Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70601 | La Falconera, prop del barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera-prop-del-barri | III-I a.C | És un camp de conreu | <p>Jaciment arqueològic situat a prop del barri de La Falconera, en un camp de conreu al peu i a l'esquerra del camí de La Falconera. Concretament és el camp que hi ha abans d'arribar a la torre de l'Espatllera, i en el sector de ponent del camp hi ha un dipòsit d'aigua abandonat. L'any 1984, durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la carta Arqueològica, es va recollir superficialment alguns fragments de ceràmica. No s'aprecia cap tipus d'estructura. Només al peu del camí es comprovà l'existència d'una acumulació de pedres menudes i fragments de ceràmica ibèrica, que al mateix temps sortien superficialment en un camp de conreu. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. El lloc té un suau declivi vers el torrent que circula pel seu costat esquerre i que mena a l'Anoia. Entre els materials apreciats en superfície, cal mencionar: - Fragments de vores de ceràmica ibèrica feta a mà de pasta grollera, amb desgreixant de quars. Fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb pasta bicolor i de bona cuita. Fragments de vores de ceràmica feta a torn de grans gerres, perfil globular, amb alguns llavis plans i en secció de coll de cigne.</p> | 08250-22 | Barri de Sant Maure. (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada(CECI) a l'any 1976</p> | 41.5727600,1.5970100 | 383032 | 4603292 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven 9 fragments de ceràmica i 1 de pedra relacionats amb el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70602 | Turó a ponent de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-ponent-de-la-mallola | Superficial i molt exposat a l'erosió | <p>Jaciment arqueològic d'un antic taller de sílex, molt extens situat en els vessants de migdia i sol ixent d'un turó que hi ha a ponent de la urbanització « La Mallola », en un lloc ocupat per petites feixes abandonades i plantades d'ametllers. La seva cronologia va del Neolític Mig-recent -3500 -2500/ al ferro ibèric -650 -50. En aquest lloc s'han recollit nombroses restes de talla de sílex, la majoria de les quals estan molt patinades, a més d'alguns fragments de ceràmica feta a mà que, per les seves característiques, es podrien atribuir al Neolític Mig, així com varis fragments de ceràmica oxidada ibèrica i de ceràmica feta a mà. A part d'aquests materials, es van recollir en la part més alta i en un espai relativament reduït, 27 cargols marins i 15 petxines corresponents a espècies de Donax, Chamelea gallina i Columbela rústica, totes elles perforades per tècnica antròpica. La indústria lítica està formada per una gran percentatge d'ascles, esquerdills i fragments molt patinats, la major part dels quals són rebuig de talla. Només en tres casos s'han pogut identificar peces retocades, dues de les quals corresponen a petits rascadors, i la tercera és un fragment de làmina amb petits retocs bifacials en els dos bisells. Cal destacar que a mitja alçada del vessant hi ha tot un conjunt de petites balmes, les quals no van poder ser inspeccionades ja que en el seu interior hi havia ruscos d'abelles. Podria tractar-se d'un taller de sílex amb possible hàbitat a la balma.</p> | 08250-23 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI) l'any 1986.</p> | 41.5824700,1.5602800 | 379988 | 4604421 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70602-foto-08250-23-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven els materials procedents del jaciment. | 78|79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70603 | Molí de Baix de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XV-XVII | <p>El molí de Baix de Can Planell consta actualment d'una sala quadrada amb teulada de quatre vessants i l'entrada a la façana de ponent. A l'interior es troba cobert per una volta esfèrica on s'aprecien els forats de les bigues del sostre, i una secció sobre l'entrada. La cúpula està construïda de pedres petites i la seva forma ve donada en pasta per un encofrat. Altres elements testimonis de l'ús domèstic d'aquest espai són un forn de pa, una aigüera i uns armaris dins del gruix dels murs perimetrals. Al vessant nord, una escala exterior baixa cap a l'entrada del semisoterrani, suposadament l'antic casal o sala de les moles, aquesta és actualment una sala amb volta de canó on s'hi troben indicacions d'una escala pujant a l'habitatge. Fins que no s'hagi realitzat l'excavació i la documentació dels nivells inferiors, la interpretació de les funcions dels diferents espais queda incompleta. No obstant això, sembla que hi hagi un carcabà on estava ubicat el rodet, i que l'aigua passava des de la bassa sota el molí a través del carcabà i que continuava cap al torrent a l'est. DOUET (2008:4). Les investigacions dutes a terme amb excavadora van posar al descobert els probables murs de retenció de dues basses. Un mur es troba paral·lel amb la façana de tramuntana del molí de Dalt. L'altre en la configuració d'U és al davant de la façana principal del molí de Baix, i forma part d'un dipòsit que l'avi de la propietària actual havia omplert fa anys amb terra. DOUET (2008:4)</p> | 08250-24 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència documental del molí pertany a una escriptura conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de l'any 1640. La resta d'escriptures que tracten de la propietat es troben conservades a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Els resultats de la intervenció va permetre conèixer el funcionament del molí de Baix. Un estudi previ indicava que el conjunt pertanyia al segle XVII, i la intervenció arqueològica ha deixat clar que no existeix cap altre conjunt d'aquestes característiques a Catalunya. Des de finals del segle XVIII es produí el pas dels molins fariners a les fàbriques de paper i més endavant a la tèxtil. El conjunt de Can Planell sembla que va patir l'oblit al llarg del segle XIX, l'explotació farinera es reconvertiria posteriorment en masia de caràcter agrícola, encara en ús. Les conclusions més destacades de l'estudi són, que l'espai original s'ha mantingut, i que tan sols destaca la transformació de la bassa del molí de Baix en un prat de conreu al segle XX. Durant el mes d'abril del 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica en el molí de Baix de Can Planell degut a la intenció per part dels propietaris de realitzar-hi una rehabilitació. La propietat tenia intenció de adequar i restaurar l'explotació farinera formada per un conjunt de dos molins construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines) una resclosa, rec i pous. La finalitat d'aquesta rehabilitació és de convertir-ho en un espai de cara al públic.</p> | 41.5696300,1.6167000 | 384668 | 4602918 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70603-foto-08250-24-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El molí de Baix presenta una estructura arquitectònica força original i peculiar al disseny d'un molí fariner, per les seves mides, per la forma de la teulada i per tenir l'entrada a la façana de ponent. L'edifici constava de tres espais: el pis superior, la sala de les moles i el carcabà. A diferència del molí de Dalt no existia salt d'aigua, sinó que la canal estava situada a pocs centímetres d'alçada del rodet i en l'extrem del molí. El molí de Baix, representa una solució arquitectònica força original al disseny d'un molí fariner, per les seves mides i per la forma de la teulada. La construcció de la cúpula és especialment interessant i mereix una examinació detallada. Malgrat l'estat incomplet de les investigacions arqueològiques, sembla que consta d'un habitatge petit, la sala de moles i el carcabà amb rodet. Juntament amb el molí de dalt, el conjunt és conegut com a Molins del Polvo, Molins de Can Planell o Molins de la Font Trobada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70604 | Prats, Els | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-els | -VII-XVIII | És una zona per on passen carreteres | <p>Jaciment arqueològic de Els Parts. Durant el mes de novembre de 2004 es va dur a terme una prospecció superficial en l'àmbit de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada (de la Carretera C-37, PK 62 +970 a la carretera C-15, PK 44 +285, tram: Santa Margarida de Montbui -Vilanova del Camí). Aquesta prospecció tenia la doble finalitat de delimitar sobre el terreny aquells elements del patrimoni arqueològic inventariats i per altra banda, documentar possibles nous jaciments o punts d'interès arqueològic. La prospecció ha permès localitzar diversos fragments de ceràmica. D'una banda, ceràmica moderna: blava catalana, Pickman i plats de dol, i de l'altra, ceràmica ibèrica, entre la que destaquen dos fragments informes de comuna ibèrica i una base també ibèrica que imita formes de ceràmica Campaniana.</p> | 08250-25 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Jaciment descobert durant la prospecció arqueològica superficial amb motiu del projecte de millora general de la Ronda sud d'Igualada.</p> | 41.5688100,1.6069300 | 383852 | 4602840 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70604-foto-08250-25-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70605 | Jaciment paleontològic de la Serra de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-serra-de-santa-margarida-de-montbui | Aquest jaciment és un indret força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els buscadors de fòssils. | <p>Jaciment marí de l'era del Cenozoic, període del Paleogen, època de l'Eocè superior amb una edat compresa entre el Pribonià - Ludià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 37,2 i 33,8 milions d'anys . Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses, margues i argiles Aquest jaciment s'estén al llarg de tota la Serra de Santa Margarida, darrera del nucli antic de Montbui, i especialment al llarg del camí del cementiri. La fauna fossilitzada recollida inclou gasteròpodes , coralls i bivalves. L'associació faunística dipositada al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és la següent: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris Schmideli - Milepora mammillaris - M. dalmatia - Actinis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bibolatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora banchellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - Mesomorpha forojuliensis</p> | 08250-26 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La geologia d'aquesta zona és la pròpia de la Depressió Central, amb materials de l'era terciària i quaternària, els quals foren dipositats en un mar interior que ocupava avui el territori comprés entre els Pirineus i l'antic massís catalano-balear. El resultat va ser la formació d'unes capes eocèniques de sediments marins (calcàries i margues) i d'unes capes oligocèniques rogenques d'origen lacustre (conglomerats, gresos i argiles), i en alguns punts, sobretot a la zona central de la Depressió, d'importants dipòsits de sals i guixos. D'aquests darrers n'hi ha una representació al municipi de Sta. Margarida de Montbui on s'hi troben unes guixeres. Aquests materials, heterogenis, tenen la característica comuna d'ésser materials tous i fàcilment erosionables, fet que explica el relleu actual de la zona. En aquest ambient és típic el desenvolupament de xaragalls tipus badlands, que deixa al descober,t a més de les margues grises, els altres materials del substrat com els conglomerats, les argiles i els gresos de color rogenc. Dins de la geologia de la zona és remarcable l'escull de la Tossa de Montbui, essent aquesta una zona de contacte erosiu entre l'Oligocè continental i l'Eocè marí.</p> | 41.5549600,1.6053900 | 383699 | 4601305 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70605-foto-08250-26-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 70606 | Cisterna de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-tossa | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. CASANELLAS I SOLÉ J. (1998) 'Retalls d'història del poble i els seus barris'. Santa Margarida de Montbui.</p> | X-XXI | <p>Construcció situada a l'extrem del pla de la Tossa, a tocar del beneïdor. Exteriorment s'aprecia un mur realitzat en pedra seca, que aprofita una petita elevació del terreny en aquesta zona, i sobresurt com si fos un marge realitzant una forma corbada. Al centre de la paret s'observa una obertura quadrangular amb el perímetre reforçat per lloses de pedra i morter, que actualment es presenta protegida per una reixa pintada en color verd. L'interior de la cisterna es cobreix amb una volta de canó.</p> | 08250-27 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Molt possiblement l'origen d'aquesta cisterna es troba lligat a la presència del castell i de pobladors al cim de la Tossa. Segons Amenós una descripció feta per Amenós, la cisterna presentava aquest aspecte l'any 1949. 'Hi ha tres forats: un al costat de la volta, per donar entrada a l'aigua; un al mig de la volta, i un altre a la paret lateral; amb una escala de pedra que baixa fins al fons, que avui es troba ple de runa' AMENOS (1949: 129-163) El 1965 la cisterna fou netejada i rehabilitada i es van treure les escales perquè hi pogués haver més cabuda d'aigua. CASANELLAS (1998:10)</p> | 41.5559600,1.5740000 | 381083 | 4601459 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70606-foto-08250-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70607 | Font del Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufo-0 | <p>CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | Contorn molt descuidat | <p>Font situada al peu del torrent Garrigosa, molt a prop del nucli antic de Montbui, envoltada d'un bosc de ribera actualment molt descuidat. A nivell arquitectònic la font es troba formada per un mur de pedra aixecat en paredat antic amb la part superior lleugerament corbada. L'extrem superior del mur es troba acabat amb una filera de maó que reforça i al mateix temps ressalta dit mur. A la part inferior del mur, i de forma paral·lela, s'obren dues voltes dobles de mig punt amb arcades reforçades també amb maó. D'aquestes dues voltes sorgien els dos canyos que rajaven l'aigua de la font. L'aigua, s'emmagatzemava en un safareig creat davant del mur. Aquest safareig es troba fet en ciment i limitat perimetralment per un banc corregut d'uns 70 cm d'alçada, actualment no es visible per la vegetació que el cobreix . A la paret de la font s'observa una llosa que du gravada la següent llegenda: Font del Bufó fou arranjada per B.C.S. l'any 1950</p> | 08250-28 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Arquitectònicament es tracta d'una font aixecada entorn a l'any 1950, tal i com la llegenda de la llosa indica, segurament sobre els precedents d'una font antiga tradicional i propera al nucli de Santa Margarida. Històricament es tracta d'una font situada en terres que són propietat privada de la Casa Gran, els propietaris de la qual s'encarreguen del seu manteniment. Actualment està pràcticament perduda, degut a la vegetació que ha anat envaint aquest espai. Havia estat la més popular i freqüentada. Al seu voltant hi ha pollancres, cues de cavall i esbarzers</p> | 41.5588600,1.6041500 | 383603 | 4601740 | 1950 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70607-foto-08250-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70608 | Font de can Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bisbal | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XX | Actualment és de les fonts més ben conservades del municipi. | <p>Coneguda també com la font del Moro o del Salvatge, la Font de Can Bisbal es troba situada a banda i banda del camí que du a la casa de Cal Bisbal. La font consta actualment d'un dipòsit tancat amb una porta de ferro que guarda una estructura acabada en volta. Sens dubte, es tracta de la mina que alimenta la font. L'estructura es troba arrebossada exteriorment amb ciment, però segons la descripció feta per Amenós l'any 1949 descriu les parets laterals i la del fons són de tosca natural. AMENÓS (1949: 129-163) Al peu de la porta de la cisterna s'observa el canyo que aboca l'aigua vers una altre dipòsit. A l'altra banda del camí la font es troba acompanyada de dues grans basses de formigó pintades de blanc, omplertes amb aigua de la font.</p> | 08250-29 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La història popular explica que en aquesta font hi tenia el senyor del castell de la Tossa unes banyeres. Amenós descrivia la font l'any 1949 : 'què revinguin les aigües, saltin tot de rajolins dels forats de la tosca, la qual cosa fa agradable impressió. Però el què més crida l'atenció és la forma antròpica de la paret del fons que recorda la forma d'un home ajagut; la qual cosa suposo que li haurà donat el nom de 'font del Salvatge'. AMENÓS (1949: 129-163) El 1994 es van construir les basses de 300.000 l com a reserva d'aigua en cas d'incendi.</p> | 41.5602100,1.5814500 | 381712 | 4601920 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70608-foto-08250-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70609 | Font de cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-prim | XX | Molt mal estat | <p>Situada al peu del camí de Can Prim, a pocs metres del torrent del mateix nom. Es tracta d'una petita font formada per una aixeta actualment tancada encastada en una pedra rectangular que aboca l'aigua en una pila feta amb formigó que guarda una forma arrodonida. Actualment es troba molt malmesa i la pica coberta per la vegetació. Uns metres més amunt del torrent una petita estructura en forma de caseta recorda l'existència de la mina que segurament recull l'aigua de la font.</p> | 08250-30 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeixen les dades sobre l'origen d'aquesta font, que segurament es troben lligats a l'existència de la veïna casa de Can Prim. Les restes observades actualment són producte d'una actuació de la dècada del 1990-2000.</p> | 41.5587600,1.5718500 | 380909 | 4601772 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70609-foto-08250-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70610 | Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trobada | XX | En mal estat | <p>A la Font Trobada s'hi arriba des del Nucli Antic i des del Nucli Urbà pel camí del cementiri, equidistant de cada nucli. Actualment la font consta d'un canyo encastat en un carreu rectangular, que juntament amb altres forma una petita resclosa al mig del mateix torrent Garrigosa.</p> | 08250-31 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Podria tractar-se d'una de les fonts tradicionals de Santa Margarida. Amb tot, l'estructura és molt contemporània. Actualment es troba lligada a la propietat del molí del Polvo. Aquesta font tenia un gran desmai al costat però recentment es va morir. Actualment les properes obres de la variant d'Igualada han fet més difícil l'accés i han modificat el paisatge de l'entorn.</p> | 41.5646600,1.6122000 | 384284 | 4602373 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70610-foto-08250-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva proximitat al barri de Sant Maure, els darrers anys, la font s'ha convertit en un lloc habitual de passeig i caminades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70611 | Pont Petit de la Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-de-la-palanca | <p>GÓMEZ MENÉNDEZ J.L. (1970) Proyecto de construcción de un puente sobre el rio Anoia. Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui.</p> | XX | <p>Pont de tram recte de 3 metres d'ample format per dues arcades de 17,5 metres de llum cadascuna fetes en formigó. A més de l'amplada del vial, el pont compta amb voreres a banda i banda de 1,5 metres d'amplada. El pilar central del pont és d'un metre d'ample i 5,50 alçada.</p> | 08250-32 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els antecedents d'aquest pont es troben en una antiga passera de fusta de 6 metres de llargada seguit de pilones, que unia Igualada per la baixada de Sant Nicolau, amb el terme de Santa Margarida pel barri de Sant Maure. Aquesta passera es trobava a uns 430 metres riu avall sobre l'Anoia del pont de Montbui i la carretera C-37. En la dècada del 1970 el trànsit que suportava era molt gran degut al gran creixement que havia tingut el barri de Sant Maure i al fet de que la pràctica totalitat dels seus habitants treballaven a Igualada i feien ús diari de la passera. Aquesta passera els permetia el pas directe a Igualada sense haver de donar la volta pel pont de Montbui. A més a més, les riuades d'estiu i tardor acostumaven a fer-la malbé. El 1964 i 1966 es redactaren sengles projectes per la construcció d'un pont format per dues arcades de maó, però tots dos foren desestimats. L'any 1970, degut a l'increment d'indústries, es va considerar la construcció d'un pont pel transit de vianants i de camions lleugers.</p> | 41.5762300,1.6116700 | 384261 | 4603658 | 1970 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70611-foto-08250-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | José Luis Gómez Menéndez, enginyer de Camins i ponts. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70612 | Font de Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanahuja | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de Sanahuja es troba situada prop del Nucli Antic sota la carretera de Valls, a uns 500 metres de l'escola Montbui. A la sortida del poble, tot seguint la carretera i passant per davant del camp de futbol, en el primer trencall a l'esquerra cal baixar per un pendent pronunciat, just pel costat de la carretera i casi sota el pont, s'arriba a la font. Arquitectònicament la font consta d'un mur aixecat en parament irregular a base de pedres grosses i escantellades, disposades d'una manera molt irregular i unides amb morter de calç. La part superior del mur es troba acabada amb una filera de maons. El mur té continuïtat al davant de la font creant un espai central en forma de placeta. Un banc corregut, fet amb maó i adossat al mur al voltant de la placeta. Al centre del mur principal, a la banda inferior, s'obre un petit arc de mig punt revocat amb ciment, al centre del qual surt el brollador. L'aigua cau en una petita pica molt malmesa. La seva estructura i construcció és similar a la de la Font de Bufó</p> | 08250-33 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edificada en pedra el 1822 i reformada els anys 1908 i 1916. El 1926 va ser novament reformada per un veí de Santa Margarida conegut com 'El Mexicà'. Es tractava d'un veí que havia retornat a Santa Margarida desprès de viure molts anys a Mèxic i feia anar als seus criats a agafar aigua de la font per subministre de la casa. Amb un cabal de 500 litres per hora, ha esdevingut una de les fonts de proveïment habitual dels habitats de Montbui. A mitjans del segle XIX funcionaven cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja. [historiamontbui.blogspot.com/]. Segons informació oral aportada per alguns veïns de Santa Margarida era costum anar a la Font de Sanahuja a menjar anissos i a beure aigua el segon dia de la Festa Major de Santa Margarida, desprès del ball de la tarda. Actualment es troba adequada com a espai de lleure amb bancs al voltant.</p> | 41.5529200,1.5984200 | 383114 | 4601088 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70612-foto-08250-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i trobar-se en bon estat de conservació la seva situació, al peu de la carretera C-37 la desllueix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70613 | Els Fornots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fornots | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | El procés de degradació de l'element és molt acusat i actualment es troba quasi cobert de vegetació. | <p>Antics forns de guix propers a la casa de Cal Casanelles, que exercia l'explotació fins al moment del seu tancament. Actualment es tracta d'una estructura de planta rectangular distribuïda en dos cossos, un a sobre de l'altre, aprofitant el desnivell de la muntanya. Una construcció feta en mur de mamposteria irregular unida amb ciment. Mentre que el cos inferior presenta unes dimensions considerables, el cos superior és de planta quadrangular i més petit. Com a obertures, actualment només s'aprecia una boca oberta al mur de llevant del cos inferior. No es descarta que originalment aquesta estructura comptes amb altres cossos afegits a la part superior, actualment desapareguts. Actualment, un dels angles del cos inferior es troba escantonat, i la vegetació impedeix apreciar l'estructura en el seu conjunt.</p> | 08250-34 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els fornots són un antic forn de guix propietat de Can Casanelles. El forn fou explotat durant la dècada del 1960-1970 per un guixotaire de Clariana anomenat Sr. Bassa. Com a cantera de material s'aprofitava la propera guixera de la Roureda. Amb tot, per la tipologia del parament no es descarta que es tracti d'una construcció anterior, possiblement de començaments del segle XX.</p> | 41.5695500,1.5538400 | 379427 | 4602995 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70613-foto-08250-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70614 | Font de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mateu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 08250-35 | La Mallola (Can Mateu 08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada sota la masia de Cal Mateu a l'altra banda de la carretera. La font compta amb una estructura soterrada protegida per un mur de ciment pintat en color blanc amb una obertura central protegida per una porta metàl·lica. Darrera el mur s'ubica una petita cisterna que acumula l'aigua de la font. La porta es troba encarada a llevant. A continuació del mur de tancament, aprofitant el pendent del terreny s'aixeca un banc també fet en ciment, que crea una petita explanada davant de la porta d'accés a la font.</p> | 41.5834800,1.5722100 | 380984 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70614-foto-08250-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70615 | Font del Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-0 | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font del Safareig, es troba ubicada al carrer de Sant Roc, 35 del nucli antic de Montbui, davant mateix de la plaça del Safareig i actualment està connectada a la xarxa pública d'abastament d'aigua potable. Es tracta d'una font formada per un peu de ciment rectangular de 160 cm d'alçada x 55 cm d'amplada x 56 cm de fons, acabat a la part superior en forma de deus aigües i acabat amb un teuladet ornamental. Aquest peu compta a la part inferior amb una pica molt simple feta amb maons. Tot el conjunt es troba assentat sobre un terra format per rajoles quadrangulars de terra cuita de color marró. Com a element decoratiu, la font compta amb una ornamentació situada a la part superior del peu consistent en un cercle motllurat amb una creu al centre. Sota aquest element, es situa l'aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Tot el peu es troba pintat en color blau clar, ressaltant la creu central en una tonalitat més vistosa.</p> | 08250-36 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de font de Safareig fa relacionar la font amb el proper safareig situat a uns metres de distància, a l'altra banda del carrer. Es tracta d'un dels safareigs omplerts amb aigua del rec, situats a l'entrada del nucli antic. Possiblement es tracti d'una font aixecada a començaments del segle XX.</p> | 41.5555500,1.6044100 | 383618 | 4601372 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70615-foto-08250-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70616 | Font de la Macària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macaria | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>La font de la Macaria es troba situada al carrer Major del nucli antic de Montbui, al costat de les escales de l'església. Es tracta d'un element format per un peu aixecat en maó rectangular unit amb ciment de 86 cm d'amplada per 155 cm d'alçada i acabat en forma de dues aigües amb un teuladet fet també en maó. Als peus d'aquest cos es situa una pica feta amb ciment de 30 cm d'alçada per 64 cm d'amplada per 36 cm de fons. Al centre del peu s'inserta una aixeta metàl·lica que permet el pas de l'aigua. Actualment es troba connectada a la xarxa pública.</p> | 08250-37 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font fou construïda l'any 1903 per l'empresa Aigües Artés. L'any 1901 Aigües d'Artés canalitzà les aigües de les fonts de Ca l'Alemany, Can Rafeques i can Passanals i perforà nous pous al torrent de la Garrigosa, amb la finalitat d'obtenir aigua per proveir el municipi d'Igualada. La presa d'aigües del terme municipal de Montbui per part d'aquesta empresa s'havia iniciat el 1897, i havia estat la causa de diverses protestes per part dels veïns de Montbui. Finalment l'any 1901 el propietari i el consistori municipal arribaren a un acord que permetia la captació d'aigua a canvi del compromís de construir algunes fonts públiques al poble de Montbui. També és coneguda com a font de Cal Morgades, per la seva proximitat a la casa de Cal Morgades del Carrer Major.</p> | 41.5560800,1.6058100 | 383736 | 4601429 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70616-foto-08250-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70617 | Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-comu | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Font construïda en ciment i es troba formada per un peu de 54 cm d'amplada per 95 cm d'alçada. L'acabament superior d'aquest peu es realitza amb una forma ondulada i arrodonida. Aquest peu, descansa sobre una aigüera semicircular, feta també en ciment, de 62 cm d'amplada per 30 cm d'alçada i 56 cm de fons. Al centre del peu s'inseria una aixeta metàl·lica daurada que permet el pas de l'aigua.</p> | 08250-38 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font està situada al carrer de Sant Magí cruïlla amb de Sant Roc del poble antic. La seva situació actual no es correspon amb el lloc que ocupava originalment, al final del carrer Sant Magí, la cap de la plaça de l'església. Aquest era el motiu pel qual se la coneixia amb el nom de font de Sant Magí. A causa de la remodelació i asfaltat dels carrers la seva posició fou corregida i passà a ocupar el lloc actual. L'actual font és de l'any 1934 tal com indica el rètol de la pedra. Està connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5544900,1.6023900 | 383448 | 4601257 | 1934 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70617-foto-08250-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70618 | Font de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | <p>Element arquitectònic format per un peu fet en maons rectangulars de 2,5 m d'alçada aproximadament, i 91 cm d'amplada. La part superior d'aquest peu es troba acabat amb una cornisa de ciment que sobresurt en forma de teuladet que s'alça a la part central amb una forma corbada. A la part superior del peu s'inseria un quadre format amb rajoles de ceràmica que representa la figura de la Mare de Déu de Gràcia sobre un fons blavós. A sota d'aquesta imatge es situa el brollador metàl·lic. A la part inferior del peu es situa una pica feta amb ciment de 50 cm d'alçada per 65 cm d'amplada per 50 cm de fons.</p> | 08250-39 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Situada a la cantonada de la Travessia Anselm Clavé i la Carretera, era una de les fonts mes concorregudes, pels caminants, els que anaven en bicicleta, per els veïns i pels automobilistes que passaven per la carretera. Fa uns anys que hi col·locaren un rètol que deia: 'Aigua no potable', des de aleshores ha deixat de ser utilitzada tot i que el rètol avui es il·legible.</p> | 41.5568900,1.6031800 | 383518 | 4601522 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70618-foto-08250-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70619 | Font del Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carol | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | Actualment seca | <p>La Font del Carol es situa al peu del camí del Coll-Bas, al cim de la Serra de Santa Margarida. Actualment es troba seca i abandonada però encara s'aprecien les estructures més bàsiques. El naixement devia trobar-se en un indret al peu del camí on no en queden restes, tan sols la vegetació més humida al voltant, del naixement arrencava un canal que baixa uns 20m fins a una bassa que encara es manté visible. Es tracta d'una bassa semicircular de gran capacitat, feta amb un mur de formigó de 50 cm d'alçada amb un acarament inclinat. L'entrada de l'aigua a la bassa es feia mitjançant una boca quadrangular. La bassa desguassava vers un petit rec que es dirigeix al torrent Can Bernades.</p> | 08250-40 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix els orígens d'aquesta font, que devia tenir com a finalitat omplir la bassa i regar els camps d'aquesta petita vall. L'estructura actual és contemporània, podent ser datada a la dècada del 1950-1960. Devia quedar abandonada poc desprès.</p> | 41.5530800,1.6054100 | 383697 | 4601096 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70619-foto-08250-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70620 | Camí del Saió a la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-saio-a-la-tossa | <p>ESPINALT F (1958) El Ceió a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp.</p> | XIV-XXI | Actualment aquests camins es mantenen com a pistes forestals i camins rurals. | <p>Aquest camí era utilitzat tradicionalment pels veïns del Coll del Guix i del Saió per ascendir a la Tossa el dia de la festivitat del Roser i el dia de la Benedicció del Terme. Aquest camí sortia del nucli del Saió fins a la casa actual de Ca l'Elvira, allà s'unia amb el camí que venia del Saió. Els dos camins s'unien i es dirigien en direcció a Can Bisbal fins a empalmar amb el camí de la Serreta.</p> | 08250-41 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquests camins foren utilitzats tradicionalment pels veïns d'aquests nuclis i les masies properes per ascendir a la Tossa els dies de les festivitats del Roser i de la Benedicció del Terme. A partir de la dècada del 1970 l'ascens es feia cada cop més en cotxe. L'obertura de la carretera d'ascens a la Tossa el 1976, així com la construcció de la BV-2233 entre Coll de Guix i Igualada permetien l'ascens a la Tossa i la comunicació entre el Coll del guix i el Saió, fent que s'abandonessin i actualment són camins de caire rural.</p> | 41.5742700,1.5651000 | 380375 | 4603504 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70620-foto-08250-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70621 | Barraca de vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-mallola | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | Presenta mal estat | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular aixecada a ponent de l'actual urbanització residencial de la Mallola, al peu d'un petit turó on es troba localitzat el jaciment arqueològic conegut com 'Jaciment a ponent de la Mallola'. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca amb carreus de mida regular, rectangulars i quadrangulars, que formen fileres bastant ben ordenades. La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. L'estructura arquitectònica es troba reforçada al sector de les cantonades, on els carreus són de mida considerable i es troben disposats de forma molt ordenada. La barraca es troba orientada a migdia, i s'obre amb una porta quadrangular acabada a la part superior per una llinda monolítica que es recolza sobre uns brancals formats amb carreus quadrangulars ben disposats. Protegeix l'obertura una porta de fusta, actualment molt malmesa. La part superior de la barraca es troba coberta exteriorment per un gruix de terra que protegeix la pedra. Interiorment la barraca es cobreix amb una volta falsa formada per carreus de mida mitjana que es van disposant fins a tancar la superfície.</p> | 08250-42 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de Santa Margarida de Montbui, el conreu de la vinya no estigué especialment estès, ja que històricament no hi hagué grans masies ni grans propietaris que invertissin en aquest conreu. Es tractava d'una producció de tipus mitjà i molt secundària darrera del conreu del cereal i l'explotació del bosc, principals activitats econòmiques. Amb tot, alguns propietaris, si que parcel·laren alguns trams de propietat i els destinaren a la vinya. És per aquest motiu que encara es conserva alguna d'aquestes construccions, destinada fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los.</p> | 41.5822600,1.5608700 | 380037 | 4604397 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70621-foto-08250-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70622 | Antics oficis de treballar el bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-de-treballar-el-bosc | XVII-XX | En desús | <p>Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.</p> | 08250-43 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 70623 | Molí de Dalt de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-planell | <p>DOUET J. (2008) Memòria dels molins fariners del mas del Polvo. Arqueociència Serveis Culturals,SL. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVIII-XXI | Actualment l'estructura del molí ha estat reconstruïda i posada novament en funcionament pels propietaris de la casa amb finalitats educatives. | <p>El molí de Dalt forma part, juntament amb el molí de Baix, d'un conjunt de dos molins coneguts com a molins de Can Planell, molins del Polvo o molins de la Font Trobada, que comparteixen estructures. Un i altre es troben separats una seixantena de metres. Entre ells es situen les basses d'aigua que eren omplertes amb l'aigua sobrant del molí de Dalt. Aquest molí captava l'aigua d'una resclosa situada a escassos metres, entre el torrent de Garrigosa i el molí. L'aigua era dirigida vers la planta del soterrani de l'edifici actual, on es trobava situada la roda i l'eix del molí. La ubicació d'aquestes peces era en un espai rectangular allargat cobert amb volta de canó. Aquest eix es trobava connectat amb la sala de les moles que s'ubicava a la planta baixa de l'edifici. L'aigua sobrant del moviment de la roda era reconduïda a través d'un rec fins la bassa exterior de la casa. Sobre l'estructura del molí s'aixeca un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment l'edifici es troba arrebossat amb ciment sense pintar, i el parament només s'observa en les estances interiors. Es tracta d'una construcció fet en mur de paredat irregular, tot i que no es descarta l'existència de maó en alguns trams superiors. L'edifici compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i precedida d'un espai planer. L'accés a l'edifici es fa mitjançant un portal adovellat acabat en un arc escarser que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus quadrangulars. L'estructura del portal en pedra vista sobresurt de l'arrebossat de la façana. A nivell de primer pis a la façana principal s'obre una finestra balconera, que s'escau sobre el portal, i dues finestres quadrangulars a banda i banda. Al pis de les golfes s'obren quatre finestres quadrangulars que s'escauen sota l'aler de la teulada. La façana de migdia s'obre a nivell de primer pis amb una finestra balconera i dos finestrals acabats amb arcs de mig punt. A nivell de golfes s'obren dues grans finestres rectangulars i una de més petita. L'edifici compta amb una sortida a la façana del darrera, orientada a ponent, formada per un portal adovellat acabat amb una arcada molt rebaixada. A ponent, s'adossen diversos cossos destinats a magatzems i feines auxiliars de la casa.</p> | 08250-44 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Molí de Dalt es correspon a una cronologia del segle XVIII. L'any 1726 era propietat de Batista Freixes. Com a edifici, aquest podia haver estat originalment més petit, ja que a nivell de planta baixa, a l'interior, s'observa la presència d'un mur molt més gruix amb un portal que divideix l'espai de la planta baixa en dues grans sales. Podria ser que al finals del segle XIX l'edifici hagués sofert una ampliació considerable que afegís un altre cos a la part posterior de la casa i aixequés els dos pisos superiors. El nom de molí del Polvo és d'origen desconegut, ja que com a tal la seva funció era la de molí fariner. Al segle XIX fou propietat de l'amo de la torre Cabòries i desprès passa a ser propietat de les 'Aigües Artés'. L'any 1926 fou venut i encara continua en mans dels seus descendents.</p> | 41.5696800,1.6159900 | 384609 | 4602925 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70623-foto-08250-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70624 | Forns de guix del Vergès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-del-verges | <p>http://www.historiamontbui.blogspot.com/</p> | XX | En runes | <p>Element arquitectònic aixecat al peu del camí que travessa el bosc i la muntanya de la Perera, al nord-oest del veïnat del Coll del Guix. Es tracta d'un seguit de tres forns de guix aixecats en maó, més un cos destinat a carbonera. Aquests elements es troben situats a llevant del camí, aprofitant el desnivell de la muntanya. Uns metres més endavant, a ponent del camí, destinades a aixopluc dels treballadors. Els forns, són una construcció aixecada en escala, aprofitant el desnivell de la muntanya. L'accés es realitzava pel pis inferior, on s'aprecien un cobert rectangular aixecat en maó i cobert amb bigues de ciment i teulada inclinada. Darrera d'aquest cobert d'accés, i una mica més elevat, destaca un altre cos rectangular, també fet en maó, l'accés al qual es realitza pel cobert primerenc. Aquest espai acollia la maquinària dels forns. Sobre aquest cos, i en un nivell superior, s'aixequen els forns. Es tracta de tres forns circulars, fets en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 20 metres de profunditat, oberts amb una porta formada per una arcada de mig punt feta també feta amb maons disposats verticalment. El conjunt d'aquests tres forns s'encabia en una estructura feta en maó i pedra i amb restes d'arrebossat. A migdia dels forns es disposava un cos quadrangular amb les mateixes mides que els forns aproximadament, fet amb les parets laterals de pedra i la frontal en maó, destinat a magatzem del carbó. Era evident doncs, que aquest espai s'omplia per la part superior, arribant els camions a peu del camí i descarregant. Tot sembla indicar que la part superior d'aquests forns era coberta amb un altre cos construït en maó, actualment desaparegut. Tot el conjunt es troba molt malmès i la vegetació el cobreix de forma accelerada impedint la visió complerta del conjunt i les autèntiques dimensions dels forns. A ponent del camí, s'aixeca una construcció de planta rectangular, planta baixa i coberta inclinada, feta en maó sense arrebossar. Es tracta d'un aixopluc construït pels treballadors de la fàbrica. No s'aprecia cap obertura constructiva, a excepció de tres portes d'accés al peu del camí.</p> | 08250-45 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els forns de Guix del Vergés foren aixecats pel Sr. Vergés, d'Igualada, entorn a l'any 1958. Es tractava d'una indústria de caràcter familiar on treballaven, a més dels propietaris, un màxim de 5 o 6 treballadors, alguns dels quals havien arribat al Coll del Guix durant els treballs de la carretera BV-2233. La producció era venuda a Igualada, per la qual cosa, el camí d'accés a aquests forns era freqüentat per camions mitjans que realitzaven el transport de carbó com a combustible pels forns i retornaven carregats de guix. En tant que indústria varen funcionar fins la dècada del 1970 , aquell any, un desgraciat accident familiar, causat per l'atrapament en una de les cintes trituradores del fill del propietari, va ser la causa de la seva mort i el conseqüent tancament de la fàbrica. Amb tot la guixera utilitzada com a cantera dels forns va seguir sent explotada per altres indústries fins a l'any 2000.</p> | 41.5659600,1.5576700 | 379740 | 4602592 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70624-foto-08250-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70625 | Molí de la Fàbrica o de cal Marxandones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-fabrica-o-de-cal-marxandones | <p>PALAU S. (1990) Els molins fariners hidràulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | XIX | Parts desaparegudes | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües aixecat a tocar de la riera de Tous i el pont de la riera. L'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny i compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis. La construcció és feta mur de paredat irregular a la planta baixa barrejat amb maó units amb ciment pòrtland de manera força barruera, i amb maó la resta de pisos de l'edifici. Tot el conjunt és arrebossat sense pintar, tot i que aquest arrebossat exterior es troba molt malmès en alguns trams, especialment al tercer pis. La façana principal es troba orientada a llevant, davant d'una petita explanada. A la planta baixa s'obre amb dos portals separats uns metres entre ells, acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat. A banda i banda dels portals s'obren un seguit de petits finestres. El primer, segon i tercer pis s'obren un seguit de quatre finestres quadrangulars ordenades de forma regular, escaient les del segon i tercer pis sobre les del primer. La única excepció la presenten les dues finestres centrals del segon pis, que han estat unificades formant un sol finestral acabat en un arc rebaixat, i dividit en dos per un pilar de maó força ample. Aquesta excepció és fruit d'una reforma posterior de l'edifici feta pels actuals propietaris. També són excepció finestres del tercer pis que són lleugerament més petites que les de la resta de pisos. Les façanes nord i ponent guarden aquesta simetria d'obertures a nivell de segon i tercer pis, i són similars a la resta. Actualment no es conserva cap resta de la maquinària antiga, a excepció d'unes piques de pedra situades al pati davant del molí.</p> | 08250-46 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Va ser construït el 1807 com a molí fariner pel senyor Miquel Vilaseca Viver. A l'any 1819 va ser venut a Josep Font Comas. Aquest tingué una fàbrica de filats i un molí de ciment amb el seu forn, on coïen la pedra, la molien i l'envasaven. Aquesta indústria va funcionar fins que l'aiguat del 1926 s'emportà la resclosa i les parets del pati, quedant l'edifici inundat fins al primer pis. A mitjans del segle XX l'edifici fou ocupat per diverses famílies pageses. </p> | 41.5793900,1.5605800 | 380007 | 4604079 | 1807 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70625-foto-08250-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També era conegut com a molí de les vídues, tot i que es desconeix l'origen d'aquest sobrenom. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 70626 | Pont de can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-mateu | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X. (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Pàg. 125-128.</p> | XIX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, entre els límits municipals de Santa Margarida de Montbui i Jorba, a l'antic camí veïnal de Santa Coloma de Queralt per Tous, al costat de la masia de Can Mateu. Es tracta d'una construcció feta en mur de maçoneria irregular, reforçat al sector de les arcades i els pilars de sustentació amb carreus més ben treballats. Compta amb cinc arcades que recauen sobre pilars elevats amb les cantonades arrodonides. L'alçada dels pilars va augmentant al sector de llevant per tal de salvar el desnivell del terreny. Sobre el pont passa la carretera d'Igualada a Santa Coloma.</p> | 08250-47 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les dues memòries descriptives referides a la construcció del pont, signades per l'enginyer director de Camins Veïnals, Josep M. De Casanova els anys 1864 i 1866, feia menció expressa del fet que 'cuando en el año 1861 la crisis industrial producida por la Guerra de los Estados Unidos afligia a la clase obrera de las fábricas, el Excmo. Señor Gobernador Civil de acuerdo con la Diputación Provincial, dispuso que se abrierancaminos en todos los distritos manufactureros de la provincia pata poder auxiliar á aquellos infelices que estaban sumidos en la mayor miseria'. El pont doncs, fou projectat pel mateix Casanova el 1865 i aixecat pels obrers de la fàbriques en atur. Tot i que inicialment havia de tenir set arcs i ser aixecat en maó. En un segon projecte, signat per Celso Xaudaró el 1870, es va substituir el maó per la pedra i els arcs es van reduir a cinc. Les obres es van iniciar el 1878 i es van acabar l'estiu del 1880. El 1939 va patir danys importants i va ser reconstruït el 1941, seguint el projecte de l'enginyer Eduardo Peña. LACUESTA (2008:127)</p> | 41.5849200,1.5749700 | 381217 | 4604673 | 1880 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70626-foto-08250-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Celso Xaudaró | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70627 | Pou de la Gitana Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-gitana-blanca | XIX-XX | <p>Element arquitectònic que conforma un pou situat a migdia del nucli del Coll del Guix, en un camp conreat als Plans del Coll del Guix. Es tracta d'una estructura aixecada en mur de mamposteria irregular, unit amb ciment. La seva alçada és d'uns 2,8 metres aproximadament. La boca del pou es troba orientada a llevant, i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular reforçada amb maó i acabada a la part superior amb un arc molt rebaixat. Una porta de fusta cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada inclinada feta amb teules.</p> | 08250-48 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Es desconeix l'origen del nom i la data de construcció del pou. Estructuralment sembla un element aixecat a cavall entre els segles XIX i XX. La seva funció hauria estat la de subministrar aigua als habitants del Coll del Guix.</p> | 41.5723400,1.5604600 | 379984 | 4603296 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70627-foto-08250-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Proper al pou de la Gitana Blanca hi ha la font de la Gitana Blanca, avui desapareguda. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70628 | Nucli Antic de Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-santa-margarida-de-montbui | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) El nom de Montbuy i posicions del poble. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>El nucli antic de Santa Margarida de Montbui s'estén als peus de la Serra del mateix nom, i en direcció a ponent a tocar de la Rasa de la Clota i el camí de la Serra. Travessa el nucli, pel sector més planer, la carrera C-37 d'Igualada a Valls, convertida avui dia en el carrer d'Anselm Clavé, i en el principal eix vertebrador del municipi. El que és el nucli antic pròpiament dit s'estén al marge esquerre d'aquesta carretera, entre aquesta i els peus de la Serra de Santa Margarida. Urbanísticament el nucli antic es desenvolupa entorn a dos eixos centrals: la Plaça de l'Església, que fa les funcions del Plaça Major històrica del poble; i el carrer Major, situat als seus peus, i la seva prolongació del carrer Sant Magí. Tots dos discorren paral·lels a la C-37 pel casc antic i són l'autentica via de comunicació del nucli antic. Altra plaça més moderna: la Plaça de Catalunya, nascuda de l'expansió urbanística del segle XX entre el carrer Sant Magí i la C-37 es converteix en una sort de Plaça Major moderna i en lloc de trobada habitual dels veïns. Arquitectònicament, el nucli antic de Santa Margarida de Montbui queda definit per la presència innegable d'una fita visual tant important com és el campanar de l'Església de Santa Margarida. Tot i tractar-se d'un element afegit a l'església original al segle XVIII presideix la imatge del conjunt. Aquest fet ha estat possible, sens dubte, per la seva ubicació en un sector topogràficament elevat del poble, i per la permanència al llarg del temps d'una tipologia constructiva basada principalment en cases de planta baixa i un o dos pisos. Efectivament, el tipus d'habitatge que predomina en el nucli antic és la casa adossada entre mitgeres, conformant carrers, de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Es tracta d'un habitatge que pot ser considerat dins de l'arquitectura popular catalana, amb la façana arrebossada i pintada, eixida a nivell de segon pis o golfes, i portals principals en algunes ocasions adovellats. A nivell de datació d'aquest tipus de construcció, algunes de les llindes localitzades als carrers Major i Plaça de l'Església, ofereixen una cronologia que ronda la segona meitat del segle XVIII. Amb tot, la majoria de les cases semblen haver patit reformes a nivell de primer i segon pis afegint balcons que, cronològicament, poden situar-se a començaments del segle XX. Un altre bloc constructiu amb certa unitat temporal és el conjunt de cases situats als voltants de la C-37 o carrer d'Anselm Clavé, que corresponen a l'eixample del segle XIX i que poden ser datats entorn al 1920-1930. Alguns d'ells presenten trets de caire modernista i eclèctic. El gruix de construccions de la segona meitat del segle XX que s'estenen principalment a migdia i a llevant del municipi, tot i no presentar una tipologia constructiva definida, ha respectat visualment la volumetria de les construccions tradicionals, de tal manera que no apareixen en el conjunt del nucli antic blocs de pisos d'elevades proporcions o edificis d'obra vista. Les restauracions de cases antigues efectuades han respectat també, dintre de la mesura, les línies de façanes tradicionals.</p> | 08250-49 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'actual distribució territorial del terme de Santa Margarida de Montbui té els seus orígens en el moviment repoblador empès pels comtes catalans als llarg dels segles IX, X i XI. Després d'infructuosos intents, a començaments del segle XI la línia fronterera amb l'Islam es desplaça cap al sud, alliberant els territoris de la Catalunya central del perill de les ràtzies i permetent a la població pagesa assentar-se definitivament en aquestes terres. El nucli de l'organització territorial del terme quedà centrat en el conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, però el gruix de la població camperola es distribuïa de forma dispersa en masies per tot el territori, amb l'excepció de dos petits nuclis concentrats com eren el del Saió i el de Santa Coloma de Montbui. La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. Es tracta del document que relata el plet mantingut entre Berenguer de Vilalta i l'abat Raimon del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Al document s'al·ludeix a una propietat situada a les proximitats de Santa Coloma de Montbui. TORRAS (1991: 24). La primera visió íntegra del poble de Santa Coloma l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la Plaça de l'Església, el carrer de Fora o Major, i el carrer de Dalt. Possiblement el fet més significatiu fou ja al segle XV el nucli de Santa Coloma s'hagués convertit en el centre del domini feudal, substituint a la Tossa. Així, el 1444, Joan Berenguer de Montbui es feia anomenar senyor del lloc de Santa Coloma, lloc on devia residir de forma habitual. TORRAS (1991: 25). Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. Amb tot, fou la construcció de l'Església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 el que donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'Església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). A Mitjans del segle XIX disposem d'una informació més precisa procedent dels Amillaraments, informa de l'existència de 36 cases el 1819 i 50 cases el 1851. El gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls -construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint un nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc.</p> | 41.5566200,1.6051600 | 383683 | 4601489 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70628-foto-08250-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70629 | Centre de serveis municipals del nucli antic, les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-serveis-municipals-del-nucli-antic-les-escoles | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que estén en paral·lel la seva façana al llarg del carrer Anselm Clavé. Aixecat en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment pòrtland, i pintat actualment en estucat venecià ataronjat. Presenta com característica decorativa el maó vist, que reforça portes i finestres, i que sobresurt com a element arquitectònic i ornamental en obertures i en les motllures que recorren horitzontalment la façana principal. L'edifici es troba distribuït en tres cossos o crugies. Un cos central amb primer pis i golfes, rematat a la part superior per un frontó quadrangular amb el tram central sobreelevat. Aquest cos es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza mitjançant dues portes acabades en un arc escarser, que s'escauen al centre d'aquest cos principal. Entre les dues portes d'entrada es situa un finestral acabat amb les mateixes característiques. L'accés a les portes de l'edifici devia fer-se originalment mitjançant escales que devien salvar el desnivell existent entre l'alçada de les portes i el nivell del carrer. Actualment les escales originals han estat substituïdes per una moderna rampa que discorre paral·lela al cos central de l'edifici. A nivell del primer pis destaca un seguit de tres finestrals, sent el central doble o geminat. A nivell de les golfes destaca una petita finestra geminada amb acabament superior inclinat, que actualment es troba tapiada. A banda i banda del cos central s'estenen dos cossos rectangulars de planta baixa, coberts a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Mentre que el situat al cantó dret de l'edifici s'obre amb un seguit de quatre finestrals d'idèntiques característiques acabats a la part superior amb un arc escarser, el del cantó esquerre s'obre amb un seguit de dos finestrals quadrangulars que semblem haver substituït els originals acabats en arc escarser. A nivell arquitectònic l'edifici manté una gran unitat estilística, mantinguda principalment per l'ornamentació feta en maó vist que sobresurt de l'arrebossat en arcs de les finestres, que recauen sobre impostes realitzades també amb una línia de maó prim, en els ampits i columnes de les finestres, també fets en maó; en les motllures que recorren horitzontalment la façana i en el regruix que cobreix la part superior del frontó. La façana posterior de l'edifici guarda les mateixes característiques arquitectòniques que la principal, però a diferència d'aquesta, s'observa el mur original. En aquest sector, el cos central s'ha reformat recentment.</p> | 08250-50 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Edifici aixecat en el que fou l'eixample urbanístic del nucli antic de Montbui, nascut arran de la construcció de la nova carretera C-37 d'Igualada a Valls. Amb motiu de l'obertura d'aquesta nova carretera el 1895, l'eix de gravetat del nucli antic del poble passa de ser el conjunt format per la Plaça de l'Església i el carrer Major, a ser la nova carretera, batejada al seu pas pel poble com a carrer Anselm Clavé. L'any 1923 el consistori municipal decidí la construcció del nou edifici que hauria d'acollir les escoles municipals i l'Ajuntament al peu de la carretera, en un lloc llavors situat a les afores del poble, però amb bones perspectives de creixement. L'edifici de les escoles fou l'antic Ajuntament fins a les darreries del 1990 en que el consistori traslladà les instal·lacions a l'edifici de la Vinícola. Actualment només acull algunes oficines municipals. El primer pis es troba adaptat com a sala polivalent, i la planta baixa com a escola bressol.</p> | 41.5569900,1.6034300 | 383539 | 4601533 | 1923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70629-foto-08250-50-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70630 | Ateneu Cultural Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-cultural-recreatiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | Rehabilitat en el 2010 | <p>Edifici d'una sola planta rectangular, amb una façana simètrica que té tres obertures a cada banda de l'entrada principal. La façana principal de l'edifici es troba encarada al carrer Alfons Clavé, seguint la línia de la carretera C-37, i es troba precedida d'un espai format per una terrassa per damunt del nivell del carrer. L'accés a l'edifici es fa per tant ascendint un total de quatre graons situats a la part central del conjunt, just davant de la porta principal. Aquesta terrassa que precedeix l'edifici es tanca seguint la línia de carrer amb un mur que intercala trams massissos amb balustres. El portal del mur es troba emmarcat per dos pilars capçats per un element triangular, i s'escau a l'alçada de la porta principal de l'edifici. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i pintat en color blanc, destacant l'ús del maó vist en el frontó i en els arcs de les obertures. La coberta es troba construïda a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La part superior de l'edifici es remata amb una faixa motllurada feta amb maó vist, que aporta horitzontalitat al conjunt. Sobre la motllura s'eleva una altre tram superior de mur de petites dimensions. La part central d'aquest tram es converteix en un frontó que s'alça quadrangular a la resta del conjunt i que es remata a la part superior amb un arc de mig punt. La part exterior del frontó es troba també reforçada amb maó vist, que destaca sobre el conjunt de la façana arrebossada de l'edifici. Un ull de bou cec s'obre al mig del frontó. La decoració interior de l'ull de bou ha estat feta amb la bandera catalana i dos elements de jocs de taula pintats. Aquests dos elements destaquen un ús lúdic i social de l'edifici. Com a element arquitectònic, el frontó recau sobre dues impostes de maó que s'uneixen amb la faixa motllurada de l'edifici i que també són fetes en maó vist. Com a element decoratiu superposat, destaca la presència d'un floró de pedra adossat a la part superior de les arcades que cobreixen les obertures de l'edifici, i calçant les impostes del frontó. La cantonada sud de l'edifici es tanca amb un edifici de planta baixa i pis que guarda les mateixes característiques decoratives de l'edifici. A la planta baixa havia estat situava la primitiva Cooperativa agrària de Montbui, i el primer pis era conegut amb el nom de Cal Barber, on hi vivia l'antic l barber del poble. A l'interior de l'edifici destaca actualment una sala de grans dimensions adequada com a bar i àrea de jocs.</p> | 08250-51 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls construïda el 1895 començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui, centrat fins al moment entorn al carrer Major i l'Església de Santa Margarida. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. L'Entitat Agrícola Montbuienca va ser fundada l'any 1920, però no va ser fins el 1924 que es construïa l'edifici de l'Ateneu Agrícola Montbuienc, a tocar de la Cooperativa Agrícola. El 26 de setembre del 1920 es van firmar les escriptures del terreny. Aviat es convertiria en el lloc de trobada dels montbuiencs de dretes. El 1930 s'afegia la terrassa de l'entrada. Seguint el curs dels avatars històrics, entre el 1936 i el 1939 l'edifici és incautat. L'any 1941 es convertí en l'Ateneo Cultural Recreativo. El 1949 una empresa privada va llogar la Sala com a sala de projecció de cinema. Durant uns anys, cada diumenge o festiu hi havia una sessió de cinema on es projectaven dues pel·lícules. El teatre també ha estat una activitat molt lligada a l'Ateneu. El 1980 la sala central és novament reformada i convertida en saló de jocs i bar. Posteriorment l'edifici fou rebatejat com a Ateneu Cultural Recreatiu. El cafè ha estat la part més utilitzada de l'Ateneu, sent escenari fins i tot de casaments. Els cafeters són els personatges més populars de l'Ateneu. El 1987 es va restaurar la sala i l'escenari i es van eliminar els vestigis que quedaven de quan es feia cinema: la pantalla i el forat del projector. La sala, amb el temps ha esdevingut la sala d'actes del poble: sala de balls, escenari de casaments, teatre, local de reunions, menjador d'àpats, discoteca per a joves etc... L'edifici annex a l'Ateneu també té la seva història. La part de baix sempre ha estat coneguda com el 'sindicat', i va ser utilitzada durant molts anys com a local del Sindicat de pagesos de Montbui. Actualment s'utilitza com a magatzem pel Drac i Diables, el grup de teatre i la Comissió de festes. El pis de dalt, va funcionar inicialment com a botiga de la Cooperativa i més tard com a barberia. En l'actualitat s'utilitza com a club d'Escacs. Recentment s'han fet obres de rehabilitació que van ser inaugurades el 18 de juny del 2010</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1924 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70630-foto-08250-51-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70631 | Cal Truco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-truco | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | L'edifici corre el perill de degradar-se de manera ràpida | <p>Edifici industrial situat a la part superior del poble, al començament del pendent de la serra de Santa Margarida. Al sector Est del poble. A nivell arquitectònic, s'aprecien dues fases constructives ben clares, que cal descriure de manera diferent. Per un cantó, s'aprecia el que degué ser el conjunt original de la construcció. Es troba format per una nau industrial de planta rectangular, amb la façana principal encarada a ponent. Aquesta part, es cobreix amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La nau, forma part d'un conjunt més ampli i es troba envoltada per un pati interior i protegida del carrer per un mur de pedra exterior. A la cantonada nord-oest de la nau, però com un cos exterior, s'adossa una vivenda unifamiliar. La façana principal d'aquesta casa, suposa una continuació del mur de tancament de la fàbrica, en línia amb la façana exterior del carrer. La nau compta amb obertures al llarg de tot el primer pis. Es tracta de grans finestrals rectangulars, coberts de forma arquitravada, units en grups de dos, que es separen rítmicament de dos en dos per murets adossats de maó arrebossat, que sobresurten de la línia de façana de principal a l'estil de pilastres. Actualment el maó vist pot apreciar-se en alguns punts degut a la caiguda de l'arrebossat. Els grups de finestrals es troben decorats amb un marc de ciment que els envolta i agrupa, i que es converteix a la part superior en un petit guardapols. Sobre la línia de finestrals del primer pis, la façana és recorreguda per un fris exterior format per petits dentellons. La vivenda adossada a la nau manté les mateixes característiques constructives que la nau, i es cobreix amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia del carrer i formant una continuació amb el mur. Segurament devia tractar-se de la vivenda de la persona que vigilava el conjunt, i controlava l'accés dels treballadors a la fàbrica, ja que la porta de tancament del mur de la fàbrica es troba a tocar de la porta d'accés de la vivenda. La porta d'accés a la vivenda és una obertura allindada que se situa en un dels cantons de la façana. A nivell de primer pis, es distingeixen un seguit de quatre balcons, amb un ràfec molt escàs. A nivell de golfes, s'obren quatre petits ulls de bou, que es corresponen amb els balcons del primer pis. Un llistó fet amb maó recorre horitzontalment la façana i marca la diferència entre pisos. La façana de ponent de la vivenda, que s'escau dins del pati de la fàbrica, s'obre amb diverses finestres a l'alçada del primer pis i golfes. Actualment, la vegetació cobreix bona part de la façana de la casa i de les estructures de la fàbrica i impedeix una correcta visualització del conjunt. Per un altre cantó s'aprecia un altre cos de l'edifici, que es correspon a una segona fase constructiva més moderna, aixecada ja ben entrat el segle XX. Es tracta d'un cos format per una nau industrial adossada al sector sud-est de l'edifici, que degué suposar una ampliació de la nau primerenca. Es tracta d'una nau de planta rectangular, construïda amb totxana i pintada de color groguenc, aixecada aprofitant el desnivell del terreny i situada en sentit perpendicular a l'edifici original. Compta amb seguit de finestrals quadrangulars que permeten la il·luminació interior. L'accés es realitza des de l'interior del conjunt.</p> | 08250-52 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La proximitat del terme de Montbui al nucli d'Igualada afavorí la presència d'indústria tèxtil al nucli de Santa Margarida com a complement de la producció agrícola . A les acaballes del segle XVII era comú el treball aïllat del tèxtil a les cases del municipi. Aprofitant els períodes d'inactivitat agrícola els ingressos es complementaven amb petits treballs de teixit i filatura. Fins ben entrat el segle XIX no es produirà el canvi necessari entre aquest sistema i el modern sistema industrial. Així apareixeran tres fàbriques d'una certa entitat. La primera en instal·lar-se serà la de Cal Bas que inicia la seva activitat al segle XVIII amb capital montbuienc i igualadí; dedicada inicialment a la producció de filatures, acabarà absorbint tots els processos industrials tèxtils fins al producte final. La segona en aparèixer serà la fàbrica de fils del Molí del Marxantdones (també conegut molt significativament com a Molí de del Vídues), situat a la riera de Tous, aprofitarà a partir de mitjan segle XIX la força de l'aigua per moure la nova maquinària que substituirà les moles del molí fariner. El darrer establiment industrial amb una certa potència d'aquest període serà la fàbrica de Claramunt & Cia., més coneguda com Cal Truco. Aquesta, que neix a la dècada dels 70 del segle XIX es dedicarà a la producció tèxtil i serà la darrera a extingir-se. Així, mentre les dues anteriors no arriben a superar els anys 30 del segle XX, Cal Truco tancarà arrel de la crisi del tèxtil dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5553900,1.6054200 | 383702 | 4601353 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70631-foto-08250-52-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70632 | Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fonda | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada dels carrers Travessia Anselm Clavé i carrer Anselm Clavé o Carretera C-37. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, seguint la línia de la carretera C-37, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de ponent, de cara a la carretera, que es situen de forma intercalada a la part central. Entre porta i porta s'obre una finestra quadrangular, que antigament podia haver estat una altre portal. Altres dues finestres més s'obren entre el portal situat més a la dreta i la cantonada de l'edifici. Les tres obertures centrals de la planta baixa - portals i finestra mitgera - guarden una similitud decorativa que es basa en un acabament superior fet amb un arc molt rebaixat, i la presència d'un guardapols exterior fet amb ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana i emmarca l'obertura. La porta situada més a migdia de la façana conserva encara escrit a la part superior de la porta la paraula QUEVIURES, que recorda el passat de la casa. Les dues finestres de l'altre extrem de la façana, entre el portal i la cantonada guarden similituds constructives i decoratives amb les obertures del primer pis. Al primer pis s'obren un seguit de cinc balcons protegits amb una reixa de ferro, sobre una peanya molt estreta. Com a element decoratiu, presenten un guardapols de ciment que envolta el perímetre exterior de l'obertura. A nivell de primer pis, s'obre cinc finestres rectangulars, que també presenten un guardapols envoltant l'obertura. La façana principal es remata a la part superior amb una cornisa esglaonada feta amb tres filets de maó, i coronada per petits frontons exempts, que s'intercalen als espais de façana no ocupats per les obertures. Com es pot apreciar, es tracta d'una façana amb una composició molt simètrica, on les obertures de la planta baixa es corresponen amb les del primer pis, i aquestes amb les del segon, disminuint en mida i proporció. La façana lateral exempta només s'obre amb un balcó i una porta a la planta baixa, que semblen haver estat producte d'una reforma posterior de la casa. Originalment no hi devien constar. Del mateix moment que aquestes obertures semblen els cossos afegits actualment a la casa, seguint la línia de la façana nord, paral·lela al carrer Travessia Anselm Clavé i que es prolonguen per tota la part posterior de la casa, ocupant el que devia ser l'antic pati posterior.</p> | 08250-53 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, el lloc on ara s'aixeca l'edifici conegut com l'Antic Hostal era antigament un adoberia propietat de la casa de Cal Guarro. L'edifici actual fou aixecat a la dècada del 1940 i a la planta baixa es va instal·lar una botiga i un cafè.</p> | 41.5568200,1.6029800 | 383501 | 4601515 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70632-foto-08250-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70633 | Cal Guarro o cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarro-o-cal-dalmau | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües, que omple la cantonada del carrer Major amb la Plaça de Catalunya i el carrer Travessia Anselm Clavé Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb ciment i pintada en color marró. A la part posterior de l'edifici s'adossa un cos quadrangular i un mur cobert amb teula, que protegeix un pati posterior de grans dimensions. La façana principal es troba encarada al carrer Major, i s'obre amb un portal central acabat amb un arc escarser, actualment desvirtuat pel balcó del primer pis. A banda i banda s'obren dues finestres adintellades, protegides amb reixes, i també desvirtuades pels balcons del primer pis, que s'escauen just a sobre de la llinda. Un sòcol recorre la planta baixa de l'edifici, sobresortint de la línia de façana. Al primer pis s'obren tres balcons de gran volada, producte d'una reforma posterior de la casa -1918-. Tots tres són acabats a la part superior de forma allindada i decorats amb un guardapols sobreposat que al centre de la llinda imita un petit arc conopial. Les dimensions d'aquests balcons, obra d'una reforma posterior de la casa, són el motiu del trencament de les llindes i arcs de les obertures de la planta baixa. El pis de les golfes s'obre amb tres petits ulls de bou, que s'escauen simètricament amb les obertures del primer pis i planta baixa. La façana lateral, encarada a la plaça Catalunya, manté la mateixa composició decorativa, obrint-se amb dues finestres quadrangulars a la planta baixa, que sobresurten enreixades, i tres obertures al primer pis. Les obertures del primer pis, són força irregulars, destacant-ne una rectangular de petites dimensions, una altre rectangular al centre, de majors dimensions, i un balcó amb dues mitges finestres corbades a banda i banda, que formen un conjunt unificat. Les obertures del primer pis són acabades amb llinda, que de forma similar a la façana principal es decoren amb un guardapols sobreposat ornamentat amb un petit arc conopial al centre. Per les similituds decoratives, aquestes obertures podrien ser obra també de la reforma del 1918. Al pis de les golfes s'obren dos ulls de bou de petites dimensions. El cos adossat al cantó de migdia de la casa, seguint la línia de carrer, sembla un afegit posterior. Es troba format per planta baixa i primer pis, i es troba acabat amb un terrat pla sobre la primera planta, que es protegeix amb balustres. La façana posterior de la casa compta amb obertures formades per finestres a l'alçada del primer pis, i ulls de bou al pis de les golfes. Com a elements decoratius destacables, l'edifici compta amb un seguit de culs de llàntia amb decoració vegetal concretament fulles - ubicats al final de cadascuna de les canaleres de plom que recorren la façana, i que semblen haver tingut al seu dia una altra funció. Destaca especialment el gran ràfec o barbacana de la teulada, que sobresurt en gran mesura vers al carrer.</p> | 08250-54 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa ha estat propietat de diferents famílies. El mot de Cal Guarro prové del masover. Una de les famílies foren grans propietaris de Montbui i la seva finca s'estenia a l'altra banda del carrer on avui dia resten uns edificis destinats al trull d'oli i també una sala de cafè</p> | 41.5564100,1.6037000 | 383561 | 4601468 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70633-foto-08250-54-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vinculada històricament a la casa existeix la veïna Sala de Cal Guarro, que a la dècada del 1930 era un dels cafès més populars de Montbui i un dels llocs habituals de reunió dels veïns d'ideologia esquerrana. Actualment només s'aprecien els paraments exteriors, ja que l'interior es troba convertit en magatzem. La casa del Cal Guarro comptà amb un important trull d'oli que estigué en actiu fins a la dècada del 1970. Actualment els propietaris asseguren que no es conserva cap peça de l'antiga indústria. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70634 | Cal Cadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiu | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XIX | L'edifici es troba molt degradat. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat seguint la línia del carrer Major, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de parament irregular, arrebossat amb ciment, tot i que alguns trams es troben molt malmesos. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia del carrer principal. A la planta baixa, destaca la presència, al cantó esquerre d'un pas cobert que permet l'accés des del carrer Major a un carreró interior entre les cases. Actualment, al sostre del pas cobert encara s'aprecia l'embigat de fusta que aguanta els pisos superiors de la casa. El portal d'accés a l'interior de l'edifici es situa al cantó dret de l'edifici, i es tracta d'una obertura molt senzilla acabada amb un arc rebaixat on es pot llegir l següent llegenda: ANY 1829. A nivell de primer pis destaquen dues finestres balconeres i un balcó amb una peanya molt estreta que s'escau sobre el pas cobert de la planta baixa. A nivell de golfes, destaca l'obertura d'un petit finestró i d'una eixida formada per dues grans obertures separades per un pilar central i acabades a la part superior per un arc molt rebaixat. Totes dues obertures compten amb la protecció d'una barana de ferro actualment molt malmesa. La façana lateral de la casa s'estén al llarg del carreró interior entre cases. Únicament s'aprecien algunes finestres a nivell de primer i segon pis. L'edifici mostra signes d'abandonament prolongat i de degradació molt acusada.</p> | 08250-55 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades sobre aquesta casa, però podria tractar-se d'una de les més antigues del nucli de Santa Margarida. La seva estructura, dins l'entramat urbanístic del nucli antic, fa que una part dels baixos de la casa estiguin destinats a pas soterrat i permeti l'accés a un carreró posterior. Sobre el portal d'accés a la casa s'aprecia la data de 1824 que permet situar l'edifici actual a començaments del segle XIX, però no es pot descartar la resta d'algun edifici més antic.</p> | 41.5565200,1.6041600 | 383599 | 4601480 | 1829 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70634-foto-08250-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70635 | Cal Beneficiat o cal Santdiumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beneficiat-o-cal-santdiumenge | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVI-XX | L'edifici ha estat recentment restaurat | <p>Edifici de planta trapezoïdal unint dos casals, situat a bell mig del carrer Major, dins del nucli antic de Montbui. La forma de la planta bé donada pel fet de que la casa es troba situada just al punt on el carrer fa un petit angle convexa. La façana exterior mostra una construcció feta en parament de còdols i ciment, amb les cantonades i obertures reforçades amb ciment. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. Les obertures de l'edifici són totalment noves i corresponen a la darrera reconstrucció de la casa que es situa sobre el solar del vell edifici de Cal Beneficiat. Com a element antic només s'ha conservat un petit escut amb la data del 1688 encastat sota el balcó del primer pis.</p> | 08250-56 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. Al 1975 la compra l'actual propietari, passant a ser coneguda com Cal Santdiumenge.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70635-foto-08250-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70636 | Escut de la casa de cal Beneficiat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-casa-de-cal-beneficiat | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVII | <p>Escut esculpit sobre la cara vista d'un carreu de forma trapezoïdal, que es troba encastat a nivell del primer pis de la casa coneguda com Cal Beneficiat o Cal Santdiumenge. Tot i que es troba molt erosionat s'aprecia un escut amb l'orla exterior del símbol cardenalici, que s'explica per la relació de la casa amb la propietat episcopal. L'interior de l'escut es troba quatripartit, alternant dos camps amb el que sembla el dibuix d'un castell amb altres dos camps amb aigües. Sobre l'escut es conserva la data de 1688. La ubicació actual de l'escut no es correspon amb la que devia ser original.</p> | 08250-57 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. L'escut du la data del 1688 i du l'emblema dels marquesos de Duesaigües i explicaria la vinculació del benefici fundat a l'església parroquial de Santa Margarida amb aquesta família nobiliària propietària de la Casa Gran.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 1688 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 70637 | Portal de la casa del carrer Major, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-major-12 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal principal d'accés a la casa del carrer Major núm. 12, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de dovelles de mida mitjana, que es recolzen directament sobre dos brancals laterals monolítics, prescindint d'imposta. L'obertura del portal es troba protegida per una porta de dues fulles de fusta massissa i clapejada, també antiga. A la part inferior del portal, destaca un esglaó fet amb una llinda monolítica de pedra. Aquest element arquitectònic destaca sobre el fons de la façana de la casa pel seu cromatisme, ja que es tracta de pedra groguenca, que ressalta sobre una façana gris arrebossada en ciment pòrtland. El portal forma part d'un edifici de planta rectangular molt senzill, que compta amb planta baixa i primer pis. El portal adovellat sembla donar accés als baixos de la casa, mentre que una porta allindada permet l'accés a la vivenda del primer pis.</p> | 08250-58 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segle XVIII, similar a la de Cal Cònsol. Aquesta casa era coneguda tradicionalment com Cal Fossalba.</p> | 41.5567400,1.6047000 | 383645 | 4601503 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70637-foto-08250-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tot i que l'edifici sembla antic per la seva composició, manca totalment d'elements ornamentals significatius. Les obertures també són modernes. Sembla tractar-se d'una casa antiga, que ha guardat el seu cos volumètric i el portal adovellat, però la resta es troba totalment renovat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70638 | Cal Martró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martro | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX-XX | Molt reformada | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al centre del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, que ha estat arrebossat i pintat en color blanc, tot i que la pintura es troba ja molt esmorteïda. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant seguint la línia de cases del carrer Major. A nivell de planta baixa s'observa la presència d'un sòcol de ciment que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. Aquesta planta s'obre amb un portal d'accés de grans dimensions acabat amb un arc rebaixat, que possiblement ha estat eixamplat i que dóna accés als baixos de l'edifici. L'accés a l'interior de la vivenda es realitza a través d'una porta allindada situada en un extrem de la façana sense cap element ornamental. A nivell de primer pis, destaca un balcó protegit amb una barana exterior de ferro que s'escau sobre el portal de la planta baixa, i una finestra quadrangular, que s'escau sobre la porta d'accés a la vivenda. A nivell de segon pis s'obren dues finestres quadrangulars. Entre aquestes dues finestres, s'ha assenyalat un espai emmarcat a la paret, con es pot llegir AÑO 1927 J.S. Es tracta d'una incisió a l'arrebossat de la paret, i el marc que el protegeix és fet amb una faixa de ciment formant un quadrat. La part posterior de la casa és visible des del carreró posterior, al qual es té accés pel pas cobert que queda sota la casa veïna de Cal Cadiu. Com es pot observar, a la part del darrera de la casa s'ha afegit un cos rectangular de planta baixa, que es cobreix de forma plana i permet una terrassa a nivell de primer pis de la casa. Aquesta terrassa s'ha protegit amb una barana de ferro molt senzilla. A nivell de planta baixa, aquest cos es troba format per un mur que s'alça un tram i que continua amb pilars de maó a les cantonades i a mig tram de mur, sobre els quals es recolza. Aquest espai, que queda semiobert sembla destinat a tasques agrícoles.</p> | 08250-59 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns del nucli antic, aquest edifici és dels més antics del carrer Major. La planta baixa estava destinada a escola de nenes, mentre que al primer pis s'ubicava l'Ajuntament. L'any de 1927 que s'observa a la façana correspon a una reforma. El nom de Cal Martró també és actual, ja que l'original Cal Martró es trobava a tocar de Cal Beneficiat.</p> | 41.5564900,1.6041000 | 383594 | 4601476 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70638-foto-08250-59-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70639 | Portal de cal Cònsul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-consul | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat formant un arc de mig punt, que permet l'accés a l'edifici de la Plaça Major, núm. 4, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'un portal format per dovelles de mida mitjana que es recolzen directament sobre dos brancals fets amb carreus de pedra quadrangulars, que suposen una continuació de les dovelles superiors. Només els carreus inferiors del portal són rectangulars i lleugerament més grossos que la resta. A la part inferior del portal destaca una llinda de pedra monolítica. Sobre la dovella central o clau s'ha inscrit la data 1781. Actualment aquest portal continua sent utilitzat com a obertura principal d'accés a la vivenda. L'interior es troba protegit per una doble porta de fusta envidrada. Com a element arquitectònic, aquest portal destaca sobre la resta de la edifici pel contrast cromàtic, ja que està fet en pedra groguenca, i destaca sobre el color blanc de l'arrebossat de la casa.</p> | 08250-60 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El portal es troba emmarcat en un edifici que ben bé podria datar-se del segle XVIII, tal i com indica la data de la dovella central. Es tracta d'un edifici senzill, de planta quadrangular, que destaca dels del costat, molt més moderns. Amb tot s'aprecia una reforma del segle i l'afegit del balcó del primer pis, que s'escau directament a sobre del portal, tot i que respectant-lo.</p> | 41.5565700,1.6055100 | 383712 | 4601483 | 1781 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70639-foto-08250-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Similar al del carrer Major, 12, dins del nucli antic de Santa Margarida. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70640 | Casa del carrer Major, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-10 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres situat dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta segurament en mur de paredat, arrebossada i pintada en color blanc i gris. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Major. Com a obertures, a nivell de planta baixa destaca la presència de tres portals acabats amb un arc deprimit còncau. L'excepció la representa el portal central arquitravat, protegit per una persiana metàl·lica, producte d'una intervenció posterior. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb tres balcons protegits amb una reixa de ferro treballada, i a nivell de segon pis amb un balcó central i dues finestres quadrangulars als laterals, que podien haver estat balcons al seu dia, i haver estat tapiats durant alguna reforma. En línies generals, la façana de la casa es troba extraordinàriament ornamentada, i la part superior de l'edifici compta amb un entaulament molt treballat, que es recolza sobre una cornisa esglaonada, format per una barana de pedra a base de balustres i un frontó central obert amb un oval al centre i acompanyat de volutes invertides amb decoració de mosaic, i coronades per dos còdols de pedra. L'espai central de l'obertura del frontó es troba ocupat per una filigrana de ferro on es pot llegir la data 1928. Altre dels elements decoratius importants són les faixes verticals que recorren tota la façana de l'edifici al·ludint una separació de crugies. Aquest element de la faixa vertical es repeteix als extrems de l'edifici. Igualment es marca en gris l'entorn de les obertures de l'edifici.</p> | 08250-61 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa era tradicionalment coneguda com Cal Sabater. Es tractava d'una casa antiga i molt malmesa. La data de 1928 correspon a una reforma estructural de l'edifici, que lo va donar el seu aspecte actual.</p> | 41.5568200,1.6047600 | 383650 | 4601512 | 1927 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70640-foto-08250-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70641 | Casa del carrer Major, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-7-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta trapezoïdal situat al carrer Major del nucli antic de Montbui, ocupant l'espai cantoner entre el carrer Major i la pujada cap a la Plaça. Es tracta d'una construcció aixecada segurament en mur de paredat irregular, arrebossada desprès en ciment pòrtland sense pintar. Com a edifici, aprofita el desnivell del terreny existent en aquesta zona del poble i compta, per tant, amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, tot i que el primer pis es converteix en la planta baixa en la façana de migdia que dóna a la pujada de la plaça. La part superior de l'edifici es troba rematada amb una barana perimetral amb balustres que protegeix la part superior del terrat. A l'edifici s'observen tres façanes. La façana principal sembla ser la que es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal protegit per una doble fulla de fusta. A tocar d'aquest portal s'obre dues portes de diferents mides, una de les quals sembla més contemporània. Cal pensar que l'edifici fou concebut ja inicialment com un bloc de veïns, i compta, per tant, amb una altra entra d'accés a l'edifici per la façana de ponent que dóna al carrer Major. A nivell d'obertures, destaca la presència de balcons amb reixes de ferro treballades tant al primer, com al segon i tercer pis. A la façana de ponent que dóna al carrer Major, s'alternen finestres i balcons als pisos superiors. Com a element ornamental, destaca la presència d'un fris vertical que podria ser de ciment, que marca la divisió entre les tres façanes de l'edifici, la de migdia, a façana central S-O de l'edifici, i la façana de ponent.</p> | 08250-62 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest edifici era conegut com Cal Comas. Als baixos hi havia tradicionalment una barberia i una espardenyeria. A la dècada del 1920 era un edifici molt més petit i antic, que fou reformat a començaments de la dècada del 1930 per un veí de Montbui arribat de Mèxic i la seva esposa.</p> | 41.5569800,1.6051100 | 383679 | 4601530 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70641-foto-08250-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70642 | Cal Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carol-0 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular situat al peu del carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una construcció feta amb mur de paredat irregular, amb la façana principal arrebossada amb ciment i pintada de color marró. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer, i s'obre a la planta baixa amb un portal arquitravat situat al mig i flanquejat a banda i banda per dues finestres rectangulars. En consonància amb les obertures de la planta baixa, al primer pis s'obre un balcó central protegit per una barana de ferro treballada i dues finestres a banda i banda. A nivell del pis de les golfes, la façana s'obre amb tres finestres quadrangulars. Com a element destacable, cal fer esment d'una cornisa esglaonada molt prominent a la part superior de l'edifici, sobre la qual reposa un coronament fet amb un mur massís que es corba lleugerament a la part superior, reforçat per pilastres quadrangulars de maó que sobresurten en alçada. Un altre efecte ornamental ve donat pel joc cromàtic que representa un marc blanc pintat al voltant de les obertures de la façana, que ofereix un contrast amb el fons marró del mur. La casa compta a la part del darrera i al costat de migdia que es troba exempt amb un petit jardí, i amb un mur perimetral que l'envolta i s'uneix al peu de la carretera amb l'edifici. L'accés es realitza mitjançant una porta de ferro treballada, ubicada al cantó de migdia de la casa. Les obertures de la façana lateral i posterior són totalment modernes.</p> | 08250-63 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, aquest edifici fou dels primers aixecats a la nova carretera de Valls, entre les dècades del 1910 i 1920.</p> | 41.5569700,1.6028900 | 383494 | 4601531 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70642-foto-08250-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70644 | Línia de façanes del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-major | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XXI | Reformada | <p>Línia de façanes que forma el carrer Major del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. S'estén des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer, en direcció a l'església. El tipus d'edifici que conforma aquest carrer, pertany fonamentalment al que es coneix com arquitectura popular. Es tracta d'un edifici de caire pagès i menestral, de planta rectangular o quadrangular, entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer i segon pis, o bé primer pis i golfes, i en ocasions golfes obertes a l'estil d'eixides. El tipus de construcció que predomina és fet amb mur de paredat irregular i desprès arrebossat. En ocasions amb pintura de color blanca o marró. No existeix un tipus de portal predominant, podent apreciar-se des de portals amb arcs adovellats de mig punt, a portals amb arcs rebaixats, escarsers, portals adintellats, fins i tot portals de nova fabricació. A nivell de primer pis predominen els balcons, amb peanyes, en la majoria dels casos molt estretes, i baranes de ferro treballat. En ocasions només s'aprecien finestres. Alguna d'aquestes cases compten amb portals de pas a les estances de treball de la planta baixa i portals d'accés a la vivenda, que acostuma a situar-se a nivell de primer pis. Juntament amb aquest tipus de vivenda popular, datable entre els segles XVIII-XIX i principis del XX, s'aprecien cases que han estat reformades aplicant nous estils d'obertura de finestres i balcons. Amb tot, es tracta de reformes de les darreres dècades del segle XX, que no han trencat massa la uniformitat general el carrer, respectant sobretot les alçades. Enmig, s'aprecien també algunes que sí han trencat la sintonia del conjunt de façanes del carrer.</p> | 08250-65 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera menció documental expressa l'existència d'un nucli habitat al lloc de l'actual poble de Montbui data de mitjans del segle XII, concretament del 1166. La primera visió íntegra del poble l'ofereix el capbreu del 1403, segons el qual apareix descrit l'embrió de la futura trama urbana, configurada al voltant de l'església i l'actual carrer Major. En total apareixen censades un total de vuit cases entorn a la plaça de l'església, el carrer de fora o Major, i el carrer de Dalt. Malgrat els entrebancs polítics i demogràfics del segle XV, a partir del segle XVI el creixement humà i el desenvolupament urbanístic del nucli antic de Montbui entren en un procés imparable. La construcció de l'església de Santa Margarida entre els anys 1600 i 1614 donà l'impuls definitiu a l'urbanisme del poble. L'estat de la urbanització de Santa Margarida segons els capbreus dels anys 1635 i 1685 revela l'existència d'un carrer Major, que s'ha convertit ja en carrer principal amb una mitjana de 22 - 24 cases; un altre carrer anomenat Pedret amb una o dues cases; la Plaça de Dalt o de Capdevila amb 3 cases, la Plaça de l'església amb una casa segurament la Casa gran o casa Palau dels Plasència -; i el carrer de la Bassa, amb una casa. Com es pot apreciar el poble es consolida entorn al carrer Major, que sempre té el major nombre de cases, amb una progressiva extensió cap a l'est, pels carrers anomenats de Dalt o de Capdevila, conegut al capbreu del 1520 com el carrer Corrible que va de Claramunt a Vilanova i de Pedret, dibuixant tots dos una forca amb arrencada al carrer Major i amb el vèrtex al temple de Santa Margarida. TORRES (1991: 28). D'aquest període data el testimoni més antic d'edifici del carrer Major encara conservat, com és l'escut de Cal Beneficiat, datat el 1688. A Mitjans del segle XIX el gruix de cases semblava concentrar-se al carrer Major. D'aquest període podrien ser la majoria de les cases encara existents. Algunes dates recollides mostren cases del 1829, com Cal Cadiu. Altres poden datar-se més entrat el segle XX, com Cal Martró(1927 )- , o la casa del Carrer Major, 10 (1926) -. Possiblement la casa del carrer Major 7 es troba en aquesta mateixes circumstàncies - entre 1920 i 1930. En algunes altres cases s'aprecien reformes de la dècada del 1970-1980, i alguna és de nova construcció, com la casa núm. 24.</p> | 41.5565500,1.6044100 | 383620 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70644-foto-08250-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70645 | Línia de façanes del carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-anselm-clave | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>El carrer Anselm Clavé, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui, es correspon amb el pas de la carretera C-37 dins del terme, i al seu pas per la població. Els edificis d'aquest carrer van se aixecats a començaments del segle XX, un cop el carrer va quedar consolidat, aprofitant l'empenta econòmica que donava el pas de la carretera. Aquest sector del poble es va convertir doncs en el nou eixample urbà. Les cases i els edificis van ser aixecats arran de carretera, a banda i banda d'aquesta, i per cronologia i per context, guarden unes semblances estilístiques comunes, tot i que els interiors han sofert reformes i modificacions posteriors. Inicialment es tracta d'edificis adossats de plantes quadrangulars i rectangulars, que conserven una composició formada per planta baixa, primer pis, i segon i o golfes. En cap cas s'aixequen més. Les construccions poden ser en maó o en mamposteria irregular, però en tots els casos s'ha optat per arrebossat la façana, que ressalta pintada en colors cremes, blancs, taronges i marrons. En alguns casos no hi ha pintura. La majoria dels edificis compten amb portals rebaixats o allindats a l'entrada, protegits per portes de fusta de dos batents, i combinen balcons i finestres al primer pis. Els acabaments, en alguns casos, acostumen a comptar amb algun frontó decoratiu com és el cas de l'Ateneu Cultural Recreatiu o bé la casa de Cal Carol. Estilísticament es tracta d'un tipus d'arquitectura popular datada entre els anys 1920-1940, que incorpora en alguns edificis de caràcter públic, com les escoles o l'Ateneu Cultural Recreatiu, algun element ornamental procedent del modernisme. Amb tot, alguns edificis han estat aixecats o reformats amb posterioritat, però sempre guardant, a nivell de façanes, la mateixa composició arquitectònica a nivell d'alçades i materials constructius.</p> | 08250-66 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que el nucli antic de Santa Margarida remunta els seus orígens històrics al segle XII, aquest es troba organitzat urbanísticament entorn al carrer Major i a la plaça de l'església. Ja entrat el segle XX, el traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- començà a deixar sentir la seva influència sobre el procés d'urbanització de Montbui. A partir d'aquest moment, el centre de gravetat es començà a desviar vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble, que s'estendrà a partir d'aquest moment cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. La majoria de les vivendes particulars es troben datades entre el 1920 i el 1940.</p> | 41.5567500,1.6028300 | 383489 | 4601507 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70645-foto-08250-66-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70646 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-3 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, formant a la part superior un arc escarser. La dovella central o clau du esculpida la data de 1870, i les inicials T.A. a banda i banda. Aquesta arcada es recolza sobre carreus rectangulars, sent els últims de proporcions i amplada superior a la resta. Aquest portal deixa lloc a un espai entremig, a partir del qual s'obre les portes d'accés a la vivenda. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera i una finestra quadrangular, i a nivell de golfes les obertures es troben constituïdes en una doble arcada formant una eixida protegida per una barana de ferro.</p> | 08250-67 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta casa, forma, juntament amb la casa del costat que du el núm. 1, una unitat urbanística i constructiva de gran uniformitat. La casa du la data de 1870 a la llinda de l'arc d'entrada, i ben bé podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX.</p> | 41.5560700,1.6056700 | 383724 | 4601428 | 1870 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70646-foto-08250-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 70647 | Casa del carrer Mare de Déu de Gràcia, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mare-de-deu-de-gracia-1 | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que no s'aprecia el parament, podria tractar-se d'un mur de paredat irregular, que ha estat desprès arrebossat i pintat en color blanc. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de les cases del carrer Mare de Déu de Gràcia. La casa, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa s'aprecia un portal principal realitzat en pedra, amb un graó monolític a la part inferior. A nivell de primer pis s'obre diferents finestres, i a nivell de golfes s'aprecia un seguit de tres arcades separades per pilastres, que conformen una eixida, protegida per baranes de ferro.</p> | 08250-68 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen notícies sobre els orígens d'aquesta casa, però juntament amb la cada del costat (núm.3) formen una unitat constructiva i urbanística molt unitària. A nivell constructiu podria tractar-se de cases aixecades a finals del segle XIX. La casa amb el núm. 3 du la data gravada a la llinda del 1870. Com a edifici, s'aprecien reformes estructurals a finals del segle XX, possiblement per adaptar-la a les noves necessitats de la vivenda.</p> | 41.5562700,1.6054700 | 383708 | 4601450 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70647-foto-08250-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70648 | Cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bas | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | A tocar de Cal Bas s'aixeca un grup de cases unifamiliars, al solar de l'antiga fàbrica de Cal Bas, que trenquen totalment l'estructura arquitectònica del carrer. | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres, situat al carrer Major 6 del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un edifici amb el parament arrebossat. No es pot precisar, per tant, amb quin material són fets els murs. A la planta baixa sobre el ciment s'aprecia un fals carreuat. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. El pas d'un pis a l'altre es troba marcat exteriorment amb una banda decorativa de terra cuita formada per un mig bocell pintat en un to lleugerament més fosc. La façana principal es troba orientada a llevant, seguint la línia del carrer Major, i compta amb un sòcol elevat de ciment, que sobresurt uns centímetres de la línia de la façana. A nivell de planta baixa s'obre amb un portal principal situat al centre, acabat a la part superior amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat. A banda i banda del portal s'obren altres dos portals rectangulars, que donen accés a dependències auxiliars de la planta baixa de la casa. A nivell de primer pis destaca una balconada central, situada sobre el portal principal de la planta baixa. Destaca per tenir una peanya molt estreta i obrir-se amb dues portes bessones. Entre les dues portes del balcó, aprofitant el mur de la façana es situa una fornícula de petites dimensions protegida amb un marc i una porta de vidre. A l'interior es situa una imatge del Sagrat Cor de Jesús. Com a element ornamental, l'arcada de la fornícula es veu reforçada visualment per un arc esglaonat afegit, que sobresurt de la línia de la façana. Aquest arc es recolza sobre uns capitells rectangulars, també afegits, que descanses sobre uns permòdols llisos. A banda i banda de la balconada central del primer pis s'obren dues finestres rectangulars, una per banda, protegides per una contrafinestra feta amb llistons de fusta. A nivell de segon pis s'obren dos balcons centrals, de les mateixes característiques que els del primer pis, però independents, i sengles finestres a banda i banda. L'edifici és acabat amb una cornisa esglaonada, sobre la qual recau una petita barana massissa. Com a element ornamental, a més de la fornícula central, les obertures han estat emmarcades amb un fals marc de ciment imitant llindes de pedra. La part posterior de l'edifici compta amb un pati afegit protegit per un mur perimetral de tancament.</p> | 08250-69 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La casa es troba lligada històricament a la fàbrica que hi havia al núm.6 i de la que es coneix una escriptura de compra d'una casa amb data del 20 d'abril del 1555 feta pel teixidor de draps de llana del lloc de Montbui. Posteriorment la fàbrica va ser adquirida per la família Jorba, teixidors de Terrassa. Des de mitjans del segle XVI els veïns es proveïen d'aigua en un pou situat en una finca del carrer Major, propietat de la família Bas. Per aquest motiu, eren motejats com els del Cal Bas del Pou. La fàbrica de Cal Bas serà la primera en iniciar al segle XVIII la industrialització en el terme de Montbui. Fundada amb capital montbuienc i igualadí, estigué dedicada inicialment a la producció de filatures, però acabà absorbint tots els processos industrials del tèxtil. L'edifici actual sembla aixecat a començaments del segle XX.</p> | 41.5569300,1.6048200 | 383655 | 4601524 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70648-foto-08250-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els edificis a tocar de cal Bas- els núm. 2 i 4- són actualment unes modernes cases unifamiliars adossades. Antigament aquest espai era ocupat per l'antiga fàbrica de cal Bas i el pou de Cal Bas. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 70649 | Fornícula de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-roc | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Fornícula dedicada a Sant Roc situada a la façana principal de la casa situada al carrer Sant Roc núm. 17, dins del nucli antic de Santa Margarida de Montbui. Arquitectònicament, s'ubica a nivell de primer pis, sobre la porta principal d'accés a la casa. La fornícula pròpiament dita conté la figura de Sant Roc dempeus sobre un pedestal quadrat. Consisteix en una talla de guix policromada de petites dimensions que mostra al Sant vestit amb vestidures pobres, tocat amb un barret d'ala ampla i mostrant les llagues del genoll. Com a atribut s'acompanya d'un bastó d'on penja la carbassa d'aigua i gos fidel al cantó dret, que segons la tradició li llepava les ferides. La fornícula es troba protegida per un vidre exterior. L'obertura es troba emmarcada per un conjunt de rajoles ceràmiques quadrangulars que s'adossen a la façana principal de la casa i conformen un espai quadrangular, limitat per una vora també rodó de ceràmica blau marí. La decoració interior de les rajoles forma un conjunt floral fet per dos grans gerros de flors, a banda i banda de l'obertura de la fornícula, que tenen la seva continuació vegetal a la part superior de l'obertura. A nivell cromàtic, destaquen els colors blaus, grocs i grisos sobre el blanc de base de les rajoles. La part inferior del marc de rajoles, sota la fornícula es troba ocupada per un text d'advocació al sant. El text dedicat és el següent: EN LA CAPELLA GENTIL RECORDANT-NOS VOSTRES GESTES PRESIDIU LES NOSTRES GESTES EL TREBALL I EL VIURE HUMIL DEFENSEU D'AQUEST VEÏNAT POBRE I RIC, BO I PECADOR SIGUE NOSTRE PROTECTOR SANT ROC. SEMPRE VENERAT</p> | 08250-70 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Segons informació oral facilitada per alguns veïns, la casa on s'ubica actualment la fornícula era a mitjans del segle XX una casa de grans dimensions on els amos de la fàbrica de Cal Truco passaven l'estiu. La fornícula ja existia, tot i que ells l'habilitaren i li posaren les rajoles decoratives per embellir-la. Quan els propietaris es van vendre la casa, ja molt vella, es va adaptar a l'edifici actual, tot conservant la fornícula.</p> | 41.5557800,1.6053600 | 383698 | 4601396 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70649-foto-08250-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 70650 | Palau dels comtes de Plasència- la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran | <p>CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. FERRER VIVES, F.d'A., Heràldica catalana, vol.2 Ed. Millà, Barcelona, 1995 GONZÁLEZ D. () http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular de grans proporcions que es cobreix a quatre aigües amb teula, i compta amb un seguit de cossos afegits a tres de les seves façanes. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior en color gris i el carreuat de les cantonades. A nivell urbanístic, l'edifici ha estat aixecat davant de l'església de Santa Margarida, enfront de l'antiga porta del temple. L'espai que va quedar entre l'església i el Palau, es convertí amb el temps en l'actual Plaça Major del poble. La façana principal es troba encarada a migdia, i ocupa tota una línia de vorera de la Plaça Major. A la part posterior de la casa, en canvi, el palau compta amb un gran terreny associat, destinat a jardí i espais de lleure, que es troba delimitat de la resta de carrers i camps del poble per un mur de tancament fet amb maó i formigó. En tant que edifici, ha estat aixecat aprofitant un desnivell del terreny, de tal manera, que a nivell de façana principal de migdia s'aprecia la planta baixa, el primer i segon pis i les golfes, i en canvi, a nivell de façana posterior, la planta d'accés es correspondria al pis -2, i per sobre s'aprecien quatre pisos més les golfes. El nivell de la planta baixa de la façana principal es correspon al segon pis de la façana posterior. A la façana principal destaca la presència d'un gran portal adovellat, a nivell de planta baixa, situat al cantó de ponent. Les dovelles destaquen sobre el parament arrebossat. Deu tractar-se de l'entrada principal a l'edifici, i bé acompanyada d'un petit finestró i un portal rectangular acabat a la part superior amb una llinda monolítica. A nivell de primer i segon pis s'obren de forma ordenada un total de cinc finestres quadrades per planta de diverses mides. A diferència de la planta baixa, en aquestes no s'aprecia la pedra sobre l'arrebossat. La façana de llevant presenta una certa irregularitat, ja que la part central d'aquest sector només aixeca fins al segon pis en forma de galeria coberta, trencant la línia de la coberta superior, que resta oberta. En aquesta galeria s'ubicaria presumptament un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A nivell de planta baixa s'adossa un cos rectangular, que es correspon a l'antic safareig de la casa, on desguassa el rec principal que du l'aigua al poble.La façana posterior presenta un portal adovellat a nivell de planta baixa, que dóna accés al pati posterior de la casa, i un seguit de sis finestres quadrangulars i rectangulars per planta, sense cap element decoratiu rellevant. Destaca la presència d'un petit cos quadrangular adossat al costat de ponent d'aquesta façana, que s'eleva fins al segon pis per acabar amb un terrat, i que a sota podria acollir algun tipus de pou o cisterna. La façana de ponent presenta diversos cossos auxiliars adossats.</p> | 08250-71 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La primera referència històrica que tenim de l'existència d'una casa fortificada o domus nobiliària al nucli de Santa Coloma de Montbui es remunta a l'any 1150. Aquesta es configura com el centre del domini dels Montbui sobre el terme i com a una de les seves bases d'operacions en els enfrontaments que sostenen ara contra els Cardona, ara contra els batlles d'Igualada. Aquesta anirà substituint la centralitat que, fins el segle XIII, ostentarà el castell de Montbui com a lloc central del domini del casal de Montbui, tant en el pla militar com en l'econòmic. L'edifici actual del Palau dels comtes de Plasència està lligat a l'evolució històrica de la família dels cavallers de Montbui entroncada amb els comtes de Plasència a començaments del segle XVI. La primera menció documental al llinatge dels Montbui data de l'any 1013, en que actuava com a veguer del comtat d'Osona Raimundus de castri Montis Boy. L'any 1166 apareix citat Berenguer de Montbui, castlà del terme de Montbui en nom del bisbe de Vic. Aquest llinatge es troba ben historiat fins al segle XVI. Època en que és un fet comú, l'entroncament de la noblesa catalana amb cases nobiliàries d'altres regnes peninsulars. En el cas dels Montbui, la unió va ser amb una branca de la família aragonesa dels Lanuza, que tenien la consideració honorífica de ricos hombres de Aragón i que havien ostentat hereditàriament el càrrec de Justícia Mayor de Aragón. La branca catalana del llinatge dels Lanuza s'origina amb Claudi de Lanuza i de Torrelles-Gurrea, que era gentilhome del rei Carles I i posseïa diverses baronies i dominis catalans. L'entroncament dels Lanuza amb Montbui es produí a inicis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Claudi de Lanuza i Anna de Montbui, hereva del llinatge. La titularitat del domini passà després al seu fill Claudi de Lanuza i Montbui, que l'any 1551 es casà amb Isabel de Grimalt. L'any 1611 el rei Felip III atorgà a la branca aragonesa de la família Lanuza el títol de comtes de Plasència, i al quedar aquesta branca sense successió, el títol passà el 1643 a la branca montbuienca. Un esdeveniment transcendental tingué lloc el 1633, arran de la transacció pactada entre Enric Folch de Cardona i Bonaventura de Lanuza i Montbui, per la qual fou adjudicada al comte de Plasència la jurisdicció alta o mer imperi sobre el castell i terme de Montbui. Aquesta època, al tombant dels segles XVII i XVIII fou sens dubte la de major presència i protagonisme dels comtes de Plasència sobre les terres del terme de Montbui. Hom atribueix a aquests anys (1633), la construcció de l'edifici de la Casa Gran, com a residència senyorial de la família, a la plaça Major, davant de l'església parroquial, sobre les restes d'una antiga domus senyorial. En el darrer terç del segle XVII es troben documentats diversos actes socials de la família, com patronatges, natalicis, etc. I és descrita l'existència a la casa d'un oratori i d'una presó. La seva utilització quotidiana degué decaure probablement després de la guerra de Successió, quan el domini feudal dels Montbui fou segrestat per la monarquia borbònica a causa de la filiació austriacista del comte de Plasència, que tingué un important paper en el setge de Barcelona. El darrer descendent masculí dels Lanuza fou Francesc Joan de Lanuza Montbui, qui havia acumulat un elevat nombre de títols i possessions, entre els quals el seu domini sobre Montbui havia quedat notablement desvaloritzat. La mort sense successió de Francesc Joan el 1754 va fer recaure el títol i les possessions en la seva germana Maria Helena Lanuza Montbui, marquesa vídua de Dos Aguas, llinatge originari del País Valencià. La titularitat dels marquesos de Dos Aguas es va mantenir fins al 1837 en que es produeix l'extinció dels drets senyorials i jurisdiccionals. Un cop abolides les jurisdiccions, la família restà com a propietària de la casa fins el 1886, any en el qual les darreres propietats de la família a Montbui foren venudes a Miquel Biosca d'Igualada.</p> | 41.5567600,1.6055500 | 383716 | 4601504 | 1633 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70650-foto-08250-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família Biosca fou coneguda amb el malnom de 'Els Pèrrica'. La casa guanyà aquest apel·latiu, relativament desconegut per la magnificència de la Casa Gran. Els baixos de la casa es convertiren a començaments del segle XX en el Café de Cal Perrica, lloc d'oci i balls populars pels veïns de Santa Margarida. En la dècada del 1920 aquestes activitats foren fetes a la Sala de Cal Guarro. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc