API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
99168	Casa del carrer Campanar / Marc Mir	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-campanar-marc-mir	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 37.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span>L'edifici, situat en una cantonada, presenta una teulada amb el carener paral·lel al carrer Marc Mir. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la façana del carrer Marc Mir, es poden observar diverses obertures tapiades. L'habitatge està organitzat en dues crugies, cadascuna amb un eix de simetria propi, amb portals en la planta baixa i un petit balcó en la primera planta. A les golfes s'han obert finestretes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’altra façana es troba l’actual porta d’entrada. Aquesta façana, de composició asimètrica i amb un capcer esglaonat, presenta diverses finestres desiguals protegides amb reixes a la planta baixa. Al primer pis, hi ha tres balcons amb baranes de forja, mentre que al nivell de les golfes es repeteixen les finestretes.</span></span></span></span></p>	08240-57	c. Marc Mir,5 amb c. del Campanar, 42	<p><span><span><span>L'any 1885, Francesc Llopart sol·licita permís per edificar una casa a la cantonada del carrer Campanar amb un vial encara en projecte, que més tard rebria el nom de Marc Mir, en honor al propietari dels terrenys. L'obertura del carrer Diputació impulsa l'interès per aquesta zona i accentua la pressió urbanística, fet que porta Marc Mir a urbanitzar una nova part de les seves propietats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps, la casa de Francesc Llopart experimentà diverses ampliacions. L'any 1901 s'autoritza la construcció d'un segon pis i el 1923, Josep Llopart afegeix un celler a banda i banda de l'edifici, tot i que actualment ja no es conserva (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els trencaaigües modernistes dibuixats per Iranzo al projecte, van ser substituïts per una decoració pictòrica ara gairebé desapareguda per l'estat de degradació de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arquitecte Ubald Iranzo era barceloní i va obtenir el títol l’any 1879. L’any 1889 era arquitecte municipal de Sant Sadurní. Anys més tard seria el cap de secció de l’Oficina d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona. Fou un dels arquitectes més actius de Sant Sadurní a finals del segle XIX (CUBELES, 1991).</span></span></span></span></span></p>	41.4241200,1.7885500	398770	4586548	1885	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99168-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99168-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99168-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-04-25 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Ubald Iranzo i Eiras		119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99169	Casa del carrer del Dr. Escayola 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-dr-escayola-2	<p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 38</span></span></span></span></span></span>.</p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. L’immoble de dos crugies presenta façana simètrica, la planta baixa està transformada i ocupada per local comercial. L’accés als pisos es fa per una porta, que igual que la resta d’obertures, està decorada amb trencaaigües motllurat de formes regulars a les bandes i sinuoses a la llinda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis presenta balconera amb llosana i baranes de ferro de fossa amb motllures geomètriques. Al segon pis, els balcons s’individualitzen i són més petits. Segons el (POUM, 2010), la reforma efectuada l’any 1908 va convertir les finestres originals que hi havia, en aquests balcons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaquen les franges verticals d’aplacats els costats del frontis, que donen volum en contrast amb el revestiment llis. La façana es tanca amb cornisa senzilla motllurada i capcer d’obra rectangular sense buits.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-58	c. del Dr. Escayola, 2	<p><span><span><span><span><span><span>La casa es troba en el nucli antic de Sant Sadurní definit per l'eix dels carrers Escayola (abans Cavallers), Hospital i Església. Al capdamunt del carrer hi havia un dels portals de la vila fins que el creixement cap el Raval i el carrer Montserrat desbordà el recinte emmurallat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A principis del segle XX es produeix un procés de reforma de moltes d'aquestes cases per ennoblir el seu aspecte, d'acord amb la categoria econòmica i social assolida pels seus propietaris. Aquest és el cas d'aquesta casa que inicia les obres el 1908, on hi ha documentada una confiteria en aquella època (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4242500,1.7862800	398581	4586565	1908 (reforma)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99169-p1110934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99169-p1110935.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99169-p1110936.jpg	Legal	Neoclàssic\|Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-04-25 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			99\|102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99170	Casa del carrer del Dr. Escayola 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-dr-escayola-4	<p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 39.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres formada per planta baixa, dos pisos i terrat. Edifici de dues crugies presenta una concepció asimètrica de la façana, hi ha elements en un dels cossos que no són a l’altre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa, ocupada per un local comercial, manté el sòcol motllurat com a element original. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes primera i segona tenen la façana arrebossada simulant carreus disposats a trencajunts i dues bandes verticals al costat esquerra i al centre, simulant pilars en dos plans diferents, que culminen amb medallons decorats amb garlandes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Totes les obertures d'aquestes plantes són amb balcó de llosana motllurada i baranes de ferro forjat amb detalls decoratius, com la garlanda de la part central. Només un del primer pis està sustentat per cartel·les decorades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Destaquen les motllures decoratives de garlandes en els trencaaigües de les obertures.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El remat destaca també per la sèrie horitzontal del fris que recorre la façana, entre la cornisa motllurada i una línia de dents de serra. Per sobre, un capcer d’obra presenta coronament circular amb ull de bou decorat només a la crugia esquerra.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-59	c. del Dr. Escayola, 4	<p><span><span><span><span><span><span>La casa es troba en el nucli antic de Sant Sadurní definit per l'eix dels carrers Escayola (abans Cavallers), Hospital i Església. Al capdamunt del carrer hi havia un dels portals de la vila fins que el creixement cap el Raval i el carrer Montserrat desbordà el recinte emmurallat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A principis del segle XX es produeix un procés de reforma de moltes d'aquestes cases per ennoblir el seu aspecte, d'acord amb la categoria econòmica i social assolida pels seus propietaris. La planta baixa es va dedicar des del principi a comerç, essent documentada fotogràficament una farmàcia (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La propietat a començament de segle era de Maria Domènech de Torres, pertanyia a una família de comerciants que vivia al carrer Cavallers (actual carrer Escayola), alguns membres de la qual formaren part dels ajuntaments de la I República. El seu marit, Jaume Torras Llopart, era farmacèutic.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4242400,1.7861600	398571	4586564	1909	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99170-p1120073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99170-p1120075.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99170-p1120077.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-04-25 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99171	Can Pardas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pardas	<p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 40.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres, amb planta baixa, ocupada per un local comercial, tres plantes, un terrat i un pati posterior. Destaca la seva simetria i verticalitat. La façana llueix dues tonalitats clares de grisos, que combinat amb els elements decoratius singulars, realcen la seva presència urbana. Les cantonades de tota la façana estan ressaltades per falses pilastres. També destaquen les feixes decoratives horitzontals que divideixen les plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer i segon pis presenta la mateixa composició, amb un eix vertical que inclou un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro forjat amb elements decoratius de garlandes, volutes i aplics. Les portes dels balcons es coronen amb una garlanda decorativa sobre la llinda, que curiosament queden amagats darrera de les mènsules de forma poc usuals, dels balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tercer pis es diferencia mitjançant tres finestres d’arc rodó separades per pilastres d’estil clàssic, emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està format per una balustrada coronada amb pinacles amb decoració en baix relleu de motius vegetals. Aquest conjunt, es recolza en una cornisa motllurada sustentada per mènsules de regust historicista.</span></span></span></p>	08240-60	c. Raval, 5	<p><span><span><span>Casa aixecada sobre l'espai ocupat per la primera ampliació de la vila quan el creixement demogràfic fa que la població s’estengui més enllà de les muralles. El Raval començà a formar-se, a mitjans del XVIII, al llarg del camí de Vilafranca. S'hi van instal·lar molts menestrals, convertint-se en un dels eixos comercials de la vila. Arran de l'obertura de la carretera de La Llacuna a Sant Boi, es consolida també com a zona de residència de les grans famílies, sense perdre aquest aspecte comercial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a moltes cases del Raval, la planta baixa està destinada a usos comercials. L'any 1944, Rafael Pardas remodela els baixos on hi té una botiga. Tal i com es pot apreciar a les fotografies conservades de l'època, va ser el primer establiment del Raval en modernitzar la seva imatge exterior (POUM, 2010). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cadastre recull obres realitzades l’any 1920 i al 1962.</span></span></span></p>	41.4239100,1.7850900	398481	4586529		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99171-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99171-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99171-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-04-25 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			102\|106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99172	Glorieta de la Miranda d’Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-la-miranda-despiells		XX		<p><span><span><span>Es tracta d’una glorieta de planta octogonal situada en un punt elevat. L’estructura és d’una sola planta i un pis superior. La porta d’entrada s’obre en una dels costats amb un arc de mig punt. A la resta de murs s’obren finestres amb el mateix tipus d’arc. El sòcol disposat a tot l’entorn i les cantoneres atorguen relleu al pis, aquests elements queden ressaltat actualment amb un color ocre sobre el blanc general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior destaca una balustrada de ceràmica calada amb una composició geomètrica. Aquest nivell actua com a terrassa-mirador. Al centre, un cos poligonal es presenta cobert amb teula àrab a quatre vessants amb remat d’una peça ovalada de ceràmica de gust noucentista. Destaquen els ulls de bou a tots els costats d’aquesta part de l’edifici.</span></span></span></p>	08240-61	La Miranda d'Espiells.	<p><span><span><span><span><span>Des</span></span> del segle XIX, una gran part de les terres d'Espiells eren propietat de la família Domènech. La glorieta és un element d’esbarjo, un mirador vinculat, a la família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va construir l'any 1927, per part de Josep Maria Domènech i Rossell. Després de la Guerra Civil, l’element es va anar deteriorant, fins que l'any 2004 es va restaurar per part de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Agrupació de Defensa Forestal de Sant Sadurní, per tal d’oferir diferents possibilitats d'esbarjo i convertint-la en un mirador de la prevenció i extinció d'incendis forestals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del mes de desembre de 2024 l’espai forma part del projecte “Miravinyes”, una ruta de miradors del Penedès.</span></span></span></p>	41.4369100,1.8103500	400611	4587943	1924	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99172-p1110585.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99172-p1110588.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99173	Casa Salvador Mota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-mota	<p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 42.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i terrat. Es tracta d’un disseny habitual de casa d’una crugia en el context de l'eixample vuitcentista, on predomina l’estètica de l'eclecticisme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, de decoració molt senzilla: falses pilastres decoratives a la planta baixa marcant l'eix central i els laterals de la façana, on s’obre el portal d’entrada i un gran finestral de ferro forjat, amb la inscripció “S R 1885” i les inicials del propietari, que correspon a la data quan s’acabà de construir la casa per part de Sadurní Rovira Santacana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als pisos, les obertures es van fent més petites a mesura que puja l'alçada. La planta primera i segona presenten balconades amb llosanes amb estries decoratives i baranes de ferro en fosa. Les obertures estan emmarcades amb motllures amb dibuixos inscrits en les llindes. El revestiment de la façana és de plaques decoratives.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Remata amb un fris horitzontal decoratiu de caire floral, on s’obren els respiralls, la cornisa i una balustrada de terra cuita.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-62	c. Raval, 46	<p><span><span><span>L’any 1883 es posa en funcionament una nova via de comunicació entre Sant Boi i La Llacuna. L’entrada d’aquesta carretera dins el nucli urbà comporta la necessitat d’adaptar l’amplada dels carrers als nous requisits de mobilitat. Aquesta situació desencadena una transformació urbanística al carrer del Raval, on diverses edificacions es veuen obligades a recular les seves façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció dona lloc a un vial més espaiós i amb una imatge renovada, reflectint l’esperit de progrés propi de la darreria del segle XIX. El context econòmic favorable —impulsat per l’exportació de vi a mercats europeus afectats per la crisi de la fil·loxera— afavoreix aquestes millores. Dins aquest escenari, emergeixen habitatges prototípics de l’eixample local, com ara les cases d’una sola crugia, representació clara del nou model residencial que s’estenia per la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Manada construir per Sadurní Rovira Santacana. Els Rovira eren coneguts amb el nom de la masia Mota i eren uns dels grans propietaris de Sant Sadurní. L’obra és un projecte del mestre d’obres Pere Buqueras i Rovira, que va obtenir el títol de mestre d'obres entre 1870 i 1871. Col·laborà activament en la gestió del Centre de Mestres d'Obres. Treballà sobretot a Barcelona, però entre 1884 i 1915 va treballar a la vila (POUM </span></span></span></span></span></span></p>	41.4242000,1.7833100	398332	4586563	1884	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99173-p1120136.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99173-p1120140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99173-p1120137.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-05-17 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Pere Buqueras i Rovira (mestre d'obres)		102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99174	Casa del carrer Raval 28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-28	<p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 43</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici d’una crugia, de planta baixa i dos pisos i terrassa. A la planta baixa hi ha un gran portal rectangular, amb la façana coberta amb aplacats ceràmics. El primer pis destaca un balcó de llosana motllurada que continua amb cornisa horitzontal per la façana, la barana és de ferro forjat. L’obertura del balcó està emmarcada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El pis superior (antigues golfes) presenta un finestral tan gran com el portal d’entrada. La terrassa superior queda delimitada per una barana simple ubicada entre pilars.</span></span></span></p>	08240-63	c. Raval, 28	<p><span><span><span>La casa original va ser reformada l'any 1988 per fer habitables les golfes.</span></span></span></p>	41.4241000,1.7840700	398396	4586551	1988 (reforma)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99174-p1120959.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Javier Ramos Polo i Josep Goday	A la fitxa del Catàleg de patrimoni del POUM consta l'adreça antiga, c. Raval, 30.	98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99175	Habitatges del carrer Raval 39-41	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-raval-39-41	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L'estructura de la casa del número 39 és l’habitual de les cases històriques del Raval: casa entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i terrat. I un tercer pis que és producte d’una reforma més moderna. Predomina la profunditat i de l'alçada, enfront d'una façana estreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els elements arquitectònics antics es conserven en els pisos centrals, el primer pis amb una balconera de llosana motllurada i baranes de ferro forjat. Al pis superior els balcons són individuals. Totes les obertures queden emmarcades per motllures en relleu. La casa estava rematada per una cornisa amb ràfec de dents de serra, la qual va recréixer amb el pis superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una placa ceràmica recorda el fet que l’any 1981, durant la primera festa de la fil·loxera, l’acte festiu va començar des d’aquest punt del carrer.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-64	c. Raval 39-41.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici rehabilitat en el context de la remodelació de les antigues cases del Raval iniciat a finals del segle XX, moltes d'elles centenàries. La casa del número 39, que ja havia estat reformada amb l'addició d'un pis superior, es va conservar mentre el número 41 s'enderrocà durant les obres de 1998 per ampliar la primera, de la mateixa propietat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Goday i Javier Ramos Polo van ser els arquitectes responsables de la remodelació (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4239900,1.7837400	398368	4586539	1998 (obres de rehabilitació i enderrocament del número 41)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99175-p1120124.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99175-p1120125.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99175-p1120126.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-04-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Goday i Javier Ramos Polo (arquitectes)		119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99176	Can Carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-1	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 46.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa ubicada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures. La reforma de les obertures l’any 1990, que substituí les finestres per balcons, reforçà aquesta simetria (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa es caracteritza pels grans finestrals amb formes d’arc rebaixat i el portal d’entrada, que presenta la mateixa forma.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es troba l’element més destacat que és la gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, gira a la cantonada i arriba a la meitat de l’altre façana. Aquest element es repeteix a les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana segueix un disseny que es repeteix també en aquestes cases, a partir de ferro forjat de barrots simples amb quadres d’elements florals i geomètrics, i esferes decoratives.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, els balcons es simplifiquen, les llosanes són més estretes en una façana i sense volada a l’altre. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana remata amb una cornisa motllurada amb una línia d’escacat decorativa i el mur que delimita el terrat.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-65	c. de Montserrat, 37	<p><span><span><span><span><span><span>Aquest sector de Sant Sadurní es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt (POUM, 2010). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons (ROSSELLÓ, 1978), Antoni Rovira va fer construir la casa el 1862. Hi ha constància que els Rovira de la Foradada havien fixat la seva residència a la vila en els anys posteriors. El 1881, Pere Rovira construí un magatzem darrera de la casa, i el seu fill, Antoni Rovira i Jané, consta en el registre d'elaboradors de vins als anys vint. Després de la Guerra Civil, la casa era propietat de la família Carbó que iniciaren la comercialització d'un cava.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cassa va ser reformada per l’arquitecte Albert Sagrera i Vilanova, l’any 1990. En aquella reforma es desplaçà l'escala d'accés als pisos superiors cap a la part posterior de l'edifici.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4250400,1.7849800	398473	4586655	1862, 1990	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120094.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120096.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120095.jpg	Legal	Eclecticisme\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Albert Sagrera i Vilanova (arquitecte de la reforma de 1990).	La casa també és coneguda amb el nom de Casa Rovira.	102\|105\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99177	Can Tubella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tubella	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 47.</span></span></span></span></span></span></p>	segona meitat s. XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa situada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures, tot i que la que dona a la plaça és molt més estreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està dedicada a local comercial, es caracteritza per un gran portal decorat amb motllures, emmarcats en relleu a tot l’entorn, com la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es troba l’element més destacat, una gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, gira la cantonada i arriba a la meitat de l’altre. Aquest element es repeteix en les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana és de ferro forjat amb elements decoratius geomètrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, i a l’extrem de l’altre façana, els balcons són individuals, i comparteixen el mateix model de barana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És destacable la cantonera arrodonida, decorada amb una faixa vertical en relleu que dialoga amb dues peces disposades sobre el revestiment de la façana més estreta, arrodonides i amb cercle central obert. El conjunt dona volum al frontis, que remata amb una cornisa motllurada abans del coronament que delimita el terrat.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-66	c. de Montserrat, 39	<p><span><span><span><span><span><span>Aquest sector de Sant Sadurní es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt (POUM, 2010). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una reforma de 1945 trasllada l'escala de la façana principal al costat del carrer Milà i Fontanals. Es desconeix el propietari original. Està documentada com a propietat de la família Carbó durant el segle XX, fins que passa a mans de Josep Tubella i Jané, el qual reforma la planta baixa per obrir una peixateria (1975) (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4251900,1.7849500	398471	4586671		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99177-p1120100.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99177-p1120102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99177-p1120101.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99178	Casa del carrer del 1er. Homenatge a la Vellesa 17 amb Montserrat 24	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-1er-homenatge-a-la-vellesa-17-amb-montserrat-24	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 48.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa situada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures, tot i que la que dona al carrer Montserrat és molt més estreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa, amb una part de local comercial, es caracteritza per tenir grans portals d’arc rebaixat amb amplades desiguals. El revestiment simula carreus disposats a trencajunts.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis es troba l’element més destacat, la gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, s’adapta a la cantonada i arriba al primer cos de l’altre. Aquest element es repeteix en les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana és de ferro forjat amb elements decoratius geomètrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis i a la resta de l’edifici, els balcons són individuals, i comparteixen el mateix model de barana, en canvi a l’últim pis, són més petits i varien la decoració de les baranes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana culmina amb una cornisa motllurada amb una línia d’escacat decorativa i el mur que delimita el terrat, decorats amb volums quadrangulars.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-67	c. del 1er. Homenatge a la Vellesa,17, cantonada c. de Montserrat, 24.	<p><span><span><span><span><span><span>Aquest sector de Sant Sadurni es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els baixos d’aquesta casa havien albergat una cistelleria o una espardenyeria.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El projecte inicial fou encarregat per Josep Bertran, i la reforma de 1887 per Josep Gallego, originari de Cabrera i propietari d'una finca a l'entorn de Sant Sadurní.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1887, a la façana de la plaça s'obriren dos accessos amb escales per accedir als habitatges superiors i probablement va ser llavors quan es van dividir les plantes en diversos habitatges. Fruit d'aquestes obres, s'obriren dues rengleres de finestres per il·luminar la caixa de l'escala.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, la façana de la plaça patí un fort procés de degradació amb el tancament d'aquests portals i la divisió del baixos en dues plantes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ja al segle XXI, l’edifici ha estat objecte d'importants reformes que han tornat la simetria de els obertures, unificant la finca amb un sòl parament arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els constructors de l’immoble van ser el mestre d'obres de Vilafranca, Miquel Elias, que treballà en diverses ocasions a Sant Sadurní, on va aixecar diverses cases al carrer Montserrat, i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Ubald Iranzo, que obtingué el títol d'arquitecte el 1879 i treballà a Sant Sadurní com a arquitecte municipal entre 1882 i 1900, període en el que fou responsable de les obres de l'ajuntament. (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4249000,1.7851400	398486	4586639		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99178-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99178-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99178-img20250123131352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99178-img20250123131216.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Segons les dades que consten al cadastre, l'edifici es va reformar íntegrament l'any 2017.	119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99179	Casa Casanovas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casanovas-1	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes,</em> 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 49.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. S’emplaça en la cantonada que dona a la plaça, on té el tram de façana més llarga, i al carrer Montserrat. La composició de la façana es basa en el llenguatge de l’eclecticisme. A la planta baixa s’obren portals amb motllures sobre un sòcol, per accedir al local comercial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al pis principal destaca la balconera sobre la plaça i el balcó en angle que enllaça la plaça i el carrer Montserrat, tots dos amb llosana motllurada i decorats amb baranes de ferro forjat que repeteixen el mateix model que altres cases de la plaça.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis les obertures s’individualitzen amb balcons més petits o balcó ampitat en el cas del cos de la cantonada. Aquest cos queda emmarcat a nivell de planta baixa per muntants que assenyalen els límits de la crugia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb motllures d'aire neoclàssica, que es repeteix també a la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana del carrer Montserrat, segueix les mateixa línia, però ha patit canvis respecte al projecte inicial a causa de l’obertura de finestres noves.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa té un gran valor simbòlic, per ser la casa natal de Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), nomenat president del Parlament de Catalunya l’any 1933. Una placa a la façana testimonia aquest fet.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-68	c. del 1er. Homenatge a la Vellesa 1, c. de Montserrat 26	<p><span><span><span><span><span><span>Aquest immoble es construeix en el moment que es defineix aquest espai urbà. Partint del nucli més antic, s'havia format una primera agrupació de cases al voltant del què acabaria sent el carrer Montserrat, documentades ja l’any 1816. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. El 1863, Jaume Mir demanà urbanitzar els terrenys adjacents amb el carrer Montserrat amb el propòsit de fer una plaça que ja s'havia començat a perfilar amb cases, com cal Milà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Felicià Sallent i Pujador, mestre d'obres, treballà sobretot a Vilafranca on exercí també com a Director de camins veïnals. A Sant Sadurní fou responsable de moltes cases del carrer Montserrat (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'obra fou encarregada per Josep Casanovas, que provenia d’una família propietària de cal Milà de Lavern (Subirats). A la segona meitat del segle XIX ja viuen a Sant Sadurní. Alguns membres de la família tenen vocació política i dos d’ells serien d'alcaldes de la vila, mentre un altre dels seus descendents, Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), seria nomenat president del Parlament de Catalunya el 1933. Llicenciat en dret, Joan Casanovas exerciria d'advocat obrer en els difícils anys vint. El 1934 seria empresonat amb la resta del govern a causa de la proclamació de l'estat català. El 1936 tornà a exercir el càrrec fins que l'esclat de la guerra l'obligà a exiliar-se a França, on moriria (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4253700,1.7850700	398481	4586691	1859	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99179-img20250123133244b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99179-img20250123133301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99179-img20250123133137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99179-img20250123133110.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-04-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Felicià Sallent i Pujador (mestre d'obres)	També és coneguda com a Cal Milà.	102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99184	Casa Esclasans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esclasans	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 50.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos. El projecte inicial era d'una casa de planta baixa i pis, amb la crugia central lleugerament més elevada. El 1902 s'hi afegí un nou pis, mantenint la diferència d'alçada a la crugia central (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana es presenta simètrica en un eix vertical per cada crugia. A la planta baixa es trenca la simetria, ja que originalment tota la planta era de doble alçada (com mostra la magnitud del portal central) però les reformes posteriors la van dividir en dos pisos, que mostren obertures més modernes poc integrades estilísticament a la resta de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal central presenta arc de mig punt decorat amb importes i amb la data inscrita de '1883'. La planta primera central concentra les obertures amb balcons, amb volada a la crugia del mig i amb cartel·les clàssiques, i balconeres ampitades als laterals, totes amb baranes de ferro de fosa. El remat de les obertures d’aquest pis es resol amb entaulaments que imiten l’arquitectura clàssica i dues cornises laterals amb respiralls separen aquest pis del superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El segon pis es caracteritza per les obertures tripartides en cada crugia, d’arc de mig punt i imitant pilars clàssic amb impostes, El cos central de l’edifici s’emmarca també amb aquest tipus de pilar, i es corona amb un capcer semicircular. Tota la decoració beu del llenguatge eclèctic.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-69	c. de la Diputació, 14	<p><span><span><span><span><span><span>La casa es construeix en la primera fase d'urbanització del carrer Diputació, tot just l'any que la Diputació de Barcelona obre la carretera de La Llacuna a Sant Boi i construeix el nou pont d'accés a la carretera i a l'estació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció de la casa és obra de dos arquitectes: Ubald lranzo obtingué el títol d'arquitecte el 1879 i treballà a Sant Sadurní com a arquitecte municipal entre 1882 i 1900. Posteriorment, fou cap de l'oficina d'Urbanització i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Eugeni Campllonch (1870-1950) exercí com arquitecte sobretot a Vilafranca, i només puntualment a Sant Sadurní (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4233900,1.7888900	398797	4586467	1883	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99184-p1100993.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99184-p1100995_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99184-p1100996_0.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-04-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Ubald lranzo i Eugeni Campllonch (arquitectes)	També és coneguda amb el nom de Cal Notari.	102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99186	Casa Gabarró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gabarro	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 51.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, d'una sola crugia, amb planta baixa i dos pisos, clarament emmarcat en l’estil eclèctic que predominà a la vila durant el període d'urbanització del carrer de la Diputació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica. A la planta baixa s’obre un portal amb els angles retallats, emmarcat entre dues peces que simulen pilastres clàssiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta decoració es repeteix en les obertures del primer pis, on una balconera sustentada per mènsules es decora amb barana de ferro de fossa. Sobre les obertures es disposen simulacions de frontons clàssics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els dos finestrals també presenten emmarcaments neoclàssics. La façana es tanca amb un ràfec de mènsules que aguanten la balustrada de la terrassa.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-70	c. de la Diputació, 25	<p><span><span><span><span><span><span>La casa es construeix en el moment de definició d'aquest eixample que uneix el centre de la vila amb l'estació i dóna accés a la carretera de l'Ordal. (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'immoble és projectat per Jaume Vizcarri i Sadurní, que va obtenir el títol de mestre d'obres el 1871. Treballava preferentment a Barcelona entre 1874 i 1897.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Antonio Gabarró, de professió paleta, signa el plànol, però el permís és demanat en nom de Ramón Gabarró. Els Gabarró eren una àmplia família dedicada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4234100,1.7891400	398818	4586469	1884	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99186-p1110006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99186-p1110007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99186-p1110009.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-04-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Vizcarri i Sadurní (mestre d'obres)	La casa és també coneguda com a cal Turó.	102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99189	Ca l'Almirall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall-1	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 52.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una sola crugia, composta de planta baixa, dos pisos, terrat i soterranis. A la façana destaca un gran arc de mig punt a l’entrada, que ocupa tota l’amplada de l’edifici i està emmarcat per un revestiment modern que imita les dovelles de pedra. Al centre de l’obertura es troben gravats el nom i el logotip de la cava situada al soterrani.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera i segona es disposen els balcons dels pisos, caracteritzats per lloses amb forma de pentàgon irregular i baranes de ferro. Les obertures dels balcons segueixen el mateix emmarcament que l’arc de la planta baixa. La façana es corona amb un ràfec de biguetes de fusta que suporta una teuladeta de teules àrabs, just abans de donar pas a un capcer que delimita el terrat.</span></span></span></p>	08240-71	c. de la Diputació, 31	<p><span><span><span>Caves fundades el 1979 per Jaume Almirall i Olivella (1926). La propietat de les caves Almirall, encarregà la reforma de 1993, per a remodelar i ampliar l’antic celler, que va anar a càrrec de l’enginyer Juan Cot Comas.</span></span></span></p>	41.4233200,1.7892600	398828	4586459	1993 (reforma)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99189-p1110016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99189-p1110017.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-11-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99192	Casa del carrer de la Diputació 39	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-diputacio-39	<p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 53.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana és simètrica i destaca la gran alçada de la planta baixa amb arc rebaixat emmarcat per una motllura al centre, la porta d’accés als pisos (a l'esquerra) i un finestral a la dreta. Aquesta planta baixa té el parament de falsos carreus encoixinats, que s’acaba amb una cornisa que la separa de les plantes superiors on el revestiment canvia. En primera i segona planta el revestiment és arrebossat i pintat de color beix amb dues franges verticals a les bandes reproduint el model d'encoixinat de la planta baixa, però amb formes quadrades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconeres amb llosana de formigó i barana de ferro en fosa ornamentat amb motius geomètrics, es repeteixen als pisos, amb dos finestres a banda i banda, emmarcades amb motllures de pedra ben definides. Destaquen els emmarcaments centrals que simulen columnes amb frontó clàssic cobert per trencaaigües i penjoll clàssic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana es corona amb una senzilla cornisa amb una faixa ornamental. </span></span></span></span></span></span></p>	08240-72	c. de la Diputació, 39.	<p><span><span><span><span><span><span>El carrer Diputació es va començar a urbanitzar a finals del segle XIX, sobre terrenys de les famílies Mir i Ferrer, quan la Diputació de Barcelona convertí l'antic camí de l'estació en un tram de la carretera que comunicaria la vila amb l'eix Barcelona-Tarragona i construí el pont que salvava la riera de Lavernó (1883). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El desenvolupament urbanístic quedà frenat, com a tota la vila, per la crisi econòmica que comportà la fil·loxera. Al reemprendre amb força l'activitat econòmica als anys 20, el carrer Diputació es convertí en un punt molt interessant per a les noves empreses, per les seves excel·lents comunicacions. Per aquesta raó, el darrer tram de Diputació està dominat per amplis magatzems que acullen caves i cellers.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest context, l'any 1924, Joan Llopart i Ferrer va manar enderrocar una casa de planta baixa i encarregà la construcció de l'actual edifici amb un ampli espai per magatzem. Posteriorment, passà a mans de Pere Mir i Ràfols de can Guineu, que l'arrendà a Joan Miró i Bages (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4230300,1.7896800	398863	4586426	1924	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99192-p1110059.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99192-p1110061.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99192-p1110060_0.jpg	Legal	Neoclàssic\|Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			99\|102\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99193	Casa del carrer de la Diputació 42	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-diputacio-42	<p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 54.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. La composició de la façana és perfectament simètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta dos grans portals laterals d’arc escarser i la porta d’accés als pisos al centre, Dues cartel·les clàssiques sustenten dos balcons de llosanes motllurades d’angles arrodonits, als quals s’adapta una barana de ferro forjat, sense barrots, lleugera i de motius geomètrics. Una faixa horitzontal al nivell de les cartel·les recorre la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures de la primera planta es caracteritzen per les fines motlures que les emmarquen, amb un timpà classicista utilitzat a manera de trencaaigües. Destaca la finestra tripartida central, de forma semicircular a partir d’un ampit, i dividida en columnetes amb una motllura superior decorada. Es tracta d’un element arquitectònic de caire modernista molt present en d'altres obres de Ros i Ros.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per sobre de les obertures de la primera planta, un altre faixa horitzontal decorativa i un ràfec de dents de serra dona lloc a un gran capcer esglaonat on s’obre tres ulls de bou decorats amb garlandes.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-73	c. de la Diputació, 42	<p><span><span><span><span><span><span>L'edifici es projecta durant la segona fase de creixement del carrer Diputació, superada la crisi econòmica de la fil·loxera. És el moment d'edificar la part inferior del carrer, sobre terrenys de la família Mir. En aquesta etapa hi domina la construcció de magatzems, aprofitant les bones comunicacions que ofereix el carrer. En aquest sentit, Salvador Gibert, que era constructor, probablement va destinar la planta baixa com a seu de l'empresa ja que a la façana estava previst posar-hi les seves inicials.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte fou Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 1951) fou un arquitecte català titulat l’any 1911. Va ser arquitecte municipal de molt municipis, entre ells Sant Sadurní d'Anoia entre 1932 i 1944. La seva obra, tret de l'eclecticisme inicial d'algunes obres, sempre es va moure a cavall entre el modernisme i el noucentisme. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A Sant Sadurní va fer diferents obres i treballà pel constructor Salvador Gibert en diverses ocasions, com aquesta o les obres dels números 34 i 32 del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4226100,1.7899900	398888	4586379	1925	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99193-p1110081b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99193-p1110082.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99193-p1110088.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-04-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Ros i Ros (arquitecte)		105\|106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99194	Caves Miró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-miro	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi: arquitectura i paisatge. Angle: Fundació Caixa Manresa. Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 55.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici dedicat a la producció de cava, situat en cantonada i amb una part de xamfrà, per la part nord-oest comparteix mitgera i a l’oest dona a la casa del mateix conjunt estilístic i propietari. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici és de planta rectangular, un sòcol de pedra delimitat per una línia d’imposta de maons disposats a dent de serra, recorre tota la façana variant el gruix a la part lateral de la nau, provocant un cert dinamisme en aquest mur. La façana principal està reforçada amb pilastres a les cantonades amb obra de maó vist, els paraments són arrebossats, les finestres i el portal d’entrada s’emmarquen en maons disposats també a dent de serra. Al pis superior les finestres es presenten agrupades de tres en tres amb arc de mig punt i arcades superior fetes de maó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El coronament es fa amb frontons centrals, a la façana principal amb un gravat amb les lletres inicials de Joan Miró “JM” entre les ales de Mercuri, déu romà dels mercaders, i a la part del xamfrà la inscripció de la data “1929”. Acompanyant els frontons, destaquen obeliscs angulars que donen verticalitat a l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sota, hi ha el fris ceràmic molt vistós per la policromia de colors groc, blau, verd i vermell) dissenyat pel mateix Cèsar Martinell i realitzat pel ceramista barceloní Salvador Sunet i Urgellés, on es llegeixen les inscripcions “Xampany Noya” i “J. Miró”. A banda i banda es veuen imatges d’ampolles de cava i representacions de raïm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior, la planta baixa era habitatge dels masovers, avui oficines. Al primer pis hi havia les oficines, amb el terra de mosaic hidràulic. A la nau s’accedeix per uns grans portals d’arc de mig punt, que hi ha al mur lateral. emmarcat en peces que representen carreus. A l’interior son ressenyables les encavallades de ferro, bigues i llates de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des les caves subterrànies (hi ha dos nivells) cal destacar que van ser bastides a la manera tradicional, amb parets de totxo i voltes de maó de pla.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-74	Plaça d'en Manuel Raventós, 8	<p><span><span><span><span><span><span>Les caves Miró es construeixen a la plaça que s'obre al final del carrer Diputació. Amb la caiguda dels preus del vi després de la l Guerra Mundial, la indústria vinícola de Sant Sadurní aposta decididament per la producció de cava. En aquest context, el carrer Diputació, que és la sortida natural a la carretera d’Ordal, es va convertir en un espai desitjat en un punt molt interessant per les noves empreses. Per aquesta raó, el darrer tram de Diputació està dominat per amplis magatzems que acullen caves i cellers (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El Xampany Noya, va estar entre els 10 primeres escumosos elaborats a Sant Sadurní, fundat per Joan Miró i Baiges (1886-1970) i Maria Assumpció Galofré Soler (1888-1969). Ambdós eren de Vilarodona i van arribar entre 1909 i 1912 per fer-se càrrec del cafè bar del Noya, a la plaça de l’Ajuntament. En el soterrani del cafè van engegar un negoci de gasoses i sifons, i després de xampany. L’any 1918 es va crear l’empresa cavista i més tard vam comprar un magatzem que era dels propietaris de Cal Guineu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria Galofré era amiga de l’arquitecte Cèsar Martinell, que va projectar un garatge i la residència, les caves i un magatzem. Segons Maria Lluïsa Miró la construcció es va fer entre 1927 i 1929. El constructor va ser Pere Santet, de Sant Sadurní. Primer construirien les caves i després la residència, en la qual Martinell va acabar deixant la direcció de l’obra a un tècnic del seu despatx. La Guerra Civil va aturar la construcció, i no va ser acabada fins l’any 1945, amb un canvi respecte al projecte, ja que no es va aixecar la torre central que havia de presidir la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de la mort prematura de Joan Miró i Berger (1984), nét del fundador, el seu pare va associar-se amb Josep Berral, creant l’empresa Berral i Miró, que no va durar molt, i finalment s’abandonà la producció de cava. Iniciat ja el segle XXI, les caves van ser llogades i es va recuperar la producció de cava, de la mà de Pere Varias.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els Miró van vendre el magatzem i el garatge ubicats a la part oposada als edificis actuals, que acabarien enderrocats per fer-hi habitatges (LACUESTA, 2009).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, conegudes com “les catedrals del vi”.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4229400,1.7904400	398926	4586415	1929	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110119b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110111.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Cèsar Martinell i Brunet (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99195	Magatzems Carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-carbo	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 56.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular en cantonada, de planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana més ampla. De volumetria contundent, té una destacada presència urbana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritza pel nombre elevat d’obertures de formes arquejades. És visible l’ampliació de dos pisos sobre la planta baixa original on es van introduir parelles de finestres d’arc de mig punt. Totes les obertures s’emmarquen en maó vist disposat en sardinell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten eixos simètrics on s’alineen les obertures. Els grans portals s’obren a les dues façanes curtes, fets amb arc de mig punt. La cornisa superior es configura amb dues línies de maons en volada.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-75	c. de Sant isidre, 17	<p><span><span><span>La construcció d’aquest magatzem s’emmarca en una etapa inicial d’expansió urbanística cap a un sector on començaven a obrir-se nous carrers: el de Sant Isidre i el d’Anselm Clavé. En aquell moment, la zona estava dominada gairebé exclusivament per cellers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la demanda de vi en augment i un mercat d’exportació en efervescència, especialment arran de la crisi de la fil·loxera a Europa, l’economia local es va enfocar decididament cap a la producció vinícola. Els antics cellers, sovint situats als baixos de les cases particulars, es van veure desbordats i obligats a traslladar-se a nous espais amb major capacitat. És en aquest context que Pere Rovira Cañameras (1851–1917) encarrega la construcció d’un nou magatzem a Josep Inglada, mestre d’obres amb una llarga trajectòria professional a Vilafranca del Penedès, però també actiu a Sant Sadurní.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil, l’edifici passà a mans de la família Carbó, promotors de la marca de cava homònima. És molt probable que fos en aquell moment quan el celler original es veié ampliat, adaptant-se així a les necessitats de producció del nou projecte empresarial (POUM, 2010).</span></span></span></p>	41.4250200,1.7843800	398423	4586653	1881	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99195-p1120542.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99195-p1120538.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Inglada (mestre d'obres)		98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99196	Caves Josep M. Raventós i Blanch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-josep-m-raventos-i-blanch	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 57</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L'accés al conjunt de les caves es fa per una plaça circular, encerclada de pilars de maó, on hi havia hagut un arbre monumental: el roure de can Codorniu. Els diferents cossos alberguen les oficines, diferents serveis i la nau on hi ha el celler. Es disposen linealment, als peus del turonets que delimiten la construcció pel sud-oest, i encarats a la plana de vinyes que hi ha al nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un segon pati de traça rectangular, articula els diferents espais: el celler està format per una planta baixa (magatzem i zona d'elaboració) i el soterrani (cava) que s’estén per sota el pati, que comunica els dos edificis. Un túnel, que serveix també de cava, comunica les dues plantes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els materials emprats són moderns: maó vermell, forjats amb bigues de formigó vist fetes in situ, cobertes de teula plana ceràmica i voladissos revestits amb gres. A nivell d'estructura fa ús de l'arc i la volta en el celler, mentre l'edifici d'oficines s'ha projectat amb parets de càrrega. La gran nau del celler s’il·lumina a través de lluernes que es succeeixen regularment.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-76	Plaça del Roure, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>Josep M. Raventós i Blanch va crear les caves Raventós i Blanch l’any 1986, el seu fill Manuel Raventós Negra va encarregar la construcció de les caves als arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4344200,1.7948000	399308	4587684	1988	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99196-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99196-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99196-4-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-08-26 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Bach, Gabriel Mora (arquitectes)	Aquesta obra dels arquitectes Jaume Bach & Gabriel Mora va guanyar el premi FAD l’any 1988.Els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, els concedeix l'associació ArquinFAD del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i van dirigits a distingir persones, entitats o institucions que hagin presentat obres acabades durant l'any anterior a la península Ibèrica, les Illes Balears i les Illes Canàries. Foren establerts l'any 1958 per l'arquitecte Oriol Bohigas, amb l'objectiu d'impulsar els corrents d'avantguarda i reconèixer la qualitat dels nous camins i investigacions aleshores oberts respecte als llenguatges tradicionals.	98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99197	Edifici de la Rambla de la Generalitat 6 / carrer Vilafranca 18	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-de-la-generalitat-6-carrer-vilafranca-18	<p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 58.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L’illa, delimitada per la rambla de la Generalitat, el carrer del Montcau, el carrer de Vilafranca i la plaça Santiago Russiñol presenta dos grans blocs realitzats entre 1985 i 1988. Un dels blocs té la façana encarada a la rambla de la Generalitat (és el que té unes dimensions més grans), i l’altre se situa vers el carrer de Vilafranca, essent el primer bloc a construir-se. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són dos blocs de pisos de planta baixa, amb alguns locals i negocis actius, entresols, 4 plantes i teulada a doble vessant, amb carener en paral·lel al carrer de Vilafranca i a la rambla de la Generalitat. Val a dir que en alguns sectors les cobertes són terrats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaca l’alternança de finestres i obertures amb llargues balconades, així com la utilització del totxo en totes les façanes. Entre els dos blocs hi ha un espai enjardinat, on també hi ha l’accés a l’aparcament soterrani.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-77	Rambla de la Generalitat 6, carrer Vilafranca, 18	<p><span><span><span><span><span><span>Aquests blocs de pisos que conformen l’illa es van projectar dins d’una nova zona de creixement de la ciutat, en aquest cas l’eixample en direcció Vilafranca del Penedès (és una de les dècades de més expansió urbanística de la vila).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4234600,1.7813600	398168	4586483	1985-1988	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99197-p1120218-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99197-p1120227-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-04-29 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Daniel Manso Zubeldia (arquitecte)		98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99198	Caves Gramona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-gramona	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 59.</span></span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span><span><span>L'immoble resulta innovador en el context dels edificis històricament dedicats a l’elaboració de vins. Consta de dues plantes: una planta subterrània, que representa la major part de la superfície útil, i una planta baixa on es concentren exclusivament les oficines i l'espai dedicat a l’embotellat. De fet, el nivell inferior triplica en dimensions l’espai de la planta superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una de les singularitats més destacades d’aquest edifici és que es troba gairebé integrat sota el terreny vinícola, de fet sobresurt només 4 m. En lloc de ser excavat, es va edificar en superfície i posteriorment es va cobrir amb terra, permetent l’entrada de llum natural mitjançant lluernes estratègicament situades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta, situada a la zona d’embotellat, és la part més visible. Es caracteritza per estar formada per una successió de voltes de xapa metàl·lica. El terra és de formigó polit amb acabat de pols de quars, mentre que els murs s'han bastit amb obra ceràmica. L’esquelet estructural es compon de pilars i jàsseres de formigó armat.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-78	Camí Casetes Mir, Polígon 12 Parcel·la 17. Les Solanes.	<p><span><span><span><span><span><span>Caves Gramona és una empresa familiar nascuda el 1881 que va començar produint vins i avui també es dedica a l’elaboració de caves. Després de més de cent vint-i-cinc anys, es troba a la cinquena generació dels Gramona-Batlle. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1881, Pau Batlle, va aprofitar la creixent demanda francesa de vins de la zona produïda per la plaga de fil·loxera i va construir les instal·lacions de vinificació al 'Celler Batlle' i va esdevenir un dels 'negociants' més reconeguts del Penedès. El 'Celler Batlle' va ser el centre d’entrada de raïm i vinificació de la família durant 120 anys, fins a la verema del 2001, quan començaria el projecte el nou celler.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4268800,1.7728800	397465	4586873	2001	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99198-p1120849.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-08-26 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Vendrell Raventós (arquitecte)		98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99199	Cava Juvé & Camps	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-juve-camps	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 60.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici de caire industrial, en la confluència el carrer Sant Venat amb la carretera de Martorell. Hi té una zona d’expedició i l’entrada a un dels cossos de l’edificació, que es fa per dos arcs de mig punt. La façana principal presenta finestrals grans a la planta baixa i finestres continues al segon. Tot l’edifici és de maó vist. Destaquen la ubicació de pilars adossats a les parets, disposats regularment pels murs.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda oposada destaca una façana que dona a xamfrà, coberta de rajoles de marbre i coronat amb el nom de la marca. Forma part d’un altre cos que igualment combina l'ús del formigó i el maó. S’utilitzen les voltes de canó amb forma d'arc rebaixat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi té tres pisos soterrats de caves.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-79	c. de Sant Venat, 1	<p><span><span><span><span><span><span>Documentats al segle XVIII com a viticultors, el</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>primer vi escumós de la marca Juvé va arribar el 1921. Es va elaborar a les instal·lacions subterrànies de la casa pairal de Sant Sadurní.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la següent generació, Josep i Joan Juvé Camps, fills de Joan i Teresa, es van involucrar en la direcció de l’empresa i van impulsar el negoci amb la construcció d’un nou celler als voltants de Sant Sadurní d’Anoia. El 1960, ells mateixos van encarregar l’ampliació del celler i de les caves subterrànies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La petita empresa familiar s’havia transformat en un negoci pròsper i ben aviat, el 1982, els caves es van començar a exportar internacionalment consolidant-se com empresa del sector.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4244400,1.7913100	399001	4586581	1985	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99199-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99199-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99199-3-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Joan Colomer Parés (enginyer industrial)		98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99200	Caves Montesquieu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-montesquieu	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 61.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Complex dedicat a l’elaboració de vins i caves. L'edifici més antic presenta una composició simètrica i ordenada, és de caire classicista i destaca per les façanes de maó vist i grans finestrals (de vidres en blocs, pavès) que permeten l'entrada de llum natural. La teulada es resolt amb quatre trams a una vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana principal, les obertures estan agrupades de tres en tres, queden emmarcades per pilars de maons i llindes disposades amb maó a sardinell. El seu ús no és només estructural, sinó també decoratiu, com s’aprecia en els relleus i els detalls geomètrics. Utilitza maó de color clar, que contrasta amb la part superior de la construcció, de maó vermellós i marró. Aquesta part presenta espais molt marcats amb formes rectangulars, a un plànol diferent de la línia de façana, on a la part central s’obre un ull de bou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana històrica es van afegir dos cossos nous a final del segle XX, configurant un frontis molt llarg. El cos central d’estructura contemporània és una de les entrades principals, i l’altre cos destaca per la torre circula fent cantonada i tancant la composició.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-80	Rambla la Generalitat, 1-3	<p><span><span><span><span><span><span>El primer nom va ser Caves Santacana, com el primer propietari, Salvador Santacana Manubens, i després Coll de Juny. En realitat, les caves van ser una creació de la seva esposa -i també cosina germana-, Ramona Roig Manubens, l’any 1918. Els Santacana es dedicaven a la fabricació de bótes de vi i havien fet diners exportant a Cuba. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El nom Montesquius és la marca de la casa que ha fet més fortuna, i té relació directa amb els orígens de Ramona Roig, nascuda a Vallbona de les Monges (Urgell), una població que antigament havia estat sota la protecció del castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Vam començar al costat de l'Ateneu de Sant Sadurní. Per tal d'ampliar les instal·lacions, l'any 1945 es van traslladar del seu antic emplaçament, a aquest nou edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 8 d’octubre de 1992 es va inaugurar l’ampliació de les caves.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4242100,1.7812000	398156	4586567		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99200-p1120221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99200-p1120217.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99200-p1120220.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-08-26 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99201	Cal Pau Francesc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-francesc	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 62.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX- XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i terrat. La composició de la façana és perfectament simètrica. Destaca la verticalitat de l’edifici, reforçada pel coronament, amb dos panys de mur voluminosos a les cantonades, units per una barana de ferro forjat, amb un model decoratiu que es repeteix en tots els balcons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa és compon de dos portals d’arc pla que donen a un local comercial. El primer pis destaca una balconera sustentada per quatre mènsules, de llosana motllurada, angles arrodonits, als quals s’adapta una barana de ferro forjat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El segon i tercer pis disminueixen la mida de les obertures segons puja en alçada, atorgant la sensació de lleugeresa. Els balcons del segon pis s’individualitzen. Totes les obertures esta emmarcades en motllures, diferents a les finestres superiors, que es presenten curvilínies en les llindes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana està recoberta amb encoixinats, jugant amb la rugositat i el llis. La finca queda delimitada per aplacats en volum disposats verticalment.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-81	Plaça de l'Ajuntament, 7	<p><span><span><span><span>La casa es troba en el nucli antic de la vila format per l'eix dels carrers Hospital i Escayola (abans Cavallers) els quals es troben a la plaça de la Vila, la més antiga del municipi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Raventós i Poch (1873-1936) va encarregar la reforma de la casa vers l’any 1930, afegint un pis i un balcó corregut al primer pis. La família Raventós tenia una finca entre Sant Pau d’Ordal i Can Rossell, una de les grans propietats més antigues de Subirats, d’on van sorgir diverses ramificacions familiars dels Raventós al Penedès. L’any 1890 Jaume Raventós fundà les caves Lavernoya. Abans de centrar-se en l’activitat del xampany, a final del segle XIX van comercialitzar vins embotellats, amb marca, essent uns dels primers embotelladors (amb el número de registre 140-B. El negoci del xampany que havia nascut a la mateixa casa, en créixer, va ser traspassat a un nou edifici del carrer de Sant Pere. </span></span></span></span></p>	41.4242700,1.7864000	398591	4586567	1925-34	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99201-2-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99201-3-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-08-26 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99202	Celler Vell Juvé & Camps	https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-vell-juve-camps	<p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 63.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L’edifici més antic de les caves Juvé & Camps s’adapta a la línia corba del carrer on s’emplaça. Consta d’un cos central en forma de torre més elevada que els dos cossos laterals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa destaca un sòcol de pedra sobre el què neixen els arcs parabòlics amb grans finestrals dels cossos laterals que identifiquen l’edifici. A la banda esquerra, l'arc central és una porta d'accés en mig de dues finestres parabòliques. A la banda dreta, les tres obertures són finestres parabòliques. Tots sis tancaments laterals en planta baixa tenen vitralls contemporanis de colors. A la primera planta es disposa </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>simètricament una sèrie de 3 finestrals rectangulars, en sentit horitzontal a cada banda. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El segon pis presenta en cada banda una galeria de regust gòtic, amb 9 arcs rebaixats dovellats, sobre columnes amb base i capitell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’entrada principal a l'edifici és a la torre, amb un portal de grans proporcions, sobre el qual hi ha un dibuix al·legòric amb una composició que alguns autors qualifiquen d’art déco. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s'emmarca lateralment per carreus de pedra sense polir, disposats en cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p>	08240-82	Ctra. de Martorell amb c. Sant Venat, 1	<p><span><span><span><span><span><span>Documentats al segle XVIII com a viticultors, el</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>primer vi escumós de la marca Juvé va arribar l'any 1921. Es va elaborar a les instal·lacions subterrànies de la casa pairal de Sant Sadurní.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la següent generació, Josep i Joan Juvé Camps, fills de Joan i Teresa, es van involucrar en la direcció de l’empresa i van impulsar el negoci amb la construcció d’un nou celler als voltants de Sant Sadurní d’Anoia. El 1960, ells mateixos van encarregar l’ampliació del celler i de les caves subterrànies. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La petita empresa familiar s’havia transformat en un negoci pròsper i ben aviat, el 1982, els caves van començar a exportar internacionalment consolidant-se com a empresa del sector.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4244600,1.7908300	398961	4586583	1921	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99202-p1110157.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99202-p1110160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99202-p1120168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99202-p1120178.jpg	Legal	Art Decó\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			110\|116\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99203	Masia principal de caves Marquès de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-principal-de-caves-marques-de-monistrol	<p><span><span><span><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII -XXI		<p><span><span><span><span><span><span>La masia es compon de dos cossos adossats diferents, es troba situada en un nucli de construccions populars i naus de producció de cava, en un context rural. Consta de planta baixa, un pis i golfes. En tots dos edificis, les teulades són a dues vessants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal es presenta en dos plànols diferents, que no es van construir simultàniament. S’observa el portal dovellat d’arc de mig punt, al costat el parament de mur de pedra irregular, fet que contrasta amb les cantoneres, el pany de paret descobert de l’altre cos, o els emmarcament de les finestres, de blocs de pedra regular i ben escairada. Les obertures es disposen simètricament al cos sud i probablement estan alterades al cos nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior trobem portals de pedra, arcades, pertanyents a diferents moments històrics de l’evolució de la masia, juntament a obra moderna, com voltes de maó de pla. L’edifici es comunica amb una de les naus utilitzades com a celler.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-83	c. Monistrol d'Anoia, s/n, 08770 Monistrol d'Anoia	<p><span><span><span><span><span><span>Situada al petit nucli de Monistrol d'Anoia, és una masia d'origen antic, reformada als segles XVIII, XIX i XX. La Masia Monistrol va néixer, com el seu nom indica, d’un històric monestir, documentat en manuscrits del segle XII, tot i que es diu que podria haver traces més antigues.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les caves de vins marquès de Monistrol es van fundar l'any 1882. El marquesat de Monistrol havia estat creat l'any 1795 per distingir la família Dusai, que ostentava la senyoria del lloc. El matrimoni de Francesca Dusai i Fivaller amb Joaquín Escrivá de Romaní i Taverner va fer que el marquesat passés a aquesta família noble d'origen valencià.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L&M Arquitectos van reformar el conjunt entre l’any 2001 i 2006. La porxada que hi havia davant del portal d’entrada va ser enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p>	41.4473600,1.7860000	398593	4589131		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99203-p1120624.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99203-p1120628.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99203-p1120632.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-05-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	L&M Arquitectos (reformes 2001-2006)	Actualment, el nom de les caves és Marquès de la Concòrdia.	98\|94	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99204	Església de Santa Maria de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrol	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 65.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Església d'una nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçalera recta, volta de canó i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana principal, arrebossada, s’obre un portal de mig punt dovellat amb brancals de carreus i a sobre un ull de bou. La façana oposada, darrera de l’absis, és de parament de pedra irregular lligada amb morter. A la part superior s’obre un òcul emmarcat de maons i el coronament és de forma mixtilínia. En aquest cos s’adossa un un altre més baix amb una finestra d'arc apuntat amb emmarcament de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El campanar és de planta quadrangular amb una obertura d'arc de mig punt decorat amb maons disposats a sardinell a tres de les cares i a una porta a la façana de migdia. Destaca el rellotge també amb un arc a sardinell, tot rematat a la part superior per una cornisa de maons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església queda enmig de vàries construccions adossades, entre ella la sagristia, que dificulten la interpretació de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-84	c. Monistrol d'Anoia, 37, 08770 Monistrol d'Anoia	<p><span><span><span><span><span><span>Segons la informació del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, l’actual església es va construir l’any 1900 i al seu voltant s’edificaren alguns habitatges.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres notes de l’existència d’un nucli poblacional a la zona estan datades l’any 917 i l’església de Santa Maria de Monistrol d'Anoia s’esmenta per primer cop l’any 986 com a possessió de Sant Cugat del Vallès, dins del terme del castell de Subirats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En la confirmació dels béns de Sant Cugat que féu el papa Silvestre II el 1002 es puntualitza que hi havia una 'cel·la dedicada a santa Maria i a sant Joan'. Segurament va perdre la condició de monestir al llarg del segle XI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1476 passà al domini de Sant Jeroni de la Vall d’Hebró, més tard a diverses famílies catalanes, fins a arribar a mans de l’Escrivà de Romaní. L’any 1503, essent parròquia independent, fou annexada a Sant Sadurní de Subirats, de la que se segregà l’any 1633. En època moderna fou de la senyoria dels Dusai, els quals obtingueren el 1795 el marquesat de Monistrol d'Anoia. El 1820 va ser incorporat a Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1857 l'església de Santa Maria de Monistrol fou erigida en parròquia.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4476200,1.7857600	398574	4589161	1900 (temple actual)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99204-p1120622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99204-p1120670.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99204-p1120676.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BPU	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99206	Cementiri de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-monistrol	<p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Cementiri de planta rectangular, delimitat per un tancament perimetral. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als murs laterals s’hi adossen diversos cossos amb nínxols disposats amb coberta a una vessant. El portal d’entrada principal se situa al sector de llevant en un muret més alt que la resta del perímetre. Es tracta d’un arc de mig punt amb brancals construïts amb maó a sardinell, avui pintat de blanc homogèniament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca, a l’extrem oposat del recinte, una construcció aixecada a manera de porxo, amb teulada a dues aigües, cornisa sostinguda per columnes i un ull de bou decoratiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cossos adossats als laterals allotgen fileres de nínxols a l’interior. </span></span></span></p>	08240-86	Ctra. BV 2241 Monistrol d'Anoia.		41.4509900,1.7839400	398427	4589537		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99206-p1120608.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99206-p1120609.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social			BPU	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99207	Llegenda de la campana de Sant Llop	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-sant-llop	<p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sant Sadurní d’Anoia. Fonaments Identitaris</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, a <em>El Cep i la Nansa, </em>Edicions, Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span><span><span>La llegenda de la campana de Sant Llop se situa al campanar de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta estructura probablement deu ser el tercer campanar en la història d’aquesta església des dels seus orígens al segle XI (encara que ha estat reconstruïda en diverses vegades). L’actual campanar cloquer dataria del segle XVII, probablement acabat l’any 1606 (LLORAC, 2017). En aquest moment sembla que les campanes provindrien de l’anterior campanar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En un manual de l’arxiu parroquial redactat pel rector Jaume Burgés s’explica que una de les campanes, la dedicada a Sant Llop, va sonar sense intervenció de ningú el dia 2 de setembre de 1651. L'endemà, el rector va tancar l’accés al campanar, sent només ell l’única persona que hi podria fer sonar les campanes. La campana va tornar a sonar per si sola, sent escoltada per la gent de la vila i el mateix rector que es trobava dins l’església. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El mateix fet es va repetir els dies 8 d’octubre (a les 3 o 4 de la tarda) i el 6 de novembre de 1652. Es va relacionar el succés amb la fi del conflicte de la Guerra dels Segadors a l’àrea de Sant Sadurní d’Anoia, sent un “miracle” en elogi a la fi del conflicte (LLORAC, 2017).</span></span></span></span></span></span></p>	08240-87	Plaça del Mossèn Salvans, 1		41.4246500,1.7896900	398866	4586606	1651, 1652	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99207-p1100689.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres			Inexistent	2025-05-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119	61	4.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99209	Col·lecció d'eines i maquinària agrària de l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia, Mercè Rossell i Domènech	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-i-maquinaria-agraria-de-lescola-agraria-de-viticultura-i-enologia-merce	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p>	XIX-XX	Algunes peces estan deteriorades.	<p><span><span><span>Els annexos agrícoles de l’antiga finca de la masoveria d’Espiells, també coneguda com Cal Domènech, antigament destinats principalment a l’activitat vitivinícola, conserven un conjunt remarcable d’eines i maquinària pròpies de l’agricultura tradicional de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que no es disposa d’un inventari complet, actualment s’hi poden identificar diversos estris i aparells destacats, com ara: un carro, una màquina trepitjadora i separadora de rapa del raïm, pales, un tiràs i falçs per a la sega de cereals, així com diferents corrons de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’hi troben motxilles de sulfatar, una bàscula, bombes per al trasbals de líquids, un arrenca-ceps, restes d’una antiga premsa de biga, diverses arades, jous, portadores, bótes o bocois.</span></span></span></p>	08240-88	Barri d'Espiells, s/n.	<p><span><span><span>Les eines van formar part de la propietat de Cal Domènech, també conegut com ca les Mestressses (masoveria d’Espiells), entorn a la qual neix el nucli d’Espiells a finals del segle XIX i començament del XX, a causa de l’assentament dels pagesos que treballarien les seves terres amb diferents tipus de contracte depenent del moment històric. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Domènech Vinyals (1835-1904) era descendent de la nissaga Vinyals del Puig d’Esparraguera, propietaris de finques al Vallès, Anoia i Penedès. Va ser l’últim hereu d’aquesta branca familiar, i a la vegada, hereu per part del pare de la finca d’Espiells, on s’assentaria. Va ser ell qui el 15 d’octubre de 1887 va detectar el primer cep fil·loxerat al terme municipal de Sant Sadurní, precisament a la finca familiar d’Espiells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era l’avi de Mercè Rossell Domènech, qui realitzaria la donació de la finca amb l’objectiu de crear una escola de vitivinicultura, per tal d’oferir al sector vitivinícola una formació professional de qualitat en aquest camp. Així, la Diputació de Barcelona, a instàncies de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es va fer càrrec de la finca, i va construir l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech (1985-1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui dia, la casa pairal, el celler i els antics annexos agrícoles amb la col·lecció, formen part del conjunt de l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia, Mercè Rossell i Domènech.</span></span></span></p>	41.4400800,1.8104900	400628	4588295		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99209-p1110479.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99209-p1110460.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99209-p1110480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99209-p1110497.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Sense ús			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	53	2.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99210	Casa Nadal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nadal	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 70.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La composició de les façana és simètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre un gran portal enreixat i la façana és coberta d’aplacats decoratius. La primera planta està centrada per </span></span></span><span><span><span>una gran tribuna de forma semicircular i amb motllures, tres finestrals i un balcó superior amb barana de ferro forjat. Al balcó del segon pis, </span></span></span><span><span><span>destaquen les motllures amb la reproducció d’una gran petxina sota el trencaaigües i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per sobre de la planta segona, després d’una cornisa motllurada, és interessant el fris de rajoles ceràmiques, de tonalitats blaves, blanques i taronja, que representa motius vegetals. </span></span></span><span><span><span>Aquesta decoració es torna a repetir per decorar les part superior de les tres finestres de les golfes d’arc de mig punt sobre falses pilastres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana remata a la zona superior una gran falsa barbacana de biguetes de fusta, decorada amb rajola ceràmica. </span></span></span><span><span><span>El revestiment de la casa, excepte la planta baixa, és arrebossat i pintat de color beix.</span></span></span></p>	08240-89	c. de Sant Antoni, 77	<p><span><span><span>Ha estat datada entre 1926 i 1929, la casa presenta elements de reminiscències noucentistes.</span></span></span></p>	41.4236300,1.7849800	398471	4586498	1926-1929 ca.	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110712.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110714.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110715.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110716.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-05-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La casa també és coneguda amb el nom de casa Maria Sàbat.	106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99212	Casa Salvador Gibert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-gibert	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 71.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Alguns elements decoratius i l’estucat de la façana presenten certa degradació.	<p><span><span><span><span><span><span>Casa de planta baixa, pis principal, golfes i terrat, de llenguatge clarament noucentista. la f</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>açana presenta una composició simètrica, amb tres eixos de simetria, un per cada crugia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, el portal es situa al centre amb dos finestrals als costats. Totes les obertures presenten motllures en volum al voltant de l’arc rebaixat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El primer pis, disposa un balcó corregut amb llosana irregular sobre mènsules i balustrada. Totes les obertures presenten decoració clàssica en el trencaaigües. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A les golfes hi ha quatre finestretes, dues centrades i una a cada banda amb arcs de mig punt amb impostes i línia decorativa sota de l’ampit. La cornisa presenta la mateixa línia decorativa. Per sobre hi ha una balustrada amb pilars coronats amb boles ornamentals típicament noucentistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la decoració a manera d’orla que enquadra l’edifici, falsos pilars estriats a la planta baixa i plafons motllurats amb motius florals a la resta.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-90	c. de la Diputació, 32	<p><span><span><span><span><span><span>Segons la informació recollida al POUM de 2010, la casa es comença a fer l’any 1926.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4229400,1.7895300	398850	4586416	1926	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99212-p1110045.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99212-p1110046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99212-p1110048.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-05-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99213	Casa Gibert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gibert	<p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes,</em> 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 72.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de tres crugies, de planta baixa i dos pisos sota coberta, teulada amb el carener paral·lel al carrer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana és simètrica a partir d'un eix central on s’ubica la porta d'accés a les plantes superiors, l’escala i les dues obertures en ulls de bou motllurats i guarnits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta dos portals d’arcs escarsers a banda i banda de la porta, d’ús comercial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis té balcons, sota la llosana decorats amb ceràmica i amb baranes que en compte de ser de barrots de ferro, es compon d’un plafonat unitari amb formes de rombe. Sobre les obertures hi ha decoracions amb garlandes, amb parts buixardades i amb parts decorades amb la mateixa ceràmica que la dels balcons, tot de regust modernista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons són més petits i la decoració de les obertures també està buixardada, reproduint l’efecte d’un trencaaigües. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici es corona amb balustrada i decoració de boles d’estil noucentista.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-91	c. de la Diputació, 34	<p><span><span><span><span><span><span>La casa es va construir en el moment de definició d'aquest eixample que uneix el centre de la vila amb l'estació i dóna accés a la carretera de l'Ordal. (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4228700,1.7896200	398858	4586408	1919	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99213-p1110053.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99213-p1110055b-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99213-p1110054.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-05-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			105\|106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99215	Cementiri de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 73</span></span></span></span></span></span>.</p>	XIX		<p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Sant Sadurní d’Anoia està dividit en tres trams diferents, el central és l’original, de planta quadrangular. La primera ampliació, al nord-oest, va generar una planta rectangular, més gran que la primera i una mica esbiaixada degut a que es va fer paral·lel a la carretera. L'última ampliació es va fer amb una forma el·líptica, al sud-est del primer recinte.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El recinte antic conserva la porta dins del cementiri actual, d’arc de mig punt emmarcat amb blocs molturats i amb porta de ferro forjat. Destaquen alguns panteons situats al camí central, com el de la família Blanch, d’inspiració modernista, obra de Modest Castañé. En el mur perimetral hi ha la capella-panteó de la família Raventós Codorniu, amb un cert aire clàssic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Del recinte rectangular, cal destacar la fossa de la Guerra Civil, un espai amb monòlit dedicat als morts de la Guerra Civil, i varis panteons i mausoleus familiars de les famílies Rovira, Rigual, Raventós (Codorniu), Domènech, Mestres, Mir i Rossell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La zona més moderna, de forma el·líptica, està formada per una paret perimetral plena de nínxols amb làpides de marbre blanc. En mig del recinte, l’Ajuntament hi va construir, l’any 2010, un petit turó artificial ple de plantes i arbres.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-92	Passeig de Can Codorniu	<p><span><span><span><span><span><span>El cementiri municipal va ser construït l'any 1859, en substitució del vell cementiri situat al costat de l'església parroquial. Va ser ampliat, l'any 1928, segons projecte de l'arquitecte Francesc Folguera. L’any 2010 es va fer l’última obra destacada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4280400,1.7936500	399202	4586978	1859 (1928 ampliació)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99215-p1120402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99215-p1120403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99215-p1120395.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres			BPU	2025-06-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Folguera (arquitecte) (ampliació de 1928)		98	49	1.5	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99217	Jaciment arqueològic plaça de Monistrol d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-placa-de-monistrol-danoia	<p><span><span><span><span><span><span>SALES, Jordina (2007). Esglésies tardoantigues a Catalunya (segles IV-VII): els exemples de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès. Una valoració territorial, dins de Anchón, O.; Vingo, P. De; Juárez, J.; Miquel, J.; Pinar, J. (2007). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Taula rodona, Esparreguera-Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de la plaça de Monistrol presenta un ampli ventall cronològic pel que fa les seves restes, excavades l’any 1990 amb motiu de la renovació urbanística de la plaça. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Primerament, es varen identificar diverses estructures i recintes de cronologia romana alt-imperial, i d’altres restes de cronologies baix-imperials. Segons l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, s’hi detectaren les restes d’una habitació quadrangular de funcionalitat desconeguda, restes de llars-fogars, i un enterrament infantil de tègules reaprofitades. A més a més, es va considerar que els carreus situats a la part posterior de la masia de Monistrol, formarien part del jaciment. Pel que fa la ceràmica, destaca la presència de ceràmica comuna romana, fragments de vaixella africana, <em>sigil·lates </em>clares, fragments de llàntia, i elements constructius com </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>tegulae</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>imbrex</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També va aparèixer una necròpolis tardo-antiga i alt-medieval, ressaltant la importància de l’indret en aquestes cronologies. Els enterraments són de cista de llosa. Cal mencionar que l’església de Santa Maria és mencionada en documents alt-medievals (encara que la seva aparença actual és fruit a restauracions posteriors), i que segons Jordina Sales, el topònim podria ser d’origen visigot i constatar l’existència d’una església o monestir anterior a la conquesta islàmica (SALES, 2007).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També cal constatar una continuïtat de l’ocupació de l’indret, amb la troballa de ceràmiques grises medievals datades dels segles XII-XIV, i la posterior ocupació entre els segles XVII i l’actualitat, amb la troballa de 22 tombes d’època moderna, i diverses restes que van des d’estructures a ceràmiques blaves catalanes.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-93	Plaça de Monistrol d'Anoia, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>El jaciment es situa al centre urbà de Monistrol d’Anoia, davant de l’església de Santa Maria, i va ser documentat per una prospecció realitzada l’any 1989 i una excavació d’urgència de l’any 1990, amb motiu de la renovació urbanística de la plaça i el seu entorn. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La intervenció comptà inicialment amb l’obertura de tres cales de prospecció. Davant la magnitud de les restes que hi van sortir, es va realitzar una intervenció en extensió, dins d’un perímetre d’uns 25 x 25 m. </span></span></span></span></span></span></p>	41.4474600,1.7856500	398564	4589143	14-476; 476-1492; 1453-1789	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99217-p1120620-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99217-p1120619-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99217-p1120615-1-1.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			Inexistent	2025-05-19 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Les restes excavades ocupen l’àrea propera a l’església de Santa Maria, però el jaciment s’estén dins d’una gran àrea que engloba diversos habitatges del nucli, les Caves del Marquès de Monistrol i diverses parcel·les de vinya privades situades pròximes al nucli.	85\|94\|83	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99218	Jaciment arqueològic de Sant Benet d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-benet-despiells	<p><span><span><span>BOSCH, J.M.; VALLÈS, J. (1987). La Miranda d'Espiells. Memòria de l'excavació arqueològica de l'any 1987 a una necròpolis de turó aïllat (Sant Sadurní d'Anoia). Mem. Núm. 204.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p>	XII	L'estat real del jaciment és desconegut.	<p><span><span><span>El jaciment arqueològic es relaciona directament amb l'existència de l’església romànica dedicada a Sant Benet, amb la qual s’identifica una necròpolis de tombes de cista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com era habitual en el context alt-medieval, cal pensar que l’església tenia un espai de sagrera al voltant de l’edifici. No obstant això, la descoberta de les tombes en cista localitzades al jaciment ubicat a la part superior del turó d’Espiells (la Miranda d’Espiells), crea molta incertesa entre els historiadors i els arqueòlegs, ja que no es pot verificar si realment s'identificà la necròpolis medieval del nucli d'Espiells al voltant de l'església de Sant Benet, o si d'altra banda es confonen amb les troballes del cim del turó de La Miranda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En ambdós casos hi ha un problema de manca de dades que permeti definir millor les estructures localitzades.</span></span></span></p>	08240-94	Entorn de la l'església de Sant Benet d'Espiells (Espiells).	<p><span><span><span>La primera menció documental d’Espiells apareix al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, era l’any 986 quan el rei carolingi Lotari, confirmava a aquest monestir una sèrie de propietats, on apareix “<em>Spicellos</em>”. El nom d’Espiell, amb diferents variants documentades, procedeix segons diferents estudiosos del topònim “especula”, traduïts com a lloc de guaita o talaia. Aquesta hipòtesi resulta versemblant , ja que el jaciment es troba sobre un turó, un autèntic mirador de la Vall de l’Anoia. No s’han trobat però restes de torres de guaita edificades, podria ser que només existís una torre de fusta (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès foren els responsables del repoblament d’aquest indret des de 917, quan els germans Ermenard i Udalard, marquesos (responsables de la Marca), fan una concessió de terres dins del castell de Subirats (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que aquells monjos construïssin una capella, dedicada al fundador de l’orde, Sant Benet de Núrsia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XI, Espiells és un alou del qual s’esmenta l’església i una torre. És possible que sigui l’església feta en estil llombard, popular en aquest període (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XII, Espiells és una parròquia. Un document del 5 de setembre de 1166 esmenta el “<em>cimiterio Sancti Benedicti</em>”. El problema de la identificació d’aquesta necròpoli, és que no es pot confirma si el cementiri documentat en els textos medievals és aquest o el de la Miranda d’Espiells(BOSCH I VALLÈS, 1988).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El problema de la identificació d’aquesta necròpoli, és que no es pot confirma si el cementiri documentat en els textos medievals és el de la Miranda (seria una necròpolis amb cronologia anterior al segle XIII) o es tracta de la necròpolis ubicada al voltant de la mateixa església preromànica. Les tombes en cista de lloses irregulars estan documentades històricament des del segle V fins el segle XIV (CCAA)</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La possessió senyorial d’Espiells seria del monestir fins l’abolició de les senyories, l’any 1837 (LLORAC, 2017).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.4394300,1.8114500	400707	4588221		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99218-p1110419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99218-p1110435.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		85	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99219	Jaciment arqueològic de la Miranda d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-miranda-despiells	<p><span><span><span>BOSCH, J.M.; VALLÈS, J. (1987). La Miranda d'Espiells. Memòria de l'excavació arqueològica de l'any 1987 a una necròpolis de turó aïllat (Sant Sadurní d'Anoia). Mem. Núm. 204.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C.; GIBERT, J.(2006-2007). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Conca mitjana del riu Anoia. 15 abril-31 desembre 2006 i 22 gener - 31 maig 2007. Mem. Num. 8035.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, El Cep i la Nansa<em>,</em> Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p>	XII-XIII	Parcialment destruït, espoliat.	<p><span><span><span>El turó de la Miranda es troba situat al sector nord-oriental de la Depressió del Penedès, un mirador natural de la Vall del riu Anoia. Actualment hi ha una plataforma delimitada habilitada com a mirador turístic, al voltant d’una glorieta (la Miranda) construïda al segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al turó es va localitzar una necròpolis que els responsables de la intervenció arqueològica van datar del segle XII o inicis del XIII, tot i que es van trobar molt poques restes materials (ceràmica o aixovars) que haguessin permès una datació més acurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es coneixen un total de 18 tombes del tipus de cista amb lloses irregulars. Són de planta rectangular o trapezoïdal i tant la capçalera, com els peus i els laterals estan fet de lloses. L'orientació de les tombes disposa el cap a I'oest i els peus a I'est). </span></span></span><span><span><span>Les sepultures estan excavades en una capa de calcarenita bioclàstica. Els picapedrers van fer servir per obrir-les uns gresos laminats i poc carbonatats. Després d’enterrar els difunts, les tombes van ser cobertes amb llims i fragments de calcarenita i de tapassot, materials propis del turó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jaciment també es documenten tres rases de funcionalitat indeterminada, que podrien ser la fonamentació d’algun edifici. L’obertura d’aquestes estructures va destruir una tomba i va afectar parcialment una altra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una tercera fase estudiada, documenta el saqueig de les tombes, amb les rases citades ja amortitzades. Una quarta fase va servir per tapar les tombes expoliades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, es documenta la construcció contemporània de la glorieta de la Miranda, edifici de planta octogonal amb elements noucentistes.</span></span></span></p>	08240-95	Espiells	<p><span><span><span>La primera menció documental d’Espiells apareix al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, era l’any 986 quan el rei carolingi Lotari, confirmava a aquest monestir una sèrie de propietats, on apareix “Spicellos”. El nom d’Espiell, amb diferents variants documentades, procedeix segons diferents estudiosos del topònim “especula”, traduïts com a lloc de guaita o talaia. Aquesta hipòtesi resulta versemblant , ja que el jaciment es troba sobre un turó, un autèntic mirador de la Vall de l’Anoia. No s’han trobat però restes de torres de guaita edificades, podria ser que només existís una torre de fusta (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès foren els responsables del repoblament d’aquest indret des de 917, quan els germans Ermenard i Udalard, marquesos (responsables de la Marca), fan una concessió de terres dins del castell de Subirats (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que aquells monjos construïssin una capella, dedicada a Sant Benet, dedicada al fundador de l’orde, Sant Benet de Nursia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XI Espiells és un alou i s’esmenta l’església i una torre, és possible que sigui l’església feta en estil llombard, popular en aquest període (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XII, Espiells és una parròquia. Un document del 5 de setembre de 1.166 esmenta el “cimiterio Sancti Benedicti”, podria referir-se al necròpoli documentada a la Miranda (BOSCH I VALLÈS, 1988).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El problema de la identificació d’aquesta necròpoli, és que no es pot confirma si el cementiri documentat en els textos medievals és el de la Miranda (seria una necròpolis amb cronologia anterior al segle XIII) o es tracta de la necròpolis ubicada al voltant de la mateixa església preromànica. Les tombes en cista de lloses irregulars estan documentades històricament des del segle V fins el segle XIV (CCAA) </span></span></span></p> <p><span><span><span>La possessió senyorial d’Espiells seria del monestir fins l’abolició de les senyories, l’any 1837 (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1975, es descobriren les primeres 4 tombes durant unes obres fetes al turó. L’any 1983 es va excavar una tomba durant una prospecció, ja abans hi havia identificades quatre tombes més. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'any 1984 es realitzà la primera actuació arqueològica, Katja Kliemann i Albert Curto, una prospecció en la que es localitzaren cinc tombes de cista amb lloses i s’excava una d'elles, la tipologia dels enterraments es data dels segles XII-XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987, es van excavar 9 tombes, de les quals cinc presentaven restes humanes, en força mal estat a causa dels saqueigs i de l’acidesa del terra. S'identificà un infant de sexe indeterminat de 5 o 6 anys (tomba IX) amb senyals de patir anèmia per manca de ferro en la dieta, un infant d'uns 4 anys de sexe indeterminat (tomba XI), un adult de sexe masculí de 25 a 31 anys i 1'70 m d'alçada (tomba X), un individu de sexe femení d'edat madura (tomba XIII) i fragments d'un crani amb les dents sense càries (tomba XII). També s'identificaren restes humanes en les tombes V i VI; un individu possiblement masculí i un altre d'edat inferior als 18 anys i sexe indeterminat. Es van detectar a banda, quatre tombes més. En total es comptabilitzen 18 tombes (BOSCH I VALLÈS, 1988).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La última prospecció realitzada l'entorn de la necròpolis es va fer l’any 2006, amb resultat negatius (FOLCH I GIBERT, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 el jaciment va patir un acte vandàlic que l’afectà profundament. L’Ajuntament va impulsar la dignificació de l’espai i va impulsar la reconstrucció (aproximada) de la tomba número XVIII, que es pot veure actualment com exemple de cista de lloses irregulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del mes de desembre de 2024 l’espai forma part del projecte “Miravinyes”, una ruta de miradors del Penedès. Es va construir una plataforma respectant la ubicació de les tombes conegudes. </span></span></span></p>	41.4369300,1.8104400	400619	4587945		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99219-p1110586.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99219-p1110575.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-05-19 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			85	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99220	Vilarnau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarnau	<p><span><span><span>DDAA. (2015). Un Penedès poc conegut 36 anys després. Exposició homenatge a Joan Virella. AE Atalaia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.</span></span></span></p>		Només resten alguns pany de murs en procés d'enrunament.	<p><span><span><span>Es podria tractar d’un castell o casa forta medieval, citat en diverses fonts documentals tant medievals com modernes, encara que les restes actuals i la tipologia dels paraments podrien estar més relacionades amb cronologies d’època moderna. L’any 1968 encara es conservaven diversos murs amb algunes filades d’<em>opus spicatum</em>, actualment desapareguts (DDAA, 2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de Vilarnau, situada al costat esquerre del riu Anoia (a uns 40 m. d’aquest), conserva en planta un recinte rectangular d’uns 15 x 3,1 m. D’aquestes parets només se’n conserven poques filades de pedres, a excepció de dos petits panys paral·lels que conserven aproximadament 1,5-2 m. d’alçada. Els murs fan uns 60 cm de gruix, i tenen una fàbrica constructiva de blocs irregulars, disposats en alguns casos en filades, tot lligat amb argiles, i recobert per una fina capa de morter de calç, conservada en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar que a uns 15 m al nord-oest del recinte, es troben les restes molt degradades d’un possible cup, amb la presència de rajoles groguenques i alguna resta de mur indeterminat. </span></span></span></p>	08240-96	Riba esquerra del riu Anoia, entre les instal·lacions de les caves Codorniu i el polígon industrial Molí del Racó.	<p><span><span><span>Es tenen molt poques dades referent a l’origen de l’edificació, tot i que s’apunta a un origen medieval, tractant-se potser d’una fortalesa tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret de Vilarnau apareix en un document de l’any 1196, i posteriorment se citen diversos propietaris entre els segles XIII, XIV i XV. L’any 1386 es documenta la construcció d’una capella dedicada a Sant Antoni i posteriorment, es detecta que aquest possible castell seria propietat dels Guanecs (segle XV) i dels Masdovelles al segle XVII. </span></span></span></p>	41.4339400,1.8012000	399842	4587624		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99220-96-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99220-96-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99220-96-3.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIN	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Conegut també amb el nom de Vilardell.	94\|85	47	1.3	1760	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99221	Jaciment paleontològic de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-monistrol	<p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.</span></span></span></p>		No s'ha pogut determinar amb exactitut l'estat de conservació del jaciment.	<p><span><span><span><span><span><span>El jaciment paleontològic se situa al marge dret del riu Anoia, en afloraments de gresos i lutites de coloració groguenca. Es tracten de diversos estrats sedimentaris de tipus costaner, on es van anar acumulant les restes vegetals fossilitzades. A banda de les restes vegetals, també han aparegut equinoïdeus fòssils.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons la Carta Arqueològia, s’hi poden trobar les següents restes vegetals: “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(...) les monocotiledóneas Phragmites oeningensis, Poacites, Typha latissima i Smilax, i les dicotiledóneas Quercus elaena, Quercus drymeja, Myrica arenesi, Myrica.salicina, Salix, Berberis, Acacia parschlugiana, Acacia sotzkiana, imosa, Ailanthus, Ilex canariensis, Hedera, Cassia ambigua, Cassia berenices, Colutea salteri, Dalbergia bella i Bumelia minor</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>” (invarque.cultura.gencat.cat). L’estudi de les restes paleontològiques ha determinat que en l’antiga línia costanera es desenvolupava una vegetació molt humida, que també es devia desenvolupar a les lleres dels rius. Fora d’aquests punts específics, tindríem una vegetació més seca, on tindríem per exemple les lleguminoses microfil·lies presents en el jaciment. </span></span></span></span></span></span></p>	08240-97	Al costat de la ctra. BV-2242. Vinya del Moliner.	<p><span><span><span><span><span><span>Les restes fossilitzades corresponen del Serraval·lià a Tortonià/Vallesià (Miocè mitjà, Neògen, Terciari).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4436600,1.7809500	398166	4588727	13-16 milions d'anys	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99221-img8049-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99221-img8047-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99221-img8043-1.jpg	Inexistent	Neògen\|Mesozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Científic			Inexistent	2025-09-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El jaciment també es coneix amb el nom de 'rodalies de Sant Sadurní d'Anoia'. Durant els treballs de camp efectuats, no s’ha pogut localitzar l’emplaçament exacte de les restes, ni a l’àrea definida a la Carta Arqueològica, ni al punt definit per la fitxa del POUM de Sant Sadurní d’Anoia, encara que s’han detectat nombrosos afloraments de gresos i lutites de coloració groguenca.	125\|122	1792	5.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99222	Jaciment paleontològic de lumaquel·les de Sant Sadurní d’Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-lumaquelles-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span>FERRAN, Antoni (dir. i coord.) (2005). <em>El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès</em>. Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aflorament de lumaquel·les, roques sedimentàries formades parcialment per les parts dures (conquilles) d’organismes invertebrats (lamel·libranquis –escopinyes, rossellones, cloïsses per exemple-, gasteròpodes – com els cargols de mar-, o braquiòpodes). L’altre part de la roca és inorgànica, el ciment calcari que aglutina les restes descrites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del jaciment paleontològic és que aquests estrats preserven una litologia i un contingut de fòssils destacat, que permet observar la relació entre geologia i paleontologia. D’altra banda testimonia un medi ambient marí (paleoambient), el que havia existit fa 15 milions d’anys en la conca miocènica del Penedès.</span></span></span></p>	08240-98	Km 1,9 de la ctra. BV-2247. can Catassús.		41.4412200,1.8003130	399779	4588433	15 milions d'anys	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99222-p1110609.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99222-p1110612.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99222-p1110613.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99222-p1110617.jpg	Inexistent	Neògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2025-09-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			125\|123	1792	5.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99223	Pou de glaç de can Romeu dels Borrulls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-romeu-dels-borrulls	<p><span><span><span>LLORAC, Salvador (1980). El pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls, a <em>Olerdulae</em>, 10, Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (1995). El pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls fet entre 1677-1678, <em>Gàrgola</em>, núm. 5. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PINYOL, Josep; RIERA, Francesc (2023<em>). El Pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls. Sant Sadurní d’Anoia</em>, Publicacions de l’Arxiu Municipal, Gràfiques Mateu, Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, Albert (2015). Arqueologia industrial al Penedès. </span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span>Construcció de pedra no escairada, lligada amb morter de calç. El pou de glaç presenta unes mides de 7,3 m. de diàmetre i 4,20 m. d’alçada, amb una planta circular amb murs de poc més d’1 m. de gruix. La volta de pedra és quasi bé semiesfèrica. La porta d’accés, orientada a l’est, és força baixa, amb una alçada d'1,65 m per 0,79 m. d’amplada aproximadament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exterior es presenta completament envaït per la vegetació, només es pot observar la porta d’accés i alguns dels blocs que conformen la part superior de la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El elements arquitectònics interiors es conserven bé. Destaca un sòcol ressaltat d’uns 0,7 m. d’alçada (irregular en alguns punts), on a partir d’aquí es comença a desenvolupar la volta de l’estructura. A la part superior de la volta, es troba una lluerna quadrada de 0,5 x 0,5 m. encerclada per maons posats de cantell (PINYOL, RIERA, 2023). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, adossada al mur (costat NW), hi ha una estructura rectangular en forma de pica (0,45 x 0,45 m), que es podria tractar d’un canal de sortida d’aigües. És possible que aquesta petita estructura sigui de cronologies posteriors. Pel que fa el terra interior format per una estrat tou d'argiles marrons, es desconeix si es tracta del nivell original del pou (PINYOL, RIERA, 2023). </span></span></span></p>	08240-99	Riba esquerra riu Riudebitlles (camps del Romeu).	<p><span><span><span>Dins de la volta, apareix una inscripció sobre ceràmica que ens indica la data de construcció del pou: “<em>se comenso a 30 de Ago / st -1677 y se / acabo a 27 / del mes de Ago / st de 1678 / Josep Ro / me fesit 1678</em>”. Aquest Josep Romeu seria el propietari de can Romeu dels Borrulls, del qual hi ha documentació que narra l’existència d’una plaga de llagostes l’any 1687 i també fent de testimoni de l’inventari de béns d’un personatge anomenat Joan Batlle, l’any 1690 (PINYOL, RIERA, 2023). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els segles XVII i XVIII es constata un augment significatiu del model de conservació del gel mitjançant pous de glaç, així com la seva extensió a comarques situades en la depressió prelitoral, cosa que actualment sobta per les condicions actuals d’hiverns secs i suaus d’aquestes. En realitat, aquests segles presentaven temperatures hivernals més extremes, per la qual cosa el consum del glaç es generalitzà gràcies a la seva extracció més assequible, en aquest cas de les àrees estancades del Riu de Bitlles. </span></span></span><span><span><span>Cal tenir en compte que els segles de finals de l’edat moderna se’ls coneix com a “petita edat de gel” (PINYOL, RIERA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l’extracció del gel, diverses fonts orals informen de l’existència d’una bassa tocant al Riu de Bitlles, del qual es realitzava l’extracció, i que actualment deu estar, o bé coberta de sediments o completament destruïda per l’acció del curs fluvial (LLORAC, 1980). </span></span></span></p>	41.4410600,1.7749100	397657	4588445	1677-1678	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99223-1-vista-general.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99223-2-volta.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99223-3-detall-inscripcio.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		119\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99224	Can Catassús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catassus	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p>	XVI-XXI		<p><span><span><span>Masia formada per diversos volums propis de l’activitat agrària tradicional. L’estructura principal s’organitza al voltant d’un pati central, on s’hi adossen perpendicularment porxos i annexos als extrems, mentre que altres cossos frontals tanquen el conjunt, definint un espai de pati tancat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal presenta planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és d’una sola vessant. A totes les plantes s’hi obren porxos: el de planta baixa, format per arcs escarsers, acull l’accés principal de la masia, probablement l’element més antic del conjunt. Aquest accés està emmarcat per grans muntants de pedra ben escairada, rematats per un arc escarser, i destaca la presència de dues espitlleres a mitja alçada del portal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, s’hi troba una galeria formada per vuit arcs de mig punt, recolzats sobre pilastres amb impostes motllurades, mentre que a les golfes els arcs van ser eliminats. Ambdues galeries disposen d’una barana correguda de protecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana exterior conserva algunes obertures originals. A l’interior, es conserven espais que, malgrat estar actualment habitats, havien estat destinats a usos agraris, com el celler, amb sostres resolts amb volta catalana. Els porxos que envolten el pati es configuren majoritàriament amb arcs rebaixats.</span></span></span></p>	08240-100	Camí de Can Catassús, 39.	<p><span><span><span>Per informació oral, sense contrastar, l’origen de la finca podria ser una masia de 1540.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1828, la pubilla Mariagna Catassús es casà amb Miquel Poch Palet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1859 es va projectar la construcció de la galeria d’arcades de davant de la casa, i el 1866 es van fer reformes a l’estructura interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cadastre recull també una reforma total l’any 1965, suprimint una galeria d'arcs similar a la del primer pis, a la planta de les golfes.</span></span></span></p>	41.4424900,1.7967100	399480	4588578		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99224-p1120681.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99224-p1120683.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99224-p1120689.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99224-p1120692.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Al redós d’aquesta casa pairal sembla que estaria l'origen del nucli del barri del mateix nom, can Catassús, on s’instal·laven els rabassers al llarg del segle XIX.	98\|119\|94	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99225	Masia Cal Mota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-cal-mota	<p><span><span><span><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII- XXI		<p><span><span><span>Masia amb varis annexos al seu entorn. El cos històric principal consta de planta baixa i pis, la teulada té el carener paral·lel a la façana. Una tortugada ceràmica de recollida de les aigües pluvials sobre ràfec ceràmic substitueix l’antiga cornisa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el portal amb muntants de carreus escairats i arc de mig punt dovellat. Al primer pis hi ha dues finestres de la mateixa mida i les altres obertures probablement responen a diferents moments de la història de la masia, A la part de llevant, s’hi adossa un edifici de planta baixa i teulada a una vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de ponent s’hi adossa un altre edifici, més modern, amb planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta finestres de mida diferent i una entrada emmarcada en pedra. Els pisos alineen finestres grans al primer pis i petites al superior. Encara hi ha un annex adossat a la façana de ponent, amb teulada a una vessant.</span></span></span></p>	08240-101	Can Mota, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>La data més antiga de la casa ve donada pel rellotge de sol que havia hagut a la façana, on constava l’any 1635.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Estan documentats els germans Josep i Salvador Rovira Santacana, grans propietaris de la vila i coneguts amb el sobrenom dels Mota. Josep Rovira Santacana (1841-1930), hereu de cal Mota, es mogué en l'entorn del grup de Sant Sadurní anomenat 'Els set savis de Grècia', format pels grans propietaris de Sant Sadurní que es reunien en les tertúlies de can Guineu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Salvador Rovira Santacana (1846-1917) es dedicà preferentment al comerç, establint la seva residència habitual a Barcelona. Fou candidat en diverses conteses electorals des de postures conservadores sense èxit, malgrat comptar amb el suport dels grans propietaris locals. Ambdós van emprendre la construcció de la casa de Cal Mota, al centre urbà de Sant Sadurní (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4260600,1.7581500	396233	4586800		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99225-p1120856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99225-p1120857.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98\|119\|94	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99226	Caves Codorniu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-codorniu	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CORREDOR MATHEROS, J. i MONTANER, J.M. (1984). <em>Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929</em>. Caixa de Barcelona, Barcelona, pp. 160- 165.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 2.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Els elements fonamentals d’aquest conjunt industrial arquitectònic són el pavelló d'expedicions, el celler gran i el porxo de les premses, sota el qual es van crear les caves. A banda d'aquests tres elements, el conjunt es completa amb la masia o Torre de Can Codorniu i les </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>grans caves subterrànies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els edificis industrials es van construir bàsicament amb maó vist, el material per excel·lència utilitzat per Puig i Cadafalch. Destaca, en el conjunt, l'ús d'ampolles de cava per fer el trencadís que decora les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>E<span><span><span><span><span><span>l pavelló d'expedicions es caracteritza, a nivell estructural, per l'ús de l'arc parabòlic tant en els arcs que sustenten la volta, com en les obertures de la façana. Son destacables també els pilars que coronen la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El celler gran és un edifici de planta rectangular cobert amb successives voltes de maó pla, sustentades per arcs de mig punt que arrenquen dels pilars cap els quatre costats. La il·luminació es fa a través de finestres de gelosia esglaonades i badalots. El celler va ser ampliat modernament amb noves construccions de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tercer edifici és el porxo de les premses, també de planta rectangular, coberta per successives voltes de maó pla sobre arcs de mig punt que arrenquen de terra. Cada tram de volta s'obre a l'exterior a través d'un arc apuntat</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span>. </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana es corona amb un capcer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Menció a banda mereix el casal aïllat, bastit sobre l'antiga masia, i voltat de jardins que el separen de les construccions industrials, conegut com la masia o Torre de Can Codorniu. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb una característica torre circular en una cantonada angle, amb cúpula cònica coberta d'escates vidriades. L’edifici neo-medieval, també presenta dues torres petites adossades a les façanes, de les mateixes característiques. A la planta de les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt d'aire gòtic.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-102	Can Codorniu, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>Les caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català. Van ser construïdes per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Puig i Cadafalch (1867-1956) obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Fou també professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i historiador de l'art. Les seves obres són referència del modernisme català, com la casa Amatller, la casa Macaya o la casa de les Punxes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir de 1900, l'economia sadurninenca començà a superar el sotrac de la fil·loxera, Manuel Raventós, va reprendre la producció d’escumosos i va confiar el projecte de les noves instal·lacions a Puig i Cadafalch.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El resultat és el conjunt arquitectònic més destacable de Sant Sadurní, declarat Monument històric-artístic d'interès nacional (decret 248/1976). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Manuel Raventós impulsà les reformes a l'explotació vitivinícola que convertirien la casa Codorniu en l'empresa de referència a Sant Sadurní. El seu pare, Josep Raventós, havia iniciat l'elaboració d’escumós el 1872, però Manuel va fer l'aposta de reorientar l'empresa per produir exclusivament xampany, com es deia a l’època. També, fou un gran estudiós i innovador, a més de polític (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un deixeble de Puig i Cadafalch es va encarregar del manteniment i ampliacions de nous edificis del conjunt de Codorniu. Entre 1930 i 1980 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), va ser el responsable d’ampliar les caves amb noves construccions. </span></span></span><span><span><span>Va restaurar les antigues oficines, va dissenyar els tallers, va ordenar i ampliar la plaça i els jardins. L’any 1941 va construir una capella; nous cellers l’any 1946; i dissenyà un nou edifici d’expedicions l’any 1955 (DEL RíO, 2022).</span></span></span></p>	41.4342000,1.7969800	399490	4587658	1902-1915	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120455.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1110555.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120492.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120493.jpg	Legal i física	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	BCIN	National Monument Record	Monument	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Puig i Cadafalch		105\|98	46	1.2	1779	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99227	Can Romeu dels Borrulls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romeu-dels-borrulls	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt aïllat d’edificis propis d’un mas. El cos principal de la masia és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos amb teulada amb carener perpendicular a la façana. A aquest cos se li adossa perpendicularment en un dels costats, un altre edifici menor, amb teulada a una vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana del cos principal presenta l’angle de carreus en cadena cantonera. Consta de dos portals d’arcs escarsers i finestra. </span></span></span>Destaquen dos rellotges de sol de ceràmica similars, un a la façana sud-est i l’altre a la sud-oest. <span><span><span>Les obertures dels dos edificis estan emmarcades amb aplacats imitant muntants i llindes de pedra. Al primer pis, una gran balconera recorre els dos edificis en forma de L, connectant-los. Tres grans portes s’obren al balcó. Al tercer pis són dos finestres desiguals, les que donen pas a un ràfec amb formes ondulades que tanca la composició de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar dins del conjunt, la capella de la mare de Déu del Roser, construcció moderna, amb campanar d’espadanya i façana neogòtica. El portal de la façana principal està amb un arc apuntat, decorat a l’intradós amb una filigrana de gust gòtic. A la part superior de la façana hi ha una petita finestra amb el mateix tipus d’arc i tocant la cornisa motllurada una sèrie d’arcuacions cegues que recorren el límit de la teulada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El conjunt està envoltat per dos recintes enjardinats, un d'entrada a la finca amb bassa i un altre posterior format de pins i amb un berenador fet amb una mola de pedra.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-103	Ctra. BV-2242, km 13.	<p><span><span><span><span><span><span>Aquesta fou una de les cases més destacades de la Universitat de Subirats. Francesc Romeu dels Borrulls fou batlle d’aquesta Universitat.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4452900,1.7759700	397752	4588913		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99227-1-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99227-2-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99227-3-60.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99227-4-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99227-5.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99228	Can Llopart de les Alzines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-de-les-alzines	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p>	XV-XIX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt aïllat d’edificis propis d’un mas. Destaquen dos edificis, curiosament connectats mitjançant uns arcs rebaixats en maó de pla. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer edifici, més antic, és de planta rectangular i presenta planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal i desplaçat respecte de l'eix de simetria. Les obertures són de diversa grandària i estan disposades de manera irregular a la façana, que està arrebossada amb ciment, tot i que hi ha parts on s’observen carreus de pedra ben escairats, especialment treballats a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa destaca un portal que no està centrat ni respecte al carener ni a la façana. És d’arc de mig punt dovellat amb brancals de carreus. Just a la cantonada dreta, s’obre un altre portal, d’arc rebaixat, muntants de maó i llinda a sardinell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les finestres a la planta baixa són d'arc rebaixat, una amb maons disposats a sardinell, mentre que a la superior presenten arc pla i també hi ha una que disposa els maons de la mateixa manera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es poden veure dos rellotges de sol. El de la façana principal apareix un de retallat, fet que informa que en algun moment es va rebaixar la teulada. Al seu costat hi ha unes peces ceràmiques amb una mena de retícules vermelles pintades, de difícil interpretació. L’altre rellotge és a la façana de llevant, porta escrita la data: 'any 1828'.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'altre edifici, més modern, és de planta més regular, quasi quadrada, té teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa amb sòcol de rajoles i dos pisos. La composició de la façana és perfectament simètrica. El portal d'entrada és d'arc rebaixat amb emmarcament i dues finestres laterals. A la reixa de ferro d’una d’elles hi ha la data: “1864”. El primer pis destaquen tres balcons amb llosana motllurada i baranes de forja decorades. Al segon pis només hi ha petites finestres abans de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d’edificacions aïllades característiques d’un antic mas. En destaquen especialment dues construccions, unides de manera singular mitjançant uns arcs rebaixats formats amb maó col·locat de pla.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera construcció, la més antiga, té planta rectangular i es distribueix en planta baixa i un pis superior. La coberta és a doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana principal, tot i que no està centrat en relació amb l’eix de simetria. Les obertures, de mides variades, es disposen de manera asimètrica. La façana està majoritàriament revestida amb ciment, però en diversos punts es deixen veure carreus de pedra ben tallats, especialment notables a les cantonades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa destaca un portal d’arc de mig punt amb dovelles i brancals de carreus, situat de manera descentrada tant respecte del carener com de la façana. A l’extrem dret, s’hi obre un segon accés amb arc rebaixat, muntants de maó i llinda col·locada a sardinell. Les finestres de la planta baixa també tenen arcs rebaixats, una d’elles amb maons col·locats a sardinell, i les del pis superior presenten arcs plans, amb una que repeteix la disposició de maons a sardinell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S’hi poden observar dos rellotges de sol. El de la façana principal està parcialment retallat, indici que en algun moment es va modificar l’alçada de la teulada. A prop seu, hi ha uns elements ceràmics amb unes retícules vermelles pintades, el significat de les quals és incert. El segon rellotge, ubicat a la façana est, inclou la inscripció: “any 1828”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La segona construcció, de factura més recent, presenta una planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa, amb un sòcol revestit de rajoles, i dues plantes superiors. La façana es caracteritza per una composició simètrica. El portal d’accés és d’arc rebaixat, amb emmarcament, i l’acompanyen dues finestres laterals; una d’elles té una reixa de ferro on figura la data “1864”. Al primer pis destaquen tres balcons amb llosanes motllurades i baranes de ferro forjat decorades. Al segon pis només hi ha petites finestres sota la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-104	Camí de Sant llorenç d'Hortons / Camí de Can Prats, l'Alzinar.	<p><span><span><span><span><span><span>Segons l’estudi realitzat per un dels membre de la família de la propietat actual, el primer document en què es menciona la masia més antiga data del 1499.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>També està documentat que a l'any 1773 es van fer obres i es van talar pins de la propietat. Entre les obres, es va rebaixar un pis, a causa del seu mal estat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La segona casa es va construir el 1864, mantenint el mateix nom, hi ha la data a la reixa de la finestra de la planta baixa de la casa.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4540900,1.8078300	400427	4589853	1499 (masia antiga), 1864 (masia contemporània)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99228-p1120763-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99228-p1120772-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99228-p1120765.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98\|119\|94	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99229	Can Mas de la Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-riera	<p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. </span></span></span></p>			<p><span><span><span>El mas és un edifici de planta quadrangular, cobert per una teulada a dues aigües amb vessants d’alçades desiguals. Aprofitant el desnivell, a la part més elevada s’obren finestrals orientats cap al pati interior, que articula el mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de migdia, cada bloc compta amb obertures disposades simètricament, amb finestres superiors de dimensions més reduïdes. A la façana est, la porta principal es complementa amb obertures laterals disposades de manera irregular a la planta baixa, mentre que al primer pis segueixen una distribució simètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal està arrebossat i pintat, tot i que en una cantonada s’aprecien carreus col·locats en cadena cantonera. En aquest punt s’adossa l’accés principal del mas, caracteritzat per un arc de maó de pla, amb imbricacions de maó a la cornisa i una teuladeta d’una sola vessant a sobre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a l’oest, s’annexen altres cossos construïts en maçoneria, amb teulades d’un sol vessant i rematats amb arrebossats de diferents textures i tonalitats. Aquests volums envolten un ampli pati, que actua com a element articulador del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, a la façana de ponent de l’edifici principal, es troba el portal d’entrada, resolt amb un arc de mig punt adovellat i brancals de carreus, reafirmant el caràcter tradicional de la construcció.</span></span></span></p>	08240-105	La Timba, al costat de la riera de Lavernó.	<p><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia és propietari de la masia de Can Mas de la Riera des de maig de 1981 quan els antics propietaris van signar el document de traspàs en el marc de l’execució del pla parcial de la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A través de l’escola taller que l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va posar en funcionament l’any 1980 es va realitzar tot un treball de reforma i consolidació de l’edifici. Posteriorment. es van fer noves escoles-taller amb l’objectiu de fer una casa de colònies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000, arran de la remodelació de la zona esportiva i de la construcció del nou pavelló d’esports municipal, diferents grups de música que hi havia a l’antiga Escola Balmes van demanar a l’ajuntament més espais per a poder assajar.</span></span></span></p>	41.4200700,1.7876200	398686	4586100		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99229-p1110321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99229-p1120813.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99229-p1120814.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment és un equipament de propietat municipal on es poden trobar diferents sales d’assaig musical i espais per a activitats.	98\|94	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99230	Molí de l'Aixertell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laixertell	<p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris. El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p>	XVIII	Mostra un procés d'enrunament avançat.	<p><span><span><span>L'antic molí paperer conegut com l’Aixertell es troba situat a poca distància del Riu de Bitlles, concretament a uns 50 o 60 m. de la seva llera, a la riba dreta. L’edifici, de grans dimensions i amb una planta gairebé rectangular, mostra actualment un estat d'abandonament evident. Gran part de la teulada i dels quatre nivells interiors s’han esfondrat, tot i que les façanes es conserven força bé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes façanes difereixen en la distribució de les obertures. La que mira a llevant inclou tres finestres amb petits balcons de ferro forjat al primer pis, així com la porta principal a peu de carrer, decorada amb dovelles de pedra tallada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs combinen diferents materials com maçoneria, tàpia arrebossada i maó, i als extrems s’hi poden veure carreus visibles col·locats en forma de cadena cantonera. L’arrebossat exterior, però, es troba en mal estat en diversos punts i comença a desprendre’s. Pel que fa a les finestres, la majoria tenen arcs plans, tot i que també n’hi ha amb arc rebaixat, i es fan més petites a mesura que s’ascendeix en alçada. Malgrat l’abundant vegetació que ha envaït part de les runes, al costat nord encara s’identifica un canal d’aigua de petites dimensions.</span></span></span></p>	08240-106	Bosc de l'Aixertell, riba dreta del riu Riudebitlles.	<p><span><span><span>A partir de finals del segle XVIII es potencia la indústria paperera al municipi de Sant Sadurní d’Anoia, amb la construcció de diversos molins com ara el Molí de Can Guineu, el Molí de Vilarnau, o el Molí de l’Aixertell. Aquest va ser autoritzat l’any 1791, i construït entre els anys 1792 i 1795 per Pere Mir de Sant Sadurní. </span></span></span></p>	41.4413800,1.7733200	397525	4588482	1792-1795	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99230-1105-vista-general-facana-s.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99230-2105-facana-n.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99230-3105-facana-w.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-08-04 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		També és conegut com el Molinet del Romeu.	98\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99231	Masoveria d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-despiells	<p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	En estat d'abandonament.	<p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal amb celler i annexos agrícoles. Consta de planta baixa i pis, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, presenta refaccions respecte a la construcció històrica. L’entorn era enjardinat i l’entrada principal a la casa s’ubica a la façana sud, on unes senzilles columnes de maó vist, sustenten una teuladeta de teula àrab, que cobreixen un gran portal d’accés a la casa. Als costat hi ha dos grans finestrals tancats amb reixes simples de ferro.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es disposen, simètricament, tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades en motllures rectilínies i l’única decoració de la façana són dues faixes horitzontals entre els dos pisos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des de l’interior es pot accedir als annexes inferiors de la casa: el celler i els magatzems. També hi ha una part de la casa que és subterrània amb accés a través d'unes escales que arriben fins a un pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de la casa destaquen les naus de paredat comú, pedra i morter, i embigats de fusta que sustenten llates i teules. Aquestes naus són els cellers que conserven diferents cups i els espais propis d’elaboració de vi. En una de les parets hi ha la data escrita de '1865'. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El perímetre de la finca queda tancat per un mur d’obra. L’accés principal es situa a llevant, on una porta metàl·lica coronada amb un capçal de forja de ferro, mostra les inicials: MDV, ADS i MRD (Manuel Domènech Vinyals, Assumpta Domènech Solà, i Mercè Rossell Domènech, respectivament), tres membres de tres generacions de la nissaga familiar dels Domènech. També té la data “1879” inscrita a la porta.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-107	Barri d'Espiells, s/n.	<p><span><span><span><span><span><span>A l’entorn de la casa pairal de Cal Domènech neix el nucli d’Espiells a finals del segle XIX i començament del XX, entorn de la qual s’instal·laven els pagesos que treballarien les seves terres amb diferents tipus de contracte depenent del moment històric. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Manuel Domènech Vinyals (1835-1904) era descendent de la nissaga Vinyals del Puig d’Esparraguera, propietaris de finques al Vallès, Anoia i Penedès. Va ser l’últim hereu d’aquesta branca familiar, i a la vegada, hereu per part del pare de la finca d’Espiells, on s’assentaria. Va ser ell qui el 15 d’octubre de 1887 va detectar el primer cep fil·loxerat al terme municipal de Sant Sadurní, precisament a la finca familiar d’Espiells.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era l’avi de Mercè Rossell Domènech, qui realitzaria la donació de la finca amb l’objectiu de crear una escola de vitivinicultura, per tal d’oferir al sector vitivinícola una formació professional de qualitat en aquest camp. Així, la Diputació de Barcelona, a instàncies de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es va fer càrrec de la finca, i va construir l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech (1985-1987).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Avui dia, la casa pairal, el celler i els antics annexos agrícoles, formen part del conjunt de l’escola.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4400900,1.8108100	400655	4588295		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99231-1-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99231-2-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99231-p1110524.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús			Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Tot i estar citat a l'inventari de masies i cases rurals del POUM com a Masoveria d'Espiells, l'immoble era conegut històricament com Cal Domènech o ca les Mestresses.Actualment l'escola està adscrita a l'INCAVI del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús