Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88087 | Campanes de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span>COLL, X. (2004) “Les campanes de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-12.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DE CAMPANES: </span><span><span><span><span><span><a href='http://www.campaners.com%0d'>http://www.campaners.com</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Cristòfol de Tavertet té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, probablement fossa per Jaume Pallés (Granollers), l’any 1766.</span><span> Presenta una i</span><span>nscripció, difícil de llegir: 'Joan – MAESTRA. . . / Jaume Balls me fecit / Any 1… 66'.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Cristòfora-Josepa-Isidra, fossa per Antonio Linares García (Torredonjimeno), l’any 1949 .</span><span> Va ser </span><span>pagada amb donatius particulars i apadrinada pels amos de l’Avenc, els noms dels quals hi figuren gravats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Sant Bernat, fossa l’any 1949.</span> <span>Donada per Bernat Corbera i Bras l’any 1994.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Santa Berta, fossa l’any 1949.</span> <span>Donada per Berta Serra i Aragonès l’any 1994.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-237 | Església de Sant cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. | <p><span><span><span><span>L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van espoliar i cremar l'església de Sant Cristòfol de Tavertet i van fer caure les antigues campanes, a excepció d’una d’elles, per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra.</span></span></span></span></p> | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88087-237jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 88088 | Torre de telègraf del pla del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-del-pla-del-bac | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>COSTA, J.; SEVILLA, R. (2005) “El telègraf òptic al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 53. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-11.</span></span></span></span></p> <p>TELEGRAFIA ÒPTICA. COETTC: <a href='https://www.coettc.info/telegrafia-optica-coettc/'>https://www.coettc.info/telegrafia-optica-coettc/</a></p> | XIX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d'una torre de telegrafia del segle XIX, que es troba a l’esquerra del camí de la font de la Vena a Cantonigròs, al trencall del camí de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És la torre rvO3 de la línia de torres de Telegrafia Òptica militar del ramal de Vic a Olot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una torre quadrangular que només conserva els vestigis dels murs de fonamentació, construïts amb pedra local unida amb argamassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX.</span></span></span></span></p> | 08280-238 | Pla del Bac | <p>La telegrafia òptica, que es va desenvolupar a França a finals del XVIII, consistia en la construcció d'una sèrie de torres alineades i visibles entre elles, amb uns braços de fusta articulats, que servien per transmetre i rebre senyals codificats.<br /> A Catalunya l'establiment de la telegrafia òptica es va iniciar a l'any 1840.</p> | 42.0311200,2.4269000 | 452560 | 4653390 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88088-238jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88088-238jpg1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 88091 | Monòlit de dipòsit de dades històriques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-diposit-de-dades-historiques | XX | <p><span><span><span>Monòlit de pedra, mínimament treballada, amb una placa metàl·lica, on hi ha gravat: 'DIPÒSIT DE DADES HISTÒRIQUES I HUMANES. NO OBRIR ABANS DE L’ANY 3000. TAVERTET 1-01-2000”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Conté una càpsula del temps que emmagatzema missatges i objectes representatius d’aquest període de temps a Tavertet, amb l’objectiu que sigui recuperada en un futur llunyà. </span></span></span></p> | 08280-239 | Nucli històric de Tavertet | 41.9968200,2.4187200 | 451857 | 4649587 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88091-239jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 88092 | Monument de la inauguració de la carretera de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-inauguracio-de-la-carretera-de-tavertet | XX | <p><span><span><span><span>Estela de pedra en homenatge a la Diputació de Barcelona, amb motiu de la inauguració de les obres de la carretera de Tavertet a l’Esquirol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El monòlit presenta la següent inscripció: 'TAVERTET A L’EXCMA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ESSENT...AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DE LA CARRETERA JULIOL 1962”.</span></span></span></span></p> | 08280-240 | Al final del carrer de les Fonts, a pocs metres de la Font. | <p><span><span><span><span>Als anys 1920, es va iniciar les obres de construcció de la carretera de Tavertet a l’Esquirol. L’obra, però, va quedar inacabada quan quedaven encara vuit quilòmetres per fer, al límit amb el municipi de l’Esquirol, al pla de can Codina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de repetides instàncies i pressions, les obres finalment van acabar l’any 1962.</span></span></span></span></p> | 41.9963000,2.4192200 | 451898 | 4649529 | 1962 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88092-240jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 88093 | Monument al Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-senglar | <p><span><span><span><span>(1992) “Inauguració d’un monòlit al senglar, a Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un gran monòlit, que presenta tres caps de senglar i perfils de muntanyes esculpits. Es troba sobre una base formada per una gran pedra sense treballar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'escultura és obra de l’artista osonenc Enric Sala.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un homenatge dels caçadors de Tavertet al senglar, animal apreciat en la caça en aquestes contrades.</span></span></span></span></p> | 08280-241 | Nucli històric de Tavertet | <p><span><span><span><span>El monument es va inaugurar el 4 d’octubre de 1992, durant la festa organitzada per la Societat de Caçadors.</span></span></span></span></p> | 41.9968800,2.4187300 | 451858 | 4649593 | 1992 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88093-241jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Enric Sala | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 88096 | Mapa mosaic del nucli històric de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-del-nucli-historic-de-tavertet | XX | Hi ha alguna rajola erosionada. | <p><span><span><span><span>Plafó de rajoles ceràmiques esmaltades que representa el plànol del nucli històric de Tavertet i del seu terme municipal. Es troba a l’entrada del poble, a tocar del Punt d’Informació Turística.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El plafó recull el dibuix, obra de Jordi Gumí, de les cases del nucli i dels seus elements més emblemàtics, amb els noms referenciats.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba emmarcat en un mur de pedres treballades, coronat amb teula àrab.</span></span></span></span></p> | 08280-242 | Nucli històric de Tavertet | 41.9970100,2.4186300 | 451850 | 4649608 | 1990 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88096-242jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88096-242jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Gumí | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 88097 | Noguera de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-la-placa-major | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | És un arbre decrèpit. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un vell exemplar de noguera situat a la plaça Major.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre</span> <span>vetust i decrèpit, però molt estimat pels habitants de Tavertet perquè viu al poble des de fa molts anys i, tot i les seves condicions, brota cada primavera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El poeta Eduard Miró i Saladrigas li va dedicar el següent poema, que es troba gravat a un plafó a peu de l’arbre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“I cremant-te,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>t’han espitregat l’escorça</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com qui t’obrís l’ànima,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de bat a bat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dessagnant la saba,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però no la saviesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ni la vellesa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Orgull d’aplecs i tavertencs,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vigiles de reüll</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els qui estan descansant eternament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Noguera de soca esbotzada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per avantpassats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fora mida, irats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després d’esquinçar-te la pell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>imitant un sal de Fosbury,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segueixes presidint el campanar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de creu oberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ens testimonies</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>humilment i entre la boira,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tota la vitalitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de la nostra història.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Símbol vivent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de resistència i germanor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mai doblegada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cap tempesta,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ni llamp, ni tro.</span></span></span></span></p> | 08280-243 | Nucli urbà de Tavertet. | 41.9956600,2.4193100 | 451905 | 4649457 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88097-40jpg.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 88098 | Auró del carrer de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auro-del-carrer-de-sau | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | És un arbre decrèpit. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un vell exemplar d’auró que neix a les roques del cingle, sota mateix del carrer de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre que, tot i no tenir característiques monumentals, és considerat molt entranyable i preuat pels habitants i visitants de Tavertet, pel dificultós lloc on s’arrela, desafiant les lleis de la gravetat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El poeta Eduard Miró i Saladrigas li va dedicar el següent poema, que es troba gravat a un plafó a tocar de l’arbre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“Savi sentinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que sotges la Vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sorneguer, cada matí,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fas l’ullet a l’albada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Saludant amb branca de boc, recargolada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rellegint tota l’ancianitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Digne exemplar de tenacitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les inclemències de pedra rosegada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ens convides a nodrir la mirada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>assenyalant el primer Sol,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que batega, silent,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el despertar del Collsacabre”.