Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68921 | Cova marge de la vinya Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-marge-de-la-vinya-can-cardus | Espai singular excavat a manera de cova en un marge d'argila, amb el marge superior, que actua de sostre, format per una acumulació de còdols de riu lligats amb ciment. L'interior, de tamany molt reduït, és de planta circular, amb un diàmetre de 1,50 m i una alçada de 1,15 m, amb banquetes també excavades per poder seure. La porta té una alçada de 1,15 m, una amplada de 62 cm. Els muntants de la porta semblen arrebossats amb una fina capa de morter de calç i sorra. | 08287-91 | Camps de Sota Casa | 41.4443500,1.7477700 | 395395 | 4588843 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68921-foto-08287-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68921-foto-08287-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68921-foto-08287-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest habitacle tenia la mateixa funció que les barraques de vinya de pedra seca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68922 | Barraca Bosc Ribalta II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-ii | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Les barraques de pedra seca de Torrelavit'. Calendari municipal del 2007. | XVIII-XIX | Construcció de planta quadrada aixecada en un indret boscós proper a un camp de conreu de vinya, de planta quadrada. Amida 3,40 x 3,25 m, i 2,80 m d'alçada. La construcció està força reformada, i no presenta la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre), sinó que presenta embigat de fusta, sobre el qual hi ha un sostre de rajola cobert per una capa de ciment. Les parets estan fetes amb blocs de roca calcària lligades amb terra i morter de calç, i s'aprecia la presència de diversos fragments informes de maó, i en alguns sectors, hi ha clapes de ciment fruit d'alguna reparació. La porta està formada per muntants de fusta. | 08287-92 | Bosc de Ribalta | 41.4356000,1.7609100 | 396479 | 4587855 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68922-foto-08287-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68922-foto-08287-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68922-foto-08287-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68923 | Barraca soleia Can Parellada de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-soleia-can-parellada-de-la-mata | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Les barraques de pedra seca de Torrelavit'. Calendari municipal del 2007. | XVIII-XIX | Construcció aixecada en pedra seca en un camp de conreu de vinya, de planta circular i forma troncocònica. Amida 2,30 m d'alçada, 3,25 m de diàmetre exterior i 2,60 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs de roca calcària amb certa tendència a la ortogonalitat, mentre que la porta està formada per muntants de pedra irregular i una gran llosa de pedra calcària com a llindar superior. Les dimensions de la porta són de 1,41 m d'alçada x 84 cm d'amplada. A l'exterior, a cada costat de la porta hi ha un pedrís que amida 60 cm d'alt x 1,55 m d'ample, amb una profunditat de 60 cm. El sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. Aquesta acostumava a ser fixada mitjançant la plantació de lliris, tal i com s'esdevé en el perímetre del sostre d'aquesta barraca. | 08287-93 | Can Parellada de la Mata | 41.4462100,1.7394600 | 394704 | 4589059 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68923-foto-08287-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68923-foto-08287-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68923-foto-08287-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona. La barraca de la soleia de Can Parellada de la Mata serveix com a model de barraca de planta rodona. Només s'ha fitxat una barraca de planta quadrada (fitxa 92). Les barraques de pedra seca de Torrelavit tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques torrelavitenques tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 68924 | Barraca damunt Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-damunt-bosc-de-la-coma | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-94 | 41.4667100,1.7124700 | 392483 | 4591368 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||||||||
| 68925 | Barraca vinya oliveres de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-oliveres-de-la-torre | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-95 | 41.4610300,1.7330100 | 394189 | 4590712 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68926 | Barraca Torrent de la Covera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-la-covera | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-96 | 41.4440500,1.7414400 | 394866 | 4588817 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68927 | Barraca Bosc sota Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-sota-cal-senyor | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-97 | 41.4442600,1.7436900 | 395054 | 4588838 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68928 | Barraca Vinya de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-de-ribalta | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-98 | 41.4416300,1.7524600 | 395782 | 4588535 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68929 | Barraca sobre Maset del Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-maset-del-cardus | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-99 | 41.4451400,1.7594200 | 396369 | 4588916 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68930 | Barraca Bosc Ribalta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-i | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-100 | 41.4355500,1.7578700 | 396225 | 4587854 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68931 | Barraca Finca Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-finca-can-rossell | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-101 | 41.4304800,1.7485300 | 395436 | 4587302 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68932 | Barraca Clot del Pere Finca Cal Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-pere-finca-cal-rossell | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-102 | 41.4295600,1.7487300 | 395451 | 4587200 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68933 | Barraca Ribalta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ribalta-nova | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-103 | 41.4355300,1.7561400 | 396080 | 4587853 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68934 | Barraca Oliveres de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-oliveres-de-la-serra | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-104 | 41.4483800,1.7576500 | 396227 | 4589278 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68935 | Barraca Clot dels Macabeus I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-i | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-105 | 41.4529100,1.7416200 | 394895 | 4589801 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68936 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles-0 | A.A.V.V. (2008): 'Informe ambiental preliminar del POUM de Torrelavit'. Ajuntament de Torrelavit i Estudi RURÀLIA. | Tot i que el riu gaudeix d'un bon cabal d'aigua i que les empreses papereres que aboquen les seves aigües al riu les depuren prèviament, de vegades s'aprecien olors i brutícia. | El terme municipal de Torrelavit pertany a la conca hidrogràfica del riu Anoia, afluent del Llobregat. El referent hidrogràfic a Torrelavit és el Riudebitlles, anomenat localment 'la Riera', un dels darrers afluents del marge dret de l'Anoia. El Riu Bitlles o el Riudebitlles neix a la serra de la Llacuna, molt a prop del coll de la Serra. El riu passa per Mediona i St. Quintí de Mediona i pels nuclis de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola, Lavit i Sant Sadurní d'Anoia. El Bitlles s'uneix al riu Anoia en els Plans del Bellestar, dins del municipi de Sant Sadurní d'Anoia. Té un cabal mitjà d'uns 5 hm³ anuals amb variacions estacionals en dos períodes de cabals mínims que es produeixen a l'hivern i a l'estiu, més acusat en aquest últim, amb les crescudes més destacades a la tardor i de menys intensitat a la primavera. A l'entrada al terme de Torrelavit se li estima un cabal de base permanent d'uns 110 a 130 litres per segon. Entra al municipi pel molí d'en Vinyals, a uns 220 metres d'alçada, i després d'un recorregut molt sinuós de més de 6 km, les seves aigües deixen el terme a una alçada d'uns 145 metres al voltant de les ruïnes del molí d'en Cardús. El riu de Bitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerra el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i pel marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Mediona) i del torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles). El riu de Bitlles recull a través de nombrosos i curts torrents les aigües de la serra del Frare (Turó de Collderes 364 m), entre Piera i Torrelavit i de la serra del turó d'en Guilló, Puig Cogull, l'Arguilera i la Creu (St. Quintí de Mediona, St. Pere de Riudebitlles i Torrelavit). A banda i banda del seu recorregut pel terme municipal desguassen petits torrents que porten aigua en períodes de certa intensitat de precipitació; els més destacats són el de Mas Vendrell i el de Sant Marçal. A la part sud-occidental del terme, per sota la línia de serres formades pel Puigcúgul i l'Aguilera, drenen també en sentit nord-oest/sud-est un conjunt de torrents de curt recorregut anomenats Torrent de Sant Martí, Torrent de les Tarumbes, Clot de les Comes i Torrent de la Rovira, que confluiran prop de Can Cartró de la Barberana per formar la Riera de Santa Fe o de Lavernó. Aquest conjunt de torrents i rieres tenen poca importància hidrològica però configuren l'orientació de la zona de relleu suau entre Sant Martí Sadevesa i el Pla del Penedès. La circulació d'aigua superficial permanent del riu permet l'existència d'hàbitats particulars que aprofiten les condicions de major humitat edàfica i ambiental de la ribera del riu. L'hàbitat principal és l'albereda litoral (Vinco-Populetum albae) on l'arbre principal és l'àlber (Populus alba) però on també apareixen altres arbres acompanyants com el freixe (Fraxinus angustifolia) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc té espècies pròpies de l'esbarzerar com l'arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el roldor (Coriaria myrtifolia), amb enfiladisses com la vinca (Vinca minor) o l'heura (Hedera helix). Hi apareix algun saulic (Salix purpurea), més abundants a la zona de Mediona, però també arbres al·lòctons com plàtans (Platanus x hispanica), troanes (Ligustrum lucidum) i falses acàcies (Robinia pseudoacacia). En algunes zones de riba més ampla hi ha plantades pollancredes per fusta. En general no trobem un veritable bosc de ribera o en galeria, sinó alberedes o arbredes discontínues, associades a la ribera, sovint sense continuïtat amb les masses forestals dels turons, per la pressió d'horts, vinyes i usos industrials (molins paperers i cellers). També apareixen trams ocupats per la canya americana (Arundo donax), més abundant als barrancs laterals sense circulació d'aigua permanent. Les riberes acostumen a incorporar també molts peus d'alzina (Quercus ilex) i roure de fulla petita (Quercus faginea) que aprofiten la major humitat edàfica i sovint les microcondicions d'inversió tèrmica. | 08287-106 | Conca del Riudebitlles | 41.4515700,1.7112600 | 392357 | 4589689 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68936-foto-08287-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68936-foto-08287-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Pel que fa a la fauna, en el passat l'amfíbia i ictiològica (peixos) va tenir la seva importància, gràcies al cabal constant que baixava pel riu i la seva bona qualitat, aspecte que fou alterat per les indústries que ja fa anys es van assentar a la vora del riu. Actualment les aigües baixen molt més netes que fa poques dècades, però encara s'està lluny de poder assolir una qualitat i un desenvolupament de comunitats de ribera i hàbitats que permetin poblacions amfibis i peixos.. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68937 | Barraca Clot del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-mas | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-107 | 41.4611600,1.7259900 | 393603 | 4590736 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68938 | Barraca sobre Molí d'Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-moli-desbert | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-108 | 41.4427100,1.7485700 | 395459 | 4588660 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||||
| 68939 | Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feliu-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 54. | XX | Edifici de planta quadrada compost de planta baixa i pis principal, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble té dues façanes: la principal, orientada al sud, dóna al carrer J. J. Ràfols, i una lateral, que s'obre al carrer perpendicular situat a l'oest. Als costats nord i est, l'edifici està adossat a altres cases que formen part de l'illa. Així, la façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures; el portal d'entrada es troba al centre de la planta baixa, i està flanquejat per dues finestres rectangulars amb reixa de ferro forjat amb decoració vegetal, una a cada banda. Un sòcol de color gris recorre la part baixa de les dues façanes, contrastant així amb el color blanc de l'arrebossat de les façanes. El pis principal presenta tres finestres rectangulars amb balcó i barana de ferro forjat, situades simètricament sobre les obertures de la planta baixa. Totes les obertures presenten un marc ressaltat en baix relleu amb una decoració a la part superior en forma de triangle. La façana lateral presenta dues fileres de quatre finestres rectangulars per cada pis, disposades simètricament, per bé que la majoria estan tapiades. Cal fer esment, com a element singular, del coronament de l'edifici, que presenta un frontis de línies ondulades i un pinyó recte que sobresurt a la part superior central de la façana principal, mentre que a la façana lateral el frontis és també de línies ondulades. Entre les ondulacions s'hi intercala una barana de ferro forjat. Aquest coronament oculta la visió de la teulada de teules, atorgant més elegància formal a l'edifici, en un tret propi de l'estètica del pas del Modernisme al Noucentisme. | 08287-109 | C. Joan i Jaume Ràfols, 12. Lavit. | 41.4447500,1.7327800 | 394143 | 4588905 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68939-foto-08287-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68939-foto-08287-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68939-foto-08287-109-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68940 | Cal Senyor Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-lluis | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, compost de planta baixa, pis principal i segon pis, cobert amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició simètrica de les obertures. El portal d'entrada a l'immoble es troba al centre de la planta baixa. Està coronat per un arc escarser amb decoració geomètrica en forma d'esglaonat a d'intradós i flanquejat per dues finestres rectangulars verticals amb reixa de ferro forjat, una a cada banda. A la part inferior de la planta baixa hi ha un sòcol. El pis principal presenta tres finestres amb balcó i barana de ferro, recta. Aquestes estan coronades amb arcs plans amb la mateixa decoració en esglaonat a d'intradós, i presenten un emmarcat a la part superior en baix relleu amb acabament esglaonat en tres cossos, el central més alt que als costats. Aquesta decoració es torna a repetir a les tres finestres del pis superior, si bé aquestes són de dimensions més reduïdes, i no tenen balcó. | 08287-110 | C. Joan i Jaume Ràfols, 12. Lavit | 41.4445600,1.7337600 | 394225 | 4588883 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68940-foto-08287-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68940-foto-08287-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68940-foto-08287-110-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68941 | Mausoleu Baqués-Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-baques-duran | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 121; 127. | XX | Mausoleu esculpit en marbre monocrom, format per un sepulcre i una escultura que representa un àngel al costat d'una creu, ambdós elements col·locats sobre un basament que té unes dimensions de 3,20m de llargada x 1,80 m d'amplada i 40 cm d'alçada, i al qual, a l'extrem dret de la cara nord-est hi ha la signatura gravada del seu autor: 'J. PLANAS. BARCELONA'. El sepulcre, paral·lelepípede, està orientat en sentit nord-est - sud-est, i té unes dimensions de 1,89m x 1,80 m x 53 cm. Presenta la tapa lleugerament convexa, i a la cara sud-est, hi ha esculpida la frase: 'Última morada de Pablo Baqués y Virgilia Durán'. L'estàtua de l'àngel és una escultura exempta, tallada, dempeus. El personatge té una estètica tendent al naturalisme, de ritme en repòs i un temps que reflecteix voluntat d'eternitat. El rostre té faccions femenines amb llargs cabells ondulats, vesteix una túnica i es recolza en una creu llatina bellament decorada amb motius florals i garlandes, clavada sobre una roca. Aquesta figura té unes dimensions de 2,50 m x 80 cm. | 08287-111 | Cementiri municipal de Torrelavit | 41.4534800,1.7218300 | 393243 | 4589888 | c. 1906 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68941-foto-08287-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | J. Planas | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 68942 | Carrer de Joan i Jaume Ràfols / La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-i-jaume-rafols-la-pineda | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 42. | XIX | Alineació de cases adossades a la banda i banda del carrer Joan i Jaume Ràfols, del nucli de Lavit. El carrer està orientat en sentit est-oest, i destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud o al nord en una de les cares del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Cal destacar, però, la presència d'una casa d'estètica més senyorial, coneguda com Cal Feliu (fitxa 109), que presenta una decoració i acabats propis de l'època a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. | 08287-112 | Carrer Joan i Jaume Ràfols. Lavit | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), aquest carrer forma part del barri de la Pineda, iniciat a la segona meitat del segle XIX, on els treballadors de les indústries papereres i del camp construïren les primeres cases. | 41.4446800,1.7336300 | 394214 | 4588897 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68942-foto-08287-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68942-foto-08287-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68942-foto-08287-112-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 68943 | Carrer del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bosc | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 72. | XIX | Moltes de les cases que formen aquest nucli urbà han sofert diverses transformacions al llarg del temps. | Conjunt arquitectònic format per diverses alineacions de cases que han donat lloc a un petit nucli urbà, actualment una barriada de caràcter marcadament agrícola situada al nord de Torrelavit. El carrer principal s'anomena igualment carrer del Bosc, i les cases més destacables són les que abasten la numeració entre l'1 i el 17, i el 23, això és, la banda dels números imparells. Les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. També hi ha cases de composició més senzilla, de planta baixa i pis, amb el portal d'entrada d'arc carpanell en un lateral i una finestra a l'altre, i dues o tres finestres quadrades al primer pis. Moltes de les cases que formen aquest nucli urbà, però, han sofert diverses transformacions al llarg del temps. | 08287-113 | Carrer del Bosc. Torrelavit | Segons Salvador Llorac, a la dotalia de Lavit de l'any 1144 apareix el topònim 'Busqueta', així com també el mas Milà del Bosc, que podria tenir relació amb l'actual nom de l'indret. Segons el mateix autor, és anomenat carrer, pel fet de construir-se les primeres cases entre mitgeres formant una alineació com un carrer a la primera meitat del segle XIX, bastant corrent, d'altra banda, a diversos nuclis agraris de l'Alt Penedès, i 'bosc' (que podria ser un topònim de l'època medieval), per haver estat originàriament una zona boscosa, sobretot d'alzines i roures i quelcom de pi. | 41.4515000,1.7287800 | 393820 | 4589660 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68943-foto-08287-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68943-foto-08287-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68943-foto-08287-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 68944 | Alzina de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-cardus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 159. | Exemplar d'alzina vera (quercus ilex), arbre robust que pot arribar a tenir entre 20-25 metres d'alçada, al costat del Mas de Can Cardús. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 3,20 m. És de capçada ampla, densa i arrodonida, profundament ramificada, d'un verd grisós en el revers de les fulles i verd fosc a l'anvers; el tronc es bifurca en dues grans i fortes ramificacions a l'alçada aproximada de 2 metres del terra. El seu fullatge produeix una ombra espessa. L'escorça és rugosa, clivellada i dura. Les fulles són perenne, estan en disposició esparsa, són petites, coriàcies i dentades. El fruit és la gla, de forma ovoide, de gust amarg i astringent al paladar. Determinats exemplars poden arribar a viure més de cinc-cents anys, generalment els que són a prop dels masos, allunyats del bosc, on haurien estat explotats. | 08287-114 | Can Cardús | 41.4460600,1.7482600 | 395439 | 4589032 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68944-foto-08287-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68944-foto-08287-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||||
| 68945 | Barraca Bosc Ribalta III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-iii | XVIII-XIX | <p>Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08287-115 | 41.4354000,1.7615300 | 396530 | 4587833 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68946 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-4 | Masia formada per diversos cossos arquitectònics cronològicament posteriors i annexos agrícoles, corral, era hort i bassa. L'edifici original, que resta igualment força alterat, és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a un sol vessant, perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Al costat nord hi ha, com ja s'ha indicat, un annex arquitectònic afegit posteriorment, que s'adossa, al mateix temps, a una ala que sobresurt del sector nord, i que també té planta baixa i pis, i teulada a un sol vessant, de la qual destaquen algunes finestres d'arc carpanell escampades irregularment per la façana sud. La façana sud de la masia presenta una disposició regular de les finestres, tres a la planta baixa i quatre al primer pis, totes quadrades sense decoració de cap tipus. Davant de la façana de la casa hi ha la font de la Fassina, amb un safareig a sota, que té unes dimensions de 1,73 m x 74 cm, i una alçada de 1,05 m. A la zona dels horts de Cal Campaner hi ha una gran bassa, situada sota uns espessos llorers i envoltada de vegetació, únicament accessible des de l'extrem sud-est. Entre la vegetació s'aprecia que la bassa està feta d'obra, un gran dipòsit de maó i còdols de la riera lligats amb morter de calç, arrebossat amb ciment per la cara interna utilitzat per a regar els horts de la propietat. El recinte de la masia està tancat per un baluard on destaca la porta d'entrada, amb els muntants fets amb grans carreus de pedra calcària. | 08287-116 | Torrent de Mas vendrell, sector del pont de la Fassina | Segons informació oral del propietari de Cal Campaner, antigament la casa havia estat una fassina. | 41.4474200,1.7295500 | 393878 | 4589206 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68946-foto-08287-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68946-foto-08287-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68946-foto-08287-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68947 | Pont de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fassina-0 | Raquel Lacuesta, Xavier Gonzélez i Lluís Casals (2008). 'Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge'.pàg. 15. Diputació de Barcelona. | XX | Modificat 1959 i restaurat 1967 per Diputació de Barcelona | Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal a l'alçada de Cal Campaner, comunicant així aquesta masia amb el carrer del Molí. El pont té una longitud de 11 metres i una amplada de 3,85 metres. Està construït sobre una gran arcada de maó, de 8,35 m de longitud a la part baixa i una alçada de 2,40 m. el cos del pont, entre l'arcada de maó i la superfície del pas de vianants, està fet de còdols de riu i pedres irregulars, lligades amb morter de calç i sorra. La superfície del pas de vianants està feta amb llambordes modernes, les mateixes que hi ha al carrer del Molí. A cada costat, el pont té una barana feta de pedra, també moderna. | 08287-117 | Torrent de Mas vendrell, sector del pont de la Fassina | El primer projecte de construcció data del setembre de 1946. El 1954, l'enginyer Eduardo Peña Arnau va redactar un nou projecte per fer-lo més ample sense afectar la seva estructura original, aquest projecte va ser modificat per Pio Fernandez Segura l'any 1959 , tot i que l'obra va ser definitivament acabada per l'enginyer Jaume Amat Curto el 1967. | 41.4474500,1.7297300 | 393893 | 4589209 | 1954 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 120|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 68948 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-0 | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 109. | XVIII | Aquest edifici ha patit diverses transformacions i s'hi han adossat diversos annexos modernament a causa de les necessitats de l'actuvitat industrial. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'un edifici antic que ha estat transformat al llarg del temps, i ha quedat envoltat d'edificis moderns destinats a usos industrials, da manera que tan sols resta visible la façana principal, orientada al sud-est i, parcialment, la sud-oest. | 08287-118 | Riudebitlles, sector Molí del Mig | Aquest molí es deia antigament molí d'en Boloix, ja que l'intendent general de Catalunya, l'11 de juny de 1776, afavoria Josep Boloix, fadrí paperer, de Sant Quintí de Mediona, per edificar un molí paperer a Lavit, tot valent-se de les aigües del rec d'en Parellada de la Mata. A. Boloix, el 1798, el va arrendar per 5 anys i 3000 lliures de lloguer a J. Romeu, fabricant de paper blanc, de Lavit. El cens era de 4 sous anyals. Passà als Vilaseca i després a en Pàmies. | 41.4418200,1.7409600 | 394822 | 4588570 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68948-foto-08287-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68948-foto-08287-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 68949 | Font de Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mussons | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. Edita: El Cargol publicacions, S.L. p. 55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 152. | XX | La paret on es troba la surgència d'aigua s'ha modificat amb obra de maó i ciment | Font lleugerament enclotada, situada en una paret argilosa i pedregosa rebaixada al marge d'un camí proper a Can Mussons, en un indret dominat per la vegetació de bosc de ribera. La font és una surgència natural d'aigua recollida pel que sembla una cisterna construïda amb maons i una portella metàl·lica. El broc de la font, un curt tub metàl·lic a ran de paret, es situa al nivell inferior de l'esglaonat. Sota la portella metàl·lica es troba una aixeta moderna que no raja. Per accedir-hi cal baixar tres petits graons de pedra. L'espai de la font presenta una forma semicircular de 2 metres de distància entre els graons d'accés i la paret d'on brolla l'aigua. La part esquerra de la paret argilosa rebaixada, està reforçada amb còdols a forma de paret. El cos de la font té una amplada màxima d'1,40 m i una alçada d'1,30 m. La profunditat del cos de la cisterna construïda és de 50 cm. Sobre la porta metàl·lica hi ha una inscripció amb la data '1994'. | 08287-119 | Barri de Can Mussons | 41.4463300,1.7245100 | 393455 | 4589091 | 1994 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68949-foto-08287-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68949-foto-08287-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Dins de la propietat hi ha una font d'aigua potable canalitzada fins a la casa de la qual s'abasten els propietaris per al consum domèstic, però al mateix temps és una font freqüentada habitualment per alguns torrelavitencs i fins i tot per gent d'altres poblacions veïnes que coneixen la seva ubicació. L'aigua sobrant va a parar a una bassa per a usos agrícoles | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 68950 | Font de les Pubilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-pubilles | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. Edita: El Cargol publicacions, S.L. p. 47. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 152, 157. | Font ubicada en l'extrem sud-est del nucli Lavit, al costat del riu de Bitlles, en un indret dominat per la vegetació de ribera amb presència de plàtans, plantats per aconseguir espais d'obaga i com a senyal molt característic de les fonts del Penedès. La font presenta una estructura de dos cossos ben diferenciats. El cos que presenta la surgència d'aigua, probablement original, és de maó arrebossat amb ciment; li observem la part superior en forma de semicircumferència. Aquest cos de la font té una alçada màxima d'1,65 m i d'1,50 m d'amplada. La seva paret presenta un rebaix de 5 cm, 70 cm d'alçada i 30 cm d'amplada. La profunditat del cos de la font és de 77 cm. A la part superior hi trobem unes rajoles pintades amb el nom de la font. L'altre cos, que sembla afegit posteriorment i construït amb ciment, té forma de banc, amb una amplada d'1,75 m, 65 cm d'alçada i una profunditat de 50 cm per la zona del seient. L'aigua emana per un broc curt i ample metàl·lic, prolongat amb un tub de mànega de fàcil extracció. | 08287-120 | Parc de les Pubilles | 41.4463500,1.7318900 | 394072 | 4589084 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68950-foto-08287-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68950-foto-08287-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68951 | Rellotge del Molí del Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-moli-del-parellada | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La superfície de la pintura està molt esquerdada. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-oest, pintat sobre l'encalat de la façana lateral de l'edifici sud-oest. El rellotge està representat en forma rectangular amb els angles convexos. Un primer marc de color blau clar tanca un segon marc del mateix gruix de color groc clar. La resta del rellotge és del mateix blau. En la part central superior, s'observa una mica desdibuixat, la representació d'un sol estrellat de 16 puntes perfilat en blanc, del centre del qual surt el gnòmon. El rellotge presenta xifres horàries romanes pintades de color blau sobre la franja de color groc clar. Cal dir que tota la pintura mostra greus signes de degradació. Abasta de les 10 del matí a les 6 de la tarda. | 08287-121 | Molí del Parellada | 41.4425100,1.7381000 | 394584 | 4588650 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68951-foto-08287-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68951-foto-08287-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68952 | Pi ver de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver-de-can-comas | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 160. | Exemplar de pi ver o pinyoner (Pinus pinea), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada, i que es caracteritza per tenir la llavor comestible: el pinyó. L'alçada aproximada d'aquest exemplar es situa entre els 25 i els 30 metres; presenta un tronc amb l'escorça d'un marró rogenc molt gruixuda que es bifurca en diversos brancatges, i presenta una capçada en forma de para-sol, densa i d'un verd intens. La seva capçada és uniforme i esvelta. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons. | 08287-122 | Can Comas | 41.4500400,1.7149300 | 392661 | 4589515 | 08287 | Torrelavit | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68952-foto-08287-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68952-foto-08287-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé per estar situat en un emplaçament de difícil accés. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 68953 | Pi ver del Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver-del-moli-cover | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 163. | Exemplar de pi ver o pinyoner (Pinus pinea), arbre que sol tenir una alçada aproximada de 20-25 metres, i que es caracteritza per tenir la llavor comestible: el pinyó. És originari de la regió mediterrània. Aquest exemplar concret té una alçada aproximada de 30 metres, presenta un tronc amb l'escorça d'un marró rogenc molt gruixuda que amida 3,14 m de perímetre. Es bifurca en dos grans brancatges a l'alçada aproximada d'11 metres, i presenta una capçada en forma de para-sol, densa i d'un verd intens. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons. | 08287-123 | Molí Cover | 41.4421700,1.7427500 | 394972 | 4588607 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68953-foto-08287-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68953-foto-08287-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Segons Salvador Llorac, aquest pi és possiblement un dels més majestuosos d'aquesta espècia existents a la comarca. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 68954 | Molí de Lavit / Molí de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lavit-moli-de-cal-ferrer | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 107-108. | XIV-XX | L'immoble està enormement alterat | Antic molí de planta rectangular, amb planta baixa, pis i soterrani, molt alterat arquitectònicament al llarg del temps. L'única façana parcialment visible del molí és la façana nord-est, ja que a la resta de façanes de l'immoble s'hi han adossat edificis moderns d'ús industrial pertanyents a la paperera Carbó, S. A. Així, la façana nord-est presenta una filada d'onze finestres coronades per arc escarser, tapiades amb totxo, i a la planta baixa, una filada de set finestres quadrades, també tapiades, i amb un sòcol que hi ha a la base del mur, que les ha escapçat a la seva meitat inferior. L'aparell constructiu dels murs del molí està fet amb maó, per bé que la façana presenta un arrebossat de color marró, en un avançat estat de degradació. | 08287-124 | Carrer del Molí, núm. 3, Torrelavit | Segons Salvador Llorac, el primer esment de la presència d'un molí en aquest indret es remunta a l'any 1327, arran d'un establiment fet per Aimeric de Bellvei, militar, senyor major del castell de Lavit, del molí fariner que tenia sota dit castell. Al fogatge de l'any 1553 s'esmenta un tal Joan Bonastre com a moliner de la parròquia de Lavit; aquest personatge es troba esmentat també al capbreu de 1537 de la comanda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, com a propietari i moliner. El molí de Bonastre torna a ser esmentat el 1576. Aquest molí deu ser el molí de Lavit de 1317, conegut al segle XVIII com a molí de la Cort i més tard com a molí de Cal Ferrer, on actualment hi ha la paperera Carbó. Aquesta conversió en molí paperer es va portar a terme a la primera dècada del segle XX, tot i que abans també havia estat trull d'oli i ferreria. | 41.4463400,1.7311400 | 394009 | 4589084 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 68955 | Molí del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vinyals | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 110. | XVIII | Antic molí de planta quadrada, compost de planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors. Coberta de teula àrab a doble vessant. Cal destacar que l'immoble es troba envoltat d'edificis moderns d'ús industrial de la paperera Carbó, que han quedat en gran mesura adossats a les parets del molí històric. Així, les úniques façanes que resten parcialment visibles són la façana sud-oest i sud-est. La façana sud-oest conserva intactes les finestres dels dos pisos superiors, nou a cada pis, de petites dimensions i coronades amb arc carpanell. Als pisos inferiors les finestres són rectangulars, més grans: al pis principal hi ha dues amb balcó i barana de ferro a la meitat esquerra de la façana, i una quadrada, sense balcó, a la dreta. A la planta baixa hi ha l'actual porta d'entrada a l'edifici, recta sense decoració de cap mena, situada a l'esquerra, i a la dreta hi ha tres finestres, rectangulars amb reixa de ferro. A la façana sud-est es poden observar les finestres dels pisos superiors, onze a cada pis, coronades també per arcs carpanells. La superfície dels paraments, arrebossada, és de color blanc, però les cantoneres presenten els carreus de pedra vista. L'interior, força degradat, conserva, al pis superior (assecadors), l'embigat de fusta original, amb els claus dels quals s'estenien els fils per a penjar-hi els papers que calia assecar. Al soterrani es conserva l'habitatge de la família propietària, amb embigat original, terra de rajola hidràulica i cuina econòmica. | 08287-125 | Molí Vinyals s/n | El dia 27 d'agost de 1793 l'intendent general de Catalunya afavoria Pau Vinyals de la facultat de tenir un molí paperer a Terrassola, tot valent-se de les aigües del Riudebitlles i de les surgències que naixien a les immediacions del mateix molí. El 1797, Pau Vallès, de Sant Pere, cedia a Vinyals una peça de terra per on passava el rec que portava l'aigua al molí de paper blanc d'aquest. Aquest molí passà posteriorment a Pau Parellada, i actualment el propietari és la família Sabaté. | 41.4519700,1.7094200 | 392204 | 4589736 | 1793 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68955-foto-08287-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68955-foto-08287-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest molí paperer és l'únic que resta íntegrament en actiu de tot el municipi de Torrelavit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 68956 | Pou amb safareig de Cal Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-amb-safareig-de-cal-vicari | Safareig amb pou que conserva corriola, fet amb blocs de pedra irregulars. El safareig, de forma rectangular, té unes dimensions de 2,05 m de longitud x 1,41 m d'amplada, una alçada de 65 cm i 70 cm de profunditat. Conserva batedora inclinada de teula plana de 48 cm d'amplada per tres dels seus costats; el quart costat resta adossat al pou. El pou és circular, té una profunditat aproximada d'uns 14 m. el cos del pou té una alçada de 75 cm des de terra, i les dues columnes que suporten la biga de fusta enmig de la qual hi ha la politja tenen una alçada de 1,08 m. El safareig i pou es troba sobre un paviment rectangular de rajola de terra cuita, a cada extrem del qual hi ha una columna de maó que suporta un sostre de bigues de fusta sobre el qual s'estén una parra que dona ombra al lloc. | 08287-126 | Cal Vicari, carrer del Bosc | 41.4511800,1.7276600 | 393726 | 4589625 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68956-foto-08287-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68956-foto-08287-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68956-foto-08287-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'aigua que abasteix el safareig no prové actualment del pou, sinó de la xarxa pública municipal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68957 | El Pontatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontatge | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2005): 'El Pontatge' dins EL CEP n.24, p. 7. | XIX | Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest, amb diversos annexos agrícoles moderns. Aquesta presenta una disposició asimètrica de les obertures, essent actualment dues finestres d'arc carpanell amb reixa de ferro; ambdues presenten la meitat inferior tapiada, ja que antigament havien estat les portes principals d'accés a l'edifici. La finestra situada a la dreta està emmarcada i és més alta i ample que la situada a l'esquerra. A l'extrem dret d'aquesta planta baixa, hi ha una altra finestra rectangular, petita, amb enreixat. A nivell de primer pis hi ha dues finestres rectangulars, situades simètricament sobre les finestres d'arc carpanell de la planta baixa. Cal fer esment també de la façana sud-est, on destaca la porta lateral que hi ha a l'extrem est a nivell de la planta baixa, d'arc deprimit còncau. Per la façana nord-oest l'edifici té adossats diversos coberts a un sol vessant, posteriors, per a usos agrícoles actuals. Igualment, pel seu costat nord-est l'immoble té adossat també un altre cos cronològicament posterior, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant i una porta d'arc de mig punt amb marc de maó. Totes les façanes de l'edifici estan arrebossades amb ciment, excepte les cantoneres, on es poden observar els carreus de pedra vista. L'interior de l'immoble, actualment d'ús residencial, està totalment reformat. | 08287-127 | Partida del Pontatge,carretera C-15, km, 27,3, calçada lateral | Segons Salvador Llorac, aquest edifici era anomenat antigament Can Queralt. És una obra de la segona meitat del segle XIX, que s'emprà durant un temps per allotjar l'oficina i servei de peatge de la carretera de Vilafranca a Igualada, tot i que sembla que va durar poc. | 41.4436400,1.6848700 | 390139 | 4588842 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68957-foto-08287-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68957-foto-08287-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 68958 | Molí d'en Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-parellada | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108. TORRES, Montse (2003): 'Can Parellada de la Mata' dins EL CEP n. 18, p. 5 | XVIII | Antic molí paperer format per dos edificis de planta rectangular orientats en sentit nordoest - sudest, amb planta baixa i dos pisos, els superiors destinats a assecadors. Ambdós edificis presenten coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Entre la façana principal dels dos edificis hi ha un passadís interior descobert. L'edifici situat a la banda nord conserva únicament la façana nord-oest, la sud-oest i la sud-est, ja que a la banda nord-est hi ha adossat un annex arquitectònic per a ús industrial d'època posterior. Així, a la façana principal, orientada al nord-est, té totalment alterats els accessos originals; però les finestres dels pisos superiors si són les originals. Es tracta de dues fileres de finestres rectangulars coronades en arc carpanell molt rebaixat, sis a cada pis. El fet que el passadís interior que hi ha entre els dos edificis resta actualment tancat, dificulta l'observació de les façanes laterals pel que fa a la comptabilització de les finestres que hi ha a cada pis, però s'intueix que hi ha entre dotze i quinze, amb les mateixes característiques que les de la façana principal. Cantoneres de pedra vista. L'edifici del sector sud-oest presenta unes característiques arquitectòniques molt similars a l'edifici anteriorment descrit, per bé que la façana principal resta alterada, presentant, a la planta baixa, un gran portal d'arc de mig punt, i a nivell de primer pis, tres grans arcades també d'arc de mig punt, la central més alta que les laterals. Al sector nord-oest de l'edifici, la teulada està oberta a l'aire lliure, fruit d'una reforma posterior. Cal destacar que aquest edifici aprofita el desnivell del terreny al costat sud-oest, on hi ha una planta baixa ocupada actualment per habitatges. El primer pis, en aquesta façana, coincideix amb la planta baixa de la façana nord-oest. En aquest nivell hi ha sis portes rectangulars que donen pas a un balcó continu, sense barana. Finalment, al pis superior hi ha una filera de quinze finestres petites, d'arc carpanell, corresponents al pis dels assecadors. | 08287-128 | Soleia de can parellada de la Mata | El molí d'en Parellada estava ja en ple funcionament a l'any 1775, juntament amb el molí Blanc. Era habitat per Josep Carbó i produïa 1200 raimes de paper. El molí va ser arrendat pel senyor Bonastre cap a l'any 1880 i donava feina a molta gent (espolsadors, pilaters, maquinistes, etc.). L'any 1934 va ser arrendat a l'empresa Guarro i després va restar aturat durant alguns anys. Des de 1943 fins a 1983 va ser propietat dels germans Ventura, que vivien a la mateixa fàbrica amb les seves respectives famílies. Van ser fabricants de paper filtre. Aquest paper era utilitzat per laboratoris químics per filtrar els seus productes o per a filtres d'aparells. | 41.4426500,1.7383000 | 394601 | 4588665 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68958-foto-08287-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68958-foto-08287-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68958-foto-08287-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 68959 | Passarel·la dels Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-dels-mussons | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 15. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 142. EL CEP (2008): 'Inaugurades les obres de millora del pont del Cal Mussons i del passatge del carrer de la Font de Torrelavit' dins EL CEP n. 35, p. 6 (sense autoria) RAQUEL LACUESTA, XAVIER GONZÁLEZ , LUÍS CASALS (2008). Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Pàg.135 Diputació de Barcelona. | XX | Restaurat al 2008 | Passarel·la que salva el desnivell format pel riu de Bitlles al seu pas pel sector del barri dels Mussons, comunicant així el barri homònim amb el nucli urbà de Torrelavit. El pont té una longitud total aproximada d'uns 72 m, i està dividit en dos trams: des de l'extrem més proper al nucli urbà de Torrelavit hi ha un primer tram, de 47 m de longitud i una amplada de 2,25 m. El segon tram té una longitud d'uns 25 m i una amplada de 1,60m. El pont es suporta sobre pilars de maó. | 08287-129 | Barri dels Mussons | El pont de Cal Mussons va ser construït el 1912 i inaugurant l'any 1913. L'any 1921, una riuada se l'emportà i va haver de ser refet novament. El 14 de setembre 2008 es van inaugurar les obres d'urbanització del passatge del carrer de la Font i les obres de rehabilitació del pont de vianants de Cal Mussons impulsades per l'Ajuntament de Torrelavit i executades per l'empresa Construccions Francesc Ruiz.Totes dues actuacions comportaran millores evidents per a la qualitat de vida dels veïns d'aquesta part del poble i suposen una millora destacable pel que fa a la recuperació del casc antic de Torrelavit. La primera fase de restauració del pont de Cal Mussons es va realitzar l'any 2009 i va consistir a netejar l'estructura metàl·lica del pont mitjançant un sistema de rentat d'aigua a pressió aconseguint retirar tot el rovell existent. Posteriorment es van pintar les baranes de color grana. En la segona fase, que s'ha fet aquest any, s'han restaurat els pilars d'obra on es recolza el pont, que estaven força malmesos, i s'ha desbrossat la part de sota del pont. També s'ha substituït la passarel·la existent que porta fins al pont per una passarel·la de lloses de formigó, així com les baranes que hi havia fins ara. Amb aquests treballs s'ha recuperat una peça històrica del poble. Properament està previst procedir a la restauració de l'antic safareig ubicat en aquesta mateixa zona.Un cop finalitzades les obres del pont, la mateixa empresa s'ha encarregat de dur a terme lar urbanització del passatge de la Font. Els treballs han consistit a substituir la xarxa de clavegueram i la d'aigua potable, així com la instal·lació de la canalització de les aigües pluvials, acabant-se l'obra amb un recobriment de llambordes a tot el passatge. En el transcurs de l'acte d'inauguració els veïns van tenir l'oportunitat de contemplar les millores a peu d'obra acompanyats per les autoritats municipals. | 41.4479600,1.7250600 | 393504 | 4589271 | 1913 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68959-foto-08287-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68959-foto-08287-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Va ser restaurat l'any 2008 (neteja del rovell, reforç dels pilars d'obra i esbrossat de la zona). | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||
| 68960 | Casalot d'en Pere Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-den-pere-batllori | Edifici de planta rectangular compost de planta baixa, pis principal, primer pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab a quatre vessants i torratxa al centre del vessant sud-est. A la façana sud-est, l'edifici hi té adossat un cos arquitectònic de planta baixa, quadrada, amb cornisa de teula àrab i teulada plana, al voltant de la qual hi ha un frontis que, a la part central de la banda sud-est presenta un cos en forma de mig cercle amb ondulacions. A la planta baixa, els laterals sud-oest i nord est presenten tres amples finestres d'arc escarser, i a la part sud-est, la porta d'accés, rectangular. L'edifici principal presenta una disposició simètrica de les obertures a les seves façanes. A la principal, orientada al nord-est, destaca l'entrada, al centre, a la qual s'hi accedeix pujant unes amples escales, amb barana de maó, i que està coberta per una elegant porxada. Al mateix nivell, una finestra d'arc carpanell a cada banda. A nivell de primer pis hi ha tres finestres rectangulars, rectes, amb balcó i barana de ferro, rectes. A nivell de les golfes, a la part central hi ha un seguit de finestres petites i estretes coronades amb arc de mig punt, a mode de galeria, tot i que no se'n pot determinar el nombre, ja que es troben parcialment tapades per una heura que hi ha a la paret. A cada banda d'aquestes finestres hi ha una finestra quadrada, petita. La façana sud-oest presenta, a la planta baixa, quatre finestres tripartides coronades en arc escarser, idèntiques a les de les façanes laterals del cos annex, anteriorment descrit. A la planta baixa hi ha una filera de quatre finestres rectangulars i dues quadrades, senzilles. Al primer pis hi ha també quatre finestres rectangulars, però amb balcó i barana de ferro, amb dues finestres quadrades, més petites, intercalades. Al pis superior (golfes), hi ha tres grups de tres finestretes coronades amb arc de mig punt, igual que a la façana principal. Aquest esquema es repeteix a cadascuna de les façanes de l'edifici. L'edifici està fet de maó, amb les façanes arrebossades amb morter de calç de color salmó molt apagat, amb les cantoneres pintades a mode de carreus de pedra vista. El material constructiu, però, és el maó, tal i com es pot veure per sota d'alguna petita escletxa a l'arrebossat. | 08287-130 | Plana de Can Batllori | 41.4493300,1.7167300 | 392810 | 4589434 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68960-foto-08287-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68960-foto-08287-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha pogut accedir a l'interior d'aquest immoble. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68961 | Font del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-0 | CÓRDOBA, Manel (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. 2a part. Edita: El Cargol Publicacions S.L., p. 49. | Font situada en una paret de formigó al marge del torrent de Mas Vendrell, dins el nucli de Torrelavit. Aquest mur de formigó, que té com a objectiu retenir la terra de la timba, té una alçada d'1,97 metres. La font raja per un broc de plàstic a l'alçada del que sembla una portella també de ciment que té una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. Aquesta està situada a 60 cm del terra. La surgència no és molt abundant. L'entorn és força humit i mullat, ja que l'aigua no es canalitza ni s'acumula en cap bassa. | 08287-131 | Carrer del Torrent | 41.4482400,1.7259700 | 393580 | 4589301 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68961-foto-08287-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68961-foto-08287-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | L'entorn d'aquesta font ha estat totalment alterat en construir-se el mur de contenció de formigó que sosté la timba. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68962 | Font de la Plaça Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-pau-vidal | Font urbana construïda i localitzada a la Plaça Pau Vidal, davant l'església de Sant Marçal dins el nucli de Torrelavit. La configura una caseta d'obra pintada de color blanc, amb la funció de dipòsit o cisterna, amb 3,40 m d'alçada, 1,50 m d'amplada i 1,53 m de profunditat, coronada per una teulada de doble vessant coberta amb rajoles decorades amb un escacat blanc i blau marí. A la part superior de la caseta s'observa una portella de fusta de 50 cm per 50 cm que dóna accés a l'interior de la cisterna. A la part davantera inferior hi ha ubicada el cos de la font. Cal suposar que aquest és posterior a la construcció de la cisterna, feta de ferro forjat, amb aixeta de polsador i reixa on va a parar l'aigua sobrant. | 08287-132 | Font de la Plaça Pau Vidal | 41.4476400,1.7265700 | 393629 | 4589234 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68962-foto-08287-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68962-foto-08287-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 68963 | Cactus de Cal Juvé Parenostres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cactus-de-cal-juve-parenostres | Estructura de metall com a suport | Exemplar de cactus (Echinopsis pachanoi), planta que pot arribar als 7 metres d'alçada, de caràcter arbustiu, d'aspecte columnar molt ramificat des de la base en múltiples tiges espinoses o no, de secció estrellada, d'un gruix aproximat de 8 a 15 cm de diàmetre de color verd fosc. No és una planta autòctona ja que prové de Llatinoamèrica; va ser plantat fa 22 anys d'un esqueix provinent d'Olot que va arrelar fortament fins el dia d'avui. Presenta una base molt densa i espessa amb múltiples braços de diferents gruixos. L'alçada màxima és d'uns 6 metres. Les seves flors, de color blanc i d'uns 20 cm de diàmetre, són nocturnes i només duren una nit. | 08287-133 | Barri de Sabanell del Mig - Les Casetes d'en Nadal | Segons informació oral de la propietària, aquest cactus va ser un regal d'uns clients olotins per la compra de vi a la masia de Cal Juvé-Parenostres ara fa uns 25 anys. | 41.4179500,1.6921000 | 390700 | 4585981 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68963-foto-08287-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68963-foto-08287-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | La planta s'ha fet tan gran que els propietaris s'han vist obligats a crear-li una estructura metàl·lica que la suporti i la protegeixi de ventades i possibles accidents, així com un sistema de lligaments amb cintes tot al seu voltant. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68964 | Rellotge de sol de Cal Juvé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-juve | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-est, pintat sobre la façana principal de l'edifici de Cal Juvé Parenostres, al barri de la Masia de Sabanell. Resta inacabat ja que li manquen les xifres, tot i que són visibles les marques horàries. El rellotge, que té forma circular amb un cercle inscrit en el seu interior tangencialment per la part superior, està pintat de color vermell teula. Al centre d'aquest cercle hi ha pintat un punt del mateix color. De la part superior en surt el gnòmon. | 08287-134 | Barri de Sabanell del Mig - Les Casetes d'en Nadal | Aquest fou construït a finals del segle XX, quan van repintar la façana. | 41.4180000,1.6920400 | 390695 | 4585986 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68964-foto-08287-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68964-foto-08287-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 68965 | Rellotge de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-rectoria | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | Aquest rellotge de sol presenta un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud-est, construït a l'extrem esquerre de la façana principal de l'edifici de la Rectoria, al poble de Torrelavit. Tan sols resta el gnòmon i el dibuix difús del que en el seu dia fou un rellotge circular. Només són visibles les marques horàries, que es prolonguen fins el punt on està situat el gnòmon, a la part superior. S'intueix també el marc gruixut que de forma circular emmarcaria el rellotge. Per altra banda, a la part inferior del rellotge hi ha una obertura tapiada de forma rectangular que l'ha malmès en aquest sector. | 08287-135 | C. del Molí, núm. 64, Torrelavit | 41.4466200,1.7294700 | 393870 | 4589117 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68965-foto-08287-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68966 | Rellotge de Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-tort | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | Rellotge de sol vertical declinat de tarda orientat a l'oest, rellotge poc comú que en estar orientat a ponent marca les últimes hores de sol del dia. Té una busca específica, subjectada per ambdues bandes. Abasta des de la 1 a les 5 de la tarda, marcant les mitges hores. El rellotge té una forma quadrangular apaïsada; les dues terceres parts de l'esquerra, l'ocupen el dibuix d'un quart de circumferència on es troben les marques horàries i les xifres aràbigues 1-2-3-4-5 ubicades de la part inferior a la superior. A la part superior trobem el gnòmon. El rellotge és de color groc pàl·lid i les línies, les hores estan pintades de color gris clar amb un traça ample. | 08287-136 | Masia Can Tort, s/n | 41.4489500,1.7361700 | 394433 | 4589367 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68966-foto-08287-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68966-foto-08287-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 68967 | Camí de les cent escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cent-escales | Revista El CEP núm. 14, juny 2002, p. 6 | El camí de les cent escales és un pas que es traça i serveix de ruta per connectar els pobles de Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. El punt de partida des de Torrelavit és proper al Molí del Batllori (UTM X=392533; Y=4589670; Z=198 m). Descendint onze graons (travessers de fusta) dins el boscatge, el camí ens porta després a un petit camp de conreu que ràpidament travessem direcció al torrent, envoltant-nos de vegetació de ribera. En aquest punt es travessa la riera per una passera de fusta i el camí torna a ascendir. Just abans de trobar les primeres escales que salven el desnivell, ens trobem amb la Font de l'Enramada, una surgència actualment eixuta, que ens recorda l'espai humit en què ens trobem a prop del torrent així com la tasca de recuperació del camí per part de diverses agrupacions a través d'una rajola commemorativa. Setanta-sis escales de ciment ens porten fins a un camí planer que sorteja un camp de conreu fins a fins arribar a prop de les primeres cases de Sant Pere de Riudebitlles (UTM X=392430; Y=4589734; Z=231 m). La longitud aproximada entre l'inici i el final de les escales és de 150 m. | 08287-137 | Camí de Can Comas al Molí Batllori (Torrelavit) | El mes d'abril de 2002 el Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles, el grup Excursionista de Can Rossell de la Serra (Torrelavit), l'AVET (Agrupació de Veïns Ecologistes de Torrelavit) i el grup Excursionista Puig Cúgul van recuperar l'antic camí de les cent escales, punt d'unió per a les poblacions de Torrelavit i Sant Pere. | 41.4495700,1.7122800 | 392439 | 4589466 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68967-foto-08287-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68967-foto-08287-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | La Font de l'Enramada té una estructura de forma irregular de ciment d'una amplada màxima d'1,50 metres per 98 cm d'alçada. La seva profunditat és de 45 cm. A la part més visible hi ha una placa de ceràmica que recull les agrupacions que van participar l'any 2002 en la recuperació del camí. No s'ha sabut veure cap surgència d'aigua, per tant cal suposar que es tracta d'una peça commemorativa. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 68968 | Pou de Villa Mercedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-villa-mercedes | XX | Al peu del torrent de Mas Vendrell, lleugerament alçat sobre el marge, amagat sota el brancatge d'un gran lledoner i vora el pont de la Fassina, trobem aquesta construcció moderna que tanca un pou. Es tracta d'una construcció circular de 7,7 metres de diàmetre, 2,73 m d'alçada del cos del pou i 80 cm de cúpula, tota ella està recoberta de rajola envernissada de color vermell mitjançant la tècnica del trencadís. El cos circular és d'obra i està pintat imitant grans totxanes blanques. Per la part més amagada es descobreix una porta metàl·lica sobre la qual es pot llegir la inscripció '1956'. Unes petites obertures a la part alta del pou fan d'airejadors de la construcció. | 08287-138 | Torrent de Mas Vandrell, sectro pont de la Fassina | 41.4475100,1.7298700 | 393905 | 4589215 | 1956 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68968-foto-08287-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68968-foto-08287-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 68969 | Gegants de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 321. | XX | Els gegants, figures del cicle festiu de Torrelavit, s'anomenen Marçal i Maria, fent referència als noms de les dues església del poble: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit. Estan construïts íntegrament amb fibra de vidre sobre una carcassa de fusta. Representen una parella burgesa catalana del segle XIX: l'hereu i la pubilla. En Marçal amida 3,45 m d'alçada i 1,00 m d'amplada d'espatlles. Vesteix armilla florejada amb botons, camisa blanca i corbatí envellutat vermell. Les faldilles són marronoses, a joc amb la resta de tonalitats del vestit, fent referència al treball del camp i el conreu de la vinya, simbolitzada pel raïm i les espigues de blat que porta a la mà dreta. Una capa negra envellutada li cobreix les espatlles fins els peus, conferint-li l'elegància del qui té el poder, potser sobre les terres i els conreus. La Maria amida 3,40 m d'alçada i 95 cm d'amplada d'espatlles. Vesteix una brusa blanca, amb un cosset (corpinyo) negre acordonat. La seva faldilla és florejada de colors torrats, i la cobreix un petit davantal marró amb l'escut del poble brodat. Cobrint-li les espatlles, una mantellina negra amb flors brodades acaba de completar el vestuari. A la mà dreta porta un mocador i a l'esquerra un ram de flors. Ella porta cabell recollit en un monyo i arracades. Ell cabell curt i bigoti. | 08287-139 | Carrer Rosa Mestre, núm. 16 | Van ser construïts per la Mercè Gost i en Jaume Esteve, i van ser batejats el 15 d'agost de 1992 coincidint amb la Festa Major del poble, apadrinats pels gegants de Sant Sadurní d'Anoia i de Masquefa. Surten sempre a ballar per la Festa Major. | 41.4442600,1.7347600 | 394308 | 4588849 | 1992 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68969-foto-08287-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Avui en dia els gegants només surten per la Festa Major. | 119 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 68970 | Cal Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussons | CÓRDOBA, Manel. (1999): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' 2a part, p. 55. El Cargol Publicacions S.L. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41, 45. TORRES, Montserrat (2006): 'Cal Mussons', dins EL CEP n. 29, p. 10. | XVI | Tota la masia presenta molt bon estat de conservació, havent-se restaurat mantenint l'estètica original. | Masia de planta rectangular, orientada a l'est, amb diversos annexos arquitectònics posteriors per a ús agrícola. L'edifici principal està cobert amb teulada de teula àrab. El vessant est aixopluga la façana principal formada per una planta baixa i pis, mentre el vessant oest està sobrealçat cobrint el segon pis o golfes. La façana principal presenta una organització regular al voltant del portal de mig punt adovellat molt ben conservat amb porta de fusta. A banda i banda d'aquesta observem obertures a cada pis, finestres senzilles quadrades, excepte a la planta baixa, en què la finestra esquerra és rectangular. La cornisa és dentada. La façana nord de l'annex arquitectònic presenta una porta d'accés de fusta amb arc escarser que contrasta amb alteracions modernes tals com plaques solars a la teulada o portes de reixa metàl·lica. També podem observar, a l'edifici annex oest, la presència d'un forn de pa amb tots els seus estris. Segons Llorac i Torres (veure bibliografia) al soterrani de la masia hi ha un arc escarser, així com dos arcs de mig punt aguantats, al bell mig, per una columna de base quadrada amb les corresponents impostes, que continua al pis superior i a les golfes, les quals només ocupen la meitat posterior de la casa. | 08287-140 | Barri de Cal Mussons | La propietat ha anat passant sempre de pares a fills i a la casa guarden molts documents des del segle XVI. Propietat dels monjos de Montserrat fins que les desamortitzacions dels béns eclesiàstics del segle XIX permeten que la família Mussons, que n'eren els masovers, passessin a ser-ne propietaris. En el llibre de la Cort del Batlle de Terrassola hi trobem en Sebastià Mussons, que va ser alcalde de Terrassola del 1697 al 1701. Moltes cases del poble pagaven un cens a la família Mussons i descendents fins ben entrat el segle XX. El barri, que l'anomenem de Cal Mussons, es va construir molt posteriorment a la masia i en terreny de cal Rovira, no de cal Mussons. Hi ha qui diu que el cognom Mussons va venir de França i ha quedat com a motiu de la casa. Altres cognoms de la família són: Juvé, Rius, Vila i ara Font. Segons l'Enciclopèdia catalana, Mossó (amb o) era equivalent a mossèn als segles XVI i XVII, i Mossons en seria el plural. Fa uns 30 anys es va fer habitable la part posterior de la casa, que ara ocupen i que abans eren cellers de la masia. | 41.4472400,1.7245700 | 393462 | 4589192 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68970-foto-08287-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68970-foto-08287-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Dins de la propietat hi ha una font d'aigua potable canalitzada fins a la casa de la qual s'abasten els propietaris per al consum domèstic, però al mateix temps és una font freqüentada habitualment. L'aigua sobrant va a parar a una bassa per a usos agrícoles. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml