Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42285 | Masia Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-cortadelles | XVIII | L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però el procés de degradació és constant. S'hauria de fer una intervenció urgent de manteniment i neteja de l'entorn més immediat. | Conjunt d'edificis ubicats entre la carretera BV- 1001 al km 1,5 i la via del ferrocarril Manresa - Lleida. Aquest conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades, deixant visibles alguns dels carreus, sobretot a les cantoneres. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, petites espitlleres i una finestra a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem quatre finestres idèntiques amb ampit de pedra. Finalment, a les golfes, hi trobem una petita finestra al centre. Cal destacar-hi les grapes metàl·liques que hi ha a la planta de pis. La façana oest, a la planta baixa, no es pot observar amb detall si presenta obertures o elements adossats a la façana, ja que hi té petits cossos adossats en ruïnes i amb vegetació que impedeixen la seva visualització. A la planta de pis, s'hi observa una finestra amb llinda de fusta. La façana est, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una finestra a la planta de pis. Finalment, la façana nord, presenta una expesa vegetació que cobreix sobretot la part inferior, i dificulta la interpretació de la mateixa. A la planta de pis, sobresurt un cos, que correspondria possiblement a la comuna. A la seva esquerra, i quasi coberta per la vegetació, s'intueix una finestra amb arc de rajol. A la part superior de la façana, una petita finestra amb brancals i llinda de maons. Uns 30 metres al sud de l'edifici principal, hi trobem un altre edifici de planta rectangular, de grans dimensions, i una sola planta, que tenia funció agrícola i ramadera. Obrat amb carreus de pedra, destaquen sobretot els de les cantoneres, de grans dimensions i ben treballats. Té una sola vessant, amb teula àrab. Annex aquest, hi trobem un senzill pou de pedra. | 08031-111 | Masia Cortadelles. s/n. 08280 Calaf. | Va pertànyer fins a inicis del segle XXI a una de les famílies més importants en la història de Calaf: els Satorras. Entorn d'aquesta masia, s'han documentat diferents jaciments arqueològics. | 41.7162500,1.5090500 | 375974 | 4619347 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42285-foto-08031-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42285-foto-08031-111-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42286 | Cedre del Líban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-liban | Es troba al costat de la Masia Cortadelles. Es tracta d'un Cedre del gènere Cedrus i espècie libani. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada d'uns 12 metres, un volta de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini. El creuer es troba a quatre metres d'alçada, del qual neixen diferents branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. | 08031-112 | Masia Cortadelles | Els propietaris de la masia, els Satorres, varen crear un petit jardí botànic amb espècimens de tot el món, però entre l'abandó que va patir aquest espai, i la pèrdua de part d'aquest per als cultius, han provocat que sols es conservi aquest espècimen. | 41.7163600,1.5093600 | 376000 | 4619358 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42287 | Pallissa del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-lluc | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX | L'estructura no perilla, però l'embigat que suporta la planta de pis, està començant a esfondrar-se. | Es troba ubicada a 300 metres aproximament al nord-est de la Masia Cortadelles. Es troba envoltada de camps de conreu. El formen dues petites construccions que es recolzen en el pendent del terreny, i que genera dues alçades diferents. El cos principal, té dues plantes, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. Té la coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab. L'accés a la planta baixa el trobem a la planta baixa, i presenta una senzilla entrada amb llinda de fusta, i arc de descàrrega. A la planta superior, hi ha dues finestres senzilles, una de les quals es troba tapiada actualment. La façana est, té l'altre cos adossat a la planta baixa, i no presenta obertures a la planta superior. La façana oest, presenta una obertura senzilla a la planta superior. La façana nord, que es recolza sobre el terreny, té un accés a la planta superior. Cal destacar-hi que per reforçar l'estabilitat de l'edifici s'hi van afegir dos contraforts. L'edifici adossat al mur est, és d'una sola planta, amb coberta a una vessant, fet amb petits carreus irregulars de pedra. Té l'entrada a la façana sud, i aquesta destaca per una gran llinda de pedra amb la data gravada de 1885 dins d'un medalló. Cal destacar dels dos edificis, que conserva encara al seu interior elements com la menjadora o l'abeurador. | 08031-113 | Masia Cortadelles | La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se 'les Pallisses' o 'les Eres' per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els llocs on es troben agrupades diverses pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'altitud), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres. Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que després havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any. | 41.7182900,1.5071200 | 375818 | 4619576 | 08031 | Calaf | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42287-foto-08031-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42287-foto-08031-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42287-foto-08031-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42288 | Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrera | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XVII | Tot i que encara es conserven gran part del conjunt, aquest es troba pràcticament en ruïna. | <p>Situat al cim d'un turó des d'on es veu una gran extensió de territori es troba aquest edifici que havia estat casa forta, i posteriorment una de les masies importants de la zona. Presenta alguns elements arquitectònics d'interès. Es troba en un estat de conservació deficient. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal està situada a la part més alta del turó, i es troba en un estat de conservació deficient, i amenaça en enderrocar-se en els pròxims anys. De planta rectangular, consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra en filades horitzontals. La coberta que pràcticament no es conserva, era a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava a l'oest, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra, llinda de fusta, i un arc de descàrrega. Les finestres que trobem repartides per aquesta façana, són de diferents tipologies, algunes amb llinda de fusta i brancals i ampit de pedra, altres amb brancals i llinda de pedra, sense ampit. Tot fa indicar que possiblement algunes d'aquestes finestres anteriorment tinguessin un regust gòtic, i que fossin desmuntades per algun motiu, restant actualment les existents. La façana nord, destaca per un gran contrafort, que apuntalava l'edifici en el pendent del terreny, i per la pèrdua d'una gran part de la façana, ja que es va esfondrar. A la part superior, encara es conserva una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest, té un senzill accés a la planta baixa, amb llinda de fusta. Destaca l'estructura semicircular d'un forn que sobresurt de la façana, i d'un cos rectangular, que podria correspondre pel tipus de carreus emprat, a una antiga torre o construcció anterior a l'existent. Just davant de l'entrada, hi trobem una cisterna, on a l'interior hi podem trobar les parets folrades amb rajola ceràmica. La façana sud, presenta diferents finestres senzilles repartides per la façana, i restes de petites edificacions a la planta baixa. A l'interior de l'edifici, cal destacar-hi el forn que en origen estava cobert per una volta de canó apuntada. A l'entorn hi podem observar diferents construccions en ruïnes amb funcions vinculades la ramaderia i la ramaderia.</p> | 08031-114 | Ferrera. s/n. 08280 Calaf. | <p>El lloc és citat el 1015 quan el bisbe Borrell de Vic va confiar el levita Guillem de Mediona, el territori de Calaf perque el repoblés amb els seus tres puigs o llocs fortificats de Calaf, Calafell i Ferrera. Més tard estigué sota domini de la casa vescomtal de Cardona, que va donar part del seu territori a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Consta com a puig i lloc fortificat fins a finals del s. XV. Del s. XVI en davant fou habitat per una família cognominada Sala o els Sala de Ferrera.</p> | 41.7165300,1.4910900 | 374481 | 4619404 | 08031 | Calaf | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42288-foto-08031-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42288-foto-08031-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42288-foto-08031-114-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42289 | Casetes de les Mines de Ferrera. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-les-mines-de-ferrera | XX | No conserven la teulada, i la vegetació ha envaït les construccions. | Sota l'antic camí de Ferrera a Sant Martí Sesgueioles, a l'altre costat de la vall, trobem aquestes dues petites edificacions que estaven vinculades amb les mines de Ferrera. Separades entre elles per uns 30 metres, la seva funció era de resguard i inclús d'habitatge dels treballadors de la mina o vigilants. Són dues construccions de planta quadrada, fetes amb carreus de pedra irregular i d'una sola planta. Es troben en un estat de conservació deficient i no conserven la coberta, que en el cas de la situada més a l'oest, era a dues vessants. Les obertures tenien llindes i brancals de maons. A l'entorn més immediat es poden veure signes evidents de l'activitat extractiva que es va dur a terme en aquest indret. | 08031-115 | Ferrera | Foren construïdes pels mateixos treballadors de les mines a inicis del segle XX. La seva funció era de resguard dels miners. | 41.7134100,1.4936500 | 374688 | 4619054 | 08031 | Calaf | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42289-foto-08031-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42289-foto-08031-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42289-foto-08031-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42290 | Girifràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/girifras | XIV-XVIII | Masia aturonada que es troba al límit amb el terme de Calonge de Segarra al sud-oest. Per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. Té una certa semblança a Castelltort, ubicat a uns 700 metres al nord i pertanyen al municipi de Calonge de Segarra. S'observa una evolució constructiva, afegint diversos cossos a l'edifici original. L'edifici principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, planta de pis, i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus en filades horitzontals, essent a les cantoneres de dimensions més grans. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'accés principal, el trobem a la façana sud, i presenta una entrada amb arc escarser adovellat i brancals de pedra. A la resta de la façana s'observen finestres amb brancals i llinda de maons ( fruit de modificacions posteriors) a la planta de pis, i un petit contrafort i espitllera a la planta baixa. La façana est, és possible una de les més interessants, amb contraforts pronunciats, façana en forma de proa, i finestres repartides per la façana en diferents estils fruit de modificacions posteriors. Tenim finestres amb brancals i llindes de maons, altres amb llindes de fusta, i altres amb llindes, brancals i ampit de pedra. La façana nord, presenta dos cossos adossats, i té una finestra a la planta de pis amb ampit de pedra. Esmentar que aquesta façana, es troba arrebossada. Un dels cossos és d'una sola planta amb coberta a una vessant, i murs de pedra i maons. L'altre cos, de planta quadrada té dos nivells, i es podria tractar del cup, el qual connectaria amb el celler ubicat a l'edifici principal. De la façana oest, només es poden observar dues petites obertures, ja que la resta de la façana es troba ocupada per una edificació, que representa una ampliació del cos principal. Té la mateixa alçada que aquest, i coberta a una vessant ( oest), amb teula àrab. Presenta a la façana nord, una obertura tapiada amb arc de mig punt adovellat de petites dimensions. Aquest espai, possiblement ha estat modificat, perdent la volumetria original. La façana oest d'aquest cos, s'observen diferents finestres senzilles a la planta de pis. D'aquesta façana neix un cos de planta rectangular, amb funcions de magatzem. Uns 15 metres al sud del conjunt, hi podem observar les ruïnes de diferents construccions de petites dimensions, que tenien funcions agrícoles i ramaders. Cal fer esment, que venint del camí abans d'arribar-hi, hi ha un pou i una bassa rectangular. | 08031-116 | Girifràs. s/n. 08280 Calaf. | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Surt esmentat en documentació notarial de 1387, del notari de Calaf, Bernat Agramunt | 41.7137700,1.4730200 | 372972 | 4619124 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42290-foto-08031-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42290-foto-08031-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42290-foto-08031-116-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42291 | Cementiri de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calaf | XIX | Es troba ubicat a uns 600 metres al nord-oest del nucli de Calaf. S'hi arriba pel camí que porta a l'ermita de Sant Sebastià. Presenta dos recintes diferenciats, la part antiga de planta rectangular i carrers més estrets, i una part oberta recentment amb un gran espai obert. Des del mateix indret on s'arriba al cementiri es pot accedir a l'interior dels dos espais. Per accedir a la part antiga, trobem una entrada amb arc ogival fet amb carreus de pedra i als costats laterals una plaça de marbre blanc amb inscripcions referents a la mort: Làpida esquerra: Joan Cap XI versicle 25. Estás lápidas donó (làpida esquerra), Làpida dreta: Qui credit in me non morietur in (Joan Cap. XI versicle 26) 1896. D.M. Figuerola. Sorarrain Arqto. Dins del recinte, observem que les tombes més antigues, panteons i nínxols estan situades prop de la capella dedicada al Sant Crist, de planta rectangular, d'una sola nau i absis amb un petit rosetó a la portada. També trobem diversos blocs de nínxols, protegits per arcades i, alguns, amb portes de ferro. Finalment, hi podem trobar també sepultures a terra. | 08031-117 | Camí del Cementiri | El recinte vell es va construir a finals del segle XIX, concretament l'any 1873, en el moment en què es va traslladar el cementiri que hi havia a la zona del castell. Les tombes més antigues, panteons i nínxols estan situades prop de la capella i en un petit espai de terreny, on encara hi ha sepultures a terra. En va ser l'arquitecte Sorarrain. Possiblement es refereix a l'arquitecte Rafael de Sorarrain y Milans del Bosch, que va ser arquitecte municipal de Mataró i té obres funeràries a diversos llocs, com per exemple, al cementiri de Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat). Les plaques porten el nom de D.M. Figuerola, que possiblement era el mossèn en el moment de la construcció. | 41.7339200,1.5056500 | 375726 | 4621313 | 1873 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42291-foto-08031-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42291-foto-08031-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42292 | Construcció Casulleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-casulleras | XIX | Es troba ubicada a l'oest del nucli del Calaf, a tocar de la Carretera Llarga. S'hi accedeix pel carrer de les Eres de la Sal. Envoltada per la trama urbana a l'est, i camps de conreu a l'oest. Es tracta d'un edifici singular per les seves dimensions, ja que fa uns 30 metres d'ample i 20 d'alçada aproximadament. S'integra perfectament en el pendent del terreny, on es recolza des de la façana est. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus de pedra en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés és l'única que no es pot accedir des de l'exterior, ja que es troba tancada per murs, està orientada a l'est, i presenta dues grans entrades a la primera planta ( una d'elles tapiada), i finestres a la part superior amb brancals i llinda de maons. La façana nord, presenta dues obertures de mig punt a la part superior de la façana, que actualment estan tapiades. A la planta baixa, hi trobem petites obertures per a ventilar l'espai. La façana oest, trobem la mateixa tipologia d'obertures tapiades de mig punt a la part superior, i petites obertures per a la ventilació a part inferior. Finalment, la façana sud, presenta la mateixa composició que la nord. | 08031-118 | Carrer de les Eres de la Sal s/n. 08280 Calaf. | 41.7320300,1.5090500 | 376005 | 4621099 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42292-foto-08031-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42292-foto-08031-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42292-foto-08031-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42293 | Casa Monfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-monfort | XVIII | Es troba integrat en la trama urbana, fent d'encaix entre el nucli antic i l'eixample, o el que és el mateix entre les portelles de Sant Jaume, i l'Avinguda de la Pau. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta trapezoïdal i amb pati central. Des d'un punt de vista arquitectònic s'observa una evolució, sobretot amb els materials, essent el mur que dóna a les Portelles de Sant Jaume, el que presenta elements més antics, amb aparell de carreus de pedra de grans dimensions, i els del pati, i els orientats a l'Avinguda de la Pau, els més moderns. La coberta és a quatre vessants ( en direcció cap al pati central), amb teula àrab, i ràfec de diverses filades. Es troba en un estat de conservació millorable, fruit de l'abandó i la manca de manteniment. L'accés per les Portelles de Sant Jaume, es troba actualment tapiat. Tot i això encara són visibles les obertures, amb brancals i arc escarser de pedra ( alguna amb arc de descàrrega), com la resta de finestres que hi trobem a la planta de pis. Possiblement, algunes d'aquestes obertures foren modificades posteriorment. Al patí central cal destacar-hi, el gran nombre de finestres i finestrals amb arc escarser de maons, així com les diverses entrades, amb les mateixes característiques. Al centre del pati, hi trobem Pel que fa a la façana orientada a l'Avinguda, aquesta dona a un pati tancat per murs que el separen l'edifici d'aquest carrer. A la façana, hi trobem a la planta baixa una gran entrada, i a la planta de pis diferents balcons. | 08031-119 | Avinguda de la Pau 27. 08280 Calaf. | És poca la història que es coneix sobre aquest edifici. Era coneguda com la Casa-Fabrica, possiblement per que en aquest indret hi ha algun tipus d'indústria. La rumorologia, que s'hauria de contrastar, esmenta que també hi visqué una petita comunitat de monjos. | 41.7328200,1.5125600 | 376298 | 4621181 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42293-foto-08031-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42293-foto-08031-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42293-foto-08031-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, consta com a 'Casa del Carrer Sant Jaume'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42294 | Masia de l'Indiano Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lindiano-pla | XVIII-XX | Està situada al sud del municipi, al límit amb el terme municipal de Prats de Rei. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es pot observar una ampliació de l'edifici principal cap a l'oest. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i ràfec. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat ( tot i que visible la pedra). La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la llinda, hi trobem una inscripció amb la data que es va fer la casa, l'agost de 1740. Just a sobre hi trobem una finestra amb els brancals reformats amb formigó, i ampit de pedra. A la seva dreta, una finestra de similars característiques. De la part inferior d'un extrem de la façana, neix un cos d'una sola planta i amb coberta a una vessant, que tenia funcions agrícoles. Cal destacar-hi ha la inscripció 'EM 1903'. Tornant al cos principal, l'edifici es prolonga amb un altre cos, on actualment hi ha l'accés principal a través d'una petita escalinata. A sobre de l'entrada hi trobem un senzill mosaic contemporani, que precedeix a una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la llinda hi consta la data de 1745. De la façana oest, hi neix un altre cos, de planta rectangular i dues plantes, on actualment la planta baixa és un magatzem, i la planta de pis, habitatge. La façana nord, presenta poques obertures, i de petites dimensions. Cal destacar-hi un petit cos que sobresurt. La façana est, a la planta baixa, hi trobem un cos adossat, d'una sola planta, i coberta a una vessant. A la planta de pis, solament hi ha una senzilla finestra. A l'entorn hi trobem altres petites construccions agrícoles i camps de conreu. | 08031-120 | Masia de l'Indiano Pla. s/n. 08280 Calaf. | El nom ve donat per un dels seus propietaris, un indiano que es va establir en aquesta casa. La casa però, és més antiga, tal com podem observar en les dates de les llindes, i pels elements constructius. | 41.7213400,1.5262500 | 377415 | 4619887 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42294-foto-08031-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42294-foto-08031-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42294-foto-08031-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42295 | Capella Caminera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. Quasi no es pot llegir la data gravada. | Esta situada a peus de l'antic camí a Prats de Rei, a tocar de la depuradora de Calaf. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obra la fornícula que està tancada per una reixa de forja que protegia la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. S'hi pot llegir la inscripció de 1783. | 08031-121 | Cami vell e Prats de Rei | És una construcció característica de l'Alta Segarra. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració (al peu d'un camí, en una cruïlla de camins...), com a acció de gràcies, com a motiu profilàctic 'l'escultura d'un sant o una marededéu en una font pot obeir al desig de què no s'acabi mai l'aigua'; com a protecció per a les collites (ubicació al camp), com a fita (pedrons situats al cap del terme o als límits dels camps), protecció del poble contra pestes i altres malvestats (creu-pedró o capelleta en el portal d'entrada) o, finalment, com a protecció dels habitatges (imatges o capelletes situades en la façana d'una casa o al seu interior, autèntics oratoris en una estança a part o capelletes de paret a la sala, al menjador o als dormitoris). Les representacions hagiogràfiques més freqüents en aquests petits monuments són les de sants profilàctics i taumaturgs, com Sant Antoni Abat, Sant Roc o Santa Bàrbara (protectora de les collites contra les tempestes). Però també trobem pilarets dedicats a les advocacions més específiques, relacionades directament amb un territori concret. | 41.7246100,1.5209600 | 376981 | 4620258 | 1783 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42296 | Escut Sant Jaume nº3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-sant-jaume-no3 | XVI | S'hauria de restituir la figura del gos. | <p>Element situat a la façana de l'edifici on s'ubica la cripta de Santa Calamanda, per la banda que dóna al carrer de Sant Jaume i on es concentren tot un seguit de cases nobles d'època. L'escut, de pedra, representa el gos, que sembla ser l'escut de la vila de Calaf i que trobem també a l'adovellada central del portal de Xuriguera. Les obertures de l'edifici on s'ubica l'escut, són amb brancals i llinda de pedra, i amb ampit les obertures de les finestres.</p> | 08031-122 | Carrer Sant Jaume nº3. 08280 Calaf. | <p>Es desconeix la seva data exacta, però bé podria coincidir amb la data de l'escut al portal de Xuriguera ( S. XVI). És possible que la seva ubicació original no fos aquesta.</p> | 41.7336200,1.5115400 | 376215 | 4621271 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42296-foto-08031-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42296-foto-08031-122-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42297 | Casa Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bertran | XIX | Fou restaurat íntegrament a partir de l'any 2007, on es va intervenir en el jardí, i l'any 2009 en l'edifici. | Conjunt format per l'edifici principal i edifici annex, amb un gran jardí tancat per murs. Ocupa un gran espai entre el Passeig de Sant Calamanda, el carrer del Teixidor, i el carrer Sant Joan Bautista de la Salle. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de soterrani, planta baixa i planta de pis. Presenta els murs arrebossats, que possiblement són amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i amb gran voladís. Presenta un cert aire historicista, de regust neoromànic. La façana d'ingrés es situa al Passeig de Santa Calamanda, i presenta una entrada amb arc de mig punt, i nombroses finestres d'aquesta mateixa tipologia. La façana del carrer del Teixidor, presenta una composició més austera, amb obertures rectangulars de diferents dimensions. La façana que dóna al jardí presenta diferents finestres amb arc de mig repartides per la façana, i un accés a la planta baixa que dóna al jardí. Cal esmentar, també la terrassa oberta a l'interior de l'edifici que dóna en aquest espai. El jardí, cal destacar-hi un pou de base quadrada al centre, i diferent vegetació amb arbrat divers. Aquest jardí es troba tancar per murs, i una senzilla construcció de planta quadrada i coberta a quatre vessants, en un dels extrems. | 08031-123 | Passeig de Santa Calamanda nº 6. 08280 Calaf. | Fou una de les cases importants del passeig de Santa Calamanda, quan es va urbanitzar. Pertanyia al Josep Bertran i Vivó, més conegut com el Doctor Bertran, que va ser nomenat metge titular de Calaf el 1919, i alcalde de Calaf el 1940. | 41.7315400,1.5136600 | 376387 | 4621038 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 116|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42298 | Masia de la Venta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-venta | XIX | Tot i que no presenta problems en les estructures, ni elements, s'hauria de fer una intervenció de manteniment. | Edifici situat a l'est del terme municipal, es troba dins la finca d'Àrids Solestany. Consta de l'edifici principal que tenia funció d'habitatge i altres edificis secundaris. L'edifici principal, és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars amb filades horitzontals, amb les cantoneres més grans. Totes les façanes, exceptuant la d'ingrés, estan arrebossades. Té la coberta a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa, on hi trobem la data de 1838. Aquesta entrada fou modificada, tal com es pot observar, on hi ha signes evidents que anteriorment era més gran. A la seva esquerra, hi té una entrada més senzilla amb llinda de fusta, que també ha estat modificada, i on a sobre i descansa un arc de descarrega. A la dreta de l'accés principal, hi trobem una senzilla finestra. A la planta de pis i golfes, trobem a cada planta tres finestres en la mateixa simetria, sent les de la planta de pis més grans. Presenten brancals i llinda de maons, afegits segurament posteriorment. La façana est, solament presenta una senzilla obertura a la planta de pis, i una obertura d'on surt un tub modern d'extracció de fums. La façana nord, presenta tres finestres a cada planta. Les de la planta baixa i la planta de pis, són més grans i presenten un senzill ampit. La façana oest, presenta un cos més modern d'una sola planta i coberta a una vessant que ocupa gran part de la seva superfície. Podem observar una petita finestra a la planta de pis, i una a la part superior. Hi ha dos pous entorn de la casa. | 08031-124 | Masia de la Venta. s/n. 08280 Calaf. | Possiblement fou edificada en l'any que trobem a la llinda 1838. Es tractava d'una casa de pagès formada per l'edifici principal amb funcions d'habitatges, i cossos secundaris amb funcions agrícoles i ramaderes. Aquests cossos, avui en dia enderrocats, estaven adossats a la façana est ( al Catàleg de Masies es pot veure una foto antiga del conjunt). Des de l'any 1981 comparteix finca amb l'empresa Àrids Solestany. L'any 1985 es van dur a terme una sèrie de reformes a l'edifici. | 41.7298300,1.5354100 | 378193 | 4620817 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42299 | La Torre d'en Caselles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-den-caselles | XVII-XIX | No presenta problemes en l'estructura, però s'hauria de realitzar una intervenció de manteniment en tot el conjunt per evitar problemes en el futur. Aquestes intervencions s'haurien de realitzar sobretot en la coberta i en les façanes, així com en una adequació de l'entorn de la casa. | Es tracta d'un dels edificis més interessants de Calaf, tant per la seva singularitat, com per les seves dimensions. El trobem a l'est del nucli, als afores, pròxim a la carretera que porta a Aleny (Calonge de Segarra). Està format per l'edifici principal, i una gran bassa de pedra tancada per murs de pedra seca. De planta rectangular, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta mur amb carreus irregulars de pedra, de dimensions més grans de l'habitual en les construccions rurals de la zona, amb les cantoneres amb carreus ben treballats. En origen tots els murs estaven arrebossats, i en el cas de la façana d'ingrés pintat, tal com es pot observar encara a la part superior de la façana. Presenta la coberta a quatre vessants, amb teula àrab. La façana d'ingrés, orientada al sud, és la més interessant de l'edifici. Presenta una galeria formada per sis arcs de mig punt, suportat per columnes, a cada planta. A la planta baixa, dins l'espai porxat, hi trobem diferents entrades que donen accés a la casa. Al centre en trobem un d'interessant amb brancals i llinda de pedra, on es pot apreciar part d'una data grava que no es pot acabar de llegir bé. Aquesta entrada dona a un espai amb el paviment enllosat de pedra. A la planta de pis, la galeria dóna a diferents estances. Cal fer esment, que aquesta galeria s'afegí posteriorment a l'edifici. La façana oest, presenta pocs elements d'interès. Solament destacament una finestra amb brancals i llinda de pedra. La façana nord, presenta senzilles obertures repartides per la façana. La façana est, força modificada, cal destacar-hi els grans carreus de pedra irregular ubicats a la part inferior, així com una gran llinda de fusta, d'una antiga entrada, que fou reduïda posteriorment. Cal fer esment, d'intervencions amb materials aliens que distorsionen l'harmonia dels materials. Davant de la façana est, hi trobem l'hort i una bassa de grans dimensions de planta rectangular, feta amb pedra i lligada amb mortes. Cal destacar-hi les escales per accedir a la part inferior de la façana. Aquest espai es troba tancat per un mur de pedra seca. Al costat de la bassa, hi trobem un senzill pou. | 08031-125 | La Torre d'en Caselles s/n. 08280 Calaf. | Es desconeix amb exactitud quan es va construir aquesta casa. Se sap però que fou anterior al segle XVIII, ja que surt representada en un gravat del segle XVIII, amb la resta de punts més importants del poble. Possiblement hi hagué algun tipus de construcció anterior en aquest indret. S'hauria de poder estudiar amb més detall el seu paper durant la 3a guerra Carlina, ja que possiblement fou un quarter, tal com indica la placa ( típica d'aquest període) que hi trobem a l'entrada, o si té algun altre significat. A finals del segle XIX, s'hi realitzaren diferents intervencions. | 41.7356800,1.5143300 | 376451 | 4621496 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42299-foto-08031-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42299-foto-08031-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42299-foto-08031-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42300 | Taulell de botiga jueu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taulell-de-botiga-jueu | XV | Als baixos de l'edifici situat al carrer del Carme núm. 13, trobem el que podria ser un antic taulell d'una botiga jueva. Aquests es caracteritzaven per una tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l'accés a l'esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga. En el cas del situat al carrer la ubicació és a la inversa, amb l'accés a la dreta i el taulell a l'esquerra. Es tracta de pedra saulonenca i ben treballada. | 08031-126 | Carrer del Carme nº 13. 08280 Calaf. | El Call Jueu de Calaf es trobava pels entorns del carrer del Carme i carrer del Forn. A Calaf es documenta l'existència de diverses persones que es dedicaven al préstec de diners i se'ls feia constar com a jueus. La primera notícia correspon a l'any 1361, mentre que la darrera és de 1411. Per tant, no sembla que la persecució de jueus que es produí a Catalunya l'any 1391 i que motiva la conversió de la major part dels components de les comunitats hebrees, afectés la comunitat calafina. Això no obstant, hi degueren haver algunes conversions, ja que a partir de 1404 comencen a documentar-se alguns conversos. Les informacions disponibles no permeten conèixer les vicissituds d'aquesta comunitat a partir de l'esmentat any 1411. Per tant, no es pot precisar si els jueus de Calaf es convertiren en la seva totalitat o bé emigraren a altres lloes durant aquest any o al de la seva expulsió de Catalunya el 1492. | 41.7336600,1.5104800 | 376127 | 4621277 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42300-foto-08031-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42300-foto-08031-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42300-foto-08031-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Al poble de Torà ( la Segarra), a uns 10 km de Calaf, es conserva un interessant Call Jueu, on es poden observar diversos edificis amb aquest tipus d'estructura. | 94|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42301 | Capella dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-dolors | XVIII | Forma part del conjunt de l'antic Hospital de Calaf. L'església té una configuració poc usual, ja que està situada molt per sota del nivell que l'envolta. Disposa d'una nau central feta de maçoneria i capelles laterals, construïdes amb carreus, que formen el creuer i l'absis. La nau està coberta amb una volta aplanada, forma que sembla ser resultat de l'existència d'un cor, utilitzat per les germanes, que serviria de connexió entre el convent i l'església. Tant el creuer com l'absis estan coberts amb cúpules. Tot el conjunt queda protegit per una coberta de teula àrab. Durant el procés de rehabilitació del conjunt de l'hospital, l'últim pis es va fer més alt per tal de permetre la construcció d'un cèrcol que lligués tota l'edificació, aconseguint una alçada suficient per a la utilització d'aquest espai. | 08031-127 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | La data exacta de construcció de l'església ens és desconeguda ja que no s'ha conservat documentació. La seva advocació original a Sant Francesc va ser canviada a la de la Mare de Déu del Carme quan l'edifici de l'hospital fou ocupat per les Germanes Carmelites de la Caritat a finals del segle XIX. A finals del segle XX, es restaurà i va a passar formar part conjuntament amb l'Hospital per a usos públics. | 41.7334700,1.5099000 | 376078 | 4621257 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42301-foto-08031-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42301-foto-08031-127-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42302 | Castell de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calaf | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. SOLSONA PIÑA E. (2009). Projecte executiu de la Restauració del Castell de Calaf.</p> | XI-XXI | Ha estat restaurat recentment. | <p>El conjunt que ens ha arribat fins avui ha patit diverses transformacions al llarg dels segles, des de la seva creació, decadència i restauració. En el moment de la seva construcció, s'alçà al cim d'un petit turó al nord del nucli urbà, on també s'hi va edificar l'església romànica de Sant Pere. El castell de Calaf es bastí al segle XI, però les restes que avui es conserven semblen correspondre a una edificació més tardana, probablement dels darrers segles de l'època medieval. L'estructura del castell és de planta poligonal, amb els cinc costats de mides diferents. Tant l'amplada nord-sud com l'oest-sudest és d'uns 28 m. Els murs, de grans carreus ben escairats, tenen un gruix que oscil·la entre els 270 i els 300 cm. L'estat de conservació dels murs i les torres abans de la restauració era força desigual, però en general totes les estructures presentaven un avançat estat de ruïna. Els murs més alts restaven a la banda sud, superant els 10 m. A llevant, la façana del castell tenia els extrems arrodonits amb una lleugera formació de torres que no es tanquen al seu interior. L'angle nord-oest estava parcialment derruït i al nord-est hi havia una torre de planta circular que es trobava enrunada. L'accés a aquesta torre per l'interior del castell estava tapiat i situat en un nivell molt inferior a l'actual, provocat per un rebliment del pati. La banda sud del castell va ser la més transformada en èpoques posteriors, probablement durant les guerres carlines, ja que bona part del mur fou reconstruït amb un parament molt més prim que la resta i s'hi van afegir espitlleres fetes amb maó. Els materials més antics del conjunt de les façanes són de carreus col·locats en fileres i morter de calç, mentre que les parets més modernes presenten un paredat amb diferents materials no ordenats i de menys qualitat en el morter. D'aquesta època és també la reedificació de bona part del perímetre del castell L'accés principal al castell estava situat a la banda meridional, on la muralla forma una reculada i el portal sobresurt respecte a la resta del mur. El portal, originàriament adovellat, fa 200 cm d'amplada i 270 cm d'alçada. Una rampa d'escales que puja des de els pendents del nucli urbà, suportada amb murs de traça circular adossats a la part baixa del castell, salva el desnivell existent entre la part baixa del castell i el portal d'accés. A l'interior del recinte restava un mur transversal en sentit oest-est situat a uns 4,80 m de la paret sud. A la part interior d'aquest mur, a la banda est, hi havia una cornisa de pedra situada a uns 120 cm del nivell del sòl que es podria relacionar amb l'existència d'un sostre. Cap dels paviments originals era visible. També es conservava una cisterna de grans dimensions situada al centre de l'espai clos. La restauració del castell es va dur a terme entre els anys 2009 i 2011. Abans, però, es van realitzar estudis previs i intervencions arqueològiques que van permetre conèixer les característiques constructives dels murs i la preexistència de dues dependències interiors. Una d'aquestes sales, a l'est, conservava l'arrancada de nou arcs de pedra que formaven l'estructura de la bodega subterrània de l'interior del castell. A l'estança de ponent també es van trobar cinc arcs que conservaven l'arrancada dels pilars i l'encaix de les dovelles a un dels murs.</p> | 08031-128 | Castell de Calaf. 08280 Calaf | <p>Les primeres referències documentals del castell de Calaf apareixen en el document de donació de la terra de la Segarra amb els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera atorgada per Borrell, bisbe de Vic, al levita Guillem de Mediona el 30 d'abril de 1015 per tal de què hi construís fortificacions, ho governés i hi portés agricultors que hi habitessin i cultivessin. Les terres que va rebre el levita Guillem el 1015 havien estat donades pel comte Borrell i la comtesa Ermesenda, entre el 1010 i el 1015, al bisbe de Vic. Del castell de Calaf no es tenen més noticies des del 1015 fins a la mort de Guillem de Mediona, que en el seu testament del 1031-1033 deixà el castell a un fill seu que era clergue i que devia tenir-lo en servei a l'església de Sant Pere de Vic. Pocs anys més tard sorgiren conflictes entre la casa de Cardona i el Bisbe, atès que els vescomtes de Cardona al·legaren que tenien els drets del lloc per una donació feta pels mateixos comtes Ramon Borrell i Ermesenda. El conflicte es va resoldre a favor dels vescomtes, els quals donaren a Sant Pere de Vic el castell de Calaf amb totes les pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l'església osonenca i pagarien de cens anual un àpat al capítol de Vic. A partir d'aquí els bisbes de Vic serien senyors eminents i els vescomtes de Cardona feudataris seus i hi posarien castlans. Les desavinences respecte al castell continuaren durant els segles següents, però des del 1375 i fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals amb la desamortització al segle XIX, el castell de Calaf quedà definitivament vinculat al comtat de Cardona. L'aspecte actual del castell és fruit de totes les reformes i modificacions que va patir en els diferents conflictes que es van succeir al llarg dels anys, fins que finalment fou abandonat després de les guerres carlines del segle XIX. A partir d'aquí començà un greu procés de degradació que acabà l'any 2009 amb la rehabilitació integral del castell per destinar-lo a usos culturals i turístics.</p> | 41.7337400,1.5096600 | 376059 | 4621288 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42302-foto-08031-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42302-foto-08031-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42302-foto-08031-128-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Cont. Descripció: L'objectiu principal de la rehabilitació era la restauració de les estructures del castell. També es va projectar la reconstrucció puntual dels murs per tal de poder-los consolidar correctament. La torre de la façana nord va ser recuperada i es va construir una escala de caragol per facilitar l'accés a la part superior dels murs, on es va dissenyar un recorregut perimetral convertint el castell en un excel·lent mirador. La consolidació dels murs medievals es va fer mitjançant un reforç de la cimentació amb formigó armat i rejuntant els carreus amb morter. Pel que fa a l'obra nova, a l'exterior es va emprar obra de carreus, mentre que a l'interior es va optar pel formigó vist. El portal d'entrada es va reconstruir amb carreus de pedra llavorada. L'espai interior es va unificar amb una nova pavimentació, que va adaptar els diferents nivells originals de l'obra, i tant a l'antiga sala residencial com a l'espai de la bodega (que es conserva sense la coberta) es van emprar lloses de pedra. Entorn del castell s'ha constituït un ampli espai enjardinat, s'ha millorat el camí d'accés des del Portal de l'Hospital i s'ha creat un nou camí a la zona de ponent. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||
| 42303 | Convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-sant-francesc-0 | SOLSONA PIÑA E. (2009). Avantprojecte de l'obra de restauració del Convent i Claustre de Sant Francesc de Calaf. | XVIII | El claustre conserva els seus murs de façanes amb pèrdua de verticalitat al costat sud i amb estintolaments moderns que subjecten les façanes amb les parets centrals del convent mitjançà barres de ferro que subjecten les estructures a l'alçària del pis i de la planta golfes. Ha perdut gran part de la coberta. L'arrebossat dels murs interiors s'està perdent. L'interior està cobert de vegetació. | El convent forma una unitat arquitectònica de planta rectangular en la qual al costat nord s'hi troba l'església de Sant Francesc, i al sud, la construcció conventual. Tot el conjunt mostra una austeritat en la construcció pròpia de l'orde franciscà, si bé l'església té uns valors constructius i formals que destaquen de la resta d'edificis. L'accés principal estava orientat sobre l'eix que forma el passeig de Sant Jaume, camí que comunicava el convent amb la vila i que va quedar tallat amb la construcció de les vies del ferrocarril l'any 1860. Església Es tracta d'un edifici d'estil barroc, de planta rectangular amb un absis carrat i amb una llargada de 33,60 metres i una amplada total de 23 metres, conservant una alçada molt inferior a la que hauria tingut en origen. S'estructura amb una sola nau de 10 metres d'amplada i quatre capelles laterals. L'accés principal està situat a la façana oest, conservat en la seva totalitat malgrat l'estat ruïnós de l'edifici. El portal, de mig punt, està flanquejat per dues mitges columnes que sustenten un fris rectilini motllurat coronat per un frontó semicircular que encercla un motiu decoratiu central amb ornamentació barroca i dos més petits situats a ambdós costats del principal, amb motius florals i geomètrics. Per sobre de la cornisa se situen tres elements ornamentals. Probablement totes les façanes de l'església haurien estat llises, essent els motllurats només presents als sòcols de les cantonades. El conjunt dels murs interiors són de paredat i tots ells estan revestits amb morter de calç. Tocant al presbiteri es conserven dues portes que devien donar accés a la sagristia o a una capella lateral. També es conserva l'escala i el pas de pujada a la trona de predicar, situada al costat esquerre. Al peu de l'església, per sobre de l'entrada, s'erigia el cor, i per sobre de les capelles laterals haurien existit llotges que s'obririen sobre la nau central. El tancament, com era habitual en aquella època, hauria consistit en voltes d'aresta i arcs torals que descansarien sobre les pilastres de la nau que encara es conserven. La formació poligonal de les parets del presbiteri suggereix el tancament superior de la volta format per una gran petxina que cobria el quart d'esfera del presbiteri. Les capelles laterals van patir severes modificacions des de l'abandó del convent. De l'ús del convent com a caserna es conserven part dels abeuradors i menjadores pels cavalls instal·lats a les capelles, les quals a més van ser dividides en dos pisos. El paviment original de lloses de pedra fou arrencat, possiblement abans de l'ús militar. Durant l'última transformació coneguda del convent, els portals i arcs de les capelles van ser tapiats, es va instal·lar una nova teulada i també es van fer noves divisions internes. La nau de l'església, per la seva banda, va restar com a pati obert. Amb aquestes modificacions, totes les façanes del convent van quedar unificades en alçada. Convent El convent s'estructurava a partir d'un claustre situat al centre del conjunt i a partir del qual s'organitzaven totes les dependències, que formaven tres ales (oest, sud i est) seguint la tipologia funcional dels convents franciscans. Les modificacions que ha patit l'edifici fan que sigui molt complicat conèixer amb exactitud quina era la seva distribució original. L'accés principal seria segurament la porta amb llinda adovellada situada al costat de l'actual accés (de construcció posterior) i que es troba tapiada. La cuina podia haver estat situada a l'angle sud-oest, el refectori en el tram central de l'ala sud i la sala capitular a llevant. També trobem un espai soterrat sense cobrir que podria haver estat el celler. A ponent i llevant es conserven menjadores de cavalls i un abeurador amb la data de 1884. La primera planta estava ocupada majoritàriament per les cel·les dels frares, amb un dormitori i una sala de treball. | 08031-129 | Carrer del Xaurador | El Convent de Sant Francesc va ser construït durant el segle XVIII en el mateix lloc on hi havia l'antic priorat de Sant Jaume, erigit el 1069. Aquest priorat depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona fins a 1592, quan el priorat passà a ser Col·legiata. L'edifici s'abandonà el 1639 quan s'inaugurà la nova església de Sant Jaume a l'interior de la vila. L'any 1696, el consell municipal va demanar la presència dels frares a Calaf, presència que fou concedida per la duquessa de Cardona Catalina Antònia, amb consentiment del bisbe de Vic. La vila va oferir el terreny i els diners necessaris per construir el convent, fent-se efectiva la possessió del terreny per part de l'orde franciscà l'any 1715. El convent va ser inaugurat el 12 de setembre de 1729, tot i que l'església va ser acabar amb posterioritat. Amb el pronunciament de Riego l'any 1820 i l'arribada dels liberals al poder es produí la desamortització dels béns de l'església i la supressió de les comunitats monacals. Per arribar al nombre de frares mínim que la nova llei exigia per a la subsistència dels ordes regulars, els frares del col·legi franciscà de Vic foren traslladats a Calaf el 1821. L'any següent, la vila va ser escenari dels enfrontaments entre els liberals i els reialistes. Davant la notícia de què els reialistes havien ocupat Calaf, els liberals van sortir des de Cervera però en arribar, aquests ja havien fugit. Les tropes liberals, però, es van quedar a Calaf, allotjant-se al convent de Sant Francesc. La por va fer que molts dels frares fugissin, i la comunitat va ser finalment suprimida. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) el convent va ser sacsejat i incendiat, i la promulgació de les lleis desamortitzadores de Mendizabal comportaren l'exclaustració. A partir de 1835, el convent restà abandonat i patí un període d'ocupació militar arran les successives guerres carlines, la qual cosa va provocar la degradació contínua tant de l'edifici com del seu arxiu. L'any 1855 el convent és adquirit per un particular i l'any següent, amb l'enderroc del campanar i la caiguda de la teulada del temple, passa a servir de magatzem i de cort pels animals. Posteriorment, el 1870, el convent tornar a caviar de propietari, i part de l'edifici es fa servir de magatzem de vins entre 1881 i 1884. Les modificacions i les afectacions van continuar també durant bona part del segle XX, quan es van construir uns habitatges a la banda sud. | 41.7305500,1.5174900 | 376704 | 4620922 | 08031 | Calaf | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42303-foto-08031-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42303-foto-08031-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42303-foto-08031-129-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Durant la realització de l'estudi arquitectònic i l'aixecament de plànols del conjunt portat a terme l'any 2009, es féu un petit reconeixement arqueològic de l'església. S'efectuaren dues cales tocant a la pilastra del costat dret del presbiteri, que constataren la pèrdua del paviment de la nau, i una segona a l'interior de la sagristia, que no donà gaire informació. A l'exterior, s'estudiaren les restes de pavimentacions i construccions que havien estat destinades a cavallerisses i la bassa. Finalment, al peu de la façana de l'església es trobaren les dotze dovelles de la rosassa.Cont. Descripció: El claustre és de planta quadrada amb quatre galeries de pas que tenen una llargada de 25 metres. Estan formades per sis arcs de mig punt recolzats sobre pilars quadrats, amb capitells toscans i bases motllurades. Les façanes estan construïdes amb parets de maçoneria i es conserva parcialment un estucat de morter de calç amb coloració de terra que dibuixa un fals carreuat. Totes les façanes disposen de dos balcons de llinda i brancal de pedra i petits òculs als extrems que donen llum al passadís interior. A l'alçada del primer pis hi ha una petita cornisa llisa. Vuit gàrgoles permeten el desguàs de les teulades sobre el pati, on l'aigual pluvial és recollida al perímetre del pati gràcies al pendent que forma el terra. El pati està pavimentat amb grans llambordes de pedra formant un dibuix en creu centrat amb la cisterna soterrada, situada al centre del pati i que disposa d'un brocal motllurat de planta quadrada i xamfrà als angles. Del sostre original només es conserva una petita part a la galeria de ponent, seguint la distribució marcada pels arcs de la galeria i tancades amb voltes de creueria de rajola revestides amb estucat llis. Amb el reaprofitament del convent es van construir sostres amb bigues i llates de fusta. La galeria de ponent tenia quatre grans portes situades en els seus extrems, trobant-se tapiada la que donava accés a l'església. A la de llevant trobem dues portes més que comunicaven amb la planta baixa d'aquesta banda (la de l'angle sud està tapiada).En tot el conjunt del convent, els sostres estaven formats per voltes de rajola que tenien un revestiment pintat. Tots els paraments estan construïts amb paret de maçoneria, que avui ha perdut l'estucat, i només les obertures de portes i finestres i els angles que formen les façanes van ser construïts amb carreus. L'ús militar del conjunt va comportar no només la modificació de les estructures existents, sinó també la construcció de noves edificacions, com ara una cavallerissa adossada sobre la façana de ponent. També formaven part del conjunt, a la banda nord, una bassa destinada a la recollida d'aigua i que fou modernament enderrocada, i un pou a la banda sud, tancat per una petita edificació de planta rectangular. | 96|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42304 | Gegants de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-calaf | XX | <p>El constructor, Manel Casserras i Boix, de Solsona, els va fer amb unes mides i pes de 3'75 metres d'alçada i 55 kilograms (Jaume) i 3'60 metres i 50 quilograms (Calamanda). Els Gegants tenen un ball propi, amb música de Jordi Fàbregas i la coreografia de Jordi Vilaseca. Els gegants calafins porten els noms dels patrons de la ciutat, Sant Jaume i Santa Calamanda. Representen dos mercaders que van a comprar al Mercat de Calaf.</p> | 08031-130 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | <p>Els gegants Jaume i Calamanda de Calaf van ser batejats el dia 4 de setembre de 1994. Els seus padrins van ser els gegants d'Igualada i els de Sant Martí de Sesgueioles.</p> | 41.7333800,1.5098900 | 376077 | 4621247 | 1994 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Manel Casserras i Boix | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42305 | Portelles de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portelles-de-sant-jaume | XV-XVI | Més enllà del traçat, quasi no conserva cap element propi. Molts murs estan fets amb maons, i el paviment és de formigó. | Carrer ubicat entre el carrer Sant Jaume i l'avinguda de la Pau, i també el carrer del Carme ( tram inicial). Té una llargada d'uns 315 metres que van des de quasi l'avinguda de la Pau ( alçada Cal Mas), fins a la plaça dels Arbres. Es tracta d'un carrer estret que ens recorda una trama urbana medieval. Tot això solament en conserva la traça i alguns murs, la resta són tot intervencions contemporànies, en molts casos amb materials aliens que desvirtuen l'aspecte del carrer original. El paviment està fet de formigó. En el tram paral·lel al carrer del Carme es poden destacar les façanes posteriors dels edificis de l'esmentat carrer, però per altra banda, també murs amb maons. Si seguim en el tram paral·lel al carrer Sant Jaume, abans de l'encreuament amb Prior Farras, passa quelcom similar a l'anterior, el tram orientat cap a l'eixample són murs realitzats amb maons, i naus industrials de principis del segle XX, en canvi, el tram orientat al nucli antic, veiem les façanes posteriors dels edificis del carrer Sant Jaume, amb els seus respectius murs de tancament dels patis. Més enllà de l'encreuament amb el carrer Prior Farras, el carrer s'estreny, i a l'inici es pot observar construccions modernes fetes amb maons, i fins a la plaça dels Arbres, només es pot destacar un edifici que conservi elements originals, amb algunes finestres amb brancals i llinda de pedra. | 08031-131 | Portelles de Sant Jaume | 41.7334800,1.5108700 | 376159 | 4621257 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42305-foto-08031-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42305-foto-08031-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42305-foto-08031-131-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42306 | Edifici carrer Sant Pere nº2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-pere-no2 | XVIII | Ha perdut part de l'arrebossat, i es nota la manca de manteniment. | <p>Edifici entre mitgeres situat al carrer Sant Pere. Toca amb un dels extrems de l'església de Sant Jaume. Es tracta d'un edifici de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. Encara conserva part de l'arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés es troba al carrer Sant Pere, on a la planta baixa hi veiem dues entrades, una d'elles molt modificada, i una altra amb una gran llinda de pedra. La resta d'obertures que veiem, no presenten elements d'interès, més enllà d'un senzill ampit de pedra.</p> | 08031-132 | Carrer Sant Pere nº2. 08280 Calaf | 41.7337600,1.5117200 | 376230 | 4621287 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42306-foto-08031-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42306-foto-08031-132-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42307 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-calaf | <p>GARÍ ABELAIRA, M ( 1990). Estudi de les professions a Calaf durant el segles XVII i XVIII. Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. VI. Pag 182-197 GARÍ ABELAIRA, M ( 1992). Els arxius parroquials de Calaf i rodalies. Revista Dovella nº42. Pag 22-28.</p> | XVII-XX | L'estat de conservació dels llibres, dins de tot, encara és força bona, ja que es poden llegir sense gaires problemes, tot i que en algunes fulles, a causa del pas del temps i la humitat, la tinta de vegades és moguda i costa de llegir; el problema més greu és que algunes pàgines han estat arrancades. El que no sé, és si això provoca una manca d'informació greu, els fulls que falten són de la part de l'índex, ja que els llibres tenen un índex al començament o a finals del llibre.També trobem alguns fulls que han estat inutilitzats a causa que el sacerdot es va equivocar. En alguns casos hi ha fulls dels quals en falta la meitat. En altres casos el trobem d'afegits en alguna pàgina. Aquestes són rectificacions o serveixen per posar alguna partida de naixement que faltava a la pàgina en qüestió; aquestes rectificacions no són fetes pel mateix capellà, ja que la lletra és diferent. | <p>Els registres parroquials són les actes escrites diàriament pel capellà de la parròquia dels baptismes, casaments i defuncions, dades que informen de l'evolució de la població al llarg del temps. L'arxiu parroquial de Calaf comprèn els llibres de matrimonis, els de baptismes i els de matrimonis des del segle XVII. A més, també conserva altres fons com llibres de misses de difunts, llibres de confirmacions i els comptes de la parròquia. Durant la Guerra Civil van ser destruïts molts dels documents conservats a l'arxiu, especialment tots els del segle XVI i la major part dels del segle XVII. Part del fons de l'arxiu parroquial de Calaf es troba al bisbat de Vic. Fons: - Llibres de baptismes: Els llibres conservats són de gran format, amb un índex al davant. La informació que contenen varia en extensió segons l'època, essent normalment els més moderns els que presenten més quantitat d'informació, en especial pel que fa als naixements (data, nom i cognoms del nascut i dels pares, professió del pare, noms d'avis i padrins, sacerdot que porta a terme el bateig). Fins a finals del segle XVIII els llibres estan escrits en català; a partir d'aquesta data, en castellà. L'estat de conservació dels llibres és en general bo, tot i que alguns d'ells presenten problemes derivats de la humitat i el pas del temps; també cal destacar que manquen fulles dels índexs. - Llibres de matrimoni: Només es conserven els llibres a partir de 1753. Són de gran format, amb un índex que sol anar a la part final. S'hi troben els noms dels contraents i dels pares, el seu origen i l'ofici del pare del nuvi; igual que amb els llibres de baptisme, a partir de finals del segle XVIII els llibres de matrimoni donen molta més informació. Tots els llibres estan escrits en català, i el seu estat de conservació és en general bo. - Llibres de defuncions: aquests llibres van ser els més afectats per la destrucció de la Guerra Civil i només se'n conserven els escrits a partir de 1815. El seu estat de conservació és bo. La informació que donen és bastant completa: nom i edat del difunt, causa de la mort, estat civil, nom dels pares i del cònjuge, i en alguns casos, si ha deixat testament.</p> | 08031-133 | Carrer Sant Jaume nº3. 08280 Calaf | <p>La documentació s'inicia el 1650 ( l'anterior s'ha perdut) fins al segle XX. L'arxiu este incomplet a causa de les destrosses provocades per la Guerra Civil hi falten alguns volums. L'any 1992, la historiadora Marina Garí, va fer un buidatge i descripció del fons, que és l'únic fins avui dia. A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva també documentació de la Parròquia de Calaf, tot i que molt poca.</p> | 41.7337400,1.5114100 | 376204 | 4621285 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42307-foto-08031-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42307-foto-08031-133-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | La descripció d'aquest fons es basa en l'estudi realitzant per la historiadora Marina Garí l'any 1992. Seria interessant poder fer un altre estudi del mateix. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42308 | Cami Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-1 | XV-XXI | Quasi tota la seva totalitat està asfaltada. | Antic camí ral que de Barcelona arribava fins a la Seu d'Urgell. A la comarca de l'Anoia, anava des d'Igualada, Jorba, Copons, Prats de Rei. Arribats a Calaf, sortia en direcció a Dusfort, ja al terme de Calonge de Segarra, fins a Castellfollit de Riubregós. En aquest punt ja entrava a la demarcació de Lleida fins a Ponts i després ja cap a la Seu d'Urgell. Coincideix en gran part amb la carretera C-1412a, d'Igualada a Tremp. | 08031-134 | Calaf | El camí es correspon amb una ramificació del camí reial de l'Anoia, que seguia el curs d'aquest riu comunicant el litoral mediterrani amb l'interior peninsular, ja des d'època romana. De fet es tracta d'una ruta secundària que probablement era utilitzada per traginers, vianants i bestiar. Connectava la costa amb el Pirineu. | 41.7261400,1.5115000 | 376197 | 4620441 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42309 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-2 | XV-XXI | Es troba asfaltat. | Pel terme municipal de Calaf hi ha documentat un camí ramader. Aquest no era un camí principal sinó un variant dels camins que portaven de les terres del Pirineu, fins a les costes de Tarragona o la plana de Lleida. Possiblement aquest camí sigui l'actual B-300 que surt de Calaf, direcció a Aleny Aquesta ruta creuava el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i I'Anoia. Passava exactament per Pinós del Solsonès, la Sala de Vallmanya, Prades, prop del castell de Boixadors, St. Pere Sallavinera i Pedrafita. Una variant passava per St. Pere de l'Arç, Aleny, Calaf i Prats de Rei. Un cap a Pedrafita anava fins a Santa Coloma de Queralt i des d'aquí a la costa, prop de Roda de Barà | 08031-135 | Calaf | Era un dels camins que neixien del senders més importants que connectaven el pirineu amb la costa o la la plana de Lleida. | 41.7361200,1.5165000 | 376632 | 4621542 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42310 | Auca del Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-del-mercat-de-calaf | XX | Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència a la llegenda del mercat de Calaf. A les estampetes hi diu el següent: Catalunya terra endins al bell mig hi ha calafins/ Calaf en l'Alta Segarra sobre un tossal s'emparra /Dominant tanta extensió que corprèn d'admiració/ A Calaf matem microbis amb un fred de mil dimonis/ Un senyor de Barcelona un hivern vingué una estona/ Apel·les Mestres es deia i escrivia amb gran taleia/ Va veure la meravella d'una gebrada molt bella/ Però es refredà tant i tant que febre agafà a l'instant/ I així bo i enfredat va escriure un conte encertat/ Va rumiar que uns freds molt forts glaçarien tots els mots/ I que això havia passat en un dia de mercat/ Per molt que la gent cridés ningú no sentia res/ Així que s'obria el pap l'alè quedava glaçat/ La xerrameca quedava en l'aire que la gelava/ Però en sortir el sol al barri es produí el gran xivarri/ Tot quant s'havia parlat de cop va ser desglaçat/ I s'armà un tal guirigall que ni cent ferrers de tall/ Ve't aquí com de no oïr mot es passà a sentir-ho tot/ Calaf de llavors envant tingué mercat eixordant/ Tan famós arreu del mon que ens prenen pel que no som: cridaires però no pas tant! | 08031-136 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | Fou escrita i il·lustrada pel calafí Ramon Sala Coy (1854-1936). Era escriptor, poeta, dibuixant satíric i il·lustrador, entre altres disciplines. S'inspirà en la llegenda popularitzada per Apel·les Mestres dins el volum 'Tradicions' i, en el número 101, on hi apareix 'El Mercat de Calaf'. | 41.7340600,1.5111800 | 376186 | 4621321 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42311 | Carrer de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-0 | RIU I SAIZ, A. (2015). 'Noms dels carrers i places de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 37-47. | XVII-XXI | El carrer de Sant Jaume és un dels carrers més característics de la vila i, amb la seva continuació, el Raval de Sant Jaume, ha esdevingut el principal nexe entre el nucli antic i l'actual. A la part alta, la més propera a la plaça de l'Església, hi trobem cases senyorials i cases que evoquen episodis històrics de la vila, com ara el salvament de la imatge i les relíquies de Santa Calamanda durant la Guerra Civil o el naixement d'Alexandre de Riquer. La part baixa del carrer, més propera a la plaça dels arbres, té un aire més comercial. Un dels edificis més antics és el situat al núm. 28, datat de 1748 segons consta a la llinda de la porta. Altres edificis destacats d'aquest carrer són Cal Matrícules (núm. 16) o la Casa Cortadellas o Cal Satorra (núm. 2). En aquest carrer es troba també l'accés a la Cripta de Santa Calamanda (núm. 3), i la façana lateral de l'església. | 08031-137 | Carrer Sant Jaume | Des del segle XVII és documentat com un dels carrers més importants de la vila. Juntament amb el carrer de Sant Antoni (antigament, carrer Nou), va constituir un eix d'expansió de Calaf. La tradició comercial del carrer ve d'antic, i ha arrelat amb força en la memòria calafina: espardenyers, cistellers, forns de pa... En aquest carrer estava situat un dels portals de la vila, emmurallada fins ben entrat el segle XIX. En el context de la Guerra Civil, el carrer Sant Jaume va ser batejat amb el nom de carrer 19 de juliol. | 41.7336200,1.5115200 | 376213 | 4621272 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42311-foto-08031-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42311-foto-08031-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42311-foto-08031-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42312 | Dita del Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-mercat-de-calaf | SOLÀ, J. M. (2008). Històries de Calaf : visions, tradicions i personatges. Barcelona: Edicions de l'Albí | XIX | El conegut mercat de Calaf, a més d'haver estat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental, també donà peu a l'expressió 'Això sembla el mercat de Calaf', que es fa servir per expressar que en algun lloc hi ha molt xivarri. | 08031-138 | Plaça Gran | Aquesta dita prové d'una llegenda recollida per l'escriptor Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven en sortir de la boca dels presents al mercat i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. | 41.7340500,1.5109900 | 376170 | 4621320 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42312-foto-08031-138-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 42313 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-calaf | XIV | L'Arxiu Municipal de Calaf es troba ubicat al tercer pis de l'Ajuntament de Calaf. Consta de dos espais divergents entre si. En el dipòsit més antic si conserva tota la documentació anterior al S. XX. I en el segon dipòsit, el més nou, la documentació custodiada és a partir del S. XX. Els dos dipòsits ocupen un total de 129 m². Els fons que podem trobar en el nostre arxiu són: Ajuntament de Calaf, Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS), Jutjat de Pau, Registre Civil, Batllia de Calaf, Celdoni Fonoll i col·lecció fotogràfica. I l'abast cronològic va des del S. XIV fins l'actualitat. | 08031-139 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | L'arxiu, tal com el coneixem ara, va ser creat el 1992 i l'última remodelació / restauració es va realitzar el 2009. Des del 2006 el nostre arxiu forma part de la Central de Serveis Tècnics d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. L'abast cronològic del nostre arxiu va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació del dipòsit antic està inventariada en paper per tècnics de l'arxiu Nacional de Catalunya i per l'arxiu històric comarcal d'Igualada, mentre que la del dipòsit nou ja disposem d'inventaris informatitzats realitzats pels arxivers de l'Ajuntament de Calaf. | 41.7340400,1.5112300 | 376190 | 4621319 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42313-foto-08031-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42313-foto-08031-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42313-foto-08031-139-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42314 | Dual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dual | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 38-39. | XX | Es troba ubicada dins de l'edifici de l'Ajuntament de Calaf, en un espai obert on comuniquen totes els pisos de l'edifici. Es tracta d'un tronc d'un arbre, d'uns 15 metres d'alçada, amb la part inferior tallada que la diferencia de la resta. | 08031-140 | Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7340400,1.5112300 | 376190 | 4621319 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42314-foto-08031-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42314-foto-08031-140-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Federico Gómez Álvarez | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42315 | Tricicle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tricicle | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 88-89. | XX | Escultura realitzada en ferro a partir de materials reciclats. Representa un tricicle de grans proporcions. Es troba ubicada en la rotonda que dóna accés a la C-1412, en direcció a Sant Martí Sesgueioles. | 08031-141 | Carretera BV-1001 km 0,5. | Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7235900,1.5103900 | 376100 | 4620160 | 1995 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42315-foto-08031-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42315-foto-08031-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Grup Calafins | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42316 | Cucarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucarell | XX | La seva restauració va finalitzar a finals del 2015. | <p>Es tracta d'un drac que forma part del bestiari fantàstic de Calaf. És possiblement l'element més espectacular d'aquests. Té un aspecte ferotge, però simpàtic a la vegada, amb grans ulls de color groc, la boca oberta amb dents afilades, i llengua llarga. Té els braços oberts, amb ales, com si hagués d'empaitar a tothom que li passa per davant. Finalment cal destacar-hi les grans potes amb les urpes. Les seves mides aproximades són uns 3 metres d'alçada per la part del cap, 2 d'ample, i 3 de llarg.</p> | 08031-142 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | <p>El drac Cucarell va ser batejat per la Festa Major de Calaf de l'any 1997, amb la presència de les colles de Dracs de la Colònia Güell i de Sant Boi. Construït de manera desinteressada entre els anys 1995 i 1997, per Quico López i Ramon Pujol. Recentment ha estat restaurat.</p> | 41.7334000,1.5098100 | 376071 | 4621250 | 1997 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Quico López i Ramon Pujol | Llegenda del Drac de Calaf Això era i no era en el temps de les llegendes quan, en un lloc lluny d'aquí, hi aparegué una estranya criatura. Les llengües exagerades l'associaven a una serpent de tal característiques i mesures que era capaç d'empassar-se a deu homes d'una sola queixalada. L'insòlit de la rondalla és que primerament es pensava que la serpent no existia i que no era més que una història per explicar vora el foc i espantar els infants. Però temps és temps i a la vila de Calaf uns esdeveniments molt estranys i més recents van fer pensar que aquella terrible bèstia sortida de la penombra i de les tenebres no era tan sols una rondalla, ja que alguns dels testimonis més agosarats confessaven angoixats com s'havien topat en alguna ocasió, per les rodalies de la vila, amb aquesta criatura que només podia venir, segons ells, dels inferns, i que no era ben bé una serp perquè posseïa un parell d'ales que li permetien enlairar-se podent cobrir amb la seva ombra fins a deu caps de bestiar. De mica en mica els rumors s'anaren fonent amb el pas del temps, fins que de la bèstia es deixà de parlar. Un bon dia dos vilatans fills de Calaf, en Quico i en Ramon, fent una de les seves sortides amb bicicleta, van tenir la desgraciada fortuna d'abocar-se pendent avall per un turó que mai no havien vist. Perdent el control, van estimbar-se contra un marge ple de matolls, que els va esmorteir la patacada. En aixecar-se, es van adonar d'una gruta molt grossa i sense pensar-s'ho dues vegades s'hi van endinsar. La sorpresa fou majúscula, quan es van adonar d'un munt d'ossos gegantins, els quals a mesura que ells s'anaven apropant adquirien la forma d'un immens esquelet, que de ben segur devia pertànyer a la bèstia que els més vells de la vila recordaven. L'admiració de la troballa augmentà quan es van adonar que, d'entre aquells ossos, en sobresortia un ou immens. Sense més sal ni més oli, se'l carregaren a les espatlles per presentar-lo a la casa consistorial de la vila perquè decidissin la seva sort. Tres anys fa que cuiden i coven aquest ou en Quico i en Ramon, i només resten uns instants perquè sigui el que sigui el que amaga en el seu interior, trenqui la closca per donar-se a conèixer a tots els calafins com a CUCARELL, el drac de Calaf. | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42317 | Cucamil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucamil | XXI | <p>És el fill del Cucarell. De característiques molt similars a aquest, és de dimensions més petites.</p> | 08031-143 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | <p>Fou incorporat al bestiari fantàstic l'any 2015, amb la celebració del mil·lenari.</p> | 41.7334000,1.5098100 | 376071 | 4621250 | 2015 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42317-foto-08031-143-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | : Quico López, Carles Reixach, Miquel Àngel Miranda, Adrià Pujol i Guillem Busquet | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42318 | Fossa comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna | SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. | XX | Es troba ubicada a l'interior del cementiri de Calaf. Possiblement hi ha una quinzena de soldats enterrats, tots del bàndol rebel. Els soldats foren inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. | 08031-144 | Cementiri de Calaf | Es coneix l'existència d'una fossa comuna al cementiri gràcies a la documentació conservada a l'Arxiu Municipal del poble, on de forma manuscrita es custodia un llistat amb els noms dels soldats rebels morts en la lluita per l'ocupació de la població. El 20 de gener de 1939, Calaf era ocupada per les tropes franquistes, però aquestes van patir diverses baixes, totes elles pertanyents a la 1ª Divisió de Navarra.15 Els soldats van ser inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. En aquest cas, s'ha de tenir en compte que, si hi va haver morts per part de l'exèrcit rebel, és més que possible que també n'hi hagués del republicà, tot i que també és probable que aquest no fossin portats al cementiri per ser-hi inhumats. | 41.7338100,1.5055600 | 375718 | 4621301 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42319 | Església de Santa Maria del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-del-remei | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18. | XIX | Les obres de restauració de les cobertes i façanes es van iniciar el passat 9 de gener de 2005. Es tracta d'una actuació de la Diputació de Barcelona. Recentment ja s'ha rehabilitat la teulada i cal encara millorar la façana, la xarxa de llum, i els accessos. | Església enclavada sobre roca en un terreny escabrós. La façana principal està orientada al sud, i presenta elements romànics del primitiu temple, com és una làpida amb una invocació mariana i possiblement també uns capitells col·locats en uns finestrals biforats. Al mig d'aquests finestrals hi ha una rosassa i encara més amunt un finestró rodó. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular. Al capdamunt trobem una creu de ferro reixat. Per accedir al temple cal pujar una escala d'una vintena de graons. A mà esquerra de la façana principal s'alça el campanar. A la façana sud destaquem la presència de tres finestres, dues amb les mateixes proporcions, i una darrera més petita i en un pis superior. Fins al segle XIX el cementiri de Caldes es trobava als peus d'aquest mur de migdia. La façana est queda en part tapada per les edificacions properes. La façana oest, en canvi, es pot distingir perfectament des de la part més alta del carrer de la Riera, ja que llueix els contraforts i vitralls que composen l'estructura del temple. Hi ha, a més a més, incorporat a aquest mur lateral una cara de pedra d'estil romànic difícil de distingir a primer cop d'ull, i amb atenció es poden observar les successives obres d'engrandiment del temple que han deixat les seves marques en aquesta façana oest. A l'interior del temple trobem una sola nau amb quatre altars laterals. Presideix el presbiteri una imatge de la Mare de Déu del Remei (patrona de la vila). Hi destaca la decoració barroca que envolta el cambril de la Mare de Déu, on hi podem veure simbologia mariana relacionada amb Caldes d'Estrac: una font d'aigua de vida, motius vegetals i uns caps de vaques (recordant la llegenda de com la imatge va ser trobada), cadenes en record dels captius que eren segrestats pels pirates que durant segles atacaren la costa del Maresme, una àncora i l'escut de la població. L'altar major, salvat el 1936, prové d'un antic púlpit; la mesa és una gran llosa de granit que presenta tres efígies de tosca escultura romànica: un predicador i dos oients. A joc d'estil trobem el sagrari i el sòcol. A la porta del sagrari hi veiem l'anyell místic sobre el llibre dels set segells, el símbol dels 4 evangelistes (el lleó de Marc, l'àngel de Lluc, el bou de Mateu, i l'àguila de Joan), i la Santíssima Trinitat (Déu Pare, Déu Fill i l'Esperit Sant). Els quatre altars laterals són dedicats a alguna advocació religiosa: a Santa Llúcia, al Sagrat Cor, al Sant Crist, i a la Immaculada Concepció. A cadascun d'aquests altars laterals es poden veure, a més de la imatge religiosa venerada, uns interessants elements decoratius de pedra, de difícil datació, tot i que algun d'ells podria ser d'època medieval. Un altre detall que cal comentar és la presència als diferents altars, i també al presbiteri i a la sagristia d'estovalles de puntes de coixí fetes pels Gramanets, l'escola de puntaires de Caldes. I com a curiositat podríem destacar que en el de la Immaculada Concepció hi ha una gran bandera de la Unió Europea (cal recordar que els dotze estels sobre fons blau són un símbol marià). Al fons del temple hi ha una capelleta lateral amb reixat que acull una pica baptismal moderna. Al passadís central de l'església, a mig camí del presbiteri, observem dues làpides de pedra del segle XVII amb les següents inscripcions: Vas de Pera Gili mariner y dels seus 1629 / Avui als 17 de maig 1629 es sepultada Anna Gilia sa muller. És interessant comentar que a la façana del núm. 39 del carrer de l'Església hi ha una làpida que prové de l'antic cementiri parroquial que fa referència al mateix personatge. Alçant la vista veiem que la decoració de les mènsules dels arcs és d'estil barroc. Aquestes llueixen també simbologia mariana com és un lliri blanc de puresa, la ema de Maria, una corona imperial com a reina de l'univers, i la creu de l'Orde Trinitària ja que ella n'és la patrona. A més, hi podem veure l'escut pontifici. | 08032-1 | Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) | Església fundada el 1219 per Pere Gruny. En un primer moment funcionà com filial de la parròquia de Llavaneres fins que obtingué l'autonomia canònica per mitjà d'un decret firmat pel bisbe de Barcelona Berenguer Palou el 1230. L'any 1557 el temple és eixamplat o construït de nou, fent-se la inauguració el 20 d'octubre. Tanmateix no en queden masses restes, ja que posteriors reformes la modificaren completament. La primera restauració va ser el 1603, arribant fins a 63 pams de llarg i 27,5 pams d'amplada. El 14 de maig de 1805 es posà la primera pedra de l'actual temple. En la construcció de l'església moderna es gastaren més de 2.000 lliures i s'allargà el temple 48,5 metres i s'amplia 28 metres. El 1812 l'església és fortificada per les tropes napoleòniques que l'usen com a base de les seves operacions militars per la comarca, i també hi fan algunes destrosses com la crema de l'orgue. L'any 1868 l'arquitecte Joan Cortès i els mestres d'obres Higini Dalmau, Francesc Fontrodona, Gaspar Collet i Miquel Collet s'encarregaren de les obres d'ampliació (s'aixeca la volta, s'allarga la rectoria, es construeix el campanar i el cor). A més en aquesta època el cementiri, que es situava enganxat a una de les façanes, davant de l'actual Ajuntament, és desmantellat, per crear-ne un de nou als afores de la vila. El 1936, església i arxiu parroquial són cremats pels revolucionaris. La profanació i destrucció del retaule barroc del presbiteri va ser una pèrdua irreparable. Entre 1942-1944 es porten a terme les obres de reconstrucció del temple a càrrec de l'arquitecte Eduard M. Balcells (restauració de l'altar major, la nau, el cor i la sagristia, reforma de la façana i els altars laterals, i es reposen els bancs i confessionaris); les obres de restauració es van poder portar a terme gràcies a la Junta d'Obres Parroquials i a la generositat de Josep Pellicer. L'any 1961 és denunciat a la policia Mn. Francesc Sardà per fer una homilia en català. A mitjans de la dècada dels anys 60 es porta a terme una nova remodelació de la façana del temple. Són temps en els que la parròquia és el centre de les activitats culturals de la vila: es feia cinema i teatre als baixos de la rectoria, s'acull l'escola de puntaires, la seu del grup d'escoltes, del cor musical, etc. El 1992 amb Mn. Vicenç Mira es va fer l'exploració de la cripta sota l'església parroquial. L'any 2005 s'han celebrat els 200 anys de la 1ª pedra de l'actual temple. | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 1805 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42319-foto-08032-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42319-foto-08032-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42319-foto-08032-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 29 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. La Mare de Déu és una imatge dels anys 40 del segle XX, de pasta d'Olot, amb símbols trinitaris, però sense valor històric; l'anterior va desaparèixer durant la guerra civil espanyola (1936-1939). L'actual mossèn és en Joan Manuel Prieto.(Continuació descripció)Digne de menció és el conjunt pictòric central de la cúpula, que representa la humanitat demanant remei pels seus mals. En un costat hi ha els religiosos i el poble fidel, i a l'altre costat els militars, nobles i navegants. Sobre tots ells sorgeix un colom, símbol de l'Esperit Sant, i un grup de sants envolten el tron de la Mare de Déu, que en la seva orla hi porta la següent invocació: Concedeix (senyor) als teus servents que gaudim de perpètua salut d'ànima i cos i que, per la gloriosa intercessió de la sempre benaurada Verge Maria, ens lliurem de les tristeses d'aquesta vida i puguem participar de les alegries de l'eterna. En el fris hi ha un relleu d'àngels i motius vegetals que ens recorden que la imatge del Remei estava amagada al camp.Als vitralls i les finestres hi figuren lloances: Rosa Mística, Turris Davidica, Federis Arca, Regina Angelorum, Regina Prophetarum. Tornant, a peu pla, la sagristia la localitzem en una sala paral·lela a l'altar. A les sobreportes de la sagristia hi ha la iniciació al cant de la Salve. Podríem esmentar també el cor, situat en un pis superior, on hi ha un quadre d'inspiració bíblica, donació de la família suïssa Gschwind. El campanar, visible des de qualsevol punt de Caldes, té accés directe des del temple. El cor i el campanar són de la mateixa època (segle XIX). La rectoria està situada en un edifici annex, restaurat, comunicat directament amb el temple, i en la qual una de les parets és directament la roca de la muntanya. | 85|92|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42320 | Torre Verda o Torre de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-verda-o-torre-de-la-guardia | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CATALÀ I ROCA, P. (1967-1973). Els castells catalans. Edició de R. Dalmau. Barcelona. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MONREAL, L. DE RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | <p>Torre de planta circular d'època moderna. Bastida a principis del segle XVI per defensar-se de les incursions dels pirates sarraïns que assetjaven la costa del Maresme. De fet, el litoral que va de Montgat fins a Malgrat se'l coneix amb el nom de Costa Torrejada, per la gran quantitat de torres de vigilància que hi ha. La Torre Verda és de les anomenades torres circulars, de sòlida estructura gràcies a les parets de més d'un metre d'ample que l'aguanten. La construcció va ser feta amb palets de pedra granítica unida amb morter de calç i sorra. Consta de planta baixa i dos pisos, comunicats per una escala de cargol de pedra, i coronat per un terrat emmerletat que li dóna el seu aspecte singular gràcies a una mena de pinàculs piramidals de totxana petita. Té una finestra de mides reduïdes orientada estratègicament de cara a la mar i vàries espitlleres que permeten l'observació i la defensa, alhora que faciliten la ventilació interior. S'hi accedia per una petita porta, situada al primer pis, a la que s'hi podia arribar per una escala de mà que es retirava tot seguit, de manera que els ocupants quedaven aïllats i l'ocupació pels enemics es feia més difícil. La Torre Verda és de la mateixa època i d'estil semblant que la de Can Busquets. Part dels murs exteriors de la torre s'han recobert d'heura, per la qual cosa també se la coneix amb el nom de 'Torre de les Heures'. Està situada a l'interior d'una finca particular. La masia a la que pertany és més recent i presenta planta baixa amb porxada i dues plantes amb terrassa i finestres de mig arc. La coberta és a quatre aigües. La finca té dues entrades, la del carrer de l'Església i la del carrer del Mig; però és per aquesta darrera entrada per la que tindrem un accés directe i una millor vista de la Torre, que és visible des de qualsevol punt de Caldes, i sobretot pujant pel carrer de La Riera és imponent.</p> | 08032-2 | Carrer de l'Església, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Construïda a principis del segle XVI, seria la més antiga del municipi. La notícia més llunyana fa referència a la carta del batlle de l'Estrac enviada el 1549 als Consellers de Barcelona demanant permís per a instal·lar taverna i fleca, que li permetessin costejar les despeses ocasionades per la reparació d'aquesta torre de defensa . Cal tenir present la funció de vigilància i defensa de la costa que tenien aquest tipus de construccions davant el perill de l'arribada de pirates del nord d'Àfrica que desembarcaven i realitzaven actes de pillatge. En cas de perill, els habitants de la població es refugiaven en aquestes torres fins que els pirates havien marxat. Es cèlebre l'expressió 'moros a la costa' pronunciada des d'aquestes torres de guaita.</p> | 41.5719200,2.5264800 | 460522 | 4602357 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42320-foto-08032-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42320-foto-08032-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42320-foto-08032-2-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 54 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. Catalogada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb la protecció BCIN, per una disposició llei del 25 de juny de 1985, i publicada al BOE el 29 de juny de 1985. Protegida també per l'inventari d'arquitectura militar de 23.04.1949. Juntament amb la Torre de Can Busquets són les dues millors mostres d'arquitectura de defensa de Caldes. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||
| 42321 | Banys Termals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banys-termals | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Geografia General de Catalunya: descripció política, històrica i social. Vol. I. Barcelona, 1911. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. SALARICH I VERDAGUER, J. (1881). Apuntes sobre los antiguos baños y celebradas aguas minerales. I fasc. 8º. Barcelona. | XIX | Coberta en molt bon estat; estructura, façana i conjunt en bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa de 252 metres quadrats de superfície. És d'estil popular mediterrani. De formes senzilles i parets emblanquinades. La façana principal està orientada cap al sud, és asimètrica, té una entrada moderna amb reixat calat, a peu pla, un finestró ovalat de grans dimensions per gaudir de la llum natural i un tauler d'anuncis amb les activitats que es porten a terme als banys. A la façana posterior hi ha un altre accés i vàries finestres, una d'elles també ovalada i situada en un punt més elevat per gaudir també al màxim de la llum natural. Al davant d'aquest accés posterior trobem una font pública d'aigua calenta i l'entrada a la mina. Les façanes laterals són de poca alçada i llises. Destaca la coberta de voltes de maó i una torre quadrada, de considerable alçada, que allotja un dipòsit d'aigua. Des del carrer de la Santema es por tenir una excel·lent visió de la coberta del banys. Envoltant l'edificació hi ha una mena de plaça enjardinada amb una palmera, atzavares i arbustos, i per salvar el desnivell fins a l'entrada dels banys hi ha unes escales i a la part davantera una rampa de suau pendent per fer-ho accessible a les persones amb mobilitat reduïda o que portin cotxets o cadires de rodes. A l'interior trobem, en primer lloc, un passadís central allargat que va d'una porta a l'altra. A banda i banda hi ha els diferents serveis que dóna els Banys. Per començar, si entrem per la porta principal a mà dreta hi ha la recepció. Més endavant hi ha els vestidors masculins i femenins, les petites sales massatge fisioteràpia i de banyera, que destaquen per l'enrajolat blanc de les seves parets i el sostre amb volta de canó pintat de blau. Un passadís a mà esquerra ens porta a la piscina termal, quadrada, tota enrajolada i que aprofita al màxim la llum natural que li arriba per les finestres ovalades que hem citat anteriorment. Tot l'espai transmet una sensació de lluminositat i netedat. | 08032-3 | La Riera, 29 (08393 Caldes d'Estrac) | La tradició termal de Caldes d'Estrac es remunta als romans i als àrabs. Al segle XIII està documentat el seu ús en la construcció d'un hospital. El 1759 es signà el document de repartiment de l'aigua entre l'Ajuntament de Caldes i la parròquia per a que tots els caldencs poguessin gaudir-ne gratuïtament i, segons informa Carreras Candi al realitzar obres de millora a l'edifici dels banys, es malmenà l'anterior edificació, que era del temps dels romans. El 1776 s'engrandeixen els banys amb 8 sales. Des del segle XIX les termes són propietat municipal. El 1818 es construeixen els banys actuals. La construcció existent és obra de l'arquitecte Francesc Milans. El dia 28 de maig de l'any 1933, els banys reberen la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. L'any 1994 es va inaugurar la reforma actual. | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 1818 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42321-foto-08032-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42321-foto-08032-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42321-foto-08032-3-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Francesc Milans | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 26 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (39ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. Existeix una Associació Balneària. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42322 | Can Milans (actual biblioteca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-actual-biblioteca | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XVII | Va ésser enderrocada, quedant només el mur de la planta baixa. Va haver de ser totalment restaurada. | Masia d'origen medieval reformada. Actualment és la seu de la Biblioteca municipal. Edifici de planta baixa i dues plantes. Teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la porta principal. La façana principal està orientada en sentit est. Presenta elements de valor històric donada l'antiguitat de l'edifici original: la porta principal amb dovella de pedra, el parament de la planta baixa i, a més, són vàries (en concret set) les finestres que podem veure, de diversa mida, estil i a diferents alçades, tot i que destaca una d'elles, de pedra, d'estil renaixentista, i amb la inscripció 'Milans 1627'. Sense cap mena de dubte fa referència als senyors de l'antiga masia, i per part de l'equip restaurador va ser un encert conservar-la i adaptar-la al nou edifici. Aquí caldria comentar que quan es va procedir a la reforma de l'edifici per convertir-lo en biblioteca, solament es va deixar en peu el parament de la planta baixa. La façana posterior o oest destaca per les seves grans finestres que permeten gaudir al màxim de la llum solar a la gent que està a les sales de consulta de la biblioteca. Les façanes laterals són sense obertures, llises, de nova construcció, sense cap interès arquitectònic. A l'interior trobem, a la planta baixa, en una de les parets de roca natural amb columnes blaves, la zona d'informació i préstec i les àrees infantil, de referència, música i internet infantil. A la primera planta, espaiosa i ben condicionada, hi ha l'àrea general, l'espai de lectura de revistes i diaris, novel·les, narracions i biografies i el servei de fotocòpies. A la segona planta, ben il·luminada, trobem el servei d'internet i ofimàtica, l'àrea de cinema, la col·lecció local i el fons especialitzat bibliogràfic local de Can Milans, d'Antoni Graupera, el de l'Escola Parroquial i el Fons d'Agermanament amb Castelfranco di Sopra. | 08032-4 | Carrer de l'Església, 6 (08393 Caldes d'Estrac) | Masia d'origen medieval que originàriament tenia planta baixa i dues plantes superiors. Enderrocada a partir de l'any 1978. Va ser restaurada completament, quedant sols la planta baixa amb el portal rodó. Actualment és la seu de la Biblioteca municipal. L'edifici va ser acabat al maig de 1990 i l'any 1993 es va inaugurar com a biblioteca. | 41.5721900,2.5264700 | 460522 | 4602387 | 1627 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42322-foto-08032-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42322-foto-08032-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42322-foto-08032-4-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació continua tradicional. Inventariada amb el núm. 32 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. En les obres d'enderrocament de la masia de Can Milans van aparèixer alguns capitells romànics octogonals, que segons estudiosos de la vila podrien correspondre a l'antic Hospital del segle XIII, origen de Caldes d'Estrac. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42323 | Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Conjunt en bon estat, estructura i coberta bé, i façana regular. | <p><span><span><span>Palau neoclàssic de gust italià de planta quadrada, de planta baixa, dues plantes amb torreta i mirador superior a la coberta. La superfície total del solar és de 2.388 metres quadrats, i de superfície construïda n'hi ha 1.477 metres quadrats. Es tracta d'una edificació de la primera meitat del segle XIX. La casa es troba al mig del terreny, i gaudeix de jardí a la part davantera i posterior. La façana principal està orientada en sentit sud, amb una porta d'accés de caire senyorial. A la primera planta s'hi pot accedir per l'interior i per una escala lateral descoberta. En una galeria sobre façana decorada amb elements neoclàssics amb baranes de baixes columnes lobulades trobem tres accessos amb persianes dites mallorquines, de color marró. A la segona planta tres balcons del mateix estil del pis inferior, amb les baranes de columnes i les persianes mallorquines, gaudeixen d'una excel·lent vista no només del jardí del palau, sinó també del carrer de La Riera i del turó del Puig Castellar amb el parc de Can Muntanyà en primer terme. Encara per damunt hi trobem unes espaioses golfes amb tres petites finestres rectangulars per facilitar la ventilació. La façana posterior, condicionada per la vegetació que l'envolta, presenta unes característiques semblants a les ja citades, amb tres finestres a cada pis, amb persianes de color marró i baranes, i la continuació de la porxada. A la façana lateral est hi destaca la porxada amb accés directe des de l'interior de la casa o bé des del jardí. Hi ha una coneguda foto de Mn. Jacint Verdaguer que precisament va ser feta en aquesta porxada, en el temps en que aquest clergue literat acompanyava al marquès de Comillas a les seves vacances d'estiu a Caldes. A la façana lateral oest es repeteix la distribució ja citada, però aquí sí que cal fer esment que la terrassa del pis superior té una mena de patí mirador orientat cap a la mar. Al capdamunt de l'edificació trobem l'existència d'una torreta i un mirador. La torreta, quadrada, presenta finestres a les seves cares, i a un dels costats hi ha un dipòsit d'aigua. La superfície del terrat està pintada amb pintura impermeable; exemple evident de la lluita que es porta a terme contra les humitats que amenacen l'edificació. El mirador superior, petit, i amb coberta a quatre aigües, envoltat d'una barana de columnes, gaudeix d'unes vistes excel·lents de tot el poble i del front marítim. El jardí de la casa mereix un comentari especial. Abans hem fet esment de que l'edifici es col·loca gairebé al centre de la parcel·la, que està enjardinada formant terrasses escalonades. El jardí és gran, variat i presenta una font a l'entrada principal que, a imitació d'una gruta envoltada de vegetació, ens trasllada a un ambient oníric. Disposa, a més a més, de la canalització d'un torrent que desemboca directament a la Riera. El jardí en la seva part davantera presenta, a joc amb el ja esmentat, unes baranes d'estil neoclàssic amb columnes lobulades. La vegetació que hi podem trobar és: moreres, palmeres, atzavares, arbustos variats. La finca presenta varis accessos: una entrada senyorial amb una gran porta reixada pel carrer de La Riera, una porta estreta de fusta amb reixat superior calat en carreró lateral (datada el 1864) sota arc i que per accedir-hi cal pujar uns graons, i l'entrada per a vehicles pel carrer del Remei consistent en una àmplia porta reixada. Un mur arrebossat i cobert d'heura en bona part del seu recorregut envolta la finca. Com a part integrant de la finca però independent alhora, cal citar la casa dels masovers. Formada per planta baixa i dues plantes, està orientada al carrer de La Riera. No presenta cap element arquitectònic d'especial interès.</span></span></span></p> | 08032-5 | Carrer de La Riera, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | <p><span><span><span>Josep Barba e Ylla va fer iniciar la construcció de Can Cabanyes l’any 1862 i la va finalitzar el 1864. Josep Barba e Ylla va ser un d'aquells 'americanos' , (català que va fer fortuna a Amèrica) que, al tornar a la seva terra, es va fer construir una gran casa com exponent de la seva força econòmica. En la seva aventura americana va arribar primer a New Orleans l’any 1832, i després va anar cap a Mèxic, primer a Veracruz i després a Campeche, on va exercir de farmacèutic. Joaquin de Cabanyes i Rabassa es va casar amb la filla de Josep Barba que es deia Josefa Barba i Subirà, l’any 1884. A la reixa de la entrada principal al carrer de la Riera es poden veure les lletres “J B” que corresponen a Josep Barba, tot i que des de fa anys la casa es coneix com “Can Cabanyes”. Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Nadal i de Can Cassasses, és de les primeres cases d'estiueig de Caldes.</span></span></span></p> | 41.5721100,2.5279600 | 460646 | 4602377 | 1830 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-09-22 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Josep Barba e Ylla | És l'edifici de composició neoclàssica de més qualitat de Caldes. Inventariada amb el núm. 24 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Les baranes de la casa varen ser pintades per Antoni Graupera, pintor i erudit caldenc, nascut a Parets del Vallès. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||
| 42324 | Casa Ugalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ugalde | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Després d'haver reformat les cobertes es repeteix el problema de les dilatacions d'aquestes, que esquerden la part alta de les façanes, tot i haver millorat les juntes de dilatació. | <p>Xalet aïllat de planta asimètrica, unifamiliar, format de planta baixa i una planta, i envoltat de jardí, obra de l'arquitecte J. A. Coderch. La casa és d'estil racionalista amb influència popular mediterrània, amb les parets pintades de blanc, adaptada al territori i d'aparent simplicitat, però alhora és un excel·lent exponent de l'arquitectura d'avantguarda per les innovacions que presenta. Cal no oblidar que, tot i ser bastida fa més de mig segle, encara ara és lloc de peregrinació d'arquitectes d'arreu del món tant per les solucions formals, estructurals i ambientals emprades, com per l'ús de tècniques constructives tradicionals. La casa està orientada al nord. La façana principal dóna al carrer de la Torrenova i presenta una porta d'accés a l'edifici ben funcional i moderna i vàries finestres a diferents nivells, cosa que ens indica la uniformitat interior. La façana posterior destaca per les finestres, petites i grans, que permeten gaudir de la llum natural i de les boniques vistes a la mar. Perfectament incorporada a aquesta façana hi trobem una escala adossada que va des de la terrassa del primer pis al jardí. Es tracta d'una escala de graons gruixuts sense barana. Aquesta terrassa-mirador feta amb rajola catalana supera els desnivells del terreny gràcies a un grapat de graons estratègicament situats per a acomplir la seva funció sense desvirtuar el conjunt. Les façanes laterals presenten unes columnes circulars primes que fan la doble funció decorativa i de reforç de l'estructura. Cal assenyalar també la presència de canalitzacions d'aigua per tot l'extrem de la coberta i de varis desguassos de boca grossa incorporats a les parets laterals. Com a curiositat podríem indicar l'absència de reixes en cap de les portes o finestres de l'edificació. Al capdamunt de la casa hi ha una xemeneia de torre quadrada. La topografia, les vistes i la vegetació existents van ser elements fonamentals de partida per a la construcció d'aquesta casa, de vistes excel·lents, que respecta el medi, i amb molta llum natural. Hi destaca també la piscina adaptada al territori, en forma de mongeta i situada a pocs metres de la façana est. El jardí, de grans dimensions, envolta completament la casa i la vegetació que hi podem trobar la composen arbres autòctons com ara pins, cactus i arbustos varis.</p> | 08032-6 | Carrer de Torrenova, 16 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Casa Ugalde és un edifici projectat l'any 1951 per l'arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat en col·laboració amb Manuel Valls i Verges. Va ser construït entre els anys 1951 i 1952 per encàrrec d'Eustaquio Ugalde. L'edifici està inclòs en el Registre Ibèric del DOCOMO (Organisme internacional per a la Documentació i Conservació de l'arquitectura del moviment Modern, període 1925-1965) i en el Registre d'Arquitectura Moderna de Catalunya (1925-1965). Josep Antoni Coderch de Sentmenat (1913-1984) és considerat un dels millor arquitectes catalans de la segona meitat del segle XX i aquesta una de les seves obres més destacades.</p> | 41.5701200,2.5208000 | 460048 | 4602160 | 1951 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-3.jpg | Legal | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-13 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Josep Antoni Coderch de Sentmenat | Casa declarada BCIN en la categoria de monument històric. Resolució CLT/161 27.01.2003, publicat al BOE núm. 62 de 13.03.2003. i al DOGC núm. 3823, 17.02.2003. Inventariada amb el núm. 40 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. L'entorn de l'edifici també es protegeix per tal de salvaguardar els valors paisatgístics i ambientals. Aquests valors són: l'horitzó, les relacions visuals i el respecte per la vegetació i la topografia. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |
| 42325 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CATALÀ I ROCA, P. (1967-1973). Els castells catalans. Edició de R. Dalmau. Barcelona. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MONREAL, L. DE RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya. Barcelona. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XVI | estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat de conservació. | <p>Conjunt de masia i torre de defensa envoltada d'un gran parc enjardinat. La superfície total del solar és de 16.654 metres quadrats, dels quals 690 són edificats. Possiblement la torre de Can Busquets és el lloc més emblemàtic del municipi de Caldes. Es tracta d'una edificació de principis d'època moderna de característiques semblants a la Torre Verda, la qual no es troba pas gaire lluny. És una torre de planta circular de sòlida estructura, amb parets de més d'un metre de gruix. La construcció va ser feta amb palets de pedra granítica unida amb morter de pedra i sorra. Consta de planta baixa i dos pisos, comunicats per una escala de cargol de pedra. Unes espitlleres o sageteres i una finestra o porta petita permeten, com és habitual en aquests casos, l'observació, la defensa i la ventilació de l'edificació. No deixa d'impressionar comprovar l'orientació d'aquests finestrons: de cara a la mar, sempre pendents de l'arribada de pirates sarraïns. Al capdamunt de la torre trobem que han estat escapçats els merlets, de manera que només queden les cartel·les de suport. Al lloc de la corona emmerletada hi ha coronant la torre una olivera de grans dimensions, fàcilment visible des de qualsevol punt de Caldes; per això també es coneix aquesta torre com la 'Torre de l'Olivera de la Pau', i la seva història està estretament lligada a la llegenda de la Fàtima i el Busquets. Una altra de les peculiaritats d'aquesta torre rodona és que va acompanyada d'una casa o masia, que té accés directe al primer pis de la torre gràcies al pont voladís que les uneix. Si bé la masia és de construcció més tardana, en conjunt formen un dels nuclis més antics de la població. Per la seva construcció, podem datar la masia del segle XVII. Consta de planta baixa i primera planta. La façana principal, orientada en sentit sud, dóna al carrer Major i presenta una porta amb arc de mig punt i dovella de pedra, de parets arrebossades, tot i respectar en algun racó el parament antic. Les enredaderes cobreixen part de la façana. La coberta és de teulada a dues aigües, el carener perpendicular a la porta principal. Com element decoratiu cal destacar unes torxes de pedra d'inspiració medieval a banda i banda de la porta principal. La façana posterior que mira a muntanya presenta en el seu primer pis uns amplis finestrons. La masia disposa d'unes àmplies golfes que gaudeixen de llum natural gràcies a unes finestres laterals. Així com també d'un garatge amb accés directe des del carrer Major, amb una porta de fusta de grans dimensions d'arc apuntat, i uns finestrons superiors també d'arc apuntat i amb una reixa barana d'inspiració vegetal. Pràcticament adossada a la masia hi ha una altra edificació, la dels masovers, de la que en farem la descripció més endavant i de forma independent per tractar-se d'una casa amb elements arquitectònics a destacar. El jardí de la finca està disposat en terrasses escalonades per salvar els desnivells, i presenta baranes de rajola de formes geomètriques. En la seva part davantera té una distribució més de tipus jardí, abunden sobretot les plantes amb flor, els cactus i els petits arbustos, mentre que en la seva part posterior, orientada cap al turó de Caldes, és un autèntic bosc, amb pins, xiprers, moreres. La zona arbrada era molt més gran, però una part va ser venuda per a fer-hi habitatges. Una de les curiositats que amaga aquesta zona boscosa de Can Busquets és l'existència d'una petita capella, de recent creació, d'una sola nau, de murs de pedra i coberta de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal i creu de ferro terminal.</p> | 08032-7 | Carrer Major, 6 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Segons la tradició, un camperol de Can Busquets, antigament conegut com Can Simó, fou qui trobà la imatge de la Mare de Déu del Remei en època medieval. La primera notícia històrica de Can Busquets que es té, data del 25 de febrer de 1586 quan el Consell de Barcelona, del que depenia Caldes, autoritzà a Joan Busquets a construir una 'torre rodona per poder-se defensar dels moros i altres enemics'. La masia és posterior i data del segle XVII. Fins el 1940 els terrenys de Can Busquets eren plens de vinyes.</p> | 41.5719600,2.5261500 | 460495 | 4602362 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La finca presenta varis accessos: un per a vianants al carrer Major, amb una porta de ferro i uns marges de pedra que seguint una suau pendent a través del jardí ens fa arribar a la masia, i dues per a vehicles, la ja esmentada del carrer Major i una altra tocant al carrer de la Mercè, on hi ha a l'entrada una bonica reixa d'estil modernista, amb ondulacions i decoració calada de motius vegetals. Hi ha una petita edificació per al porter de la finca. Superada la citada reixa trobem un camí asfaltat que ens porta fins a la masia. Sense cap mena de dubte, Can Busquets és una de les finques més destacables de Caldes d'Estrac. Un dels conjunts històrics més valuosos de Caldes. Sòl urbà, inventariada amb el nº55 de la Normativa del Pla General de 11.07.1984. Catalogada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb la protecció BCIN, per una disposició llei del 25 de juny de 1985, i publicada al BOE el 29 de juny de 1985. Masia i torre protegides també per l'inventari d'arquitectura militar de 23.04.1949. La torre cilíndrica originàriament tenia merlets que han estat enderrocats restant únicament els seus suports. Una dada curiosa és que fins fa no masses anys era habitual veure algun niu de cigonyes al capdamunt de la torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||
| 42326 | Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Façana i conjunt en molt bon estat, i estructura i coberta en bon estat. | Masia antiga originària del segle XVI, remodelada amb elements del classicisme noucentista, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Nebot el 1910. Per la seva posició, que forma el nucli antic de Caldes amb l'església, els banys i l'Ajuntament, és un dels edificis particulars de més valor arquitectònic de Caldes d'Estrac. Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes jardí interior. La façana principal està orientada en direcció sud. La porta d'entrada a la Residència és àmplia, d'arc apuntat, amb marc de pedra, i imitant el parament antic del mur del voltant. La porta està adaptada per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda o per si cal entrar-hi algun llit o cadira de rodes. Al capdamunt, no només d'aquesta façana principal, sinó a tot el mur que envolta la residència per la seva part davantera hi destaquen una sèrie de pinacles de totxana petita coronats per unes esferes rodones. Entre els pinacles hi ha unes reixes de ferro, de banda gruixuda, acompanyades de jardineres amb flors de colors. A més, trobem uns fanals de mig cos de la primera meitat del segle XX. Les façanes laterals són murs de poca alçada amb la imitació de paredem antic on hi destaquen uns finestres baixes d'arc apuntat, i una peculiaritat a banda i banda: a la façana est hi ha una porta de ferro, estreta i amb un reixat superior calat que sembla una mena de porta d'emergència, però que sense cap mena de dubte sembla centenària; mentre que a la façana oest hi destaca a no gaire alçada del nivell de terra una cara antropomòrfica de pedra d'època romànica que per la seva singularitat mereix una explicació independent més endavant ja que, segons estudiosos consultats, deuria pertànyer a la masia original de Can Gili. Dignes de ser esmentades són les façanes interiors que s'alcen davant del jardí davanter de la casa que presenten uns esgrafiats d'estil neoclàssic, coronats amb el nom de 'Bella Vista', nom de la Residència. A la primera planta hi podem veure balcons dos a dos, amb baranes primes de ferro col·locades en seccions verticals, mentre que al pis superior hi ha àmplies finestres, amb excel·lents vistes al front marítim. La paret d'aquesta façana est és arrodonida, mentre que l'oest és a dues aigües amb carener perpendicular a la glorieta mirador de caire senyorial que recorda a la popa d'un vaixell d'època. Aquesta glorieta té una teulada cilíndrica que sobresurt i presenta vàries finestres d'arc de mig punt amb persianes de les dites mallorquines i rajoles de color blau que decoren els marges superior i inferior dels pisos. La façana posterior, que dóna davant d'un dels laterals de l'església, llueix també unes àmplies finestres que corresponen a les habitacions dels residents. La Residència gaudeix de dos jardins. La part del davant presenta una part porxada, i hi podem veure plantes amb flors, mentre que a la part posterior hi ha varis arbres i unes heures que grimpen per la façana. L'aspecte sempre ombrívol de la part posterior destaca amb el solana de la davantera. L'edifici gaudeix de varis accessos: les ja citades porta principal i lateral, a més de dues laterals, reixades i àmplies, que donen als jardins descrits. | 08032-8 | Carrer de l'Església, 33 (08393 Caldes d'Estrac) | Antiga masia baixmedieval coneguda amb el nom de Can Gili, totalment reformada a principis del segle XX a la manera noucentista per a residència de Ramon Massot. L'any 1949 els religiosos maristes hi posaren un seminari, i a més realitzaren tasques de catequesi d'infants, cinema i teatre, dirigit pel popular pare Melitón. Amb la marxa dels pares maristes a Malgrat de Mar, l'any 1962 passà a ser escola parroquial gràcies a la iniciativa d'un grup de pares de la vila que demanaren un crèdit a La Caixa, i també es convertí en centre d'esplai vinculat a l'església. Finalment l'any 1989 la Fundació Buchaca comprà l'edifici i el convertí en Residència d'avis. | 41.5721900,2.5264900 | 460523 | 4602387 | 1910 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42326-foto-08032-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42326-foto-08032-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42326-foto-08032-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Francesc Nebot | Sòl urbà. Sistema de dotacions i equipaments públics. Inventariada amb el núm. 28 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 98|99|106|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42327 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-2 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes. És de composició neoclàssica de primeries del segle XIX, ampliat amb l'afegit d'un cos d'escales a la seva façana nord, i remodelat en el seu interior. La planta baixa de l'edifici està arrebossada, mentre que la primera i segona planta són pintades amb calç blanca. Per diferenciar les dues parts, al voltant de l'edifici hi veiem una motllura. Cal citar també l'existència de varis fanals de mig cos de principis de segle. La façana principal és la que està orientada a la plaça de la Vila: a la planta baixa hi ha dues finestres allargades amb arc apuntat i entre elles una porta també del mateix estil; a la primera planta hi ha dues finestres més senzilles i un balcó consistorial amb baranes lobulades d'estil neoclàssic; al segon pis hi ha les golfes amb unes finestres rectangulars no gaire grans. Podríem citar també les falses sis columnes acanalades amb falsos capitells que decoren externament aquestes dues plantes. Al capdamunt de l'edifici hi ha un terrat amb una barana de columnes lobulades del mateix estil que les del balcó consistorial. A la façana posterior es repeteix l'estructura de la davantera, amb les finestres d'arc apuntat i les falses columnates, així com la barana del terrat. A la façana oest trobem el mateix estil citat ja, però amb una peculiaritat: una gran lluerna acabada amb un arc de mig punt. Al capdamunt, en lloc de l'habitual barana del terrat, hi ha una coberta a dues aigües. L'edifici afegit de cos d'escales és clarament diferenciat de la resta per la seva forma moderna de cub rectangular allargassat, pintat de color marronós, que en la seva planta baixa serveix d'accés a l'interior de les oficines municipals, i amb grans finestres per gaudir de la llum natural en els pisos superiors. També és aquí davant on hi acostumen a aparcar els cotxes de la policia municipal. A la façana d'aquesta part moderna destaquen cinc pals de bandera; d'esquerra a dreta: l'europea, la catalana, l'espanyola, la caldenca, i la italiana per l'agermanament que la vila té amb el municipi de la toscana de Castelfranco di Sopra. A l'interior: una de les coses que més criden l'atenció a l'entrar a l'edifici municipal són les figures dels gegants de Caldes d'Estrac que trobem a la planta baixa. Si pugem per l'escala o per l'ascensor trobarem les diferents dependències. Tot l'espai d'oficines gaudeix de llum natural i està adaptat per persones amb mobilitat reduïda, també la presència de varis sofàs fa més còmode les possibles esperes que es produeixin. L'edifici de l'Ajuntament és multifuncional, i acull les activitats d'algunes de les principals entitats de Caldes: a la planta baixa hi ha el Casal del Jovent, el Consultori mèdic i el Punt d'informació juvenil. A la primera planta la Sala Cultural. A la segona planta la seu de la policia local. A la tercera planta les Oficines municipals, la Sala de sessions, l'Alcaldia, les Regidories, la Gerència, la Secretaria, el Registre, els serveis administratius i el Jutjat de pau. A la quarta planta els despatxos del grups polítics, dels banys termals i dels Serveis Socials, així com l'Arxiu, l'emissora municipal de ràdio, i els locals dels geganters i de l'escola de puntes. És per tot això que acabem de dir que l'edifici municipal sempre dóna la sensació d'estar en constant moviment perquè, tant si és matí o tarda, podem veure sempre gent entrant i sortint de les seves dependències. | 08032-9 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | Fins al segle XIX, la casa de la Vila es trobava a la plaça de Sant Antoni. Els antics banys termals de Caldes estaven situats a l'actual planta de l'edifici consistorial. L'edifici consistorial va ser bastit el segle XIX i reformat el segle XX. Abans de la guerra civil espanyola, als baixos de l'edifici hi havia la Casa Montserrat, regentada per Nusbaum, on es feien navalles. El dia 28 de maig de l'any 1933 el consistori rebé la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que vingué a fer de mediador en la polèmica sobre el nom oficial que havia de tenir la vila, Caldes d'Estrac o Caldetes. Com a curiositat, per tal d'entendre la vinculació de l'Ajuntament a la població, comentarem que durant anys l'equip de bàsquet de Caldes utilitzava com a vestuaris els locals del consistori municipal. Recentment, quan es feren les obres d'ampliació de l'edifici, es trobaren al subsòl algunes restes arqueològiques: uns plats d'època medieval, els fonaments d'un antic safareig. | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Borràs (mestre d'obres) | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 27 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Com a curiositat citarem que a un dels pals de les banderes de la façana hi ha la bandera d'Itàlia, resultat de l'agermanament de Caldes d'Estrac amb el municipi italià de Castelfranco di Sopra. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42328 | Masia del carrer de l'Església, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-de-lesglesia-39 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XVII | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Masia antiga molt transformada. La finca és d'aspecte allargassat i està clarament condicionada pel desnivell del terreny. L'edificació consta de planta baixa i dues plantes. La façana principal és la de llevant. La porta presenta marc de pedra i sòcol antic, a més de grans carreus cantoners. Per accedir-hi cal primer pujar un tram d'escales situant-nos, doncs, a l'alçada del primer pis. Al costat d'aquesta porta principal també hi ha un accés al jardí de la finca. Aquest accés consisteix en una porta de reixa encabida en un arc apuntat i una petita coberta de teulada. La reixa està decorada en la seva part superior amb les quatre barres. Si ens tornem a fixar en la façana principal trobarem una finestra quadrada, reixada, i en el pis superior tres finestres del mateix estil senzill amb un sobresortint de pedra. Al capdamunt, centrada, hi ha la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta principal. Als costats s'allarga el terrat, que presenta una senzilla barana de ferro de forma circular. Encara a la façana trobem un fanal de mig cos de principis de segle XX. La façana nord que dóna al carrer de La Riera destaca per tractar-se d'un mur baix, reixat i amb unes altes columnes de totxana. Al sòcol d'aquest mur, que dóna precisament enfront de l'Ajuntament, hi ha una llosa de pedra amb la següent inscripció: 'Vas, de, Pera Gili mariner i dels seus 1629'. Per la seva singularitat en parlarem més endavant. A la façana posterior, que és del tot allargada fins a topar amb la roca en la qual s'enclava l'església, trobem que a nivell de carrer hi ha un accés per a vehicles, i al seu damunt unes columnes de rajola com les ja citades emmarcades en arcs apuntats i teulada. Al primer pis veiem fins a sis finestres de poc interès que han estat aprofitades en les successives reformes viscudes per la casa, i al pis superior dues finestres més i un balcó amb barana senzilla. A més a més, podem observar a nivell de terrat uns dipòsits d'aigua. Ja a l'interior de la finca trobem dos elements remarcables: una porxada sostinguda sobre quatre columnes de totxanes que dóna al jardí interior, on hi ha plantes variades i un llimoner; i l'escala exterior de ferro que cal utilitzar per poder pujar al terrat. | 08032-10 | Carrer de l'Església, 39 (08393 Caldes d'Estrac) | Aquesta és una de les edificacions més antigues de la vila que tot i les transformacions viscudes encara es manté en peus. Els seus orígens ens situen en el segle XVII, i la seva existència està molt relacionada amb la capelleta de la Mare de Déu trobada que està a tocar de la masia. | 41.5721600,2.5264900 | 460523 | 4602384 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42328-foto-08032-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42328-foto-08032-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42328-foto-08032-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 30 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. A pocs metres de la casa es troba la petita capella que, segons la tradició, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu del Remei. Durant anys, la família d'aquesta casa s'ha encarregat de vetllar pel manteniment de la capelleta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42329 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-0 | <p>CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XV | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Casa cantonera de planta baixa i una planta. Tota restaurada i pintada de blanc, però respectant elements arquitectònics antics. La façana principal està orientada a l'est. Presenta dos accessos: per un costat, una porta principal amb marc de pedra i sòcol antic que supera el desnivell de peu de carrer, i uns pocs metres més enllà un altre accés, més gran, amb rampa. Aquesta façana principal presenta una coberta de teules a dues aigües, perpendicular a la porta principal. Podríem destacar l'existència de vàries finestres, de diferent mida, i de les quals només són reixades les de la planta baixa. I si parlem de finestres, és evident que haurem de referir-nos, per la seva vistositat, a la que es troba a la primera planta i que ja, en el seu moment, va ser documentada per l'erudit Apel·les Mestres. Es tracta d'un finestral gòtic de pedra amb arcs lobulats, sobresortint de pedra i representació de figures humanes i animals; s'ignora el seu origen, i ni tan sols se sap si abans d'estar a Can Gibert va estar en algun altre lloc. Encara a la façana principal, trobem una terrassa cantonera situada al primer pis; sense dubte es tracta d'un afegit posterior a la construcció original i que fa funció de mirador. Les façanes laterals presenten finestres tant a la planta baixa com al primer pis. La façana posterior de la casa està ocupada per un pati o jardí interior enrajolat que destaca per la gran quantitat de plantes i per la presència de varis desaigües de boca grossa. Com que la casa està situada en un terreny de forta pendent, a l'interior de l'edificació s'ha tendit a superar aquest inconvenient amb l'existència de graons i escales com les que permeten accedir al pati o al pis superior.</p> | 08032-11 | Carrer de l'Església, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta és una de les edificacions més antigues de Caldes que tot i les transformacions encara es manté en peus. Els seus orígens ens situen en el segle XV. Testimoni d'aquesta antiguitat és la finestra gòtica va documentar Apel·les Mestres.</p> | 41.5721800,2.5264700 | 460522 | 4602386 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42329-foto-08032-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42329-foto-08032-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42329-foto-08032-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Forma part del nucli antic de la població. Hi ha un dibuix d'Apel·les Mestres, a finals del segle XIX, que mostra la façana de Can Gibert amb el finestral gòtic. | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42330 | Can Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura en bon estat, però coberta, façana i conjunt regular, per perill de goteres i pèrdua de capa pictòrica. | Casa de cos amb tres façanes de planta baixa, dues plantes i golfes. La façana principal està orientada en sentit nord. Destaca la planta baixa pels seus dos accessos, un d'ells de carro, amb arc apuntat, i l'altre quadrat i de dimensions semblants. Entre les dues entrades hi ha una finestra de grans dimensions reixada. La casa es cantonera, i al final d'aquesta planta baixa trobem una rampa i un accés per a vehicles directe al pati de la casa. Aquest accés té una reixa de grans dimensions a conjunt amb l'estètica de la casa. Seguint la descripció de la façana principal, a la primera planta trobem quatre grans finestres amb sobresortint de pedra. A la segona planta, un balcó que va d'extrem a extrem de la façana, amb quatre sortides amb persianes desplegables o mallorquines. Separant visualment la segona planta de les golfes veiem una motllura. Les golfes presenten quatre finestres senzilles rectangulars. Al capdamunt de l'edificació hi ha un terrat, envoltat per un mur sense cap tipus de decoració. La façana lateral crida l'atenció perquè, superant el desnivell del terreny, ens trobem ja amb el primer pis on una gran porta de fusta amb marc de pedra, a la que s'accedeix pujant uns graons, ens permet entrar a l'interior de la casa; uns metres més enllà hi ha una gran finestra com les anteriorment comentades. Al pis superior trobem tres balcons amb unes baranes de ferro senzilles, que semblen continuació de la llarga barana de la façana principal. A la planta de les golfes hi ha una porxada amb arcs de mig punt i un bon grapat de tubs de canalització d'aigua directament enclavats a la paret, i que ens fa evident que la urgència sovint supera l'estètica. Un altre element poc estètic que presenta aquesta façana lateral són uns fanals excessivament funcionals, més propis d'un carrer de ciutat que d'una casa neoclàssica. Esperem que les heures que estan començant a tapar aquest lateral s'encarreguin d'amagar les canalitzacions i l'estructura dels fanals. La façana lateral destaca per les seves grans finestres obertes al paisatge del front marítim i la continuació de la porxada abans descrita. El jardí, molt gran, i empedrat en el seu primer tram, destaca per la seva varietat de plantes, arbustos i arbres. Comparativament, la superfície edificada és una tercera part del conjunt del sòl de la finca. El jardí està delimitat per un mur gruixut i, en un dels seus extrems, acaba en forma de banya. L'element més distingit del jardí és proper a la casa, davant d'una de les façanes laterals, i es tracta d'una gran font rodona, de pedra, coberta de verdet, que li atorga un caràcter distingit al conjunt. | 08032-12 | Carrer de l'Església, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | La casa va ser bastida en el segle XVIII, però va ser reformada i amplada amb dos pisos més en el segle XIX. La família Milans va ser una de les més importants de Caldes d'Estrac durant segles. Els seus membres ocuparen càrrecs importants tant a nivell polític com militar i a la vila varen tenir moltes possessions, entre d'altres hi eren incloses aquesta casa i les dues del costat, que actualment són la Biblioteca municipal i habitatges particulars. | 41.5721700,2.5264700 | 460522 | 4602385 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42330-foto-08032-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42330-foto-08032-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42330-foto-08032-12-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 51 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42331 | Casa antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antiga | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Façana en molt bon estat, i estructura, coberta i conjunt en bon estat de conservació. Restaurada. | Casa unifamiliar entre mitgeres de cantonada, de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada en sentit nord. La porta principal és senyorial, de fusta amb doble picaporta, presenta marc de pedra, amb arc apuntat, i al capdamunt un rètol recordant el nom del carrer i el número de la casa. Tot el sòcol de la façana principal és també de pedra. A banda i banda de la porta trobem unes finestres reixades de grans dimensions, amb els marcs de pedra. A l'alçada del primer pis trobem dos balcons amb unes baranes senzilles, i una altra finestra com les anteriors, però sense reixa. En un lateral d'aquesta façana principal hi ha un esgrafiat neoclàssic d'inspiració vegetal que ens recorda els de Residència Bellavista. L'esgrafiat consta d'una orla de fulles amb un gerro en forma de bol amb un pom de flors dins a l'interior. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta principal. La façana lateral consisteix en un mur allargat de no massa altura amb dos accessos: un més petit, per a vianants i amb marc de pedra, i un altre una mica més avall per a vehicles que dóna directament al jardí. Abans de parlar del jardí cal fer esment de la façana posterior de la casa que en la seva planta baixa presenta una sortida també de marc de pedra, i una escala fins al jardí, i en la seva primera planta hi ha una mena de galeria amb barana del mateix estil que les ja comentades a la part davantera. També ens crida l'atenció una finestra de les dites d'ull de bou, rodona i no gaire gran, que sense dubte té la funció de deixar entrar llum natural. El jardí no és gaire gran, però sí que permet gaudir d'una certa varietat de plantes amb flor, un recés per al vehicle, una curiosa glorieta o gàbia de grans dimensions de color blau marí amb un ocell de ferro terminal, i per últim citarem la barana de columnes lobulada de pedra que marca el final del terrenys i que alhora fa de mirador. | 08032-13 | Carrer de l'Església, 14 (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5721800,2.5264900 | 460523 | 4602386 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42331-foto-08032-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42331-foto-08032-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42331-foto-08032-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 31 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42332 | Residència Santema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-santema | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | En bon estat, restaurada. Potser caldria treure les males herbes que li han crescut a la façana. | Edifici residència d'avis que per les seves característiques i la seva mida destaca del conjunt de la Santema. Edifici d'estil neoclàssic. De planta baixa, primer pis i torre quadrada al terrat. La façana principal orientada en direcció nord destaca per la seva porta d'entrada senyorial amb barana lobulada i unes columnes primes amb capitells d'estil renaixentista; l'espai té forma ovalada. En aquesta mateixa planta baixa de la façana principal veiem tres finestres de grans dimensions, gairebé a peu de carrer amb baranes, i en un dels extrems un grup de finestres amb arcs de mig punt que són el mirador de la sala menjador de la Residència. Al primer pis podem observar quatre finestres més, un parell d'elles amb arcs apuntats i falses columnes incorporades a la façana, i un balcó mirador de caire senyorial que dóna al carrer de La Riera i permet gaudir entre d'altres coses de la visió de les dues emblemàtiques torres del municipi de Caldes. Aquest mirador té forma ovalada i fa de coberta de l'entrada principal abans citada, a més disposa de les ja habituals baranes d'inspiració neoclàssica. Tres finestres rectangulars uns pocs metres més amunt permeten realitzar la doble funció de gaudi de llum natural i ventilació de les habitacions. Una altra curiositat d'aquesta façana la trobarem en un escut d'obra de guix col·locat dins d'un romboide que presenta motius vegetals. Al terrat podem observar sis merlets amb decoració vegetal gravada, i una torre quadrada amb coberta piramidal a quatre aigües de rajoles de color verd i vermell que sobresurten de les parets de la torreta, que disposa d'uns amplis finestrons. La façana posterior de la residència segueix el mateix estil de finestres amb columnes adossades i amb vistes al parc de Can Muntanyà, que està localitzat a pocs metres. Hem de destacar l'existència d'un jardí de dimensions considerables a la part del darrera de la casa, que des del carrer no es pot veure. Es tracta d'un espai enjardinat perquè els avis puguin passar estones. | 08032-14 | Carrer de Santema, 15 (08393 Caldes d'Estrac) | Fins a finals de segle XX, a l'actual residència hi havia l'Hotel La Paz. | 41.5701900,2.5270500 | 460569 | 4602165 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42332-foto-08032-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42332-foto-08032-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42332-foto-08032-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 25 per l'article de la Normativa del Pla General. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42333 | Capelleta del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-sant-crist | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Capella petita per a una imatge religiosa. Estil popular mediterrani. Capelleta octogonal coberta amb cúpula semiesfèrica i senzilla creu terminal. Parets exteriors pintades de color blanc i la coberta de color blau. El marc de la porta és allargat i presenta un arc apuntat. La porta, tancada, és de vidre i està protegida per una coberta de ferro que es presenta reixada en la seva part superior (per poder mirar a l'interior) i ferma en la seva part inferior (per protegir-la de cops o aiguats). A l'interior, les parets són pintades de blanc i hi trobem la imatge religiosa d'un Sant Crist. Es tracta d'una creu de fusta, de mig metre d'alçada, i d'una imatge de guix. Cal destacar que en la construcció d'aquesta capelleta s'ha hagut de superar el desnivell del terreny.</p> | 08032-15 | Carrer de l'Església, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Durant molts anys aquesta capelleta era de parada obligada pels passos de les processons de Setmana Santa.</p> | 41.5722900,2.5266500 | 460537 | 4602398 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42333-foto-08032-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42333-foto-08032-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42333-foto-08032-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona d'ordenació contínua tradicional. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42334 | Can Arboix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-arboix | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Coberta en molt bon estat, i estructura, façana i conjunt en bon estat. | Casa entre mitgeres de planta baixa i una planta. La planta baixa i el primer pis foren bastits en el segle XVIII, però en el segle XIX patí una àmplia reforma que entre d'altres elements incorporà les arcades del pis superior. La superfície total del solar és de 75 metres quadrats, i la superfície de construcció és de 134 metres quadrats; cosa que ens indica l'aprofitament en vertical de l'edificació. Es tracta de la casa dels masovers de Can Busquets. Marcs de les portes i sòcols de pedra. La façana principal mostra, a la planta baixa, dues portes d'accés, una més gran que l'altra amb doble fulla d'obertura, i tres finestres, tot això a diferents nivells, la qual cosa ens indica que la casa ha estat rehabilitada en vàries ocasions i que s'han aprofitat elements ja existents. Al primer pis hi ha una finestra gran i tres balcons amb unes baranes senzilles. Al capdamunt de l'edificació trobem una terrassa mirador amb voltes d'arc de mig punt i una barana feta amb totxos, que formen figures geomètriques. La curiositat de l'edificació és que aquesta terrassa comunica directament amb la finca de Can Busquets, salvant el desnivell del terreny, ja que queda a la mateixa alçada de l'entrada de la masia, a pocs metres de la famosa torre circular i, de fet, en trams del jardí tornem a trobar la barana de rajola que hem citat. A l'interior trobem, entrant per la porta principal que dóna al carrer Major, un rebedor senzill. Al costat unes estances laterals utilitzades com a magatzem. Al fons el rebedor i més endavant una porta que dóna a una petita eixida. Pujant les escales arribem al segon pis on hi ha quatre habitacions espaioses. | 08032-16 | Carrer Major, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | La casa té el seu origen en el segle XVIII, però va ser reformada en el segle XIX. Aquesta casa era habitada pels masovers de la Masia de Can Busquets. | 41.5719800,2.5261700 | 460497 | 4602364 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42334-foto-08032-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42334-foto-08032-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42334-foto-08032-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 36 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.