Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65036 | Costum del 'Llevat de taula' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-llevat-de-taula | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 217. | XIX-XX | Aquest costum no es practica actualment. | Antiga tradició que es realitzava a Santa Fe del Penedès durant la Festa Major. Els Administradors de Santa Fe anaven casa per casa a l'hora de dinar i deixaven una safata enmig de la taula i posaven perfum al cap de tots els comensals de l'àpat de Festa Major. Aquest perfum era aplicat amb la 'borratxa', una ampolla de vidre similar a un càntir que tenia diversos brocs, i que estava guarnida amb uns llaços entrelligats d'un broc a l'altre. Al mig hi havia un broc més gran, per on s'omplia de perfum. Aleshores els comensals posaven alguns diners a la safata dels administradors. El costum del 'Llevat de taula' també el portaven a terme les Administradores de la Mare de Déu del Roser, però ho feien quan hi havia un bateig o un casament, i recollien els diners durant la festa. | 08249-49 | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65037 | Rellotge de Sol de la Barberana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-barberana | XIX-XX | Rellotge de Sol de forma octogonal amb el fons de color blanc, sense decoració. Es troba situat a la façana principal de la masia de La Barbarana, orientada a llevant. El rellotge conserva l'agulla o engomen que projecta la seva ombra sobre els números romans de color negre que assenyalen les hores. Aquests números es troben disposats a la part inferior del rellotge, i segueixen, d'esquerra a dreta, la següent seqüència: 'V·VI·VII·VIII·IX·X·XI·XII·I·II·III·IV'. | 08249-50 | A la façana principal de la masia de La Barbarana | 41.3926800,1.7372100 | 394429 | 4583119 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65037-foto-08249-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No s'ha pogut documentar fotogràficament el rellotge de Sol en detall ja que tan sols teníem permís de la propietat per fotografiar l'immoble des de fora del baluard. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65038 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114, 197. | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos i teulada a doble vessant. La façana principal, ubicada al carrer Feliciana Planas Ferret i orientada a llevant, presenta les obertures disposades simètricament, a la planta baixa, un portal d'entrada que centra l'espai, flanquejat a banda i banda per dues finestres allargassades verticalment i protegides amb reixes de ferro forjat. Al primer pis les obertures estan alineades seguint la mateixa composició del pis inferior, totes de la mateixa mida i totes tenen barana de ferro forjat. Les obertures d'aquest pis són portes que donen a balconades. Finalment, al pis superior s'obren tres petites finestres coronades amb arcs rebaixats o carpanells, disposades simètricament respectant l'alineació de la resta d'obertures de la façana. Per sobre d'aquestes finestres hi ha un ràfec decorat amb una sanefa geomètrica de petits maons esglaonats invertits, que separa la façana de la teulada. Les obertures centrals dels tres pisos sobresurten lleugerament de la superfície de la façana. El fons de la façana és de color blanc, però totes les finestres i portes presenten un marc de guix en baix relleu de color salmó apagat. A la dreta d'aquesta façana principal hi ha un edifici annex, de teulada a un sol vessant i afegit posteriorment, que arriba a l'alçada del primer pis de l'edifici principal. De l'interior de l'edifici destaca una jàssera de ferro, que actualment està empotrada a la paret que separa la sala d'estar del rebedor, però que originàriament estava enmig de la sala de ball (veure 'història'), així com la porta d'accés als pisos superiors, original, d'arc rebaixat que es recolza en dues impostes. Igualment original és l'embigat de fusta del sostre de tots els pisos, i l'encavallat del sostre. La façana posterior de l'edifici, no decorada i arrebossada amb guix blanc, presenta dues finestres al primer pis i una porta amb una finestra a cada costat. Adossada a aquesta façana, a l'esquerra de la porta, es troba un pou, conegut com el 'Pou de Ca l'Americano'. És un pou de planta quadrada, amb la politja per baixar i pujar les galledes clavada a la paret de l'edifici, just a sobre del pou. Té unes dimensions de 1,15 x 1,04 metres i una profunditat de 11 metres.. Al costat del pou hi ha una pica quadrada de pedra calcària, que té unes dimensions de 95 x 77 cm, i una profunditat de 45 cm. | 08249-51 | Carrer Feliciana Planas Ferret, 14, 08792 | Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, actual propietari de Ca l'Americano, va ser el seu avi, Ramon Forns Olivella, qui va marxar a fer fortuna a Amèrica entre els anys 1890 i 1899, acompanyant un propietari del poble, familiar de Cal Ferret. A canvi d'acompanyar-lo, el propietari va prometre a Ramon Forns que a la tornada d'Amèrica la construiria una casa, que és l'actual edifici de Ca l'Americano, i que per aquest motiu porta aquest sobrenom. A l'edifici de Ca l'Americano hi va haver un local social a principis del segle XX, anomenat igualment 'Ca l'Americano', on anaven a ballar els membres del partit dels propietaris. Tot i que no s'ha trobat documentació que especifiqui les dates exactes d'existència i funcionament del local, sí que es conserva una acta municipal de l'any 1917 en què l'ajuntament de Santa Fe acorda donar permís als veïns Lluís Bosch i Armengol Ferrando per celebrar un ball amb orquestra els dies de la Festa Major, 11 i 12 d'octubre, al local de 'Ca l'Americano'. (VENDRELL, et alii, 1994, p. 197). A la planta baixa de l'edifici és on es feien els balls, que es van fer fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Pel que fa al pou de Ca l'Americano, aquest va ser utilitzat abans de la Guerra Civil per molta gent del poble, la qual hi anava a buscar aigua, ja que en aquest pou hi neixi. Per treure l'aigua hi havia una galleda dotada d'un broc que facilitava la tasca d'omplir els càntirs. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114) | 41.3838600,1.7204200 | 393011 | 4582160 | 1900 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació recollida en aquesta fitxa prové d'informació oral del senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65039 | Costum de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-nadal | XIX-XX | Aquest costum ha desaparegut actualment. | Antic costum segons el qual la nit de Nadal les famílies de Santa Fe paraven la taula amb tot el servei, encenien la llar de foc i no tancaven la porta amb clau. Quan ja estava tot a punt, els habitants de la casa marxaven a dormir. Tot això es feia per la creença que durant la nit la Sagrada Família passaria per les cases, i hi trobaria la llar encesa per poder-se escalfar i la taula parada per poder menjar. | 08249-52 | Al poble de Santa Fe | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat del dia 13/05/08 i amb el senyor Artur Trabal el dia 02/06/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65040 | L'Alzinaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinaret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº30. Agost 2007, p. 5 | Espai conformat per un conjunt de quatre alzines (Quercus ilex) que han crescut en un sender que passa per entremig d'uns camps de vinya i que va a parar al Torrent de la Casa Nova. Es tracta d'un indret simbòlic i molt conegut per la gent del poble. Les alzines són arbres de capçada espessa, escorça clivellada, d'un bru fosc. Les fulles són persistents, dures, de marge dentat (de vegades enter) i peludes a la cara interior. El fruit es la gla, amb petites esquames de la cúpula ajagudes, mai punxents. | 08249-53 | A un centenar de metres a l'oest de Cal Sení. | L'Alzinaret és un espai amb el qual els habitants de Santa Fe mantenen un important lligam d'identitat. En aquest sentit, segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, era l'indret per on la gent del poble passava per anar a buscar aigua a la font de la Casa Nova, especialment la canalla, que hi anava amb càntirs al sortir de l'escola. D'altra banda, el senyor Artur Trabal informa que l'Alzinaret era un lloc de reunió de soldats durant la Guerra Civil. Actualment l'Ajuntament de Santa Fe ha inclòs la zona de l'Alzinaret dins el Projecte del Sender del Torrent de la Casa Nova, motiu pel qual hi ha planificada una adequació de l'espai en què es portarà a terme la instal·lació d'uns bancs. | 41.3862300,1.7211200 | 393073 | 4582423 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65040-foto-08249-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65040-foto-08249-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08 i amb el senyor Artur Trabal el dia 02/06/08.Aquest topònim és una referència d'identitat del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la població | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65041 | Ca l'Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhill | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114. | XIX | La casa està actualment deshabitada i els accessos tapiats. Des de l'exterior s'aprecien alguns símptomes de degradació, com petites esquerdes. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dobla vessant. Les tres plantes estan separades, a nivell de façana, per unes fines línies horitzontals. La façana, de composició simètrica, presenta, a la planta baixa, una porta d'entrada d'arc rebaixat al centre, amb una finestra a cada costat protegida amb una reixa de ferro forjat. A l'esquerra de la finestra esquerra hi ha adossat un pou, conegut com el 'Pou de Ca l'Hill', de planta quadrada, que té unes dimensions de 74 cm d'amplada x 96 cm de llargada i 80 cm d'alçada. Sobre el pou, clavada a la paret de la casa, hi la una corriola de ferro utilitzada per baixar la galleda per treure aigua. Al primer pis hi ha tres obertures, la del centre és una porta que s'obre a un balcó de ferro forjat. A cada costat d'aquest balcó hi ha una finestra rectangular vertical. El tercer pis, per últim, correspon a les golfes, i presenta tres finestres més petites de forma quadrada. Totes les obertures presenten un marc de guix de color groc trencat, mentre que el fons de la façana està igualment arrebossat amb una capa de guix d'un color blanc trencat que presenta algunes esquerdes i clapes. | 08249-54 | Carrer Major, 6, 08792 | En una acta d'informació pública trobada a l'Ajuntament de data 8 d'abril de 1936, relacionada amb l'acreditació d'utilitat pública i no de propietat privada del pou de Ca l'Hill, s'expliquen els diferents testimonis de veïns del poble que coincidien a afirmar el fet que, des de temps immemorial, la gent hi havia anat a buscar aigua sense cap mena de permís. Cal remarcar el testimoni del veí Tomàs Raventós i Puig, el qual afirmà que el seu avi Ramon Raventós i Sendra era propietari d'aquella casa i havia sentit a dir que aquell pou no es podia privar, igual que el seu difunt pare Cristòfol Raventós i Pujol, el qual no havia privat mai al públic de treure aigua per considerar que era d'utilitat pública. Després de sentir tots els testimonis, l'Ajuntament va decidir declarar el pou d'utilitat pública, refusant la petició de privacitat realitzada per la senyora Ferret. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114). | 41.3850500,1.7204800 | 393018 | 4582293 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65041-foto-08249-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La porta d'entrada a l'edifici està actualment tapiada, fet que ha impossibilitat l'accés a l'interior de l'immoble. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65042 | Pont de Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-baldus | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 14. | XIX-XX | A partir de la informació oral recollida, sembla que la base del pont presenta algunes traces de metralla del bombardeig al qual va ser sotmès. D'altra banda, l'espessa vegetació que impedeix l'accés al pont no permet observar si té d'altres fissures o patologies que afectin el seu estat estructural. | Pont que permet salvar la conca de la riera de Santa Fe, que hi circula per sota, sense modificar el nivell i traçat de la carretera C-244, que hi passa per sobre. És un pont d'un sol arc o volta, fet de maó, mentre que els pilars estan fets de blocs de pedra irregular lligats amb morter de calç i ciment. A les cantoneres s'observen carreus rectangulars molt ben tallats col·locats com a reforç estructural del pont. Els pilars estan reforçats amb talussos fets igualment de pedra, que arriben aproximadament a l'alçada del punt més alt de la volta. Les dimensions aproximades del pont són 20 metres de longitud x 10 metres d'alçada (veure observacions). | 08249-55 | A 325 metres del trencant que porta a Baldús en direcció nord per la carretera C-244 | Aquest pont va tenir una certa rellevància durant la Guerra Civil (1936-1939) en que, segons informació oral de diversos testimonis, va ser objecte de diverses temptatives infructuoses per a fer-lo volar. Així, segons informació oral de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús, poc temps abans de la retirada del bàndol republicà, un avió de dit bàndol va bombardejar el pont per tallar el pas a l'exèrcit dels nacionals, com ja s'ha dit, sense èxit. Cal tenir en compte que aquest pont era un punt de comunicació entre la costa i l'interior de Catalunya, característica que li conferia un alt valor estratègic. | 41.3951600,1.7089500 | 392071 | 4583429 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65042-foto-08249-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'espessa vegetació que ha crescut a les ribes de la riera de Santa Fe, així com l'abrupta orografia del terreny, impedeix accedir a la base del pont. Per la mateixa raó és molt difícil visualitzar correctament aquest element i obtenir-ne fotografies. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65043 | Escut de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-puig | FLUVIÀ, Armand de (1982): 'Diccionari general d'heràldica'. Ed. Edhasa, Barcelona. | XIX-XX | Escut d'armes de forma moderna, fet en marbre blanc. La repartició del camper és irregular, partida i truncada. Presenta, a la meitat esquerra, una divisió feta a partir d'un xebró, per sobre del qual hi ha, com a càrrega, dues flors de lis, i per sota una lluneta creixent amb rostre humà. La meitat dreta del camper resta repartida en dues meitats dividides per una línia hortizontal. La part superior presenta, com a càrrega, cinc barres verticals, i la inferior un mont coronat per una creu. Un casc de noble o de cavaller descansa sobre la vora superior de l'escut, disposat de perfil dretà, coronat amb un plomall. | 08249-56 | Carrer Major, 2, 08792 | 41.3851200,1.7207200 | 393038 | 4582300 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65043-foto-08249-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació recollida en aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb el senyor Francisco Enrique Gómez de Puig el dia 19/08/08. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65044 | Dites populars de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-santa-fe | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: l'autor, p. 28, 30. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 197. | XIX-XX | Algunes d'aquestes dites fan referència a costums que s'han perdut, de tal manera que actualment no es diuen amb freqüència. | Conjunt de dites i refranys referents al poble, al municipi i als habitants de Santa Fe del Penedès. La seva temàtica és variada. L'equip elaborador d'aquest mapa del patrimoni ha pogut recopilar les següents: - 'L'aigua pudenta deixa la roba lluenta'. Aquesta dita fa referència a l'època en què al poble de Santa Fe no hi havia aigua corrent, i les dones havien d'anar a rentar la roba a la riera, on s'hi havia fet tres clots amb aquest objectiu: dos d'aquests clots es trobaven al torrent de Ca la Martra, l'altre estava al torrent de Cal Gustems, a la zona del Pou de Glaç. Segons sembla, l'aigua entollada no feia bona olor, per això es deia aquesta dita. - 'Quan la dona ve del riu es menjaria el marit viu'. Aquesta dita està vinculada a l'anterior, ja que el seu origen prové del fet que les dones havien de portar la roba molla en un carretó que esdevenia, així molt pesant. Havien de fer sortir aquest carretó del torrent, tasca que era molt feixuga i feia venir gana. - 'Fer punxó'. Expressió que feia servir la pagesia de Santa Fe, i que significava descansar després d'omplir les portadores de raïm. Quan abans les omplissin, més temps tindrien per a 'fer punxó'. - 'Fer panada'. Expressió que utilitzava igualment la pagesia de Santa Fe quan, en temps de ventar el blat, no feia vent i no es podia ventar. Aleshores el blat quedava en una pila fins l'endemà. - 'Calderots de Santa Fe, ja podeu plantar bandera, que els rucots de la Granada s'han menjat una somera'. Aquesta dita fa referència a la rivalitat que existia entre els pobles de Santa Fe i la Granada. Als habitants de Santa Fe se'ls anomena 'calderots'; segons la senyora Teresa Sadurní, aquesta dita està lligada a la llegenda segons la qual els habitants de la Granada van pujar un ruc al campanar del seu poble per fer-li menjar les herbotes que hi havia crescut. El ruc va caure o va ser llençat daltabaix posteriorment, i es diu que en caure a terra es va donar un cop tan gros, que va formar l'indret on es troba Santa Fe, que queda més baix que la Granada i té forma de calderot. El folklorista penedesenc Pere Sadurní (veure bibliografia) recull una dita més curta amb el mateix sentit: 'A Santa Fe, calderots'. El mateix Pere Sadurní recull un altra dita que fa: 'A la Granada són puputs, a Santa Fe escorxen rucs, i els del Pla són testarruts'. - 'Una estella no fa foc, dues tampoc, tres l'encenen i quatre el mantenen'. Aquesta dita es feia servir per encendre el foc. - 'Les noies de Santa Fe són maques i ballen poc, i per escalivar una arengada esgarrien tot el foc'. - 'Ranxera de Pep Raventós'. Pep Raventós era un familiar de ca l'Urià, que els diumenges a la tarda tocava el flabiol i el tamborí al Casino (propietat del Forn) per entretenir la canalla. Sempre començava i acabava amb una ranxera, la lletra de la qual era: 'Sóc de ca l'Urià, / la vora de Cal Xapana, / i em guanyo sis ralets / pel ball de la canalla.' - Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, antigament a Santa Fe es deia que Divendres Sant no s'escombrava perquè si no la casa s'ompliria de formigues. | 08249-57 | Municipi de Santa Fe del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquestes dites han estat documentades a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat i amb el senyor Artur Trabal el dia 13/05/08, així com amb la senyora Teresa Sadurní el dia 2/07/08. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65045 | Costum de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-nit-de-sant-joan | XIX-XX | Aquest costum ja no es practica actualment. | Costum segons el qual les noies adolescents de Santa Fe anaven a collir escardots el dia de la vigília de Sant Joan i els torraven a les fogueres que s'encenien a la nit. Lligaven un paperet amb el nom del noi desitjat. Col·locaven el card sota el seu llit abans d'anar a dormir. Es creia que si el card floria durant la nit, la noia es casaria amb el noi el nom del qual havia escrit en el paper. | 08249-58 | Al municipi de Santa Fe del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65047 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia | Pàgina web de la Gran Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0061541 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 63-65. | XIX-XX | Himne religiós en lloança de Sant Sebastià. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Puix miracles cada dia/el Senyor obra per vós/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós.' ESTROFES: 'Professant vós la milícia/cristià ereu tot dia/vivieu net de malícia/estimant Crist amb follia./Ja l'emperador un dia/s'adonà compte de vós,/oïu el qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) El butxí ben ferm us lliga/i aviat cruels sagetes/amb greus dolors i fatiga/us deixen les carns desfetes./Us deixaren sense vida/sense cap contemplació,/oïu el qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) Passàreu cruels torments/en els quals segons s'ha vist/convertíreu molta gent/a la Fe de Jesucrist. I prenent a vós per guia/mereixem del Cel socors/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) El bon Déu us té promès/puix per Ell vàreu patir/que el devot que a vós pregués/de tot mal pugui guarir./Per això en tota malaltia/recordem vostres dolors,/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA) Feu que al Cel vinguem un dia/amb vós Màrtir poderós,/oïu al qui en vós confia/Sant Sebastià Gloriós. (TORNADA). | 08249-60 | Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre 'ad catacumbas' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc. La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc. Segons Remei Vendrell a Santa Fe del Penedès el vot a Sant Sebastià arrenca al segle XVII juntament amb el de Sant Roc, per demanar la seva intercessió davant la pesta i altres epidèmies. Els vots als sants es feien dins l'església amb la presència del bisbe, qui començava la cerimònia amb la invocació 'Veni Creator'. Acte seguit els fidels votaven tres vegades el sant o santa que volien, posant una papereta dins d'una urna. El sant o santa que sortia més votat seria el protector del poble contra les malalties. (VENDRELL et alii, 1994) | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquests goigs es continuen cantant avui dia per la festivitat de Sant Sebastià, el dia 20 de gener, a l'església de Santa Maria de Santa Fe.L'equip elaborador d'aquest mapa del patrimoni no ha pogut obtenir publicacions originals de la lletra dels goigs sinó una còpia mecanografiada facilitada pel senyor Artur Trabal, on no s'especifica ni el nom de l'autor ni l'any de composició. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65049 | Penó de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-la-purissima-concepcio | XX | Tot i que el penó es troba en bon estat, no gaudeix de cap mesura que garanteixi el bon estat de conservació a l'espai on es guarda actualment. | <p>Penó o estendard utilitzat en processons dedicades a la Verge Maria. De forma rectangular, té unes dimensions de 65 cm d'alçada x 53 cm d'amplada. Al costat superior presenta quatre passadors de tela per subjectar-lo al pal horitzontal del port estendards de fusta, i el costat inferior presenta tres puntes a mode de merlets invertits. A l'anvers del penó destaca una representació tradicional de la Immaculada Concepció, vestida de blanc i blau a sobre els núvols. A cada banda de la imatge hi ha una franja vertical amb decoració vegetal (tiges) de color blau. El revers del penó presenta el fons de color blanc, sobre el qual hi ha brodada la llegenda 'Escolania de Sta. Maria' en lletres d'estil gòtic en tela de color daurat.</p> | 08249-62 | A les golfes de l'església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès. Plaça de l'església | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65049-foto-08249-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65049-foto-08249-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65050 | Penó de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-santa-llucia | XX | L'estampa de paper on es representa Santa Llúcia presenta diverses esquerdes. | <p>Penó o estendard utilitzat en processons el dia de Santa Llúcia (13 de desembre). De forma rectangular, té unes dimensions de 50 cm d'alçada x 48 cm d'amplada. La vora de la part superior està cosida al voltant del pal horitzontal del estendard, mentre que la vora inferior presenta cosida una banda blanca paral·lela. A l'anvers del penó es veu, al centre, una estampa de Santa Llúcia, representada amb els seus atributs tradicionals: la palma del martiri i una safata amb dos ulls. Aquesta estampa és de paper, està emmarcada per una vora de tela daurada i està cosida al fons de l'estendard, de color vermell fosc, amb una vora prima de tela daurada. El revers de l'estendard no presenta cap imatge o decoració de cap tipus.</p> | 08249-63 | A la casa ubicada al Carrer Migdia, 3, 08792 | 41.3844200,1.7205200 | 393020 | 4582223 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65050-foto-08249-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65051 | Penó de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-sant-nicolau | XX | L'estampa de paper on es representa Sant Nicolau presenta diverses esquerdes. | Penó o estendard utilitzat en processons el dia de Sant Nicolau (6 de desembre) i per Nadal. De forma rectangular, té unes dimensions de 54 cm d'alçada x 51 cm d'amplada. El fons de l'estendard és un teixit estampat amb motius vegetals de color grana. A l'anvers del penó s'observa, al centre, una creu grega cosida de teixit estampat de color verd -marronós amb decoració geomètrica, sota la qual hi ha una petita estampa de paper on es representa Sant Nicolau caracteritzat com a Pare Noel o Santa Claus, cosit sobre un fons salmó emmarcat per una banda de color marró clar. També a l'anvers, a les cantonades superiors del penó, hi ha cosits dos domassos rectangulars: a la cantonada superior esquerra el domàs té estampada una creu llatina de la qual surten raigs; al peu de la creu hi ha les lletres IHS, el monograma del nom de Crist, en caràcters d'estil gòtic. A la cantonada superior dreta el domàs té estampat un Sagrat Cor del qual surten igualment raigs. El revers del penó presenta, com a fons, el negatiu de l'estampat de l'anvers, de color marró clar, i com a única decoració una creu, al centre, idèntica a la descrita per al centre de l'anvers del penó. | 08249-64 | A la casa ubicada al Carrer Migdia, 3, 08792 | 41.3844200,1.7205200 | 393020 | 4582223 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65051-foto-08249-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65052 | Ave Maria de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-de-santa-fe | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 229-231. | XX | Ave Maria composat exclusivament per al poble de Santa Fe del Penedès. La lletra és la següent: TORNADA: 'Ave, ave, ave Maria / Ave, ave, ave Maria' ESTROFES: 'La Verge Maria/del Cel ha baixat/de dur l'alegria/del seu dolç regnat' (TORNADA) 'Déu vos guard Maria/com fidel estol/Santa Fe us volia/i amb amor us vol' (TORNADA) 'O Verge Maria/joiell del cel blau/al món que s'enfonsa/torneu-hi la pau' (TORNADA) 'Verge blanca i pura/feu-nos la mercè/d'omplir de ventura/del Cel Santa Fe' (TORNADA) | 08249-65 | Al poble de Santa Fe | Aquest Ave Maria va ser composat per Josep Maria Font amb ocasió de la visita de la Verge de Fàtima al municipi de Santa Fe, que es va produir els dies 1 i 2 de març de l'any 1953. Aquesta peça va ser composada exclusivament per al poble i, si bé fou creada per aquesta ocasió particular, després es va anar cantant a les festes de la Mare de Déu. | 41.3846700,1.7211700 | 393075 | 4582249 | 1953 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Josep Maria Font | La informació d'aquesta fitxa prové exclusivament d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Roser Montserrat el dia 13/05/08. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65053 | Mas Massagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massague | XVIII | Algunes estances de l'interior de l'immoble presenten un notable estat de degradació. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta rectangular amb façana a doble vessant. Aquest edifici principal presenta planta baixa, pis i golfes. La façana, orientada al sud-est i amb les obertures en composició simètrica, presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, al centre, amb un pedrís enrajolat construït als anys '60 del segle XX. A cada costat de la porta d'entrada hi ha una finestra quadrada. La façana a l'alçada d'aquesta planta baixa està arrebossada amb guix de color blanc. A l'alçada del primer pis s'observa, al centre, una finestra amb balcó i barana recta de ferro forjat, actualment gairebé tapada per una planta enfiladissa. Aquesta obertura està emmarcada per un marc rectangular en baix relleu. Seguint la mateixa composició que les obertures de la planta baixa, a cada costat d'aquesta finestra amb balcó hi ha una altra finestra, sense balcó, però amb ampit que sobresurt lleument de la façana amb decoració de franges horitzontals escalades. De l'interior cal destacar, a la planta baixa, un embarrat d'una premsa que actualment actua com a llindar superior d'una porta, que hi té inscrita la data 1776, i que es troba molt a prop dels càntics cups de fermentació, avui en desús. Aquest element correspon a una premsa ubicada en aquest emplaçament probablement al moment de construcció de l'edifici (veure 'història'). Al primer pis destaca l'antic menjador, habilitat avui com a sala d'estar, que conserva el sostre amb embigat de fusta, amb dues habitacions de grans dimensions a cada banda. Per últim, és interessant l'encavallada de fusta del sostre, visible a les golfes, on hi havia l'antic rebost. A l'exterior, l'edifici té adossat, a la dreta de la façana principal, un cos modern utilitzat per a diverses tasques agrícoles i de magatzem, construït amb totxo vist, així com un galliner igualment modern. A la banda sud, hi ha adossada una casa moderna, residència de la família de propietaris. | 08249-66 | Al final d'un camí de terra entre el camí de les Planes i el camí dels Botins | La data més antiga documentada per a aquest conjunt arquitectònic és l'any 1776, que apareix inscrit, com s'ha dit al camp 'descripció', en l'embarrat de fusta d'una premsa encastada en una de les parets de la masia principal, col·locada en aquest emplaçament probablement al moment de construcció de l'edifici. Segons informació oral dels propietaris, els senyors Elvira Ferrando i Daniel Domènec, el conjunt sempre ha estat propietat de la seva família. | 41.3887700,1.7312100 | 393921 | 4582692 | 1776 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65053-foto-08249-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65053-foto-08249-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb els senyors Daniel Domènec i Elvira Ferrando el dia 02/07/08. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65054 | El Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº29. Gener 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 195-197. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. És un edifici que forma cantonada amb el carrer de l'Era al costat dret, mentre que al costat esquerra la casa es troba adossada a un altre edifici. La façana principal amb el fons arrebossat amb guix blanc presenta a la planta baixa un sòcol de pedra vista, que va d'extrem a extrem de la façana. Únicament és interromput per la presència de la porta d'accés a l'obrador del forn, a l'esquerra de la façana, rectangular i amb el batent de fusta, i la porta principal d'accés a l'habitatge, d'arc de mig punt i portal modern de metall. Al primer pis s'observen dues finestres verticals amb porticó de fusta de doble batent, que donen a un balcó amb barana de ferro forjat, la part inferior de la qual té forma de cassola. Sota els balcons hi ha una fina línia que va d'extrem a extrem de l'amplitud de la façana, que separa els dos pisos de l'edifici. La part superior d'aquestes dues finestres presenta un marc d'estucat en baix relleu, la superfície del qual està repicada, atorgant-li una aparença de textura porosa. Aquesta tècnica decorativa es repeteix a les tres faixes verticals que coronen l'edifici, dues situades als extrems superiors i la tercera just al mig de la façana. Totes les obertures de la façana guarden una composició simètrica entre elles. No obstant això la façana en general no és simètrica perquè les obertures estan desplaçades a l'esquerra de l'edifici. Finalment, la cantonada amb el carrer de l'Era està resolta a partir d'un cos més baix que sobresurt del costat dret de l'edifici. Aquest cos arriba a l'alçada de les finestres del primer pis, presentant a la part central una porta amb barana sense balcó i una finestra més petita a sota. De l'interior de l'edifici cal destacar la planta baixa, on es troba l'obrador del forn i l'entrada a l'habitatge. L'obrador és una sala rectangular, amb enrajolat de formes quadrades de terra cuita. Al fons de la sala es conserva el forn de llenya, un pou, i la maquinària i eines de forner per a l'elaboració de pa i rebosteria (veure fitxa 70). L'entrada de l'habitatge, ara reformada, conserva l'embigat de fusta original. Destaca el racó on antigament hi havia el taulell de la botiga (veure apartat 'història'), fet d'obra, del qual se'n conserva un fragment, així com la petita cambra, al costat de la porta de l'entrada, on hi va haver el primer telèfon del poble, ara ocupada per un telèfon modern. Del primer pis, on hi ha les habitacions de l'habitatge, cal destacar igualment l'embigat de fusta del sostre, així com l'enrajolat de rajola hidràulica, original, decorada amb motius geomètrics i vegetals. | 08249-67 | Carrer Major, 12, 08792 | Segons informació oral de la senyora Teresa Sadurní el document més antic conservat que fa referència al forn de Santa Fe és un rebut datat l'any 1878. Els primers propietaris es cognomenaven Vallès; posteriorment es va imposar el cognom Sadurní. En aquest edifici no tan sols hi havia el forn de pa pròpiament dit, sinó que també era botiga de queviures, i fins i tot va acomplir un important paper en el vessant de la vida social del poble abans de la Guerra Civil i també durant la postguerra, donat que era un lloc on els habitants de Santa Fe hi anaven a passar l'estona, i també hi anaven a coure els pans que pastaven a casa, així com els rostits i altres àpats que es preparaven en dies assenyalats. La gent passava l'estona a l'obrador, especialment durant els dies d'hivern, ja que hi feia calor, o bé a l'entrada a la botiga, on hi havia una taula molt llarga amb dos bancs. Durant la postguerra, el forn va repartir els aliments que estaven prescrits a les cartilles de racionament del primer franquisme, ja que a més de forn de pa i botiga de queviures també hi va haver una carnisseria, ja que la família tenia un ramat de xais i ovelles. De la carnisseria es conserva el piló on es tallava la carn, tot i que es troba en força mal estat. A més, al forn es va instal·lar el primer telèfon de tot Santa Fe, a la mateixa habitació on hi ha el telèfon actual. Igualment, el senyor Joan Sadurní fou el propietari del primer cotxe que hi va haver al poble. L'any 1942 es van fer obres per ampliar la sala dels baixos on es troba l'obrador, moment en què també es va instal·lar un forn nou, que és el que ha arribat als nostres dies. Tot l'aspecte de l'obrador és dels anys '40 del segle XX. A l'actual sala d'entrada a l'habitatge, al costat de l'obrador, és on antigament hi havia la botiga de queviures. Al davant de l'edifici del Forn, al mateix carrer major, s'aixeca actualment un immoble d'habitatges modern on, fins a la dècada dels anys '30 del segle XX hi havia hagut el 'Casino Recreatiu' de Santa Fe, on es reunia la gent d'esquerres. Estava dotat de sala de ball i cafè, i una barberia a la planta baixa. Aquest local era propietat del Forn, i fou clausurat després de la Guerra Civil. | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Teresa Sadurní el dia 02/07/08, així com amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65056 | Ca la Martra/Ca la Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martraca-la-marta | XIX | Tot i que l'estructura de l'edifici es conserva en bon estat, l'interior ha estat totalment remorejat. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, la teulada és a doble vessant. A la façana principal, orientada a llevant, es troba la porta d'entrada a l'habitatge, a la planta baixa, rectangular amb porta de fusta de doble batent, moderna. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha una finestra quadrada, protegida amb reixa de ferro. Entre aquestes dues obertures hi ha un contrafort que arriba a l'alçada del primer pis. Sota la finestra ja esmentada hi ha, adossat en aquesta part de la façana, un petit magatzem o caseta amb teulada a un sol vessant, que s'integra al mur que tanca l'era de la masia, a mode de baluard. A l'alçada del primer pis, la façana presenta, sobre la porta d'entrada, una finestra rectangular amb balcó amb barana de ferro forjat, i a la seva esquerra una finestra com la del pis inferior, sense reixa de ferro. El tret més peculiar de la façana és el seu coronament; es tracta d'un frontis ondulat amb un sortint triangular a la part central, que impedeix la visió de la teulada. Al costat dret de la façana s'adossa un edifici annex, molt més modern, amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, que és una ampliació de l'habitatge dels propietaris. Al jardí de l'entrada, dins del mur a mode de baluard a dalt esmentat, hi ha un pou de planta quadrada, amb unes dimensions de 142 cm x 118 cm i una alçada de 90 cm, que conserva un arc de ferro amb la corriola per fer pujar la galleda que extreia l'aigua. | 08249-69 | A 300 metres a l'oest del nucli urbà, per la carretera que passa sobre el torrent de la Casa Nova | Segons informació oral del propietari de Ca la Martra, senyor Josep Muntané, la masia antiga és de finals del segle XIX. Segons aquest testimoni, als anys '60 del segle XX l'estructura edilícia de la masia estava en mal estat, de tal manera que es van afegir els contraforts de la part posterior de la casa. | 41.3855900,1.7178700 | 392801 | 4582356 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65058 | Garlanda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garlanda-de-santa-fe | <p>'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, n. 29. Gener 2007, p. 13</p> | XX | Actualment el senyor Joan Sadurní està jubilat i de manera anecdòtica elabora garlandes únicament un cop a l'any per atendre una comanda especial que rep del poble de Sant Joan Samora. La resta de l'any no es pot trobar la garlanda de Santa Fe. | <p>Dolç elaborat al poble de Santa Fe i d'altres indrets del Penedès, tradicionalment consumit com a postres als àpats de celebració de la Pasqua. Es tracta d'un tipus de coca de forma circular amb un forat al mig, i té unes dimensions mitjanes d'uns 20 cm de diàmetre extern, un diàmetre al forat intern d'uns 12 cm, un gruix de 8 cm i una alçada d'entre 6 i 8 cm. Tot i que es fan garlandes a d'altres indrets del Penedès, la garlanda de Santa Fe es caracteritza per estar elaborada de forma totalment artesana, sense que en la seva confecció s'utilitzi cap component ni maquinària industrial, sinó que està elaborada artesanament amb les eines i maquinària del forn de Santa Fe (veure fitxes associades). Aquesta característica li confereix un valor afegit que ha fet que la garlanda de Santa Fe gaudeixi de certa fama i renom. A continuació s'indiquen els ingredients i les quantitats que el senyor Joan Sadurní va utilitzar per a fer una fornada de 224 garlandes l'any 2002 (veure notes de conservació): - 10-11 dotzenes d'ous. - 5 litres d'aiguardent. - Aigua (sense especificar) - 52 kg de farina. - 13 kg de sucre. - 14 cullerades soperes de canyella en pols. - 1,700 kg de llard. - Pell raspada de 15 llimones. - 2 kg de matafaluga. - 1 kg de celiandre. - 250 grs de sal - 1,5 litres d'oli. - 10-12 cullerades soperes de nou moscada. - 1 pastilla de llevat. - 24 kg de llevat mare, fet el dia abans. Segons el senyor Joan Sadurní, no hi ha una temporització concreta de cocció de les garlandes dins del forn, cal tocar-les per saber si ja estan cuites.</p> | 08249-71 | Carrer Major, 12, 08792 | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65058-foto-08249-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació d'aquesta fitxa ha estat obtinguda per informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08.L'any 2018 es va estrenar el documental 'Garlandes a Santa Fe del Penedès', que recull l'elaboració tradicional de les garlandes per part de la família Sadurní Hill de Santa Fe del Penedès. Mostra com es coïa al forn de llenya i com en l'elaboració hi participaven tots els membres de la família. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 65059 | Relíquia de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquia-de-santa-fe | <p>AMADES, Joan (1983): 'Costumari català. El curs de l'any'. Volum V. Tardor. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, p. 462 VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 59-63.</p> | XVIII-XX | <p>Petit fragment d'os pertanyent a un crani humà, atribuït al crani de la màrtir Santa Fe, patrona del poble. Té unes dimensions aproximades de 3,5 cm x 2,5 cm. La relíquia es troba dins una lipsanoteca o reliquiari d'estil barroc, fet de fusta, a l'estil de les creus processionals barroques, dins una caixa hexagonal protegida per un vidre que permet veure la relíquia pròpiament dita. Davant de la relíquia hi ha un petit filacteri de paper on es llegeix la frase: 'Reliª de la cabeza de Sta fe'. El reliquiari està pintat per l'anvers de color daurat, mentre que al revers no presenta decoració de cap tipus, ja que en el seu emplaçament original, a l'església de Santa Maria de Santa Fe, es devia recolzar directament contra una paret. Únicament presenta, en aquesta part posterior, una porteta que permet accedir a la relíquia. Tot el reliquiari s'assenta sobre un peu. Les seves dimensions són de 25 cm d'amplada x 53 cm d'alçada.</p> | 08249-72 | Plaça de Catalunya, 1, 08792 | <p>Segons informació oral de la senyora Mª Rosa Forns, la relíquia de Santa Fe es trobava dipositada a l'església parroquial del poble fins l'any 1936 en què, en el context de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), es va cremar tot el mobiliari litúrgic del temple. El senyor Josep Forns, avi de la senyors Mª Rosa Forns, va salvar la relíquia de la crema i la va tenir a casa seva amagada durant tot el conflicte. En acabar la guerra, en reconeixement a la seva acció, se li va demanar que custodiés la relíquia de manera permanent, fet que ha arribat fins avui dia. Cada any, per Festa Major, la senyora M. Rosa Forns porta la relíquia a l'església i la torna a guardar a casa seva acabada la festa. Segons la tradició religiosa, Santa Fe fou una màrtir paleocristiana que visqué entre els segles III i IV, l'onomàstica de la qual se celebra el dia 6 d'octubre. Si bé el folklorista Joan Amades ens diu, en el seu costumari (veure bibliografia), que Santa Fe era filla de Barcelona, la tradició més estesa afirma que va néixer a Agen (França). Filla d'una rica família romana pagana, adoptà la fe cristiana d'adolescent, ja que des de petita, la seva dida li va transmetre els coneixements de la doctrina cristiana. Per amor a Déu, practicà l'apostolat envers els pobres i entrà a formar part del grup de cristians que hi havia a la ciutat, encapçalat pel bisbe d'Agen, Capraci. En aquest context, a començaments del segle IV tingué lloc la persecució dels cristians ordenada pel prefecte romà Dacià. Segons la tradició, Dacià comminà Santa Fe a renegar de la fe cristiana i venerar les divinitats paganes davant una multitud congregada al fòrum de la ciutat. Davant la negativa de la santa, que va adduir que els déus romans eren falsos, Dacià ordenà als botxins que encenguessin un foc i que estenguessin Santa Fe en un llit de ferro per tal que morís cremada. La santa començava a patir els turments del foc quan el bisbe Capraci, que estava amagat entre la multitud, esposà davant de Dacià i s'agenollà als peus de la santa, pregant a Déu que l'assistís en el tràngol que estava passant per la defensa de la fe. De sobte, un colom blanc envoltat de núvols va baixar del cel amb les ales esteses, deixant caura una pluja que apagà el foc. Molta gent que va veure l'escena es convertí instantàniament. Dacià, furiós, ordenà als seus soldats que decapitessin tots els conversos, al bisbe Capraci i especialment a Santa Fe. Així es va fer, i els cadàvers restaren enmig de la plaça. A la nit, mentre els botxins celebraven la carnisseria, els cristians amagats recolliren les despulles dels màrtirs i els sepultaren en un lloc secret. Al segle V, quan el cristianisme ja era religió oficial de l'Imperi Romà, les restes foren sepultades a la basílica d'Agen. En època medieval, la relíquia del cap de Santa Fe fou portada al monestir benedictí de Sainte Foy de Conques, on avui encara és venerada pels pelegrins. Se suposa que en algun moment indeterminat, un grup de persones de Santa Fe del Penedès van anar a Conques a buscar una relíquia de la santa, concretament un trosset d'os del cap de Santa Fe.</p> | 41.3849200,1.7212400 | 393081 | 4582277 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65059-foto-08249-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65059-foto-08249-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65059-foto-08249-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | La informació per a elaborar aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una conversa mantinguda amb la senyora M.Rosa Forns Raventós. | 98|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65060 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a Puigdàlber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-puigdalber | <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 67-68; 140-141.</p> | XVI | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, com esquerdes. Igualment, alguns plecs dels volums s'han desenquadernat. D'altra banda, l'emplaçament de la documentació en un armari de fusta no és el lloc idoni per a la seva conservació, ja que aquesta no resta protegida en cas d'incendi. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. Aquest fons documental està integrat per 19 volums enquadernats de llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions, així com per un bon nombre de testaments de veïns de Santa Fe i correspondència entre la parròquia i el bisbat. També es troben llibres de comptes i rendes de la parròquia, i visites pastorals. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar referències conjuntes tant a Santa Fe com a Puigdàlber, donat que fins l'any 1868 el rector era comú per als dos pobles. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1560 fins el 1868. Els documents més antics, de l'any 1560, estan escrits amb lletra gòtica processal. Els llibres de registre existents a l'arxiu són els següents: - Baptismes: 1560-1683; 1683-1819; 1820-1858 i 1859-1868. - Matrimonis: 1600-1683; 1827-1868. - Defuncions: 1560-1623; 1623-1832; 1687-1765; 1765-1858. - Pel que fa al testamentari, abarca de l'any 1600 al 1800. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta; els volums enquadernats en un cos d'aquest armari protegit amb portes de batents de vidre, i el testamentari es troba en diverses carpetes dipositades en un cos annex de l'esmentat armari.</p> | 08249-73 | A l'edifici de la rectoria de la parròquia de Puigdàlber. Plaça Sant Andreu, 7 (08797 Puigdàlber) | <p>Part del cos documental pertanyent a la parròquia de Santa Fe va ser dipositat a la rectoria de Puigdàlber l'any 1868 per Josep Torras, rector comú de Santa Fe i Puigdàlber, quan Santa Fe va perdre la parroquialitat i va passar a ser sufragaria de Puigdàlber. Aquest incident va fer que els habitants de Santa Fe enviessin una comissió al bisbat encapçalada per l'alcalde, Cristòbal Vallès, per denunciar el fet. El bisbat va resoldre que a partir d'aquell moment la parròquia de Santa Fe fos sufragaria de la de la Granada (VENDRELL, et alii, 1994, p. 67-68).</p> | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 1560 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65060-foto-08249-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65060-foto-08249-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65061 | Bosc dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pujols | L'entorn del bosc està fortament antropitzat a causa de la pressió d'usos agrícoles i urbans. | Zona boscosa ubicada al cim més alt del terme municipal de Santa Fe. Extensió de pi blanc on s'hi observen diverses espècies d'arbusts i plantes característiques de la pineda. Es detecten alguns exemplars d'alzines i roures que indica que es tracta d'un bosc de pi en un estadi evolutiu avançat i que tendeix a recuperar-se l'alzinar inicial. Es tracta d'una de les poques zones forestals amb que compta Santa Fe, tot i estar fortament antropitzada es poden localitzar les següents espècies entre d'altres: de l'estrat arbori, Pi blanc (Pinus halepensis), Alzina (Quercus ilex), Garric (Quercus coccifera, Roure de fulla petita (Quercus faginea); de l'estrat arbustiu, Llentiscle (Pistacia lentiscus), Estepa blanca (Cistus albidus), Esparraguera (Asparagus acutifolius); de l'estat lianoide, Esbarzer (Rubus ulmifolius), Lligabosc (Lonicera implexa), Arítjol (Smilax aspera); les mates com la Farigola (Thymus vulgaris) i el Romaní (Rosmarinus officinalis); i l'estrat herbaci, Fenàs (Brachypodium ramosum) Llicsó (Sonchus, ), Rogeta (Rubia peregrina), Lleterassa (Euphorbia characias) i el Llistó (Hyparrenia hirta). | 08249-74 | Al sector Est del municipi, al límit municipal amb Guardiola de Font-rubí i la Granada | 41.3866000,1.7071700 | 391908 | 4582481 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65061-foto-08249-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65061-foto-08249-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65062 | Cases del carrer Feliciana Planas Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-feliciana-planas-ferret | XIX-XX | Conjunt de tres cases amb característiques arquitectòniques idèntiques que estan adossades, ubicades als números 4, 6 i 8 del carrer Feliciana Planas Ferret. La casa situada al número 4 del carrer és coneguda popularment com a Ca la Carmeta; la situada al número 6 se la coneix com a Ca l'Ermengol i la situada al número 8 es coneix com a Ca l'Angeleta (veure història). Els tres immobles tenen planta baixa i pis, i teulada a dues vessants. A la planta baixa destaca el portal d'entrada, alt i ample i d'arc carpanell, utilitzat com a accés a l'habitatge i com a entrada per les tartanes quan les cases tenien un ús agrícola. A la dreta de la porta les cases tenen una obertura, en el cas de la casa número 8 és una finestra quadrada, mentre que als números 4 i 6 és una porta rectangular gran, fruit d'una refacció per a ser utilitzada com a garatge. Al primer pis les tres cases presenten al centre una finestra amb porta de doble batent, balcó i barana de ferro forjat. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra quadrada, més petita, sense porta ni balcó. Cadascun dels tres edificis té celler a l'interior de la planta baixa. | 08249-75 | Carrer Feliciana Planas Ferret, n. 4, 6 i 8, 08792 | La tipologia arquitectònica d'aquest conjunt de cases correspon al model utilitzat per a la construcció de vivendes destinades a habitatge de famílies pageses que treballaven les terres en règim de parceria. Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, aquestes cases eren propietat de tres germans que es dedicaven al conreu de la terra. | 41.3841700,1.7206700 | 393032 | 4582195 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65062-foto-08249-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista oral mantinguda amb el senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano (fitxa 51).Els propietaris d'aquestes tres cases són:- Lluïsa Garcia Belmonte. Casa del número 4.- Pere Gustems Forns. Casa del número 6.- Carmen Fernández Martínez. Casa del número 8. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65063 | Rellotge de Sol de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig | XX | L'engomen del rellotge està lleugerament desplaçat. | Rellotge de Sol de forma quadrada gravat amb pintura vermella en un revestiment de guix blanc que actua com a fons. A la part superior del quadrat es representa la meitat d'un Sol els raigs del qual són també els marcadors de les hores. Es troba situat en una paret d'un cos annex de Can Puig, orientada a llevant. El rellotge conserva l'agulla o engomen que projecta la seva ombra sobre els números aràbics que assenyalen les hores. Aquests números es troben disposats a la part inferior del rellotge, i segueixen, d'esquerra a dreta, la següent seqüència: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. | 08249-76 | Carrer Major, 2, 08792 | 41.3851200,1.7207200 | 393038 | 4582300 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65063-foto-08249-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65063-foto-08249-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65064 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a la Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-la-granada | XIX -XX | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, el propi del pas del temps. No hi ha cap mesura de conservació especial. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. El fons de la Granada (ubicat a la rectoria de la parròquia de Sant Cristòfor) consta de 15 volums antics enquadernats i els que s'estan utilitzant a l'actualitat. Es tracta dels llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar anotacions dels esdeveniments citats tant de tant a Santa Fe com de la Granada, fet que es continua donant a l'actualitat. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1868 fins l'actualitat. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta.</p> | 08249-77 | Plaça de l'Església, 1. 08792 La Granada del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65065 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-1 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquesta festa pròpia de Santa Fe es celebra aprofitant la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya. La festa en sí consisteix en l'elaboració d'una gegantina paella d'arròs a la zona dels Pins de Cal Ferret per a centenars de persones. A la tarda, després de l'àpat, és tradicional fer una cantada d'havaneres acompanyada d'un rom cremat. En els darrers anys, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès té el costum de celebrar oficialment la Diada a Santa Fe, amb de manera que assisteixen al dinar nombrosos alcaldes de la comarca i altres càrrecs polítics. Tot i això, el caràcter popular de la Diada Nacional, però, s'ha mantingut i ha continuat fins avui dia. | 08249-78 | Als pins de Cal Ferret. | Segons informació oral del senyor Joan Lloret, el primer any en què es va celebrar la Festa de l'Arròs (1980), es va llogar una paella gegant propietat del poble de Sant Guim de Freixenet, en la qual es podien preparar unes 1000 racions d'arròs. Per a l'edició de l'any següent, es va encarregar a Carles Benach, ferrer del poble, que fabriqués una paella específica per a Santa Fe. | 41.3862200,1.7200900 | 392987 | 4582423 | 1980 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació per a l'elaboració d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista mantinguda amb el senyor Joan Lloret. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65066 | Escultura dels Pins de Cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-pins-de-cal-ferret | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº32. Octubre 2008, p. 3. | XXI | Escultura, talla de fusta esculpida. Es tracta d'una figura femenina que es presenta exempta, amb la qual cosa es pot contemplant sencera circulant al seu voltant. L'escultura és monocroma i formalment la composició està realitzada en dues parts simètriques, unides a partir d'un eix central vertical. Les seves dimensions són: 1,98 m. d'alçada per 2 m. d'amplada màxima, i un gruix de 50 cm. L'escultura representa una figura femenina dempeus, amb els braços plegats. El ritme de l'escultura ritme pausat és estàtic, suggereix repòs. Es tracta d'una imatge creada no com la captació d'una anèdocta concreta sinó amb una clara voluntat de superar el temps. | 08249-79 | A la zona dels Pins de Cal Ferret | Aquesta escultura fou realitzada durant el Primer Symposium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 16 i 20 de juny de l'any 2003. Fou col·locada al seu actual emplaçament el dia 11 de setembre de 2008. | 41.3852500,1.7200300 | 392981 | 4582315 | 2003 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65066-foto-08249-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65066-foto-08249-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Eva Roucka | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65067 | Sender del torrent de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-torrent-de-la-casa-nova | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº32. Octubre 2008, p. 3. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº30. Agost 2007, p. 5. | XXI | Sender de recent creació que comunica la zona dels Pins de Cal Ferret amb l'Alzinaret. El sender discòrre, en la major part del seu traçat, paral·lel a la Riera de la Casa Nova. La seva longitud aproximada és d'uns 430 metres. Alguns trams del sender estan acondicionats amb taules i bancs per al descans i el lleure. | 08249-80 | Al tram entre la zona dels Pins de Cal Ferret i l'Alzinaret pel marge del torrent de la Casa Nova. | Aquest sender es va inaugurar el dia 11 de setembre de l'any 2008. | 41.3867400,1.7195400 | 392942 | 4582481 | 2008 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65067-foto-08249-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65067-foto-08249-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest sender de recent creació és la culminació del projecte del Sender pel Torrent de la Casa Nova, subsidiari de la Riera de Santa Fe, les característiques de la qual es troben descrites a la fitxa núm. 43. Dissenyat amb finalitats lúdiques, aquest sender permet l'acostament de la població a la flora i fauna de la riera, temàtica en la qual l'ajuntament de Santa Fe està elaborant un inventari específic. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65068 | Escultura de la plaça del Centre Cívic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-civic | XXI | Escultura, talla de fusta monocroma. Es tracta d'una peça abstracta que es presenta exempta en un tronc cilíndric assentat verticalment al terra., amb la qual cosa es pot contemplant sencera circulant al seu voltant. Les seves dimensions són: 2,55 m. d'alçada per 90 cm. d'amplada màxima. A la part anterior hi ha una obertura en forma de creu, d'unes dimensions màximes de 70 cm d'amplada x 1,26 m d'alçada, situada a la part central de l'escultura. Dins d'aquest espai hi ha esculpits una sèrie de retalls en forma escalada i d'estil abstracte, que s'obren per comunicar amb una escletxa situada a la part posterior de l'escultura, a mode d'espitllera. Formalment, aquesta obertura en forma de creu és la que atorga proporció a la composició de l'escultura, alhora que marca els principals eixos de simetria. Aquesta simetria resta trencada, així, pels retalls abstractes de l'interior de l'obertura. A la dreta de l'escultura a terra, hi ha una placa clavada a un bloc informe de pedra on es llegeix: 'El poble de Santa Fe del Penedès, en reconeixement de la important tasca cultural i social feta pel C/C/R Centre Cultural i Recreatiu de Santa Fe del Penedès, en motiu del 50è Aniversari (1958-2008). 8 de novembre de 2008. Ajuntament de Santa Fe del Penedès.' | 08249-81 | A la plaça del Centre Cívic de Santa Fe del Penedès | Aquesta escultura fou realitzada durant el Segon Symposium d'Escultura de l'Alt Penedès, celebrat a Vilafranca entre els dies 14 de juny i 4 de juliol de l'any 2004. Fou col·locada al seu actual emplaçament el dia 26 de desembre de 2008. | 41.3833300,1.7209400 | 393054 | 4582101 | 2004 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65068-foto-08249-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65068-foto-08249-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Koldobika Jáuregi | L'autor d'aquesta escultura, el guipuscoà Koldobika Jáuregui, entre d'altres mèrits, fou mereixedor de la 'Beca Zabalaga', concedida per Eduardo Chillida l'any 1990. També va participar a la Fira Arco 2001 amb la Galeria Baukunst, i té obra exposada al Museu Guggenheim de Bilbao. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70580 | Camí Vell de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna | <p>MIRALLES I SABADELL F i altres (2002) Els camins ramaders del Vallès Occidental. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. 2002. www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/70466/86565</p> | XIV-XXI | <p>Antic camí que des del nucli antic de Santa Margarida de Montbui es dirigia a la població de la Llacuna. Aquest camí seguia el curs del torrent de Garrigosa, als peus de la serra de Santa Margarida i travessava el terme municipal en sentit nord-sud. Dins del poble de Montbui enllaçava amb el camí que d'aquesta població menava a Igualada i es convertia, per tant, abans de la construcció de la C-37, en la principal via de connexió entre Igualada i el Penedès, passant per Santa Margarida de Montbui i la Llacuna. A l'alçada de la masia de Can Vidal es convertia en l'antiga carrerada ramadera de la Llacuna. Actualment es tracta d'un camí planer de terra, que discorre al peu de la Serra de Santa Margarida, entre aquesta i el torrent. La seva amplada és variable, entre els 3 i 4 metres, travessant en alguns sectors el bosc, a la part baixa de la Serra. Al marge dret del camí discorre, durant bona part del traçat el rec .</p> | 08250-1 | (08710 Santa Margarida de Montbui ) | <p>Aquest camí ha estat la principal ruta de comunicació del nucli de Montbui vers al sud. Històricament ha estat identificat com a part de l'antiga carrerada de la Llacuna, utilitzada en les rutes de transhumància dels ramats vers al Penedès. Segons Miralles, aquesta carrerada era un gran branc del camí de la Segarra que, a l'indret del cementiri de Pinós, trencava cap a l'Alt Penedès. El seu itinerari, a grans trets, segons Miralles, era el següent: el cementiri de Pinós, el castell de Boixadors, Can Verges, La Llavinera, Can Passada, Pedrafita, Briançó, Sant Genís, Cal Cansalada, els boscos del Vidal, Françola, la Llacuna, coll de la Barraca, Guardiola de Font Rubí, la Granada les Cabòries, Olesa de Bonesvalls i Begues. MIRALLES (2002:32) En tot cas no sabem exactament quin era el seu recorregut entre el mas Cal Cansalada i els boscos del Vidal, si el camí es feia a través del poble de Santa Margarida o devia passar als peus de la Tossa. Tot i que durant segles va ser la principal via de comunicació cap al sud, des de la construcció de la carretera C-37, a començaments del segle XX, va deixar de ser utilitzada. Actualment només és considerada com un espai de lleure per ciclistes i excursionistes.</p> | 41.5601700,1.6135900 | 384392 | 4601872 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70580-foto-08250-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferran Miralles opina que la via rebia el nom de via Mercadera i formava part del Camí de Sant Jaume. Aquest fet no ha pogut ser comprovat. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70581 | Creu del Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maginet | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Monument commemoratiu situat al marge dret del riu Anoia, a tocar de la llera del riu. El monument es troba format per un basament quadrangular, creat amb carreus de pedra rectangular units amb ciment, de 73 cm d'amplada per 120 cm d'alçada. Sobre aquest basament s'alça una estructura piramidal monolítica de 32 cm d'alçada per 36 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquesta estructura s'alça un petita base, també monolítica, de 30 cm d'amplada per 15 cm d'alçada, sobre la qual recau una creu llatina de ferro de considerable alçada, pintada en color negre, amb els extrems dels braços treballats. A la cara de ponent del basament inferior es llegeix la següent inscripció: ' Teresa Lliró a su amado esposo Magín Rabell que murió en este lugar el 18 de enero de 1904. EL obispo de Vich Dr. José Torras y Bages concedió 50 dias de indulgencia por todo acto de piedad en sufragio del alma del difunto'.</p> | 08250-2 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de la creu de Maginet ve perquè s'erigí en lloc on va morir d'accident Magí Rabell el 18 de gener de 1904. L'aixecament i consagració del monument devia produir-se poc desprès d'aquest esdeveniment. La iniciativa fou de la seva esposa Teresa Lliró.</p> | 41.5759600,1.6195800 | 384920 | 4603617 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70581-foto-08250-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Històricament, Magí Rabell fou un veí d'Igualada que morí accidentalment mentre provava un arma de foc amb un altre veí. El lligam d'aquest personatge amb Santa Margarida de Montbui és nul, però l'accident tingué lloc en territori montbuienc, i actualment forma part del paisatge habitual de la llera del riu. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70582 | Rec Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comu | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIV-XXI | <p>Rec de 5,5 km de llargada que canalitza les aigües al naixement del Torrent de la Garrigosa i discorre en direcció al nucli antic de Montbui. El curs del torrent és paral·lel al torrent i al vell camí de la Llacuna. La seva estructura està formada per un petit vall excavat al terra d'entre 20 i 25 cm de fondària i uns 20 cm d'amplada de mitjana. La construcció és feta amb lloses de pedra tot i que alguns trams ha estat reformat amb formigó. El rec omple al llarg del seu recorregut diverses basses destinades al rec d'horts. Un cop entrat dins del nucli de Montbui el rec omplia una bassa situada a tocar de l'església de Santa Margarida, per regar els horts de la rectoria, i dues basses dins la propietat de la Casa Gran, una per regar els horts i una altra per rentar la roba i per usos domèstics.</p> | 08250-3 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La historiografia tradicional atribueix la construcció d'aquest rec a una iniciativa dels comtes de Plasència, senyors de Montbui, i s'hauria convertit en un dels estímuls importants en la fixació de la població al nucli antic de Santa Margarida: 'El rec del Comú de Montbui va ser construït pel baró de Montbui, per a proveir-se de l'aigua necessària, des de Cal Alemany fins a la Casa Gran. Per tal motiu, els que utilitzaven l'aigua per regar, havien de dar-li parts dels fruits que collien. Ara aquest rec ha passat a domini públic i s'escura cada any al matí de Sant Isidre, prenent part en aquesta feina un de cada casa, cridats pel nunci; que a punta de dia segueix el poble trucant una planxa de ferro, que és el senyal de costum.'AMENOS (1949: 129-163) Tot i la presumpta autoria que la tradició popular atribueix als comtes de Plasència, el rec és una construcció documentada des del segle XIV, i es tractava d'un rec de caràcter comunal no subjecte a restriccions fiscals per part dels senyors del terme. Aquest fet no descarta modificacions i ampliacions fetes al segle XVII lligades a l'arribada de l'aigua a la Casa Gran, propietat dels comtes. També la creació de la primera Comunitat de regants als segle XVIII indica la titularitat pública d'aquesta infraestructura. La documentació municipal de finals del segle XIX descrivia el rec procedent 'de una presa construida de muchísimos años en el torrente Garrigosa, muy cerca del manatial de Can Alemany, para recoger sus aiguas y las del Grifol, fuentes que salen en el alveo del torrente, para llevarlas por medio de una acequia hasta una balsa, desde donde las utilizan los vecinos para riego y usos domésticos' TORRAS (1991: 35)</p> | 41.5544100,1.6022600 | 383437 | 4601248 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70582-foto-08250-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el rec continua regant els horts propers al nucli de Santa Margarida. | 98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70583 | Creu de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTOR I AGUILERA F. (1974) La tossa de Montbui. Història i llegenda. C.E.C.I. Igualada.</p> | XX | <p>Creu situada al peu del camí que baixa del conjunt monumental de la Tossa, al marge dret després del primer revolt. Es tracta d'una senzilla creu llatina de quatre braços realitzada en ferro forjat, amb els extrems ornamentats amb dues volutes situades en paral·lel. La creu, pròpiament dita reposa sobre una base rectangular de ciment, que compta amb una inscripció a cada cara. A la cara nord es pot llegir: 'De la creu no fugis pas que per tot la trobaràs', a la cara oest es llegeix: ' Clau del cel', a la cara sud es llegeix: 'Roser de maig 1955', i a la cara Est es llegeix: 'Arbre de la vida'. Aquesta base rectangular reposa, al mateix temps, sobre un pedestal trapezoïdal fet amb carreus de pedra rectangulars units amb ciment. El pedestal s'ha assentat sobre una superfície planera feta amb petites lloses de pedra, que permet anivellar el terreny i fer-lo pla.</p> | 08250-4 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una creu commemorativa aixecada l'any 1955 per iniciativa popular amb la idea de commemorar la festivitat del Roser. Actualment no és objecte de culte o de commemoració específica.</p> | 41.5548400,1.5796000 | 381548 | 4601327 | 1955 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70583-foto-08250-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70584 | Pou de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | <p>Estructura que acull un dels pous existents a la mola de la Tossa de Montbui. Es troba ubicat a la cara nord del castell de la Tossa, al peu del turonet on s'aixeca el castell. Es tracta d'una construcció de planta circular aixecada en mur de parament irregular a base de pedres escantonades de mides diferents unides amb morter de calç. La coberta es fa amb tres lloses de pedra circulars disposades una a sobre de l'altre. El pou s'obre de cara al nord-est amb una boca quadrangular oberta en vertical al mur, per la qual cosa aquest es rebaixa creant una banqueta a la part inferior. Actualment, la boca es troba protegida per un enreixat.</p> | 08250-5 | Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Mossèn Amenós aportava notícia de l'existència de dos pous d'aigua a la Tossa: ' un sota la part nord de la torre -que sempre tingué aigua-, i un altre al collet, camí de les antenes. Aquest últim fou excavat a roca viva.' AMENOS (1949: 129-163). Per la seva proximitat al castell no cal descartar que es tracti d'un pou d'origen medieval, reformat en període contemporani i utilitzat mentre els masovers del mas Castell estigueren al cim de la Tossa. L'estructura actual és obra del període contemporani. Actualment es troba en desús.</p> | 41.5555000,1.5791300 | 381510 | 4601401 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70584-foto-08250-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Més que pou, deu tractar-se d'una cisterna situada al peu del castell, de menor capacitat que la coneguda com a cisterna de la Tossa. | 98|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70585 | Forn de ciment del camí del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-del-cami-del-cementiri | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Estructura de planta rectangular semisoterrada, aixecada aprofitant el pendent natural de la muntanya. Ubicada a peu del camí del cementiri i antic camí de Montbui a Igualada, a escassos metres del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Actualment l'estructura es troba abandonada i parcialment coberta per la vegetació, malgrat tot, s'aprecia una construcció feta en mur de parament irregular format per pedra i còdols de petites dimensions unides amb morter de calç, amb les arcades i obertures reforçades per maó. La part superior sembla coronada per una barana massissa, feta del mateix tipus de parament que la resta, que podria haver servit per protegir la part superior i crear una terrassa superior. L'estructura sembla orientada a ponent, mirant al camí. S'aprecia en el mur de ponent dues arcades de diafragma, una a nivell de terra - del camí - i a l'altra a sobre, a nivell del que seria un primer pis. L'arcada inferior deixa intuir part de les estructures del forn, principalment les cambres de combustió, reforçades amb morter de calç i maó, i les restes d'una canonada de ferro, utilitzada com a sortida de fums. L'arcada superior crea una volta de mig punt rebaixada i dóna lloc a petit balcó obert i protegir per un tram de maó, que forma part del mur. A aquesta galeria o balcó interior s'accedeix mitjançant una porta situada al mur del cantó nord. A l'interior s'aprecia una estructura quadrangular, la utilitat de la qual es desconeix. Al mur nord, només s'aprecia la porta d'accés a la galeria del primer pis, actualment tapiada. La part superior del forn es troba actualment molt malmesa i ocupada per la vegetació. Entre les restes, encara s'aprecien les restes d'un accés superior al forn, actualment tapiat amb formigó i protegit per una reixa. A tocar del forn, les marques del terreny deixen insinuen la presència de l'antiga guixera que ha donat lloc a una relleu en el terreny. Actualment la vegetació emmascara les possibles restes d'activitat antròpica.</p> | 08250-6 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aixecat com a forn de calç, fou reconvertit en forn de ciment a començaments del segle XX. El propietari era el senyor Permanyer. Va deixar de funcionar a començaments del 1930.</p> | 41.5570100,1.6091600 | 384017 | 4601527 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70585-foto-08250-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar del forn, el terreny mostra les restes d'una antiga cantera de guix destinada a l'extracció de pedra de guix destinada al forn del costat. Es troba ubicada al peu de l'antic camí de Santa Margarida a Igualada, i actual camí del cementiri, al sector nord del forn. Actualment les restes de l'acció antròpica sobre el paisatge es troben molt esvaïts, i només s'aprecia una petita entrada en la muntanya en forma de relleu irregular. La vegetació i els arbres han cobert totalment aquest tall en la muntanya. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70586 | Pont Gran de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-montbui | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>El Pont Gran de Montbui, aixecat sobre el riu Anoia a la carretera d'Igualada a Valls, uneix el sector SO de la ciutat d'Igualada, a tocar del barri de les Adoberies amb el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una estructura de rasant lineal de 160 metres de llarg per 12 d'ample, formada per 10 arcs de punt rodó que generen voltes i arcades de punt rodó. Els arcs s'agrupen en tres trams separats per contraforts que arriben fins a la mènsula del tauler. El primer tram (al cantó d'Igualada) i el tercer (a Santa Margarida de Montbui) estan formats per tres arcs i un arc, respectivament, amb volta de maó, i el central, per sis arcs amb volta de formigó, fruit de la reconstrucció portada a terme després de la Guerra Civil. La fàbrica original era carreuat regular, però els timpans del tram central, en reconstruir-los, es van fer amb un paredat de capserrat. Només els pilars d'aquest mateix tram, sobre el riu Anoia, tenen un tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa imposta de pedra motllurada acabada en un element cònic. LACUESTA (2008:120)</p> | 08250-7 | Barri de Sant Maure (Crta. De Valls. C-37, km.0,5. 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La carretera d'Igualada a Valls va ser prevista als plans estatals de 1864 i 1877, però l'any 1900 encara estava en construcció. El pont de Montbui, conegut també com el Pont Gran es va projectar i bastir entre 1884 i 1895, a iniciativa del Centre Catalanista d'Igualada, en qual va promoure una subscripció popular que va encapçalar l'Ajuntament. Per la Guerra Civil Espanyola va patir diversos danys i va haver de ser reconstruït parcialment als anys quaranta. LACUESTA (2008:125)</p> | 41.5788900,1.6076700 | 383932 | 4603959 | 1895 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70586-foto-08250-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70587 | Capella de Santa Anna de Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-anna-de-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XI-XVIII | <p>Capella de planta rectangular que conserva l'orientació tradicional amb l'absis a llevant i la capçalera a ponent. Es cobreix amb teulada a doble vessant feta amb teula. La construcció presenta un carreuat irregular però disposat ordenadament en fileres ordenades, i unit amb ciment, fruit d'una reparació efectuada les darreres dècades. Sobresurt de la façana nord el cos d'una sagristia quadrangular a la qual s'accedeix des de l'interior. Com a element constructiu destacable s'observa la presència de dos contraforts o ràfecs a la façana nord i dos més a la façana sud que reforcen l'edifici. La façana de ponent és molt senzilla i sense decoració afegida, presenta només un ull de bou i un campanar d'espadanya sobre la coberta. La porta d'accés a l'interior s'ha obert a la façana de migdia, entre contrafort i contrafort. Es tracta d'un porta formada per una arcada de mig punt reduïda construïda amb dovelles que es recolzen sobre carreus quadrangulars que fan de brancals. Com a element decoratiu destaca una motllura que ressegueix l'arcada del portal i els brancals. Sobre l'arcada destaca una petita fornícula oberta al mur on actualment es diposita una petita talla de la Mare de Déu contemporània. La capçalera és quadrangular, i actualment no es pot observar, ja que presenta el cementiri parroquial adossat directament al mur de la capçalera. A l'interior de l'església destaca la coberta feta amb una successió de voltes rebaixades pintades de color blanc. Als murs laterals s'observa el mur i la pedra vista. Com a element decoratiu destaca la presència d'un seguit de pilastres adossades al mur i unides per un fris corredís. Tant les pilastres com el fris han estat pintats en color marró, destacant cromàticament entre el blanc del sostre i la pedra del mur. L'absis es troba enguixat i decorat amb un tres fornícules afegides amb un petit pedestal sobresortint. La fornícula central acull la imatge de Santa Anna amb la Verge Maria nena. Es tracta d'una imatge feta en guix datada en la dècada de 1920-1930, sense policromia. La fornícula dreta es troba ocupada per la figura de Sant Antoni Abat i l'esquerra per la figura de Sant Isidre. Totes dues són figures reposades les darreres dècades. Al mur nord s'obre una porta allindada que dóna accés a la sagristia. La capella ha estat pintada i netejada els darrers anys. Actualment la capella continua oberta al culte i es fa missa el segon diumenge de cada mes.</p> | 08250-8 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens d'aquest conjunt arquitectònic cal cercar-los en la tasca repobladora i constructora duta a terme per Guillem de Mediona entorn al 1023, moment a partir del qual rebé l'infeudació dels castells de la Tossa, Tous i Saió. El nucli del Saió es troba estretament lligat a la presència de l'antic castell de Saió (Ocelló) i la que degué ser la seva capella castellera. Inicialment la capella estigué advocada a Sant Pere. L'organització i repoblació del territori va anar acompanyada d'un important programa constructiu, que va incloure l'aixecament del castell de la Tossa, l'església de Santa Maria de la Tossa, el castell de Saió i l'església de Sant Pere de Saió, que acompanyava la presència de castell de Saió. Donat que la parroquialitat del terme es va escaure en Santa Maria de la Tossa, la funció de Sant Pere de Saió no degué passar del de capella castellera, oferint un al·licient més als pobladors que s'assentessin a redós de la protecció del castells de Saió i per tant de l'església. Cal pensar que el 1032 es trobava conclosa, ja que al testament de Guillem de Mediona, mort aquell any, com a conseqüència d'una ràtzia contra els musulmans, es descriuen els seus castells i possessions, llegant una unça d'or a l'església de Santa Maria de la Tossa i una altra a la de Sant Pere del castell de Saió. TORRAS (1991: 17) La capella de Sant Pere per tant, estava destinada a convertir-se en el centre de l'espiritualitat dels veïns concentrats a Saió, però sempre amb caràcter de sufragània. Al capbreu del 1685 hi consten un total de 7 cases vinculades al nucli del Saió. TORRAS (1991: 29) Tot i els seus orígens pre-romànics i possiblement romànics, l'església fou profundament reconstruïda als segles XVII-XVIII i l'advocació canvià per passar a convertir-se en Santa Anna del Saió. La capella de Santa Anna apareix esmentada el 1790 a la descripció del terme efectuada per Francisco Zamora: 'En el castillo ay una capilla llamada Nª Sra. De Gracia , y mas distante ay otra llamada Sta. Anna del Saió'. TORRAS (1991: 31). El 1845 apareixia novament en una altra descripció efectuada per Pascual Madoz i recollida al seu 'Diccionario geográfico', on es deia: ' También se comprende en el término y su jurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta de 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana'. TORRAS (1991: 32) Arquitectònicament, l'interior de l'església ha estat pintat i reformat a la dècada del 1990.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70587-foto-08250-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu entorn és l'espai on es celebra la Festa Major del Saió celebrada el dia de Sant Jaume (25 de juliol) | 92|94|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70588 | Nucli del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-saio | <p>CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | X-XXI | <p>Veïnat del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l'W del terme. Es tracta d'un nucli petit de cases aixecades als peus del turó de l'antic castell del Saió, entre aquest i la capella de Santa Anna. Actualment només hi consten dues cases habitades i una de recent construcció. Arquitectònicament les cases més antigues eren cal Parera, de grans dimensions, que es troba totalment enrunada, i una altra anomenada Cal Borràs, que ha estat recentment abandonada. Inicialment el nucli no sembla guardar cap indici d'urbanisme planificat i les cases han estat aixecades ocupant la petita planura sota els peus del castell. Pel mig travessa el camí del Saió a la Tossa.</p> | 08250-9 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les primeres notícies d'ocupació humana al Saió es remunten al Paleolític, les troballes realitzades al Saió i als seus voltants demostren que aquest fou un espai ocupat de forma temporal per comunitats humanes que no arribaren mai a configurar habitatges permanents. El poblament definitiu arribarà al període medieval. No serà fins al segle X que el Saió es convertirà en un espai d'ocupació permanent gràcies a la configuració del sistema de castells termenats fronterers de la Marca Hispànica. El terme de Montbui comptarà amb dos castells o punts forts de control del territori. Es tractarà del castell de la Tossa de Montbui, sobre el baluard geogràfic de la Tossa, i el castell d'Ocelló al lloc del Saió. Els primers indicis de població estable cal vincular-los a l'existència del castell d'Ocelló. La primera referència que tenim del castell d'Ocelló el data a partir de l'any 960, cosa que el fa contemporani al castell de la Tossa de Montbui. Inicialment aquest castell comptarà amb el seu propi terme que, finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata tot i que serà imfeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. El nucli del Saió es desenvoluparà a les faldes del turó d'Ocelló (dominat pel castell) i a l'entorn de l'església de Sant Pere d'Ocelló, també contemporània del castell. Tot aquest espai s'acabarà configurant en fortalesa que tindrà nul·la rellevància en els afers fronterers però que ràpidament es configurarà com un espai estratègic en les lluites interfeudals dels segles XII a XIV. Aquest post avançat serà objecte de les cobdícies dels Tous, Montbui i Castellolí, que s'enfrontaran contínuament en la pràctica totalitat de la geografia de la Conca d'Òdena. Segons el Capbreu del 1685 el total de cases del terme de Montbui era de 61. Un total de 28 es trobaven al nucli de Santa Margarida, un total de 7 al del Saió, 2 al Coll de Guix. A aquest nombre s'havien d'afegir un total de 24 masies escampades pel terme. Com es pot apreciar, en aquesta data el nucli de Santa Margarida s'havia consolidat com el més important, i el del Saió prenia un caràcter secundari. TORRAS (1991: 29). Dels darrers anys del segle XVIII es conserva una descripció general del terme de Montbui al qüestionari presentat per Francisco Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, l'any 1790. En aquesta descripció només es fa referència a l'existència d'una capella llunyana anomenada Santa Anna. TORRAS (1991: 31). A mitjans del segle XIX disposem de la descripció recollida al 'Diccionario geografico' de Pascual Madoz, que data de l'any 1845: 'Situado en terreno montuoso con buena ventilación y clima sano (….)Tiene 84 casas y una iglesia parroquial (Santa Margarita) (…) También se comprende en el término y sujurisdicción de la cuadra del Sayó, compuesta por 4 casas y una ermita titulada de Santa Ana (..)' TORRAS (1991: 32) . L'any 1917 aquest nucli es dotarà d'un espai propi conegut com la Sala però que oficialment prendrà el nom d'Ateneu Agrícola del Saió, com podem suposar, aquest serà un espai vinculat ideològicament als sectors conservadors del nucli i aplegarà també els seus veïns del Coll del Guix. Constarà bàsicament, d'una única nau que feia les funcions de cafè del poble. La vida d'aquest centre però, serà bastant efímera i l'any 1936 serà incautat per les forces esquerranes que el convertiran en l'Escola Reagrupada de Montbui, aconseguint escolaritzar els infants del Saió, Coll del Guix i masies disperses. L'any 1939 es clausurarà aquesta escola i el local es convertirà en un corral, com ho és encara avui. GONZÁLEZ (2010, març). Actualment el procés de despoblació és molt acusat i només dues cases romanen obertes en tot el nucli. Una nova casa ha estat construïda aquests darrers anys en tant que segona residència.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70588-foto-08250-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Saió són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils, alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Es tracta de col·leccions de fauna marina rica en gasteròpodes, bivalves i corals, entre els quals figuren: - Caracol mesogastropodo - Cephalaspidae Bullidae - Mesogastropoda coleostynilidae - Staurida Axophyllidae - Favositida favositidae - Staurida Axophyllidae - Scleractinia favidiae - Staurida Lithostrotionidae - Scleractini Monlivaltiidae | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70589 | Festa Major del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-saio | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | Tot i que semblava destinada a desaparèixer, la festivitat ha estat recuperada amb força a iniciativa dels veïns del Saió i les masies properes. | <p>La Festa Major del Saió és organitzada pels veïns del Saió i les masies lligades territorialment al sector del Saió, tot i que els veïns del Coll del Guix i les masies del seu entorn també participen fent-la seva.. Es celebra del dia 25 de Juliol per la festivitat de Sant Jaume. Tradicionalment es celebra una missa a la capella de Santa Anna seguida d'un vermut popular i desprès una arrossada popular entre els veïns. Darrerament la festa ha anat acompanyada d'una pujada en globus.</p> | 08250-10 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tradicionalment aquesta festa era freqüentada pels veïns del Saió, del Coll del Guix i del nucli antic de Santa Margarida. Tot i que durant molts anys semblava perduda, aquesta festivitat ha estat recuperada amb ganes per alguns veïns del Saió i del Coll del Guix. També aculen veïns de Santa Margarida i d'Igualada.</p> | 41.5772600,1.5628100 | 380189 | 4603839 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 70590 | Castell del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-saio | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el Abad - Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous. Revista Vida. Núm. 28. pàg.3 CATALÀ ROCA Pere (1976) Els castells catalans. Vol. V. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pàg.1.119 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADURELL I MARIMON JM (1972) El paper de les terres catalanes. Contribució a la seva història. Vol. I-II. Fundació Vives Casajoana. Barcelona.</p> | X-XIV | Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt. S'ha d'afegir també, que les ruïnes de les construccions del veïnat del Saió, que envolten el turó impedeixen accedir correctament. | <p>Actualment només es conserva el record del turó on s'assentava aquest castell, als peus del qual va créixer el nucli del Saió. Aquest turó mostra signes d'una erosió important del terreny i es troba cobert de vegetació fent impossible la vista de qualsevol resta de l'antic castell. Per la superfície observada aquest castell devia tractar-se d'alguna torre fortificada amb algunes dependències annexes, però en cap cas una gran construcció. Molt possiblement, bona part de les restes del castell foren aprofitades pels veïns del Saió per aixecar les cases i l'església de Santa Anna, fet poc probable l'existència de restes en superfície. Molt possiblement, només una excavació arqueològica possibilitaria la localització de restes arquitectòniques.</p> | 08250-11 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens i l'existència del Castell d'Ocelló o del Saió corren parells als del castell de la Tossa de Montbui, i es remunten al segle X. Tot el sector central de l'Anoia, d'Òdena al castell de Queralt, fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, però no fou fàcil trobar gent que volgués residir en unes terres tan perilloses i frontereres. Tot i que cal suposar alguns intents d'establiment de terres anteriors, possiblement fracassats, no fou fins el temps del comte Sunyer (911-947) que hi trobem els primers indicis de poblament estable i d'organització del territori. El castell de Montbui, que comprenia els castells sufraganis de Saió i de Tous, consta organitzat el 936. Inicialment el castell de Saió va comptar amb el seu propi terme però finalment, quedarà vinculat al terme de Montbui, d'una forma gairebé immediata.Tanmateix, la vida en aquest sector tant fronterer no resultava fàcil, i fou per això, que el comte Borrell II va infeudar tot el territori de Montbui al bisbe Ató de Vic l'any 970. Una generació més tard el bisbe Òliba va voler endegar definitivament l'organització del territori i per això el 1023 va infeudar els castells de Montbui i de Saió al levita Guillem d'Oló o de Mediona, el mateix que havia impulsat el sector de Calaf a partir del 1015. Aquest infeudament va anar acompanyat d'una tasca de noves construccions i fortificacions. Possiblement entre les seves obres cal destacar l'impuls donat a la construcció definitiva del castell d'Ocelló i de l'església de Sant Pere de Saió (actual Santa Anna). El testament del levita Guillem de Mediona llegava els castells a un dels seus fills. El 1123 la castlania de Montbui havia passat a Berenguer Sendred. L'any 1187 és la data de la primera menció de la casa vescomtat de Cardona com a castlans de Montbui. En aquesta data, concretament, ho era Guillem, fill de Ramon Folc de Cardona, que prestava jurament de fidelitat al bisbe de Vic pels castells de Montbui, Saió i Calaf. TORRAS (1991: 17). El domini episcopal de Vic sobre el castell i el terme de Montbui acaba el 1319. Aquell any, el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia, amb el consentiment de papa, va vendre el domini directe dels castells de Montbui, de Saió, de Tous i de l'Espelt al rei Jaume II, contra el pagament d'una renda anual de 3.000 sous. Al document de venda, el rei prometia no separar mai aquest domini de la corona, però el 1322 el rei el venia el domini d'aquest grup de castells als Cardona, constituint-se en el centre del gran domini cardoní de la baronia d'Òdena. TORRAS (1991: 18). A partir del seu afermament com a senyors de Montbui, ratificat pel rei Pere III l'any 1375, assistim al relatiu distanciament dels Cardona respecte a les qüestions del terme. Aquest fet repercutí en una cada vegada més intensa presència de la família Montbui, convertits en castlans fidels dels castells i dominis de la Conca d'Òdena. El castell de Saió serà infeudat alternativament per les famílies Ocelló i Castellolí. Mentre els primers mantindran una relació de vassallatge amb els Montbui, els Castellolí s'hi enfrontaran, cosa que portarà no pocs problemes en el futur. Com a castell degué ser abandonat als vols del segle XIV. El domini feudal de la casa de Cardona sobre el terme de Montbui es mantingué fins l'any 1633 en que la jurisdicció fou cedida a Bonaventura de Lanuza, descendent dels Montbui. Les ruïnes del castell degueren ser aprofitades durant dècades pels habitants del nucli del Saió com a cantera, extraient la pedra per la construcció de les seves cases. Aquest fet ha de trobar-se entre les causes que han provocat que actualment el castell estigui pràcticament arrasat. D'altra banda, el creixement de la vegetació a sobre de les restes, tampoc no facilita una visió clara del conjunt.</p> | 41.5777500,1.5621600 | 380136 | 4603894 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70590-foto-08250-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70591 | A l'oest del Saió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio | És un terreny conreat | <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> | 08250-12 | El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> | 41.5786900,1.5590600 | 379879 | 4604003 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-15 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 70592 | Ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira | VII-I a.C. | Pateix molta erosió | <p>Tal i com es constatà el novembre del 1984 durant la visita realitzada al jaciment per la realització de la Carta Arqueològica. Aquest jaciment es tracta d'un petit taller de sílex, sense estructura de cap mena. Està situat a un centenar de metres a migdia de ca l'Elvira, a prop de Can Vilaseca i del coll de Guix, en una vinya de terreny molt pedregós i conreu d'ametllers i oliveres. El camp està situat entre ca l'Elvira i el barranc del torrent Feliu. D'una mostra de recollida superficial de 38 peces, és possible esmentar les característiques generals del jaciment: les peces no estaven al seu lloc originari car els treballs de conreu del lloc les havien desplaçades; és una indústria a base de sílex de color gris amb alguna peça amb vetes; el suport és a base de 19 ascles (9 són llevallois), 13 fragments i 6 nuclis; algunes peces presenten concreció calcària i una forta oxidació i deshidratació; no estan rodades; la pàtina hi és present en totes les peces; el 50% de les peces presenten restes de còrtex; quant a la tiponometria del material, cal destacar la longitud, amplada i espessor mitjà dels ascles o esclats és de 24,84 x 7,78mm, i les mides dels fragments són de 25,15 x 21,53 x 9,30 mm. Cal indicar que durant la vista només es va apreciar superficialment uns pocs fragments de ceràmica a torn, bicolor, ibèrica. A prop d'aquest petit taller, a la Fou de cal Milà, també s'apreciaren alguns esquerdills de sílex, però en molt poca quantitat.</p> | 08250-13 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment la casa de ca l'Elvira és més coneguda com Can Josep o can Pineda El jaciment fou descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), el 1973. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven dues peces de ceràmica i 38 de pedra relacionades amb el jaciment</p> | 41.5695900,1.5723000 | 380966 | 4602974 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70592-foto-08250-13-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70593 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-2 | III-I aC | Es troba molt exposat | <p>El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.</p> | 08250-14 | La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.</p> | 41.5799800,1.5555400 | 379588 | 4604151 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70593-foto-08250-14-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70594 | Cal Patufal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patufal | V-I a.C. | S'han fet moviments de terra | <p>Jaciment arqueològic de l'edats dels metalls i restes ibèriques. Cal Patufal El 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià cap estructura. De l'estudi de materials superficials, així com dels que es conserven a l'Arxiu de la secció d'Arqueologia del CECI es pot esmentar l'existència de: Brocals i nanses, així com fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, sense coll, pastes bicolors i compactes. - Un fragment amorf de ceràmica campaniana inclassificable. - Una vora de kalathos decorada amb ratlles de color vermell. També corresponent a un kalathos,, un fragment de vora amb nansa enganxada a la paret de vas i que conserva alguns pigments de pintura vermella. - Fragments de vores de grans gerres de ceràmica feta a torn, També un fragment amorf de ceràmica ibèrica a torn pintada amb dues ratlles paral·leles horitzontals de color vermellós. - Fragment d'una figureta humana masculina, de fang cuit, asseguda a terra, conservada de mig cos en avall i que conserva restes de pigment de color vermell. - Un fragment de pedra de molí rotatori; una peça de basalt, cilindroide i arrodonida a les puntes i polida e una d'elles, d'us desconegut, alguns trossos de destral de basalt, un percutor de sílex i vàries fulles del mateix material. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Un pagès indicà a l'arqueòleg Jordi Enrich Hoja, que realitzava la C.A. l'existència de murs de pedra seca en el subsòl. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica es comprovà que el jaciment havia estat molt modificat. S'havien desfet diversos marges que formaven feixes per convertir-lo en un sol camp, cosa que comportà un gran moviment de terres que sepultà el jaciment, dificultant la seva localització.</p> | 08250-15 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven setze peces de ceràmica i 14 de pedra relacionades amb el jaciment.</p> | 41.5824300,1.5899700 | 382463 | 4604376 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70594-foto-08250-15-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70595 | Camp de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-torra | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1983) Un hipocaust a Santa Margarida de Montbui a Miscel·lània Aqualatensia. Núm. 3. C.E.C.i. pàg. 83-99.</p> | IIIa.C-XII | Són camps conreats | <p>Jaciment arqueològic del Camp de la Torra. L'excavació arqueològica duta a terme l'any 1978 va posar al descobert les estructures d'una vil·la romana. L'indret gaudeix d'unes condicions immillorables per l'existència d'una vila rural romana, amb un terreny adequat per al conreu i fonts proximes. Les estructures aparegudes pertanyien a un sistema típic de calefacció per hipocaust amb construccions annexes de menys importància. El praefurnium de calefacció estava delimitat per dues parets, una exterior de 0,54 m de gruix molt ben construïda i una interior formada per pedres irregulars, sense escairar i sense cap mena d'argamassa, un canal d'un 0,28 metres d'amplada travessava longitudinalment la paret oest del praefurnium. Per un curt i baix passadís, amb forta acumulació de cendres, que donaria pas a l'aire calent, d'uns 150 m de longitud, bastit sense argamassa, amb grans blocs de pedra carrada i altres elements de construcció aprofitats, arribem a un arc disminuït de mig punt de 0,60 m de llum, del qual només en queden les peces de terra cuita arrencada, enclavat en una paret de bona qualitat de 0,65 m d'amplada i opus vittattum que comunica amb una ampla zona, l'hipocaustum, d'uns 6,25 x 3,35 m, subdividida en dues àrees iguals per quatre pilastres, amb paviment de formigó lleugerament inclinat cap a la boca d'alimentació damunt del qual es conserven part del pilars, suspensurae, fets amb peces quadrades de terra cuita, separats per uns 0,35 m, disposats en quadrícula, que aguantarien un paviment superior desaparegut, a fi de donar pas a la calefacció. En el sector més proper a la boca d'alimentació, les suspensurae, en lloc d'estar constituïts a base de pilars de terra cuita, hi havia pedres grolleres superposades o verticals distribuïdes de manera anàrquica. En alguns sectors hi havia acumulada sobre el paviment una capa d'uns 30 cm de pols de cendra, i bocins d'estuc amb decoració geomètrica lineal de color blanc sobre blau, vermell i ocre. A més, en la mateixa cambra de l'hipocaust, recollírem diversos tubs de ceràmica amb forat central i amb un dels seus extrems més obert, en forma de trompeta. A l'interior de l'hipocaust només aparegueren diferents elements de mamposteria. En altres àmbits aparegueren nivells d'un possible lacus destruït i uns canals comunicats per a conducció d'aigua d'uns 0,30 m de mitjana d'amplada i 0,25 m de fondària, arrebossats amb picadís de ceràmica i morter i coberts en algun sector amb tegulae o lloses de pedra. Entre els materials localitzats destaquen: ceràmica ibèrica, ceràmica sudgàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada clara, ceràmica comuna, ceràmica alt-medieval, una agulla de bronze, una fíbula de bronze, una cullera de bronze, dues anelletes de bronze, claus de ferro, restes d'una cadena de ferro, clau de ferro d'un pany i fragments d'escòria de ferro i fragments de soldadura de plom. Possiblement l'element més destacat és el lot de tres monedes de bronze, una de les quals du el distintiu de KESE. ENRICH I HOJA J (1983: 85-91). Cronològicament, l'estudi de materials i llur cronologia, mostren l'existència d'un primer moment romà republicà representat per ceràmiques d'abans de l'Era, amb materials residuals preromans com la ceràmica Campaniana A, la del tipus gris emporità, la de tradició ibèrica i àmfora Dressel 1, a més de la moneda de KESE que corresponen als segles II-I aC. Els estucs de les parets, l'aigua corrent i el sistema de calefacció per hipocaust denoten un cert grau de benestar. Destaca l'absència de sigil·lades aretines i d'hispàniques antigues. El punt àlgid i de més esplendor seria el segle II dC amb persistència fins i tot en el segle III dC. Posteriorment l'estudi ceràmic demostra que la vila seria afectada per la crisi general del segle III fins al punt que deixaria de funcionar com a tal. Posteriorment, en la primera meitat del segle XII dC, el jaciment fou utilitzat, com ens ho indiquen les ceràmiques alt-medievals. ENRICH I HOJA J (1983: 92-93)</p> | 08250-16 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel setembre del 1978 van ser localitzades restes soterrades que afloraven prop d'un camp situat a tocar de la Central Elèctrica de Montbui, on en el curs dels treballs de conreu, la rella del tractor ensopegava i enderrocava parets, a causa de la feble potència de les terres i la degradació natural del terreny. En superfície es recollien restes de paviment opus testaceum, de mamposteria romana, dolium i tegulae. Amb aquests antecedents es realitzà una campanya de salvament a càrrec de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. Entre els més destacats sobresurten dos plats de cuina i taula per servir aliments. Un d'ells realitzat en sigil·lata clara, de 11,5 cm de diàmetre, fet amb una cuita oxidant a torn i el segon d'ells és una ceràmica d'importació africana, de 22,5 cm, de diàmetre fet en cuita oxidant a torn. Una altra de les peces destacades és un gobelet de parets fines i forma globular de 13 cm, de diàmetre x 12 cm d'alçada.</p> | 41.5545900,1.5970300 | 383001 | 4601275 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70595-foto-08250-16-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70596 | La Tossa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa-ii | V-I a.C. | Està en un pendent massa exposat a l'erosió | <p>El Jaciment de la Tossa II. Durant la visita efectuada a aquest jaciment l'any 1984, en el transcurs de la realització de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de ceràmica ibèrica en un pendent orientat a ponent, vessant assolellat del sector anomenat 'el pou' i que probablement procedeix del cim de la Tossa. No es va apreciar l'existència de cap mena d'estructura. Només es van recollir materials molt rodats, com ara fragments de paret d'àmfora ibèrica , un petit fragment amorf de ceràmica campaniana i la vora d'un vas de ceràmica ibèrica feta a torn i de pasta bicolor. En aquest lloc no s'aprecia ceràmica romana. Tot això fa pensar que en diversos sectors del cim de la Tossa hi havia hagut hàbitats ibèrics, ja que també al costat de migdia es poden recollir varis fragments d'aquesta ceràmica, circumstància que s'aprecià quan s'excavà al fons de la cabana alt-medieval de la tossa.</p> | 08250-17 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1975</p> | 41.5560900,1.5807600 | 381647 | 4601464 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70596-foto-08250-17-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70597 | La Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tossa | <p>ENRICH I HOJA Jordi i Joan (1978) Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui Informació arqueològica. Núm. 27-28. Barcelona. Pàgs 75-87.</p> | VIII-XII | El jaciment fou destruït pel pas de la carretera. | <p>Jaciment medieval de La Tossa. Les restes excavades, d'uns 12 m2 d'extensió, mostraven l'existència d'una cabanya, de la qual actualment no queda cap vestigi. Aquesta cabanya es trobava situada en un pendent a migdia del turó de la Tossa, tallada en argila descomposta, prop del conjunt format per l'església, el castell, la cisterna i les restes de muralla del cim de la muntanya. En el moment de la seva excavació restava poca superfície: conservava tres filades d'una paret de pedra seca d'uns 40 cm d'alçada i uns 2 m de llargada, amb un gruix que oscil·lava entre els 40 i els 20 cm, construïda de manera irregular amb pedra calcària sense desbastar. Van ser localitzats també restes d'una llar de foc quasi triangular, tres sitges per a emmagatzemar cereals; i en el paviment, diversos forats que probablement foren emprats per a col·locar-hi uns pilars de fusta per tal de sostenir la coberta. Hom desconeix la forma de la planta, però pot deduir-se que tenia forma rectangular o trapezoïdal. A més es trobaren alguns fragments de ceràmica ibèrica i romana, pertanyent a un poblament anterior, i ceràmica grisa medieval, que fou estudiada especialment. En l'estudi estratigràfic s'identificaren set estrats distints: el número IV era format per una capa molt definida de materials d'un incendi, amb restes carbonoses i cendroses, fragments de bigues de fusta carbonitzades i una paret de pedra seca afectada el foc; l'estrat V, d'habitacle, era constituït per cendres de la llar i ceràmica grisa dels segles XI la primera meitat del XIII; les capes anteriors eren de remocions posteriors; l'estrat VI es caracteritzava per una argila blanquinosa, estèril arqueològicament, que s'ha interpretat com un moment d'abandó de la cabanya i , per tant, que separa les dues fases en que fou habitada; a l'estrat VII, el més antic, va aparèixer una certa acumulació de cendres i restes carbonoses amb ceràmica del segle X i la primera meitat de l'XI, a més d'ossos de diversos animals. Tots aquests materials eren dipositats directament sobre la terra verge, amb les restes de les llars, sitges i els clots ja esmentats.Si comparem les dades històriques documentals de la Tossa de Montbui amb els resultats de la recerca arqueològica apreciarem una certa coincidència. Efectivament, la datació de la ceràmica grisa alt-medieval indica dues etapes distintes, separades per l'estrat VI d'abandonament. Així doncs, a datació grosso modo d'aquest fons de cabanya va des de la segona meitat del segle X fins a la primera meitat del XII amb diversos moments d'abandonament. Tot això fa pensar que es tracta de les restes d'un habitacle rudimentari pertanyent a l'etapa de repoblament de es terres catalanes, on uns camperols devien viure, en un determinat moment, a l'empara d'unes febles muralles, de la torre de defensa, i subjectes a les característiques pròpies del terreny. ENRICH J-ENRICH J (1978: 75-87)</p> | 08250-18 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'any 1976, durant els treballs de construcció de la carretera que puja al cim de la Tossa de Montbui, i en un terraplè de marge esquerre de darrer revolt pronunciat, van aparèixer restes de ceràmica grisa medieval. La construcció de la carretera d'accés al cim de la Tossa l'any 1976 va provocar gairebé la destrucció total del jaciment. Entre els mesos de gener i febrer del 1977 es va practicar una recerca arqueològica per tal de recuperar la poca informació que hi restava com a conseqüència de la construcció de la carretera. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984 es pogué observar que ja no quedava cap resta i havia estat pràcticament destruït</p> | 41.5549500,1.5805300 | 381626 | 4601338 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70597-foto-08250-18-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70598 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo | I-V | En mal estat | <p>Jaciment romà . L'octubre de 1984, al llarg de la realització de la Carta Arqueològica no es va localitzar cap estructura arquitectònica. És possible afirmar però, que a més d'un lloc d'hàbitat també hi havia una necròpolis, ja que en el camp va ser localitzats ossos humans trencats. Devia ser la necròpolis de la vil·la romana del Pla de la Torre, amés d'un lloc habitat a període alt imperi. De l'estudi de materials superficials es pot apreciar l'existència de: Fragments de tegula, imbrex, dolium, pedres de molí circular, fragments d'opus testaceum. Un petit fragment de ceràmica « sigil·lada » hispànica inclassificable. Fragments d'olla de ceràmica de cuina, romana, de pasta grollera i porosa d'aspecte descuidat i de pasta de color gris fosc. Fragments de parets d'àmfores tipus romà amb abundant desgreixant que no donen orientació sobre la forma. Fragment d'una vora de terra sigil·lada clara A forma Lamboglia 8 (segle III dC ), de la segona etapa); del mateix tipus ceràmic, fragment d'una vora d'una peça forma 22ª de Lamboglia (primera meitat del segle III dC) i també un fragment d'una vora forma 41 Pallarés (primera meitat del segle III dC). Fragment d'una vora de terra sigill·lada clara C de la forma Lamboglia 40 (segle III dC). Fragment d'una vora d'un bol de parets fines i arenoses, forma 34 de M. Vegas. Fragment d'una peça de vora aplicada del tipus 5 de M. Vegas, de fons estriat. Dels materials recollits en superfície cal afegir els següents: Fragment de carena i part inferior de la vora d'un plat de sigil·lada africana D, que pot correspondre a la forma Hayes 58 o a la 59. Producció D1.Vora de sigil·lada africana D de la forma Hayes 61B- Deneauve 1972. Producció D. Fons de sigil·lada africana D, corresponent a es formes antigues de la producció D (Hayes 58 a 64). Producció D1 (segle IV a primera meitat del V dC). Fragment de fons de plat de « sigil·lada africana D, corresponent a una forma Hayes 67 o I 76. Producció D1 L'existència d'aquests materials permet assegurar la pervivència d'algun tipus d'hàbitat fins a finals del segle IV o principis del segle V.</p> | 08250-19 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment comprovat i confirmat per membres de la secció d'Arqueologia del CECI</p> | 41.5586100,1.6035700 | 383554 | 4601713 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70598-foto-08250-19-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70599 | La Mallola, núm. 24 de la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallola-num-24-de-la | V-I a.C. | Molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic Núm. 24 de la Mallola. Els materials recollits a la parcel·la número 24 de la urbanització La Mallola format per uns pocs fragments de ceràmica oxidada ibèrica 'dolium' i un petit fragment informe de 'sigil·lata' hispànica. La majoria dels materials estan molt erosionats, essent possible que no es trobin en el seu lloc originari, sinó que el nucli estigui en una de les parcel·les més altes, ja que aquesta està situada al peu del turó. Aquesta hipòtesi, però, no s'ha pogut comprovar ja que la majoria de les parcel·les estan vallades.</p> | 08250-20 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Estació descoberta pels membres de la secció Arqueològica del CECI l'any 1989</p> | 41.5822700,1.5638300 | 380284 | 4604394 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70599-foto-08250-20-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 80|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70600 | Can Juvé, prop de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juve-prop-de-la-masia | III-I a.C. | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment ibèric anomenat Prop de la Masia de Can Juvé. L'octubre del 1984, durant la prospecció superficial efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però es constatà la presència de varis fragments de ceràmica ibèrica i altres materials: Fragments escampats de pedres de molí de granit, encastat en els marges de conreu. Fragments de vores d'àmfores ibèriques de a costa catalana, pastes bicolors de bona cuita. Fragments d'àmfora ibèrica de pasta sorrenca - Vora d'un vas a torn tipus 'kalathos' - Vora d'una gran gerra de ceràmica ibèrica feta a torn, de pasta bicolor, ben depurada, dura i compacta - Fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica, cuita poc acurada, parets gruixudes i fons pla. Un fragment està decorat amb un cordó horitzontal en relleu amb impressions digitals. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. L'any 1991 durant la revisió de la CA., en el turó que hi ha per sobre del jaciment es varen localitzar algunes ascles i esquerdills de sílex sense retocs i molt patinats, els quals podien pertànyer a un petit taller de sílex.</p> | 08250-21 | El Saió (Masia de Can Juvé 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI), l'any 1965</p> | 41.5702100,1.5816600 | 381748 | 4603030 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70600-foto-08250-21-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/