Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42386 | Turó de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-caldes | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | Amb el bosc cal sempre mantenir l'estat d'alerta, amb neteja periòdica del terreny per evitar l'acumulació de brossa i possibles incendis. | <p>Entenem per Turó de Caldes el conjunt de bosc i jardins compresos entre la carretera de Sant Vicenç i les urbanitzacions de la Torrevella i la Torrenova. La superfície sense edificar arriba als 11.000 metres quadrats. A ponent del terme municipal, direcció Barcelona, trobem aquest autèntic pulmó verd. Aquesta zona de bosc és un terreny escabrós i de difícil accés, ple de torrents, que està parcel·lat en part per grans finques. Hi podem trobar una gran varietat de vegetació, sobretot els pins i tot tipus de cactus, així com també gran varietat de flora als jardins. Podem incloure les finques de Can Soler, La Marañosa i Can Marcelí Coll dins d'aquest Turó de Caldes.</p> | 08032-68 | Turó de Caldes (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Fins a principis del segle XXI, bona part dels carrers de la zona de Torrenova i Torrevella eren camins de terra, sense asfaltar, sense clavegueram, ni enllumenat. Com a curiositat podríem dir que quan es feien festes en alguns dels xalets de la zona, es posaven torxes a banda i banda dels camins per indicar com arribar fins a la finca.</p> | 41.5709300,2.5211700 | 460079 | 4602250 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42386-foto-08032-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42386-foto-08032-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Part d'aquesta zona té la categoria d'equipaments per l'Ajuntament. Hi ha un pla per a la construcció d'una carretera a l'alçada de l'Escola de la Sagrada Família, a la Carretera de Sant Vicenç. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42387 | Complex Esportiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-esportiu-municipal | XX | <p>Complex polisportiu municipal. L'edifici presenta un disseny avantguardista, entre d'altres coses per adaptar-se al territori i salvar la força del vent del nord. La coberta combina la fusta amb el ferro, i es presenta amb una forma d'ondulació paral·lela a la façana principal, que està orientada en sentit est. L'entrada de la façana principal presenta un tram d'escales que descendeix per superar la pendent del terreny. Tant la façana principal com la posterior són de ferro amb sotacoberta de fusta, amb una forma d'ondulació que ens recorda les ones de la mar. La façana lateral de banda mar presenta un mur baix i unes grans finestres de vidres fins al sostre, per tal d'aprofitar al màxim la llum solar. La façana de banda muntanya és oberta, amb accés directe a la pista esportiva. A l'interior, graderies a banda mar, àmplia pista polisportiva (amb les marques al terra de vàries de les disciplines que es practiquen), piscina, vestuaris, bar i restaurant. Activitats que es porten a terme al polisportiu: cursets d'iniciació esportiva, escola de bàsquet, tai-xi, fitness, aeròbic, aikido, activitats dirigides a gent gran, etc. Cal destacar també una àmplia zona lateral, usada com a magatzem i aparcament, a la qual s'accedeix des de una porta de ferro.</p> | 08032-69 | Carretera N-II, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Inaugurat als primers anys del segle XXI.</p> | 41.5677000,2.5222600 | 460168 | 4601890 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42387-foto-08032-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42387-foto-08032-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42387-foto-08032-69-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Existeix un projecte per fer un pas soterrani del complex a l'aparcament situat al davant, a l'altra banda de la carretera N-II, a més del tancament lateral de la pista poliesportiva i la rehabilitació de la piscina. | 107|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42388 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | Estructures i façanes en bon estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic del nucli antic de Caldes d'Estrac que inclou essencialment els carrers Major, Església i del Mig, i la plaça de Sant Antoni. Carrers estrets i asimètrics, ben asfaltats, alguns empedrats, sense gaire trànsit. En realitat un dels encants d'aquest nucli antic és sense cap mena de dubte el caràcter mig peatonal dels seus carrers. Les voreres, estretes, presenten rajoles de diferents colors, que canvien segons el tram. Els fanals del carrer són de mig cos, de principis del segle XX, incorporats a les façanes de les edificacions. Les cases no són gaire altes, com a màxim de dues plantes, emblanquinades i restaurades la majoria, amb coberta de teulada a dues aigües, i patis posteriors moltes d'elles. Algunes de les edificacions principals, com Can Busquets, Can Bonis o Can Boades han merescut una descripció particular. Destacar la proliferació d'imatgeria religiosa, així com de plantes i flors en els balcons que embelleixen els carrers. El temple parroquial de Santa Maria és el centre al voltant del qual ha crescut el nucli antic, tot i que cal no oblidar altres punts de referència d'aquest barri vell de Caldes com la plaça de Sant Antoni, on es trobava l'antic Ajuntament, o les Torres de Can Busquets i la Verda que són a tocar una de l'altra.</p> | 08032-70 | Nucli Antic (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Al ser el nucli antic està estretament lligat a la història i tradicions de la població.</p> | 41.5721500,2.5264400 | 460519 | 4602383 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42388-foto-08032-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42388-foto-08032-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Segons estudiosos de la població, el carrer Major era l'antic barri de pescadors de Caldes. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42389 | Plaça Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-muntanya | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Esplanada rectangular de grans dimensions. Situada entre Can Cabanyes i el Safareig municipal per un costat, i la muntanya i La Riera per l'altre. S'ha fet un esforç per superar la irregularitat del terreny. La pista està ben asfaltada i ben il·luminada, amb una sèrie de fanals posats en bateria al llarg de la plaça. El terra de l'esplanada indica les activitats esportives que es porten a terme habitualment; hi conviuen senyals de diferents esports. Limitant l'esplanada trobem als laterals de muntanya unes edificacions baixes de coberta de teulada inclinada, usades com a vestuaris i magatzem. Al lateral de La Riera hi ha uns bancs de fusta per poder observar els actes que es fan a la plaça, així com un espai arbrat i uns decoratius parterres amb flors de colors. Davant dels banys trobem una pista més petita, protegida de la pista principal per una xarxa de grans dimensions. A l'altra banda un mur separa la plaça de la finca de Can Cabanyes.</p> | 08032-71 | Plaça Muntanyà, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El terreny que en l'actualitat forma la plaça, era propietat de l'Adolfo Muntanyà, indià que s'establí a Caldes d'Estrac. És per aquesta raó que la plaça porta el seu nom. Va ser inaugurada el 1993 com a espai polivalent. L'any 1996, el mercat dels divendres es traslladà de la Riera a la Plaça Muntanyà.</p> | 41.5712600,2.5270900 | 460573 | 4602283 | 1993 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42389-foto-08032-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42389-foto-08032-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Espai polivalent. Punt de trobada de les festes i activitats més destacades de la vila, com per exemple el mercat dels divendres, les trobades geganteres, activitats esportives, l'enterrament de la sardina durant el Carnaval, etc. El trasllat del mercat dels divendres a aquest emplaçament, d'accés fàcil, ha permès augmentar el número de parades i diversificar l'oferta. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42390 | Conjunt del Passeig dels Anglesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-passeig-dels-anglesos | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Façanes i estructures en bon estat. | <p>Conjunt arquitectònic del Passeig dels Anglesos situat a primera línia de mar. Configura un dels espais urbans amb un caràcter més lúdic i emblemàtic de la població. Cal destacar la varietat d'estils de les residències que hi podem trobar, però que curiosament, en lloc de produir un efecte negatiu, el que aconsegueix és un conjunt de gran qualitat amb la seva diversitat. Cal observar que cap casa supera els tres pisos d'alçada, i que gairebé totes disposen de jardí davanter i posterior. Com a curiositat direm que no sempre les opinions respecte a aquesta zona de Caldes han estat favorables. Sense anar més lluny, citarem l'escriptor català Josep Pla que, parlant del Passeig dels Anglesos, deia que es tractava d'un seguit de cases d'Estil Liberty (estil burgès o lliure) que en deien a Europa, sense cap relació entre elles ni amb el paisatge.</p> | 08032-72 | Passeig dels Anglesos (08393 Caldes d'Estrac) | <p>A la primera meitat del segle XX moltes persones de classe alta de Barcelona vingueren a Caldes a fer-se la seva residència. En un principi el Passeig es deia del Marquès de Casa Riera, tot i que també era conegut com Passeig Maragall, perquè al carrer de la Ciutat de La Paz hi tenia la casa el poeta Joan Maragall. En realitat el passeig no era altra cosa que la part posterior de les finques del carrer Ciutat de La Paz que donaven a la platja. Aquestes darreres es coneixien amb el nom de 'pavellons de mar', i l'escola de l'arquitecte Bohigas es va encarregar del bastiment de bona part d'ells. A poc a poc, i sobretot amb la influència de l'Hotel Colón, que canvià d'orientació per situar-se en paral·lel al nou Passeig, va anar agafant personalitat pròpia fins a convertir-se en un dels llocs més emblemàtics de Caldes, posant per davant la façana marítima a la muntanyenca. El nom d'Anglesos li vingué donat, això sembla, per ser imitació del ja existent a Niça, a la Costa Blava francesa, símbol de la gent de classe alta de l'època. El Passeig va ser urbanitzat entre 1917 i 1925, a imitació de les ciutat-jardí ideades per E. Howard. Amb la promoció econòmica d'Antoni Miracle i Joan Camprubí, Juli Maria Fossas s'encarregà de l'encintat de les voreres i pavimentació del carrer. Exemple d'aquest caràcter senyorial de la zona el tenim en el següent fet: durant la guerra civil espanyola (1936-1939) algunes ambaixades i consolats estrangers (com el dels Estats Units o el de Dinamarca) marxaren de Barcelona fugint dels bombardejos per establir-se a Caldes d'Estrac. Això permeté a la població viure amb una certa 'calma' a causa de ser considerada zona neutral. A la dècada dels anys vuitanta del segle XX, es va viure una situació crítica en la que molts propietaris no podien fer front a les despeses que significava tenir unes residències tan grandioses i optaren per la venda o directament per l'enderrocament i l'edificació d'apartaments, posant en perill la personalitat i estètica del Passeig. La intervenció de les institucions amb la col·laboració d'alguns propietaris va permetre una profunda remodelació. El Passeig, amb la seva fesomia actual, va ser inaugurat el 1992. Malgrat tot, en els darrers anys i fruit de la terrible especulació immobiliària que vivim, continua l'estira i arronsa.</p> | 41.5672200,2.5248300 | 460382 | 4601836 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42390-foto-08032-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42390-foto-08032-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Situació privilegiada. La línia de ferrocarril i la carretera N-II queden darrera del Passeig dels Anglesos, la qual cosa permet accedir directament a la platja i gaudir, per tant, d'una vista excel·lent. L'obertura de 'pavellons de mar' que primaven la façana marítima a la muntanyenca del carrer de la Ciutat de la Paz va ser una de les novetats en la construcció d'aquestes cases; l'escola de l'arquitecte Bohigas va ser el responsable, en part, d'aquest canvi. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42391 | Carrers del Callao i de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-del-callao-i-de-santa-teresa | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Estructures i façanes en bon estat. | <p>Conjunt arquitectònic dels carrers del Callao i de Santa Teresa. Cases de cos en filera, estretes i profundes, i dues o tres plantes d'alçada. Històricament aquestes cases van ser les primeres dels estiuejants que arribaren a Caldes, refetes o fetes de nou, que coexistien amb les cases dels pescadors. És per això que podem observar una gran varietat d'estils. La majoria són edificacions d'estil popular mediterrani, ben condicionades i restaurades, però també trobem cases en no tan bon estat, i altres que presenten elements neoclàssics, com baranes lobulades, frontis, com és el cas de la torre d'estiueig d'estil neoclàssic del núm. 12 del carrer de Santa Teresa atribuït a l'arquitecte Bonet Garí. El que sí és cert és que s'ha mantingut una unitat d'alçada i de finca, ja que el sòl es reparteix a la majoria de les cases de la mateixa manera. No hi ha cap edificació que superi els tres pisos d'alçada, i totes gaudeixen d'un petit pati davanter i un altre més gran posterior. Totes les façanes estan orientades en sentit sud, de cara a la mar, i el mur davanter de baixa alçada és acompanyat d'encanyissats per a mantenir la privacitat del pati davanter de les finques. Podríem remarcar, sense cap mena de dubte, que la situació d'aquest conjunt no és tan privilegiada com la del Passeig dels Anglesos perquè al davant hi té la línia de ferrocarril i la carretera N-II; per tant, si es vol veure la mar, tot i estar a pocs metres, cal pujar al terrat de les cases. El carrer és arbrat amb plataners bords, ben asfaltat i il·luminat amb fanals de cos sencer col·locats en bateria.</p> | 08032-73 | Carrers del Callao i de Santa Teresa (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les cases dels carrers de Callao i de Santa Teresa van ser ocupades pels estiuejants en la primera fornada turística que va viure Caldes a finals del segle XIX. Situades estratègicament a prop de la mar, de l'estació de tren, dels Banys Colón i de la capella del Carme. Convivien les cases dels estiuejants amb les dels pescadors.</p> | 41.5691300,2.5274900 | 460605 | 4602047 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42391-foto-08032-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42391-foto-08032-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El viaducte de la N-II trenca l'estètica del conjunt. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42392 | Front marítim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-maritim | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Sobretot a l'estiu la feina de neteja és constant. | <p>L'abrigall de pedra de la Punta de l'Hotel Colón separa la platja de Caldes d'Estrac en dos: direcció Barcelona hi ha la platja dels Tres Micos, mentre que direcció França hi ha la platja de La Riera. En conjunt, les platges de Caldes fan 60 metres d'amplada i 0,7 quilòmetres d'extensió, són de sorra fina d'origen natural, formades per la deposició de sediments que durant milers d'anys han portat les rieres. L'abrigall de l'Hotel Colón, hereu dels espigons que fins a la segona meitat del segle XX hi havia distribuïts per tot el litoral caldenc, està format per una muralla de pedres de grans dimensions en forma d'ela. L'objectiu d'aquest espigó és fer front al temporal de xaloc. A recés d'aquest espigó, com a testimoni mut d'altres èpoques, podem veure un grapat de velles barques de fusta que donen nom a la Plaça de les Barques. Des de l'abrigall i en direcció Barcelona, la platja de Caldes rep el nom de Platja dels Tres Micos. Aquesta curiosa denominació li prové d'un conegut bar (ja desaparegut) que hi havia allà mateix. El local lluïa a la seva façana un rètol amb la imatge de tres micos, un dels quals es tapava la boca, l'altre es tapava les orelles i el tercer es tapava els ulls. És evident que foren els estiuejants qui popularitzaren la denominació de platja dels Tres Micos. La platja disposa de torre de vigilància de la Creu Roja, dutxes, passarel·les i bancs de fusta, i el proper Passeig dels Anglesos, amb arbrat i locals per a prendre alguna cosa mentre es gaudeix del sol i les excel·lents vistes. Situats de nou a l'abrigall, però ara movent-nos en direcció França hi ha la Platja de La Riera. Evidentment el nom li és atorgat per la canalització de La Riera que arriba a la mar uns pocs metres més enllà. Aquest sector de platja no disposa de tants mitjans com l'anterior, però també gaudeix d'un passeig, en aquest cas el del Mar.</p> | 08032-74 | Front marítim (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La vinculació dels caldencs amb la mar és llarga i prolífica. Alguns exemples: l'aparició del ferrocarril a partir de 1856 va produir el desenvolupament del sector pesquer a la població, ja que es podia traslladar el peix amb rapidesa a la ciutat de Barcelona; la construcció dels Banys Colón el 1881 com a dinamitzador, sobretot social, de tot el litoral caldenc; l'any 1892 Frederic Nicolau fundà 'Salvamiento de Náufragos', i és a Caldes on s'utilitza per primer cop el llança-caps, aparell usat per llançar un cap de corda a persones o embarcacions en perill; al llarg del segle XIX Salvador Busquets i el seu fill, mestres d'aixa, construïren més d'un centenar de buc, i foren varis els caldencs que estudiaren a l'escola de pilots d'Arenys; el 1911 un fort temporal assolà la costa del Maresme; el 1923 va morir a la seva casa del Passeig dels Anglesos, núm. 12, el capità Manuel Deschamps, heroi de la guerra de Cuba; la construcció del proper port d'Arenys afectà la platja de Caldes ja que escapçà el corrent de llevant que li proporcionava sorra; el 1943 es repeteixen els forts temporals; a partir de la postguerra, les platges de Caldes s'aniran omplint de banyistes d'arreu; a principis dels cinquanta es construeixen els espigons i l'escullera que corria per la vora del Passeig, passant d'una platja contínua de gran amplària a una altra compartimentada entre espigons, d'amplària menor i amb poca sorra; el 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes, inspirat en el pescador Joan Baptista Arnó; el Pla de Regeneració que va dur a terme el MOPTMA, entre els estius de 1993 i 1994, suprimí els espigons i retornà la sorra perduda a mitjan segle.</p> | 41.5678400,2.5280800 | 460653 | 4601903 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42392-foto-08032-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42392-foto-08032-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Les platges de Caldes han obtingut durant nou anys seguits el Diploma de Qualitat de la Generalitat de Catalunya. Entre d'altres actuacions, la sorra es gravella fins a 30 centímetres. A més, s'aplica el Pla d'Higiene i Seguretat de la Diputació de Barcelona, i es dota la Creu Roja dels mitjans necessaris per a realitzar tasques de vigilància. A pocs metres de la platja dels Tres Micos, entre la Riera del Gorg i l'estació de tren, es va habilitar fa pocs anys una esplanada de 4.000 metres quadrats com a aparcament. A l'estiu, bona part dels usuaris de la platja caldenca utilitzen aquest espai per a deixar-hi el seu vehicle mentre es banyen. L'aparcament té entrada i sortida i va directe a la carretera N-II, sense necessitat d'entrar al nucli urbà de Caldes d'Estrac. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42393 | Grup de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-la-merce | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Conjunt de cases unifamiliars bastides en filera en sòl urbà. Conjunt adaptat al territori, ja que fa una pendent considerable. El conjunt està format per 18 cases de planta baixa i primera planta, amb un petit pati davanter, i un ampli pati posterior, no visible des de el carrer. Totes les cases són de parets emblanquinades i similars característiques de construcció. Les cobertes de teulada són a dues aigües amb el carener en paral·lel a la porta d'accés des de el carrer de la Mercè. La façana principal d'aquestes cases estan orientades en sentit sud. Presenten la planta baixa una porta de marc quadrat, normalment de fusta per fer joc amb els altres elements de la casa, i acompanyada en alguns casos de petites finestres quadrades a banda i banda, també de marc senzill, destacant les del número 28 per tenir les mateixes reixes de ferro forjat en forma de fulla d'arbre que les vistes a Can Busquets. En quatre de les edificacions hi ha una coberta de teula sobre la porta, acompanyada a vegades de petit fanal. A la primera planta destaca una àmplia finestra, de fusta, quadrada, amb dues fulles, i en alguns casos decorades amb figures geomètriques directament treballades sobre la fusta. Semblen finestres o finestrons de casa d'alta muntanya. Aquestes finestres, pintades de color verd o vermell, fan joc amb les portes de les cases i es situen sobre la seva perpendicular. Al igual que un petit respirador rectangular de formes geomètriques, just sota la teulada. Abans de parlar del jardí interior hem de fer un esment del petit pati davanter que presenten totes les edificacions. Són enrajolats, voltats de mur baix, amb porta de baixa reixa de ferro forjat, i normalment ben guarnit de flors i fins i tot algun arbre, donant una sensació de benvinguda. Els patis posterior són allargassats, amb la mateixa amplitud de les cases. Alguns són enrajolats, però la majoria són de terra, i els seus propietaris els han aprofitat per plantar-hi un algun arbre fruiter, o plantes vàries, donant-li un caire d'hort privat. Hi ha un jardí comunitari, amb porta de ferro forjat de doble fulla, distribuït en forma de terrasses, arbrat, i en el que destaca una petita capelleta religiosa dedicada a la Mare de Déu. L'interior de les cases és senzill degut a les dimensions de l'edificació. A la planta baixa trobem el rebedor, menjador, dependències menor i l'eixida al pati, mentre que al segon pis situem les habitacions.</p> | 08032-75 | Carrer de la Mercè, núm. 2-36 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>A mitjan de la dècada dels seixanta del segle XX, l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va fer aquest conjunt de cases amb la subvenció del Instituto de la Vivienda. Quan es van acabar les cases, es van sortejar entre els veïns que havien demanat una plaça. Com a dada curiosa podem dir que el sereno que hi havia a Caldes vivia en una d'aquestes cases. La importància històrica del Conjunt de Cases de la Mercè radica en el fet que, tot i estar allunyades del nucli històric, significà la revalorització de tot el sòl que hi havia entre elles i el centre de la vila (la zona de darrera l'església, des de La Riera fins al carrer de la Mercè).</p> | 41.5730900,2.5251000 | 460408 | 4602488 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42393-foto-08032-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42393-foto-08032-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42393-foto-08032-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Buxó (atribuïda) | Són vàries les coses que criden l'atenció d'aquest conjunt de cases. En primer lloc el terreny tan abrupte on foren bastides, no pas per caprici, sinó per necessitat. Cal recordar que trobem el conjunt al capdamunt de la riera, o si es prefereix al final del carrer Major, ja tocant a Sant Vicenç de Montalt, en un dels pocs espais lliures que quedaven al nucli urbà a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle passat. El conjunt té forma triangular, a causa d'això que diem d'adaptació al territori. I sense cap mena de dubte, el nom de 'cases barates' com foren batejades en el seu moment, quan es feren gràcies a l'ajut de l'Instituto de la Vivienda, sembla donar-li un caire pejoratiu, però el cert és que estèticament és un conjunt lluït i tan digne com qualsevol altre de la vila. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42394 | Jaciment arqueològic del Cementiri de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-cementiri-de-caldes-destrac | <p>BALIL, A. RIPOLL, E. (1952). Actividades arqueológicas en Cataluña durante los años 1950 y 1951. Archivo español de Arqueología XXV. Madrid. GORGES, J.G. (1979). Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. Paris. RIBAS, M. (1952). El poblament d'Iluro. IEC. Barcelona. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Layetana. Mataró.</p> | I aC | Peces fragmentades | <p>Prop del cementiri municipal de Caldes, al Turó de Caldes, en la seva zona més septentrional, es trobaren una sèrie de fragments de ceràmica.</p> | 08032-76 | Cementiri de Caldes d'Estrac | <p>Des de mitjans del segle XX es van anar trobant restes ceràmiques a l'emplaçament del cementiri de Caldes d'Estrac. En una primera època de troballes es tractava de restes ceràmiques romanes, i ja anys més tard, es va trobar algun fragment ibèric.</p> | 41.5729100,2.5222800 | 460173 | 4602469 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Hi havia notícies de troballes de ceràmica romana en superfície. A mitjans dels anys 80 es va trobar algun fragment de ceràmica ibèrica. Des de llavors no hi ha hagut cap troballa. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42395 | Casa del carrer de l'Església, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-num-23 | XVIII | Estructura, façana i coberta en bon estat. | <p>Edifici de planta baixa i primera planta. D'estil popular mediterrani. La façana principal, emblanquinada, està orientada en sentit nord-oest. Coberta amb teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la porta principal. El sòcol i els marcs de porta i finestres són de pedra. Destaca la porta principal, d'inspiració medieval, de fusta massissa enclavada amb ferro, amb un espiell amb reixa. Al capdamunt del marc de la porta hi ha unes dates gravades: 1717-1917. Es tracta d'una indicació de l'antiguitat de la casa, del segle XVIII, i d'una primera reforma realitzada a la primera meitat del segle XX, però també cal tenir en compte que, a finals del segle XX, es va fer una nova rehabilitació de l'edifici. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres de grans dimensions, amb reixes de ferro forjat amb forma de tirabuixó. Al primer pis veiem, en perpendicular a la porta, una finestra amb marc i repeu de pedra, sense reixa. A banda i banda observem uns balcons del mateix estil, és a dir, amb marc de pedra, i balcons de ferro forjat també en forma de tirabuixó. A la sota teulada observem un desguàs dissimulat amb una sanefa d'arcs de mig punt, que creua d'un costat a l'altre tota la façana. A l'interior de la casa la planta baixa és dedicada a rebedor, menjador i eixida al pati interior, mentre que les habitacions les trobem a la primera planta. El pati ocupa la meitat de la superfície del sòl de la finca.</p> | 08032-77 | Carrer de l'Església, núm. 23 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les dates gravades sobre la porta '1717-1917' ens indiquen l'antiguitat de la casa.</p> | 41.5721900,2.5264900 | 460523 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42395-foto-08032-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42395-foto-08032-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42395-foto-08032-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42396 | Llegenda de la Fàtima i el Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fatima-i-el-busquets | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>La musulmana Fàtima sent a parlar la Leonor, esclava cristiana provinent de Caldes d'Estrac que havia estat segrestada en una de les habituals ràtzies que els pirates sarraïns feien a la costa catalana, dels efectes guaridors dels banys termals de la seva població i decideix anar-hi d'incògnit a provar-los ja que està malalta. De dia s'amagava a la Torre dels Encantats, que segons hom diu vindria d'aquí el seu nom, i de nit sortia a prendre les aigües, seguint una rua misteriosa fins a la font d'aigua guaridora. La Fàtima es curà i, a més, s'enamorà del caldenc Busquets. La unió dels dos personatges és celebrada simbòlicament plantant una olivera al capdamunt de la Torre de Can Busquets. Símbol de pau entre les religions cristiana i musulmana en aquella torre que durant tants anys havia servit per avisar als caldencs dels atacs sarraïns.</p> | 08032-78 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda ja va ser documentada per Víctor Balaguer el 1857.</p> | 41.5719600,2.5261500 | 460495 | 4602362 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (38,8ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. La llegenda ha inspirat la creació de gegants amb el nom de la Fàtima i el Busquets; l'any 1997 per celebrar el 10è aniversari de la Colla de Geganters es va celebrar el 'casament' d'aquests dos personatges. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42397 | Llegendes de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p>LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XIX | <p>La llegenda de la Mare de Déu del Remei comença amb la troballa accidental d'aquesta per part d'un pagès de Can Simó (actualment Can Busquets) que estava llaurant la seva terra amb un parell de bous. Segons la tradició, la Capella de la Cova del carrer de l'Església, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge religiosa. Però el cert és que sembla ser que la Mare de Déu no volia quedar-se a la cova i miraculosament es traslladà a l'altar major de l'església parroquial, d'on ja no es mouria, tot i l'intent que patí uns segles més tard, quan uns pirates sarraïns que assaltaren la vila se la volgueren emportar. Però la imatge es va fer tan pesada, que els lladres van haver d'abandonar la idea. Quan ja els sarraïns hagueren marxat, una mica espantats per aquell fet miraculós, un caldenc anomenat Montserrat Pi restaurà els danys que la imatge sofrí, ja que li havien trencat un dit. En agraïment, la Mare de Déu li va donar el do, a ell i als seus descendents, de poder guarir les extremitats malmeses dels seus conciutadans.</p> | 08032-79 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Llegenda recollida per Víctor Balaguer a mitjan segle XIX.</p> | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La devoció per la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac, té relació directa amb l'existència d'una deu d'aigua calenta, REMEI de moltes malalties. Dites relacionades amb la darrera d'aquestes llegendes: 'Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs', i 'Això va de pares a fills, com a Can Pi de curar ossos'. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42398 | Correfoc de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-caldes-destrac | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Espectacle piromusical de diables que tradicionalment se celebra com a cloenda de la Festa Major, tant la d'estiu com la d'hivern. Amb el temps ha esdevingut, juntament amb la Trobada de Gegants, un dels actes més esperats i participatius. Les colles de diables que participen al correfoc, no només és la de Caldes d'Estrac, sinó que, responent a l'intercanvi de visites entre agrupacions, vénen colles de diferents llocs de Catalunya. El correfoc segueix una rua pels carrer de la vila, i tradicionalment surt de la plaça de Sant Antoni, baixa pels carrers Major, Mercè, i Nou, per acabar a la Plaça de la Vila amb una sorollosa traca de trons que dóna per acabada la Festa Major. Durant una bona estona, l'olor a pólvora omple el nucli antic de Caldes.</p> | 08032-80 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac; en un primer moment el nom de la Colla era Astharoth, però al haver-hi coincidència amb una altra agrupació que es deia de la mateixa manera es va decidir posar el nom de la vila.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Colla de diables de Caldes d'Estrac va ser fundada el 1996, i és formada també per un grup de tabalers, és a dir, els que fan música amb timbals. La figura més emblemàtica de la Colla és el drac Astharoth, creat el 1990. La Colla participa a les grans festes de la vila: festa major d'estiu i d'hivern, carnaval, etc., fent una rua pels principals carrers de Caldes. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharot. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42399 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>La trobada de gegants és un dels actes tradicionals de la Festa Major d'estiu. Es tracta d'una cercavila pels carrers de la població en la qual gegants i capgrossos van ballant al ritme dels grallers i tabalers de la colla. Aquesta trobada aplega gran quantitat de parelles de gegants provinents de totes aquelles poblacions que, en el decurs de l'any, són visitades per la Colla de Geganters de Caldes; és el que es coneix amb el nom de 'retorns de visita'. La trobada de l'any 2005 va arribar a reunir fins a trenta-tres colles de gegants, convertint-se en una de les més concorregudes del país. El recorregut habitual de la cercavila és: sortir de la plaça Muntanyà (lloc ideal per bastir els gegants gràcies a l'amplitud de la seva esplanada), baixar per La Riera, trencar a mà esquerra pel Carreró, agafar el Camí Ral fins a trobar el carrer de Sant Josep, baixar fins a trobar el carrer de Santa Teresa, i llavors tornar a mà dreta a La Riera, per arribar finalment a la plaça de les Barques davant de la mar. Com podem observar, és un recorregut d'uns centenars de metres i de baixada, perquè, evidentment, les dimensions dels gegants així obliguen a fer-ho. Per Santa Llúcia se celebra una altra trobada gegantera, però no tan concorreguda.</p> | 08032-81 | Plaça Muntanyà, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac, s'aprova la construcció dels gegants Fàtima i Busquets. Foren els encarregats de portar-ho a terme els alumnes de l'Escola Pública Sagrada Família, sota la direcció de Jordi Torrus. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1990 es constitueix la Colla de Grallers. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. El 1992 exposició fotogràfica del fet geganter a Can Milans. El 1998 el nombre de capgrossos de la Colla arriba als dotze actuals. En aquests vint-i-cinc anys els gegants han viscut varis canvis de vestuari per a adaptar-los a la indumentària medieval i disposen de coreografia pròpia. A més, la colla ha participat en trobades nacionals i internacionals, les habituals 'tornavisites' entre colles, és a dir l'intercanvi d'invitacions entre grups geganters.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42399-foto-08032-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42399-foto-08032-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Colla de Gegants i Grallers i Tabalers de Caldes d'Estrac la formen cinquanta geganters, dotze grallers i sis tabalers. Vesteixen amb faixa i mocador blaus, i pantalons i camisa blancs (colors mariners). La seu de la Colla de Geganters es troba a la quarta planta de l'Ajuntament. El patrimoni geganter de Caldes està format per dos gegants (la Fàtima i el Busquets), un gegantó (el Nano) i tretze capgrossos (n'hi ha dos més fora d'ús a causa del seu mal estat). El material amb el que estan fets és de cartró amb una capa de fibra. Les seves mides són: 3,50 metres en Busquets, 3,45 metres la Fàtima, i 2,50 metres el Gegantó. Com a curiositat direm que, a causa de les seves dimensions, només els homes porten els gegants, mentre les dones es limiten a portar el gegantó o els capgrossos; personatges aquests darrers que també acostumen a ser portats per infants, com una manera de fer-los agafar interès per aquesta activitat. L'actual cap de Colla, el senyor Jaume Juan, ha ideat un sistema elèctric de ventilació interna dels capgrossos que a l'estiu és molt agraït pels soferts portadors. La reparació dels gegants i capgrossos s'acostuma a realitzar a un taller de Canet de Mar. La Colla realitza activitats al llarg de l'any. Han participat a les inauguracions d'alguns dels llocs més emblemàtics de la població com el Parc Maragall, la Biblioteca de Can Milans, el Pavelló Esportiu, la Fundació Palau, i darrerament a la celebració dels dos-cents anys de l'església parroquial. Així, també prenen part en activitats festives populars com la Dormida o campionats de futbol sala o de bàsquet. En aquestes activitats han sorprès a tots els assistents apareixent els gegants vestits amb robes adients al cas; és a dir, amb pijama a la Dormida i amb roba esportiva als partits. A més acostumen a ser presents a les gran celebracions dels seus membres, com per exemple casaments o bateigs. Són nombroses les trobades de gegants tant nacionals com internacionals en les que han participat. De les internacionals citarem les següents: la primera van ser a la ciutat holandesa de Maastricht l'any 1993, després han anat a Praga, Leipzig, Rimini, Croàcia, Estrasburg, Pesaro, Castelfranco di Sopra (localitat amb la que Caldes està agermanada) i Boon. Aquest proper juny de 2006 han estat convidats a participar en un acte festiu de cultura popular a Alemanya, coincidint amb la celebració del mundial de futbol que s'ha de celebrar a aquest país. Aquesta propera tardor la Colla de gegants viurà dos esdeveniments importants: una exposició d'homenatge a l'Ajuntament i un nou canvi d'indumentària de la Fàtima i el Busquets. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42400 | Canalització de rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-de-rieres | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | El perill de rierades exigeix un constant manteniment i estat d'alerta, sobretot durant l'estiu, època de més perill. | <p>Conjunt d'obres realitzades per a canalitzar els torrents de Caldes i evitar destrosses provocades per les rierades. La riera de Caldes presenta un traçat sinuós a la part baixa del seu recorregut degut a la dificultat de salvar el pas entre els turons de Puig Castellar (nord-oest) i el de Caldes (sud-oest). Entre ambdues discorre la riera de Caldes, també coneguda com la del Torrentbó. En el punt baix d'aquesta riera és on es situa el nucli urbà de la vila. Són nombroses les mostres que trobem al llarg del municipi d'aquesta canalització de rieres i torrents. Citarem alguns exemples: als Banys Termals, en paral·lel al turó, trobem una rasa artificial, emblanquinada, en clara pendent, d'un metre d'ample i de profunditat que baixa cap a la mar. A un dels laterals del carrer del Mestre Joan Barber, proper a l'Escola Sagrada Família, hi veiem una lleugera, però pronunciada canalització en direcció a la Carretera de Sant Vicenç. Al començament del carrer del Pont del Sergent hi ha una canalització soterrada en forma de baix pont d'un dels torrents que neixen al Turó de Caldes. Uns metres més avall, passada la N-II, fent de frontera entre el carrer caldenc de la Ciutat de La Paz i el municipi de Sant Vicenç de Montalt, trobem el desguàs d'aquest torrent que citàvem fa un moment. Es tracta d'una canalització àmplia, d'un parell de metres d'altura i de quatre d'amplada, descoberta en bona part del seu recorregut fins al tram final que passa per sota del Passeig dels Anglesos abans d'arribar al mar. Finalment citarem el carrer de La Riera, del que ja parlàvem al començament de la descripció, però que en dos punts concrets del seu recorregut val la pena fer uns comentaris: l'encreuament de La Riera amb el Camí Ral té com a resultat l'existència del que es coneix amb el nom de Pont de Caldes, un pas elevat per a vianants i vehicles, de mur baix i barana senzilla, que supera un clar desnivell. I al final del recorregut trobem la gran canalització final, en part soterrada, que fa de desguàs de la riera a la mar.</p> | 08032-82 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Riera principal que creua el nucli urbà podem considerar-la com l'eix principal de la població des del segle XVII quan segons les cròniques es começaren a bastir les primeres edificacions a la seva vora. L'any 1946 es construeixen els seus murs laterals i el 1968 es procedí a la seva pavimentació. A la segona meitat del segle XX s'ha procedit a la canalització de la resta de rieres secundàries del terme. El projecte d'urbanització de la superfície de la Riera s'inicià, en la seva primera fase de canalització, l'any 2002.</p> | 41.5688800,2.5281800 | 460662 | 4602019 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42400-foto-08032-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42400-foto-08032-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, és l'administració contractant encarregada de fer les obres, d'acord amb el Pla de Rieres del Maresme pactat amb el MOPTMA. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42401 | Pesolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesolada | XX | <p>La Pesolada és el certamen gastronòmic més important de Caldes d'Estrac, que té el llegum del pèsol com a eix central. Aquest any 2006, del 10 de març a l'1 de maig, s'ha celebrat la 12a edició. Si bé en un principi estava limitat exclusivament a Caldes d'Estrac, en els darrers anys també s'han afegit al certamen restaurants de Mataró, Cabrils i Sant Andreu de Llavaneres, comptant amb el suport del Consorci de Turisme de la Costa del Maresme. Els mateixos responsables de la mostra reconeixen que el fet de tractar-se d'un producte de temporada i haver de fer el certamen al mateix temps el que fa és mantenir un major nivell publicitari i d'ajuda institucional. Per tant, els restauradors de la vila són els veritables protagonistes d'aquesta iniciativa que ha quallat molt bé perquè, a diferència d'altres mostres gastronòmiques de caràcter molt més generalista i que sorgeixen arreu, es basa en un sol producte molt preuat: 'el pèsol de la floreta'. Els restauradors locals ofereixen uns menús que inclouen els pèsols en tot un seguit de variades receptes. A Caldes, els restaurants que participen en el certamen gastronòmic del pèsol són set: el del Best Western Hotel Jet (al Passatge de la Santema, 25), el de Can Suñé (al Carrer del Callao, 4), el del Taller (al Passatge de Sant Pere, 2), el de la Fonda Manau (al Carrer de Sant Josep, 11), el de l'Hotel Colón-María Galante (a la Plaça de les Barques, s/n), el de la Marola (Passeig dels Anglesos, 6) i el de Voramar (al Passeig del Mar, 10). Com a curiositat transcric un menú, en aquest cas, el que ens proposa Can Suñé: crema de pèsols de la floreta acabats de collir amb mil fulles de formatge emmental. Amanida de contrasts del Maresme amb pernil serrà i les textures de foie d'ànec i formatge parmesà a la vinagreta de fruits vermells i pinyons. Caldereta de llamàntol amb pèsols de la floreta, sant Marc de trufa i nata cremat o gelat fet a casa, vi, coca torrada i cafè. El preu dels menús oscil·la entre els 25 i els 45 euros.</p> | 08032-83 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La primera edició de la Pesolada es va fer l'any 1995 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1995 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42401-foto-08032-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42401-foto-08032-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Per als més experts, la Pesolada és una mostra gastronòmica comparable a la 'Calçotada' per a Valls o la 'Gambada' per a Palamós. Gastronomia i poesia sovint van de la mà, i ens sembla curiós ressenyar els títols que durant els dies que dura la mostra gastronòmica se li donen al pèsol: perla verda del Maresme, pèsol d'or, etc. Aquest any 2006 el Consorci de Turisme de la Costa del Maresme ha editat el llibre 'La cuina del pèsol al Maresme', que recull totes les propostes i activitats que al voltant del pèsol se celebren per la comarca. La Pesolada i la Mongetada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42402 | Mongetada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mongetada | XX | <p>La UNICOST, que des del 1987 agrupa als comerços i hostalers de Caldes d'Estrac, organitza i promociona aquesta festa gastronòmica que té el llegum de la mongeta del ganxet com a protagonista dels seus principals menús. A la tardor de l'any 2005, als mesos de novembre i desembre, s'ha celebrat la 7a edició de la Mongetada. Una constant dels menús d'aquest certamen gastronòmic és que les mongetes vagin acompanyades de bolets. Com en el cas de la pesolada, són varis els restaurants de la vila que participen en el certamen gastronòmic de la mongeta.</p> | 08032-84 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La primera edició de la Mongetada es va fer l'any 1999 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1999 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42402-foto-08032-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42402-foto-08032-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Mongetada i la Pesolada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42403 | Cabana de Doña Cary | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-dona-cary | XX | L'interior de la cabana està molt deteriorat a causa dels actes vandàlics patits a finals de l'any 2005. | <p>La Cabana de Doña Cary o Caseta de Fusta està situada a l'interior del Parc de Can Muntanyà. Sembla voler imitar els típics refugis d'alta muntanya. Es tracta d'una edificació de planta baixa i primer pis. Amb terrat a vàries aigües de pissarra, amb carener horitzontal a la porta principal, que presenta una original sota coberta, i un tram de teulades de color verd. Les parets de la casa són de fusta, amb troncs disposats de forma horitzontal. Tant les finestres com la porta d'accés són rectangulars i presenten una mena de sobreportes de fusta com a protecció, amb figures romboides foradades. Destaca, enganxada a la façana principal, una xemeneia de pedra. A la façana posterior es pot veure una placa de ceràmica amb el nom de: Cabana de Doña Cary. A l'interior, disposa d'aigua i llum, així com de lavabos i una cuina. A la planta baixa hi ha un living amb xemeneia d'arc apuntat i marc de pedra, i un tram d'escales ens permeten accedir a la primera planta. Podem destacar finalment que la Caseta de Fusta va ser bastida en una petita elevació del territori amb el pensament de protegir al màxim la casa de possibles torrentades. Estèticament està perfectament integrada a l'espai natural perquè fins i tot sembla fer joc amb els arbustos i arbres del seu voltant.</p> | 08032-85 | Parc de Can Muntanyà, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Caridad Urquijo, neboda del marquès d'Urquijo, ambaixador espanyol a Cuba a primers del segle XX, es va casar amb Adolfo Muntanyà, indià nascut a Granollers que, al tornar d'Amèrica, s'establí amb la seva dona a Caldes d'Estrac, d'on era originària la seva mare. L'Adolfo anomenava carinyosament la seva dona Cary, i d'aquí prové el nom que porta la casa. La Caridad Urquijo morí prematurament l'any 1956.</p> | 41.5710900,2.5284500 | 460686 | 4602264 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42403-foto-08032-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42403-foto-08032-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La cabana rep el nom de la Sra. Caridad Urquijo. Darrerament, s'ha condicionat la cabana com a taller de creació sota la direcció de la polifacètica artista local Jana Hurter. Malauradament, la cabana ha patit en diverses ocasions atacs vandàlics, que han produït destrosses al seu interior. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42404 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-3 | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>El començament de festa és el dia 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila, i per a celebrar-ho es fa una gran repicada de campanes. No hi ha el costum de fer cap pregó d''nici de festa major, però sí que des de fa uns anys es fa un brindis popular a la baixada del carrer del Carme amb el de Sant Pere; a prop de l'església de la Mare del Déu del Carme. Per la festa major no se celebra cap gran concert ni es munta cap envelat, però sí que es fan actes lúdics i gratuïts, la majoria a l'aire lliure, per a cercar la participació ciutadana. L'esplanada de Can Muntanyà es converteix en un dels centres neuràlgics de les activitats amb tallers i jocs infantils, un ball popular, una ballada de sardanes i una tradicional cantada d'havaneres com correspon a un poble mariner. També es fa una important trobada gegantera a la qual participa la Colla de Caldes i també d'altres de fora de la vila. La plantada gegantera (nom aquest de la plantada que evoca a la perfecció l'acció de bastir els gegants) a l'esplanada de Can Muntanyà, serveix per iniciar la cercavila, que segueix el recorregut habitual de La Riera, Carreró, Camí Ral, Carrers de Sant Josep i de Santa Teresa, per arribar finalment a la Plaça de les Barques. Aquell mateix dia es fa l'escumada-xeringada, activitat especialment adreçada als més joves, en la que es fa una mena de batalla d'escuma, llançada sobre els participants amb una mena de xeringa gegant. A la Sala Cultural de l'Ajuntament es fa una trobada de puntaires, que mostren les seves obres artesanals. Cal no oblidar que a Caldes funciona des de fa anys una associació de puntaires que porta el nom de Gramanets, i que tenen la seu a la mateixa Casa de la Vila. També a la Sala Cultural, aquest darrer any, es va fer una exposició fotogràfica. Al complex esportiu municipal es fan activitats de caire esportiu adreçats a petits i grans. La Festa Major s'acostuma a cloure el dia de la Diada Nacional de Catalunya amb un correfoc de la Colla de Diables de Caldes, que muntant un espectacle de llum i foc recorren el nucli antic de la vila. Normalment surten de la Plaça de Sant Antoni, per seguir després pels carrers Major, Mercè, Nou, La Riera i acabar a la Plaça de la Vila. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.</p> | 08032-86 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1977 es crea l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Es fa del 8 de setembre (dia de la Mare de Déu del Remei, patrona de Caldes d'Estrac) fins a l'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42405 | Jaciment arqueològic prop de la carretera N II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-prop-de-la-carretera-n-ii | <p>RIBAS, M. (1952). El poblament d'Iluro. IEC. Barcelona.</p> | IV m. aC | Peces fragmentades | <p>Segons M. Ribas es va trobar un ganivet de sílex i restes d'un vas decorat amb cordons d'època neolítica</p> | 08032-87 | Prop de la carretera N II | <p>Fitxa datada el 27 de juliol de 1987.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | Legal i física | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Coordenades i alçades desconegudes a més de context no localitzat segons informa la fitxa existent sobre aquest jaciment en el Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. Des de mitjans dels anys 80 no hi ha cap troballa. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42406 | Carnaval de Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-de-caldes-destrac | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El Carnaval és un dels actes més esperats a Caldes d'Estrac, sobretot per la canalla de la vila ja que bona part de les actuacions que es fan van adreçades a ells. Aquest any 2006 les activitats s'iniciaren el dilluns 20 de febrer amb la celebració del Carnaval a l'escola, amb l'arribada de sa Majestat Carnestoltes i la lectura del pregó. El dia 23, Dijous Gras, els nens i nenes de l'Escola Sagrada Família celebraren aquest dia menjant la tradicional truita. L'endemà, 24 de febrer, començaren ja els actes adreçats a petits i grans. Primer, al matí els nens i les nenes de l'escola portaren a terme tallers relacionats amb el Carnaval, per iniciar-se a partir de mitja tarda la rua infantil que aplegà les comparses escolars i que va recórrer el municipi: sortint de l'Escola, i passant pels carrers Major, Mercè i de La Riera, per arribar finalment a l'esplanada de Can Muntanyà, on es feren espectacles d'animació i ball infantil, acabant la jornada amb un berenar per a tots els nens i nenes de Caldes. Al vespre, a la Plaça de la Vila, es produí l'Arribo de Sa Majestat Carnestoltes que, amb el seu pregó carregat d'ironia, convidà tothom a participar de la festa. Com de costum, molts vilatans donaren la benvinguda al rei Carnestoltes disfressats. El dia següent, dissabte 25, a partir de les deu de la nit s'inicià la rua de les comparses amb coreografies especials per a l'ocasió. Aquesta rua va seguir un camí diferent que la del dia anterior: passant per la Baixada de l'Estació, el carrer Callao, La Riera i finalitzant al davant de la Casa de la Vila. En arribar-hi, cada comparsa inscrita realitzà el seu ball, i tot seguit es va fer la tria de la disfressa o comparsa més original. Finalitzada l'entrega de premis, començà el ball de carnaval a l'esplanada de Can Muntanyà. El dia següent, diumenge, a les sis de la tarda, a la Sala Cultural de l'Ajuntament, es va fer ball i sarau per a la quitxalla disfressada. Després d'un parell de dies de calma, el dimecres 29 de febrer, es portà a terme una nova activitat a l'Escola consistent en el judici al senyor Carnestoltes. A partir de les vuit del vespre, i amb rigorós dol, s'inicià el seguici mortuori d'en Carnestoltes fins a l'esplanada de Can Muntanyà, on després de llegir el testament del rei del Carnaval i cremar-ne la seva figura, es va fer una sardinada popular amb la que es posà punt final al carnaval per aquest any.</p> | 08032-88 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Des del seus orígens, el Carnaval de Caldes està adreçat sobretot a cercar la participació de la canalla de la vila.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El Carnaval de l'any 2006 ha tingut com a lema festiu: Que la disbauxa sigui amb vosaltres... Les activitats del Carnaval són organitzades per l'Ajuntament, la Comissió Carnestoltes i l'Escola Sagrada Família. Cal destacar que a diferència d'altres poblacions, el Carnaval a Caldes d'Estrac encara conserva un sentit força familiar, en gran part degut a que bona part de les activitats organitzades són dirigides als infants, tal i com hem pogut observar al programa de festes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42407 | Imatgeria religiosa urbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatgeria-religiosa-urbana | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | Totes les imatges són privades i són els seus propietaris els encarregats de mantenir-ne el bon estat. | <p>Presència d'imatgeria religiosa a tot el nucli urbà, però sobretot al centre històric. Per la varietat de les imatges, sobretot per la seva manera de presentar-se, val la pena que en citem alguns exemples: a la Carretera de Sant Vicenç, davant de l'Escola Sagrada Família, trobem el monument de Santa Bàrbara (ja descrit en la seva fitxa). Al Camí Ral, a una de les cantonades de l'Hotel Estrac, hi ha un petit monument dedicat a la Mare de Déu. El monument es presenta en forma de capelleta, amb coberta piramidal, creu terminal, i una petita porta reixada d'obertura lateral. A l'interior hi ha una senzilla imatge de guix de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. La capelleta sempre té flors dels devots. Al carrer de l'Església hi ha la Capella de la Cova on, segons la tradició, va ser trobada la Mare de Déu del Remei (ja descrita a la seva fitxa). Al carrer de l'Església hi ha també la Capella del Sant Crist (ja descrita a la seva fitxa). Al carrer del Remei, incorporada a la façana d'una vivenda particular, trobem un conjunt ceràmic de quinze peces que mostra pintada la figura de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila. Al Pont del Sergent trobem un altre conjunt ceràmic, aquest representa a Santa Llúcia; també està incorporat a la façana d'una vivenda particular. Aquest conjunt es presenta en forma de petit monument, amb coberta de teulada a dues aigües i repeu també de teulada. Està format per vint-i-quatre peces, i la imatge de la santa està pintada. Finalment citarem la plaça de Sant Antoni, on hi ha un altre monument, aquest d'imatge de guix, que representa a Sant Antoni amb el Nen Jesús en braços. La imatge es troba dins d'una petita capella de marc negre, arc de mig punt i porta de vidre d'obertura lateral, que està perfectament adaptada a la façana d'una vivenda particular. Al capdamunt del monument hi ha un petit fanal de ferro forjat i vidre, de mig cos, que per les nits il·lumina la capelleta.</p> | 08032-89 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Afortunadament la intolerància religiosa que es va viure durant la guerra civil espanyola (1936-1939), que va comportar a Caldes i a la resta del país la crema d'esglésies, arxius parroquials i de tot tipus d'imatgeria religiosa, sembla ja superada.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42407-foto-08032-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42407-foto-08032-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La presència d'imatgeria pels carrers de Caldes demostra, no només un sentiment religiós per part de la població (que no necessàriament va acompanyat de participació en les activitats parroquials, tal i com el rector recorda), sinó també d'un profund respecte per part dels no creients. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42408 | Festa de Santa Llúcia (d'hivern o petita) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia-dhivern-o-petita | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XX | <p>La Festa Major d'Hivern de l'any 2005 va començar el dia 8 de desembre amb un torneig de petanca organitzat pel Club de Petanca de Caldes d'Estrac. El dia 10 es feren jocs infantils a l'esplanada de Can Muntanyà, on s'hi havia instal·lat un gegant inflable cedit per l'Agència de Residus de Catalunya per tal d'animar a petits i grans a participar a la recollida selectiva de residus. Més tard es feren tallers infantils i una xocolatada. El mateix dia, al complex esportiu municipal, es va celebrar la primera Festa de l'Esport, amb activitat esportives. De mentre, al Centre d'Equipaments, a La Riera, es va inaugurar l'exposició 'Caldetes, 100 anys', amb plànols, croquis, fotografies i dibuixos del fons Jaume Comas Solà, que s'ha incorporat recentment a la Biblioteca Milans, tot i estar encara pendent de catalogació. Per la nit es va fer el petit correfoc d'hivern amb la Colla de Diables de Caldes amb el següent recorregut: plaça de Sant Antoni, carrers Major, Mercè, Nou, i finalment arribada a la Plaça de la Vila. Tot seguit se celebrà un ball popular a la Sala Cultural de l'Ajuntament. El dia 11 començà amb una plantada de gegants al migdia a l'esplanada de Can Muntanyà, per fer seguidament una cercavila amb el següent recorregut: carrers de La Riera, Carreró, Sant Josep i tornant a La Riera. Més tard se celebrà el XIII Recital Poètic sota el nom de 'Caldes, perspectiva poètica', a la Sala Cultural, amb la lectura de poemes per part d'autors locals. L'endemà, dia 12, es va realitzar una lectura de contes per a infants a la Biblioteca de Can Milans. El dia 13 de desembre, diada de Santa Llúcia, va ser el darrer dia de Festa Major d'Hivern, i va iniciar-se amb una repicada de campanes en honor de la Santa. A més, aquest any va coincidir amb l'inici de les obres de restauració de les façanes i cobertes del temple parroquial. Es va celebrar una missa en primer lloc, per fer tot seguit un aperitiu a l'esplanada, i acabar el dia amb un espectacle i berenar infantil al Casal de Joves. Tots els actes són organitzats per l'Ajuntament i les entitats culturals de la vila.</p> | 08032-90 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1977 es creà l'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac amb l'objectiu de popularitzar les festes i activitats locals, entre elles la Festa de Santa Llúcia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'any 2005 la Festa Major d'hivern s'ha celebrat del 8 al 13 de desembre (és a dir, acabant per la diada de Santa Llúcia que dóna nom a la Festa). En els darrers anys ha adquirit un caire més cultural i menys lúdic que no pas la Festa Major d'Estiu. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42409 | Gegants Fàtima i Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-fatima-i-busquets | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Gegants Fàtima i Busquets. La Fàtima és de pell bruna, cabells foscos, ulls verds i llavis vermells. Vesteix amb un turbant blau amb una mitja lluna al front, i la roba és d'estil medieval, amb una brusa blanca i un vestit blau. Com a complements presenta un collaret daurat i un penjoll amb l'escut de Caldes, a més d'un mocador en una mà i un ram de flors a l'altra. El Busquets és de pell més clara i el cabell i el bigoti són castanys. També vesteix d'estil medieval amb una combinació de colors vermell i verd, i coll daurat. Presenta al pit l'escut de Caldes, així com un penjoll també amb l'escut de la vila. Destacar el bastó de comandament que porta a la mà. Els dos gegants porten anell de casats. El material amb que són fets és el cartró amb capa de fibra. Les seves mides són de 3,50 metres cadascun, i degut al seu pes i dimensions només els homes s'encarreguen de portar-los.</p> | 08032-91 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac, s'aprova la construcció dels gegants Fàtima i Busquets. Destinant la quantitat de 105.000 pessetes per a la seva realització. Foren els encarregats de portar-ho a terme els alumnes de l'Escola Pública Sagrada Família, sota la direcció de Jordi Torrus. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. La colla amb la presència de la Fàtima i el Busquets ha participat en trobades nacionals i internacionals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1981 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42409-foto-08032-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42409-foto-08032-91-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Alumnes de l'Escola pública Sagrada Família de Caldes, sota la direcció de Jordi Torrus | Des de l'any 1981 en que van ser fets els gegants Fàtima i Busquets han viscut varis canvis de vestuari (els originals foren obra de Sibil·la Munné; el 1987 Jordi Marqués els va fer més manejables i modificar algun element del vestuari; 1988 Antoni Mujal els hi va fer roba nova; el 1995 Ramon Roig Sibina va fer un nou vestuari basant-se en la vestimentat de cristians i musulmans peninsulars del segle XIV-XV). A més disposen de coreografia pròpia, una peça anomenada Lliure Albir per a Caldes d'Estrac de Jordi Lluch i Arenas presentada el 07.09.1991. A causa de les seves dimensions els gegants són a l'entrada de l'Ajuntament de Caldes. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42410 | Agermanament amb Castelfranco di Sopra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XXI | <p>Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-92 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2002 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42411 | Safareig municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-municipal | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Potser s'hauria d'adaptar algun dels tres accessos per a discapacitats físics. | <p>Safareig municipal. Edifici d'un sola planta, de forma triangular i amb les parets pintades de color vermellós. La façana principal està orientada al carrer de La Riera, i presenta un accés a cada lateral. Per salvar el desnivell del terreny, una porta presenta un esglaó i l'altra tres esglaons. En aquesta façana principal, centrat, hi ha un finestró en forma d'ull de bou, amb vidre giratori. La façana posterior té un accés amb quatre esglaons. De les façanes laterals, una presenta un mur baix, d'un metre d'alçada i una reixa que va del mur al sostre. L'altra façana lateral és de paret sencera. Al sostre cal destacar la lluerna, de forma triangular, sense vidre, amb set bigues col·locades en posició horitzontal i un reixat superior de ferro forjat. Aquesta lluerna permet gaudir de llum natural durant la major part del dia. Penjant del sostre trobem dues bigues de fusta, que serveixen per posar-hi la roba mullada. La bassa és de pedra i manté la forma triangular de l'edifici, i el broc raja constantment aigua calenta.</p> | 08032-93 | Carrer de La Riera, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El safareig actual va ser construït a mitjan segle XIX, però sembla que n'hi hagué un d'anterior.</p> | 41.5721100,2.5278300 | 460635 | 4602377 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42411-foto-08032-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42411-foto-08032-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42411-foto-08032-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El safareig està en ús, i l'aigua que utilitza és termal, tal i com bé recordava el Dr. Maggioni a la descripció que feia de les aigües: 'hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobre tot a l'hivern, quan anant al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famoses nafres que per tocar l'aigua freda en altres poblacions s'observen' (Batlle, 1985:92). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42412 | Fundació Josep Palau i Fabre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-josep-palau-i-fabre | <p>GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | Estructura, façana i coberta en bon estat. | <p>És la seu de la Fundació Josep Palau Fabre i en realitat es tracta de la suma de dos espais històricament ben diferenciats: Can Muntanyà i la Casa de les Monges, però que ara han estat integrats en un sol edifici de planta baixa i tres plantes, i jardí posterior. La superfície de tot el conjunt és de 1.500 metres quadrats. La façana principal està orientada a La Riera. L'entrada principal hem de situar-la a l'antic Can Muntanyà, i es tracta d'una porta de ferro forjat i marc gruixut de marbre, més pròpia d'un banc que d'un centre d'art. Al capdamunt unes discretes lletres de ferro clavades a la façana ens informen de que allò és la Fundació Palau. La porta està situada a un dels extrems del cos de l'edifici, i curiosament queden més centrades dues grans finestres rectangulars a peu de carrer gairebé. La resta de la façana no presenta cap tipus de decoració, tan sols un parell de banderoles, de les anomenades venecianes, anuncien les activitats culturals que ofereix el centre d'art. La continuació de la façana principal pujant ja pel carrer de la Santema és el que abans havia estat la Casa de les Monges. Aquesta edificació que externament ha respectat l'original no té cap porta d'accés i presenta tres plantes: al primer pis hi ha cinc finestres rectangulars sense cap decoració, al segon pis cinc finestres més, allargades i amb unes baranes neoclàssiques, i al tercer pis cinc finestres més, rectangulars també però més petites que les dels pisos inferiors, tot i que també presenten unes típiques baranes neoclàssiques. Delimitant aquest tercer pis trobem uns relleus en forma de sanefa geomètrica que creuen de forma horitzontal tota la façana i que enllacen amb les que tenen les altres cases de La Santema. Al terrat observem una barana del mateix estil que les ja comentades. És a partir d'aquí, al capdamunt de l'edifici, on es comencen a integrar els dos edificis, amb una lluerna i uns cubs superposats de color blau, a diferència de la resta de la façana que és de color clar, com si volgués indicar els nous temps que marca el centre d'art. La façana posterior i la lateral, orientades al Parc de Can Muntanyà, mantenen el mateix estil de finestres rectangulars sense cap mena de decoració. A l'interior, a la planta baixa, hi ha la recepció, la sala d'actes i audiovisual, la cafeteria-terrassa que dóna a un petit pati interior amb vistes al Parc de Can Muntanyà, els lavabos, la botiga i sala per a exposicions temporals on s'explica la vida de Josep Palau amb fotografies i mobiliari familiar. A la primera planta s'exhibeix un bona selecció de pintura i escultura catalana, espanyola i internacional, amb obres d'artistes de la categoria de Josep Mompou, Isidre Nonell, Pablo Gargallo, Joan Miró, Antoni Tàpies, Emili Grau Sala, Pere Jaume, Miquel Barceló, Ismael Smith i Josep Palau, pare de Josep Palau Fabre. A la segona planta hi ha la Sala Picasso amb obres del genial artista malagueny, que usà diferents tècniques com el linòleum, olis, buidat de guix, dibuix, ceràmica, etc. A més, a aquesta planta també trobem la biblioteca, sala de documents i les oficines de l'administració de la Fundació. Tot l'edifici està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.</p> | 08032-94 | Carrer de La Riera, 54 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Josep Palau i Fabre neix a Barcelona l'any 1917. A la dècada dels trenta, treballant de periodista, entra en contacte amb el món cultural, i té la possibilitat de conèixer, entre d'altres, a Federico García Lorca. L'any 1943 publica el seu primer llibre, Balades amargues, en edició clandestina, i participa en la fundació de vàries revistes artístiques. L'any 1945 obté una beca del govern francès per anar a estudiar a París. El 1946 publica el seu primer llibre sobre l'artista Pablo Ruiz Picasso, Vides de Picasso. L'any 1947 participa en l'organització d'una Setmana d'Estudis Catalans a Prada de Conflent, i aquell mateix any coneix l'artista malagueny. El 1952 publica la primera edició dels Poemes de l'Alquimista. L'any 1961 torna definitivament a Catalunya, i treballa en temes artístics i de traducció. El 1966 publica Picasso a Catalunya, i el 1971 s'estrena per primer cop una obra de teatre seva, Homenatge a Picasso. Entre 1976 i 1978 exerceix com a president del PEN Club Català. L'any 1989 participa amb un catàleg i una conferència en la subhasta del quadre de Picasso Les Noces de Pierrette, a França, acte que li fa guanyar un reconeixement internacional com a picassià. El 1997 rep el Premi Nacional de Literatura i publica Estimat Picasso, recull de memòries de la seva relació amb Picasso. L'any 1999 rep la Lletra d'Or per Estimat Picasso i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 2002 s'estrena Vides de Picasso, una versió coreogràfica del text de Palau. És president dels Jocs Florals de Barcelona, durant els anys 2002, 2003 i 2004. El dia 4 de maig del 2003 s'inaugura la Fundació Palau a Caldes d'Estrac; tal i com ell mateix ha dit en alguna ocasió, el motiu per posar la seu de la seva Fundació a Caldes d'Estrac, va ser que es va enamorar de la vila. El lloc escollit va ser l'espai abans integrat per dos edificis, Can Muntanyà i la Casa de les Monges. Can Muntanyà és un edifici de mitjan segle XX amb jardí interior, que fou la residència d'un indià i terratinent de Caldes, l'Adolfo Muntanyà. La Casa de les Monges és un antic col·legi de religioses dominiques; precisament la rehabilitació d'aquesta part de l'edifici ha provocat problemes amb alguns veïns a causa de les obres que si han portat a terme. L'any 2005 Josep Palau és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, com a reconeixement per la seva tasca de poeta, de defensor de la llengua catalana, i d'estudiós de l'obra i vida de Picasso. El 3 de maig del 2005 l'Ajuntament de Barcelona organitza Palau a Palau; homenatge al Palau de la Música. El mateix mes de maig de 2005 surt a la llum la desena edició dels Poemes de l'Alquimista, que amb el temps s'ha convertit en el millor exponent de la seva obra literària; entesa pel propi Josep Palau com una creació poètica oberta, per això porta el nom de l'Alquimista.</p> | 41.5711400,2.5276900 | 460623 | 4602270 | 2003 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42412-foto-08032-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42412-foto-08032-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42412-foto-08032-94-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'objectiu de la Fundació Josep Palau i Fabre és conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre. La Fundació Palau exhibeix de forma permanent part del seu fons artístic i realitza exposicions temporals. Els promotors de la Fundació són l'Ajuntament de Caldes, la Diputació de Barcelona i la mateixa Fundació Palau i Fabre. L'actual director de la Fundació és Josep Sampera. A la primavera de 2006 s'ha celebrat el primer cicle de lectures comentades de l'obra de Josep Palau i Fabre, sota el nom de 'Llegim Palau Fabre', coincidint amb l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre. Passió i Llibertat' que proposa un recorregut per la vida i l'obra de Palau, centrant l'interès sobretot en la seva obra literària, que abasta tots els gèneres: poesia, obres de teatre, assaigs humanistes, articles, contes, etc. Tal i com va dir el comissari de l'exposició Julià Guillamon en l'acte d'inauguració 'el nom de l'exposició és un homenatge a un home apassionat que ha fet de la llibertat la seva bandera'. | 99|102|108|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42413 | Campanar de l'església de Santa Maria del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-del-remei | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | S'estan portant a terme obres de rehabilitació (gener 2006). El problema principal són les goteres, i la falta de consolidació de les parets internes de l'escala que puja al capdamunt del campanar. | <p>El campanar de l'església de Santa Maria de Caldes va ser erigit a mitjan segle XIX i és visible des de qualsevol punt del municipi. És d'estil neoclàssic. Consta de quatre pisos d'alçada i vuit cares (quatre de principals i quatre de cantoneres). Per tal d'accedir a la part més alta del campanar cal pujar una escala interior, que té accés directe des de la nau del temple. L'escala és escabrosa, arcada, les parets són pintades de blanc, i pel forat de l'escala hi penja la corda per poder tocar les campanes des de baix, sense necessitat de pujar a la torre del campanar. Externament el campanar presenta espitlleres als pisos i motllures a la part superior, que diferencien el cos de la torre de la part superior, que acull tres campanes grans. Aquesta part superior és una torreta mirador amb quatre arcs de mig punt, desaigües i que al capdamunt presenta un entramat de ferro forjat en forma piramidal amb dues campanes de sometent (petites) i un penell amb un sol rialler i una creu terminal. El campanar té cinc campanes, tres de principals i dues de més petites. Les campanes de Santa Maria de Caldes d'Estrac estan gravades de la següent manera: la campana principal que dóna al mar diu així: Maria del Remedio Bárbara Antonia, a 8 de diciembre de 1852, siendo Rector Rvdo. Juan Auferil Pbro. Francisco Fontrodona Vivas y Juan Riera, obreros. José San, alcalde, Juan Bautista Dalmau, teniente alcalde. Me hizo Francisco Lacambra en la Barceloneta. Hi ha tres sants en relleu i una creu. La campana que mira a Barcelona diu així: Xpsvineitxptsregnaxxpsimperatabomnim-1665. Hi ha una creu en relleu. La tercera campana, que dóna a Arenys, diu: 1790 María Francisca. Acta. Fvit. Die 28, -IVMII. Les campanes de toc de sometent són dues, més petites que totes, a la punta de la creu del campanar. Totes dues diuen així: Santa Maria de Caldes d'Estrac-1836. Porten marcades en relleu la Verge Santa Maria, que dóna cara als tres turons, i donant a la mar un sant, possiblement sant Josep o sant Telm, antic patró de Caldes. (Antoni Graupera, text procedent dels seus llibres de memòries; A.A.D.D. Dos-cents anys de l'actual temple parroquial, 2005:67).</p> | 08032-95 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El campanar va ser bastit l'any 1868. A mitjans de la dècada dels seixanta del segle XX, sent el rector de Caldes Mn. Joaquim Monasterio, es portaren a terme unes obres de remodelació a l'església de Santa Maria del Remei, que entre d'altres coses rehabilità una vivenda pel campaner, amb una botiga a sota.</p> | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 1868 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42413-foto-08032-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42413-foto-08032-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42413-foto-08032-95-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Per la diada de la Mare de Déu del Remei, coincidint amb la Festa Major d'Estiu o gran, i per la diada de Santa Llúcia, coincidint amb la Festa Major d'Hivern o petita, es fa una gran repicada de campanes. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42414 | Làpida del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-carrer-de-lesglesia | XVII | Està bruta per la contaminació dels tubs d'escapament del cotxes que estan a la seva mateixa alçada. | <p>Es tracta d'una làpida de pedra, de grans dimensions, rectangular, trencada en el seu extrem inferior de la dreta. La làpida porta una inscripció gravada en català que diu: Vas de Pera Gili mariner y dels seus, 1629. La làpida també porta gravats dos dibuixos decoratius, senzills, que segurament no tenen cap sentit, però hi ha qui hi veu, relacionant-ho amb el fet de ser la làpida mortuòria d'un mariner, la representació d'algun tipus d'animal de mar, com per exemple un pop, convertint-se llavors en una al·legoria de la feina que realitzava el difunt Pere Gili i els seus.</p> | 08032-96 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta làpida mortuòria és provinent de l'antic cementiri de Caldes d'Estrac. L'antic cementiri estava situat en una de les façanes laterals de l'església parroquial. Al segle XIX es prohibeix l'existència de cementiris a l'interior dels nuclis urbans. El de Caldes va ser desmantellant entre els anys 1856-1857, i traslladat a la seva actual ubicació a les afores de la vila. Aquesta làpida però, va ser col·locada en un mur a pocs metres del seu emplaçament primitiu com a recordatori de Pere Gili, pescador caldenc del segle XVII.</p> | 41.5721600,2.5264900 | 460523 | 4602384 | 1629 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42414-foto-08032-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42414-foto-08032-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | La làpida estava a l'antic cementiri de Caldes, i al ser desmantellat, es va tenir la pensada d'incorporar-la a la paret lateral del número 39 del carrer de l'Església. La pensada va ser bona en una principi, però al situar-la tan a ran de terra, el que s'ha aconseguit és que estigui bruta per la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes i que, a més a més, gairebé sempre hi hagi algun cotxe aparcat davant seu impedint veure-la. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42415 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-6 | <p>Les característiques físiques de l'Arxiu Municipal són: 200 metres lineals de prestatgeria física, 1264 unitats d'instal·lació normalitzada i 40 unitats d'instal·lació de formes especials. A més dels documents produïts per l'Ajuntament, l'Arxiu Municipal està configurat pels fons d'àmbit local següents: Jutjat de Pau (1870-1960), Junta Patriòtica de Fomento (1898-1909), Unió Espiritista Kardeciana Española (1901-1909), Esquadres de Catalunya (1905-1939), Caps de Família (1933-1936), Col·lectivitat Sembra del Blat (1937-1938), Centre Català Republicà (1938-1939), Sindicat Agrícola (1939-1952), Delegación local de la CNS (1939-1971), Delegación local de la FET/JONS i Movimiento (1939-1975), Club bàsquet Caldetes (1952-1960) i Grup Caldetes de Educación y Descanso O.J. (1954-1960).</p> | 08032-97 | (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | L'Axiu Municipal es troba ubicat a la planta baixa de l'edifici central de l'Ajuntament amb un total de 50 metres quadrats de superfície, en un local condicionat climàticament, especialment pel que fa al control de la humitat. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42416 | Centre de documentació i Arxiu Picassià de la Fundació Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-documentacio-i-arxiu-picassia-de-la-fundacio-palau | <p>El Centre de documentació i Arxiu Picassià conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. El Centre de Documentació i Arxiu Picassià juntament amb la biblioteca que en forma part és, en realitat, la concreció física d'una feina que Josep Palau i Fabre va fer durant anys, amb una minuciosa recopilació de llibres, catàlegs, fotografies, documentació vària que ha servit d'eina per bastir tota la seva producció bibliogràfica sobre Picasso. Aquest fons l'integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. Més de vint llibres i incomptables articles i conferències durant uns seixanta anys avalen l'autoritat de Josep Palau sobre el tema, no només des d'un punt assagístic sinó també en els camps de la poesia i el teatre. El Centre de Documentació i Arxiu Picassià està dirigit principalment als especialistes en l'obra de Picasso, tant nacionals com internacionals, i té com a objectiu fer un seguiment exhaustiu de tots aquells esdeveniments que girin al voltant de la figura de Picasso, siguin exposicions, conferències, documentals... ni més ni menys la mateixa feina que ha fet Palau i Fabre durant anys. (www.fundaciopalau.com).</p> | 08032-98 | Carrer de La Riera, 54 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Fundació Palau va posar-se en marxa el mes de maig de l'any 2003. Entre les personalitats que l'han visitada hi ha Maya Picasso, filla de l'artista i amiga personal de Josep Palau Fabre, i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que al llibre de signatures d'honor va escriure, referint-se a Palau Fabre: 'És una de les persones més cultes, curioses i joves de Catalunya'.</p> | 41.5711400,2.5276900 | 460623 | 4602270 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Josep Palau i Fabre és, possiblement, el més gran especialista mundial sobre l'obra de Picasso, i sens dubte, l'autor que més obra ha produït al voltant de la figura de Picasso. Parlant de si mateix, va dir Josep Palau: 'Si no he estat un assassí, un demagog o un incendiari -ha anat d'un pèl- és perquè sóc poeta, dramaturg i assagista'. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42417 | Arxiu de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-biblioteca-municipal | <p>El fons històric i local de Caldes d'Estrac que podem trobar a l'Arxiu de la Biblioteca de Can Milans es compon de documents i llibres de quatre procedències: 1. Fons Fèlix de Milans (indià caldenc): es compon exclusivament de llibres, que són en conjunt els més antics de tots. Està integrat per uns sis-cents volums, la major part literaris i jurídics i dels segles XIX i XX, però amb presència destacada d'alguns del XVIII i fins i tot d'algun del segle XVII. 2. Fons Escola Parroquial (aquesta escola va ser una iniciativa d'un grup de pares amb el suport del rector, a mitjans anys seixanta del segle XX): integrat per llibres i revistes, forma un total aproximat de 1.900 unitats. Molts volums d'història, geografia, literatura (obres completes de diferents escriptors); entre les revistes, algunes d'enquadernades i altres en números solts. Època: Segles XIX i XX. 3. Fons Antoni Graupera (estudiós de temes culturals caldencs de principis de segle XX): el formen, sobretot, llibres de tema històric (general, barceloní i local) i literari (en català i castellà). Hi figuren també algunes revistes, enquadernades i soltes. Entre llibres i revistes, 1.300 unitats, la gran majoria del segle XX (i algunes del XIX). 4. Fons Agustí Miró (estudiós de temes culturals caldencs): format exclusivament per documents relatius a Caldes (retalls de diari, prospectes, fotografies), sobretot del tercer quart del segle XIX i per escrits seus basats en altres d'Antoni Graupera. 4. Fons Joan Julià (que va viure a Caldes els anys de la seva joventut): es tracta de tot el material de les filmacions audiovisuals realitzades per ell i el seu pare a la dècada dels anys quaranta del segle XX, composat per 3 rotlles de pel·lícula, 2 cintes VHS, 2 cintes Betacam i 1 DVD màster. Pel que fa a la resta del fons de la Biblioteca: hi ha uns 9.000 llibres per a adults, més de 3.000 orientats a infants, un miler de cintes de vídeo, un altre miler d'àudio i gairebé 400 d'electrònics.</p> | 08032-99 | (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5721900,2.5264700 | 460522 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Les dades facilitades pel bibliotecari de Can Milans ens fan saber que cada mes la Biblioteca rep un miler de visites, més de 300 serveis de préstec i una quantitat semblant de persones que utilitzen internet. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42418 | Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona-0 | <p>Segons l'inventari fet per la Sra. María Luisa Santos, a l'Arxiu Diocesà de Barcelona trobem cent trenta documents referents a la parròquia de Caldes d'Estrac. Al registre diocesà, la parròquia de Caldes està catalogada amb el número 322. Dels cent trenta documents: un és del segle XVI, un és del segle XVIII, quaranta-sis són del segle XIX, setanta-dos són del segle XX, i n'hi ha deu sense data. Els dos documents més antics que parlen de Caldes són dos folis de l'any 1517 que tracten de la petició del regent al Bisbat referent a la pensió que té assignada, i quatre folis de l'any 1793 del regent de La Gornal al vicari de Caldes d'Estrac sobre assumptes interns d'aquella parròquia. Del segle XIX destaquen documents relacionats amb la benedicció de la nova església, d'estadístiques, comptes, els excessos del carnaval, una sol·licitud per fer un exorcisme, dels problemes causats a la parròquia amb la construcció de l'església de la Mare de Déu del Carme, de l'oferiment fet per un feligrès de reparar la imatge de la patrona de la parròquia, etc. Del segle XX trobem documents que tracten de l'ensenyament del catecisme, de la realització de varis inventaris, de la reconstrucció del temple, notificació al Bisbat del Servicio de Información de la Dirección General de Seguridad informant que el capellà que oficiava la missa vespertina féu l'homilia en català, de l'exempció de la contribució urbana, del Bisbat autoritzant la compra de varis immobles, dels Estatuts de la Societat dels Caps de Família, dels cens escolar, de la Composició de la junta local d'Acció Social, de l'ampliació del cementiri parroquial, etc. Dels documents que no s'ha pogut fixar la data, cal destacar aquells que parlen sobre la propietat dels banys termals.</p> | 08032-100 | Carrer del Bisbe, 5, 2n (08002 Barcelona) | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | La parròquia de Caldes d'Estrac pertany a l'Arquebisbat de Barcelona, per això trobem la documentació parroquial que no es va cremar durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) al Bisbat de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42419 | Lliure Albir per a Caldes d'Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lliure-albir-per-a-caldes-destrac | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. Aquesta peça que va ser composada per Jordi Lluch i Arenas, director del Cor de Joves de l'Escola de Música d'Arenys i en aquell moment membre del grup de grallers de la Colla, va suposar el primer ball de la colla amb coreografia pròpia. La coreografia es creà entre alguns membres de la colla de geganters de Caldes d'Estrac, la música va anar a càrrec dels grallers de la colla. La peça s'interpreta amb música de gralles, caixa i tabal.</p> | 08032-101 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical Lliure Albir per a Caldes d'Estrac va ser creada per Jordi Lluch Arenas, i presentada en públic el 7 de setembre de 1991.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1991 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jordi Lluch Arenas | Segons informa el mateix cap de la colla de geganters, aquesta peça no s'ha tornat a interpretar des de la seva presentació, a la Festa Major de l'any 1991, ja que és de difícil representació. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42420 | El Nano de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nano-de-caldes | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. La lletra d'aquesta peça és obra de Jaume Baulenas, i diu: Jo sóc el 'Nano' de Caldes, de la mar el millor, quan varo la meva barca, i surto a pescar, tan agafo les sardines, i més el calamar, i moltes de les llagostes, amb profunditats, tan si és l'hivern com és l'estiu, jo pesco i repesco el peix que és tant, tan si fa més fred com si fa calor viu, jo sempre seré de la mar el millor, i quan és l'hora tan bona, d'anar al ball, i dono voltes i passos, que em volen imitar, i quan és l'hora més bona, d'anar a la mar, i canto i pesco vogant, i em diuen el salat. L'autor de la música que acompanya la lletra és Carles Reixach i Comas. S'interpreta amb el to baix d'una gralla seca. L'any de creació és el 1994. La coreografia del Nano de Caldes es representa a les festes majors d'estiu i d'hivern, i a les trobades de gegants que es fan a la vila.</p> | 08032-102 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical El Nano de Caldes va ser creada per Jaume Baulenas, i presentada en públic l'11 de desembre de 1994.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1994 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jaume Baulenas | Jaume Baulenas és un personatge polifacètic de temes culturals maresmencs. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42421 | Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estrac | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>Del significat toponímic d'Estrac (o Estarac) hi ha hagut nombrosos filòlegs i historiadors que s'hi han manifestat, com Albert Batlle o Bellido. Hi ha vàries teories: que es tracti d'un mot celta que vulgui dir 'camí prop de les aigües de les fonts'; que sigui un gentilici que faci referència al 'turó de l'Asterius o Astaracus'; que sigui la suma de l'article salat 'as' i el nom 'trac o tarac'; que es tracti d'una derivació de la paraula 'tractus o tractat'; o fins i tot que sigui un mot iber, derivat de 'sestrac-a o sestraque-a' que signifiqui fruita silvestre. El cert però, és que el significat autèntic segueix sense saber-se.</p> | 08032-103 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El document més antic que parla d'Estrac és del segle XIV, en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Com a curiositat hem citat la peculiar manera com la revista Hola (de l'anomenada 'premsa del cor') va traduir al castellà el nom de Caldes d'Estrac en un article publicat a mitjan segle XX: Caldas del Estrecho. | 94|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42423 | Estiueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estiueig | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>Caldes d'Estrac s'autoconsidera la vila on va néixer l'estiueig a Catalunya a finals del segle XIX. Entenem per estiueig el fet de passar el temps d'oci en alguna altra població que no sigui la de la residència habitual. Aquest estiueig pot ser a una nova casa, que serà una segona residència, passant una temporada a un hotel o a un apartament llogat per exemple, o amb una visita breu d'un o pocs dies. Caldes d'Estrac gaudeix d'aquests tres tipus de visitants des de fa dècades. Què és el que fa tan atractiva aquesta població? Doncs el fet de poder gaudir d'aigües termals, de sol i platja, d'un paisatge excel·lent, d'oferta cultural... i en altres temps també hi hauríem de sumar el joc, ja que eren molts els individus de classe alta que es desplaçaven al Casino Colón a gastar-se els seus diners a la ruleta. Un altre element clau per desenvolupar el sector turístic ha estat la facilitat d'accés a la població: des de mitjan segle XIX el ferrocarril, després la xarxa de carreteres per fer arribar tot tipus de vehicles, i fins i tot durant uns anys un aeròdrom situat al Parc de les Ànimes. L'oferta hotelera també ha estat decisiva per a respondre a la demanda existent: a principis de segle XX ja existien fins a cinc fondes, i més tard el lloguer de cases, apartaments i l'existència de grans hotels. L'estiueig ha estat un enriquiment mutu entre la població autòctona i la forastera, a tots els nivells: personal, cultural, econòmic, etc.</p> | 08032-105 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Caldes d'Estrac és considerada una de les primeres viles catalanes on va néixer l'estiueig. Varis són els elements que propiciaren el naixement d'aquest moviment social: el gaudi de les aigües termals, la platja, un clima agradable i la comunicació amb Barcelona per tren des de mitjan segle XIX, que simbolitzava el progrés de tota una època. El Colón ha de ser considerat el buc insígnia de l'estiueig a Caldes, no només per haver estar la primera construcció (1881) orientada a aquesta finalitat, sinó també perquè al llarg dels anys ha marcat la direcció en que s'ha mogut l'estiueig a la vila. La primera onada d'estiuejants s'estableix als carrers de Callao i de Santa Teresa, a prop de la façana marítima, a finals del segle XIX, coexistint les cases dels pescadors amb les dels estiuejants. La segona onada es fa seu el Passeig dels Anglesos que, en un primer moment, no és més que el lloc on s'estableixen els pavellons de mar (és a dir, la part posterior del carrer de la Ciutat de La Paz), però que aviat agafa personalitat pròpia. Símbol d'això és el canvi d'orientació dels Banys Colón, que trasllada la seva façana principal de cara a la mar per a posar-se en paral·lel al nou Passeig. Ja en aquell moment la capella de la Mare de Déu del Carme, situada davant de l'estació de tren, s'ha convertit en l'església dels estiuejants, en contraposició del temple parroquial del nucli antic. Si els primers forasters eren exclusivament de Barcelona, la segona onada porta també fabricants tèxtils de comarques enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial. Es crea la Sociedad Playas de Cataluña, S.A. amb l'objectiu de promocionar la vinguda de forasters a la vila. És el moment del Flecha de Oro, tren directe que unia directament Barcelona amb Caldes d'Estrac; de la construcció de les grans residències; del Country-Club, parc d'esports amb tennis, criquet i tir; i de, fins i tot, l'existència d'un aeròdrom a la Pineda de les Ànimes. És, en definitiva, el moment del Colón, convertit en casino, que es nodreix de l'estil ociós de viure de la classe adinerada del moment. A part del Colón, a Caldes hi ha quatre fondes o hostals més: Can Vidal, la Fonda Borràs, l'Hostal Hispano-Alemán (actual Caldes d'Estrac) i el Restaurant Providència. La dictadura del general Primo de Rivera prohibeix el joc, però el prestigi de Caldes com a lloc d'estiueig i el prestigi social està ja consolidat. La vila s'ha convertit en un municipi receptor d'un tipus de gent àvid de mostrar en públic signes externs d'ostentació econòmica; es tracta del nou ric delerós d'exhibir-se. Alhora, els caldencs es converteixen en els seus servidors, treballant com a masovers i jardiners. Casar-se amb un foraster és inversemblant, el màxim que pot aspirar un caldenc és casar-se amb la minyona o el xofer dels estiuejants. Jaime Gil de Biedma defineix aquesta època, que durarà des de 1924 a 1950, com la 'edad de la pérgola y el tenis', i també de la consolidació dels banys de mar i prendre el sol des de que Coco Chanel posà de moda lluir la pell bruna. El període de la guerra civil (1936-1939), si bé significà un parèntesi en la presència d'estiuejants a Caldes, no significà un decaïment total. Així doncs, no deixa de ser simptomàtic que fos el municipi escollit per instal·lar les delegacions internacionals que fugien dels bombardejos que patia Barcelona. Les grans residències havien quedat buides, per la por que tenien els seus propietaris de patir atacs per part de grups incontrolats. Lluís Grau Molist fa una interessant comparació entre Caldes d'Estrac i Vichy, dues localitats termals que en temps de guerra van haver de jugar un important paper polític. Després del conflicte, els propietaris tornaren a casa seva i recuperaren la seva vida habitual. Els forts temporals de la dècada dels quaranta provocaren la construcció d'espigons, que canviaren durant anys la fesomia de la platja.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Entre els molts personatges cèlebres que han estiuejat a Caldes d'Estrac cal destacar al segon marquès de Comillas Claudi López Brú, els poetes mossèn Jacint Verdaguer i Joan Maragall, els cronistes Joaquim Maria de Nadal i Joaquim Salarich, el literat Apel·les Mestres, el president de la II República Manuel Azaña, el polític Alejandro Lerroux, els pintors Joan Vila-Puig i Domènec Carles, el fundador del PSOE Pablo Iglesias, l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon, el president basc José Antonio de Aguirre, etc. (Continuació història) A la dècada dels cinquanta apareixen nous elements que modificaran l'estiueig a la vila. Per un costat, l'arribada de nous rics que urbanitzaran Torrenova amb xalets unifamiliars; volien gaudir del magnífic paisatge, però sense fer-ne ostentació, i mantenir la privacitat, per això es traslladen al Turó de Caldes. Per l'altre costat, a finals dels anys cinquanta arriba el turista nacional i també, cada cop més, l'estranger que, a diferència de l'estiuejant tradicional, és una figura dinàmica, d'espai públic, amant del sol i platja, i que no pensa bastir-se una casa a Caldes perquè potser la temporada vinent estarà a un altre lloc. El Colón, baròmetre dels canvis, és remodelat i passa a ser hotel, categoria que ja no perdrà fins els nostres dies, tot i alguns alts i baixos. A Espanya encara li resten uns quants anys de dictadura, però socialment es tendeix a la democratització social: els caldencs i els forasters ja es poden tractar d'igual a igual, compartint l'espai de lleure i d'habitatge, i fins i tot és habitual el casament entre autòctons i estiuejants. També hi ha algun però, és clar, la urbanització despietada d'alguns espais o el perill de desfiguració d'altres, com el Passeig dels Anglesos, degut a que molts propietaris no poden fer front a les despeses econòmiques d'unes residències grandioses i prefereixen vendre-les o enderrocar-les per a edificar-hi apartaments sense més preocupació que la rendibilitat de l'operació. A la dècada dels noranta del segle XX es reforma el front marítim, fent desaparèixer els espigons i recuperant la tradicional platja de Caldes, llarga i ample, que estiu rera estiu se segueix omplint d'estiuejants. En aquest principi de segle hi ha dues inauguracions: la de l'Hotel Colón com a centre de termalisme i el de la Fundació Josep Palau Fabre com a centre d'art. Aquests centres poden ajudar a mantenir Caldes d'Estrac com un important centre d'atracció turística. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42424 | Dormida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dormida | XX | <p>Es tracta d'una de les activitats festives més originals i més esperades de la Festa Major d'estiu de Caldes d'Estrac. Des de l'any 1998 la Colla de Diables proposa passar una nit a la platja. Tot i que el nom de la festa sigui la Dormida, el cert és que es tracta de no dormir en tota la nit, i per això se celebren un seguit d'activitats amb la voluntat d'entretenir petis i grans: música en directe, ball, actuació de pallassos, etc. La presència de la Colla gegantera amb els gegants Fàtima i Busquets vestits per a l'ocasió amb roba de dormir li afegeix una simpàtica nota de color.</p> | 08032-106 | Platja de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Dormida es va crear l'any 1998 per iniciativa de la Colla de Diables de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5678400,2.5280800 | 460653 | 4601903 | 1998 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Malgrat el caràcter popular de la Dormida, el cert és que hi ha hagut problemes amb les autoritats governatives que, en aplicació de la Llei de Costes, no permeten l'ocupació nocturna de les platges. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 42425 | Font Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sant-antoni | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>Font d'aigua potable, no termal. La font està incorporada a la façana del número 20 de la plaça de Sant Antoni. Està formada per tres parts: la superior, rectangular, amb un marc que sobresurt, i amb una aixeta de metall, centrada; la pica que també està sobresortint i és de forma allargada; i, per últim, els baixos o base, que són de cos més estret i sense sobresortir, a diferència de les altres dues parts més vistoses. La font destaca per la vistositat de les rajoles que la composen. Són rajoles quadrades, pintades amb un rectangle mig a mig de color verd i de color crema. Formen sanefes en forma de falca verda i crema en el marc, de forma romboide a la pica i la resta de color verd.</p> | 08032-107 | Plaça de Sant Antoni, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>A la plaça de Sant Antoni, a pocs metres d'aquesta font, hi havia l'antic Ajuntament de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5711500,2.5256100 | 460449 | 4602272 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42425-foto-08032-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42425-foto-08032-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42425-foto-08032-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | A diferència d'altres fonts de la vila, la de Sant Antoni no disposa d'un espai reservat per a ella, sinó que està a peu de carrer, en una vorera estreta, fent que gairebé sempre al llarg del dia estigui tapada en part o del tot per algun cotxe que hi aparca al costat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42426 | Botifarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarrada | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>La Botifarrada gegantera se celebra el darrer dissabte de juliol a l'esplanada de la Plaça Muntanyà. Aquest any 2006 es celebrarà l'11a edició. S'encarreguen d'organitzar-la els cinquanta-dos geganters i una vintena de voluntaris. L'afluència de públic és molt gran, arriba a les sis-centes persones, ja que està oberta a tothom que hi vulgui participar, fins i tot a persones d'altres poblacions; s'arriben a preparar autocars provinents d'altres municipis, com el que l'edició passada vingué d'Arenys de Mar. Per portar a terme la botifarrada s'utilitzen quatre fogons, i es preparen més de dues-centes botifarres. Els guanys que s'obtenen són íntegrament per a la Colla, i s'usen al llarg de l'any per a costejar-se els desplaçament que acostumen a fer per a participar a les trobades geganteres arreu de Catalunya i a vegades, fins i tot, fora del nostre país. L'any 2005 el tiquet valia 16 euros i, segons comenta la gent de la Colla, s'acostuma a apujar un euro cada any. A part de la botifarrada, se celebra entre els assistents una rifa. L'Ajuntament col·labora amb la cessió de l'espai i les cadires.</p> | 08032-108 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Botifarrada es va crear l'any 1996 per iniciativa de la Colla de Geganters i Tabalers de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5712600,2.5270900 | 460573 | 4602283 | 1996 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Anteriorment a la botifarrada gegantera es feia un sopar popular organitzat per l'Ajuntament a la mateixa plaça Muntanyà. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 42427 | Elements de pedra de l'Església del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-pedra-de-lesglesia-del-remei | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | <p>Dins del temple del Remei, en tres de les petites capelles laterals, hi ha elements de pedra que fan funció decorativa i que resulten de difícil datació. Provenen no se sap ben bé d'on, i en solitari potser no tenen gran interès, però en conjunt val la pena ressenyar-les. A la capella de Santa Llúcia, sota la peanya de la santa, hi ha una pedra rodona amb motllura que mostra un àngel amb l'escut de Barcelona, en relleu; al quarter de les barres, en lloc de dues o quatre, hi ha tres barres. A la capella del Sagrat Cor, sota la peanya de la imatge, hi ha una gruixuda peça de pedra amb el rostre de tres àngels en relleu. L'àngel del mig és dels anomenats bufadors, amb dues menes de trompetes o corns que li surten de la boca. Els àngels bufadors anuncien l'arribada del Regne dels Cels; com a curiositat podem comentar que aquest tipus de personatges, que anunciaven l'arribada de la primavera, ja existien en cultures precristianes com la celta. A la capella de la Immaculada Concepció, sota la penya de la Mare de Déu, veiem el darrer d'aquests elements de pedra que, en aquest cas, es tracta del rostre d'un àngel, molt deteriorat, en el que ja no és possible ni veure les faccions de la seva cara.</p> | 08032-109 | Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42427-foto-08032-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42427-foto-08032-109-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Les teories sobre l'origen i datació d'aquestes peces són vàries: que són restes de la reforma del segle XIX i que, per tant, podrien ser d'època romànica o barroca; que provenen de l'antic cementiri; o que són originàries d'alguna masia propera. | 95 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 42428 | Termalisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termalisme | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>El termalisme és un dels bucs insígnies de la personalitat de Caldes d'Estrac. Entenem per termalisme el gaudi de les termes, és a dir, de les aigües que per causa natural brollen d'una font a temperatura superior almenys en 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font. Com a curiositat direm que la paraula termal prové de la grega thermós, que vol dir calent. Per tant, estem parlant de que Caldes d'Estrac gaudeix d'aigües naturals calentes, a 38,5ºC en el moment de sortir de la font. No és evidentment un cas únic a Catalunya, però sí que és una de les poblacions que des de més antic està documentat l'ús d'aquestes aigües calentes.</p> | 08032-110 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 l'arquitecte Francesc Milans és l'encarregat de bastir uns nous banys.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | La descripció que va fer el Dr. Maggioni l'any 1952 de les aigües termals de Caldes és la següent (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92). | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42429 | Jaciment arqueològic prop de l'estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-prop-de-lestacio-de-tren | <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Layetana. Mataró.</p> | I | Difícil de localitzar | <p>En unes notes de l'arxiu Ribas es diu que prop de l'estació de tren de Caldes d'Estrac hi ha un forn de planta circular amb ceràmica romana al seu entorn.</p> | 08032-111 | Prop de l'estació (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La fitxa està datada l'any 1987.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | En relació a aquest jaciment la Fitxa del Servei de Patrimoni Arqueològic de Catalunya informa que les coordenades són desconegudes i el context no localitzat. La fitxa està datada l'any 1987. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42430 | Jaciment subaquàtic de Caldes d'Estrac (sigla/codi CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-caldes-destrac-siglacodi-cec | I | Peces fragmentades | <p>Aquest jaciment subaquàtic es va trobar davant del litoral de Caldes d'Estrac, i segons el Servei de Patrimoni Arqueològic es tracta de materials recollits de forma aïllada composant un jaciment de tipus general, sense període de datació. Va ser expoliat. Les troballes van consistir en fragments d'àmfores greco-itàliques tarraconenses (Dr.20, Dr.1, Dr.1A). Tot seguit farem una relació del material que prové dels jaciments subaquàtics de Caldes i que es conserven al Museu de Premià de Mar: 1. Àmfora nº CE 696: boca i coll d'una àmfora greco-itàlica de pasta de color taronja amb desgreixant blanc. Les mides són 17,5 cm. d'alt i 21 cm. d'amplada de llavi. 2. Àmfora nº CE 697: pivot d'una àmfora tarraconense de forma indeterminada, pasta de color vermell amb desgreixant blanc. Les mides són 17 cm. d'alt i 8 cm. d'amplada. 3. Àmfora nº CE 698: carena i inici del coll d'una àmfora tarraconense, pasta de color taronja amb desgreixant blanc gruixut. Les mides són 17 cm. d'alt i 26 cm. d'amplada. 4. Àmfora nº CE 699: nansa d'una àmfora itàlica de forma indeterminada, pasta de color taronja-vermellosa amb desgreixant negre gruixut. Les mides són 25 cm. d'alt, 6,2 cm. d'amplada, i 2,6 de gruix. 5. Àmfora nº CE 700: nansa d'una àmfora indeterminada, pasta de color beige amb desgreixant blanc i gris, molt fi. Les mides són 19 cm. d'alt, 6,1 cm. d'amplada, i 2,6 de gruix. 6. Àmfora nº CE 701: nansa d'una àmfora itàlica tipus Dressel 1, pasta de color beige-vermellosa amb desgreixant, fosc molt fi. Les mides són 28 cm. d'alt, 5 d'amplada, i 3,6 cm. de gruix. 7. Àmfora nº CE 702: llavi inferior d'una àmfora itàlica de tipus Dressel 1A, pasta de color taronja-vermellosa amb desgreixant negre molt fi. Les mides són 11 d'alt i 8 cm. d'amplada. 8. Àmfora nº CE 703: carena d'una àmfora tipus Dressel 20, pasta de color clar amb desgreixant, blanc i gris gruixut. Les mides són 28 cm. d'alt i 38 cm. d'amplada. 9. Àmfora nº CE 703: nansa d'una àmfora tarraconense de forma indeterminada, pasta de color taronja-vermellosa amb desgreixant blanc gruixut. Les seves mides són 15 cm. d'alt, 3,7 cm. d'amplada i 2,8 cm. de gruix.</p> | 08032-112 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat l'11 d'octubre de 1991.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Miquel Prat. La majoria de les troballes es conserven al Museu de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42431 | Jaciment subaquàtic de Caldetes (sigla/codi CAC 2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-caldetes-siglacodi-cac-2 | I | Peces fragmentades | <p>Aquest jaciment subaquàtic es va trobar davant del litoral de Caldes d'Estrac, i segons el Servei de Patrimoni Arqueològic donat que no es disposen dades precises de la seva ubicació, caldria contemplar aquest jaciment amb l'anomenat Caldes d'Estrac, del que tampoc tenim les dades d'ubicació, i que consta com tipus de jaciment general. Les troballes van consistir en àmfores de diverses tipologies. El jaciment va ser expoliat.</p> | 08032-113 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat el 2 de juliol de 1993.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Lluís Torroja. La majoria de les troballes es conserven al Museu de Premià de Mar i també en col·leccions particulars. (Veure en la fitxa 112 la descripció de les peces que es conserven al Museu de Premià de Mar provinents de Caldes d'Estrac). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42432 | Jaciment subaquàtic de Roca Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-roca-nova | I | Peces fragmentades | <p>El jaciment de la Roca Nova es troba en un tram del litoral caldenc de sorra i algues. Segons la fitxa del Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat el tipus de jaciment és indeterminat, es troba expoliat i les restes pertanyen al període romà en general. Concretament es tracta de la troballa d'un cep de plom (avui desaparegut) i d'un fragment d'àmfora del tipus Dressel 2-4.</p> | 08032-114 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat el 4 d'agost de 1993.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Xavier Mir. Les troballes estan en part al CASC i en part desaparegudes. (Veure en la fitxa 112 la descripció de les peces que es conserven al Museu de Premià de Mar provinents de Caldes d'Estrac). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 42433 | Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-maragall-0 | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | <p>A l'extrem de llevant de la Plaça de Joan Maragall trobem un monument dedicat a Joan Maragall, obra d'Ernest Maragall, fill del poeta. Aquest monument és de pedra blanca, tot d'una peça, de forma arrodonida en la seva part superior, amb el bust de bronze de l'escriptor incorporat, i una gran placa rectangular on podem llegir la següent inscripció: A Joan Maragall, la vila de Caldes, 1967.</p> | 08032-115 | Parc Joan Maragall, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El bust va ser realitzat per Ernest Maragall el 1967 en el marc d'un homenatge que la població de Caldes d'Estrac va dedicar al poeta. L'any 2003 es va inaugurar la plaça Joan Maragall on està integrat el monument.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1967 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42433-foto-08032-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42433-foto-08032-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Ernest Maragall | La plaça i el bust de Joan Maragall van ser inaugurats pel polític Pasqual Maragall (net del poeta) el 2003. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 42434 | El Gegantó Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geganto-nano | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El Gegantó Nano. Representa un home de mar vestit amb gorra de pescador, pipa de fumar, mocador blau al coll, camisa blava, faixa vemella, faldilles de color blau marí. Com a complements porta una xarxa marinera i una galleda amb peixos que representen acabats de pescar i una ullera de llarga vista. El material amb el que està fet el gegantó és el cartró amb capa de vidre. Medeix 2,50 metres. Tant homes com dones poden portar el Nano.</p> | 08032-116 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 18.12.1988 va ser presentat el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. L'any 1995 Ramon Roig Sibina s'encarregà de la modificació de la roba del Nano. La colla, amb la presència del gegantó Nano, ha participat en trobades nacionals i internacionals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1988 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42434-foto-08032-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42434-foto-08032-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Antoni Mujal de Cardona | El Nano de Caldes és un homenatge a la gent del mar de Caldes d'Estrac. Representa la figura de Joan Bautista Arnó i Mora (20.08.1903-07.07.1977), adobador de xarxes i pescador de palangre. Sortia a la mar amb el seu gos Bobi, i residia al carrer Sant Pere. Aquest gegantó disposa de coreografia pròpia amb la peça El Nano de Caldes de Jaume Baulenas, pesentada el dia 11 de desembre de 1994. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 42435 | Els nans de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-nans-de-caldes | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Els Nans de Caldes són: la Iaia, en Cantinfles, el Dimoni, el Negre, el Xinès, els Bessons, el Jutge, el Secretari, el Rei, la Reina i el pagès Paulí. Tots ells caracteritzats amb el sobrenom amb que són coneguts. El material amb el que estan fets és de cartró amb una capa de fibra. Els gegantons són portats per dones i sobretot per nens, com una manera de fer arrelar la festa entre la canalla.</p> | 08032-117 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 13 de maig de 1966 trobem en el llibre d'actes de l'Ajuntament de Caldes la donació a la corporació municipal de 10 capgrossos i llurs prendes de vestir per part d'Isidre Vallès Romans, propietari d'un Frankfurt a l'actual Parc de Joan Maragall. Havien estat fets a Barcelona, i eren obra d'Isidre Vallès i Manel Romans. La primera sortida va ser el 22 de maig de 1966 en un cercavila que es va fer pels carrers de Caldes en l'Homenatge a la Gent Gran. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987 i els capgrossos passaren a formar-ne part. El 1991 s'inaugurà la Sala Gegantera, a l'Ajuntament.. El 1998 el nombre de capgrossos de la Colla arriba als dotze actuals gràcies a que en foren incorporats tres de nous (cal assenyalar que un dels 10 originals desaparegué). Dels tres nous capgrossos, dos d'ells foren cedits per Lluïsa Alemany i Arseni Clavero, i el tercer per una estiuejant anomenada Sra. Maria Rosa. La colla, amb la presència dels seus capgrossos, ha participat en trobades nacionals i internacionals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42435-foto-08032-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42435-foto-08032-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual cap de Colla, el senyor Jaume Juan, ha ideat un sistema elèctric de ventilació interna dels capgrossos que a l'estiu és molt agraït pels soferts portadors. La reparació dels capgrossos s'acostuma a realitzar a un taller de Canet de Mar. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 42436 | El Drac Astharoth | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-astharoth | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>El Drac Astharoth és un drac amb ales, de color verd, que s'aguanta sobre les seves dues potes posteriors. Destaca la boca de llavis vermells i prominents ullals, sempre oberta, d'on sorgeixen vàries metxes de foc. El drac és de coll gruixut i corbat, observem que hi porta de mocador una senyera. El seu cos és musculat, destacant els pectorals, i també el melic. Les ales són a la part posterior, així com la cua que acaba amb forma triangular per donar-li un aspecte més demoniac.</p> | 08032-118 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. Del 1990 al 1996 el drac Astharoth només va fer una sortida. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac, que en un primer moment portava el nom del drac, iniciant-se una nova època pel Drac de foc Astharoth.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42436-foto-08032-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42436-foto-08032-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La figura més emblemàtica de la Colla de Diables de Caldes és el drac Astharoth, creat el 1990. Astarot és segons la tradició cristiana el tresorer de l'infern, i és considerat el protector de banquers i empresaris. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharoth. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc