Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70651 | Làpida sepulcral del panteó dels comtes de Plasència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-sepulcral-del-panteo-dels-comtes-de-plasencia | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | Molt reformada | <p>Làpida sepulcral situada al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés, en l'interior de la nau central de l'església de Santa Margarida de Montbui. La làpida cobreix una tomba o cripta en forma de creu grega. El centre es troba format per un cub de 280 cm d'amplada i els braços de la creu fan 115 cm de fons per 200 cm de llargada. La làpida és realitzada en pedra i es troba esculpida amb elements decoratius diversos. La làpida es troba formada en realitat per tres lloses rectangulars disposades una al costat de l'altre, que contenen inscripcions commemoratives sobre diferents membres de la família, entre ells Josep Lanuza i Rocabertí. Les tres lloses es troben envoltades cadascuna per un marc decorat amb elements florals i vegetals. A l'hora, les tres es troben encabides en un altre marc decorat amb un alt relleu, que conté diversos quadres on es poden distingir els atributs heràldics de la casa comtal de Plasència i d'altres elements ornamentals al·legòrics de la seva condició militar i nobiliària. S'aprecien dos dels quadres decorats amb pedrenyals i escopetes, un altre amb escenes rurals pageses i una altre amb la representació un rostre.</p> | 08250-72 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El sepulcre familiar dels comtes de Plasència a l'església de Santa Margarida de Montbui manté estreta relació amb la presència de la residència senyorial de la família a l'altre costat de la Plaça Major del poble, coneguda també com a Casa Gran. La família dels comtes de Plasència es trobava formada pels descendents de les nissagues de Montbui, originaris del terme, que a mitjans del segle XVI s'entroncaren amb la família nobiliària originària d'Aragó dels Lanuza. L'entroncament de famílies catalanes ennoblides amb nissagues nobles d'altres regnes peninsulars és un fet molt comú al llarg d'aquest segle. En aquest cas concret, es produí mitjançant el casament de Claudi de Lanuza amb Anna de Montbui, hereva de les possessions dels Montbui. El seu fill i successor fou Claudi Lanuza i Montbui, que el 1551 es casava amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgava a la branca aragonesa de la família el títol de comtes de Plasència. El 1643 el títol passava a la branca catalana en esgotar-se la línia familiar aragonesa. Els segles XVII i XVIII els comtes de Plasència tingueren una gran presència i protagonisme sobre les terres del terme de Montbui construint un casal senyorial a la plaça de la vila, davant de l'església, que serví de residència familiar en les seves estades a Montbui. La tomba va ser construïda a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència, possiblement a finals del segle XVII, i serví de sepultura a diversos membres de la família, que foren enterrats al panteó familiar. Hi figuren entre d'altres membres: Gerónima de Lanuza de Perellós i Vilarig morta el 27 de juny de 1679, Gertrudis d'Homs i de Vilanova, morta el 4 de juliol de 1682, Maria de Lanuza i d'Homs, morta el 10 de juliol de 1719, Antoni de Lanuza i d'Homs, mort el 4 d'agost de 1731, Bonaventura de Lanuza i d'Homs, degà de la catedral de Tarragona, mort el 4 d'agost de 1743, i Josep Lanuza i Monbuí Vilarig, comte de Plasència, vescomte de Rueda i Perellós i senyor de Ceret, mort el 13 de desembre de 1688. Existeix constància documental que la tomba fou profanada en dues ocasions: durant la guerra del Francès, i l'any 1936, quan fou espoliada tota l'església.</p> | 41.5565100,1.6050600 | 383674 | 4601477 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70651-foto-08250-72-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Part de la làpida es troba sota l'actual altar major de l'església. Durant la darrera reforma de l'església-l'any 1956- no es respectà l'espai de la llosa i el pedestal fou col·locat a sobre. | 96|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70652 | Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-montbui | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. MARTINELL C (1934) Un altar i un crucifix de l'escultor Sunyer. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31. Igualada. Pàg. 105-107. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII | <p>L'Església Parroquial de Santa Margarida de Montbui fou construïda el 1614 prop de l'antiga església de Santa Coloma, a la qual substituí. Es tracta d'un edifici de planta basilical i nau única coberta a dues aigües, que manté l'orientació tradicional de les esglésies amb la capçalera situada a l'est i l'entrada a l'oest. La façana principal es troba orientada a ponent i manca totalment de decoració pictòrica o escultòrica, a excepció del portal d'accés. Un portal rematat a la part superior amb un arc escarser format per dovelles de mida mitjana i brancals formats també per carreus de mides diferents que sobresurten de l'arrebossat de la façana. Sobre la dovella central del porta es llegeix: en 1606 ce feu la iglesia/se muda lo portal en 1818. La façana nord compta amb l'obertura de tres petits rosetons a la part superior del mur, que es corresponent interiorment amb tres capelles laterals, i que proporcionen la il·luminació interior a l'església. Respecte a la façana nord, encara són visibles sota l'arrebossat del que devia ser el portal principal d'accés a l'edifici, i que fou tapiat el 1818, moment en el qual fou traslladat a la façana de ponent. Sobre les restes d'aquest antic portal s'aprecia la llinda amb la llegenda: sindicat agrícola. Aigües Bones de Montbui, molt esborrada, i que roman com a testimoni dels aldarulls del 1936. A nivell d'absis, destaquen dues obertures ogivals, que ocupen pràcticament tota la superfície dels murs nord i sud de l'absis. Com a element decoratiu, es troben reforçades amb maó que combina dues tonalitats cromàtiques. Com a fita visual destaca la presència del campanar, afegit el 1731 al cantó sud-oest de l'edifici. Es tracta d'un campanar de base quadrangular. A l'alçada del carener de l'edifici, dues motllures exteriors permeten el pas de la base quadrangular al cos octogonal amb el qual es perllonga. Aquest tambor octogonal superior es decora amb un seguit de finestrals cecs emmarcats amb arcs de mig punt. A nivell constructiu, es distingeixen clarament dues tipologies. Mentre que la base quadrangular del cos s'ha construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran; el tambor octogonal del cos es troba construït amb carreus de mida mitjana ben treballats i disposats en fileres ordenades. Interiorment es tracta d'una església d'una sola nau amb tres altars laterals a cada cantó, presbiteri i cor. Al cantó de migdia les capelles es troben dedicats als Sant Crist, al Roser i a Sant Josep. Al cantó nord hi trobem el baptisteri, la capella de sant Maure i la del Sagrat Cor. L'advocació a aquestes capelles és posterior a la reforma del 1956. A nivell d'imatgeria destaca l'altar i imatges de la capella del Roser. Es tracta de l'antic altar major de la Tossa, i d'una talla del Roser del segle XVIII salvada de la destrucció de la guerra. A la capella de Sant Josep, l 'única que conserva la seva advocació original, destaca l'oli de la mort de Sant Josep, també del segle XVIII. També cal tenir en compte el trifori, un element poc habitual a les esglésies d'aquestes dimensions. El presbiteri és elevat amb quatre graons per sobre de la resta del sòl de l'església. Al terra del presbiteri, arran de les escales d'accés hi ha excavada la cripta dels comtes de Plasència en forma de creu grega. Tot l'interior de l'església ha estat arrebossat i pintat en un color clar on ressalten motllures daurades que recorren el tram superior com si fos un fris. Amb tot, part d'aquest cromatisme és fruit de la reforma posterior a la Guerra Civil, ja que a les fotografies antigues pot apreciar-se la pedra vista. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'una coberta interior formada per voltes d'aresta a la nau central i per una volta estrellada a l'absis de gran bellesa i perfecció. Les claus de volta, actualment pintades, també són les originals, destacant la de l'altar, amb la figura de santa Margarida.</p> | 08250-73 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui substituí la desapareguda església de Santa Coloma de Montbui, al voltant de la qual s'havia desenvolupat el nucli urbà de Montbui, conegut actualment com a nucli antic de Santa Margarida. L'anàlisi detallat de la documentació medieval dóna a entendre que l'antiga església de Santa Coloma estaria construïda en un indret proper, potser a tocar el carrer Major. L'església de Santa Margarida fou al seu moment, doncs, una construcció de nova planta, sense comptar amb les restes de l'antiga església a sota. L'inici de la construcció del temple de Santa Margarida pot datar-se del 15 de març del 1600 TORRAS (1991: 27) amb la solemne col·locació de la primera pedra. Aparentment les obres es perllongaren per espai de set anys, ja que en les dovelles de pedra de la porta d'entrada hi ha esculpida la inscripció en 1606 ce feu la iglesia. No adquirí la categoria parroquial fins l'any 1614 substituint l'antiga església de Santa Maria de la Tossa. La construcció del nou temple es troba en estreta relació amb una etapa de considerable desenvolupament demogràfic i urbanístic del poble, producte d'una bona conjuntura econòmica i social. Com es pot apreciar, l'església de Santa Margarida substituïa l'antiga església de Santa Coloma, que presumiblement havia quedat petita, i l'església parroquial de Santa Maria. Aquest fet ha estat interpretat com una consolidació del nucli poblacional de Santa Margarida i la potenciació d'aquest per part dels senyors de Montbui, en detriment del turó de la Tossa, que restaria abandonat. L'aposta de la família per la nova església i residència al poble es completà amb l'elecció d'aquesta com a lloc pels enterraments familiars i la construcció d'una cripta mortuòria a iniciativa de Josep Lanuza i Rocabertí, comte de Plasència a finals del segle XVII, i que es localitza sota les escales del presbiteri. Posteriorment se li han conegut diverses obres que han ajudat a dotar-la de la seva fisonomia actual. En concret, el 1731 es té notícia de l'afegit de l'actual campanar de planta octogonal. L'any 1800 el campanar fou dotat d'un rellotge mecànic, construït pel manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. Interiorment l'ornamentació es va completar al segle XVIII amb la fàbrica d'un gran retaule barroc, que fou encarregat el 1722 a l'escultor manresà Josep Sunyer, i que fou lamentablement destruït el 1936. L'any 1818 fou realitzada una reforma al portal d'accés a l'església, fins llavors amb sortida a la Plaça Major, el qual fou tapiat obrint-ne un de nou al final del temple encara en ús. Sobre les dovelles de la porta del portal nou fou esculpida la inscripció: ce mudà la porta en 1818. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va sofrir diversos saquejos i destruccions i fou utilitzada com a seu del sindicat agrícola, cosa que encara es reflecteix en les restes d'una retolació existent a la façana nord de l'església, de cara a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 1600 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70652-foto-08250-73-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal dir que la patrona de l'església de Santa Margarida (segons la tradició) és la santa que domina el diable i els monstres infernals i per això es veu representada amb un drac sota els peus. També es veu esculpida la figura d'un drac en una de les claus de volta esculturades. La tradició popular atribueix el canvi de titularitat de l'església, de Santa Coloma a Santa Margarida, al patronatge exercit per una de les dones membres de la família Lanuza, anomenada Margarida, que hauria pagat l'altar major de l'església a canvi de l'advocació de la santa. Aquesta tradició no ha pogut ser contrastada documentalment. ALVAREZ (1986: 15) Deixant de banda la descripció dels elements arquitectònics i escultòrics de l'església encara avui conservats, els components ornamentals més valuosos del temple foren al seu dia els retaules barrocs dedicats a Sant Isidre i el Crist crucificat, ambdues obres de l'escultor manresà Josep Sunyer, autor juntament amb Josep Moragues de retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada. El contracte de les obres data del 11 de gener del 1722 i permet conèixer els detalls. TORRAS (1991: 44). Ambdues obres foren destruïdes el 1936, restant només els clixés conservats a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la glossa estilística que en feu l'escultor Cesar Martinell l'any 1934. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70653 | Nom d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nom-daigues-bones-de-montbui | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Al mur lateral de l'església parròquia de Santa Margarida de Montbui, situat a sobre d'una antiga porta tapiada es llegeix el rètol amb la següent inscripció: SINDICAT AGRICOLA, Aigües Bones de Montbui. Aquest rètol es troba pintat en lletres blanques que destaquen sobre un fons blavós, insertat sobre un fragment de ciment rectangular que s'encasta a la paret de l'església. Aquesta resta és l'únic testimoni conservat al poble del que fou el nom atorgat al poble durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08250-74 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'església parroquial de Santa Margarida de Montbui fou confiscada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i convertida en la seu del Sindicat Agrícola de Montbui. Al mur del temple fou oberta una porta sobre la qual es situà el rètol que actualment es conserva.</p> | 41.5565900,1.6051000 | 383678 | 4601486 | 1936 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70653-foto-08250-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70654 | Castell de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-tossa-de-montbui | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 CASTELLÀ Gabriel (1934) 'La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XVII | <p>Les restes actuals es troben formades per una construcció de planta rectangular amb els angles arrodonits, d'uns 12 metres d'amplada per 17 metres de llargada i uns 7 metres d'alçada. Els paraments externs configurats per uns murs d'uns 2 metres de gruix, han estat obrats en gran part amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra tan sols desbastats, i units amb morter de calç. Com a característica destacable, cal fer esment de la presència de filades d'opus spicatum a la part inferior de la construcció, mentre que a les fileres de la part superior, es presenten molt més ordenades i regulars, i corresponen sens dubte, a una ampliació efectuada poc després. La façana principal de l'edifici es troba encarada a l'est, mirant vers l'església de Santa Maria. Destaca la presència d'un portal d'accés a nivell de planta baixa. Es tracta d'una obertura contemporània, que substituí la porta original del castell enlairada a nivell de primer pis, ara desclosa a manera de finestral. A més a més destaca a nivell de planta baixa, quasi bé arran de terra, destaca una altra obertura en forma de finestró. Totes les obertures són acabades en arcs de mig punt, refets en les restauracions, com també ho són cadascuna de les finestres distribuïdes a cada façana. A la façana de ponent, destaca la presència d'una altra porta, que no té res a veure amb les anteriors. A nivell constructiu s'aprecien clarament dues etapes. Una primera corresponent a la part inferior de l'edifici, i una segona corresponent a les darreres filades. L'any 1974 fou restaurat pel Patronat de la Muntanya de Tossa. A la part restaurada s'hi van habilitar dues sales, on s'exposa una col·lecció d'eines del camp i documentació referent a l'indret, i una sala per diversos actes. Cal suposar que inicialment aquesta construcció era dividida en diversos compartiments separats per trespols de fusta, tal i com ho demostren els forats que resten a les parets per encabir-hi les bigues dels empostissats. Ateses les modificacions introduïdes en les restauracions, interiorment ara s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblada en un rebedor i una sala coberta per una volta de pedra de mig punt amb una obertura situada al centre. El nivell superior immediat, parcialment malmès, ja no conté res més, llevat de les parets que tanquen l'estança.</p> | 08250-75 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del castell de la Tossa es troben estretament relacionats amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és un document de compravenda de terres del 936. No es descarta del tot que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Des de l'any 1166 es té notícia de la presència de la família Montbui com a castlans del castell, ja sigui sota el domini del bisbe de Vic com del comte de Cardona, que s'atribuí el mer imperi des del 1187. Cal pensar que el castell de Montbui estigué en actiu de manera constant fins als segles XII-XIII, moment a partir del qual els Montbui anirien desplaçant el seu lloc de residència al pla, concretament a la domus o Casa Gran situada al nucli antic de Santa Margarida de Montbui. En el transcurs del segle XV el poble s'havia convertit en el centre del domini feudal, en lloc del castell. Així el 1444, Joan Berenguer de Montbui s'identificava com a senyor del lloc de Santa Coloma de Montbui, expressió que demostra que el poble havia assimilat la capitalitat jurisdiccional i el lloc de residència habitual del baró. Tot i la possible utilització esporàdica de la fortalesa en moments de guerra i enfrontament, la influència de l'edifici anà decaient i fou només mantinguda per la presència de la veïna parròquia de Santa Maria de la Tossa fins el 1614. Desprès de segles d'abandonament, el 1954 es va crear l'Associació d'Amics de la tossa, format per Mossèn Francesc Espinalt i Garriga, rector de Montbui i altres persones interessades en el tema. Aquesta entitat es va mobilitzar per recuperar el patrimoni aconseguint el suport de les administracions, especialment de la Diputació de Barcelona. El 1956 es va crear el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que va comprar els terrenys que envoltaven l'església de Santa Maria i aconseguria l'obertura de la carretera que porta a dalt de la Tossa. L'any 1967 es consolidà el castell i es deixà obert com a sala d'exposicions. L'any 1994 el Patronat es va constituir legalment en la Fundació Tossa de Montbui. L'any 2004, per tal de gestionar millor les necessitats del conjunt es va constituir el Consorci de la Tossa de Montbui format per l'Ajuntament de Montbui i la Fundació.</p> | 41.5551900,1.5798300 | 381568 | 4601365 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70654-foto-08250-75-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70655 | Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | X-XI | <p>Església de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per tres absis semicirculars coberts amb voltes d'un quart d'esfera, que s'obren directament a aquestes naus, sense la interposició de cap arcada ni ressalt que faci la degradació entre aquests cossos d'edifici. Exteriorment l'edifici mostra una coberta a dues vessants amb lloses, que s'escampen per les teulades dels absis i formen filades concèntriques. Interiorment les naus es cobreixen amb volta. Cal destacar però, que les voltes de les naus són molt irregulars al llarg del seu recorregut, i segons el tram que ocupen adopten diferents perfils, que poden oscil·lar des d'un arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en segons quins trams en un arc de ferradura. Totes les voltes conserven perfectament les empremtes dels encanyissats de la cintra. Interiorment, les naus són separades per sis arcades de mig punt que es recolzen sobre columnes. Entre l'arc la columna s'interposen capitells tronco piramidals d'angles arrodonits, totalment llisos. A la capella del Roser es conserven les làpides sepulcrals de les antigues famílies de les cases Alemany i Vilaseca, dues de les masies més importants del terme. Es tracta de làpides que cobreixen vasos sepulcrals datats el 1705. El de la casa Alemany compta amb una decoració feta amb una calavera i ossos creuats. La il·luminació de l'església es realitza a través de finestres de doble esqueixada, coronades per arcs de mig punt, adovellats amb pedra tosca, i distribuïdes en nombre de quatre a la façana sud, dues a la nord, i una al centre de cada absis. El mur de ponent només compta amb una finestra cruciforme. La porta d'accés, oberta a la façana sud de l'edifici, correspon a una reforma efectuada al segle XVI, on aprofita l'obertura original. Es tracta d'un portal simple format per un gran arc de mig punt, format per grans dovelles, que es recolzen sobre impostes ornades amb motius geomètrics, possiblement aprofitades del portal alt-medieval. En contrast amb els murs de la nau, que són totalment llisos, la capçalera es mostra carregada de motius decoratius d'estil llombard, que es distribueixen al llarg dels tres absis en forma d'arcuacions cegues entre lesenes, fetes també amb pedra tosca, i repartides per parelles, llevat del compartiment central de l'absis principal, que en té tres. Les façanes de la nau compten amb contraforts atalussats, i amb l'afegit d'una capella moderna dedicada al Roser que s'adossa al mur nord, i que d'altra banda, és l'única ampliació que afecta la simplicitat estructural de l'edifici. L'element més airós de l'església és el campanar d'espadanya de dues obertures, erigit posteriorment sobre el mur de ponent.</p> | 08250-76 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El poblament actual del terme de Montbui té els seus orígens a l'alta edat mitjana, i està estretament lligat amb el procés de conquesta i repoblació de les terres de la Catalunya central, i concretament la conca d'Òdena, per part dels comtes catalans. Tot el sector de l'Anoia fou aprisiat teòricament per Guifré el Pilós i posseït pels seus successors, tot i que es tractà d'una ocupació molt precària. Els primers testimonis sobre el poblament alt-medieval de Montbui s'han de situar al segle X, si bé no pot ser descartada amb anterioritat la presència de grups de pagesos empesos per la necessitat de terres, amb caràcter esporàdic. La troballa d'un fons de cabana al sector de la Tossa així ho confirma. De fet, el primer document en el qual s'esmenta el terme de Montbui, és una compravenda de terres de l'any 936. No es descarta que contemporàniament a aquesta primitiva colonització agrària del territori hagués existit alguna fortificació rudimentària al cim de la Tossa, però no es tenen notícies de cap consagració eclesiàstica. L'any 960 el comte de Barcelona Borrell II atorgà els actuals termes de Montbui i Tous, situats llavors als confins del comtat d'Osona, al bisbe Ató de Vic. Ell i el seu successor Froià (972-995) promogueren la iniciativa repobladora de la zona. Fou precisament el bisbe Froià a qui s'atribueix la iniciativa de la construcció del castell de Montbui i de l'església de Santa Maria de la Tossa. Església i castell sofriren greument els avatars de les ràtzies musulmanes entre el 985 i el 1003, que devastà la comarca i possiblement també el conjunt defensiu de la Tossa. Els testimonis sobre la represa d'activitats a l'àrea de Montbui cal situar-los després de les diverses expedicions catalanes organitzades pel comte Ramon Borrell al califat de Còrdova entre els anys 1010 i 1018. El 1023 el bisbe Oliba de Vic infeudà els termes dels castells de Montbui, Saió i Tous a Guillem d'Oló o de Mediona. En l'acte de donació se li imposava l'obligació de repoblar els territoris i reconstruir els castells i temples. Cal suposar que al moment del seu testament, datat el 1032, aquests ja estaven reconstruïts. Alguns autors distingeixen dues etapes constructives força immediates, amb alguns remodelatge posteriors que no alteren substancialment les primitives estructures. La primera etapa la situen cap a finals del segle X, quan s'hauria aixecat el cos format per les tres naus. Històricament aquesta primera etapa es correspon al període del bisbe Froià. La segona etapa constructiva tindria lloc al primer terç del segle XI, quan s'hauria aixecat l'absis, amb característiques estilístiques clarament influenciades pel romànic llombard. Històricament aquesta etapa es correspondria a la reconstrucció del conjunt de la Tossa efectuada per Guillem Mediona entre el 1023 i el 1032. No obstant això, sembla imposar-se la idea que considera que tota l'obra respon a un projecte unitari fet a començaments del segle XI a instàncies de Guillem de Mediona. El que sí resulta clara és l'ampliació i modificació d'estructures que tingué lloc al segle XVI, obrint-se la capella al mur septentrional dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta modificació, si bé no representà una fet irreversible de l'estètica interior del temple, alterà durant segles la disposició origina dels elements de culte: dels dos primers arcs, se'n feu un de sol per banda, es posà la sagristia paredada a l'absis de la dreta i per simetria l'absis de l'esquerra restà tapat amb un retaule i un altar dedicat a sant Isidre. A l'altra banda de l'església, un decantament de la paret encarada a migdia féu que s'hi hagués d'afegir un contrafort exterior per reforçar-la. La construcció d'un campanar d'espadanya a la banda de ponent, en substitució d'un anterior que devia recaure sobre l'entrada del presbiteri, obligà a reforçar la paret del fons de l'església, doblant-ne l'amplada. Una escala desapareguda fa pocs anys, permetia l'accés al cloquer i a la coberta de l'església.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70655-foto-08250-76-3.jpg | Inexistent | Romànic|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. Si bé es va poder escapar relativament dels excessos del barroc, en èpoques més recents les parets interiors foren enguixades i les columnes, capitells i basaments de pedra arrebossats de morter i guix, en forma d'unes pilastres d'aspecte matusser, que amagaren qualsevol traça de pintura romànica que hagués pogut existir. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà el cementiri. A partir d'aquesta data les construccions del cim de la Tossa entraren en un llarg període d'abandó fins que el 1954 es constituí el Patronat de restauració de la Tossa de Montbui, filial del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Aquesta entitat, juntament amb la Diputació de Barcelona, emprengueren la tasca de restauració del temple, començant per l'eliminació dels altars afegits i les capes de guix que cobrien pilastres i parets, així com la renovació de la teulada i altres elements estructurals. El temple fou novament obert el 1961 i reconsagrat per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. TORRAS (1991 : 43) Actualment tenen lloc tres grans celebracions al llarg de l'any: La missa que acompanya a l'acte de Benedicció del terme al mes de maig. La celebració de Roser, també al mes de maig i la Festa de la Natura, celebrada el darrer diumenge del mes d'octubre. | 92|91 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70656 | Beneidor de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneidor-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Situat a l'entorn de La Tossa, és un magnífic mirador de la Conca d'Òdena i de la comarca de l'Anoia en general. Actualment es tracta d'un espai d'uns 50 m2 situat al sector nord i sobre elevat, dins de la mola de la Tossa. Tot i tractar-se d'un lloc net de vegetació, no compta amb cap delimitació ni barrera de caràcter arquitectònic que marqui el perímetre de l'indret. Com a elements destacables que indiquen la presència d'aquest espai, actualment es localitzen un seguit de fites de pedra troncocòniques d'uns 35 dm d'alçada, una columna de ciment enclavada sobre una base quadrangular de ciment, i una estructura similar a un banc de ciment. També destaca la presència d'una creu de ciment, al sector més elevat del beneïdor, que es recolza sobre una base trapezoïdal de ciment, formant un únic bloc.</p> | 08250-77 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La festa de la benedicció del terme es feia tradicionalment el dia 3 de maig. Hi pujaven veïns de tot el terme. Des del nucli antic de Santa Margarida es pujava en processó resant pel camí de les Costes. Un cop al cim es feia una missa a l'església i desprès a la plaça del davant s'esmorzava. Des del beneïdor es feia la benedicció del terme i desprès es baixava pel camí de la Serreta. Mentre s'anava baixant, el campaner anava tocant les campanes de l'església de la Tossa per anunciar que es baixava. Un cop s'arribava al poble, a l'entrada es col·locava una creu i es resava, i finalment es feia una altra missa a Santa Margarida. A la dècada del 1980 es va deixar de celebrar. Tradicionalment no hi havia cap element que marqués aquest indret. La creu actual i les fites que delimiten l'espai foren implantades aquestes darreres dècades.</p> | 41.5561600,1.5810200 | 381669 | 4601471 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70656-foto-08250-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70657 | Fons d'imatges de la Fundació Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-fundacio-tossa-de-montbui | XX | <p>El fons d'Imatges de la Fundació La Tossa, de Santa Margarida de Montbui, es troba format per un conjunt de 914 fotografies inventariades més una aportació recent de 70 fotografies de diversa cronologia. En total formen un fons d'unes 1.000 imatges. Tot el conjunt es troba dipositat en dues capses d'arxivadors a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN). Cronològicament el fons s'estén entre la dècada del 1930 fins a la del 1980. El material del fons és bàsicament paper, a excepció de les fotografies classificades entre la 540 i la 572 en que només es conserven els negatius. Es tracta d'un fons on es barregen fotografies de qualitat artística i professional amb d'altres de caire més domèstic i familiar. La temàtica general és el conjunt monumental de la Tossa: interiors i exteriors de l'església, obres de restauració, el Castell, el turó etc. En ocasions aquest serveix de fons en fotografies centrades en activitats de caràcter lúdic i religiós: aplecs, misses, benediccions, inauguracions, trobades familiars etc. Algunes de les fotografies són obra de Salvador Masachs, fotògraf oficial de premsa de l'agència EFE , la gran majoria però, especialment aquelles que reflecteixen actes festius, semblen d'autors no professionals. Una altra de les temàtiques observades és la de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, que és objecte específic d'un petit grup de 3 fotografies (núm. 266-268) i que són obra de l'estudi de fotografia Paco d'Igualada</p> | 08250-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia (Pl. De la Creu, 18 -Cal Maco- 08700 Igualada) | <p>El fons és propietat de l'Associació Amics la Tossa que té com a eix central l'interés pel conjunt monumental de l'església i el Castell de la Tossa. Es tracta en la seva major part de fotografies efectuades pels mateixos membres de l'associació en moments de reunió o en excursions espontànies. Aquest fons es trobava en mans del president de l'entitat fins a la seva mort en la dècada del 1990. A començaments del segle XXI el fons fou entregat en dipòsit a l'ACAN on fou degudament classificat i arxivat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès del fons radica en l'extensa informació que aporta sobre el conjunt monumental de la Tossa: Castell i església especialment, i que permeten una retrospectiva de l'evolució arquitectònica molt completa, des de la situació del conjunt en les dècades del 1930-1940, les obres de restauració i el resultat final. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70658 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-4 | XIV-XIX | <p>El fons documental conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic es troba format bàsicament per visites pastorals realitzades pel delegat del Bisbe de Vic a la parròquia de Santa Margarida de Montbui. L'àmbit cronològic és molt extens, i abraça des del 1331 fins el 1856. Cal pensar que fins el 1600 les visites es corresponen a l'església de Santa Coloma i a partir d'aquesta data a la nova església parroquial de Santa Margarida. Alguns dels volums han d'incloure notícies sobre l'església de Santa Maria del Castell, que figurava com a sufragània, així com de les esglésies de Sant Pere i Santa Anna del Saió, també sufragànies de la parroquial.</p> | 08250-79 | Bisbat de Vic (C/Santa Maria, 1 08500 Vic) | <p>Les visites pastorals són el recull informatiu que el visitador o delegat del Bisbe de Vic realitzava a totes les seves parròquies periòdicament. Les primeres visites pastorals daten del segle XIV, i la informació que aporten es troba sobre tot relacionada amb la vida espiritual dels feligresos i dels mossens que atenien les esglésies. A partir del segle XVII, coincidint amb l'aplicació del Concili de Trento, la informació es centra més a la situació material dels edificis de les esglésies i capelles sufragànies, al manteniment dels edificis de la rectoria i el cementiri, i al compliment de la normativa amb els llibres de registres parroquials (baptismes, casaments, defuncions etc..). La informació que aporten és de vital importància històrica per conèixer la vida espiritual de la parròquia i l'evolució constructiva dels temples.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70659 | Fons documental de l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-laca | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XV-XX | <p>A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserven dos fons documentals directament relacionats amb el municipi de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un fons notarial i d'un fons d'hisenda pública que inclou amillaraments. A continuació es detalla la documentació que inclouen: Fons notarial: La major part de la documentació correspon als notaris d'Igualada, especialment dels segles XVI i XVII. Fons Hisenda pública: el fons reuneix documentació produïda per les oficines provincials de l'hisenda pública (Administracions, Comptadories, Tresoreries..) anteriors a la creació de les Delegacions provincials (1881). La documentació és de tipus fiscal, contable i cadastral, i es refereix a la gestió de tributs i a la gestió de propietats de l'Estat.</p> | 08250-80 | Arxiu Corona d'Aragó (C(Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La documentació històrica de les notaries d'Igualada i el seu districte va ser recollida parcialment durant la guerra civil de 1936-1939 i dipositada al monestir de Pedralbes de Barcelona. El 1940 va ser entregada a l'ACA. Respecte als amillaraments, el 1962 s'inicia la transferència de documentació més antiga de l'Arxiu Provincial d'Hisenda a l'ACA, tant de la seva seu de Barcelona com la de Cervera.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70660 | Fons del Centre de Documental de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-de-documental-de-la-memoria-historica | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XX | <p>Al Centro documental de la Memoria Histórica es conserva el fons de la 'Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno'. Aquest fons es troba estructurat d'acord amb les dependències administratives que es van formar al seu dia, uns serveis generals com Secretaria i Administració, i dos seccions, l'Especial i la Político-Social. La primera es troba formada per documentació relacionada amb la Maçoneria i altres societats teosòfiques. La segona abraça tot tipus d'associacions i persones que lluitaren a favor de la causa republicana i tots els expedients informatius d'elles. Amb la informació extreta dels documents de la Secció Político-Social es va formar un gran fitxer onomàstic i geogràfic. Directament relacionats amb Santa Margarida de Montbui es localitza el següent expedient dins de la Secció Político-Social: Expedientes de asuntos municipales de la comarca de Anoia. Cabrera de Igualada-Santa Margarida de Montbui. (1936-1937). PS-Barcelona-Generalitat, 307,5.</p> | 08250-81 | Centro documental de la Memoria Histórica .C/Expolio, 2 ( Salamanca) | <p>El fons de la Delegació Nacional de la Presidència del Govern fou creat el 1944. La seva funció consistia en continuar les tasques de classificació documental i en facilitar a les dependències oficials antecedents sobre les persones físiques i jurídiques. El fons bàsic procedeix dels organismes creats en plena guerra pel general Franco, i integrats després en l'Administració General de l'Estat, acabarien anomenant-se Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La seva funció era proporcionar informació sobre les línies enemigues. Eren l'Oficina de Investigación y propaganda anticomunista (1937), y la Delegación del Estado para la recuperación de Documentos (1938). Els dos darrers treballarien especialment a partir del 1940. La Secció Político-Social té el seu origen en les instàncies creades el 1937 al sí del quartell general de Franco a Salamanca. La documentació incautada era enviada a Salamanca, si bé hi va haver oficines de preselecció: Barcelona, Alacant, València etc. El 1968 va perdre el seu caràcter administratiu, passant a anomenar-se Servícios Documentales de la Presidencia del Gobierno. La documentació de l'Arxiu de la Delegación Nacional de Servicios Documentales, es va generar, acumular i custodiar en la seu central de la mateixa ciutat de Salamanca i en les oficines del Delegat a Madrid, fins que una vegada liquidada es va traslladar tot el conjunt a Madrid. A Salamanca, la Delegació va tenir diverses seus, fonamentalment al Seminari, on fins el 1968 va ser físicament a la Secció Especial, el Noviciat dels Jesuïtes i el Col·legi de Sant Ambrosi. El 1969 s'abandona el Seminari i s'instal·la tota al col·legi de Sant Ambrosi, on va romandre fins el 1998, quan va ser traslladada a l'edifici del costat.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1936-37 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen còpies microfilmades en diversos arxius repartits per la geografia espanyola. A Catalunya en concret existeix la PS Barcelona-Generalitat (consultar el programa PARES del Ministerio de Cultura). | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70661 | Fons documental de la Parròquia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-margarida | XVII-XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Obits 1661- 1747; Defuncions I. 1939 en endavant; Enterraments. 1894- 1935; Baptismes. Llibre 3º. 1660-1687 fins el. Llibre IV. 2002 en endavant ; Matrimonis. 1939- 1971 fins Matrimonis.1997 en endavant.; Ressolució del plet entre el regidor de Montbui i el benefici de Sant Josep sobre els censos pendents de l'any 1715 i altres endarreriments. 1715-1755 i 1799. Cens parroquial de Santa Margarida de Montbui 1956-1957 (redactat per Mossèn Francesc d'Assis Espinalt) - Libro de cuentas. 1939 - Libro de Acción católica. 1940 - Statum animarum 1939- 1943 i 1950-1954 - Cofradia de la Doctrina Cristiana. 1939-1950 - Salpàs de la parròquia de Santa Margarida de Montbui. 1939 (de Mossèn Amadeu Amenós) - Consueta de la parròquia. 1952-1959 - Confraria del Santo Sacramento. 1950-1952 - Inventari de la sagristia i l'arxiu parroquial. 1957 - Llibreta de recaudación de los bancos de la iglesia de Montbui (1943) Carpeta de testaments - Testaments. 1934-1945. Fons fotogràfic de la parròquia format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals: - Caramelles, coral, corpus, processons, visites del bisbe etc.. entre els anys 1950 i 2000. - Fotografies dels altars Sant Maure, de Sant Isidre i Sant Josep anteriors al 1936 - Fotografies del retaule de Sant Maure (1920-1930) - Fotografies de l'església amb obres (1956) - Fotografia de Sant Maure - Fotografies de l'altar Major (anys 1950-1955) - Fotografia de l'altar Major i retaule de Santa Margarida (1920-1930) - Fotografia de l'escut dels Marquesos de Dos aigües. - Fotografia del campanar exterior (1950) - Fotografia de l'altar de Sant Isidre (1920-1930)</p> | 08250-82 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els registres parroquials són recollits a partir del 1563, moment que coincideix amb la finalització del Concili de Trento. Aquest concili va imposar obligatòriament a totes les parròquies la recollida de registres ordenats de tot els seus feligresos, així com dels baptismes, matrimonis i òbits que es celebraven a la parròquia. Poc temps desprès, aquesta documentació es veié enriquida amb l'aparició de les consuetes i llibres d'adminsitració interna de les parròquies. El llibre parroquia més antic conservat al fons parroquial de Santa Margarida data del 1661, i es tracta d'un llibre d'òbits. A partir d'aquí, les sèries sagramentals es conserven quasi bé íntegres fins a l'actualitat. Un gruix important el forma la documentació del segle XX formada per inventaris, llibres de comptes, i un llibre del salpàs. Un altre gruix important és el fons gràfic format per esdeveniments relacionats amb l'església i les festivitats locals al llarg de les darreres dècades.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70662 | Fons documental de l'ajuntament de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-santa-margarida-de-montbui | <p>OLIVÉ I TOMÀS A (1982) Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament? A Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XVIII-XXI | <p>El fons de l'arxiu administratiu del municipi de Santa Margarida de Montbui prové de l'activitat quotidiana i administrativa i la gestió del terme municipal. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, i es troben catalogats fins a l'actualitat, tot i que l'inventari només és públic fins el 1990. Molt possiblement aquest fons patí algunes mancances durant el trasllat de l'Ajuntament des del nucli antic de Santa Margarida al nou edifici de la Vinícola a la dècada del 1980.</p> | 08250-83 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5747200,1.6087400 | 384014 | 4603494 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70663 | Fons documental de la parròquia de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-maure | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) Operación suburbios a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Major. S.p.</p> | XX | <p>Els fons documental conservat a la parròquia de Santa Margarida de Montbui es troba format per les següents sèries: Baptismes. 1966 en endavant Matrimonis. 1966 en endavant Defuncions. 1966 en endavant Escriptura de constitució del temple. 1966</p> | 08250-84 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El fons parròquia de Sant Maure és conseqüència de l'activitat que quotidianament du a terme la parròquia des del moment de la seva creació l'any 1966. Es troba format bàsicament pels llibres de registre de baptismes, casaments i defuncions de la parròquia.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70666 | Festa Major d'Hivern de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-maure | XX | <p>Celebrada entre els dies 15 i 20 de gener i dedicada a Sant Maure. És una festa eminentment cultural on hi destaca el lliurament dels Premis Bou. Aquests premis reconeixen aquelles persones o entitats que s'han dedicat al món cultural, lúdic i associatiu montbuienc. Durant la Festa es celebren activitats lúdiques, culturals, presentacions de llibres, conferències, mercat de productes culturals, activitats lúdiques etc. La Policia Local organitza diferents activitats en honor al patró Sant Maure.</p> | 08250-87 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La Festa Major d'Hivern de Sant Maure es feia tradicionalment al Nucli Antic per commemorar la tradició del culte a Sant Maure. Era una festivitat de caràcter religiós celebrada el dia 15 de gener, on es feia una missa i desprès un vermut popular. Al barri antic es va continua realitzant aquesta celebració de forma tradicional i independent al barri de Sant Maure. Serà a la dècada dels anys vuitanta quan se celebra al barri de Sant Moure. L'any 1.996, desprès d'anys de no celebrar-se es va tornar a recuperar novament, l'organització de la qual corre a càrrec de l'Ajuntament. Els premis Bou van ser creats el 1999 per tal de premiar la tasca cultural, associativa i esportiva de les entitats montbuienques.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70667 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta | XX | <p>Celebrada el dia 20 d'abril aprofitant l'arribada del bon temps. Es tracta d'una jornada organitzada per l'Ajuntament i consisteix en la celebració d'una jornada esportiva. Els ciclistes acostumen a sortir del nucli de Sant Maure, i per camins s'arriba al nucli antic de Santa Margarida, desprès es torna per la carretera C-37 al nucli de Sant Maure. Durant la jornada es poden veure exhibicions, i s'atorguen premis als participants.</p> | 08250-88 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra des de l'any 1995-1996 per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida.</p> | 41.5747500,1.6083100 | 383978 | 4603498 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70668 | Fira del Bou, Multicultura i el Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bou-multicultura-i-el-comerc | XX | <p>Es celebra del 1 al 4 de maig als dos nuclis (antic i barri de Sant Maure). Aquesta fira està orientada a manifestacions culturals relacionades amb el bou: cercaviles, bous de foc etc.. Un dels punts fonts de la Fira del Bou és el comerç format per parades de venda de productes naturals i artesanals.</p> | 08250-89 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Montbui des del 1995-1996. Aquesta festivitat va néixer com una mostra de les tradicions, folklore, gastronomia i costums de diferents pobles agermanats i estretament lligats a Montbui, especialment a Sant Maure, però amb catorze edicions ja celebrades s'ha orientat més cap a la figura del bou i les activitats relacionades.</p> | 41.5754300,1.6087200 | 384013 | 4603573 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70669 | Festa del Roser de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La festivitat del Roser té els seus orígens entre els segles XVI i XVII. La participació és bàsicament de persones del nucli antic i es pujava al maig i al setembre. Tradicionalment la processó es feia a peu i es passava el dia. Pujaven veïns del nucli antic i també de les masies de Coll de Guix i del Saió. Era la festivitat que tots els nuclis del terme tenien en comú i els aplegava a tots. Actualment s'acostuma a fer el recorregut en cotxe. Des del nucli antic, la processó del Roser es feia tradicionalment pel camí conegut com a camí de les processons, que era el camí tradicional per pujar a la Tossa. Sortint del nucli antic de Montbui, es pujava pel camí de les costes i es baixava pel camí de la Serreta. Des del Saió es pujava pel camí del Saió fins a Can Bisbal, i des d'allà es donava la volta al turó i es pujava pel camí de la Serreta.</p> | 08250-90 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Actualment es celebra el tercer diumenge del mes de maig. La Festa del Roser es realitza al Pla del Castell, al turó de la Tossa, i és l'autentica festa major de La Tossa, on continua pujant gent del nucli antic i de les masies. Des del barri de Sant Maure no es té el costum de pujar. La Fundació La Tossa, amb la col·laboració de l'Ajuntament montbuienc i l'Associació de Veïns La Margarida organitza una matinal festiva on no hi falta una arengada popular, música tradicional, el repic de campanes, la missa i un posterior sorteig entre els presents.</p> | 41.5550900,1.5802400 | 381602 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70670 | Festa Major de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-margarida-de-montbui | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Santa Margarida de Montbui és la manifestació festiva més important que es realitza al municipi. La festa es celebra a l'entorn del dia 20 de juliol, festivitat local de Santa Margarida. Entre els actes tradicionals de la Festa Major destaquem l'elecció de la Pubilla i les Dames d'Honor de Montbui (les quals són les representants de les activitats festives durant un any). La Festa Major inclou cercaviles, activitats religioses, tradicions, esports, concursos, exposicions, dinars popular. L'Ajuntament de Montbui organitza la Festa Major al Nucli de Sant Maure.</p> | 08250-91 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda de ball. El segon dia, desprès del ball, era costum anar fins a la font de Sanahuja a menjar anissos i beure aigua.</p> | 41.5566400,1.6052700 | 383692 | 4601492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70671 | Festa del barri de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-vista-alegre | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966)'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Festa popular mantinguda fins els darrers anys el tercer cap de setmana de mes de juny, malgrat que amb algunes edicions de parèntesi. La festa aglutina els veïns del barri de Vista Alegre, tot i que en línies generals l'assistència de públic prové de tot el barri de Sant Maure.</p> | 08250-92 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es celebra per iniciativa de l'Ajuntament de Santa Margarida des dels anys 1995-1996.</p> | 41.5755200,1.6047200 | 383680 | 4603588 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70672 | Festa de Sant Joan del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan-del-pi | <p>DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) Emigración a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. S.p.</p> | XX | <p>Coincidint amb la festivitat de Sant Joan, dia 24 de juny, el barri del Pi de Montbui celebra la seva Festa Major, organitzada per l'Ateneu del Pi i l'Ajuntament. La festivitat inclou activitats esportives, espectacles per a grans i petits i culmina amb una arrossada popular.</p> | 08250-93 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5749000,1.6121900 | 384302 | 4603510 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70673 | Festa Major de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-mallola | XX | <p>El nucli residencial de La Mallola celebra la seva Festa Major a l'entorn de l'Alzina el primer cap de setmana del mes de setembre. Cal destacar l'arrossada, exposicions, xocolatades, balls i diferents jocs i competicions per a la mainada.</p> | 08250-94 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'organitza l'Associació de Veïns de la Mallola des de la dècada de 1990. Festivitat en relació a la suposada llegenda amb l'indret de La Mallola. La llegenda relacionava la presència de l'apòstol Sant Jaume, que al seu pas per la Península Ibèrica, es va aturar a descansar en una alzina situada a la finca de la Mallola. Aquesta suposada història va ser introduïda pels veïns de la Mallola durant els primers anys de celebració de la seva Festa Major, en un intent de donar més significat a la seva festa, i justificar l'entorn històric de l'Alzina al voltant de la qual es celebra la festa.</p> | 41.5827100,1.5627500 | 380194 | 4604444 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70674 | Llegenda del bou ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bou-iberic | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVII-XXI | <p>La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original 'monte bovino', és a dir, la Muntanya del bou. Aquesta suposició ha estat la base d'algunes llegendes relacionades amb la Tossa, amb la possible relació amb els bous, i amb l'origen etimològic del nom del poble. Una d'elles explica l'existència d'un Bou d'or, ídol ibèric, que es trobaria a la muntanya, o bé en el suposat hipogeu que connectava La Tossa amb la Casa Gran i que provoca diversos infortunis a tot aquell que prova de cercar-lo.</p> | 08250-95 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es tracta d'una llegenda de caràcter popular que vincula els propietaris de la Casa Gran amb les antigues dependències senyorials de la Tossa. Molt possiblement degué ser elaborada entorn als segles XVII-XVIII, i s'ha transmès fins als nostres dies.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70675 | Llegenda de la conquesta del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-conquesta-del-castell | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVI-XXI | <p>La tradició ha fet derivar el nom de Montbui del llatí, amb un suposadament original 'monte bovino', és a dir, la muntanya del bou. Aquesta suposició ha estat la base d'algunes llegendes relacionades amb la Tossa, amb la possible relació amb els bous, i amb l'origen etimològic del nom del poble. Una de les llegenda explica la conquesta del castell per part dels cristians fent servir l'estratègia d'atiar bous amb teies a les banyes durant la nit. Aquesta estratagema hauria fet pensar als ocupants àrabs del castell de l'existència d'un gran exèrcit que els atacava, i hauria fet que aquests haguessin fugit sense prestar resistència, per ser, finalment reconquerit pels cristians sense haver de lluita. L'episodi dels bous hauria fet que la muntanya s'hagués conegut com a Mont des bous.</p> | 08250-96 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No hi ha proves històriques que es produís una ocupació militar de la Tossa per contingents àrabs en cap moment i les restes del castell de la Tossa, així com l'església de la Mare de Déu de Gràcia, només ens indiquen presència feudal al cim de la muntanya. Possiblement es tracta d'una llegenda elaborada en període modern, a partir de l'abandonament del castell.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70676 | Llegenda de la font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-del-moro | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIIIXXI | <p>La llegenda fa referència a la Font de Cal Bisbal, també coneguda com a font del Moro o del Salvatge. Una versió de la llegenda explica que, el senyor expulsat del castell, que segons la versió és el senyor cristià del castell que el recupera gràcies a l'estratègia dels bous, o segons altres l'àrab. Aquest es refugia a l'entorn d'aquesta font situada a la falda de la Tossa, sol o en companyia de la seva dona, i esdevé una mena d'home dels boscos', completament salvatge. Altra versió explica l'existència d'unes banyeres propietat del senyor del castell. Mn. Amenós explicava: 'La font del Moro o del Salvatge, comunament anomenada 'de cal Bisbal, és un altre record del Feudalisme. En aquesta font, per cert molt abundant, hi tenia el senyor unes banyeres. Avui sols queda la font, consistent en un dipòsit tancat amb una porta de ferro, finint amb volta, del mateix material i construcció que l'Església, el Castell i la Cisterna. De mig en avall les parets laterals i la del fons son de tosca natural; lo que fa que en temps en què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és un tros que surt de la paret del fons i estirant-se sobre l'aigua té la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de Font del Salvatge. AMENÓS (1949: 129-163)</p> | 08250-97 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70677 | Llegenda sobre les campanes de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-les-campanes-de-la-tossa | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVIII-XXI | <p>Víctor Aguilera recollia una creença existent sobre les campanes que hi havia a la Tossa, abans del 1936. Segons ells, era una creença arrelada en la gent del país que si aquestes tocaven a bon temps, les tempestes s'allunyaven i salvaven així de les pedregades les collites dels contorns. VICTOR I AGUILERA (1974: 23)</p> | 08250-98 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que es desconeixen els orígens d'aquesta llegenda, com moltes altres similars, els seus orígens podrien situar-se en període modern-contemporani.</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70678 | Goigs de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XX | <p>La descripció és la següent :GOIGS A LLAOR DE NTRA. SRA. DE GRÀCIA VENERADA EN L'ERMITA DE LA TOSSA, DE STA. MARGARIDA DE MONTBUI Entrada:VII Puix del místic Sol Més tard get impia/Vos fóreu l'Aurora profanà el lloc sant/De Gràcia Senyora la Pàtria sofria/Doneu-nos consol. En guerra sagnant/El poble us enyora Estrofa:en mig d'aquell dol VIII/Aquesta muntanya. La pau sospirada/ De Montbui-Queralt, un jorn retornà/ De la Marca-Espanya vostra Ermita amada/ n'era termenal l'amor restaurà/ i de la gent mora cada cop Pastora/ terrible control. D'un més gran estol IX- Als bisbes d'Ausona. Segles us coronen/ Dóna aquest castell, al cim de Montbui/ Des de Barcelona bells esplets us donen/ Gran comte Borrell com ahir avuí/ Que fos fita/ alhora ram que mai s'esflora/ Del seu bisbat vol de bondats gresol. IIIX- En ell hi tenia. La més bona Mare/ Des de temps ignot sou pels vostres fills/ Ja Santa Maria mantell que els empara/ Un temple devot, en tots els perills/ Tron que d'allau mora si el mal ens ancora/ Destruí el revolt. Si el dol ens molt IV, XI- Amb l'Abat Oliva, Des del tossal vostre/ Bisbe que us té amor, guaita secular,/ Un nou temps arriba tota la gent nostra/ Pel vostre esplendor volgué Vos guardar./ Refer en bona hora De la vida en l'hora/ El temple resol. De pondre's el sol. V Tornada: Deixa senyoria. Puix de l'humà estol/ Tots els seus Barons sou la guiadora/ De Santa Maria De la Gràcia Senyora/ Foren uns fills bons, donen-nos-consol./ Cadascun l'adora/ Des del seu bressol VI- El gavatx un dia/ Volgueren cremar/ Vostre imatge pia/ En un gros fogar/ Del vestit la vora/ Ni es rostí tan sols</p> | 08250-99 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Després de la guerra, la diada del Roser de 1940, tingué lloc l'entronització de la Mare de Déu, que fou portada en processó des de Montbui. Allà fou col·locada en un altar provisional als murs del castell i durant la celebració foren estrenats els nous Goigs de la Mare de Déu de Gràcia, escrits per Mn. Francesc A. Espinalt, qui va perfilar els antics goigs que escrigué Mn. Amadeu, i que foren musicats pel mestre director del Schola, Joan Just i Bertran. Com a cloenda la Mare de Déu va entrar dins l'església. Actualment són cantats en celebracions litúrgiques especials com la Mare de Déu del Roser. VICTOR I AGUILERA (1974: 22)</p> | 41.5552100,1.5804100 | 381616 | 4601367 | 1940 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70679 | Ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalemany | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta quadrangular amb multitud de cossos adossats a banda i banda. El cos central és de planta quadrangular i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció de l'edifici no s'aprecia, ja que actualment es troba arrebossada i pintada en color blanc. Compta amb planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i resta tancada per un mur perimetral que tanca tot el sector de migdia i llevant. Es tracta d'un mur massís, que es resolt com una prolongació de la casa, i deixa un espai interior en forma de pati intern. Al cantó nord, la casa s'engrandeix amb un seguit de cossos adossats, un al costat de l'altre, destinats a coberts i auxiliars, que contribueixen a donar l'aparença d'una casa amb una planta molt irregular. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal allindat obert al mur de tanca del cantó de migdia. La façana principal, encarada a llevant, s'obre amb un portal adovellat. A la dovella central de la porta hi ha la data 1788. Al sector de llevant del nucli central de la casa s'adossa un altre cos rectangular que s'obre a migdia, i a nivell de primer pis, amb una galeria formada per arcs de mig punt. Totes les obertures són molt modernes i no guarden cap element ornamental. Destaca una finestra balconada oberta a l'alçada del primer pis, a la façana de ponent.</p> | 08250-100 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV, però cal pensar que moltes d'elles ja es trobaven perfectament configurades com a unitats d'explotació agrícola familiar a mitjan segle XII. A partir del segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. Actualment la casa ja no funciona com a explotació agrícola i és utilitzada com a residència familiar.</p> | 41.5499700,1.5914100 | 382524 | 4600770 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70679-foto-08250-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70680 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-4 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta duna construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar en algunes parts. L'edifici es troba orientat amb la façana principal a llevant, però una part de la façana no es pot apreciar, ja que compta amb una petita capella dedicada a Sant Jaume adossada a llevant, ocupant la part nord de la façana principal. A continuació de la capella s'adossen dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment i coberts amb teulada inclinada, sent més alt el del cantó nord. Tots dos són fets en maó i de moderna construcció. D'aquestes dues naus sorgeix un mur de tancament que forma un petit angle i gira fins a trobar-se amb la cantonada sud-est de la casa creant un pati interior. A dita cantonada s'obre un portal d'accés al pati interior i a la casa. Part del mur es troba edificat en maó i es troba arrebossat. Modernament, al tram de mur de maó s'han obert un tram que es troba protegit amb una porta metàl·lica. El mur es troba protegit a la part superior per una teulada inclinada. La porta principal del mur, encarada a migdia és adovellada i la dovella central du la data del 1768. Es tracta d'un portal antic protegit també per una teulada inclinada. A migdia de la casa s'adossa una vivenda senzilla de planta quadrangular i coberta a dues aigües que era destinada als masovers. A migdia d'aquesta casa s'adossen uns coberts fets en paredat irregular i coberta inclinada destinats al bestiar, que actualment es troben molt malmesos. A la façana de ponent s'adossa un cos quadrangular que s'alça fins al primer pis i que es correspon a una cisterna. La façana principal compta amb diverses obertures a la planta baixa entre les quals destaca una porta allindada al centre, que és l'accés a la vivenda. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i destaquen diverses obertures quadrangulars en els dos nivells disposades de forma lleugerament anàrquica, fruit de reformes contemporànies. Possiblement les obertures més antigues de la casa corresponguin a la façana nord, que són quadrangulars i petites. En aquesta façana nord també destaca un rafa o contrafort disposat al tocar de la cantonada nord-est, que arriba fins al primer pis. La capella de la casa és de planta rectangular i té l'alçada de la casa, resultant un edifici extraordinàriament alt i estret. Aquesta capella es cobreix exteriorment a dues aigües amb teula. Els murs es troben arrebossats i guarda una orientació nord-sud, amb l'absis encarat al nord. L'accés es realitza per la façana Sud, que és la que es troba encarada dins del pati de la casa. La porta principal d'accés és allindada i manca de decoració escultòrica o pictòrica. La il·luminació interior de la capella es fa mitjançant un seguit de finestres rectangulars, acabades amb un arc molt rebaixat, que s'ubiquen pràcticament sota l'aler de la teulada. També destaca un campanar d'espadanya sobre la façana principal. L'interior de la capella és molt senzill i es troba arrebossat i pintat en color crema. Darrera d'una ara de pedra es situa un pedestal encastat al mur de l'absis sobre el qual reposa una figura de Sant Jaume feta en fusta, feta els darrers anys. El sostre interior és a fet amb trams de volta a quatre vents. La capella es troba actualment dedicada a Sant Jaume i té un caràcter estrictament familiar.</p> | 08250-101 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament l'actual mas de Can Vidal es correspon a l'antic mas de la Garrigosa, que a començaments del segle XIX canvià el nom per Can Vidal, en atenció al nou cognom dels seus propietaris. Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. La documentació més antiga sobre aquest mas es remunta al 1346, i era la propietat més extensa del terme de Montbui. Aquell any la propietat i la casa eren venudes a Joan Vidal. La possessió era formada sobretot per boscos, i fou ampliada als segles XVI i XVII. TORRAS (1991: 30). Si bé no apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 possiblement per problemes de la metodologia amb la qual és fet. Als capbreus dels anys 1635, 1685, 1727 i 1770 apareix amb el nom de Mas de la Garrigosa. El 1684, en un capbreu, Jaume Vidal Roca dóna compte de les seves possessions al procurador del comte de Plasència, qui tingué el domini baronial fins el 1750. A l'amillarament del 1851 ja apareix sota el nom de Can Vidal. TORRAS (1991: 31) A la capella existeix un document del 1827 en que el bisbe de Vic dóna el permís perquè la capella sigui d'ús públic. Arquitectònicament es tracta d'un edifici aixecat possiblement al segle XVIII tot i que no es descarta la presència d'algun mas precedent corresponent al mas documentat des del segle XIV. Tot i que podria ser del segle XVIII l'edifici ha patit moltes reformes posteriors, especialment en la façana principal. La capella podria ser un edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. La principal font d'ingressos de la casa fins a mitjans del segle XX fou l'explotació del bosc i l'ofici de fogaire.</p> | 41.5407900,1.5658600 | 380376 | 4599786 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70680-foto-08250-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70681 | La Censada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars disposats regularment. La façana de llevant ha estat arrebossada i pintada durant la darrera reforma efectuada l'any 1980 per ser convertida en casa de colònies. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre, precedida d'una gran explanada, amb un portal situat al centre de la façana, format per una arcada de mig punt rebaixada, construïda amb dovelles de mida mitjana. Aquesta arcada es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars, que destaquen sobre el parament irregular del mur. La dovella central du gravada la data de 1797. Els interiors de l'edifici han estat totalment transformats i adequats a l'ús de casa de colònies. Al darrera de l'edifici principal s'aixequen diversos edificis auxiliars més moderns.</p> | 08250-102 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Tot i que cal pensar que entorn als segles XI-XII la majoria del territori ja es trobava repartit entre masos perfectament configurats com a unitats d'explotació agrícola familiar, l'augment de població i la bonança econòmica dels segles XVI-XVII va ocasionar que algunes d'aquestes grans explotacions medievals es disgreguessin apareixent nous masos on abans només hi havia masoveries. És per aquest motiu que alguns dels masos actuals tenen els seus orígens en aquest període. Al terme de Montbui l'estudi detallat dels capbreus fets entre el 1520 i el 1635 permet observar la duplicació del nombre de masies documentades, la qual cosa indica una colonització més intensa de l'espai agrari. Al capbreu del 1685 s'observa la presència d'un mas anomenat Mas de l'Assenssada, que es correspondria amb el mas actual. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 apareix censat com a Mas de la Sensada. TORRAS (1991:31). L'evolució etimològica del nom hauria esdevingut actualment en la forma La Censada. Al 1980 s'hi realitzaren obres de consolidació dels fonaments i adaptació per casa de colònies.</p> | 41.5323000,1.5407500 | 378266 | 4598878 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70681-foto-08250-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70682 | Cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XXI | Reformada | <p>A nivell arquitectònic, inicialment, el mas Torrents es devia trobar situat uns metres a llevant de l'actual casa de Can Vilaseca. En aquest indret es conserva actualment un grup de dues cases unides per unes quadres formant un petit carrer. En la primera casa s'observa actualment la dovella central del portal principal amb la data gravada del 1793 dins d'una orla encapçalada per una creu. Les quatre cantonades als extrems laterals de la dovella s'han omplert amb elements figuratius vinculats al treball de la terra, concretament amb eines del treball de la vinya. Aquests elements figuratius, donen idea segurament, de la importància que el conreu de la vinya va tenir en l'economia de la casa al segle XVIII. Aquest edifici és actualment una casa de planta quadrangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer pis i golfes. Les obertures de la façana principal, orientada a migdia, sobre el cingle del torrent d'en Feliu, podrien ser les originals de l'edifici, així com el portal principal, format per un arc rebaixat. Les llindes i ampits de les obertures de la façana principal són reforçats amb bigues de fusta. A ponent d'aquest nucli originari s'aixecà l'any 1802 la casa de Can Vilaseca. A nivell arquitectònic es tracta d'una casa de planta quadrangular de grans proporcions coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al centre de la teulada s'aixeca un petit cos quadrangular cobert a quatre aigües destinat segurament a observatori. El conjunt de l'edifici és una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben disposats. Es tracta d'una casa formada per planta baixa, entresol, primer pis i golfes, i es prolonga al cantó de migdia i ponent amb un mur de tancament que crea un espai precedent a l'entrada de la casa destinat al sector de migdia, i un sector destinat a horts de la casa a llevant. Aquests dos espais de pati interior es troben diferenciats per situar-se a dos nivells diferents, trobant-se els horts a un nivell més elevat, i accedint mitjançant uns graons en forma d'escala. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un portal central format per un arc escarser que recau sobre brancals formats per diverses lloses de pedra. Aquest portal central dóna accés a una gran sala rebedor, que conserva encara l'enllosat de rajola de terrissa. La dovella central del portal compta amb un element decoratiu afegit consistent en una voluta amb formes barroques encapçalada per una corona reial. No sembla cap escut, ja que no compta amb elements blasonats. A banda i banda s'obren dos portals més destinats als animals. A nivell de primer pis s'obren tres grans balcons protegits per un enreixat de ferro senzill. El central és de mida més gran que es laterals. A nivell de les golfes, la façana s'obre amb una galeria formada per un seguit de 6 arcuacions, tres de les quals es troben parcialment tapiades. Aquest conjunt devia ser creat com a eixida. A nivell arquitectònic, a l'exterior de la casa destaca la façana de llevant, reforçada per un seguit de tres ràfecs o contraforts, que s'alcen fins al nivell del primer pis. Interiorment, la sala- rebedor de la planta baixa, ofereix accés a una gran escala central, situada al sector N-E de la casa, que permet la distribució interior de l'edifici i l'accés a les diverses plantes. Dins de l'hort de la casa es conserva una mina i una font actualment encara en actiu. A tocar de la casa, adossada al mur exterior de tancament, orientada a migdia, existeix una font actualment seca feta amb rajoles blavoses i peu de ciment, segurament de la mateixa època de la casa.També conserva dos rellotges de sol molt deteriorats, un situat a la façana de la casa de Can Vilaseca, i un altre situat en la façana d'una de les cases de llevant, segurament la que es correspon a l'antic mas Torrents.</p> | 08250-103 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Vilaseca es correspon històricament a l'antic mas conegut amb el nom de mas dels Torrents. D'orígens segurament medievals apareix esmentat al capbreu de l'any 1520 amb aquest nom, i així ho fa successivament als capbreus del 1635, 1685, 1727 i 1770. És molt possible que en aquest període, el mas Torrents es correspongués a una de les dues cases situades a llevant de l'actual mas Vilaseca. La llinda datada situada al portal principal d'una de les dues cases, (1793) així sembla indicar-ho. Tot i que caldria una recerca documental més complerta, cal suposar que a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX tingué lloc un canvi en la successió del mas. Ja fos per via matrimonial o per via de compravenda, a començaments del segle XIX la propietat començà a ser coneguda com Can Vilaseca, i entorn al 1802 tingué lloc la construcció d'una nova casa, segurament per iniciativa de Miquel Vilaseca, tal i com es llegeix a l'oval encastat sobre el porta d'entrada. A l'amillarament del 1851 apareix sota el nou nom del Can Vilaseca. TORRAS (1991: 31) Amb la construcció de la nova casa, la família propietària del mas passà a residir a la nova casa, mentre que les altres dues foren destinades a les famílies de treballadors del mas. La casa de Can Vilaseca no fou pensada i construïda com una masia rural destinada a feines agrícoles, sinó com una casa residencial, destinada a vivenda d'una família de propietaris agrícoles benestants. Segons informació oral aportada per l'actual propietari, a començaments del segle XX formaven part del mas Vilaseca fins un total de 25 persones -entre la família propietària i famílies treballadores- i convertint-se en un nucli poblat tant important com el Saió o el Guix. Alguns diumenges, fins i tot, podien arribar a organitzar-se balls amb músics a la sala de l'entrada principal de Can Vilaseca, on anaven els veïns del Guix i del Saió. Els descendents de la família Vilaseca van emparentar-se amb la família Ricart, i van vendre la casa als propietaris actuals a mitjans del segle XX. Aquests darrers propietaris l'han conservat sense fer reformes i utilitzen la casa de Can Vilaseca com a segona residència.</p> | 41.5636800,1.5653100 | 380373 | 4602328 | 1793 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70682-foto-08250-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Una antiga història popular recull el passatge en el qual el propietari de Can Vilaseca anava a cavall i duia un pa rodó sota el braç. Aquest li va caure i no es va molestar a recollir-ho. Un pagès veí li va incitar a fer-ho. Ell va respondre dient que a Can Vilaseca no faltava mai el pa. La història diu que pocs anys desprès es va arruïnar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 70683 | Ca l'Amigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigo-0 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | A la dècada del 1950 es realitzaren algunes reformes, i novament al 2007 per tan de convertir-la en casa de Turisme Rural. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben tallats. Actualment algunes de les façanes han estat arrebossades i la pedra només s'observa a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, tot i que el fet de trobar-se aixecada al vessant d'una petita elevació , aquesta ha estat aprofitada pel cantó de llevant de la casa per afegir algun altre cos i fer alguns pisos semi soterrats. La façana principal s'obre a migdia amb un portal precedit per una petita era. Es tracta d'un portal reforçat amb carreus quadrangulars ben tallats formant un arc escarser. A banda i banda s'obren dues petites finestres també reforçades amb una llinda monolítica a la part superior. A l'alçada del primer pis, sobre el portal principal s'obre un seguit de tres finestrals seguits acabats a la part superior amb un arc de mig punt. La façana de llevant permet accedit a nivell de planta baixa a una terrassa creada sobre els cossos adossats a la casa aprofitant el pendent de la muntanya, i que formen part dels pisos semi soterrats destinats antigament a la producció de vi. Al cantó de ponent de la casa s'adossa un petit aqüeducte que connecta amb una bassa actualment convertida en piscina. Uns metres a ponent de la casa s'aixeca una altra construcció de planta quadrangular i coberta a dues aigües. Es tracta de les antigues corts, actualment convertides en cases. L'interior de la casa ha estat restaurat conservant bona part dels terres i embigat originals, així com l'antic espai de la cuina i xemeneia. La casa conserva bona part dels baixos destinats antigament a feines agrícoles, una premsa de vi que ha estat recentment restaurada. En la part nord de la casa, en un espai a nivell de primer pis destinada al primer premsat del vi, es conserven dues grans tines quadrangulars revestides amb carreus envernissats, i actualment reutilitzades com a cisternes d'aigua. La seva capacitat és de 20.000 i 30.000 litres. Als baixos de la casa es conserven un conjunt de set botes de vi. Aquest és l'únic conjunt localitzat en tot el terme municipal relacionat amb les feines vitícoles. A l'interior de la casa, la família conserva el diploma que fou entregat com a premi a Miquel Amigó, durant l'Exposició Universal de l'Any 1929, com a resultat del premi obtingut per l'elaboració del millor vi de garnatxa de la província.</p> | 08250-104 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El mas Ca l'Amigo podria tractar-se d'un mas aparegut aprofitant la bonança econòmica i l'expansió demogràfica del segle XVII. La seva situació geogràfica permet apreciar perfectament que es tracta d'una explotació agrícola rompuda al mig del bosc, allunyada del camí principal de la Llacuna, és a dir, apareguda possiblement quan la plana es trobava ocupada. Les primeres referències documentals són del 1780 i apareix com a Mas Can Amigó a l'amillarament del 1851. TORRAS (1991:31). Al llarg del segle XIX i fins les primeres dècades del segle XX, la producció de vi i l'explotació del bosc per fabricar carbó devien constituir els principals ingressos de la casa. Al bosc proper a la casa foren localitzats restes d'antigues carboneres. En arribar al segle XIX era una masoveria propietat de la família dels Marquesos de Valls. A començaments del segle XX fou entregada com a dot matrimonial a Miquel Amigó que l'ha va transmetre als seus successors.</p> | 41.5395400,1.5408900 | 378291 | 4599682 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70683-foto-08250-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell territorial la línia divisòria dels municipis de Santa Margarida i Tous passa sobre la casa, de tal manera que mitja casa es troba en terme de Santa Margarida i mitja casa en terme de Tous. Amb tot, la casa sempre s'ha considerat del terme de Santa Margarida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70684 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al cim de la Tossa de Montbui, a migdia de l'església de Santa Maria. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que en aquest sector de la Tossa és molt fort, de tal manera que al sector de la façana principal compta amb planta baixa i primer pis, mentre que a la façana posterior només compta amb una planta. La porta posterior de l'edifici, permet accedir de peu pla al primer pis de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat, del qual només s'aprecia l'arcada, ja que els brancals laterals han estat tapats per dos grans contraforts de pedra a banda i banda. Sens dubte, aquest és l'element més significatiu visualment de la masia. El del costat nord s'alça fins a la part superior del portal, i el del costat de migdia s'alça fins al primer pis. Precedeixen al portal, cinc graons de pedra. A continuació del contrafort del cantó de migdia s'obre un petit finestró protegit per un enreixat modern. A nivell de primer pis la façana s'obre amb un sol finestró quadrangular també protegit per un enreixat, que s'escau sobre el portal principal. La façana posterior de la casa s'obre amb una porta quadrangular reformada, que podria substituir a l'antiga obertura, i amb un petit finestró. Actualment, un cos rectangular, de la llargada de la masia s'adossa a la façana de migdia de l'edifici. Tot i que aquest cos podria ocupar l'espai d'algun antic cobert adossat a la casa destinat a tasques agrícoles i ramaderes, l'actual és totalment obrat de nou, i es cobreix amb una teulada inclinada. Les obertures i portes d'accés també són totalment noves i està destinat a sala auxiliar de l'edifici, que s'ha rehabilitat amb intenció de destinar-lo a restaurant.</p> | 08250-105 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Apareix relacionat al capbreu del 1635 com a Mas del Fortalesa del Castell. Als capbreus del 1685, 1727 i 1770 apareix com a Mas de la Fortalesa. TORRAS (1991:30). A l'Amillarament del 1851 havia canviat el nom i era conegut com a Mas del Castell. TORRAS (1991: 31). La casa estigué habitada fins el 1949 per la família Rosich, coneguda també com els castellers. Allà mantingué una petita explotació ramadera fins aquesta data. El 1954, un cop abandonada la casa, la propietat fou adquirida per l'entitat Amics del Castell de la Tossa, amb la intenció de rehabilitar-la.</p> | 41.5550800,1.5805500 | 381628 | 4601352 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70684-foto-08250-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom tradicional de l'edifici és mas Castell, però els darrers anys es coneix popularment com el Refugi de la Tossa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70686 | Molí de cal Massagué o de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-massague-o-de-cal-mateu | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XX | En runes | <p>Molí aixecat en terres que són propietat de la masia de Can Mateu, és visible des de la casa de Can Mateu, a l'altre costat de la carretera, a tocar de la font de Can Mateu. Actualment del molí només queden les restes dels murs del que degué ser una gran bassa i les restes del mur de dues construccions aixecades a tocar una de l'altre. Es tracta de murs aixecats amb un parament de pedra irregular unida amb morter de calç. El mur que pertany al que devia ser la bassa té una seixantena de metres i una alçada de 70 cm. Pocs metres a llevant es situen les restes d'un mur que s'aixeca uns 80 cm i que compta amb dos angles corresponents a dues de les cantonades de l'edifici. Com a obertura només s'aprecia el que devia haver estat una estança coberta amb volta de canó, i una petita finestra molt estreta. A llevant d'aquest es situa el que són les restes del que devia ser un altre edifici contigu, del qual només es conserva una part del mur de migdia i l'angle de llevant. Per les restes conservades no es poden oferir dades de com devia haver estat l'edifici.</p> | 08250-107 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XVIII l'activitat farinera és substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. Amb tot, la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. El molí de Cal Mateu fou construït el 1790 per Mateu Boix, i el 1799 estava en mans de Josep Claramunt i Llorenç, veí de Carme. Segurament va funcionar com a molí paperer, ja que aquests dos propietaris es dedicaven a aquesta indústria. Amb tot, no es descarta que el molí fos més antic i inicialment fos un molí fariner. El que sí és cert, és que va funcionar com a molí de ciment ràpid. Segons Casanelles es tractava de dos edificis, un d'ells destinat a fàbrica amb la part alta rodejada de finestres segurament com a assecador de paper i d'un altre edifici de forma quadrangular amb baixos i dues plantes d'alçada. Tots dos estaven units per un tros del costat. Aquest segon edifici era usat com a vivenda. CASANELLES(2002: 4). Els darrers arrendataris foren els germans Servitge d'Igualada. El 1926 un gran aiguat va destruir les rescloses i va posar fi al molí. Durant la guerra del 1936 hi visqueren refugiats. Davant del perill que el molí es convertís en un indret ocupat per gent estranya els propietaris de la masia de Can Mateu l'enderrocaren. Actualment la bassa es troba reomplerta de terra i convertida en hort, i sobre les restes de l'edifici hi creix un bosc de pins.</p> | 41.5832700,1.5732800 | 381073 | 4604492 | 1790 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70686-foto-08250-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70687 | Guixera de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-roureda | XX | Abandonada | <p>Situada a la Plana de la Tosquella, aquesta guixera era coneguda com la guixera de la Roureda, i es trobava dins de l'àrea territorial del Coll de Guix, ric en el sulfat de càlcic. Aquest element natural que ha de ser extret i refinat es feia servir per arrebossar parets i sostres així com, argamassa en determinades construccions. Actualment es tracta d'una superfície de grans dimensions que s'estén a la cara nord i cara de llevant de la Serra de la Planella. Les marques d'aquesta activitat industrial extractiva tan gran s'aprecien actualment en un relleu irregular format per turons tallats verticalment on encara s'aprecien les capes dels estrats geològics i els nivells d'explotació, i que es combinen amb planures, formades pel reompliment amb terra de superfícies excavades, on prèviament s'ha extret el guix. Tot aquesta varietat forma una paisatge amb aspecte de cantera abandonada. Els darrers anys, el creixement de la vegetació a sobre dels terrenys de l'antiga guixera ha contribuït a camuflar l'erosió del paisatge.</p> | 08250-108 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement l'explotació del guix en aquests terrenys es remunta als segles de l'ocupació medieval del territori de Montbui, ja que es tracta d'un aflorament de guix molt abundant a nivell de superfície. Una prova de l'antiguitat d'aquest explotació podria ser la fixació en topònims propers com el del Coll del Guix. Amb tot possiblement es tractava d'una explotació de caràcter artesanal i poc significativa. L'activitat d'extracció de guix no començà a ser important fins el segle XVIII i no fou fins el segle XX en que es feu de manera industrial, especialment a partir de l'aparició dels propers forns de guix del Vergés i del proper forn conegut com els Fornots. Un cop desapareguts aquests forns propers, l'explotació es va continuar fent amb l'objectiu només d'extreure material, que era transportats a altres forns de Catalunya. Fins a la dècada del 1970 la guixera estigué en mans del Sr.Vergés, propietari dels veïns forns. A partir de la dècada del 1970 la propietat de la guixera passà a mans de l'empresa Vilogits S.A., i durant la darrera dècada del 1990 a mans d'Iberyeso, que tancà l'explotació l'any 2000.</p> | 41.5681600,1.5564100 | 379639 | 4602838 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70687-foto-08250-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70687-foto-08250-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'antiga font de la roureda, situada als terrenys de la guixera, es troba totalment perduda. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70689 | Predel·les de l'Altar de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predelles-de-laltar-de-sant-isidre | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de tres predel·les de fusta treballades en un alt relleu i policromades. Totes tres formaven part del retaule de Sant Isidre, situat dins l'església de Santa Margarida de Montbui. La primera predel·la du el núm. 88 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Al centre s'observa el Sant amb un ruc donant menjar als ocells. L'escena s'emmarca en un paisatge agrícola on s'observen algunes cases al cantó dret i una figura femenina al cantó esquerre. Les seves mides són 36 x 91 x 10 cm. La segona predel·la du el núm. 89 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A la part dreta de la predel·la s'observen dos personatges drets amb un cavall i una altre agenollat. Al cantó esquerre apareix la figura de Sant Isidre fent sortir l'aigua d'una font miraculosa picant amb una rella. Al fons apareix un paisatge arquitectònic. Les seves mides són 44 x 76 x 14 cm. La tercera predel·la la du el núm. 90 dins del registre d'objectes del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. A l'escena es representa el Sant agenollat mirant un àngel que està llaurant amb dos bous. Al fons s‘aprecia un paisatge agrícola. Les seves mides són 36 x 91 x 12 cm.</p> | 08250-110 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta de tres predel·les en alt relleu que formaven part del retaule de Sant Isidre existent a l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui i que segons Mn. Amadeu eren 'sens dubte el més interessant d'aquest retaule, tres relleus representant els tres passos de la vida del model de bons pagesos ; donant menjar als ocells, fent sortir la font miraculosa picant amb la rella i els àngels llaurant. En ells tot és vida i moviment: les persones, els animals, les plantes, en tot porten impresa la semblança a la realitat' TORRAS (1991: 45). El retaule és atribuït a Josep Sunyer i com a data d'execució es creu que fou fet entre els anys 1722 i 1727. El retaule fou destruït el 1936.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1722 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70689-foto-08250-110-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70690 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Conjunt de 4 taules que pertanyien al retaule Major dedicat a Santa Margarida, que fins la dècada del 1930 presidia l'església parroquià del Santa Margarida de Montbui. Totes elles estan elaborades en fusta policromada i presenten en alt relleu episodis de la vida i el martiri de Santa Margarida. La primera taula du el núm.91. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm. Presenta una figura central, en aquest cas Santa Margarida, nua de cintura en amunt i vestida amb unes faldilles fins a mitja cama, lligada a un tronc amb els braços flexionats en amunt. Cinc personatges al voltant, dos a la seva dreta i tres a la seva esquerra l'estan martiritzant. Es tracta dels seus guardians, que la martiritzaren per ordre del governador Olibri. Tots cinc es troben disposats simulant una fila per tal d'encabir-se dins el marc de la taula, i són representats amb vestits militars de l'edat mitjana. A la part superior esquerra de la taula, un personatge assegut en un tron elevat contempla l'escena. Aquest personatge podria representar al governador Olibri, que la feu empresonar desprès de rebutjar-lo. El fons de la taula ha estat decorat amb un paisatge arquitectònic simulant el que podria ser una muralla. Santa Margarida du clavat una pinta de ferro el pit, explicant un dels episodis del seu martiri, desprès de vèncer al drac. La segona taula du el núm. 92. Les seves mides són 192 x 100 x 17 cm . S'aprecia la figura de Santa Margarida agenollada al centre, mentre que un dels seus guardians la flagel·la. La tercera taula du el núm. 93. Les seves mides són 100 x 85 x 5 cm. Presenta l'escena de l'Adoració dels Reis Mags amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús a la falda. Al seu costat cinc personatges dempeus i un agenollat. Dos personatges porten una corona i un tercer l'ha posada als peus de la figura femenina. Possiblement es tracta dels Reis Mags. Com a decoració s'aprecia un fons arquitectònic i l'estel amb cua. La quarta taula du el núm. 94. Les seves mides són 101 x 87 x 5 cm. Presenta un altre escena de la Nativitat, amb el Nen Jesús al pessebre i quatre personatges al voltant.</p> | 08250-111 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>La llegenda de Santa Margarida és una faula d'origen grec que va difondre a Occident La Leyenda Dorada de Santiago de la Vorágine. Es tractava d'una duplicació de Pelàgia, la santa grega i de Santa Marina. Filla d'un sacerdot pagà d'Antioquia, hauria estat convertida per la seva ama de llet, qui l'hauria posat a guardar ovelles. El governador Olibri hauria vist a la pastora i seduït per la seva bellesa l'hauria seduït. Davant de la negativa de la Santa, aquest l'hauria empresonat. Allà és on Santa Margarida és assaltada per Satan en forma d'un enorme drac, que ella combat i guanya. La versió popular afirmava que havia estat empassada pel drac i hauria sortit posteriorment. Després de vèncer al drac Santa Margarida hauria estat objecte de suplici per part dels seus guàrdies: flagel·lada, suspesa pels cabells, cremada amb torxes etc. La tradició popular aviat la va identificar amb la princesa que Sant Jordi va alliberar. És per aquest motiu que du, en ocasions, una corona al cap. La seva extrema popularitat a l'Edat Mitjana la va fer patrona de les parteres, que l'invocaven al moment de parir. També se li atribuïen poders curatius contra les hemorràgies. A partir de la Contrareforma el culte a aquesta Santa anà decaient. L'atribut característic és el drac, i en moltes ocasions és representada sorgint del seu ventre. En canvi, no és gaire freqüent veure-la amb altres atributs com les flors blanques. De forma excepcional, se la representa amb una torxa a la ma o una pinta de ferro, instruments del seu martiri.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70690-foto-08250-111-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70691 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-1 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Mateu es troba situada sobre un promontori a tocar de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt. La casa es troba formada per l'edifici antic de la masia de Can Mateu, i un cos nou afegit al sector de ponent de l'antic edifici. El mas antic de Can Mateu és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel al que era la façana principal. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus de pedra ben escairats i disposats ordenadament. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal d'aquesta antiga masia es trobava orientada a migdia, i s'obre amb un portal format amb grans dovelles formant un arc de mig punt, i precedit per un seguit de quatre graons. Al cantó de llevant d'aquest portal, s'aprecia un contrafort o ràfec fet amb carreus de pedra quadrangulars ben treballats, que reforça la façana. A nivell de planta baixa, el porta s'acompanya d'un petit finestró rectangular reforçat amb carreus ben treballats, situat al cantó de llevant, passat el contrafort; i un finestral quadrangular al cantó de ponent del portal. A nivell de primer pis s'obren tres finestres quadrangulars amb ampits de pedra. Entre dues d'elles es situa un rellotge de sol. La façana posterior de la casa, així com les façanes de ponent i llevant es troben arrebossades amb ciment sense pintar, deixant a la vista les cantonades formades per carreus de pedra ben treballats. A la façana posterior, encarada al nord, s'obren a nivell de primer pis tres finestres quadrangulars i una finestra balconera, sense cap element decoratiu afegit. La façana principal de la casa es troba precedida pel que podia haver estat antigament una era limitada per una mur i una barana que s'escau arran del cingle de la carretera i protegeix l'espai tancant-lo. L'obertura d'aquest espai es realitza pel cantó de ponent, on s'obre un portal al centre del mur de tancament de l'espai. El mur es troba protegit per un teuladet a dos vessants. Actualment el mas ha estat engrandint afegint un seguit de cossos a ponent de l'antiga casa. Es tracta d'un cos quadrangular de la mateixa alçada que la casa, al qual s'adossa un altre cos format per una galeria oberta a nivell de primer pis i un altre cos, al nord d'aquest, format per una eixida a nivell de primer pis coberta amb una teulada inclinada.</p> | 08250-112 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Can Mateu és una de les masies més antigues del terme de Montbui, aixecada possiblement en període medieval. Amb tot, el seu nom no figura als capbreus existents de Montbui, així que és molt possible que fos coneguda amb un altre nom. El primer esment que s'ha pogut localitzar amb el nom actual prové de l'Amillarament del 1851 on figura amb el nom de Cal Mateu del Pas, possiblement per la seva proximitat al camí-actual carretera- de Santa Coloma- . TORRAS (1991: 31) . Els propietaris actuals asseguren que també era coneguda amb el nom de Cal Mateu de les Alzines per la seva proximitat a un alzinar de gran extensió actualment desaparegut.</p> | 41.5840200,1.5733000 | 381076 | 4604575 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70691-foto-08250-112-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70695 | Drac de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-montbui | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac gran de Montbui és una imatge amb cos i cap de dragó, pintat de color vermellós, amb dues ales negres que sorgeixen del cos en perpendicular. Al cap destaca el seu aspecte ferotge remarcat per una boca oberta i una filera de dents esmolats.</p> | 08250-116 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La iniciativa de la creació del drac va ser l'any 1983, per iniciativa d'un grup de persones que formaven part de l'Entitat Col·lectiu d'Artistes Locals, amb l'ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pel novembre de 1983 es va posar en marxa la realització d'un drac a imatge i semblança del que figurava a l'altar major de l'església de Santa Margarida. L'objectiu era l'estrena de la bèstia durant els actes de la Festa Major del 1984 com element històric i tradicional del poble. Aquest Drac, barreja de serp amb ales i també fesomia oriental, va ser el punt de sortida per dur a terme la idea de que Montbui tingués el seu bestiari i així participar en les trobades arreu del país. Per la seva construcció es van assessorar als constructors del Drac d'Igualada Emili Miramunt i Àlvar Ymbernon. A partir d'aquest punt, es van crear els esbossos inicials (Joan Torner), d'on va sortir la forma de l'estructura i d'aquí es realitzà un dibuix a escala (Toni Mula). La construcció pròpiament dita es va iniciar quan es construeix la estructura metàl·lica (Ferran Borrega i Toni Mula). Per la Festa Major de Santa Margarida de Montbui (Nucli Antic), el dia 21 de juliol 1984 va tenir lloc el bateig del Drac i paral·lelament també els grup de diables i el de música (gralles i tabals). Els padrins del nou Drac de Montbui van ser el Drac d'Igualada i el Drac de la Geltrú. Es decideix que el 'cap de colla' sigui en Joan Torner, ja que també fou l'ideòleg de la bèstia. Aquest càrrec l'ocuparà fins el 1993.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1984 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70695-foto-08250-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El drac es portat per la colla de diables de Montbui que participen als correfocs. En els cercaviles és acompanyat pels grallers. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70696 | Drac mitjà de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-mitja-de-montbui | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac mitjà de Montbui és una imatge amb cos i cap de dragó, pintat de color verd, amb el pit de color groc i tons més vermellosos i negres al voltant del cap. Destaca el seu aspecte ferotge i un parell de banyes i celles molt pronunciades al cap. També destaca una banya sobre el nas, encara de petites dimensions. A diferència del gran no du ales, només dues potes davanteres que es converteixen en urpes. La seva llargada és d'uns quatre metres.</p> | 08250-117 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Fabricat el 1985 per l'entitat Col·lectiu d'Artistes Locals, que el 1983 havia tingut la iniciativa de construir el primer Drac de Montbui. El drac mitja de Montbui acompanya al drac gran a les seves sortides des de la seva estrena. Actualment aquest drac es troba desmuntat i s'està treballant per crear una estructura més lleugera i fàcil de portar. Molt possiblement la nova versió serà estrenada en el decurs de la Festa Major del 2010.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1985 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70696-foto-08250-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70696-foto-08250-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70697 | Gegants de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-tossa | XX | <p>Conjunt de gegant i geganta del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta de dues figures amb una estructura metàl·lica folrada de fibra de vidre i porexpan a sobre i policromats. A sobre duen vestits fets amb roba de vellut i roba de diversos colors. La figura del gegant du un drac daurat al cap representant la vinculació de Santa Margarida i del poble amb els dracs. Cap de les dues figures fa al·lusió a cap personatge en particular sinó que es volia representar a la gent del poble com a veïns del nucli antic i de la Tossa.</p> | 08250-118 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els gegants van ser fets l'any 2007 per iniciativa de l' escultor local Rafel Vilella. Van sortir per primera vegada per la festivitat de Santa Margarida al nucli antic. Actualment surten el dia d'aquesta festivitat al nucli antic senser haver un grup estable de geganters.</p> | 41.5560300,1.6032400 | 383522 | 4601427 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70697-foto-08250-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rafel Vilella | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70698 | Gegants de Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-maure | XX | <p>Parella de gegants que representen al pintor Velázquez i a una Menina. Estan fets sobre una estructura de fusta sobre la qual recau una estructura de reixa metàl·lica recoberta de fibra de vidre i porexpan, i policromada. Per cobrir el cos, duen vestits d'època.</p> | 08250-119 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El primer intent de fer gegants al barri de Sant Maure va tenir lloc a començaments de la dècada del 1980 i va anar a càrrec d'alguns membres de les Associacions de Veïns. El resultat van ser un gegants fets amb porexpan que van ser criticats pocs dies desprès per a la premsa local . Arran d'aquesta crítica, un grup de veïns de Sant Maure, encapçalats pel Sr. Pere Sánchez es van disposar a fer uns gegants d'envergadura. La idea de qui representar va venir donada per la propietària d'un bar veí que suggeria que els Austries havien estat uns bons reis per Catalunya. Arran d'això, els constructors dels gegants es van posar a mirar quadres de Velázquez i van tenir la idea de representar a Velázquez i a una Menina. El resultat van ser els gegants actuals inaugurats el dia de la festivitat de Santa Margarida del 1983. Actualment surten per la festivitat de Santa Margarida i la Fira del Bou.</p> | 41.5751800,1.6100500 | 384124 | 4603544 | 1983 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70698-foto-08250-119-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70699 | Caldera de la Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-de-la-vinicola | <p>DDAA, Complex la Vinícola, centenari 1903-2003 , Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, Santa Margarida de Montbui, 2003</p> | XIX | L'element va ser restaurat el juliol del 1998 | <p>Caldera de bullidors construïda amb planxes de ferro i reblons. També hi ha elements de ferro colat com les dues plaques frontals, els encolatges, les portes, tapetes etc. Les aixetes i alguna conducció són de llautó o bronze. Les parts de ferro, en general, es troben molt deteriorades degut a la humitat i a la forta oxidació. La caldera es troba situada al seu lloc d'origen (la Vinícola) encastada dins el seu forro de toves, al soterrani de la construcció i té unes dimensions frontals de 3 x 2,35 m i 6,80 m de llargada. Actualment s'aprecia el cilindre superior metàl·lic amb l'indicador de pressió, que descansen sobre un llit de mamposteria, i a la part inferior les plaques frontals i el cendrer.</p> | 08250-120 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Datada l'últim quart del segle XIX, aquesta caldera de vapor permetia aportar energia a la fàbrica de la Vinícola. La fàbrica de la vinícola va començar la seva trajectòria el 1904 com a fàbrica d'adobs. Molt possiblement la caldera devia ser instal·lada en el moment de construcció de la fàbrica. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho a seu de les dependències municipal.</p> | 41.5750900,1.6087500 | 384015 | 4603535 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70699-foto-08250-120-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la placa frontal de ferro colat amb les inscripcions: DEÓ CANALS Y Cia. BARCELONA (Sn MARTIN) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70700 | Col·lecció de quadres paisatgístics de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-paisatgistics-de-montbui | XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt de pintures, dibuixos i un mosaic que tenen com a temàtica central paisatges i visions del terme municipal de Santa Margarida de Montbui. Tots ells es troben col·locats dins de l'edifici de la Vinícola. Quadre núm. 1. Oli representant una visió nevada de l'església de Santa Maria de Montbui vista des de la capçalera i l'angle N-E. 63 x 48. Signat per AVELINA. Quadre núm. 2. Oli representant un paisatge urbà d'un dels barris i carrers de Sant Maure. 72 x 46. Any 1986. Signat per [..] Mercat. Quadre núm. 3. Oli representant un paisatge urbà del barri de Sant Maure, concretament la carretera C-37 al seu pas per Sant Maure. 80 x 63. Quadre núm. 4. Aquarel·la representant de forma simbòlica i esquemàtica l'església de Sant Maure. 26 x 35. Quadre núm. 5 Aquarel·la representant de forma esquemàtica l'edifici de la Vinícola de sant Maure. 23 x 33. Quadre núm. 6. Oli representant una panoràmica del Pont Nou de Montbui. Any 2009. Fou un regal del Sr. Miquel Botarda a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui. Quadre núm. 7. Oli representant l'església de Santa Margarida de Montbui des de ponent. En concret s'aprecia el campanar. 32 x 23. Signat per Padró R. Quadre núm. 8. Dibuix en tinta representant una visió de l'església de Santa Margarida de Montbui des del nord. S'aprecia la capella del Roser i el campanar especialment. 26 x 34. Any 1990. Quadre núm. 9. Mosaic representant el bou de Montbui. Bou de color negre sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda. Quadre núm.10. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des del nord. 80 x 63. Signat per Mariscal. Quadre núm. 11. Oli representant una panoràmica del nucli antic de Santa Margarida des de ponent. 72 x 58. 2º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Signat I. Guillem Quadre núm. 12. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 79 x 63. 1º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 13. Oli representant una panoràmica dels carrers del nucli antic de Santa Margarida. 65 x 55. Signat per Josep Sorgan. Quadre núm. 14. Oli representant una panoràmica del pantà de l'Artés. 64 x 52. 3º premi del concurs de pintura ràpida de l'Ajuntament de Montbui. Any 1996. Quadre núm. 15. Oli representant una visió del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. 72 x 58. Quadre núm. 16. Mosaic representant l'escut de Montbui sobre un fons blanc. 40 x 40. Any 1998. Signat per Botarda.</p> | 08250-121 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>En línies generals la majoria de les obres provenen dels premis del Concurs de Pintura ràpida patrocinat per l'Ajuntament de Montbui amb motiu de la Festa Major. La majoria d'ells poden ser datats en la dècada del 1990. Altres, com és el cas del mosaic o la visió del pont Nou de Montbui són regals de particulars a l'Ajuntament. El cas de les aquarel·les es desconeix.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70700-foto-08250-121-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70701 | Pica baptismal de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>A l'interior de l'església de Santa Maria de la Tossa es conserva una pica baptismal, amb una estructura semblant a una mitja esfera, sostinguda per un curt peu cilíndric. Les proporcions són notables amb una alçada total de 72 cm, dels quals cal restar-ne 27 cm, que corresponen al peu. L'estructura de la pica compta amb un diàmetre extern de 102 cm i un gruix de pedra que ateny els 6 cm. La part més còncava de la pica té una obertura de 90 cm. Com a element decoratiu, destaca la presència d'una doble ziga-zaga estriada en paral·lel que ressegueix el contorn superior del vas.</p> | 08250-122 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes sembla que podria tractar-se d'una pica medieval, que podria ser datada entre els segles XII-XIII. El peu, d'altra banda, sembla un afegit posterior a pica pròpiament dita. A nivell de context històric cal relacionar la pica com un dels elements litúrgics propis del culte de l'església de Santa Maria de la Tossa, que al llarg de segles va exercir com a església parroquial del terme de Montbui.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70701-foto-08250-122-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70702 | Pica beneitera de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'església de Santa Maria de la Tossa es localitza una peça utilitzada com a pica beneitera, que consisteix en un sol bloc de pedra dividit, mitjançant un motiu ornamental en forma de soga gruixuda, en dues parts be diferenciades, talment com si es tractés d'una capitell i un fust de columna. La part superior, que té forma d'una tassa, és ornada amb una cinta horitzontal que s'entrecreua amb unes altres col·locades verticalment, sota unes nanses massisses situades al capdamunt. L'alçada total d'aquest element és d'uns 56 cm, dels quals 25 corresponen al vas. La concavitat és configurada per un diàmetre extern d'uns 33 cm i un d'intern d'uns 25 cm. JUNYENT (1975: 511)</p> | 08250-123 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Diferents autors han suposat que aquesta peça singular podria procedir del castell, i haver estat aprofitada com a pica beneitera ja des d'antic. JUNYENT (1975: 511) L'existència d'un motiu ornamental com és el de la soga, indica la possibilitat de que pertanyi al període romànic, i sigui datable entorn als segles XII-XIII, tot i que també podria ser lleugerament posterior. Aquesta pica beneitera és col·locada damunt d'un bloc de pedra treballat que, per les seves característiques, podria tractar-se d'un suport d'altar també reaprofitat.</p> | 41.5552200,1.5804800 | 381622 | 4601368 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70702-foto-08250-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70703 | Estela circular de Santa Maria de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-circular-de-santa-maria-de-la-tossa | <p>JUNYENT, Eduard; MAZCUÑAN A.(1975) Santa Margarida de Montbui a Catalunya romànica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàg. 505-510.</p> | XII-XIII | <p>Dins l'edifici del castell, ara convertir en petit museu, es guarda una estela de pedra discoïdal amb base trapezoïdal i cap circular. Aquesta peça es troba decorada amb la incisió d'una creu de braços i uns ramets de sorgeixen de l'encreuament damunt del pal travesser. La peça es recolza sobre un pilar fet amb la mateixa pedra, que finalitza amb formes arrodonides. El pilar es recolza actualment sobre un basament quadrangular massís fet també en pedra i afegit posteriorment. La seva alçada és de 110 cm, dels quals 26 corresponen a la base, 54 al fust i 30 a l'estela. L'amplada del fust és de 19 cm i el de l'estela 27. El fons és variable, i és de 41 cm per la base, 19 pel fust i 6 per l'estela.</p> | 08250-124 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Alguns autors consideren que aquesta peça podria haver capçat el carener de la teulada de l'església, ja que s'uneix a un altre segment que havia de facilitar-ne l'encaix dins d'una estructura, o bé en el sòl. Tot i que resulta especialment difícil oferir una datació, sembla que es tractaria d'una peça de factura local que respon a un gust popular força arrelat en la tradició medieval.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70703-foto-08250-124-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de l'església resta una altra peça similar, més tosca i rudimentària i amb una aparença de major antiguitat. Bàsicament es reparteix l'estructura i l'ornamentació de l'anterior: cap circular formant una creu lleugerament patent i tronc trapezoïdal. Imita doncs, una tipologia medieval que perdurarà fins a èpoques modernes. Aquesta peça es troba clavada a terra. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70704 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-2 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Mare de Déu del Roser dins l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una talla de fusta policromada que presenta la Mare de Déu dreta amb la imatge del nen Jesús agafat amb el braç esquerre. La Mare de Déu du un vestit llarg amb plecs de color rosat ornamentat amb una túnica que li penja del braç esquerre i li puja per la falda en color blau i daurat. Du el cap coronat per una petita corona sobre la qual es recolza l'aura platejada. La figura del Nen Jesús es presenta nua de cintura en amunt i en actitud de beneir.</p> | 08250-125 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral procedent del mossèn de la parròquia, es tracta d'una talla del segle XVIII que presidia l'antic altar de la Mare de Déu del Roser, situat al trifori de l'església, sobre les capelles laterals de sector nord. Estilísticament es podria correspondre a una talla de finals del segle XVIII o començaments del segle XIX.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70704-foto-08250-125-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70705 | Altar Major de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-la-tossa | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Antic altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, ubicat actualment a la capella del Roser de l'església de Santa Margarida de Montbui, en substitució de l'antic altar de Sant Pau i Sant Pere, que fou destruït durant la Guerra Civil. Es troba format per un retaule de fusta d'uns tres metres d'alçada, que encaixa al centre un ara de pedra rectangular. L'ara es troba decorada amb tres bandes al front, simulant una decoració de marbre marró als costats i mantell ornamental al centre. Sobre aquesta ara es localitzen tres graons pintats amb color gris ornamentats amb un relleu floral daurat. Sobre el graó superior es troba la imatge de la Mare de Déu del Roser amb l'infant Jesús. Respecte al retaule de fons, es troba format per tres carrers. Els dos laterals compten amb una part inferior que acompanya a l'ara central. Aquesta part es troba pintada en color marró i decorada amb un relleu que forma un enreixat de rombes i sobresurt pintat en color daurat. La part superior d'aquests carrers centrals conserva el color marró del fons, i s'ha decorat amb una arcada que ressalta en daurat i que manté forma de mig punt a l'exterior i forma polilobulada a l'interior. L'arcada exterior es troba coronada per un frontó superior en forma de copa florida. El carrer central, és el doble d'ample que els carrers laterals i manté la simetria ornamental, conservant el color marró al fons i sent decorat amb una arcada que sobresurt del fons en color daurat. A l'igual que els laterals manté una forma d'arcada de mig punt a l'exterior i polilobulada a l'interior. La part superior del carrer central es corona amb una gran arcada de mig punt que s'estén cap als carrers laterals, ornamentada a la part superior amb palmes vegetals que sobresurten exemptes i amb una representació de l'Esperit Sant al centre, encapçalant tot l'altar. Tota aquesta ornamentació superior s'ha pintat en color daurat. Destaca la presència de dues columnes d'alabastre exemptes- una per banda- situades entre el carrer central i els laterals. El basament d'aquestes columnes presenta una petita porta, ja que s'utilitza com a sagrari. Aquestes columnes obliguen al coronament superior del carrer central a fer un reculat, trencat la línia del retaule, aportant-li volum. Sota l'arcada superior s'aprecia un fris que ressegueix la part interior pintat en color blau i decorat amb motius estrellats pintats en daurat. A nivell iconogràfic, l'altar ha estat reutilitzat i adaptat a les noves necessitats de l'església de Santa Margarida. Actualment es troba ubicat a la capella del Roser, i s'han aprofitat els pedestals dels carrers laterals i el central per presentar tota una iconografia de la Mare de Déu, que es presenta en les seves tres versions, soltera -Puríssima Concepció-, Mare- Mare de Déu del Roser- i Vídua - Mare de Déu de la Soledat-. De les tres imatges només la Mare de Déu del Roser és antiga.</p> | 08250-126 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i la manca de dades concretes, la tradició oral afirma que es tractava de l'altar major de l'església de Santa Maria de la Tossa, que fou traslladat a l'església parroquial de Santa Margarida i aprofitat com a altar del Roser. Estilísticament pot ser datat a finals del segle XVIII.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70705-foto-08250-126-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|99|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70706 | Quadre de la mort de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-mort-de-sant-josep | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Oli conservat a la capella de Sant Josep, dins de l'església parroquial de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una pintura que representa la mort de Sant Josep, visible en estat d'ancià dins d'un llit, acompanyat per les figures de la Mare de Déu al cantó dret i de Jesús en estat d'adult, al cantó esquerre. Als peus de llit, contrapesant la importància de Jesús al quadre apareix l'arcàngel San Gabriel oferint una corona de flors al moribund. La part superior del quadre es troba ocupada per la figura de Déu envoltant d'àngels en un marc de núvols daurats. A nivell compositiu, l'artista a creat un marc triangular amb elements florals al centre del quadre, que envolten la Mare de Déu. A tocar de la Mare de Déu les flors són assutzenes, la flor que apareix com a atribut a la vara de Sant Josep, i que simbolitza la castedat masculina i el respecte i la protecció oferta a la Mare de Déu portadora del fill de Déu. Cromàticament, la pintura presenta una gran abundància de tons daurats, que s'observen al cel i a la túnica de l'arcàngel, així com de vermells, que apareixen especialment a les túniques. Aquesta dualitat cromàtica sobresurt d'un fons enfosquit i obscur al darrera. Al peu de la composició s'observa l'escut del terme municipal, amb els camps alternant un castell i les aigües.</p> | 08250-127 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'oli que es conserva a la capella de Sant Josep pot ser datat de forma aproximada al segle XVIII, i segurament fou fet la capella en la qual actualment es troba, i que es la única que conserva l'advocació original d'abans de la Guerra Civil. Actualment es desconeix el nom de l'autor del quadre.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70706-foto-08250-127-2.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc