Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42335 | Can Bastos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bastos | BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Façana i conjunt en molt bon estat de conservació, i estructura i coberta en bon estat. | Casa unifamiliar d'estil neoclàssic entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. La superfície total del solar és de 40 metres quadrats i la construïda arriba als 80 metres quadrats. Es tracta d'una casa de composició neoclàssica datada l'any 1880. Juntament amb la veïna casa de Can Cabanyes, ens trobem davant dels millors exponents de l'arquitectura de composició neoclàssica deguda als mestres d'obres. La façana principal està orientada en sentit nord, i destaca el seu acurat estucat. La porta principal és de fusta, senyorial, presenta marc de pedra amb arc apuntat i picaportes circulars de ferro. A banda i banda trobem grans finestrons amb reixat de ferro forjat d'inspiració vegetal. Al segon pis hi ha un gran balcó amb tres entrades que presenten arcs apuntats de pedra i persianes mallorquines, és a dir, de les desplegables. Una motllura ens indica el pas a la planta superior de la façana, que disposa de tres finestres amb una petita barana cadascuna d'elles. El terrat disposa d'una barana d'estil neoclàssic amb merlets. La façana posterior que dóna al jardí de la casa destaca per la seva forma d'ela. A la planta baixa hi ha una sortida que dóna a un magnífic pati enrajolat, i des d'aquí una doble escala d'aspecte piramidal baixa fins al jardí de la casa. Els pisos superiors presenten uns miradors amb columnes i, a més a més, una torre lateral amb finestres i un balcó amb un arc de mig punt permeten una vista privilegiada del Puig Castellar i del front marítim. Si tornem al jardí trobarem arbres centenaris com un pitus porus, palmeres americanes, un mandariner. Hi ha una cova d'aigua (sobreeixidor). A l'interior la distribució és la següent: rebedor, escala noble a mà dreta i escala de servei a mà esquerra, més endavant trobem una gran sala d'estar i un menjador. La sala d'estar té sortida al pati enrajolat ja esmentat. Aquesta estança i de fet també les habitacions dels pisos superiors presenten mobiliari francès de principis del segle XX. Al primer pis trobem una cuina d'abans de la guerra civil espanyola, molt ben conservada. Seguint l'escala de servei trobem la carbonera. La casa presenta varis banys, un d'ells equipat amb decoració i mobiliari modernista. Als pisos superiors destaquem la sala de lectura, l'habitació dita de la Sultana per la seva decoració folrada de roba i amb una gran quantitat de coixins a imitació d'un harem. El balcó de l'habitació de la Sultana és el que abans citàvem a la torre de la façana posterior. Abunden les obres d'art per tota la casa, sobretot pintures, però també són dignes de ser destacades una sèrie de maquetes de vaixelles de Vaquerisses. El terra de les habitacions són de rajola noble, excepte les zones d'ús exclusiu del servei que és de terra catalana (vermellosa). Podem considerar sense exagerar que és la casa amb el mobiliari més valuós de la població. | 08032-17 | Carrer Major, 31-35 (08393 Caldes d'Estrac) | El nom li prové del Dr. Bastos, conegut personatge de Caldes. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la vivenda particular del cònsol francès a Barcelona; la seu diplomàtica estava a Can Coll. D'aquesta manera, estant sota protecció internacional, es va poder evitar el pillatge per part d'elements descontrolats. En el seu moment de major esplendor a la casa hi havia sis persones de servei (comptant el xofer). | 41.5719500,2.5261900 | 460498 | 4602360 | 1880 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42335-foto-08032-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42335-foto-08032-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42335-foto-08032-17-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 35 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. A la coberta i donant al patí (amb molt bona vista sobre Caldes i la mar) hi havia una pèrgola que degut al seu mal estat va haver de ser enderrocada. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42336 | Can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada | BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Casa de doble cos entre mitgeres de planta baixa i una planta. Estil popular mediterrani. La superfície total del solar és de 334 metres quadrats, mentre que la superfície de construcció és de 304 metres quadrats. La casa està datada l'any 1900. La façana principal està orientada en sentit sud. La coberta és de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la porta principal. La porta té el marc de pedra amb un arc apuntat. A banda i banda destaquen un parell de grans finestrons amb unes reixes de ferro forjat de grans dimensions que presenten motius vegetals. A la primera planta hi ha tres finestres de menors dimensions i sense reixes, però també distingides pel seu marc de pedra i també sobresortint de pedra. Un altre element a destacar de la façana és la presència d'un fanal de mig cos de principis de segle. La façana posterior presenta les mateixes característiques de la davantera amb murs de tàpia, finestres i una eixida, en aquest cas a un patí del darrera on hi podem trobar plantes vàries, unes moreres i un llimoner. A l'interior de la casa l'element més destacable és el menjador d'època, del segle XIX, i també compta amb un celler gran, de pedra, que en origen estava adaptat per a l'entrada de carros. L'enderrocament fa poc temps de la casa del costat ha permès poder veure una de les façanes laterals de la casa, la qual cosa no deixa de ser curiós i alhora interessant perquè el bastiment de les cases d'aquest tram del carrer Major va ser molt similar. | 08032-18 | Carrer Major, 38 (08393 Caldes d'Estrac) | Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu de l'ambaixada de Costa Rica que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona. | 41.5708500,2.5255600 | 460445 | 4602239 | 1900 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42336-foto-08032-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42336-foto-08032-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42336-foto-08032-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 37 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42337 | Parc de Can Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-muntanya | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | L'Ajuntament s'esforça per mantenir el parc en condicions, tot i que alguns actes vandàlics com l'assalt de la Cabanya de Doña Cary semblin voler desanimar aquest esforç de manteniment. | <p>Parc enjardinat a tocar el nucli urbà, que abraça una gran varietat d'espècies vegetals en un espai natural d'una gran bellesa, el Puig Castellar. Al Parc s'hi pot accedir pel carrer de La Riera (davant de la plaça de Muntanyà i costat per costat de la Fundació Palau), pel Camí Ral (tot just a l'entrada del poble), pel carrer de Sant Pere Abanto i també pel nou accés dels Pins Salvà. De totes maneres, l'entrada principal és per La Riera i en podem destacar la reixa modernista de l'entrada i el tram amb rampa acuradament empedrat. L'accés pel Camí Ral presenta una porta de ferro forjat avantguardista i una escala no apta per a persones amb vertigen, tot i que una barana circular pintada de blanc ajudi a fer el recorregut més fàcilment. Al llarg de la seva extensió en el parc hi podem trobar quatre llacs, dues casetes condicionades per fer-hi activitats, una piscina que s'utilitza durant l'estiu i una varietat impressionant de flors, plantes i arbres: com ara mimoses i lliris, rosers i geranis; plantes medicinals, com la farigola, el romaní i l'eucaliptus; arbres tarongers, llimoners i avets i, sobretot, pins, com també moreres i xiprers entre d'altres. Gaudeix d'excel·lents vistes, en totes direccions (mar i muntanya). El parc és pot veure des de gairebé qualsevol punt del municipi, i cal no oblidar que és part integrant del turó de Puig Castellar, on al capdamunt hi trobem la Torre dels Encantats, ja en el municipi veí d'Arenys de Mar. S'inaugurà l'any 1987 amb la idea de disposar d'un espai de passeig, esbarjo i tranquil·litat, envoltat de natura i d'un bell paisatge. D'ençà de la seva obertura, s'hi ha dut a terme millores i treballs de manteniment de forma constant, sovint amb l'ajut de voluntaris del poble (neteja i assentament dels camins interiors, la pintura del mobiliari públic, els canvis de lluminària, el repàs als murs i graons, la recuperació del viver, la rehabilitació de tot el sistema de rec i sobreeixidors, la replantació de noves espècies). La brigada municipal hi efectua treballs periòdicament i el parc acull força actes i activitats, a banda de les visites de passeig.</p> | 08032-19 | Carrer de la Riera, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El Parc rep el nom d'Adolfo Muntanyà. Els Muntanyà eren una família de taverners de Granollers. L'Adolfo emigrà amb el seu germà a Cuba on va fer fortuna amb el negoci de la compra-venda d'or. Tornà d'Amèrica l'any 1934, i s'instal·là a Caldes d'Estrac, d'on era originària la seva mare. Comprà terres a la zona de La Riera i fixà la seva residència en una part del que avui en dia és la Fundació Palau i Fabre. La seva muller era Doña Caridad Urquijo, filla del marquès d'Urquijo. El majordom de Can Muntanyà era en Fernando, personatge també força popular del Caldes de la postguerra. L'Adolfo Muntanyà va morir l'any 1982, deixant el seu nom en alguns dels espais més destacats de la Vila. L'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac, creada el 1977, treballà entre d'altres coses per la recuperació pel poble d'aquest parc com a zona verda. Finalment l'any 1987 va ser inaugurat el Parc de Can Muntanyà. Dels anys 1996 a 1999 s'hi organitzaren els Casals d'Estiu, per a nens i nenes, tant de la vila com estiuejants, i fins a l'actualitat s'hi ha fet activitats culturals de tot tipus, entre elles les que porta a terme la Jana Hurter a la Cabanya de Doña Cary (o Caseta de Fusta) de l'interior del Parc.</p> | 41.5707000,2.5287600 | 460712 | 4602221 | 1987 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42337-foto-08032-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42337-foto-08032-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42337-foto-08032-19-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | A l'entrada hi ha la seu de l'Associació de Bonzais de Caldes d'Estrac, a l'antiga masoveria dels terrenys que avui formen el parc; els tallers de bonzais es realitzen cada any des de mitjan desembre fins a Setmana Santa. Darrerament s'ha condicionat la Caseta de Fusta (La Cabanya de Doña Cary) com a taller de creació. Els tradicionals concerts d'estiu a la pèrgola i les passejades comentades per la Torre dels Encantats i el poblat ibèric són una mostra més del simbolisme del parc, i també del Puig Castellar, en el seu conjunt, per als caldencs. És interessant comentar que fins a mitjan segle XX a l'actual parc es conreava blat. | 107|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42338 | Escola Pública Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-publica-sagrada-familia | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XX | Façana en molt bon estat, i estructura, coberta i conjunts en bones condicions. | Edifici aïllat de planta baixa de tres ales unides en forma d'U. D'estil historicista, es va construir l'any 1918. La façana principal està orientada en sentit sud. A peu pla destaquen set grans finestrals de vidre, situats sobre de ferradura, apuntats en la seva part superior. Un d'aquests finestrals fa la funció de porta d'accés a l'interior de l'escola. Entre finestrals trobem falses columnes perfectament incorporades a l'edifici i al capdamunt, amb una funció sobretot decorativa, hi ha capitells i falsos contraforts. A la part superior, centrat, hi ha un arc de mig punt amb una mena d'ull de bou, envoltat de motius vegetals (una corona de llorer) en relleu; al capdamunt d'aquest, terminal, hi ha una escultura sobre peanya quadrada de pedra. La terrassa de l'edifici presenta una barana amb baixes columnes lobulades. La façana posterior dóna al pati interior de l'escola, mentre que les dues façanes laterals presenten el mateix disseny de la façana principal, amb l'única variant que, en lloc de ser finestrals fins a peu de carrer, són quatre grans finestres. Al voltant de l'edifici hi ha una vorera de petites rajoles. Per accedir a l'escola trobem una rampa considerable, amb una canalització per als aiguats lateral. Tot el conjunt està ple d'arbres. Cal destacar també l'escola bressol, és a dir, l'ala nord de l'escola, just al darrera de la façana principal descrita, formada per un mena d'edificis cub de recent creació, que no té absolutament res a veure en disseny amb l'edifici històric, però que sense cap mena de dubte és del tot funcional. El conjunt d'edificis de l'escola està adaptat al territori, integrat ja amb la creació de la part moderna al turó de Caldes, on la canalla gaudeix d'una abundant vegetació. | 08032-20 | Carretera de Sant Vicenç, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | La promotora de la construcció d'una escola a Caldes va ser Doña Dorotea Casas. El 1928 es va obrir l'escola pública al turó encara conegut amb el nom de Santa Bàrbara. El 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac i la direcció de Jordi Torrus, els alumnes de l'escola ajudaren a fer els gegants Fàtima i Busquets. | 41.5698800,2.5248300 | 460384 | 4602131 | 1918 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42338-foto-08032-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42338-foto-08032-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42338-foto-08032-20-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 38 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. L'escola bressol (ala Nord) va ser reformada per l'arquitecte Montserrat Torres i Capell. Des de fa un temps, una important polèmica té el seu epicentre en aquesta zona de Caldes. És el que es coneix amb el nom de Pla Escoles i que pretén la creació d'una nova carretera que descongestioni el tràfic de l'interior de la vila, però que hauria de passar a tocar de les escoles. Molts són els veïns que es mostren contraris a aquesta mesura. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42339 | Monument de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-santa-barbara | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular ja que presenta guixades vandàliques. S'hauria de pintar la façana, i restaurar la ceràmica. | <p>Monument dedicat a Santa Bàrbara que ha aprofitat la coberta cònica d'un dipòsit d'aigües. Estil popular mediterrani. Situat entre Can Milans del Bosc i l'Escola de la Sagrada Família, en un turó que es coneix amb el nom de turó de Santa Bàrbara. S'accedeix al monument per una escala en forma de cargol. El cos del monument és cilíndric amb una obertura frontal reixada per posar-hi al seu interior un quadre de ceràmica amb la imatge de Santa Bàrbara. Una motllura separa el cos del monument de la part superior piramidal que li fa de tapadora. Tot el conjunt és pintat de color blanc, excepte la reixa de color negre i alguns desafortunats grafits. El conjunt ceràmic el formen dotze peces de ceràmica policromada. En primer terme, trobem la imatge de Santa Bàrbara amb el seu atribut tradicional (una palma) i una aura daurada i, en segon terme, podem distingir a mà dreta una torre i una muntanya, i a mà esquerra una font. El marc també policromat del conjunt ceràmic el forma una sanefa d'inspiració vegetal de colors daurat i blau; està deteriorat a la seva part inferior de la dreta.</p> | 08032-21 | Carretera de Sant Vicenç, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5697600,2.5249600 | 460394 | 4602118 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42339-foto-08032-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42339-foto-08032-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42339-foto-08032-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema de zones verdes. Santa Bàrbara és la protectora en casos de tempesta i riuades, advocació molt apropiada en una població com Caldes d'Estrac. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42340 | Can Cassasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassasses | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat. Façana regular a causa de l'envelliment. Una de les finestres està protegida amb un plàstic. | Casa aïllada d'estil historicista de planta baixa i dues plantes amb jardí posterior. Construïda a mitjans del segle XIX. Destaca la composició volumètrica de les façanes, orientada a resoldre el desnivell del terreny. Cal esmentar que, tot i que la distribució de les façanes és desigual, estèticament s'ha volgut mantenir un mateix estil. La façana principal està disposada en sentit sud. Presenta una gran porta de fusta de color verd amb arc de mig punt apuntat, i a banda i banda un parell de finestres, també de mig punt i del mateix color. Al pis superior trobem la repetició de les mateixes finestres allargades, però ara destaquem que sobre la porta principal hi ha un balcó, també d'arc de mig punt, amb barana de ferro forjat senzill. Al pis superior trobem un finestró amb el mateix color i estil de les obertures anteriors. Terrassa amb barana d'inspiració neoclàssica i en un costat una mena de torre d'homenatge cantonera. El mur d'entrada presenta, a aquesta part davantera, una entrada de ferro forjat i una mena de garita coberta tota ella d'heura que en realitat és un dipòsit d'aigua. L'heura també es va fent senyora de part de la resta del mur. A la façana posterior citarem que a la planta baixa hi ha una porxada amb accés al jardí de la casa, que a la primera planta hi ha un mirador, i que les finestres del pis superior són també de grans dimensions, de color verd, sense reixes, i amb les típiques persianes mallorquines. A la façana est hi ha una senzilla porta de ferro reixada amb un arc fet amb totxanes que acompanya el camí fins a l'interior per una pendent força pronunciada. En aquesta façana i seguint el carrer cap amunt veurem fins a tres terrats a diferent nivell, els quals destaquen sobretot pel cantoner, per ser de formes arrodonides. Les característiques de les finestres són les habituals en aquesta edificació. La façana oest és una repetició del ja vist a la resta de la casa, amb els arcs de mig punt, les finestres pintades de color verd, la motllura a la façana, i les persianes mallorquines. El jardí, envoltat per un mur no gaire alt, és de grans dimensions i destaca per la varietat de plantes i arbres que hi podem trobar. | 08032-22 | Carretera de Sant Vicenç, 1 (08393 Caldes d'Estrac) | Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Cabañes i de Can Nadal, forma part de les primeres torres d'estiueig de Caldes. Entre els estiuejants de la casa cal destacar al Sr. Joaquim Xicoy, que va ser president del Parlament de Catalunya. | 41.5702200,2.5262000 | 460498 | 4602168 | 1850 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42340-foto-08032-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42340-foto-08032-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42340-foto-08032-22-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Inventariada amb el núm. 23 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42341 | Hotel Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-estrac | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Finca amb dos edificis d'estil historicista i jardí que acull un hotel i un restaurant. A la part superior hi ha l'hotel, d'una estrella, amb vint-i-quatre habitacions i quaranta-sis places, format per un edifici aïllat de planta baixa i dues plantes, d'estil neoclàssic. La façana principal té els baixos pintats de color groc, la porta és rectangular i presenta a un lateral unes finestres sota glorieta. La primera planta, emblanquinada, mostra un balcó amb la típica barana lobulada, i a la planta superior hi ha vàries finestres allargades. La teulada és una coberta a quatre aigües, perpendicular a la porta principal. La façana posterior presenta, a la seva planta baixa, una sortida directa al jardí. La façana lateral presenta quatre finestres de petites dimensions, una cantonera arrodonida amb unes columnes d'estil renaixentista i al capdamunt una barana neoclàssica. El jardí envolta l'edifici i li dóna l'aparença de parc privat. L'accés per a vehicles es fa a través d'una rampa que creua un arc reixat amb el nom de l'establiment, tot envoltat de vegetació. Les torres que aguanten l'arc són baixes, quadrades i amb unes esferes a mode de pinacles decoratius. Uns metres més endavant, on la façana principal dóna al Camí Ral, trobem l'edifici destinat a restaurant ben adaptat a la irregularitat del terreny. Es tracta d'una construcció d'estil historicista, de planta baixa, amb motllures, i amb la porta principal amb un arc de mig punt, i a banda i banda dues finestres amb arc de mig punt també i persianes de les anomenades mallorquines, és a dir, desplegables. El sòcol és pintat de color vermell i la part superior del mateix groc de l'hotel. A la cantonada crida l'atenció un petit monument religiós amb la imatge de la Mare de Déu i el Nen; monument coronat amb una creu de grans dimensions. La façana lateral presenta tres finestres del mateix estil d'arc de mig punt. A la part superior del restaurant trobem una terrassa coberta, recolzada sobre columnes circulars, usada també per l'hotel per a realitzar-hi convits. A més a més, hi podem veure un mur amb rajola de totxana vermella que forma una sanefa geomètrica. Per últim cal assenyalar l'existència d'un estret camí mitger que fa funcions de torrent en cas d'aiguats i de comunicació directe entre el Camí Ral i el jardí interior de l'establiment | 08032-23 | Carrer del Camí Ral, 5 (08393 Caldes d'Estrac) | Obertura de l'hotel a principis de segle XX, gràcies a la transformació que portà a terme Juli Maria Fossas. En un primer moment, el seu nom era Hotel Hispano-Alemán. Entre els personatges il·lustres que han passat per aquest hotel-restaurant cal citar al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que l'any 1933 i responent a una invitació del senyor alcalde en motiu de la polèmica sobre quin havia de ser el nom oficial de la vila, visità la població de Caldes d'Estrac. Se celebrà el banquet en honor seu a l'Hotel Estrac. Els cronistes ens informen que a l'hora dels postres el president Macià va fer un discurs. | 41.5699200,2.5267500 | 460544 | 4602135 | 1923 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42341-foto-08032-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42341-foto-08032-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42341-foto-08032-23-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 52 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Amb Can Cassasses i Can Cabanyes constitueixen les tres grans cases aïllades properes a la riera. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42342 | Mercat (antic Ateneu Popular Rosa d'Or) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-antic-ateneu-popular-rosa-dor | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat de conservació. | Edifici modernista de cantonada de planta baixa i dues plantes. La superfície total del sòl és de 422 metres quadrats. La planta baixa és destinada a usos comercials i és la que ens interessa sobretot perquè és la que acull el mercat municipal. La façana presenta una gran porta principal, centrada, i quatre de laterals, dos a dos, però en realitat una d'elles és destinada a l'accés al pis superior de l'edifici. La façana presenta, a més de les portes, una sèrie de falses columnes amb contraforts. La primera planta llueix un balcó corregut amb barana de ferro forjat, i al capdamunt de la construcció trobem el terrat amb uns arcs apuntats i elements modernistes. La façana té dos colors: salmó a la part baixa (mercat) i blanc a la part de dalt (habitatge). A l'entrada del mercat hi destaca un mapa de la distribució de les parades i un rètol amb lletres d'inspiració modernista. A l'interior, el terra està enrajolat, les bigues i les columnes són de ferro d'estil historicista, de color vermellós i calades, i el sostre presenta una decoració acanalada com de molinet de vent. En un dia de mercat crida molt l'atenció la quantitat de parades que hi ha, de diferents productes (verdura, peix), que quan s'omplen de compradors no permeten una fàcil mobilitat. A més, a la zona central, també hi ha parades. El local està ben il·luminat. | 08032-24 | Carrer de la la Riera, 17 (08393 Caldes d'Estrac) | Genís Carbó comprà el terreny i hi va fer construir un edifici per a realitzar-hi ball i teatre. El cedí a l'agrupació Rosa d'Or, de caire catalanista i anticaciquista, que fins llavors s'havia reunit a un local de la Baixada de l'Estació. El primer president va ser Manuel Xampeny. A l'edifici també hi feien activitats els 'Amigos de la Juventud', de tipus cultural. Anys després la 'Rosa d'Or' s'establí al carrer Santema, 6 i l'edifici es convertí en mercat municipal l'any 1918. Posteriorment la planta superior es destinà a vivendes particulars. | 41.5705700,2.5269300 | 460559 | 4602207 | 1905 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42342-foto-08032-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42342-foto-08032-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42342-foto-08032-24-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | J. Sallès i Codina | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 22 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Construït el 1906 segons projecte de l'arquitecte J. Sellés. La planta baixa va ser remodelada per a la posada en funcionament del Mercat Municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42343 | La Santema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-santema | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. La casa del núm. 2 es va ensorrar el gener de 2005. | Conjunt historicista de cases posades en bateria d'estil popular mediterrani, de planta baixa i dues plantes entre mitgeres, amb la teulada a dues aigües i carener paral·lel a la porta principal de cada casa. Formen un tram esglaonat en pendent. A l'interior les edificacions són fetes amb volta catalana, i presenten un pati posterior, enfront del turó del Parc de Can Muntanyà. Destaca la homogeneïtat del conjunt malgrat tractar-se de cases diferents; per adonar-se d'això només cal observar la sanefa d'inspiració geomètrica de la part superior de les façanes contigües. El passeig on es troba aquest tram de cases està situat en una pronunciada pendent. És arbrat, ben asfaltat, ben il·luminat gràcies a una sèrie de fanals d'esfera, i presenta bancs de pedra i mur d'estil neoclàssic amb barana de columnes lobulades i merlets piramidals, que fan funció de mirador sobre el carrer de La Riera. Al començament del carrer hi trobem la Fundació Palau, i a mitja alçada la Residència Bellavista. | 08032-25 | Carrer de La Santema, 1-17 (08393 Caldes d'Estrac) | A finals dels segle XIX el fondista Francesc Riera crea una urbanització (a imitació de l'anglesa de Bath) per a acollir els clients dels balnearis; els terrenys pertanyien a Arenys de Mar. A la primera meitat del segle XX, aquesta urbanització coneguda com Passatge Francesc Riera és urbanitzada. El 1929 i per petició popular demanà integrar-se a Caldes d'Estrac, ja que tots els serveis municipals els realitzava a Caldes. A Santema núm. 1 hi havia un convent de monges Dominiques que es dedicaven a la docència, i que van arribar a celebrar el seu centenari de presència a Caldes; actualment el núm. 1 està integrat a la Fundació Palau. A Santema núm. 6 s'hi establí l'Ateneu Rosa d'Or, després d'abandonar el Mercat Municipal; el nou local era conegut amb el nom de 'Gururú', en record d'una de les batalles colonials d'Espanya al nord d'Àfrica. A finals del segle XX va ser reurbanitzat el carrer de la Santema, segons un projecte dels Serveis Tècnics Municipals (arquitecte Agustí Ordeix Romo). El gener de 2005 va ensorrar-se la casa del núm. 2, segons diuen els afectats per culpa de les obres que recentment s'havien fet a l'edifici que acull la Fundació Palau i Fabre. | 41.5707600,2.5273500 | 460594 | 4602228 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42343-foto-08032-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42343-foto-08032-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42343-foto-08032-25-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 25 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42344 | Ca la Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cristina | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac | XX | Façana en molt bon estat, i estructura, coberta i conjunt en bon estat. | Casa unifamiliar d'estil historicista entre mitgeres de planta baixa i una planta. La superfície del solar és de 118 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 169 metres quadrats. La façana principal està orientada en sentit oest. La teulada és a dues aigües, paral·lela a la porta principal. La planta baixa presenta una porta de fusta, de grans dimensions amb marc de pedra, i al seu costat una finestra de grans dimensions també amb marc de pedra i una reixa de ferro forjat de baranes circulars. Ni la porta ni la finestra ocupen l'espai central de la façana. El sòcol també és de pedra. Al primer pis hi ha un ampli balcó, amb marc de pedra, persiana mallorquina, i un enrajolat de vius colors a la base. En aquest primer pis hi ha una finestra amb marc de pedra, però sense reixa. A la façana principal observem uns vistosos esgrafiats neoclàssics amb motius vegetals, així com un tub de desguàs en un lateral; també destaca per estar pintada de color morat. A l'interior de la casa, a l'entrar, trobem el rebedor, més endavant el menjador, i una eixida a un petit pati. Al segon pis hi ha les habitacions. La casa està en molt bon estat. | 08032-26 | Carrer de Sant Josep, 7 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa de principis del segle XX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5701900,2.5277700 | 460629 | 4602164 | 1900 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42344-foto-08032-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42344-foto-08032-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42344-foto-08032-26-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 21 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42345 | Can Vidal (antic Casal Català) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-antic-casal-catala | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Estructura i coberta en bon estat; façana i conjunt regular a causa de l'envelliment. Sobretot les façanes núm. 34 i 36. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Es tracta d'un edifici neoclàssic amb tres cossos. Les façanes dels números 34 i 38 son pràcticament iguals, mentre que l'entrada principal, pel número 36, és d'un nivell més baix i presenta una entrada monumental, amb tres esglaons de pedra, gran porta reixada de ferro forjat, amb una sobreporta d'arc de mig punt, i dues columnes jòniques adossades amb motllures i capitells a banda i banda de la porta. Aquesta entrada no té coberta, perquè, un cop flanquejada l'entrada, s'accedeix a un pati. Les dues façanes laterals sí que presenten edificacions de planta baixa i dues plantes. Sorprèn la gran profusió de portes i finestres: tres accessos a nivell de carrer que presenten esglaons de pedra per facilitar l'entrada, un amb arc de mig punt, un altre amb marc quadrat senzill, i un tercer amb marc quadrat, però que destaca per una sobreporta reixada de ferro forjat amb figures romboides. Entre les portes, finestres baixes reixades. A nivell del primer pis observem tres balcons i dues finestres. Dels balcons, un és amb marc de mig punt, i els tres presenten baranes senzilles arrodonides. Les dues finestres són de marc quadrat i reixes de ferro forjat. Per diferenciar el primer del segon pis, observem unes motllures a tot el llarg de la façana. Aquest segon pis és de menor alçada i presenta unes finestres rectangulars de petites dimensions i no reixades. Tant a la porta central del número 34 com a la del número 38 hi veiem afegits a la façana uns agafadors de ferro. Franquejada l'entrada monumental del número 36, accedim a un petit pati, avantsala del pati principal, al que arribem per un tram d'escales neoclàssiques. El pati és gran, arbrat, de forma rectangular. L'interior de les cases dels números 34 i 38 la distribució és semblant. A l'entrar trobem el rebedor, més endavant el menjador, i unes estances laterals amb eixides al carrer, al segon pis hi ha les habitacions, i al tercer pis les golfes.</p> | 08032-27 | Carrer del Camí Ral, 34-38 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>A principis de segle XX era la seu del Casal Català, d'ideologia política catalanista. El dia 28 de maig de l'any 1933 el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, convidat pel consistori municipal de Caldes d'Estrac, visità el Casal. Era famosa la rivalitat que el Casal Català tenia amb La Llàgrima, una altra agrupació de la vila. A finals del segle XIX aquí hi havia l'Hotel Vidal (jardí i fonda), i entre els personatges que hi van anar a passar les vacances trobem la cosina de l'emperador Napoleó Bonaparte.</p> | 41.5702800,2.5281100 | 460657 | 4602174 | 1850 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42345-foto-08032-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42345-foto-08032-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42345-foto-08032-27-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona d'ordenació contínua tradicional (edificis laterals), i sistema d'equipaments i dotacions públiques (patí central). | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42346 | Estació RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-renfe | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. Però cal no oblidar l'efecte corrosiu dels excrements d'ocell. Pèrdua de capa pictòrica. | Edifici aïllat de planta baixa, primera planta i terrat. D'estil neoclàssic, originari de l'època de l'arribada del tren a Caldes (mitjan segle XIX). La construcció s'adapta al terreny, superant un petit desnivell amb una vorera feta rampa. El color de l'edifici és el blanc, tot i que a algunes motllures i falses columnes hi és present el color salmó. Les capes pictòriques no estan en massa bon estat, de manera que faria falta a tota l'edificació una bona capa de pintura, tot i que la façana va ser remodelada no fa masses anys, a finals del segle XX. Té accés per totes les façanes, tot i que podem considerar que la principal és la façana de muntanya, orientada en sentit nord-oest. A la planta baixa hi ha fins a cinc portes, tot i que l'única d'accés a l'estació és la que està més centrada, de grans dimensions, i de doble full. Les altres portes estan barrades des de dins. Totes presenten marcs amb arc de mig punt. Al primer pis hi ha quatre finestres i un balcó. Les finestres presenten arc de mig punt i repeu de pedra. El balcó, entre falses columnes, té una barana de ferro forjat, amb formes geomètriques. Podem destacar també la presència d'un fanal de mig cos, d'estil neoclàssic, incorporat a la façana de l'edifici, i una canyeria de desguàs de l'aigua que baixa del terrat. Com a element diferenciador entre plantes i terrat, observem motllures al llarg de l'estructura de tota l'edificació. La façana posterior, banda mar i orientada en sentit sud-est, destaca per situar-se sota coberta, ja que el viaducte de la N-II passa a nivell del primer pis. Aquesta és la façana que dóna directament al baixador de l'estació de tren. La façana presenta el mateix estil que la davantera, amb portes i finestres amb marc de mig punt, tant a la planta baixa com a la primera planta, i falses columnes. També hi veiem un altre fanal d'època i un rellotge de gran esfera, típic d'estació; ambdues peces incorporades a la paret. La façana lateral nord-est és la que permet accedir directament al bar de l'estació. La porta presenta una reixa senzilla de doble fulla, i al seu costat una finestra tapiada. A la primera planta les finestres són dues, amb repeu, i també estan tapiades. Porta i finestres van acompanyades de l'habitual marc en forma d'arc de mig punt. A més, observem un altre fanal i un rètol de ceràmica, allargat, de color blanc amb lletres blaves pintades on podem llegir Caldetas. A la façana lateral sud-est, a la planta baixa, trobem porta i finestra. La finestra està reixada. Al primer pis hi ha dues finestres amb repeu i arc de mig punt. Hi podem veure un altre rètol de ceràmica igual que el ja descrit, un fanal, i un aparell d'aire condicionat que trenca amb l'estètica neoclàssica de l'edificació, així com el rètol de metall, vermell, que llueix al capdamunt, on hi posa Caldes d'Estrac, en la versió catalana i oficial. El terrat està envoltat per un mur d'un metre d'alçada, amb una elevació lobulada a banda mar, que indicaria la preeminència d'aquesta façana en temps pretèrits, però que en l'actualitat, amb el viaducte passant a nivell del primer pis, queda absolutament desvirtuada. El terrat presenta vàries petites obertures, i uns dipòsits d'aigua. Com a curiositat podem observar que, tot i tenir la carretera N-II tan a tocar, no hi ha gaire soroll de vehicles. Per cert, a nivell de terrat hi ha una senyal de trànsit, que encara desvirtua més l'edifici. A l'interior, a la planta baixa, la meitat de la superfície és pel bar de l'estació, que també fa funció de compra i venda de bitllets, amb un finestró que permet no accedir al bar si no es vol, i la sala d'espera, àmplia. El primer pis està parcialment tancat, per això hi ha vàries finestres tapiades; era l'espai que corresponia a la vivenda del cap d'estació. Es manté accessible una zona usada com a lavabo i magatzem del bar de l'estació. | 08032-28 | Plaça de l'Estació, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | El tren arribà a Caldes d'Estrac el 10 d'octubre de 1856. A la primera meitat del segle XX tingué una gran activitat, aprofitant el boom turístic que visqué la població; bon exemple d'això era el 'Flecha de Oro' (nom copiat d'un de francès), que era un tren diari que unia Barcelona amb Caldes d'Estrac; sortia a les vuit del matí i tornava a les vuit del vespre. Una altra conseqüència de l'aparició del ferrocarril va ser el desenvolupament del sector pesquer a la població, ja que es podia traslladar amb rapidesa a la ciutat de Barcelona. | 41.5685300,2.5260200 | 460482 | 4601981 | 1856 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42346-foto-08032-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42346-foto-08032-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42346-foto-08032-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El baixador, en ambdues direccions, està sota coberta ja que, és la panxa del viaducte de la N-II al seu pas per Caldetes. Si bé en dies de pluja o de molt sol s'agraeix aquesta coberta artificial, el cert és que també és usada per nombroses aus per fer-hi niu i passar l'estona, la qual cosa fa que el perill de rebre l'impacte d'un excrement d'ocell sigui constant.Sòl urbà. Zona aïllada del Passeig Marítim. Inventariada per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42347 | Santuari de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-del-carme | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. | XIX | Recentment s'ha restaurat i pintat la façana i s'ha modernitzat la instal·lació de llum. | Església de la Mare de Déu del Remei. D'estil historicista amb planta de creu grega. Un dels trets més característics d'aquest temple és el color rosat de les seves parets. La façana principal està orientada de cara a la mar, en sentit sud-est, amb coberta de teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta d'entrada. Aquest accés principal destaca per una successió d'arcs de mig punt sostinguts sobre columnes amb capitells d'inspiració vegetal. La porta, és una combinació de fusta i vidre, de doble fulla. A banda i banda de la porta principal trobem unes creus lobulades emmarcades en decoratius elements circulars sobre paret. Observem falses columnes laterals, així com motllures que travessen la façana en sentit horitzontal, marcant la diferència entre la planta baixa i el primer pis, i unes torres arrodonides. Al capdamunt de la porta observem tres vidrieres allargassades en arcs de mig punt. La teulada presenta creu terminal de ferro forjat. La façana posterior està en part tapada per l'existència d'una edificació que durant molts anys ha fet fa funció de rectoria. En realitat hi ha una petita passarel·la de metall amb barana de ferro forjat de formes geomètriques que comunica el temple amb la casa. Aquesta façana posterior té una lluerna rodona, una falsa finestra d'arc de mig punt i una petita finestra rectangular. Les façanes laterals presenten falsos contraforts, lluernes rodones, així com finestres allargades amb arc de mig punt, dues d'elles amb vidrieres. La coberta és a dues aigües en el seu primer tram, per trobar a la zona central una vistosa cúpula semiesfèrica de rajola de ceràmica vermellosa, de sis cares, i per sobre una doble cúpula octogonal coronada per una creu. I finalment al darrer tram hi ha una coberta de teula, a sis aigües. L'església està envoltada d'un petit jardí, excepte a la part posterior, on trobem la rectoria. A l'interior del temple destaca la imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona dels mariners, que presideix el presbiteri, en la seva representació habitual: asseguda al tron, amb corona de metall de dotze estrelles, símbol de reina de l'univers, i amb el Nen Jesús a la falda. La imatge és de guix i està col·locada en un buit d'arc de mig punt i fons blau estrellat. El santíssim està situat a un dels laterals. Es tracta d'una peça de metall platejat, amb creu terminal i simbologia evangèlica a la porta. Joan Vila-Puig, pintor de paisatges i temes rurals, va ser l'autor de les pintures de la cúpula de l'església, que representen els àngels coronant la Mare de Déu. El mobiliari del temple és senzill i de fusta, tant l'altar major com els laterals, i també el viacrucis i els bancs. El terra està enrajolat, i també val la pena comentar l'existència de ventiladors penjats del sostre. | 08032-29 | Carrer del Callao, 2 (08393 Caldes d'Estrac) | Elvira Gibert de Pi (filla de Manuel Gibert, president del Consell Administratiu de la Compañía Ferrocarriles del Oeste) va ser la promotora de la construcció d'aquesta església-santuari dedicat a la Mare de Déu del Carme. De n'Elvira s'explica que per recaptar diners organitzava tómboles i col·lectes i que, fins i tot, pujava als trens al seu pas per Caldes i demanava als passatgers un ajut pecuniari per a les obres de l'església. En realitat la construcció s'inicià el 1868 per iniciativa de Manuel Gibert, que volia que els treballadors del ferrocarril tinguessin un lloc on anar a missa. Es cedí el terreny al Bisbat, però la construcció no va agafar empenta fins que l'Elvira agafà la responsabilitat de tirar-la endavant. L'arquitecte Laureà Arroyo i el mestre d'obres Magí Ribas s'encarregaren de bastir l'edificació, el bisbe de Barcelona cedí els ornaments i donà 40 dies d'indulgències als que hi contribuïssin, i l'Arquebisbe de Sevilla, amic de la família Gibert, sufragà una part de la pavimentació. La primera missa es va celebrar el 3 de juliol de 1882. Una làpida de la cripta funerària porta el nom de l'Elvira Gibert en reconeixement de la seva labor. L'any 1936 un grup d'incontrolats assaltaren l'església, la cremaren i destinaren les campanes a usos militars. Eduard M. Balcells en féu la restauració entre 1942-1944. Aquesta fou finançada, entre d'altres, per la marquesa de Cabanes (Garriga Nogués). A la dècada dels anys 60 del segle XX, sent el rector de Caldes Mn. Joaquim Monasterio, s'explica l'anècdota que cada vegada que passava el tren Talgo tremolava l'altar. | 41.5690300,2.5272800 | 460587 | 4602036 | 1868 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42347-foto-08032-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42347-foto-08032-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42347-foto-08032-29-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Laureà Arroyo | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 19 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42348 | Gàrgola de pedra de la Residència Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gargola-de-pedra-de-la-residencia-bellavista | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIV | <p>Gàrgola de pedra amb forma de cara d'animal o dimoni. En l'actualitat, la peça, de base quadrada, està incorporada a una de les façanes laterals de la Residència Bellavista, al carrer de l'església. Es desconeix del cert el seu origen, però és probable que provingui de l'antiga masia de Can Gili, actual emplaçament de la residència. Ha perdut bona part de la seva funció de desguàs d'aigües, per a convertir-se en un simple element decoratiu incorporat, això sí, dignament, a l'estructura de l'edifici. Pròpiament, la gàrgola és una peça de pedra de forma quadrada, de base gruixuda, amb aspecte de rostre d'animal o dimoni. Cal observar l'existència d'orelles i crinera de bèstia. Tot i estar consolidada, la peça mostra un cert deteriorament, com és la pèrdua de part d'una orella i la meitat del nas. Els ulls són ben rodons, com si estiguessin en senyal d'alerta, les galtes ben arrodonides i la boca oberta, en senyal d'exclamació, però per a realitzar la funció per la qual va ser creada, la de desguàs d'aigua.</p> | 08032-30 | Carrer de l'Església, 33 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que aquesta carassa amb funcions de gàrgola és originària de l'antiga masia de Can Gili.</p> | 41.5721900,2.5264900 | 460523 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42348-foto-08032-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42348-foto-08032-30-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42349 | Casa del Passeig dels Anglesos, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-dels-anglesos-3 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Façanes i cobertes en bon estat. | Casa de doble cos. Per un costat tenim una edificació moderna composada per planta baixa i primer pis. Per l'altre hi ha una casa d'estil neoclàssic entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. La façana principal és la que està orientada en sentit sud, de cara a la mar. L'edificació moderna té a la planta baixa una porta de grans dimensions, de fusta, quadrada, i usada com a entrada de vehicles. A la primera planta trobem una terrassa, amb una barana senzilla de ferro, i dos accessos a l'interior de la casa amb marcs quadrats, i tendal blanc i blau. Al capdamunt hi ha vidrieres, i més amunt la coberta de teulada amb carener paral·lel a la porta principal. La casa d'estil neoclàssic té a la planta baixa dos accessos de fusta amb arc de mig punt. El primer pis presenta un mirador de fusta que sobresurt de la façana amb una lleugera ondulació. Al segon pis hi ha un balcó amb baranes de ferro forjat, i dos accessos amb marc de pedra. Al capdamunt hi ha el terrat amb una típica barana neoclàssica de columnes baixes lobulades. A la paret cantonera entre les dues cases hi ha un rellotge de sol amb els signes del zodíac que, sense cap mena de dubte, dóna una gran originalitat a l'edificació. La façana posterior, banda muntanya, equipara l'alçada de les dues construccions, que han estat emblanquinades. La casa moderna té a la planta baixa una porta gran de marc quadrat que serveix d'accés al jardí posterior. Tant a la primera planta com a la segona veiem dues finestres senzilles, de forma quadrada a cada nivell. Al capdamunt trobem el terrat. A la casa d'estil neoclàssic destaca un porxo a la planta baixa que permet accedir al jardí. A la primera planta hi ha un balcó allargat a tota la façana amb barana de ferro forjat i dos accessos a l'interior de la casa amb marc de pedra i arcs de mig punt. Al capdamunt trobem el terrat amb barana d'estil neoclàssic igual que el que havíem vist a la part davantera. Observem també una petita edificació al terrat. El jardí posterior que citàvem és compartit per les dues edificacions, i presenta un mur baix i una porta de sortida al carrer Ciutat de La Paz. La vegetació del jardí presenta plantes i arbres, on hi distingim entre altres una palmera i un xiprer. | 08032-31 | Passeig dels Anglesos, 3 (08393 Caldes d'Estrac) | L'edificació de la dreta (direcció França) va ser bastida en primer lloc, a principi del segle XX, prova d'això és el seu estil neoclàssic, mentre que la part moderna de l'esquerra (direcció Barcelona) és de la segona meitat del segle XX. | 41.5666700,2.5233800 | 460261 | 4601776 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42349-foto-08032-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42349-foto-08032-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42349-foto-08032-31-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inclosa en la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42350 | Ceràmica de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p>LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XX | <p>Conjunt ceràmic de setze peces policromades que representa una visió de Caldes d'Estrac del segle XVII o XVIII, que fa referència a l'episodi llegendari de l'intent de robatori de la imatge de la Mare de Déu del Remei per part de pirates sarraïns que atacaren la vila a la recerca d'esclaus i riqueses. Basat en un dibuix d'Antoni Graupera de l'any 1940, la peça és obra del ceramista Gelabert, i s'encarregà de la seva restauració Bartomeu Roig. El conjunt ceràmic es presenta en forma d'arc de mig punt. A l'extrem inferior de la dreta hi ha un text que diu així: El poble de Caldes d'Estrac després de la invasió dels moros: Apenas després tornà de Caldes al lloch la gent a la imatge col·locà en son altar felisment. El paisatge ens mostra alguns elements destacats de la vila, com la façana marítima amb un parell de vaixells de vela, la riera que creua tota la població, una torre al nucli urbà que probablement sigui la de Can Busquets (protagonistes també de les llegendes de Caldes). No es distingeix amb claredat l'església, però sembla que l'acompanyi el campanar, la qual cosa seria un anacronisme, perquè el campanar no va ser bastit fins a mitjan segle XIX. I en segon terme cal destacar el Turó de Caldes, a l'esquerra, i el Puig Castellar amb la Torre dels Encantats, al capdamunt, a la dreta. Per damunt del dibuix, com mirant-s'ho des del cel, podem veure una imatge de la Mare de Déu del Remei, amb la literatura Caldes d'Estrac, acompanyada d'uns àngels i uns bous, que recorden la llegenda de la seva troballa.</p> | 08032-32 | Centre d'equipament de promoció econòmica i cultural, Camí Ral, 5-9 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta ceràmica estava posada al patí de la casa del carrer Major número 40. Quan la casa va anar a terra, a principis del segle XXI, es va trobar la ceràmica força deteriorada. Bartomeu Roig, de l'associació cultural caldenca Arts i Lletres es va encarregar de la seva restauració, entrega a l'Ajuntament, i posterior col·locació al Centre d'Equipaments per gaudi de tothom.</p> | 41.5700400,2.5267900 | 460547 | 4602148 | 1956 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42350-foto-08032-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Gelabert | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42351 | Casa del Patronat Mercè Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-patronat-merce-torras | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | La façana lateral no està en gaire bon estat a causa de la falta de manteniment, i l'entramat de ferros del terrat trenca l'estètica de l'edifici. | Casa unifamiliar cantonera entre mitgeres de planta baixa i una planta amb patí al davant. Acull la seu del Patronat, una vivenda i l'oficina de la Creu Roja. La façana principal s'orienta en sentit sud, de cara a la mar. La planta baixa presenta dues finestres laterals i dues portes centrades del mateix estil, allargassades amb marc d'arc de mig punt. Per accedir a les portes cal pujar un tram de vuit escales. La primera planta mostra el mateix estil de quatre grans finestres allargades amb arc de mig punt, Les finestres són de doble full i persianes de corda. Al capdamunt, el mur del terrat segueix el mateix estil d'arcs de mig punt i s'observa un entramat de ferro que s'aguanta al damunt d'unes columnes senzilles. La façana lateral que dóna al carrer de La Riera s'orienta en sentit est. La planta baixa té una entrada en un costat, dues finestres a banda i banda, una més gran amb persianes de fusta i l'altra més petita amb una reixa de ferro forjat, i una galeria amb quatre arcs de mig punt, de la mateixa descripció que les de la façana principal, i amb una barana d'estil neoclàssic amb columnes lobulades. La galeria té dues portes i dues finestres i les parets són emblanquinades. La primera planta té un seguit de finestres a distints nivells que donen sensació de desordre. Una finestra d'arc de mig punt està tapiada, i una altra està parcialment tapada. Les altres cinc finestres de la façana són de poca grandària, sense reixes. Hi ha un rètol anunciador de que l'edifici és la seu de la Creu Roja. A la part superior presenta una coberta de teulada amb carener perpendicular a la façana principal. El pati davanter té un mur baix i un reixat senzill, i destaca l'enrajolat del pati, les plantes i una palmera de grans dimensions. | 08032-33 | Carrer del Callao, 13 (08393 Caldes d'Estrac) | La funció del Patronat Mercè Torras és ajudar a persones necessitades de la població. El Patronat porta el nom de Mercè Torras, senyora de classe alta que donà part dels seus diners per a realitzar-lo. | 41.5690300,2.5272800 | 460587 | 4602036 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42351-foto-08032-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42351-foto-08032-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 15 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Forma part de la junta del Patronat l'alcalde, el rector i un vocal del poble. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42352 | Casa del carrer de Sant Josep, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep-26 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Casa unifamiliar de planta baixa, primera planta, i pati al davant. La superfície del solar és de 392 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 447 metres quadrats, distribuïts entre vivenda de 420 i aparcament de 47. Es tracta d'un edifici cantoner, d'estil neoclàssic, amb mur reixat davanter amb merlets i porta lateral de ferro forjat decorada amb motius geomètrics i vegetals. La façana principal està orientada en sentit sud, de cara a la mar. La façana principal presenta una porta de ferro en un marc quadrat de pedra, amb un fanal de mig cos adossat a la façana. A banda i banda de la porta trobem unes finestres de grans dimensions amb marc de pedra. La separació de plantes s'observa amb motllures horitzontals que travessen tota la façana. Al primer pis trobem tres finestres del mateix estil de la planta baixa, i uns tendals carbasses a cadascuna d'elles. Hi ha una nova motllura horitzontal a l'avantsala de la part més alta de l'edificació, on trobem tres respiradors, tres desguassos d'aigua i al capdamunt la barana d'estil neoclàssic del terrat. Cada cantonada de la casa presenta grans carreus col·locats de forma asimètrica. Les dues façanes laterals, orientades en sentit est i oest, mostren la mateixa estructura: planta baixa amb tres finestres quadrades, grans, amb marc i repeu de pedra, i persianes de fusta de doble fulla; i a la primera planta tres finestres més quadrades, grans, amb marc de pedra, sense repeu, però sí amb les mateixes persianes de fusta de doble full. | 08032-34 | Carrer de Sant Josep, 26 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa de principis del segle XX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5694300,2.5281500 | 460660 | 4602080 | 1900 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42352-foto-08032-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42352-foto-08032-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42352-foto-08032-34-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 58 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42353 | Casa de l'antiga Cooperativa 'La Caldetense' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lantiga-cooperativa-la-caldetense | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Façana i conjunt en molt bon estat, i estructura i coberta en bon estat. | Casa unifamiliar entre mitgeres de cantonada amb patí al davant de la planta baixa i una planta. La superfície del solar és de 222 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 412 metres quadrats. La forma de l'edificació és allargassada. La façana principal és la del carrer de Sant Josep, orientada en sentit sud. La planta baixa presenta dues portes i vàries finestres distribuïdes d'una manera apaïsada. Les dues portes i tres de les finestres, són d'arc de mig punt, i presenten un curiós arc gravat en semicircumferència. Una d'aquestes finestres té una reixa de ferro forjat. A més, hi ha tres finestres més, de marc quadrat, de mida més petit. Finalment, podem remarcar un accés gairebé cantoner amb persiana de metall i sota coberta cantonera, típica de botiga, que ens recorda l'existència de la botiga La Caldetense. Una motllura horitzontal separa la planta baixa del primer pis. La primera planta presenta fins a sis finestres i dos balcons. Tot amb arcs de mig punt, amb persianes de fusta de doble fulla. Els dos balcons tenen una barana de ferro forjat amb formes geomètriques (rodones i rombes). Una nova motllura horitzontal i, al capdamunt, el terrat amb un mur que llueix un sèrie de merlet dentats. La façana lateral, banda muntanya, és ocupada per una antiga botiga. A la planta baixa hi ha la porta d'accés que és igual que l'anteriorment descrita, amb una persiana de metall i sota coberta cantonera. Al primer pis trobem un balcó com els anterior, amb barana de ferro forjat, i al capdamunt el terrat amb els merlets dentats. La façana de banda mar és senyorial, amb un pati davanter enrajolat i arbrat de poca alçada, amb mur baix i reixes. La porta d'accés a l'edifici és d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha un balcó igual que els de la resta de la casa, amb arc de mig punt, doble fulla i barana de ferro forjat. Finalment trobem el mur del terrat coronat per uns merlets dentats. | 08032-35 | Carrer de Sant Josep, 15 (08393 Caldes d'Estrac) | La Cooperativa 'La Caldetense' havia estat una cooperativa de consum d'ultramarins; pocs temps després de la guerra civil espanyola (1937-1939) tancà, i en l'actualitat hi ha un consultori mèdic amb vivenda. | 41.5697300,2.5280900 | 460655 | 4602113 | 1918 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42353-foto-08032-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42353-foto-08032-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42353-foto-08032-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 14 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42354 | Caldes o Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldes-o-caldetes | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>La variant toponímica sobre la denominació de la població té més de dos-cents anys. El nom tradicional i històric de Caldes d'Estrac s'ha vist en alguns moments superat pel més popular de Caldetes. Ja és documentat en textos del segle XVIII que Caldes d'Estrac també se la coneixia com a Caldetes. El nom de Caldetes té dos hipotètics orígens: el barri mariner conegut com Caldes de baix o Caldetes front al de Caldes de dalt o d'Estrac (però que a la llarga serien el mateix), o també hi ha la versió que per la calentor de les seves aigües termals que, a diferència d'altres poblacions, té una gradació inferior faria que es conegués a la vila com Caldetes. Les dues hipòtesis semblen força versemblants, i per això mateix el gentilici de caldenc o caldetenc són d'ús habitual.</p> | 08032-36 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Els documents més antics dels que disposem referent a la qüestió toponímica són del segle XIII, en la cessió dels terrenys a la Comunitat que regia l'hospital i en la que es diu 'pòdium de Calidis', i un segle més tard en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'. Ja en el segle XVIII tres personatges distingits tracten el tema: Bernat Espinalt es refereix a la vila únicament com Caldas de Estrach, mentre que el Baró de Maldà Rafael d'Amat i el funcionari judicial Francisco de Zamora usen les dues denominacions. L'any 1920 el consistori municipal presidit per Florentí Tió pren la iniciativa de demanar la substitució del nom de Caldes d'Estrac pel de Caldetes, per adequar la denominació oficial a la forma que, sobretot gràcies als forasters, s'havia fet més popular, dins i fora de la vila; la proposta no prosperà. El 1933 el nomenclàtor del Projecte de Divisió Territorial encarregat a Pau Vila considerà que el nom de la població hauria de ser certament Caldetes, però el consistori municipal republicà, presidit per August M. Argimon, es mostrà contrari. Es recolliren signatures (més de 500, que equivalia al 100% de la població adulta de la vila) i s'enviaren al president de la Generalitat, Francesc Macià, que també se'l convidà a visitar la vila per fer-li palès el malestar pel possible canvi de nom. El dia 28 de maig d'aquell any, Macià visità Caldes d'Estrac. Malgrat la mediació presidencial, Pau Vilà es mantingué ferm en la seva proposta, i finalment el conseller de governació, Josep Tarradellas, proposà la doble denominació. Durant la dictadura del General Franco per decret s'oficialitzà el nom castellà de Caldas de Estrach. A partir de 1976 sorgeix l'associació cultural Araomi favorable a la catalanització del nom. El 1980 l'Ajuntament, recolzat per una consulta popular, inicià els tràmits perqueè el nom oficial fos Caldes d'Estrac-Caldetes, tractant d'acontentar les dues posicions, que en articles de premsa i discussions de carrer semblaven mostrar-se irreconciliables. El 1982 la Generalitat, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, comunicà que l'expressió catalana correcta havia de ser Caldes d'Estrac. El 1983 l'Ajuntament aprovà la denominació única de Caldes d'Estrac, si bé sol·licità poder fer servir també el nom de Caldetes, encara que no fos oficial, doncs considerava que era el més conegut. En aquesta situació ens trobem en l'actualitat (2006).</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El millor exemple d'aquesta dualitat toponímica el trobem a l'estació de tren, on hi ha representades les dues opcions: la de Caldetas (en la seva versió castellana) en una conjunt ceràmic de principis de segle XX que ens evoca el passat turístic de la vila, i la moderna i actual del rètol de l'estació amb el nom de Caldes d'Estrac. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42355 | Font del Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrero | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Va ser restaurada a principis del segle XXI. | <p>Font d'aigua potable natural (no termal). Està situada en una posició cantonera aprofitant l'angle que forma l'edifici que té una oficina de la Caixa Laietana a la planta baixa. Teulada piramidal. Cos superior rectangular que combina marbre blanc amb totxanes de petites dimensions. A la zona central trobem una aixeta flanquejada per dues columnes circulars aïllades, i pica de pedra rectangular. La base és de pedra i totxana petita, de forma asimètrica.</p> | 08032-37 | La Riera, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser feta l'any 1928, amb disseny de Domènec Comas; l'aigua era provinent de la finca de Can Milans del Bosch. Als primers anys del segle XXI va ser restaurada.</p> | 41.5703900,2.5271100 | 460574 | 4602187 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42355-foto-08032-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42355-foto-08032-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Domènec Comas | Als primers anys del segle XXI la font va ser restaurada per la Caixa Laietana, entitat financera que té la font a la seva façana, aprofitant unes obres que s'estaven fent. La restauració va ser polèmica perquè no es respectà ni l'enrajolat blanc i blau ni la data de construcció que lluïa el cos de la font. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42356 | Llegenda de la dona d'aigua i les termes de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-daigua-i-les-termes-de-caldes | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>Llegenda que explica que la gent de Caldes responsabilitzava a una dona que vivia a la Torre dels Encantats de la sequera que vivia la població. La dona d'aigua va fer brollar aigua calenta, sent aquest l'origen de les aigües termals de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-38 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda lliga dos emblemes històrics de la vila: la Torre dels Encantats i el termalisme.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Llegenda recollida per Víctor Balaguer (1857). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42357 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | En estat de rehabilitació. Les deficiències que s'estan corregint són a causa de l'envelliment, la pèrdua de capa pictòrica, goteres, etc. | Edifici aïllat. Torre d'estiueig de planta baixa, i dues plantes amb jardí. Les parets són de color ocre. La finca té forma triangular, i la casa de T. Els dos cossos laterals són quadrats, amb dues finestres a la planta baixa, balcó a la primera planta i dues finestres més a la segona planta. Destaquen els marcs de finestres i balcons que són d'estil neomoresc amb arc de punt format per combinació de petites totxanes blanques i vermelles, i en la part superior, tancant el marc, rajoles blanques policromades amb formes geomètriques. Les baranes dels balcons són de ferro forjat, i les persianes són mallorquines, de fusta, desplegables. La coberta és piramidal a quatre aigües. El cos central de l'edificació és allargassat. Hi ha una distribució al llarg de la façana de les finestres, però totes elles mantenen el mateix estil descrit anteriorment. Al capdamunt observem al llarg de tota la façana una barana d'estil neoclàssic amb petites columnes lobulades de pedra. Aquest cos central presenta a la seva façana posterior una entrada porxada, amb accés per a vehicles per un costat i baixada amb esglaons cap al pati de la finca. L'entrada principal està orientada en sentit nord, de cara al Puig Castellar. És una entrada senyorial, amb dues columnes del mateix estil de la casa, és a dir, de totxanes blanques i vermelles, rajoles blanques policromades amb color blau i part superior piramidal, com els dos cossos laterals de la casa. La reixa de la porta principal de la finca és de ferro forjat amb un acabat de flors de lis. El mur que envolta la finca és de pedra, és un mur baix que presenta encanyissat a la part davantera i heura a la part lateral. També cal destacar una edificació de petites dimensions, cantonera, amb finestres senzilles que era l'antiga casa dels masovers de la finca. Al sector del mur amb heura hi ha una porta de ferro de marc senzill, rectangular, que permet accedir al jardí. L'edificació està en ple procés de restauració. Les parets presenten falta de pintura, i les cobertes estan tapades per uns plàstics degut a problemes d'humitat. A l'interior de la casa destaquen un seguit de salons de grans dimensions, i amb sostres de gran alçada. El jardí és de grans dimensions, de forma allargassada, fronterer amb la carretera N-II. | 08032-39 | Carrer del Camí Ral, 50 (08393 Caldes d'Estrac) | El 1884 la família Nadal decidí reformar la seva residència amb els encara visibles elements neomorescs. La reforma es va portar a terme segons un projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell, i es va acabar el 1891. Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Cabanyes i de Can Cassasses, forma part de les primeres cases d'estiueig de Caldes. Joaquim Maria de Nadal, era secretari del polític Francesc Cambó i cronista oficial de Barcelona. Va escriure el llibre Un Tros de Barcelona, en el que descrivia la vida estiuenca de Caldes d'Estrac de principis del segle XX. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) la casa va ser la seu del Comitè de la República. | 41.5700400,2.5296200 | 460783 | 4602147 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42357-foto-08032-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42357-foto-08032-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42357-foto-08032-39-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 10 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42358 | Hotel Kalima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-kalima | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular. | Torre d'estiueig neoclàssica de planta baixa i tres plantes. Es tracta d'un hotel d'una estrella, de nou habitacions i quinze places. L'edificació està aparellada amb la casa núm. 8 del Passeig. La façana principal, segons consta al cadastre, és la que està orientada cara a la mar, sentit sud. Tota l'edificació presenta homogeneïtat d'estil. A la planta baixa hi ha tres portes, de marc quadrat, amb persiana de fusta de doble fulla, i columnes arrodonides. A la primera planta una terrassa balcó amb barana de metall i vidre i dos accessos a l'interior del pis com els anteriors. A la segona planta trobem un altre balcó, però aquest presenta barana de ferro forjat i decoració d'inspiració vegetal, i també té dos accessos a la planta com els anteriorment descrits. La tercera planta, en lloc de balcó, només té dues finestres, però amb les mateixes característiques. Al capdamunt hi ha una la cornisa que sobresurt en forma de motllura, i a dalt la coberta amb teulada a dues aigües amb carener paral·lel a la porta principal. En aquesta façana destaca el logotip de l'Hotel Kalima, de ferro, i incorporat a la paret. La façana posterior, banda muntanya, que dóna al Passeig de les Moreres, presenta a la seva planta baixa (equivalent a la primera planta de la part davantera) un mur de barana neoclàssica, porta reixada, que segueix l'estil de les finestres i balcons abans descrits: rectangulars, de marc quadrat, amb persiana de fusta de doble fulla. La primera planta té el balcó de ferro forjat, i la segona dues finestres sense balcó. La façana lateral, sentit est, destaca sobretot per una escala neoclàssica, que baixa del primer pis posterior, on hi ha la barana de vidre i metall. En aquesta façana les finestres i balcons són com els ja vistos. El jardí de l'hotel és una combinació de gespa i empedrat amb un cobert usat com a aparcament. | 08032-40 | Passeig del Mar, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | Aquest Hotel s'ha convertit en un punt de referència de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5691800,2.5287900 | 460713 | 4602052 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 17 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Consten dues adreces: Passeig de les Moreres número 7 o Passeig del Mar número 10; la primera s'utilitza als fulls de propaganda, mentre que la segona és la que apareix oficialment al cadastre. Cada temporada obren portes el dia 1 d'abril. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42359 | Font dels Banys Termals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-banys-termals | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona.</p> | XX | <p>Font pública d'aigua calenta (termal) que brolla constantment. Està situada en una mena de cova a la sortida posterior dels Banys Termals, en un passatge al qual s'accedeix des de la plaça de la Vila baixant unes escales o per la porta del darrera dels Banys. La cova de la font presenta un arc de mig punt de pedra, amb un folrat interior de totxana petita. Aixeta de metall, i cos, sòcol i pica de pedra, sense cap decoració.</p> | 08032-41 | La Riera, 29 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>De la mateixa època de la construcció del Banys Termals (principis segle XX).</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42359-foto-08032-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42359-foto-08032-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42359-foto-08032-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Al costat de la font hi ha una porta de ferro, estreta, alta i de color blanc, que és l'entrada a la cova de la mina d'aigua excavada a la roca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42360 | Torre d'estiueig del Passeig de les Moreres, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-de-les-moreres-10 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura i conjunt en bon estat, coberta i façana regular. | Torre d'estiueig de planta baixa i tres plantes. Es tracta d'una casa senyorial d'estil historicista medieval que s'atribueix a l'arquitecte Sagnier. Aparellada amb la casa núm. 9 del Passeig de les Moreres, dóna la imatge de torre d'homenatge associada a una casa de menor alçada. Es tracta d'una de les edificacions més vistoses per la bellesa dels seus elements decoratius. La planta baixa destaca per una porta de fusta de grans dimensions per un costat, i un petit pati amb reixat a l'altre costat. Al primer pis hi ha una finestra amb repeu de pedra i arcs lobulats, i un balcó amb barana de pedra que presenta decoració a joc neoclàssica. La segona planta presenta una finestra biforada, i una altra finestra, d'aspecte rectangular i més senzilla d'estil. La tercera planta de la torre presenta un conjunt de finestres amb arc de mig punt, mentre que a la casa associada ja trobem la coberta de teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la porta principal. Al capdamunt de la torre hi ha un mirador, amb merlets escalonats. Hi ha un tendal de color blanc i blau. La façana lateral és llisa, sense obertures. La finca té un pati posterior enrajolat, i disposa d'una androna d'uns 2,5m. d'amplada per arribar al Passeig del Mar. | 08032-42 | Passeig de les Moreres, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | Edificació de finals del segle XIX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5692600,2.5292300 | 460750 | 4602060 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sagnier (atribuït) | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 8 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42361 | Can Baya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baya | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar aïllat de planta baixa i una planta envoltat de jardí. Estil internacional. Destaca la seva condició de casa aïllada en un conjunt de cases entre mitgeres. És un edifici de composició simètrica amb una coberta a quatre aigües amb ràfec i xemeneia. Les parets són emblanquinades. La façana principal que consta en el cadastre és el número 4 del Passeig del Mar. La planta baixa presenta porxo amb arcs de mig punt. La primera planta té una terrassa amb barana d'estil neoclàssic i dues portes de marc rectangular, amb persiana de doble fulla i tendal de color blau. A la part posterior, la del Passeig de les Moreres, mostra un estil semblant al descrit, amb un porxo amb arcs de mig punt, però a la primera planta, en lloc d'una terrassa, trobem dos balcons de barana neoclàssica i accessos de porta de doble fulla amb persiana. Entre els dos balcons hi ha una porta que permet accedir al jardí gràcies a un tram d'escales. El jardí que envolta la casa està composat per plantes variades; destaca una palmera de grans dimensions. El mur del jardí és empedrat a la seva part davantera i amb una porta i barana de ferro forjat, mentre que el mur de la part posterior és baix i presenta una porta d'accés per a vehicles. | 08032-43 | Passeig del Mar, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5695300,2.5295600 | 460778 | 4602090 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 49 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42362 | Torre d'estiueig del Passeig del Mar, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-del-mar-2 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, façana i conjunt en molt bon estat, i coberta en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa i una planta amb jardí al voltant. Comparteix mitgera amb la casa núm. 3 del Passeig. Casa aparellada. La façana principal està orientada en sentit sud, de cara a la mar. La planta baixa presenta una terrassa amb columnes amb capitells i portes amb marc de pedra. Una sanefa horitzontal d'estil geomètric ens marca el pas a la primera planta, on hi ha un balcó d'estil neoclàssic. Els accessos són com els vistos a la planta anterior, amb marcs de pedra. Per damunt destaquen el ràfec i la coberta de teulada a quatre aigües amb elements ceràmics típics del modernisme; especialment la teulada de trencadís i uns merlets superiors. Les cantoneres de l'edificació mostren uns carreus col·locats simètricament, que fan joc amb els marcs de les portes. Al jardí podem destacar una palmera de grans dimensions i un mur baix, que envolta la finca, amb una reixa de ferro forjat amb tirabuixons. | 08032-44 | Passeig del Mar, 2 (08393 Caldes d'Estrac) | El 1929 el carrer d'Arenys (actual Passeig del Mar) i el Passeig de Francesc Riera (actual carrer de Santema) demanaren integrar-se a Caldes d'Estrac, deixant de formar part del municipi d'Arenys de Mar. El motiu d'això era que per proximitat geogràfica participaven molt més de la vida de Caldes que no pas de la d'Arenys. | 41.5696000,2.5299000 | 460806 | 4602098 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada en Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 7 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42363 | Hotel Colón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colon-0 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | L'Hotel Colón és l'edifici degà i més emblemàtic de l'estiueig a Caldes d'Estrac. La construcció ha viscut nombroses transformacions; l'actual data de l'any 2004. Es tracta d'una edificació aïllada de planta baixa i tres plantes. És un hotel de quatre estrelles, amb vuitanta-quatre habitacions i cent quaranta-set places. D'estil avantguardista i a primera línia de mar. Edifici que per la seva posició i les seves façanes evoca l'arquitectura dels vaixells: color blanc, formes arrodonides, grans finestrals i terrasses, etc. No desentona amb el front marítim, tot i les seves dimensions que el fan visible des de qualsevol punt elevat de la població. L'entrada principal està abocada al Passeig dels Anglesos. L'Hotel és tot un quatre estrelles que disposa de vuitanta-quatre habitacions: vint-i-una estàndard amb vista a la muntanya, cinquanta-quatre amb terrassa i vistes a la mar, i nou suites. Completen les instal·lacions els seus grans salons de lectura i televisió, business center, solàrium (a una planta coberta amb jacuzzi exterior), scotch-piano bar, restaurant bufet, restaurant a la carta i beach club, més de 1.000 metres quadrats de terrasses amb vistes a la mar, pàrquing privat i un centre que combina aigua termal i aigua de mar a tots els seus tractaments i teràpies. El centre presenta: la zona Thalasso, que compta amb l'última tecnologia en cabines d'hidroteràpia; la zona Termal, que gaudeix de cabines especialitzades on poden realitzar-se tot tipus de cures termals; i la zona Health and Beauty, que està dedicada a la salut i l'estètica on s'ofereixen tractaments personalitzats sota la supervisió d'un equip mèdic, fisioterapeutes i un servei de nutrició i dietètica. El Club Thalasso es compon d'una piscina d'aigua de mar climatitzada amb dolls jet, niàgara, cignes i llits de bombolles, pilota d'immersió a dotze graus, font de gel, temple de dutxes, camí de sensacions mediterrànies, sauna, hammam, caldàrium i jacuzzi. El Fitness Center disposa d'aparells esportius per exercitar la musculació i el treball cardiovascular i una sala per a realitzar tot tipus d'activitats dirigides: spinning, aeròbic, pilates, etc. Al costat de la zona de la piscina es troba el bar dietètic, ideal per a degustar una extensa gamma de sucs naturals i infusions. El Business Center disposa de tres sales de reunions, amb diferents capacitats, totes equipades amb material audiovisual. Aquestes són: la Sala Saona, amb una superfície de 85 metres quadrats i una capacitat per a quaranta persones; la Sala Ozama de 132 metres quadrats, capacitat per a setanta-dues persones i espectaculars vistes a la mar; i la Sala Jaragua de 54 metres quadrats, capacitat per a vint-i-set persones, amb una magnífica llum natural. A la mateixa planta també hi ha una sala de televisió, una de descans, i una altra d'equipaments amb ordinadors i servei d'impressió de documents. L'Hotel també disposa de dos restaurants: La Hacienda, on se serveixen esmorzars bufet, així com menú-bufet a l'hora de dinar i sopar, amb una oferta dietètica adequada a cada tractament; i el Mariagalante, amb una completa cuina mediterrània i una extensa carta de vins de gairebé cent referències. A més el Scotch Piano-Bar Samaná Bay, al costat del restaurant, permet prendre una copa a la terrassa tot gaudint d'una excel·lent panoràmica. (www.hotel-colon.net). | 08032-45 | Plaça de les Barques, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | L'actual Hotel Colón té els seus orígens en un edifici de banys construït el 1881 per Pau Mercader i Joan Pigrau, que el convertiren en el primer del seu estil a Caldes. El 1888 passà a dir-se Casino Colón; com a curiositat direm que amb els beneficis econòmics que es van aconseguir amb el joc de la ruleta es va empedrar el Camí Ral. L'any 1918 es va portar a terme la primera gran reforma del Colón, de manera que perdé l'ús de balneari i orientant-se a centre de reunió social; es convertí així en el centre neuràlgic de l'oci de la classe alta a la costa del Maresme. L'any 1924 el general Primo de Rivera prohibeix el joc; i passà a ser només restaurant. Esteve Sala, propietari del Canaletas de Barcelona, compra el Colón, i el reforma de nou. A partir de llavors deixarà d'estar encarat a la mar, per situar-se en paral·lel al Passeig dels Anglesos. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), les seves dependències acolliren primer el Comitè de la República i després l'Ateneu Popular. Passada la guerra, esdevingué un restaurant amb habitacions. A la dècada dels quaranta patí els estralls dels temporal de mar. L'any 1959 és novament remodelat, i l'activitat hotelera passa a ser la seva principal funció de nou. La crisi econòmica el va fer tancar durant un temps. El 27 de novembre de l'any 2004 Antonio López Bosch, president de la cadena Stelgroc Hoteles S.A., va inaugurar la darrera de les remodelacions. | 41.5683500,2.5278300 | 460633 | 4601960 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42363-foto-08032-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42363-foto-08032-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42363-foto-08032-45-3.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona hotelera. Inventariada amb el núm. 6 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Edifici recentment remodelat que s'ha convertit en un dels hotels més importants i moderns de la costa barcelonina. | 107|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42364 | Font de la Plaça de la Vila, s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-sn | XX | <p>Font d'aigua potable natural (no termal) d'estil neoromànic. Coberta de pedra, prima i rectangular. Cos central llis, pintat de color vermell; presenta dues aixetes de metall flanquejades per dues columnes de pedra d'aspecte neoromànic, amb acanalant i capitells superior i inferior quadrats. El capitell superior llueix uns petits rostres gravats. La pica és de cinc cares i també de pedra.</p> | 08032-46 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El seu emplaçament no és l'original, ja que fins a la dècada del noranta es trobava en un altre lloc de la plaça de la Vila, uns metres més amunt; però una reforma de la plaça propicià el seu trasllat, i al seu lloc es va fer un accés al carrer de La Riera per a vianants.</p> | 41.5723600,2.5278300 | 460635 | 4602405 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42364-foto-08032-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42364-foto-08032-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42364-foto-08032-46-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aquesta font es troba a pocs metres de la font pública termal dels Banys. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42365 | Casa del Passeig dels Anglesos, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-dels-anglesos-4 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet d'estil modernista entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, amb patí davanter i jardí posterior. La façana principal és la que s'orienta en sentit sud-est, cara a la mar. La coberta de teulada amb carener paral·lel a la porta principal. La planta baixa presenta, en primer lloc, un grup de tres finestres d'estil modernista, amb repeu i falses columnes. També s'observa una finestra més gran d'arc apuntat. Totes elles porten persianes blanques de doble fulla. A un lateral observem una volta de canó que serveix per accedir al porxo on hi ha l'entrada principal, orientada de cara a la mitgera. La primera planta presenta un balcó mirador amb dues sortides, amb barana de reixa de ferro forjat d'inspiració vegetal. Les persianes d'aquestes portes són del mateix estil que el de les citades al pis inferior. Al capdamunt trobem tres finestres de petites dimensions i que corresponen a una mena de golfes. El patí davanter és enrajolat i amb una reixa de ferro forjat que fa joc amb la barana del balcó del primer pis. El jardí posterior és gran, i equival a dues terceres parts de la parcel·la. | 08032-47 | Passeig dels Anglesos, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | Fins l'any 1995 hi havia el Restaurant La Marola, que ara es troba uns pocs números més endavant. Actualment la propietat és d'una joieria. | 41.5680000,2.5263600 | 460510 | 4601922 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 48 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42366 | Casa Nomen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nomen | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Casa de planta baixa i dues plantes. Xalet d'estil internacional inspirat en l'arquitectura centreuropea (holandesa i alemanya) d'entreguerres com, per exemple, l'escola Bauhaus (que en alemany vol dir Casa de la Construcció). La façana principal s'orienta en sentit sud-est, cara a la mar. La planta baixa destaca per tenir el sòcol de petita totxana. La porta principal és original, rectangular, com reixada de vidre. L'espai centrat el comparteix amb una finestra de grans dimensions, rectangular. Tant la porta com la finestra presenten marc de petita totxana a joc. A la primera planta observem un balcó, amb triple barana de ferro arrodonida, amb totxana a la façana, i una finestra rectangular com la vista al pis inferior. El cos de la casa presenta una asimetria, ja que per un costat s'alça un segon pis amb una finestra com les ja vistes, i per l'altre hi ha un balcó mirador de triple barana de ferro arrodonida. Així doncs, l'edificació sembla un cub per un costat i una torre de guaita per l'altre. A la part posterior hi ha un jardí equivalent a dues terceres parts de la finca.</p> | 08032-48 | Passeig dels Anglesos, 5 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta casa també era coneguda els anys trenta del segle XX com Can Pagès.</p> | 41.5679100,2.5260700 | 460486 | 4601912 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42366-foto-08032-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42366-foto-08032-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42366-foto-08032-48-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona d'ordenació contínua tradicional. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42367 | Xalet del Passeig dels Anglesos, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passeig-dels-anglesos-8 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet de cantonada, de planta baixa i dues plantes. Comparteix mitgera amb la casa núm. 7 del Passeig dels Anglesos. Estil d'inspiració popular mediterrània i de parets emblanquinades. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La coberta és de teulada amb ràfec a dues aigües, amb el carener paral·lel a la porta principal. Presenta a la planta baixa un porxo amb arcs de mig punt. La primera planta manté els arcs de mig punt a les finestres. Al segon pis hi ha dos balcons amb barana i amb ràfec superior i una altra finestra d'arc de mig punt, però més petita que les abans esmentades. La parcel·la presenta un pati davanter amb un tancat de mur baix i encanyissat que dóna al Passeig, i un jardí posterior que ocupa dues terceres parts de la finca. | 08032-49 | Passeig dels Anglesos, 8 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5678500,2.5258900 | 460471 | 4601905 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-3.jpg | Legal | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 47 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42368 | Torre d'estiueig del Carrer Ciutat de la Paz, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-carrer-ciutat-de-la-paz-24 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, dues plantes i cos de sortida a la coberta plana. La superfície del solar és de 542 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 688 metres quadrats. Estil internacional. Comparteix mitgera amb les cases del carrer Ciutat de La Paz. Planta baixa i dues plantes, amb torre incorporada de tres pisos a mode de torre de guaita, amb excel·lents vistes a mar i muntanya. Jardí davanter i posterior. Varis accessos. Façana asimètrica, cantonera. | 08032-50 | Carrer Ciutat de La Paz, 24 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5679900,2.5255000 | 460438 | 4601921 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb els números 5 i 46 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42369 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-0 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Edifici de planta baixa i dues plantes envoltat de jardí. La casa és d'inspiració popular mediterrània, emblanquinada. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La coberta és de teulada amb ràfec paral·lel a la porta principal. La planta baixa té un porxo amb varis accessos. La primera i segona planta presenten una distribució també de porxos, que formen terrasses mirador. Destaca la vegetació exuberant del jardí, tant a la seva part davantera, que dóna al Passeig dels Anglesos, com la del darrera. En realitat, l'edificació correspon només a una tercera part de la finca. La tanca d'entrada és reixada d'estil modernista. També trobem un camí empedrat que du a la casa. | 08032-51 | Passeig dels Anglesos, 19 (08393 Caldes d'Estrac) | La família Carol es dedicava al tèxtil, sobretot al cotó, creant la marca distintiva 'Orillo verde'. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la caserna de la Guàrdia d'Assalt. | 41.5676400,2.5248900 | 460387 | 4601883 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42369-foto-08032-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42369-foto-08032-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42369-foto-08032-51-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 45 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42370 | Can Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-humet | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular. | Xalet unifamiliar d'estil noucentista de planta baixa i dues plantes. Les parets són emblanquinades. Es tracta d'una casa aïllada envoltada de jardí. El mur d'entrada i en general la decoració de tot l'edifici està basat en els arcs de mig punt. Tanca d'entrada de grans dimensions, de ferro, de color verd per fer joc amb la vegetació del jardí. El jardí està enrajolat, amb bancs i una font, de manera que sembla una petita plaça. El jardí ocupa dues terceres parts de la finca. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La planta baixa presenta una porta principal d'arc de mig punt, dues grans finestres laterals i un afegit lateral usat com a aparcament amb entrada també d'arc de mig punt. La primera planta destaca per les dues terrasses amb doble pèrgola de fusta. La segona planta té un grup de finestres de diferents models. Una està centrada amb marc de pedra; a un lateral hi ha una típica finestra de la casa amb arc de mig punt; i a l'altre extrem finestrons triforats. Al capdamunt de l'edificació destaca una petita torre de guaita. | 08032-52 | Passeig dels Anglesos, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | Anteriorment, aquesta casa era coneguda com Can Losada, que foren qui la feren construir. Els Losada eren una família del ram del tèxtil, que es dedicaven a la fabricació de tovalloles; crearen la marca 'El Oso'. | 41.5672400,2.5241300 | 460324 | 4601839 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42370-foto-08032-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42370-foto-08032-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42370-foto-08032-52-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 44 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42371 | Torre d'estiueig del Passeig dels Anglesos, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-dels-anglesos-22 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Torre d'estiueig aïllada d'estil internacional de planta baixa i una planta amb coberta plana, i jardí davanter i posterior. L'arquitecte del xalet va ser Manuel Baquero Briz. La façana principal està orientada en sentit sud-est de cara a la mar. La planta baixa de la casa presenta paret de petita totxana que fa joc amb el mur davanter de la finca i entrada principal amb porxo. La primera planta destaca pels finestrals amplis a la part superior per gaudir de llum natural. El pati davanter presenta un mur de petites totxanes amb porta de fusta allargada i de grans dimensions per accedir a l'interior de l'edifici. Al jardí destaca una palmera de grans dimensions. L'extensió del jardí és dues terceres parts la de la finca. | 08032-53 | Passeig dels Anglesos, 22 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. L'arquitecte que va bastir aquesta torre d'estiueig va ser Manuel Baquero Briz. | 41.5666700,2.5233600 | 460259 | 4601776 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42371-foto-08032-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42371-foto-08032-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42371-foto-08032-53-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Manuel Baquero Briz | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 4 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42372 | La Vilana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vilana | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Xalet unifamiliar aparellat envoltat de jardí de planta baixa i primer pis, d'estil internacional. Murs de pedres exteriors. Varis accessos: peatonal pel Passeig dels Anglesos i per a vehicles pel carrer Ciutat de La Paz. És destacable el tractament dels diferents materials, que formen grans superfícies, cosa molt pròpia de l'època; panells de llates, fusta envernissada, gresite, etc. Excel·lent combinació de la fusta amb la vegetació del jardí, on hi ha una palmera de grans dimensions. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. Es manté a tot el conjunt una unitat d'estil, amb façana de fusta, finestres i portes de la planta baixa de les mateixes dimensions. Al primer pis trobem un balcó modern de metall i vidre. La coberta és a dues aigües i ràfec. El jardí equival a la meitat de la finca disponible. | 08032-54 | Passeig dels Anglesos, 24 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. Als primers anys del segle XX Salvador Sellés bastí Ca la Vilana. | 41.5670900,2.5234400 | 460266 | 4601822 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42372-foto-08032-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42372-foto-08032-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42372-foto-08032-54-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 43 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42373 | La Granadina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granadina | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i estructura en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, una planta, golfes i coberta a dues aigües amb jardí. Aparellada amb la núm. 26 del Passeig. La façana principal està orientada en sentit sud-est de cara a la mar. La coberta és de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la porta principal, ràfec i xemeneia rústica gran. A la planta baixa trobem una finestra lateral i una porta, amb un fanal de mig adaptat a la casa. Al primer pis hi ha un balcó mirador, amb barana de ferro forjat i un tendal. Les golfes presenten una finestra d'arc de mig punt amb repeu. El mur exterior és de pedra amb reixat i porta de fusta. El pati davanter està enrajolat, mentre que el posterior és arbrat. | 08032-55 | Passeig dels Anglesos, 25 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5668600,2.5231500 | 460242 | 4601797 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42373-foto-08032-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42373-foto-08032-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42373-foto-08032-55-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 3 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42374 | Can Rieras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rieras | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, una planta i coberta plana amb jardí cap al Passeig. D'estil neoclàssic. Aparellada amb la del núm. 25 del Passeig. Casa aparellada de composició simètrica. La façana principal està orientada en sentit sud-est de cara a la mar. Parets emblanquinades. Planta baixa amb porta principal i finestra que dóna al jardí. Primera planta amb una vistosa terrassa-mirador en forma de glorieta sobresortint i finestra lateral. La part superior presenta un terrat amb barana de ferro entre baixes columnes i coberta plana. Segueix el mateix estil dels pisos inferiors. La parcel·la disposa d'un estret passatge d'accés (2,5m aprox.) cap al carrer de la Ciutat de La Paz. Trobem una tanca al Passeig dels Anglesos de ferro forjat amb detalls geomètrics. | 08032-56 | Passeig dels Anglesos, 26 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. Va ser bastida a finals del segle XIX, i és per tant una de les primeres edificacions relacionades amb el turisme a Caldes. | 41.5669100,2.5228200 | 460214 | 4601802 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42374-foto-08032-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42374-foto-08032-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42374-foto-08032-56-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 2 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 110|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42375 | Torre Seldwyla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-seldwyla | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, tot i que a la façana li aniria bé una nova emblanquinada. | Xalet unifamiliar de planta baixa i una planta envoltat de jardí; és cantoner. La superfície del solar és de 104 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 90 metres quadrats, repartits entre una vivenda de 45 i un aparcament també de 45. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La coberta és de teulada a dues aigües amb ràfec i carener paral·lel a la porta principal. A la planta baixa destaca la porta principal, que combina el vidre i el ferro, que es mostren en quadrícules. A la primera planta trobem un balcó sense decoracions i una finestra lateral. Les parets són emblanquinades. Destaca el gran jardí de pins amb un gran eucaliptus a l'entrada de la finca des del Passeig dels Anglesos. Disposa de varis accessos. Forma part de la finca el número 41 del carrer de La Paz destinat a garatge i habitatge auxiliar, al qual s'accedeix pujant una escala. La part davantera té només accés per a vianants. | 08032-57 | Carrer Ciutat de la Paz, 41 i 42 (08393 Caldes d'Estrac) | La família suïssa Gschwind va donar un quadre a l'església parroquial en senyal d'agraïment perquè el rector va deixar enterrar un familiar protestant al cementiri local (catòlic); aquest quadre encara es pot veure al cor de l'església. Durant un temps estiuejà a aquesta casa el pintor barceloní Laureà Barrau i Buñol (1864-1957). Entre els seus quadres de paisatges en destaquen alguns dedicats a la costa de Caldes d'Estrac. | 41.5666300,2.5225600 | 460192 | 4601772 | 1925 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42375-foto-08032-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42375-foto-08032-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42375-foto-08032-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 41 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42376 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-1 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Coberta en molt bon estat, i estructura, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de semisoterrani, planta baixa i dues plantes amb jardí. Palauet d'estil neoclàssic afrancesat. La construcció és aïllada, envoltada de jardí. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. El cos central de l'edificació sobresurt de la resta de la façana. La planta baixa presenta varis accessos, el primer pis destaca per un balcó amb baranes d'aspecte neoclàssic, centrat, i finestres laterals. La segona planta té un altre balcó del mateix estil que l'anterior, però, en aquest cas, amb continuïtat a tota la façana, amb finestres d'arc de mig punt, mansardes i al capdamunt coberta de pissarra. La façana posterior, que dóna al carrer Ciutat de La Paz, crida l'atenció, tot i mantenir el mateix estil de la part davantera, per una certa anarquia de les finestres que hi trobem, sobretot perquè s'observa que algunes de les obertures que s'han fet no mantenen l'estètica original, és a dir, es veuen massa modernes i sense cap tipus d'interès artístic. Les façanes laterals sí que han mantingut l'estil neoclàssic en finestres i balcons, i només destacaríem com a afegit modern la presència de tendals de color blau. Respecte al tancament de la finca, cal assenyalar el mur de pedra exterior al voltant de tota la torre, amb porta d'entrada principal allargada i de ferro. La vegetació del jardí és molt abundant, i podríem destacar-ne les varietat de plantes i l'arbrat. El jardí ocupa dues terceres parts de la finca. | 08032-58 | Passeig dels Anglesos, 31 (08393 Caldes d'Estrac) | Durant primers anys del segle XX, Enric Sagnier bastí dues cases bessones per a les germanes Mercè i Garriga. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu del consolat de la Gran Bretanya que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona. A mitjan anys seixanta del segle XX, es va enderrocar una de les dues cases, i només quedà l'altra dempeus fins als nostres dies. | 41.5665000,2.5219200 | 460139 | 4601757 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42376-foto-08032-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42376-foto-08032-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42376-foto-08032-58-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà, zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 1 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Formen part del conjunt la casa 32 Passeig dels Anglesos i la casa 44 del carrer de la Ciutat de La Paz. Abans de la construcció de l'edifici núm. 30 del Passeig dels Anglesos havia format un conjunt de dues cases bessones anomenades Can Garriga i Can Mercè. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42377 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-0 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat, excepte el mur, que estaria regular. | Xalet aïllat de planta baixa i dues plantes envoltat d'un magnífic jardí de plantacions geomètriques. Presenta varis accessos, alguns d'ells en no gaire bon estat. El mur de pedra al voltant de la finca tampoc no està en gaires bones condicions i caldria consolidar-lo o directament fer-ne un de nou. La façana principal està orientada en sentit nord, cara a muntanya. La planta baixa és amb porxo i té varis accessos, la primera planta té una terrassa àmplia amb una barana d'estil neoclàssic de columnes baixes lobulades. La coberta és una teulada a quatre aigües amb ràfec. La façana posterior presenta les mateixes característiques que la principal, amb el porxo i el mirador. La façana lateral orientada en sentit est és de dos cossos, un amb aspecte de torre de guaita àmplia i visible des de gairebé qualsevol punt del municipi. La torre presenta vàries finestres senzilles, i al capdamunt un mirador porxat, mentre que el cos pròpiament, parlant de l'estructura de la casa, està format per un porxo a la planta baixa i dos pisos superiors amb galeries d'arc de mig punt que fan funció de mirador. Les vistes són excel·lents, tant per un costat com per l'altre ja que, si bé per una banda es gaudeix de la vista del Turó de Caldes, per l'altra es veu tota la façana marítima. La coberta és de teulada amb ràfec. Cal destacar també la xemeneia que corona la torre, que és de pedra i de grans dimensions. El jardí presenta una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una edificació més petita que havia estat la casa dels masovers. El xalet està en procés de rehabilitació. | 08032-59 | Carretera de Sant Vicenç, 13 (08393 Caldes d'Estrac) | Va ser edificat a la dècada dels anys vint del segle XX. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va ser la seu de l'ambaixada de la Gran Bretanya, que com la majoria de les delegacions internacionals havien marxat de Barcelona fugint dels bombardejos. | 41.5689000,2.5247100 | 460373 | 4602023 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona de cases unifamiliars en filera, no alineades. Inventariada amb el núm. 53 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Una part del xalet ha estat cedit a l'Ajuntament amb la voluntat de convertir la finca en una mena d'hotel d'equipaments per a fer-hi congressos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42378 | La Marañosa. Casa de Fusta. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-maranosa-casa-de-fusta | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar envoltat de jardí, perfectament adaptat al terreny escabrós que presenta el Turó de Caldes. Es tracta d'una molt curiosa construcció amb elements de fusta: terra i tancaments. Presenta un mur de pedra al voltant de la finca. Té varis accessos; n'hi ha un de lateral tancat. La casa és de planta baixa i primer pis. Façana de fusta i coberta de pissarra. La façana principal és està orientada en sentit oest, i dóna a la carretera de Sant Vicenç. La porta principal és de marc en forma d'arc de mig punt de fusta i presenta un grup d'escales de pedra per accedir a l'interior. Al primer pis hi ha un balcó-mirador perfectament adaptat a la coberta, que és de les anomenades de dues aigües. Les finestres són de marc rectangular, amb persianes de fusta de doble fulla, tant a la planta baixa com al primer pis de les distintes façanes. Trobem també una edificació de pedra per garatge amb entrada de fusta en forma de mig arc. El jardí és esplèndid, impressionen els pins i la varietat de cactus. | 08032-60 | Carretera de Sant Vicenç, 22-28 (08393 Caldes d'Estrac) | La Marañosa era la casa del pavelló de Suïssa a l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929. Va ser desmuntada i portada de la capital catalana a Caldes d'Estrac per iniciativa de l'empresari Zobel, propietari de la marca Hispano-Suiza. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu de l'ambaixada dels Països Baixos que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona. | 41.5695100,2.5224100 | 460182 | 4602091 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42378-foto-08032-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42378-foto-08032-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42378-foto-08032-60-3.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbanitzable programat. Inventariada amb el núm. 39 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, una de les coses que més cridaven l'atenció de la Marañosa eren uns galls d'indis que hi havia al jardí de la casa. En Josep Riera, durant molts anys, va ser el jardiner de la casa i tenia cura d'una plantació de bonzais. | 107|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42379 | Can Marcelino Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcelino-coll | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar d'estil colonial de planta baixa i una planta envoltat d'un jardí d'extraordinària qualitat i col·locat en un terreny escabrós perfectament integrat al Turó de Caldes. La superfície del solar és de 12.768 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 492 metres quadrats, repartits de la següent forma: vivenda 389, aparcament 43 i espai esportiu 60. Per tant, hi ha uns 11.000 metres quadrats de terreny, en la seva majoria arbrat. Per arribar al xalet cal anar per un camí que va pujant cap a la residència. Ja dins de la finca, queda envoltat de vegetació i per les nits està il·luminat amb fanals baixos sobre fusta. La reixa d'accés a la finca és allargassada. Al capdamunt d'aquest camí trobem l'edificació d'estil colonial. La façana principal està orientada en sentit sud. La planta baixa presenta un porxo amb una sèrie de columnes, mentre a la primera planta hi ha una terrassa amb una barana de ferro i tot un seguit d'accessos a l'interior de la casa. Les parets de l'edificació són emblanquinades. La coberta és a quatre aigües amb ràfec. La resta de les façanes presenten les mateixes característiques que la ja descrita, amb porxo a la planta baixa i terrassa amb barana a la primera planta; de fet, aquesta barana mirador dóna la volta a la casa. Hi ha una edificació menor usada com a aparcament i també una piscina. De la vegetació del jardí podríem destacar la varietat de cactus (sobretot atzavares) i els nombrosos pins. | 08032-61 | Carrer del Pont del Sergent, 1 (08393 Caldes d'Estrac) | Marcelino Coll era l'amo de l'empresa Can Valls, i un dels seus fills es casà amb una filla de la reconeguda família barcelonina Ortega-Costa. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), i seguint el que també feren altres delegacions internacionals, el Consolat de França marxà de Barcelona, durament bombardejada, i s'establí a Caldes d'Estrac, en concret a Can Coll. El 1961 es feren als jardins de la finca de Can Marcelino Coll fins a tres representacions de l'obra Nausica de Joan Maragall, amb muntatge d'Esteve Albert. Aquesta representació va ser promoguda per la Comissió local d'Homenatge al poeta en el 50è aniversari del poema. | 41.5689900,2.5204900 | 460021 | 4602034 | 1917 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42379-foto-08032-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42379-foto-08032-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42379-foto-08032-61-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona de verd privada. Inventariada amb el núm. 57 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42381 | Làpida romànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romanica | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIII | Restaurada. | <p>Làpida romànica. A la façana de l'església trobem integrada aquesta làpida quadrangular d'uns 40 centímetres. Va ser col·locada a la façana al fer-se la reforma de l'església, més aviat com a element decoratiu i de record històric. Porta una inscripció en llatí que inclou una invocació a la Mare de Déu i una pregària. El text diu: Oh Verge, digna de veneració, prega al teu benaventurat Fill perquè els que t'oren habitin en la glòria del cel. Preguem: escolta, Senyor, les oracions del teu poble i concedeix que, qualsevol que entri en aquest temple per demanar beneficis, s'alegri d'haver-los aconseguit i Tu li siguis propici, i així t'adorem sempre i a tot arreu. Per Crist Senyor nostre, amén. (devem la traducció a mossèn Joan Manuel Prieto).</p> | 08032-63 | Església de Santa Maria del Remei. Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Prové de la primitiva església de Caldes d'Estrac fundada el 1219.</p> | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42381-foto-08032-63-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'altra peça romànica de l'església és el capitell usat com a pica d'aigua beneïda. | 92|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42382 | Can Bonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonis | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, emblanquinat. La superfície del solar és de 102 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 306 metres quadrats. La façana principal està orientada en sentit sud, cara a la mar. La planta baixa té sòcol de pedra adoquinat. La porta que no està centrada, sinó en un lateral, és de fusta, enclavada, de doble fulla, col·locada en un arc de mig punt. Els picaportes són de ferro amb anella pesada. De la planta baixa en destacarem un balcó-mirador, amb una barana de teula amb formes geomètriques. La persiana de la finestra és de fusta, de color verd, de doble fulla. El marc és d'arc trebolat. Entre la porta i la finestra hi ha un conjunt ceràmic policromat on podem veure la imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes. A més, hi ha un fanal de mig cos incorporat a la façana. A la primera planta hi ha una finestra de sis fulles amb marcs de color verd, que sobresurt de la façana, amb repeu de teula i barana de ferro forjat d'inspiració vegetal. A la segona planta, continuant la línia de la finestra inferior, trobem un balcó mirador amb barana de teula que presenta una figura geomètrica. La porta del balcó és a doble fulla, amb marc de fusta de color verd i arc apuntat. Al capdamunt de l'edificació hi ha el terrat. A l'interior de l'edificació trobem una planta baixa amb rebedor, menjador, habitacions menors i eixida a un pati posterior, i a les dues plantes superiors les habitacions.</p> | 08032-64 | Carrer Major, 44 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Bonis va estudiar amb Pablo Ruiz Picasso i va destacar per la seva pintura figurativa.</p> | 41.5719900,2.5261900 | 460498 | 4602365 | 1930 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42382-foto-08032-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42382-foto-08032-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42382-foto-08032-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42383 | Capella de la Cova de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-cova-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XIX | Potser s'hi podria posar una mica més de llum. | <p>Petita capelleta d'estil mediterrani, emblanquinada, amb coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la porta. La façana destaca per la seva porta de fusta de color verd, la lluerna superior circular per deixar pas a la llum natural, i les dues plaques: una de marbre que anuncia que la capelleta ja va ser restaurada l'any 1876, i una altra de ceràmica amb una poesia mariana de Roberta Muntaner titulada La més petiteta, i que diu així: La Verge del Remei, és la Patrona de Caldetes, de les Verges morenetes, petita cap no ho és més, dos bous la van fer trobar, i hom li alçà aquesta ermita, també com ella petita, just on ells feren cavar, en pau o pertorbació, dels caldetencs estimada, contínuament té donada, al poble sa protecció, espera a dalt de l'altar, amb el fillet en sos braços, que deturem aquí els braços, anant-los a visitar. La poesia va acompanyada d'un dibuix de la costa de Caldes amb el Turó dels Encantats en primer terme. A l'interior de la capelleta, darrera una reixa, trobem un altar de pedra presidit per una petita imatge de la Mare de Déu del Remei, i al lateral una petita cova excavada a la pedra on, segons la tradició, va ser el lloc exacte on es trobà la imatge. La petita cova presenta un baix relleu d'inspiració vegetal i mariana. Dins la capelleta veiem una vidriera posterior amb motius religiosos. Descripció de la imatge de la Mare de Déu del Remei venerada a la capelleta de la cova: imatge de guix, policromada, sobre peanya de fusta octogonal, que presenta la iconografia tradicional: sosté en braços el Nen Jesús, i porta una corona daurada de dotze estrelles, com a símbol de ser la reina de l'univers.</p> | 08032-65 | Carrer de l'Església, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La capella es va construir al lloc exacte on, segons la tradició, els bous del pagès caldenc de Can Simó (els descendents del qual més endavant serien coneguts com els de Can Busquets) van desenterrar la imatge de la patrona de la vila, la Mare de Déu del Remei.</p> | 41.5725600,2.5273500 | 460595 | 4602428 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42383-foto-08032-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42383-foto-08032-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42383-foto-08032-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Com a dada interessant direm que els veïns de Caldes són els encarregats del manteniment de la capelleta, on no hi falten mai flors. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42384 | Parc Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-joan-maragall | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | <p>Espai emblemàtic de la zona central del litoral de Caldes. La superfície del solar és de 118 metres quadrats. Zona essencialment per a vianants d'esbarjo, descans i passeig. Hi ha una part que és de plaça dura (enrajolada), amb un espai lateral condicionat per acollir-hi actes públics i actuacions, com el pas de cercaviles de gegants i colles de diables, a més de la construcció d'una pèrgola de fusta, un local d'oci i un escenari d'obra. Hi ha també un monument dedicat a Joan Maragall, obra d'Ernest Maragall, fill del poeta. Aquest monument és de pedra blanca, tot d'una peça, de forma arrodonida en la seva part superior, amb el bust de bronze de l'escriptor incorporat, i una gran placa rectangular on podem llegir la següent inscripció: A Joan Maragall, la vila de Caldes, 1967. A l'altra banda hi ha la plaça tova (de terra), amb un espai obert de caràcter lúdic dedicat als infants, amb jocs i mobiliari urbà (bancs) i plataners bords.</p> | 08032-66 | Parc Joan Maragall, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1883 Pau Mercader promogué la construcció d'un espai arbrat just a darrera del Banys que donaria lloc a l'actual Parc Maragall. El 1929 es fundà el Club Tenis Caldetas; la pista on jugaven estava situada al parc. El 1966 Isidre Vallès, propietari d'un bar al parc, dóna a l'Ajuntament deu capgrossos de la seva propietat. El 1967 s'inaugurà un monument dedicat al poeta Maragall, obra del seu fill, Ernest Maragall. L'any 2003 es va remodelar totalment el parc, i va ser inaugurat per Pasqual Maragall; el president de la Generalitat de Catalunya va recordar els cinc anys d'estiueig que passà el seu avi a Caldes d'Estrac. El poeta residia a una casa del carrer Ciutat de La Paz.</p> | 41.5686500,2.5276700 | 460620 | 4601993 | 2003 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42384-foto-08032-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42384-foto-08032-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Remodelat i inaugurat el 2003. El parc porta el nom del poeta Joan Maragall. L'Ajuntament el considera un dels espais emblemàtics de la transformació del litoral de Caldes. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42385 | Trobada de Creadors Locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-creadors-locals | XXI | <p>La Trobada de Creadors Locals se celebra cada tardor des de l'any 2000. La Trobada es porta a terme gràcies al patrocini municipal. Consisteix en un aplec d'artistes locals (majoritàriament) que presenten les seves creacions. L'any 2005 s'ha celebrat la sisena edició; s'inaugurà el dia 15 de novembre i es va allargar fins el 29 del mateix mes de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes les activitats que s'han pogut veure han estat ben variades: la presentació de l'edició completa de Josep Palau Fabre, així com la inauguració a la pròpia seu de la Fundació de l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre, passió i llibertat'. També s'hi pot veure vàries actuacions de la Colla de Diables fent forts espetecs de trons a cada espai que acollia actes de la Trobada, com ara la plaça de la Vila, a l'acte de cloenda, on combinaren un espectacle de llum, foc i música. I podem esmentar també la presència de la Colla de Gegants de Caldes. A la Sala Cultural de l'Ajuntament, l'activitat ha estat ben variada: des d'exposicions fotogràfiques, creacions audiovisuals poètiques, vetllades líriques, fins a actuacions musicals de diferents estils: piano, acordió, música electrònica, etc. A la Sala d'Equipaments de Promoció Econòmica i Cultural (al carrer de La Riera) es dugueren a terme exposicions de pintura, escultura, ceràmica, forja, bonzais (cal recordar que a Caldes hi ha una Associació d'Amics del Bonzai, amb seu a l'antiga casa dels masovers de Can Muntanyà), puntes de coixí i altres arts ornamentals. Finalment podem citar la creació de grafits per part del Casal de Joves a l'aparcament de la carretera N-II.</p> | 08032-67 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2000 l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va posar en marxa la primera Trobada de Creadors Locals. L'any 2004, a la trobada hi van participar una cinquantena d'artistes de la localitat de Castelfranco di Sopra, a la Toscana, agermanada amb Caldes. L'any 2005, ja en la seva sisena edició, també hi va participar en qualitat de població convidada la veïna Arenys de Munt.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Trobada dels Creadors Locals també se la coneix amb el nom de Festa de les Arts. Hi ha la intenció per part del consistori municipal de repetir l'experiència de convidar una població a participar en aquesta trobada artística, com a manera d'estrènyer els lligams entre localitats veïnes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.