Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68870 | Torre del Guano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-guano | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 56. TORRES, Montserrat (2002): 'La Torre del Guano', dins EL CEP n. 15, p. 7 | XX | Conjunt arquitectònic constituït per una casa i un magatzem d'estil modernista, ambdós de planta baixa. L'edifici residencial és de planta quadrada i teulada plana amb una torratxa al damunt. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'entrada al centre, flanquejat per una finestra a cada banda, amb enreixat de ferro. Les tres obertures estan coronades per un marc amb decoració vegetal, pròpia del llenguatge estètic del modernisme. Cal destacar igualment el coronament de la façana, amb un frontis central enmig del qual hi ha un ull de bou, balustrada i volutes ondulades als extrems, tot plegat amb decoració vegetal. El magatzem és de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, destacant el coronament de la façana principal, de línies ondulades i esgrafiats ornamentals, en mal estat. | 08287-40 | Carretera BP-2151, s/n | Segons Montserrat Torres (veure camp 'Bibliografia'), el nom d'aquest edifici li ve donat per l'adob que hi elaboraven els seus primers propietaris, la família de Paulino Gibert. El guano és un adob de les terres de cultiu ric en fosfats i substàncies nitrogenades. | 41.4397000,1.7331600 | 394167 | 4588344 | 1907 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68871 | Font del Cargol / Vessants de Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-vessants-de-puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola, bàsicament oliveres i vinya, també hi ha terrenys erms. El substrat muntanyós és de conglomerats terciaris. La font del cargol està emplaçada al NE del Puig, a tocar del bosc. Les troballes superficials d'indústria lítica es dispersen en dues zones de cara al nord d'aquesta elevació: 1. És el punt de la Font del Cargol i els seus voltants: indústria lítica, sobre sílex, del període neolític - eneolític (laminetes, geomètrics). 2. A tota la vessant nord/nord-est del Puig Cúgul i enmig de la zona conreada apareixen restes lítiques de sílex: ascles tipus Llevallois, fragments i ascles sense retocar, etc. | 08287-41 | Cara nord de Puig Cúgul | L'Antoni Freixes, component del 'Grup Arrels' de Sant Pere de Riudebitlles, localitzà en aquest indret, amb motiu d'unes esplanacions agrícoles -de data imprecisa -, un possible fons de cabana (taca de cendres i un fragment de ceràmica a mà indeterminat). | 41.4440900,1.7119600 | 392403 | 4588858 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els arqueòlegs responsables de realitzar l'inventari del Patrimoni arqueològic van considerar les restes lítiques del primer punt com a fruit d'una aportació secundària, per la dinàmica de vessant. En el cim del Puig està documentat un important taller lític del mateix període.La segona àrea la van atribuir al període del Paleolític Mitjà, un taller lític superficial. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68872 | Capella de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. | El jaciment es troba colgat sota uns terrenys enjardinats | Aquest jaciment es troba sota l'àrea enjardinada de Can Parellada de Sant Martí Sadevesa. | 08287-42 | Sant Martí Sadevesa | L'any 1988, l'arqueòloga Mª Rosa Senabre va rebre la notícia oral de l'aparició d'unes tombes amb lloses al costat de l'església de Sant Martí Sadevesa quan es feren unes obres d'acondicionament del jardí i la construcció d'una piscina. La referència oral parlava de la troballa d'una enterraments amb tomba de llosa i inhumat al costat de l'església quan es feren unes obres. No fou possible saber de quantes tombes es tractava i tampoc es pogué valorar la destrucció del jaciment. | 41.4319800,1.6919800 | 390714 | 4587538 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 68873 | Can Paco Font - La Sesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paco-font-la-sesta | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea de creixement urbà amb presència de diverses naus industrials, amb terrenys agrícoles residuals, bàsicament vinya i conreus d'horta, situada a l'entrada a l'entrada de Torrelavit. No s'observen materials arqueològics en superfície. | 08287-43 | Partida de Ca l'Espardanyer, nucli urbà | El jaciment és esmentat per Pere Giró en els seus quaderns de camp, l'any 1952, com a restes d'una vil·la romana, per la presència de materials de materials constructius, com tègules, fragments de paviment, etc. | 41.4419000,1.7295900 | 393872 | 4588593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la localització exacta del jaciment és desconeguda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68874 | Torrent Xic - Can Torrent Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xic-can-torrent-xic | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola de conreu de vinya, situada entre el Torrent Xic, a 150 m a l'est, i el Torrent Gran, a uns 100 m a l'oest. No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08287-44 | Plana del Torrent Xic | L'estació arqueològica fou localitzada per Pere Giró i Romeu l'any 1950, a partir de la troballa de materials arqueològics en superfície, pels marges del camí que porta a les vinyes conreades: fragments de tègula, de dolia, d'àmfora romana i blocs de granit. A més, en les seves notes de camp, Romeu assenyala la localització, a partir d'informació del propietari del terreny, d'unes sepultures romanes quan aquest feia treballs amb el tractor. El terreny fou aplanat a principis dels anys '70, rebaixant una petita elevació on es localitzaren els materials. D'aleshores ençà, els treballs per a condicionar els camps de conreu no han parat. Aquesta és segurament la causa de l'actual manca de troballes en superfície. | 41.4282200,1.7074900 | 392003 | 4587101 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, a tall de conclusió es tractaria d'un assentament agrícola d'època romana (vil·la o pagus), sense poder precisar el tipus, l'extensió ni la cronologia, per manca de dades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68875 | Puig Celoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-celoni | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Petita zona boscosa ocupada per una petita clapa de bosc de pi blanc i matollar, ubicada dalt del Puig Celoni, un turó envoltat de terrenys agrícoles, principalment vinya i olivera. L'espessa vegetació de l'indret impedeix la observació de materials arqueològics en superfície. | 08287-45 | Puig Celoni | La notícia original de les troballes arqueològiques en aquest sector provenen de Pere Giró, quan l'any 1961 cita la presència de sepultures romanes en tègula i fragments de molí de granet. Aquesta informació no s'ha ampliat, i en cap moment s'ha arribat a precisar el lloc exacte on es localitzaren les restes. | 41.4303200,1.6840800 | 390051 | 4587364 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, no és estrany que en aquest sector s'emplacin les estructures funeràries d'una necròpolis romana, ja que la seva situació topogràfica elevada el fa idoni per a tal funcionalitat, sobretot si es té en compte que contrasta positivament amb el patró d'ubicació d'altres necròpolis de la mateixa cronologia arreu del Penedès: l'espai funerari s'emplaçava en llocs elevats (especialment petits turons), mentre les vil·les acostumen a ocupar la plana més propera. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68876 | Camí vell de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-riudebitlles | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Zona de terreny erm situada a la vora de l'antic camí que unia el nucli de Sant Martí Sadevesa amb Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-46 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per dues estructures visibles, parcialment conservades a una alçada de 2-2,5 m respecte del camí, sobre el marge esquerre partint de Sant Martí Sadevesa, i serien: - Una sitja de fons còncau excavada en les margues, amb les parets molt alterades, amb un diàmetre màxim conservat de 1,60 m i una alçada màxima d'entre 1,40 i 1,50 m. No conserva reompliment ni la seva part superior. - Un mur (?), format per blocs de pedra irregulars (+/- 20 x 20 cm) lligats amb morter de calç i sorra. Tindria una llargada de 1,75 m, 80 cm d'alçada màxima i 90/100 cm d'amplada. Entre l'aparell constructiu hi ha un fragment de molí de granet, reaprofitat. L'única referència pel que fa als materials prové d'una entrevista que van mantenir els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya a Vilafranca del Penedès amb el senyor Fàbregues en data 25-3-1990: restes ceràmiques (de cronologia incerta -medieval o ibèrica?-, de les quals es va poder reconstruir un vas sencer) i fauna, conjunt que formava part del reompliment de la sitja, que fou buidada cap als anys '60 per un antic estiuejant de Sant Martí Sadevesa. | 41.4328800,1.6950100 | 390968 | 4587634 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No hi ha dades sistemàtiques que permetin determinar una cronologia fiable per a les dues estructures que conformen aquest jaciment arqueològic, per bé que segurament estan relacionades. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68877 | Forns de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVIII | És molt possible que a dia d'avui els forns hagin estat colgats per la runa. | Zona boscosa travessada per l'antic camí que des del nucli de Sant Martí Sadevesa porta a Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-47 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per tres forns d'obra cuita (teules, maons), datables dels segles XVIII-XIX. A continuació es transcriuen les dades que aquests arqueòlegs van escriure a la fitxa de l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya quan van visitar el jaciment l'any 1990: - Forn 1: Seria el més conservat del conjunt, situat al marge dret del camí. De planta rectangular (3,35 m x 1,90 m), està excavat en les argiles. La paret més alta mesura entre 3,55 i 4 m d'alçada. Conserva la boca de foc (0,60 m d'amplada i 0,70 m d'alçada), els arrencaments dels arcs del graellat (cinc arcs del tipus 'plecs de llibre', fets amb maons d'argila cuita de 38 cm d'amplada, separats entre sí uns 20 cm) i la línia del sostre ( a 3,35 m per sobre del graellat). Les parets del forn estan sobrealçades uns 50-60 cm amb obra de tapial. Tan els fons del forn com part de la boca de foc estan parcialment plens i coberts de runa i brossa. - Forn 2: Situat al marge esquerre del camí i parcialment tallat per aquest. Estava cobert de runa i sediment quasi totalment, només es conserva una paret de 2,70 m i una de cantonera, a banda de l'inici de l'altra paret paral·lela, que presenta una amplada màxima de la càmera del forn d'uns 2,95 m. - Forn 3: Situat també al marge esquerre del camí, es troba a la vora d'un camp de vinya darrera la finca de Caves Naveran (Can Parellada). També està cobert fins la part superior, i tan solo són visibles dues parets (de 2,20 m i 2,90 m respectivament), les quals tenen una alçada màxima d'1,40 m. En una d'aquestes parets hi ha les traces d'on s'engalzava el sostre (línia de pedres de petit tamany i maons, i part del tapial pel damunt. | 41.4324900,1.6936900 | 390857 | 4587593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68878 | Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment arqueològic ubicat al replà al cim del Puig Cúgul, en una antics camps de conreu actualment abandonats i coberts de vegetació de màquia litoral i pineda de pi blanc. | 08287-48 | Puig Cúgul | A principis dels anys '80 del segle XX es van efectuar unes prospeccions en superfície al jaciment, i es van recollir diversos materials, prou significatius d'una indústria neolítica impregnada d'un substrat epipaleolític microlaminar. Sobre un total de 741 elements de sílex es determinaren: - 69 làmines - 255 ascles. - 75 peces, d'entre les quals 8 nuclis (predominant els polièdrics), un 24% de gratadors, un 20% de rascadores i 14 d'abruptes (destacant un trapezi) També aparegueren alguns materials, molt escadussers, d'Eneolític (retoc pla, puntes de sageta). En el conjunt, doncs, cal remarcar la tendència microlítica, el predomini d'ascles en les peces retocades, l'elevat percentatge de gratadors juntament amb els abruptes, paral·lelament als denticulats. | 41.4421200,1.7117000 | 392378 | 4588639 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68878-foto-08287-48-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68879 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat en una extensa àrea de conreu de vinya. No s'observen materials arqueològics en superfície (veure camp 'Història'). | 08287-49 | Camí de Sant Pere de Riudebitlles a Torrelavit, partida de la Terroja | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, les restes d'indústria lítica sobre sílex que va poder documentar el senyor Antoni Freixas en les seves prospeccions són molt escadusseres. D'una banda són de 'característiques' diferents (remenat), i de l'altra no hi ha peces prou clares. Aquest factor fa difícil fer cap atribució cronològica ni determinar l'entitat del jaciment amb certesa. | 41.4533000,1.7127500 | 392484 | 4589879 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68880 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat als voltants de la finca de Can Batllori, a la zona d'Els Plans, una extensa plana de conreu vitícola. El seu emplaçament resta il·localitzat (veure camp 'Història'). | 08287-50 | Finca de Can Batllori | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, segons Pere Giró, aquest jaciment '(...) está cerca de la carretera de Sn. Pere de Riudevitlles y a 1 km. aprox. de la casa de Can Batllori en linea recta (...), en medio de un campo sembrado de forrajes y cerca de un edificio o casilla que hay en el mismo campo' (Quaderns de camp, vol. 8, 1964-1969, dia 7 d'octubre de 1964. Els mateixos autors de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic no van poder localitzar l'emplaçament del que possiblement és una vil·la romana, ni per referències directes dels propietaris de la finca, per desconeixement absolut de la notícia d'aquestes troballes. En el seu moment es recolliren, però, fragments de tègula, ceràmiques i dòlia, i la notícia fou proporcionada a Giró per part del senyor Ros (qui aconseguí recuperar un dòlium sencer), un agrònom de Barcelona. S'apuntà la possibilitat que allà existís un camp de dolium, però no es realitzà cap excavació sistemàtica per tal de comprovar-ho in situ. | 41.4492900,1.7164700 | 392788 | 4589429 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68881 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-5 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment arqueològic situat en uns terrenys de conreu prop de l'empresa KONTACT S.A. El jaciment també abraça l'altra banda del torrent principal, en el bosc de ribera. Geològicament consisteix en un con de dejecció que talla una terrassa situada uns 25m per damunt del nivell actual dels corrents pluvials; per tant és clar que les restes lítiques són en posició secundària, segurament com a conseqüència del desmantellament d'algun paleosòl. | 08287-51 | Torrent d'en Guilló | Les prospeccions efectuades pel senyor Antoni Freixas, col·laborador de la secció d'Arqueologia al Museu de Vilafranca als anys '80, van documentar peces de tipologia mosteriana, sense elements retocats (només algun nucli) i amb una ínfima presència de la tècnica Levallois. Per tant, es pot determinar que es tracta d'una indústria del Mosterià no Levallois evolucionat, que tindria com a paral·lel més proper el jaciment de la Font del Cargol / Vessants del Puig Cúgul. | 41.4479000,1.6897800 | 390557 | 4589309 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68881-foto-08287-51-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68882 | La Central / Cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-central-cal-pinyot | L'immoble conserva la seva estructura arquitectònica, però aquesta perilla degut al seu abandonament. També l'arrebossat de la superfície de la façana està molt degradat. | Edifici de planta rectangular, únicament de planta baixa, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana és l'element més destacable de l'immoble. Presenta les obertures disposades simètricament, amb la porta, d'arc deprimit còncau, al centre, i una finestra amb enreixat a cada costat, també coronades amb un arc deprimit còncau. Les tres obertures estan actualment tapiades amb maons, ja que l'edifici està abandonat. Per sobre de cadascuna de les tres obertures hi ha una petita orla de guix decorada amb motius vegetals, i finalment, el frontis, presenta decoració amb línies ondulades. | 08287-52 | Carrer de les Escoles, 2 | Aquest edifici era anomenat popularment 'La Central', per ésser seu de la primera central elèctrica que hi va haver a Torrelavit. La casa en concret també tenia el nom de 'Cal Pinyot ', en referència als seus estadants, cap de família de la qual es cuidava de la brigada elèctrica. | 41.4482600,1.7282800 | 393773 | 4589301 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68882-foto-08287-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68882-foto-08287-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68883 | Carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-moli-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 39-40. | XX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del carrer del molí del nucli de Lavit. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08287-53 | Carrer del Molí | 41.4467400,1.7309300 | 393992 | 4589129 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68883-foto-08287-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68883-foto-08287-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68884 | Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 290-291. | Masia de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes i teulada de teula àrab a doble vessant. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures. El portal d'entrada és de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, lleugerament desplaçat a la dreta de la planta baixa, respecte a l'eix de simetria. Té una finestra a cada costat, rectangular. A l'alçada de la planta baixa s'adossen uns cossos de planta rectangulars a cada banda, que antigament formaven part de les masoveries. Aquests annexos tanquen l'immoble per la part davantera, formant un baluard. A l'alçada del primer pis hi ha quatre finestres, també rectangulars, les dues del centre lleugerament més grans que les dels laterals, ja que es tradueixen, a l'interior, amb una estança central que actua com a distribuïdor cap a les habitacions, que se situen als laterals. Corona la façana una petita finestra d'arc escarser situada al centre, just a sota del carener, que serveix per a la il·luminació i ventilació de les golfes. Cal destacar el fet que l'aparell constructiu és de tàpia. A l'interior destaca, a la planta baixa, el terra de rajoles de terra cuita, i de rajola hidràulica al primer pis. Cal mencionar també que l'estructura del sostre de l'edifici és de bigues de pi melis. Al sostre d'un sector dels baixos, a l'enteixinat, hi ha gravada diverses vegades la data de 1744. | 08287-54 | Masia de Can Cardús, partida dels Clots | Can Cardús és un edifici d'origen medieval, situat a la partida de Sant Julià, per haver-hi hagut una capella sota aquesta advocació a la zona. Sembla que el nom original de la masia era Cerdà (o Serdà), des de molt antic: és possible que tingui alguna relació amb el lloc de l'establiment que el 1277 Sibil·la del Raïm, muller de Guillem de Lavit, castlà del castell termenat, va fer a un tal Ferran Oliver i els seus, de diverses cases i el mas anomenat Cerdà i del molí també dit Cerdà, que té a la parròquia i terme de Lavit, a cens d'un parell de gallines pagades per Nadal, i que sigui home propi de la casa del Raïm. Tot i així, aquest cognom al segle següent no apareix i si que, el lloc de Sant Julià, es troba un Bernat Serdà, entre d'altres. Als fogatges del segle XVI trobem, el 1515, Pere Serdà de Sant Julià i, el 1553, Joan Serdà de Sant Julià. El 1602 apareix un Vicenç Serdà que pagava certs impostos a la parròquia de Lavit. A finals del segle XVII es troba fincada al lloc la nissaga dels Cardús, que es creu que eren procedents d'Esparraguera, que pagaven tributs a la comanda de Sant Joan de Vilafranca, els quals construïren un molí paperer i reformen completament la masia, i es perdé quasi tota la construcció d'època medieval que devia tenir. Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), es va trobar un totxo amb la inscripció 's'ha fet lo 1761. Anton Miguel', que correspon a unes reformes fetes al segle XVIII. El 1851, Josep Cardús i Vallès, propietari de la finca, era el contribuent més important de Lavit. A finals del segle XIX els Cardús vengueren la finca, la qual ha passat per mans de diversos propietaris fins que el 1948 fou adquirida pel senyor Puiggrós, originari d'Òdena. Actualment Can Cardús és una hisenda agrària de gran extensió i conté, a la masia, una residència de turisme rural. | 41.4458500,1.7483400 | 395445 | 4589009 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68884-foto-08287-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68885 | Can Parellada de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 298. TORRES, Montserrat (2002): 'Can Respall dels Horts', dins El Cep, n.16, p. 6. Ajuntament de Torrelavit. | XIV | Masia de planta basilical, amb un cos central amb teulada a doble vessant que sobresurt dels cossos laterals situats a banda i banda. L'edifici està compost de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat al centre de la planta baixa, al qual s'accedeix pujant dos graons amb la contrapetja decorada amb rajola de sanefa verda i groga. A cada costat de la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades, senzilles amb reixa de ferro moderna. A l'alçada del primer pis destaca la finestra central, de doble batent de fusta i balcó de pedra amb barana de ferro forjat, recta. A cada costat d'aquesta finestra hi ha dues més, també amb porta de doble batent i barana de ferro, però sense balcó. El cos superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. Pel que fa a l'interior, cal destacar els embigats de fusta de pi melis, als sostres, i l'enrajolat de rajola de terra cuita amb decoració en estries circulars gravades, que acomplia, a més la funció de paviment anti-relliscant. Al redós de la masia, especialment a la part posterior, hi ha alguns annexos corresponents a les caves Naveran. | 08287-55 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | Aquest immoble també és conegut com a La Casa de Dalt, i antigament, Ca les senyores Alegret. Al segle XIV l'indret devia pertànyer a l'aloer Bertran del Bosc. Més tard passà a mans de la família Ferrer, partint-se la finca al segle XVII: així, la Casa de Dalt passà a ser possessió del llinatge Rossell de Vilafranca del Penedès, després passà als Cases, i al segle XIX, als Alegret, que ho van vendre a Pau Parellada, el qual havia fet fortuna a l'illa de Cuba. L'actual propietari, Michel Gillieron i Parellada de Naveran, n'és descendent. Can Parellada va ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder'. | 41.4320400,1.6916800 | 390689 | 4587545 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68885-foto-08287-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68885-foto-08287-55-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68886 | Escola J. J. Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-j-j-rafols | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 299. MARQUÈS, S. I PORTELL, R. (2006): 'Els mestres de la República'. Ed. Ara Llibres SL. Badalona. (pp 47-48) RAMON PORTELL , SALOMÓ MARQUES( 2006), Els mestres de la República. Ara Llibres.Col·lecció, Serie H. | XX | Els edificis escolars formen un conjunt de quatre blocs simètrics situats dos a dos respecte a un cos central, de planta baixa i teulada a dues aigües que presenta frontó i pilastres d'influència jònica adossades a la façana. La porta d'entrada del cos central és d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha una inscripció de ferro forjat on es llegeix: 'TORRELAVID AGRADECIDO A LOS DONANTES DE ESTAS ESCUELAS D. JUAN Y D. JAIME RAFOLS MATAS'. A cada costat de la porta d'entrada hi ha una finestra també d'arc de mig punt. Els dos cossos del costat tenen planta baixa i pis, amb coberta de pavelló; destacant les portes d'entrada, d'estil neorenaixentista, amb arc a nivell o pla, amb una orla decorativa al coronament. Els cossos dels extrems, de planta rectangular i destinats a aules, tenen una sola planta i es cobreixen amb teulada a dues aigües. Pel que fa a l'interior destaca l'enrajolat de rajola hidràulica i els arrambadors de ceràmica decorada amb motius florals. | 08287-56 | Carrer de les Escoles, s/n | La construcció d'aquest edifici va ser possible, d'una banda, gràcies a l'aportació econòmica dels germans Joan i Jaume Ràfols i Matas, fills de Lavit (els seus pares eren masovers de l'Arboçar), que s'enriquiren en el comerç d'exportació - importació a Barcelona, i d'altra banda, per la donació del terreny per part de Pau Vidal, després de moltes gestions portades a terme per l'alcalde d'aquella època, Enric Nadal i Llopart, així com també el tinent d'alcalde Francesc Font i Masana. Els plànols foren fets per l'arquitecte Enric Sagnier, signats a Barcelona el gener de 1927, i dels quals se'n conserva una còpia completa a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. L'edifici fou inaugurat el 1928 i sempre ha estat utilitzat com a escola pública. L'escola va participar en temps de la primera República de la gran innovació pedagògica que una part dels mestres que trevallaven en aquell moment vam promoure, tenim com a referència Europa. Dolors Purcallas, que hi havia fet de mestra durant la República, descriu com era l'escola: explica que estava rodejada d'un esplèndid jardí. Al darrera hi hacia arbres fruiters, i al davant, rosers i testos, sortidors amb peixos vermells, rajoles blanques i blaves. La segona planta de l'escola estava preparada perquè servís de casa a dos mestres. Els pisos tenien unes habitacions i cambres de bany esplèndides. La cuina estava equipada amb armaris d'obra i rajoles que arribaven al sostre. La planta baixa de l'edifici constava de quatre àmplies classes amb finestres enreixades que donaven al jardí. Hi havia també dues saletes per a la direcció, lavabos amb aigua corrent, parets i terres amb mosaic. La llum hi entrava a dolls pertot arreu. I, al cos central de l'edifici, hi havia un teatre amb un gran escenari, amb teló de vellut, diversos decorats i amples files de butaques i un piano. | 41.4480900,1.7287400 | 393811 | 4589281 | 1928 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68886-foto-08287-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Enric Sagnier | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 68887 | Ca l'Esbert del Raïm / Heretat Segura Viudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesbert-del-raim-heretat-segura-viudas | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 291-294. TORRES, Montse (2003): 'Ca l'Esbert del Raïm', dins EL CEP n. 20, p. 7 | XII-XVII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Exteriorment, solament conserva de l'estructura original les grans cantoneres de carreus de pedra ben treballats. La portalada d'entrada és d'arc de mig punt de dovelles molt ben encaixades, amb espitlleres a banda i banda, encarada a migdia, es col·locà durant les últimes restauracions de l'immoble. Cal destacar en aquest punt el fet que, adossat a la meitat dreta de la façana de la masia, hi ha un edifici annex, que serveix avui com a centre de recepció de visitants de les caves Segura Viudas, i que ha escapçat aquest sector de la masia. L'interior és de gran interès artístic, ja que conserva, al vestíbul, una interessant arcada apuntada amb la pedra aixamfranada, possiblement de principis del segle XIV, amb un portal amb volta de mig punt de petites dimensions a la dreta; en el mateix vestíbul hi ha una sitja de boca circular i dues espitlleres. La coberta és de volta catalana, moderna. Al seu fons, un portal original coronat per un arc de mig punt adovellat, comunica amb una estança en forma de 'L' que conserva tres arcades apuntades disposades en diafragma a cada costat, fent un total de sis arcades de pedra, amb embigat a la coberta i bona part de la paret feta amb tàpia, així com 12 espitlleres construïdes en pedra treballada, als baixos de l'edifici. Aquest sector de l'edifici sembla ser obra de finals del segle XIII. A la sala ubicada a l'esquerra del vestíbul, una altra arcada apuntada del segle XIV, amb sostre embigat; a més, 4 espitlleres ben treballades. Al primer pis hi ha una altra arcada apuntada del segle XIV; en aquest pis també hi ha col·locat , a la paret més antiga de l'edifici, concretament sobre el portal de mig punt adovellat interior, un afegit decoratiu compost d'una galeria de dues arcades de mig punt de pedra adovellada, aguantades per una columna al mig i pedra treballada als costats amb imposta a cada banda, de cronologia incerta, amb la particularitat que la imposta central és un cimaci molt decorat amb cercles i creus inscrites, d'estil romànic, i unes pedres que sustenten tant el cimaci com les arcades d'aquesta galeria tapiada, també tenen gravat un cercle de les mateixes característiques. Sembla ser una obra de finals del segle XII o inicis del XIII. Segons Salvador Llorac, és una peça reaprofitada, possiblement, de la capella de Sant Salvador de les Garrigues, que havia existit a l'indret. Per les dimensions es fa difícil saber de quin lloc del temple provindria, per la raó que no és normal aquest tipus de decoració i dimensions en una portalada romànica; però sí que podia ser el suport d'un arc toral de l'edifici. L'edifici annex del costat de migdia és una construcció moderna i el portal, també d'arc de mig punt adovellat amb les inicials JHS, es col·locà durant la remodelació de l'indret. A més, els finestrals d'estil gòtic flamíger i els renaixentistes que es poden veure al pis superior de la masia original no tenen relació amb la construcció. Aquesta ha estat molt reformada, fins el punt que és difícil discernir quins elements són originals. Es conserva una pica bugadera, possiblement del segle XVII. | 08287-57 | Masia ca l'Esbert | Segons Salvador Llorac, es creu que a l'entorn de Ca l'Esbert del Raïm hi havia la torre Galimany, documentada l'any 1190. el llinatge dels Galimany apareix esmentat, però, l'any 1093 i el 1158, en una donació efectuada pel monestir de Sant Cugat del Vallès. En un document de l'any 1156 consta que Guillem d'Òdena i la seva esposa Berenguera venen a Guerau i els seus el puig anomenat Raïm per tal que hi edifiquin una casa forta i rompin una illa de terra sota l'esmentat puig pel preu de 50 morabatins d'or. Això fa pensar en una gran extensió de terra que arribava al riu i al lloc on fa un meandre pronunciat, i fou en aquesta zona propera al riu on edificaren la fortalesa. El 1308, els germans Guillem i Alemany de Subirats, senyors del castell termenat de Lavit, van donar permís a Guillem de Lavit, castlà del lloc, per reedificar la rasa i la fortalesa del Raïm. Aquest fet sembla confirmar que abans hi havia hagut una casa forta de certa envergadura en aquest indret i que possiblement, per estar deshabitada, es trobava en males condicions. Sabem que l'any 1366, Sança, esposa del cavaller Berenguer de Lavit, castlà del territori, com a senyora de la casa del Raïm, va fer testament davant el rector de Santa Maria de Lavit, Pere de Gustemps, deixant la propietat del Raïm a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Un any després, el 1367, els administradors de la Pia Almoina estableixen a la casa del Raïm a Ramon Miró, de la vila de Piera, juntament amb les seves possessions, molins i terres, a cens de 6 quarteres de forment, segons la mesura del castell de Lavit, pagades el primer d'agost i que ha d'entregar a la Pia Almoina a la seva casa de Barcelona, incloses les despeses que ocasiona el desplaçament; l'entrada és de 20 lliures. El 1374 es documenta una sentència a favor de la Pia Almoina de Barcelona sobre el domini de l'heretat del Raïm, que pretenia el nou senyor del castell de Lavit, Jaume Desfar; més tard, l'any 1398, el seu fill, el donzell Tomàs Desfar, que també era senyor del castell termenat, va fer venda de la senyoria directa que tenia en diversos masos del terme, a la Pia Almoina, per raó de la casa del Raïm. Els Miró de Piera es van mantenir en la propietat, als segles XIV i XV. Al fogatge de 1497 s'esmenta en Salvador Miró, i al de l'any 1515 encara s'anomena Bernat Miró, però al de 1553 ja apareix, a Lavit, en Pere Esbert, que és el nou llinatge possessor de la casa del Raïm, potser en entrar-hi un pubill. Els Esbert procedien de la parròquia de Santa Maria del Pla, igualment dins el terme del castell de Lavit, possiblement del lloc de les Bergadanes. A partir d'ara s'esmenta l'indret com a honor de l'Esbert del raïm i la nissaga va mantenir la propietat fins al 1950, quan fou comprada pel senyor Manuel Segura, el qual renovà completament l'edifici i annexos i el convertí en les actuals caves. El 1978 el seu control va passar al grup Rumasa i el 1984 la propietat fou adquirida pel grup Freixenet, de Sant Sadurní d'Anoia. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68888 | Can Parellada de la Mata / Cal Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-de-la-mata-cal-bori | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 297-298. TORRES, Montserrat (2003): 'Can Parellada de la Mata', dins EL CEP n. 18, p. 5. | XIX | Masia de planta quadrada amb diversos annexos agrícoles. L'edifici principal és de planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició lleugerament irregular de les obertures: a la planta baixa es troba el portal d'entrada, d'arc carpanell adovellat, flanquejat per una porta situada a la seva esquerra, també d'arc carpanell sense dovelles, corresponent a l'entrada als antics cups, que es conserven, i una finestra quadrada, senzilla, amb reixa de ferro recta a la dreta. A nivell del primer pis trobem, en canvi, quatre finestres rectangulars amb balustrada sense balcó, i porta de fusta a doble batent. Entre les dues finestres situades a la meitat esquerra hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 59). És interessant la cornisa amb decoració de dents de serra feta de maó. La finestra de les golfes, geminada, es troba a la part lateral de l'edifici, al frontis, sota el carener. Adossat a la dreta de l'edifici hi ha un terrat coronat per una interessant balustrada, afegit l'any 1914, i decorat amb una sanefa de pintura a imitació de rajoles a la part inferior. Pel que fa a l'interior de l'edifici principal, cal destacar els cups, ja esmentats, situats a l'ala esquerra, de sostre de maó pla i amb grans tines de fusta antigues, conservades. Al vestíbul, la porta d'accés a les escales que condueixen al pis superior és d'arc carpanell de fusta; el sostre presenta embigat de fusta original, i igualment, en aquest espai es conserva una còmoda de segle XVIII, perfectament restaurada, amb unes dimensions de 1,05 m d'alçada x 1,17 m de llargària x 60 cm de profunditat. A l'exterior, a l'esquerra de l'edifici principal hi ha un annex amb dos forns de coure pa i les boques per on entrava antigament el raïm que anava directament a les trepitjadores i als cups. Davant de la casa hi ha un lledoner monumental (veure fitxa 60). | 08287-58 | Masia de Can Parellada de la Mata | L'actual pairalia de Can Parellada de la Mata es troba a l'indret on hi hagué el maset de can Parellada, ja que l'antiga casa pairal era al molí d'en Parellada, a la banda esquerra de la llera del Riudebitlles, a uns 750 m en línia recta al nord de l'actual emplaçament de la residència. L'embrió de la finca és el mas de la Mata, d'origen medieval. A mitjan segle XV apareix ja esmentat. El 1499 es diu que el mas de la Mata havia estat de Francesc Sanlou, però aquell mateix any, en un altre document es diu que els procuradors del rector de Lavit, Bertran Estrada, que era clergue de Girona i cirurgià del papa Alexandre VI, van fer un establiment a Salvador Ros, de la partida de Sant Julià de Lavit, d'un mas derruït anomenat Cardús, que es trobava en dominis de l'església de Lavit, i el 1503 en una sentència dictada per la Reial Audiència de Barcelona, la vídua de l'esmentat Salvador Ros, na Francesca, va prendre possessió del mas de la Mata junt amb diverses peces de terra. En el fogatge de 1515 s'esmenta el Ros del Mas de la Mata i el 1553 Vicenç Ros. A inicis del segle XVIII, per vincles familiars passà al llinatge Parellada. En una confessió feta a la comanda de Sant Joan de Vilafranca, el 1737, diu que li venia per la seva mare, Paula Ros. Al segle XX, també per vincles de família, passà als Bori. Segons Salvador Llorac, l'edifici actual data aproximadament de principis del segle XIX. | 41.4359900,1.7362400 | 394418 | 4587929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68888-foto-08287-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68889 | Rellotge de Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-parellada-de-la-mata | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/bd_detall.cfm?numero=1538&&comarca=&materia=&tipus=&poblacio=Torrelavit&autor=&barri= | Rellotge de sol vertical declinat, pintat sobre l'encalat de la façana principal de Cal Parellada de la Mata, representat en forma rectangular amb les cantonades escapçades en forma de quart d'esfera. El quadrant del rellotge presenta el fons de color groc apagat, amb el marc de color granat fosc. A la part superior del fons del rellotge, hi ha representat un petit Sol, del centre del qual surt el gnòmon. De la part inferior d'aquesta figura surten vuit línies rectes de color blanc que s'escampen pel quadrant inferior esquerre fins al marc del rellotge, que no presenta numeració horària de cap tipus. | 08287-59 | Can Parellada de la Mata | 41.4359900,1.7362400 | 394418 | 4587929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68889-foto-08287-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||
| 68890 | Lledoner de Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-parellada-de-la-mata | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 158. | El tronc del lledoner presenta una escletxa de notables dimensions a la seva base, que fa perillar la vida d'aquest exemplar. | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 1,85 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd clar; el tronc es bifurca en dues grans ramificacions; just a la bifurcació hi ha un forat que comunica amb una important esquerda que hi ha a la base de l'arbre. L'escorça és rugosa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08287-60 | Can Parellada de la Mata | 41.4359200,1.7365100 | 394441 | 4587920 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68890-foto-08287-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68890-foto-08287-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||
| 68892 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-2 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (1a part)' dins EL CEP n. 34, p. 13 TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (2a part)' dins EL CEP n. 35, p. 15 | XIX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i torratxa quadrada a la part central de la teulada. Aquesta darrera presenta quatre finestres d'arc de mig punt en galeria a cada façana i teulada de teula àrab a quatre aigües. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una disposició irregular de les obertures, degut al fet que a la banda esquerra s'adossa un cos arquitectònic de planta rectangular orientat en sentit perpendicular a la façana, raó per la qual el portal d'entrada, d'arc de mig punt, resta desplaçat a l'esquerra de l'eix de simetria vertical de la façana, gairebé a tocar d'aquest annex arquitectònic adossat. També a la planta baixa, a la dreta de la porta, i situada entre dos contraforts, destaca una finestra d'arc carpanell amb una interessant reixa de ferro emmarcada en color verd. A nivell del primer pis hi ha tres finestres amb porta de fusta a doble batent i balcó amb barana de ferro, recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 63). El pis superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. La façana lateral orientada al nord-est, tot i no ser la principal, presenta també diverses obertures disposades simètricament; en concret a la planta baixa trobem dos portals més d'accés a l'immoble; un d'ells situat a l'extrem esquerre, d'arc de mig punt amb portal de fusta a doble batent, i un altre situat a la part central, d'arc carpanell, igualment amb porta de fusta a doble batent. Entre aquests dos portals trobem una finestra allargassada horitzontalment, coronada per un arc carpanell de tres punts, amb enreixat de ferro, i al seu costat dret, una altra finestra rectangular d'angles rectes. A la dreta del portal d'arc carpanell hi ha una finestra quadrada. En total, entre portals d'accés i finestres, la planta baixa presenta cinc obertures, les mateixes que hi ha al pis superior, situades simètricament al mateix nivell, a sobre de les de la planta baixa. Es tracta de cinc finestres d'angles rectes amb balcó i barana de ferro, i porta de fusta a doble batent. Finalment, just a sota de la línia de cornisa, hi ha sis petites finestretes quadrades, que compleixen la funció de ventilació de les golfes. La part davantera de l'immoble està tancada per un baluard, format, com ja s'ha indicat, per l'annex adossat a la part esquerra de la façana principal, així com per un altre cos adossat a la part dreta i tancat per un ample portal d'entrada al recinte coronat per un arc rebaixat. A l'exterior, i davant d'aquest espai tancat pel baluard hi ha una altra edificació de planta rectangular, una sola planta baixa i teulada de teula àrab a doble vessant, corresponent al celler original de les caves, restaurat, segons la data que hi figura a la façana, l'any 1930, pel que possiblement són anteriors, del segle XIX. A l'interior, aquest conserva l'encavallada de fusta de pi melis recolzat en pilars de maó i els cups de fermentació originals, recuperats i restaurats pels propietaris, on es fa la fermentació del most. | 08287-62 | Partida de Can Comas, plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, Can Comas és un edifici d'origen medieval, per bé que molt transformat als segles XIX i XX. El nom actual de la masia ve del cognom dels antics propietaris. En Pau Comas fou alcalde de Terrassola a finals del segle XVII i en Jaume Comas, fill de l'anterior, era tinent d'alcalde a principis del XVIII. En casar-se Eulàlia Comas amb Joan Batllori al segle XIX va canviar el cognom de la família. El seu fill, Antoni Batllori Comas va tenir unes importants propietats d'arbres fruiters aquí i al Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil, la casa pairal de Can Comas es va utilitzar com a hospital militar. Després es dividiria la propietat entre les seves dues filles. En Ramon Parera Pardas i la seva mare van comprar la casa i els terrenys a les tres germanes Parés Batllori l'any 1997. | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68893 | Rellotge de Can Comas - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-comas-1 | XX | Rellotge de sol vertical declinat, fet de guix en baix relleu pintat sobre l'encalat de la façana principal de Can Comas, representat en forma rectangular amb el costat superior coronat per un arc rebaixat a la part central. El quadrant del rellotge presenta el fons de color granatós apagat, amb el marc de color beix, el mateix color utilitzat per ressaltar en baix relleu tots els elements del rellotge, tant els indicatius com els ornamentals. Així, sota l'arc que corona la part superior del marc del rellotge, hi ha representat un petit Sol, sota el qual es pot llegir la frase: 'QUI MATINA FA FARINA'; a la part central de la frase, i sota les lletres, hi ha el gnòmon, i a sota hi ha representada la meitat inferior d'un Sol, els raigs del qual s'estenen per la superfície inferior del rellotge, marcant les hores. A l'extrem d'aquests raigs es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, que d'esquerra a dreta són: 5-6-7-8-9-10-11-12-1-2-3. A l'angle inferior esquerre hi ha les paraules 'CAN COMAS', mentre que a l'angle inferior dret es llegeix 'ANY 1999'. | 08287-63 | Can Comas | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 1999 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68893-foto-08287-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68894 | Sant Josep Obrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-obrer | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 280. | XX | Església de construcció recent i molt funcional, de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb un cimbori quadrangular sobreelevat respecte a la teulada a la zona de l'absis, amb tres finestres rectangulars a cada costat, i cobert amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Aquesta església té l'absis, quadrat, orientat al nord-oest, amb un petit cos, corresponent a la sagristia, que sobresurt pel lateral dret en aquesta zona. Al centre de la façana principal hi ha una gran arcada cega d'arc de mig punt, a la meitat inferior de la qual es troba la porta d'entrada, rectangular, amb porta de fusta a doble batent. La gran arcada cega està flanquejada per dues finestres rectangulars, que són idèntiques a les de tot el temple: es tracta de finestres fetes a partir de composicions regulars de peces de terra cuita, i se'n troben per tots els murs de l'edifici disposats regularment. A la dreta de la façana principal sobresurt el campanar, de planta quadrada, força esvelt, amb finestrals allargassats als quatre vents, coronat amb teulada plana. L'encalat de les façanes de l'edifici és d'un color blanc trencat, i tot l'edifici està envoltat per un sòcol de planxes de pedra artificial. L'interior està presidit per l'altar on s'ubica una imatge tallada en fusta de Sant Josep Obrer, realitzada per l'escultor Tomàs Bel. | 08287-64 | C. Can Rossell, 2. Can Rossell de la Serra | La barriada de Can Rossell de la Serra, situada a una distància de 5 km respecte a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit, ja comptava amb un bon nombre d'habitants durant la segona meitat del segle XIX. Per aquestes raons, l'any 1880 els seus habitants ja van sol·licitar que es construís una capella al nucli. Davant la negativa del rector hi insistiren de nou, enviant al bisbe de la diòcesi una sol·licitud signada per diversos veïns de l'indret, amb data de 8 de gener de 1883, la qual fou igualment denegada. No se'n va parlar més del tema fins que a partir de l'any 1951s'aconseguí que es fes missa al local de les escoles, i més tard es va donar el permís per a construir una església, a partir del projecte de Jordi Cantó. Així, l'església de Sant Josep Obrer va ser beneïda el dia 1 de maig de 1957, festivitat de Sant Josep Obrer, pel bisbe auxiliar de Barcelona Narcís Jubany, esdevenint el primer temple de tota la diòcesi de Barcelona sota aquesta advocació. El terreny sobre el qual es va construir el temple fou cedit pel senyor Enric Cardús, veí de Can Rossell. Igualment es va cedir la casa de Cal Cardús per a allotjar els obrers que treballaven a l'edificació de l'església. És sufragània de la parròquia de Torrelavit. | 41.4267700,1.7444600 | 395090 | 4586895 | 1957 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68894-foto-08287-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68894-foto-08287-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Jordi Cantó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 68895 | Can Rossell de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-serra | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 15-16. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 42-43. | XVI | Nucli urbà de dimensions reduïdes, amb les cases agrupades al voltant de vuit carrers, la majoria d'ells innominats. Els més importants són el carrer de Sant Jordi, que conforma l'eix principal del nucli; i el carrer pròpiament anomenat de Can Rossell. Al primer d'aquests carrers es concentren les cases més interessants del nucli, corresponents als números 5 al 13 de la banda dels imparells, i el 10 i el 12 de la banda dels parells. Es tracta, en la majoria de casos, de cases adossades de petites dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis, i ocasionalment una segona planta, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Presenten una disposició simètrica de les obertures, amb portal d'arc carpanell al centre de la planta baixa i finestra a cada costat. Algunes d'elles, com Ca la Cisca (n. 13), presenten una inscripció amb la data de construcció al centre de l'arc de la porta d'entrada (1823). Destaca també la casa situada al n. 12, de llenguatge noucentista als marcs de les finestres del pis superior i la decoració que combina ondulacions i escalats del frontis, així com el pati posterior. Cal fer esment també de la casa anomenada Cal Cols, actualment molt transformada, situada al n. 9 del carrer que els veïns anomenen carrer Feliu o carrer de Baix, però que segons informació oral de la seva propietària conserva censals de l'any 1816, i que és sens dubte una de les més antigues del nucli (veure camp 'Història'). A l'entrada del nucli hi ha l'església de Sant Josep Obrer (veure fitxa 64). | 08287-65 | Nucli de Can Rossell de la Serra | No es coneix amb exactitud l'origen del nucli de can Rossell de la Serra, tot i que existeix un document datat del dia 30 d'abril de 1081 on s'esmenta la vila de Ros, anomenada Mirambell, al terme de Lavit. No coneixem el llistat del fogatge de 1497, però al de 1515 el lloc estava habitat per un tal Fontanals. El 1553 apareix un Salvador Rossell, cognom que ja està documentat el 1386 (Berenguer Rossell de Galimanys). Fou aquest llinatge el qui va donar nom a l'actual nucli de població, ja que aquesta nissaga, des de mitjan segle XVI, s'ha mantingut en aquest lloc, essent un dels propietaris més importants del terme, fins al punt que un membre d'aquesta família, Antoni Rossell, consta documentat l'any 1803 com a familiar del Sant Ofici, és a dir, membre del Tribunal de la Santa Inquisició, estatus que comportava gaudir de certs privilegis. A començaments del segle XIX, la nissaga va passar, per vincles familiars, a Cardús, continuant actualment; ara bé, de l'antiga casa pairal no en queda res, per haver estat completament refeta durant el segle XX. Sembla ser que al seu voltant s'edificà, a finals del segle XVIII o inicis del XIX, una casa de camp per a la família Cols, fet que comportà, posteriorment, que en seguissin d'altres. Segons el cens de Madoz (vers el 1842), dins l'heretat de Can Rossell hi havia de set a vuit cases; més tard, el 1887, ja havien passat a 33 edificis; l'augment havia estat espectacular i havia esdevingut un dels nuclis més poblats del municipi de Lavit, anomenant-se Carrer del Rossell. L'any 1961el nombre d'edificis era de 37, ja que hi havia hagut un considerable estancament de la població. El nom correcte, però, és Can Rossell de la Serra, tal i com consta documentat en un capbreu de la comanda de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, datat el 1737, on s'esmenta Josep Rossell, pagès, de la Serra de Lavit. | 41.4260600,1.7442600 | 395072 | 4586816 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68895-foto-08287-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68896 | Sant Joan de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 281. TORRES, Montserrat (2004): 'Masia Ribalta', dins EL CEP, n. 23, p.4. | Església de planta rectangular d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i volta de canó a l'interior. A la part inferior té sòcol, i les cantoneres són de pedra vista. A la façana principal, el portal d'accés presenta arcada de mig punt adovellada, amb una finestra lateral quadrada amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada a cada costat; damunt seu una petita finestra d'arcada de mig punt amb sanefa en ziga-zaga. Corona l'edifici un campanar de cadireta d'una sola obertura. Pel que fa a l'interior, hi ha un nínxol al bell mig de l'absis. Totes les parets estan cobertes de pintures d'influència barroquitzant, però d'època molt recent, de temàtica religiosa (Sant Joan Baptista, Salomé, Sant Jeroni, Santa Magdalena, Sant Bartomeu i Sant Pau), heràldica (escuts amb les quatre barres, creus de Sant Jordi, així com de diversos llinatges) i també ornamental. | 08287-66 | Veïnat de Ribalta | Aquesta capella té els seus orígens a la baixa edat mitjana. Era la capella privada de la quadra de Ribalta, on residia, a començament del segle XIV, un noble anomenat Ribalta. Es troba esmentada l'any 1396, quan es notifica que a la capella rural de la casa Ribalta, dins la parròquia de Santa Maria, del terme del castell de Lavit, el donzell Huc d'Avinyó (parent del Avinyó, senyors del lloc d'Avinyó del Penedès), senyor de la dita casa, va fundar el benefici de Sant Joan i de Sant Antoni. Altra vegada la trobem esmentada els anys 1414, 1421, 1425 i 1443 sota l'advocació de Sant Joan i Sant Antoni i el 1484 es diu que es trobava gairebé enderrocada. L'any 1511 s'esmenta com a capella de Sant Antoni de la casa militar de Ribalta, junt amb la capella de Sant Jaume del Gatell. El benefici de Sant Joan i Sant Antoni, de la capella de Ribalta, el trobem novament esmentat el 1558. Sabem que el 1783 estava suspesa de funcions des de feia uns anys, el que dóna a entendre que el seu estat era deplorable, aleshores, el propietari de la finca la va refer de nou. L'edifici patí les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939), amb la desaparició de les diverses peces de mobiliari litúrgic que hi havia a l'interior, entre d'altres, un retaule barroc. | 41.4392400,1.7547300 | 395968 | 4588267 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68896-foto-08287-66-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68897 | Rellotge de la masia Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-masia-ribalta | El rellotge es troba totalment colgat sota l'arrebossat de la façana sud-oest de la masia Ribalta. | Rellotge de Sol vertical declinat, representat en forma rectangular i situat al nivell del tercer pis de la façana sud-oest de la masia Ribalta. Es troba absolutament colgat sota l'arrebossat d'aquesta façana, distingint-se únicament la forma (per bé que gairebé inapreciable), i el gnòmon, que sobresurt d'enmig de la part superior. | 08287-67 | Masia Ribalta | 41.4392600,1.7543400 | 395936 | 4588270 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68897-foto-08287-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68897-foto-08287-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||
| 68898 | Masia Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. | XIV | Conjunt d'edificacions format a partir d'una masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, amb finestres d'arcs rebaixats i amb llinda, i terrat pla amb balustrada, a la façana davantera. Presenta una composició simètrica de les obertures a la façana principal, amb una galeria porxada de quatre arcades de mig punt a la qual s'hi accedeix ascendint unes escales de tres graons. Al pis superior hi ha quatre finestres rectangulars, emmarcades. A la façana posterior hi ha dos pisos inferiors més, degut al desnivell del terreny. Dins del recinte hi ha la capella de Sant Joan de Ribalta. Al sector oest hi ha la masoveria propera, de planta baixa i pis, coberta a un vessant de teula àrab, de la qual l'element més destacat és el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat i finestres amb ampits, llindes i brancals de pedra. Les parets són de reble, excepte la posterior, que és de pedres irregulars i arrodonides, disposades en fileres horitzontals. | 08287-68 | Veïnat de Ribalta | Segons Salvador Llorac, els orígens d'aquesta masoveria són medievals. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es diu que a la masia es conserva un testament del s. XVIII on es parla d'un document datat el 1390, que esmenta la capella. | 41.4393300,1.7544000 | 395941 | 4588277 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68899 | Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cover | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. GRUP DE RECERCA 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 301-302. | XVIII | Edifici de planta quadrada compost per planta baixa, pis principal destinat a habitatge, i dos pisos superiors més, l'últim utilitzat com a assecador de paper; teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, amb un bell portal amb arcada de mig punt adovellada al centre, amb un escut amb la data '1780' a la dovella central i el nom de 'Ramon Alegra', una espasa i una flor de quatre pètals o 'lauburu' d'estil basc, i que ara s'utilitza com a filigrana dels productes de paper que s'elaboren al molí. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una finestra quadrada amb enreixat, i a la dreta segurament n'hi havia una altra, per bé que ha quedat tapiada a causa de l'annex arquitectònic modern que s'ha adossat a la banda dreta de la façana del molí. El pis principal presenta tres portes rectangulars amb finestra a doble batent amb barana de ferro; a la part central i just a sobre del portal d'entrada hi ha la porta principal, amb balcó i barana més ample. Entre aquesta porta i la de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (fitxa 74). Els dos pisos superiors presenten dues filades de nou finestres allargassades d'arc carpanell. L'aparell constructiu és de maó, per bé que la superfície de la façana està encalada, presentant una tonalitat marró clar. S'observa que les obertures presenten un marc de color marró més fosc sobre aquest mateix encalat. A la banda esquerra del molí hi ha un altre edificació adossada, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar la façana est, on cal destacar l'ordenació de les obertures dels dos pisos superiors, onze a cada nivell, estretes i coronades amb arc carpanell. Les finestres de la planta baixa i del primer pis estan disposades asimètricament a causa de l'alteració que ha patit aquesta façana en ser adossats diversos edificis industrials actuals. El coronament d'aquesta façana està resolt a partir d'un frontis en forma de pinyó trilobulat al carener. Al centre d'aquest pinyó hi ha un òvul decoratiu cec, i dos òvuls més, cadascun d'ells per sota de la meitat del trencaaigües. A l'interior es conserva una col·lecció de màquines utilitzada per a l'elaboració del paper. | 08287-69 | Molí Cover, torrent de la Covera | Segons Salvador Llorac, tradicionalment des d'antic es coneix amb aquest nom, però amb diverses deformacions morfològiques (Alcover, Cubé i Cové) el lloc on hi ha el molí paperer construït al segle XVIII per Ramon Alegre. Segons el mateix Llorac, el topònim actual podria derivar del llatí 'spelunca', que significa 'cova'. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 995, segons el cartulari de Sant Cugat del Vallès 'ipso spelunca', com a afrontació de permuta d'un molí que podria ser un dels que s'esmenten l'any 956 en un document del mateix cartulari; a més, en la dotalia de 1144, de l'església de Lavit, entre els diversos molins fariners que s'esmenten hi ha el 'molendinus spelunca', és a dir, 'el molí de la cova', i d'aquí vindria el nom del lloc. El riu forma en aquesta zona un bon nombre de meandres i, tot i que actualment no es coneix cap cova, sí que en aquell temps podia haver-hi hagut, almenys, una gran balma que l'erosió de les aigües hauria pogut fer desaparèixer. Aquest molí fariner podria haver deixat de funcionar a la baixa edat mitjana (potser al segle XIV), però el topònim perdurà fins que en el mateix indret, tal vegada aprofitant vestigis antics, durant l'eufòria constructiva de molins paperers a la conca hidrogràfica del riu Anoia, en Ramon Alegre, natural de Vilanova i la Geltrú, el 1780 va construir l'actual molí paperer, que el 1861 encara pertanyia a la família (Pau Alegre i Fàbregues) i tenia una tina, desprès passà per diverses mans: Prats, Grau, Bonastre i més tard, ja al segle XX, a la família Romaní de Capellades, i finalment al pare de l'actual propietari, Pere Vendrell i Puig. Després d'haver restat aturat durant uns anys es torna a fer servir com a molí paperer i habitatge dels propietaris, amb el nom de 'Molturació de fibres Vendrell', que de forma artesanal fabrica papers especials per a aquarel·la, dibuix, gravat, etc, de gran qualitat. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Alegre | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68900 | Barraca vinya Cal Tòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-cal-tofol | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-70 | 41.4250400,1.7497100 | 395526 | 4586697 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||||||
| 68901 | Rellotge de Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-nadal | <p>Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/bd_detall.cfm?numero=1548&&comarca=&materia=&tipus=&poblacio=Torrelavit&autor=&barri=</p> | XX | <p>Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-oest, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici que allotja les caves de Can Nadal de la Boadella, annex de la masia històrica. El rellotge en sí està representat en forma quadrangular envoltat de decoracions que representen gotims de raïm, amb l'escut de la família a la part superior i la data '1977' a la part inferior. El quadrant del rellotge presenta el fons de color beix, amb un Sol amb raigs i rostre representat a la part superior, flanquejat, a banda i banda, amb el lema: 'DEL SOL QUAN PASSA MÉS ALT I DEL RAÏM CUIDAT COM CAL, EN FEM EL XAMPANY NADAL'. Cal dir, però, que l'acabament del lema ('en fem el xampany Nadal') es troba a la part inferior del quadrant, just a sota de les xifres horàries en numeració aràbiga, que d'esquerra a dreta marquen des de les 8 fins a les 6. De la boca del Sol surt el gnòmon, de la meitat inferior del qual els raigs s'estenen per la superfície inferior del rellotge fins a les xifres horàries.</p> | 08287-71 | Can Nadal de la Boadella | <p>Aquest rellotge de sol fou dissenyat per V. Artís, germà de l'escriptor i periodista Avel·lí Artís, conegut com a 'Tísner'. L'autor fou qui va proposar, calcular i dibuixar aquest rellotge. Per fer-ho va visitar diverses vegades Can Nadal de la Boadella, una d'elles en un solstici de primavera durant el qual, amb l'ajuda d'un aparell, va fer els càlculs corresponents amb els quals va dissenyar la plantilla que, en tornar un temps després, li va servir per a fer el rellotge a la paret.</p> | 41.4238600,1.7006700 | 391426 | 4586626 | 1977 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68901-foto-08287-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-12-09 00:00:00 | Oriol Vilanova | V. Artís | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||
| 68902 | Can Nadal de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-de-la-boadella | CARBONELL, Vicenç (1997): 'Can Nadal de la Buadella (o Bugadella)'. Inèdit. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 296-297. TORRES, Montserrat (2004): 'Can Nadal de la Boadella' dins EL CEP n. 22, p. 8. | XVI | Masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, amb diversos annexos arquitectònics corresponents a l'equipament industrial de les Caves Nadal. | 08287-72 | Finca de Can Nadal | Segons Vicenç Carbonell, la primera notícia escrita és del 989, com a 'ipsa Buadella' i 'ipsa Buadella antiqua' al Diplomatari de la Catedral de Barcelona (n. 198, 1995); segurament la mateixa 'ipsa Buadella' que apareix l'any 997 (idem, n. 310). Al segle XII, l'any 1125 es coneix una 'vineam de Buadela' a Monistrol d'Anoia, aleshores terme de Subirats (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, n. 878, 1947). Aquesta paraula és de possible origen germànic, i designava un lloc cobert, porxo, volta d'un edifici, o la volta d'un forn. El cognom Nadal al Penedès es troba per primer cop al fogatge de 1497. A 'Tarraçola' consten dos caps de casa, anomenats Johan Nadal i Johan Caldòria. A l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès hi ha el 'Capbreu de Sant Joan', que inclou la confessió feta per Antoni Rovira, del lloc del Pla, de la terra anomenada 'lo Camp de la Hera' (1537). Es diu que a llevant hi havia les terres d'Arnau Colldesants del 'loci de la Buadella' que abans de Joan Caldòria (foli 2v). A la confessió d'Arnau Colldesants i Jaume Vallès, del Pla, es parla d'una terra a Dosrius que tocava amb terres de Pere Nadal del 'loci de la Buadella'(foli 3v). El 1540, en un censal venut i creat per Bartomeu Batlle, del mas d'Aliona d'Olivella, fou testimoni Antoni Nadal, pagès de 'la Buadella' de la parròquia de Sant Marçal de Terrassola (ACS, Pergamí n.2). Segons Salvador Llorac, el 1510 ja existia una finca propietat de Pere Nadal al terme de Terrassola. Aquest seria el primer Nadal a partir del qual la propietat aniria passant de pares a fills del mateix llinatge fins avui. Més tard, i tal i com consta en un document datat de 1549, es recullen els capítols matrimonials de 'Petrus Nadal cultor de la Bugadella, Termini de Terrasola […] renumerationem a domina Eulàlia Serdana uxor de Salvatoris Serdà, cultoris termini et castri Sancti Marcialis de Terrasola […] que in primis unions fuit Bartolomei Balla cultoris termini Olivella quandam (difunt). Eulàlia devia ser la sogra d'en Nadal, vídua d'en Balla (viu el 1540) i casada amb en Salvador Serdà, que fou testimoni. En el fogatge de 1553, dintre de la parròquia de 'Tarrassola y St. Martí Çadevesa' hi consta el cap de casa Pere Nadall. En un capbreu de Santa Maria de Solsona (1595-1628) que fa referència a la quadra del Pla, es diu que aquesta limitava amb el camí 'que va de la Sala a Boadella'. A partir d'aquest moment apareix a la documentació un Nadal que era propietari d'un mas de Buadelles de Pontons. Un document del segle XVI que fixa les partions del mas Puigborrell (avui can Ponç), diu que per ponent limita amb el 'mas de Boadelles, que és de Tomàs Nadal' (després dit mas Soval de Baix) (foli 7v). L'any 1607, Tomàs Nadal, pagès del Mas de Boadella, terme del castell de Pontons, junt amb Joan Morgades i Caterina, muller seva (devia ser filla de Tomàs), van vendre un violari a favor del pagès Joan Rafecas, d'Albareda de Foix (foli 97). Aquesta és la darrera dada dels Nadal a Pontons. Al capbreu del castell de Pontons de 1661, el 'mas de Buadelles', dit també 'mas Sovall de Buadelles' (després Soval de Baix), era de Joan Morgades (folis 249, 250 i 326). El 1703, el mas de Boadelles fou venut per Felip Solà i Magdalena Morgades a Lluís Pons de Puigborrell (foli 101v). El 1709 aquest fa lluissió d'un censal i passa a ser propietari del mas de Boadelles (foli 102v). El 1840 formava part del patrimoni dels Pons de Puigborrell el 'Mas de Boadelles o Soval de Baix' (foli 37). Finalment, en el Nomenclàtor de 1860 hi consten 'El Sobal de Baix' a Pontons i 'Can Nadal de la Bugadella' a Terrassola. A finals dels segle XIX va començar a funcionar a can Nadal una fassina dedicada a l'elaboració de vins i misteles, fins a l'any 1936. Durant la Guerra Civil (1936-1939) bona part de la finca Nadal va ser transformada en camp d'aviació. A partir de 1941, Ramon Nadal Giró va iniciar la replantació de les vinyes i l'elaboració de vins i caves, principal activitat actual de la hisenda. | 41.4240100,1.7009900 | 391453 | 4586642 | 1510 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68903 | Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-blanc | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108. | XVIII | Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, el superior utilitzat com a assecador dels papers. Presenta les obertures disposades simètricament a totes les façanes, en fileres de vuit a nivell del primer pis i de dotze al pis superior a les façanes de llevant i de ponent, més estretes, i de dotze a nivell del primer pis i setze a nivell del pis superior a les façanes nord i sud, més allargassades. L'antiga porta d'accés, més ample que les finestres, es troba a la planta baixa de la façana de llevant, situada a la part esquerra d'aquesta, amb una sola finestra al seu costat esquerre, i cinc més al dret. Totes les obertures són d'arc carpanell. L'aparell constructiu dels murs de l'edifici és fet en maó, típic en construccions industrials. A la banda sud, el molí té adossat un altre edifici, reconvertit per a ús residencial, té la planta quadrada, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est i cantoneres de carreus de pedra. Presenta una disposició simètrica de les obertures, amb porta d'arc carpanell al centre de la planta baixa, finestra quadrada a la banda esquerra i un curiós portal de carreus de calcària, relativament ben escairats als muntants i irregulars a l'arc rebaixat superior. Al primer pis hi ha tres finestres disposades a sobre les obertures de la planta baixa, totes tres amb marc de calç de color blanc; la del centre és una porta amb barana, les laterals són finestres quadrades. Al pis superior hi ha vuit finestres estretes d'arc carpanell. A la façana oest hi ha una altra porta d'accés situada a l'extrem esquerre, amb tres finestres més alineades a la seva dreta. A nivell del primer pis hi ha vuit finestres d'arc carpanell, i a la part superior, corresponent a les golfes, n'hi ha cinc, més petites. | 08287-73 | Plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, en el fogatge de 1553 apareix esmentat un tal Jover, del molí draper, és a dir, d'un molí batà (d'abatanar draps), que per un document del segle XVII se suposa que era situat al lloc on ara hi ha el molí de Baix, més tard molí Blanc, prop de Can Comes de Terrassola. La indústria dels molins fariners es va mantenir durant tot el segle XVII, començant a minvar el XVIII en donar pas a la indústria paperera (molt més rendible). Així, d'aquesta època existeix el molí paperer de Can Comes, de Terrassola (que havia estat fariner i el 1733 es diu que s'havia anomenat d'en Cortés i ara d'en Comes; en un censal de 1727-1756 consta que estava en ruïnes), ara conegut per molí Blanc. | 41.4475800,1.7199400 | 393075 | 4589235 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68904 | Rellotge del Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-cover | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XIX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, fet de sorra tenyida sobre l'encalat de la façana principal del molí Cover. El rellotge en sí està representat en forma circular, de color taronja molt clar, emmarcat dins d'un quadrant amb el fons de color vermell i marc de color beix, amb les cantonades escapçades en quart d'esfera. De la part superior del cercle del rellotge en surt el gnòmon, al voltant de la base del qual, per bé que gairebé imperceptible, hi ha una estrella ornamental. El rellotge no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-74 | Molí Cover | Aquest rellotge, quan es van arrebossar la superfície de les façanes del molí. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68904-foto-08287-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68905 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-40 | <p>Ajuntament de Torrelavit. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.cat/opc/xam/08287.asp</p> | XVII-XXI | <p>Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Torrelavit des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que es conserva és el llibre de la Cort del Batlle del castell, lloc i terme de Terrassola, començat el 13 de febrer de 1678. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació, amb les següents seccions i subseccions: 1. Administració general: 1.1 Terme Municipal (1980/2001); 1.2 Òrgans de Govern (1678/2002); 1.3 Alcaldia (1955/1999); 1.4 Secretaria (1943/1999); 1.5 Serveis jurídics (1966/1996); 1.6 Personal (1954/1999); 1.7 Correspondència (1929/1999); 1.8 Mitjans de comunicació (1979/1983). 2. Hisenda: 2.1 Patrimoni (1939/1995); 2.2 Intervenció (1931/1999); 2.3 Tresoreria (1920/1999); 2.4 Fiscalitat (1906/2002); 2.5 Juntes i comissions (1929/1958); 2.6 Pòsit (1941/1982). 3. Proveïments: 3.2 Aigües, fonts i safareig (1968/2000); 3.6 Control de proveïments (1940/1976); 3.7 Juntes i comissions municipals (1971/1974); 3.8 Transport públic (1966/1990); 3.9 Servei de correus (1988) 4. Beneficència i assistència social: 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1992/1995); 4.4 Subsidi al combatent (1976/1982); 4.5 Assistència social (1990/1996); 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1991/2000); 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1954/1974); 4.8 Cooperació i solidaritat (1996/1997) 5. Sanitat: 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1945/1996); 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1962/2001); 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1941/1979); 5.9 Inspecció veterinària (1955/1981); 5.11 Juntes i comissions municipals (1975/1981); 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1999). 6. Obres i urbanisme: 6.2 Planejament i gestió urbanística (1966/2000); 6.3 Obres d'infrastructura (1946/2000); 6.4 Vialitat (1962/1972); 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1967/2000); 6.7 Obres de particulars (1958/1999); 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1962/2001); 6.10 Juntes i comissions municipals (1978). 7. Seguretat pública: 7.1 Cossos de seguretat (1972/1981); 7.4 Armes: censos, normes, permisos, requises (1973); 7.5 Guardes jurats (1960/1995) 8. Serveis militars: 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1920/1999); 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1939/1963); 8.5 Prestació Social Substitutòria (1996/1999); 8.6 Correspondència militar (1951/1998). 9. Població: 9.1 Estadístiques generals de població. Ensos (1991/1996); 9.2 Padró municipal d'habitants (1936/2001); 9.3 Estrangers, transeünts i refugiats (1939); 9.6 Junta local del cens de població (1940). 10. Eleccions: 10.1 Eleccions municipals (1948/2001); 10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1989/1997); 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1955/1967); 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999); 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1955/2000); 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1994); 10.7 Referèndums i plebiscits (1966/1986); 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1945/1999). 11. Ensenyament: 11.1 Ensenyament pre-escolar (1993); 11.2 Ensenyament primari (1964/1998); 11.7 Beques (1994); 11.8 Juntes i comissions municipals (1929/1996) 12. Cultura: 12.1 Festa Major. Festes Populars (1986/1993); 12.6 Servei municipal de català (1992/1993); 12.7 Esports (1992/1993). 13. Serveis agropecuaris: 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1951/1962); 13.5 Juntes i comissions municipals (1937/1993); 13.6 Medi ambient (1966/1998); 13.7 Representativitat agropecuària (1994/1998).</p> | 08287-75 | Carrer Molí, 29 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68906 | Rellotge del Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-blanc | El rellotge presenta un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici. El rellotge està representat en forma quadrangular, de color blanc molt esmorteït amb dues fines franges verticals als costats, emmarcat dins d'un quadrant amb el marc també de color blanc. S'observa que tot al voltant del marc també hi havia motius decoratius, tot i que degut al seu estat de degradació, es fan difícils d'apreciar. De la part superior del quadrant del rellotge en surt el gnòmon. El rellotge no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-76 | Molí Blanc | 41.4475800,1.7199400 | 393075 | 4589235 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68906-foto-08287-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 68907 | Rellotge de ca l'Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-ca-lesbert | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La pintura vermella de les línies incises del rellotge s'està degradant, tot i que encara és perfectament visible. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, gravat sobre la paret de la façana sud de la masia de Ca l'Esbert del Raïm. El rellotge està representat en forma rectangular, a partir d'una estrella de vuit puntes situada a la part superior, del centre de la qual surt el gnòmon. Des de la meitat inferior de l'estrella i escampades radialment per tota la superfície del rellotge surten una sèrie de línies que van fins al marc del quadrant, marcant dotze hores, dividides al seu torn en mitges hores. El rellotge no presenta xifres horàries de cap tipus. Totes les línies incises, tant les que formen el dibuix de l'estrella, com les que marquen les hores estan pintades de color vermell, ressaltant així respecte al color groc esmorteït del fons del quadrant. | 08287-77 | Ca l'Esbert del Raïm - Heretat Segura Viudas | Segons els membres del Grup de Recerques 'El Podall', de Torrelavit, es creu que on hi ha l'actual rellotge de sol, n'hi havia hagut un de més antic. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68907-foto-08287-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68907-foto-08287-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68908 | Capelleta-fita de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-fita-de-sant-isidre | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 282. | XIX | Destrucció parcial al 1936 i restauració al 1971 | Fita de pedra de planta rectangular, fet amb pedra dels encontorns (turo), amb unes dimensions de 81 x 58 cm, i una alçada de 3,10 metres, coronat per una teuladeta a dues aigües, al centre del qual resta una marca on hi havia hagut una petita creu de ferro. A la part superior, sota la teuladeta, la construcció té un nínxol d'uns 30 cm de fondària, coronat amb un arc escarser, amb un exvot de ceràmica al centre on es representa Sant Isidre, patró de la pagesia. Per sobre de l'exvot hi ha la inscripció 'J. M. 1971', corresponent a la data de la seva restauració, després que l'any 1936 es destruís la simbologia religiosa. | 08287-78 | Pla de la Capella | Segons Salvador Llorac, per la forma constructiva i l'erosió de la pedra, aquest element sembla ser una construcció possiblement de mitjan segle XIX, quan l'activitat agrària del municipi de Torrelavit era frenètica, a causa del conreu intensiu de la vinya pels grans guanys que produïa, fen així honor a Sant Isidre, patró de la pagesia. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va desaparèixer tota la simbologia religiosa, i l'any 1971 ve ser restaurada. És un element poc comú a la comarca. | 41.4438600,1.7263300 | 393603 | 4588814 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68908-foto-08287-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68908-foto-08287-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68909 | Rellotge de l'Altra Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-laltra-casa | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, esculpit en baix relleu sobre una superfície quadrada de ceràmica argilosa monocroma. L'element ornamental més destacat del rellotge és la representació del Sol, amb rostre humà, que ocupa una gran part de la superfície, centralitzat a la part superior. El gnòmon del rellotge sobresurt de la boca d'aquesta figura. Per sota hi ha gravada la inscripció 'TEMPVS FVGIT'. Als costats laterals i inferior es troben les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta abasten de les sis del matí a les sis de la tarda. | 08287-79 | Serral de l'Altra Casa | 41.4467600,1.7484300 | 395454 | 4589109 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68909-foto-08287-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68909-foto-08287-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 68910 | Molí de l'Esbert / Molí Fidel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lesbert-moli-fidel | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. TORRES, Montserrat (2003): 'Ca l'Esbert del Raïm' dins EL CEP n. 20, p. 7. | XVIII | L'estructura arquitectònica de l'edifici ha estat especialment modificada a la planta baixa, obrint portes a les façanes laterals i modificant la principal. | Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa, tres pisos i soterrani; el pis superior utilitzat com a assecador dels papers. Presenta les obertures disposades simètricament a totes les façanes, en fileres de setze a nivell del primer pis i de dinou als dos pisos superiors a les façanes nord i sud; i de sis a nivell dels pisos superiors a les façanes est i oest, més allargassades. L'antiga porta d'accés, més ample que les finestres, es troba a la planta baixa de la façana sud, situada a la part central d'aquesta, amb una filera de cinc finestres al seu costat esquerre, i amb un rellotge de sol de rajoles de ceràmica, modern, completament destruït. Totes les obertures són d'arc carpanell molt rebaixat, gairebé pla, a excepció de les de la planta baixa, que són rectes. L'aparell constructiu dels murs de l'edifici és fet en maó, típic en construccions industrials, però totes les façanes han estat arrebossades posteriorment amb ciment. Davant de la façana sud, el molí té adossat una altra edificació de planta baixa i teulada de teula àrab a doble vessants, al terra del qual hi ha una rampa d'accés al soterrani. El seu espai interior és absolutament diàfan, i les façanes sud-oest i nord-est estan obertes per mitjà d'un gran arc deprimit còncau, a sobre del qual hi ha un ull de bou amb el marc de maó. | 08287-80 | Torrent de la Covera, sectro Paperera Fidel | Aquest era un dels molins propietat de ca l'Esbert del Raïm, construïts a mitjan del segle XVIII, que Antoni Esbert va arrendar, el 29 de març de 1794, a Josep Sellarès, paperer de Lavit. Aquest molí, actualment conegut com a molí Fidel, era per a fabricar paper blanc; l'altre molí era fariner, i actualment no existeix. L'arrendatari es comprometia a mantenir la resclosa, rec, arbrat, rodes, premses, etc, i com a cens havia de donar una raima de paper blanc. L'arrendament va ser de 2400 lliures barcelonines. Va adquirir fama al fabricar paper de barba marca Costas, nom d'un arrendador. En morir aquest va continuar la marca, però regentada la fàbrica pel gendre Antoni Ribas, ja al segle XX. El 1994 va passar a ser propietat de Fidel Miquel, de qui encara es conserva el nom de l'empresa, i després al seu fill Jaume Miquel i Boloix, que anteriorment havien regentat el Molí Blanc. | 41.4407300,1.7465700 | 395289 | 4588442 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68910-foto-08287-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68910-foto-08287-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68910-foto-08287-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68911 | Àlber del Molí Fidel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-moli-fidel | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 161. | Exemplar d'àlber (Populus alba), arbre que pot arribar a tenir uns 30 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 2,80 m. És de capçada dispersa i irregular, d'un verd fosc; i del tronc es bifurquen diverses branques. L'escorça, de color blanc, és força llisa i regular. Fulla oval, irregularment sinuada o lobulada, de vora dentada amb dents obtuses, de color verd a l'anvers i blanc al revers. | 08287-81 | Torrent de la Covera, sector Paperera Fidel | 41.4404000,1.7465200 | 395284 | 4588406 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68911-foto-08287-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68911-foto-08287-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||
| 68912 | Font de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. Edita: El Cargol publicacions, S.L. p. 49. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 152. | XX | Aquesta font està òptimament condicionada. | Font situada en una paret argilosa natural al marge d'un camí al marge del Riu de Bitlles, al sector del molí de Can Roda i els Horts del Mussons, en un indret dominat per la vegetació de ribera. El punt on hi ha la surgència d'aigua presenta un rebaix en la paret d'argila en un esglaonat a dos nivells. Dues parets paral·leles suporten la terra de les dues bandes de la terrassa, estan aixecades en pedra i presenten parament de pedra antiga. El broc de la font, que és una aixeta moderna, es situa al nivell inferior de l'esglaonat, amb una alçada de 87 cm x 1,20 m d'amplada, i a sota, a nivell de terra, hi ha el dipòsit per a l'aigua caient, que amida 40 x 80 cm. El nivell superior té una alçada de 55 cm, 1,20 m d'amplada i una profunditat de 65 cm. Sobre l'aixeta hi ha una inscripció amb la data '199?' | 08287-82 | Horts del Mussons | 41.4459000,1.7274400 | 393699 | 4589040 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68912-foto-08287-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68912-foto-08287-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font raja, i l'aigua és neta. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68913 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2006): 'Cal Senyor', dins EL CEP n. 27, p. 8. | XX | L'arrebossat de la façana presenta diversos sectors amb ciment, que substitueixen l'original. | Masia amb diferents annexos moderns per a ús agrícola, sense interès patrimonial. L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, especialment modificades a la planta baixa. Així, la porta d'accés es troba al centre, i té només una finestra quadrada al seu costat dret, ja que la que hi hauria d'haver al costat esquerre està tapiada, i desplaçada modernament a l'edifici annex situat a l'esquerra. Les obertures de la primera planta sí que estan disposades ordenadament, de forma que hi ha una finestra rectangular amb balcó de barana de ferro forjat, recta, just al centre del capcer, i una finestra a cada costat, amb enreixat de ferro. Un sòcol modern, de lloses de pedra, envolta l'edifici per la part baixa. L'interior de l'immoble està transformat totalment, tot i que al sostre conserva l'embigat original de fusta. | 08287-83 | Masia Cal senyor, partida dels Clots | La propietat d'unes 6,5 ha de vinyes d'oliveres i d'ametllers, va ser adquirida pel besavi Rosendo Castellví i Sarda el 1915, que va fer reconstruir la masia en la seva totalitat. No saben amb certesa qui n'era propietari anteriorment, ni l'origen del nom de la masia, però havien sentit explicar que en aquesta casa hi havia viscut un guardabosc. El següent propietari va ser l'avi Jaume Castellví i Font. | 41.4457400,1.7433700 | 395030 | 4589002 | 1915 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68913-foto-08287-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 68914 | Molí de Cal Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-roda | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. | XIX | El molí ha estat molt refet, però actualment està restaurat. | Edifici de planta rectangular de planta baixa i tres pisos, cobert amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de totes les façanes presenten una disposició asimètrica, ja que, tot i que l'edifici conserva la seva estructura arquitectònica original, ha patit diverses transformacions fins a arribar a les darreres actuacions per adaptar-lo a ús residencial. Així, cal destacar el portal d'entrada a l'immoble, situat a la façana principal, orientada al sud, d'arc carpanell. La resta de finestres, quadrades, estan disseminades irregularment, com ja hem dit, per la resta de façanes, excepte a la façana oest, on sí que hi ha una simetria en la disposició de les obertures, tres a cada nivell. Destaca, al pis superior, al finestra central, dividida en tres petites finestres estretes disposades verticalment, que formen, en conjunt, un arc escarser. A banda, mereixen un esment especial les cantoneres de l'edifici, de carreus rectangulars de pedra vista. La superfície de la resta de façanes, de color groc, ha estat arrebossada modernament, fet que impedeix veure l'aparell constructiu. Davant del molí, al sector sud, es conserva un engranatge amb dues de les rodes de l'antic molí, fetes en pedra calcària, de 40 cm de gruix, les dues superiors amb un diàmetre de 1,33 m, disposades verticalment sobre una altra roda a terra, estirada horitzontalment, amb un diàmetre de 1,52 m. | 08287-84 | Carrer Migdia. Terrassola. | El nom original d'aquest molí és molí d'en Romeu, ja que se sap que el dia 14 de setembre de 1803, l'intendent general concedia permís a Jeroni Romeu, de Lavit, per edificar un molí paperer amb dues o més tines, al paratge Sota les Eres, de Terrassola, tot valent-se de les aigües que comprenien el salt que havia comprat a la família Creixell, com les d'una fonteta que naixia en unes bardisses, a una distància d'un quart d'hora de les aigües subterrànies, amb la condició de tenir-lo enllestit en un any, a cens de 15 rals de billó anyals. La construcció del molí s'havia demanat el 30 d'octubre de 1783, però havia estat denegada per al·legacions presentades al projecte. A la segona meitat del segle XIX es va convertir en una fàbrica tèxtil, anomenada 'fábrica de panyos', de D. Simeó Llobet, per tornar a ser molí paperer al segle XX. Actualment hi viu la família propietària, i el molí no funciona. | 41.4467400,1.7266000 | 393630 | 4589134 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68914-foto-08287-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68914-foto-08287-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68915 | Maset d'en Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-den-cardus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 291. | XIX | Aquest immoble està abandonat i parcialment enrunat. | Petit mas format per dos edificis d'una única planta, utilitzat, el més gran com a antic corral per a bestiar, i el de dimensions més reduïdes com a habitatge per als masovers. Les dues edificacions són de planta rectangular, cobertes amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici destinat a corral, amb el portal d'entrada situat a la façana est, d'arc carpanell emmarcat amb maó, i l'altre, utilitzat com a habitatge, amb la porta d'entrada a la façana sud, d'arc pla amb llinda de fusta i un rellotge de sol a sobre (veure fitxa 86), amb una porta més estreta d'arc carpanell a la seva esquerra. Cal fer esment de l'interior del cos destinat a corral, ja que resten els pilars de suport de diverses arcades de mig punt, fets en maó, de l'època en què l'edifici fou transformat en celler. S'observa també el parament fet de tova de les parets perimetrals. | 08287-85 | Plana del Maset d'en Cardús | Aquest petit mas formava part de les propietats de Can Cardús; segons Salvador Llorac, l'any 1737 el comanador de Sant Joan de Vilafranca havia donat permís a Cardús per a construir un corral per a bestiar, probablement amb espai d'hàbitat. Segons el mateix autor, a la segona meitat del segle XIX, l'edifici fou reconvertit en celler, i d'aquesta època data l'edifici que ha arribat als nostres dies. | 41.4410700,1.7626600 | 396634 | 4588461 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68915-foto-08287-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68915-foto-08287-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68915-foto-08287-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68916 | Rellotge del maset d'en Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-maset-den-cardus | S'ha perdut el gnòmon del rellotge i la superfície del quadrant està força degradada. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre l'encalat de la façana principal de l'edifici destinat a habitatge dels masovers del Maset d'en Cardús, molt degradat. El rellotge està representat en forma quadrangular, de color blanc. Al centre de la part superior s'observa el punt on hi havia clavat el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut, amb la pintura arrencada. Des d'aquest punt surten vuit línies que s'estenen radialment cap al marc del rellotge, dividides en mitges hores. El rellotge, però, no presenta xifres horàries de cap mena. | 08287-86 | Maset d'en Cardús | 41.4410700,1.7626600 | 396634 | 4588461 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68916-foto-08287-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68916-foto-08287-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 68917 | Resclosa del Molí de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-ribalta | XIX | Tot i que la resclosa es conserva, el seu entorn està envaït per la vegetació, factor que dificulta el seu accés i observació. | Resclosa situada a la llera del Riu de Bitlles, al seu pas per les instal·lacions de l'empresa de cartonatges 'Mediterráneo, SA'. La impossibilitat d'arribar al bé no ha permès prendre mides d'aquest element ni observar-lo amb prou claredat per a poder fer-ne una descripció acurada. | 08287-87 | Riu de Bitlles, molí de Ribalta | Aquesta era la resclosa utilitzada pel molí de Ribalta, la qual al segle XIX era una fàbrica tèxtil, posteriorment esdevingué molí paperer i actualment és l'empresa Mediterráneo Cartón, SA, que ha transformat totalment l'edifici original. | 41.4397800,1.7581000 | 396251 | 4588323 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68917-foto-08287-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68917-foto-08287-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha pogut accedir a aquest element, ja que el seu entorn està absolutament envaït per una densa vegetació de ribera. S'observa, però, que l'aigua circula amb un bon flux i salta per la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68918 | Resclosa del molí de l'Esbert / molí Fidel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-lesbert-moli-fidel | XVIII | Tot i que la resclosa es conserva, el seu entorn està envaït per la vegetació, factor que dificulta el seu accés i observació. | Resclosa situada a la llera del torrent de la Covera, afluent del Riu de Bitlles, al seu pas pel molí de l'Esbert, ara conegut com molí Fidel. La impossibilitat d'arribar al bé no ha permès prendre mides d'aquest element ni observar-lo amb prou claredat per a poder fer-ne una descripció acurada. | 08287-88 | Torrent de la Covera, Paperera Fidel | Aquest era la resclosa utilitzada pel molí de l'Esbert. Aquest molí, actualment conegut com a molí Fidel, era per a fabricar paper blanc. | 41.4406700,1.7471600 | 395338 | 4588435 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68918-foto-08287-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68918-foto-08287-88-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha pogut accedir a aquest element, ja que el seu entorn està absolutament envaït per una densa vegetació de ribera. S'observa, però, que l'aigua circula amb un flux regular i salta per la resclosa. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 68919 | Molí Pelleter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-pelleter | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108. | XVIII | Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de les façanes presenten una disposició simètrica excepte a la planta baixa, on estan força modificades a causa de les transformacions causades per la presència d'edificis industrials annexos, afegits posteriorment. Aquests annexos també han tapiat part de les finestres del primer pis de la façana nord-oest i la nord-est. Així, es comptabilitzen vuit finestres a l'alçada del pis superior a les façanes nord-oest i sud-est, i vuit més al nivell del primer pis tot i que, com ja s'ha indicat, la meitat d'elles resten tapiades. A la façana sud-oest, més allargassada, es comptabilitzen onze finestres al pis superior i dotze a l'inferior. Totes les obertures són d'arc carpanell. Cal fer esment de la superfície de les façanes, amb arrebossat de color blanc, però amb restes de pintura de franges horitzontals de color vermell als marcs de les finestres, així com a les cantoneres. Aquest arrebossat, però, està força degradat, i la pintura vermella gairebé està totalment esborrada. | 08287-89 | Molí Pelleter, sector depuradora municipal | Aquest molí era anomenat antigament molí d'en Dias, de Lavit, ja que es té constància que el 3 d'octubre de 1758 s'atorgà la concessió a Antoni Dias, guanter de Vilafranca del Penedès, per a edificar un molí paperer, un altre d'abatanar draps o noc, a l'indret de Lavit, als marges de les aigües del riu de Bitlles. Aquesta concessió fou ratificada per l'intendent general de Catalunya el 30 d'agost de 1760. En una entesa entre A. Esbert del Raïm i Benet Dias, formalitzada el 23 d'octubre de 1778, dit Esbert s'obligava a edificar un rec de pedra i argamassa, a fi de portar l'aigua al molí. Se l'anomenà molí Pelleter perquè la seva propietària, Manuela Dias, era descendent de fabricants de guants i els treballadors l'anomenaven 'la pelletaire'. La senyora Dias va vendre el molí l'any 1889 al senyor Bonastre, després passà als Esteve i després als Ferrer de Miquel. | 41.4393000,1.7516000 | 395707 | 4588277 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68919-foto-08287-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68919-foto-08287-89-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 68920 | Safareig de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-cardus | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | Safareig rectangular de doble batedora fet de maó, amb un dipòsit cilíndric i tancat amb cúpula, situat al nord del recinte de la masia de Can Cardús, a l'exterior, orientat en sentit est-oest. El safareig pròpiament dit té una alçada de 75 cm; la pica quadrada situada a l'extrem oest fa 2,18 m d'amplada x 1,67 m de longitud, i la pica situada entre aquesta i el dipòsit, fa 2,18 x 1,33 m. Les batedores s'ubiquen al lateral nord del safareig. Presenten una lleugera inclinació i tenen una superfície de 44 cm d'amplada. El dipòsit circular d'aigua, situat a l'extrem est del safareig, té una alçada de 2,15 m i un diàmetre de 1,93 m. | 08287-90 | Can Cardús | 41.4460800,1.7481600 | 395430 | 4589034 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68920-foto-08287-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68920-foto-08287-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68920-foto-08287-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/