Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69601 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-1 | XXI | A la Residència Vilademany hi ha exposada una col·lecció de pintura de diversos artistes locals, com són Josep Molet, Jesús Ramos, Berta Blancafort, Josep Casanovas, Rita Sañé, etc. Hi ha una vintena d'obres figuratives de format petit, la majoria pintades amb oli sobre tela o bé amb aquarel·les. La temàtica predominant són de indrets i paisatges de Taradell, així com alguna natura morta. | 08278-571 | Residència Vilademany. Avda. Vilademany | Fa uns anys, quan s'organitzava una exposició d'algun artista local al Centre Cultural Can Costa i Font, a canvi de cedir gratuïtament l'espai l'autor donava un dels seus quadres a l'Ajuntament de Taradell. | 41.8692800,2.2854700 | 440703 | 4635509 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 69602 | Casa del C. Sant Sebastià, 97 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-97 | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Casa construïda al segle XIX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada. Al voltant hi ha diverses obertures disposades de forma aleatòria, d'arc pla arrebossat. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-572 | C. Sant Sebastià, 97 | 41.8718200,2.2882200 | 440934 | 4635790 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69602-foto-08278-572-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69602-foto-08278-572-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 69603 | Can Maginetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginetes | XVII-XXI | Casa construïda al segle XVII i reformada recentment. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i s'hi ha afegit un altell reculat respecte la línia de la façana. El frontis segueix el traçat del carrer i presenta dos portals, un d'arc pla de pedra carejada i l'altre d'arc carpanell adovellat. Als pisos les finestres són d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb incisió sinuosa a la llinda. El tractament exterior del mur és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08278-573 | La Plaça, 7-8 | Antigament era una sola casa que ha estat dividida en dues. | 41.8759300,2.2870000 | 440836 | 4636247 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69603-foto-08278-573-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69603-foto-08278-573-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 69604 | Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-0 | XX | Casa construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons un eix d'obertures d'arc pla arrebossat, trencat per una finestra oberta al costat del portal. Els dos finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades, essent de majors dimensions el del pis. En aquest hi ha l'any '1911' dibuixat a la llinda. El tractament dels murs és arrebossat amb franges incises imitant carreus, excepte a la planta baixa que està revestit amb pedra. | 08278-574 | La Plaça, 6 | 41.8760000,2.2870000 | 440836 | 4636255 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69604-foto-08278-574-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69604-foto-08278-574-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 69605 | Majòlica de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/majolica-de-la-purissima | XIX | Majòlica situada a la façana d'una casa. És rectangular i està feta amb ceràmica vidriada. Hi ha representada la Puríssima a la part central, amb una corona amb estrelles de vuit puntes, vestida amb túnica i un mantell, sobre l'esfera terrestre amb una serp. Té un marc decorat amb flors de lis de tonalitats grogues i blaves. El marc exterior és de pedra motllurada. | 08278-575 | La Plaça, 21 | 41.8760900,2.2862700 | 440776 | 4636265 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69605-foto-08278-575-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 69606 | Casa de la Plaça, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-21 | XIX | Presenta cert estat de deteriorament. | Casa del segle XIX construïda en un costat de la plaça. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat que imita pedra. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, al costat dels quals hi ha una majòlica. A les golfes els finestrals tenen sortida a balcons de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-576 | La Plaça, 21 | 41.8761100,2.2862500 | 440774 | 4636267 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69606-foto-08278-576-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69606-foto-08278-576-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 69607 | Casa de la Plaça, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-25 | XIX | Presenta cert estat de deteriorament. | Casa construïda a finals del segle XIX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossats, trencats a les golfes per una galeria horitzontal de quatre grans pòrtics d'arc rebaixat delimitats amb una barana de balustrada de perfil sinuós. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-577 | La Plaça, 25 | 41.8761500,2.2864900 | 440794 | 4636272 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69607-foto-08278-577-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69607-foto-08278-577-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 69608 | Pedres del magatzem de la brigada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-del-magatzem-de-la-brigada | XVI-XVIII | Al magatzem de la brigada municipal, situat en una nau del Centre Cultural Can Costa i Font, hi ha una pila de pedres antigues. Es tracta de pedres probablement procedents d'una obertura, amb el perfil motllurat. Se'n desconeix la procedència. | 08278-578 | Magatzem de la brigada municipal. Ctra. de Balenyà, 101. 08552 Taradell | 41.8706500,2.2843700 | 440613 | 4635662 | 08278 | Taradell | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 69609 | Monument de Sant Antoni Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-sant-antoni-maria-claret | XX | Monument situat al jardí de la Residència Vilademany. Es tracta d'una escultura figurativa feta de pedra tallada. Està representat dempeus, vestit amb els hàbits i una Bíblia sota el braç. Està fet sobre una base quadrangular on hi ha escrit: 'ST. ANTONI MARIA CLARET'. | 08278-579 | Residència Vilademany. Avda. Vilademany | 41.8695000,2.2857500 | 440727 | 4635534 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69609-foto-08278-579-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 69610 | Teler de la fàbrica Canal Autonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-de-la-fabrica-canal-autonell | XX | Està cobert de pols. | Teler situat al magatzem de la brigada municipal, al Centre Cultural Can Costa i Font. Es tracta d'un ordidor fet per l'empresa de Jose Viñals del carrer Pere IV de Barcelona, tal i com consta en una placa de la part frontal. | 08278-580 | Magatzem de la brigada municipal. Ctra. de Balenyà, 101. 08552 Taradell | Es tracta d'un teler de l'antiga fàbrica Canal i Autonell. L'any 2000 la família Autonell el va donar a l'Ajuntament de Taradell. | 41.8706500,2.2843700 | 440613 | 4635662 | 08278 | Taradell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69610-foto-08278-580-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69611 | La Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa | SOLAGRAN, S. (2010). Els carrers de Taradell. Prats de Lluçanès: Editorial Cal Siller. | XVI-XX | Plaça formada al costat de llevant de l'antiga sagrera de Sant Genís de Taradell, amb la qual comunica a través d'un pas cobert a la casa de Ca la Laia. La plaça està formada per edificacions de tres nivells d'alçat i dues o tres crugies. Les cases més antigues, con són Can Síria, Can Moliner o Can Tuneu, entre d'altres, estan obertes amb portals d'arc pla de pedra carejada o bé d'arc de mig punt adovellat, amb finestres també d'arc pla de pedra carejada als pisos. El tractament dels murs és en algunes cases arrebossat i en d'altres amb pedra vista. Fins al segle XX s'hi van construir més cases, entre les que destaca la modernista de Can Pallàs. | 08278-581 | Taradell | L'origen de la plaça el trobem en una placeta o prat on es reunia el Consell de la Baronia de Taradell des de l'època medieval. En un extrem s'hi documenta al mas Solà, del qual se'n tenen notícies des de l'any 1192 i que fou enderrocada a finals del segle XIX. A partir del segle XVIII la plaça és sovint anomenada Plaça Major, tot i que també consta com a Plaça de la Vila, o de la Constitució, entre d'altres. A finals del segle XX, durant les obres que es van fer a la casa de Can Tuneu, es van posar al descobert dos pòrtics a la planta baixa, que apunten a una certa voluntat de formar una plaça porticada. | 41.8760500,2.2864200 | 440788 | 4636260 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69611-foto-08278-581-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69611-foto-08278-581-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69611-foto-08278-581-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69612 | Plaça d'en Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-den-gili | SOLAGRAN, S. (2010). Els carrers de Taradell. Prats de Lluçanès: Editorial Cal Siller. | XVI-XX | Plaça formada entre dues places, la de la Plaça a mestral i la de Santa Llúcia llevant. La plaça està constituïda per edificacions de tres nivells d'alçat i dues o tres crugies. Les cases més antigues, con són Can Gili, Ca la Feliça o Can Magatzem, entre d'altres, estan obertes amb portals d'arc pla de pedra carejada, amb finestres també d'arc pla de pedra carejada als pisos, moltes d'elles datades. El tractament dels murs és en algunes cases arrebossat i en d'altres amb pedra vista. Fins al segle XX s'hi van construir més cases, entre les que destaca la neoclàssica de Can Madriguera. | 08278-582 | Taradell | El nom de la plaça té el seu origen amb el paraire Cristòfol Gili, que provinent del mas Gili de Vilalleons es va establir a Taradell al segle XVI. La plaça d'en Gili està documentada com a tal des del segle XVII. | 41.8756600,2.2872200 | 440854 | 4636217 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69612-foto-08278-582-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69612-foto-08278-582-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69613 | Fita de terme de Taradell, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-taradell-santa-eugenia-de-berga-i-vilalleons | XIX | Fita que demarca els límits termenals de Taradell, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons (pertanyent a Sant Julià de Vilatorta), situada prop del camí que hi ha al nord del pla de Penedes. És un bloc monolític tallat de forma prismàtica i que es troba fixat al terra. En una cara hi ha gravada la 'T LL' de Taradell i l'any '1843', i en una altra la 'V S' de Vilalleons. | 08278-583 | Sobre el pla de Penedes | 41.8980700,2.3018700 | 442090 | 4638695 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69613-foto-08278-583-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69613-foto-08278-583-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 69614 | Fita de terme de Taradell i Sant Julià de Vilatorta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-taradell-i-sant-julia-de-vilatorta-i | XX | Fita de terme deTaradell i Sant Julià de Vilatorta està situada a peu del camí del pla de Penedes. És un bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. En una cara hi ha gravat l'escut de Taradell i la lletra 'T' a sota; a l'altra l'escut de Sant Julià de Vilatorta i les lletres 'S JV'a sota. | 08278-584 | Pla de Penedes | 41.8955200,2.3033200 | 442208 | 4638411 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69614-foto-08278-584-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69614-foto-08278-584-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 69615 | Fita de terme de Taradell i Sant Julià de Vilatorta II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-taradell-i-sant-julia-de-vilatorta-ii | XX | Fita de terme deTaradell i Sant Julià de Vilatorta està situada sota la línia elèctrica que hi ha al nord de Can Pic. És un bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. En una cara hi ha gravat l'escut de Taradell i la lletra 'T' a sota; a l'altra l'escut de Sant Julià de Vilatorta i les lletres 'S JV'a sota. | 08278-585 | Can Pic | 41.8952600,2.3063800 | 442462 | 4638380 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69615-foto-08278-585-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69615-foto-08278-585-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 84397 | Fotografies de Tavertet a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, 248 de les quals són del terme municipal de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-1 | Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Pl. de Salvador Seguí, 1-9 (Edifici Filmoteca), 08001, Barcelona. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'.La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 84398 | Fotografies de Tavertet al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vuitantena de fotografies del municipi de Tavertet. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades, majoritàriament, entre els inicis i la dècada dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08280-2 | Edifici del Rellotge - planta baixa. C. Comte d'Urgell, 187, 08036, Barcelona. | <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 84400 | Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-3 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 84401 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Comarcal d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-comarcal-dosona | <p><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/</span>ArxiusEnLinia/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal d’Osona conserva documentació relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents amb una àmplia cronologia, des del segle XIIII al XX. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACOS80-27: Biblioteca auxiliar.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-7: Col·lecció de manuscrits i documents solts de l'Arxiu Comarcal d'Osona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-137: Domènec Riera Comerma.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-78: Família Piquer-Pomés.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-119: Família Vila, els Pinosa i Perariera d'Alboquers i el Vilar de Pruit.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-28: Hemeroteca comarcal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-23: Hospital de la Santa Creu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-54: Josep Passola Puig.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-115: Masgrau – Comarmena.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-152: Pere Isern Puntí.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-45: Pietx.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-56: Quirze Parés i Ganyet.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-4 | Arxiu Comarcal d’Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. | <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), creat l'any 1990, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona i per l’Ajuntament de Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons documentals que custodia, s’hi troba la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i judicial de la comarca. També custodia el fons de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat privada, que destaca pel seu valor històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, el tret característic de l'Arxiu Comarcal d'Osona és el d'arxiu fotogràfic, ja que conserva nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.</span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 84402 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XIX, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu Reial (Reial Cancelleria). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona.</span></span></span></span></p> | 08280-5 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84405 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavertet. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavertet es troben inventariats i classificats en les diferents seccions:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Mensa Episcopal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxius Parroquials.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxiu de la Cúria Fumada.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Entre aquesta documentació destaca la dels arxius parroquials de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a la secció d'Arxius Parroquials. </span></span></span></span></p> | 08280-6 | C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 84406 | Arxiu Municipal de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet | <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-7 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 84408 | Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547: Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: <a>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’</a>Hisenda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515:</span> <span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1133: Ecotècnia S. Coop.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-84: Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-726: Joan Fontanillas Ginabreda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-169: Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-167: Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1070: Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-8 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I, 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 84410 | Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 67 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, llevadors de rendes, causes pies, confraries, varia administració, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, capbreus, processos i pergamins. La cronologia dels documents compren des del segle XIII al XIX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-9 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 84411 | Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> | 08280-10 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84412 | Església de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p> | 08280-11 | Sant Bartomeu Sesgorgues | <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p> | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg | Inexistent | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84413 | Església de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIGUÉ, J. dir. (1984) “Sant Cristòfol de Tavertet” (1984) <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span>Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular</span> <span>orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, l’absis, que és</span> <span>la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració.</span> <span>Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. </span></span></span></span><span><span><span><span>També hi</span> <span>guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. </span></span></span></span><span><span><span><span>En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.</span></span></span></span></p> | 08280-12 | Pl. Major, s/n, 08511. | <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de Sant Cristòfol de Tavertet són de mitjans del segle XI: un llistat de parròquies del bisbat de Vic, i un document de l’any 1070, on consta que els vescomtes d´Osona-Cardona donen com a feu, a Robert Umbert, dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser objecte d’obres de reforma: es va construir el campanar al sector de ponent i, possiblement, es va dur a terme la unió amb la rectoria. Al segle XVII es va afegir una nau a tramuntana, i al segle XVIII, la sagristia i una capella a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX, va ser restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.</span></span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg1.jpg | Legal | Gòtic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 93|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84415 | Goigs de Sant Bartomeu Sesgorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu-sesgorgues | <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'>https://algunsgoigs.blogspot.com/</a></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues, el primer diumenge després del 24 d’agost, dia de la seva festivitat, durant l'aplec de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut us féu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot l’apostolat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de pàtria galileu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i d’ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Àsia predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús bon camí feu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou l’escrit per Sant Mateu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la Índia citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on mostràreu amb fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a molts el camí del cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan oí la vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per l’Armènia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obràreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allí grans treballs passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la fe del Redemptor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant que heu actuat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot tenint l’amor de Déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Armènia, un ídol hi havia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que a tot el poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat a traça igual;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però amb vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany prompte es desfeu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A un altre regne passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins d’Armènia i fou aquell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on us llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la fe predicàreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>paga d’altre rei ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que volien pel seu déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort complida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>pels gentils el cos fou près,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i al mar submergit després,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb caixa de plom vestida;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però l’excelsa Majestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Lípari sorgir-lo féu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Les relíquies des d’allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Nàpols son traslladades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a Roma després portades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on un temple s’hi erigí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allà és vostre cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de forma que tothom veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De vostra gran perfecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit i dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan en el món estiguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja suprem guardó;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el cel on sou posat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu sempre gaudireu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Sesgorgues per Patró</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fa molts anys que us hi proclamen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i els fidels a vós demanen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la salut, la fe i l’amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el camí per vós fressat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguirem amb vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tant en la glòria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot us és atorgat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> | 08280-13 | Sant Bartomeu Sesgorgues | <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> | 42.0148100,2.3603800 | 447040 | 4651618 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84415-13jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84419 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-4 | <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Cristòfol es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, durant la festa de Sant Cristòfol, patró del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix que sou tan estimat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús, nostre Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Canaan pàtria us donà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a la Lícia vostre zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mostrant el camí del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Crist Jesús hi portà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>essent per Déu enviat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com famós predicador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El vostre bastó floreix</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot just a terra el planteu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb tal miracle guanyeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un gentil que es converteix;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>així amb el bastó plantat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>planteu la fe del Senyor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Predicant a tot gentil,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb prodigis repetits,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>convertiu grans i petits</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fins a quaranta-vuit mil;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els ídols tots han deixat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i adoren el Creador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Us posen en presó estreta</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allà rendir-vos porfien</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dues rameres que envien,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquilina i Aniceta;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes en terra s’han postrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant intens dolor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els tirans fora de sí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us assoten fortament,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i en el cap un morrió ardent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us posa el cruel botxí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no podent amb tal crueltat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>superar vostre valor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Preparen un llit de foc</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i estès sobre ell us posen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tirar oli ardent disposen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cremar-vos poc a poc;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quedant el jutge burlat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no us danyà pas tal ardor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóreu lligat en un pal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que la ràbia us prepara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contra vós fletxes dispara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però sense causar-vos mal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us mostreu, en veritat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per als turments superior:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Un gentil un ull perdé</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan a vós fletxes tirava;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’untà amb la sang que rajava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i l’ull de prompte hi vegé;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del miracle edificat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es convertí al Redemptor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Decapitat sucumbíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant la vida content,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el vostre esperit finalment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Déu gustós oferíreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dalt del cel sou coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’eterna resplendor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De tempesta, pedra i foc,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de fam i de pestilència,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mal i tota dolència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliureu vostres devots;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sou per la gent invocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb humil i devot cor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El poble de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us ha pres pel seu Patró,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb la vostra protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obtindrà el goig complert;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardeu-lo de la maldat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>feu que creixi a Déu l’amor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix sou del poble advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us tenim en gran amor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08280-14 | Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. | <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84419-14jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84421 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs</span> <span>de la Mare de Déu del Roser es canten per Pasqua Florida</span> <span>durant el</span> <span>recorregut que fan els cantaires per una part del poble i les masies que ho demanen.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cantarem Verge Maria:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix la vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>és la Verge del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Déu plantà dins Vós, Senyora,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser molt excel·lent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan us feu mereixedora</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de concebre’l purament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant fe al missatger</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que del cel us trametia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Déu el Pare que volia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóssiu Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Del sant ventre produïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la planta del Roser verd,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou dels Àngels circuïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i servida amb gran concert:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i restà par i sencer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre cos amb alegria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan florí en l’establia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan els Reis devots sentiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Roser la gran olor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’estrella ensems partiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per adorar el Senyor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i trobaren ser el ver</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Balzam la profecia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vostra Mercè tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en els braços el Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Gran delit us presentava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre Fill ressuscitat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cinc roses que portava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les mans, peus i costat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per les quals el Llucifer,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>qui dels sants l’infern omplia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou robat en aquell dia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que florí el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Reparada la gran erra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Adam per la mort cruel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trasplantat fou de la terra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser a dalt el cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i pujant amb gran poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el patir no us entristia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contemplant com Déu rebia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran goig el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No fou de menor estima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el goig de l’Esperit Sant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vingué de l’altra cima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en vostre Col·legi sant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i regà aquell gran planter</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que el gran Déu s’hi elegia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per estar en companyia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra vida acabada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el major dels goigs senti’s</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a Déu sou presentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfant al Paradís;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i Senyora us volgué fer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del gran hort que posseïa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>col·locant-vos, com devia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sota l’ombra del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Manà vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>als Frares Predicadors</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que de vostra Confraria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fossin instituïdors;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i així ells ja l’han fundada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obeïnt vostre voler,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dignament intitulada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Verge i Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix mostreu vostre poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent miracles cada dia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>preserveu, Verge Maria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els confrares del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08280-15 | Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. | <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84421-15jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84422 | Aplec de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> | 08280-16 | Sant Corneli de Tavertet | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84423 | Goigs de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS TORELLONENCS: https://www.adet.info/</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Corneli i Sant Ciprià es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'ermita de Sant Corneli, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica, durant l'aplec de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mártyrs Benaventurats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig gosen del Soberá:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Siau nostres advocats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tinguéreu molta advertència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en créixer en santa vida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordenats de la potencia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que totes las coses guia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en virtuts tan ben dotats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>aquest mon deixeu per va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A la cadira de Sant Pere</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corneli fou col·locat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confessant ser la primera</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mes alta dignitat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>regint al Pontifical,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a tots exemple donà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Com a bon Pastor y guia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>estigué molt desvetllat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confonent a la heretgia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nestorio havia sembrat;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al poble descaminant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segur camí amostrá, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Idolatra foreu, cert,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos, noble Sant Ciprià,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un sacerdot molt expert</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a bé vos encaminà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a la fe ja dedicat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguin lo nom cristià, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Cartago vos cridaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per vostra gran santedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab veu alta nomenaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que fosseu lo llur Prelat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no se han gens enganyat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vist lo fruyt que resultà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Informats de la excel·lència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de un sol Deu eternal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>llançàreu la pestilència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del culto del Infernal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>detestant los disbarats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de adorar a Déu profà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La fe de Cristo ab constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sòlidament confessant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tenint gran preseverancia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la dita fe predicant:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per ella foreu lligat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no persó se ausentà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vehent vostra fortalesa</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y cor de grans cavallers,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prenguérentvos ab prestesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>promptament feren procés:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>manant fosseu degollats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y breument se executà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pluja alcansau saludable</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan tenim gran sequedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en temps de molta humitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sol y vent molt favorable!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardau també los sembrats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>venint-vos a visità, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Lo dia de nostra mort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos tingam tots ab bonansa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>posant los ulls com a nort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab fe viva y esperansa:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab la caritat armats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confiam y arribarà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Restáreu nets de pecats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ben purgats ab la sanch vostre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de gran gloria adornats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per molt gran exemple nostre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que patiam afectats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per lo que Cristo ensenyà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Trencadura y de tot mal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurau al qui os reclama,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>també de gota coral,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles, may no se acaban:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>los devots que os han cridats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ningú sens remey se’n va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Aquí està la Capella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>hont vos venim, suplicar,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tingau bona centinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y las tempestats guardar:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amparau necessitats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig de Déu teniu la mà, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix gosau eterna gloria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guiaunos a tots allà:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Teniunos bona custodia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> | 08280-17 | Sant Corneli | <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84423-17jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://www.adet.info/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84458 | Ermita de Sant Corneli de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1979) “La capella de Sant Corneli”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 2. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOY i AUMATELL, C. (1992) “L’ermita de Sant Corneli i Sant Cebrià”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.</span></span></span></span></p> | XIII/XVIII | <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli és de nau única, sense absis, i orientada de llevant a ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al frontis, que es troba a migdia, s’hi obre un portal adovellat. Hi ha adossat un campanar de torre, fent espona a l’atri que presenta la façana de ponent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’atri és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra; la façana de ponent té un portal rectangular, amb llinda datada amb l’any “1717”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la nau és coberta amb volta de canó, i el presbiteri ve marcat per un graó. A l’altar hi ha dues imatges de guix, corresponents a Sant Corneli i Sant Cebrià. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aparell és de pedra lligada amb morter de calç i es conserva part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> | 08280-18 | Sant Corneli | <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XII, tot i que el seu origen pot ser anterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser objecte d’obres de reforma, probablement pel senyor Novelles, propietari del mas veí, i al segle XIX es va reformar de nou, tal com consta al campanar, datat l’any 1868. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1966 es va ensorrar l'atri i els veïns el van refer i van restaurar la capella. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S´hi celebra l’aplec de Sant Corneli el primer diumenge d'agost. </span></span></span></span></p> | 42.0152100,2.4230500 | 452230 | 4651626 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84459 | Església de Sant Miquel de Sorerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p> | XI-XVIII | <p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p> | 08280-19 | Sorerols | <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p> | 41.9956900,2.3761100 | 448327 | 4649486 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84460 | Església de Santa Cília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> | 08280-20 | Puig de Santa Cília | <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> | 41.9854400,2.3773800 | 448424 | 4648347 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg | Inexistent | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 94|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 84461 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-4 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: : </span><span><a href='http://www.tavertet.cat'>http://www.tavertet.cat</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa de Sant Antoni, patró dels traginers i dels animals, es celebra pels volts del dia de la seva onomàstica el 17 de gener, el diumenge més proper. </span></span></span><span>És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es celebra una missa en honor a Sant Antoni Abat i, en acabat, es treu la imatge del Sant a l’exterior de l'església, per a que el mossèn dugui a terme la tradicional benedicció dels animals.</span></span></span></span></p> | 08280-21 | Sant Cristòfol de Tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) és considerat el patró dels animals. Segons la llegenda, era un gran amic dels animals i va guarir un porquet ferit que, en senyal d’agraïment, va acompanyar-lo la resta de la seva vida. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.9955900,2.4192600 | 451901 | 4649450 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84461-21jpg.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84462 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-4 | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La festivitat de Sant Cristòfol es celebra el diumenge més proper abans del dia de la seva onomàstica, el 10 de juliol.</span></span></span> <span><span><span>És organitzada per la parròquia de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La festa és de caire religiós i comença amb una missa a l'església de Sant Cristòfol. En acabat, a l’exterior de la parròquia, el mossèn fa la benedicció de cotxes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha la tradicional concentració de vehicles antics, amb una gran participació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-22 | Sant Cristòfol de Tavertet | <p><span><span><span><span>La Festa de Sant Cristòfol, patró dels automòbils i protector dels viatgers, és celebrada des de fa segles a Catalunya. Durant el dia, cotxes, motos i bicicletes passen davant diverses esglésies dels Països Catalans per a ser beneïts.</span></span></span></span></p> | 41.9956600,2.4192300 | 451899 | 4649457 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84462-22jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84463 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-41 | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Tavertet es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d’agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, bingo, xocolatada, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, jocs cucanya i escuma, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen la despertada amb repic de campanes, la missa solemne i la cercavila dels gegants de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08280-23 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9957800,2.4192900 | 451904 | 4649471 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg0.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'Arxiu Municipal de Tavertet. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84464 | Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-florida | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><a href='https://amicsdetavertet.org/'><span>https://amicsdetavertet.org/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2001) <em>Tavertet cent anys d'història: història, anècdotes, vivències i vida a pagès </em>(2a ed.). Sant Hipòlit de Voltregà: Els Cingles, p. 109-111.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>La festa de la Pasqua Florida es celebra el dissabte i diumenge de Pasqua. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol i per l’Associació d’Amics de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen durant la Vetlla Pasqual, amb la cantada dels goigs del Roser fent recorregut per una part del nucli urbà de Tavertet i d’algunes de les masies properes. Actualment, canten un grup de persones i d’infants acompanyats d’instruments, com flautes, guitarres o violins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge es fa la cantada dels goigs del Roser, recorrent la resta del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabat, es fa la rifa d’ous a la plaça major. Es fan servir unes velles “virolles” de fusta, amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats, i el premi és una dotzena d’ous.</span></span></span></span></p> | 08280-24 | Nucli urbà de Tavertet | <p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de l’inici de la cantada dels goigs del Roser a Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els últims confrares que organitzaven l'antiga cantada dels goigs van estar en actiu fins a la dècada dels anys setanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tractava d’un petit grup d’homes, de vegades acompanyat d’alguns músics, que feien un recorregut que començava el dissabte de Pasqua. S’iniciava per les masies i a cada lloc hi havia un descans recompensat, amb alguna beguda o berenar. Feien nit i retornaven el diumenge al poble, fent pelegrinatge per les cases, cantant a canvi d’una recapta d’ofrenes voluntària, sovint ous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mitjans dels anys setanta, es van incorporar noves persones que no pertanyien a la confraria.</span></span></span></span></span></p> | 41.9957300,2.4193200 | 451906 | 4649465 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg0.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84465 | A Tavertet, de la merda en fan paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret | <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> | 08280-25 | Terme municipal de Tavertet | 41.9959700,2.4195800 | 451928 | 4649492 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 84466 | Goigs de Sant Miquel de Sorerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-de-sorerols | <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Els goigs de Sant Miquel de Sorerols es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l’església de Sant Miquel, el segon diumenge de setembre, durant l'aplec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Príncep és de gran valia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arcàngel superior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en suprema jerarquia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>exaltat per lo Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i vestit de immortal vel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la batalla del cel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es demostrà general,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’infern llençà Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enemic seu capital:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà tenir lligat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tal dragó fort i crudel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Guarda fou antigament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de jueus i Sinagoga,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre catòlica gent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mangala regeix i toga:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser allistat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb Capità tan fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De l’Església mare bella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el seu príncep Jesucrist,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que vigila tant per ella,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com tot el món té per vist:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser fill amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i mostrar tan degut zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els dimonis tremolant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de ses armes van fugint,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix amb elles va borrant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot quant ells van escrivint:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser perdonat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del procés li fa Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De les ànimes el pes</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>té Sant Miquel en ses mans,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allí el guany i després</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trobaran els cristians:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser despatx</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per entrar a dalt del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan trompeta cridarà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran veu per son ofici</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Surgant Mortriu, dirà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Venite, tots al Judici:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser deslliurat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i guardat en tal rezel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Molt s’alegra Serarols</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de tenir un patró tal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que ens dóna tot consol</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i que ens guarda de tot mal:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vingui doncs tot el veïnat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cor devot i fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> | 08280-26 | Sant Miquel de Sorerols | <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> | 41.9956900,2.3761100 | 448327 | 4649486 | 1975 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84466-26jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-09 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 84467 | L'enigma de les Estaques de Surroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-les-estaques-de-surroca | <p><span><span><span><span><span>OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRALLONGA 1640: <a href='http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet'>http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet</a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta de l’enigma que fa referència a unes estranyes estaques clavades a la paret del cingle del pla Boixer, sobre la lleixa de Surroca, sota d’una balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són unes estaques de fusta de ginebre, de gran antiguitat, encastades a una gran esquerda, que comença a uns 9 m del terra i acaba a uns 0,6 m de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix com van col·locades i la seva utilitat. Sobre aquest enigma circulen moltes llegendes, una d’elles vinculada amb en Serrallonga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la tradició, dies després de ser esquarterat i exposat el seu cos a Barcelona, va ser sostret pels seus companys, que van dipositar el crani en una petita gruta dels cingles de Tavertet. Aquesta cavitat podria correspondre a la balma situada sobre les estaques o ser un dels amagatalls dels seus tresors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació del bandoler amb el mas Surroca dona versemblança a la llegenda. </span></span></span></span></p> | 08280-27 | Lleixa de Surroca | 42.0058600,2.4520800 | 454627 | 4650572 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84467-27jpg0.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes de l'article: OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84468 | Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-0 | <p><span><span><span><span>CAPDEVILA, Ll. (2006). <em>Serrallonga. L'últim Bandoler</em>. Edicions Proa. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, F.; BONILLA, I. (2005) “A l’ombra d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 54.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 27-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUSTER, J. (1991). <em>El mite literari de Serrallonga</em>. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ, X. (2002). <em>Serrallonga. El bandoler llegendari Català</em>. Ed. Farell.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor.</span></span></span></span></p> | 08280-28 | Terme municipal | <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634.</span></span></span></span></p> | 41.9956600,2.4163700 | 451662 | 4649459 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 84469 | El Penitent de Tavertet i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable | <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> | 08280-29 | Sant Cristòfol de Tavertet | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 84470 | Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far | <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> | 08280-30 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9973400,2.4307700 | 452856 | 4649638 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84471 | Espai Natural del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> | 08280-31 | Tavertet | 42.0068400,2.4470400 | 454210 | 4650684 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84479 | Balma de la Mesquita o de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> | XII-XIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> | 08280-32 | Santa Cília | 41.9883200,2.3805100 | 448686 | 4648665 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84480 | Balma de la font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> | 08280-33 | La Cau | 42.0216700,2.4244600 | 452351 | 4652342 | 08280 | Tavertet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 84481 | Balma de la Roca dels Bugaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> | XII-XIV | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> | 08280-34 | Les Baumes | 41.9982200,2.4047100 | 450698 | 4649750 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 84482 | Balma de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-piques | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1996) “Evolució tipològica del mas a Tavertet (s. X-XV). Resultats de les campanyes de prospeccions”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>. Barcelona, núm. 16-17 (1995-1996), p. 245-265.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> | IX-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>La balma de les Piques es troba </span><span>a tramuntana de la casa de les Baumes, al cingle sud-oest del puig de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una de les balmes més grans del Collsacabra; les seves dimensions aproximades són 70 m d'amplada, 7 m de fondària i 4 m d’alçada màxima. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu interior, hi ha dues grans piques rectangulars excavades a la roca, que recullen l'aigua que s’escorre del sostre; una d’elles simple i una altra doble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s’observen pedres que podrien haver format part d’algun antic mur.</span></span></span></span></p> | 08280-35 | Les Baumes | <p>Segons la tradició oral, la balma de les Piques era un dels amagatalls d’en Serrallonga. </p> | 41.9979400,2.4035400 | 450601 | 4649720 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg0.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.