Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84323 Casa Bru https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bru <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=9&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9080</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Arxiu familiar de Casa Bru</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> X/XV-XVII/XX <p>Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l'extrem dret de la façana i coronada per merlets. Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler. Destaquen les proporcions del cos central de l'entrada de la casa, amb l'escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l'antiga cuina com de l'antic celler.<br /> <br /> A la façana destaca el portal d'arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l'escut dels Lapilla. Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.<br /> <br /> També formen part del conjunt una capella annexa i els elements 'revivals' de la part posterior:<br /> <br /> La finestra és d'estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits. Els brancals també són de pedra tallada i, a l'alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.<br /> <br /> Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l'antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d'estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d'altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d'armes que no s'utilitza.<br /> <br /> S'ha intentat reconstruir d'una manera un tant 'kitsch' la típica estructura d'un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular. En aquest sector nou de l'edifici s'han instal·lat diverses finestres gòtiques extretes d'antics edificis.<br /> <br /> La capella és un edifici religiós situat al costat dret de la torre, a l'angle de Llevant. És una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitja alçada. Realitzada en pedra.<br /> <br /> Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.</p> 08281-24 Torrent de Casa Bru, 9Carrer Vila Taliano <p>La part més primitiva de la casa correspon a la torre de l'angle SE, que en part data del segle X. Els altres elements de la casa ja són dels segles XV- XVII i XX.<br /> <br /> A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.<br /> <br /> Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.<br /> <br /> A la part posterior de la cada destaca una finestra d'estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI. Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil 'revival' neogòtic.<br /> <br /> Compta amb un important arxiu històric privat.<br /> <br /> La nova construcció va ser edificada vers 1960.</p> 41.4988530,2.3194323 443197 4594360 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-casa-bru_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0709-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0701-capella-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dscn5603-casa-bru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84323-dsc0690.jpg Legal Modern|Contemporani|Historicista|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut També es diu Casa Fivaller. És una casa senyorial. Casa Bru és un conjunt monumental amb aparença de fortificació medieval. L’edifici primigeni, de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos i coberta a quatre vessants, amb una torre a l’extrem dret de la façana principal i una capella annexa construïda l’any 1612.Destaquen les proporcions del cos central de la casa, el portal d’arc de mig punt adovellat, el pati d’armes interior, el matacà situat a les golfes i l’escut dels comtes d’Alba de Liste. La notícia més antiga data del segle X i descriu una torre de vigilància que tenia adossades unes construccions propietat de la família Roudors. Entre els segles XV i XVI els Bru, propietaris de la casa per via matrimonial, van annexar-hi la masia.El segle XVII, els Bru van enllaçar amb els Fivaller i posteriorment, en el segle XIX, amb els Martorell, que en són els actuals propietaris.Hi ha en aquesta edificació un dels arxius particulars més importants de Catalunya, propietat de la comtessa d'Alba de Liste. 94|98|116|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84324 Villa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-0 <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=10&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9084</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0ç</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3643</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Edifici de planta quadrada i cobert amb teulada plana o terrat, del qual sobresurt una torre quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes que sobresurten com un cos central superior. La façana pròpiament està formada per una escalinata central que condueix a la porta d'accés, un balcó amb un gran finestral i les golfes ja esmentades.<br /> <br /> Els elements constructius són d'estil neoclàssic: balustrades, frontons al damunt de les cornises, mènsules que suporten coronaments per a les finestres, etc. Al mur lateral de l'esquerra hi ha una balconada sostinguda per vuit revoltons.<br /> <br /> L'entrada al jardí queda emmarcada per dos pilars, i es tanca per una portada de ferro forjat.</p> 08281-25 Passeig de la Riera, 90-94 <p>Construït l'any 1890 pel mateix arquitecte que l'havia d'habitar.</p> 41.4987576,2.3214317 443363 4594349 1890 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84324-villa-carmen.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut L'altre nom que rep és Ca la Cecília i Cal Dr. Mariano.Edifici construït l'any 1890, actualment casal per a gent gran i seu d'entitats municipals, Té planta quadrada amb terrat i una torratxa quadrada. La façana, precedida per una escalinata, respon a una estètica classicista, amb un balcó de balustres i elements ornamentals com ara frontons, mènsules, impostes, etc.Ca la Cecília és un equipament públic que acull el Casal d’Avis i els Serveis municipals d’Atenció a les Persones. Abans de ser adquirida per l’Ajuntament, la casa havia estat propietat del doctor Eduardo Mariano. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular i d’estil eclèctic situat al Passeig de la Riera. Construït el 1890, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, a més d’un generós jardí al qual s’hi accedeix per un barri de ferro forjat. El conjunt és cobert amb teulada plana o terrat, i està rematat per una torre quadrada o llanterna, al mig. 102|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84325 Can Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-8 <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=11&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9085</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2208</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XV-XVI/XVIII <p>Masia de planta baixa i pis, amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Destaquen els tres finestrals gòtics del primer pis, amb llindes treballades en forma d'arc conopial, motllurat, amb lobulacions i amb impostes decorades per capets humans i figures d'animals. La porta és d'arc de mig punt adovellat.<br /> <br /> Hi ha una construcció contigua que també consta de planta baixa i pis, amb finestres amb llindes de pedra i un portal d'arc rebaixat amb dovelles molt més curtes que les del portal principal de la casa. És coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> Els murs d'ambdues construccions són de maçoneria, mentre que les obertures són totes de pedra.</p> 08281-26 Carrer Can Bassols 2-18Tocant al torrent de Casa Bru <p>Del conjunt, la part més antiga és del segle XVI, i la part afegida contiguament és del segle XVIII.<br /> <br /> També és coneguda pel nom Casa de Dalt i antigament pel nom Mas Sala, segons consta en una comunicació del 1796 dirigida al Rei.</p> <p>En l'amillarament de 1865 era propietat de Jacinta Dardanyà i, per això era coneguda com la casa de Dalt de can Dardanyà. <br /> <br /> Actualment és propietat de la família Solanas, que l'ha restaurada tot deixant al descobert, en la part corresponent al celler, una façana de pedra que formava part d'una antiga construcció.</p> 41.5006027,2.3174982 443037 4594556 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84325-can-sala.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Masia de planta quadrada amb teulada a dues aigües, situada a tocar del nucli urbà, no gaire lluny de l'església. És obra del segle XV, segons testifiquen les tres finestres gòtiques, d'arc conopial, amb carasses esculpides a les mènsules. El portal és de punt rodó, amb grans dovelles. Un detall interessant són les espitlleres que hi ha sota la finestra central i als costats del portal. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. El cos del costat és un afegit del segle XVIII. Durant un temps va pertànyer al comte de Godó. 93|94|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84326 Torre Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sala <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=12&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9086</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3638</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2018. </p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XX <p>Edifici de planta quadrada cobert a quatre vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes que ocupen tota la superfície de l'edifici. Exteriorment tots els elements són d'un estil proper al Renaixement més clàssic: porxos, columnes d'ordre corinti, arcs de mig punt, balustrades, frontons i motllures en terracota, que és el color predominant en tot l'exterior.<br /> <br /> Els motius ornamentals realitzats en terracota que enmarquen les finestres representen figures al·legòriques. Els murs exteriors són esgrafiats amb motius geomètrics.<br /> <br /> A la part del darrera de la casa hi ha un bosc especialment plantat amb arbres d'importació.<br /> <br /> A l'interior, el que resulta més interessant és la distribució d'espais, donat que totes les sales es comuniquen entre elles, especialment al primer pis, el que comporta que totes les cambres tinguin dues portes d'accés. Així, es pot recórrer tot el pis superior sense sortir al rebedor distribuïdor d'espais, d'especial interès per estar format amb columnes i arcades recobertes completament de mosaic ceràmic amb motius un tant vegetals.<br /> <br /> La importància de l'edifici també recau en els materials utilitzats en la decoració interior: fusta de melis en totes les portes, finestres i gran part dels mobles, vidres belgues, escala de marbre de Carrara, arcades i xemeneia (menjador) de terracota, banys amb rajoles vitrificades i banyeres importades dels Estats Units.<br /> <br /> Cadascuna de les habitacions presenta un sostre diferent, 28 en total, excepte les golfes amb tota la bigueria i els cavalls de teulada realitzats amb fusta de melis, que inicialment era un espai dedicat a les tasques realitzades pel servei.</p> 08281-27 Carrer Can Bassols, 2-18 <p>La casa fou manada construir pel Comte de Godó per a la seva filla Rosa. Fou construïda per Lluís Bonet i Garí, arquitecte format al costat de J. Puig i Cadafalch i que fou deixeble d'Antoni Gaudí. Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou utilitzada com a escola. Posteriorment passà a mans dels actuals propietaris.<br /> <br /> Existeixen en tot el món nou cases idèntiques construïdes per Bonet Garí, totes elles en països diferents.<br /> <br /> La torre Sala, com així s'anomena per trobar-se al costat de Can Sala, s'edificà l'any 1928.</p> 41.5004541,2.3169026 442987 4594539 1928 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84326-torre-sala_1.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lluís Bonet i Garí Es diu també Can Solanes.Edifici fet construir l'any 1928 pel comte de Godó per a la seva filla Rosa. Té planta rectangular i consta de planta baixa, amb porxos al davant, pis principal i golfes. La coberta és de teules a quatre aigües. La composició i els elements ornamentals, a base d'esgrafiats, fan d'aquesta casa un bell exponent del vessant neoflorentí del Noucentisme. 106|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84327 Can Móra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-2 <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=13&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9087</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2207</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XV-XVI-XVII <p>Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central més elevat que els dos cossos laterals, cobert amb una teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i graner. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i amb un escut esculpit en relleu pla que inclou una creu grega de braços eixamplats. Al pis destaquen les tres finestres obertes, totes elles amb llindes de pedra monolítiques, motllurades i d'arc conopial amb arquets lobulats. El graner mostra una sola finestra amb llinda de pedra. Totes les obertures són fetes amb pedra i els angles cantoners de la casa són reforçats per carreus de pedra ben escairats i polits.<br /> <br /> Al primer pis, entre dues de les finestres, hi ha un rellotge de sol que duu la data 1950. Tots els murs són arrebossats.</p> 08281-28 Passeig de la Riera, 172 <p>Fins al segle XVII la masia era coberta a dues vessants, però l'any 1677 es va pujar el cos central, tot quedant convertida en masia d'estructura basilical.<br /> <br /> El primer document en el qual surt esmentada és del 1525, en el qual figura el nom de Joan Gurri. El 1665, amb l'extinció d'aquesta família per manca de descendència masculina, va passar a propietat del seu cunyat Ramón Mora, família que l'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> 41.5079828,2.3160758 442925 4595376 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84327-can-mora-9.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Masia situada a la banda esquerra de la Riera, obra probable del segle XV, documentada des de l'any 1525. En aquella època pertanyia a Joan Gurri, cognom que s'extingeix a la fi del segle XVII. La casa passa a ser propietat dels Mora, de Premià, que la conserven fins a la fi del segle XIX. Es manté molt ben conservada, amb una façana on hi destaca el gran portal adovellat, amb un escut a la clau, i tres notables finestrals gòtics d'arc conopial amb arquets lobulats. El cos més elevat, les golfes, van ser afegides el 1677, segons figura inscrit en una de les llindes. 93|94|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84328 Llar Infantil Santa Rosalía https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-infantil-santa-rosalia <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=14&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9088</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.ccma.cat/324/la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes/noticia/221693/</p> <p>http://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/238441--la-llar-infantil-santa-rosalia-de-teia-fara-un-centre-dacollida-per-a-nens-orfes-.html</p> <p>http://www.fedaia.org/content/fundacio-privada-llar-santa-rosalia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVII/XIX <p>Edifici de tipus basilical de cos central més elevat cobert a dues vessants i cossos laterals més baixos amb teulada d'una sola vessant. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i feta amb pedra. Els dos pisos compten amb diverses finestres, de les quals només una compta amb una llinda de pedra que mostra una inscripció, brancals estructurats per carreus ben escairats i polits i ampit de pedra. El pis més elevat del cos central correspon a l'antic graner.<br /> <br /> Completen el conjunt diferents annexes situats tant a la part posterior de l'edifici com als costats, a més d'una capella.<br /> <br /> Hi ha una llinda realitzada en pedra, és l'únic fragment que resta del conjunt que formava la porta.<br /> <br /> Al centre porta esculpit un escut en forma de quadrilong francès, encara que no hi ha el blasó o escut d'armes al centre. Està voltat exteriorment per una decoració d'elements pseudo-vegetals.<br /> <br /> La part interior de la llinda es troba esculpida amb motllures o relleus rectes.<br /> <br /> Presenta la data de 1762 gravada a la llinda.</p> 08281-29 Torrent de les Monges, 23-29 <p>Sobre la llinda de la finestra es pot llegir la inscripció 'feu la present obra Pere Aroles l'any 1619'.</p> <p>A principis del segle XIX la casa era propietat de la Comunitat de Sant Jaume de Barcelona. Després de la desamortització del Patrimoni de l'Església, en el cens de l'any 1865, ens trobem amb Timoteu Capella. 'Les Monges' o 'Hogar Infantil Santa Rosalía' fou fundat com asil d'orfes l'any 1885 per les Religioses Franciscanes de Seillon (França). Obra que es pogué realitzar gràcies a la donació de les finques -entre les que hi havia aquesta de Ca l'Arnau- per la seva propietària Na Rosalia Goulard, Vda. Achon. Actualment es continua realitzant aquesta funció de llar infantil. És propietat de la Hermandad de San Isidro, de Padres Somascos, centre adherit al Departament de Benestar i Família. <br /> <br /> </p> 41.4973282,2.3206148 443294 4594191 1619 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84328-llar-infantil-santa-rosalia-9.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Pere Aroles Altres noms que té són Les Monges o Manso Arnau. Actualment forma part dels Serveis Socials i és guarderia o llar infantil per a nens orfes. És una entitat que depèn de la congregació dels Pares Somascos, una congregació fundada l'any 1568 a Itàlia per Sant Geroni Emiliani. Des dels seus inicis la congregació ha tingut una labor assistencial cap als nens més pobres i necessitats de la societat. 98|119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84329 Església Parroquial de Sant Martí de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-teia <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=15&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9091</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2186</p> <p>http://www.santmartideteia.com/</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Deu i Martí, Joan (1982) Sant Martí de Teià. IV Centenari (1574-1974).</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Madurell i Marimón, Josep Maria (1970), L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVI <p>Edifici d'una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d'arc. Exteriorment, l'església es troba diferenciada en dos cossos, un corresponent a la nau i l'altre format pel campanar, de planta quadrada, finestres d'arc de mig punt al cos superior i coronat per merlets triangulars, iguals que tots els que envolten l'edifici.<br /> <br /> Destaca, a l'exterior, l'estranya composició de la façana principal, amb una porta d'estil renaixentista i un finestral gòtic florit sobre uns murs completament nus i llisos, que mostren la pedra viva.<br /> <br /> L'interior presenta diverses capelles laterals, cobertes amb volta nervada, i trifori a la part superior, cobert també per volta nervada i amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal. Destaquen les claus de volta esculpides en pedra i l'acabament dels nervis, que descansen sobre mènsules a l'alçada de l'arrencament dels arcs.<br /> <br /> La façana està precedida per una escalinata que fa d'accés al portal. Aquest, realitzat amb pedra picada de Montjuïc, és format per un frontó triangular i un entaulament suportat per columnes de capitell corinti i base conformada per un petit plint. Destaca, al damunt del frontó, un relleu en pedra amb la figura de Sant Martí muntat a cavall, tot partint la capa que encara duu posada per donar-li al pobre (figura més petita que té al davant).<br /> <br /> Al damunt del portal hi ha un gran finestral neogòtic, concretament d'estil gòtic florit, amb traceries i florons decoratius, que fou afegit en època moderna.<br /> <br /> El campanar és de torre quadrada, amb les campanes sobre una estructura de ferro.</p> 08281-30 Baixada de les Moreres, 7 <p>La vil·la de 'Taliano', que va donar nom a l'església i al terme, surt esmentada l'any 961, i quatre anys més tard (965) s'esmenta l'església de 'Taliano', que fou donada a la seu de Barcelona (el 1969 se'n va commemorar el mil·lenari).<br /> <br /> L'antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l'església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu. De fet, es conserva el contracte dut a terme entre el rector de Sant Martí, Batlle i Síndics de la parròquia amb Antoni Matheu, amb data 31 d'agost del 1574 a Barcelona, on se li demana la restauració d'una petita església tot tenint com a model l'església de les monges de Santa Elisabet de Barcelona, tot i que al final es féu seguint la del convent de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El contracte es troba guardat a l'Arxiu del Col·legi de Notaris de Barcelona.<br /> <br /> Estèticament, la façana de Sant Martí és un exemple de la barreja de l'art gòtic tardà i els inicis del Renaixement. Sobre el portal es conserva un relleu de sant Martí que sembla que es devia aprofitar de l'edifici anterior, i que ha estat datat els segles XII-XIII.<br /> <br /> Durant l'any 1902 fou restaurada la façana lateral que confronta amb la plaça, s'estucà l'interior de la nau, s'hi construïren les baranes de les tribunes i s'obrí el gran finestral de la façana principal.<br /> <br /> Al seu interior conserva un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín.<br /> <br /> El 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya subvencionà la restauració de l'edifici.</p> 41.4997791,2.3195096 443204 4594463 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-sant-marti-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia-campanar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-dscf1569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84329-esglesia.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Antoni Matheu La primitiva església de Teià, documentada des del segle X, va ser substituïda a partir de 1574 per un nou temple d'estil tardogòtic. Les obres van ser dirigides pel mestre de cases Antoni Mateu. Consta d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, coberta amb volta de creueria, i un massís campanar de torre al lateral de la façana. El portal és de tipus renaixentista, flanquejat per dues columnes estriades amb capitell corinti, que sostenen un frontó triangular damunt del qual hi ha una imatge de sant Martí, segurament procedent de l'església anterior, on es veu el sant a cavall compartint la capa amb un pobre. El gran finestral neogòtic que presideix la façana va ser afegit l'any 1902.L’església parroquial de Sant Martí és també coneguda com la Catedral del Maresme per les seves dimensions. Es tracta d’un temple d’estil gòtic-renaixentista construït l’any 1574 pel mestre de cases Antoni Mateu, pel preu de 250 lliures. En el contracte original de l’encàrrec s’hi especificava que havia de ser idèntica al Monestir dels Àngels de Barcelona. La façana principal se situa a llevant, precedida per una escalinata d’accés. La portalada, feta amb pedra picada de Montjuïc, és presidida per un frontó triangular amb la figura de sant Martí muntat a cavall. Al seu damunt hi ha un gran finestral florit d’estil neogòtic, fruit de la reforma efectuada l’any 1902. L’interior consta d’una sola nau coberta amb volta de creueria amb els nervis destacats per sis claus d’arc esculpides. Als laterals hi ha diverses capelles i, sobre seu, un trifori amb baranes decorades per rosasses amb traceria. L'absis és pentagonal i el campanar, situat a la part anterior, és d’aparença sòbria i planta quadrangular. 93|94|95|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84341 Can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-3 <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=16&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9094</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2202</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Ferrer, Cristòfol (1979), Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIV-XV-XVI <p>Edifici sense gaire interès com a conjunt, tot i que destaquen alguns elements determinats. Es tracta d'una masia amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Per la part lateral esquerra i per la part posterior hi ha annexes realitzats més tard.<br /> <br /> Els elements que composen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d'elles amb un arc conopial i l'altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat.<br /> <br /> Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat.<br /> <br /> Al jardí hi ha un reixat o una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d'una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.</p> 08281-31 Plaça Sant Jaume, 2-6 <p>Documentada des del segle XIV (1331), la masia era propietat de la família Destorrents de Barcelona. Pere Destorrents va ser conseller en cap de la Generalitat al segle XIV. Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents. A la reixa que hi ha a la tanca del jardí es conserva una inscripció amb la data 1886, tot i que el blasó duu la data 1577. Aquest escut és commemoratiu del casament de M. Geroni Torrents amb Elisabeth Desbosch, de Sant Vicenç del Castell de Burriac.</p> 41.4999318,2.3191557 443175 4594480 1331 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84341-can-torrents-6.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Actualment és un restaurant anomenat Ca l'Antigó. És una masia formada per dos cossos, l'habitatge i el destinat a taller de fusteria, ara convertit en restaurant. Per la tipologia de la porta adovellada i de les finestres gòtiques que s'han conservat, la casa degué ser construïda a mitjan segle XIV i és, per tant, la façana gòtica més antiga del poble. De fet, l'escriptura de compra del terreny és de 1331. El portal d'entrada a la casa, d'època barroca, té encastat un escut del 1577. Va pertànyer a la important família Des Torrents, de Barcelona. 93|94|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84342 Ca l'Uriach https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-luriach-0 <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=17&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9096</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2198</p> <p>https://quimgraupera.blogspot.com/2008/08/la-masia-gtica-de-ca-loriach-o-uriach.html</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.</p> <p>Balada, Jordi: <em>Calendari 1991. Masies de Teià I.</em> Ajuntament de Teià. Teià, 1990, Full del mes de setembre.</p> <p>Bonet i Garí, Lluís: <em>Les masies del Maresme</em>. Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983. Pàg. 239-241</p> <p>Ferrer, Cristòfol: <em>Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</em>. Departament de l’Arxiu Històric de Teià. Argentona, 1978</p> <p>Ferrer i Mallol, Maria Teresa: <em>Els privilegis de Teià. El retorn a la jurisdicció reial (1505).</em> Dalmau. Barcelona, 2006. (Episodis de la història, 344-345)</p> <p>Moner Codina, Jeroni: “ L’origen de la masia clàssica” a <em>L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III: Dels palaus a les masies. </em>Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2003. Pàgs. 246-247</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVII La façana s'ha restaurat i reformat darrerament. <p>Edifici cobert amb una teulada a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una masia de planta baixa i pis, amb una porta d'arc de mig punt adovellat situada a la banda esquerra del conjunt. També destaca la llinda de pedra d'una finestra, situada al mig del pis, en la que s'observa una petita motllura gòtica; els brancals també són fets amb carreus de pedra ben tallats i polits.<br /> <br /> Es pot observar perfectament que a la banda dreta de la masia hi ha un annex que continua amb la línia d'inclinació de la teulada, i un altra a la banda esquerra que trenca amb l'estructura general.</p> 08281-32 Carretera el Turó i Ca l'OriacCarrer Disseminat 29 <p>La Casa és documentada des de l'any 1269, moment en què es troba sotmesa al lliurament d'un cens eclesiàstic al monestir de Sant Miquel del Fai. Tanmateix, la família Uriach no apareix relacionada amb la casa fins al segle XVI. Al segle XIX, per extinció de la branca masculina, la casa passa a ser propietat de la família Sabater.</p> 41.5067776,2.3143169 442777 4595244 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84342-ca-luriach-8.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut La masia es troba a la riba dreta de la part alta de la riera de Teià. Es tracta d’una casa amb la teulada a dues vessants i consta de planta baixa i pis amb dos cossos paral·lels a la façana. L’entrada es troba situada a la dreta de l’entrada amb un mirador rectangular. A l’esquerra hi ha la sala-menjador que havia tingut un rentamans. El cos posterior fa les funcions de celler. L’entrada junt amb la part posterior esta coberta amb bigues perpendiculars a la façana amb una jàssera de fusta a continuació del mur que separa els dos cossos. En la planta del pis, on hi ha les habitacions, els embigats es recolzen en el mur interior que separa els dos cossos. La façana presenta un portal de punt rodó amb una finestra gòtica adintellada, en el primer pis, que es troba decorada amb una motllura que en la part central insinua un arc conopial. Segons Cristòfor Ferrer la masia apareix documentada des de 1269 però sense constar el nom dels propietaris. A la baixa edat mitjana el mas era feudatari de Sant Miquel del Fai al qual hi pagava un cens. La família Oriach apareix esmentada per primer cop en el s. XVI. Posteriorment, per successius matrimonis, va passar a la família Botey, als Sabater i als Ramentol.Aquesta masia es troba classificada per Bonet i Gari com a pertanyent al tipus II. Aquest grup es diferencia al presentar les crugies perpendiculars a la façana en la qual apareix un frontó triangular. Segons la classificació de Moner per la distribució dels espais es podria classificar com una masia de dos cossos. Aquesta tipologia s’ha anat definint a partir de les intervencions arqueològiques dels darrers anys. Consistiria en un mas exempt de dos cossos de planta rectangular o quadrada i dividida internament en dos espais. Pot disposar de dos pisos superiors (pis i golfes) o un de sol. La seva distribució interna es semblant la mas-torre. Les diferents plantes estarien separades per trespols de fusta fet que deixava passar l’escalfor dels animals. La teulada duria ser a dues vessants. Moltes vegades es poden confondre amb els masos torre, però es tractaria de construccions més senzilles. Aquestes construccions no serien anteriors al s.XIV i la majoria corresponen al s.XV o i es poden allargar fins el s.XVI-XVIII. Podríem citar com exemples el Mas de Viladordis (Sant Fruitós de Bages), el citat mas de la Posada a Calella, el mas Vilar a Olesa de Montserrat; el mas Torre del Senyor a Torrelles de Llobregat i el mas situat al costat de la capella de Sant Julià de les Alzinetes de Jorba i Can Fonolleda a Palafolls.Altrament dita Ca l'Oriac. 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84343 Can Lladó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-1 <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=18&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9097</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2209</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bonet i Garí, Lluís (1983) Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIV-XV Mostra cert deteriorament en la façana i interiors. Necessitarà en breu reformes estructurals i de façana. <p>Masia del segle XIV amb transformacions successives que no han malmès el seu caràcter inicial. És de planta rectangular amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Pràcticament tot l'interès recau en la porta central, d'arc de mig punt adovellat, i en els dos finestrals gòtics del primer pis, ambdós amb arcs de tipus conopial i lobulats, amb cimacis esculpits (motius vegetals i rostres humans), brancals de carreus tallats i polits i llindar de pedra motllurat. El tercer finestral del pis també conserva un llindar com els descrits.<br /> <br /> Al mig dels dos finestrals d'etil gòtic es conserva un rellotge de sol amb decoració pintada.<br /> <br /> Fa uns anys es va reconstruir la teulada tot suprimint la volada de la cornisa.</p> 08281-33 Carrer l'Empordà, 22 <p>El cognom Lladó és un dels més antics del poble de Teià i sembla entroncat a aquesta masia des de temps immemorials, donat que en el cens de 1515 ja hi ha constància de la seva existència.</p> <p>Can Lledó és una masia típica del segle XIV: planta rectangular, teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Hi destaca la porta en arc de mig punt adovellada i els dos finestrals gòtics del primer pis, amb cimacis esculpits amb motius vegetals i rostres humans. Entre les dues obertures es conserva un gran rellotge de sol. Gràcies al seu emplaçament a la muntanya, la masia domina tota la vall del poble. El cognom Lladó és un dels més antics de Teià i sembla entroncat amb el topònim Vall Lodonis que apareix en un document de l’any 894. Entre 1689 i 1692 hi residia el batlle Gabriel Lladó, qui va ser també l’últim jurat de Teià, en perdre Catalunya les seves institucions de govern local amb el triomf de Felip V l’any 1714. </p> 41.5053956,2.3158676 442905 4595090 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84343-can-llado-8.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Altrament dit Can Lledó. El cognom Lladó està documentat a Teià des de molt antic. L'edifici que ens ha pervingut és del segle XIV-XV. Té planta rectangular i està coberta amb teulada a dues aigües. Té portal adovellat de punt rodó. Conserva dues finestres conopials gòtiques, amb les mènsules esculpides. Entre elles hi ha el rellotge de sol. El portal és de punt rodó, amb dovelles, de proporcions modestes. 93|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84344 Ca l'Estartús https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestartus <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=19&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9098</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3645</p> <p>https://naturalocal.net/en/destinations/barcelona/teia</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX inicis Necessita una restauració de la façana i dels interiors. Pertany a varis propietaris. Aparell d'aire acondicionat trencant amb l'estètica de la façana. <p>Construcció d'estil modernista de planta rectangular amb dues façanes idèntiques, una a la banda del davant i l'altra a la banda del darrere, tot i que l'entrada es troba emplaçada en un dels laterals. Les façanes de composició similar compten amb un coronament esglaonat i decorat amb motllures i elements vegetals. Al pis superior mostren una sèrie d'arcuacions de mig punt adovellades, distribuïdes en dos grups de tres, i una decoració d'esgrafiats sobre l'arrebossat del mur. Just a sota i separades per una cornisa doble hi ha algunes finestres amb l'emmarcament esgrafiat, format per tiges vegetals de les quals es desenvolupen fulles vegetals.<br /> <br /> La façana del darrere només deixa veure una planta baixa i un pis, mentre que la del davant presenta dos pisos.</p> <p> </p> 08281-34 Carrer Folch i Torras, 15-17Carrer del Groc <p>A la façana del davant es pot veure, sota el coronament esglaonat i just a l'eix mig, la data esgrafiada de 1904, mentre que a la façana posterior hi ha, també esgrafiades, les inicials del qui encarregà l'edifici, en Lluís Parés.</p> 41.4977863,2.3241582 443590 4594239 1904 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84344-ca-lestartus-6.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Edifici construït l'any 1904 per encàrrec de Lluís Parés, les inicials del qual figuren al capcer de la façana posterior. Ambdues façanes es caracteritzen pel seu coronament esglaonat, pels esgrafiats i per la presència d'una galeria de finestres de mig punt, emmarcades amb maó vist, que recorden l'arquitectura andalusí.Avui amb propietat en règim de divisió horitzontal té més d'un propietari. En aquest lloc hom situa una antiga masia de Can Barruan. 105|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84356 Riera de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia-0 <p>ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar.</p> <p><br /> ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar.</p> <p><br /> BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet.</p> <p><br /> Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><br /> CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p><br /> GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris.</p> <p><br /> LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford.</p> <p><br /> MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró.</p> <p><br /> OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p><br /> PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p><br /> SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p><br /> SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=908</p> <p>https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/riera-de-teia</p> <p>Memòria intervencions arqueològiques 1990-1999. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1184.</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III aC-V dC Parcialment destruït. <p>S'accedeix a la zona pel passeig de la Riera, a tocar de la riera de Teià, entre el Camí del Mig i la N-II, a l'alçada d'on actualment hi ha el centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat l'any 1860, arrel de les troballes de restes de paviments d'opus signium, un sepulcre de tegulae i dos fragments de ceràmica terra sigil·lada.<br /> <br /> L'any 1912, en construir el mas Can Mitre al costat del Camí del Mig fou documentada tota una necròpolis d'enterraments en tegulae, però no va ser fins al 1975 que uns treballs d'extracció de terres de la riera van posar al descobert la major part del jaciment, del qual, malgrat no va poder ser excavat, se'n documentaren les restes i se'n recollí material per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar. Aquest grup d'aficionats, va documentar en aquestes terres remogudes diversos murs de 50 cm. d'amplada, un fust de columna, a més de gran diversitat de materials ceràmics - ceràmica ibèrica, Campaniana A., Terra Sigil·lada Itàlica, Terra Sigil·lada hispànica, Terra Sigil·lada africana A i D, i àmfores Dressel 1, Dressel 2/4, Dressel 7/11 i Dressel 20 - .<br /> <br /> Les darreres dades provenen d'unes excavacions d'urgència efectuades entre el 1990-1991 amb motiu de l'urbanització de la zona, que evidenciaren un sector de necròpoli i un altre d'habitacions. Del sector de necròpolis es documentaren 13 tombes que semblen pertànyer per la seva tipologia a finals del món romà - inicis de l'època medieval (segles IV- VII dC.). L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la pars rustica (part productiva) d'una vil·la, on es distingiren tres fases constructives. D'altra banda, els diferents elements luxosos trobats durant l'excavació, com estucs pintats, columnes i marbres, fan pensar en l'existència d'una pars urbana o dominica (part residencial), emmarcada dins un període cronològic situat entre els segles I aC. - IV dC., tal com testimonien els materials trobats.<br /> <br /> Segons C. Ruestes (2002) existeix la possibilitat de l'existència de forns en aquest jaciment. Aquesta teoria es justifica per la presència de peces ceràmiques cremades i escòries de forn, a més de gran quantitat d'àmfores Pascual 1 o Dressel 1 Laietana.<br /> <br /> En conseqüència, ens trobaríem davant d'una gran vil·la romana, molt ben situada, a prop de la Via Augusta i davant del mar, la cronologia de la qual tindria el seu origen al s. II aC. amb una continuïtat de l'establiment durant l'època baix imperial, tal com testimonia la ceràmica apareguda i la tipologia funerària de la necròpoli.<br /> <br /> Durant la prospecció efectuada el 2008 amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentà la presència de cap tipus de resta, donada la plena urbanització de la zona, per la qual cosa se suposa la seva destrucció.</p> 08281-35 Entre el Camí del Mig i la N-II. A l'alçada del centre comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. <p>Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït.</p> <p> </p> 41.4869613,2.3362296 444589 4593029 -200/476 08281 Teià Sense accés Dolent Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista. 81|83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84357 Veral de Vallmora https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-vallmora <p>Arxiu Galera (El Masnou).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica a les parcel·les E-1 i E-2, 2003-2004. Veral de Vallmora (Teià, Maresme).</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme) 1999.</p> <p>GAMARRA CAMPUZANO, AGUSTÍN. (2003-2004). Memòria de conservació - restauració. Protecció de l'excavació arqueològica al Veral de Vallmora. Núm. Mem. 6181.</p> <p>GARCIA MULERO, M. JOSE. (2005). Memòria de conservació-restauració consolidació i reintegració d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora ( Vinya del Sr. Mas). Núm. Mem. 6747.</p> <p>Informe de la intervenció arqueològica al Veral de Vallmora (Teià, Maresme). 2004.</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, ANTONIO; VELASCO I FELIPE, CARLES; ARCOS I LÓPEZ, ROSER. (2003, 2004, 2005). Jaciment arqueològic del Veral de Vallmora (Vinya del senyor Mas) (Teià, Maresme). Núm. Mem. 6422.</p> <p>SAAVEDRA ROL, ALFONSA. (2012). Informe. Consolidació i protecció de les estructures arqueològiques del jaciment arqueològic Veral de Vallmora (o Cella Vinaria) a Teià - Maresme. Núm. Mem. 11614.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2009). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas), Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12731.</p> <p>CARMONA MARÍN, MARIA CARME; JUNYENT CARRERAS, EUGENI. (2016). Memòria d'intervenció arqueològica al jaciment del Veral de la Vallmora (Vinya del Sr. Mas). Teià (El Maresme). Núm. Mem. 12748.</p> <p>BOSCH I RODOREDA, Andreu; RODÀ DE LLANZA, Isabel; FILELLA, Lluís (2010). Epictet, esclau de Luci Pedani Clement: Història del vi laietà i del celler romà de Teià</p> <p>BRUN, J.P. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts</p> <p>GIRALT, C. [et al.]. (1985). El Masnou, ahir i avui. Barcelona. </p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2012). PYRENAE. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2011-2012). Anales de Prehistoria y Arqueología</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A.; SIERRA DÍAZ, L. (2011). The musealization of the Roman villas</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2015). Arqueologia del vi a l'època romana: del cultiu al consum: Marc teòric i epistemològic</p> <p>MARTÍN I OLIVERAS, A. (2013). Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado</p> <p>MARTÍN, A. (2009). El Vi tarraconense i laietà, ahir i avui : actes del simpòsium</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>REVILLA, Víctor (2015). Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=3&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=1211</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>El Veral de Vallmora o Cella Vinaria, indret també anomenat com la Vinya del Sr. Mas, està situat al municipi de Teià (Maresme), al nord de l'autopista C-32, entre les urbanitzacions d'Ivars Meià, a l'oest, i Vallmora, a l'est. Es tracta d'una sèrie de camps erms amb pendent en direcció al mar, actualment en procés d'urbanització. L'accés al jaciment es fa a partir del carrer de Joan XXIII, prenent l'autopista en direcció nord i agafant el primer trencant a mà dreta.<br /> <br /> El jaciment va tenir una primera ocupació al neolític (5500 - 2200 aC) amb les restes d'un espai d'hàbitat identificat amb un fons de cabana. De l'època romana (segles II aC - VI dC) es va identificar una vil·la (unitat domèstica rural, destinada a la producció agropecuària i regentada per una família aristocràtica pròpia de l'època romana) amb orígens al segle II aC, de la que en destaca, pel seu potencial arqueològic, un celler romà amb estructures de producció i emmagatzematge vinícola (segles I - IV dC) i un camp de sitges del període baix imperial (segles III - IV dC).</p> <p>Rep com a altres noms Cella Vinaria i Vinya del Sr. Mas.</p> 08281-36 Carrer Joan XXIIIProp del Cementiri d'El Masnou, al sud-oest del terme de Teià, tocant els termes d'Alella i El Masnou, per sobre de l'autopista. <p>Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )</p> <p>Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana</p> <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la</p> <p>Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi</p> 41.4902081,2.3098970 442393 4593407 ( -5500 / -2200 ) ( -200 / -50 ) ( -218 / 476 ) 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teitorcolarium.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-teic3a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84357-cella1.jpg Legal Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural BCIL 2021-07-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lluís Galera va descobrir el jaciment el 1966 a partir de l'esllavissada de terres en un marge que va permetre l'observació d'un mur i un paviment d'època romana. En conseqüència els anys 1966, 1967, 1972 i 1973, Galera i els seus col·laboradors realitzaren un seguit d'intervencions arqueològiques en les quals es va identificar la fase neolítica i la fase romana. Es va documentar el fons de cabana amb dues destrals de pedra basàltica negra i ceràmica reduïda brunyida feta a mà i sense decoració, possiblement pertanyent a l'època neolítica (5500 - 2200 aC). També es van identificar una sèrie d'habitacions i paviments pertanyents a diferents fases constructives d'època romana, relacionades amb la producció del vi. Entre la gran varietat de materials ceràmics recuperats destaquen ceràmiques campanianes A i B, terra sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, africanes A i D, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de parets fines i ceràmica comuna romana. Les dades aportades per aquest grup de materials permeteren datar el jaciment dins un període comprès entre els segles II aC i V dC.Les primeres intervencions arqueològiques vinculades al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es van realitzar el 1999 amb motiu del projecte d'urbanització de la zona, dins el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers. Aquests treballs van permetre tornar a documentar les restes i definir dues àrees diferenciades amb diferents cronologies que van permetre precisar en l'ocupació romana. En el nivell inferior es va distingir una àrea que es va interpretar com un camp de 10 sitges d'època baix imperial, del segle IV dC, i una altra zona situada en un pla superior, que presentava tota la sèrie d'habitacions i estructures amb diferents fases constructives corresponents a un centre productor vinícola romà amb funcionament durant el segle I dC. Aquesta zona de processament comptava amb fons de dolis, dipòsits per a líquids repartits en diferents nivells i tres pedres de suport de les premses. Els paviments documentats eren obrats amb opus signinum i presentaven un seguit de retalls i encaixos relacionats amb les premses i la recollida del vi. A conseqüència de les troballes efectuades en aquestes intervencions es va modificar el Pla Parcial d'Ordenació Rials-Garrofers i l'espai es va cedir a l'ajuntament de Teià, el qual va definir l'àrea com a zona d'equipaments, i declarà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local (BCIL 30/10/2001).L'any 2003 l'ajuntament de Teià endegà el pla director del projecte del parc arqueològic Cella Vinaria que definia l'espai com a centre d'interpretació museístic sobre l'origen i l'expansió de la producció vitivinícola a la Laietània i el comerç del vi en època romana.Entre els anys 2003 i 2004 es dugueren a terme intervencions de protecció de les restes arqueològiques consistents en la consolidació dels revestiments i les estructures en estat de conservació més delicat i la protecció integral de les restes que romanien in situ, amb l'objectiu de protegir tots els paviments hidràulics, les dues estructures de premsa romanes i els dipòsits associats fins al moment d'inici dels treballs de conservació, restauració i museïtzació del conjunt arqueològic.Entre els mesos de maig i setembre de 2004 es van realitzar noves intervencions arqueològiques de caràcter preventiu consistents en la prospecció, delimitació i excavació parcial dels sectors nord, sud i est del jaciment. Amb aquestes noves campanyes es van documentar diferents tipus de restes estructurals amb materials associats que van dels segles II - I aC fins als segles V - VI dC.El 2009 es va dur a terme una intervenció de consolidació d'estructures referents al celler romà. La intervenció responia a la degradació de consolidacions anteriors. Aquesta es va efectuar amb materials compatibles amb els originals i reversibles. Es va procedir a una neteja general i es van reintegrar els revestiments del dipòsit principal i dels dipòsits adjacents, els murs de pedra, els paviments d'opus signinum i els fragments de dolis, els quals s'exposen in situ amb suports de ferro per suggerir la seva volumetria original. D'altra banda, es va aplicar un revestiment als talls estratigràfics que presentaven despreniments. Per guanyar profunditat en la seva aplicació es va extreure sediment dels talls, sense documentar restes arqueològiques.Durant el mes de juny de 2009 es va dur a terme una intervenció al jaciment de Vallmora per tal de condicionar-ho tot per a la visita. Els treballs van consistir en la neteja, la retirada de vegetació i reexcavació d'algunes àrees.L'any 2012 es va realitzar una intervenció de consolidació i restauració que va consistir amb una neteja general del jaciment, la consolidació dels dipòsits, la consolidació de cimentacions dels paviments i murs i la consolidació de les dòlies.L'any 2016 es va dur a terme un seguiment arqueològic de les tasques de conservació i restauració del jaciment. Concretament, aquests treballs es van centrar a substituir els panells de contenció de terres, instal·lar una xarxa de drenatge a la zona 2 i a la zona de premses, substituir els panells de contenció de terres del contrapès de la premsa 1 i extracció manual de les terres del seu interior, la neteja de l'interior del contrapès de la premsa 2. Durant els treballs arqueològics no es van recuperar materials. 78|80|81|83|76 1754 1.4 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84358 Can Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-2 <p>COLL, R. ; MONTLLÓ, J. (1988). Butlletí Informatiu Local</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=4&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=1212</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p> </p> III aC. Està destruït. <p>L'accés al jaciment es realitza per la carretera BV-5026, fins arribar als camps de can LLauradó.<br /> <br /> Jaciment d'època romana, documentat arrel de la notícia proporcionada l'any 1935 per Cristòfol Ferrer, que situava en un camp al sud del poble de Teià, prop de Can Llauradó, entre la riera de Teià i la carretera del Masnou, restes d'un forn del qual mai no s'ha pogut precisar la cronologia.<br /> <br /> Aquesta informació fou recollida amb posterioritat per M. Prevosti (1981), qui no arribà a documentar cap tipus de resta ni establir la seva situació geogràfica. Considerà, però, l'atribució del forn a l'època romana com a probable.<br /> <br /> El 2008 es va realitzar una intervenció arqueològica amb motiu d'un seguiment d'obres per al condicionament de la nova biblioteca municipal, arrel de la qual es va documentar la localització d'un forn, però en aquest cas d'època moderna. Tampoc es localitzà la presència de cap fragment de ceràmica d'època romana, la qual cosa fa dubtar de l'atribució del jaciment com a romà.<br /> <br /> Així sembla que hi ha una probable correspondència entre el forn de que parlà Cristòfol Ferrer i el documentat durant la intervenció duta a terme el 2008, on va quedar demostrat que l'estructura era moderna i no romana.</p> 08281-37 Can LlauradóCamp al sud del poble de Teià, en el marge dret de la Riera de Teià, entre aquesta i la carretera d'El Masnou a Teià, prop de Can Llauradó. <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> <p>Des de Modern ( 1453 / 1789 )</p> 41.4943228,2.3239082 443567 4593854 -218 / 476 1453 / 1789 08281 Teià Sense accés Dolent Inexistent Romà|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc o centre de producció i explotació ceramista. Romanitat dubtosa, a part de que actualment ha estat buscat insistentment pels afeccionats a la zona i per la Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca. 83|94 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84359 El Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palau <p>CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró.</p> <p>CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona II.</p> <p>FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. </p> <p>OLESTI VILA , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro.</p> <p>SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> <p>Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=1215</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p><br /> </p> <p><br /> <br /> <br /> <br /> </p> III aC. Parcialment destruït. <p>S'accedeix a la zona a través del Camí del Mig, situat entre el complex comercial Eroski i la Depuradora Teià-Maresme Sud. Agafant aquest Camí del Mig durant uns 275 m., en arribar al primer trencant, cal seguir en direcció nord uns 100 m. pel camí que forma la riera dels Bous, i ens trobarem dins l'àrea en qüestió.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de les troballes de material constructiu i ceràmica romana efectuades per C. Ferrer el 1935.<br /> <br /> Posteriorment, arran dels treballs d'anivellament efectuats el 1944 al camp anomenat El Palau i als camps propers de Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, J.M. Cuyàs descobrí nous vestigis romans que posaren de manifest la importància del jaciment.<br /> <br /> Segons l'autor s'observà la presència de molts fragments de tègula, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada que l'autor definí “com de plata” i que probablement es podria correspondre amb terra sigil·lada lucente.<br /> <br /> Pel que fa als terrenys pròpiament del mas de Cal Perdut de Baix, segons informacions cedides per Josep Ramírez i Joan Gómez als arqueòlegs que efectuaren la Carta Arqueològica al 1987, van aparèixer ceràmiques romanes i restes de paviment d'opus signinum en aquests camps.<br /> <br /> De la mateixa manera, es té notícia que els membres de l'A.E.C.C. de Premià de Mar han anat recuperant materials de manera reiterada al llarg dels anys i van informar de la presència d'un forn durant les remocions de terres que es van efectuar a la zona per adequar-la al conreu.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la probable existència en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana tipus villae, amb origen en època republicana i que perdurà amb seguretat fins al segle V dC., tal i com demostren els materials recuperats.<br /> <br /> Fruit de la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va documentar la presència de gran quantitat de fragments de paviment opus signinum, fragments de tegulae i restes de mitges canyes, aprofitats en la construcció del mur de contenció oest de la riera dels Bous en direcció nord, a uns 100 m. a partir del Camí del Mig.<br /> <br /> Aquesta troballa evidencia la destrucció d'estructures efectuada al jaciment al llarg del temps, sense poder valorar fins on ha arribat el grau d'eliminació de restes i l'estat de conservació de l'establiment.</p> 08281-38 Camí del Mig s/nAl sud-est del terme municipal de Teià, tocant i envaint el del Masnou, entre el Torrent de Malet i la Riera De Teià, a uns 600 metres per sobre de la N-II. <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 )</p> 41.4901921,2.3325245 444282 4593390 -200 / 476 08281 Teià Fàcil Dolent Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Rep com a altre nom Cal Perdut de Baix.Pujant pel Torrent dels Blocs o de Fosses des del Camí del Mig es poden observar, a trossos, fragments de paviment integrats en la paret esquerra del camí. 81|83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84360 Enterrament al Sud de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrament-al-sud-de-teia <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R.(1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>MONTLLÓ, J. ; COLL, R. (1989). Butlletí Informatiu Local</p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>VICENS, F. (1948). Museu</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=6&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=1216</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III-V Destruït. <p>El jaciment queda ubicat al voltant del número 43 del carrer José Roca Suárez-Llanos, en uns terrenys plans recentment urbanitzats al nord de l'autopista C-32. S'accedeix al jaciment a través de la carretera del Masnou a Teià BV-5026, fins arribar a la cruïlla d'aquesta amb el Passeig Rodríguez de la Fuente, on comença el carrer abans esmentat.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat en base a la troballa, als anys 40 del segle XX, d'un enterrament aïllat obrat amb tègules que acollia les restes d'un individu amb una orientació est-oest. S'hi poden relacionar fragments d'un recipient de ceràmica reduïda i diversos claus.<br /> <br /> D'altra banda se sap que a prop també es trobà l'esquelet d'un cavall, del qual es desconeix la relació amb l'enterrament de l'individu.<br /> <br /> Donat que ubicació exacta de la troballa no es coneix, s'ha emplaçat al lloc indicat per M. Prevosti. És possible que es tractés d'un enterrament aïllat, ja que de la recent urbanització de la zona no s'han després més troballes.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> 08281-39 Carrer José Roca Suárez-Llanos, 43En uns terrenys plans urbanitzats al nord de l'autopista C-32.Al sud de Teià, a la vora mateix de la carretera el Masnou-Teià, a 10 metres de la via romana. <p>Des de Romà Segle III fins a Romà Baix Imperi ( 192 / 476 )</p> 41.4940400,2.3242900 443598 4593823 ( 192 / 476 ) 08281 Teià Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Residencial 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Era un lloc d'enterrament inhumació aïllat. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84361 Pins d'en Godó https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-den-godo <p>GALERA, LL. (1983). Butlletí A.E.C.C.</p> <p>GALERA, LL.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts.</p> <p>GIRALT, C. (1985). El Masnou, ahir i avui.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1408&amp;consulta=MSUxK3BsYSBkZSBtYXRhJTIrLTEl&amp;codi=1217</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> XIII aC. Estat de conservació desconegut. Destruït. <p>S'accedeix mitjançant el passeig de la Riera de Teià i el torrent de Can Mateu. El jaciment suposadament queda ubicat a la zona de la Molassa, al nord de Teià, en una zona parcialment urbanitzada per xalets.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment documentat en base a la notícia destacada per Lluís Galera, el qual esmenta la troballa d'un fons de cabana en un lloc incert, el qual no compta amb cap adscripció cronològica donada la manca absoluta de material associat.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.<br /> <br /> Donada la escassa informació de què es disposa no es pot establir una àrea vinculada al jaciment.</p> 08281-40 Passeig de la Riera de Teià Torrent de Can MateuEn el cami que puja cap a la Serra. <p>Des de Bronze Final ( -1200 / -650 )</p> 41.5018000,2.3161900 442929 4594690 ( -1200 / -650 ) 08281 Teià Fàcil Dolent Inexistent Edats dels Metalls|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana.Il·localitzat. L'A.E.C.C. de Premià de Mar l'ha buscat reiteradament, inclús amb situacions donades pel mateix Galera, però mai s'ha pogut localitzar. Tenint en compte només la informació de l'article recollit a bibliografia, es tracta d'un jaciment molt dubtós. 79|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84387 Cal Perdut de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-dalt <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=8&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=1218</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III aC. Estat de conservació desconegut. <p>L'accés al jaciment es fa mitjançant el camí de servitud que hi ha al sud de l'autopista C-32 al seu pas per Teià. El jaciment queda ubicat en un camp que hi ha a l'esquerra del torrent de Fosses, a uns 500 m. per sobre del camí del Mig.<br /> <br /> Jaciment documentat en base a la noticia de la troballa localitzada per Joan Gómez, el qual parlà de la localització d'una quantitat notable de ceràmiques romanes escampades en superfície. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica amb més concreció.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.</p> 08281-41 Sud C-32Esquerra Torrent d'en FossesCamp a l'esquerra del Torrent d'en Fosses, a uns 500 metres per sobre del Camí del Mig, i per sota de l'A-19. <p>Des de Romà ( -218 / 476 )</p> 41.4934709,2.3350239 444493 4593753 ( -218 / 476 ) 08281 Teià Fàcil Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig El tipus de jaciment és desconegut. Segurament es tracta de ceràmiques que provenen dels jaciments propers: Club de Tennis Barcelona o de la Partida de Fosses o Clotes. (Teià-Premià de Dalt). 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84388 Club de Tenis Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-tenis-barcelona <p>Beltrán, M. (1970). Caesaraugusta</p> <p>Ferrer, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Teià. </p> <p>Miró , J. (1983). Laietània</p> <p>Olesti Vila , O. (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</p> <p>Prevosti, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=5448</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III aC./ V-XV Parcialment destruït. <p>El jaciment queda ubicat als camps que actualment ocupen les instal·lacions del Club de Tenis Barcelona de Teià i el seu camp de golf. Es tracta d'uns terrenys amb pendent en direcció al sud, vers el mar. Possiblement la orografia del terreny ha estat sensiblement modificada per la construcció del complex esportiu. L'accés al jaciment es fa des de la riera de Teià, en direcció est, pel passeig de Castanyer i el camí de Premià de Dalt fins arribar a l'entrada del club de tenis.<br /> <br /> Jaciment d'època romana documentat arrel de la destrucció d'un forn romà de producció d'àmfores Pascual I, amb el corresponent abocador, durant la construcció de l'autopista C-32.<br /> <br /> Posteriorment, amb la construcció del club de tenis al nord de l'autopista sembla que es destruïren la resta d'estructures pertanyents a l'establiment romà. Els membres de l'AECC de Premià de Mar, coneixedors de l'existència del jaciment, feren reculls de materials i recuperaren entre altres, ceràmica ibèrica a torn, terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, hispànica, africana clara A i un fragment de marbre blanc, associat a un possible braç d'una escultura.<br /> <br /> D'altra banda, a la partida anomenada Vinya d'en Po, els membres de l'AECC hi trobaren dues tombes cobertes amb lloses, en una de les quals aparegué una sivella, que qualificaren de medievals per llur tipologia.<br /> <br /> Sembla doncs que en aquest indret hi havia un establiment d'explotació agropecuària d'època romana, villae, que ocupava una extensió força extensa i que comptava amb un forn de producció d'àmfores vinàries laietanes. La cronologia de la vil·la s'estableix, pels materials apareguts, entre el canvi d'era i el s. III dC.<br /> <br /> A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar informació sobre l'estat de conservació. Se suposa, però, que la construcció de l'autopista i del club de tenis comportà la destrucció de les restes.</p> 08281-42 Carrer Ramon Llull, 12Vessant esquerra de la Riera de Teià, urbanitzat en part. <p>Des de Ferro-Ibèric Final fins a Romà ( -200 / 476 )</p> <p>Des de Medieval ( 400 / 1492 )</p> <p>Actuacions d'afeccionats i clandestins: reculls superficials per part de l'A.E.C.C. de Premià de Mar en els anys 70. </p> 41.4949978,2.3314829 444199 4593925 ( -200 / 476 ) i ( 400 / 1492 ) 08281 Teià Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-dscf1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84388-club-de-tenis-barcelona-4.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis.Lloc o centre de producció i explotació ceramista.Com a altres noms té: Camp dels Pins, Prop de Can Pujades, Vinya d'en Po i Camí Vell de Teià. 81|83|85|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84389 Depuradora d'Aigües Residuals https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-residuals <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=10&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=11920</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> I aC. Parcialment destruït. <p>El jaciment queda emplaçat en uns terrenys planers a l'est del tram final de la riera de Teià, just al nord del jaciment arqueològic “riera de Teià”, pertanyent al municipi del Masnou. L'accés al jaciment s'efectua des de la carretera N-II, trencant vers el nord per la riera de Teià.<br /> <br /> Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la intervenció arqueològica realitzada a la zona, subsidiària de les obres de construcció de la depuradora d'aigües residuals de Teià - Maresme Sud.<br /> <br /> L'actuació, basada en l'execució de 18 sondejos arqueològics, va permetre documentar la presència de fragments de paviment d'opus signinum i restes de material constructiu, juntament amb material ceràmic - àmfores Dressel 1 i terra sigil·lada sudgàl·lica - molt rodat, degut segurament a les riuades.<br /> <br /> Si be es podria contemplar la hipòtesi de l'existència d'un assentament romà, l'estat de conservació dels materials trobats a tocar de la riera de Teià fan posar en dubte presència d'un establiment en aquest lloc, ja que existeix la possibilitat que provinguin d'una zona més elevada, arrossegats aquí per les crescudes del torrent. Els materials ceràmics exhumats es situen cronològicament al canvi d'era i l'època altimperial. S'ha de tenir en compte, però, que aquests es trobaren descontextualitzats, impossibilitant la seva associació a les restes estructurals.<br /> <br /> La visita al lloc efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no aportà noves informacions sobre el jaciment, impossibilitant la determinació de l'estat de conservació.</p> 08281-43 Riera de Teià, 6A tocar de la N-II i just en el límit amb el municipi del Masnou. Sota seu s'hi troba el supermercat Caprabo. <p>Des de Romà August fins a Romà Alt Imperi ( -27 / 192 )</p> 41.4864700,2.3382500 444757 4592973 ( -27 / 192 ) 08281 Teià Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 1996. Excavació1996. Excavacions: urgènciaEs van realitzar 18 sondejos arqueològics previs a les obres de construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals, al centre d'on havien d'anar els dipòsits. Es van trobar restes d''opus signinum' i també material constructiu i àmfores d'època romana, tot molt rodat, degut segurament a les riuades. També es va documentar Terra Sigil·lata sudgàl·lica i una àmfora Dressel 1. Es troba situada molt a prop del jaciment arqueològic conegut amb el nom de 'La Riera de Teià', on l'any 1991 i amb motiu de les obres de construcció del supermercat Caprabo es van localitzar restes d'una vil·la romana i enterraments alt medievals. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84390 Forn de calç del Carrer Amadeu Creus i Rosés https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-carrer-amadeu-creus-i-roses <p>Caballero Cruells, M. (2005). Memòria intervenció arqueològica al C/Amadeus Creus i Roses afectat per les obres d'urbanització Pla Parcial Rialbs i Garrofers de Teià (Maresme, Barcelona). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5428.</p> <p>Ferrer, C.,(2005). Memòria de la intervenció arqueològica de rebliment indefinit d'un forn afectat per les obres del Pla Parcial d'Ordenació Rials i Garrofers de Teià (Teià, Maresme). nº reg. 9427.</p> <p>Arbós, R.; Ibarz, J.; Piñol, I. (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues: vida i treball entorn de la producció de calç; els forners de Tarrés</p> <p>Santamaria, J. (2002). III Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=14659</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> XVIII-XX Les restes són cobertes amb geotèxtil i terra l'abril de 2008, essent visibles en passar pel carrer. <p>Les restes arqueològiques es troben ubicades al marge sud del carrer Amadeu Creus i Rosés, dins uns terrenys en procés d'urbanització -actualment hi ha els carrers- al sud del barri de Rials. S'hi arriba a partir del carrer Joan XXIII i creuant el pont de l'autopista en direcció nord.<br /> <br /> Es tracta d'un forn de producció de calç que es documentà arrel d'una intervenció arqueològica efectuada l'any 2005, vinculada a les obres de la urbanització del carrer Amadeu Creus i Rosés del Pla Parcial d'ordenació Rials i Garrofers de Teià.<br /> <br /> Fruit de l'excavació es va poder documentar part del retall original del forn excavat en el terreny geològic, així com restes de la cambra de cocció i part del el canó i la porta del forn utilitzada per carregar i descarregar l'estructura. No es pogué localitzar, però, la boca del forn des d'on es controlava el procés de combustió del mateix i que, a vegades, apareix separada de la porta com sembla ser en aquest cas.<br /> <br /> No es va documentar, però, material ceràmic, fet que impedeix realitzar una valoració cronològica de la seva construcció i amortització, tot i que segons l'autor, segurament seria anterior a la primera meitat del segle XX, moment en què el ciment es comença a utilitzar de manera intensiva, fet que provocà l'abandonament progressiu de la producció de calç com a matèria primera per a fabricar argamassa.<br /> <br /> D'altra banda, es realitzaren dues cates al llarg del carrer Amadeu Creus i Rosés per tal de comprovar la existència o no de restes arqueològiques, que va donar un resultat negatiu.<br /> </p> 08281-44 Carrer Amadeu Creus i Rosés, s/nEn el vessant sud-est d'una zona aturonada just per sobre de l'autopista C-32, limitant pel nord amb la majoria d'estructures del jaciment arqueològic de Veral de Vallmora. <p>Des de Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 ).</p> 41.4897340,2.3112059 442502 4593353 1790-1999 08281 Teià Fàcil Regular Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc o centre de producció i explotació altres.2005. Excavació.2008. Intervenció preventiva, rebliment indefinit. 98|119 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84391 Can Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-1 <p>Memòria intervenció arqueològica , 2001. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontolgoia . Núm. reg.: 4202.</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=12&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=15079</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> XVIII-XX <p>La masia de Can Padró es troba situada al nucli històric de la vila de Teià. Limita al nord amb la Plaça de Sant Martí, al sud amb el carrer Guilleries, al cantó est amb el carrer Víctor Català, per on s'accedeix, i a l'oest amb el carrer Maresme.<br /> <br /> Es tracta d'una masia de planta basilical amb tres crugies paral·leles construïda al segle XVIII substituint una d'anterior. De la façana en destaquen les obertures, totes elles envoltades de pedra ben escairada amb trets gòtics, igual que les cantoneres. El nom prové del fet que la casa era propietat de l'Església i era el lloc on la gent del poble pagava l'impost conegut com la terça.<br /> <br /> L'any 2001 amb motiu d'unes obres en la finca destinades a la construcció d'un pàrquing, es realitzà una intervenció arqueològica fruit de la qual es pogueren documentar tres estructures; un pou de captació freàtica reaprofitat com a fossa sèptica , restes d'un mur de 8 m. de llarg perpendicular a la façana de la casa i un petit dipòsit pavimentat amb rajoles. Tant el pou com el mur havien quedat amortitzats a finals del s. XVII o inicis del segle XVIII coincidint amb el moment que es bastí la masia actual. Pel contrari, el dipòsit havia estat construït en el moment d'amortitzar les estructures anteriors.<br /> <br /> D'altra banda es documentà a tota la zona excavada un estrat datable de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, el qual indicava, de nou, una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII i que tindria una funció anivelladora del terreny natural, que té un fort pendent vers el sud en aquesta zona.</p> <p>Les restes descrites foren destruïdes després de la seva documentació.<br /> </p> 08281-45 Carrer de Víctor Català, 11Dins del casc urbà al costat de l'Ajuntament i l'església <p>Des de Modern fins a Segles XVIII-XX ( 1453 / 1789 ).</p> <p>La capa de sauló taronja que és on ha aparegut tot el material i que es pot datar a finals del segle XVII o principis del segle XVIII ens està indicant una gran reforma feta a la casa a principis del segle XVIII coincidint amb una època de bonança econòmica. El Maresme rebé intensament des del segle XVIII la influència de les relacions mercantils que s'havien establert entre Catalunya i Amèrica. Aquest moviment marítim i mercantil va incidir fortament en la construcció i remodelació dels habitatges i en el millorament de la seva aparença. La deposició d'aquesta terra amortitzaria un mur d'època anterior que funcionaria amb la masia abans de la seva remodelació. A més aquesta capa tindria una funció anivelladora del terreny natural que té un fort pendent en aquesta zona. </p> 41.4993190,2.3200667 443250 4594412 ( 1453 / 1999 ) 08281 Teià Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Lloc d'habitació amb estructures conservades de casa.2001. Excavació, Control.2001. Control, Excavació.2001. Control, Excavació.També té com a nom El Terço.Hi ha dades que indiquen una sèrie de paral·lels arquitectònics a Teià: Can Monar i Cal Mora tenen també una remodelació a finals del segle XVII. Aquells darrers anys del segle XVII i primers del segle XVIII suposaren un moment de creixement econòmic per a totes les masies de Teià, les quals remodelaren les seves construccions i redistribuiren els seus espais fent-los més nobles i aparents. 98|119 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84392 Rials https://patrimonicultural.diba.cat/element/rials <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=13&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=19671</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III aC. Parcialment destruït <p>S'accedeix a partir del carrer Joan XXIII creuant el pont de l'autopista C-32 en direcció nord. Es tracta d'uns camps erms amb suau pendent vers el sud en procés d'urbanització al barri de Rials de Teià. Queda emplaçat al nord del jaciment arqueològic 'Veral de Vallmora' on s'estan duent a terme les obres de restauració de les estructures romanes vinculades a la creació del parc arqueològic 'Cella Vinaria'.<br /> <br /> Jaciment documentat el 2008 durant la prospecció efectuada en aquests terrenys amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del maresme. Al vessant nord del carrer Amadeu Creus i Rosés s'hi observà una sitja que probablement quedà al descobert en efectuar les obres d'urbanització del carrer. L'estructura, que afectava el nivell geològic, feia 1 m de fondària i estava reblerta de pedres. Malgrat que no s'observaren materials que poguessin determinar la seva cronologia, donada la proximitat del jaciment romà Veral de Vallmora a escassos 50 m, és molt possible que es tracti d'una sitja relacionada amb aquest establiment.<br /> <br /> L'estructura és perfectament visible al tall nord del carrer malgrat no es pot determinar el grau d'afectació que patí en fer-se el vial. Aquesta zona es troba en fase d'urbanització pel Pla Especial Rials-Garrofers de l'Ajuntament de Teià.</p> 08281-46 Carrer Joan XXIII, s/n <p>La cronologia és desconeguda. </p> 41.4940978,2.3118898 442563 4593838 08281 Teià Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2021-07-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Com a jaciment s'ha trobat una sitja isolada. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
84393 Cal Baster https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baster <p>Muñoz Rufo, Vanessa (2011). Memòria intervenció arqueològica Cal Baster - Carrer Antonio Machado, núm. 29. Núm. Mem.: 10179</p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=14&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=21175</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> XV // XVIII-XX L'estat de conservació és desconegut <p>La intervenció arqueològica desenvolupada entre els dies 7 i 11 d'agost de 2011 a càrrec de l'arqueòloga Vanessa Muñoz Rufo, de l'empresa FRAGMENTS, realitzada al carrer Antonio Machado, núm. 29 de Teià va tenir com a objectiu delimitar, excavar, documentar i protegir, en cas de necessitat, les possibles restes arqueològiques de diferent època que poguessin localitzar-se dins la Torre de Cal Baster. El motiu d'aquesta intervenció estava justificat pel fet que els propietaris del immoble volien realitzar unes reformes internes i pel fet de que s'afectava el subsòl de la torre de Cal Baster, datada entre els segles XV i XVII i protegida amb el màxim grau de protecció del patrimoni des de 1949 (BCIN). El paviment de la torre es trobava aproximadament un metre per sobre de la cota del paviment de la finca, pel que el projecte d'obra contemplava un anivellament per igualar les cotes de circulació.<br /> <br /> Degut a la manca de materials arqueològics diagnòstics va resultar molt difícil datar el moment de construcció del paviment interior de la torre, tot i que semblava anterior al segle XX, ja que les reformes posteriors, com la obertura de la porta o el reforç, formen part, sense dubte, del segle XX per la utilització de ciment pòrtland. La construcció del paviment podria estar lligada a la reforma interior de la torre, ja que es va poder comprovar que el paviment passava per sota del recreixement interior del mur, que li donava la peculiar planta circular interna, tot i que per aquest mateix motiu es podia tractar d'una acció constructiva anterior a aquesta reforma. El fet de no haver desmuntat aquest recreixement en cap punt impedia saber si aquest paviment s'adossava al mur original de la torre o no.</p> 08281-47 Carrer Antonio Machado, 29 <p>Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Segles XVIII-XX ( 1400 / 1999 )</p> 41.4992749,2.3216504 443382 4594405 ( 1400 / 1999 ) 08281 Teià Fàcil Bo Legal Islàmic|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial BCIN 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Assentament militar torre. 88|94|98 1754 1.4 1760 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86836 Can Casassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casassa <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3639</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Edifici de l'any 1922 d'estil neoclàssic. Té planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. Tots els elements ornamentals (frontons, pilastres, columnes amb capitells, mènsules, impostes) estan extrets del repertori acadèmic classicista.</p> 08281-48 Carrer de les Escales, 5Carrer Mestre Riera, 29 41.5009904,2.3205318 443290 4594597 1922 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-cassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86836-can-casassa_1.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Edifici de principis del segle XX a quatre vents, de planta baixa i dues plantes pis, amb terrat i jardí circumdant. La façana és simètrica i d'ordre neoclàssic. Presenta un encoixinat a la planta baixa, balcons a la planta primera i unes obertures rectangulars delimitades per pilastres que neixen en una imposta que circumda totes les façanes. Tant als balcons com al remat superior de la façana hi ha baranes a base de balustres, presents també a la barana del mur de contenció que suporta el pla on s'assenta l'edifici. S'estableix un diàleg compositiu d'aquest conjunt amb el veí de Can Godó. On actualment hi ha Can Casassa construïda el 1922 hi havia un carrer de cases. 99|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86837 Les Escaletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escaletes <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Situades a sud llevant de la Casassa, es tracta d'unes escales que salven el desnivell entre el passeig de la Riera i la cota d'implantació de les cases senyorials. Antigament aquest lloc era conegut com la baixada de ca l'Apotecari degut a que una de les cinc cases que hi havia, abans de construir can Casassa, era la farmàcia. </p> 08281-49 Carrer de les Escales 41.5007514,2.3203257 443273 4594570 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-les-escaletes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86837-dsc00969-escaletes.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 49 1.5 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86847 Ca l'Antiga https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiga <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/799-calantiga</p> <p>Bonet i Garí, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XV/XIX <p>Construcció d'origen medieval que conserva elements de pedra en les llindes i muntants de les obertures, amb una ampliació de 1872 d'estil eclèctico-colonial amb una balustrada que fa de barana del nivell exterior situat a una cota superior al de l'accés a la construcció antiga. També hi ha una bassa i ombracle a nivell inferior integrats al conjunt edificat.</p> <p>També és d'interès la tanca de maçoneria que limita a ponent la finca. A l'amillarament de 1865 apareix com 'Enseñanza de las Monjas' de la que tant sols hi resta la capella situada rere la casa de pagès, la casa senyorial és de finals del segle XIX i més gran que segons el planell de 1865, el origen pot ser al segle XIX que alguna filla de casa Pol de la família Fivaller era monja Carmelita i li fessin donació d'un tros de terreny de la finca de Casa Pol que la rodeja pels quatre costats. </p> 08281-50 Torrent del Dr. Barrera, 84 41.5019346,2.3240670 443587 4594699 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-ca-lantiga-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86847-dsc00914-cal-antiga.jpg Legal Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La Fundació Ca l'Antiga és una nova entitat sense ànim de lucre que dedica, actualment, la seva activitat a promoure les arts plàstiques i l'art en general. També té un ús cultural i social. 98|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86851 Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-15 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/item/1700-horari-del-cementiri</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> XIX <p>El projecte del cementiri municipal és del masnoví Miquel Garriga i Roca (1808-1888). Durant la primera meitat del segle XIX, la construcció de cementiris municipals substituint els parroquials són un exemple més de la presència de les noves institucions i de la simplicitat i contundència de l'arquitectura de l'època.</p> <p> </p> 08281-51 Camí del CementiriCarrer Disseminats 20 <p>El cementiri es va començar a construir l'any 1854. Després per necessitat es va ampliar amb dues noves illes, i recentment s'han acabat les obres d'una reeixida ampliació cap al nord-est mitjançant un projecte que és obra de l'arquitecte municipal Josep Antoni Novo i Anguera i de l'arquitecte Fernando Nieves Garceran, del qual també cal destacar-ne la urbanització de l'accés. L'esmentada ampliació obtingué un premi d'Espais Públics de la Diputació de Barcelona (2006) i un altre d'Espais Exteriors a la III Triennal d'Arquitectura del Maresme. </p> 41.5010567,2.3254534 443701 4594602 1854 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-rcs7661-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-dsc00741-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86851-cementiri-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Miquel Garriga i Roca El recinte se situa en una zona voltada de vinyes, amb magnífiques vistes sobre el mar i el centre urbà. La dècada de 2000, s’hi van afegir dues noves illes de nínxols i es va urbanitzar l’accés per millorar-ne la integració paisatgística. 119|98 49 1.5 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86852 La Unió https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-1 <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/cmc-la-unio</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3641</p> XIX <p>L'edifici té planta rectangular amb teulada a dues aigües. les façanes s'obren amb finestres i balcons de mig punt envoltats d'una senzilla motllura.</p> 08281-52 Passeig de la Riera, 116-118Carrer Berenguer Raudors, 1-3 <p>L'any 1869 Martí Botey contracta a diversos industrials per construir una casa de 2 pisos destinada a cafè. Més endavant, l'any 1912, una societat anomenada 'Montepio de la Unión Teyanense' compra aquest edifici, conegut com el Cafè de Dalt, per instal·lar la seva seu. El nom de 'la Unió' prové de la fusió de tres germandats de socors mutus i que són: 'Sant Roc', 'Sant Lluís' i 'l'Aliança' del Masnou. Les finalitats de la Societat eren el mutualisme i l'esbarjo (cafè, teatre, ball, corals, etc.) </p> <p>Com es pot veure les finalitats eren les mateixes que les de la Societat rival de la 'Palma' el que va produir una gran rivalitat. A la Guerra Civil (1936-1939) 'la Unió' absorbeix 'la Palma'. Després de la guerra es separa la 'Palma' i els bens de la 'Unió' passen a la 'Falange'.</p> <p>Finalment, al 1963, l'Ajuntament compra ala 'Falange' l'edifici de la 'Unió'. </p> <p>Actualment és la Casa Municipal de Cultura La Unió</p> 41.4997108,2.3207812 443310 4594455 1869 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86852-la-unio-2_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86853 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-18 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/</p> XIX <p>L'edifici actual és de finals del segle XIX i fins fa poc existien encara les escoles en la planta baixa i les dependències administratives en la planta pis.</p> <p>La notícia més antiga que tenim sobre l'edifici de l'Ajuntament és de l'any 1579, referent a la venta dels terrenys destinats a 'Casa i Corral del Terme'.</p> <p>L'any 1830 servia com a posada pública, la caseta annexa per a escola de la primera educació i un tros de terreny com a Plaça Real.</p> <p>L'edifici fou objecte d'ampliació per adaptar-ho al programa funcional de l'Ajuntament, i en concret, en el cos situat en la planta segona ampliada segons projecte de l'arquitecte Pere Joan Ravellat s'hi emplacen els Serveis Tècnics Municipals. </p> 08281-53 Pere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí 41.4997228,2.3198315 443231 4594456 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86853-ajuntament-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86854 Can Dardanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dardanya <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p> </p> XIX <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica del segle XIX, reformada a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis amb jardí.</p> <p>Destaquen dos fumerals que sobresurten i signifiquen la skyline del conjunt.</p> <p>Annexa a la casa hi ha una capella pública dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.</p> <p> </p> 08281-54 Torrent de la casa Bru, 22Carrer Guilleries, 3Carrer Víctor Català, 1-9 41.4993944,2.3198104 443229 4594420 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya_0.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 99|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86858 Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> XX <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> 08281-55 Plaça Catalunya <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> 41.4988108,2.3209532 443323 4594355 1916 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86859 Can Llibreter https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> XIX <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> 08281-56 Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> 41.4977923,2.3210091 443328 4594241 1886 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86860 Can Cinto Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XVII <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> 08281-57 Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> 41.4976496,2.3223291 443438 4594225 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86861 Can Llaurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XVI <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> 08281-58 Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> 41.4936799,2.3233184 443517 4593784 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86862 Ca l'Americano https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-1 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Construcció de principis del segle XX, de planta rectangular amb façana de composició eclèctico-colonial de la qual destaca el remat superior de la façana principal amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.</p> <p> </p> 08281-59 Carrer Margarida Xirgu s/n <p>Aquesta casa va ser construïda al 1923 per un 'indiano' que fou comerciant i es deia Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956). Quan es retirà, a l'any 1927, vivia temporades a la casa. </p> 41.5004882,2.3169029 442987 4594544 1921 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-1.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Altrament dit Can Jorba. 102|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86863 Barraca de la Vinya del Carniceret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-carniceret <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> Caldria restauració i consolidació d'elements <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> 08281-60 C. Masnou s/n 41.5101098,2.3170052 443004 4595612 08281 Teià Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. 119|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86864 Can Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-1 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Edifici de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i dues plantes pis del qual té interés la façana principal orientada a migdia, que presenta una ordenació regular amb encoixinats i forats arquitectònics diferenciats a les seves plantes. Hi ha un cos afegit més baix que dóna al passeig de la Riera construït amb posterioritat, el qual no té interés pel que fa a la seva protecció. </p> 08281-61 Carrer de Pau Casals, 1-3Passeig de la Riera, 50-58 41.4971193,2.3222914 443434 4594166 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 99|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86865 Can Bancs https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bancs <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Edificació de planta baixa i pis de 1889, que presenta una façana de composició amb simetria central a sud llevant, amb una imposta i cornisa superior rematada amb una barana d'obra calada. Hi ha un balcó que fa de porxo de l'accés a l'habitatge, suportat per uns pilars de fosa. La porta d'accés a la finca es suporta per uns muntants amb uns interessants esgrafiats modernistes. </p> 08281-62 Carrer Josep SabatésTorrent de Casa Bru 41.4997751,2.3181017 443086 4594464 1889 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs_0.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 105|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86866 Casetes Carrer Vapor https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> 08281-63 Carrer Vapor 41.4971323,2.3219843 443408 4594167 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 46 1.2 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86867 Casetes Carrer Ebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVII <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> 08281-64 Carrer Ebre <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> 41.4994054,2.3194255 443197 4594422 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 46 1.2 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86868 Can Gassó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasso <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Antiga casa pairal de la finca de Can Gassó, avui integrada al teixit urbà de Teià. El desenvolupament del Pla Parcial de la Plana ha permès situar-la en una posició emblemàtica a l'entrada principal del poble, pel passeig de Massarossa. La façana migdia i part de la façana llevant conserven el seu estat original. No és així a les altres façanes que han sofert modificacions i afegits. </p> <p>Las façanes que es conserven ens mostren la importància d'aquesta construcció d'estil eclèctic, de la que podem destacar la composició simètrica de la façana migdia, alterada per un balcó amb barana de balustres situat al primer pis, així com una terrassa situada al segon nivell.</p> <p>S'admetrà, com a ús complementari a l'ús principal (terciari-comercial), l'ús d'habitatge en el cos principal catalogat, sempre vinculats i com un únic immoble.</p> 08281-65 Passeig de la Plana, 31 41.4927698,2.3287019 443965 4593679 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 102|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86869 Can Llaurador de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador-de-dalt <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XVII <p>Masia de planta baixa i pis, teulada de dues aigües i portal adovellat, tot corresponent a les principals característiques de les masies del segle XVII. </p> <p>En principi aquesta masia, construïda per a l'explotació agrícola dels camps que l'envoltaven, a través dels temps s'ha convertit en una casa del casc antic en edificar-se tots els horts.</p> <p> </p> 08281-66 Carrer Josep Sabatés <p>A la façana es pot veure la data de 1683, que és amb tota seguretat la data de construcció. </p> <p>Encara que la casa no conserva documentació antiga, hem pogut trobar en una casa dels voltants, que l'anomenen durant tot el segle XVIII sota el nom de Llauradó.</p> <p>En aquesta casa va néixer el pare Josep Sabatés i Argimon (1854-1912) que fou missioner dels Pares Paüls de Palma de Mallorca i en els seus darrers set anys de vida va ésser superior. El carrer on es situa rep el nom d'aquest teianenc. </p> 41.5002250,2.3184827 443118 4594514 1683 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86870 Can Bordoi, Mestre Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordoi-mestre-riera <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVIII <p>Es tracta d'una composició de façana de planta baixa i dues plantes pis, de simetria central rematada a la part superior per una balustrada i coronament central barroc. Però cal destacar-ne l'esgrafiat que de banda a banda de la façana, ocupa una franja horitzontal referent al Partit Socialista Unificat de Catalunya, adherit a la Internacional Comunista de l'any 1936. </p> 08281-67 Carrer Sant Jordi <p>L'edifici fou seu del PSUC des de 1936 fins el 1939. Posteriorment s'ocupà per habitatges de la guàrdia civil i per un parvulari en planta baixa fins a mitjans dels seixanta. Del 1972 al 1975 es fa servir com a casal de joves, i després com a llar d'infants privat. Actualment hi ha habitatges de lloguer. </p> 41.5006017,2.3203362 443274 4594554 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-dsc4390-can-bordoy.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Tot l'estil Barroc hi ha una fusió amb el Neoclàssic. Altrament dit Mestre Riera. 96|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86871 Can Xen, Can Famades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xen-can-famades <p>Pla d'Ordenacio Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> <p>http://vilataliano.blogspot.com/2014/09/la-masia-de-can-famades.html</p> XIV/ XVII Hi ha un cos de casa reformat i l'altra que necessita reformes. <p>És una masia molt antiga, ja que consta que a mitjans del segle XIV pagava un cens al castell de Burriac consistent en un parell de gallines per Nadal.</p> <p>Actualment no queda cap element arquitectònic de la primitiva construcció. En aquest mateix lloc es devia haver construït una masia gòtica de planta baixa i pis i teulada de dues aigües, com ho demostra per exemple, aquesta bonica finestra purament gòtica. </p> <p> </p> 08281-68 Passatge de Can Feu 7-9 <p>En el segle XVII es va reformar la meitat dreta de la masia. Aquí va viure en Bernat Famades, que amb altres teianencs, va anar l'any 1505 a la Cort de Salamanca per demanar els Privilegis de Teià al rei Ferran II. En aquests es forma la primera Batllia del poble i es nomena a Pere Noguera com a batlle. Tenim constància de la separació de la masia en dues cases a mitjans del segle XIX. El cognom Famades el trobem vinculat a la casa des del segle XIV fins a finals del XVIII. </p> <p>Els propietaris actuals de la masia són les famílies de Joaquima Creus (part esquerra) i Antoni Lòpez (part dreta). </p> 41.4976577,2.3225115 443453 4594226 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-xen.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|94|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86872 Can Botei https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botei <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Casa a quatre vents de planta baixa i pis amb porxos als dos nivells. De la coberta emergeix una torre de planta rectangular. </p> <p>Hi ha una barana de balustres tant a la coberta com als porxos. L'edifici ha sofert modificacions que li han fet perdre atributs originaris. </p> 08281-69 Carrer J. Puigoriol, 2-8Passeig de la Riera, 29-33Carrer de la Cerdanya, 21-27 41.4965729,2.3218866 443400 4594105 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-rcs3555-can-botei.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 102|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86873 Can Villà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-1 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX Caldrà restaurar l'esgrafiat. <p>A la part superior de la façana sud-llevant que dóna a l'interior de la parcel·la hi figura un interessant esgrafiat modernista de 1919. </p> <p>Hi ha les inicials J. V. de la família Villà. I l'any de construcció, en números, 1919. </p> 08281-70 Carrer Josep Sabatés 41.5004731,2.3185699 443126 4594541 1919 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-1.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 105|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86879 Can Donal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III d.C. Estat de conservació desconegut <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> 08281-71 Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> 41.4934388,2.3365468 444621 4593748 08281 Teià Fàcil Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86880 Bòbila de la Carretera de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-la-carretera-de-teia <p>Galera, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>A 2 metres de fondària es trobà un sol fragment ceràmic que presentava dibuixos incisos. Podría tractar-se d'un objecte d'època hallstàtica.</p> <p> </p> 08281-72 Carretera de TeiàBòbila a l'esquerra de la carretera d'El Masnou a Teià, just després de passar per sota del pont de l'autopista. 41.4918100,2.3219200 443398 4593577 08281 Teià Fàcil Bo Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Cronologia dubtosa que no s'ha pogut comprovar, car no ha estat possible localitzar el fragment.Troballa efectuada per Joan González en els anys 40. En terreny erm. 80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
86883 Camí de la Cornisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa-0 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> VII aC-I aC. Estat de conservació desconegut. <p>Es tracta d'una estructura que ha quedat al descobert, a la vora esquerra del camí de la Cornisa que porta a Sant Mateu, degut a un petit esllavissament del marge.</p> <p>Aquesta estructura està formada per pedres d'un tamany mig lligades amb argila, ben assentada sobre la roca saulenca de base.</p> <p>Al damunt (aprofitant el mur antic) s'hi superposen dos o tres filades de marge de feixa moderna. El mur mesura d'entre 7 i 8 metres de llarg per 30-40 centímetres d'altura.</p> <p> </p> 08281-73 Es troba situat en la vora esquerra del camí de la Cornisa, que de Teià porta a Sant Mateu. <p>-650 / - 50 Ferro-Ibèric</p> <p>El 24-08-2005 l'arqueòleg David Farell va notificar la troballa al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. </p> 41.5124979,2.3245128 443632 4595872 08281 Teià Fàcil Inexistent Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La situació física del jaciment, gairebé a la part alta d'un turó i dominant la vall de Teià, a més dels trets del mur, fan pensar que realment es tracti d'un jaciment arqueològic. No s'ha observat, però, cap element material en superfície relacionat amb el jaciment. 80|81 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml