Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84483 | Balma de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 347.</span></span></span></span></span></span></p> | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>La balma de Sant Corneli es troba a la part inferior del penya-segat de Sant Corneli, al costat oest del torrent de la Cau, entre l'ermita i la casa Novelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita cavitat (5,50 m d'amplada, 2,80 m de fondària i 0,60 me d'alçada) excavada en gresos, reomplerta d'un sediment compacte i dur, de color marró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una prospecció arqueològica, que va permetre documentar restes òssies humanes al seu interior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la funcionalitat de la balma, tot i que podria haver estat utilitzada com a lloc d’hàbitat durant el calcolític.</span></span></span></span></p> | 08280-36 | Sant Corneli | <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> | 42.0132900,2.4228500 | 452212 | 4651413 | 08280 | Tavertet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84483-36jpg.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 84485 | Aplec de Sant Miquel de Sorerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-sorerols | <p><span><span><span><span>COLL, X. (2000) “Sant Miquel de Sorerols: 25 anys d’aplec”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 44. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 25</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IZQUIERDO i BALMES, C. (1994) “XVIII Aplec de Sant Miquel de Sorerols”.</span> <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>L'aplec de Miquel de Sorerols es celebra el segon diumenge de setembre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb una missa i la cantada dels goigs, amb la participació dels components de la Coral la Unió, de Palau-solità i Plegamans. Després, hi ha un concert de peces nostrades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa. Sovint hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> | 08280-37 | Sant Miquel de Sorerols | <p><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Miquel de Sorerols es celebra des de l’any 1975 per iniciativa de Pere Pou.</span></span></span></span></p> | 41.9956900,2.3761100 | 448327 | 4649486 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 84486 | El castell de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-tavertet | <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts i molts anys, el senyor del castell de Tavertet era un tirà que tractava molt malament als seus vassalls. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un dia, aquests es van rebel·lar, capitanejats per una noia molt valenta. La lluita va ser ferotge però, després de diverses hores, van aconseguir apoderar-se del castell i van tirar pel cingle al senyor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aleshores, en dies de fort vent, es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena del senyor.</span></span></span></span></p> | 08280-38 | Puig de la Força | 41.9813100,2.3896200 | 449435 | 4647881 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 84487 | A la Baumallera de la teulada en feien era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p> | 08280-39 | La Baumallera | <p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p> | 42.0082300,2.3862100 | 449174 | 4650872 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 84488 | La Casa de Rajols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols | <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> | 08280-40 | Rajols | 42.0188000,2.4442900 | 453991 | 4652013 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 84490 | Fotografies de Tavertet de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-de-larxiu-municipal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: <a href='http://www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius'>www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XAM. ARXIU MUNICIPAL DE TAVERTET: <a href='https://imagina.diba.cat/Tavertet/search'>https://imagina.diba.cat/Tavertet/search</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal conté 731 fotografies del municipi de Tavertet. Es tracta d’imatges generades i rebudes per l’Ajuntament entre les que destaquen els fons relacionats amb el patrimoni natural, històric i arquitectònic del terme. També conserva el fons fotogràfic de la Colla Gegantera de Tavertet.</span></span></span></span></p> | 08280-41 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-12-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 86282 | Arqueta copó de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-copo-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. </span></span></span></span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span><span>Arqueta de fusta provinent de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, datada en el primer quart del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves dimensions són 20 cm per 13 cm per 9 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a quatre vessants, amb un peu de fusta de boix tornejada, encastada a la fonadura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta decoració a l’exterior, amb relleus d’estuc modelat: les cares es troben emmarcades per una petita motllura de mitja canya, amb una decoració de tiges ondulants i fons amb petites perles en relleu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El peu està motllurat i l’eix, amb decoració d’incisions, té doble nus a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08280-42 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic (www.museuepiscopalvic.com). | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 86283 | Mare de Déu del Cor de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-cor-de-tavertet | <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1977) <em>Les marededéus romàniques de les terres gironines</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1998) “La Mare de Déu del Cor de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 39.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 14-15.</span></span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span><span>La imatge de la Mare de Déu del Cor de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet es troba inclosa en el grup de les “marededéus de Rocacorba”, joies escultòriques de la iconografia medieval catalana, entre les hi figuren la Mare de Déu del Mont (Garrotxa), la de Pujals dels Pagesos (Pla de l'Estany) i la de Llanars (Ripollès), entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És obrada en alabastre i presenta les següents característiques: la Verge</span> <span>seu sobre un escambell; duu l'escot de la túnica quadrat; la túnica va cenyida sobre la cintura, amb arrugues sobre l'ample ventre; el mantell és obert, amb una ampla volada per darrere del braç dret, tomba horitzontalment sobre els genoll i cau als peus en plecs arrodonits; porta una corona amb merlets en flor de lis; i duu una pinya a la mà dreta. El Nen va decantat i seu sobre la mà esquerra de la Verge, amb un fruit a la mà. En destaca la pèrdua de la rigidesa romànica de la faç dels dos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La policromia exagerada de la imatge confirma una restauració posterior.</span></span></span></span></p> | 08280-43 | Església de Sant Cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. | 41.9954900,2.4194900 | 451920 | 4649438 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86283-43jpg0_1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86284 | Gegants i gegantó de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-geganto-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span><span>COLLA GEGANTERA DE TAVERTET: </span></span><span><a href='http://www.gegantersdetavertet.org/'><span>http://www.gegantersdetavertet.org/</span></a></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta dels gegants en</span> <span>Joan de Balà</span> i <span>Carme 'la Pastora' i el gegantó</span> <span>en Joan de Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els gegants representen personatges reals que van viure a Tavertet a principis del segle XIX. Van ser construïts l'any 1998 per iniciativa de la Comissió de Festes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gegant és en Joan de Balà, que era un carboner que va es va instal·lar a Tavertet, del que es desconeixia el seu origen. Pesa 53 kg i fa 3,3 m d'alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La geganta és la Carme, l'àvia de can Baró, que era una pastora que mantenia a la família amb el seu ramat d'ovelles. Pesa 48 kg i fa 3,15 m d’alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gegantó és el famós bandoler</span> <span>en Joan de Serrallonga, construït l’any 2013 per l'escultor Dani Garrido del taller Creacions Tallaferro. Pesa 17 Kg i té una alçada de 2,10 m. Presenta la particularitat de que pot treure fum del canó del pedrenyal que porta a la mà esquerra.</span></span></span></span></p> | 08280-44 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | <p><span><span><span><span>L'any 2005 un grup de veïns i d'estiuejants, engrescats per en Joan Vilella, van crear la Colla Gegantera de Tavertet. L’Ajuntament els va cedir els gegants, que s'havien construït l'any 1998 per iniciativa de la Comissió de Festes.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86284-44jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del web de la Colla Gegantera de Tavertet (http://www.gegantersdetavertet.org/) | 98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86285 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 | <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> | 08280-45 | Extrem sud-oest del terme municipal. | 41.9886000,2.3575600 | 446785 | 4648710 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 86286 | Jaciment paleontològic de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARRÉS MALIAN, F.; STAID-STAADT, J.L. (1967) 'Moluscos eocenos de la plana de Vic. <a>1ª Nota adicional</a>'. <em>Acta Geológica Hispánica</em>. p.1-111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>REGUANT, S. (1967) <em>El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro</em>. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat a les proximitats del nucli urbà</span><span> de Tavertet, amb la presència de</span><span> margues gris-blavoses eocèniques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'associació faunística del jaciment és: - Eocalcinus eocenicus; -Schizaster leymerici; -Coleopleurus coronalis; - Nummulites tavertensis; -N. Crusafonti; -Natica garneri; -Cancellaria lyrata; -Ostrea multicostata; -Dromilites hilarionis; -Neptunus catalanicus; -Pagurus marceti; -Vulsella deperdita.</span></span></span></span></p> | 08280-46 | Tavertet | 41.9968700,2.4152000 | 451566 | 4649594 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86286-46jpg0.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86287 | Balma del Sunyer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-sunyer-vell | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | X-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>La balma del Sunyer Vell es troba sota el puig del Sunyer, a la vessant sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una gran balma, orientada a migdia, amb restes de dos murs </span><span>perpendiculars que formen un angle recte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades podrien correspondre a un possible ús de la balma com a nucli d’hàbitat en època alt-medieval (segles XI XII).</span></span></span></span></p> | 08280-47 | El Sunyer de Baix | <p>Podria tractar-se de l'antecessora de la casa del Sunyer de Baix.</p> | 42.0037000,2.4102000 | 451157 | 4650355 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86287-47jpg.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb la balma del Sunyer.Fotografia extreta del blog: https://indretsoblidats.wordpress.com/La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994.Les coordenades són aproximades. | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 86288 | Camp del Restopla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-restopla | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> | XI-XII | El jaciment ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. | <p><span><span><span><span>El jaciment del camp del Restolpla es troba vora un camp de cultiu proper a l'ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descobert i excavat parcialment per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que va deixar al descobert una superfície d’uns 20 per 15 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van destapar restes corresponents a un poblat format per diverses estructures, amb una àrea enllosada. Les estructures són de planta rectangular, de pedra seca, amb una alçada aproximada d’1 m, i amplada màxima de 0,8 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològic associats al jaciment són dubtosos ja que, malauradament, van ser barrejats amb d’altres jaciments (col·lecció particular de F. Puntí). Tot i així, sembla que se li pot atribuir un conjunt coherent de vasos de pasta grisa i negrosa d’època alt medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, segons F. Puntí va treure material ceràmic fet a mà i a torn, que podria ser més antic.</span></span></span></span></p> | 08280-48 | La Cau | <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert i excavat per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> | 42.0192300,2.4252600 | 452416 | 4652071 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86288-48jpg0.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86290 | Cova de can Feló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-felo | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><a><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982)</span></a><span> “Un Nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 73-81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982) Memòria del sondeig realitzat a la Cova de can Felo (Tavertet, Osona). Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, W.; MOLIST, M (1984) “Un nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”<em> Els Cingles,</em> nº 16. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 4-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com'>http://espeleoindex.com</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”.<em> Els Cingles,</em></span><span> nº 9. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-11 i 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”. <em>Els Cingles,</em></span><span> nº 10. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 353.</span></span></span></span></span></span></p> | Ha estat objecte d'intervencions per part d'afeccionats i clandestins. | <p><span><span><span><span>La cova de Can Feló es troba al mig de la paret que formen els cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que fa uns 10 m d'alçada per 5 m d'amplada, dona accés a una sala de 25 m quadrats, on es situa l’àrea del jaciment (d’uns 10 m d’amplada per 5 m de llargada). Una esquerda permet l’accés a un recorregut d'uns 70 m de sales i passadissos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1982 va ser objecte d’una excavació arqueològica que va permetre establir una estratigrafia amb tres nivells diferenciats, tot i que havia estat espoliada anteriorment:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Estrat I: terres granuloses amb força pedres i presència d’algun fragment de ceràmica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat II: terres compactes sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat III: terres sorrenques sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>La ceràmica associada a la cova, aportada pel Sr. Jordi Mor, està formada per dos grans grups cronològics: un del neolític mig-antic i l'altre del bronze. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al neolític mig-antic, es tracta de ceràmiques amb nanses tubulars verticals tipus Montboló i anses tipus Chassey de bobina, i ceràmica de parets fines i brunyides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bronze, destaca la presència de vasos oberts, amb decoracions impreses, anses de cinta arrodonides i cordons amb impressions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estat actual del jaciment és dolent ja que ha desaparegut pràcticament tot el seu sediment.</span></span></span></span></p> | 08280-49 | Cingles de Tavertet | <p><span><span><span>El jaciment fou excavat l'any 1982 per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó. </span></span></span></p> | 41.9946300,2.4222900 | 452151 | 4649341 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg0.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86291 | Dolmen de can Tafura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-tafura | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</p> | Es troba molt degradat. | <p><span><span><span><span>El dolmen de can Tafura es troba a la solella de can Tafura, a poca distància i a migdia de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica, de planta rectangular, orientada est-oest. Està formada per petites lloses i no conserva la coberta. Les seves dimensions són 2 m de llargada màxima per 1,5 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu voltant hi ha diverses lloses que podien haver format part de la cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul, ara totalment erosionat, era de forma ovalada, amb un diàmetre màxim de 8 m, format per terra i pedres de gres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista, que va recollir el següent material arqueològic: </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>28 fragments de ceràmica sense decoració ni forma, a mà i amb desgreixant gruixut.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 ascles de sílex sense retoc.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Restes antropològiques: 25 peces molars, 40 peces dentàries d'adult, 42 fragments corresponents a caps de fèmur, tíbies, carpians del peu i costelles, 1 fèmur, 3 falanges i 4 segones falanges. </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Segons l'estudi antropològic fet per R. Batista, el sepulcre contenia dues inhumacions. </span></span></span></span></p> | 08280-50 | Can Tafura | <p><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista.</span></span></span></p> | 42.0032100,2.3736500 | 448130 | 4650322 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg_0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86292 | El Pedró I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-i | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><a>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</a> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</p> | XVIII-XV aC | Es troba molt erosionat. | <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró I forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica de planta rectangular, de 2,5 m de llargada per 0,87 m d’amplada, que es troba encabida dins d'una estructura tumular neolítica anterior (el Pedró II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fet que el Pedró I i II utilitzin la mateixa estructura tumular és insòlit pel que fa a l'estudi de l'evolució ritual i arquitectònica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descoberta per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, que va permetre documentar restes ceràmiques informes i un petit vas amb fons convex, carena baixa marcada i ansa de cinta peraltada i diversos fragments de quars, que permeten establir la cronologia del megàlit al bronze mig. </span></span></span></span></p> | 08280-51 | El Pedró de Rajols | 42.0168700,2.4395700 | 453599 | 4651801 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86293 | Castell de Sorerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sorerols | <p><span><span><span><span>ANGLADA, M. [et al.] (1986) “Castell de Sorerols'.</span><em><span> Catalunya Romànica,</span></em><span> vol. III: Osona II.<em> </em>Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 629-630.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. <a>[et al.]. </a>(1973) 'El <a>castell de Sorerols'. </a></span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, </span><span>p.988-992.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1995) <em>Prospeccions a la zona del Collsacabra.</em> Mem. núm.: 2263. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XI-XVII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Sorerols, del que es conserven vestigis d’una torre de planta circular, en el punt més alt del turó, i restes de diversos murs atalussats, als vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb carreuons regulars, lligats majoritàriament amb morter de calç, tot i que també hi ha en sec. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es disposen ordenadament sense formar filades uniformes.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08280-52 | Sorerols | <p><span><span><span><span>En un document de mitjans del segle XI, corresponent al llistat de parròquies del bisbat de Vic, s’esmenta el lloc de Sorerols per primer cop. En un document de l’any 1072 consta un tal Guillem Sanç de Sorerols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental explícita del castell és de l’any 1086.</span> <span>El terme del castell de Sorerols coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília. Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les famílies feudatàries del castell van ser les de Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1587 Frederic de Cardona va vendre el castell al baró de Savassona, quedant vinculat a aquesta baronia.</span></span></span></span></p> | 41.9989500,2.3790000 | 448569 | 4649846 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg_1.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nom 'Sorerols' ha anat canviant al llarg del temps: “Sererols', 'Cerarols' o 'Serrarols'. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 86294 | Castell del Cornil o Puig de la Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-cornil-o-puig-de-la-forca | <p><span><span><span><span>BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001) <em>Atles del comtat d'Osona (798-993).</em> Barcelona: Rafael Dalmau Ed. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG i MATA, R.(1999)</span> “<span>Els comptats d'Osona i Manresa”. <em>Catalunya Carolíngia</em>. Vol. IV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIOLS, G. [et al.] (1984) 'El castell de Cornil (o Puig de la Força)'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p.814-816.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A.</span> <span>(1973) 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. </span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor</span><span>, p.1024-1030.</span></span></span></span></p> | IX-XI | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Cornil, que es troben al puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva un pany de muralla al vessant nord-est, així com d'altres estructures associades i una torre de planta rectangular. Les construccions són fetes amb carreuons de pedra calcària de la zona disposats horitzontalment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sector de migdia, hi ha una cisterna excavada a la roca, que fa 9 m de llargada per 3 m d’amplada, coberta amb volta de carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha restes de murs sota les balmes situades al vessant del puig, corresponents a nuclis d’habitat, que van continuar ocupades en època posterior a l’abandonament del castell.</span></span></span></span></p> | 08280-53 | Pel sender del Puig de la Força, que surt del sud-oest del pla del Castell. | <p><span><span><span><span>La primera referència històrica del castell de Cornil és un document de l’any 917</span> <span>(Arxiu Capitular de Vic), on consta que Adal i la seva muller Gisclavara venen a Esclua una peça de terra situada al terme del castell de Cornil. Hi consta també als testaments dels consorts Borrell i Ingilrada (anys 970 i 981), pares del bisbe de Vic Borrell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la documentació de l’Arxiu Capitular de Vic se segueix anomenant Cornil, fins al segle XI en què és substituït pel nom de la vall de Sau. Al segle XIII es coneix amb el nom de roca de Sau o de Buoll («Bisuldumo»).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El domini eminent del castell i terme, en època reculada, era a mans dels comtes de Barcelona i els principals feudataris eren els membres de la família Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1247 el castlà de Cabrera, Berenguer de Cabrera, va llegar al seu fill Arnau, juntament amb els castells de Cabrera i Voltregà, tot el que posseïa a Sau per herència de la seva mare, Beatriu de Castelló. Entre aquests béns hi figurava la roca de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1336 Isabel de Cabrera va comprar al rei la seva jurisdicció de la vall de Sau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1352, Artal de Cabrera va vendre al vescomte Bernat II de Cabrera la vall de Sau i les seves parròquies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La roca de Sau es va unir l’any 1356 al comtat d'Osona, creat pel rei Pere el Cerimoniós al vescomte Bernat III de Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els castlans d'aquest castell van ser els membres de la família Sau. A principis del segle XV, la família va canviar el nom pel de Vilafreser i l’any 1443 els Vilanova eren els castlans del castell, que també eren feudataris de Savassona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les notícies documentals són nul·les pel que fa a l'edifici del castell. L'any 1472 encara restava dempeus després de la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. </span></span></span></span></p> | 41.9813100,2.3896200 | 449435 | 4647881 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 86295 | Coll s'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-savenc | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982) “Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 217-230.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) “Nota preliminar sobre la necrópolis de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Cypsela</em>. Girona, núm. 5, p. 71-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) </span></a><span>“La Necrópolis d'incineració de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1984-1985), p. 83-92.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1986) “Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la comarca d'Osona”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 2, p. 33-38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>El jaciment de Collsavenc <span><span>es troba al peu del turó de Puig Segaler, al costat del cingle, i proper al camí ral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1983, en el decurs de les obres d’ampliació del camí que hi passa a la vora, i excavat pràcticament en la seva totalitat (aproximadament uns 100 m2).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les excavacions es van delimitar dues zones:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona A: Es van documentar 21 enterraments d’estructura simple: fossa de planta circular amb vasos cineraris, normalment coberts per un plat/tapadora. 18 de les fosses contenien una sola urna, mentre que n'hi havia tres que eren dobles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes òssies documentades presenten fortes traces de cremació. Es trobaven normalment a l'interior del vas, tot i que en algunes fosses, al voltant de les urnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tan sols es va trobar una sepultura amb aixovar funerari, format per diversos objectes de bronze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona D: Es va documentar una complexa estructura formada per una gran acumulació de pedres i lloses. A la part central, hi ha un espai rectangular constituït per lloses verticals de grans dimensions, envoltat per elements de menor dimensió, de disposició irregular. Es desconeix la funcionalitat d'aquesta estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va trobar un enterrament, que presentava les mateixes característiques que els de la zona A, amb una urna dipositada en una petita cavitat, formada per tres lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material arqueològic localitzat, està format majoritàriament per les urnes amb els seus corresponents plats/tapadores. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les urnes es divideixen en dos tipus: </span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span>Urnes altes amb formes tancades de pasta ben cuita i acabat cuidat. Presenten formes bicòniques, amb vora convexa i bisell simple. La base majoritàriament és plana, tot i que algunes amb peus baixos. Es troben decoracions amb combinacions de puntillats, solcs, acanalats estrets i línies d'oves que formen en alguns casos, motius geomètrics regulars.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vasos més baixos amb formes imprecises degut al seu mal estat de conservació, amb pasta, cocció i acabat molt menys acurats. Presenten formes més o menys globulars, algun d'ells amb vora convexa. Les bases són planes. Les decoracions corresponen a acanalats estrets i puntillats.</span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span>Els plats/tapadores generalment presenten formes còniques, parets amb perfil rectilini, llavis aprimats i algunes vores bisellades. Les bases són planes o umbilicades. Les decoracions són acanalats amplis a l'interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En quant a l’aixovar funerari, està format per una sageta de bronze amb aletes i peduncle curt de secció plana, i les restes d'un anell de secció circular, també de bronze.</span></span></span></span></p> | 08280-54 | Puig Segaler | 41.9956300,2.4294500 | 452745 | 4649448 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 86296 | Rajols II o Collet de Rajols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-ii-o-collet-de-rajols | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania. <em>Separata de: Quaderns d'Estudi</em>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. <em>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</em>. Any II.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PERICOT, L. (1950) <em>Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica</em>. Barcelona: CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</em>, vol. VI (1915-20). Barcelona: l'Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> | Va ser tapat després de ser excavat, degut al seu fràgil estat de conservació. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de terra, que es troba al collet de Rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una doble cambra: la principal, d'1,30 m de llargada per 1,30 m d’amplada; i l'adossada, de 0,80 m d’amplada per 1,10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul presenta un diàmetre màxim de 14 m i un perímetre de 43,98 m. Hi ha un cromlec construït, de 1,50 m amplada, que fa de contenció a la massa tumular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou excavada parcialment per membres del Museu de Vic, a principis del segle XX. L'any 1986, l'equip d'arqueòlegs format per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist la </span></span></span></span>van redescobrir.</p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una intervenció arqueològica, per part del pel mateix equip, que </span></span></span></span><span><span><span><span>va permetre documentar alguna resta òssia humana, peces de sílex tallat i, fora de la cambra però dins de l'estructura tumular, dos vasos ceràmics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El materials arqueològics associats al megàlit permeten situar-lo cronològicament en el període del neolític mig. Forma part del complex funerari de l'àrea, que a partir d'altres jaciments (El Padró II i Font de la Vena) ha pogut ser datat per radiocarboni 14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada l'excavació, degut al fràgil estat de conservació del megàlit, es va tapar.</span></span></span></span></p> | 08280-55 | Collet de Rajols | 42.0164000,2.4405100 | 453676 | 4651748 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg0.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86297 | Balma de la Cort Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cort-llobrega | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La balma de la Cort Llòbrega</span> <span>es troba a la paret del cingle situat al sud-est de la masia de les Baumes, en un indret de molt difícil accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una curiosa cavitat de dimensions reduïdes: aproximadament </span><span>uns 5 m de fondària, entre 2 i 3 m d’alçada i una superfície màxima de 20 m. </span><span>Presenta un sediment granulós, procedent de l’erosió de les mateixes parets de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1973 va ser objecte d’una prospecció, duta a terme per M. Cassany i membres del Museu de Vic, on es van recollir fragments de ceràmica feta a mà i restes òssies classificades com a humanes, pel que es va associar la cavitat a un </span><span>lloc d’enterrament. </span></span></span></span></p> | 08280-56 | Les Baumes | 41.9934300,2.4023500 | 450499 | 4649219 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86297-56jpg.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de proximitat a la balma, degut al seu extremadament difícil accés. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86298 | Les Pixarelles o coves de Balà o balmes del Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pixarelles-o-coves-de-bala-o-balmes-del-colom | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1995) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. I <em>Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles</em>. Gavà: Museu de Gavà, p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. </span></a><em><span>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</span></em><span>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1982) “Les Pixarelles (riera de Balà): Tavertet”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p. 147-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1987) “La Seqüència estratigràfica de la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1986-1987), p. 59-68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRESSERRAS, J.J.; ÁLVAREZ, R.; RAURET A.M. (1997) ”Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze.” <em>Annals de <a>l'Institut d'Estudis Gironins</a></em>, vol. 36. Girona: Institut d'Estudis Gironins, p. 213-233.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Les balmes del Colom es troben al cingle de la Peredera, entre el baixant de l'Abella i els escalars de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues cavitats, que presenten entrades àmplies i un recorregut interior molt curt, unides per una petita galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova A: va ser objecte de sondejos pels volts de l’any 1960, i es van trobar materials ceràmics (en destaca una tassa amb nansa de botó) i una destral de bronze, de la zona de l'entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1974, M. Cassany va dur a terme l’excavació de la galeria extrema de la cavitat, i va recollir un ric lot de materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1983<a>, l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona</a>, va iniciar unes campanyes d’intervenció arqueològica, que es van realitzar durant els anys 1984, 1985, 1988 i 1995. Aquests treballs van permetre establir l'estratigrafia d'aquesta cavitat, amb una gran potència arqueològica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van documentar ceràmiques de formes globulars del bronze mitjà; d’altres ceràmiques, amb tons més marrons i decoracions incises i impreses, del bronze mitjà evolucionat cap a un bronze final; i ceràmiques de color negre brillant i pasta dura, algunes decorades amb incisions i acanalats, del bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, es van recollir alguns elements d'època romana (fragments de ceràmica 'sigillata', algunes monedes), en els nivells superiors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va documentar, fora de l'estratigrafia, un fragment de vas campaniforme, decorat a l'estil internacional, que podia correspondre a una ocupació anterior.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La cova B: va ser objecte de sondejos l’any 1974 per part de M. Cassany, que va recollir un lot de materials ceràmics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les campanyes realitzades per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, es va poder establir la seva estratigrafia, menys rica que la cova A.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una petita cavitat, al fons de la cova, es va trobar un vas de grans dimensions, de forma globular i amb decoració de cordons impresos amb ditades.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Ramon Álvarez. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar fragments de ceràmiques, restes d'indústria lítica i restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes han permès determinar la cronologia de l’ocupació estable de la cova, que va des del 4.000 al 900 aC, des del neolític fins a època ibèrica, i el seu ús com a assentament de vigilància i cacera. </span></span></span></span></p> | 08280-57 | Cingle de la Perereda | 41.9914800,2.3936900 | 449780 | 4649008 | 4.000 al 900 aC | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet. | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86299 | El Pedró II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-ii | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> | Les lloses que el conformen estan molt degradades. | <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró II forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra trapezoidal tancada, amb túmul complex.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra es localitza a la part central de l'estructura tumular. El túmul és fet de sauló, de 22 m de diàmetre i 2 m de potència mitja, contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 3 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descoberta l’any 1986, durant les excavacions al Padró I, dirigides per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, en localitzar una llosa vertical de la cambra central. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació arqueològica, que van continuar durant els anys 1987 i 1988, van permetre documentar un enterrament individual, diverses eines de sílex i un vas ceràmic sencer tipus Montboló. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològics permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, una datació obtinguda per anàlisi de radiocarboni va donar la data absoluta de 7859 + - 150 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> | 08280-58 | El Pedró de Rajols | 42.0168700,2.4395700 | 453599 | 4651801 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg0_1.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86300 | Cabana del Sunyer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-sunyer-de-baix | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | En estat ruinós. | <p><span><span><span><span>Edificació en ruïnes construïda amb pedres d’origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven restes dels murs de façana i dels de divisió interna, on s’identifiquen armaris encastats, piques, fogons i el forn.</span></span></span></span></p> | 08280-59 | El Sunyer de Baix | <p><span><span><span><span>Segons consta al padró de l’any 1857, hi vivien quatre persones (BORBONET, 1999: 77).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està deshabitada des de la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></p> | 42.0050100,2.4109500 | 451220 | 4650500 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog: http://llbalasch.blogspot.com/ | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 86301 | El Pedró III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-iii | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | Només conserva una llosa lateral. | <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró III forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra, d'1,15 m d'amplada màxima per 1,45 m de llargada, que només conserva una llosa lateral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta vestigis d’un petit túmul molt degradat, d'uns 8-11 m de diàmetre; a la part oest, hi ha un mur de contenció de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser redescobert per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, però no es va trobar cap tipus de material arqueològic associat a l’estructura.</span></span></span></span></p> | 08280-60 | El Pedró de Rajols | 42.0168700,2.4395700 | 453599 | 4651801 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg0.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86302 | El Quer o mas del Quer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-o-mas-del-quer-major | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | X-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>El jaciment del Quer es troba sobre la carretera BV-5207, a la vora del mas de la Casanova, sobre una roca que aflora a la superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic mas, del que actualment es desconeix la seva planta. Únicament es conserven les restes d’alguns murs, fets amb pedra lligada en sec, que podrien correspondre a les antigues feixes de la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1994 va ser objecte d’una prospecció arqueològica, dirigida per Assumpta Serra i Clota.</span></span></span></span></p> | 08280-61 | El Sunyer de Baix | <p>La referència documental més antiga del mas és de l'any 1304, en el llibre de les Ententes (PARÉS, 2001: 343).</p> | 42.0034000,2.4131100 | 451398 | 4650320 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86302-61jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86302-61jpg_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86303 | Dolmen de la font de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-font-de-la-vena | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | Es troba molt degradat. | <p><span><span><span><span>El dolmen de la font de la Vena es troba a ponent del collet de les Graus, a la carena, a l'esquerra de la pista de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica formada per una cambra de planta trapezoidal, coberta per un gran túmul.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, que s'orienta 144 graus sud-est, es localitza a la part central de l'estructura tumular. Les seves dimensions són 2,25 m per 2,40 m i 1,05 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul és fet de sauló, de 18 m de diàmetre, 1,40 m de potència mitja i un perímetre exterior de 57 m; contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 2,50 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1985 i 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. Malauradament, la cambra ja havia estat saquejada anteriorment per furtius, que havien extret materials.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació van permetre recollir dues puntes de sageta de sílex, trapezis i triangles, i un vas ceràmic tipus montboló, que es va associar a un possible ritual fundacional. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials documentats permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, les anàlisis de radiocarboni va donar les datacions absolutes de 5780 + - 290 BP i 6190 + - 100 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> | 08280-62 | Collet de les Graus | 42.0245800,2.4318400 | 452964 | 4652661 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg1.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86304 | Forn del camí del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cami-del-noguer | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | X-XVIII | L'estructura es troba erosionada. | <p><span><span><span><span>El jaciment del forn del Noguer es troba al marge dret del camí del Noguer, sota les Roques de la Corbera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic forn, de planta circular, excavat en un marge per tal d’aprofitar el desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes de l'estructura, lleugerament erosionada, presenta les paret rubefactades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria tractar-se d'un forn de calç, d'època medieval o moderna. Només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> | 08280-63 | El Noguer | 42.0022900,2.3879100 | 449310 | 4650212 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86305 | Fosses de l'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fosses-de-lavenc | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, A. (1992) <em>Memòria</em> <em>prospeccions medievals al terme de Tavertet</em></span> 1<em><span>988-1992</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | IX-X | <p><span><span><span><span>Es tracta de tres tombes antropomorfes, d’època medieval (segles IX i X), situades al pla de les Fosses, al vessant esquerre del torrent de l'Abeurador.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les tres sepultures són del tipus anomenat 'Olèrdola', tallades en la superfície plana d'unes grans roques, amb una profunditat de 30 a 40 cm. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les sepultures es troba orientada cap a l'est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, i presenta la capçalera arrodonida, potser per l'efecte de l'erosió. Les altres dues es troben orientades cap a migdia, amb les capçaleres amb angles rectes.</span></span></span></span></p> | 08280-64 | Pla de les Fosses | 42.0139400,2.4381900 | 453482 | 4651477 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg1.jpg | Legal | Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El jaciment va ser objecte d’unes prospeccions arqueològiques, entre els anys 1988 i 1992, dirigides per Assumpta Serra i Clota. | 90|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86306 | Gravats del torrent de l'Aveurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravats-del-torrent-de-laveurador | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1986) </span><em><span>Memòria prospeccions arqueològiques a l'àrea de Tavertet</span></em><span>. </span><span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></p> | Els gravats es troben erosionats. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'uns gravats sobre un bloc de gresos, que es troba per sobre del torrent de l’Abeurador, al costat de migdia de l’altiplà contigu al puig de Cortils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior del bloc presenta diverses cassoletes i cavitats (amb un diàmetre aproximat de 9-12 cm), unides entre elles per un traçat irregular de solcs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dos conjunts diferenciats, separats entre ells per un espai d’uns 0,80-0,90 m: un d’ells format per 5 cassoletes alineades unides per solcs rectilinis; l’altre, format per 1 cassoleta amb 2 solcs (un dels quals l'uneix amb l’anterior).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia dels gravats.</span></span></span></span></p> | 08280-65 | Torrent de l'Abeurador | 42.0114000,2.4404300 | 453666 | 4651193 | 08280 | Tavertet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg0.png | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/ | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86307 | La Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla-0 | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> | Només es conserven vestigis del túmul. | <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a poca distància del collet de la Rambla, que separa les valls dels torrents de l'Abeurador i de l'Avellanosa. Va ser descobert entre 1979 i 1980 per Francesc Puntí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1986 va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar un promontori d'uns 16-20 m de diàmetre i una alçada de 0,50-0,70 m, envoltat per un peristàlit format per una franja de lloses petites tombades en plec de llibre, entre les que es va trobar un fragment de ceràmica i una ascla de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests blocs constituïen part d'un cromlec, format per un anell similar a la resta de cistes neolítiques de Tavertet.</span></span></span></span></p> | 08280-66 | Collet de la Rambla | 42.0106900,2.4357600 | 453279 | 4651117 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86308 | Jaciment de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-baumes | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | <p><span><span><span><span>El jaciment de les Baumes es troba a uns 100 m de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, en el vessant del turó de la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas. Arrel de l'existència en superfície de fragments de ceràmica i d'un molí de mà, hi excavà un petit sondeig en el que recollí fragments de ceràmica fets a mà i tornejats. Les ceràmiques fetes a mà presenten, majoritàriament, acabats grollers i decoracions escasses (alguns cordons impresos). Les fetes a torn, presenten pastes grises i taronjes amb poques formes (llavis aprimats, vores exvasades, etc.). Els materials es van classificar cronològicament en el Ferro-Ibèric Ple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes a excepció de l'aflorament de dues parets. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08280-67 | Turó de la Perereda | 41.9977700,2.4045900 | 450688 | 4649700 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|81|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 86309 | Balmes del Sunyer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-sunyer-de-baix | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 342.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un gran mas-balma d'uns 25 m de llargada. Els murs <a>són corbs i s'adapten a la cavitat natural</a>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven a molta alçada i són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses obertures.</span></span></span></span></p> | 08280-68 | El Sunyer de Baix | 42.0015200,2.4076400 | 450943 | 4650115 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg0.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb l'Espluga.La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86310 | El cabrer de l'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer-de-lavenc | <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72-73.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Segons explica la llegenda, a la casa de l’Avenc, hi havia un cabrer que s’encarregava del ramat de cabres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels bocs del ramat, que era l’orgull de l’amo de la casa perquè era de molt bona raça, tenia amargat al cabrer pels seus constants cops de cap.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El noi es va proposar fer desaparèixer al boc, preparant un parany a uns camps de pastura a tocar del cingle. Va fer un munt de pedres, el va cobrir amb el seu capot i el barret de palla i li va posar un bastó. En veure-ho, el boc hi va anar corrents donant un gran cop de cap creient que era el cabrer i va caure cingle avall.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-69 | L'Avenc | 42.0052500,2.4419100 | 453784 | 4650510 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 86311 | Mas de sa Palomera o Collsapalomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sa-palomera-o-collsapalomera | <p><span><span><span><a><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.76.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAMARRA, A. GARCIA, M.J. (2008) <em>Consolidació de les estructures arqueològiques de l'assentament medieval de 'Sa Palomera'.</em> Mem. Núm.: 11213. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 339.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | IX-XII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una masia d’origen medieval que aprofita el rocal del Sunyer per a bastir la seva estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven diverses estances adossades a la roca natural. S’observen tres habitacions excavades, comunicades entre elles, però podria haver-ne més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra seca i conserven aproximadament 1 m d'alçada. Són fets de carreuons, disposats de forma regular, seguint filades horitzontals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia, segons criteris tipològics, podria correspondre a època alt-medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant el 2008 va ser objecte d’una intervenció de consolidació de les estructures.</span></span></span></span></p> | 08280-70 | El Sunyer | <p><span><span><span><span>Les restes podrien correspondre a la casa citada “Palomera” al capbreu de Tavertet de l’any 1484, pertanyent al Sunyer i el “mas de la Palomera” (Capb. V/2 1488) (BORBONET, 1999: 76).</span></span></span></span></p> | 42.0004400,2.4056300 | 450776 | 4649996 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg0.png | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.Les coordenades són aproximades. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 86312 | Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-bernat | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 167-168.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí, de planta quadrada, del que se'n conserven dos pisos d'alçada i, al seu interior, les moles de la factoria. Els murs són fets de pedres escairades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'exterior de l'edifici hi ha diverses estructures annexes. A la part superior del camí del molí hi ha la bassa.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08280-71 | Riera de Balà | <p><span><span><span><span>Aquest molí era propietat del Noguer i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cadastre de Tavertet de l’any 1735 en fa referència.</span></span></span></span></p> <p>El molí Bernat només molia quan disposava d'aigua, ja fos perquè havia plogut o perquè s'havia recollit de la font que alimentava la bassa.</p> | 702451127 | 4649788 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg1.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86313 | Molí de Novelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-novelles | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 165-166.</span></span></span></span></p> | XIV-XVIII | En estat ruinós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí fariner, del que es conserven uns murs de pedra lligada amb morter, la bassa i l’arc de sortida de l’aigua al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura aprofita una gran roca per fer les funcions de paret; l’obrador fa uns 15 m2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carcabà és d’arc rebaixat i el seu costat occidental toca el llit del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenia l’accés al costat nord de l’obrador i una finestra al sud-oest.</span></span></span></span></p> | 08280-72 | Novelles | <p><span><span><span><span>Les referències més antigues d’aquest molí són de l’any 1297 (ABEV Tavertet, R/4 (1292-1297).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1821 era propietat de la masia del Jonquer, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, que era també propietària de la casa de Novelles (ROMA, 2018:166).</span></span></span></span></p> | 42.0110600,2.4200600 | 451979 | 4651167 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86314 | Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-3 | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània. p. 123.</span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura del cobert es troba deteriorada. | <p><span><span><span><span>La font de la Serra es troba</span> <span>a l’esquerra del camí de la Serra a Baumadestral, abans de la Coma del Forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font ben arranjada, a l’interior d’un cobert de pedra, amb un gran safareig. A l’exterior hi ha un abeurador pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sobrant és, en part, canalitzada a la casa de la Serra.</span></span></span></span></p> | 08280-73 | La Serra | 42.0102500,2.4015700 | 450447 | 4651087 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86315 | Paradolmen de les Pixarelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paradolmen-de-les-pixarelles | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)</span></span></span><em><span> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</span></em><span><span><span><span><span> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. <em>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</em>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUAN, J., ÁLVAREZ, R.; RAURET A.Mª (1997) “Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze”. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona. Vol. 36 (1996-1997) , p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PEDRO, M. (2002) <em>Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular)</em>. Mem. núm.: 4313. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></p> | Es troba molt degradat. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma paradolmènica del tercer mil·lenni,</span> <span>ubicada cronoculturalment entre el Calcolític i el Bronze inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’espai sepulcral</span> <span>(que mesura 4'10 m de longitud, 2'35 m d'amplada i 1'10 m d'alçada) es troba delimitat mitjançant un tancament amb sis lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cinc de les lloses, reforçades amb blocs de travertí, es troben alineades i en paral·lel a la paret de la balma. La banda est està tancada per una llosa i la banda oest per una paret de blocs. L'entrada a l'espai sepulcral es troba a la banda est.</span></span></span></span></p> | 08280-74 | Cingle de la Perereda | 41.9916300,2.3946100 | 449856 | 4649024 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog http://dolmensmenhirs.blogspot.com/ | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86316 | Pla de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-barraca | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | <p><span><span><span><span>El jaciment del pla de la Barraca es troba a l'extrem meridional del puig Urri, per sobre la masia de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert per Francesc Puntí, </span><span>durant la realització de treballs agrícoles a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica, diferents útils i ascles de sílex i una pedra polida circular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb acabats polits i allisats, entre les que destaca un vaset amb vora exvasada, llavis arrodonits i aprimats. Les decoracions majoritàriament són cordons amb impressions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al material lític, es va recollir una punta de sageta amb aletes i peduncle obtinguda per retoc pla, una punta de sageta trapezoidal amb retoc abrupte, làmines curtes amb retocs irregulars abruptes i un petit nucli globular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest jaciment no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una intervenció arqueològica permetria obtenir informacions més precises.</span></span></span></span></p> | 08280-75 | La Cau | 42.0230600,2.4218200 | 452134 | 4652498 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 86317 | Pla del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-bosc | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | <p><span><span><span><span>El jaciment del pla del Bosc es troba a poca distància a l'oest del nucli urbà de Tavertet</span>, <span>en el camí que travessa el pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas, l’any 1978, que hi va recollir dues destrals de pedra polida de diorita i fragments de ceràmica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les destrals, gairebé sencera, fa 68 mm de llarg per 42 mm d'amplada; l’altra, només conserva la seva part distal, i fa 36 mm de llargada per 34 mm d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes </span></span></span></span></p> | 08280-76 | Pla del Bosc | 41.9928600,2.4135600 | 451427 | 4649150 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86317-76jpg0.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 86318 | Pla del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castell | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2016) 'La problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló</em>, vol. 34. Castelló de la Plana: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, p. 221-231.</span></span></span></span></p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> | <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a l'inici del pla del Castell, al seu costat nord-est. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una muralla de grans dimensions (uns 126 m de llarg, 2-3 m d’amplada i 1,5 m d’alçada), construïda en pedra seca, situada en el límit i en la part elevada del pla, i restes de murs, també en pedra seca, situats paral·lelament a la muralla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1979, una part del sediment va ser rebaixat per mitjans mecànics en un projecte d'urbanització de la zona. Durant el mateix any, J. Sanglas va trobar en superfície diferents materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984, l’equip format per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó va dur a terme dos sondeigs que van permetre documentar una gran potència estratigràfica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Anna Gómez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar un assentament a l’aire lliure que, fins al moment, s’inicia del bronze mitjà i final i que evoluciona a un poblat fortificat, en el món ibèric ple. Les principals restes conservades corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat, d’època ibèrica, amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles de principis de l’antiguitat tardana.</span></span></span></span></p> | 08280-77 | El Castell | 41.9905500,2.4134400 | 451415 | 4648893 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet.Fotografia 1 extreta de la Tribuna d'Arqueologia en línia: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/ | 79|80|81|85|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 86319 | Balma de Bosquescabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-bosquescabanyes | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 54 i </span></span></span><span>318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) <em>Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> | XV-XIX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>La balma de Bosquescabanyes</span><span> es troba a llevant del pont de la Corbera, a l’esquerra del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma amb restes d’un habitatge, que conserva diversos murs de pedra lligada amb morter, corresponents a </span><span>tres estances. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada per 6 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de les edificacions, sobre una roca, hi ha 6 forats cilíndrics, de difícil interpretació. Al</span><span> darrere de la balma, hi ha uns graons a la roca que permeten </span><span>pujar al seu cim.</span></span></span></span></p> | 08280-78 | El Crous | <p><span><span><span><span>A l’entorn hi ha altres balmes amb vestigis de murs que, segons Quirze Parés (vegeu bibliografia), podien haver format un antic poblat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de les restes, tot i que el seus orígens podrien ser medievals i va ser habitada fins al segle XIX.</span></span></span></span></p> | 42.0040300,2.3923300 | 449677 | 4650402 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jps_1.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86320 | Rajols I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-i | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS, J.; GUDIOL, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania”. Separata de: </span><em><span>Quaderns d'Estudi</span></em><span>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. </span><em><span>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</span></em><span>. Any II. Vic: Centre Excursionista de Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítitcs excavats pel Museu de Vic'. </span><em><span>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</span></em><span>.</span> <span>Vol. VI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> | Només conserva dues lloses de la cambra. | <p><span><span><span><span>El jaciment de Rajols I forma part del complex arqueològic de l’àrea de Rajols (segons J.M. Gudiol hi havia tres cistes, dues de les quals han estat localitzades: Rajols I i Rajols II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una possible cista megalítica formada per una cambra simple de petites dimensions, totalment excavada (malgrat la manca de documentació al respecte), que només conserva dues lloses. Segons J.M. Gudiol no tenia túmul i es van trobar ascles de sílex amb retoc i ceràmica feta a mà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, és fa difícil fer una aproximació tipològica i cronològica del jaciment, tot i que la troballa feta per Antoni Noguera Massa, a la dècada dels anys 70 del segle XX d’un vas sencer tipus Montboló donaria la certesa que aquesta sepultura podria ser també neolítica, com les altres del grup de Tavertet, i no d’èpoques posteriors.</span></span></span></span></p> | 08280-79 | Rajols | 42.0161100,2.4417900 | 453782 | 4651716 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Des del maig de 2010, a l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha (en règim de comodat, procedent del Museu Arqueològic de Banyoles) un vas sencer tipus Montboló, amb barreta sobre la carena (MACB-833), trobat per Antoni Noguera Massa a la dècada dels anys 70 del segle XX a la cista neolítica de Rajols. És de ceràmica, fa 18 cm de diàmetre i 9 cm d’alçada. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86321 | Jaciment de Roca Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-roca-llarga | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> | <p><span><span><span><span>El jaciment de Roca Llarga es troba al vessant nord-oest del puig de Cortils,</span> <span>a uns 150 m de la seva part superior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1986 per Francesc Puntí, durant la realització de treballs d’artiga a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica i restes lítiques</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb pasta de bona qualitat, compacta, sorrenca i amb abundància de desgreixant. Les decoracions majoritàriament són cordons llisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material lític,</span> es va recollir <span>una fletxa de peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc, un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i un gran nombre d’ascles de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. </span></span></span></span></p> | 08280-80 | Puig de Cortils | 42.0126300,2.4463900 | 454160 | 4651327 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg0.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 86322 | Dolmen de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-sant-corneli | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): treballs de documentació gràfica i espacial del dolmen de Sant Corneli</em>. Mem. núm.: 13338. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AVILA, J.; BATISTA, R. (1981) “Sant Corneli, un dolmen que se recobra de forma eficaz”. <em>Revista de Arqueología</em>, año 2, núm. 8. Madrid:</span> <span>Zugarto Ediciones, S.A., p. 24-27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, J.O. (2003). <em>Memòria de la prospecció de sepulcres megalítics</em>. Mem. núm.: 4729. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></p> | No conserva les lloses de la coberta. | <p><span><span><span><span>El dolmen de Sant Corneli es troba a tocar de l’església romànica de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per dues cambres adossades. Té una llargada total de 3,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, enllosada en la seva totalitat, no presenta una diferència d'alçada respecte del corredor. Les mides de la cambra són 1,90 m de llargada per 1,20 m d'amplada; i el corredor, que es troba separat per una llosa, fa 2 m de llargada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capçalera del megàlit està formada per una llosa de coberta, de 0,60 m. El túmul, que es troba parcialment envaït per l’edifici de l'església, fa uns 11 m de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica, duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, que la van </span></span></span></span><span><span><span><span>considerar com a galeria catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials arqueològics associats al megàlit, tot i que no van ser publicats els trobats durant l’excavació, es té coneixement de que es van recuperar escasses restes d’aixovar funerari. També en consten els recollits, al seu voltant i en superfície, per Francesc Puntí i Homs, aleshores masover del mas la Cau, corresponents a diversos fragments de sílex, alguns amb retoc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la seva cronologia, tot i que els autors de l'excavació el van situar dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.) i malgrat la falta de materials arqueològics, per les seves característiques arquitectòniques, es podria situar en el neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del grup de cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, bastides dins la segona meitat del V mil·lenni aC., considerades com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 08280-81 | Sant Corneli | 42.0157200,2.4232500 | 452247 | 4651682 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg0.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, però no es va comprendre la seva importància real com a doble cista dins d’un gran túmul bastida a la segona meitat del V mil·lenni aC, i es va interpretar com a galeria catalana dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.).L'any 2016 es va realitzar una campanya arqueològica de documentació gràfica i espacial de l'estructura. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 86323 | Sepulcre megalític de Pineda de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-de-pineda-de-la-serra | <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): prospecció a la Pineda de la Serra</em>. Mem. núm.: 13337. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></p> | Es troba molt erosionat. | <p><span><span><span><span>Petita cista rectangular, feta de gres local, que només conserva tres lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria ser una cista neolítica amb túmul, però només un intervenció arqueològica permetria l’obtenció de més dades. </span></span></span></span></p> | 08280-82 | Pineda de la Serra | 42.0166400,2.4132300 | 451418 | 4651790 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg1.png | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El jaciment consta com a pre-fitxa a Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, sense coordenades, pel que les que consten en aquesta fitxa són aproximades.Fotografies extretes de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 86324 | Serrat de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases-0 | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9.</p> | V-I a.C. | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic.<br /> Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m.<br /> Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades.</p> | 08280-83 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0148400,2.3598400 | 446996 | 4651622 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg0.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El jaciment es troba al límit amb el terme de l'Esquirol, i forma part dels dos municipis.Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 86325 | Roure de l'Amorriador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador | <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> | És mort. | <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> | 08280-84 | Monteis | 41.9996200,2.4257300 | 452440 | 4649894 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 86326 | Tombes del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-noguer | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | VIII-XV | Una de les tombes es troba molt desdibuixada. | <p><span><span><span><span>Es tracta de dues tombes antropomorfes, d’època medieval, situades a una zona boscosa a l'est de la masia del Noguer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues sepultures són tallades en la superfície plana d'una gran roca; una de les quals molt desdibuixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tomba ben conservada fa 2,2 metres de llargada i d'amplada: 0,3 m de cap, 0,6 m d’espatlla i 0,26 m de peus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'observen una mena de cassoletes i regates tallades a la roca, de les que es desconeix la seva funcionalitat; potser es relacionarien amb una possible construcció de fusta, ara desapareguda o bé podrien considerar-se unes regates rituals.</span></span></span></span></p> | 08280-85 | El Noguer | 41.9988600,2.3904900 | 449521 | 4649829 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86326-85jpg0.png | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/Les coordenades són aproximades de l'indret on es troben. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml