Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77982 | Capella de la Immaculada de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-can-brustenga | CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | En el recinte de la masia de Can Brustenga hi ha una petita capella d'estil eclèctic construïda durant la segona meitat del segle XIX. L'edifici està situat dins del baluard de la masia de Can Brustenga. És d'una sola nau rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de canó que cobreix la nau consta de dos arcs de diafragma, a l'arrencada dels quals hi ha un petit frontó semicircular amb angelets esculpits en alt relleu. La volta està decorada amb un enteixinat de cassetons amb motllures daurades, que guarda certa reminiscència amb l'arquitectura renaixentista italiana. La part de l'absis està definida per una fornícula custodiada per columnes, on també hi ha abundant decoració de frisos i motllures daurades. Dins de la fornícula hi ha una imatge de la Immaculada de talla de fusta, que prové d'un dels xiprers que presidia l'entrada del mas. Sota la imatge hi ha l'altar, on hi ha pintada la creu de Santa Eulàlia. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada sobre el portal, sota la qual hi ha pintada la inscripció: 'FRANCISCO BRUSTENGA 1848'. La porta de la capella és d'arc pla arrebossat i està oberta dins la volta que cobreix l'entrada al mas. Consta d'un campanar d'espadanya d'un sol ull que enllaça amb la balustrada de la terrassa que envolta el mas. A l'interior es conserven les pintures del segle XIX, mentre que el tractament exterior és arrebossat amb morter de calç. | 08248-76 | Can Brustenga, s/n | Com era habitual en els masos acomodats a partir del segle XVII, la família va obtenir a mitjans del segle XIX el permís per a la construcció d'una capella pròpia, coincidint amb la modernització del mas. Els Brustenga ja disposaven d'un banc reservat en un lloc privilegiat de l'església parroquial, però la nova capella suposava un nou signe de distinció social. Va ser en Francisco Brustenga el principal artífex de la construcció de la capella i la reforma senyorial del mas. La capella va consagrar-se el dia 10 de juliol de 1851 pel bisbe de Barcelona, Josep Domènech. Des de fa anys, només s'hi celebra missa el dia de la Immaculada, 8 de desembre, quan s'hi aplega gran part de la família, s'hi canten els goigs seguit d'un àpat familiar. | 41.6430800,2.2303000 | 435900 | 4610435 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77983 | Molí d'en Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-burch | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1993). 'Cases que tenen història: Can Sebastià. Els Prims i el Prim', Anuari Local, núm. 31. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | El molí d'en Burch és edifici d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. El vestigi més evident que es conserva de la construcció primitiva és l'antiga bassa amb paraments d'opus spicatum, sobre la qual es van bastir diverses dependències. Durant la segona meitat del segle XIX, el molí va dividir-se en dos habitatges independents, Can Burch i Ca l'Arcís, pel que va deixar de funcionar com a tal. És un edifici de planta irregular que està constituït per diversos volums superposats. El volum principal té forma de 'L', consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A causa de les successives reformes que ha patit i a la seva divisió en dos habitatges està molt desfigurat, tot i que presenten un frontis unificat. Té diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla arrebossat i les altres de pedra carejada. És de destacar el portal de pedra amb incisió conopial que hi ha a la part esquerra, que sembla correspondre's a una finestra procedent d'un altre pany de paret. Al voltant del segle XIX, quan es va dividir la construcció, es va afegir un cos a l'extrem de ponent per tal de poder-hi accedir, d'arc rebaixat ceràmic. Paral·lelament, es va adossar un cos a la part posterior i es va fer la pallissa a mestral, construïts sobre l'antiga bassa del molí. El primer cos presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. Les finestres són d'arc pla ceràmic. Durant la segona meitat del segle XX, la pallissa es va reformar com un nou volum, també de dos nivells d'alçat. A banda del tram de bassa que s'observa a la base d'aquest cos, es conserva en bon estat el seu mur de tramuntana, construït en opus spicatum i reforçat per nombrosos contraforts. El costat que es correspon a Ca l'Arcís ha estat notablement reformat fa pocs anys, sense que s'hagin mantingut les característiques tipològiques de l'edifici i ampliant-se vers a llevant. El costat de Can Burch, en canvi, manté elements com l'espai on presumiblement hi havia el carcabà, la xemeneia, bigues, paviments, etc. | 08248-77 | Camí del Gual | El molí d'en Burch ha estat identificat com l'antic molí de la Bastida, documentat des del segle XV. És probable que el molí d'en Bastida s'hagués anomenat anteriorment molí d'en Serra. A mitjans del segle XVI ja hi consten els Burch com a moliners. Durant la segona meitat del segle XVIII, el molí estava en mans de Tomàs Prims, els descendents del qual van vendre'n primer una meitat a Francesc Farrés i després l'altra a Isidre Prim. La vídua d'aquest darrer va casar-se amb Narcís Vila, que donar el nom de Cal Narcís o Arcís amb què encara avui es coneix la casa. Can Burch va ser restaurada entre els anys 1988 i 1992, mentre que Ca l'Arcís ho ha estat recentment. | 41.6403600,2.2368800 | 436445 | 4610128 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77986 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Cabot és una casa de poble construïda a cavall dels segles XIX i XX sota la influència de l'estil arquitectònic colonial, visible especialment en els seus espais interiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla resseguides per una motllura. El finestral central del pis té sortida a un balcó de baranes forjades, de les mateixes característiques que les que protegeixen la resta de les finestres. L'edifici queda rematat per una cornisa on hi ha la ventilació de la coberta. La resta de façanes presenta les obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al costat llevant hi ha adossat un cos perpendicular d'un nivell, que s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics de mig punt i queda rematat amb una barana de balustrada ceràmica. A llevant del mateix s'hi ha construït un volum modern. Entre el volum principal i l'anterior hi ha un pati frontal tancat per un mur d'obra amb pilars ceràmics i capitells piramidals. A l'interior s'hi conserva la distribució característica d'una casa senyorial de l'època, amb una gran escala noble que condueix a les estances del pis. Aquí els sostres conserven les motllures amb decoració vegetal. | 08248-80 | C. del Mestre Joan Batlle, 2 | La casa de Can Cabot va ser construïda per la vídua de Jaume Cabot, el darrer membre de la família que va residir a Can Cabot de la Vall. Després que ell morís sense descendència, Josefa Matalonga va heretar les seves propietats i va passar uns anys a Can Puig de la Vall, on li van habilitar un pis. Poc temps més tard, es va fer construir la casa a la Sagrera, on va contractar com a mosso a Pere Cabot, que casualment portava el cognom del seu difunt espòs. També va contractar a a Rosa Dalgé (la neboda dels masovers de Can Calet, una de les masies que posseïa) per al servei, amb qui aviat en Pere es casaria. La senyora Josefa va accedir a allotjar la família a casa seva. En morir va cedir-los la casa i els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6553800,2.2229900 | 435304 | 4611806 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77988 | Can Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Carreter és una masia de petites dimensions que va construir-se entorn el segle XIX. La casa ha tingut un creixement vers a ponent amb diversos cossos de dos i un nivell d'alçat. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en un extrem del frontis. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, amb un finestral amb sortida a un balcó a nivell del primer pis. Al costat de ponent hi ha adossat un volum de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat per ponent. A la cara de migdia presenta una finestra ceràmica per nivell, la del pis d'arc rebaixat i la superior d'arc de mig punt. Seguint aquest cos n'hi ha dos més enretirats de la línia de la façana, el primer de dos nivells i el segon d'un. La façana de llevant del volum principal està reforçada amb tres contraforts. El tractament exterior del frontis és arrebossat amb pòrtland, on s'han deixat vistos els còdols que configuren el mur, mentre que la resta de façanes estan arrebossades. | 08248-82 | Camí del Molí | El motiu de la masia el trobem en un antic propietari d'ofici carreter, anomenat Isidre Sampere. Sabem que durant la segona meitat del segle XIX ja vivia a la casa i que el seu fill Fèlix va seguir fent l'ofici del pare. La família Sampere va deixar la casa durant el primer terç del segle XX i se'n van fer una de nova prop de Can Sabater, que avui encara coneixem com Can Sampere. Des d'aleshores, la masia de Can Carreter ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6378400,2.2369700 | 436450 | 4609848 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77989 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1987). 'Cases que tenen història: La Sagrera creixeria...', Anuari Local, núm. 25. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Cases és una masia de finals del segle XVII que va consolidar-se com una casa de tres crugies vers el segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XX s'ha reformat la part posterior com un segon habitatge. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, entre els que s'intercalen dues petites finestres d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres també són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna, mentre el portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic. A les façanes laterals s'hi han adossat petits cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. D'altra banda, la part posterior s'ha reformat habilitant un accés amb una porta de mig punt situada al primer pis, a la qual s'accedeix a través d'unes escales d'obra exteriors. A cada costat també s'ha afegit una finestra d'arc pla de pedra tosca. A la façana de migdia i ponent el revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, mentre la resta presenta la pedra vista. Davant de la casa hi ha el pou antic i el safareig. | 08248-83 | C. de la Mare de Déu del Pilar | La primera notícia que tenim del nom Cases a la zona de la Sagrera és de l'any 1739, en que està documentat un tal Pau Cases. Tanmateix, des de la segona meitat del segle XVII, hi ha constància que l'any 1676 els germans Joan Pau i Josep Feu de la Codina havien establert una peça de terra a Gabriel Francàs perquè s'hi fes una casa, cosa que devia fer els anys posteriors. Els Casas van pagar un cens al mas Feu de la Codina fins a mitjans del segle XIX, en què Isidre va redimir-lo. El nom Cases es va succeir entre els seus descendents, entre els quals hi ha diversos regidors de l'ajuntament de Santa Eulàlia, fins que quedà com a pubilla Trinitat Cases, casada amb Esteve Vilardebò. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.6555800,2.2265000 | 435596 | 4611826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77990 | Can Corder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Can Corder és una masia del segle XVI que va consolidar-se a mitjans del segle XVIII. Originàriament, és probable que constituïssin una única casa amb Ca la Pujala, a la qual es troba adossada. Durant la segona meitat del segle XX ha estat reformada i s'hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies, adossat a llevant de Ca la Pujala. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal. Aquest és d'arc escarser de pedra i té la clau tallada amb les eines de ferrer i l'any '1758', que indiquen l'antic ofici que s'exercia en aquesta casa. La façana de llevant presenta un cos modern adossat, de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa. La façana posterior té diverses obertures disposades de forma aleatòria, algunes d'arc pla de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat de factura moderna. També hi ha un portal, d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Els murs exteriors estan revestits amb morter. Davant la casa hi ha una gran era encaironada, i al costat de ponent transcorre el rec del molí d'en Vendrell, a redós del qual es va construir l'antic safareig de la casa. | 08248-84 | Camí del Gual | La masia de Can Corder podria correspondre's amb la Ferreria de Baix que està documentada des de principi del segle XVII a la zona del Rieral. La família Torres en va ser la propietària des del segle XVIII, el nom dels quals es va succeir fins a principi del segle XX. Aleshores, la pubilla Maria Torres va casar-se amb Joan Bassa, els descendents dels quals en mantenen la propietat. El nom de la casa sembla indicar que, a part de ferreria, a la casa s'hi exercia l'ofici de corder. | 41.6386100,2.2384200 | 436572 | 4609933 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77991 | Ca la Pujala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pujala | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Ca la Pujala és una masia del segle XVI consolidada durant el segle XVIII, quan presumiblement va dividir-se per esdevenir una casa independent de Can Corder. Durant el segle XX ha estat notablement reformada, afegint-hi un cos posterior i superior que n'ha alterat la coberta. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que ha quedat modificat per la incorporació del cos de les golfes, d'un vessant que desaigua a ponent. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal d'arc rebaixat de pedra. Les obertures de la façana lateral i posterior són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. La façana de ponent presenta una escala exterior que permet accedir directament al pis. La façana principal i lateral estan reforçades amb contraforts. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge modern, tot i que es conserven elements com l'arc de descàrrega de la caixa d'escala, sota el qual hi ha la part superior d'una arcada de pedra. També s'observa la porta que permetia accedir a la casa des de darrera. | 08248-85 | Camí del Gual | És probable que antigament la masia de Ca la Pujala constituís una única casa amb Can Corder, que podria correspondre's amb la Ferreria de Baix, documentada des de principi del segle XVII. A mitjans del segle XVIII, Francesc Torres tenia dues cases que podrien correspondre a aquesta masia. Tanmateix, veiem que un segle més tard els Torres tenen una sola casa, on poc després aniran a viure: Can Corder. Per la falta de notícies, hem de suposar que des d'aleshores Ca la Pujala va passar per diverses mans. | 41.6385900,2.2383300 | 436564 | 4609931 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77992 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Dalmau és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar a partir de la inspecció exterior. Vers el segle XIX es van afegir sengles cossos laterals en el volum de dues crugies, fins a configurar l'edifici actual. És un edifici de planta irregular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de llevant es prologa per migdia, pel que sobresurt respecte la línia del frontis. Les obertures de la façana són d'arc pla, de pedra carejada a la planta baixa i arrebossats al pis. A la llinda del portal s'observa, molt desdibuixada, l'inscripció '1788' i una creu intercalada. A l'extrem de ponent, hi ha un altre portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla arrebossat. Dins d'aquest cos hi ha un forn de pa, que es manifesta exteriorment a ponent amb un petit cos quadrangular. La resta de façanes presenten poques obertures, disposades de forma aleatòria. El revestiment dels murs és arrebossat al frontis, mentre que a la resta presenta la pedra vista. | 08248-86 | Camí de Caldes | El nom Dalmau està documentat a la zona des del segle XVI, de la mà de Pere Dalmau. Des del segle XVIII estan documentats dos masos dits Dalmau, un de Terracine i un de Sant Simplici. El darrer s'ha identificat amb l'actual Can Maset. El mas formava part de la propietat de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XIX Francesc Brustenga el va vendre al calderí Francesc Torres. En l'actualitat pertany als seus descendents, que la mantenen com a masoveria. | 41.6486700,2.2162400 | 434735 | 4611066 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 77993 | Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falgar | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Can Falgar és una masia d'origen baix medieval que durant la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada. A partir de la darrera intervenció practicada, podem constatar que de la casa primitiva pràcticament només se'n conserva l'estructura, ja que ofereix l'aspecte d'una casa de nova construcció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part de ponent del frontis està tapada per un volum de dos nivells d'alçat que s'hi adossa de forma perpendicular. D'aquesta manera, el portal d'accés d'arc de mig punt arrebossat es troba descentrat. Sobre d'aquest hi ha una finestra d'arc pla de factura moderna. Segons un testimoni gràfic de l'any 1976, aquesta finestra era d'arc pla de pedra carejada. La crugia de llevant presentava un portal d'arc rebaixat de pedra, que ha estat substituït per un portal modern. Damunt seu hi havia una finestra gòtica amb permòdols, que s'havia acabat amb una incisió conopial en l'arrebossat de la llinda. En la darrera restauració també ha estat reformada, pel que s'han perdut la tipologia original i en conseqüència un dels pocs elements que permetien determinar l'antiguitat de la casa. Al seu costat hi havia un rellotge de sol datat de l'any 1941, sota el qual s'havia desprès l'arrebossat i es podia veure el parament dels murs a base de tovot. Malauradament, en el moment de restaurar-la, s'ha arrebossat amb estuc modern i s'ha perdut el rellotge. La resta d'obertures de la masia són totes de factura moderna, com també la totalitat de la coberta. El volum perpendicular de ponent té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i totes les obertures són de ceràmica moderna. Entre aquest i el volum principal formen un pati frontal tancat per una portalada d'arc rebaixat de maó, al costat del qual hi ha adossada una antiga cisterna circular. Al seu davant encara hi ha l'antiga era encaironada. | 08248-87 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 9,4 | El nom Falgar el trobem documentat a la zona des del segle XV; es coneix de l'existència d'un tal Bernat Falgar l'any 1414 i de Ramon Falgar com a cap de família dins el Registre de la Baronia de Montbui de l'any 1466. Els Falgar es van succeir al llarg dels segles, entre els que hem de destacar a Joan Pau Falgar, que durant el segle XVII fou un prohom del Consell de la baronia de Montbui. Durant la primera meitat del segle XX, els Falgar van deixar de viure al mas, fins que vers els anys 1920-1930 s'hi van traslladar per alternar-la amb la seva residència de Barcelona. | 41.6340100,2.2317900 | 436015 | 4609427 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77994 | Can Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueretes | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. | 08248-88 | Camí de Can Figueretes | A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa. | 41.6365900,2.2233400 | 435314 | 4609720 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 77995 | Can Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Francesc és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic llevat del portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. A la façana posterior la composició de les obertures és la mateixa que al frontis. La resta de façanes té les obertures disposades de forma aleatòria. Els murs no estan revestits, pel que s'observa el parament de paredat comú. | 08248-89 | Ctra. De Parets a Bigues | La casa va ser construïda l'any 1909 per Francesc Dantí, després de fer durant uns anys de masover de diverses cases de la rodalia. El seu fill Lluís va ser nomenat alcalde l'any 1936, però va haver renunciar poc després a causa de les desavinences que tingué amb el Comitè Antifeixista Revolucionari local. | 41.6369200,2.2321600 | 436049 | 4609750 | 1909 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 77996 | Can Fuster Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster-parera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Fuster Parera és una masia del segle XVIII que ha estat habilitada com a habitatge modern durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria. Al costat de la central veiem pintat un rellotge de sol datat del '1938'. En un extrem de la façana s'hi ha obert modernament una porta de garatge. Les façanes laterals i posterior tenen les obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, algunes de les quals són de factura moderna. A la cantonada de mestral hi ha un contrafort que reforça l'estructura. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi ha adossat un cos modern. | 08248-90 | Camí del Cementiri | La primera notícia que tenim de la família Parera es remunta a principi del segle XVIII, de la mà del sastre Bernardí Parera. A partir de la segona meitat d'aquest segle, tots els hereus de la casa van dedicar-se a la fusteria, fins a la segona meitat del segle XIX, quan Jaume Parera consta com a pagès. En no tenir descendència, a la seva mort la casa va ser comprada per Quitèria Barbany i Josep Moret. La seva filla Margarida a ser la pubilla de la casa i es va casar primer amb Pere Iglésias i després de morir aquest amb el seu germà Feliu. Actualment, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6560700,2.2260500 | 435559 | 4611881 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77997 | Can Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderic | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Galderic és una masia construïda entre els segles XVIII i XIX en almenys dues etapes constructives, visibles en el canvi de parament de la façana posterior. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, dues de les quals conserven la llinda de fusta. La resta de façanes presenten poques obertures, la major part d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals hi havia hagut dos forns de cocció, dels quals en queden pocs vestigis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat a la façana principal i de restes d'arrebossat i pedra vista la resta. A pocs metres en direcció ponent, a tocar del carrer, encara podem veure l'antic pou de la casa. | 08248-91 | Camí de Salve Regina | A principi del segle XIX, la casa pertanyia a Galdric Gubern, que va acabar donant el nom a la casa. Del seu matrimoni amb la Teresa Prims, van néixer Isidre i Tomàs. Entre finals del segle XIX i principi del XX, van passar a habitar la casa com a masovers Jaume Unyó i Madrona Margó, els descendents dels quals van comprar la casa a finals del segle XX. | 41.6570100,2.2167800 | 434788 | 4611992 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 77998 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1988). 'Cases que tenen història: Els Rosàs a la Sagrera. Can Genís', Anuari Local, núm. 26. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XXI | Can Genís és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de fa uns anys s'hi està fent una rehabilitació integral per adaptar-la com a habitatge modern. Al costat de ponent hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis, i entorn seu s'hi distribueixen diverses obertures de forma aleatòria. Totes elles, així com a la resta de façanes, han estat ampliades i s'han acabat amb pedra moderna. Originalment, la finestra central del pis era d'arc pla de pedra carejada, de la qual s'ha aprofitat la llinda per la finestra del pis. La única finestra original que es conserva la trobem a la façana de ponent, a l'alçada del pis, que és de pedra carejada amb la llinda i els brancals inscrits: '1738', 'GENIS ROSAS' i 'JOAN ROSAS ME FE 1738'. Aquesta finestra només és visible des del balcó de la casa moderna que s'hi ha adossat. El revestiment dels murs ha estat repicat recentment i actualment presenta la pedra vista. En la rehabilitació que s'està fent s'ha suprimit el nivell de les golfes per donar més alçada a les estances del pis. Com a els elements característics s'han mantingut els festejadors de les finestres i les fornícules. Davant la masia s'hi conserva el pou antic. | 08248-92 | C. Sagrera, 3 | La primera notícia documental que tenim de la casa es remunta a principi del segle XVIII, quan un fill de la masia de Rosàs, Genís Rosàs, va instal·lar-se en una casa de la Sagrera fins aleshores coneguda com Can Vidal. En Genís va casar-se amb la Susagna Ferrés i van tenir un fill anomenat Joan, amb qui reformarien la casa en dues ocasions al llarg d'aquest segle. Durant la segona meitat del segle XIX, la família Rosàs va passar per diverses dificultats econòmiques, que amb la mort sobtada del pare Joan mentre batia a l'era de Can Naps, va empitjorar. El seu fill Francesc va fer-se càrrec de la casa i va poder sufragar els deutes que havien acumulat. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6550100,2.2257900 | 435536 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 77999 | Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granada-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2005). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 43. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1974). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 12. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Granada és una masia d'origen medieval sobre la qual es va fer una gran reforma a mitjans del segle XX. En aquesta intervenció es va reconstruir la casa, es van refer tots els interiors, es van obrir i reformar finestres, es va revestir la façana amb còdols i es va afegir una torre de guaita, donant-li així un marcat caràcter historicista. De l'edifici primitiu pràcticament no se n'observen vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat i la porta neogòtica de l'extrem de llevant. Al costat d'aquesta s'adossa una torre circular troncocònica oberta amb finestres a mode d'espitlleres i rematada amb merlets. De la façana lateral de ponent en surt un cos perpendicular d'un sol nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Des d'aquesta es pot accedir a la casa per la façana de llevant. A ponent també s'han adossat diversos cossos, un dels quals amb terrassa superior tancada amb vidre. Davant la façana posterior, on s'ha obert un gran finestral apuntat, hi ha els coberts i corts de construcció moderna. | 08248-93 | Camí de CanTabaquet | La referència documental més antiga del nom Granada es remunta a l'any 1078, quan consta com una afrontació en el testament que fa un tal Guillem Arnau. Tanmateix, el nom Granada associat a una família no el trobem fins al segle XIV, quan ja trobem documentats a Santa Eulàlia Berenguer i Antic Granada, una descendent dels quals sabem que ja residia al mas Granada a finals del segle XV. Aquesta era Miquela Granada, que tenia el domini útil del mas i havia de pagar els corresponents censos al prior de Sant Miquel del Fai. Tot i que en aquest moment ja s'havien abolit els mals usos gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe, Miquela havia de pagar el cens anual corresponent. En el fogatge de Santa Eulàlia de l'any 1553 hi consta com a cap de la casa Joan Torra, que probablement s'hauria casat amb una pubilla del mas. Tanmateix, l'any 1584 tornem a trobar una Granada al capdavant de la casa, Montserrat, vidu d'Eulàlia. Malauradament, Montserrat i el seu germà Benet van ser portats a la presó reial a Girona, on el primer va acabar morint després de passar-hi més d'un any. El seu únic fill, Jaume, va passar a ser l'hereu del mas, tot i que per la seva curta edat en van ser procuradors Salvador Vendrell, Francesc Falgar, Benet Burch i Jaume Esmandia. Per sufragar les deutes que havia acumulat el mas davant d'aquests desafortunats successos, els tutors de Jaume van haver de demanar a la cort del batlle de la baronia de Montbui l'autorització per vendre terres de la propietat, que es van fer efectives a la darreria del segle XVI. La mort sobtada de Jaume Granada a principi del segle XVII, amb les deutes que acumulava el mas, van provocar que la seva vídua, Rafaela, vengués la propietat a Antic Valls i Granada, contant amb l'autorització del prior de Sant Miquel del Fai. El mateix Antic va formar part del consell de la baronia de Montbui els anys 1630, 1638 i 1640. Malgrat la venda de diverses peces de terra al llarg del segle XVII, els Valls van seguir acumulant deutes. Durant el segle XVIII els propietaris de la casa van passar a cognominar-se Lluch Vallsgranada, tot i que probablement estaven emparentats amb els Valls. A mitjans del segle XIX, l'hereu de la casa era Francesc Lluch Vallsgranada, que seria tinent d'alcalde de Santa Eulàlia. Malgrat un curt període en què els Lluch van viure a Lliçà d'Amunt, van residir al mas Granada fins a l'any 1954, en què la vídua Josefa Pubill i el seu fill Jaume Lluch van vendre'l a Eduard Tarragona i Josefina Coromina, provinents de Barcelona. En aquest moment van fer una reforma notable a la casa, donant-li així la fesomia actual. Actualment, encara en són els propietaris. | 41.6403100,2.2270300 | 435625 | 4610130 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78000 | Can Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Guardià és una masia construïda a finals del segle XIX, que s'ha reformat a finals del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que està adossat a llevant de Can Penedes i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són de pedra de factura moderna; el portal és d'arc de mig punt i la porta del garatge d'arc pla sobre impostes. La façana de llevant i de tramuntana tenen poques obertures disposades de forma aleatòria, totes d'arc pla de pedra sense treballar. Al frontis s'hi ha adossat un porxo sostingut amb pilars de pedra. La façana principal està revestida amb pòrtland, mentre que la resta presenta la pedra vista. | 08248-94 | Camí del Bruguer | Segons fonts orals, aquesta casa va ser adossada a Can Penedes a finals del segle XIX, poc després que aquesta fos construïda. En aquest moment, està documentat que hi vivia en Pau Martí, que feia de guarda jurat. La família Martí va deixar la casa quan se'n van fer una de nova sobre el torrent de Sant Joan. | 41.6566500,2.2113300 | 434334 | 4611956 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78001 | Can Joanet de l'Auto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-de-lauto | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Està afectada d'humitats | Can Joanet de l'Auto és una casa de poble construïda l'any 1935 sota la influència de l'arquitectura noucentista del moment. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dues obertures: una gran porta d'arc pla que constitueix l'entrada del garatge, i un finestral d'arc pla emmarcat per una motllura. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades que és sostingut per dues mènsules decoratives. Al coronament de l'edifici hi ha la ventilació sota coberta i diverses cornises dentades i amb decoració vegetal, a més d'un fris amb relleu en espiga. La part superior es remata per un capcer semicircular on hi figura l'any '1935'. A banda i banda hi ha una barana d'obra de formes sinuoses amb gerros als extrems. Les façanes laterals presenten finestres d'arc pla emmarcats amb una motllura al pis, mentre que a les golfes són d'arc primitiu esglaonat. A banda i banda del volum principal s'hi adossa un cos de planta baixa, habilitats a la part superior com a terrasses transitables. El cos de l'esquerra presenta una barana de les mateixes característiques que la del cos principal. Al seu costat hi ha unes escales exteriors d'obra que permeten accedir a la casa pel pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, de color blanc a la plana baixa i de color carbassa al pis, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08248-95 | C. Jaume I | La casa va ser construïda per Joan Rosàs l'any 1935. En ser l'encarregat del transport de persones i del correu del poble fins a Granollers, aviat va ser conegut com en 'Joanet de l'auto'. | 41.6543100,2.2249900 | 435469 | 4611686 | 1935 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 78002 | Can Joanet Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-pujades | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Joanet Pujades és una masoveria construïda a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX es van adossar diversos cossos a les façanes laterals i posterior, el més alt dels quals albergava la cisterna de l'aigua. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, d'arc rebaixat arrebossat a la planta baixa i ceràmiques al pis. A la façana de llevant es va afegir un cos d'un sol nivell d'alçat per fer-hi una cuina nova. D'altra banda, a la façana de ponent hi ha adossat un porxo modern amb pilars ceràmics, a la posterior un petit cos de tres nivells d'alçat i un altre d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. | 08248-96 | Camí de Can Joanet | Durant la segona meitat del segle XIX, vivia a la casa un tal Joan Vilardebò i Pujades. Durant el segle XX va ser la masoveria de Can Bachs de l'Ametlla. Aleshores hi vivia Maria Puigdomènech i la seva família, descendents de Joan Vilardebò. Els propietaris actuals la van adquirir a mitjans del segle XX. | 41.6436500,2.2246100 | 435427 | 4610503 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78003 | Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-just-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Just és una masia d'una sola crugia construïda el segle XVIII, que va ampliar-se vers els segles XIX i XX amb una nova crugia a ponent i les corts per al bestiar a llevant. L'edifici primigeni és de planta quadrangular, té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i pis. La crugia de ponent també presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que desaigua al lateral, on s'hi ha afegit un cos modern. El cos de llevant es prolonga per migdia i seguint el pendent de la coberta del volum principal. El frontis de la masia s'orienta a migdia i presenta les obertures distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaca el portal d'arc pla arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada a nivell del primer pis. Des del portal, s'accedeix en una estança on hi ha l'antiga cuina, amb la llar de foc i el forn de pa. Des d'aquí es pot accedir a la segona crugia, habilitada com a celler, així com a les corts. Al costat de la llar de foc hi ha unes escales de mà de fusta que permeten accedir al nivell superior, on hi ha una estança formulada com una sala, amb festejadors a la finestra inclosos, des d'on es pot accedir a sengles habitacions laterals. A l'escala hi ha gravat l'any '1955', que podria correspondre's amb l'any en què es va pavimentar el nivell, a base de tova. El revestiment exterior de la façana ha estat repicat recentment i presenta la pedra vista. A pocs metres de la casa en direcció a ponent s'hi conserva un pou de pedra de planta circular. | 08248-97 | Camí Vell de Granollers | Els orígens de Can Just els hem de situar a finals del segle XVIII, quan Just Valls va construir-se una casa per aquests verals. Durant el segle XIX la casa pertanyia a la seva néta Agnès Vidal, casada amb Pau Castellà. A principi del segle XX, era propietat de Maria Castellà i Florenci Grau, els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6331300,2.2464600 | 437236 | 4609319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78004 | Can Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataporcs | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Mataporcs és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Una part del frontis està tapada per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat i coberta a un vessant. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la façana posterior s'hi adossat un cos modern de planta baixa i pis amb la coberta a un vessant. Al costat de llevant del volum principal hi ha un cos annex obert amb un portal d'arc rebaixat de pedra, dins del qual hi ha l'antic trull. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la casa s'hi conserva part de l'antiga era encaironada. | 08248-98 | C. de la Vinya | L'origen d'aquesta casa el situem a mitjans del segle XVIII, quan els propietaris del Mas Colomer establiren una terra a Francesc Valls perquè s'hi fes una casa. Al cap d'uns anys, la seva filla Margarida va casar-se amb Josep Flaquer, amb qui farien reformes a la casa. El seu nét Josep va ser qui exerciria de matador de porcs, donant el nom amb què es coneix la casa. Els seus descendents van dedicar-se a la pagesia i a fer cistells. Els propietaris actuals en són descendents. | 41.6536800,2.2220700 | 435225 | 4611618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78005 | Can Noguera del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-del-pla | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). “Cases que tenen història”, Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII | Can Noguera és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al segle XIX i XX s'hi van adossar diversos cossos amb funcions agropecuàries. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el portal adovellat com havia tingut antigament i una de les finestres, provinents del mas Hortjussà de Caldes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, definits pel portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres d'arc pla de pedra carejada al pis. Les finestres tenen l'intradós i els ampits motllurats, una d'elles amb una creu incisa a la llinda i l'altra inscrita amb l'anagrama IHS i la data: '1607'. Al centre de la façana, entre les dues finestres, hi ha pintada una franja blanca i les lletres 'CAN NOGUERA' de color blau. A la façana de llevant hi ha adossat un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, que es correspon amb el celler. D'altra banda, a les façanes de ponent i tramuntana hi ha adossats cossos moderns d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. | 08248-99 | Barri del Rieral | La masoveria de Can Noguera s'esmenta en la documentació antiga des de l'any 1689, quan s'esmenta entre els límits d'una horta del Rieral. Fins a l'any 1736 no tornem a trobar referències de la casa, en concret al cadastre de l'Ametlla del Vallès, on la casa Noguera hi tenia una peça de terra. Tanmateix, podria tractar-se de la masia de Can Noguera de la Riba, actualment desapareguda. L'any 1758 apareix en el cadastre de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha una relació dels béns de la casa. A finals d'aquest segle, Can Noguera pertanyia a Joan Serra i Maspons, casat amb una filla de Can Màrgens, Antònia Màrgens, una de les pairalies més importants de Llerona. Els Serra residien al mas Serra de Canovelles i tenien el domini útil del mas Noguera, pel qual havien de pagar un cens anual a Jonc d'Alella. Els masovers de la casa l'any 1832 eren Antic Fadó i Narcís Iglésias, que s'hi van estar fins a l'arribada dels Oliveras durant la dècada de 1880. A finals d'aquest segle, després de la mort de Marià Serra, els hereus la van vendre a Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat. Va ser un personatge destacat, que va ser alcalde de Caldes de Montbui, com també ho seria el seu fill Francesc de Paula Torres. En Josep Torras va ampliar el patrimoni familiar amb la compra del mas Gafa i Can Dalmau de Sant Simple. Els Oliveras van ocupar la masoveria de forma intermitent fins a l'any 1939, quan s'hi van instal·lar Joan Molins i la seva família. No serà fins a l'any 1974 que van entrar com a masovers en Francesc Solé i la seva família, que provenien de can Pineda de Santa Eulàlia i en l'actualitat encara hi resideixen i treballen les terres. | 41.6421900,2.2373500 | 436486 | 4610331 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78007 | Can Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paraire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Paraire és una masia del segle XVIII sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat a l'extrem de ponent per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat. La resta de la façana presenta dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc escarser. Seguint el pendent de la coberta, trobem el cos corresponent a les corts adossat a la façana de llevant. Aquest té les obertures d'arc rebaixat ceràmic, una de les quals té una escala exterior d'obra que permet accedir-hi. El cos perpendicular que surt de la façana també té les obertures d'arc escarser ceràmic a la planta baixa i d'arc pla al pis. La resta de façanes té les obertures d'arc pla ceràmic disposades de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, excepte en els cossos adossats a ponent i llevant, que presenten el parament de paredat comú vist. Davant la façana hi ha una gran era encaironada. | 08248-101 | C. Mare de Déu del Pilar | L'origen del nom de la casa es remunta a mitjans del segle XVIII, quan hi visqué Jaume Cabot, qui exercia aquest ofici. Un descendent seu, Genís Cabot, va deixar la casa al seu nebot Tomàs Cabot. El seu fill Manel va ser regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia l'any 1934, fins que va ser detingut durant uns mesos pels fets d'octubre d'aquell any. Actualment, encara pertany als seus descendents. | 41.6545300,2.2308000 | 435953 | 4611706 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78008 | Can Pilé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pile | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pilé és una masia del segle XIX que es va ampliar i consolidar a principi del segle XX. Des de l'entrada de la casa s'observa un segon portal que podries correspondre's amb l'accés antic de l'edifici. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, a la planta baixa d'arc rebaixat i carpanell ceràmic i al pis d'arc pla emmarcades amb una motllura. A l'extrem de llevant hi ha adossat el cos de les corts, que ha quedat integrat a la línia del frontis i s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenten poques obertures, la majoria de les quals són de factura moderna d'arc pla emmarcats amb motllures. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. A l'interior es conserven els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. També s'observa a l'entrada un portal d'arc escarser ceràmic, alineat amb l'actual, que probablement era l'accés antic. Davant la masia també hi ha el pou. | 08248-102 | Camí de la Serra | L'origen del nom de la casa es remunta al primer terç del segle XIX, quan el piler Pere Romeu s'hi va instal·lar amb la seva esposa Maria Lluch, filla del mas Granada. Un descendent seu anomenat Antoni, va fer prou fortuna per comprar el molí d'en Vendrell i diverses peces de terra. Des d'aleshores, el mas Pilé va passar a ser una masoveria. Les filles d'Antoni, Antònia i Carme, van morir sense descendència, pel que la casa va passar a mans de l'advocat de la finca, el senyor Xiol. | 41.6390900,2.2249300 | 435449 | 4609996 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78009 | Can Plantadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantadeta | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Aquest any ha finalitzat la restauració integral de l'edifici. | Can Plantadeta és una masia el segle XVII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. En aquest, la clau està inscrita amb l'any '1608'. Les finestres de la planta baixa eren són d'arc pla arrebossat de factura moderna, que en la darrera restauració s'han pintat imitant la pedra. Entre les finestres del pis hi ha un rellotge de sol esgrafiat que ha estat restaurat amb molt d'encert. En haver estat suprimit en nivell de les golfes s'ha tapat la finestra que hi havia. A la façana de llevant s'ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, que tenia un portal d'arc rebaixat ceràmic. Les obertures de la façana posterior estan disposades de forma aleatòria i són d'arc pla, ja sigui arrebossades, de pedra carejada o ceràmica. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. Al costat de ponent s'hi ha adossat un volum modern que supera en alçada al de la masia. A l'interior es conserva la distribució característica, però ha estat completament reformada per habilitar-la com a habitatge modern. A poca distància de la façana hi ha el pou antic. | 08248-103 | Camí de Can Plantadeta | A principi del segle XVII, Joan Plantada, fill de la pairalia de Can Plantada de l'Ametlla, va construir-se una casa en el pla del Rieral. Per diferenciar-la de la primera, va passar a ser coneguda com Can Plantada del Pla, però al llarg dels anys s'ha acabat dient Can Plantadeta. Durant el segle XVIII, Josep Traver i Plantada va haver de vendre una part de la propietat a Josep Vendrell i, poc després, Joan Plantada vendria la casa a Joan Baró. Des d'aleshores pertany a la mateixa família. | 41.6419300,2.2364000 | 436407 | 4610303 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78010 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques. | 08248-104 | Barri del Rieral | La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents. | 41.6353300,2.2393200 | 436644 | 4609568 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78011 | Can Rocasalbas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocasalbas | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1997). 'Can Roquesalbes', Anuari Local, núm. 35. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Rocasalbas és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. La primera reforma va afectar al cos posterior corresponent al celler, ja que va ampliar-se en alçada un nivell per sobre l'anterior i es va fer desaiguar la coberta cap a la façana posterior. Durant el segle XX, la masia va ser novament reformada, aquest cop la part principal. Es va aixecar la teulada, es van fer noves algunes obertures i es va adaptar l'interior com un habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, llevat del cos posterior que és d'un vessant. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; al centre hi ha el portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals ceràmics. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de l'eix de la dreta, que s'han reformat i són d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent hi ha adossat un petit cos annex, d'un sol nivell d'alçat. El cos del celler presenta diverses obertures de pedra tosca a la planta baixa, mentre a la part superior són ceràmica. Una d'elles està situada a mitja alçada del mur i servia per abocar-hi les portadores amb el raïm. Al centre de la façana posterior en sobresurt un petit cos quadrangular que sembla correspondre's amb la comuna. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat del cos posterior que presenta la pedra vista. Davant la casa trobem el pou antic, mentre a l'altre costat del camí hi ha un cobert antic. | 08248-105 | Camí de Can Rocasalbas | El nom de Rocasalbas està documentat a la parròquia de Bigues des de finals del segle XVII. Poc més tard, consta que els Rocasalbas ja fan de pagesos a Santa Eulàlia. La primera vegada que s'esmenta el mas no la trobem fins al finals del segle XVIII, quan Nicolau, el fill de la pubilla del mas Margarida Rocasalbas i Pere Morangues, es casa amb Arcàngela Busquets. Ell mateix i els seus fills mantindran el nom de la casa, entre qui destaquem Miquel Rocasalbes, que exercirà diversos càrrecs de rellevància en els consistoris de la contrada, com són de regidor de la Baronia de Montbui i de l'Ametlla i de tinent d'alcalde de Santa Eulàlia posteriorment. El seu nét Salvador va morir sense descendència, pel que la casa passà a la seva vídua Raimunda Tàpies. Aviat s'hi van instal·lar la neboda Teresa Tàpies i el marit Miquel Codina, que en morir ella passarien a ser-ne els propietaris. L'hereu va ser el seu fill Miquel Codina, els descendents del qual en són els propietaris. | 41.6609800,2.2384000 | 436592 | 4612416 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78012 | Can Roig dels Pins i Can Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-dels-pins-i-can-music | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Roig dels Pins és una masia de finals del segle XVII, sobre la qual es va consolidar una masia clàssica de dues crugies durant el segle XVIII. En aquest mateix període es devia construir la casa de Can Músic, situada a l'altre costat del camí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Entre els segles XIX i XX s'hi va adossar un cos annex a ponent que sobresurt respecte la línia de la façana, formant una planta en 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal està format pel portal d'arc de mig punt arrebossat amb els brancals ceràmics i una finestra al pis d'arc pla de pedra carejada. L'eix secundari està format per dues finestres d'arc pla arrebossat. A banda i banda de la casa s'hi adossen cossos secundaris que tenien un ús agropecuari. El de ponent té dos nivells d'alçat i segueix el pendent de la coberta del principal. El de llevant és de petites dimensions. El revestiment dels murs es manté arrebossat. Davant la casa hi ha una bassa. A l'altre costat del camí hi ha un altre edifici conegut com a Can Músic, el qual ha tingut des d'antic un ús agropecuari. Pel canvi de parament que s'observa a les façanes, sembla que va ser construït en dues fases; la primera es correspon amb el cos de ponent. Aquest s'obre a migdia amb un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca, així com una finestra d'arc pla de pedra carejada. L'altre cos presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra d'arc pla, ambdós ceràmics. El tractament dels murs és la pedra vista, de manera que només es conserva un petit tram de la façana arrebossat amb argamassa. Al seu davant hi ha un pou antic i a ponent l'era encaironada. | 08248-106 | Camí de Can Roig | La primera notícia que tenim de la masia és de mitjans del segle XVIII, quan pertanyia a Pau Unyó dels Pins. Durant el segle XIX, els Unyó dels Pins van haver de vendre part de les terres del mas, suposem per sufragar deutes que havien acumulat. A principi del segle XX, el propietari de Can Roig i Can Músic era Jaume Unyó, qui moriria al final de la Guerra Civil. Aleshores la casa passà a la seva germana Mercè Unyó, casada amb Jaume Barnils. Es creu que l'edifici de Can Músic rep aquest nom perquè durant un temps hi va viure un músic, tot i que el seu ús ha estat sempre eminentment agropecuari. | 41.6548900,2.2395500 | 436682 | 4611739 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78013 | Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabater-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús | Can Sabater és una masia del segle XVI construïda sobre les restes d'un mas i un molí medieval. Les restes d'aquest molí les trobem al sector de gregal de la construcció, on s'observen murs de carreus de notable amplada, entre els quals hi ha una rampa per on entrava l'aigua al carcabà. Aprofitant una part d'aquesta estructura primitiva, entre els segles XVI i XVII va configurar-se la masia clàssica de tres crugies. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada per habilitar-la com a restaurant, pel que es va reformar l'interior i es va afegir un cos al costat de llevant. Al mur de tramuntana d'aquest cos s'observa un pany de paret que es correspon amb un altre vestigi del molí medieval. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està composta per tres eixos d'obertures d'estil gòtic; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc conopial dentada amb arquets. Una finestra de les mateixes característiques s'obre a l'eix lateral, mentre que a l'altre eix és d'arc pla amb incisió conopial i l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una única finestra d'arc rebaixat arrebossat, sobre el qual hi ha el suport de l'antiga corriola. Les dues finestres de la planta baixa són de factura moderna. La façana de ponent s'obre amb un portal i una finestra gòtics- renaixentistes. D'una banda, el portal és d'arc pla de pedra carejada, on hi ha tallat el relleu d'una àliga. D'altra banda, la finestra és d'arc pla amb incisió conopial i brancals motllurats. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla ceràmic de factura moderna, excepte una finestra d'arc pla sobre impostes de pedra carejada. La façana de llevant queda tapada per un cos modern de dos nivells d'alçat. El tractament dels murs es manté amb restes d'arrebossat a la façana principal i lateral, mentre que a la posterior s'ha arrebossat deixant algunes pedres vistes. A l'interior de la casa es mantenen elements d'interès, com són els portals d'arc pla de pedra carejada amb orles tallades a la llinda, una d'elles amb l'anagrama MA i la data '1595' i l'altra amb l'anagrama IHS envoltada de caps d'angelet. També és de destacar un tinell que aprofita el forat de la caixa d'escala, de talla de fusta decorat amb angelets. Es tracta d'un moble de luxe que s'utilitzava per guardar i exposar la vaixella, datable del segle XVI. | 08248-107 | C. Fonteta, 3 | El nom Sabater està documentat a la zona des de mitjans del segle XIV, de la mà de Bernat Sabater. L'any 1403 el batlle General de Catalunya va establir l'aigua del Tenes per al funcionament dels molins fariners a favor de Pere Sabater de Santa Eulàlia i la família Comes de Lliçà. El mateix mas Comas va ser venut l'any 1433 per Guillem Plantada a Pere Sabater, a causa de la mort de Francesc Comes sense descendència. El mas Comas va passar a la seva filla Margarida, qui es casaria amb Joan Taxeu. A mitjans del segle XVI el mas Sabater i el seu molí pertanyien a Agustí Sabater. Un segle més tard, el mas forma part de la mateixa heretat que el mas Trias. Aleshores, un tal Josep Tries i Sabater formava part del Consell de la baronia de Montbui. Després del casament de Maria Tries i Sabater amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella, a finals del segle XVII els dos masos de Santa Eulàlia passarien a ser masoveries. Al cadastre de mitjans del segle XVIII encara hi consta l'existència del molí fariner. Els Jonch van mantenir-ne la propietat fins a principi del segle XX. Des de la segona meitat del segle XX ha funcionat com a restaurant, tot i que actualment ha quedat sense ús. | 41.6330600,2.2420900 | 436872 | 4609314 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78014 | Can Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabac | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | El revestiment de la façana està deteriorat. | Can Tabac és una masia del segle XVIII que va ampliar-se durant el segle XIX amb el cos frontal fins a configurar la façana actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. A nivell de les golfes hi ha tres petits forats de ventilació d'arc de mig punt. Sobre d'aquest arrenca una cornisa i un capcer esglaonat, al centre del qual hi ha un rellotge de sol. A la resta de les façanes les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, la majoria d'arc pla arrebossat, tot i que a la part posterior n'hi ha de pedra. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossades les corts. Davant la casa hi ha una gran era encaironada. | 08248-108 | C. de Can Tabac, 18 | Des dels seus orígens, Can Tabac ha estat una masoveria del mas Feu. La primera notícia que en tenim és de mitjans del segle XVIII, quan Josep Feu declara tenir els masos Feu i Tabac. Poc després, els Feu s'unirien al llinatge dels Llançà de Sarrià, pel que a partir d'aleshores s'anomenarien així. A mitjans del segle XIX era la propietària del mas Lluïsa de Llançà. Durant la segona meitat del segle XX la van comprar els Monràs, els descendents dels quals hi resideixen en l'actualitat. | 41.6454300,2.2147100 | 434604 | 4610708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78014-foto-08248-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78014-foto-08248-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78015 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Tabaquet és una masia del segle XVIII que va ampliar-se durant el segle XIX amb el cos frontal i la crugia dreta fins a configurar la façana actual. En aquest moment també va ampliar-se en alçada en un dels vessants, afegint el pis de les golfes. Durant el segle XX l'altre vessant també va alçar-se, tot i que segueix essent desigual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals. S'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat ceràmic, com ho són la resta d'obertures, excepte el finestral d'arc pla de pedra tosca que hi ha a l'eix lateral. El deteriorament del revestiment exterior permet veure les diverses etapes constructives de la façana. L'interior de la casa ha estat reformat mantenint la distribució antiga. Davant l'entrada s'observa un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics que constituïa l'accés antic de la casa. Des d'aquest s'accedeix a l'antic espai de la cuina, on hi ha la boca d'un forn de pa i les restes de la llar de foc. Com a curiositat, davant de la masia hi ha un pou amb una roda vertical metàl·lica, que s'accionava per la tracció d'un gos. | 08248-109 | Camí de Can Tabaquet | La primera notícia que tenim del nom Tabaquet és de mitjans del segle XIX. A principi del segle XX pertanyia a Joan Roure, la família del qual en mantindria la propietat fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores, pertany a la família Bau. | 41.6408500,2.2250900 | 435464 | 4610191 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78015-foto-08248-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78015-foto-08248-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78015-foto-08248-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78016 | Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Can Torras és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual de tipologia clàssica durant el segle XVI, de tres crugies i dues plantes. A nivell exterior, no s'ha pogut comprovar l'existència de vestigis del mas primitiu, tot i que Josep Claret (CLARET, 1972) esmenta la presència d'arcs primitius a l'interior. És un edifici que originalment era de planta rectangular, al qual es van adossar diversos cossos a les façanes laterals. Des que es va urbanitzar el seu entorn, ha quedat situada entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'arc de mig punt adovellat es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat. En un rajol fixat a la part superior de la façana hi consta 'ANTONI ILLA TORAS 1775'. El revestiment exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08248-110 | Camí de Can Torras, 4 | La primera referència documental del mas Torra es remunta a l'any 1321, quan era un alou de la catedral de Barcelona. A nivell popular, és considerada una de les cases més antigues de Santa Eulàlia, juntament amb Can Granada i Can Falgar. Tant és així, que es creu que una de les cases amb més tradició del poble, Can Brustenga, va establir-se en els límits de Can Torres durant el segle XIII. En el Registre dels Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 hi consta en Joan Torra. Entre els segles XVI i XVII els Torra van haver de vendre terres pels nombrosos deutes que acumulaven, pel que el seu patrimoni va quedar força reduït. Els Torres van mantenir la propietat del mas fins que la van vendre fa pocs anys. Durant la restauració de la casa es va poder comprovar que en època indeterminada va ser víctima d'un incendi. En la mateixa intervenció es va descobrir la pedra inscrita. | 41.6410300,2.2305200 | 435916 | 4610207 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78016-foto-08248-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78016-foto-08248-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78016-foto-08248-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78017 | Can Turell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1989). 'Cases que tenen història: La Sagrera', Anuari Local, núm. 27. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Turell és una masia del segle XVII que va consolidar-se entre els segles XVIII i XIX com una casa de tres crugies de tipologia clàssica. Durant la segona meitat del segle XX es va reformar per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, dels quals el de la dreta correspon a la crugia afegida posteriorment i no segueix la tipologia dels altres. Per aquest motiu, el portal d'accés està descentrat. És d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra i sobre el seu eix té un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'anagrama IHS i l'any '1617'. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades i és de majors dimensions que l'altra finestra del pis, també d'arc pla de pedra carejada. Pel que fa a l'eix de la dreta, s'obre a la planta baixa amb una porta d'arc pla arrebossat i al pis amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic, tots dos de factura moderna. Un pòrtic de les mateixes característiques es reprodueix a la façana posterior d''aquest mateix cos. Les façanes laterals presenten poques finestres, totes d'arc pla de pedra carejada, mentre a la posterior són d'arc pla de pedra carejada. També són de pedra al cos annex que s'hi adossa, d'un sol nivell d'alçat. El tractament exterior dels murs és arrebossat pintat, amb els angles cantoners amb els carreus escairats vistos. A la façana de ponent s'hi adossa el pou antic. | 08248-111 | Ctra. De la Sagrera | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. La família Turell s'hi va instal·lar a mitjans del segle XIX, quan Josep Turell va arribar al poble per treballar com a mosso a la rectoria. Estava constituïda per 3 habitatges, entre els que hi havia Can Bartra, una de més petita on inicialment es van instal·lar, i una a darrera que després s'anomenaria Can Pepet Turell. Al cap d'uns anys els Turells van reformar la casa principal i hi van anar a viure. Els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6556200,2.2251200 | 435481 | 4611831 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78018 | Can Vendrellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrellet | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV | Són restes de murs coberts de vegetació. | Les restes del mas Vendrellet estan situades en el marge d'un camp erm. Es tracta de restes escardusseres de fonaments de mur de pedra lligada amb argamassa. La vegetació que les cobreix no permet determinar-ne l'extensió ni les característiques. Segons diversos testimonis orals, al camí que hi descendeix és freqüent la troballa de material arqueològic. | 08248-112 | Camí de Can Vendrellet | La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores. Algunes fonts (CIURANS 2001: 89) apunten a que aquest mas es correspon amb les ruïnes que avui es coneixen com Can Vendrellet, i que en canvi l'actual Can Vendrell antigament s'hauria dit mas Caseta. Durant el segle XVII, el propietari Josep Vendrell va traslladar-se a la casa del molí d'en Vendrell (abans Maspons), pel que la resta de masos van quedar en règim de masoveria. Hem de suposar que pel mal estat de l'edifici, finalment fou desocupat i va acabar esfondrant-se. | 41.6442000,2.2004500 | 433415 | 4610582 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78018-foto-08248-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78018-foto-08248-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78019 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-9 | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI- XVII | La coberta es troba en mal estat, fet que comporta problemes d'humitats importants. S'observa igualment un notable deteriorament de la tàpia que configura el mur nord. | Can Vidal és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. La part primitiva de l'edifici sembla correspondre's amb la part posterior, on el parament és d'encofrat de tàpia on s'intercalen franges de ceràmica. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte una de l'eix dret d'arc pla arrebossat. Al seu costat n'hi ha una de pedra tapiada. La finestra que hi ha sobre el portal està gravada amb l'any '1696' i té l'intradós i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha adossats dos cossos annexes en forma de coberts, que tenen la coberta a un vessant; el primer fa el desaiguat a migdia i el segon a ponent. La part posterior queda tancada per un mur de tàpia que formava part d'un altre cos annex. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior es conserva la distribució característica i bona part de la planta baixa ha estat reformada. Al pis es conserven els paviments de tova i sostres amb bigues de fusta. A pocs metres de la façana s'hi conserva l'era encaironada i el pou. | 08248-113 | Camí de Can Vidal | La primera referència que tenim del nom Vidal a la zona és de la segona meitat del segle XVI, de la mà de Miquel Vidal, membre del consell de la baronia de Montbui. Aviat trobem referències al mas Vidal del Roure, fins que a mitjans del segle XVII els Vidal el van comprar a Josep Regassol de Caldes. Poc després, pel casament entre els fills de la casa, el mas passaria a formar part de la propietat de Rosàs. Des d'aleshores, Can Vidal és una masoveria seva. | 41.6501700,2.2033500 | 433663 | 4611243 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78020 | Can Xico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Xico és una masia del segle XVIII a la qual es va afegir una tercera crugia durant el segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada i s'hi van afegir porxos als laterals. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, excepte el portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra. Sobre d'aquest hi ha una pedra inscrita on hi consta: 'SABASTIA MOGAS / 1716'. Les obertures de la resta de façanes també són d'arc pla arrebossat de factura moderna. A la façana de ponent s'hi adossa un porxo i a la de llevant un cos annex d'un sol nivell d'alçat, que s'obre a migdia amb una gran portalada d'arc escarser ceràmic. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat. | 08248-114 | Camí de Can Xico | La primera notícia que tenim de la casa la trobem a la seva mateixa façana, de l'any 1716. Tal com consta aquí, el propietari s'anomenava Mogas. A finals d'aquest segle, hi vivia Francesc Barbany, casat amb Margarida Molins. Els actuals propietaris en són descendents. | 41.6614800,2.2355100 | 436352 | 4612474 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78021 | Cases d'en Lluïset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-lluiset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Les cases d'en Lluïset són un conjunt de quatre cases entre mitgeres construïdes durant el primer terç del segle XX segons una mateixa tipologia, de forma paral·lela a la carretera. Durant la segona meitat del segle XX la de l'extrem nord es va reformar i se'n va afegir una de nova al sud. Són cases de planta rectangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els frontis es composen simètricament segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat. Els finestrals de l'eix del portal tenen sortida a balcons de baranes forjades. A nivell del primer pis i del coronament hi ha cornises motllurades; sobre les segones hi ha els forats de ventilació de les cobertes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, cadascuna d'una tonalitat. | 08248-115 | Ctra de Parets a Bigues, núms. 17 a 23 | Les cases d'en Lluïset van ser construïdes durant el primer terç del segle XX per Josep Bonet, amb la idea que hi anessin a viure els seus fills. Tanmateix, cap d'ells hi anà a viure. | 41.6356600,2.2319200 | 436028 | 4609610 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78021-foto-08248-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78022 | Cases del passatge antic de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passatge-antic-de-la-sagrera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XXI | A l'entorn de l'església de Santa Eulàlia hi ha un conjunt de cases que constitueixen un petit passatge. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. La casa de Can Colom ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. La casa de Can Bassa està situada a l'extrem de ponent, pel que és a tres vents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos pòrtics d'arc escarser de les golfes. Les cases de Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents i tenen la façana principal orientada a migdia. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. Finalment, la casa de Ca l'Elies és a tres vents i està orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha gravat un camper. Al coronament de l'edifici hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista. | 08248-116 | Passatge antic de la Sagrera, núms. 2, 4, 6, 8 i 10 | Les cases de l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia van construir-se entre els segles XVII i XVIII. Entre finals del segle XVII i principi del XVIII, a Can Colom hi vivia la família Lluch. Durant la segona meitat del segle XIX, la Margarida Lluch es va casar amb en Pere Gili de Can Polvorer. En morir sense descendència, la casa passà a Isidre Barbany, la família del qual en manté la propietat. Pel que fa a Can Bassa, tenim constància a principi del segle XVIII que hi vivia Pere Bassa. En l'actualitat encara pertany als seus descendents. La casa de Ca l'Elies, tot i semblar la més antiga a nivell constructiu, té poca documentació antiga. A nivell popular, es diu que durant uns anys va ser el consistori municipal, com també va ser un hostal. A mitjans del segle XIX hi vivia en Josep Molins, fill de la casa veïna de Can Minguet. A mitjans del segle XX hi vivia Elies Valls, qui va donar nom a la casa. D'altra banda, Can Mestret està documentada des del segle XVIII, quan pertanyia als Puigdomènech. És coneguda amb aquest nom per Josep Puigdomènech, qui durant la segona meitat del segle XIX feia de mestre d'obres. Va ser ell qui va construir el cafè i la sala de ball. Els propietaris actuals en són descendents. Finalment, Can Minguet pertanyia a Domènec Molins durant la segona meitat del segle XVIII. Popularment era conegut com en Minguet, nom que va acabar donant nom a la casa. Durant uns anys, a principi del segle XX va ser un hostal. En aquest moment, la pubilla Maria Molins va casar-se amb Josep Duran. Els actuals propietaris són els seus descendents. | 41.6558000,2.2234800 | 435345 | 4611852 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78023 | Nucli rural del Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-del-bonaire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | La casa de Can Bernat i de Can Valentí presenten cert estat de deteriorament. | El nucli rural del Bonaire està format per un conjunt de cinc cases de pagès agrupades, conegudes com Can Valentí, Can Vicari, Can Lluc, Can Moret i Can Bernat. El conjunt es començà a formar al voltant del segle XVI, amb una única casa que fou dividida vers el segle XIX. Al seu entorn s'hi van construir dues cases més fins a formar aquest petit nucli. La part central del nucli està construït en un costat del camí, amb cases entre mitgeres. La primera casa que trobem és la de Can Vicari, que consta de planta baixa i golfes té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. La següent casa és Can Lluc, que segueix el pendent de la coberta de la següent i té el carener perpendicular a la façana. Fa uns anys es va dividir en dues parts, quedant una d'elles com a pallissa. En aquesta hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, damunt del qual trobem una finestra d'arc pla arrebossat amb ampit de pedra. A l'altra part de l'edifici que es coneix avui com a Can Lluc té tres obertures d'arc pla arrebossat. Entre els dos cossos hi ha les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda l'agulla. A continuació trobem la casa de Can Moret, composta per dos cossos amb cobertes a un vessant que desaigua a llevant. La façana s'obre amb tres eixos de finestres, totes d'arc pla arrebossat. A pocs metres a tramuntana d'aquest grup, hi ha la casa aïllada de Can Valentí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. A la part superior de la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. A la façana de llevant s'hi adossa un cos de mateixa alçada i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Finalment, a llevant hi ha adossades les corts, d'un sol nivell d'alçat. La darrera casa del nucli la trobem a pocs metres a migdia del grup principal. És una petita construcció de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Totes les construccions tenen el parament de pedra lligada amb argamassa, que està revestit a les façanes amb morter de calç o pòrtland. | 08248-117 | Camí del barri del Bonaire | En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en aquest lloc hi vivia Bartomeu Valls, àlies Lluch. Durant la segona meitat del segle XVIII, Josep Lluch i Valls de la Penya va tenir una disputa amb Josep Plantada per les afrontacions de les seves terres. Durant el segle XIX la propietat es va dividir en les cases que actualment configuren el nucli. | 41.6593100,2.2356800 | 436364 | 4612233 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78024 | Can Rei i Can Donat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rei-i-can-donat | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1991). 'Cases que tenen història: Can Donat', Anuari Local, núm. 29. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | El conjunt de Can Rei i Can Donat té el seu origen en una única casa, construïda durant el segle XVIII. Probablement, aquesta primera construcció es correspon amb la casa de Can Rei. Durant el primer terç del segle XX, una meitat de Can Donat, coneguda com Can Cintet, va ser reformada segons el gust de l'època. Can Rei és un edifici de planta irregular, que es situa a la part de tramuntana del conjunt. Està format per diversos cossos d'alçades i cobertes independents. Una part del volum té façana orientada a migdia, amb obertures d'arc pla arrebossat. En un dels cossos posterior s'observa una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al costat de garbí s'hi adossa la casa de Can Donat, amb façana orientada a migdia que sobresurt respecte la façana de Can Rei. Està formada per dos cossos clarament diferenciats; el costat de la dreta respon a una reforma feta durant el primer terç del segle XX. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja. El ràfec està acabat amb mènsules esglaonades, entre les quals s'intercalen els forats de ventilació de la coberta. El segon cos de Can Donat està situat a l'extrem de ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat per ponent. El frontis s'obre amb diverses obertures disposades de forma aleatòria, que són de tipologies diverses: d'arc pla arrebossat, de pedra tosca o ceràmiques. A la part superior hi ha pintat un rellotge de sol. A mestral d'aquest volum hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. Entre els dos edificis hi ha una gran era encaironada. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte el cobert que mostra la pedra vista. | 08248-118 | Camí de Can Donat | La primera notícia que tenim de la casa de Can Rei es remunta a principi del segle XVIII, quan es coneixia per Can Relats i pertanyia a Joan Relats. Durant la segona meitat del segle XIX pertanyia a Josep Relats, casat amb Antònia Baró. A mitjans del segle XVIII, tenim constància que Can Donat i Can Cintet pertanyien a Francesc Unyó. En morir sense descendència, van donar la casa a Esteve Bassa. La seva filla Margarida va ser la pubilla i va casar-se amb Joan Barbany. | 41.6544000,2.2368800 | 436459 | 4611687 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78025 | Can Vila, Can Ciurans, Ca la Quima i Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-can-ciurans-ca-la-quima-i-ca-la-lola | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | A la part sud de la Sagrera hi ha un conjunt de quatre cases construïdes entre finals del segle XIX i principi del XX. Estan situades al costat esquerre de la carretera de la Sagrera i segueixen fins a l'inici del passatge de la Sagrera. La primera casa que trobem és Ca la Lola, un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossa un cos per llevant amb accés independent. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos principals d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part superior hi consta 'AÑO 1918'. La següent casa és Ca la Quima, amb façana orientada a ponent. És un edifici que ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que a la façana de llevant s'hi conserven dos finestres amb ampit i part dels brancals de pedra. A continuació, trobem la casa de Can Vila, de planta baixa i pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, la central del pis amb sortida a un balcó. La façana queda rematada per un capcer esglaonat resseguit per una cornisa motllurada. Finalment, trobem la casa de Can Ciurans, que també ha estat força reformada en els darrers anys. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part de tramuntana s'hi ha adossat un porxo i un habitatge modern. | 08248-119 | Ctra. De la Sagrera | La casa de Ca la Lola antigament es coneixia com Cal Joanet, ja que pertanyia a Joan Rosàs, en 'Joanet de l'auto'. El nom actual li va donar la Dolors Bonet, qui hi va regentar una botiga. De la casa de Ca la Quima sabem que el nom li ve de la propietària Joaquima Bonet, que estava casada amb Pere Barbany. Des de principi del segle XX la casa era de la propietat de Can Colom. La casa de Can Ciurans va construir-se l'any 1923 i pertanyia al sastre Josep Ciurans. Pel que fa a Can Vila, sabem que la va fer construir Josep Vila l'any 1924, provinent de Can Vila Vell, situada entre Ca la Lola i ca la Quima. | 41.6548600,2.2252500 | 435491 | 4611747 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78026 | El Bruguer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-vell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | El Bruguer Vell és una masia del segle XIX que va construir-se sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. Durant el segle XIX es va consolidar la casa de dues crugies, a les quals es va afegir un cos annex per costat durant el segle XX. En la darrera restauració de finals del segle XX, es van aquests cossos van unificar-se com un únic volum. En aquest moment també es va reformar l'espai interior i les obertures. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic, l'única obertura original conservada, ja que les altres són d'arc pla arrebossat i estan ampliades. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'DIA BOIRÓS / DIA MANDRÓS / EL BRUGER VELL / 1633 -1992 / CARLES / DANIEL'. A les façanes laterals i posterior també s'han reformat les obertures. En aquesta última s'hi ha fixat una pica de pedra trobada a la finca, que sembla beneitera i que denota certa antiguitat. Té el perfil lobulat i una roseta tallada a la base. Per la seva proximitat a l'indret on havia existit la capella de Sant Joan, no hem de descartar que pogués formar-ne part. El tractament exterior dels murs de la masia és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'antic pou amb safareig. | 08248-120 | Camí del Bruguer Vell | Des del segle XVII el mas Bruguer era una masoveria del mas Viver de Sant Mateu de Montbui i s'hi havia establert la família Valls. A mitjans del segle XX, la família Brustenga va comprar el mas i les seves terres. Des de fa uns anys va canviar de mans i es van dediquen les terres a la producció de vi i la casa a turisme rural. | 41.6610600,2.2033400 | 433673 | 4612452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78027 | Molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-vendrell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X, (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | La coberta es troba en mal estat. La part de tramuntana presenta deficiències estructurals. | El molí d'en Vendrell és un molí fariner d'origen medieval que va reconstruir-se durant el segle XVI. La part primitiva de l'edifici l'hem de situar en el cos central, on a banda del parament de pedra lligada amb argamassa sota un encofrat de tàpia, s'observen els canals d'entrada i sortida de l'aigua. Entre els segles XVIII i XIX va ser reformat fins a donar-li l'aparença actual. És un edifici constituït per diversos volums superposats. El cos central és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. A la part posterior s'hi conserva una gran bassa rectangular, des d'on l'aigua hi accedia a través d'una canaleta que es conserva en el que havia estat el carcabà. A la part inferior de la façana també s'observa el canal de desaigua que sortia del carcabà. En aquesta façana hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra i una finestra d'arc pla de pedra tosca. Al costat de llevant d'aquest cos hi ha adossat un segon volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest volum es prolonga vers tramuntana de forma paral·lela a la bassa. Al frontis hi ha el portal principal, d'arc de mig punt de pedra, a més d'una finestra d'arc pla de pedra i dues d'arc pla arrebossat. A la part central trobem pintat un rellotge de sol. Aquesta façana ha estat reforçada recentment amb dos contraforts. El tercer volum està situat a l'extrem de ponent, és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa queda tapada per un cobert adossat, mentre que al pis les finestres són d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior es manté la distribució característica de les estances, així com els paviments de tova i els sostres amb bigues de fusta. Davant la casa s'hi conserva el rec, on hi ha un safareig, així com una gran era encaironada. Al costat de llevant s'hi ha adossat una nau moderna de maó. | 08248-121 | Camí del Molí | Antigament era conegut com el molí d'en Maspons, que està documentat del segle XIII en motiu de la cessió de mig molí de Bernat de Villar a Arnau de Bastida. En aquest molí hi treballava en Bernat Ponç. L'any 1316, el noble Berenguer de Bastida va establir-hi a Guillem Maspons del mas 'Pontis et Abat' de la parròquia de Sant Cristòfol. A principi del segle XV, el batlle general de Catalunya fa una concessió a Pere Sabater i Miquel Maspons (amos dels molins Sabater i Maspons, respectivament), de l'ús de l'aigua del Tenes per fer funcionar els seus molins. Durant la primera meitat del segle XVI, trobem documentat l'establiment d'una peça de terra de Francesc Maspons a Pere Garriga per a construir un molí, que probablement es correspon amb la reforma de l'edifici primitiu que li va donar l'aspecte actual. Uns anys després hi va entrar el moliner Joan Arquimbau, la família del qual s'hi estaria fins al segle XVII, quan Josep Vendrell el va comprar a Francesc Maspons. Des d'aquest segle fins al XIX, s'han documentat diverses confrontacions per l'aprofitament de l'aigua en aquest sector del Rieral, entre els propietaris dels molins Sabater, Vendrell i d'en Comes i els de Can Pallars i Can Feu. La única filla de Josep, Margarida, va heretar els seus béns, i es va casar amb Pere Cabot, qui seguí l'ofici de polvorer. En l'inventari de béns que es va fer en les segones núpcies de Margarida, hi consta que hi havia molí fariner i polvorer. A mitjans del segle XIX el molí era portat per Pau Solà, tot i que només molia tres mesos a l'any. L'últim moliner va ser Agustí Vila, pel que a finals del segle XIX va deixar de produir. A principi del segle XX els Parellada van vendre la propietat a Antoni Romeu, quan hi vivia la família Cladellas, que s'hi estaria fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6368000,2.2394300 | 436654 | 4609731 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78028 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Els edificis de les Escoles Velles van construir-se durant el primer terç del segle XX. Es tracta de quatre edificis que inclouen l'escola de nens, la de nenes i les cases dels professors. Es tracta de quatre edificis aïllats disposats de forma paral·lela al carrer del Mestre Joan Batlle. Els volums es distribueixen de forma simètrica, pel que al nord trobem la casa de la senyoreta i al sud la del mestre, mentre que al centre hi ha l'escola de les nenes i dels nens, respectivament. Els dos edificis dels professors s'orienten a ponent, consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les façanes principal i posterior compostes segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcat per una motllura, tot i que a la de la senyoreta la finestra central està tapiada. Els edificis de les escoles són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les façanes estan encarades, pel que els accessos estan a les façanes sud i nord respectivament. A llevant del pati que hi ha entre els dos edificis s'hi ha construït recentment la biblioteca municipal. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-122 | C. del Mestre Joan Batlle, 6 | Les escoles públiques de Santa Eulàlia han tingut diverses ubicacions al llarg dels anys; entre els quals trobem Sant Simplici o Can Mallorca. A principi del segle XX es va començar a plantejar la necessitat de construir un edifici específic per aquesta finalitat. L'Ajuntament va comprar el terreny a Isidre Bonet i va començar a construir-se l'any 1915, de la mà del mestre d'obres Josep Puigdomènech. Van ser inaugurades el mateix any davant d'un gran nombre d'autoritats. Fa uns anys van quedar com a parvulari i fa pocs anys s'hi ha construït la biblioteca municipal. | 41.6542600,2.2232000 | 435320 | 4611682 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78029 | La Bastida Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-nova | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La Bastida Nova és una masia construïda de nova planta a principi del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. En la darrera restauració, es va pintar la inscripció '1903 JD 2003'. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de base motllurada, sostinguts per mènsules, que estan delimitats amb baranes forjades. Al costat de la finestra de les golfes hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'Jo sense sol, i tu sense salut, tot és perdut'. La façana queda rematada per un capcer esglaonat que es ressegueix amb una cornisa ceràmica, sobre el qual hi veiem gerros decoratius. La façana de ponent queda tapada per un cobert adossat de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. Està obert a migdia amb un gran portal d'arc pla ceràmic i dos finestres superior d'arc rebaixat ceràmic. La resta de façanes tenen poques obertures d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de color blanc i de pedra vista a la resta. En els darrers anys, s'han edificat diverses cases al seu entorn. | 08248-123 | Camí del Gual, 100 | La casa de la Bastida Nova va començar-se a construir l'any 1903 per encàrrec de Jaume Dantí, que fins aleshores havia fet de masover a la Bastida Vella. Entre els anys 1924 i 1930, Jaume Dantí va exercir d'alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana. En l'actualitat habiten a la casa els seus descendents. | 41.6376100,2.2332100 | 436137 | 4609826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78029-foto-08248-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78030 | La Bastida Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2000). 'Cases que tenen història: La Bastida Vella', Anuari Local, núm. 38. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XII-XVIII | La coberta i el balcó de la façana es troben en mal estat. | La Bastida Vella és una casa forta medieval sobre la qual es va consolidar una sala entre els segles XV i XVI. La part primitiva de l'edifici la situem en el cos de tramuntana, on a la planta baixa els murs tenen una amplada considerable i s'obren amb espitlleres a les quatre cares. Sobre d'aquest cos es va construir la sala, on el noble hi feia estada. La situació d'un portal gòtic- renaixentista en aquest pis indica que s'hi accedia des d'una escala exterior, que probablement estava situada en el pati d'armes. Durant el segle XVIII es va construir un nou volum, suposem que sobre el pati d'armes, que va integrar ambdues parts com un únic edifici. L'edifici primitiu l'hem de situar al sector de tramuntana del volum actual. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. A nivell del pis de les façanes de ponent i llevant s'obre amb una finestra gòtica-renaixentista, totes dues amb arquets lobulats i guardapols, decorades amb mascarons i motius vegetals. A la façana de migdia també hi ha un magnífic portal d'arc carpanell de pedra, amb guardapols i mascarons esculpits. Actualment, s'accedeix a aquest des de la sala del segon volum. Aquest volum és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal i una de les finestres de pedra. En el portal hi ha inscrit: 'GRIMAU / ME FECIT/ 1744'. Les finestres dels pisos superiors estan protegides amb balustrades, excepte la central, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes de la façana de ponent s'hi obre una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, alguns dels quals estan tapiats. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. | 08248-124 | Camí de la Bastida | La primera notícia que tenim del nom Bastida es remunta a l'any 1195, quan Guerald de Bastida va acensar el mas Paiàs a favor de Pere Paiàs. L'any 1227 Bernat de Villar, castlà del castell de Montbui, va llegar mig molí que tenia en dit feu a Arnau de Bastida. Aquest molí podria correspondre's amb l'actual molí d'en Burch, ja que consta que al molí d'en Bastida hi vivia el 1552 en Gabriel Burch. La família noble dels Bastida era una de les beneficiàries del delme de Sant Genís de l'Ametlla, junt amb el seu rector i el noble Bernat de Rosanes, del casal de Rosanes de la Garriga. A mitjans del segle XV, els Bastida esdevenen propietaris de la casa de Bigues ( avui coneguda com a can Badell), on la família s'acabaria traslladant poc després. A partir d'aleshores, el casal va ser ocupat per masovers. En aquest moment, la filla d'Aldonça de Bastida, Francina es va casar amb Joan Palol, de la casa Palol de l'Empordà. Desafortunadament, l'epidèmia de la pesta va acabar amb la vida de bona part de la família, llevat de la seva filla Liença. Aquesta va casar-se amb Bernat Ocelló però moriren sense descendència, pel que van deixar la propietat a Joan de Vilafranca. El darrer Vilafranca que va posseir la casa va ser Anna, filla de Lluís, que en casar-se amb Francesc de Grimau i de Llupià l'any 1603 va ser la darrera en portar aquest nom. També va ser la darrera de la família Bastida que seria enterrada a l'església de Santa Eulàlia. El llinatge dels Grimau va obtenir nombrosos títols i distincions, ja sigui per les seves exitoses carreres militars com pel casament amb altres membres de la noblesa catalana. A principi del segle XIX, Magí Anton de Villalonga i de Grimau va vendre el casal a Josep Anton Llobet i Vall-llossera, fill d'una família de notaris de Caldes. Els seus descendents la van vendre l'any 1915 a Lluís Barbany, propietari de Can Barbany del molí, la família del qual en manté la propietat. | 41.6365200,2.2282400 | 435722 | 4609708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78031 | La Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | La part del molí es troba en estat ruïnós. | La Casa Vella és un edifici al costat del qual hi havia un molí fariner medieval del qual en queden pocs vestigis. Aquests estan situats a la part nord, on s'observen restes de murs en 'opus spicatum' que es prolonguen vers a ponent en la que hauria estat la bassa. És probable que en la mateixa riuada que s'emportà el molí la casa quedés força afectada. Per aquest motiu, la construcció actual presenta una composició irregular, amb elements que no presenten la seva ubicació original. A migdia hi ha situat el volum principal, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa hi ha un portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al pis n'hi ha una d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita 'JOAN BARBANY/ ME A 1727 FE' i el brancal: 'A 13 DE MARS / LANY 1623'. L'altra finestra del pis té la llinda de pedra gravada amb l'anagrama IHS. A nivell de les golfes hi ha dues finestres, una d'arc pla i l'altra d'arc escarser arrebossats. De la façana de migdia d'aquest cos destaca un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sota d'aquest comença una escala exterior adossada a la façana, que permet accedir directament al pis per un portal d'arc de mig punt arrebossat. A la planta baixa trobem un portal d'arc pla arrebossat des d'on s'observen les espitlleres del mur de ponent. La part de ponent d'aquest volum respon a un afegit posterior. A tramuntana del primer volum hi ha un volum perpendicular que es prolonga per llevant. La seva façana està encarada amb la del primer, a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, entre les que s'hi intercala un contrafort. A la façana de tramuntana s'observa una finestra d'arc pla de pedra tapiada, amb la data '1699' inscrita. En aquest tram de paret, s'observa el parament d'encofrat de tàpia, que denota certa antiguitat. Sota d'aquest hi ha una part del mur de pedra disposada en espiga, vestigi del molí antic. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08248-125 | Camí de la Casa Vella | La primera notícia que tenim del molí d'en Barbany la trobem en el fogatge de l'any 1497, tot i que per les seves característiques, sembla que els seus orígens són anteriors. La família Barbany va residir en una casa al costat del molí fins que l'any 1777 una riuada s'emportà el molí. Des d'aleshores, es van construir una casa i un molí en una part més elevada de la població, quedant aquesta casa com a masoveria. A partir d'aleshores, per diferenciar-la de la segona, se l'ha denominat la Casa Vella. Des de finals del segle XIX hi viu la família Vila. | 41.6463800,2.2330500 | 436132 | 4610799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 78032 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-15 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici d'origen medieval que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. A banda d'una part de l'estructura, de l'edifici primitiu se'n conserva un gran arc de diafragma de pedra, a l'alçada del primer pis a tocar de l'església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues. Després que quedés malmesa per la Guerra Civil, va restaurar-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici adossat xaloc de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Unes escales salven el desnivell del portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. A cada costat s'obre una finestra d'arc pla de pedra carejada, totes dues amb la llinda inscrita amb l'any '1683'. En un costat hi ha un contrafort que reforça l'estructura. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, el central amb inscripció a la llinda molt deteriorada i sortida a un balcó de baranes forjades. La única finestra de les golfes és d'arc pla de pedra carejada, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. Una de les finestres de la façana de gregal té sortida a un balcó modern de maó, que es suporta amb el mur del casal parroquial, formant un pas cobert per sota. L'edifici segueix per tramuntana amb un volum rectangular que tanca parcialment la part de l'absis de l'església. Aquest és lleugerament més alt que el primer a causa d'una ampliació posterior que es va fer de la coberta. Les obertures són d'arc pla ceràmic o arrebossat i es disposen per les façanes de forma aleatòria . La cantonada està reforçada amb un contrafort. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base. A l'interior s'hi conserven en bon estat elements d'interès notables, com són els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes, etc. Són d'especial menció una sitja excavada en el terreny natural, un hipogeu i l'arc de diafragma conservat a l'estança del pis que comunica amb el mur de l'església, vestigis de l'edifici medieval. | 08248-126 | Pl. de l'Església | La primera notícia que tenim de la rectoria és de la segona meitat del segle XIV, quan a causa del seu mal estat el rector Nicolau Oromir va demanar permís per derruir-la. Fins a principi del segle XVI està documentat el mal estat que presentava l'edifici. Des de mitjans del segle XVI ja consta que es troba en bon estat. Poc després de l'esclat de la Guerra Civil va ser assaltada i després va ser confiscada, junt amb l'església. Fins a l'any 1981 no va ser restaurada. | 41.6559300,2.2239800 | 435387 | 4611867 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78033 | Torre del Doctor Vázquez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-doctor-vazquez | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La torre del Doctor Vázquez és un edifici construït durant la dècada de 1920 segons l'estètica noucentista. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat pel balcó del pis, que descansa sobre les dues columnes que presideixen l'entrada. Al balcó s'hi accedeix des dels dos finestrals del pis, que incorporen ornamentació vegetal a la llinda i un plafó ceràmic enmig. Com a remat de la façana trobem un frontó de base trencada, on s'intercala una motllura ovalada amb les inicials 'JV' (Juan Vázquez). Aquest capcer enllaça amb el frontó de la façana posterior a través d'una cornisa amb voladís que ressegueix la part superior del volum. A la façana de tramuntana s'hi ha afegit un ascensor amb un cos de vidre. El revestiment exterior és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un jardí aterrassat, que queda tancat per un mur perimetral amb dues portalades amb pilars d'obra i portes de forja. | 08248-127 | C. de la Mare de Déu del Pilar, s/n | El doctor Juan Vázquez Sans va construir la seva segona residència a Santa Eulàlia de Ronçana durant la dècada de 1920. Va exercir com a Subdelegat de Medicina de Barcelona i va ser distingit amb la 'Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad'. Durant la segona meitat del segle XX va promoure la construcció d'habitatges al poble. | 41.6550200,2.2268700 | 435626 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78034 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-6 | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Font és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada, amb la construcció d'un habitatge sobre les antigues corts i un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i es composa segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal de doble arc escarser ceràmic amb l'intradós motllurat. En un extrem de la façana posterior en sobresurt un cos d'un sol nivell d'alçat amb coberta a una sola vessant que desaigua a migdia. A la base d'aquesta façana s'observen les marques que anteriorment hi havia adossat un cos de poca alçada. El tractament dels murs és arrebossat a la façana principal i de pedra vista a la posterior. Al costat de migdia del volum principal hi ha adossat l'antic cos les corts, que s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre aquest nivell s'hi va construir un habitatge independent amb accés des de la façana de llevant. Té la coberta d'uralita, a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Fa pocs anys es va adossar un volum nou a la façana de tramuntana, que està a mig construir i supera en alçada al volum principal. | 08248-128 | C. Girona, 42 | Des del segle XVIII, Can Font era una de les masoveries de la família de Dou, afincada a Barcelona. Entre les propietats que tenien a la zona hi ha Can Pallars de Santa Eulàlia i Can Regassol de Caldes. L'origen del nom pot venir de la font que fins fa pocs anys hi havia al torrent que hi ha al nord de la casa, que actualment està totalment tapada de vegetació. Durant la segona meitat del segle XIX n'era el masover Pere Ciurans i Badia. A mitjans del segle XX va canviar de mans i va urbanitzar-se el seu entorn. Des d'aleshores, la finca ha tingut diversos usos, els darrers una hípica i una serralleria. L'any 2006 es van construir diverses cases de protecció oficial a la feixa que hi ha a ponent de la casa, pel que ha quedat envoltada d'edificis moderns. | 41.6402000,2.2427800 | 436937 | 4610106 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 78035 | Can Jaume Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-parellada | CLARET, J. (1995). 'Cases que tenen història: Can Jaume Parellada', Anuari Local, núm. 33. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | La casa de Can Jaume Parellada té el seu origen en una petita masia de dues crugies, que va consolidar-se amb una tercera crugia durant la segona meitat del segle XIX. Més endavant, a mitjans del segle XX, la façana va quedar tapada després que s'hi adosses un nou volum. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i ha quedat tapat per un volum modern superior en alçada. Tanmateix, encara es pot observar l'antic portal d'arc carpanell ceràmic en l'actual menjador. A les façanes de tramuntana i de ponent s'observen petites finestres amb llinda i ampit de pedra, que formen part de la casa primigènia. El cos de llevant es correspon amb l'ampliació de la segona meitat del segle XIX, amb les obertures ceràmiques. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica pintada amb dents de llop. El revestiment dels murs es manté amb restes d'arrebossat de morter de calç. A l'entorn de la casa s'hi conserven el pou i les antigues corts. | 08248-129 | C. de Girona | L'origen de Can Jaume Parellada el situem a principi del segle XIX, quan un fill de Can Parellada de l'Ametlla, anomenat Jaume, va fer la casa en unes terres que li van cedir. Uns anys més tard, el seu nét Josep Parellada Martras es casaria amb Margarida Cabot Parera, de Can Paraire de Santa Eulàlia. Ja al segle XX, la família va quedar novament emparentada amb aquesta casa, a través del casament de Concepció Padrós i Tomàs Cabot. Els actuals propietaris de la casa en són descendents. Fa uns anys, en urbanitzar la zona, van arrencar una gran fita de terme que hi havia al camp del costat de la casa, que estava gravada amb els escuts de Santa Eulàlia i l'Ametlla. | 41.6408400,2.2457900 | 437188 | 4610175 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78035-foto-08248-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78035-foto-08248-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78035-foto-08248-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml