API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
99231	Masoveria d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-despiells	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	En estat d'abandonament.	<p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal amb celler i annexos agrícoles. Consta de planta baixa i pis, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, presenta refaccions respecte a la construcció històrica. L’entorn era enjardinat i l’entrada principal a la casa s’ubica a la façana sud, on unes senzilles columnes de maó vist, sustenten una teuladeta de teula àrab, que cobreixen un gran portal d’accés a la casa. Als costat hi ha dos grans finestrals tancats amb reixes simples de ferro.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es disposen, simètricament, tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades en motllures rectilínies i l’única decoració de la façana són dues faixes horitzontals entre els dos pisos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des de l’interior es pot accedir als annexes inferiors de la casa: el celler i els magatzems. També hi ha una part de la casa que és subterrània amb accés a través d'unes escales que arriben fins a un pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de la casa destaquen les naus de paredat comú, pedra i morter, i embigats de fusta que sustenten llates i teules. Aquestes naus són els cellers que conserven diferents cups i els espais propis d’elaboració de vi. En una de les parets hi ha la data escrita de '1865'. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El perímetre de la finca queda tancat per un mur d’obra. L’accés principal es situa a llevant, on una porta metàl·lica coronada amb un capçal de forja de ferro, mostra les inicials: MDV, ADS i MRD (Manuel Domènech Vinyals, Assumpta Domènech Solà, i Mercè Rossell Domènech, respectivament), tres membres de tres generacions de la nissaga familiar dels Domènech. També té la data “1879” inscrita a la porta.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-107	Barri d'Espiells, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>A l’entorn de la casa pairal de Cal Domènech neix el nucli d’Espiells a finals del segle XIX i començament del XX, entorn de la qual s’instal·laven els pagesos que treballarien les seves terres amb diferents tipus de contracte depenent del moment històric. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Manuel Domènech Vinyals (1835-1904) era descendent de la nissaga Vinyals del Puig d’Esparraguera, propietaris de finques al Vallès, Anoia i Penedès. Va ser l’últim hereu d’aquesta branca familiar, i a la vegada, hereu per part del pare de la finca d’Espiells, on s’assentaria. Va ser ell qui el 15 d’octubre de 1887 va detectar el primer cep fil·loxerat al terme municipal de Sant Sadurní, precisament a la finca familiar d’Espiells.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era l’avi de Mercè Rossell Domènech, qui realitzaria la donació de la finca amb l’objectiu de crear una escola de vitivinicultura, per tal d’oferir al sector vitivinícola una formació professional de qualitat en aquest camp. Així, la Diputació de Barcelona, a instàncies de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es va fer càrrec de la finca, i va construir l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech (1985-1987).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Avui dia, la casa pairal, el celler i els antics annexos agrícoles, formen part del conjunt de l’escola.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4400900,1.8108100	400655	4588295		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99231-1-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99231-2-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99231-p1110524.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Tot i estar citat a l'inventari de masies i cases rurals del POUM com a Masoveria d'Espiells, l'immoble era conegut històricament com Cal Domènech o ca les Mestresses.Actualment l'escola està adscrita a l'INCAVI del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99232	Cal Benach	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benach	<p><span><span><span>PUJADÓ, Judit (2006). Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble. Biblioteca Serra d’Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A.; n. 1 edició.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Es tracta de dues naus contigües amb una teulada a dues vessants cadascuna i amb el carener perpendicular a la façana principal. Van ser construïdes utilitzant la combinació de paredat de maçoneria i elements de maó, característic d'edificis fabrils de finals del segle XIX i començament del XX. La composició de les façanes varia en cada nau, però ambdues mantenen una marcada simetria en la distribució de les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal compta amb un portal més gran, format per tres arcs rebaixats concèntrics emmarcats amb maons disposats en sardinell, un recurs decoratiu. A la resta del primer pis, s’obren tres finestrals enreixats, també emmarcats amb maó. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis destaca un gran finestral d’arc rebaixat, segmentat per pilars, que segueix l’ús del maó com a element decoratiu. A partir d’aquest element es disposen franges decoratives horitzontals del mateix material.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre nau presenta els mateixos elements arquitectònics, però amb un portal de dimensions més reduïdes i les finestres laterals actualment tapiades. Al primer pis, es conserven tres grans finestrals similars als de la nau principal.</span></span></span></p>	08240-108	c. d'en Torres i Bages, 7.	<p><span><span><span>L’empresa ‘Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas’ es dedicava sobretot a la fabricació de tractors eruga. L’origen d’aquesta empresa es remunta a la dècada de 1920, quan la família Busquets va iniciar la fabricació de segadores mecàniques motoritzades Quan va esclatar la Guerra Civil va ser cooperativitzada pels seus treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La producció de l’empresa Maquinària Moderna, convertida el 1937 en la Fàbrica Z, es va centrar inicialment en l’adaptació dels tractors eruga en vehicles aptes per a la guerra. Així, es construirien carros de combat i es repararien carros que la República havia adquirit de la URSS. També blindava camions Chevrolet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt era conegut com a Can Benach, tot i que era propietat de la família Busquets de Sant Sadurní. Benach i Torrents era un dels dos enginyers que van portar el projecte endavant un cop començada la guerra. Aquest </span></span></span><span><span><span>enginyer va conviure inicialment amb la nova administració republicana, forçat més per les circumstàncies que no pas per la identificació ideològica amb la causa, però va desaparèixer sobtada i misteriosament al cap d’uns mesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al final de la Guerra Civil va ser desmantellada, traslladant-se la maquinària a Bescanó (Gironès) per iniciativa de l’alcalde anarquista Josep Casas Borràs. El 22 de gener de 1939 pilots nazis de Junkers van deixar anar 3 bombes sobre el casc urbà de Sant Sadurní, mentre altres avions bombardejaren les afores. Les bombes van caure als carrers Montserrat (prop de cal Montardit), al carrer Marc Mir (prop de la Fonda Neus) i en un solar prop de l’Hospital. L’edifici de la fàbrica segueix intacte sent avui en dia magatzem de la cava Juvé i Camps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser un dels dos refugis antiaeris existents a Sant Sadurní, juntament amb el de la Plaça Era d’en Guineu.</span></span></span></p>	41.4242400,1.7903800	398923	4586559	1930	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99232-p1110180.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99232-p1110181.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Avui dia, Cal Benach es conserva com a testimoni del passat industrial i bèl·lic de Sant Sadurní d'Anoia.	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99233	Can Prunamala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prunamala	<p><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Masia aïllada formada per un edifici principal i diversos cossos de planta quadrangular que delimiten la finca a la part posterior juntament amb una tanca perimetral, generant patis interiors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés es fa pel costat de llevant, a través d’una portalada emmarcada amb maons i coronada per una teuladeta d’una sola vessant. En aquest punt es poden observar els murs de tanca, construïts amb tàpia mitjançant la tècnica de l’encofrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal és una remodelació de l’antiga masia, i al cadastre consta una reforma datada l’any 1970. Aquest cos presenta planta baixa amb sòcol i dos pisos, coberts amb teulada de doble vessant perpendicular a la façana principal. Una faixa de maons separa visualment la planta baixa del primer pis. Les entrades a la masia —una porta i un portal rectangular— s’ubiquen a la façana orientada al pati interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos frontis principals (sud i est) mostren una composició simètrica. Al primer pis, hi ha tres obertures rectangulars amb muntants de maó i llinda a sardinell, protegides amb reixes de barrots simples disposats en forma radial (només a la façana de llevant). Seguint el mateix eix de simetria, i alineades amb les obertures del primer pis, es troben tres finestres geminades d’arc de mig punt, amb els maons també col·locats a sardinell.</span></span></span></p>	08240-109	Prunamala, al costat del torrent de Prunamala.	<p><span><span><span>Josep Madurell Vinyals (1832-1909) es traslladà a Sant Sadurní d'Anoia l'any 1859 on va construir la casa Madurell al carrer de l’Església 10-12. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Exercí d'alcalde en diverses ocasions i president del Casino Sadurninenc (1883). Durant la construcció del ferrocarril, i per les mesures d'ordre que adoptà, se li concedí l'ordre d'Isabel la Catòlica. </span></span></span></p>	41.4227200,1.7698500	397205	4586415		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99233-p1120581.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99233-p1120586.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99234	Torre de la Pubilla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-pubilla	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt aïllat d’edificis propis d’un mas. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cos de l’edifici pairal presenta planta irregular amb la teulada a una vessant. Consta de planta baixa i pis, i la façana té una composició simètrica. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada central amb d’arc de mig punt i muntants de carreus de pedra i dovellat. A banda i banda del portal hi ha finestres d’arc de mig punt emmarcades en maó disposat a sardinell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquest tipus d’obertura es repeteix al pis superior, on destaca un balcó sense voladís amb la barana de ferro forjat corbada, decorada amb motius geomètrics, les inicials “JF” i l’any en números romans 'MDCCCLV'.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana es tanca amb un ràfec de biguetes motllurades. Les cantonades de l’edifici mostren carreus ben escairats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’entorn d’aquest edifici s’hi adossen d’altres construccions per totes les bandes, excepte per sud-oest, on hi ha un espai enjardinat. Destaca, per la seva magnitud, l’edifici utilitzat històricament com a celler.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-110	Disseminat Torre de la Pubilla. Extrem sud del municipi, límit administratiu amb Subirats.	<p><span><span><span><span><span><span>La masia es documenta com ja existent, l‘any 1771. La data de 1804 és d’una reconstrucció.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4114800,1.7897800	398853	4585144	1804	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99234-p1120833.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99234-p1120840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99234-p1110192.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99234-p1120841.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98\|119\|94	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99235	Ca la Remei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-remei	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos. La teulada presenta el carener paral·lel al carrer. La façana mostra una composició simètrica de tres eixos verticals, amb un predomini de les línies rectes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa compta amb dos portals d’entrada i una finestra amb reixa de ferro forjat. A la part posterior de l’edifici hi ha un pati i alguns horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis destaca una balconera amb barana de ferro forjat, formada per tres obertures motllurades, amb trencaaigües de volada destacada i estètica clàssica, decorats al centre amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, les finestres estan separades per columnetes de fust rodó i capitell, tot amb un marcat regust clàssic. Per sobre, una cornisa motllurada dona pas a un capcer de formes sinuoses, embellit amb garlandes i pinacles amb boles de coronament, característiques pròpies de l’estil noucentista.</span></span></span></p>	08240-111	c. Can Catassús, 21.	<p><span><span><span>La tradició oral diu que la casa es va fer el 1925 (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></p>	41.4427100,1.7970500	399509	4588602	1925	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99235-p1120695b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99235-p1120700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99235-p1120702.jpg	Inexistent	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	També coneguda com a Cal Joan del Badó.	105\|106\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99236	Cal Barber / Cal Joan del Badó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-cal-joan-del-bado	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' . A Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 66</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i teulada amb el carener paral·lel al carrer. La façana, de llenguatge clarament modernista, presenta una composició perfectament simètrica, estructurada en tres eixos verticals. A la planta baixa, s’hi disposa el portal d’entrada flanquejat per dos finestrals amb baranes de ferro forjat de formes helicoïdals i motius florals decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis destaca un balcó corregut amb la mateixa tipologia de baranes. Els barrots, corbats cap a la part inferior, generen un efecte de volum. Les obertures estan emmarcades per motllures voluminoses i ornamentació floral d’estil exuberant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis es repeteix el balcó corregut, amb la particularitat que la llosa es redueix a la zona central, aportant dinamisme i ritme visual al frontis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es corona amb un capcer esglaonat, amb el tram central més elevat, decorat amb tres florons centrals i una franja de boles ornamentals. Quatre pinacles accentuen la verticalitat i completen la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La textura de la façana és rugosa, amb peces encoixinades que aporten relleu i profunditat al parament.</span></span></span></p>	08240-112	c. Can Catassús, 7.	<p><span><span><span>Casa construïda en la primera dècada del segle XX per Josep Samsó i Roig (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></p>	41.4434200,1.7973900	399539	4588681	1923	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99236-p1120712.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99236-p1120713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99236-p1120714.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			105\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99237	Cal Canalets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalets		XX		<p><span><span><span>Habitatge unifamiliar aïllat de concepció contemporània, organitzat a partir de la combinació de diversos volums adossats que conformen una planta en forma de T. Els diferents cossos presenten alçàries desiguals que responen tant a criteris funcionals com compositius. El cos central es cobreix amb una teulada de dues vessants, mentre que els volums laterals s'articulen amb cobertes planes en un dels extrems i amb una sola vessant a l'altre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació es desenvolupa principalment en planta baixa, però la major alçada del volum central permet la disposició d’un espai de golfes, delimitat per una cornisa que diferencia els dos nivells de manera clara i estructurada. Les obertures són de geometria rectangular i presenten motllures senzilles a la façana oest. </span></span></span></p>	08240-113	Urbanització les Trioles, parcel·la 2.		41.4294500,1.7911900	398999	4587137	1986	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				45	1.1		3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99238	Jaciment arqueològic de la construcció de Vilarnau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-construccio-de-vilarnau	<p><span><span><span>DDAA. (2015). Un Penedès poc conegut 36 anys després. Exposició homenatge a Joan Virella. AE Atalaia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.</span></span></span></p>		Només resten alguns pany de murs en procés d'enrunament.	<p><span><span><span><a>El jaciment arqueològic de Vilarnau, situat a uns 40 m. del costat esquerre del riu Anoia, conserva en planta un recinte rectangular d’uns 15 x 3,1 m. D’aquestes parets només se’n conserven poques filades de pedres, a excepció de dos petits panys paral·lels que conserven aproximadament 1,5-2 m. d’alçada. Els murs fan uns 60 cm de gruix, i tenen una fàbrica constructiva de blocs irregulars, disposats en alguns casos en filades, tot lligat amb argiles, i recobert per una fina capa de morter de calç, conservada en alguns punts. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment va ser objecte d’una prospecció arqueològica l’any 2006 dins del projecte d’investigació '<em>Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008</em>'. Es van detectar un fragment de ceràmica comuna reductora i un fragment de ceràmica vidrada (invarque.cultura.gencat.cat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar que a 15 m. al nord-oest del recinte es troben les restes molt degradades d’un possible cup, amb la presència de rajoles groguenques i alguna resta de mur indeterminat. </span></span></span></p>	08240-114	Riba esquerra del riu Anoia, entre les instal·lacions de les caves Codorniu i el polígon industrial Molí del Racó.	<p><span><span><span><a>Es tenen molt poques dades referent a l’origen de l’edificació, tot i que s’apunta a un origen medieval, tractant-se potser d’una fortalesa tardana. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L’indret de Vilarnau apareix en un document de l’any 1196, i posteriorment se citen diversos propietaris entre els segles XIII, XIV i XV. L’any 1386 es documenta la construcció d’una capella dedicada a Sant Antoni i posteriorment </a></span></span></span>una altra dedicada a sant Bartomeu.E<span><span><span><a>l possible castell seria propietat dels Guanecs (segle XV) i dels Masdovelles, al segle XVII (BOCH, 2021 lafurapenedes.cat). </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L’any 1968 encara conservava diversos murs amb algunes filades d’<em>opus spicatum</em>, actualment desapareguts (DIVERSOS AUTORS, 2015).</a></span></span></span></p>	41.4339400,1.8012000	399842	4587624		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99238-96-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99238-96-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99238-96-3.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			94\|85	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99239	Roure de Can Codorniu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-codorniu			L’any 2016 l’arbre va morir, però les restes es mantenen al seu lloc original, i continua tenint un gran simbolisme pel territori.	<p><span><span><span>El roure de Can Codorniu és un dels roures més emblemàtics de Catalunya, i un dels primers arbres declarats monumentals l’any 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure és mort des del 2016, i actualment es conserva part del seu tronc i de les seves branques principals en forma d’escultura, per rememorar la importància i la simbologia de l’element. Situat a la plaça d’accés a les caves Raventós i Blanc, era probablement l’exemplar més conegut de <em>Quercus </em>x<em> cerrioides</em> a Catalunya, amb una alçada de 17 m, una capçada mitjana de 28,5 m d’amplada i una volta de canó de 5,22 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2009 ja patia importants malalties, fins que un temporal el va tombar el 10 d’abril de 2009, però el fet que una part del tronc encara estigués lligat a les arrels va propiciar que seguís rebrotant algunes primaveres més. Tot i els esforços fets per les caves Raventós Blanc i per la Generalitat de Catalunya per revifar-lo, l’any 2016 va deixar de rebrotar. </span></span></span></p>	08240-115	Plaça del Roure, s/n.	<p><span><span><span>No s’han realitzat estudis per datar la longevitat del roure, encara que els autors estan d’acord a situar-la en uns 350-550 anys aproximadament. L’arbre té presència en diversos documents oficials de Can Codorniu. </span></span></span></p>	41.4340000,1.7957100	399384	4587637		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99239-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99239-115-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Simbòlic	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99240	Cal Solà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-3	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, d'una crugia estructurada en planta baixa i un pis. La coberta, de teula àrab, és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. Destaca pel seu llenguatge modernista. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, amb un revestiment que imita carreus col·locats trencajunts. El portal de la planta baixa ocupa quasi bé tota l’amplada de la casa i es compon de dues portes laterals i enmig un aparador, situats en plànols diferents. El portal s’emmarca en un revestiment de color rosat d'angles arrodonits.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis destaca el balcó de llosa motllurada i forma sinuosa irregular. El balcó es tanca amb una barana de ferro forjat, bombada i decorada, de barrots helicoïdals i ornaments florals. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquest pis està orlat per elements motllurats de gust clàssic, decorats amb ornamentació floral d’estil modernista. A la part superior i centrat del frontis, hi ha el capcer circular, que inclou una motllura amb la data “1909”.</span></span></span></span></span></span></p> <p>D<span><span><span><span><span><span>arrera, en un segon plànol, hi ha una construcció moderna. També té un pati posterior.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-116	c. Sant Antoni, 17.	<p><span><span><span><span><span><span>La casa es troba situada en l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní. És un exemple de com el Modernisme no es va limitar a edificis singulars d'una certa categoria, sinó que va integrar-se en construccions de caire més popular.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4238200,1.7869600	398637	4586517	1909	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99240-p1110657.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99240-p1110658.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99240-p1110660.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			105\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99241	Habitatges del carrer Sant Antoni 29-31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-sant-antoni-29-31	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Es tracta de dues finques entre mitgeres, tipològicament similars, compostes per planta baixa, dos pisos i terrat. Ambdues es coronen amb una barana d’obra sobre una cornisa motllurada que recorre tota l’amplada de la façana. </span></span></span><span><span><span>Les dues façanes comparteixen una balconada correguda al primer pis, amb una barana de ferro forjat decorada amb motius de volutes, que aporten ritme i lleugeresa al conjunt. Les obertures dels balcons són senzilles i emmarcades amb pintura d’un to contrastat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de l’edifici número 29 presenta una composició simètrica a partir d’eixos verticals. Aquesta simetria es veu alterada a la planta baixa per la presència d’un local comercial, que trenca la continuïtat compositiva. Als pisos superiors, les obertures es disposen de manera ordenada, amb un balcó i una finestra (una d'elles tapiada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la façana del número 30, l’organització de la planta baixa inclou una porta d’entrada lateral, situada a l’esquerra, i un finestral amb reixa de barrots, pròpia de la tradició constructiva urbana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt exemplifica un model d’arquitectura domèstica urbana d’estil popular, caracteritzat per una composició senzilla i funcional, però enriquida amb detalls ornamentals puntuals.</span></span></span></p>	08240-117	c. Sant Antoni, 29-31.	<p>L'immoble s'identifica en una fotografia de 1910.</p>	41.4237500,1.7866300	398609	4586509		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99241-p1110676.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99241-p1110677.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99241-p1110679.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99242	Casa Bagués	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bagues-0	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 69.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta semisoterrani, entresòl, dos pisos i terrat. La façana, de composició simètrica, combina elements decoratius modernistes i noucentistes, articulats amb voluntat de crear una imatge unitària d’inspiració historicista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa s’ubica el portal d’accés, resolt amb un arc escarser i emmarcat per motllures que simulen carreus, flanquejat per dues peces que sobresurten del pla de façana a manera de falsos pilars. Aquests elements, juntament amb les mènsules decorades, suporten la tribuna de la primera planta. Aquests pilars es repeteixen també als extrems de la façana, emmarcant dos finestrals amb angles arrodonits, protegits amb baranes de ferro forjat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret més distintiu és la tribuna central de la primera planta, un element poc comú dins del context arquitectònic de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta tribuna es defineix per la presència de quatre columnes cilíndriques sobre pedestals, amb capitells dòrics, que sostenen un fris i una cornisa, i donen pas a un balcó amb balustrada a la planta superior. Als laterals de la tribuna, sobre una llosa contínua, s’obren balcons rectangulars amb baranes de ferro.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons laterals adopten una forma semicircular amb balustrada, i es decoren amb motllures florals sota la llosana. Les obertures d’aquest pis presenten motllures ornamentals amb detalls vegetals d’inspiració clàssica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició es corona amb una cornisa superior i un capcer de perfil ondulat, on es pot llegir, en una motllura central, la data “1925”. Al damunt del terrat s’alça una estructura singular: un pavelló ovalat, configurat com una glorieta, amb columnes clàssiques que sustenten una cúpula revestida amb ceràmica de colors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons (ROSSELLÓ, 1978), el projecte incloïa interessants obres de guixeria de l'escultor i enguixador Casanovas, arrambadors de ceràmica vidriada, interessants peces d’ebenisteria, mosaics clàssics i altre peces d’arts aplicades.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-118	c. Sant Antoni, 75.	<p><span><span><span><span><span><span>Josep Ros i Ros (1885 -1951) fou un arquitecte català titulat l’any 1911. Va esdevenir arquitecte municipal, de molt municipis, a Sant Sadurní d'Anoia va estar entre 1932-1944. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva obra, tret de l'eclecticisme inicial d'algunes obres, sempre es va moure a cavall entre el modernisme i el noucentisme.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4236200,1.7850600	398478	4586497	1925	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110705.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2025-08-04 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Ros i Ros (arquitecte)	També coneguda com casa Silvestre i casa Pere Raventós. L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la recull amb el nom de casa Baqués.	105\|106\|116\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99243	Casa Botet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-botet	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa situada en cantonada, entre mitgeres de planta baixa, tres pisos i terrat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal dona al carrer Raval i presenta una simetria perfecta. A banda i banda, dues bandes verticals en relleu recorren els costats, contrastant amb el revestiment de la resta de l’edifici. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa ha perdut els elements originals i actualment mostra un gran finestral o aparador d’un local comercial. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al primer pis destaca una balconera correguda a tota la façana, amb llosana motllurada, i barana de ferro forjat decorat amb motius florals i geomètrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors disminueixen la mida de les obertures a mesura que pugen, atorgant la sensació de lleugeresa. Els balcons del segon i tercer pis s’individualitzen.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a la façana del carrer Josep Anselm Clavé, aquesta <span><span><span><span><span><span>ve definida per les múltiples finestres que s’obren als pisos, així com les entrades conservades amb muntants i llindes de carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08240-119	c. Raval, 44.		41.4241700,1.7834100	398341	4586560		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99243-img7716.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99243-img7726.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99243-img7728.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-08-04 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta amb una adreça errònia: c. Raval, 44.	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99244	Casa dels Avis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-avis		XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici d’equipaments que es troba al recinte de l'Hospital Fundació Ferrer i Sallés. Es tracta d’un volum de caràcter funcional, propi de l’arquitectura institucional de la dècada dels vuitanta. Connecta a l’edifici històric de l'hospital a través d'una passarel·la elevada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici està delimitat per una tanca de pedra perimetral. L’edifici s’articula en planta de en forma gairebé d’una L oberta. Consta d'un semisoterrani, planta baixa, dos pisos i coberta plana. Les façanes estan arrebossades amb tonalitat clara.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de les obertures respon a una distribució regular i repetitiva, amb balcons integrats a la façana, amb barana metàl·lica, que aporten llum i ventilació natural als espais interiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part posterior, s'obre un pati enjardinat amb arbrat.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-120	c. d'en Torras i Bages, 16.	<p><span><span><span><span><span><span>Construït l’any 1983, és un testimoni de l’arquitectura pública de l’etapa democràtica inicial. La seva construcció s’emmarca en un moment de creixement dels serveis socials municipals i d’atenció a la tercera edat. Per a la construcció de la Casa dels Avis es va haver d'enderrocar, l'any 1984, un edifici d'una planta. Aquest edifici s'havia adossat a la façana sud de la capella l'any 1914 i funcionava com Escola Professional i Domèstica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal va passar a mans de l’Ajuntament a principis de l’any 2014, després que la Fundació Pinnae, entitat que gestiona l’obra social de l’antiga Caixa Penedès, anunciés la seva decisió de desvincular-se de la gestió dels equipaments de gent gran de l’entitat.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4236400,1.7908700	398963	4586492	1983	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99244-p1120189.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99244-p1120191.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99245	Casa Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mas-0	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de dues crugies, formada per planta baixa i pis amb coberta de teula àrab, excepte la part davantera, on hi ha un terrat. A banda i banda de l'edifici presenta bandes verticals amb decoració de muntants i pilastres clàssiques a la part superior, que formen part d’un capcer esglaonat d’obra de formes sinuoses, que juntament a una barana, tanquen la terrassa. La decoració és de gust noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és de composició simètrica, amb planta baixa amb dues grans obertures: el portal d’accés i un finestral protegit per barana de ferro. A la primera planta destaca la balconera, sustentada per grans cartel·les i amb les obertures amb els angles arrodonits.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-121	c. de la Diputació, 36.	<p><span><span><span><span><span><span>La Casa Mas es troba situada al tram inferior del carrer de la Diputació, un dels eixos de l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní. Aquest segon es va urbanitzar entre 1929 i 1936, i el llenguatge utilitzat en la major part de les obres és el noucentista (IPAC).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4228200,1.7896900	398863	4586403		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110075.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110078.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110076.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99246	Casa Moliner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-moliner	<p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, coberta de teula àrab. Consta de dues crugies i s’aixeca a l’eixample noucentista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta tres obertures: dos portes d’accés i portal per local comercial, totes les obertures tenen motllures simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera planta té un revestiment diferent, que imita carreus disposats a trencajunts. Hi ha una balconera amb barana de barrots simple i les obertures estan motllurades. A les cantonades s’hi disposen unes plaques a manera de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sobre la cornisa, la façana es corona amb elements decoratius noucentistes, com la balustrada i els gerros de coronament.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-122	c. Pi i Margall, 6.	<p><span><span><span><span><span><span>La Casa Moliner, construïda per Francesc Folguera l'any 1933, es troba situada en una zona d'eixample noucentista de Sant Sadurní.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (1891-1960), va realitzar diferents obres el centre històric de la vila, així com el projecte d’ampliació del cementiri (CUBELES, 1991). Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional. Executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista. Formà part del GATCPAC (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4245700,1.7834100	398341	4586604	1933	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99246-p1120148.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99246-p1120149.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99246-p1120150.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Folguera i Grassi (arquitecte)		106\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99247	Casa Raul Mir	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raul-mir-0	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 41.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i terrat. La façana principal destaca per una composició simètrica de gran sobrietat. Les obertures es disposen en quatre eixos verticals. Els cossos laterals quedem individualitzats per les falses pilastres que recorren tota el frontis verticalment. Els balcons sense volada dels pisos redueixen la seva mida en cada pis. Aquests obertures quedem emmarcades amb motllures senzilles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren portals d’arc rebaixats per locals comercials. Al cos central s’obre el portal d’accés als pisos, al costat d’un finestral enreixat. </span></span></span></p> <p>A la primera planta d<span><span><span>estaca la balconera amb llosana de pedra sustentada per mènsules, baranes de ferro, i obertures decorades amb frisos d’estètica classicista. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis, els dos balcons són de poca volada i per sobre es situa la balustrada del terrat que culmina la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa s’obre al carrer paral·lel, Provença, mitjançant un pati amb mirador i una galeria porxada.</span></span></span></p>	08240-123	c. del Raval, 10.	<p><span><span><span>La casa fou propietat d'una branca de la família Mir. Un dels seus membres destacats, Rafael Mir i Deàs, cosí de Marc Mir Capella, visqué al Raval fins a l’any 1911, quan es traslladà a Barcelona. Va ser propietari del Mas Solans i d’una fàbrica de sabó situada al carrer Sant Pere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compromès amb la vida cultural i política del moment, fou un dels fundadors del Centre Català de Sant Sadurní l’any 1886, i va participar activament en les iniciatives impulsades per la Unió Catalanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Estretament vinculat al món vinícola, va col·laborar en les comissions dedicades a la lluita contra la fil·loxera, i va tenir un paper destacat en l’organització del Congrés Vitícola. El seu interès per una agricultura moderna i eficient el portà a redactar diversos articles divulgatius, una tasca que recolliria i ampliaria el seu fill, Raúl Mir, qui es va encarregar de la direcció de diverses publicacions especialitzades (POUM, 2010).</span></span></span></p>	41.4241000,1.7847200	398450	4586551		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99247-p1110876.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99247-p1110878.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99247-p1110881.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			102\|116\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99248	Caves Castellblanch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-castellblanch	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt industrial dedicat a l’elaboració de vins escumosos. Els dos edificis principals són els dedicat a oficines i el celler.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les oficines, que donen a la rambla de la Generalitat, estan formades per un edifici d'un cos rectangular de dos pisos i un cos annexat longitudinal d'un pis. Construïts amb formigó i maons, el cos de dos pisos presenta una porxada de columnes que sustenten el pis superior, fet de mòduls motllurats disposats en una faixa en sentit horitzontal, que es torna a repetir com a coronament de la façana, entremig es disposen les finestres en una línia continua. Aquesta disposició dels elements crea un cert dinamisme a la façana. L</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>’edifici de planta baixa repeteix l’esquema, però a la part de sota hi ha les finestres, sense porxo. Envoltant les oficines hi ha una àrea enjardinada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El celler presenta tres naus desiguals amb coberta a dues aigües individualitzada. La façana que dona a ponent es caracteritza per grans obertures en forma d’arc de mig punt i les pilastres de pedra que divideixen les naus, que també es disposen en les cantonades. Aquests elements es mantenen en les façanes laterals que a la part inferior es converteixen en contraforts.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de llevant combina grans finestrals d’arc rebaixat amb predomini de la verticalitat, amb vidrieres emplomades de colors (una d’elles té la inscripció de la data “1908”), amb un sòcol de pedra on s’obren finestrals, també d’arc rebaixat amb la pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span></span></span></p>	08240-124	Camí de les casetes, s/n.	<p><span><span><span><span>Les caves Castellblanch tenen el seu origen en Jeroni Parera i Figueras (1887-1953), membre d’una família dedicada al transport de caixes i bocois. A la dècada de 1920 començà a produir vins escumosos sota la marca <em>Jerónimus. </em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres instal·lacions es trobaven al carrer de la Indústria. Inicialment, a més de vi escumós, també es produïa vi gasificat, però aquest fou progressivament substituït pel mètode granvàs, que acabaria donant a l’empresa una posició destacada al mercat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les dècades de 1950 i 1960, Castellblanch es va traslladar a l’actual edifici, coincidint amb un període de creixement general del sector. L’empresa, sota la direcció d’Antoni Parera i Rosell (1916), va apostar per una xarxa pròpia de distribució i per potents campanyes televisives. Això li permeté consolidar-se com la tercera gran cava catalana, després de Codorniu i Freixenet, amb una plantilla que superava els seixanta treballadors i un ampli equip comercial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La companyia també fou capdavantera en innovació tècnica: aplicà la microfiltració dels vins abans del tiratge, seleccionà llevats propis i introduí sistemes automàtics per al remogut i la sedimentació. Aquestes millores contribuïren a incrementar la producció i a reforçar la seva competitivitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1974, a causa de pressions i dificultats entorn del mètode granvàs, Antoni Parera acabà venent l’empresa al grup Rumasa. Des de 1984, forma part del grup Freixenet.</span></span></span></span></p>	41.4231200,1.7796600	398026	4586448	1908	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99248-3-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99248-5-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99249	Habitatge del carrer de Sant Antoni 119	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-sant-antoni-119	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Mostra signes de deteriorament evident i la teulada està parcialment enderrocada.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, d'una crugia. Té planta baixa, entresol i un pis. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Mostra la tipologia de les anomenades cases de comparets, adaptada a les funcions agrícoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal d'entrada és d’arc rebaixat decorat amb totxos a sardinell. A la planta primera hi ha un balcó de llosana de ceràmica i barana de ferro decorada. La tortugada de teules es superposa a la cornisa també ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’immoble compta amb un pati posterior.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-125	c.de Sant Antoni,119.	<p><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4235200,1.7837200	398366	4586487		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99249-p1110765.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99249-p1110766.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99249-p1110768.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99250	Masia can Xurriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-can-xurriu	<p><span><span><span>FORNS, Maria; FORNS, Lluís (1973<em>). </em>Breu estudi sobre les Masies de l’entorn de Sant Sadurní de Noia, Tipografia Empòrium, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p>	XIX	Està abandonat i en procés d'enrunament.	<p><span><span><span>Masia aïllada, presenta planta rectangular amb els costats més llargs situats a l’est i oest. Els paraments exteriors conservats mostren un basament fet amb pedres irregulars (ben col·locades en els angles de les façanes), i la resta de l’alçat es desenvolupa a partir d’un parament de tàpia, encara que presenta intermitentment blocs irregulars i algunes totxanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’edifici té dues plantes, amb els pisos pràcticament caiguts del tot, amb la presència d’un envà central de sud a nord. Les parets interiors encara mantenen part dels arrebossats, així com la presència de pintura blanca, blau cel o rosada. Pel que fa la teulada, originalment a doble vessant, pràcticament no en queda res, a excepció d’un tram vers l’angle sud-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici hi ha la runa dels pisos cedits, i part dels embigats que els sostenien, així com restes d’algunes de les parets mestres caigudes. A l’àrea nord-oest es pot observar les restes d’una part de la façana oest caiguda recentment. Les façanes presenten poques finestres, algunes ja perdudes, així com la porta d’accés a la façana oest, que ha desaparegut recentment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a la façana sud es veu un recinte annex en forma de tanca, fet de maçoneria. </span></span></span></p>	08240-126	Al nord de Sant Sadurní d’Anoia, a prop de la deixalleria municipal.	<p><span><span><span>Les primeres mencions de l’edificació se situen a inici del segle XIX, moment en què la família propietària es va traslladar a Sant Sadurní i va seguir mantenint la masia, ara explotada per un masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1973 se sap que estava completament deshabitada, però servia com a magatzem d’eines i de maquinària agrícola, i encara mantenia la seva estructura intacta amb un bon estat de conservació. En l’última revisió de la masia feta en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (2018) es pot veure com l’estat de l’edificació començava a ser crític però encara conservava intacta la façana oest i el portal d’entrada, que avui dia ja s'ha enrunat. </span></span></span></p>	41.4398000,1.7847900	398480	4588293		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99250-12-vista-general-facana-e.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99250-2-facana-n.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99250-2-facana-w.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99251	Arxiu parroquial de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span>VV.AA (2006). Parròquia de Sant Sadurní, 300 anys d’història (1705-2005). Parròquia de Sant Sadurní d‘Anoia. Institució cultural “la Llar”.</span></span></span></p>	XV- XXI		<p><span><span><span>El fons documental conservat a la rectoria de Sant Sadurní es limita principalment als llibres sacramentals a partir de l’any 1900:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Bateigs: Registres de naixements i baptismes amb informació sobre els pares i padrins.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Confirmacions: Documents sobre aquest sagrament, sovint amb noms i edats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Matrimonis: Inclou dades dels contraents, pares i testimonis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Defuncions: Informació sobre enterraments i, en alguns casos, la causa de la mort.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>La sèrie no és completa per tot el segle XX a causa de la desaparició de documentació durant el saqueig esdevingut en fets revolucionaris de juliol de 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de l’arxiu parroquial es conserva al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, on destaca la següent documentació:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Sobre confraries i associacions: Centre Catòlic (1884), Crist de Piera (1817-1868), Filles de Maria (1925) i Mútua Sadurninenca (s. XX).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documents episcopals: 1774-1857.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Administració parroquial: Capbreus de la rectoria (1444-1568), censos i censals (1612-1835), certificats i taules (1800-1831), comptes del blat i la vinya (1662-1839) i rendes de la parròquia (1749-1879).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Documentació notarial: Capítols matrimonials (1584-1752), inventaris (1614-1814), manuals notarials (s. XIV-XVIII) i testaments (1598-1822).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Llibres sacramentals: Conservats des del segle XVI.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Altres documents de diversa temàtica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>Cal destacar que una part dels llibres sacramentals més antics han estat microfilmats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></p>	08240-127	Plaça Dr. Salvans, 1. També al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat (Casa de l'Església, c. Armenteres, 35. Sant Feliu de Llobregat).	<p><span><span><span>Durant la revolució de juliol de 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’església i la rectoria foren saquejades, una part de l’arxiu parroquial va desaparèixer cremat. No obstant això, molts llibres sacramentals es van salvar.</span></span></span></p>	41.4249500,1.7895324	398853	4586639		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99251-p1120020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99251-p1120021.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99251-p1120023.jpg	Física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			94\|98\|85	56	3.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99252	Pont del torrent de Batlle Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-batlle-vell		XIX-XX	Presenta alguns desperfectes en els estreps i en la volta de canó. Parcialment cobert per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span><span>El pont travessa el torrent de cal Batlle Vell i actualment s’utilitza com a pas a les finques agrícoles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pont presenta dos estreps de pedra i morter de calç, amb un ull central, que disposa de volta de canó construïda amb rajoles. En els estreps es poden apreciar diversos paraments d’obra popular, així com contraforts situats en perpendicular al tauler. Pel que fa la volta de canó, ha estat recentment intervinguda amb ciment pòrtland i totxanes, així com alguns sectors puntuals dels paraments de dins l’ull del pont. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal recalcar que el tauler presenta dos recreixements fets amb totxanes, segurament de finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08240-128			41.4507800,1.7817800	398246	4589516		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99252-img7822-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99252-img7792-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99253	Cal Pere de la Munda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-de-la-munda-0	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una crugia, amb planta baixa, entresòl i pis. Coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció popular reformada, que actualment presenta una façana de pedra vista lligada amb ciment. El portal d’entrada està emmarcat per muntants de maó i coronat per un arc carpanell, amb els maons disposats a sardinell. Damunt del portal, descentrat respecte a l’eix de la façana, hi ha un balcó amb barana simple, també emmarcat amb maons. A la segona planta s’hi obre una galeria formada per tres arcs de mig punt, recolzats sobre impostes i pilars de maó. El maó també té un paper destacat al ràfec, on s’imbriquen per generar un efecte decoratiu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cadastre recull una reforma mitja l’any 1972.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-129	c. de Vilafranca, 59.	<p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.4233220,1.7816860	398196	4586467		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99253-p1120254.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99253-p1120255.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99253-p1120256.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Als inventaris de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i de ROSSELLÓ (1978) l'immoble apareix amb l'adreça del número 63 del carrer Vilafranca., però tenim en compte el canvi de numeració que es va produir al carrer, Cal Pere de la Munda és l'immoble del número 59 que es descriu.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99254	Conjunt de nou cases entre mitgeres a Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-nou-cases-entre-mitgeres-a-monistrol	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	En general presenten moltes deficiències i, en algun cas, la teulada presenta símptomes de col·lapse.	<p><span><span><span><span><span><span>Els nou habitatges es troben situats en la plaça de Monistrol d’Anoia. Són un nucli de construccions populars amb una tipologia molt concreta basada en cases entre mitgeres construïdes en una única fase, amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada habitatge presenta un arc escarser a la planta baixa, per on entrava el carro, i una única finestra al pis. Darrera de la casa, cada habitatge tenia una franja rectangular d’hort, i al fons, corrals, on podia haver galliner i cups. L’interior tenia el lloc per deixar el carro, la cuina, el menjador i una altra estança. A la part superior i havia tres dormitoris.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-130			41.4474000,1.7854100	398544	4589137		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99254-p1120679.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99254-p1120614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99254-p1120617.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99255	Carrer de la Diputació	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-diputacio	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG I FORÉS, G. i BALLESTA I SENABRE, C. (1995). 'Els noms dels carrers de la vida de Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Miscel·lània Penedesenca</em>, 1994, vol. 19, pp. 239-280.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>El carrer de la Diputació va significar per Sant Sadurní d’Anoia l'existència d'una avinguda en la qual es va donar el creixement del tercer eixample de Sant Sadurní del segle XIX. Un carrer que majoritàriament acolliria artesans i menestrals, tot i que hi va haver gent de classes benestants que també es va fer cases. A la part baixa del carrer, a patir de la plaça Manuel Raventós el carrer es va omplir de magatzems i caves relacionades amb la indústria del vi escumós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conseqüentment, en aquest carrer es poden observar tipologies de cases ben diferents, des de cases de caire popular, passant pels estils eclèctic, modernisme i noucentisme. Malgrat aquesta diversitat estilística, els edificis són generalment de planta baixa i un, o dos pisos, fet que atorga una certa unitat i notorietat urbana al carrer, en el context d’aquesta vila.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-131	c. de la Diputació, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>El carrer de la Diputació neix amb l’arribada del ferrocarril, el 1865. És el camí que porta a l’estació, que es transformà en carretera quan s’obrí el tram que va de la carretera de l’Ordal a Sant Quintí de Mediona (1883). Aquesta via comunicaria la vila amb l'eix Barcelona-Tarragona. Es construiria el pont que salvava la riera de Lavernó (1883). Aquest fet convertiria el carrer en una de les principals vies de la vila.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'aquesta manera, s'inicia el creixement del tercer eixample de Sant Sadurní del segle XIX. Si les grans famílies de propietaris s'havien ubicat a l'eix dels carrers Raval, Escayola i Hospital, aquest carrer va acollir majoritàriament artesans i constructors que s'havien vist afavorits pel creixement demogràfic i econòmic de la vila.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més, un cop es va poder recuperar la producció de raïm després de la crisi de la fil·loxera i amb la caiguda dels preus del vi després de la I Guerra Mundial, la indústria vinícola de Sant Sadurní va apostar decididament per la producció de cava. En aquest context, el carrer de la Diputació es convertí en un punt d’interès per les noves empreses. Per aquesta raó, el darrer tram del carrer està dominat per amplis magatzems que acullen caves i cellers (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4225900,1.7901800	398904	4586377		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99255-p1110042.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99255-p1110005.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Residencial - cultural - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99256	Casa de comparet del carrer Provença 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-comparet-del-carrer-provenca-12	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, d'una crugia. Té planta baixa, pis i terrat. Es tracta d’una casa de comparet, una tipologia constructiva adaptada a les funcions agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d'entrada és d’arc rebaixat i emmarcat amb un revestiment en volum. A sobre, a la planta primera hi ha un balcó de llosana de pedra motllurada i barana de ferro decorada. L’obertura està decorada amb el mateix revestiment que l’emmarca, igual que la finestra cegada del mateix pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una cornisa motllurada dona pas al muret barana de la terrassa.</span></span></span></p>	08240-132	c. Provença, 12.	<p><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></p>	41.4244200,1.7841000	398399	4586587		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99256-p1120984.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99257	Cases del carrer Provença 14 i 16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-provenca-14-i-16	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Cases entre mitgeres d’una crugia. Tenen planta baixa, pis i terrat. Es tracta de cases de comparets, una tipologia constructiva adaptada a les funcions agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha dos portals d'entrades d’arcs escarsers i una porta amb la tarja tapiada actualment. Al primer pis, sobre els portals, hi ha balcons de llosana de pedra motllurada, de cantonades arrodonides, i barana de ferro. Sobre la porta només hi ha una petita finestra. </span></span></span><span><span><span>Totes les obertures presenten motllures decoratives de revestiment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els motius esgrafiats entorn a les obertures del pis i la franja horitzontal que dona lloc a la cornisa que sustenta la balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un plafó de rajoles ceràmiques disposat a la façana, està decorat amb motius vitivinícoles i amb la inscripció “Cal Manco 1879”.</span></span></span></p>	08240-133	c. Provença 14 i 16.	<p><span><span><span>Aquestes cases segueixen el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></p>	41.4244300,1.7840100	398391	4586588	1879	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120530.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120534.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120531.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99258	Llac de Codorniu / Llac de Raventós i Blanch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-de-codorniu-llac-de-raventos-i-blanch	<p><span><span><span><span><span><span>GEDEN, Grup d’Estudi i Difusió de l’Entorn Natural (2007). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Informe final de seguiment del projecte del Llac de Can Codorniu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Projecte en conveni amb l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GEDEN, Grup d’Estudi i Difusió de l’Entorn Natural (2008). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Informe final de seguiment del projecte del Llac de Can Codorniu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Projecte en conveni amb l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GEDEN, Grup d’Estudi i Difusió de l’Entorn Natural (2009). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Informe final de seguiment del projecte del Llac de Can Codorniu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Projecte en conveni amb l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari de Zones Humides de Catalunya, 08000301 (Llac de Can Codorniu). </span></span></span></span></span></span></p>	XX	Segons l’Inventari de Zones Humides de Catalunya (08000301), l’estat de conservació és resultat de l’abocament de runes, residus inerts, les aportacions d’aigua de mala qualitat, la presència d’espècies vegetals i animals exòtiques i la sobre freqüentació antròpica.	<p><span><span><span><span><span><span>El Llac de Can Codorniu, és en realitat un embassament de petites dimensions (uns 18.700 m</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>2</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>) que funcionà per a l’activitat de les caves Raventós i Blanc. L’embassament ha perdut la seva funcionalitat, i actualment ha esdevingut una de les zones humides del municipi, amb una riquesa vegetal i faunística gràcies al fet que manté aigua durant tot l’any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Quant a la fauna, destaquen sobretot les poblacions d’amfibis com la salamandra, la granota verda i la granota reineta. També tenen una especial rellevància les aus aquàtiques i no aquàtiques, de les quals es podem anomenar espècies com la xivitona, la mallerenga cuallarga, la perdiu roja, el ballester, el bernat pescaire, el pit-roig o el xoriguer comú. Dins del llac, apareixen tres tipologies de peixos, primerament les carpes </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Cyprinus carpio</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Cyprinus carpio specularis</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, i finalment les gambúsies (GEDEN, 2009). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa la tipologia d’hàbitats presents, a banda del llac pròpiament dit, també hi ha bardisses amb roldor i esbarzers, pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquia o garrigues i grans extensions de canyars. El bosc de ribera (torrent de Can Ferrer del Mas) també dona peu al desenvolupament d’espècies arbòries com ara roures, oms, pollancres o salzes blancs (Inventari de Zones Humides de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El llac presenta les següents particularitats ecològiques:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>-Zona de biòtop-pont entre grans zones humides.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>-Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>-Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza. </span></span></span></span></span></span></p>	08240-134		<p><span><span><span><span><span><span>L’embassament es va construir sobre el torrent de Can Ferrer del Mas l’any 1906, fent un dic amb materials argilosos que amb el pas dels anys ha quedat totalment naturalitzat. Recentment, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ha realitzat tres estudis (2007, 2008, 2009) per tal d’assolir un llistat de les espècies vegetals i animals, així com proposar línies d’actuació per part de protegir les zones més vulnerables (GEDEN, 2009).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4371400,1.7881700	398759	4587994	1906	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99258-p1120516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99258-p1120520.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99259	Riera de Lavernó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-laverno	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRAN, Antoni (dir. i coord.) (2005). El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès. Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Situat al límit del nucli antic, el sector de la Timba comprèn una àrea total d’uns 12.000 m², a la part superior està constituït per talussos verticals d’uns 15 a 20 m. de desnivell i a la part inferior queda delimitat pel meandre del riu Lavernó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’evolució de la riera de Lavernó, va produir una erosió del marge del curs fluvial, inestabilitzant progressivament els materials situats pel damunt. Així es crea un precipici natural, la Timba, que suposa un accident geogràfic que històricament ha delimitat el creixement urbà de Sant Sadurní. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un àrea d’interès natural i reserva de la biodiversitat que, a banda de la Timba, comprèn un àrea de terreny existent entre la vegetació de ribera i la zona agrícola humanitzada, que resulta de gran importància biològica pel seu paper de refugi de la biodiversitat<span><span>, </span></span>un espai de creació humana que potencia la presència de plantes amb flors i fruits. És un espai de refugi, alimentació i nidificació d’animals com papallones i altres insectes pol·linitzadors, rèptils, aus i mamífers per tal d’afavorir la seva presència i protegir-la. Es tracta d’un connector entre hàbitats i ofereixen una gran varietat de recursos per a la comunitat vegetal i altres éssers vius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea ha estat objecte d’una actuació per convertir-la en zona verda i aturar la seva degradació en una zona de gran impacte visual, ja que suposa una façana natural de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta, d’un hàbitat de nidificació per espècies de rapinyaires forestals com l’esparver (<em>Accipiter nisus</em>), el gamarús (<em>Strix aluco)</em>; així mateix són enclaus bàsics per a molts mamífers com el senglar (<em>Sus scrofa</em>), el toixò (<em>Meles meles</em>), la fagina (<em>Martes foina</em>) o la guineu (<em>Vulpes vulpes</em>). En els barrancs són molt freqüents els caus de rosegadors com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), per la qual cosa no ens ha d’estranyar la presència de tants depredadors de mida mitjana en aquest ambient.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es desenvolupen diferents projectes mediambientals com un hort escolar, un espai d’avisament d’aus, o la reforestació d’algunes espècies de ribera habituals.</span></span></span></p>	08240-135	La Timba	<p><span><span><span>L’any 2012 l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va fer una actuació per estabilitzar els talussos que s’havien anat degradant i també un projecte d’intervenció paisatgística amb un pressupost de 750.000 euros. Es van construït ', d'una banda un mur de gavions que permet estabilitzar les zones més degradades i d'altre murs verds en aquelles zones on el salt era inevitable. També es va sanejar una zona d’abocaments de runa i instal·lat sistemes de drenatge per protegir el terreny de l’erosió.</span></span></span></p>	41.4221000,1.7875700	398685	4586325		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99259-p1110340.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99259-p1110349.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-09-16 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99260	Font del raval de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-de-monistrol	<p><span><span><span><span><span><span>CÓRDOBA, Manel (1999). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Les Fonts del Penedès i els seus voltants</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, 2a part, El Cargol Publicacions.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>La font, situada a l’oest del nucli de Monistrol, està envoltada per un alzines i un plataner, a banda de la presència de canyissar, freixes, esbarzers i roures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment presenta un broc, però hi ha marques indicatives d’haver aflorar per llocs diferents. L’aigua no és apta per al consum. Raja tot l’any.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-136			41.4470200,1.7832700	398365	4589097		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99260-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99260-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99261	Font de Cal Mota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mota	<p><span><span><span><span><span><span>CÓRDOBA, Manel (1999). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Les Fonts del Penedès i els seus voltants</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, 2a part, El Cargol Publicacions.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>La font de Cal Mota es situa a pocs metres de la masia homònima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aparentment, la font raja durant tot l’any. Seguint uns metres més avall en direcció al sud existeixen dues basses de reg. Està envoltada pels camps de la finca, i per una àrea de canyissar i esbarzers. L’aigua no és apta pel consum.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-137			41.4259100,1.7594500	396341	4586781		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99261-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99261-2-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99262	Font de Fideué	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fideue	<p><span><span><span><span><span><span>CÓRDOBA, Manel (1999). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Les Fonts del Penedès i els seus voltants</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, 2a part, El Cargol Publicacions.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>La font desemboca a un petit aigual que alimenta una bassa de reg de dimensions més grans (4 x 1,8 m aproximadament), que actualment està protegida per una tanca de filferro i una capa d’aïllant. Aparentment raja sempre (CÓRDOVA, 1999). L’aigua no és apta per al consum.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-138			41.4232000,1.7982300	399578	4586435		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99262-138-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99262-138-3-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2025-09-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99263	Riu Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-3	<p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ, Xavier (2019). Aiguats, inundacions i riuades originats a la conca del riu Anoia al segle XIX, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Miscellanea Aqualatensia</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 18, 39-64.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSAS, Hermógenes (2005). Contaminación de sedimentos del rio Anoia por metales pesados, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>UPB-Investigación & desarrollo</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 5, vol. 2, 103-116. </span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>El riu Anoia neix a la comarca homònima, i té un recorregut total de 68 km, sent el seu naixement a l’altiplà de Calaf (mitjançant diverses rieres) i el seu aiguabarreig amb el riu Llobregat a l’alçada de Martorell. La unió de diverses rieres com ara la riera de Sant Pere, la riera Veciana o la riera Gran conforma a Jorba el que coneixem com a riu Anoia, que en aquesta població té un cabal d’uns 0,68 m</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>3</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>/s de mitjana (BARBERÀ, 2019). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Anoia travessa el municipi de Sant Sadurní d’Anoia en direcció de nord-oest a sud-est, en un recorregut d’uns 4 km, entrant per la cota 128 m.s.n.m. i entrant al municipi de Subirats en la cota 107 m.s.n.m. aproximadament. Aquest recorregut s’inclou dins de la depressió prelitoral penedesenca, on rep les aigües del Riudebitlles, a l’àrea nord del municipi, prop de la Colònia Pons. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També en la riba dreta, i ja dins del municipi de Subirats, rep les aigües de la riera de Lavernó (que fa presència dins del municipi de Sant Sadurní, justament al sud-est de la vila), assolint un cabal de 2,7 m</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>3</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>/s de mitjana (BARBERÀ, 2019). A la riba dreta i dins del municipi rep les aigües del Torrent del Canvi de Terme, del Torrent de Quelet, i del Torrent de Can Ferrer del Mas. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En la seva riba esquerra podem destacar els torrents del Vi Blanc, de la Prua, de Can Llopard, o d’Espiells, aquest ja tenint l’aiguabarreig dins del municipi de Subirats. Els seus marges són ocupats ocasionalment per vegetació de ribera, els trams de l'Anoia de Can Codorniu i Can Catassús presenten un estat ecològic positiu, d'un bosc poc pertorbat. En canvi, hi ha àrees més degradades o colonitzades per la canya americana.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-139		<p><span><span><span><span><span><span>Es troben documentades les riuades del segle XIX: 1803, 1818, 1826, 1829, 1831, 1842 (tres riuades diferents), 1846, 1850, 1853, 1855, 1856, 1863, 1866, 1874, 1887, 1890 i 1898, al llarg del riu Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tradicionalment, els pagesos del Penedès gràcies a les diferents característiques dels sòls geològics que travessen el riu i els seus afluents, podien saber la procedència de les riuades: “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Si l’aigua era vermellosa era que havia caigut un xàfec a la vall de Miralles i que el culpable de la crescuda era la riera de Carme. Si les aigües baixaven de color gris, la tempesta havia estat entre el coll dels Brucs i la serra de Rubió. Si la revinguda tenia el color de palla vella, l’aiguat havia estat als vessants segarrencs</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>” (BARBERÀ, 2019). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les riuades més destacades del segle XIX van ser l’Aiguat de Sant Bartomeu de l’agost de 1842, l’Aiguat de Santa Tecla de 1874 i la Riuada de Sant Antoni de 1890. </span></span></span></span></span></span></p>	41.4433500,1.7874400	398707	4588685		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99263-1394-gual-catassus.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99263-139-pont-carretera-espiells.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99264	La mina de Sant Benet d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-sant-benet-despiells		XX	La boca de la mina està en bon estat de conservació, però la galeria de la mina està ensorrada.	<p><span><span><span>Les mines d'aigua són excavacions subterrànies artificials, destinades a transportar aigua de la capa freàtica fins a la superfície, aprofitant la gravetat. Amb aquest sistema es reparteix l'aigua per hores a tots el propietaris de la mina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca de la mina és localitza en un paratge humit, amb la presència de plataners. La mina s’obre en una paret construïda en maó i una paret de paredat comú, parcialment coberta de vegetació. La boca té forma d’arc a la part superior sustentant per muntants, fet de maons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’observa el canal del rec per on discorria l’aigua, que actualment no funciona, ja que la galeria subterrània està enrunada. Un quadre decoratiu de rajoles ceràmiques representa a Sant Benet, patró d’Espiells. </span></span></span></p>	08240-140	Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech	<p><span><span><span>La mina servia per regar els camps del voltant. L’any 2016 es va impulsar la recuperació i millora del seu entorn en el context del projecte “Riu inclusiu”, portat a terme conjuntament pels Ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Subirats i Mediona, amb el suport de la Mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès i la cooperativa especialitzada en inserció laboral, Nou Set.</span></span></span></p>	41.4412700,1.8096200	400557	4588428		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99264-p1110394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99264-p1110395.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-08 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99265	Font de Can Santet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-santet	<p><span><span><span><span><span><span>CÓRDOBA, Manel (1999). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Les Fonts del Penedès i els seus voltants</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, 2a part, El Cargol Publicacions.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>La font de can Santet se situa en una zona d’antics horts molt a prop del nucli de Sant Sadurní d’Anoia, a uns 100 m al sud-est de les caves Blancher. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La font està canalitzada i surt a l'exterior per un tub adossat a una paret de formigó. L'aigua cau en una petita bassa rodona situada sobre un enreixat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’aigua no és apta per al consum.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-141		<p><span><span><span><span><span><span>Segons Manel Córdoba, es conserva gravada la data de construcció de la font, en aquest cas 1853 (CÓRDOBA, 1999).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4248200,1.7935500	399189	4586620		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99265-p1120183.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2025-05-08 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99266	Fires i festes de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fires-i-festes-de-sant-sadurni-danoia				<p><span><span><span>Les Fires i festes de Sant Sadurní d’Anoia són una sèrie d’esdeveniments festius i firals anuals, que es realitzen a principis del mes de setembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’activitat festiva inicia als primers dies del mes, amb una sèrie d’actes introductoris com ara activitats infantils, l’acampada juvenil, fires pels avis, presentacions de llibres, la trobada de puntaires, concerts, el “correbars”, o el pregó, habitualment presentat al dia 6 de setembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dies 7 i 8, es desenvolupa la Festa de la Fil·loxera, tractant-se de la festivitat per excel·lència de la vila, i on es commemoren els fets viscuts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que afectà el Penedès a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Encara es celebra la cercavila de cavalls i la fira del disc, però s'ha accentuat un model de Fires amb més protagonisme de les entitats locals i, així, els gegants, les ballades de sardanes o altres tradicions centenàries conviuen amb costums de nova implantació i festa per a tots els públics.</span></span></span></p>	08240-142	Diferents espais de la vila	<p><span><span><span>Les Fires i Festes són l’evolució de les fires anuals de Sant Sadurní d’Anoia, realitzades juts abans de la verema. Originalment, tenia un caràcter de mercat de productes agrícoles, però va evolucionar cap a una de les manifestacions festives més participativa a la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els fons locals digitalitzats de la Xarxa de Biblioteques Municipals (Trencadís) conserven digitalitzats pràcticament la totalitat dels programes de les <em>Fires i Festes</em> des del 1918 fins al 1960. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’activitat festiva va prendre una revitalització a partir de l’entrada de l’ajuntament democràtic, sobretot amb la creació de la Festa de la Fil·loxera, a partir de l’any 1982. La tria de l’insecte com a bestiari popular es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p>	41.4241400,1.7868000	398624	4586553		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99266-fires-i-festes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99266-fires-i-festes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99266-programa-festes-i-fires-1919.png	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-05-21 00:00:00			Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98\|94	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99267	Cavatast	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavatast		XX-XXI		<p><span><span><span>El Cavatast de Sant Sadurní d’Anoia és una fira anual celebrada al parc Lluís Companys, dedicada al món del cava, reunint una gran varietat de cellers, que mostren les seves referències vinícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar també la importància de la gastronomia en l’esdeveniment, amb la presència de parades de restauració que ofereixen una gran varietat de productes de proximitat. A més a més, es realitzen tallers de maridatge, així com conferències i/o presentacions de productes dels mateixos cellers </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta festa es realitza a principis del mes d’octubre, coincidint amb les dates finals de la verema.</span></span></span></p>	08240-143	Parc Lluís Companys, 08770 Sant Sadurní d’Anoia.	<p><span><span><span>La primera edició del Cavatast es va estrenar l’any 1997, amb l’objectiu de promocionar el món del vi i el cava, aquest últim, el producte referent del municipi. La fira, s’ha consolidat al llarg del segle XXI, essent referència al territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per les edicions del 2020 i 2021, la fira es va veure obligada a reestructurar-se amb un format més reduït a causa de la pandèmia del coronavirus, destacant el trasllat de la seva ubicació, passant del carrer Raval a la rambla Generalitat. L’any 2022 es va redissenyar la fira, situant-la en l’emplaçament actual, el parc Lluís Companys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’enquesta de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, a l’edició del 2024 la mitjana del públic assistent era de 45 anys, amb un 27% de visitants de procedència local, un 17% de la comarca, un 30% de la ciutat de Barcelona i un 26% d’altres indrets.</span></span></span></p>	41.4301000,1.7821400	398244	4587220	1997 (1a edició)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99267-cavatast-2024-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99267-cavatast-2024-2-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2025-08-04 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Aquesta festa està recollida a l’Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, publicades a www.flickr.com.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99268	Festa Major de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013).<em> Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975</em>. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Festa Major de Sant Sadurní d’Anoia es celebra a finals de novembre els dies previs i posteriors al dia de Sant Sadurní, patró de la vila, el 29 de novembre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els actes s’inicien els dies previs amb la Festa Major pels avis i la trobada de gegants i capgrossos, així com diversos actes complementaris que varien segons l’edició. El dia 28 de novembre es realitza la cercavila de vigília, previ al dia 29, que acostuma a ser dels més complets de la festa major. S’hi realitza la cercavila, la missa solemne de Festa Major i el correfoc i “carretillada”, complementada amb els “versots” dels diables i el castell de focs d’artifici -Diables <em>Se m’n Refum</em>-. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al dia següent, es realitza al matí la ballada de sardanes, prèvia al dinar a la Torre Codorniu. La tarda-vespre presenta el concert d’orquestra i més tard el ball d’orquestra. Les nits es completen amb concerts de versions i sessions de Discjòquei. </span></span></span><span><span><span>La Festa Major es pot allargar uns dies més amb actes complementaris que varien en funció de la distribució del calendari. </span></span></span></p>	08240-144	Carrers centrals de la vila	<p><span><span><span>La Festa Major se celebrava tradicionalment el 29 de novembre, dia de Sant Sadurní. Durant molts anys va ser una celebració poc concorreguda, ja que coincidia amb un període d’intensa activitat a les caves, dedicades a preparar les comandes de Nadal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970, les autoritats eclesiàstiques van intentar solucionar aquesta manca de participació traslladant la festa al 30 de juny. Tanmateix, la iniciativa no va arrelar i ben aviat es va recuperar la data original de novembre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era costum aprofitar aquest dia per estrenar l’abric d’hivern. A mitjan segle XX, es documenta que, en sortir de l’ofici religiós, es feia una processó fins al pati de l’Hospital Vell per beneir l’escudella, que després es repartia entre les persones més necessitades. La comitiva l’encapçalava l’orquestra Escolans (un conjunt local actiu fins 1959), seguida de les autoritats i dels rectors que havien servit a la vila. Després del repartiment, la processó tornava a l’església. (Centre d’Estudis Sadurninencs, 2013).</span></span></span></p>	41.4241400,1.7868000	398624	4586553		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99268-festa-major-2024-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99268-festa-major-2024.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99269	Festa del barri de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-lajuntament		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri de l’Ajuntament s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, cadascun dedicat a un dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a la Festa del barri de l’Ajuntament, se celebra el dijous de corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de l’Ajuntament. En podem destacar la tronada d’inici, el castell de focs, la festa infantil i el tradicional rengle. El rengle de l’Ajuntament presenta trets característics propis, ja que els participants són els treballadors de la institució.</span></span></span></p>	08240-145	Entorn de la plaça de l’Ajuntament.	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4241400,1.7868000	398624	4586553		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99269-barri-ajuntament-2-2023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99269-barri-ajuntament-3-2023.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99270	Festa major d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-despiells				<p><span><span><span>La Festa Major d’Espiell se celebra anualment l’1 de setembre (depenent del calendari pot vària), i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La festivitat inicia al dia anterior amb la realització del ball de nit o d’un concert de grup, i segueix l'endemà amb la destacada missa solemne a la capella de Sant Benet, seguida de la cercavila. A la tarda es realitzen jocs infantils i altres activitats que varien en funció de l’any. Finalment, la festivitat tanca amb el Ball de Vetlla. </span></span></span></p>	08240-146	Nucli d’Espiells.		41.4393500,1.8117700	400734	4588212		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2025-05-08 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2116	4.1		3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99271	Festa major de Can Catassús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-catassus				<p><span><span><span>La Festa major de Can Catassús se celebra pels volts de la tercera setmana d’agost i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i l’Associació de veïns de Can Catassús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festivitat, de caràcter anual, sol realitzar-se durant 2 o 3 dies, amb la programació de diversos actes que van des del tradicional sopar de Festa Major, passant per la missa solemne i el vermut popular del diumenge, els balls i concerts a la nit, i puntualment, jocs infantils. </span></span></span></p>	08240-147	Nucli de Can Catassús.		41.4433700,1.7967900	399488	4588676		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2025-05-08 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.		2116	4.1		3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99272	Festa del barri Vilarnau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-vilarnau				<p><span><span><span>La Festa del barri Vilarnau es realitza el primer o el segon cap de setmana de juliol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, en destaca la xocolatada popular, el ball i la gimcana popular. La festa acostuma a durar tres dies, de divendres a diumenge, amb actes realitzats a la plaça Germans Segura Viudas i a la plaça Pere Ferre i Bosch. </span></span></span></p>	08240-148	Carrers del barri Vilarnau .		41.4334400,1.7823700	398268	4587590		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99272-festa-del-barri-de-vilarnau-2023.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99273	Festa major de Monistrol d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrol-danoia				<p><span><span><span>La Festa major de Monistrol d’Anoia se celebra pels volts de la tercera setmana de juliol, encara que el patró és Sant Domènec (8 d’agost). La festivitat és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i per l’Associació de veïns de Monistrol d’Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La festivitat té una duració d’uns 2 o 3 dies (cap de setmana). El divendres dona pas a diversos actes que varien en funció de l’any de celebració, el dissabte presenta la paella popular, el sopar de germanor i el ball de mitjanit, i al diumenge es realitza la missa solemne i benedicció dels panets de Sant Domènec. </span></span></span></p>	08240-149	Centre del poble.	<p><span><span><span>Segons l’Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya la festivitat té una antiguitat de 28 anys, encara que no se cita l’any de redacció o edició del text. </span></span></span></p>	41.4473900,1.7856100	398561	4589135		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2025-05-08 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				2116	4.1		3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99274	Festa del barri de Sant Antoni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-sant-antoni		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri de Sant Antoni s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, un dedicat a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte a la Festa del barri de Sant Antoni específicament, s’inicia el divendres després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de Sant Antoni. Es poden destacar el castell de focs, la tronada d'inici, la xocolatada, les sardanes, i el tradicional rengle amb ball de la mantellina (patrimonifestiu.cultural.gencat.cat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El barri de Sant Antoni té la particularitat de la realització de la desfilada de la Carrossa, tractant-se d’un tractor amb remolc, del qual la seva decoració va canviant anualment. El seu recorregut és pels carrers Maresme, Avernó, Indústria, Sant Josep, Sant Antoni, Pavelló, Josep Rovira, confluència entre els carrers Maresme i Avernó. </span></span></span></p>	08240-150	Entorn del carrer Sant Antoni.	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4237000,1.7852700	398495	4586505		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99274-sant-antoni-2024-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99274-sant-antoni-2024-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99275	Festa del barri de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-montserrat		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri de Montserrat s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, un dedicat a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Festa del barri de Montserrat, s’inicia el dissabte després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de Montserrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es destaca la tronada d'inici, el concurs de coques, les sardanes, el correfoc, la mascletada popular, i el tradicional rengle, que a diferència de la resta de festes del barri del municipi es realitzen en les hores centrals del dia (a partir de les 11:30 h).</span></span></span></p>	08240-151	Entorn del carrer Montserrat.	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4259500,1.7849000	398468	4586756		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.		2116	4.1		3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99276	Festa del barri de l'Església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-lesglesia		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri de l'Església s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, un dedicat a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Festa del barri de l’Església, s’inicia el diumenge després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de l’Església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaca la recollida de flors, les catifes de flors, la xocolatada, la processó de Corpus, les sardanes, el castell de focs, i el tradicional rengle (patrimonifestiu.cultural.gencat.cat). A diferència de la resta de barris, destaca la guarnició dels carrers amb catifes de flors i la realització de la processó de Corpus, a banda del rengle.</span></span></span></p>	08240-152	Entorn de l'església parroquial.	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4247900,1.7894600	398847	4586622		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99276-barri-de-lesglesia-2023-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99276-placa-de-lesglesia-2024-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99277	Festa del barri de la Diputació	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-la-diputacio		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri de la Diputació s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, un dedicat a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Festa del barri de la Diputació, s’inicia el dilluns després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de la Diputació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaca el castell de focs, la tronada d'inici, la xocolatada, les sardanes, el tradicional rengle, i les falles (patrimonifestiu.cultural.gencat.cat). A diferència de la resta de barris, al barri de la Diputació es realitza la festa d’acord a una temàtica triada anualment, que engloba tots els actes. Per exemple, l’any 2017 la temàtica va ser la cultura hindú. </span></span></span></p>	08240-153	Entorn del carrer Diputació.	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4226500,1.7905600	398936	4586383		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99277-barri-diputacio-2024-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99277-barri-diputacio-2024-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99278	Festa del barri de Cavallers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-cavallers		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri de Cavallers s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, un dedicat a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a la Festa del barri de Cavallers, s’inicia el dimarts després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de Cavallers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaca el castell de focs, la xocolatada, les sardanes i el tradicional. Durant el rengle, realitzat al dimecres, com que el carrer Dr. Escayola (anterior carrer Cavallers) enllaça amb el carrer Raval (que inicia la seva festa en aquest dia), existeix la tradició de realitzar-se una broma mútua, que en aquest cas serien els del barri del Raval els qui esperen als de Cavallers en acabar el rengle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia del rengle del barri del Raval, es realitza el mateix procés, però a la inversa; són els de Cavallers qui esperen als del barri del Raval per tornar-los la broma). </span></span></span></p>	08240-154	Entorn del carrer del Dr. Escayola (antic carrer Cavallers).	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4241000,1.7857100	398533	4586549		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99278-barri-cavallers-2023-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99278-barri-cavallers-2023-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99279	Festa del barri del Raval	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-del-raval		XIX-XXI		<p><span><span><span>La Festa del barri del Raval s’inclou dins de l’anomenada Festa dels Barris de Sant Sadurní, que se celebra anualment en dates del mes de juny, en funció del dijous de Corpus, que dona tret de sortida a la festivitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té una duració de 8 dies, un dedicat a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia, començant pel barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), el barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), el barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), el barri de l’Església (quart dia, diumenge), el barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), el barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), acabant al barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte al desenvolupament festiu en cada barri, a banda dels actes que poden anar variant en funció del barri i de l’any, es realitzen per cada barri la tronada d’inici, el castell de focs, la ballada de sardanes i els tradicionals regles (realitzats al segon dia festiu de cada barri i organitzats per la comissió de festes, de cada barri), que van acompanyats de la Banda dels Barris, les mantellines, els bastons i clavells (santsadurní.cat). Segons L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, la definició dels rengles de la Festa dels Barris és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“ (...) és una formació més o menys ben ordenada de persones que, d’un punt determinat de la vila es dirigeixen a un altre punt que pot ser el mateix que el de partida, passant per un lloc central i d’aturada que és l’església de Sant Sadurní, on s’hi celebra una missa. El camí d’anada és una desfilada civil per anar a missa, i el camí de tornada és una desfilada completament festiva; sens dubte, el rengle és un dels elements més idiosincràtics de la festa en cadascun dels barris, la postra de les festes.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Al capdavant del rengle sempre hi va la Banda dels Barris, que l’amenitza amb la marxa Sota la doble Àguila del compositor austríac J. F. Wagner, segueixen els nens i les nenes, els solters i les solteres amb la seva mantellina blanca, les dues administradores, els casats i les casades, aquestes amb mantellina negra. Les administradores també porten mantellina blanca (són solteres, doncs), i porten una panera plena de coca adobada o ensucrada, a vegades de crema, que serà beneïda a la missa i repartida entre tots els participants i el públic en general en sortir de l’ofici. Tothom va ben mudat i els homes llueixen un clavell vermell a la solapa i porten un bastó. Un dels rituals característics del rengle és la col·locació dels homes un bon punt s’arriba davant l’església; abans que ningú no entri al temple, aquests se situen a la porta formant dues files paral·leles i, alçant llur respectiu bastó basteixen un passadís o pont, per on haurà de passar sota seu la resta dels participants mentre s’escolta el “clec-clec” de l’entrexocar lleu o suau dels bastons alçats, dos a dos, és a dir, el d’un amb que té davant seu formant vèrtex. El bastó, que és un signe d’autoritat -en aquest cas, assenyala al cap de família-, usat d’aquesta forma, es converteix en un acte de respecte i d’homenatge”.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa del barri del Raval s’inicia el dimecres després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri del Raval. Es tracta de l’última festivitat dins de les Festes dels Barris de juny, amb el dijous com a dia de cloenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el castell de focs, la tronada d'inici, la xocolatada, el concurs de coques, i el tradicional rengle. Durant el rengle, existeix la realització d’una broma mútua entre els integrants del barri del Raval i de Cavallers. Primer, durant el rengle del barri de Cavallers, realitzat al dimecres, els del barri del Raval els esperen a la confluència dels dos carrers (carrer Raval i carrer Dr. Escayola, antic carrer Cavallers) per donar a peu a la broma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia del rengle del barri del Raval (dijous), es realitza el mateix procés, però a la inversa; són els de Cavallers qui esperen als del barri del Raval per tornar-los la broma. </span></span></span></p>	08240-155	Entorn del carrer del barri del Raval.	<p><span><span><span>Es tracta d’una de les festes amb més tradició i antiguitat a Sant Sadurní, tenint l’arrel en la celebració del Corpus Christi. Es tracta d’una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es coneix del cert els inicis de la festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament de la festivitat del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, ens informa que aquesta celebració encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festivitat, per tant, intuïm que ja es realitzava des de feia diverses dècades, possiblement dins de la segona meitat del segle XIX (immaterialpenedes.cat). S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). En el primer cas podrien haver donat resposta al creixement demogràfic de la població i al creixement econòmic del moment, i en el segon cas, les festes podrien haver funcionat com una extensió de la processó del Corpus per tal de multiplicar els actes religiosos, demanant el final de la plaga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels canvis històrics més rellevants de la festivitat, va ser la desaparició als anys 60 del segle XX de la processó general del Corpus i de la guarnició dels carrers amb catifes de flors, que només ha estat recuperada per la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Per tant, es deixà de fer la processó del Corpus per tots els barris, en contraposició a l’auge de la realització dels rengles. Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església, al mateix dia que s’inicien les Festes del barri de l’Ajuntament (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès). </span></span></span></p>	41.4240400,1.7844100	398424	4586544		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La manifestació festiva està recollida a l’inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.		2116	4.1		3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57
99280	Cavalcada de Reis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-6	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). <em>Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975</em>. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>La cavalcada de reis de Sant Sadurní d’Anoia es realitza a la vesprada del 5 de gener, i l’organitza l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i la comissió de festes. El recorregut habitualment és el següent: carrer Barcelona, rambla Generalitat, carrer Raval, carrer Dr. Escayola, plaça de l’Ajuntament, carrer Marc Mir, i plaça de l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa alguns anys, la cavalcada incorpora la presència dels torxers, els fanalers i els carboners, dels quals els participants són les i els alumnes de 5è i 6è de les escoles de Sant Sadurní. Els primers guien els Reis d'Orient en el recorregut fins l’Ajuntament, els segons porten fanals amb una espelma, i els carboners, porten el carbó durant el recorregut. A més a més, la celebració inclou la visita particular i el lliurament de regals a les llars que ho sol·liciten.</span></span></span></p>	08240-156	Carrers cèntrics de la vila.	<p>A Sant Sadurní d'Anoia, s'han fet cavalcades des de la dècada dels anys 30 del segle XX, llevat alguns anys de la postguerra. En aquell moment, després de la missa, es repartien joguines als escolans i el Reis anaven a cavall. (<span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS, 2013).</span></span></span></p>	41.4241400,1.7868000	398624	4586553		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99280-reis-sant-sadurni-2025-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99280-reis-sant-sadurni-2025.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya.	98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-24 08:57

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús