Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42134 | Pou de La Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-selva | XIX | Caseta d'obra de planta quadrada que aixopluga un pou d'aigua amb la maquinària. La caseta està feta de maons amb la coberta a quatre aigües. El pou té 24 metres de profunditat i conserva maquinària amb motor de pistons. | 08030-207 | Urbanització Can Tolrà | 41.5251800,2.3729900 | 447688 | 4597249 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42134-foto-08030-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42134-foto-08030-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42135 | Mina del Pantà de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-panta-de-can-tolra | XX | Mina d'aigua que abasteix el dipòsit de Les Ardillas a la urbanització de Can Tolrà. Boca feta amb pedres unides amb morter i ciment fent una forma cònica. Tapa de ferro. | 08030-208 | Urbanització de Can Tolrà | 41.5294900,2.3729600 | 447689 | 4597728 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42135-foto-08030-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42135-foto-08030-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42137 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-genis-de-vilassar | XIV-XVIII | Una part està digitalitzada | <p>Tot el que fa referència a Cabrils abans de tenir una parròquia pròpia, l'any 1779, es troba a l'arxiu parroquial de Sant Genis de Vilassar o Vilassar de Dalt. Hi ha documentació des de 1337 i alguns pergamins anteriors. Trobem llibre sacramentals: òbits des de 1468 (amb algunes llacunes), baptismes des de 1504 (també amb llacunes) i de matrimonis des del Concili de Trento (1568). També trobem capítols matrimonials, testaments, relacions de veïnat, fundacions de misses i beneficis, llibres de cofraries, etc.</p> | 08030-210 | Pl. de la Vila, 9 de Vilassar de Dalt | <p>La parròquia de Sant Genis de Vilassar és la parròquia matriu de la de Cabrils i fins l'any 1779, els veïns de Cabrils restaven inscrits a l'Arxiu de la Parròquia de Sant Genis. A partir de tenir una parròquia pròpia els llibres sacramentals van passar a la nova parròquia de la Santa Creu.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar-ho podeu concertar hora telefonant al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (93 750 74 88). El responsable és el Sr. Josep Samon. L'horari de visita és els dissabtes al matí: de 10 a 14 hores. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42138 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots | XIX | Xalet aïllat, als quatre vents, situat al costat del Carrer del Castell, però d'esquena a aquest. Consta de planta baixa, pis i golfes. És un edifici d'estiueig de dos cossos de planta rectangular fent un angle de 90 graus. Destaca l'obra de maó vist. Jardí per tres dels quatre costats de l'edifici. La vegetació del pati fa difícil l'observació de l'edifici des del carrer. | 08030-211 | Carrer del Castell, davant Hostal de la Plaça i al costat de Can Vega. | 41.5259000,2.3688900 | 447347 | 4597332 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42139 | Pedra de l'Elefant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lelefant | La facilitat d'accés fa que tingui pintades i alguna deixalla. | La Pedra de l'Elefant és un aflorament rocós de leucogranits que es troba enmig d'un bosc de pins i està situat entre el turó de Montcabrer i el turó de l'Infern, a la carena just al límit entre Cabrils i Cabrera de Mar. Té el seu origen a finals del Paleozoic (finals del Terciari, 570-250 milions d'anys), concretament en les forces compressives de l'orogènia herciniana (300-250 milions d'anys) que van plegar i aixecar els materials d'origen magmàtic. Posteriorment, la meteorització i erosió han acabat de modelar la forma actual. Des d'aquest punt estratègic es pot contemplar el castell de Burriac i els municipis de Cabrils i Cabrera. La Pedra de l'Elefant és un punt d'interès marcat en l'itinerari 'La creu de Montcabrer' del Parc de la Serralada Litoral. | 08030-212 | Montcabrer | 41.5250500,2.3844500 | 448644 | 4597228 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42139-foto-08030-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42139-foto-08030-212-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42140 | Teix de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-rectoria | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Teix (Taxus baccata) situat al jardí parroquial de la Rectoria. El teix és un arbre de creixement molt lent, és de fulla perenne i aquestes són aciculars i decurrents, de color verd fosc. Té una escorça de color bru, llisa però clivellada en forma de crostes. La capçada és piramidal i les branques neixen molt obertes. Dimensions: perímetre 1,56 m, DBH 0,50 m. | 08030-213 | Rectoria (Pl. de l'església, s/n). | 41.5264400,2.3679900 | 447272 | 4597392 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El teix és una espècie protegida en estat silvestre per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Aquest arbre està inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42141 | Montcabrer - Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcabrer-turo-de-linfern | AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. HERRERO, N. (Coord.) 2001. Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Universitat Autònoma de Barcelona. | Tot i ser elements que difícilment es poden malmetre físicament, si que cal destacar la progressiva urbanització de tota la vessant de Cabrils d'aquests turons, que en degraden el paisatge i atractiu visual, a banda dels impactes derivats de la freqüentació (pintades, residus, etc.) | Els cims de Montcabrer i el turó de l'Infern es localitzen a l'extrem nord-est del municipi de Cabrils, i tenen una alçada de 307 i 325 metres respectivament. Aquests cims formen part de l'afloraments de leucogranits de Montcabrer-Burriac, que presenta una morfologia tabular d'aproximadament 100 m de gruix. Aquests cims dibuixen una àrea d'especial diversitat liquenològica, grafiada com a tal als plànols del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, ja que en ells s'hi troba una gran diversitat d'espècies de líquens silicícoles com Aspicilia contorta, Buellia badia, Buellia spuria, Caloplaca irrubescens, Candelariella vitellina, Catillaria chalybeia, Diploschistes gyrophoricus, Lecidea plana, Parmelia pulla, Parmelia verrucigera, Phaeophyscia cernohorskyi, Toninia cinereovirens, Toninia squalida, etc. | 08030-214 | Montcabrer - Turó de l'Infern | 41.5279900,2.3801400 | 448287 | 4597557 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42141-foto-08030-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42141-foto-08030-214-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els leucogranits corresponen als cims més alts ja que són molt més resistents a la meteorització i a l'erosió que els altres materials que els envolten (majoritàriament granodiorites i tonalites).Alguns del líquens presents en aquests turons són indicadors de bona qualitat de l'aire i poca pertorbació.Aquests cims estan inclosos a l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya dins de la geozona del Castell de Burriac ja que aquesta és de gran interès en el camp de la pretrogènesi de roques ígnies | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42142 | Surera de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-burriac | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina surera (Quercus suber) situada al camí de la Font de Cabrera. Té una alçada d'uns 10 m i un perímetre de gairebé 3 m. Presenta dues branques principals, que es ramifiquen a 1,5 m del sòl, i una d'elles creix en un angle molt obert. Dimensions: perímetre 2,77 m, DBH 0,89 m. | 08030-215 | Carrer Camí de Cabrera s/n | 41.5320500,2.3793600 | 448225 | 4598008 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al voltant d'aquesta surera n'hi ha d'altres de menors dimensions. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42143 | Alzina surera de la Galvanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-galvanya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-la per la presència del suro, el tronc ha estat marcat amb pintades. L'entorn d'aquest arbre està format per un gran nombre d'espècies herbàcies ruderals. | Alzina surera (Quercus suber) situada al costat del camí de la Carena. Té una alçada superior als 12 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot veure que fa uns anys encara s'explotava forestalment per treure suro. També són visibles marques vandàliques fetes al tronc. Dimensions: perímetre 2,68 m, DBH 0,86 m. | 08030-216 | Carrer Bellesguard, s/n | 41.5254500,2.3597400 | 446583 | 4597288 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquest arbre es va cremar l'any 1994 però va resistir bé el foc gràcies a l'escorça de suro i actualment es troba en bon estat. Malgrat tot, encara és visible l'ennegriment de l'escorça provocada pel foc.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42144 | Til·ler de Can Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-campins | El til·ler del mas Maria està situat davant del mas Maria, a tocar del safareig. Té quatre branques principals que es divideixen del tronc cap a un metre d'alçada, aquestes branques es van ramificant successives vegades formant una gran capçada esfèrica. Té un perímetre de 2,60 m i un DBH de 0,83 m. | 08030-217 | Mas Maria | 41.5248300,2.3640500 | 446942 | 4597216 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | També rep el nom de til·ler del Mas Maria | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42145 | Torre Rocallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rocallosa | LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. | Les torres rocalloses, també anomenades torres rocoses o tors, són formacions granítiques de gran tamany formades per blocs de granit apilats els uns sobre els altres en forma de columna. Tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, i s'han format a partir de nuclis de granit no alterats que han resistit a la meteorització química mentre que els materials que tenien al voltant s'han erosionat. La Torre Rocallosa de Cabrils està formada principalment per tres grans blocs granítics apilats, l'inferior té majors dimensions i té forma allargada, mentre que els dos blocs superiors són més amples que llargs i el superior és arrodonit per sobre. | 08030-218 | Montcabrer | 41.5228200,2.3845000 | 448647 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La Torre Rocallosa està inclosa al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42146 | Pi del camí de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-cabrera | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a l'entrada de camí de Cabrera i camí de Burriac. Té la forma típica de pi pinyer, amb un tronc gruixut que es ramifica només a la part alta, formant una capçada convexa, en forma de paraigües. Dimensions: perímetre 3,20 m, DBH 1,02 m. | 08030-219 | Urbanització Sant Crist | 41.5214800,2.3846100 | 448655 | 4596832 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La capçada parcialment està en contacte amb els jardins de la finca del costat. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42147 | Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-o-forat-de-les-bones-dones | LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. | En l'interior de la cova hi ha diverses pintades i restes de residus. | Geològicament, la cova de les Encantades correspon a un taffoni de grans dimensions, que té dues obertures i una alçada d'uns 2 metres. Els taffonis tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, de tal manera que hi ha una dissolució del seu interior formant-se una cavitat relativament esfèrica. Als indrets on hi ha masses granítiques amb fort pendent, amb poca vegetació i amb una estació seca, són freqüents aquestes formacions. Dins d'aquesta cova també es poden diferenciar alvèols i nius d'abelles, els primers són taffonis de petit tamany i els segons són grups d'alvèols. | 08030-220 | Turó de Montcabrer | 41.5234900,2.3859200 | 448766 | 4597054 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones està inclòs al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42148 | Passeig de les Palmeres de can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-palmeres-de-can-tolra | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El passeig de les Palmeres de can Tolrà consta d'un conjunt de 39 palmeres que ressegueixen els dos marges d'aquest passeig. Tenen una alçada força notable, d'uns 10 m, i una capçada molt frondosa que fa que les branques de les palmeres dels dos marges del passeig es toquin, creant un paisatge molt particular. | 08030-221 | Passeig de les palmeres, s/n | 41.5235800,2.3702700 | 447460 | 4597073 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquestes palmeres corresponen a palmeres de canàries (Phoenix canariensis). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42149 | Abric del Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos | En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. | L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. | 08030-222 | Al final del carrer del Bon Repòs | 41.5236700,2.3835100 | 448565 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42150 | Garrofer de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-mataro | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat entre el Passeig de can Roldós i el camí de l'Era Vella, en una zona ajardinada, i a la base té un petit mur de pedra. El tronc té una forma molt irregular, en forma de venes. Les dimensions són perímetre: 3,15 m, DBH: 1,05 m. | 08030-223 | Passeig de Can Roldós | 41.5205700,2.3770800 | 448026 | 4596735 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42151 | Roure de can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. | Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. | 08030-224 | Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa | 41.5340800,2.3628400 | 446849 | 4598244 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42153 | Finca de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines. | L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya. | 08030-226 | Av. de la zona esportiva, 13 - 17 | 41.5299600,2.3589800 | 446523 | 4597789 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42154 | Palmera de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-la-calma | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | La palmera de la Calma es troba situada als jardins de la residència de la Calma, té una alçada de més de 14 metres i un perímetre d'uns 2,35 metres. Aquest exemplar és una palmera de Canàries (Pohoenix canariensis), que és semblant a la palmera de dàtils (Pohoenix dactylifera), però que es caracteritza per tenir les fulles de color verd viu, dividides (pinnades), amb els segments foliars disposats en dues fileres compactes, el pecíol és relativament curt i amb espines, i els fruits (dàtils) no són comestibles. Les palmeres de Canàries també es diferencien de les palmeres de dàtils ja que no tenen rebrots. | 08030-227 | Carrer de Can Campins, s/n | 41.5261900,2.3630500 | 446860 | 4597368 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42154-foto-08030-227-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42155 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Xiprers de Monterrey (Cupressus macrocarpa) situats al cementiri. Algun d'ells té unes dimensions notables, amb alçades compreses entre els 15 i 18 m i un perímetre de tronc d'uns 2,80 m. El xiprer de Monterrey és un arbre originari d'Amèrica del Nord, es caracteritza per tenir forma cònica, amb les fulles d'uns 2 mm de longitud i inflades a la punta, les pinyes són de color bru rogenc i brillants (el xiprer comú té les fulles d'1 mm i les pinyes són de color bru grisenc). | 08030-228 | Cementiri (Camí del Cementiri) | 41.5285100,2.3722600 | 447630 | 4597620 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42156 | Plàtan de can Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-llorenc | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i que n'afecten la viabilitat, té clavats alguns claus per aguantar llums i lones. | Plàtan (Platanus x hispanica) situat als jardins de la masia de can Llorenç. Aquests jardins són utilitzats com a menjador d'un restaurant, de tal manera que el plàtan ofereix un ambient ombrívol i fresc. Té un perímetre de 2,86 m i un DBH de 0,92 m. | 08030-229 | C. Rafael Martínez Valls, 8-10 | 41.5253600,2.3672500 | 447209 | 4597273 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42157 | Pi gros de can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-roldos | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-ne la seva vitalitat, té clavats alguns ferros a la part superior del tronc. | Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a la plaça de can Roldós. Té la capçada cònica, sobre un tronc llarg i gruixut, que no es ramifica fins a la part superior. L'escorça és vermellosa i està clivellada longitudinalment formant plaques o escames. Les pinyes són grans, esfèriques, i en l'interior hi trobem els pinyons (que són comestibles). Dimensions: perímetre 3,76 m, DBH: 1,20 m. | 08030-230 | Carrer de Baix, s/n (Urb. Can Tolrà) | 41.5203900,2.3751900 | 447868 | 4596716 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42159 | Roures del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-maresme | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Conjunt de roures de gran port situats al centre de la finca de can Barba. Creixen just per sobre de la Bassa de les Granotes, de tal manera que generen una gran ombra sobre aquesta bassa i els seus entorns. | 08030-232 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300700,2.3579800 | 446440 | 4597802 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42159-foto-08030-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42160 | Alzina de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. | 08030-233 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5298400,2.3593600 | 446555 | 4597775 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42161 | Roure de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El roure de Cabrils és un arbre de notables dimensions que es troba situat al sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia, i entre l'alzina de Natura i l'alzina d'Argentona. Tot i que ha estat identificat com a roure de canàries (Quercus canariensis), nosaltres creiem que es tracta més aviat d'un híbrid entre aquest i el roure martinenc (Quercus humilis), que, tot i tenir validesa taxonòmica incerta, s'ha anomenat Quercus x desmotricha. Les fulles són grosses i regularment dentades (com el roure de canàries) però amb pèls força abundants i amb algun lòbul foliar força profund (com el roure martinenc). Dimensions: perímetre: 3,23 m, DBH: 1,03 m. | 08030-234 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5297500,2.3596300 | 446577 | 4597765 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42162 | Roure de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-catalunya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Roure africà (Quercus canariensis) de grans dimensions situat aproximadament al bell mig de la finca de can Barba, al sud est de la Bassa de les Granotes. Té un eix principal del qual en van sortint nombroses branques tot al voltant. Les fulles del roure africà són força grosses (6-18 cm) i fan que el sotabosc sigui molt ombrívol. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-235 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300200,2.3581700 | 446456 | 4597796 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure africà és una espècie de distribució molt rara als Països Catalans ja que necessita ambients frescals, temperats i de substrat silícic. Aquesta espècie té una distribució ibero-magribina.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42163 | Jardins de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-tolra | Algunes parts del jardí estan força abandonades | Jardí senyorial situat a la finca de can Tolrà. Ocupa una gran extensió i alberga una gran quantitat i varietat d'espècies arbòries i arbustives: alzines, palmeres, plàtans, cedres, nesprers, baladres, pitospor, ciques, llorers, teixos, i un llarg etcètera. També destaquen diferents elements constructius com fonts, basses o bancs. | 08030-236 | Urbanització Can Tolrà | 41.5250000,2.3720300 | 447608 | 4597230 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42163-foto-08030-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42164 | Jardins del Castell de can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-de-can-jaumar | Sense cuidar des de fa anys. | Aquests jardins estan situats al voltant de Castell de can Jaumà i estan formats per un bon nombre d'arbres de gran port de diverses espècies: eucaliptus, palmeres de canàries, xiprers, pins blancs, pins de canàries, cedres, etc. | 08030-237 | Castell de Can Jaumar | 41.5271300,2.3703800 | 447472 | 4597468 | 08030 | Cabrils | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42164-foto-08030-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42164-foto-08030-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42165 | Pi de l'avinguda de la Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-la-llobatera | <p>Pi blanc (Pinus halepensis) situat a l'avinguda de la Llobatera, aproximadament a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Cabrils amb la de can Mastruc. El pi blanc té una capçada cònica i relativament poc densa, l'escorça és de color gris clar (que pot semblar blanquinós quan li toca directament el sol). Les pinyes són fusiformes, còniques i allargades, amb les esquames planes, i estan unides al tronc mitjançant un peduncle corbat. Dimensions: perímetre: 2,43 m, DBH: 0,78 m.</p> | 08030-238 | Av. Llobatera cruïlla Camí del Coll del Port | 41.5289200,2.3619500 | 446770 | 4597671 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-foto-08030-238-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-41394-foto-08023-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42166 | Xarxa fluvial de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-de-la-riera-de-cabrils | Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims: turó de Montcabrer, turó de l'Infern, turó d'en Cirers, turó d'en Torres i turó d'en Banús. Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08030-239 | Cabrils | 41.5293400,2.3612600 | 446713 | 4597718 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la conca de la riera de Cabrils garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de revingudes, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola o de reg. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42168 | Castanyer d'Índies de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-dindies-de-cabrils | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Castanyer d´índies (Aesculus hippocastanum) situat als jardins de la finca del carrer Domènec Carles número 5, al costat de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i no tenir un tronc massa gruixut (2,60 m de perímetre), la capçada té unes dimensions força notables i sobrepassa els 15 m d'alçada. | 08030-241 | Carrer Domènech Carles, 9 | 41.5264000,2.3671900 | 447205 | 4597388 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42168-foto-08030-241-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42170 | Vegetació de la Bassa de Can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-can-jaumar | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Bassa situada als jardins de can Jaumar on hi creix una població molt important d'asparelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies, també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. | 08030-243 | Castell de Can Jaumar (al darrera) | 41.5270900,2.3703000 | 447465 | 4597463 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42170-foto-08030-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42170-foto-08030-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42171 | Forn de la Vinya d'en Fils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vinya-den-fils | XIX | Forn de planta quadrada (1'78 x 1'96 m) que conserva gran part de la graella, el remador i bona part de la paret per damunt la graella (0'80 m). Construït amb maons i arrebossat, perdut en gairebé la seva totalitat. Obertura de la zona de cremació petita i de llinda recta. | 08030-244 | Polígon industrial La Baileta | Sembla que havia estat un forn d'elements constructius, com ara maons. Segons informació oral l'argila per fer els maons l'anaven a buscar uns metres més enllà, doncs el terreny o hi ha el forn és saulonós. Al costat hi havia una bòvila que va desaparèixer. La llenya que cremava no era gaire bona, matolls i arbustos, però estava cremant les 24 hores durant una setmana i els cuidadors no podien abandonar el forn durant aquest procés. | 41.5350400,2.3622800 | 446803 | 4598351 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42171-foto-08030-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Localització i informació de Josep Suari. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42172 | Cisterna d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-den-muneret | XIX | Cisterna de planta rectangular excavada en el sauló feta d'obra, amb maó massís. Semivolta de maó pla cobrint-la. Al costat pericó o petita cisterna de planta quadrada. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), substància utilitzada per sulfatar la vinya i que es feia barrejant aigua i calç am sulfat de coure. | 08030-245 | Abans d'arribar a les barraques d'en Muneret | 41.5324800,2.3524700 | 445982 | 4598073 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42172-foto-08030-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42173 | Fons Moja referit a Cabrils procedent de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-moja-referit-a-cabrils-procedent-de-la-biblioteca-de-catalunya | BENITO i MONCLÚS, Pere (1998). Catàleg de la documentació en pergamí de l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1998. Inèdit. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, març de 2001. Inèdit. | XIII-XIX | 400 lligalls referents a l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservats a la Biblioteca de Catalunya que fan referència a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar, procedent de l'arxiu del Castell de Vilassar i que va formar part d'un intercanvi de documentació amb una institució valenciana. Foren localitzats per Pere Benito. | 08030-246 | C. Carme, 57 de Barcelona | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | D'aquest mateix fons, podem trobar documentació a Mataró, Argentona i a la Universitat de Barcelona | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 41960 | Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vehils-0 | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Vehils. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia fortificada que té una torre de defensa de planta quadrada i la primitiva coberta amb teulada piramidal. La casa, segons una fotografia de 1915, tenia una façana del tipus basilical (grup III). La torre té planta baixa i tres pisos. La més alta, amb la torre de defensa. Actualment molt reformada en la seva arquitectura exterior, ha perdut la torreta que tenia a la façana lateral.</p> | 08030-33 | Camí de Can Vehils ( Barri del Sant Crist) | <p>El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom.</p> | 41.5177700,2.3811000 | 448359 | 4596422 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41960-foto-08030-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41960-foto-08030-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt transformada. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42175 | Edifici carrer Sant Jaume nº38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no38 | TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 34. | XX | Edifici de grans proporcions que s'adapta a la trama urbana del carrer de Sant Jaume. Ostenta un clar estil neoclàssic remarcable en totes les proporcions de les balconades i finestres de l'edifici, la seva ornamentació a base de frontons i cornises. Consta de planta baixa i tres plantes de pis. La façana està coberta amb encoixinats de falsa pedra o artificial. La planta baixa estava destinada a usos comercials, cal destacar-hi dos accessos i una finestra al lateral. Presenten un tancament metàl·lic de senzilla decoració. Aquestes obertures estan flanquejades per pilars acanalats sense decoració. A la primera planta de pis, al centre hi destaca un balcó de pedra amb balustrada circular que dóna accés a l'interior. A cada lateral hi trobem unes finestres amb ampit pronunciat i brancals que coronen en un frontó triangular. Aquests frontons, estan connectats amb una imposta que divideix a la vegada la 1a i la 2a planta de pis. En aquesta 2a planta de pis, hi destaquen tres finestres simètriques amb ampit pronunciat i brancals i buits arquitravats emmarcat amb motllura, interrompuda enmig de la llinda per tres carreus encoixinats, escalonats en volum i de perfil trapezoïdal, a manera de dovelles d'un arc. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi quatre finestres simètriques de mig punt, amb una llarga imposta a tall d'ampit. Finalment, i coronant l'edifici, s'observen vuit cartel·les decorades amb motius geomètrics, que suporten la cornisa sortint. | 08031-1 | Carrer Sant Jaume 38. 08280 Calaf. | Fou construït l'any 1947. Feia dos anys que la Caixa de Pensions hi havia sol·licitat construir un nou edifici, i se li van concedir els permisos pertinents a canvi d'habilitar-hi una biblioteca. Arran d'això, el dia 5 de juliol de l'any 1947 el ple de l' Ajuntament de Calaf aprova la instància del director d'aquesta entitat d'estalvi per obrir les oficines, la biblioteca pública gratuïta i dos pisos per arrendar a l'edifici de nova construcció del carrer de Sant Jaume. | 41.7331800,1.5123200 | 376279 | 4621222 | 1947 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42176 | Edifici Carrer Sant Jaume nº 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no-36 | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XIX-XX | Edifici de grans dimensions ubicat al carrer Sant Jaume, on es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Presenta a la planta baixa un estil més auster on destaca però una portalada singular. Les plantes superiors tenen un estil que imita un edifici renaixentista del segle XVI. La façana està coberta amb encoixinats de falsa pedra o artificial a la planta baixa, i arrebossat a les plantes superiors, exceptuant les obertures. Té un accés que dóna a un local comercial, i un altre que dóna a les plantes de pis. Aquest destaca per l' entaulament amb medalló central i dues volutes a banda i banda. A la planta de pis, hi trobem un balcó que pràcticament ocupa tota la façana. Aquest destaca per una barana senzilla de forja. S'hi accedeix des de dues entrades amb brancals i llinda de pedra artificial amb un petit arc conopial a tall decoratiu. A la següent planta, trobes dues finestres amb la mateixa tècnica constructiva que les anteriors, i ubicades en simetria amb les anteriors. A la darrera planta trobem dues finestres geminades, una a cada costat. Remata la façana una cornisa inclinada. | 08031-2 | Carrer Sant Jaume nº 36. 08280 Calaf | La casa fou construïda per Eugeni Altisent ( gerent d'unes mines de carbó a Calaf). L'any 1958, s'hi va instal·lar la farmàcia Maria Vila Prat, que després va passar a mans de Maria Irene Martínez Olmos i actualment la farmacèutica és Meritxell Font Sabala i la trobem al Passeig Santa Calamanda. En els baixos del local, actualment no hi ha cap negoci. | 41.7332100,1.5123200 | 376279 | 4621225 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42177 | Edifici Carrer Sant Jaume nº 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no-28 | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. La façana es troba arrebossada i pintada. Tot i semblar un edifici de principis de segle, presenta alguns elements d'interès anteriors. A la planta baixa hi ha els accessos a l'interior, on trobem diferents entrades. Cal destacar la ubicada a l'esquerra amb brancals de falsa pedra i gran llinda de pedra amb el cristograma IHS i la data de 1748 inscrites. En aquesta mateixa entrada hi trobem una columna a tall de mainell que divideix l'accés. A la dreta d'aquesta entrada en trobes una de més senzilla. A la planta de pis hi trobem un petit balcó amb barana de forja senzilla al quan s'accedeix per una entrada amb brancals i llinda de falsa pedra. A la seva dreta, s'hi observa una finestra amb les mateixes característiques, més ampit de pedra. A la darrera planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó interior amb barana de forja senzilla, i una finestra a cada lateral amb petit ampit de pedra. Remata la façana un petit ràfec d'una sola filada. La coberta és a dos vessants (nord-sud) amb teula àrab. Com la majoria de cases, d'aquest carrer, presenten un gran pati interior tancat que connecta amb el carrer paral·lel. | 08031-3 | Carrer Sant Jaume nº 28. 08280 Calaf | Es tracta d'un dels edificis de la part mitja del carrer Sant Jaume més antics, tal i com mostra la data de la llinda ( 1748). | 41.7332600,1.5120500 | 376257 | 4621231 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42178 | Edifici carrer Sant Jaume/ Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-prior-farras | XVIII | Restaurat en els darrers anys. Cal destacar com aspecte negatiu, que durant aquestes reformes es va eliminar una tribuna que hi havia a la façana. | És un edifici cantoner de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba ubicat amb façana al carrer Sant Jaume (on hi ha l'accés), i al carrer Prior Farras. Les façanes es troben arrebossades, essent solament les parts exteriors de les obertures les que són a pedra vista. Ha estat restaurat perdent la seva essència original, tot i que s'han respectat alguns elements com llindes i brancals. La façana d'accés es troba al carrer Sant Jaume, i presenta dues senzilles entrades amb porta metàl·lica i vidre. A la primera planta de pis, s'observen dos balcons simètrics amb barana de forja senzilla als quals s'hi accedeixen per sendes obertures amb brancals i llindes de pedra. A la darrera planta de pis, hi trobem un petit balcó i una allargada obertura que dóna a una galeria coberta. Culminant la façana, hi ha un petit ràfec d'una sola filada. La façana del carrer Prior Farras, a la planta baixa cal destacar-hi un antic accés que conserva grans brancals i llinda de pedra, on encara es pot observar, tot i el seu malmès estat de conservació un escut heràldic. A la resta de la façana no s'hi observen altres elements d'interès. | 08031-4 | Carrer Sant Jaume nº 16. 08280 Calaf | Formava part de l'edifici de Cal Matrícules. En els seus baixos actualment no hi ha cap negoci, però antigament sempre hi havia hagut algun establiment. | 41.7334400,1.5117900 | 376235 | 4621251 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi consta, però sol de l'escut heràldic que trobem a la façana del carrer Prior Farras. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42179 | Cal Matrícules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matricules | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XVI-XVII | Es tracta d'un dels edificis més rellevants de Calaf des del punt de vista arquitectònic, però també històric. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Té planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'ubica al carrer Sant Jaume. Trobem un gran portal adovellat que actualment no és l'accés principal, i que fou substituït com a entrada per un altre més senzill amb brancals de pedra i llinda amb clau sobresortint de pedra més moderna. A sobre hi trobem una obertura amb una reixa forja on s'hi representa un escut. A la planta de pis, s'hi observa un balcó amb barana de forja senzilla i dues finestres. Totes aquestes obertures presenten brancals i llinda de pedra, i ampit en el cas de les finestres. Entre aquesta planta i la següent, s'hi pot observar una línia d'imposta força desgastada, que dividia ambdues plantes. A la següent planta de pis, cal destacar-hi tres finestres ben ordenades en la façana, amb brancals i llinda de pedra, i ampit ben treballat. Finalment a la zona de les golfes, hi trobem una galeria amb set arcs rebaixats. A l'interior es poden observar elements d'un gran interès, des del paviment original de pedra, a diferents picaportes d'estil colonial representant el cap d'un indi, que fan al·lusió a la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica, els personatges esculpits en guix, una gran volta de creueria, i les baranes i portada de forja de l'interior. | 08031-5 | Carrer Sant Jaume nº 18. 08280 Calaf | La casa fou fundada pel doctor Raimon d'Abadal. Encara que es desconeix l'època exacta de la seva construcció, se sap que és anterior al segle XVII. Fills d'aquesta casa foren Isidre d'Abadal, prior de Sant Jaume de Calaf, i títol de ciutadà honrat de Barcelona. La casa canvià de mon en entrar-hi Joan Antoni Torrescassana, catedràtic de la Universitat de Cervera, agafant aquest cognom. Durant la guerra de successió s'hostatjà en aquesta casa el general Vendome. A l'entrada, cal destacar els dos pica-portes en forma de cap d'indi, això significa que aquesta casa va ser molt important pel comerç de cereals amb Amèrica. Posteriorment, va rebre el nom de Cal Matrícules, perquè s'hi feia el registre civil de la vila. | 41.7334900,1.5116900 | 376227 | 4621257 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també com a Can Torrescassana | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42180 | Cripta de Santa Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-de-santa-calamanda | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 29</p> | XVII | En general l'estat de conservació és bo, degut a la restauració realitzada l'any 2000. Es pot observar com s'ha perdut part de la pintura en alguns punts, així com signes clars d'humitats. | <p>Aquest espai singular es troba ubicat sota el presbiteri de l'Església de Sant Jaume. S'hi pot accedir tant des de l'interior de l'església, on hi ha una reixa que tanca el pas entre els dos espais, o des del carrer Sant Jaume. Cal destacar-hi les voltes de creueria fetes amb una gran tècnica, i les claus policromades de Santa Calamanda i Sant Jaume. La primera té un diàmetre de 74 cm, una alçada de 40 cm i un pes aproximat de 470 kgs. És molt similar a la que trobem a l'església, s'hi observa la santa coronada de princesa portant la palma del martiri i el llibre. La de Sant Jaume, les seves dimensions són més petites, té un diàmetre de 64 cms, una alçada de 40, i un pes aproximat de 340 kgs. Es veu el bust del sant, revestit de pelegrí, amb el bastó, la carabassa i aguantant el llibre. Hi podem observar també un vitrall dedicat a Santa Calamanda, fet per donació de la família Satorras, tal com es fa constar en un dels vidres.</p> | 08031-6 | Carrer Sant Jaume nº 3. 08280 Calaf | <p>Es va construir un cop finalitzada l'església de Sant Jaume. Un cop acabes les obres s'hi van traslladar aquí les relíquies de Santa Calamanda de l'antiga Col·legiata de Sant Jaume. Això va succeir el 13 de setembre de 1649. Aquesta data es va prendre com a referència per a la celebració de la Festa Major, per què Santa Calamanda queia al febrer, i la climatologia, amb un hivern molt dur va fer decidir optar pel setembre.</p> | 41.7336200,1.5116100 | 376221 | 4621271 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-foto-08031-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-foto-08031-6-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-41394-foto-08023-348-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 95|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42181 | Casa del Carrer Sant Jaume nº 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-jaume-no-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació és òptim. Cal esmentar que s'haurien de dur tasques de manteniment en la façana per tal de conservar-ho de cara al futur. | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Presenta dues entrades a la planta baixa amb brancals i llindes de pedra que es troben en un estat de conservació millorable. L'entrada de l'esquerra és l'accés habitual a l'habitatge, i la de la dreta donava pas a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem un balcó amb barana senzilla de forja i part inferior amb rajola decorada. S'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques i amb ampit de pedra. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi dues finestres idèntiques a la de la planta inferior. Culmina la façana un senzill ràfec de tres filades. | 08031-7 | Carrer Sant Jaume nº 6. 08280 Calaf | Per la seva tipologia constructiva, correspondria a uns dels edificis més antics del carrer de Sant Jaume. | 41.7337000,1.5113300 | 376198 | 4621281 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42182 | Casa Cortadellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cortadellas | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 49 | XVIII | És un dels edificis més importants del municipi arquitectònicament, per molts dels elements arquitectònics o objectes singulars que s'hi poden trobar, però sobretot també dins la simbologia del que representa per Calaf. D'estil neoclàssic, té 3 cossos ben diferenciats, un primer que dóna al carrer de Sant Jaume, , un central amb un pati interior, i un posterior que dóna a un espai obert a tocar del carrer Portelles de Sant Jaume. A la façana del carrer Sant Jaume, presenta planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. A la planta baixa hi trobem dues entrades on es pot accedir a l'edifici, i una altra tapiada. Cal destacar-hi en les tres unes pilastres estriades. En la porta central, s'hi observa un picaporta senzill de forja amb la data de 1799. A les dues plantes de pis, s'hi observa una mateixa distribució d'obertures amb balcó de forja, que es caracteritzen per contorns ben motllurats. Els balcons de la primera planta de pis, són més llarg que els de la segona planta de pis. A la zona de golfes, hi trobem tres obertures rectangulars a mode de finestra, amb simetria amb la resta d'obertures de la façana. Remata la façana una cornisa amb un ràfec dentat d'una sola filada. Conserven a l'interior l'antic mobiliari i una notable biblioteca i arxiu. | 08031-8 | Carrer Sant Jaume nº 2 08280 Calaf | Aquesta casa, també coneguda com a cal Satorras era d'aquestes dues famílies, les quals van protagonitzar una nissaga comercial, i van crear l'anomenada Companyia de Calaf, que feia importants intercanvis comercials amb l'Aragó i que posteriorment també va participar en negocis amb les colònies americanes En l'època de la tercera guerra carlina la casa va patir un bombardeig d'artilleria que va provocar la mort d'una filla de la casa. Al segle XX va ser la farmàcia de la vila. | 41.7337800,1.5111600 | 376184 | 4621290 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també amb el nom de Casa Satorras | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42183 | Portal del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carme | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 26</p> | XVI | <p>Antic portal que uneix el carrer del Carme amb la plaça Gran. Era l'accés al nucli des de la banda oest. L'accés que dóna a la plaça gran està format per un arc carpanell de grans dimensions obrat amb carreus de pedra ben treballada, i amb una dovella o clau central diferent de la resta de carreus. Són ben visibles les impostes entre l'arc i les columnes. L'interior s'hi pot observar l'embigat de fusta que suporta l'edifici que hi ha sobre del portal. Aquest edifici presenta diverses finestres a la façana de la plaça gran i la que dóna al carrer del Carme. A l'interior del portal, hi trobem l'accés a l'edifici amb una entrada amb brancals de pedra i llinda de fusta de grans dimensions. L'accés del carrer del Carme, no presenta cap tipus d'arc, possiblement fou reemplaçat pel cos que s'hi va construir.</p> | 08031-9 | Plaça Gran. 08280 Calaf | <p>Diferents historiadors assenyalen l'any 1584 com la data en la qual es van reconstruir els portals de la vila i per tant, les muralles. Malgrat que no hi ha dubte que en aquesta data es van produir obres, sobretot en el portal del Vall ( el carrer del Carme s'anomenava anteriorment carrer del Vall, ja que en aquest indret hi havia un fossar ), sembla que la reconstrucció comença anys abans. D'aquesta manera observem que es parla de diferents actuacions fetes l' any 1571, com un 'preufet' per construir un nou portal, uns adobs fets a un pany i també que s'havien tapiat els portals de la Vall i del Xuriguera. També, una de les anotacions del Racional esmenta que s'han de tirar pedres del portal nou de Sant Jaume, al portal vell. Tot això ens fa suposar que no sols es va tractar d'una reconstrucció, sinó que també hi va haver un eixamplament de les muralles per encabir el creixement urbanístic que s'havia produït al llarg de la centúria. D'aquesta manera podem dir que, un cop acabades les obres, van quedar a la nostra vila 5 portals. Un era interior, el de l'hospital, el qual encara existeix, i segurament havia estat porta d'entrada d'una primitiva muralla que només hauria encerclat del carrer Xuriguera fins al castell. Els altres quatre eren els següents: El portal del Vall, situat al final del carrer del Carme i que era la porta d'entrada de la banda Oest; el de Sant Jaume, situat aproximadament a la casa Giralt, on actualment hi ha l'administració de loteria.</p> | 41.7339600,1.5108100 | 376155 | 4621310 | 1580 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42183-foto-08031-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42183-foto-08031-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42184 | Portal de Xuriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-xuriguera | <p>GASET MAJA, A (2015). Informe de restauració del Portal de Xuriguera. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 49</p> | XVI-XVII | Al setembre de 2015 es van enllestir els treballs de restauració del portal, després de cinc setmanes d'intervencions dirigides pel restaurador Albert Gaset. El mal estat en què es trobava el monument feia del tot necessària una actuació d'urgència, i es va aprofitat també per millorar l'estètica del conjunt.El Portal presentava alteracions pel que fa als materials i també d'estructura. En el primer cas, s'hi va fer un tractament específic per a cada un dels tres tipus de pedra empleats en la seva construcció, que la intempèrie i el pas del temps havien malmès considerablement. Pel que fa a l'estructura, es va corregir la deficiència en morter de calç que havia de donar solidesa al conjunt, reomplint-ne l'interior amb morter natural. Això va permetre, alhora, consolidar tot el monument. Per últim, es van retirar les pedres que coronaven el Portal i que estaven seriosament malmeses, i que constituïen alhora una amenaça; al seu lloc s'hi van col·locar tres pedres recuperades de la mateixa zona. | <p>Antic portal d'accés al nucli clos de Calaf des del nord. Es troba al carrer de Xuriguera, que porta fins a la plaça Gran. El portal es basteix estrebant-se en sengles trams de murs fets a base de paredat, sense cap disposició lineal de la pedra. Adossat a edificis laterals, es tracta d'un clàssic arc de mig punt adovellat que consta de divuit dovelles irregulars més la clau, on encara es pot observar un escut heràldic de Calaf amb la figura d'un gos. A la part interior hi destaca el cap-i-alt anomenat de Marsella, amb arc rebaixat, que permetia l'obertura de les dues fulles de la porta. No s'aprecia que la presència de les pollegueres, o forats on girava l'eix que obria i tancava les portes. Durant l'estiu de 2015 es va realitzar tasques de restauració del portal.</p> | 08031-10 | Carrer de Xuriguera. 08280 Calaf | <p>Diferents historiadors assenyalen l'any 1584 com la data en la qual es van reconstruir els portals de la vila i per tant, les muralles. Malgrat que no hi ha dubte que en aquesta data es van produir obres, sobretot en el portal del Vall ( el carrer del Carme s'anomenava anteriorment carrer del Vall, degut a que en aquest indret hi havia un fossar ), sembla que la reconstrucció comença anys abans. D'aquesta manera observem que es parla de diferents actuacions fetes l' any 1571, com un 'preufet' per construir un nou portal, uns adobs fets a un pany i també que s 'havien tapiat els portals de la Vall i del Xuriguera. També, una de les anotacions del Racional esmenta que s'han de tirar pedres del portal nou de Sant Jaume, al portal vell. Tot això ens fa suposar que no sols es va tractar d'una reconstrucció, sinó que també hi va haver un eixamplament de les muralles per encabir el creixement urbanístic que s'havia produït al llarg de la centúria. D'aquesta manera podem dir que, un cop acabades les obres, van quedar a la nostra vila 5 portals. Un era interior, el de l'hospital, el qual encara existeix, i segurament havia estat porta d' entrada d'una primitiva muralla que només hauria encerclat del carrer Xuriguera fins al castell. Els altres quatre eren els següents: El portal del Vall, situat al final del carrer del Carme i que era la porta d'entrada de la banda Oest; el de Sant Jaume, situat aproximadament a la casa Giralt, on actualment hi ha l'administració de loteria. Era l'entrada Sud de la població i va desaparèixer l'any 1861; el Portal Nou, situat al carrer de Sant Antoni i per tant, l'entrada de la banda Est. S'anomenava d'aquesta manera perquè fins el segle XIX el carrer de Sant Antoni es deia carrer Nou. Probablement la seva ubicació era més o menys davant el carreró que va a les Portelles, j a que en l' Acta de l'Ajuntament de l'any 1884 en la que es va acordar de tirar-lo aterra, s'hi llegeix que darrera del portal hi havia un passatge que podria ésser el carreró esmentat; i hem deixat pel darrer el portal del Xuriguera, anomenat també del Cadiraire, l'altre que encara resta dempeus i que era l' entrada Nord de la població.</p> | 41.7342100,1.5100200 | 376090 | 4621339 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42184-foto-08031-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42184-foto-08031-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari de la Generalitat hi ha una fitxa que tracta conjuntament els portals, un sector de la muralla i la torre quadrada de l'Hospital (IPA: 651). Anomenat també del Cadiraire | 94 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/