Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68970 | Cal Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussons | CÓRDOBA, Manel. (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' 2a part, p. 55. El Cargol Publicacions S.L. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41, 45. TORRES, Montserrat (2006): 'Cal Mussons', dins EL CEP n. 29, p. 10. | XVI | Tota la masia presenta molt bon estat de conservació, havent-se restaurat mantenint l'estètica original. | Masia de planta rectangular, orientada a l'est, amb diversos annexos arquitectònics posteriors per a ús agrícola. L'edifici principal està cobert amb teulada de teula àrab. El vessant est aixopluga la façana principal formada per una planta baixa i pis, mentre el vessant oest està sobrealçat cobrint el segon pis o golfes. La façana principal presenta una organització regular al voltant del portal de mig punt adovellat molt ben conservat amb porta de fusta. A banda i banda d'aquesta observem obertures a cada pis, finestres senzilles quadrades, excepte a la planta baixa, en què la finestra esquerra és rectangular. La cornisa és dentada. La façana nord de l'annex arquitectònic presenta una porta d'accés de fusta amb arc escarser que contrasta amb alteracions modernes tals com plaques solars a la teulada o portes de reixa metàl·lica. També podem observar, a l'edifici annex oest, la presència d'un forn de pa amb tots els seus estris. Segons Llorac i Torres (veure bibliografia) al soterrani de la masia hi ha un arc escarser, així com dos arcs de mig punt aguantats, al bell mig, per una columna de base quadrada amb les corresponents impostes, que continua al pis superior i a les golfes, les quals només ocupen la meitat posterior de la casa. | 08287-140 | Barri de Cal Mussons | La propietat ha anat passant sempre de pares a fills i a la casa guarden molts documents des del segle XVI. Propietat dels monjos de Montserrat fins que les desamortitzacions dels béns eclesiàstics del segle XIX permeten que la família Mussons, que n'eren els masovers, passessin a ser-ne propietaris. En el llibre de la Cort del Batlle de Terrassola hi trobem en Sebastià Mussons, que va ser alcalde de Terrassola del 1697 al 1701. Moltes cases del poble pagaven un cens a la família Mussons i descendents fins ben entrat el segle XX. El barri, que l'anomenem de Cal Mussons, es va construir molt posteriorment a la masia i en terreny de cal Rovira, no de cal Mussons. Hi ha qui diu que el cognom Mussons va venir de França i ha quedat com a motiu de la casa. Altres cognoms de la família són: Juvé, Rius, Vila i ara Font. Segons l'Enciclopèdia catalana, Mossó (amb o) era equivalent a mossèn als segles XVI i XVII, i Mossons en seria el plural. Fa uns 30 anys es va fer habitable la part posterior de la casa, que ara ocupen i que abans eren cellers de la masia. | 41.4472400,1.7245700 | 393462 | 4589192 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68970-foto-08287-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68970-foto-08287-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Dins de la propietat hi ha una font d'aigua potable canalitzada fins a la casa de la qual s'abasten els propietaris per al consum domèstic, però al mateix temps és una font freqüentada habitualment. L'aigua sobrant va a parar a una bassa per a usos agrícoles. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||
| 68971 | L'Arboçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 60. TORRES, Montserrat (2009): 'L'Arboçar' dins EL CEP núm. 38, p.14. | XIX | Masia de planta rectangular orientada al sud-est amb diversos annexos arquitectònics posteriors per a ús agrícola. Té el carener de la teulada paral·lel a la façana i està cobert amb teulada de teula àrab. L'edifici principal és de planta baixa i un pis. El portal d'entrada és de mig punt adovellat, amb pedrissos a ambdós costats, així com tres grans graons que li donen accés. També hi observem un contrafort al costat esquerre de la façana principal. Un cos sobrealçat secundari a la banda esquerra tanca l'edifici per l'esquerra, amb un portal coronat per un arc escarser probablement corresponent a les antigues cavallerisses. La planta baixa presenta dues obertures quadrades a banda i banda del portal principal, mentre que el 1r pis presenta de manera regular quatre finestres també quadrades. Edificacions annexes i més recents al costat dret i una bassa a l'esquerra de la casa. Segons Montse Torres (veure apartat bibliografia) en una de les parets una hi ha una espitllera des d'on es podia observar i disparar a l'exterior en cas d'atac. | 08287-141 | Partida de l'Arboçar | Fins fa uns 40 anys era la masoveria de cal Gallego (casa pairal situada prop de Sant Jaume Sesoliveres). En Joan i en Jaume Ràfols i Mata, que van pagar la construcció de les escoles públiques inaugurades el 22 de juliol de 1928, eren fills de l'Arboçar. Els seus pares eren Josep Ràfols Mir i Teresa Mata Gallego, segons els arxius consultats. En Jaume Ràfols i Mata va néixer el dia 1 d'abril de 1857. En Joan i en Jaume Ràfols havien marxat cap a Amèrica molt jovenets a fer fortuna i en aconseguir-ho van voler que al seu poble es construïssin unes boniques escoles perquè cap nen i nena es quedés sense escolaritzar. El Joan Ràfols Mata no va tenir descendència. El seu germà Josep es va casar amb Teresa Ollé Montané, de Piera, i que van tenir un fill i tres filles. L'hereu, Jaume Ràfols Ollé, nascut el 1881, es casà amb Francisca Farguell i Madurell el 1906 i van tenir una filla de nom Maria. Després que els Ràfols anessin a viure al Carrer del Bosc, a l'Arboçar hi van anar els Amat. En Joan Amat Domènech, nét de Joan Amat Ventura i de Maria Gallego Esteve, de Cabrera, i és fill de Joan Amat Gallego i de Pilar Domènech. L'actual propietari de l'Arboçar és la família Llera Bonilla. L'arboç (madroño en castellà) és un arbust mediterrani de fruits comestibles que són les cireretes d'arboç o de pastor. I un arboçar és el lloc on hi ha aquestes plantes. D'aquí en deu venir el nom de la masia, tot i que a vegades el trobem escrit 'arbossar'. | 41.4573800,1.7343000 | 394291 | 4590306 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68971-foto-08287-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68971-foto-08287-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 68972 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-16 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | XIX | Alineació de cases adossades numerades del 6 al 14 del carrer Major del nucli de Lavit. Destaquem dues tipologies que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest municipi. D'una banda hi ha la tipologia de cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades; es tracta d'edificis de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientada al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal habitualment recta o amb arc rebaixat, i una finestra en un dels costats. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. La segona tipologia correspon als edificis entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, coberta igualment amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. En aquest cas, però, es tracta de cases estretes, d' una sola obertura ampla a cada planta. Normalment el portal és d'arc escarser; una finestra rectangular al primer pis, amb o sense balcó i barana, i una finestra més petita al pis superior, quadrada o bé d'arc carpanell. | 08287-142 | Carrer Major, n. 6 a 14. Lavit | 41.4471000,1.7271800 | 393679 | 4589173 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68972-foto-08287-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68972-foto-08287-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68972-foto-08287-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 68973 | Molí d'en Batllori / Molí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-batllori-moli-xic | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 109. | XX | Segons informació oral del propietari de l'immoble, l'interior del molí està totalment malmès i abandonat, fins el punt que és perillós entrar-hi. | Antic molí paperer de planta rectangular compost per planta baixa i dos pisos, destinats als assecadors construït en maó. Està cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant, i actualment està molt transformat arquitectònicament, amb nombrosos annexos arquitectònics adossats a totes les seves façanes, raó per la qual no es pot discernir quina era la façana principal de l'edifici. Així, la planta baixa està totalment transformada a totes les façanes, conservant-se únicament les finestres dels pisos superiors. A la façana sud-oest, el primer pis té deu finestres allargassades coronades amb arc escarser, i el pis superior sis, col·locades en degradació esglaonada, adaptant-se al desnivell dels dos vessants, de manera que a la part més elevada del frontis hi ha dues d'aquestes finestres, i a cada costat dues més, les més petites als extrems. Totes les finestres d'aquesta façana estan tapiades. L'altra façana que es pot observar parcialment és la sud-oest. Aquesta conserva les vint finestres del pis superior, també d'arc escarser, idèntiques a la de la façana anteriorment descrita, tot i que aquestes no estan tapiades. La resta de façanes resten amagades darrera dels annexos industrials moderns que s'hi ha adossat. Destaca la xemeneia situada al sector oest, octogonal, feta de maó vist, la base de la qual es troba actualment a l'interior del modern edifici annex al molí original, mentre que la resta de la xemeneia sobresurt per sobre la teulada. | 08287-143 | Paperera Creixell, s/n | Segons Salvador Llorac, l'intendent general, l'11 d'octubre de l'any 1790, ve fer concessió a Pere Rovira, de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un molí paperer a Terrassola. Les obres van començar el 1795 a la partida de terra coneguda per mas Tarascó, al costat del riu i des de la fàbrica d'en Vinyals. En Rovira ve fer construir una mina o aqüeducte per portar l'aigua al seu molí. Degué funcionar poc (si és que va arribar a funcionar), ja que al segle XIX no s'ha trobat cap document que l'esmenti. Se suposa que estava ubicat on hi ha actualment el molí Xic i després la fàbrica Batllori, de construcció moderna. És l'últim molí paperer bastit al municipi de Torrelavit. | 41.4496600,1.7141000 | 392591 | 4589473 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68973-foto-08287-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68973-foto-08287-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir a l'interior de l'edifici original, doncs el seu precari estat fa que sigui perillós entrar-hi. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||
| 68974 | Cal Tort de Massenyes / Mas Taiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tort-de-massenyes-mas-taiona | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 63-64. TORRES, Montse: Revista el CEP núm. 28 (juny 2006), pàg. 8 | XVI | Els actuals propietaris l'han estat restaurant al llarg de dos anys. La masia presenta un bon estat de conservació. | Masia de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici principal és de planta baixa i un pis, amb porxo i arcades a la dreta, jardí i baluard a la part de davant. El portal d'entrada és adovellat. Observem quatre finestres amb balcó i barana de ferro organitzades de manera regular al llarg del primer pis, mentre que la planta baixa presenta tres finestres rectangulars, dues a la dreta de la porta i una a la banda esquerra. A la façana oest observem un rellotge de sol (referenciat a la fitxa 136). En aquesta mateixa zona, en la paret que tanca el baluard, observem una porta lateral formada per llindes i muntants de grans carreus. Segons Salvador Llorac (veure bibliografia) a l'interior es conserva una bonica arcada de mig punt de pedra treballada i en ser reformada, s'han transformat els cellers i estables en sales i altres dependències. Té un pou al jardí davanter i un altre a la part posterior de la casa on disposen d'un petit terreny. Els antics cups de vi ara s'utilitzen com a dipòsits d'aigua. | 08287-144 | Masia Can Tort, s/n | Can Tort de Massenyes, antigament Mas Bertran, avui coneguda com Mas Taiona. Segons Montse Torres (veure camp 'Bibliografia') un avi d'en Joan Font treballava en un molí paperer de Lavit i es portava el 'tai' i altres viandes en una carmanyola i deia: 'no em prengueu el tai, el taió'. D'aquí els va venir el renom de 'Taiona' i 'cal Taiona' mentre vivien a Sant Sadurní, i ara aquí, a la masia de cal Tort, també l'anomenen 'Mas Taiona'. Hi ha una placa al costat del portal d'entrada del baluard amb aquest nom. Segons consta a l'arxiu dels descendents de la família Alemany de cal Tort, l'origen de la família Tort es troba a Sant Jaume Sesoliveres, on posseïen l'anomenat 'Mas Rigual' o 'Maset d'en Tort'. En un document del 1511 trobem en Bartomeu Tort comprant a Gabriel Bertran, pagès de Lavit, un mas anomenat 'Mas Bertran'. A partir de llavors, el 'Mas Bertran' va ser anomenat 'Mas Senyas', 'Cal Tort de Massenyas' o simplement 'Cal Tort'. La masia va ser venuda per Ramon Alemany i Costas, fill de l'anterior, als actuals propietaris la família Font i Mestres, l'any 1980. | 41.4489900,1.7362600 | 394441 | 4589372 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68974-foto-08287-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68974-foto-08287-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68974-foto-08287-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||
| 68975 | Ca la Vicenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-vicenta | TORRES, Montserrat (2009): Revista el CEP núm 37, p. 14. | El que anomenem Ca la Vicenta són dues cases adossades, encarades al sud i fins fa uns anys gairebé simètriques, semblant una sola casa. La de l'esquerra s'ha reformat recentment i ara té l'entrada encarada a l'oest. Actualment està dividida en dues propietats diferents. La teulada és de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana i presenta dos nivells als extrems de l'edifici, coincidint amb els baixos de la casa, probablement espais dedicats a magatzem o usos agraris. La part dreta de l'edifici conserva la cornisa amb mènsula. Consta de planta baixa, pis i golfes. Pel que fa a les obertures, presenta una disposició força regular i simètrica en relació a la porta principal, amb la llinda recta. La planta baixa la configuren cinc finestres de tamanys similars, ubicades una a la dreta i quatre a l'esquerra de la porta principal. Pel que fa al 1r pis, trobem dos balcons d'iguals dimensions, un d'ells tapiat i l'altre amb barana de barrots de ferro. Enmig d'aquestes trobem dues finestres. Les golfes presenten quatre finestres, la de més a la dreta tapiada, i una altra molt transformada ja que pertany a la casa reformada recentment. Crida l'atenció com està pintada la façana de la casa original, tota blanca i emmarcant de color grana totes les obertures, portes, finestres i mènsules. Hi ha un pou a la part del darrere que és comú a les dues cases i un petit terreny cultivable. | 08287-145 | Veïnat de ca la Vicenta, s/n | El nom de la casa més vella tindria a veure amb una de les propietàries al llarg del temps. Consultats els llibres del Registre Civil de Lavit i els de Torrelavit trobem que el 1888 Antoni Madurell i Font es casa amb Dolors Rigol i Esteve, vídua del seu germà Procopi i amb un fill, Fèlix d'1 any, nascut sis mesos després de morir el seu pare. Els pares del Procopi, de l'Antoni, la Dolors, el Josep i la Rosa Madurell i Font eren en Fèlix Madurell i Mata, nascut a Capellades, i la Vicenta Font i Grau, nascuda al Bruch. D'aquesta última deu venir el nom de la masia. | 41.4476600,1.7366300 | 394470 | 4589224 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68975-foto-08287-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68975-foto-08287-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 68976 | Conjunt de bagants del parc de les Pubilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-bagants-del-parc-de-les-pubilles | Conjunt de dos bagants ubicats dins d'un petit edifici de planta en forma de 'L', a la confluència del Riu de Bitlles amb un torrent secundari, a l'extrem est del parc de les pubilles. L'edifici està construït exteriorment amb blocs irregulars de pedra calcària lligades amb ciment i alguna aportació de maons, i carreus rectangulars ben tallats de calcària a les cantoneres i als muntants i la llinda de la porta d'accés. Interiorment, l'ala est presenta les parets revestides de maó i el sostre de maó pla, a mode de volta catalana; a l'ala sud, parets i sostre conserven l'aparell de pedra. L'ala sud té unes dimensions de 2,90m x 2 m, i una alçada de 2 m. En aquesta ala s'ubica la porta d'entrada, que mesura 1,20 m d'alçada x 57 cm d'amplada i està protegida amb una porta reixada de ferro colat. L'ala est està dividida en dos trams d'alçades diferents: el tram més proper a la porta d'entrada té una alçada de 2,35 m, i el segon tram, fins al final del mur est, té una alçada de 2,80 m. la llargada màxima d'aquesta ala és de 5,60 m, i l'amplada és de 2, 35 m. És a l'extrem d'aquesta ala on es troben els dos bagants, de fusta a l'extrem inferior i de cos d'acer, accionats a mode de cargol des d'unes manovelles situades a l'extrem superior. Els bagants s'encaixen en unes obertures estretes practicades al terra. L'obertura del bagant situat al mur est té unes dimensions de 1,40 m x 30 cm, i la del mur sud fa 1 m x 22 cm. Els bagants descendeixen per aquestes obertures fins al llit del riu i del torrent, respectivament, per desviar el curs de l'aigua. | 08287-146 | Parc de les Pubilles | 41.4462700,1.7338600 | 394236 | 4589073 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68976-foto-08287-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68976-foto-08287-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 68977 | Rentadors del Rec del Molí de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentadors-del-rec-del-moli-de-lavit | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | XX | El sostre dels rentadors està enrunat, i l'indret està totalment envaït per la vegetació. | Antics rentadors comunals que s'abastien de les aigües del rec dels horts del Mussons, a sota del pont homònim. De planta rectangular, els rentadors tenen unes dimensions màximes aproximades de 7 x 5 m. A la banda nord-est, els rentadors es recolzen sobre una paret de maó revestida de ciment, i a la banda sud-oest es conserven les tres columnes de maó que suportaven el cobert que s'hi va afegir a finals de la dècada dels anys' 20 del segle XX (veure apartat 'història'). Entre les columnes i la paret anteriorment descrita es troben els rentadors, provistos de batedora, d'unes dimensions aproximades de 7 m x 2,5 m. | 08287-147 | Barri dels Mussons | Aquests rentadors van ser construïts a la dècada dels anys '10 del segle XX, com a successors de la batedora del rec del Molí de Lavit. Van ser costejats pel filantrop Pau Vidal i Rovira. A finals dels anys '20 s'hi va afegir un cobert per a soplujar les dones que hi anaven a rentar la roba. | 41.4479500,1.7250000 | 393499 | 4589270 | c. 1913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68977-foto-08287-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68977-foto-08287-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||
| 68978 | Imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-lassumpcio | <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 267 - 268; 338.</p> | XVII | Aquesta talla està restaurada, i s'ha respectat la tonalitat de la policromia, gens estrident. | <p>Escultura exempta modelada sobre talla de fusta que representa l'Assumpció de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Lavit, patrona de la parròquia de Lavit, dempeus, en actitud maternal, amb el braç esquerre aixecat i amb un querubí a cada costat, que s'agafen a la part baixa de la seva túnica. Aquesta és de color marró, amb tons daurats a la cinta que fa de cinturó, al coll i als punys de les mànigues. Una capa de color blau celest (color típic de la Mare de Déu) cobreix el personatge per l'esquena. La figura porta una corona aureolada de plata i unes arracades de pubilla catalana. Aquests elements són afegits posteriors. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> | 08287-148 | Carrer del Molí 64, Torrelavit | <p>Aquesta talla barroca va ser salvada per un veí del poble de la destrucció que afectà a l'església al juliol de 1936. El 8 de desembre de l'any 2001, surant la festivitat de la Immaculada Concepció, es van col·locar la corona i les arracades de pubilla catalana, restaurades. Les arracades foren, segons informació oral de mossèn Aragonès, una donació que va fer una família del poble.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68978-foto-08287-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68978-foto-08287-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68978-foto-08287-148-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||
| 68979 | Resclosa del Molí del Parellada, del Mig i del Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-parellada-del-mig-i-del-cover | Tot i que la resclosa conserva la seva estructura, està força erosionada degut a l'acció de l'aigua. | Resclosa situada al llit del riu de Bitlles, a l'extrem est de la zona verda anomenada parc de les Pubilles. La resclosa té una longitud d'uns 18 m, i presenta un perfil força erosionat degut a l'acció de l'aigua. No s'hi pot accedir degut a la densa vegetació que ha crescut a les ribes del riu. | 08287-149 | Parc de les Pubilles | 41.4460900,1.7338600 | 394236 | 4589053 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68979-foto-08287-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68979-foto-08287-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 68980 | Entorn natural del Parc de les Pubilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-del-parc-de-les-pubilles | L'entorn natural del Parc de les Pubilles es troba en les immediateses de la ribera del riu de Bitlles, vora la font de que li dóna el nom, i abasta una superfície aproximada de 4 hectàrees. Es tracta d'un espai amb finalitats lúdiques i de recreació enmig del nucli de Torrelavit, que aprofita l'entorn singular que dóna l'entorn del riu. Queda limitat al sud pel riu, a través de baranes de fusta, i al nord per un talús argilós ple de vegetació autòctona (pins, alzina, matollar). És un espai que acull la vegetació pròpia de ribera (àlbers, xops) reforçada amb nova vegetació autòctona plantada (alzines, plàtans, pins), així com mobiliari urbà de fusta i zona de joc. L'arranjament de l'espai és un projecte dut a terme l'any 2008 per l'Ajuntament de Torrelavit, el Consell Comarcal i la Generalitat de Catalunya, que restaura els entorns fluvials de l'Alt Penedès, afectant el llit del riu, una resclosa, una zona de joc i una zona de picnic diversificada en taules i bancs. La zona de joc és un espai lúdic i de salut per fomentar el lleure de la gent gran i consta d'un circuit amb diversos elements d'interacció física. L'entorn més immediat es relaciona amb un passeig de plàtans a banda i banda del camí probablement plantats en el moment de construir-se la font, com a element d'obaga i de soleia pròpia de les zones amb fonts. Seguidament trobem un espai més obert i lliure de vegetació on trobem l'espai de joc. Als seus voltants, i sota els arbres, trobem taules i bancs de fusta, disseminats fins portar-nos al camí que ens mena cap a la resclosa (veure fitxa 149) i la construcció que tanca els bagants (veure fitxa 146). | 08287-150 | Parc de les Pubilles | 41.4464000,1.7329600 | 394161 | 4589088 | 08287 | Torrelavit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68980-foto-08287-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68980-foto-08287-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||||
| 68981 | Bosc de Can Raspall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-raspall-dels-horts | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 148. | El bosc de Can Raspall dels Horts té una superfície aproximada de 73 hectàrees de massa boscosa que rodeja la finca de Can Raspall seguint el curs del torrent de Can Raspall en sentit est-sud-oest. Presenta les característiques pròpies d'un bosc de ribera, amb un ambient humit i ombrívol, pel que fa a la vegetació, amb presència d'acàcies, lledoners (Celtis australis), àlbers (Populus alba), plàtans (Platanus acerifolia o P. hispanica) i de plantes enfiladisses. A mida que s'allunya del llit del torrent guanya noves i diferents espècies botàniques pròpies del bosc mediterrani com pins (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex). Aquest bosc salva un desnivell aproximat de 20 metres. | 08287-151 | Bosc de Can Raspall dels Horts | 41.4258100,1.6884800 | 390411 | 4586858 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68981-foto-08287-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68981-foto-08287-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 68982 | Palmera de Cal Sala de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-cal-sala-de-la-font | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | Exemplar centenari de palmera canària (Phoenix canariensis), espècie de palmera autòctona de les Illes Canàries. A causa de la seva bellesa i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més s'usen en jardineria. Està ubicada al jardí de la mateixa propietat, a la part sud-oest, i és especialment vistosa des del carrer, donada les seves grans dimensions. Presenta un tronc relativament prim, alt i estilitzat acabat en una corona de moltes fulles, d'uns 5 m de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc en forma de ventall. L'alçada mitja d'aquestes palmeres es situa en 15 metres. La base de las fulles, que queda sobre el tronc cilíndric, formen al seu voltant una coberta grossa i compacta, que oculta el tronc, però amb els anys, les bases de les fulles van caient, perquè s'assequen. Aquest exemplar està especialment ben cuidat. Inflorescències abundantment ramificades, grans, llargues, de fins a dos metres, que apareixen entre les denses fulles. Les flors són molt | 08287-152 | Carrer del Castell de Lavit, núm. 2, Torrelavit | 41.4469200,1.7292100 | 393849 | 4589151 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68982-foto-08287-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68982-foto-08287-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Les palmeres eren plantades a les propietats com a element exòtic i distintiu, que conferia una marca de poder als edificis del segle XIX. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 68983 | Fita de separació dels termes de Terrassola i Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-separacio-dels-termes-de-terrassola-i-lavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 14. | XIX | Aquest element està bastant erosionat. | Monument de pedra calcària d'una sola peça que té com a finalitat marcar la separació dels termes municipals de Terrassola del Penedès i Lavit. Es troba adossada a l'extrem esquerre un pedrís al costat del Pont de les Escoles per la banda més estreta de la fita. Amida 50 cm d'alçada x 24 cm d'amplada x 18,5 cm de profunditat. S'observa una 'T' gravada a la banda oest que amida 13,5 cm d'alçada x 13 cm d'amplada a la meitat superior de la fita. Per la banda contrària s'observa una 'L' de 13,5 cm d'alçada i 11 cm d'amplada també ubicada a la meitat superior de la fita. A la banda oest s'aprecia un rebaix a la part inferior esquerra de la peça, coincidint amb el que sembla el pas d'un desaigua. | 08287-153 | Casc urbà de Torrelavit | 41.4470800,1.7283600 | 393778 | 4589169 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68983-foto-08287-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68983-foto-08287-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 68984 | Cal Juvé Parenostres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-juve-parenostres | Masia de planta quadrada amb diversos annexos agrícoles, orientada al sud-est. L'edifici principal és de planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta una disposició forçat regular de les obertures, especialment al 1r pis. A la planta baixa es troba la porta principal, amb la llinda recta flanquejada per tres obertures, dues a la banda dreta i una a l'esquerra. Es tracta de finestres rectangulars amb reixes de ferro: la de la dreta, més alçada respecte el terra, i la de l'esquerra, gairebé ran de terra. La finestra de més a la dreta està coronada amb un arc escarser sense reixa. Si ens fixem en el 1r pis observem quatre obertures organitzades simètricament: al centre, dues balconades rectangulars amb baranes de ferro, i a banda i banda d'aquetes una finestra rectangular amb ampit. A les golfes observem una petita obertura quadrada just sobre el balcó dret, gairebé centrada en el carener. A la banda dreta de la façana, entre el 1r pis i les golfes hi ha pintat, de manera inacabada, un rellotge de sol (veure fitxa 134). A l'esquerra de la façana s'hi annexa un edifici arquitectònic d'una sola planta amb una porta d'entrada amb arc escarser i una cornisa cintrada llisa que fa de protecció. Per la banda dreta s'hi adossa perpendicularment un cos arquitectònic modern amb usos de magatzem. Pel que fa a l'interior de l'edifici principal, cal destacar el sostre d'embigat de fusta original. Hi ha celler amb cups i premsa. Davant de la casa hi ha un cactus monumental (veure fitxa 133). | 08287-154 | Barri de Sabanell del Mig | 41.4179900,1.6919800 | 390690 | 4585985 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68984-foto-08287-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68984-foto-08287-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68984-foto-08287-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 68985 | Arcades torrent de Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-torrent-de-mas-vendrell | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 248. | XVIII | Tot i que les arcades es conserven, el seu emplaçament està envaït per una vegetació molt densa que impedeix l'accés a aquest element. | Parell de grans arcades de pedra d'arc de mig punt, situades al vessant sud-oest del torrent de Mas Vendrell, construïdes en època moderna (veure apartat 'història'), per tal d'evitar els esllavissaments de les argiles del talús del torrent. Els arcs en sí estan fets de carreus de pedra calcària regulars i ben tallats, mentre que per sobre, el parament està fet de blocs irregulars de pedra calcària i còdols de riu, aparentment lligats amb morter de calç, sorra i argila. No es poden donar dades fiables pel que fa a les seves dimensions, ja que la densa vegetació que cobreix bona part d'aquest element dificulta l'accés. | 08287-155 | Carrer del Torrent s/n | Segons Salvador Llorac, aquestes arcades són una obra del segle XVIII. | 41.4478300,1.7266600 | 393637 | 4589255 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68985-foto-08287-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68985-foto-08287-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Tot i que les arcades es conserven, el seu emplaçament està envaït per una vegetació molt densa que impedeix l'accés a aquest element. | 98|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||
| 68986 | Cases del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-font | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | XVII-XIX | Alineació de cases adossades a la banda sud-oest carrer de la Font, conegut per la Costa, del nucli de Terrassola. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al nord-est i adaptades a la forta pendent del carrer, d'aquí el sobre nom de la Costa. Això fa que els pisos puguin variar d'unes a altres, però en general es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: la porta principal (sovint emmarcada amb un arc recte) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). Sovint, les finestres dels pisos superiors són d'arc de mig punt, algunes d'elles tapiades. S'observa una portalada amb arc escarser de pedra reconvertit en finestra a Cal Músic. Configuren aquest carrer cases com Cal Músic, Cal Tits i Ca la Martina, algunes d'elles antigues fassines. Segons Salvador Llorac (veure bibliografia) hi ha clars indicis que l'origen d'aquestes cases fos el segle XVI-XVII per la presència d'arcades escarseres al seu interior) així com cellers típics del segle XIX. | 08287-156 | Carrer de la Font, Terrassola | Segons Salvador Llorac, hi ha clars indicis que l'origen d'aquestes cases fos el segle XVI-XVII. | 41.4485900,1.7248400 | 393486 | 4589341 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68986-foto-08287-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68986-foto-08287-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68986-foto-08287-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 68987 | Barraca Clot del Sení | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-seni | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-157 | 41.4274200,1.7497000 | 395529 | 4586961 | 08287 | Torrelavit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 68989 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al seu voltant, s'hi ha adossat diversos cossos arquitectònics lleugerament posteriors a l'edifici original, que han quedat integrats. La façana principal, que no és l'original de la masia, presenta una disposició simètrica de les obertures, a raó de dues obertures per planta. Així, a la planta baixa hi trobem el portal d'entrada a l'immoble, d'arc carpanell molt rebaixat, situada a la part dreta de la façana, i a la part esquerra, una finestra rectangular, amb reixa de ferro. Al primer pis, dues finestres quadrades amb ampit, i al pis superior, dues finestres més, coronades amb arc escarser. Cap de les obertures presenta marc no decoració de cap tipus. Els cossos annexos laterals no presenten cap element destacable, doncs en bona part les obertures han estat reformades, a excepció de les dues finestres rectangulars situades a nivell de la planta baixa i el primer pis que hi ha al cos annex situat a la dreta de la façana principal, anteriorment descrita; amb ampit semicircular i reixa de ferro forjat la primera, i amb balcó i barana de ferro, recta, la segona. Pel que fa a l'interior de l'edifici, es conserven els embigats de fusta originals, així com un antic celler i dues arcades d'arc escarser, fetes amb carreus de pedra ben escairats. | 08287-159 | Carrer de la Font, n. 28. Terrassola. | Segons Salvador Llorac, abans la casa de Cal Damià era anomenada cal Mata. | 41.4488400,1.7245900 | 393466 | 4589369 | 08287 | Torrelavit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68989-foto-08287-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68989-foto-08287-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 68990 | Rellotge de Cal Trumfo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-trumfo | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La superfície arrebossada del quadrant del rellotge presenta diverses esquerdes, i la pintura blava del dibuix presenta diversos signes de deteriorament. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud - sudest, pintat sobre la paret de la façana de la masia de Cal Trumfo al nucli de Can Rossell de la Serra. El rellotge està representat en forma quadrada, a partir d'un sol amb ulls, nas i boca situat a la part superior, de la boca del qual surt el gnòmon. Des de la meitat inferior del sol i escampades radialment per tota la superfície del rellotge surten una sèrie de línies que van fins al marc del quadrant, marcant des de les set del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda, dividides al seu torn en mitges hores. Totes les línies pintades, tant les que formen el dibuix del sol, com les que marquen les hores estan pintades de color blau, ressaltant així respecte al color blanc trencat del fons del quadrant. | 08287-160 | Can Rossell de la Serra | 41.4261600,1.7441900 | 395067 | 4586828 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68990-foto-08287-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68990-foto-08287-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 68991 | Rellotge de Cal Rosu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-rosu | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Aquest rellotge ha estat repintat modernament. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, pintat sobre la façana principal de Cal Rosu, a Can Rossell de la Serra. El rellotge en sí està representat en un marc circular obert per la part superior, amb ondulacions als extrems, en forma de lira, tot plegat dins un marc rectangular. Al marc inferior d'aquesta figura en forma de lira hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que abasta de dos quarts de set del matí a dos quarts de quatre de la tarda. Al centre de la part superior del rellotge hi ha un petit sol de colo groc, amb barretina, del centre del qual surt el gnòmon. Al costat esquerre d'aquest sol es llegeix la paraula 'AÑO', i a la dreta la data '1914'. Per sota dels extrems de la 'lira', les inicials 'J' (banda esquerre) i 'M' (banda dreta), corresponent a Jaume Martí, promotor del rellotge (veure camp 'Història'). A la part inferior del rellotge, dues tiges amb fulles com a decoració, i dins del rellotge, les línies horàries, dividides en quarts. | 08287-161 | Can Rossell de la Serra | Aquest rellotge el va fer construir el senyor Jaume Martí, oncle-avi de l'actual propietària, el dia 15 de maig de 1914. | 41.4255900,1.7446400 | 395103 | 4586764 | 1914 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68991-foto-08287-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68991-foto-08287-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||
| 68992 | Resclosa del Molí d'en Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-den-vinyals | XVIII | Tot i que la resclosa conserva la seva estructura arquitectònica, l'indret on es troba està totalment envaït per la vegetació de ribera dels marges del riu. | Resclosa situada al llit del riu de Bitlles, a uns 250 m al nord-oest del molí d'en Vinyals (actual paperera Sabaté). La resclosa té una longitud d'uns 23 m i una amplada d'un 6 m. No s'hi pot accedir degut a la densa vegetació que ha crescut a les ribes del riu. | 08287-162 | Paperera Sabaté | 41.4540300,1.7076800 | 392062 | 4589967 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68992-foto-08287-162-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha pogut accedir directament al bé, degut a la densa vegetació que ocupa l'indret. Les dades que es faciliten al camp 'descripció' pel que fa a les dimensions de la resclosa provenen del mapa topogràfic de Torrelavit, a la web de l'ICC. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 68993 | Carrerada de Torrelavit a Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-torrelavit-a-sant-quinti | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Tot i que la carrerada conserva el seu traçat, actualment està asfaltada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes del nord. Aquesta carrerada arrenca surt dels carrers estret de Terrassola i Lavit, passant per l'església de Sant Marçal; agafa un camí asfaltat que discorre sempre per la dreta del riu Bitlles fins arribar a Sant Pere de Riudebitlles, on entra pel carrer Bonavista. En aquest punt, la construcció d'un polígon industrial i un pont nou, fa que s'hagi de passar pel vials nous, fins a retrobar-se amb l'anomenat camí de les Nogueres. Aquest camí, passa per sota de la nova carretera d'Igualada a Vilafranca, i porta a les Nogueres Alta i Baixa; posteriorment passa per la Granja Martí, travessa la carretera C-244 i arriba a Sant Quintí de Mediona pel carrer de la Boria i del Migdia, on connecta amb la carrerada principal del Puig Cogull. | 08287-163 | Torrelavit - Sant Pere de Riudebitlles | 41.4505500,1.7160500 | 392755 | 4589570 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68993-foto-08287-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68993-foto-08287-163-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 68994 | Pont del rec de les Hortes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-les-hortes | Raquel Lacuesta, Xavier Gonzélez i Lluís Casals (2008): 'Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge'. Diputació de Barcelona. | Aquest element es troba pràcticament colgat per les argiles del rec proper, també abandonat i envaït per la vegetació. | Pont fet de carreus de pedra calcària d'una sola arcada visible, que ha quedat actualment en desús en haver estat colgat per les argiles d'un rec igualment en desús situat a la zona de les Hortes. L'arcada té una alçada màxima conservada de 84 cm i una amplada màxima conservada de 1,50 m. Els carreus adovellats que conformen l'arcada tenen un gruix d'uns 30 cm. Per sobre de l'arcada, el parament suportat està fet amb aparell de carreus de pedra calcària, i té una alçada màxima conservada d'uns 80 cm. Per sobre, resten uns fragments caiguts de la part superior del pont, que estaven fets de maó. | 08287-164 | Sector dels Horts del Forn | 41.4442200,1.7374900 | 394536 | 4588841 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68994-foto-08287-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68994-foto-08287-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 68995 | Festa Major de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 322-323. | XX | Festa Major del poble de Torrelavit que se celebra des del dia 14 d'agost i dura uns quatre dies. S'inicia amb el pregó, i els actes més destacats són, a banda del pregó, el correfoc, a càrrec dels diables de Torrelavit; la missa solemne del dia 15 d'agost (el dia més important) a les 12 del migdia, la cercavila infantil, on actuen totes dels figures del bestiari festamajorenc de Torrelavit i l'entrega dels premis del concurs escultòric de Torrelavit. | 08287-165 | Amb anterioritat a la unió dels municipis de Terrassola i Lavit, a l'any 1920, a Terrassola la Festa Major se celebrava antigament el dia 30 de juny, per Sant Marçal, patró de l'església parroquial. Vers l'any 1870 es va traspassar al diumenge abans de la conversió de Sant Pau (25 de gener), copatró de la parròquia des dels seus orígens històrics, per efectes del treball de la terra en aquesta època de l'any. En el moment de la unió dels dos municipis, el 1920, cadascun va continuar celebrant la seva respectiva Festa Major; en el cas de Terrassola, el diumenge abans de la conversió de Sant Pau, i a Lavit, per la Marededéu d'agost. És a partir de 1933 que, per dictamen municipal, se celebrà una sola Festa Major al darrer diumenge del mes d'agost. Això comportà una forta tensió entre el veïnat, sobretot de Terrassola, els quals continuaren amb la tradicional Festa Major del mes de gener. Aquest fet va provocar el declivi de la Festa Major de Terrassola, i donà la primacia a la de Lavit, que esdevingué la Festa Major del nou poble de Torrelavit, a partir dels inicis dels anys quaranta, tot i haver-hi hagut una forta crispació l'any 1947, però aquesta vegada per problemes de situació de l'envelat; cal indicar que a partir del 1939 es tornà a celebrar per la Marededéu d'agost (el dia 15). Pel que fa a Lavit, sembla ser que des de molt antic celebrava la seva Festa Major el 30 de juliol, que corresponia a l'onomàstica dels seus patrons antics, sant Abdó i sant Senén (sant Nin i sant Non), que també els tenia (i encara els té) com a patrons la propera església de Santa Magdalena del Pla, durant anys sufragània de la de Lavit. Es va mantenir, més o menys, fins al moment de la separació, dels pobles de Lavit i el Pla del Penedès; quan Santa Magdalena del Pla passà a ser definitivament parròquia completament independent. El pas de la Festa Major al dia de l'Assumpció d'agost sembla que es va produir a la segona meitat del segle XIX. Originàriament l'envelat es muntava al carrer de Çavit o Lavit (prop de l'església parroquial), després passà al carrer del Molí (que actuava i encara actua com a camí de pas) i finalment el barri de la Pineda va ser el lloc preferit. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 1933 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68995-foto-08287-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68995-foto-08287-165-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 68996 | Barraca obaga Clot dels Macabeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-obaga-clot-dels-macabeus | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-166 | 41.4522300,1.7390200 | 394677 | 4589728 | 08287 | Torrelavit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 68997 | Rec i batedora dels Horts del Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-batedora-dels-horts-del-mussons | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | XVIII-XIX | Rec actualment utilitzat per a usos agrícoles situat a la zona dels Horts del Mussons, sota el pont homònim, antigament utilitzat com a rec que desviava l'aigua del Riu de Bitlles cap al molí de Lavit (veure camp 'Història'). La part conservada del rec, orientada en sentit nordoest - sudest, té una longitud aproximada de 82 m i una amplada de 1,60 m. Pel que fa a la batedora, es troba situada al vessant nord-est del rec, amb una superfície de maó pla inclinada cap a l'interior del rec, de 44 cm d'amplada. Al vessant oposat (sud-oest), hi ha el mur del rec, sense batedora, fet amb còdols a la part més profunda i amb tres filades de maó a la part superior. Té una amplada conservada de 52 cm i una alçada / profunditat de 82 cm. La longitud total de la batedora és indeterminada, doncs es troba colgada per les argiles del rec als seus dos extrems. | 08287-167 | Barri dels Mussons | El rec dels Horts dels Mussons s'anomena també rec del Molí de Lavit, ja que antigament canalitzava l'aigua del Riu de Bitlles cap a aquest molí. Aprofitant aquest curs d'aigua s'hi va instal·lar una batedora, i posteriorment uns rentadors públics (veure fitxa 147). | 41.4478200,1.7254100 | 393533 | 4589255 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68997-foto-08287-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68997-foto-08287-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 68998 | Font de la Bassa del Plater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-del-plater | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. p. 57. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 153. | La mina està canalitzada. | Font de bassa alimentada per una mina d'aigua situada al marge d'un camp de vinya. La mina es troba encaixada en aquest marge de vinya dins d'una fornícula coronada en forma triangular a la part superior, i emmarcada amb peces de maó pla. Les dimensions de la fornícula són de 50 cm d'amplada x 60 cm d'alçada a la part superior i 35 cm de profunditat. Està protegida per una planxa quadrangular de ferro, molt rovellada. Com s'ha indicat, l'aigua d'aquesta mina alimenta una bassa propera, situada a uns sis metres a l'est. Aquesta bassa, feta d'obra, és rectangular i amida 8,30 m x 4,55 m, té una profunditat de 1,25 m i un gruix de mur de 27 cm. Està feta de maó i arrebossada amb una capa de ciment per la cara interior. A la cantonada nord-est de la bassa, s'hi ha adossat modernament una caseta de totxo i teulada a un sol vessant utilitzada com a petit magatzem d'eines del camp. | 08287-168 | Partida de can Perico | 41.4411300,1.7228600 | 393309 | 4588516 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68998-foto-08287-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68998-foto-08287-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | S'observa que l'aigua de la mina està canalitzada vers a uns tubs de rec gota a gota, i que la bassa està buida, del que es desprèn que ja no s'utilitza l'aigua per omplir la bassa, sinó únicament per a regar. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||
| 69000 | Font del Bori / Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bori-font-de-la-serra | CÓRDOBA, Manel. (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants 2a part. Edita: El Cargol Publicacions S.L., p. 67. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 153. | Font canalitzada i construïda, situada davant la façana principal de Can Parellada de la Mata (Cal Bori), orientada al sud-est d'aquesta. La mina o surgència natural estaria situada a uns 400 m, al peu de la muntanya més propera. L'estructura de la font descansa sobre una base construïda de ciment recoberta de lloses irregulars, de 55 cm d'alçada x 95 cm d'amplada. El cos de la pica, amb tots els acabats arrodonits de ceràmica blanca, té una amplada de 95 cm, una alçada de 40 cm i una profunditat de 36 cm. La profunditat de la pica és de 33 cm, i l'alçada fins el capcer de la font, que té una forma triangular, és de 84 cm. Tota l'estructura sembla feta de maó, arrebossat i pintat, només decorada amb tres rajoles a la part inferior de la pica i dues més a la part de l'aixeta, a banda i banda d'aquesta. Sobre l'aixeta hi ha una inscripció que indica que l'aigua no és potable. Està totalment envolta de vegetació de jardí. | 08287-170 | Can Parellada de la Mata | 41.4358500,1.7364200 | 394433 | 4587913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69000-foto-08287-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69000-foto-08287-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 69001 | Safareig de Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-damia | Grup de Recerques 'El Podall' (2009): 'Els safareigs a Torrelavit'. Calendari municipal del 2010. | Safareig rectangular d'una sola batedora fet de maó, situat al nord-est del recinte de la casa de Cal Damià, a l'exterior i proper a la zona de l'hort. El safareig s'abasteix de l'aigua del rec de les Hortes de Terrassola, situat en un nivell inferior. Està orientat en sentit nord-est. El safareig pròpiament dit té una alçada de 70 cm; la pica fa 1,90 m d'amplada x 2,10 m de longitud, i el dipòsit té 60 cm de profunditat. La batedora s'ubica al lateral nord-est del safareig. Presenta una lleugera inclinació i té una superfície de 45 cm d'amplada i un gruix de 13,5 cm. Està tot envoltat de vegetació espessa que fa difícil la seva identificació. Per accedir-hi cal baixar dos petits graons de pedra. Davant per davant de la zona de la batedora hi ha un banc de pedra. | 08287-171 | Carrer de la Font, n. 28. Terrassola | Les dues pedres massisses de la batedora provenen d'una tomba del desaparegut Casalot dels Capellans, a l'altra banda del torrent, que pertanyia a l'Heretat Casa Mata dels Capellans (d'on Can Damià eren masovers), de les terres que els tenien llogades una comunitat de preveres de Vilafranca del Penedès fins a finals del segle XVIII. Va estar en ús fins ben entrats els anys '60. | 41.4488900,1.7247900 | 393483 | 4589375 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69001-foto-08287-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69001-foto-08287-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 69002 | Rellotge de can Rovira de Terrassola I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-rovira-de-terrassola-i | Rellotge de sol vertical declinat orientat a l'oest, pintat a la façana principal de Can Rovira de Terrassola, amb forma circular i que no conserva el gnòmon. L'espai que aquest ocuparia està encimentat. S'intueix el perímetre circular així com les marques horàries de la part inferior dreta que probablement sorgirien del punt del gnòmon. | 08287-172 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4472700,1.7268800 | 393655 | 4589192 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69002-foto-08287-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69003 | Rellotge de Cal Rovira de Terrassola II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-rovira-de-terrassola-ii | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-est, pintat a la façana sud-est de Can Rovira de Terrassola. Presenta un avançat estat de degradació, intuint-se únicament un perímetre circular gruixut, però no resta cap marca divisòria de les hores. Tampoc conserva el gnòmon tot i intuir-se l'espai que ocuparia, inscrit en una circumferència tangent al perímetre del rellotge. | 08287-173 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4472500,1.7269200 | 393658 | 4589190 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69003-foto-08287-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69004 | Barraca obaga del Puigcúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-obaga-del-puigcugul | XVIII-XIX | Enrunada i plena de vegetació | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-174 | 41.4422700,1.7188400 | 392975 | 4588647 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69004-foto-08287-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69004-foto-08287-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69004-foto-08287-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||
| 69005 | Barraca sobre vinya del Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-vinya-del-sabate | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-175 | 41.4511700,1.7434400 | 395044 | 4589605 | 08287 | Torrelavit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 69006 | Barraca Mosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mosset | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-176 | 41.4482500,1.7402700 | 394775 | 4589285 | 08287 | Torrelavit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 69007 | Barraca Clot dels Macabeus II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-ii | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-177 | 41.4531500,1.7396900 | 394734 | 4589829 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 69008 | Barraca Torrent de Ca la Vicenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-ca-la-vicenta | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-178 | 41.4482200,1.7390800 | 394675 | 4589283 | 08287 | Torrelavit | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 69009 | Font del Gentort o del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gentort-o-del-feliu | CÓRDOBA, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. Edita: El Cargol Publicacions S.L., p. 66. | Doble bassa adossada en paral·lel, adaptant-se al terreny terrassat, amb la mina de la font que raja directament en l'interior d'una de les basses les quals, segons Córdoba (veure bibliografia), estan comunicades i aquesta, quan està plena, faria de font. La bassa inferior, totalment plena i que és la més visible, té unes dimensions de 8,30 m de llargada per 5,96 m d'amplada. El cos exterior amida 1 metre d'alçada, mentre que la profunditat interior és de 1,32 m. El gruix de mur és de 30 cm. L'acabat dels angles per la part interior de la bassa és en xamfrà. A la seva banda sud-est s'observa gran quantitat d'aigua entollada al terra, cosa que ens fa pensar que la mina de la font és molt propera. Pel que fa a la bassa superior, molt amagada i de difícil accés a causa de la vegetació que l'envaeix, no s'ha pogut amidar; s'adossa al mur més llarg en el mateix nivell. També està plena. | 08287-179 | Sector de les Vinyes del Perico | 41.4395100,1.7312700 | 394009 | 4588325 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69009-foto-08287-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69009-foto-08287-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 69010 | Rellotge de Can Comas - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-comas-2 | Rellotge de sol vertical declinat orientat a l'est - sudest, gravat a la paret de la cantonada sudest de l'edifici d'ús industrial més situat a l'est de la masia de Can Comas. El rellotge està representat toscament en forma circular, al centre de la qual hi havia el gnòmon, ara desaparegut o arrencat. A l'interior del rellotge hi ha, cobrint tres quarts del cercle, les xifres horàries, de numeració aràbiga, que abasta de les quatre a les dues, per bé que aquestes xifres estan força deteriorades. A la part externa superior i inferior del cercle, el rellotge té gravats dos braços a l'extrem del qual hi ha un cercle més petit, a mode de pèndol de rellotge de paret. No hi ha coloració de cap tipus. | 08287-180 | Partida de Can Comas, planade Can Batllori | 41.4487000,1.7166900 | 392806 | 4589364 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69010-foto-08287-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69010-foto-08287-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69010-foto-08287-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | La factura de tot el rellotge és molt tosca, del que es desprèn que és una obra popular. Tampoc no es pot saber si estava ben calculat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 69011 | Marge de vinya del Clot dels Macabeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-vinya-del-clot-dels-macabeus | Marge de vinya singular construït amb la tècnica de la pedra seca, d'una alçada mitja d'1,50 metres i una longitud aproximada de 50 metres, que acaba perdent-se en els seus extrems entre la vegetació. La peculiaritat d'aquest marge és que cap a la meitat d'aquest observem una escala que s'enfila de manera graonada i que comunica els dos nivells del terreny a través de 7 graons de pedra. L'amplada d'aquesta obertura és de 80 cm, i la llargada entre el graó inferior i el graó superior és de 2,30 metres. | 08287-181 | Sector del Clot dels Macabeus | 41.4530800,1.7394500 | 394714 | 4589822 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69011-foto-08287-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69011-foto-08287-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69011-foto-08287-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69012 | Pins de Cal Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-cal-vicari | S'observa una massa boscosa molt esponjada i buida, amb nombroses clarianes. Cal suposar que és fruit de la forta pressió agrària. | Pineda d'una superfície aproximada de 6 hectàrees de massa boscosa que rodeja la masia de Cal Vicari per la seva banda nord-oest en sentit sud-oest. Presenta les característiques pròpies d'un bosc mediterrani, amb presència bàsicament de pin blanc (Pinus halepensis) i matollar. Cal destacar la presència d'algun exemplar de pi de grans dimensions amb un diàmetre de fins a 1,40 metres. | 08287-182 | Barri del Carrer del Bosc | 41.4506200,1.7276300 | 393723 | 4589563 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69012-foto-08287-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69012-foto-08287-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||||
| 69013 | Carrer del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-besso | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 44. | XIX | Tot i que el carrer conserva l'estructura urbanística original, alguns dels seus edificis han estat transformats arquitectònicament. | Alineació de cases adossades orientades a l'est, a una sola banda. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades de teula àrab a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal, recte i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Totes les obertures són rectes. A la part posterior les cases tenen patis tancats. | 08287-183 | Veïnat del Carrer del Bessó | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), el carrer del bessó s'ubica en unes terres censades que eren propietat de cal Rafeques, de Sant Pere de Riudebitlles. Allà, un bessó cognominat Gumà, també de Sant Pere, s'hi va construir una casa l'any 1844, i més tard el seu germà bessó es va construir la casa ara coneguda com a cal Mei; les altres cases s'edificaren posteriorment. | 41.4446700,1.7038100 | 391723 | 4588932 | 1844 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||
| 69014 | Sínia de cal Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-perico | Sínia de rec de tracció animal, de proporcions mitjana formada per dos elements, ubicada al marge sud del Barranc del Joan Xic. Els elements són: - Una sínia amb pou de planta rectangular d'1,45 m x 1,20 m i una alçada d'1,75 metres. Les dues terceres parts inferiors estan construïdes amb maons, mentre que la part superior, el que sembla una refacció, està fet amb cairons. Presenta una coberta plana senzilla de ciment suportat i reforçat amb còdols. La profunditat és indeterminada. Conserva un travesser metàl·lic fixat a la part superior de la sínia a mode de boleia, del qual surten els tirants d'unió per fixar l'animal de tir al mecanisme. Té una longitud de 2,33 metres. Per una obertura a la cara est, que amida 30 x 70 cm, observem les rodes dentades fixades a l'eix de la sínia; la roda horitzontal té un diàmetre de 70 cm, mentre que la roda vertical amida 65 cm. La porta reixada que dóna accés al mecanisme, per la cara sud, té una alçada d'1,37 m i una amplada de 70 cm. De l'interior de la sínia i passant pel travesser metàl·lic observem una mànega que canalitzaria l'aigua cap a un edifici adjacent. - A la banda oest, a 4,50 metres de la sínia, observem una estructura edificada de planta rectangular de 3,6 x 4,4 metres i d'uns 3 metres d'alçada, construïda amb pedra i morter, amb una funció indeterminada. | 08287-184 | Camp de vinyes prop del barranc de Joan Xic | 41.4429800,1.7198600 | 393061 | 4588725 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69014-foto-08287-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69014-foto-08287-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69015 | Les Casetes d'en Nadal / Sabanell del Mig / La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-den-nadal-sabanell-del-mig-la-masia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 44. | XVIII-XIX | Tot i que el carrer conserva l'estructura urbanística original, alguns dels seus edificis han estat transformats arquitectònicament, fet que desvirtua la seva unitat estètica. | Alineació de cases adossades orientades al sud-oest, a una sola banda. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades de teula àrab a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal, recte i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Totes les obertures són rectes. A la part posterior les cases tenen patis tancats. | 08287-185 | Barri de Sabanell del Mig | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), el carrer té el seu origen al segle XVIII, propietat de la hisenda de can Nadal de la Boadella. Entrat el segle XIX, tot aprofitant la construcció de la carretera a Igualada i l'extensió del conreu de vinya, s'anaren edificant les altres cases. | 41.4178500,1.6924500 | 390729 | 4585969 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69015-foto-08287-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69015-foto-08287-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69015-foto-08287-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||
| 69016 | Mas del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-torrent | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 39. | Conjunt arquitectònic format per tres edificis que presenten característiques arquitectòniques similars, alineats a la banda dels números parells del carrer del Torrent del nucli de Lavit. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades amb calç, sorra i argila, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, orientades al sud i d'altres amb teulada d'una sola vessant paral·lela a la façana. S'observa una planta baixa, un primer pis i golfes en els dos primers edificis, mentre que el tercer, molt reformat i amb diverses refaccions, conserva a la part baixa una porta d'accés amb arc escarser. El mur sembla de tovot, molt irregular i en mal estat de conservació. En general, presenten una disposició desordenada de les obertures en els baixos i primer pis, mentre que les golfes les obertures són molt més regulars, pel que fa a dimensions i a tipologia. El primer edifici presenta una porta recta tapiada. Destaquen les regulars obertures d'arc carpanell a les golfes de l'edifici d'una sola vessant, avui en dia tapiades gairebé en la seva totalitat. La major part d'obertures i portes d'accés resten tapiades. A la banda de la façana s'obre un gran terreny de terra sense conrear amb un mur que el tanca. El conjunt abraça gairebé una hectàrea de terreny. | 08287-186 | Carrer Torrent 12, 14 i s/n. Lavit | 41.4480900,1.7268400 | 393653 | 4589283 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69016-foto-08287-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69016-foto-08287-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69016-foto-08287-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | |||||||||||
| 69017 | Vot de poble de Lavit a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-de-lavit-a-sant-sebastia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 325. | Aquesta festivitat religiosa ja no està en ús. | Segons Salvador Llorac, el dia de Sant Sebastià (20 de gener), era festa a Lavit i al Pla del Penedès, i la pagesia celebrava l'esdeveniment amb una missa cantada on es recitaven els goigs en honor al sant, advocat i protector contra la pesta i altres malalties contagioses. Es deia la següent estrofa: 'Sant Roc, sant Sebastià, guarda'ns de la pesta i de pecar; sant Sebastià, Sant Roc, guarda'ns de la pesta i del foc'. | 08287-187 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69018 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-9 | ENRIQUETA MALIVERN , Sardà (1978): 'Oracions de l'Antigor'. Miscel·lania Penedesenca. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 325. | La Festa Major d'Hivern se celebra l'últim cap de setmana de gener i s'organitzen diferents actes. Comença la tarda de dissabte amb de diverses activitats i espectacles lúdics seguits pel correfoc organitzat pels Diables i els Diables Infantils, i al vespre el sopar de Festa Major. A la nit es celebra l'acte més important: el ball de festa major, que comença després del pregó pronunciat per la Pubilla i l'Hereu del poble. Diumenge els actes festius comencen amb la missa de 12, seguit del Ball de Balls, on es ballen, entre d'altres, sardanes i es fa un vermut popular. A la tarda es realitzen altres activitats i es porta a terme l'entrega de premis del concurs de pessebres i del concurs de guarnicions dels establiments del municipi. Seguidament es fa un berenar per als assistents. | 08287-188 | Als seus orígens aquesta festa era una celebració religiosa que es realitzava el 25 de gener, dia de la conversió de Sant Pau, i coincidia amb la Festa Major de Terrassola. Per aquest motiu els terrassolencs feien el vot de poble a Sant Pau, a qui es venerava com a guaridor del mal d'espalma. Al llarg de la tarda es feia missa i cantada de goigs al sant per part dels escolans, que tot seguit passaven la bacina i finalment es repartien els diners recollits. Va desaparèixer com a tal al principi dels anys '60 del segle XX, per bé que actualment es celebra en el format de Festa Major d'Hivern. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69019 | Festa de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327. | Aquesta festivitat religiosa ja no està en ús. | Aquesta festa religiosa es celebrava el 3 de maig. El mossèn, acompanyat dels escolans i gent del poble en processó, resseguia el terme parroquial, i quan arribava a l'anomenada creu de terme, feia la corresponent benedicció de les terres de la seva feligresia. Se sap que a Terrassola començava a la fita de Cal Potort, seguia per capdamunt del carrer de la Font i acabava a la Creueta a la vista de Sant Pere de Riudebitlles. Els feligresos de Lavit, després de passat per la capelleta-fita de Sant Isidre, que era coronada per una bonica creu de ferro, arribaven fins a la creu de Lavit, on beneïen el terme. Als anys '30 del segle XX encara es feia, com a mínim a Terrassola. | 08287-189 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||||||
| 69020 | Aeròdrom republicà de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aerodrom-republica-de-sabanell | ARNABAT, Ramon (2008): 'L'Aeròdrom de Sabanell (Torrelavit)' dins EL CEP n. 35, p. 14. SANCHO PARÍS, Daniel (en web): 'Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)'. Blog personal de l'autor: http://danielsanchoparis.blogspot.com/2010/09/notes-sobre-laerodrom-de-sabanell-pla.html Pàgina web de l'Estació Territorial de Recerca Penedès - Forces Aèries de la República Espanyola (ETRP-FARE): http://www.aviacioiguerracivil.com/el-vesper-sabanell.php | XX | Superfície de terreny agrícola actualment ocupada per conreu de vinya, que des de l'any 1938 i fins el 1939 va acollir un dels aeròdroms que l'aviació republicana va instal·lar al Penedès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (Veure apartat 'Història'). Els límits de l'antic aeròdrom militar estaven definits, al sud, pel traçat de l'actual carretera BV-2153, que des de Sabanell va cap al Pla del Penedès; a l'oest, pel traçat de l'actual carretera C-244; a l'est, pel camí que mena a les caves Nadal fins a la cruïlla amb el camí de Can Raspall dels Horts; i al nord amb el camí que tracen els camps de vinyes situats immediatament per sota de l'esmentat camí de Can Raspall dels Horts. L'orientació del camp era, així, nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est), ocupant un àrea aproximada de 345.800 m2. Al punt UTM X=391245; Y=4586097 es conserva la boca d'entrada a un dels refugis de l'aeròdrom. Es tracta d'un túnel construït amb maó amb volta de canó. La porta d'entrada té una alçada de 1,95 m i una amplada de 1,35 m, i el descens es realitza baixant cinc esglaons. El túnel està colgat. | 08287-190 | Sector de Sabanell de Dalt | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits. Estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella va al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. El camp tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes tallaven els ceps i els arbres i aplanaven el terreny, cobrant un jornal de 10 pessetes. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. Al matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'), mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. El senyor Cristóbal Florido, veí de Torrelavit, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. El camp fou desmantellat el 15 de gener de 1939 davant l'arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que van plantar-hi horta, vinya i cereals. | 41.4195000,1.6958200 | 391014 | 4586148 | 1938 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 | ||||||||
| 69021 | Bagant de Mas Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bagant-de-mas-aranyo | XX | Aquest bagant està abandonat. | Bagant situat al sector oest de l'edifici conegut com a Mas Aranyó, actualment abandonat, que regulava el curs de l'aigua sobre el torrent de la Covera, al seu pas pel Molí de l'Esbert (Caves Segura Viudas). El bagant es troba encaixat sobre un petit pont o passera feta de pedra i ciment, que salva el petit torrent que comunica el mas Aranyó amb el cabal del torrent de la Covera. Aquesta passera té una amplada de 1,30m i una llargada de 77 cm, i està flanquejat, d'una banda per una barana moderna, de ferro, i per l'altra, per l'estructura del propi bagant. La comporta del bagant és una planxa de fusta amb 77 cm d'amplada (coincidint amb el cabal del torrent), 1,11 m de profunditat i un gruix de 3 cm. Aquesta comporta s'eleva mitjançant un cargol d'acer de 86 cm d'alçada, encaixat en un pont de ferro, accionat des d'una roda d'acer de 40 cm de diàmetre situada a l'extrem superior. | 08287-191 | Mas Aranyó, sector de la Paperera Fidel | 41.4405100,1.7448400 | 395144 | 4588420 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69021-foto-08287-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69021-foto-08287-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 09:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc