Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70018 | Barraca 2 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. Té una fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 70 x 55 cm. | 08288-143 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a tramuntana | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3803500,1.5681900 | 380276 | 4581970 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2441 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70019 | Arxiu municipal de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix | XXI | L'Arxiu Municipal de Torrelles de Foix conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. És també un servei destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Torrelles de Foix. L´Arxiu Municipal de Torrelles de Foix forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. (extret de http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix) | 08288-144 | Ajuntament de Torrelles de Foix | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi troba dipositada principalment documentació des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també s'hi conserva algun document del segle XVII, com ara la concòrdia entre el Baró de Rocafort, Ramon Morgades i els regidors d la Universitat de la Vila, de 1754. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 70020 | Vinseum. Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca | www.vinseum.cat | XII-XXI | El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. | 08288-145 | Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès | L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 70021 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 | XVIII | <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> | 08288-146 | Zona dels horts de migdia del nucli antic | <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> | 41.3883945,1.5676305 | 380244 | 4582863 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 70022 | Barraca 1 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat de llevant enderrocat | Barraca de pedra seca, exempta, amb planta de ferradura de 170 cm d'amplada per 200 de profunditat a l'interior de la construcció. Té una alçada de 160 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb una llinda plana. | 08288-147 | Al camí de la Serra llarga, a 111 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3687800,1.5591700 | 379500 | 4580698 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2452 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70023 | Barraca 2 del camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Part nord parcialment enderrocada | Barraca de pedra seca amb planta circular d'entre 190 i 205 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 215 cm amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. La porta, orientada a l'oest fa 140 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un paravent a tramuntana i una fornícula interior o cocó. | 08288-148 | Al camí de la Serra llarga, a 260 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3701500,1.5585000 | 379447 | 4580851 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2453 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70024 | Barraca 3 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un petit enderroc a llevant i es troba completament envoltada de bardisses. | Barraca de pedra seca amb planta circular de 230 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 210 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 140 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta tres fornícules inferiors o cocós entrant a mà esquerra de prop de 30 x 50 cm. | 08288-149 | Al camí de la Serra llarga, a 470 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3713000,1.5569000 | 379315 | 4580981 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2456 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70025 | Barraca 1 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular de 220 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 220 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada a l'est fa 145 cm d'alçada, uns 45 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. | 08288-150 | Camí dels abeuradors, a mig camí entre el de la Serra Llarga i el de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3753500,1.5553500 | 379193 | 4581433 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70025-foto-08288-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70025-foto-08288-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2470 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70026 | Barraca 1 de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un petit enderroc al costat dret de la porta | Barraca de pedra seca de planta circular de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 150 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 85 cm d'alçada, uns 50 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-151 | A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3713600,1.5592300 | 379510 | 4580984 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70026-foto-08288-151-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2454 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70027 | Barraca 2 de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 200 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 120 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-152 | A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3716200,1.5582700 | 379430 | 4581014 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70027-foto-08288-152-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2455 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70028 | Barraca del camí de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, d'entre 250 cm de profunditat i 130 cm d'amplada. Té una alçada de 250 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-oest, fa 105 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-153 | Camí de les Comes, a uns 480 des de l'encreuament amb el dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3755200,1.5562100 | 379265 | 4581450 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2420 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70029 | Barraca 2 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-dels-abeuradors | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta rodona, de prop de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 205 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-oest, fa 120 cm d'alçada, uns 75 d'amplada i és acabada amb arc ametllat. Presenta una fornícula inferior o cocó i un finestró al costat dret. | 08288-154 | Camí dels abeuradors, a prop de la confluència amb el camí de les Comes, al sud-oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3722800,1.5596500 | 379547 | 4581086 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70029-foto-08288-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 70030 | Barraca 3 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc a la part superior esquerra | Barraca de pedra seca adossada a un marge pel costat de ponent, de planta irregular, amb una profunfirar de 230 cm i una amplada de 140. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 150 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb arc ametllat. La paret lateral dreta és la roca natural. | 08288-155 | Camí dels Abeuradors, a 85 m de la confluència amb el de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3726700,1.5588200 | 379478 | 4581130 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70030-foto-08288-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70030-foto-08288-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2469 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70031 | Barraca 1 de la costa dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-costa-dels-abeuradors | XVIII-XIX | La volta es troba enderrocada | Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada i uns 150 m de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 200 cm i coberta de falsa cúpula,gairebé caiguda per complet. La porta, és orientada al sud-est i se'n desconeixen les mides per trobar-se enderrocada. | 08288-156 | Camí dels abeuradors, a 80 m abans del trencall amb el camí de les Comes des de llevant | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3731700,1.5617800 | 379727 | 4581182 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70031-foto-08288-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 70032 | Barraca 2 de la costa dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-costa-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca de planta quadrada d'entre 160 i 170 cm de costat a l'interior. Té una alçada aproximada de 210 cm i coberta de falsa cúpula, parcialment caiguda. La porta, és orientada al sud, fa uns 140 cm d'alçada i 55 d'amplada, i és acabada amb un arc de mig punt. Té una fornícula inferior o cocó a la paret del fons. | 08288-157 | A 600 m al nord-oest del camí dels Abeuradors. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3733500,1.5627600 | 379809 | 4581200 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70032-foto-08288-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2434 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70033 | Barraca 4 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-dels-abeuradors | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 190 cm de diàmetre interior. Alçada interior de prop de 180 cm, amb coberta de falsa cúpula, i, amb orientació al sud-est, ls'hi obre una porta acabada amb arc primitiu o ametllat. | 08288-158 | Camí dels Abeuradors, a 260 m al nord-oest de la confluència del de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3739100,1.5575800 | 379377 | 4581270 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70033-foto-08288-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 70034 | Camí empedrat de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-plana-pinatella | Rovira, Joan; Miralles, Ferran. 1999. Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Vilafranca del Penedès. | Se'n conserva un tram en molt bones condicions, però al nord-oest se'n perd el traçat | Camí empedrat d'entre 1 i 1,5 m d'amplada i força pendent que es pot resseguir, en direcció nord-oest, poc després de passada la casa de les Dous (fitxa 23), Concretament Se'n conserva un tram que es pot començar a seguir des de la primera corba del camí de les Dous, uns 146 m a ponent del mas. El camí s'enfila costa amunt en un recorregut sinuós de prop de 270 m fins arribar a la Plana Pinetella. Aquest primer tram conserva encara en molt punts un empedrat dE peces irregulars de pedra que cobreixen les escletxes del terrenys que, en molts indrets, és la mateixa roca i on, en un parell de punts, es poden reconèixer parts desgastades corresponents al pas d'algun tipus de carro. Arribats a la Plana Pinatella el camí continua fins al Pany, però ja es troba més malmès. | 08288-159 | A ponent de la casa de les Dous | 41.3957100,1.5524500 | 378988 | 4583697 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 70035 | Casa Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mila | XVII | Gran parcel·la de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, ubicada al bell mig del nucli urbà de Torrelles de Foix, amb façana principal, al sud-oest, donant a la plaça de la Vila i fent angle amb l'antic ajuntament (fitxa 11), que es troba al costat de ponent. Acull avui dos edificis de tipologia molt similar, com si haguessin estat bastits en una mateix moment, en època moderna d'acord amb la tipologia de les finestres, però formant part de dos projectes diferents. L'edifici de ponent, de dimensions més reduïdes és lleugerament més alt que el de llevant. Tots dos però disposen de planta baixa, noble i sota teulada, trobant-se les obertures dels les dues primeres plantes al mateix nivell. Presenta dos eixos simètrics d'obertures quadrangulars amb motllures simples i ampit també motllurat, amb la pedra dels muntants vista i la resta de la façana arrebossada i pintada de color crema clar. La parcel·la de llevant presenta tres eixos d'obertures de característiques molt similars a l'edifici de ponent. Les cobertes són de teula àrab de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal totes dues. | 08288-160 | Plaça de la Vila, 2 | D'acord amb fonts orals la casa havia estat una fonda durant la primera meitat del segle XX i deprés s'hi va ubicar una botiga de persianes, així com el despatx i parada de la Hispano Igualadina. | 41.3883500,1.5688900 | 380349 | 4582857 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70035-foto-08288-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70037 | Llegenda del tió de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tio-de-secabecs | Amades, Joan. 1999. Folklore de Catalunya. Rondallística. Relatsencatalà.cat/relat/el-soler-de-secabecs | Una nit d'hivern estaven l'amo i els mossos al voltant de la llar de foc de can Soler de Secabecs quan de sobte van sentir una veu provinent de la xemeneia que cridava: - Que baixo? Que baixo? No cal dir que la sorpresa inicial fou espaordidora, però farts de vi com anaven, al cap d'un estona els tres homenassos acordaren que, comptat i debatut, no hi tenien res a perdre i comminaren al personatge que parlava a baixar. En aquell moment, un gros tió de fusta caigué pesadament sobre les llenyes de la llar de foc, escampant encenalls per tot arreu. Després de l'esglai inicial, l'hereu pensà que allò només podia ser la facècia d'algun bromista, els altres dos assentiren i entre els tres tragueren el tronc de la llar per arraconar-lo en un racó de l'estança. Després seguiren amb la seva conversa com si res hagués passat. Al cap d'unes estona, es tornà a sentir la mateixa veu. - Que baixo? Que baixo? Sabedors del que segurament passaria, li digueren que ja podia baixar i altra volta un gros tió de fusta tornà a caure per la xemeneia tot fent un fort terrabastall. L'acció es repetí tres vegades més, i cada cop agafaven el tronc i el llançaven allí on havien deixat els altres. De sobte, un fort rebombori féu tremolar la sala i els cinc troncs que hi havia al racó es començaren a moure i a donar voltes sobre si mateixos com si haguessin recobrat vida. Es posaren a giravoltar i a posar-se els uns sobre els altres i finalment acabaren formant un petit i rabassut homenet que es quedà mirant els tres homes, que de sorpresos s'havien quedat quiets com estaquirots davant de la llar de foc i agafats ben fort els uns als als altres. - Em fas mal!- deia un dels mossos. - Apa calla! Que ets tu el que em pessiga el cul, sembles marieta!- deia l'altre. - Que no, que no, que jo no et pessigo pas, marieta ho seràs tu, eh? - Ara que ho dieu, em van dir que el capellà l'altre dia li va fer l'aleta al xic de Can Quel Tropes!- deixà anar l'hereu - Què dius ara? si que se'l veu un xic floreta a aquell noi, si! - A aquell noi? Has escoltat bé el que t'he dit? - Per això del capellà? - Es clar, tros d'estaquirot! - Ah, doncs ara que ho dius... A pocs metres, l'homenet fet de tions es rascava les ungles ple d'impaciència i de la ignorància que estava patint, fins que ja no pogué més. - Prou! Els tres es quedaren blancs. - Acompanyeu-me a les golfes. - Si, ara hi corro! - digué un dels mossos L'hereu li clavà un calbot al clatell. - Fem el que diu! L'acompanyaren escales amunt fins a dalt, i ell els dirigí fins a un racó de l'estança. Llavors tornà a parlar, tot dirigint-se a l'hereu. - Cava aquí. - Qui, jo? No, cava tu. - No, tu, cava aquí- repetí l'homenet. l'homenet i l'hereu es quedaren callats de sobte. Els dos mossos se'ls havien quedat mirant amb un aire sorprès i amb la boca oberta. A l'hereu li caigué una gota de suor pel costat del front i a l'homenet li pujaren els colors a la cara. L'hereu es posà a cavar en silenci mentre els altres dos s'havien de girar d'esquena per aguantar-se el riure. - Ajudeu-me dropos! Ells dos el seguiren i arraconant fustes, encenalls i cagallons de ratolí a la fi toparen amb alguna cosa dura. L'extragueren i veieren, amb gran sorpresa, que es tractava d'un tupí ple de monedes d'or. No es podien creure el que veien els seus ulls. Llavors l'homenet parlà. - Com que m'heu fet cas i m'heu deixat baixar a casa vostra, jo us recompenso amb aquesta presentalla. Feu-ne un bon ús i que l'esdevenidor us acompanyi sempre. Dit això, es començà a tornar transparent mentre ells el miraven amb ulls brillants d'emoció i d'agraïment i encara pogueren veure com instants abans de dissipar-se del tot, alçava la mà dreta enlaire amb tots els dits closos menys el de mig, aixecat com una estaca. Des de llavors, el Soler de Secabecs ha navegat sempre més en l'abundància. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos! . Donat el permís, caigué per la xemeneia un gros tió de fusta.' | 08288-162 | Can Soler de Secabecs | 41.4366500,1.5507500 | 378922 | 4588245 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Continuació Descripció:'Passat l'esglai, tornà la pregunta: Que baixo? Que baixo? Doncs baixa!! Li respongueren, i altra vegada caigué un tió de fusta. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que sorprenentment es reuniren i prengueren vida i moviment fins al punt de convertir-se en un home rabassut que, dirigint-se a l'amo, li manà que el seguís. El desconegut el menà cap al celler; allí li ensenyà un lloc i li digué: Cava aquí!L'amo va cavar a terra en el lloc on li indicava. Aviat aparegué un tresor. El desconegut li manà que el recollís i que el donés íntegre a una captaire que l'endemà mateix passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però que, si mancava un diner la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler de Secabecs recollí el tresor, i l'endemà el lliurà a la captaire que es presentà tal i com va predir l'home fet de cinc tions. I sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.'Història del llegendari penedesenc molt similar a la d'alguns països del centre i nord d'Europa. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||
| 70038 | Barraca 1 del camí del Pla de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-del-pla-de-manlleu | wikipedra.catpaisatge.net | Segle XVII | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 210 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 75 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta una fornícula inferior o cocó al costat esquerra interior. | 08288-163 | Camí del Pla de Manlleu, a 550 m de la Fita dels Tres Batlles | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3688900,1.5550200 | 379153 | 4580716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70038-foto-08288-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2457 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70039 | Barraca 2 del Camí del Pla de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-pla-de-manlleu | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula i una alçada de 160 cm. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. | 08288-164 | Camí del Pla de Manlleu, a 500 m de la Fita dels Tres Batlles | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3700200,1.5542400 | 379090 | 4580842 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70039-foto-08288-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2458 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70040 | Barraca 1 de Comademar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comademar | XVIII-XIX | Parcialment enderrocada i envoltada de males herbes | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular i entre 135 i 175 cm. Té una alçada de prop de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, presenta una porta acabada amb llinda plana. | 08288-165 | Camí de les Dous al Corral Nou, a 160 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3927900,1.5563600 | 379310 | 4583367 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 70041 | Barraca 2 de Comademar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comademar | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra, exempta, de planta quadangular de rop de 180 cm de costat. Té una alçada de prop de 250 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, presenta una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. | 08288-166 | Camí de les Dous al Corral Nou, a 370 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3908100,1.5562400 | 379296 | 4583148 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70041-foto-08288-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70041-foto-08288-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70041-foto-08288-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2416 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70042 | Barraca 1 a ponent del Camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-ponent-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra, exempta, de planta circular i 240 cm de diàmetre. Té una alçada de prop de 265 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 145 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-167 | Camí de la Fontfregona, a 500 m del seu inici des de migdia | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3976100,1.5545200 | 379165 | 4583905 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70042-foto-08288-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70042-foto-08288-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70042-foto-08288-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2375 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70043 | Barraca 2 a ponent del Camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-ponent-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura, d'entre 145 i 160 cm. Té una alçada de prop de 180 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 70 cm. | 08288-168 | Camí de la Fontfregona, a 500 m del seu inici des de migdia | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3975600,1.5539500 | 379117 | 4583900 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70043-foto-08288-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70043-foto-08288-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70043-foto-08288-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2376 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70044 | Barraca 3 a ponent del Camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-ponent-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | S'ha produit l'enderroc del costat est, que estava en perfecte estat l'any 2005, quan va ser fotografiada pel Drac Verd de Sitges. | Barraca de pedra seca, exempta, de planta circular d'entre 190 i 220 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 260 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 95 cm. | 08288-169 | Camí de la Fontfregona, a 647 m del seu inici des de migdia | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3987800,1.5537900 | 379106 | 4584036 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70044-foto-08288-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70044-foto-08288-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70044-foto-08288-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2377 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70045 | Barraca 4 del Camí de can Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-can-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un lleuger enderroc de la part nord, i es troba completament voltada per bardissa, de tal manera que actualment no s'hi pot accedir. | Barraca de pedra seca, exempta, de planta quadrangular d'entre 220 i 270 cm de costat. Té una alçada de prop de 235 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 60 cm. Presenta un reforç al darrera i paravent al costat esquerra. | 08288-170 | A 160 m de l'inici del camí de Can Jutge des de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3983000,1.5562300 | 379309 | 4583979 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70045-foto-08288-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70045-foto-08288-170-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2378 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70046 | Pou prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Estructura aèria de pedra seca, adossada a un marge, de planta interior circular de 130 cm de diàmetre i una alçada interior de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 40 cm. A l'interior s'identifica un pou. | 08288-171 | Al peu del trencall que des del camí de cal Jutge du a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4007800,1.5570600 | 379383 | 4584254 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2392 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70047 | Barraca 1 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Completament voltada de bardisses i malesa, fins al punt que no és possible veure'n l'accés. | Estructura aèria de pedra seca, adossada a un marge, de planta interior irregular, de 255 cm de profunditat i 250 d'amplada. Té una alçada exterior de 240 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 135 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 70 cm. Lliris a la coberta exterior. | 08288-172 | Darrer trancall cap a llevant del camí de la Fontfregona abans d'arribar a cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4007200,1.5561600 | 379308 | 4584248 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70047-foto-08288-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70047-foto-08288-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2403 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de l'accés(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70048 | Barraca 2 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior a l'esquerra de la porta. | Estructura aèria de pedra seca, de planta circular, d'entre 190 i 210 cm de diàmetre interior. Té una alçada exterior de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula i lliris com a coronament. Orientada al sud-est, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 85 cm. | 08288-173 | Al peu del trencall que des del camí de cal Jutge du a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4012000,1.5571800 | 379394 | 4584300 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70048-foto-08288-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70048-foto-08288-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70048-foto-08288-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2393 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70049 | Barraca 3 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part duperior de la coberta. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada exterior de 205 cm, amb coberta de falsa cúpula.Orientada al sud-est, presenta una porta de prop de 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 45 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-174 | Part central del turó que hi ha a llevant de cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4020200,1.5561800 | 379312 | 4584392 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2394 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70050 | Barraca 1 prop del bosc de Cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-del-bosc-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc important a la part posterior i també pel costat oest. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular de 270 per 310 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, presenta una porta de prop de 135 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 100 cm. Presenta un folre per la façana principal i tanbé per la de ponent, i una fornícula interior entrant a mà dreta, de 1110 x 50cm. | 08288-175 | Al peu del camí que mena a can Coral des del camí de can Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4028200,1.5564900 | 379339 | 4584481 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2395 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70051 | Barraca 2 prop del bosc de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-del-bosc-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Envoltada de malesa | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i 270 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. Orientada al sud / sud-est, presenta una porta de prop de 150 cm d'alçada i 105 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 110 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. Al costat esquerra de la porta, el contrafort presenta un forat on s'hi ha ubicat una petita teulada de fibrociment. | 08288-176 | Feixes a ponent de la casa de can Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4026000,1.5574000 | 379415 | 4584455 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70051-foto-08288-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70051-foto-08288-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2406 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70052 | Barraca 4 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Enderroc important, ja que només ens en resta el mur a una alçada màxima d'entre 70 i 100 cm. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i 215 cm de diàmetre interior, amb la coberta completament enderrocada. Orientada al sud-est, se n'jha perdut també l'acabat de la porta d'accés, que feia uns 80 cm d'alçada. El gruix del mur és de prop de 65 cm. A l'interior, entrant a mà esquerra es troba una fornícula inferior o cocó. | 08288-177 | Al turó que hi ha entre cal Jutge i cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4026900,1.5553600 | 379244 | 4584468 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70052-foto-08288-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70052-foto-08288-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70052-foto-08288-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2400 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70053 | Barraca 5 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Enderroc parcial de la coberta | Barraca de pedra seca aïllada, de planta irregular de 310 cm de profunditat i una amplada màxima de 145 cm, amb coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada pel costat de ponent. Té una alçada exterior de 245 cm. Orientada al sud / sud-est, hi permet l'accés una porta de 165 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-178 | Al costat est del camp de migdia de cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4014200,1.5553200 | 379239 | 4584327 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2402 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70054 | Barraca prop la rasa de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-la-rasa-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | Lleuger enderroc de la part superior de tramuntana | Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular d'entre 140 i 160 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 165 cm. Orientada al sud / sud-oest, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-179 | Camí de la Roca de Vidal, a 375 m passat el Molí de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791600,1.5724700 | 380632 | 4581832 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2467 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70055 | Barraca 5 del camí del Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-cami-del-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca aïllada de pedra seca, de planta el·líptica d'entre 280 i 235 cm de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 125 cm. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 100 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. | 08288-180 | Camí dels Abeuradors a l'altura dels Plans de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3757200,1.5665000 | 380126 | 4581458 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2436 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70056 | Barraca del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta de ferradura i un diàmetre interior d'entre 230 i 130 cm, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 150 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 110 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 40 cm. | 08288-181 | A migdia del camí del coll de Rastrells, a 360 m després de deixar el dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3767000,1.5633200 | 379862 | 4581571 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2450 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70057 | Barraca 2 del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Envoltada de males herbes i bardisses | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta trapezoïdal, de prop de 280 cm de profunditat i un màxim de 195 cm d'amplada, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 215 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 155 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. | 08288-182 | Camí del coll del Rastrells, a mig recorregut entre el dels Abeuradors i el Coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3763500,1.5637200 | 379895 | 4581532 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2449 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i de foto de primer pla (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70058 | Barraca 6 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | La vegetació no hi permet accedir | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular, d'entre 140 i 240 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud /sud-est, hi permet l'accés una porta de 35 cm d'amplada cm, acabada amb llinda plana i aprofitant un gran bloc de pedra com a brancal dret. | 08288-183 | A 267 m passat el trencall cap al coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3753400,1.5640400 | 379920 | 4581419 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2435 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70059 | Barraca 3 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, d'uns155 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 165 cm i un cocó o fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 50 x 60 cm. | 08288-184 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 120 m passat can Giménez. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3801000,1.5658500 | 380080 | 4581945 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2444 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70060 | Barraca 4 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es troba completament emmascarada per la bardissa | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica, d'entre 110 i 245 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 165 cm. El gruix del mur és de 45 cm. | 08288-185 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 435 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3788600,1.5684900 | 380298 | 4581804 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2443 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70061 | Barraca 1 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta de ferradura i entre 115 i 180 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, hi permet l'accés una porta baixa acabada amb llinda plana. | 08288-186 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el primer trencall a mà esquerra | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3848900,1.5694100 | 380386 | 4582472 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16456 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70062 | Barraca 2 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta circular d'entorn als 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord / nord-est, hi permet l'accés una porta d'alçat trapezoïdal acabada amb llinda plana. | 08288-187 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 150 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3844300,1.5680300 | 380270 | 4582423 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16457 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70063 | Barraca 3 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 150 i 160 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta dde prop de 100 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb arc de mig punt'alçat trapezoïdal acabada amb arc de mig punt. Conserva lliris a la coberta. | 08288-188 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 240 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3838300,1.5673600 | 380213 | 4582357 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16539 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70064 | Barraca 4 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 180 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord, hi permet l'accés una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb llinda plana. Presenta una porta de fusta folrada amb llauna. Conserva lliris a la coberta. | 08288-189 | Camí de cal Regata cap als Abeuradors, a 416 m de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3835500,1.5693900 | 380382 | 4582324 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16538 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70065 | Barraca 1 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | Enderroc de la cobert, restant només el mur d'entre 70 i 120 cm d'alçada. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior, enderrocada i conservant únicament una alçada màxima de 120 cm d'alçada i mínima de 70 cm. Està orientada a l'est, on encara es pot veure que la porta hauria fet uns 65 cm d'amplada. Presenta un contrafort al lateral nord. | 08288-190 | Extrem sud del camí de can Gatell, al marge de les Costes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3954000,1.5628600 | 379858 | 4583648 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70065-foto-08288-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70065-foto-08288-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9327 de l'Observatori de Paisatge (Autor: Josep Pascual) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 70066 | Barraca 2 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada de bardisses que en dificulten l'accés, i es que és troba en un antic conreu guanyat pel bosc. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre210 i 280 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 m d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 210 m i un gruix de mur de 70 cm. Presenta un muret baix al lateral exterior dret de prop de 135 m d'amplada i 210 de llarg. A l'interior a mà esquerra hi ha una fornícula o cocó de 65 x 35 cm. | 08288-191 | Al nord del Camí de les Costes, un cop recorreguts 473 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3975300,1.5661500 | 380137 | 4583880 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2371 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 70067 | Barraca 3 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior del costat nord. Completament voltada de bardisses. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 240 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 195 cm i un gruix de mur de 65 cm. Presenta un contrafort posterior i paravents frontals de prop de 240 cm de llarg a cada costat de la porta, a manera de passadís. Té també un ràfec de lloses de pedra volades i lliris a la coberta. | 08288-192 | Uns 200 m al nord del trencall del camí de les Costes cap al camí de cal Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3973800,1.5641900 | 379973 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2372 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml