Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99282 | Festa del Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-corpus-0 | XX | <p><span><span><span>Durant el Corpus Christi de Sant Sadurní d’Anoia, es realitzen expressions artístiques del tipus “catifes de flors”, incloses dins de l’art efímer de les catifes de flors (IPEC 947365). Les obres contenen una infinitat de formes i figures, anant des de representacions naturals a representacions abstractes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Sant Sadurní, la celebració del Corpus evolucionà a la celebració de les actuals Festes dels Barris, que tenen una duració de 8 dies, dedicats a cadascun dels barris que van conformar Sant Sadurní d’Anoia: barri de l’Ajuntament (primer dia, dijous), barri de Sant Antoni (segon dia, divendres), barri de Montserrat (tercer dia, dissabte), barri de l’Església (quart dia, diumenge), barri de la Diputació (cinquè dia, dilluns), barri dels Cavallers (sisè dia, dimarts), barri del Raval (setè dia, dimecres). Aquesta correspondència respon al dia d’inici de la festivitat en cadascun dels barris, però en realitat cada barri disposa de dos dies de festa, per la qual el dia d’inici d’un barri és també el dia de cloenda de l’anterior. És per aquest motiu que la festa té una duració de 8 dies i no 7, el nombre de barris que s’inclouen a l’esdeveniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En concret la creació i exposició de les catifes de flors s’inclou dins de la Festa del barri de l’Església, que s’inicia el diumenge després de Corpus, i és organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Comissió de festes del barri de l’Església. El dia anterior es realitza la recollida de flors, i és el diumenge quan s’elaboren les catifes.</span></span></span></p> | 08240-158 | Entorn de l'església parroquial. | <p><span><span><span>L’origen del Corpus Christi se situa el 1264, festivitat instaurada pel papa Urbà IV en honor al cos i a la sang de Crist El Corpus se situa en una data movible en el calendari, ja que se celebra en el dijous següent de l’octava Pentecosta, per tant, el cinquè dia després del Diumenge de Pasqua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el pas del temps, la processó es va començar a adornar amb motius florals, empal·liades, enramades i garlandes (segle XVI). Paral·lelament, s’instigava a la població a deixar els carrers nets abans de l’esdeveniment. A poc a poc, anirà apareixent el costum d’encatifar els carrers per on transcorre la processó, del qual se situava “<em>un bon gruix de fulles d’heura, xop i om, per damunt les quals s’hi posaven flors com la rosella, la flor de Sant Joan o ginesta i perpetuïnes</em>” (L’evolució definitiva de les catifes florals artístiques, tal com les coneixem ara, arribà cap als anys 1950, amb la incorporació de dibuixos geomètrics, figuratius, abstractes, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas de Sant Sadurní d’Anoia, cal tenire en compte que la festivitat del Corpus ha evolucionat cap a la Festa dels Barris. No es coneix del cert els inicis d’aquesta festivitat, però és clar que es tracta d’una modificació o desenvolupament del Corpus, aquesta amb un recorregut històric més ampli. En aquest sentit, l'I</span></span></span>nventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès recull <span><span><span>que el Corpus encara tenia un pes molt important fins a finals dels anys 50 del segle XX, on molts dels carrers es guarnien amb enramades o catifes de flors, per on passava la processó de Corpus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que les Festes dels barris no serien anteriors a la creació del terme de Sant Sadurní l’any 1764. La primera cita de la festivitat apareix a finals del segle XIX, on es parla de la remodelació de la festa, per tant,és possible que ja es realitzés anteriorment, possiblement en la segona meitat del segle XIX. S’ha teoritzat en què l’origen es podria situar o bé en l’apogeu de la vinya a la vila (1865-1885), o bé durant la crisi de la fil·loxera (a partir de 1887 i superada més enllà de la dècada següent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa dels Barris, anirà agafant relleu respecte a la celebració estricta del Corpus, que acabà desapareixent als anys 60 del segle XX, substituït definitivament la processó de Corpus per les rengles que s’organitzaven en les Festes dels Barris. La guarnició dels carrers amb catifes de flors, també va desaparèixer, però van ser recuperades per una de les festivitats de la Festa dels Barris, la Festa del barri de l’Església, a partir del 1995 (es guarneix el carrer de l’Església i part de la plaça Dr. Salvans). Actualment, es realitza una processó de Corpus simbòlica, que només passa pel barri de l’Església. </span></span></span></p> | 41.4248100,1.7893300 | 398836 | 4586624 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99282-corpus-i-catifes-2024-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99282-corpus-i-catifes-2024-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99292 | Jaciment paleontològic del Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-serralet | <p><span><span><span>ZAMORA, A., DOMÉNECH, R., MARTINELL, J. (2010). “El arrecife coralino de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) (Mioceno inferior-medio)” . Yacimientos paleontológicos urbanos. Ejemplar dedicado a: VIII Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Enciso, La Rioja), págs. 329-335</span></span></span></p> | <p><span><span><span>El jaciment paleontològic del Serralet se situa en una sèrie de fronts d’extracció de pedrera abandonats, del qual el front més destacat presenta uns 10 m. de llargada. L’espai amb restes paleontològiques és d’una extensió d’uns 800 m² . L’activitat d’extracció va deixar a la vista les restes d’un escull coralí fossilitzat, similar a d’altres que s’han detectat a la comarca, i que confirmen que l’àrea era un mar d’aigües tranquil·les, càlides i de poca fondària durant el Miocè inferior-mitjà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’han identificat diversos gèneres de colònies de coral, sobretot de la família <em>Favidae (Tarbellastraea, Monastrea, Favites</em>), així com una diversitat d’algues considerables, anant des de les algues rodofícies incrustants (<em>Lithiothamnium, Lithoporella i Lythophyllum</em>), bivalves, gasteròpodes, briozous, equinoderms, o foraminífers del gènere Amphistegina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’estratigrafia dels talls antròpics ofereix la determinació de quatre grans fases de formació de l’escull coralí, començant per la fase inferior, tractant-se d’una calcirudita de lamel·librànquies. Hi destaca la presència de mol·luscs marins, com gasteròpodes i bivalves. La segona fase, es tracta principalment d’algues incrustants en forma de rodòlits, on puntualment podem trobar gasteròpodes i lamel·libranquis. La tercera fase presenta sobretot grans colònies de corall de la família dels Faviade i en la fase superior destaca la presència de mussidads mil·lepòrids. </span></span></span></p> | 08240-159 | El Serralet. | <p><span><span><span>L’escull coralí va ser format durant el Burdigalià-Langhià, inclòs dins del Miocè inferior-mitjà. El jaciment va ser descobert l’any 1898 pel Dr. Jaume Almera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar que el jaciment ha estat preservat en el POUM com a zona verda, ja que, tot i situar-se fora del nucli de Sant Sadurní, se situa en l’àrea urbanitzable del Serralet. </span></span></span></p> | 41.4191977,1.7812121 | 398149 | 4586011 | 15-20 milions d'anys | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99292-159-destall-estratigrafia-del-corall.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99292-159-detall-mollusc-indeterminat.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 125 | 1792 | 5.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99293 | Llambordes Stolpersteine de Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llambordes-stolpersteine-de-sant-sadurni-danoia | XXI | <p><span><span><span>Les llambordes <em>stolpersteine</em> tenen forma de cub, de 96 x 96 mm i 100 mm d’alçària. A Sant Sadurní d'Anoia s’han col·locat conjuntament a l’anomenada popularment “Plaça Nova”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les llambordes <em>stolpersteine</em> són plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record a totes les persones deportades a camps de concentració nazis. </span></span></span><span><span><span>Els deportats, veïns de Sant Sadurní d'Anoia, als quals s’homenatja amb la col·locació de les plaques són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Jaume Barceló: deportat l’any 1941 al camp de Mauthausen/Gusen, mor el 25.01.1942</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Manuel Bonet: deportat l’any 1941 al camp de Mauthausen, mor el 10.06.1943</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Josep Casas: deportat l’any 1940 al camp de Mauthausen/Hartheim, mor el 24.09.1941</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Antonio Cid: deportat l’any 1940 al camp de Mauthausen. Alliberat</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Josep Dols: deportat l’any 1941 al camp de Mauthausen/Gusen, mor el 13.04.1941</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Josep Querol: deportat l’any 1940 al camp de Mauthausen/Gusen, mor el 26.09.1941</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Antoni Tarrida: deportat l’any 1941 al camp de Mauthausen/Gusen, mor el 17.11.1941</span></span></span></p> | 08240-160 | Plaça Primer Homenatge a la Vellesa, s/n. | <p><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va sol·licitar al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la col·locació de set llambordes <em>stolpersteine</em> per recordar als veïns de la vila deportats a camps de concentració nazis. L’acte de col·locació es va fer el divendres 22 d’octubre de 2021 a la plaça Primer Homenatge a la Vellesa. Durant l’homenatge es van descobrir les llambordes, instal·lades prèviament, i es va fer una ofrena floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l’artista alemany que va crear el projecte Stolperstein - significa ’pedra que fa ensopegar’-. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín el maig de 1996 i estaven dedicades a persones del poble jueu víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín). Cada Stolperstein ret homenatge a una víctima del nacionalsocialisme. </span></span></span><span><span><span>Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. La iniciativa s’ha estès per vint països europeus.</span></span></span></p> | 41.4251600,1.7856900 | 398533 | 4586667 | 2021 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99293-agrupacio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99293-agrupacio-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Gunter Demnig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99294 | Jaciment arqueològic del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-pont-vell | XVIII | El pont va ser destruït parcialment durant la Guerra Civil i absorbit per l’expansió urbanística posterior. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tractava d’un pont d’època moderna desaparegut, situat sobre el torrent de la Canaleta o de les Sulcies, que ha estat absorbit per l’expansió urbanística de la ciutat, situant-se on avui en dia hi ha la plaça del Pont Romà. El pont estava situat just a l’entrada nord-est de la vila, a través del portal del carrer de l’Església. Actualment, es desconeix si queden restes de l’estructura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pont estava format per dos estreps fets de paraments de maçoneria popular, i per una volta de canó d’arc de mig punt, per la qual cosa només tenia un ull. Els arcs de mig punt de les façanes consistien en un doble arc adovellat, amb blocs sense carejar situats en disposició a “través”. El tauler era protegit per un ampit també fet de maçoneria, situat a cadascuna de les façanes.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-161 | Plaça del Pont Romà, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Pelegrí Torelló i Borrás, l’identificà erròniament com a romà l’any 1909, topònim per la qual es coneix el pont i l’indret actual. A més a més, el vinculà al pas de la via Augusta entre </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>ad Fines</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Antistiana</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. La historiografia i arqueologia actual, però, descarten aquesta hipòtesi, ja que no mostrava característiques ni tècniques constructives d’època romana. Un dels primers historiadors que va desmentir l’autoria romana del pont va ser Salvador Llorach i Santís, afirmant que el pont no tenia cap criteri estilístic ni històric relacionable amb l’època romana, a banda d’aportar documentació on es parla de l’inici de les obres l’any 1765. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pont va ser parcialment destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), i poc després, quedà totalment negat per la canalització del torrent i la construcció de la plaça del Pont Romà als anys 40 del segle XX, desconeixent si encara es conserven les fonamentacions dels estreps. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4256200,1.7896800 | 398867 | 4586713 | 1765 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99294-img20250123141153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99294-img20250123141131-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El jaciment també és conegut com el pont del Cap-de-Vall de la Vila. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99295 | Pont de Lavernó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laverno | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel i GONZÁLEZ, Xavier (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Carles (2008). Ves-t’en amb el cos, queda’t amb el cor. Compilació treballs periodístics 2000-2008. Nera edicions.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont d’estructura clàssica de pedra i maó, consta de cinc arcs iguals de mig punt, han desaparegut els medallons circulars que hi havia als timpans, on l’autor acostumava a representar l’escut de la corporació i la data del projecte. Les obres de 2011 van canviar la fesomia del pont original: té una estructura més àmplia, va millorar la funcionalitat i es va fer més segur per als usuaris. Es va construir un nou tauler de 12,60 m (abans en tenia 8,10 metres), que comporta l’ampliació de la calçada a 6,6 m (abans 5,30 m.) i dóna una amplada útil de 2,55 m a les dues voreres (abans de 1,40 m.). Una nova barana rígida de formigó separa la calçada de la vorera (incorpora unes imatges gràfiques representatives de la vila que van guanyar un concurs d’idees convocat per l’Ajuntament), i es va instal·lat una barana exterior metàl·lica de 1,4 m d’alçada i una nova instal·lació d’enllumenat.</span></span></span></p> | 08240-162 | c. de la Diputació, s/n. | <p><span><span><span>El pont de Lavernó va ser construït el segle XIX per connectar la vila amb la carretera d’Ordal i l’estació del tren, que va arribar a Sant Sadurní el 1865. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el context del Pla de carreters provincial de 1878 elaborat per Melcior de Palau Català, es va projectar el traçat entre Sant Boi de Llobregat i Sant Quintí de Mediona, passant per l’Ordal, Sant Sadurní d’Anoia i la Llacuna. El projecte del pont, del mateix autor, data de 1881. El projecte preveia un ull més dels que es van fer. Es va inaugurar el 28 de novembre de 1883 (LACUESTA, GONZÁLEZ, 2008).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pont va ser enderrocat el 22 de gener de l’any 1939, durant la retirada de l’Exèrcit Popular per evitar l’entrada de l’exèrcit franquista a Sant Sadurní. El sadurninenc Josep Carbó, conegut popularment com a Pau Batista, va activar les càrregues explosives que s’havien situat als fonaments de quatre pilars del pont, formava part de la Brigada 122 de l’Exèrcit de la república (QUEROL, 2008).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acabada la Guerra Civil Espanyola, va ser reconstruït per un batalló d’enginyers del Cos de l’Exèrcit d’Urgell sota la direcció del comandant Juan Cámpora Rodriguez, utilitzant com a mà d’obra presoners comuns desplaçats de la presó Model de Barcelona i presoners de l’Exèrcit Popular (algunes fonts diuen que també amb joves que feien el servei militar). </span></span></span><span><span><span>Aquesta reconstrucció es va inaugurar el dia 29 de novembre de l’any 1941 amb l’assistència del general franquista Alfredo Kindelán.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de novembre del 2010 es van començar les obres d’eixamplament impulsades per l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i finançada per la Diputació de Barcelona. El nou pont, es va obrir al trànsit novament l’1 de juliol de 2011.</span></span></span></p> | 41.4212300,1.7918900 | 399045 | 4586224 | 1881 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99295-p1110260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99295-p1110292.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Melcior de Palau Català | També conegut popularment com el pont de l’estació. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||
| 99296 | Dovella principal del portal de l'antiga caserna de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-principal-del-portal-de-lantiga-caserna-de-la-vila | <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, p.172.</span></span></span></p> | XVIII | Molt deteriorat. | <p><span><span><span>Dovella central de l’antic portal de la caserna que va existir on actualment s’emplaça l’Ajuntament. Està molt deteriorada i costa veure els elements decoratius que la conformen. Té forma de rectangle amb la base arrodonida (quadrilong). S’aprecia l’emblema reial amb les barres i possiblement a dalt la corona. A la part esquerra es llegeixen els número “17”, però és molt difícil llegir els números que completen la data cap a la dreta.</span></span></span></p> | 08240-163 | Plaça de l'Ajuntament, 1. | <p><span><span><span>L’any 1728, l’Ajuntament de Subirats, del qual formava part Sant Sadurní d’Anoia fins l’any 1764, va decidir construir una caserna per allotjar la tropa al lloc de Sant Sadurní, on hi havia la casa del Comú de tot el territori de Subirats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella formava part del portal d'aquell edifici militar. En enderrocar-se la caserna, a partir de 1802, es va conservar la peça, actualment exposada a l’entrada de la Casa de la Vila (LLORAC, 2017). </span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 1728 (?) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99296-2.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2025-05-08 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||
| 99297 | Pica bugadera de can Ferrer del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-bugadera-de-can-ferrer-del-mas | <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d’Anoia. Fonaments Identitaris, a El Cep i la Nansa Edicions, Vilanova i l Geltrú. </span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>La pica es va realitzar a partir d’un bloc primari de roca calcària, treballada aconseguint una geometria troncocònica, amb la presència d’un broc de desguàs en la seva part inferior externa i d’un altre forat de desguàs més modern que l’anterior. L’element assoleix els 81 cm d’alçada per 110 cm de diàmetre en la seva part superior (95 cm en la part inferior). Les parets tenen uns 10 cm d’amplada, inferior al gruix dels baixos de l’element, arribant als 18 cm (LLORAC, 2017). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al broc original (cilíndric), sobresurt 8 cm i presenta una alçada d’uns 25 cm. És just damunt del broc on apareix el gravat que data la peça '1657'. </span></span></span></p> | 08240-164 | Can Mas de la Riera, s/n. | <p><span><span><span>La pica bugadera originalment se situava a can Ferrer del Mas, masia històrica documentada al segle XIV que va ser enderrocada al segle XIX per donar a pas al conjunt neomoresc homònim, actualment es procés d’enrunament. La pica va ser traslladada a Can Mas de la Riera, situat al sud de la població de Sant Sadurní, un cop va ser descoberta durant les obres de rehabilitació de Can Ferrer del Mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pica data de 1657 i servia originalment per a la realització de la bugada. El procés s’iniciava apilant la roba en un cossi (que es col·locava dins la pica), on d’amunt d’aquesta es posaven un parell de sacs amb cendra, sobretot d’alzina o roure. El següent pas era tapar-ho tot amb una tela gruixuda, per simultàniament escalfar l’aigua amb una caldera de ferro, fins a l’ebullició. A partir d’aquí s’extreien quantitats menors d’aigua amb un cassó, que es llençaven sobre la roba i els sacs de cendra. El contacte de l’aigua i la cendra produïa lleixiu, del qual actuava sobre la roba i acabava sortint pel broc de desguàs. El procés es repetia unes hores més tard, i es deixava la roba en repòs durant la nit, per a l’endemà iniciar el procés de rentar a mà (LLORAC, 2017). </span></span></span></p> | 41.4200600,1.7875800 | 398683 | 4586099 | 1657 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99297-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99298 | Panteó de la família Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-domenech | <p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia : fonaments identitaris. El Cep i la Nansa Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Ubicat al recinte central del cementiri, el més antic de tot el conjunt funerari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un panteó de forma semicircular, sobre aixecat de terra per una plataforma de pedra, molt ben treballada. Destaca un obelisc fet de blocs amb una creu patent inscrita. Als costats, dues columnes estriades, representades trencades, estan profusament decorades amb motius vegetals. Sota, a la paret de carreus, hi ha les frases escrites: “Nostra separació serà breu” i “Al cel ens reveurem”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant hi ha la tapa on es llegeix “Familia Domenech. RIP”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns pilars de base quadrada serveixen de suports a unes senzilles baranes de ferro que tanca el monument.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-165 | c. Doctor Darder, 2. | <p><span><span><span><span><span><span>Els Domènech foren uns sastres de la vila. Actualment pertany a una altra família. J. Solà va ser el constructor del panteó, dissenyat per Modest Castañé Lloret.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4278900,1.7938900 | 399222 | 4586961 | 1911 ca. | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99298-1-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99298-2-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99298-p1120377.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Modest Castañé Lloret (decorador) | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99299 | Rellotge de sol de Cal Mir de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mir-de-les-casetes | <p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris. El Cep i la Nansa Editorial, Vilanova i la Geltrú.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge solar de tipus vertical declinant, fet amb pintura. De forma quadrada, orientat al sud. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El rellotge s'inscriu dins un quadrat on hi ha la busca i les línies horàries amb numeració (de 6 del matí a 4 de la tarda), assenyala també les mitges hores. Sobre les 12 h hi ha la campaneta de “l’Àngelus”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sota hi ha la inscripció “1931”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-166 | Disseminat de Cal Mir, les Casetes d'en Mir. | 41.4244700,1.7739900 | 397554 | 4586604 | 1931 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99299-1-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99299-p1120872.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99300 | Rellotge de sol de la masia de can Llopart de les Alzines I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-can-llopart-de-les-alzines-i | <p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris. El Cep i la Nansa Editorial, Vilanova i la Geltrú.</span></span></span></span></span></span></p> | La pintura està molt deteriorada. | <p><span><span><span><span><span><span>El rellotge més antic està sobre el portal de la masia i està escapçat per la supressió que es va fer d’un pis en el passat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És un rellotge solar de tipus vertical declinant, fet amb pintura. Es distingeixen línies horàries de 10 a 6 aprox., amb senyals per a les mitges hores, i la campana de l'Àngelus a la línia de les 12.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Numeració aràbiga del XIX. No té el gnòmon.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-167 | Camí de Sant Llorenç d'Hortons / Camí de Can Prats, l'Alzinar. | 41.4540400,1.8076300 | 400410 | 4589848 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99300-p1120762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99300-p1120766.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99301 | Colònia Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pons | <p><span><span><span><span><span><span>Ajuntament de Sant Sadurní (2023). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Textos de l'exposició fotogràfica “La Colònia Font i Pujols”, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>inèdit. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | Algunes estructures presenten un estat de semi-abandonament. | <p><span><span><span><span><span><span>La Colònia Ponts, situada al punt de confluència dels rius Anoia i Bitlles, és un complex arquitectònic industrial, de l’any 1914. La colònia era destinada a la producció de filats, retorns i teixits de cotó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, encara queden dempeus la fàbrica, diversos dels habitatges conformant el petit nucli de població, els tallers, i els magatzems. La colònia s’alimentava de l’aigua del riu Anoia, gràcies a una resclosa situada al terme de Piera, on es recollia l’aigua a través d’una sèquia, que passa pel costat sud-est de la colònia, i que encara avui en dia es poden veure les restes del canal al camí que enllaça la colònia amb can Romeu dels Borrulls. En realitat aquesta sèquia era anterior a la fundació de la colònia, construïda per alimentar la fàbrica de filats d’en Jordana, situada a uns 150 m. al sud-est de la colònia, constituint-se actualment com un petit nucli de població.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-168 | c. Indústries Pons, s/n. | <p><span><span><span>Va ser fundada l’any 1916, a partir de l’arrendament de la part industrial de la fàbrica que van fer els propietaris de can Jordana als empresaris Font i Pujols. Per això la colònia s’anomenà inicialment colònia Fonts i Pujols. L’any 1922, però, va canviar de propietari, sent adquirida per Antoni Pons i Pera, del qual passarà a dir-se “Colònia Pons”, configurant el topònim actual del conjunt arquitectònic. La fàbrica va tancar l’any 1977.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una colònia tèxtil (fabricaven teixits de cotó, filats i retorts) ubicada aprop de la confluència de la riera de Riudebitlles amb el riu Anoia. A banda de la fàbrica, agrupava un petit nucli residencial i diversos espais de suport, com ara habitatges per als treballadors, horts, tallers, magatzems i serveis comunitaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2023 es va realitzar una exposició fotogràfica a l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní d’Anoia, rememorat la història de la colònia, a través de la donació feta per Pilar Sopeña Font-Gras, neta de gaspar Font-Gras i Pladevall, soci fundador de la colònia juntament amb el Sr. Pujols.</span></span></span></p> | 41.4431300,1.7826500 | 398307 | 4588666 | 1914, 1916 (colònia) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99301-img8034-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99301-img7991-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99301-img8016-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-09-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | També s’anomena Colònia Font i Pujols, en honor als primers propietaris. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||
| 99302 | Rellotge de sol de cal Mota del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mota-del-raval | XIX-XX | En pintar la façana s'han tapat els números i les línies horàries. | <p><span><span><span>Actualment només es pot observar l’espai on s’ubica el rellotge, en un muret amb forma semicilíndrica rematat amb una motllura. Es conserva el gnòmon però no es veuen ni línies horàries ni els números.</span></span></span></p> | 08240-169 | c. Raval, 23. | 41.4237800,1.7843900 | 398422 | 4586515 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99302-p1110821.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99303 | Rellotges de sol de can Romeu dels Borrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-romeu-dels-borrulls | <p><span><span><span>Es tracta de dos rellotges similars, fets sobre rajoles ceràmiques, col·locats a les façanes sud-est i sud-oest de l’edifici principal. Són del tipus vertical declinant, el rellotge està representat per un cercle de color groc-taronjós, decorat amb raïms i pàmpols. Hi ha la mateixa inscripció els dos: “Any 1860” i “RSC 1958”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El que està col·locat a la façana principal de la masia, al sud-est, té les hores de les 6 a les 12 h en números àrabs i la busca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El de la façana sud-oest, com a diferència presenta els números de les hores de les 14 a les 19. Són per tant complementaris.</span></span></span></p> | 08240-170 | Can Romeu dels Borrulls | <p><span><span><span>A l’Inventari de rellotges de sol dels països catalans consta un altre rellotge datat l’any 1760.</span></span></span></p> | 41.4452572,1.7759040 | 397746 | 4588910 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99303-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 99304 | Rellotge de sol de cal Rusinés / ca l'Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-rusines-ca-lestruc | <p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris. El Cep i la Nansa Editorial, Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Pintura força degradada. | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de tipus vertical declinant, pintat sobre la paret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És circular i està emmarcat. S'orienta al sud-est. Les línies horàries amb numeració (de 5 del matí a 2 de la tarda), assenyala també les mitges hores. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El gnòmon surt d’un dibuix d’un sol. A la dreta hi ha la inscripció “1819”.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08240-171 | Baixada can Benet de la Prua, 8. | 41.4611600,1.7957600 | 399430 | 4590652 | 1819 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99304-img7890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99304-img7904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99305 | La Bèstia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestia | XXI | <p><span><span><span>La Bèstia de Sant Sadurní d’Anoia és un element del bestiari popular català; la bèstia de l’associació de diables <em>Se m’n Refum</em>. La Bèstia és un brau de dos caps amb ales i cua de drac, construït amb fibra de vidre. Apareix principalment en les actuacions de Fires i Festes, i de la Festa Major de Sant Sadurní, primerament el 9 de setembre i després el 29 de novembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les mides de la Bèstia són de 3,4 m de llargada, 1,8 m d’amplada màxima i 2,7 m d’alçada, tenint capacitat per un portador. El seu pes total és de 48 kg i presenta fins a 9 punts de foc, 3 a cada boca (bicèfal) i 3 més a la cua. Les seves actuacions presenten acompanyament musical propi (El ritme de la Bèstia), i se li va assignar una figura de bestiari popular padrina; la Fil·loxera gran de la Festa de la Fil·loxera. </span></span></span></p> | 08240-172 | c. Marc Mir, 15 | <p><span><span><span>La Bèstia es va concebre l’any 2017, a partir de la celebració del 30è aniversari dels diables <em>Se m’n Refum</em>. El projecte el va desenvolupar Dolors Sans i Osete, dissenyant i construint l’element l’any 2020 fins a la seva presentació oficial, el 27 de novembre del 2021, amb motiu de la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Dolors Sans, el disseny agafà inspiració de la història i el martiri del sant patró de la vila, bisbe de Tolosa al segle III dC. (Sant Sadurní). Aquest va ser condemnat amb el suplici de ser lligat amb dos braus que l’arrossegarien pels carrers de la ciutat, provocant-li la mort. </span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 2020-2021 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99305-172-la-bestia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99305-172-la-bestia-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Dolors Sans (artista) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99306 | La Fil·loxera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-filloxera | XX | <p><span><span><span>La Fil·loxera està inclosa dins del bestiari popular català, sent l’element més representatiu de la Festa de la Fil·loxera que es celebra entre els dies 7 i 8 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia, amb motiu de les conegudes Fires i Festes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La bèstia representa fidelment un exemplar de <em>Daktulosphaira vitifoliae </em>o Fil·loxera de la vinya, insecte que afectà les vinyes del Penedès a finals del segle XIX i que va tindre un impacte important en el desenvolupament de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construïda principalment amb fibra de vidre, i té una amplada de 5 m., 7 m. de llargada i 2,5 m. d’alçada. Supera els 305 kg, de forma que és portada per 3 persones des de dins, i dos persones més que van a l’exterior. Per moure la peça, s’ajuden de quatre rodes que equilibren l’estructura i li donen una velocitat extra durant els moviments. </span></span></span></p> | 08240-173 | c. de l'Hospital, 23. | <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual cosa es va idear la Fil·loxera. La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics que van significar l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bèstia va ser creada per <em>El Taller</em> (col·lectiu artístic local), per encàrrec de la Comissió de Fires, i debutà el 6 de setembre de 1981 en unes matinades. L’any següent es va fer la primera representació completa de l’espectacle de la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va construir la nova Fil·loxera, que és la que avui en dia apareix als carrers durant la festivitat. Aquesta, d’unes dimensions similars a l’anterior, va ser elaborada amb fibra de vidre per l’artista Amadeu Farré, incorporant una estructura de ferro més reforçada.</span></span></span></p> | 41.4246000,1.7874400 | 398678 | 4586603 | 1990 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99306-p1110968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99306-p1110969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99306-p1110970.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Amadeu Farré (artista) | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99307 | Les fil·loxeretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-filloxeretes | XX | <p><span><span><span>Les fil·loxeretes són una sèrie de 30 elements inclosos dins del bestiari popular català, que formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de versions individualitzades (una persona portant) de la Fil·loxera Gran. Tots aquests elements representen exemplars de <em>Daktulosphaira vitifoliae </em>o Fil·loxera de la vinya, insecte que afectà les vinyes del Penedès a finals del segle XIX i que va tenir un impacte important en el desenvolupament econòmic i social de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que siguin 30 peces és perquè cadascuna representa un dia del mes de setembre (època de verema). Les fil·loxeretes, dissenyades i creades per Dolors Sans en fibra de vidre, tenen una alçada d’1,8 m. per 0,75 m. d’amplada i 0,75 m. de llargada, assolint un pes que pot variar entre els 8 i 13 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap tenen dues banyes que és on s’instal·len els petards durant la festivitat. </span></span></span></p> | 08240-174 | c. de l'Hospital, 23. | <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera representació de la Festa de la Fil·loxera es va dur a terme l’any 1982. Les fil·loxeretes no van ser un element original de la festa, sinó que es van incorporar l’any 1987, amb motiu del centenari de l’arribada de la plaga a Sant Sadurní.</span></span></span></p> | 41.4246000,1.7874400 | 398678 | 4586603 | 1987 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99307-p1110972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99307-p1110973.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Dolors Sans (artista) | Una part de les fil·loxeretes s’exposen al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99308 | Nans del ball dels pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-del-ball-dels-pagesos | XXI | <p><span><span><span>Els nans del ball dels pagesos formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia. La temàtica de la festa és la representació dels fets històrics ocorreguts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que arrasà les vinyes de Sant Sadurní a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els nans representen la població pagesa de finals del segle XIX, i estan inspirats en persones que apareixen en imatges antigues de Sant Sadurní. Es tracten de 12 figures d’uns 5 a 6 kg realitzades amb cartó pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la seva participació en l'acte central de la Festa de la Fil·loxera del dia 8 de setembre, els nans apareixen en tres moments del desenvolupament de la història, començant pel Ball dels pagesos, on es representa la quotidianitat de la població abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. Més endavant tornen a aparèixer en el <em>Ball dels pagesos esverats</em>, on mostren les inquietuds un cop arribada la plaga, ballant de forma dramàtica i ràpida, i finalment apareixen en el <em>Ball del triomf final</em>, que mostra l’alegria dels habitants un cop s’ha superat la plaga. </span></span></span></p> | 08240-175 | c. de l'Hospital, 23. | <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 es va fer la primera representació completa de l’Espectacle de la Fil·loxera, on incorporà la presència del Ball dels Pagesos, encara que aquests eren interpretats per persones vestides amb indumentària pagesa imitant la vestimenta del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001 es va decidir redissenyar aquest ball amb la incorporació dels nans, realitzats per Montse Mateu. Els nous vestits van ser dissenyats a càrrec de Cristina Güell i confeccionats per un equip de col·laboradores de la Festa.</span></span></span></p> | 41.4246000,1.7874400 | 398678 | 4586603 | 2001 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99308-175-nans-del-balls-dels-pagesos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99308-175-nans-del-balls-dels-pagesos-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99308-175-nans-del-balls-dels-pagesos-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Montse Mateu i Cristina Güell | Fotografies cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99309 | Gegantons, o els Set savis de Grècia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-o-els-set-savis-de-grecia | XX | <p><span><span><span>Els Gegantons, també coneguts com els “set savis de Grècia”, formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia. La temàtica de la festa és la representació dels fets històrics ocorreguts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que arrasà les vinyes de Sant Sadurní a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre dels balls inclosos a la festivitat, els Gegantons representen a la població benestant del moment, en aquest cas els propietaris de les vinyes, que buscaren solucions efectives a l’arribada de la plaga al municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de set personatges documentats històricament: Rafael i Marc Mir, Manuel Raventós, Francisco Romeu, Pere Rovira de la Foradada, Modest Casanovas i Antoni Escayola. </span></span></span><span><span><span>Se sap que ells i d’altres, es reunien a Can Guineu buscant solucions a la problemàtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Gegantons presenten les faccions d’aquestes persones, i van ser construïts principalment amb cartó pedra. Respecte a algunes de les característiques, l’alçada total és d’uns 2,5 m. i poden arribar a pesar entre 20 i 30 kg que porta una sola persona.</span></span></span></p> | 08240-176 | c. de l'Hospital, 23. | <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 es va fer la primera representació completa de l’Espectacle de la Fil·loxera, encara que aquesta no havia incorporat la participació dels Gegantons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests van ser creats entre l’any 1993 i 1999, on es programà l’estrena i presentació d’un personatge per cada edició, fins que l’any 1999 es completà la presentació dels set personatges. </span></span></span></p> | 41.4246000,1.7874400 | 398678 | 4586603 | 1993-1999 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99309-p1110962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99309-p1110965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99309-p1110966.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Montse Mateu, Mercè Gost, Mercè Beneit. | S’exposen al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99310 | Els ceps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ceps | XX | <p><span><span><span>Els Ceps (capgrossos) formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia. La temàtica de la festa és la representació dels fets històrics ocorreguts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que arrasà les vinyes de Sant Sadurní a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Ceps són 14 capgrossos representant la part exterior d’exemplars de <em>vitis vinífera</em>, que durant la celebració de la festa es guarneixen de redoltes, sarments i pàmpols frescos recollits al dia mateix de la celebració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Ceps són portats individualment, i varen ser construïts amb fibra de vidre, que els atorga un pes d’uns 6 kg. Fan uns 1,2 m d'alçada, per 0,4 m d’amplada i 0,5 m de llargada. A la part superior s’instal·len les carretilles, amb 3 punts de suport. </span></span></span></p> | 08240-177 | c. de l'Hospital, 23. | <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 es va fer la primera representació completa de l’Espectacle de la Fil·loxera, on es van incorporar set exemplars de Ceps (els Ceps originals), que van ser substituïts i ampliats l’any 1989. Els nous dissenys, realitzats per Dolors Sans, van ser modificats l’any 2009 per tal de perfeccionar l’aspecte i l’estat de conservació, així com millorar la visibilitat durant els actes. </span></span></span></p> | 41.4246000,1.7874400 | 398678 | 4586603 | 1989 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99310-p1110974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99310-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99310-177-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Dolors Sans (artista) | Algunes de les peces s’exposen al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. Imatges cedides per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99311 | Campanes de l'església parroquial de Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-parroquial-de-sant-sadurni-danoia | <p>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d’Anoia. Fonaments Identitaris, El Cep i la Nansa Edicions, Vilanova i l Geltrú.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span>El campanar de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia presenta una cel·la de campanes amb 4 exemplars; tres d’elles del 1941 (<em>Venata</em>, <em>Maria Mare de Gràcia</em> i <em>Saturnina</em>), i una de l’any 2000 (<em>Maria de Montserrat</em>). Es detallen les dades de cadascuna de les campanes i les seves inscripcions: </span></span></span></p> <p><span><span><span>- <em>Venata</em>: de 60 cm de diàmetre i 125 kg, va ser fosa l’any 1941 per Viuda de Murua. Té tres anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit </span></span></span>'ESCAMPO PELS ESPAIS LES LLOANCES DEL SENYOR. VENATA. VDA. MURUA. ANY 1941. SANT SADURNÍ DE NOIA'.</p> <p><span><span><span><span>- <em>Maria Mare de Gràcia</em>: </span>de 90 cm de diàmetre i 381 kg, va ser fosa l’any 1941 per Viuda de Murua. Té set anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit: '</span></span></span><span><span><span><span>ANY DEL SENYOR 1941. PARRÒQUIA DE SANT SADURNÍ DE NOIA. CONVOCO EL POBLE PERQUÈ LA PROTECCIÓ DIVINA SALVI ELS BÉNS CORPÒRALS I DE L´ESPERIT. LLOAT SIGUI DÉU. MARIA MADRE DE GRÀCIA'.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- <em>Saturnina</em>: de 112 cm de diàmetre i 881 kg, va ser fosa l’any 1941 per Viuda de Murua. Té set anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit: '</span></span></span><span><span><span><span>PARRÒQUIA DE SANT SADURNÍ DE NOIA. LLOAT SIGUI DÉU. ESBOCINADA PER LA IMPIETAT FURIOSA I REFETA PEL TREBALL DELS FIDELS, PROCLAMO PELS ESPAIS SEMPRE LLOANCES DEL SENYOR. ANY DEL SENYOR 1941. SATURNINA. VDA. MURUA. VITÒRIA'.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- <em>Maria de Montserrat</em>: de 75 cm de diàmetre i 224 kg, va ser fosa l’any 2000 per PACCARD. Té set anses, truja de fusta per vogar i el mecanisme de toc consisteix en un motor d’impulsos i un martell elèctric extern. Porta inscrit: '</span></span></span><span><span><span>AMB EL VOSTRE NOM COMENÇÀ NOSTRA HISTÒRIA'.</span></span></span></p> | 08240-178 | Plaça del Mossèn Salvans, 1. | <p><span><span><span>El campanar actual de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia deu ser molt probablement el tercer campanar en la història d’aquesta edificació que es remunta al segle XI, encara que ha estat reconstruït diverses vegades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual campanar cloquer dataria del segle XVII, probablement acabat l’any 1606 (LLORAC, 2017). En aquest moment sembla que les campanes provindrien de l’anterior campanar, i la primera nova adquisició seria ja del 1656. El primer conjunt de campanes se substituí al complet l’any 1760. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, en temps del rector Josep Vinyals (1847-1875) es van fondre aquestes campanes i van ser fetes de nou. Poc després, en època del rector Ullastre (1875-1885) es van estrenar les campanes Anna i Antònia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes aquestes campanes van ser foses durant la Guerra Civil. L’any 1941 es van instal·lar les campanes <em>Venata</em>, <em>Maria Mare de Gràcia</em> i <em>Saturnina</em>. Finalment, l’any 2003 es va instal·lar la campana més recent: <em>Maria de Montserrat</em>. Fou beneïda el dia de Sant Sadurní. La campana fou feta a França i va tenir com a padrins Pep Valls, del Cal Pep Manyà, i Dolors Ferrer de Can Freixenet.</span></span></span></p> | 41.4246500,1.7896900 | 398866 | 4586606 | 1941 i 2003 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99311-2-m-gracia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99311-3-montserrat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99311-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99311-p1120062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99311-p1120063.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99312 | Museu Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-viader | <p><span><span><span>VIADER, Ramon (2017). <em>Viader, nissaga de metges i apotecaris</em>. Rubes Editorial. Barcelona.</span></span></span></p> | XVIII-XX | El museu disposa de dos tallers convenientment equipats per realitzar els treballs de neteja i restauració de les peces de la col·lecció. | <p><span><span><span>La col·lecció, inventariada per Ramon Viader Guixà, farmacèutic i enòleg, ha permès la classificació rigorosa dels materials més representatius de la història professional de la seva família, dedicada a la medecina i la farmàcia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes peces son d’un període històric quan encara no es feien medicaments envasats, i l’apotecari fabricava ungüents, pocions, pólvores, etc. Es tracta de més de 1.500 peces que inclouen instrumental per a la preparació de medicaments (morters, cossis d’aram, sedàs de fusta, pindolers, motlles, espàtules, xeringues, estris per fer xarops, etc.); flascons de primeres matèries farmacèutiques, medicaments oficinals i magistrals (aparell de vaporitzador, grànuls, olis, etc.); aparells de laboratori (densímetres, fotocolorímetres, microscopis, cromatògrafs, encenedors, pipetes, aparells de Kipp, aparell de Soxhlet, ureòmetres, etc. ); reactius per anàlisis i medicament creats per Viader.</span></span></span></p> | 08240-179 | c. Hospital, 4, 2n pis. | <p><span><span><span>Les dades documentals disponibles més antigues de la família Viader, es remunten a 1680, vinculades a les ciències sanitàries. Es tracta de vuit generacions, cinc de metges i vuit de farmacèutics. La relació d’aquesta nissaga amb la vila de Sant Sadurní comença l’any 1827, quan Narcís Viader Seguí (1801-1877) comprà la farmàcia de la viuda de Mateu Millet Ros, farmacèutic, situada al carrer Església número 3. Posteriorment, la va traslladar al carrer Hospital número 4 on encara la trobem actualment, si bé ja no conserva res de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antoni Viader Janer (1835-1910), continuà amb la farmàcia. Va formar part d'una organització de matís liberal i l'any 1869 va ser síndic de l'Ajuntament de Sant Sadurní. Arribaria a ser alcalde entre setembre de 1873 i març de 1874. Més tard tindria altres càrrecs a l’ajuntament. Tornaria a ser alcalde de juliol de 1895 a juliol de 1897. Durant el seu mandat es va construir el campanar de l’Ajuntament. El 1887 va ser president el <em>Casino Sadurninense</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Viader Janer va iniciar la preparació de vins medicinals (també anomenats <em>enolats</em>) i de xarops que inicialment es venien a granel. La casa pairal dels Viader a Sant Sadurní tenia, la farmàcia al carrer Hospital i per darrere s'obria al carrer Sant Antoni on hi havia el celler, on feien el vi base. També tenien un jardí botànic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Viader Escaiola (1884-1968), l’any 1899 va fundar amb uns companys, entre ells el seu oncle Antoni Escayola Font, la <em>Societat Anònima l'Elèctrica del Noya</em> ubicada a tocar del riu Noya, prop de Can Codorniu, amb l'objectiu de proveir d'electricitat la població de Sant Sadurní. </span></span></span><span><span><span>Va ser pioner en iniciar les anàlisis clíniques a Sant Sadurní, on feia anàlisis d’aigües, font comú de malalties. També va començar a fer anàlisis microbiològiques, per detectar el tifus, per exemple.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Viader Font (1912-1982), es va interessar per la producció industrial, va fabricar i comercialitzar un dels primers cosmètics farmacèutics de la història, d'utilitat per a abans i després de l'afaitat, anomenat <em>Myrapol</em>. Va ser analista clínic en diferents ambulatoris i l’any 1959 va entrar a formar part de la Junta del <em>Col·legi de Farmacèutics de Barcelona</em> en qualitat de vocal d'Inspectors Farmacèutics Municipals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les quatre últimes generacions també es van dedicar com a pràctica professional afegida a l’enologia i viticultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Viader Guixà ha conservat el patrimoni familiar relacionat amb la medicina i la farmàcia en la col·lecció, que permet veure com han evolucionat aquestes professions en els últims 300 anys.</span></span></span></p> | 41.4243600,1.7868900 | 398632 | 4586577 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120573.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ramon Viader Guixà | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99313 | Placa commemorativa a Marc Mir i Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-marc-mir-i-capella | <p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sant Sadurní d’Anoia. Fonaments identitaris. Selecció de treballs publicats entre els anys 1979 i 2015</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, El Cep i la Nansa Editorial, Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLESTA, Carme; ROMEU Antoni i ROVIRA, Ramon (2021). Marc Mir, Memòria d'una vida. Gràfiques del Foix S.L. Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La plaça commemorativa de Marc Mir i Capella se situa a la façana posterior del carrer de l’Hospital de la casa pairal de Can Guineu. La casa pertanyia des de 1703 a la família dels Mir de Vilarnau, i va ser altament reconstruïda l’any 1851 segons l’estil arquitectònic de l’eclecticisme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una placa de marbre rectangular disposada sobre una base rectangular vertical, de pedra amb els cantons lleugerament arrodonits. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La placa de marbre commemorà el centenari de la mort de Marc Mir i Capella, i va ser col·locada el dia 29 de desembre de 2003 pel Centre d’Estudis Sadurninencs. Porta la inscripció: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span>'Els pagesos</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>a son mestre.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Els ciutadans</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>a son patrici.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Commemoració</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>del centenari de</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>la mort de</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>MARC MIR I CAPELLA</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>de Can Guineu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>1851-1903</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Pioner en la lluita contra la fil·loxera </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>/ </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>29 de desembre de 2003'.</span></em></span></span></span></span></p> | 08240-180 | c. de l’Hospital, 20. | <p><span><span><span><span><span><span>Els Mir de la casa pairal de Can Guineu els tenim detectats a Sant Sadurní a partir de 1474, on Guillem Mir s’estableix a la quadra de Vilarnau. Amb el pas del temps el llinatge dels Mir de Vilarnau van passar a ser anomenats </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>els Guineu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Marc Mir i Capella, de la família dels Mir de Vilarnau (els Guineu) va néixer a Barcelona l’any 1851, fill d’Anna Cristina Capella i de Jaume Mir i Molins. Es va casar amb Antònia Ràfols Fontanals i tingué fins a vuit fills; Pere, Josep M., Pau, Jaquelina, Dolors, Antònia, Ernestina i Amèlia. Fou, en definitiva, el més famós i il·lustre de la seva nissaga familiar, fins a la seva mort prematura el 29 de desembre de 1903 a causa d’una grip. Cal destacar la seva aportació a l'hora de gestionar la crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX, així com per haver estat alcalde de Sant Sadurní d’Anoia l’any 1881. La família Mir era una de les propietàries més importants del municipi. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4244000,1.7876500 | 398695 | 4586580 | 2003 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99313-p1120012.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99314 | Monument a la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-vellesa-0 | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG, Cristina A. (2023). Fons d’Art Municipal. Publicacions de l’Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Sadurní.</span></span></span></p> | XX | L’escultura mostra signes evidents de desgast i deteriorament, especialment en les extremitats, amb la pèrdua d’una part de la mà dreta del personatge adult. | <p><span><span><span><span><span><span>Talla escultòrica figurativa a escala real. Representa una persona adulta masculina acompanyada d’un nen en actitud dinàmica. Esculpides en pedra, les dues figures s’assenten sobre un pedestal rectangular. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obra presenta un tractament escultòric <span>realista i sobri</span>. Està pensada com la captació d’un instant anecdòtic, l’actitud del personatge adult, vestit amb una jaqueta oberta, camisa i pantalons llargs, transmet una sensació de responsabilitat i protecció, mentre que el nen, amb una postura més rígida i vestit amb pantalons curts i samarreta, suggereix innocència i dependència.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una obra amb una clara intenció commemorativa i simbòlica: un homenatge a la vellesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-181 | Plaça Primer Homenatge a la Vellesa, s/n. | <p><span><span><span>L’any 1915 la plaça va acollir l’acte del primer Homenatge a la Vellesa que <em>La Caixa </em>feu a tot el país. D’aquí el nom actual de la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els homenatges a la vellesa foren obra de Francesc Moragas, primer director de <em>la Caixa.</em> Ell va voler que els dilluns de Pasqua de Resurrecció es dediqués a honorar i enaltir les veïns en tot el territori de Catalunya i les Illes Balears.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1965, la festa va tornar a fer-se a Sant Sadurní per commemorar els 50 anys de l’efemèride, i va ser llavors quan l’Ajuntament va dissenyar un <em>parc municipal </em>a la plaça, amb zona verda i un llac. Es va posar també l’escultura del nen i el vell, de Jaume Ventura i Sala.</span></span></span></p> | 41.4251700,1.7851400 | 398487 | 4586669 | 1965 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99314-p1120104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99314-p1120105.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jaume Ventura i Sala (artista) | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||
| 99315 | Habitatges de la plaça Primer Homenatge a la vellesa 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-placa-primer-homenatge-a-la-vellesa-13 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de composició popular però amb elements eclèctics, de planta baixa, dos pisos i terrat situada a la banda sud de la plaça. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa s'hi troba el portal amb arc rebaixat, situat a la dreta de la façana, i al costat esquerre hi ha una finestra amb reixa de ferro forjat. El primer i el segon pis tenen una configuració quasi idèntica, però les obertures es fan més petites a mesura que es puja de planta. A totes dues plantes, hi ha </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>balcons amb llosanes de pedra motllurada sustentades per mènsules i baranes de ferro de fosa. Tots els marcs de finestres estan decorats amb motllures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La segona planta finalitza amb una cornisa motllurada que sobresurt diversos centímetres de la plomada de la façana, cornisa que està sustentada per cinc mènsules també motllurades. Just a sota de la cornisa hi ha quatre respiralls. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Remata l'edifici una balustrada que tanca el terrat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-182 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 13. | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici data de la segona meitat del segle XIX, dins de la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa on es devia començar a edificar quan l’alcalde del moment, Jaume Mir Molins (1855-1863), va cedir els terrenys perquè passessin a formar de la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est. Alguns dels edificis són datats dels anys 1859, 1862, 1885 o 1907. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, la casa va ser reformada en la seva totalitat l’any 1980.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4249800,1.7855200 | 398518 | 4586647 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99315-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99315-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99315-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99316 | Habitatges de la plaça Primer Homenatge a la Vellesa 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-placa-primer-homenatge-a-la-vellesa-14 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel al carrer. La façana mostra una composició simètrica en el primer i el segon pis, essent la planta baixa la que ha sofert més modificacions perdent aquesta simetria. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té tres accessos, dos dels quals donen entrada a l'habitatge i van ser construïts posteriorment al projecte original. Entre aquests dos accessos estrets hi ha dues finestres amb reixes de grans dimensions. La configuració de la planta baixa ens indica clarament que la casa original era d'un sol habitatge, i que en algun moment indeterminat dins del segle XX es va re-configurar creant dos habitatges dins de l’edifici (només es té constància a través del cadastre d’una restauració de l’any 1935). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis o planta principal presenta tres grans obertures idèntiques que donen accés a una balconada, amb llosanes motllurades i una barana de ferro, que presenta motius decoratius florals i geomètrics. Les obertures estan emmarcades per simples motllures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, hi ha tres obertures idèntiques però més petites que les de la planta inferior, amb un petit balcó per cadascuna. Els balcons repeteixen el model anteriorment descrit, amb dibuixos geomètrics diferents en la barana, decorada amb esferes decoratives a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El coronament està format per una cornisa motllurada sense decoració, amb tres boles de coronament situades a les cantonades i al centre.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-183 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 14. | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici data de la segona meitat del segle XIX, quan es devia començar a edificar amb motiu de la cessió dels terrenys per part de l’alcalde del moment, Jaume Mir Molins (1855-1863) perquè passessin a formar de la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est. Alguns dels edificis són datats dels anys 1859, 1862, 1885 o 1907. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, la casa va patir una reforma tant de la part residencial com del comerç de la planta baixa, duta a terme l’any 1935.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4249100,1.7854500 | 398512 | 4586640 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99316-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99316-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99316-1833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99316-183-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99317 | Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-1 | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Plaça de forma rectangular, diàfana i funcional. Està pavimentada i arbrada, i avui dia es troba envoltada de construccions de tipologia uniforme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presideix la plaça per la banda est, les Escoles Públiques. A la banda oposada les quatre cases que fan cantonada, contigües al carrer de Montserrat (cases Carbó, Tubella, Joan de l'Aigua i Milà), presenten totes balconada en angle, oberta a la plaça, produint un equilibri urbanístic destacat. Les façanes nord i sud guarden la proporció entre l’alçada i l'espai obert. Les construccions d'aquesta plaça es van aixecar entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el monument que ret homenatge a la vellesa, fet que li confereix un valor simbòlic a l’espai urbà de socialització.</span></span></span></p> | 08240-184 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, s/n. | <p><span><span><span>Un cop configurat el carrer Montserrat en la trama urbana, es va delimitar la plaça Nova, primer nom que va tenir aquest espai urbà. Els terrenys foren cedits pel que havia estat alcalde de la vila entre 1855 i 1863, Jaume Mir Molins <em>(el Guineu)</em>. L’any 1915 la plaça va acollir l’acte del primer Homenatge a la Vellesa que <em>La Caixa </em>feu a tot el país. Aquest fet va comportar el canvi de nom de la plaça. També s’anomenà plaça <em>Prat de la Riba els anys trenta del segle XX.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els homenatges a la vellesa foren obra de Francesc Moragas, primer director de <em>la Caixa.</em> Ell va voler que els dilluns de Pasqua de Resurrecció es dediqués a honorar i enaltir les veïns en tot el territori de Catalunya i les Illes Balears. Aquesta plaça havia estat l'escenari de la mostra de bestiar porcí o oví per Fires i Festes, i a la dècada dels anys 50 era el lloc on s'ubicaven les atraccions firals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1965, la festa es va tornar a celebrar a Sant Sadurní per commemorar els 50 anys de l’efemèride. Amb aquest motiu l’Ajuntament va dissenyar i construir un <em>parc municipal </em>a la plaça, amb zona verda i un llac. Es va posar també l’escultura del nen i el vell, de Jaume Ventura.</span></span></span></p> | 41.4251700,1.7853300 | 398503 | 4586669 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99317-img20250123131706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99317-img20250123131532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99317-img20250123131626.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99318 | Escultura al cava 'Brindis' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-al-cava-brindis | XXI | <p><span><span><span>Escultura obra de l'artista Jaume Amigó, que representa dues copes de cava plenes amb les seves bombolles característiques.<span><span> L’obra és de planxa de ferro negre </span></span>de 5 mm de gruix, retallada, foradada, doblegada i soldada a una platina subjecte a una base de formigó enterrada al terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predominen les formes angulades i la línia recta, sense formes sinuoses. Les dues escultures han estat tractades per obtenir un color òxid, al que després se li ha aturat l’oxidació amb un vernís transparent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’artista, la peça vol ser un gest de benvinguda, amistat i celebració.</span></span></span></p> | 08240-185 | Rotonda carretera BP-2427, entre els km 6 i 7. | <p><span><span><span>La proposta de l’artista Jaume Amigó, que porta per títol “Brindis”, va guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament per a la creació d’un monument al cava. Es van presentar quatre propostes escultòriques i el jurat es va decantar per la de Jaume Amigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Artista nascut el 1964, Jaume Amigó treballa en disciplines com la pintura, el gravat i l’escultura. La seva producció es distingeix per formes essencials i un llenguatge visual proper al símbol, inspirat en objectes quotidians i elements naturals. </span></span></span></p> | 41.4187200,1.7926700 | 399106 | 4585944 | 2010 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99318-p1110242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99318-p1110244.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jaume Amigó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99319 | Escultura al cava “Volta de Raïm” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-al-cava-volta-de-raim | XXI | <p><span><span><span>Escultura de gran format que consisteix en una gran ampolla de cava, de la qual en surt bromera, sostinguda sobre unes fileres d’arcades, que recorden les caves on s’emmagatzema. Està feta en acer corten i bronze, i fa 10 m. d'alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un homenatge a la producció de cava, una de les principals activitats econòmiques de les dues viles veïnes de Sant Sadurní d'Anoia i Subirats, que vam promoure conjuntament aquesta escultura.</span></span></span></p> | 08240-186 | Rotonda d’entrada o sortida a l’autopista AP7 a Sant Sadurní d’Anoia | <p><span><span><span>El monument va ser inaugurat l’any 2003, obra de Jose Vicente Corominas Mir – Cocomir, del qual destaquen aquests notes biogràfiques: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1931: Neix a Talarn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1948: Comença els estudis d’arquitectura i dret simultàniament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1952-1962: Treballa al Brasil en la construcció de grans indústries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1962-1964: Desenvolupa projectes en el desert de Mauritània com a assessor tècnic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1965-1969: A Londres, es dedica a l’escultura monumental i l’escultura de paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1970: S’instal·la a la Costa Brava, on estableix el seu estudi, realitza exposicions i performances.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1980: Professor convidat a la Libera Università Europea delle Arti de Macerata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1983: Comparteix el seu temps entre Itàlia i la Costa Brava; professor convidat a Pace, Assís.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1990: Desenvolupa escultura monumental i arquitectura de paisatge en diversos països, especialment als Estats Units.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2012: Perd la visió i es retira de l’activitat artística, però continua oferint conferències i escrivint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diferents entitats privades van finançar aquest projecte.</span></span></span></p> | 41.4170300,1.7939800 | 399213 | 4585755 | 2003 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99319-p1110234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99319-p1110236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jose Vicente Corominas Mir 'Cocomir' (artista) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99320 | Escultura 'Al·legoria al vi i la vinya' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegoria-al-vi-i-la-vinya | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>L’escultura és obra de Cocomir (José Vicente Corominas) i es tracta d’una al·legoria a la vitivinicultura que es practica tant a Sant Sadurní d’Anoia com a Subirats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’escultura està formada per dos pilars de formigó complementaris que sostenen dues peces abstractes d’acer. L’alçada màxima del conjunt és d’uns 10 m. aproximadament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns metres separats hi ha una altra estructura de formigó més petita amb tres plaques commemoratives: una per cadascú dels ajuntaments (un per Sant Sadurní d’Anoia i un altre per a Subirats), i la tercera, en un tram inferior, dedicada a mostra l’amistat i la cooperació entre els dos municipis, amb un passat històric comú. Conté la inscripció: '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>PUNT DE TROBADA / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Caminem plegats, com vells amics,</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>i agafats de la mà, envoltem tot d’una”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / C. B. de Bencomo'.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-187 | Rotonda de la C-243b, a l’entrada a la població | <p><span><span><span><span><span><span>Biografia de Jose Vicente Corominas Mir – Cocomir</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(1931, Talarn – )</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>El 1948 comença els estudis simultanis d’Arquitectura i Dret.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Entre 1952 i 1962, treballa al Brasil, on participa en la construcció de grans indústries.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Del 1962 al 1964, realitza un projecte tècnic al desert de Mauritània com a assessor tècnic.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Entre 1965 i 1969, resideix a Londres, on es dedica a l’escultura monumental i al desenvolupament de l’escultura de paisatge.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>L’any 1970, s’estableix a la Costa Brava, on obre un estudi i organitza exposicions i performances.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>El 1980, és convidat com a professor a la Universitat Europea de les Arts de Macerata Libera.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Des del 1983, manté estudis tant a Itàlia com a la Costa Brava, i col·labora com a professor convidat a PACE – Assís.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>A partir del 1990, treballa en escultura monumental i arquitectura de paisatge en diversos països, destacant especialment la seva activitat als Estats Units.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>L’any 2012, pateix una pèrdua de visió i es retira de l’activitat artística activa, tot i que continua oferint conferències i escrivint.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 41.4263000,1.8020400 | 399901 | 4586775 | 2006-2008 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99320-p1120318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99320-p1120324.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jose Vicente Corominas Mir 'Cocomir' (artista) | 'L’al·legoria al vi i a la vinya' se situa dins del municipi de Subirats, a pocs metres del seu límit amb Sant Sadurní d’Anoia. Els dos municipis van treballar conjuntament en la promoció i finançament de l’escultura, per tal de reivindicar el món de la vitivinicultura, així com remarcar la cooperació entre els dos municipis, amb un llegat històric comú ja que Sant Sadurní es va constituir com a municipi independent separat de Subirats, l’any 1764). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 99321 | Premsa de biga de la plaça Santiago Rusiñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga-de-la-placa-santiago-rusinol | XVI | La fusta presenta un procés de degradació destacat. | <p>A la plaça de Santiago Rusiñol s’exposa una premsa de vi i oli, de tipus “premsa de biga”.</p> <p>La premsa conserva dos punts de suport, primer un pont principal a l’extrem sud, i després un pont secundari situat al centre, lleugerament encarat cap al pont principal. En l’espai entre els dos punts de suport hi ha la pastera o plat de premsa, i també es conserva d’un segon plat de premsa amb la seva gàbia corresponent, que aparentment formaria part d’una altra peça.</p> <p>A l’extrem nord hi ha el mecanisme del cargol, amb el pes inferior i la femella de pressió de la biga.</p> <p>A la placa descriptiva de 1986 s’hi pot llegir: 'Premsa de vi i oli / segle XVI / Donació de / FREIXENET / a la Vila / MCMLXXXVI'.</p> | 08240-188 | Plaça de Santiago Rusiñol, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta premsa de biga de vi i oli del segle XVI va ser una donació de les caves Freixenet a Sant Sadurní d'Anoia l’any 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El juliol del 2013, després d'haver passat 27 anys a la plaça de Santiago Rusiñol, es van executar tasques de restauració de la premsa, que presentava un grau de degradació considerable. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es va sotmetre la fusta i el ferro a un tractament nutritiu, així com a l’aplicació d’una capa exterior de protecció per evitar la ràpida degradació per l’acció de la pluja. La intervenció la va realitzar l’empresa Abracadabra, i va ser supervisada pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sant Sadurní. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4229700,1.7812600 | 398159 | 4586429 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99321-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99321-p1120247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99321-p1120245.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99322 | Escultura 'A la sardana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-la-sardana | <p><span><span><span>PUIG, Cristina A. (2023). Fons d’Art Municipal. Publicacions de l’Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Sadurní.</span></span></span></p> | XX | Presenta una certa degradació en algunes de les rajoles de la base on s’assenta l’escultura. | <p><span><span><span><span><span><span>Consta d’una bancada de forma semicircular revestida de pedra artificial, que sustenta les figures abstractes que representen esquemàticament a dues persones ballant sardanes, amb la posició de braços que requereix el ball i uns pilars metàl·lics que simulen les cames. Els caps estan representats per esferes d’acer inoxidable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als materials, el conjunt escultòric combina la pedra, el formigó, el marbre, l’acer inoxidable i l’acer corten.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-189 | Cruïlla del carrer de Girona amb el carrer de Sant Quintí. | <p><span><span><span><span><span><span>L’escultura 'A la Sardana' es va realitzar per commemorar Sant Sadurní d'Anoia com a Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 1984.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4263200,1.7809800 | 398141 | 4586801 | 1984 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99322-p1120212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99322-p1120209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99322-p1120208b.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ramón Ruiz (artista) | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||
| 99323 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-8 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Monòlit de planta rectangular fet a partir d’un bloc de marbre, que presenta un baix relleu d’un grup de joves i un cep, a banda del bust de bronze d’Anselm Clavé situat en un dels costats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obra data de l’any 1968, i es va realitzar gràcies a l’Agrupació Coral de Sant Sadurní, a l’Ajuntament i a diversos establiments de la vila. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En un dels seus laterals podem veure gravat el text: <em>'</em></span>Ja del matí <span>/ </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>brilla en el cel</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>el blanc estel</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>el dolç son sacvdim</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>i a veremar</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>a collir el raïm</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>al vinyar'<span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-190 | Plaça de Pau Casals, s/n. | 41.4246500,1.7824500 | 398261 | 4586614 | 1968 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99323-1-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99323-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jaume Ventura i Sala (artista) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99324 | Escultura a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lluis-companys-0 | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>L'escultura està formada per dues planxes d'acer de forma rectangular de les quals una és més gran que l'altre. Les planxes en planta presenten una distribució lleugerament semicircular. Tot el conjunt s'assenta sobre una </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>pavimentació amb pedretes i morter.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el punt on es troben les dues planxes hi ha una inscripció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-191 | Parc Lluís Companys, s/n. | 41.4303000,1.7821300 | 398243 | 4587242 | 2008 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99324-p1110940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99324-p1110941.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Serveis Tècnics Municipals de Sant Sadurní d’Anoia | L’escultura a Lluís Companys es va realitzar en commemoració al President de la Generalitat republicana. | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99325 | Escultura 'Guardiola de sang' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-guardiola-de-sang | <p><span><span><span>PUIG, Cristina A. (2023). Fons d’Art Municipal. Publicacions de l’Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Sadurní.</span></span></span></p> | XXI | Es veuen indicis de vandalisme i el deteriorament de la pintura. | <p><span><span><span>L’escultura al·legòrica, té una mida de 2 m. d’alçada i està realitzada amb pedra i acer patinable. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Representa un recipient en forma de “V” de formes sinuosa. La part interior està buida, exceptuant la part inferior, plena i de color vermell, representant la sang. Una peça rodona i blanca travessa un dels laterals metàl·lics del recipient, com si es tractés d’una moneda que entra a la guardiola.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons l’artista, l’objectiu de l’escultura, és conscienciar a la població de la importància de fer-se donant, per així anar omplint aquesta “guardiola de sang”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-192 | c. de Gelida, 40-42. | <p><span><span><span><span><span><span>L’escultura 'Guardiola de sang' és una commemoració als donants de sang de la vila de Sant Sadurní d’Anoia. L’element, situat davant del CAP de Sant Sadurní, va ser inaugurat el 29 de juliol de 2017.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4288200,1.7884800 | 398772 | 4587070 | 2017 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99325-p1120407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99325-p1120408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99325-p1120411.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Emma Regada | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||
| 99326 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles-2 | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi; DALMASES, Carles (2020). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Informe tècnic. Camí del riu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Àrea de Territori i Sostenibilitat, Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>El riu de Bitlles o Riudebitlles arriba al municipi de Sant Sadurní d’Anoia en la seva àrea nord, tractant-se dels últims 1,8 km del curs fluvial abans d’arribar a l’aiguabarreig amb el riu Anoia. En el tram dins del municipi no rep aigües de cap afluent. Algunes de les construccions que van aprofitar el curs hídric del riu de Bitlles són el molí de l’Aixertell (donat que el segle XVIII s’intensifica la indústria paperera), el pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls o la colònia Pons, situada a pocs metres de l’aiguabarreig Anoia-riu de Bitlles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El riu neix a la Serra de la Llacuna (dins de la Serra d’Ancosa), encara que en un principi la seva denominació és la de “riera de Mediona”. És a partir de Sant Quintí de Mediona que passa a denominar-se riu de Bitlles. Es tracta d’un riu amb cabal continu durant tot l’any, encara que força humil, amb uns 110-130 litres per segon a Torrelavit. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els boscos de ribera característics del riu de Bitlles són les alberedes, amb el protagonisme de l’àlber i l’aparició del pollancre i el freixe. En algunes àrees puntuals podem trobar exemplars més o menys aïllats d’alzines i roures, com és el cas de l’àrea del pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls, on es pot trobar algun exemplar d’alzina de dimensions considerables. Les alberedes, però, tenen unes dimensions reduïdes, i en alguns punts són inexistents, on pren protagonisme els canyissars. El sotabosc és força dens, degut també a les poques campanyes de neteja que es duen a terme a la llera del riu. Aquí hi podem destacar les heures, la vinca o el roldor. </span></span></span></span></span></span></p> | 08240-193 | <p><span><span><span><span><span><span>El riu de Bitlles apareix documentat al segle X, anomenat com a </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>rivus de Birlas</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>rivus de Berilas</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, topònim d’origen incert. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4418200,1.7723100 | 397441 | 4588532 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99326-riu-de-bitlles-2-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 99327 | Fons d'imatges de Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-sadurni-danoia-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XIX-XX | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Sant Sadurní d’Anoia, sumen un total de 2.528 fotografies d’una amplíssima varietat temàtica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del fons, ens o persona que han cedit les imatges i el nombre d’imatges són: </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Carles Querol Rovira, 1.126; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Codorniu S.A., 714; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- El 3 de vuit, 369; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sant Sadurní d’Anoia (Salvem les Imatges), 189; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 45;</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Vinseum (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya), 29; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Thomas, 16;</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Fons Fotogràfic del Setmanari Tothom, 10; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Fons Fotogràfic de Josep Mestre-Hero, 10; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), 5; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Tomàs Martorell, 4; Firaví, 3; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Jordi Valls, 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Família Biosca, 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- l’Abans, 1; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Mercè Rosell i Domènech, 1; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sant Martí de Sarroca (Salvem les Imatges), 1; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Romànic del Penedès, 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les cronologies de la col·lecció, hi ha un total de 983 elements correctament datats, dels quals hi ha 10 fotografies del segle XIX (les més antigues daten del 1860-1870), 959 fotografies del segle XX i 14 fotografies del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica i els suports fotogràfics són diversos.</span></span></span></p> | 08240-194 | Av. Europa, 6 (08720) Vilafranca del Penedès. | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99327-acap803788020103530001026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99327-acap804113020103530001351-estacio-del-ferrocarril-1900.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i procedència. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 99328 | Fons d'imatges de Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-sadurni-danoia-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XIX- XXI | <p><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Sant Sadurní d’Anoia. Es tracta de 232 fotografies d’una amplíssima varietat temàtica. </span></span></span><span><span><span>El nom del fons, ens o persona que han cedit les imatges, i el nombre d’imatges són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Fons fotogràfic dels germans Roig de l’Arxiu Albert Bastardes, 44; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Josep Maria Sagarra i Plana, 35; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- TAF Helicòpters, SA, 28; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Montserrat Sagarra Zacarini, 24; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Foto-Pic (Arxiu Pere Català), 22; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Brangulí (Fotògrafs), 20; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Pau Casals, 15; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Tavisa (Trabajos de Aviación S. A.), 11; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Col·lecció Mundo Fotográfico, 8; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Josep Puig i Cadafalch, 6; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Fuerzas Hidroeléctricas del Segre S. A., 4; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Albert Aymà Aubeyzon, 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Eugenio del Castillo, 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Fuerzas Eléctricas de Cataluña S. A. (FECSA), 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Gabriel Casas i Galobardes, 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Generalitat de Catalunya (Segona República), 2; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Antonio Gutiérrez Díaz, 1; </span></span></span></p> <p><span><span><span> -Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 1; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Ezequiel Porcel, 1; Noies i Nois Escoltes (NINE), 1; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Valls (fotògrafs), 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les cronologies de la col·lecció, hi ha 3 fotografies del s. XIX (la més antiga de l’any 1867), 60 són de 1900 a 1919, 67 són de 1920 a 1939, 38 són de 1940 a 1969, 56 són de 1970 a 1999, i 8 són del segle XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica i els suports fotogràfics són diversos.</span></span></span></p> | 08240-195 | Carrer de Jaume I, 33-51 (08195) Sant Cugat del Vallès. | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99328-anc787157624647-verema-a-sant-sadurni-1933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99328-anc11971701107482-esglesia-de-sant-sadurni-danoia-1913.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i procedència. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 99329 | Fons documental sobre Sant Sadurní d'Anoia del 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-sant-sadurni-danoia-del-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>El “Centro Documental de la Memoria Histórica' conserva fins a 9 entrades documentals, relacionades majoritàriament amb el període de la Guerra Civil:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Documentación del proceso electoral de los Diputados a Cortes de 1936 en la Ciudad de Barcelona y otros municipios.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Solicitudes de ingreso a sociedades locales en la federación (1924-12-20 / 1938-08-01).</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Relaciones de empresas controladas por la Conselleria d’Economia (1936-12-31 / 1937-01-26)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Relaciones de refugiados vascos enviados por ayuntamientos catalanes y el Comissariat d’Assistència als Refugiats (1937-09-29 / 1939-02-08).</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Tarjeta postal a Lombate, Francisco (1938-03-12).</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Carta del Sindicat Únic d’Oficis Varis de Sant Sadurní d’Anoia (s. XX)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Alt Penedès. Mediona-San Sadurní d'Anoia (digitalitzat)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Alt Penedès. San Sadurní d'Anoia-Vilafranca del Penedès (digitalitzat).</span></span></span></p> | 08240-196 | c. Gibraltar, 2 (37008) Salamanca | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99329-img00768.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i procedència. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 99330 | Fons documental sobre Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-sant-sadurni-danoia-a-larxiu-de-la-corona-darago | XV-XX | <p><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva un total de 64 ítems relacionats amb Sant Sadurní d’Anoia. D’aquests, 1 és del segle XV, 1 del segle XVI, 8 del segle XVII, 23 del segle XVIII, 16 del segle XIX, i 15 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De tota aquesta documentació es pot destacar la presència de 7 amillaraments datats entre el 1851 i el 1950, un procés del Tribunal de la Santa Inquisició de l’any 1608, 17 interlocutòries datades d’entre el 1608 i el 1790, 12 causes datades d’entre el 1762 i 1824, i 9 processos judicials dins d’un ventall cronològic ampli (1598-1795).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El document més antic conservat datat de l’any 1467, i va ser emès pels Diputats del General als prohoms de Sant Sadurní, amb motiu de l’intent d’aquests en favor a substituir el batlle corresponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels 64 documents només es troba digitalitzat un d’ells, tractant-se d’un expedient per a investigar unes queixes de greuge emeses per l’Ajuntament enfront de l’administració provincial, l’any 1861. </span></span></span></p> | 08240-197 | c. dels Comtes, 2 (08002) Barcelona | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99330-archiv1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99330-archiv2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i procedència. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 99331 | Fons documental i d'imatges de Santa Sadurní d'Anoia a la Cartoteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-dimatges-de-santa-sadurni-danoia-a-la-cartoteca-de-catalunya | XX-XXI | <p><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya, integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), aplega documentació cartogràfica dels segles XX i XXI de Sant Sadurní d’Anoia, així com fotografies panoràmiques, fotografies aèries verticals, i fotografies de tipologia diversa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons conté fins a 116 registres relacionats amb el municipi, amb la presència de 50 fotografies aèries, 30 mapes topogràfics, 27 mapes en sèrie, 14 fotografies panoràmiques, 12 mapes, 8 fotografies aèries verticals, 8 fotomosaïcs, 4 fotografies aèries obliqües, 3 ortofotomapes, 2 guies excursionistes, 2 ítems de geografia, 2 ítems de pedagogia, 1 atles i 1 mapa urbà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte a la cronologia de la documentació: 3 elements de principis s. XX, 48 entre el 1950 i 1969, 53 entre el 1970 i 1999, i 12 dins del segle XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’autoria de la documentació: SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), 50; Institut Cartogràfic de Catalunya, 34; Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, 18; Família Cuyàs, 12; Instituto Geográfico y Estadístico, 2. </span></span></span></p> | 08240-198 | Parc de Montjuïc, s/n (08038). Barcelona | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99331-mapa-topografic-de-sant-sadurni-1977-servei-de-cartografia-i-fotogrametria-de-la-diputacio-de.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99331-panoramica-de-sant-sadurni-sace-1962-registre-rfsace1853.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La informació produïda per l'ICGC és emparada per la Llei de Propietat Intel·lectual i la resta de legislació nacional i internacional aplicable. Cal tenir en compte les llicències d’ús de cada element concret. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 99332 | Fons documental de Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni-danoia-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XV-XXI | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conserva fins a 161 documents relacionats amb Sant Sadurní d’Anoia, dels quals 154 són textuals i 7 d’àudio i so.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Respecte a la tipologia de la documentació, destaquen els documents judicials (90), seguit dels emesos per l’administració local (24), provinent de col·leccions (24), fons notarials (17), Generalitat de Catalunya (2), fonts diverses (2), documentació personal (1) i documentació patrimonial (1).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El compendi presenta una àmplia varietat en procedència dels elements: Jutjat de Primera Instància (des de 1835), 90; Consell Comarcal de l’Alt Penedès, 21; capbreus solts, 17; Carles Querol Rovira, 17; imatges en moviment, 7; Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 3; Aigües de Vilafranca, 2; Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), 2; Família Borruel-Panzano, 1; Rafel Bolet, 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ventall cronològic dels documents va des del segle XV al segle XXI: 1 document del segle XV, 2 englobats dins del segle XVI, 6 dins del segle XVII, 6 dins del segle XVIII, 98 dins del segle XIX, 41 dins del segle XX i 7 dins del segle XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaca la presència de diversos capbreus englobats dins dels segles XV al s. XIX, destacant el “<em>Capibrevium ecclesie parrochialis Sancti Saturninii de Sobirats</em>” (Miquel Ripoll, notari), dels anys 1444-1445. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als documents d’audio i so, pertanyen al fons “Imatges en moviment”, amb documents que van de 1960 a 1989. Es tracta de 3 documents relacionats amb la cooperativa de vins COVIDES, dos del trofeu Josep Casanellas, la visita reial de 1987, i un titulat “la cosecha y su envejecimiento”.</span></span></span></p> | 08240-199 | Av. Europa, 6 (08720) Vilafranca del Penedès | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. Fons no digitalitzat. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 99333 | Fons documental de Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-sadurni-danoia-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XIV-XXI | <p><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació relacionada amb Sant Sadurní d’Anoia, amb un fons que assoleix els 2.304 ítems. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació prové de fins a 67 fons o entitats diferents, destacant la Junta Electoral Provincial de Barcelona (783), la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (391), la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques (271), la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge (186), el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (140), el Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (64) la Sociedad de Beneficiencia de Naturales de Cataluña (44) i l’empresa Torras, Herrería y Construcciones S. A. (44). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el fons amb documentació baix-medieval, amb 11 elements situats al segle XIV i 10 situats al segle XV; 7 ítems del segle XVI, 1 situat al segle XVII, 1 situat al segle XVIII i 20 situats dins del segle XIX. Cal destacar també la variada documentació contemporània, amb 1.595 ítems corresponents al segle XX i 659 situats al segle XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Referent a la tipologia i emissió de les fonts, 814 elements que provenen de diverses institucions, 768 de la Generalitat de Catalunya, 525 de l’Administració Perifèrica de l’Estat, 81 d’associacions i fundacions, 45 d’empreses, 33 com a fonts personals, 30 referent a fons patrimonials, 4 referent a col·leccions, 3 a “altres fons”, i 1 emès per l’Administració local. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les temàtiques són variades, incloent-hi obres públiques, la construcció de la carretera de Sant Sadurní a Sant Jaume dels Domenys, apropiacions, fonts polítiques, fonts agràries, fonts de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, transport d’electricitat a diversos barris i caserius, i finalment, vendes i testaments d’època Medieval-Moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El document més antic conservat data de l’any 1331, tractant-se d’una venda atorgada per “Pere Messeguer, de Sant Miquel de la Foradada, la seva muller Saurina i Anglesa, la seva mare, a favor de Bartomeu de Colomer, prevere natural del mas de Colomer de la parròquia de Sant Pere de Lavern, del mateix terme”. El document va ser autoritzat per Bonanat Gisbert, notari públic de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> | 08240-200 | Carrer de Jaume I, 33-51 (08195) Sant Cugat del Vallès. | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99333-anc1-1087-t-2515-enda-atorgada-per-pere-messeguer-de-sant-miquel-de-la-foradada-1331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99333-anc1-137-t-1234-sala-joan-alcalde-de-sant-sadurni-danoia-1915.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i procedència. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 99334 | Habitatge de la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-del-primer-homenatge-a-la-vellesa-9 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. L’edifici se situa en la cantonada entre la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa i el carrer de Fullerachs, dins de la cara nord de la plaça. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal, que dona a la plaça, està configurada per una planta baixa amb dos obertures: a l’esquerra la porta d’accés a l'habitatge i a la dreta un portal d’arc rebaixat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La primera i segona planta, presenten una simetria vertical, destacant el fet que tant les obertures com els balcons són més petites a la planta segona. Els balcons consten de llosana motllurada i barana de ferro forjat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana es coronada amb cornisa motllurada simple, i sobre d’aquesta es disposa una combinació mur d’obra i barana de ferro simple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a la façana del carrer Fullerachs, de grans dimensions, té un sòcol que reprodueix la disposició de pedres irregulars. Disposa d'un accés al pati, així com dos portals tapiats a la planta baixa. Les finestres es concentren al centre d’aquesta façana. El coronament superior es realitzà amb paredat comú. </span></span></span></span></span></span></p> | 08240-201 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 9. | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici es va aixecar entre la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, </span></span></span></span></span></span>quan es començaven a urbanitzar els terrenys que havia cedit a la trama urbana qui havia estat alcalde de Sant Sadurní entre 1855 i 1863, el Sr. Jaume Mir Molins.</p> <p><span><span><span><span><span><span>La plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, la casa va patir una rehabilitació integral l’any 1994.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4254400,1.7855900 | 398525 | 4586698 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99334-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99334-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99335 | Habitatge de la plaça del Primer Homenatge a la Vellesa 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-del-primer-homenatge-a-la-vellesa-7 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i terrat. Les obertures es centren en dos eixos de simetria, sobretot a les plantes primera i segona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa es composa d'una porta d’accés als habitatges i d'un portal, que conserven a la part superior una reixa de ferro forjat on podem observar les inicials 'AG', amb la data de construcció de l’edifici '1885', i les inicials 'DR' amb la data '1962', respectivament. Aquestes dates coincideixen amb la data de construcció i reforma de l’immoble.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera planta mostra una finestra del costat esquerre i una obertura amb accés a un balcó amb llosanes motllurades i barana de ferro forjat simple amb decoracions geomètriques, a la dreta. La segona planta, manté la mateixa estructura amb la diferència que els elements tenen unes dimensions més reduïdes. Cal destacar que totes les plantes estan separades per faixes motllurades horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El coronament es realitza amb cornisa i balustrada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-202 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 7. | <p>L’edifici es va aixecar l'any 1885 quan es començaven a urbanitzar els terrenys que havia cedit a la trama urbana qui havia estat alcalde de Sant Sadurní entre 1855 i 1863, el Sr. Jaume Mir Molins.</p> <p>La plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre se li aplicà una reforma total l’any 1963.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4254200,1.7854500 | 398513 | 4586696 | 1885 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99335-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99335-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99335-202-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99336 | Habitatge de la plaça Primer Homenatge a la Vellesa 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-primer-homenatge-a-la-vellesa-4 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i terrat, emplaçada a l’illa de cases del costat nord de la plaça. Pel que fa la façana, la planta baixa i la primera planta estan fortament alterades respecte a la seva forma originals i només els dos pisos superiors guarden la simetria del disseny original (el Cadastre recull una reforma l’any 1965).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té a l'esquerra un gran accés a un establiment comercial, i a la dreta l’accés a l’habitatge. En la primera planta hi ha una finestra horitzontal moderna. El primer pis presenta un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro forjat amb motius florals. La tercera planta és igual que la segona però amb unes dimensions més reduïdes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que els tres pisos estan separats per faixes motllurades a l’alçada de les llosanes dels balcons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El coronament està realitzat amb una cornisa amb dents de serra i barana metàl·lica al terrat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-203 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 4 | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici es va aixecar entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, dins de la plaça on s'havia començar a urbanitzar desprès que l’alcalde Jaume Mir Molins (1855-1863), va cedir els terrenys perquè passessin a formar de la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, l’any 1965 s’hi realitzà una reforma tant de l’habitatge com del comerç de la planta baixa. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4254100,1.7852600 | 398497 | 4586695 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99336-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99336-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99336-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99337 | Habitatge de la plaça Primer Homenatge a la Vellesa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-primer-homenatge-a-la-vellesa-3 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres, <span><span><span><span><span><span>de planta baixa, entresol, dos pisos i teulada a doble vessant, amb carener paral·lel al carrer,</span></span></span></span></span></span> emplaçada a l’illa de cases del costat nord de la plaça. Pel que fa la façana, la planta baixa i la primera planta estan fortament alterades respecte a la seva forma originals i només els dos pisos superiors guarden la simetria del disseny original (el Cadastre recull una reforma l’any 1961).</p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té dos accessos: un per a l'establiment comercial i un altre per a l’habitatge. L’entresol presenta dues obertures modernes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis presenta un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro forjat amb motius geomètrics. El segon pis és igual però amb unes dimensions més reduïdes. El coronament es realitza amb la una cornisa simple i d’un paredat comú superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que al primer i segon pis, els límits laterals de la façana estan pintats simulant cadenes cantoneres de carreuat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-204 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 3 | <p>L’edifici es va aixecar entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, dins de la plaça on s'havia començar a urbanitzar desprès que l’alcalde Jaume Mir Molins (1855-1863), va cedir els terrenys perquè passessin a formar de la trama urbana.</p> <p><span><span><span><span><span><span>a plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, l’any 1961 s’hi realitzà una reforma tant de l’habitatge com del comerç de la planta baixa.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4254200,1.7852100 | 398493 | 4586697 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99337-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99337-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99337-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99338 | Habitatge de la plaça Primer Homenatge a la Vellesa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-primer-homenatge-a-la-vellesa-2 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es poden observar desperfectes a la part superior de la façana. | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat, emplaçada a l’illa de cases del costat nord de la plaça. Pel que fa la façana, la composició general és simètrica, tot i que l’accés principal de la planta baixa no és l’original (el cadastre ens parla d’una reforma l’any 1963). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera planta, presenta una obertura central que dona a un balcó petit, amb llosanes motllurades de pedra i barana de ferro forjat. L’obertura queda totalment emmarcada per motllures. La segona planta presenta les mateixes característiques però amb unes dimensions més reduïdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana queda totalment emmarcada per unes faixes laterals amb decoracions amb motius que es podria encabir en el llenguatge de l’eclecticisme. S'inicien en planta baixa i representen carreus continus que en les plantes superiors es transformen en motllures rectangulars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana remata a la zona superior amb una cornisa motllurada i un capcer rectangular.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-205 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 2 | <p>L’edifici es va aixecar entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, dins de la plaça on s'havia començar a urbanitzar desprès que l’alcalde Jaume Mir Molins (1855-1863), va cedir els terrenys perquè passessin a formar de la trama urbana.</p> <p>La plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1963, segons el Cadastre s’hi realitzà una reforma tant de l’habitatge com d’un comerç de la planta baixa que actualment ja no existeix.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4254100,1.7851600 | 398489 | 4586695 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99338-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99338-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99338-205-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 99339 | Habitatge del carrer Montserrat 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-montserrat-11 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer Montserrat. L’edifici es situa en la cantonada. La façana principal del carrer Montserrat, presenta un llenguatge propi de l’arquitectura popular de la segona meitat del segle XIX, principis del XX. La façana és similar en els pisos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’accés a les plantes superiors situat al costat dret de la façana. El primer pis presenta dues obertures simètriques amb balcons amb llosanes amb motllures i baranes. Cal destacar que els marcs de les balconeres presenten motllures. La segona planta és similar a la primera però amb dimensions més reduïdes i amb les baranes són de ferro forjat. El coronament de l’edifici es realitza amb una cornisa motllurada simple, i un capcer de paredat rectangular. A la cantonada hi ha un cadenat cantoner de carreuat a nivell de primera i segona planta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral destaca per les tres grans finestres d’arc rebaixats amb tanca de ferro forjat que cobreix la part inferior. Una cornisa motllurada separa la planta baixa de la segona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda de darrera de la casa s’ha adossat un altre cos, de planta baixa i pis, amb terrat tancat per una balustrada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 08240-206 | C. Montserrat 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, l’edifici, datat de la segona meitat del segle XIX, principis del segle XX, i es va restaurar l’any 1974. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El carrer Montserrat va començar a agafar entitat a mitjans del segle XIX partint del nucli antic, del qual aquest edifici es troba pràcticament a la confluència entre els dos nuclis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres cases del carrer ja apareixen en el cens de 1816, documentant els orígens d’urbanització del carrer, que s’anirà ampliant seguint un dels camins rurals que sortien de la vila. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4244400,1.7849900 | 398473 | 4586588 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99339-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99339-206-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99339-206-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 99340 | Premsa de la fassina de Can Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-la-fassina-de-can-guineu | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIMENO, Francisca (1973). Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Premsa original de la fassina de Can Guineu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una premsa de cargol, mecanitzada amb gàbia de planta circular, braços i banc d’estructura metàl·lica (amb reblons per unir les peces), cargol, femella dentada mecanitzada i barret realitzat a partir de biguetes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part central del banc s’hi pot llegir “<em>Jaime Figueras constructor. Vilafranca del Panadés</em>”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de premsa s’utilitzava per extreure el most del raïm. El procés mecànic assegurava una pressió uniforme i més eficient que les premses manuals o de cargol simples.</span></span></span></p> | 08240-207 | c. de l’Hospital, 23. | <p><span><span><span>La premsa s’ubica en l’emplaçament original de l’antiga fassina de Can Guineu. Es movia pels diferents espais industrials amb un sistema de vies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fassina va ser construïda a final de la Guerra del Francès (LLORAC, 2017) per Pere Mir i Porta. Va fer muntar una màquina destil·ladora molt complexa inventada per Joan Jordana i Elías amb un alambí amb capacitat per a uns 500 litres de vi. Es tractava d’una màquina de tecnologia punta, més tard substituïda per una altre d’un fabricant francès d’aiguardents, Marcos Brives, que era més rendible.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La destil·lació va ser objecte del negoci fins a la meitat del segle XIX, quan es va desmantellar la maquinaria per destil·lar i es va passar a elaborar vi per al mercat local i l'exportació. A més també es va fer producció l'oli d'oliva a petita escala. Als anys cinquanta del segle XX va finalitzar la seva activitat vitivinícola entre d'altres raons, perquè l'últim descendent va morir l'any 1952.</span></span></span></p> | 41.4245800,1.7875000 | 398683 | 4586601 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99340-p1110955.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jaime Figueras (constructor) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.