</span></span></span></span></p> | 08280-244 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9946400,2.4187600 | 451859 | 4649344 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88098-244jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 88099 | Monòlit de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-sant-jordi | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un gran monòlit, mínimament treballat, que presenta, a la part superior, una petita llosa, amb una antiga imatge esculpida de Sant Jordi.</span></span></span></p> | 08280-245 | Nucli urbà de Tavertet. | 41.9954000,2.4190400 | 451883 | 4649429 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88099-245jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 88100 | Fita del nucli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-nucli | XVII-XIX | La pedra es troba molt erosionada. | <p><span><span><span><span>Antiga fita que es troba al nucli antic de Tavertet, al davant de la Rectoria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de pedra treballada, de forma de polièdrica i amb els angles molt erosionats.</span></span></span></span></p> | 08280-246 | Nucli urbà de Tavertet. | 41.9954700,2.4190800 | 451886 | 4649436 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88100-246jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88100-246jpg0.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 88178 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-2 | <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.<br /> PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.<br /> VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100.</p> | XVIII | <p>La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis.<br /> És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig.</p> | 08280-247 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 1700 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88178-247jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88178-247jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 88179 | Fita de la font de Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar-0 | <p><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (1976) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100.</span></span></span></p> | XVIII | La inscripció es troba molt erosionada. | <p>La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima.<br /> Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió.</p> | 08280-248 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | <p>Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Tavertet foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues.</p> | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88179-248jpg0.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-20 00:00:00 | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 88197 | Materials de Tavertet al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavertet-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XX aC-XVII | <p><span><span><span><span>El Museu Episcopal de Vic custodia, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació de materials que provenen del terme municipal de Tavertet i la seva catalogació és:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>MEV 10988: fragment (arqueologia), romà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 11205: vas (arqueologia), 1500-1200 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12727: ceràmica; dent; metall; vidre (arqueologia), Edat del Bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12738: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12739: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12740: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12741: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12742: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24421: plat tapadora (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24423: urna (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4672: arqueta (mobiliari), primer quart segle XIV.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4673: encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4683: placa (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5245: fogó d'encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5519: punta de fletxa, arma i arnès. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7295: compartiment de retaule (pintura),1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7296: sagrari (escultura), 1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8341: creu processional (orfebreria), segle XVII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8342: canelobre (ferro forjat), segle XV.</span></span></span></span></li> </ul> | 08280-249 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Anna Homs (Documentació i Arxiu Fotogràfic del Museu Episcopal de Vic). | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89043 | Camí vell de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-cantonigros | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 93.</span></span></span></span></p> | XVIII | Només es conserva un petit tram del camí empedrat. | <p><span><span><span><span>El camí vell de Tavertet a Cantonigròs seguia majoritàriament el traçat de la pista actual. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva un petit tram amb indicis de l'antic empedrat entre les masies de la Quereda i Novelles. El camí segueix en direcció a la cova del Serrat del Vent, on creua el torrent del Gorgàs per una palanca i s’enfila fins a la Creu de Managès; aquest tram es conegut per “la Drecera”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop a la carena, continuava en direcció a la masia del Cós i, a Mascaró, entrava a Cantonigròs.</span></span></span></span></p> | 08280-250 | Novelles | 42.0112200,2.4229300 | 452217 | 4651183 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89043-250jpg_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89043-250jpg_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89044 | Font del Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-bernat-0 | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 156.</span></span></span></span></p> | XVIII | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>La font del Molí Bernat es troba a llevant de les restes del molí, a la dreta del camí vell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font abundosa, que</span> <span>vessa l’aigua per una teula i omple l’antiga bassa del molí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La bassa és rectangular i construïda amb pedra. </span></span></span></span></p> | 08280-251 | Molí Bernat | 41.9986400,2.4099700 | 451134 | 4649794 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89044-251jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89044-251jpg0_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89079 | Trobada Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-2 | <p><span><span><span><span>COLLA GEGANTERA DE TAVERTET: <a href='https://www.gegantersdetavertet.org/'>https://www.gegantersdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): </span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC'><span><span>https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El tercer dissabte de juliol es celebra la Trobada Gegantera de Tavertet, amb la participació de colles geganteres d'arreu del país. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Tavertet, amb el suport de l'Ajuntament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitja tarda es fa la plantada dels gegants, i una estona després s'inicia la cercavila pels carrers del nucli urbà de Tavertet. En acabat, es fan els balls finals i l’entrega dels records de la trobada a les colles participants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La trobada finalitza amb el sopar geganter i música, a la plaça de davant l'ajuntament.</span></span></span></span></p> | 08280-252 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9969700,2.4184600 | 451836 | 4649603 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89079-252jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89079-252jpg_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Joan Planàs, extretes del web de la Colla Gegantera de Tavertet (http://www.gegantersdetavertet.org/) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89109 | Els encantats del Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats-del-moli-bernat | <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1996) “Els encantats de Molí-bernat”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 36. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El gorg dels Encantats, sobre el sot del Molí Bernat, té una llegenda que explica d’on li ve el nom.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molts anys, una dona de la Casanova del Sunyer de Baix va anar al Molí Bernat a portar blat per a moldre. De tornada, en arribar al gorg, se li van aparèixer unes fades encantadores que li van proposar el pacte d’omplir la falda amb un present, amb els ulls clucs, a canvi de no mirar-lo fins a arribar a casa. La dona va acceptar i les fades van omplir la falda tal com havien quedat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mig camí, no va poder resistir la temptació de mirar-la i, en veure-la plena de serradures, va pensar que l’havien enganyada i es va espolsar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a casa, es va sorprendre amb el polsim de volves d’or que li queia del davantal i, molt penedida, va tornar a recollir les serradures. Malauradament, per al seu desencís, no es van convertir en or.</span></span></span></span></p> | 08280-253 | Molí Bernat | 41.9985400,2.4105000 | 451178 | 4649782 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia dels gorgs de l'Olla i dels Encantats. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 89450 | Camí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-sola | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 95.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Només es conserva un petit tram del camí empedrat. | <p><span><span><span><span>El camí del Solà és un tram del camí vell del Sunyer de Dalt a l’Aubet i a la Serra, que travessava el torrent del Molí Vell per una palanca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tram del Solà es troba a migdia de l’Aubet, a tocar de la font de l’Aubet. És un camí carreter que conserva part de l’empedrat, molt deteriorat.</span></span></span></span></p> | 08280-254 | L'Aubet | 42.0110700,2.4036800 | 450623 | 4651177 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89450-254jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89450-254jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89451 | Cobert de les Auberedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-les-auberedes | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>El cobert de les Auberedes es troba a l’indret de les Auberedes, a pocs metres a migdia de la font de les Auberedes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una estructura de planta rectangular feta amb pedres mínimament desbastades lligades en sec, amb coberta de bigues de fusta, actualment ensorrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era utilitzat com a aixopluc, per a guardar eines i per a donar menjar al bestiar.</span></span></span></span></p> | 08280-255 | Les Auberedes | 42.0169100,2.4086900 | 451042 | 4651823 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89451-255jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89451-255jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89453 | Font de les Auberedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-auberedes | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 151.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | L'estructura es troba força malmesa. | <p><span><span><span><span>La font de les Auberedes es troba a l’indret de les Auberedes, a pocs metres a tramuntana del cobert. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font d’obra amb un broc de ferro i un obi rectangular de pedra treballada, per a abeurar el bestiar.</span></span></span></span></p> | 08280-256 | Les Auberedes | 42.0171600,2.4085100 | 451027 | 4651851 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89453-256jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89453-256jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89453-256jpg1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89454 | Barraca del pla de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-la-barraca | XVIII-XIX | <p>Barraca de pedra seca situada al pla de la Barraca, al nord de l'Aubet.<br /> És de planta de tendència circular i orientada a migdia. És construïda amb pedres de mida mitjana, de procedència local, sense treballar.<br /> La coberta és de lloses i terra.</p> | 08280-257 | L'Aubet | <p>És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX.<br /> Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines.<br /> Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.</p> | 42.0176500,2.4073200 | 450929 | 4651906 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89454-257jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89454-257jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89454-257jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 89459 | Font de l'Aubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laubet | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 151.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>La font de l’Aubet es troba a un centenar de metres a migdia de la casa de l’Aubet, a tocar del camí del Solà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es una font d’obra a recer d’una roca. Presenta un dipòsit construït amb carreus, amb un broc i l’any “1872” inscrit al capdamunt i un antic safareig rectangular de pedra.</span></span></span></span></p> | 08280-258 | L'Aubet | 42.0106600,2.4042900 | 450673 | 4651131 | 1872 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89459-258jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89459-258jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89459-258jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 89465 | Pont de la Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-corbera | <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 99.</p> | XX | <p>Pont d'un ull, d'arc de mig punt, que salva el torrent de Baumadestral al pas de la carretera de Tavertet a l’Esquirol, a la vora de la masia de la Corbera.</p> <p>És construït amb paredat comú i arrebossat.</p> <p>Les seves mides aproximades són 20 m de llargada per 8 m d'amplada.</p> | 08280-259 | La Corbera | 42.0039900,2.3908700 | 449556 | 4650399 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 89472 | Lledoner de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-serra | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat al costat de la casa de la Serra, a l’inici del camí de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva edat aproximada podria ser d’uns 100 anys.</span></span></span></span></p> | 08280-260 | La Serra | 42.0100600,2.4014700 | 450439 | 4651066 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89472-260jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 89473 | Sender de gran recorregut GR-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-2-1 | <p>FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/</p> | XX | <p>El sender de gran recorregut GR-2 uneix l'Alt Empordà, Osona i el Vallès Oriental, des de la Jonquera a Aiguafreda. L'etapa 7, de 18,686 km, transcorre de Rupit a Vilanova de Sau, coincidint amb l'antic camí de Sau per Tavertet i enfila els cingles pel baixant de les Gotes.</p> <p>Els senders GR-151 i GR-2 coincideixen, a Tavertet, des del sud-est del terme fins a Rajols, on el GR-151 segueix en direcció nord-oest i surt del municipi poc després del dolmen de la font de la Vena, per la Collada de les Graus, i el GR-2 surt del municipi, en direcció est, un cop passat Rajols.</p> | 08280-261 | Extrem est del terme municipal | 41.9992100,2.4330400 | 453045 | 4649844 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89473-261jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 89476 | Camí de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-corneli | XVI-XVIII | Només es conserva un petit tram de l'antic empedrat. | <p><span><span><span><span>Antic camí que enllaça el camí de Cantonigròs, a les proximitats de Novelles, amb l’ermita de Sant Corneli. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de possible cronologia medieval i, en diversos trams, conserva l'antic enllosat. La part final és una graonada de pedres de gres, de mida mitjana, en un indret amb un gran desnivell. </span></span></span></span></p> | 08280-262 | Sant Corneli | 42.0148600,2.4228800 | 452215 | 4651587 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89476-262jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89476-262jpg0.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 89479 | Camí de Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-moli-bernat | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 94.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (2010) “Camins medievals al Collsacabra (III)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-11.</span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un antic camí, d’origen medieval, que va de Tavertet, </span><span>passa el pont del Molí Bernat i baixa el cingle fins al molí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Conserva el seu antic enllosat en molts dels trams i murs de contenció. La part final és una graonada de pedres de gres, de mida mitjana, en un indret amb un gran desnivell. Es conserva part d’una conducció d’aigua al costat del camí, feta amb grans lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement era un camí de bast, ja que pel gran desnivell i els revolts que presenta és difícil fer passar un carro.</span></span></span></span></p> | 08280-263 | Molí Bernat | 41.9986700,2.4106100 | 451187 | 4649797 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89479-263jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89479-263jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89479-263jpg1.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 84283 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=20&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9099</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3637</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, pràcticament en forma de bloc cúbic, cobert per una teulada de quatre vessants. Està format per una planta baixa, un primer pis o planta noble i les golfes.<br /> <br /> Tots els elements utilitzats són purament neoclàssics: cornisa amb mènsules, balustrades a les finestres i balcons, angles arrodonits amb motllures, cornises al damunt de les finestres i una planta baixa amb finestres d'arc de mig punt, com si es tractés d'arcades.<br /> <br /> El pis inferior és decorat per un aplacament estriat, mentre que al pis noble i les golfes els murs són arrebossats.<br /> <br /> Té un garatge situat dins el recinte de la finca. Presenta la façana dividida en tres parts, un cos central més elevat i cobert per una teulada a dues vessants reflectida amb una sola vessant. El desnivell existent entre aquest cos central i els laterals queda tapat per un triangle decoratiu coronat amb un motiu ornamental.<br /> <br /> Per la part posterior de l'edifici, el lateral esquerre desapareix degut a les limitacions del terreny, de manera que interiorment presenta una porta escairada.</p> | 08281-1 | Passeig de la Riera, 139-141 | <p>Francesc de Paula Nebot Torrents (Barcelona 1883-1965), autor d'aquest conjunt, és considerat un noucentista estricte, fet que resta reflectit en un dels edificis públics més importants fet per ell, com és el Cinema Coliseum de Barcelona</p> | 41.5017558,2.3184800 | 443120 | 4594684 | 1920-25 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84283-ca-nolivella-1.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Francesc de Paula Nebot Torrents | Té com a altres noms Villa Gloria o la Torre Nova.És del Noucentisme i d'estil arquitectònic neoclàssic. Torre unifamiliar amb jardí, obra dels anys 1920-25. Té planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals són de referència clàssica, en la línia estètica del Noucentisme, estil del qual l'arquitecte n'era un dels més coneguts representants. | 98|99|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84284 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-5 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=21&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9101</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Bruguera_(Tei%C3%A0)</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> | XVII-XVIII | Les transformacions en la planta baixa han malmès el seu estat original. | <p>Edifici caracteritzat per la seva horitzontalitat i la seva coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció està formada per una planta baixa i un pis.</p> <p>Tots els elements de pedra picada, com els carreus dels angles o dels brancals de les finestres, demostren un estil propi del segle XVII-XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> | 08281-2 | Passeig de la Riera, 160-168-170Carrer Sebastià Dalmau | <p>Aquesta casa conserva documentació del segle XV. Aquesta casa conserva documentació del segle XV. El 1570 en Jaume Bruguera casat amb Esperança Balada, prestava vassallatge als Roudors. El 1636 en Pau Bruguera, obtenia perdó reial de Felip IV. Un altre personatge destacat d'aquesta casa va ser en Jaume Torrents i Mates que es va casar, a principis del segle XIX, amb Teresa Bruguera, pubilla de Can Bruguera i que va esdevenir un dels personatges més curiosos de Teià, ja que va viure prop d'una centúria i va prendre part activa i destacada en la guerra del Francès (1808-1814). Avui amb el mur perimetral de la Riera enllestit, al frontal. Hi viu l'hereu Josep Maria Torrents. </p> | 41.5025512,2.3192145 | 443181 | 4594771 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84284-can-bruguera.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Hi ha edifici i masia. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84285 | Masia Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-can-nadal | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=22&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9102</p> <p>https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Categoria:Patrimoni_monumental_de_Tei%C3%A0</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Muncipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII-XVIII | S'ha reformat darrerament. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Conserva la porta original, d'arc de mig punt adovellat, al costat d'una altra de factura moderna.<br /> <br /> Destaca el ràfec de la teulada, de gran volada, i les llindes, brancals i llindars de les finestres, treballats amb pedra ben escairada, polida i amb motllures.<br /> <br /> Lateralment té altres edificis annexes.</p> | 08281-3 | Carrer de Can Nadal 11, A-BCarrer Folch i Torres 47-49 | 41.4982423,2.3226898 | 443468 | 4594290 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84285-masia-can-nadal.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Abans era una masia amb funció agropecuària, ara és un habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 84286 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-7 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=23&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9103</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Masia coberta amb una teulada de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. És una construcció de planta baixa i pis. Exteriorment destaquen les llindes, els brancals i els llindars de la porta i les finestres construïts amb carreus de pedra de granit, iguals que els angles de la casa. El repintat de la casa fa destacar especialment aquests elements.<br /> <br /> Interiorment la casa conserva les bigues de fusta.</p> | 08281-4 | Carrer Pau Casals, 9 | 41.4973021,2.3226428 | 443463 | 4594186 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84286-img20210512142553-cal-fuster.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Té altres noms com Cal Duran o Can Torrents.És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 84287 | Can Padellàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padellas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=24&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9104</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2201</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d7681771-Reviews-Can_Padellas-Teia_Catalonia.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Tant la porta, d'arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.<br /> <br /> Adossat al cos principal de la casa hi ha un altre cos que segueix la inclinació de la mateixa teulada i que compta amb planta baixa i pis, i un altre de construcció més recent que consta només d'una planta baixa i un terrat amb balustrada. L'interior de la casa ha estat molt reformat.<br /> <br /> En un dels annexos es troba instal·lat un restaurant.</p> | 08281-5 | Passeig de MassarosaCarrer Disseminats, 1Accés per la Riera de Teià | <p>No hi ha dades exactes però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d'un edifici del segle XVIII (inicis).</p> <p>A través dels fogatges de 1515 i 1553 es pot deduir que aquesta casa pertanyia a la família Torra. A principis del segle XVIII la casa resta vinculada a la família Padellàs fins que Josefa de Togores i Padellàs nomenà hereu a Joan Antoni López de Pastor. Avui, arrendat com a Restaurant Can Padellàs.</p> | 41.4949174,2.3252817 | 443681 | 4593920 | Inicis del segle XVIII | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84287-can-padellas_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Masia situada al sector més meridional del municipi, reconstruïda probablement cap als inicis del segle XVIII. Té teulada a dues aigües, portal de punt rodó i obertures emmarcades amb pedra granítica. Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras. Modernament ha estat convertida en restaurant.Antigament el seu ús era de masia agropecuària. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84288 | Cases al Passatge Comte Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-al-passatge-comte-godo | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=25&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9105</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2204</p> <p>https://naturalocal.net/en/routes-trekking-catalunya/routes-trekking-barcelona/routes-trekking-teia/fonts-al-voltant-de-teia/394-torres-den-godo</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | Hi ha diversitat d'estats. Entre les que estan reformades o restaurades i les que no ho han estat. Això es pot observar en els esgrafiats, alguns s'han restaurat com la casa o edifici en general, i d'altres no. | <p>Conjunt de sis cases que ocupen un carreró sense sortida i part de la Riera de Teià. Cap d'elles és igual, tant pel que fa als elements decoratius com a l'estructura, però sí que hi ha una certa homogeneïtat entre els primers: la decoració està realitzada fonamentalment a base d'esgrafiats policroms; apareixen realitzats en verd, rosa, lila i groc, formant motius florals i garlandes. Destaquen les línies sinuoses i els coronaments esglaonats i ondats de les façanes.<br /> <br /> Podrien ser classificades dins d'un estil modernista.</p> | 08281-6 | Passeig de la Riera, 143-145-147-149Carrer del Comte de Godó 3-5-7-9 | <p>Les cases del costat esquerre de la riera són d'estil modernista, i van ser construïdes entre la riera i el carrer Comte Godó, en el principal eix viari del poble, on podem trobar edificis de tipologies i mides diverses.</p> <p>El conjunt el formen sis cases, totes diferents però decorades amb esgrafiats policromats que representen motius com flors i garlandes. També els coronaments són diferents uns esglaonats i altres ondulants.</p> <p>Aquestes cases incrementen el conjunt d'edificis de gran riquesa arquitectònica que trobem en molts municipis del Maresme, on trobem moltes cases d'indians.</p> <p>Data del primer quart del segle XX. A les torres d'en Godó, s'ubicaren els primers estiuejants, famílies de Barcelona que s'integraren voluntàriament a la Vila. Les vinyes del darrera han deixat lloc a la urbanització de la Molassa. En una d'aquestes cases hi va viure Francesc Casals i Chinchilla, àlies 'el cremat', que va ésser nomenat fill adoptiu de la vila l'any 1933 en agraïment pels donatius per arrenjar la Casa de la Vila i les escoles nacionals. </p> | 41.5021836,2.3182842 | 443104 | 4594731 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-6.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dites les Torres d'en Godó. Actualment és un habitatge plurifamiliar. Al nord del poble, a la part més alta del passeig de la Riera, hi ha un interessant conjunt de cases d'estiueig unifamiliars de començament del segle XX. No són gaire grans, en general de planta i pis, amb o sense golfes, amb una estructura que recorda la masia rural tradicional. La composició de les façanes, amb predomini de la línia corba, adopta els models modernistes més populars, sobretot pel que fa als motius ornamentals on hi domina el repertori floral. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84289 | Can Cambray | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cambray | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=26&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9106</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d6852319-Reviews-Restaurant_Cambray-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici d'una planta i un pis amb alguns sectors que compten només amb la planta baixa. És format per diversos cossos d'alçades diferents i coronats, molts d'ells, per terrats amb balustrada. En tot el conjunt destaquen els voladissos de la teulada, realitzats en fusta, així com alguns elements a l'exterior que formen part de les dependències del jardí: petits balcons en forma de rotonda, amb baranes de ferro i rajoles de ceràmica daurada.<br /> <br /> El jardí és delimitat per un mur de contenció format per arcades de maó amb pilars quadrats en la part superior.</p> | 08281-7 | Torrent de la Móra, 17Passeig de la Riera-Carrer Torrent de Can Móra, 9-11 | <p>La casa també es coneix com a Can Calcanyo, que correspon al nom del senyor italià que a final del segle XIX reforma l'antiga masia de Can Cambrai, per adquirir l'aspecte actual. Es poden observar clarament les diferents ampliacions i els reforçaments de la paret per aturar la terra de la muntanya que baixava pel torrent, per causa de les pluges. Avui és seu del restaurant Can Cambrai. </p> | 41.5057973,2.3179647 | 443080 | 4595133 | Inicis del segle XX | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També té com a nom Can Brai i Can Cambrai. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84290 | Can Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-munt | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=27&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9107</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | Està deshabitada. Mostra un clar deteriorament en façana i interiors. Ha estat 'ocupada' il·legalment per humans en els darrers temps. | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis i cobert amb una teulada de quatre vessants, encara que pel damunt de la cornisa envolta tota la casa una gran balustrada de tipus neoclàssic. Els elements de la façana es distribueixen respecte a un eix de simetria. En la part central hi ha un petit porxo, suportat per columnetes de ferro colat i emmarcat per pilastres gegants adossades a la paret i coronades amb capitells corintis. Encapçala la façana un frontó semicircular.<br /> <br /> L'edifici també consta d'una capella, que exteriorment no sobresurt de la planta rectangular i que es situa en l'angle esquerre de la façana posterior. Es pot reconèixer des de l'exterior per les dues finestres d'arc apuntat amb vitralls.<br /> <br /> La casa s'envolta d'una grandiosa quantitat de terreny que inclou un jardí de tipus neoclàssic, amb balustrades, pèrgoles, rotondes, terrasses, hídries, fonts i estanys artificials o una piscina en forma de ronyó construïda en el segle passat. Hi ha també altres annexes, com és el cas de les cavallerisses.</p> | 08281-8 | Torrent del Molí, 4Carrer Disseminat, 22 | <p>L'any 1984 la casa estava en venda, restant mig buida quant a mobiliari.</p> | 41.5076935,2.3178899 | 443076 | 4595343 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-rcs4536-can-munt.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Una imatge del Sagrat Cor de Jesús estava situada a la finca de Can Munt i més concretament en el lloc anomenat 'el Vedat', avui de titularitat municipal. El 1956, na Maria Sedó i Torres, va bastir aquesta escultura de marbre blanc, obra de Claudi Rius. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84291 | La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palma | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=28&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9109</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2205</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d13172025-Reviews-Gran_Cafe_La_Palma-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XX | <p>Edifici dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior. Resulta interessant l'esgrafiat decoratiu del capcer, que diu 'la Palma-Teià' i la data de construcció (1911).<br /> <br /> El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.</p> | 08281-9 | Carrer Pere Noguera, 6-10Baixada de les Moreres 2-4 | <p>Edifici construït l'any 1911. L'any 2001 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar la restauració del teatre.</p> <p>La Palma és un complex arquitectònic de titularitat privada i actualment en ús que consta de dues parts: un teatre i un cafè-bar. El primer edifici està format per un cos rectangular amb una façana esglaonada amb formes arrodonides i motllures. Resseguint el capcer hi ha un esgrafiat amb el nom de la societat i l’any de construcció: La Palma Teyanense, 1911. El cafè-bar ocupa un edifici contigu de menor altura. La façana principal se situa a migdia, amb accés des del carrer de Pere Noguera, i es caracteritza per tenir una sèrie de cinc arcades de mig punt.</p> | 41.4995923,2.3203469 | 443274 | 4594442 | 1911 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques. El més interessant és l'espectacular esgrafiat que embelleix la part superior de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any, amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig duna densa catifa de flors. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84292 | Can Peixau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peixau | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=29&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9111</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVIII | Mostra cert deteriorament en la façana. | <p>Edifici civil de planta baixa, planta noble amb tres balcons, pis i terrat, a la part del darrera del qual hi ha una torre llanterna de planta quadrada. La façana mostra tots els elements ordenats simètricament respecte a un eix central. En els dos murs laterals hi ha una galeria porxada amb arcs de mig punt, d'estil totalment neoclàssic, igual que les balustrades que coronen la façana.<br /> <br /> Sobre la façana hi ha restes de decoració pintada en forma de carreus. Es conserva molt malament.<br /> <br /> En l'actualitat hi ha quatre habitatges dins el mateix edifici, tres d'elles deshabitades.</p> | 08281-10 | Carrer Pau Claris, 1-11Carreu Pau Casals, 18-26 | <p>La primera data de construcció fou l'any 1726 i la reforma que li va donar l'aspecte actual fou realitzada l'any 1849.</p> | 41.4973674,2.3235950 | 443543 | 4594193 | 1726 | 08281 | Teià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-can-peixau-de-la-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-can-peixau-de-la-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84292-dscn3378-can-paxau-de-la-torre.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Paixau de la Torre. | 99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 84293 | Can Mònac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monac | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=30&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9112</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2203</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2014/09/els-fivaller-com-promotors-artistics.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV | <p>Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits.<br /> <br /> S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal.<br /> <br /> El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.</p> | 08281-11 | Carrer Berenguer Raudors, 14Carrer del Trull, 17Carrer Jaume Balmes, 8-20 | <p>Primitivament va ser residència d'estiueig de la família Fivaller. Tanmateix a mitjan segle XVII, per enllaç matrimonial d'aquesta família amb els Pol, els Fivaller passaren a ocupar Casa Pol, tot mantenint la propietat d'ambdues masies fins al segle XIX. En aquest segle, per extinció de la branca masculina dels Fivaller, aquesta família emparentava amb els Martorell, actuals propietaris de la mateixa.<br /> <br /> Segons consta en una referència documental, sembla que a Teià havia existit el Senyoriu de Les Set Cases, vinclat amb la família Fivaller, i aquesta seria una d'elles.<br /> <br /> La masia fou restaurada pel pintor Romà Vallès, qui va adaptar l'antic graner de la part alta com a estudi.</p> <p>Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. </p> <p>Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. </p> <p>Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. </p> <p>A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a un altre habitatge.</p> | 41.4997429,2.3218220 | 443397 | 4594457 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84293-can-monac.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84293-can-monac-1.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Can Monar. És una masia agropecuària. Masia situada molt a prop del poble, força ben conservada. Va ser residència d'estiueig de la família Fivaller, que en va mantenir la propietat fins al segle XIX. De la casa cal destacar-ne el magnífic portal adovellat, amb un detall esculpit a la clau, i les finestres conopials gòtiques, amb carasses a les mènsules, de gran qualitat, datables al segle XV. A la part posterior de l'edifici hi ha una torre emmerletada. La casa va ser reformada durant el segle XVII, moment en el qual es va afegir el cos més elevat de les golfes, amb finestra de llinda plana, i un altre de lateral, destinat a habitatge del masover. A la llinda de la finestra d'aquest cos lateral hi ha gravada la data de 1662. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 84294 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-13 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=32&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30877</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2192</p> <p>http://www.signinum.com/ca/projectes/22-creu-de-terme-de-can-llaurador.html</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Gudiol Cunill, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | La darrera restauració es va fer el 2020. | <p>Creu de terme amb les dues cares esculpides i extrems desenvolupats en motius vegetals. A un costat de la creu hi ha representat el Sant Crist, a l'altra la Verge Maria amb l'infant Jesús als braços i a sota de cadascun dues figures. La creu, en els braços pròpiament, és reforçada per quatre arcs desenvolupats a manera de rosassa.<br /> <br /> Al capitell de la columna, que sosté la creu, estan representats sant Martí partint la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Francesc d'Assís.</p> <p>La Creu de Terme es troba situada al peu de l’antic Camí del Mig, dins la propietat de Can Llaurador. Data del segle XVI i podria estar relacionada amb l’epidèmia de pesta de l’any 1589, que va afectar els estadants d’aquesta masia. Com d’altres creus d’aquell període, es caracteritza per l’ús del cardot com a motiu ornamental als extrems. Té la base poligonal i presenta les dues cares esculpides: a un costat hi figura el Sant Crist, i, a l’altre, la Verge Maria amb l’Infant Jesús als braços. Al seu torn, al capitell de la columna estan representats Sant Martí, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan, Sant Jaume i Sant Francesc d’Assís. La creu va ser enderrocada el 1936. Un cop acabada la Guerra Civil, va ser restaurada i aixecada novament, lleugerament girada respecte de la posició original.</p> | 08281-12 | Avinguda José Roca Suárez, 40-54 | <p>La creu pertany a Can Llauradó i es tracta d'una creu d'entrada al poble. Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó. De fet no se sap quan fou realitzada, però és probable que ho fos al segle XVI. Gudiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades amb certesa entre el 1558 i el 1589.<br /> <br /> Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament. En la nova col·locació fou lleument girada.</p> | 41.4938677,2.3230974 | 443499 | 4593805 | Entre 1558 i 1589 | 08281 | Teià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84294-creu-de-terme.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Dita també Creu de Terme de Can Llaurador o Can Llauradó. A l'entrada de Teià, molt a prop de la masia de can Llaurador, hi ha aquesta creu gòtica, segurament de començament del segle XVI, restaurada després de 1936. Com la major part de creus de l'època, té esculpida en una cara la figura de Crist crucificat i, a l'altra, la Mare de Déu amb el Nen. Al nus hi representats diversos sants; sant Martí en l’escena de la capa, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan, sant Jaume i sant Francesc d’Assís.La creu de terme de Can Llaurador (Teià, El Maresme), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és anomenada així per la seva proximitat al mas de Can Llaurador. Es troba situada a prop de la carretera que uneix Teià i el Masnou; es tractaria doncs d’una creu indicativa, col·locada en la via principal d’accés a la població per assenyalar-ne l’entrada o sortida. Tallada en gres de Montjuïc, respon a la tipologia llatina i acarotada. Les seves superfícies es troben ricament decorades amb relleus figuratius de temàtica religiosa; hi trobem la figura de Crist crucificat en una cara, la Verge i Sant Joan en l’altra, i diverses escenes amb sants de devoció popular al fris decoratiu del nus. La creu se sustenta sobre un fust octogonal amb base motllurada. Tot el conjunt s’alça sobre un basament octogonal, construït amb fàbrica de maçoneria sobre la roca natural, damunt del qual s’hi aixeca una estructura graonada formada per carreus de pedra sorrenca. Aquesta graonada, al costat de llevant, presenta una taula-altar (també de pedra sorrenca) que ha fet pensar en l’ús de la creu com a comunidor, costum força estès des del segle XVI. La creu va resultar malmesa durant la Guerra Civil, veient-se el fust partit en dues parts. En la restauració posterior, la posició de la creu va ser lleugerament girada, de manera que la figura de la Verge, que en origen mirava a marina, actualment mira vers la serralada. Durant el mes d'abril del 2019 es va realitzar la intervenció de conservació-restauració de la creu de terme de Can Llaurador, sota supervisió i seguiment dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Teià (propietari del bé) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.L’actuació, orientada a millorar les condicions de conservació i la presència estètica del conjunt, va estar centrada en bona part en les operacions de neteja de la pedra, inclosa l’eliminació de la pàtina biològica que recobria part de les superfícies. Un altre aspecte rellevant que calia tractar era la nombrosa presència de morters i ciments afegits, que alteraven el conjunt i n’interferien la lectura. Es van retirar tots aquells ciments inadequats o en mal estat, presents sobretot a la zona del basament. En canvi, es van conservar les reintegracions volumètriques presents a la zona de la creu, aparegudes durant el procés de neteja; realitzades amb morters resinosos i empelts de pedra, es trobaven molt ben realitzades i no resultaven perjudicials per a l’obra original. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 84299 | Cal Terçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terco | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=33&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=30878</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3642</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Ferrer, C. Notes Històriques i Tradicionals de la Vila de Teià. 1935. </p> <p>https://www.seu-e.cat/ca/web/teia/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVIII | <p>Cal Terçó és una masia d’estructura basilical amb tres crugies de planta baixa i un pis, i el cos central més elevat, de dos pisos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta a doble vessant al cos més alt i d’un aiguavessant als laterals. Les obertures són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals adovellats. La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d’accés hi ha una inscripció amb la data de 1708 i l’escut amb la creu de Malta, símbol del Capítol de la Catedral de Barcelona, ja que aquí era on els caps de família feien efectiva la tercera part del delme que pagaven a l’Església. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la masia va passar a mans privades a finals del segle XIX. </p> <p>La casa és tancada per un mur de tàpia. Sobre la porta d'accés mostra una inscripció amb la data 1708 i l'escut amb la creu de la Catedral de Barcelona. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada, igual que les cantoneres.</p> | 08281-13 | Plaça Sant Martí 1-2Carrer Guilleries 2Carrer Caterina Albert 11-17 | <p>Construcció datable al segle XVIII. Compta amb una inscripció, sobre la porta d'entrada, amb la data 1708. Fou la casa Delmera, encarregada de recollir el delme eclesiàstic i els impostos que la Catedral de Barcelona, com a propietari directe de les diverses possessions a la vila de Teià, imposava. La 'terça' o 'terço' era el lloguer durant tres anys i el seu pagament en terços (tres cops a l'any).</p> <p><br /> Amb la venda de la finca per part de Joaquim Jarrés i Navall, qui l'havia adquirit per compra a l'Estat en subhasta, a Mercedes Colomer i Lázaro el 8 d'abril de 1880 s'inicia la relació de la família Padró amb l'edifici, relació que perviurà aproximadament un segle. És per això que també se la coneix amb el nom de Can Padró. Aquest lligam va durar fins el 1979, quan Abelardo Padró Monsó venia la casa a Luis Molas Bonals i Rosa Maria Plana Polonio. El 1999 la van adquirir en Manuel Duran Calduch i Mercedes Calero Pizarro.</p> | 41.4993552,2.3197728 | 443225 | 4594416 | 1708 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-can-padro-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84299-dscf2056.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit El Terçó o Cal Terçó, o Casa Delmera. També s'ha anomenat cal Padró, en referència a uns propietaris anteriors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84300 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=36&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=36930</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/el-acueducto-del-parque-central_99400391135.html</p> <p>https://adosrius.wordpress.com/2016/06/12/la-ruta-de-laigua-recorregut-per-laqueducte-de-dosrius-a-barcelona/</p> <p>https://beteve.cat/general/aqueducte-parc-central-nou-barris/</p> | XIX | Però ple d'herba i proper a cases i edificis. | <p>Aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Té 14 arcs de maons i pedra, és un dels 18 ponts aqüeductes de les aigües de Dosrius. Les obres es van iniciar al 1860.</p> | 08281-14 | Aqüeducte, sobre el Torrent de Valldellida. C. de l'Aqüeducte. | <p>L’aqüeducte de Dosrius era una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que travessava l’actual districte de Nou Barris, i anava des de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins al barri de Gràcia. Es va construir a la segona meitat del segle XIX, quan el creixement del barri de l’Eixample va fer que augmentés la demanda d’aigua a Barcelona.</p> <p>La necessitat de dur aigua a Barcelona es va convertir en un gran negoci, ja que calia construir grans infraestructures. Va ser l’empresa Palau, García y Compañía la que va posar en marxa l’aqüeducte de Dosrius. Més tard, la companyia es va reconvertir en la Société Générale des Eaux de Barcelone —amb capital francès—, origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona<em>.</em></p> <p>Portar l’aigua del Maresme a Barcelona no era fàcil, perquè, entre altres complicacions, calia creuar el riu Besós. Aquesta dificultat es va salvar a través de l’estret del Rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. L’any 1871 va començar la distribució d’aigua.</p> <p> </p> | 41.4929004,2.3178360 | 443059 | 4593701 | 1860 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84300-aqueducte-de-dosrius.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit aqüeducte de Vallvellida o vall de Llida. Es troba en desús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 84301 | Torre de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pujades | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=37&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=40096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://ctbteia.com/</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVI | <p>La masia de Can Pujades, documentada al segle XVI com a mas Noguera de la Torre, està situada al sud-est del terme municipal. El conjunt actual és fruit de diversos moments constructius que amplien i modifiquen un nucli inicial, de possible cronologia baix-medieval.</p> <p>A la zona nord del conjunt hi ha una torre de planta circular, que juntament amb un cos d'edifici definirien aquest primer moment constructiu. La torre es conserva en tota la seva alçada, amb reparacions i modificacions posteriors a la seva construcció inicial, de les quals destaca la restauració duta a terme als anys 60 del segle XX on es va coronar amb els merlets que es veuen actualment. Consta de 3 pisos, te diverses finestres gòtiques, i una espitllera a la planta baixa. Les diferents ampliacions del conjunt han suposat que la torre quedi integrada al seu interior, ja que les noves edificacions se li han anat lliurant. Les restes corresponents a l'evolució i ús de la torre se situen al subsòl.</p> | 08281-15 | Carrer Ramon Llull, Urbanització Sant Berger | <p>La documentació indica que l'any 1505 era propietat de Pere Noguera, batlle del poble, i el 1553 apareix citada a la documentació com mas Noguera de la Torre.<br /> <br /> Durant la guerra de successió, l'any 1714 les tropes borbòniques la van cremar, i apareix citada com a can Pujades, propietat de Manuel de Sentmenat.<br /> <br /> Deixa de pertànyer a aquesta família quan Francesc Xavier de Sentmenat ven la propietat en 1838, i després de passar per diversos propietaris, actualment pertany i és la seu del Real Club de Tennis Barcelona-Teià.</p> | 41.4951264,2.3316322 | 444212 | 4593939 | 1505 | 08281 | Teià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84301-torre-de-can-pujades-5.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Altrament dit Mas Noguera de la Torre. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84315 | Can Tarradas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradas | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9064</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://elpais.com/ccaa/2012/07/17/catalunya/1342550383_440509.html</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3646</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | S'ha reformat darrerament mantenint l'estat original. | <p>Edifici de planta baixa d'estil neoclassicista, format per dos pisos i terrat amb una torre llanterna a la part posterior, de planta quadrada i coronada per baranes amb balustres. La façana principal es troba dividida verticalment en tres cossos, dels quals el central és més elevat. Aquest compta amb un coronament purament decoratiu, estructurat per una cornisa suportada per cartel·les, igual al que hi ha al damunt dels tres balcons del primer pis i de la finestra central del segon pis.<br /> <br /> A la part esquerra de l'edifici hi ha un annex construït posteriorment. El jardí que envolta la casa havia estat un jardí senyorial, encara que avui es troba molt mal conservat.</p> <p>Edifici construït l'any 1851. La façana està dividida en tres cossos, més elevat el central. A la part del darrera hi ha una esvelta torratxa coberta amb terrat amb baranes e balustres. El coronament del cos central, amb una estret frontó, es repeteix sobre les llindes de les finestres principals. Al costat esquerra hi ha un cos amb galeria, afegit amb posterioritat.</p> | 08281-16 | Carrer Josep Puigoriol, 10 | <p>A la façana hi ha inscrita la data de 1851 i unes inicials entrellaçades difícils de desxifrar.</p> | 41.4965487,2.3219455 | 443405 | 4594103 | 1851 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84315-can-tarradas-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | En alguns llocs apareix com a Can Terrades. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 84316 | Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lola | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=2&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9065</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2199</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV-XVI | <p>Casa de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Un dels cossos laterals va ser sobrealçat i presenta la teulada (bona part d'una de les vessants) més alta que la del cos principal de la casa.<br /> <br /> A la façana destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i brancals de carreus. A banda i banda hi ha dos finestrals de mida gran protegits per una reixa. Al pis hi ha tres finestres d'estil gòtic, amb arc conopial i brancals de carreus de pedra.</p> <p>Masia que conserva el portal adovellat i tres finestres conopials gòtiques, característiques del segle XV. El primer propietari documentat pertanyia a la família Madalmay (1515), que figura inscrita en el cens d'aquest any a la Parròquia de Sant Marí de Teià. El 1617 era propietat de Gabriel Madelmay, pagès de professió. Durant vàries generacions la propietat va anar passant de pares a fills i encara al 1860 continuava a mans de la mateixa família. Aquell any, per manca de descendència, va ser venuda a Tomàs Castanyé Tolrà, fabricant de teixits, i besavi dels actuals propietaris. El cos lateral de la dreta va ser sobrealçat modernament.</p> | 08281-17 | Passeig de la Riera, 4Carrer Narcís Monturiol, 14-16 | <p>Els primers propietaris dels quals es té referència és la família Madalmay, que figura inscrita en els cens de 1515 de la Parròquia de Sant Martí de Teià. Els primers documents coneguts daten del 1617 i estan a nom de Gabriel Madalmay. Per manca de descendència al 1860, en Miquel Madalmay va vendre la masia a Tomàs Castanyè Tolrà, besavi dels propietaris actuals.</p> | 41.4954398,2.3244023 | 443608 | 4593978 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-ca-la-lola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84316-dscf1078.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Parlem de l'anomenat gòtic rural. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 84317 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=3&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9066</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX | <p>Antiga masia de planta basilical reformada. Conserva perfectament l'estructura original, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció 'ANY 1899', i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.<br /> <br /> Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d'accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s'obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.<br /> <br /> A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l'interior de la mateixa.<br /> <br /> Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.</p> | 08281-18 | Carrer Josep Puigoriol, 39 | <p>La reforma de l'antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona.</p> | 41.4960103,2.3214823 | 443365 | 4594043 | 1899 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-can-puigdoriol-antiga-fabrica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-dscn3367-can-puigoriol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84317-capella-can-puigoriol.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | La façana està reformada amb un estil neoclàssic. Actualment és propietat de Jordi Puigoriol Sala, propietari també de la fàbrica de blanqueig Jorge Puigoriol Sala, S.A.. També compta amb un espai-passeig arbrat interior de gran valor paisatgístic i ambiental. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84318 | Casa Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pol | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=4&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9068</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/casa-pol-teia-maresme/</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2193</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | X- XIII- XV/ XVIII inicis | S'ha començat una reforma interior i de façana en els darrers mesos. Es pot observar en les fotografies actuals. Fins ara havia patit un abandonament que es reflexa en el deteriorament de la façana, interior i ocupació humana (no legal) en l'interior. | <p>Casa de planta baixa, planta noble i pis, amb coberta a una sola vessant i carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa es conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de grans dimensions. El pis noble compta amb un seguit de balcons, tots ells allindats amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. El pis superior compta amb una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per pilars de secció quadrangular.<br /> <br /> A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merlets, amb els angles reforçats per carreus ben tallats i polits i les obertures estructurades per llindes de pedra i carreus de grans dimensions.<br /> <br /> A la part posterior hi ha altres annexes amb diferents sistemes de cobertes i diferents alçades, entre els quals es troba la capella.<br /> <br /> En algunes llindes de les finestres es conserven, tot i que difícils de llegir, diverses inscripcions llatines. També es conserva un rellotge de sol entre dos dels balcons de la planta noble.<br /> <br /> La capella, com a edifici religiós, es troba situada a la part posterior de la Casa Pol. És de petites dimensions i està coberta per un sistema de quatre vessants. Sobre el carener de la teulada hi ha tres merlets decoratius. Arran de teulada hi ha una cornisa amb motllures.<br /> <br /> L'edifici és de planta quadrada i exteriorment presenta els angles de carreus de pedra picada, igual que els brancals i la llinda de la porta i les dues petites finestres que la flanquegen.</p> <p>L'origen del casal cal situar-lo cap al segle XIII, quan Ramon de Roudors, senyor de Teià, va edificar en aquest indret la seva residència. Cap al segle XV va passar als Martina i al XVII als Pol, emparentats amb els Fivaller. Va ser Carles de Fivaller qui, l'any 1703 va dur a terme la restauració i reforma de l'edifici que li acabà de donar la seva forma actual. l'edifici té planta rectangular coberta a quatre aigües, amb una gran façana flanquejada per dues torres emmerletades, entre les quals es disposa la galeria de solana, que té 16 obertures de punt rodó. El portal és adovellat (hi ha gravada la data de 1577) i les finestres de llinda plana i brancals de pedra. Tret dels balcons, afegits amb posterioritat, la casa es conserva amb molt poques modificacions. Al costat de la casa hi ha la capella, construïda l'any 1696.</p> | 08281-19 | Carrer Berenguer Raudors, 9 | <p>Ja al segle X apareix documentat un Senyor de Teià que ocupava la Torre de Defensa que tenia a Casa Bru. Al segle XIII Ramon Roudors (Senyor de Teià) edificà una construcció de residència en l'actual emplaçament de la Casa Pol. Per extinció de la branca masculina dels Roudors, vers el segle XV passà als Martina i a principis del segle XVII passava als Pol, que a mitjan d'aquest segle s'emparentaven per enllaç amb els Fiveller de Clasquerí. Aquests al segle XIX entroncarien amb els actuals Martorell.<br /> <br /> Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. La tradició deia que les despulles mortals de Joan Fivaller, conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, romanien a la Capella de Casa Pol; avui se sap que és un error, malgrat hi visqué molt de temps.<br /> <br /> La capella fou bastida l'any 1696 i privilegiada amb una butlla de Concessió d'Indulgències l'any 1717, en obsequi a Carles Fiveller. Dins la tradició del poble estava establert que la nit del 5 de gener, nit de reis, la cavalcada típica sortís d'aquesta capella degut a que al seu interior hi ha un quadre de l'Adoració dels Reis Mags.</p> | 41.5003335,2.3220475 | 443417 | 4594523 | 08281 | Teià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-4_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-v.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-vii.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-vi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84318-casa-pol-8.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Avui en dia és una casa senyorial. Casa Pol era l’antiga residència dels senyors de Teià. Va ser construïda el segle XIII com a residència de Ramon de Roudors. Per extinció de la branca masculina, la propietat va passar als Martina el segle XV i més tard als Pol, a principis del segle XVII.El mateix segle XVII, els Pol van emparentar amb els Fivaller. El 1703, Carles de Fivaller va restaurar a fons l’edifici, donant-li l’aspecte actual.Es compon de planta baixa, planta noble amb balcons a façana i arcades a la planta superior. Als extrems de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merlets. També es conserva un rellotge de sol entre dos dels balcons i una capella a la part del darrere que data del 1696.S'han començat reformes. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84319 | Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godo-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9070</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIX-XX | <p>Edifici de grans proporcions i planta quadrada que s'aixeca en forma de cub, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són un tant eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici.<br /> <br /> El conjunt està envoltat d'una gran zona ajardinada i de bosc que s'inclouen dintre del recinte de l'edifici.</p> <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'.</p> <p>Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista. El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> | 08281-20 | Carrer Sebastià Dalmau, 2 | <p>Fou propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762), que tingué un paper destacat en la guerra de Successió (1714) i que fou un dels elements bàsics de la resistència catalana (morí exiliat a Viena). L'actual edifici correspon a la reforma d'una antiga construcció del segle XVII, de la qual en conserva les proporcions i l'estructura. Fou reformat per Josep Majó i Ribas (Barcelona 1867-1950), autor de diverses cases de pisos entre les quals destaca l'edifici de 'La Vanguardia' (1903) de Barcelona.<br /> <br /> Fou propietat de la família Masseguer, que casà una de les seves filles amb Gotzem, de qui Ramón Godó i Lallana guardà el seu record en una llinda.<br /> <br /> Com es pot veure escrit en algunes llindes, la casa fou comprada l'any 1893 i reconstruïda l'any 1916.</p> | 41.5017799,2.3202069 | 443264 | 4594685 | 1916 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscf1553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-dscn3406-can-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84319-can-godo_1.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Majó i Ribas | També es diu Casa Godó o Can Messeguer.És, actualment, una casa senyorial. Can Godó és una masia del segle XVII, que el XIX adquireix la composició neogòtica actual. Consta de planta baixa i tres pisos, amb forma de cub coronat amb merlets. Els elements decoratius són eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes.A l’últim pis hi ha una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules que envolta tot l’edifici.A la façana hi ha un escut d’armes barroc situat entre les inscripcions Gotzem-1704. La casa va pertànyer a Sebastià Dalmau, un destacat militar austriacista que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió (1705-1714). A finals del XIX s’hi va construir una capel i, poc després, l’arquitecte Josep Majó va dirigir les obres de reforma de 1903. El conjunt està voltat d’una gran zona enjardinada i de bosc dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1927 per encàrrec del Comte de Godó.Entre 1938 i gener de 1939, la propietat, que havia estat requisada per les autoritats republicanes, va acollir nens i nenes refugiats de les ciutats bombardejades i dels fronts de la Guerra Civil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 84320 | Can Barrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrera | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9073</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3640</p> <p>https://teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XIV/XVIII-XIX | <p>Construcció d'origen antic que s'ha anat ampliant successivament. Resulta interessant observar-la per la seva part posterior, on es veuen perfectament les diverses etapes constructives. Era una masia d'estructura basilical, planta rectangular, coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un cos central elevat.<br /> <br /> El cos principal de la masia, posterior, s'estén adossat a la façana antiga. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i coberta a una sola vessant. La façana principal compta amb diverses obertures, estructurades amb llindes de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits, distribuïdes de manera força ordenada. El mur és totalment arrebossat.<br /> <br /> A la part del darrere s'alça una torre llanterna pràcticament cúbica. Posteriorment s'han incorporat a la banda dreta de la casa elements neoclàssics del segle XIX que conformen un porxo. L'enfonsament recent de la teulada permet veure millor la seva estructura.<br /> <br /> Com a elements ornamentals trobem, a banda i banda del balcó central de la façana, dues petites terracotes de forma ovoide, emmarcades en una sanefa, una d'elles esculpida i l'altra gravada. A la de l'esquerra hi ha una Mare de Déu amb una corona de dotze estels i a l'altra una inscripció que diu: 'En 1333 esta casa existia ja. En 1816 (o 1826) Barrera la renova'.<br /> <br /> Sobre el carener de l'antiga masia basilical hi ha dues peces de ceràmica vitrificada verda, en forma de gerro amb nanses.</p> | 08281-21 | Torrent del Doctor BarreraCarrer Berenguer Raudors, 20 Carrer del Trull | <p>La construcció originària fou propietat de la família Marqués fins a principis del segle XIV. Vers l'any 1333, per enllaç amb la família Botey, passà a regentar la seva propietat fins el 1700, en què hi apareix la família Barrera. L'any 1704 es construí l'edifici adossat a la façana i l'any 1846 el porxo neoclàssic lateral.<br /> <br /> Recentment i tot mitjançant un acord entre l'alcalde de Teià, Andreu Bosch i Rodoreda, i el Sr. Josep Barrera i Arenas, propietari de can Barrera, l'Ajuntament de Teià ha rebut en dipòsit el fons arxivístic i bibliogràfic familiar que es conservava a la casa pairal, amb el compromís que aquest fons s'incorporarà i es conservarà, un cop inventariat i catalogat, al futur arxiu municipal que s'ubicarà a la masia de can Llaurador, una vegada hagi estat restaurada i rehabilitada com a edifici annex i adjacent a la futura biblioteca municipal que s'ha de començar a construir aquest any (2006). Els documents conservats són bàsicament dels segles XVIII i XIX (nota de premsa, web Ajuntament, març 2006).</p> <p>En origen,<strong> </strong>Can Barrera era una masia de tipus basilical, amb un cos central elevat, que s’ha anat ampliant successivament fins a conformar el conjunt actual, que inclou una torre llanterna, un porxo i altres elements neoclàssics.</p> <p>La construcció originària pertanyia a la família Marquès. El segle XIV va enllaçar per via matrimonial amb la família Botey, que d’aquesta manera va regentar-la fins al 1700, quan hi apareix la família Barrera. Al costat esquerre de la façana principal hi ha una Mare de Déu i a l’altra banda una inscripció que diu: En 1333 esta casa existia ja. En 1826 [o 1846] Barrera la renova.</p> <p>En efecte, en la darrera d’aquestes dues dates Gabriel Barrera va fer talar una trentena d’arbres dels Pins Alts per substituir les bigues de les teulades.</p> | 41.4998500,2.3218200 | 443397 | 4594470 | 1333 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-can-barrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84320-dsc3630-pont-de-can-barrera.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'origen de la masia pot situar-se al segle XIV, quan era propietat de la família Marquès, però l'edifici actual és fruit d'una reforma i ampliació de la primera meitat del segle XIX quan ja pertanyia a la família Barrera. Té planta rectangular, planta baixa i dos pisos, i està oberta amb teulada a una sola vessant, a la part posterior de la qual s'alça una torre-mirador. Les obertures estan emmarcades amb pedra. Entre les finestres hi ha uns aplics de terra cuita.Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852.Fou professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.L'any 1892 va escriure el seu primer llibre Los aucells de Teyá y Masnou. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou.Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la Miscel·lània rural popular, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.Mor a Teià l'any 1932.L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el Cu-cut.Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 84321 | Can Wertheim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-wertheim | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=7&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9075</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2188</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XVII | <p>Edifici de planta quadrangular i estructura pràcticament cúbica, coberta amb una teulada a quatre vessants i una torre llanterna al centre, amb coberta piramidal. Als angles de la casa i al nivell de la cornisa hi ha dues garites. A la façana SO és interessant el minvell del segon pis, damunt la galeria porxada. Interiorment hi ha una escala cèntrica que distribueix els espais i porta fins a la torreta mirador o llanterna. La façana principal té tres balcons a cadascun dels dos pisos que formen l'edifici, i a la planta baixa una porta central i dues finestres laterals. Tant la porta com els balcons i les finestres tenen llinda i brancals de pedra, amb els angles motllurats.</p> | 08281-22 | Carrer Sebastià Dalmau, 9 | <p>La casa va pertànyer a un banquer barceloní fins que els trasbalsaments econòmics de finals del segle XIX l'afectaren, i la casa passà a un altre propietari. Actualment pertany a l'empresa Hispano Olivetti, que l'utilitza com a casa de colònies per als fills dels seus treballadors.</p> <p>Can Wertheim és un edifici del segle XVII compost de planta quadrangular i teulada piramidal a quatre vessants amb una torre llanterna al centre. A la porta principal hi ha un blasó esculpit en pedra sostingut per dos gegants, la qual cosa ha motivat sigui també anomenada la Casa dels Gegants. El 1553 pertanyia a Jaume Valls. La seva vídua Joana va fer daurar i pintar un retaule (avui desaparegut) per a la capella barroca de Sant Jaume, annexa a la masia. A les visites pastorals de 1726, l’esmentada a capella es vincula a la casa Valls de Munt i a les de 1756, a casa Tamarit. Posteriorment va passar a mans dels banquers Freixa, fins a la seva fallida. Aleshores la va adquirir el propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, Carles Wallin. Confiscada pel govern republicà, entre 1938 i gener de 1939 va ser la seu de la colònia Sueca Catalana patrocinada per l’Ambaixada de Suècia.</p> | 41.5024388,2.3198261 | 443233 | 4594758 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dscf1554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-can-wertheim-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-dsc00971-torre-dels-gegants.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84321-torre-dels-gegants-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | També dit Can Freixas, Torre dels Gegants o Manso Valls.Actualment és una casa de colònies de lleure. Situada al costat de Can Godó, se la coneix també con Can Freixes o Manso Valls, cognom que surt esmentat al fogatge de 1553. Després va passar als Tamarit, als Freixes i al propietari de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim. L'edifici té planta quadrada i coberta a quatre vessants. Del centre de la teulada emergeix una torre mirador quadrada amb coberta piramidal de ceràmica vidriada. Als quatre angles de les façanes hi ha sengles garites ornamentals, tot plegat fruit de la reforma que es degué efectuar cap a la fi del segle XIX o inicis del XX. Al seu costat hi ha una capella barroca, dedicada a sant Jaume.Al jardí s'hi pot veure un brollador d'aigua recobert de ceràmica de València amb motius de la processó de Corpus de la Seu de Barcelona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 84322 | Masia i Torre de Cal Baster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-torre-de-cal-baster | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=8&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9078</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/masia-i-torre-de-cal-baster-teia-maresme/</p> <p>https://www.castillosnet.org/fortificacion.php?r=B-CAS-267&n=Torre%20de%20Cal%20Baster</p> <p>Muñoz Rufo, V. (2011): Memòria d'intervenció arqueològica. Novembre 2011. Cal Baster. Núm. mem. 10179 Arxiu DGPC Palau Moja.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Roig Grau, J. (2006), Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> | XV | <p>Antiga masia gòtica situada al centre nucli urbà que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, que ocupa la zona dreta de l'edifici. De fet, només en resta un terç de la construcció originària. En aquesta part més antiga hi ha una torre de defensa. Per antigues fotografies s'ha pogut saber que l'edifici original tenia teulada a dues vessants, un portal d'arc adovellat de mig punt, i que al primer pis hi havia tres finestres gòtiques de les quals encara resta una. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal.<br /> <br /> A la façana de ponent de la masia hi ha un petit carreró, servitud de pas, per on s'accedeix a la torre.<br /> <br /> Torre i masia formen un sol i interessant conjunt amb un gran valor històric i cultural.<br /> <br /> La torre es conserva en pràcticament tota la seva alçada, amb modificacions i reparacions de cronologia posterior a la seva construcció que han afectat la part superior de la torre. És de planta quadrada per la part exterior, i de planta circular per la interior. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos de granit ben tallats i polits, tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Des de l'interior s'observa sectors de parament de tàpia. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres, actualment inexistents, i la coberta són de fusta. La teulada és de dues vessants, recolzada sobre filades de construcció recent, igual que la coberta la qual desvirtua la imatge de la Torre. La torre està declarada BCIN.</p> | 08281-23 | Carrer Antonio Machado, 29 | <p>La masia data del segle XV.<br /> <br /> Al segle XIX eren propietaris de la masia la família Estaper de Can Bota.<br /> <br /> Amb motiu d'unes obres de reforma interna efectuades pels propietaris de l'informe es va portar a terme una intervenció arqueològica a la torre l'any 2011, però no es va poder datar el moment de construcció del paviment interior, tot i que sembla anterior al segle XX.</p> <p>L'assentament dels turcs a Alger a principis del segle XVI va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates turcs o barbarescos, que assolaven i saquejaven les ciutats i poblacions rurals de la costa. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant així un sistema estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres era tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> Actualment es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.<br /> <br /> Calç Baster és una masia del segle XV, de la qual només queda una part, amb un torre de defensa adossada de les tantes que es van aixecar en el XVI contra les contínues incursions dels pirates turcs que saquejaven les costes del Maresme barceloní.</p> | 41.4992749,2.3216423 | 443381 | 4594405 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-can-baster-i-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84322-torre-baster.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2021-07-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Desconegut | Rep com altre nom Cal Basté.Originalment tenia una funció defensiva, era una torre de defensa. Antiga masia gòtica del segle XV que ha estat transformada per la incorporació d'un edifici modern, sense gaire interés, tot ocupant la zona dreta a partir del carener de la teulada i disposat perpendicularment a la façana.El que queda de la masia segueix sent interessant degut a la finestra gòtica que conserva i a la torre situada a la part del darrere de l'edifici. La finestra és d'arc conopial motllurat, treballat en un bloc monolític de pedra i decorat amb arcs trilobats; l'arc recau sobre dues petites impostes decorades amb figures ajagudes que tenen cap d'home i cos d'animal. La torre és de planta quadrada externament i circular a l'interior. A la dreta de la mateixa hi ha un petit carreró on hi ha l'entrada de la torre. Els murs presenten una certa varietat en l'aparell emprat: carreus grossos ben tallats i polits tant els angles com a les obertures, segments d'arc amb maó i maçoneria, principalment. Té diverses finestres i un matacà a la façana del carreró. Els sostres i la coberta són de fusta i la teulada és de dues vessants. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml