més d'un metre d'alçada. Sota coberta hi ha una línia d'imposta composta d'una cornisa de petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau. La pavimentació està composta per rajola ceràmica vermella. Exteriorment, les façanes són de maçoneria arrebossada amb morter de calç en alguns punts i, en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus d'arenisca vermella vistos, que també són presents delimitant les dues portes d'accés a l'edifici i definint una línia sota la coberta de la façana principal. L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir a l'interior s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta amb arc de mig punt definit amb dovelles. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció. A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb pedra vista. A la façana posterior també hi ha una porta d'entrada, rectangular, delimitada per carreus de pedra que permet l'accés a una planta semisoterrada que correspon a l'antiga cisterna del Castell. Per sobre aquesta porta també hi ha i un petit òcul. A l'entorn hi trobem una zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl·liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud i que esdevenen un mirador excepcional del territori. | 08244-16 | Cim del Montpedrós, recinte del Castellnou de Cervelló | El 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l'altar de Sant Antoni del castell Vell de Cervelló. Al desembre següent, se'n funda un altre en honor a Maria, de Sant Antoni Abat i de tots el Sants, per tal que es resés per ell i els seus familiars a l'altar de Sant Antoni Abat de la capella de Castellnou de Cervelló. Per al manteniment del culte, va concedir la meitat del delme que rebia dels molins nous de Sant Vicenç dels Horts i altres censos. Sembla, però, que el Castellnou de Cervelló i la seva capella van quedar força malmesos durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i després van quedar abandonats. En la visita pastoral del 17 d'agost de 1484 no hi havia ningú que servís la capella i s'esmentava com ermita ('capella heremitoriam'), tot i que encara conservava alguns elements. El 1498 la situació s'havia agreujat, ja que l'edifici amenaçava ruïna i es trobava sense cap altar ni ornament, per la qual cosa es va manar que es reparés. Tot i això, aquesta reparació no es va fer fins a finals del segle XVII. El 13 de maig de 1662, Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, donava permís per reconstruir la capella a instància de Jaume Mas, rector de la parròquia de Santa Coloma, i dels jurats Rafael Julià i Rafael Via. La capella va ser beneïda el dia 27 de juliol de 1664 pel vicari general del bisbat de Barcelona, el reverend doctor Pere Màrtir Febrer, que havia estat rector de Santa Coloma de Cervelló. Es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, s'hi va celebrar una missa, un dinar popular i es va ballar una danseta. Des de llavors l'edifici va estar en ús fins a l'any 1836, quan la capella va tornar a ser abandonada. Hi havia mantingut el culte diferents ermitans, el darrer dels quals va ser Oleguer Forgas (1817-1836). La capella actual és fruit d'una reconstrucció feta el 1958 per iniciativa popular i amb pedres de l'antiga església i del castell. De fet, està parcialment construïda sobre l'antiga cisterna del recinte defensiu. Actualment s'hi celebra l'Aplec anual de Sant Antoni, que té lloc l'últim cap de setmana del mes d'abril. El 2019 s'hi ha celebrat el 65è aplec. | 41.3697600,2.0026700 | 416593 | 4580285 | 1958 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64730-foto-08244-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64730-foto-08244-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64730-foto-08244-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Iniciativa popular | Cada any s'hi fa l'aplec de Sant Antoni. A la teulada hi ha el vèrtex un punt geodèsic 285127001 | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 64731 | Aplec de l'Ermita de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-de-sant-antoni | XX | L'any 2019, s'hi ha celebrat el 65è aplec de l'Ermita de Sant Antoni, organitzat per la Comissió Ermita de Sant Antoni i l'Associació Excursionista Amics de la Muntanya. L'aplec que es realitza entorn de l'ermita durant el mes d'abril, i ha anat evolucionant al llarg dels anys. D'una banda s'han intentat recuperar les antigues tradicions, però també s'han incorporat noves activitats. Actualment les activitats consten en la pujada a l'Ermita 'corrinyada a l'Ermita', un cop allà es fa un esmorzar de forquilla amb botifarres a la brasa. A les 12 - 12:30 del migdia, té lloc la missa i la ballada de Sardanes. Des de l'any 2016, també es fa una caminada nocturna abans de l'aplec, que puja a Sant Antoni. | 08244-17 | Serrat de la Torrassa, al recinte del Castellnou de Cervelló | Segurament l'origen de l'aplec té a veure amb la recuperació d'una tradició popular anterior. És sabut que la nova capella construïda al segle XVII fou beneïda el dia 27 de juliol de 1664. Aquell dia es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, amb l'assistència del baró de Sant Vicenç, Dalmau d'Ivorra, la seva esposa, Caterina Salbà, i tota la població. El rector de Sant Boi, Francesch Sbert, hi va celebrar una missa, i després es va fer un dinar popular i es va ballar una danseta per part dels jurats Jaume Monner i Domènech Via i pels administradors Maties Campmany i Rafael Julià. Cal no oblidar que l'edifici es va reconstruir de nou a finals dels anys 50 del segle XX per iniciativa popular, per tant sempre ha tingut un valor simbòlic important dins el municipi. Als anys '60 s'hi havien fet acampades i focs de camp. | 41.3697600,2.0026700 | 416593 | 4580285 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisitina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64732 | Can Julià de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-muntanya | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. http://aleixcolonia.com/colonia-guell_can_julia/</p> | XVIII | Reformes el 1788 | <p>La masia de Can Julià està formada per un conjunt de diferents edificis adossats al voltant del cos central, amb un pati al davant, esdevenint un conjunt de cases quasi independents associades a uns terrenys de cultiu. El cos principal és de planta basilical, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula ceràmica àrab. Per sota coberta té una cornisa feta de maó vist, que defineix un conjunt de petits arcs cecs. La façana principal, orientada a sud, està composta a partir de tres eixos verticals. Sobre el central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i dovelles de pedra i, a cada costat, hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres balcons amb baranes de ferro. El central és el de majors dimensions, però tots ells estan definits per llindes i brancals de pedra escairada. A la llinda del balcó central hi ha una inscripció amb els noms 'BALDIRI' i 'JULIAN' separats per la data 1785. Entremig d'aquests balcons hi ha dos rellotges de sol bessons en força mal estat de conservació. Per últim, al pis superior, sobre l'eix central hi ha tres finestres amb arc rebaixat i una a cada costat sobre les obertures de les plantes inferiors. En aquest últim pis, per sobre les finestres i a l'eix central, hi ha les restes del que sembla una politja. A cada costat del cos principal hi ha adossats dos cossos de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula ceràmica a una i dues aigües. En el cos de llevant, a la planta baixa hi ha una porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra. En el primer pis hi ha obertures molt petites, mentre que a la planta superior les obertures són lleugerament més grans i totes tenen ampit. A l'extrem de llevant d'aquest annex s'hi conserven les restes d'una possible garita de guaita o defensa, feta amb maons disposats de cap i base de pedra, que té algunes espitlleres. Probablement havia servit d'element defensiu de la masia en el decurs d'alguna de les guerres del segle XIX. El cos de ponent està força transforma. També té planta baixa i dos pisos, amb obertures petites sense ornamentació. Les façanes encara conserven les restes d'un esgrafiat amb motius geomètrics que tractava el conjunt de forma unitària. Si ens guiem per la llinda del 1788 i les característiques dels esgrafiats, estèticament encaixarien al segle XVIII. Per tant, sembla que en aquest moment es devia fer una reforma important a la casa que va comportar (mitjançant l'esgrafiat i potser també la modificació d'algunes obertures) la unificació de les façanes de tots tres cossos per donar un aspecte senyorial a l'edifici A la part posterior d'aquests cossos encara n'hi ha altres cossos adossats. La finca disposava de mina d'aigua, situada prop de la rotonda que uneix actualment el carrer de Can Julià amb l'Avinguda Lluís Companys o ' Via Cornisa'. La mina alimentava una font (font de Can Julià) amb bassa, ja desapareguda. També a la mina hi havia un canó per evitar les pedregades. Al pati hi havia un safareig on les dones rentaven la roba, encara que normalment ho feien els de la fàbrica.</p> | 08244-18 | Camí de la Torre Salbana, Carrer de Sant Julià, 9 | <p>La masia deu el nom a Rafel Julià, de Sant Esteve Sesrovires, que el 1590 va casar-se amb Joana Archs (propietària del mas Archs de la parròquia de Sant Boi de Llobregat), que després va adoptar com a denominació el cognom del seu marit. Gairebé cent anys més tard, encara es recordava l'antic apel·latiu de la masia, quan el 29 de juny de 1682 se citava a 'Raphael Julia antes archs' en el repartiment que el Comú de Santa Coloma de Cervelló feia entre els veïns de la població pel pagament de la caritat de Sant Roc. Rafel Julià fou el membre de la famíliar més implicat en el territori, participant en la Guerra dels Segadors i la Revolta dels Barretines, però a diferència d'Antoni Soler de la Torre només va ser empresonat una temporada. Durant la dècada de 1660 s'havia significat com un dels membres més actius del Comú o Consell de la Vila de Santa Coloma. El 13 de març de 1662, amb Rafel Via (l'altre jurat de la població) i el rector de la parròquia, mossèn Jaume Mas, va sol·licitar a Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, permís per reconstruir l'ermita de Sant Antoni de Montpedrós. El 7 de maig següent, com a jurat major, va ser nomenat administrador de les obres de reedificació de la capella, juntament amb Maties Campmany, i el diumenge 27 de juliol de 1664 en l'acte de la seva benedicció va tenir el privilegi de ballar una dansa. L'època més puixant del mas Julià va ser la segona meitat del segle XVIII, quan n'era propietari Baldiri Julià. El 1782 hi vivien 20 persones, una quinzena de servei. Tanmateix, a finals del segle XIX en concret i segons el constracte de compravenda el 15 d'abril de 1899, el mas va acabar integrat en la finca Güell. Posteriorment, la casa va ser convent de monges i després es va acondiciar per acollir-hi famílies de la Colònia quan hi arribaven, fins que els era adjudicada nova casa. Tot i així, algunes de les families residents actualment hi han estat des d'abans de la guerra civil. Actualment és propietat de l'INCASÒL.</p> | 41.3646400,2.0251500 | 418467 | 4579695 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Té una mina d'aigua | 119|94 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 64733 | Rellotge de sol de Can Julià I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-est. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, amb frontó i esgrafiat a la paret, s'hi aprecien amb molta dificultat les marques horàries. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-19 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3555200,2.0253700 | 418474 | 4578683 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3254 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 64734 | Rellotge de sol Can Julià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-julia-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical, ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-oest Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, esgrafiat a la paret i ja no s'hi veuen les marques horàries ni cap mena d'ornamentació. Conserva el gnòmon de vareta simple. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-20 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3645000,2.0251600 | 418467 | 4579680 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 6316 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 64735 | Festa de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cirera | <p>https://www.santacolomadecervello.cat/festa-de-la-cirera/</p> | XX | <p>La Festa de la Cirera arrencà l'any 1986 gràcies a l'esforç d'un grup de pagesos i pageses que, amb la intenció de reivindicar la importància de la seva feina, van decidir fer una mostra dels seus productes, amb la cirera com a protagonista. Amb el pas dels anys aquesta festa s'ha anat diversificant i, mantenint la Mostra de la Cirera com a punt central, hi ha afegit altres actes festius i tradicionals. Se celebra entre finals de maig i principis de juny de cada any, i el 2019 se n'ha celebrat la 34a edició. A banda de la venda i degustació de cireres i altres productes agrícoles, al voltant de la festa es generen tota una sèrie d'actes paral·lels que van des del concurs de cartells de la Festa a exposicions, Gastronomia km 0, collida i tast de cireres, tallers familiars, etc. És una festa en la que hi estan representades totes les barriades del poble a través de la presència de les seves associacions en parades al carrer.</p> | 08244-21 | Nucli urbà de Santa Coloma de Cervello | 41.3676500,2.0176000 | 417839 | 4580037 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64735-foto-08244-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64735-foto-08244-21-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 64736 | Festa del Modernisme de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-modernisme-de-la-colonia-guell | https://www.coloniamodernista.cat | XX | La Festa del Modernisme de la Colònia Güell va ser creada l'any 2001. Té lloc al mes d'octubre, i està organitzada per l'Associació la Colònia Modernista, una entitat sense ànim de lucre. En la festa s'hi recreen, amb caire festiu, la vida quotidiana de la Colònia de fa 100 anys. Aquesta recreació utilitza el mètode d'Història Viva mitjançant teatralitzacions al carrer, actuacions musicals, exposicions i altres activitats culturals. Les Festes del Modernisme tenen un fil argumental que varia cada any. L'objectiu és no repetir-se i representar algun fet significatiu des del punt de vista de la història local. Amb aquesta base, es pot extrapolar i fer incursions en aspectes culturals i de caràcter més general. | 08244-22 | Colònia Güell | El Modernisme fou un moviment artístic desenvolupat entre 1890 i el 1910, que pretenia modernitzar Catalunya. Va triomfar perquè hi havia una classe social, la burgesia catalana, enriquida per la industrialització, que hi donà suport, adquirí les obres d'art i en promocionà la construcció en molts casos. A Santa Coloma de Cervelló, la figura d'Eusebi Güell va canviar la seva història quan va tancar el Vapor Vell de Sants i va fer construir una nova fàbrica i la colònia al seu entorn. Més tard demanà a Antoni Gaudí que hi fes la nova església, avui internacionalment coneguda com la Cripta Gaudí de la Colònia Güell. La Festa del Modernisme, doncs, se celebra en un marc incomparable, la mateixa Colònia Güell, tot mostrant de la manera més fidel possible la vida social de principis del segle XX així com el patrimoni arquitectònic industrial que té la Colònia. Però sobretot el que es pretén és contribuir a la preservació de la identitat de la colònia, a la conservació del seu patrimoni i a la cohesió del seu veïnat. Aquesta festivitat ha estat inclosa en el cens de festes locals d'interès turístic, i va ser guardonada amb el premi Josep Maria Jujol de preservació del patrimoni, en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del 2007. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64736-foto-08244-22-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 64737 | Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salbana | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona. PADRÓ, Josep. 14 de juny de 2009. La Torre Salbana de Santa Coloma de Cervelló. PAGÈS I PARETAS, Montserrat. 'Torre Salbana'. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona 1992. P. 416, 417.</p> | XIII-XIX | Reformes als segles XIV-XV i 1896 | <p>Conjunt amb una torre d'origen medieval a la qual s'hi annexaren construccions al llarg del temps. Actualment el conjunt està delimitat per murs de maçoneria i tàpia coronats amb una espècie de cornisa rematada de forma circular a la part superior, i que sobresurt de la línia de paret. En aquest mur, que delimita el pati interior del recinte, hi ha dues bestorres circulars rematades amb merlets que flanquegen la porta d'accés a l'edifici. Aquestes bestorres tenen diverses espitlleres, i la porta feta amb arc ogival de quasi 3 m d'alçada i amb pilastres laterals, conserva la reixa de ferro. La torre fa uns 4 metres de diàmetre interior, i els murs tenen un gruix aproximat de 2 metres. Està construïda amb pedres de mides diverses lligades amb morter de calç, i arriba a una alçada de gairebé 15 metres. Per les obertures exteriors, tot i que s'hi detecten reformes, és evident que la torre tenia a l'interior diferents nivells. Entre aquestes reformes destaca una finestra neogòtica amb guardapols fruit d'una reforma vuitcentista. També hi ha un rellotge de sol. La torre està coronada per una falsa barbacana de maó vist, sostinguda per arcs cecs i merlets. La casa senyorial s'adossa a la torre per la banda de nord-oest. Té una bestorre de base quadrada a la façana principal, amb obertures rectangulars amb guardapols. La resta d'obertures de la mateixa façana, tres al primer pis i tres al segons pis (aquestes més petites) també tenen guardapols. La construcció està feta amb pedra i totxo, però completament arrebossada, amb incisions que imiten un carreuat de pedra. En aquesta mateixa façana, a la bestorre, hi ha un escut d'armes esculpit en pedra. L'escut pròpiament dit està inclinat a l'est, és quadrat amb punta apuntada i té una àliga amb la mateixa inclinació esculpida al centre. El conjunt està envoltat per fulles i timbrat per un casc. Al sobre i dins d'una banda s'hi llegeix 'Torre Salbana'. A la façana nord-oest hi ha unes finestres d'arc de mig punt que defineixen el que havia estat una galeria al segon pis. La resta d'obertures són rectangulars sense ornamentació de cap mena.</p> | 08244-23 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la Colònia Güell. | <p>La Torre Salbana té l'origen en l'anomenada torre d'Eles, documentada l'any 992 i situada dins del terme del castell de Cervelló. Segons Montserrat Pagès, aquella fortificació devia tractar-se d'un cos de planta quadrada bastit amb aparell d'opus spicatum, al que possiblement pertany el pany de paret de l'ala oest de l'edifici. Aquesta construcció és precedent a la torre de planta circular actual, que va ser bastida al segle XI, com les de Benviure (Sant Boi de LLobregat) i de Coaner (Sant Mateu de Bages). Formava part de la línia de frontera de la vall baixa del Llobregat, juntament amb els castells de Castellví de Rosanes, d'Eramprunyà (Gavà) i de Cervelló i les veïnes torres del Llor i la de Benviure (a Sant Boi de LLobregat). Lluís Monjas explica que l'any 1156 ja tenia terme propi, anomenat de Cort, o Sacort, per Pere Cort, feudatari dels Cervelló. Després, la quadra de Sacort va passar d'aquella família a mans dels Castellbell (inici del segle XIV), a Pere Bosc, escrivà reial, i els seus descendents (fins 1389 o 1390), a Pere Sacalm, doctor en lleis i vicecanceller del rei, i a Joan Jordà, doctor en drets, que n'era propietari el 1504. Unes cinc dècades més tard, els senyors de Salbà, del castell de l'Albà (Aiguamúrcia, Baix Camp), va adquirir la propietat i li van donar nom, mitjançant el casament de Pere de Salbà amb Elisabet-Joana de Montmany, senyora de la torre de Sacort. Els successors d'aquesta família, que es van emparentar amb altres nissagues ennoblides, van mantenir la propietat durant més de quatre segles. El 5 d'abril de 1896, l'Ajuntament de Santa Coloma va concedir a Ramon de Sarriera i Vilallonga, marquès de Barberà i de la Manresana i propietari de la finca 'permiso para construir un portal y cercar la propiedad que posee en este término municipal conocida con el nombre de 'Torre Salvana'. Tot seguit, es van emprendre les obres, que també van afectar l'antiga torre i el casal que s'hi adossa, format per quatre ales entorn d'un pati. Per tant fou al segle XIX, quan es va unificar el conjunt per remarcar amb refaccions neomedievals per donar-li un aire de castell El 1973, Sixte Pers, Josep Segura i Josep Maria Ballesteros, aparellador municipal de Santa Coloma, van comprar la finca al marquès amb la intenció d'urbanitzar-la, refiant-se que l'Ajuntament requalificaria els terrenys, cosa que no va permetre la Comissió Provincial d'Urbanisme. Després, des dels anys 1980, el conjunt monumental ha sofert un progressiu deteriorament, que ha deixat el casal en estat gairebé ruïnós, i ha anat passant a mans de diferents propietaris. En la dècada de 1990, va ser adquirit per un aristòcrata italià, que va aconseguir una subvenció europea per reconstruir-lo, tot i que, finalment, no es va decidir a fer-ho. Poc després, ho va comprar un grup inversor de Sant Boi de Llobregat per tal d'especular i, tot i que en els darrers anys hi ha hagut algunes propostes per recuperar l'edifici cap no s'ha concretat.</p> | 41.3659000,2.0287700 | 418771 | 4579832 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64737-foto-08244-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64737-foto-08244-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64737-foto-08244-23-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Torre d'Eles | 92|98|116|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 64738 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-13 | http://www.joanpascual.com/projectes/casa-consistorial-i-urbanitzacio-a-santa-coloma-de-cervello/ | XX | L'edifici fou construït a finals del segle XX substituint l'antic Ajuntament ubicat al nucli antic. | Edifici de planta quadrangular i uns 2000m2 de superfície situat en un dels eixamples que prolonguen el nucli antic del municipi. Correspon a una construcció d'estil modern, feta amb cubs de formigó gris definint línies rectes i sòbries. Els cubs de formigó estan disposats a diferents alçades, adaptant-se a la topografia del terreny, i s'alternen amb grans finestrals amb perfils blancs. De fet, l'edifici està format per dos cossos juxtaposats. | 08244-1 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 1997 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Pascual i Ramon Ausió, Arquitectes | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 64739 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-0 | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XIX | Reformes durant dècades de 1890 a 1910, 1929-1930 i segona meitat del segle XX. | Edifici de planta quadrangular d'uns 130 m2 de superfície i dues plantes, amb coberta de dues crugies de teulada de ceràmica àrab. Situat al nucli antic del municipi, l'accés principal és des de la Plaça de la Constitució, on hi ha les dues portes d'accés. Totes les obertures de la planta baixa, incloses les portes, són rectangulars i estan rematades a la part superior amb arc rebaixat, mentre que les del pis superior, finestres i balcons, són rectangulars. Totes elles estan definides per un engruixit dels seus límits, fet d'obra, que sobresurt de la línia de façana i que ressalta les seves proporcions. Les finestres són de fusta pintada en blanc, i la barana dels balcons, la façana principal així com les obertures del carrer de l'església, són de forja. Per últim, en destaca la cornisa correguda feta de maó vist disposat a trencajunt, formant arcuacions cegues sobre permòdols a totes les façanes excepte la de ponent. A la façana principal hi ha 15 arcuacions i 22 a les altres. Entre els arcs, i en negatiu (és a dir inserit a la façana), hi ha obertures romboïdals amb forma de creu al centre que permeten la ventilació. | 08244-2 | Plaça de la Constitució, 1 | Santa Coloma de Cervelló antigament no tenia un edifici propi com Ajuntament, i sembla que durant el segle XVI es reunien a l'Església de Santa Coloma, i al segle XVII a la rectoria. En la primera acta de sessió del ple de l'Ajuntament conservada, del dia 17 d'agost de 1844, es menciona que els membres del consistori es van reunir 'en la sala consistorial de este Pueblo', que devia continuar sent encara la rectoria. El 1855, en concret el 30 de març, l'alcalde Francesc Mitjans, en un ple de l'Ajuntament acorda amb la resta de membres construir la Casa Consistorial del municipi, proposta acceptada per tots els presents. Per tal d'endegar i coordinar el projecte es creà una comissió composta pel mateix alcalde, així com Pere Cardona, Miquel Pascual, Jacint Llonch i el secretari, amb facultats per dirigir les obres, formar el pressupost i el seu repartiment entre els contribuents. Es va resoldre edificar-la en un terreny de Salvador Caldés, de la masia Can Caldés, que va cedir-lo a canvi de cobrar-ne 80 rals anuals de cens. Després de la seva construcció a l'última dècada del segle XIX i les dues primeres del segle XX, s'hi van fer algunes reformes i reparacions (1896 i 1921), canvis en la fusteria (1902 i 1912). Durant la primera meitat del segle XX, 1929 i 1930 es van fer reformes a l'interior, dirigides per l'arquitecte municipal, Francesc Berenguer i Bellvehí, fill de Francesc Berenguer i Mestres, ajudant de l'arquitecte Antoni Gaudí en edificis com ara la Cripta de la Colònia Güell.Francesc Berenguer i Bellvehí també fou autor de diversos edificis, avui catalogats, dins la Colònia. Segons l'inventari de béns de propietat municipal del 1971, aleshores l'estat de conservació de l'edifici ja era deficient i la planta baixa estava destinada a escola de nenes i a consultori, i el pis a habitatge de la mestra i a dependències municipals. Finalment, l'any 1997 es va produir el trasllat de l'Ajuntament a l'edifici actual, d'obra nova. | 41.3670100,2.0153700 | 417652 | 4579968 | 1855 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64739-foto-08244-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64739-foto-08244-2-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.