Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44663 | Forn de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-trullas | XVIII-XX | La façana frontal s'ha desmuntat | Forn de bòbila situat a l'extrem occidental d'un camp a l'alçada de la masia de Trullàs, a 300 metres; en un marge boscós. És de planta rectangular (3 x 5 metres) i conserva les parets en una alçada de fins a sis metres. La façana principal, on tenia la boca de la cambra de combustió estava aixecada de grans carreus treballats molt regulars, però gran part d'aquesta façana s'ha esfondrat i ha tapat la boca. L'interior està colgat de terra tapant la graella si és que es conserva. Les parets estan folrades amb maó. A l'angle sud-oriental hi ha l'accés de càrrega i descàrrega del forn. Davant la façana encara hi ha un munt de teules, cairons i maons de diverses mides. | 08049-16 | Trullàs | Trullàs és una de els cases importants i amb més tradició de Casserres i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 42.0287800,1.8306600 | 403201 | 4653633 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44664 | Regs i dipòsits entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-i-diposits-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XIII | Excavat i desmuntat | Estructures de recollida d'aigua de pluja associades a una cisterna semicircular i un dipòsit, que es fonamenta en el nivell freàtic del torrent. Sembla que el seu ús fou força prolongat cronològicament, ja que part del terreny que les rebleix conté ceràmiques gris plom, datables entre els segles XII i XIII. Podria anar associat en origen a un forn de teuleria, ja que una part del procés de fabricació de teuleria requereix una estructura de decantació, com la que hi havia associada al dipòsit. | 08049-17 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139300,1.8439500 | 404279 | 4651969 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44665 | Nova Ctra. Eix Llobregat. Ctra. C-16 PK 31+580; Camp del Torrent de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nova-ctra-eix-llobregat-ctra-c-16-pk-31580-camp-del-torrent-de-figueroles | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VII-I aC | Parcialment excavat, però es desconeix els seus límits | Camp de sitges d'època ibèrica documentat durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. Es van localitzar 38 sitges, un abocador amb material ceràmic i petri, juntament amb retalls estratigràfics i materials orgànics de tipus antròpic. | 08049-18 | Ctra. C-16 PK 31+580 | 42.0323000,1.8712500 | 406566 | 4653979 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El polígon està delimitat per la carretera BV-4132z i la nova variant de Gironella a Casserres BV-4132 i el Rec de Figueroles. Actualment és un camp de blat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44666 | Entorn de Sant Salvi / Nus d'entrada a Casserres; Projecte nova carretera Eix Llobregat - Ctra. C-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-sant-salvi-nus-dentrada-a-casserres-projecte-nova-carretera-eix-llobregat-ctra-c | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | III-XVIII | Excavat i desmuntat | Necròpolis d'inhumació d'època tardo romana i alt medieval localitzada a banda i banda de la ctra. BV-4132, en l'encreuament amb l'entrada del poble pel carrer que porta Can Bernades. En el camp 1 es van documentar 43 tombes. En el camp 2 hi havia 151 tombes, algunes amb més d'un individu. Les tombes que tenien lloses de coberta estaven situades a la zona amb més potència estratigràfica respecte a la zona vegetal. La resta podrien tenir-ne, però no s'han conservat. Hi havia fosses simples rectangulars amb arrodoniment a la capçalera i als peus. Només van aparèixer dos enterraments de clara tipologia tardo romana; els dos eren individus de curta edat. Al costat del camp 2, a la zona del Viver del Batlle es van documentar 6 tombes de tipologia rectangular arrodonida i sense lloses de coberta. També es va documentar un possible recinte relacionat amb la necròpolis, del qual se'n conservaven dos murs i un exedra lateral. Els murs no tenien connexió però conservaven el negatiu de la fonamentació. Paral·lelament va aparèixer un cos arquitectònic de planta quadrada a l'exterior i planta semicircular a l'interior que es defineix com exedra lateral. Després de la primera construcció de l'exedra, es va realitzar una ampliació de l'àrea exterior d'aquesta i es va construir un nou mur. A l'àmbit intern dels dos murs, han aparegut una sèrie de tombes. El primer moment de construcció d'aquest espai es dataria durant el període tardo romà i podria tenir una continuïtat cronològica en el període visigòtic i alt medieval. A l'interior, un altre enterrament havia patit una desconnexió anatòmica post mortem. En el camp 2 es van localitzar tres sitges força separades entre si. També es va documentar un antic camí que es dirigia a la casa de Vilanova,a les afores de la vila de Casserres, segurament dels segles XVIII i XIX. | 08049-19 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0149500,1.8431600 | 404215 | 4652083 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44667 | Forns del camp 2; Entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-camp-2-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XV | Excavat i desmuntat | Es tracta d'un forn romà i un altre d'època medieval, localitzats durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. L'estructura del forn romà tenia tres àmbits ben diferenciats: entrada a cambra, zona de càrrega i zona de cocció. També es va identificar una zona d'escombrera associada al forn i en la part més propera a l'antic torrent s'havia conservat les zones d'entrada i càrrega. Però no es va conservar la graella ni la cambra de cocció, però si els pilars de la graella. El forn alt medieval és una estructura negativa excavada al subsòl amb una entrada a la part sud. Les parets estaven rubefactades per l'acció del foc. Segons els seus excavadors, la seva utilització va ser esporàdica per la poca quantitat de material moble aparegut i el baix índex de rubefacció. | 08049-20 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139500,1.8438400 | 404270 | 4651972 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44668 | Jaciment de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-peu-curt | MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | VII-III aC | No s'ha realitzat cap excavació i, per tant, es desconeix l'abast real del jaciment. | Arrel de la realització del projecte de recerca amb el nom 'Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana', Ramon Martí i Josep Camprubí (2000) van fer la troballa superficial de ceràmica ibèrica, amb una cronologia dels segles VII a III aC. La seva ubicació seria a sota o al costat mateix de la casa de cal Peu Curt. El punt geogràfic on es van trobar els materials descarta la hipòtesi que vinguin de turons veïns 'per això creiem que l'assentament ibèric ha d'estar sota la casa o a tocar seu'. | 08049-21 | Barbats | Troballes realitzades en el transcurs del projecte de recerca: Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0210000,1.8714800 | 406569 | 4652724 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment no consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, tot i que la memòria del projecte de recerca s'ha entregat i es pot consultar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44669 | Racó de Barbats; Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CASCANTE, P. i FARGUELL, P. (2007). Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga; dins Tribuna d'arqueologia de 2007, pàgs. 213-227. | VII-I aC | Desconegut | Lloc d'hàbitat d'època ibèrica sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. La prospecció va permetre localitzar ceràmica d'època ibèrica sense estructures associades. | 08049-22 | Barbats | 42.0283400,1.8635500 | 405923 | 4653547 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44670 | Serra dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-colls | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII-I aC | Desconegut | Possible establiment d'època ibèrica per la presència de restes de murs i estructures arqueològiques distribuïdes en un espai de 80 metres quadrats, al costat de l'encreuament de diversos camins. També s'hi localitza restes de ceràmica ibèrica feta a mà, algun fragment amb decoracions de cordons. S'hi poden apreciar dos sectors amb restes de murs força sòlids, fets d'aparell irregular i amb una amplada de 50 cm, formant dos àmbits. | 08049-23 | Serra dels Colls | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0059800,1.8362200 | 403627 | 4651095 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés s'ha de fer sortint de la part meridional del nucli de Casserres, pel camí de Cardona, fins arribar a la zona de Can Ventura, a les immediacions de la qual s'hi troba el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44671 | Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-terra-cuques | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | III aC-IdC | No s'ha fet cap excavació, les troballes són superficials. | Lloc d'habitació sense estructures conservades d'època romana republicana, localitzada en una elevació del terreny propera al nucli de Casserres i al nucli de Santa Maria de l'Antiguitat. Són visibles en superfície restes de ceràmica d'època ibèrica i romana de la mateixa tipologia que la que surt en el jaciment del Serrat dels Tres Hereus. | 08049-24 | Serrat de Terra Cuques | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0181800,1.8470800 | 404544 | 4652438 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per arribar-hi cal sortir des de Santa Maria i baixar pel camí que porta a les immediacions del Serrat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44672 | Serrat dels Tres Hereus; Els Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tres-hereus-els-tres-hereus | AA.VV (1990). 'El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat'; dins Àmbit de recerques del Berguedà, núm. 4; pàg. 91. AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serra dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CANAL, D. (2002).'La recuperació i anàlisi de les restes faunístiques i vegetals al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm. 43 , pàgs. 20 a 22. GUÀRDIA i FELIP, Jordi (1996). Memòria de l'actuació d'urgència al Serrat dels Tres Hereus. GRAU SEGÚ, Martí i RODRIGO REQUENA, Esther (1998). Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà). GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. al Berguedà', dins de Comerç i vies de comunicació (1000 aC.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. pàgs. 125-135. MARTIN, J. (2001).'Campanya d'excavació 2001 al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.40 , pàg. 21 MARTIN, J. (2002).'El Serrat dels Tres Hereus: present, passat i futur'; dins Revista El Ressò, núm.42 , pàgs. 12 i 13 MARTIN, J. i PEREIRO, R. (2002-03).'La restauració de les restes arqueològiques del Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.44 , pàgs. 28 a 31 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). 'El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà)'; dins Dovella núm. 67. Pàgs. 41-44. MARTIN, J. i RODRIGO, E. (2001).'Un poblat del segle I aC al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.39 , pàgs. 8 i 9 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2003). 'El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del segle I aC al Berguedà'; dins Tribuna d'arqueologia 1999-2000'; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Pàgs. 127-146. MARTÍN GARCÍA, Jairo (2004).'El jaciment arqueològic del serrat dels Tres Hereus (Casserres - Avià); dins Revista Erol, núm. 80. Berga, pàgs. 17 - 21. PIQUÉ, R. (2003). 'Informe de l'anàlisi de les fustes del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1990). 'Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica'; dins Fortificacions. La problemàtica de l'ibèric Ple (segles IV-III aC) Simposi Internacional d'arqueologia ibèrica. Manresa, pàgs. 321 - 324. SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1993). 'La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca'; dins Empúries, núm. 48-50 (1986-89), vol. II, pàgs. 282 - 291. VALENZUELA, S. (2003). 'Anàlisis arqueozoològica. El Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit | VIIaC-VIII | S'ha restaurat un tram de 20 metres de la muralla. La resta d'estructures excavades s'han cobert amb geotèxtil i s'han tapat amb terra. | El Serrat dels Tres Hereus és un establiment que abasta una llarga cronologia. El que en principi semblava ser un establiment d'època republicana, amb les excavacions arqueològiques i l'estudi de laboratori posteriors, s'ha convertit en un jaciment ibèric del que ja s'han trobat estrats del segle IV i III aC que en època alt medieval torna a habitar-se. Està situat en un altiplà de 680 m sobre el nivell del mar, format per l'esglaonament de terrasses naturals de poca alçària i que s'estreny a la part meridional. Des del cim es controla un ampli territori, especialment la Vall del Llobregat. El període més conegut i que ha donat més evidències arqueològiques és l'establiment d'època romano republicana. Sembla ser que es tracta d'una fase molt concreta que té una curta existència, iniciada segons el material arqueològic analitzat entorn el 80 aC. El seu abandonament es produiria entorn el canvi d'era. La seva base poblacional seria indígena i, donada la cronologia i el context històric, serviria per abastir les necessitats geoestratègiques dels romans. El seu abandonament es produeix de manera sobtada, per tal com es troben els objectes in situ, però la possible causa, un incendi detectat a la zona 1, podria ser tant per causes violentes o accidentals. | 08049-25 | Al nord del terme municipal a la partió amb Avià. | La primera referència d'aquest lloc la proporcionà Jaume Bernades a Eduard Sánchez, que en va publicar unes notes (1990:322 ) i (1993:289). L'any 1995 s'inicien els treballs arqueològics via urgència, ja que els incendis de l'any 1994 van exposar el jaciment a la degradació natural i antròpica, sobretot per part d'excavadors clandestins o furtius. Aquesta campanya la dirigí l'arqueòleg Jordi Guàrdia i Felip i es realitza`entre l'1 i el 15 d'agost. Els resultats positius dels sondejos del 1995 motivaren la continuació de campanyes a partir de l'any 1996. Els anys 1996 i 1997 les excavacions es dugueren a terme dins un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1998 i 2000 es realitzà un altre projecte de recerca triennal per tal de realitzar les intervencions de forma programada i regular sota la direcció de Martí Grau i Esther Rodrigo. Entre 2001 i 2003 s'inicià un nou projecte triennal. | 42.0443700,1.8465700 | 404541 | 4655346 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús, i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades, de Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, d' Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, de Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44673 | Camp de sitges entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-sitges-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | I aC - XV | Desconegut | Camp de sitges que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En el camp 3 es van localitzar 26 sitges amb materials de cronologies molt àmplies, des d'una campaniana del segle I aC fins a ceràmica del segle XV. La tipologia de les sitges difereix segons la seva cronologia. Hi ha estructures de més d'un metre de profunditat i de secció globular, farcides amb material d'època romana imperial. La distribució espacial de les sitges permet afirmar als excavadors que estaven disposades seguint un ordre espaciotemporal. Les sitges d'època romana estaven a l'extrem Oest, les tardo romanes immediatament al seu costat i les medievals en els límits del camp, en direcció nord. | 08049-26 | A l'Est del nucli urbà de Casserres | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0135300,1.8449200 | 404359 | 4651924 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la troballa d'una arracada d'or i un possible estri d'higiene personal. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44674 | Jaciment de Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-fonogedell | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la Selva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | IX-XV | Es desconeix si hi ha estructures i el seu estat. | En un camp situat a llevant i al peu de la codina que ocupa l'església romànica de Sant Miquel de Fonogedell, es localitzaren una cinquantena de fragments ceràmics, la majoria corresponen a la plena edat mitjana, però també hi ha produccions que podrien ser anteriors al segle X, amb presència de pastes granuloses. | 08049-27 | Fonogedell | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. | 41.9892400,1.8149200 | 401837 | 4649261 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44675 | Jaciment de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-casserres | <p>AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. SERRA VILARÓ, J. (1989). Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Bagà: Centre d'Estudis Baganesos, 1989, 3 Facsím., Barcelona: almes, 1930-1950. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.</p> | III-XVIII | <p>Es coneixia l'existència d'una església, posteriorment priorat, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Mn. Ramon Camps en la seva obra diu: 'És tradició molt antiga que en el punt que ocupa la casa - Els Porxos de canudes del Prat - hi havia una església dedicada a l'apòstol Sant Pere. Encara es veu rastre d'una capella romànica' (p. 5). En els moments d'escriure això ja s'havia trobat el sarcòfag i altres restes d'enterraments, descoberts per les obres de la carretera de Gironella a Casserres. A partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges a la zona de Sant Pere de Casserres per intentar trobar aquest monestir citat per la documentació històrica. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats dedicats al conreu de cereals i pastures, formant un conjunt de terrasses. Les intervencions arqueològiques permeteren documentar diversos sectors: el monestir, la sagrera, un edifici auxiliar, un camp de sitges i una vil·la romana. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. Les excavacions deixaren al descobert la planta de l'església, les dependències monàstiques adossades a la façana sud de l'església i l'accés al monestir. L'església ocupava la part més alta del turonet i estava orientada a l'est. És de planta rectangular amb absis recte a la capçalera. L'obra és feta de carreus grans i mitjans ben escairats. En el creuer es van documentar quatre pilars que els excavadors associen a una volta de canó o una cúpula o campanar de torre. Les dependències monàstiques estan formades, bàsicament, per un seguit de murs fets de carreus i paral·lels orientats de nord a sud. La majoria de les construccions del monestir es construirien en els segles X-XI damunt de restes tardo antigues o aprofitant directament estructures d'aquella època. A mitjans del segle XII es van fer ampliacions tant a l'església com al cenobi. Al nord de l'església i al sud de la masoveria es localitzà una necròpolis associada al monestir. Les tombes estan orientades a l'est i estan retallades a la roca natural, amb cobertes de lloses i alguna de teula de tipus antropomorf. Es daten entre els segles V i XI dC. Al nord-oest es van documentar una sèrie de construccions d'ús indeterminat, amb un edifici principal de planta rectangular dividit a l'interior per crugies; construït amb pedres sense treballar unides amb argila i calç. Aquest edifici tanca el pati d'entrada al monestir pel sector nord. Els nivells més antics són d'època tardo antiga i s'amortitza en el segle XVI. Molt a prop de la masia de Can Sargantana es van localitzar en un camp, gairebé'un centenar de sitges. A la zona més baixa excavada, al sud del monestir van aparèixer estructures que correspondrien a una vil·la fortificada , amb torres que flanquejarien l'entrada, d'època tardo antiga.</p> | 08049-28 | Carretera BV-4132z PK 4 | <p>El primer document escrit que fa referència, encara que indirectament, a l'església de Sant Pere de Casserres, data de l'any 889, en la venda d'una vinya, amb els seus arbres al terme del castell de Casserres, una de les afrontacions esmentades, és la vinya de Sant Pere. L'any 1009 el vicari Guifré i la seva dona donaren a Santa Maria de Serrateix un alou situat al comtat de Berga, al terme de Casserres; un dels límits d'aquest alou és 'ecclesia que vocant S. Petri'. El 1040 l'abat Guillem de sant Sadurní de Tavèrnoles i altres homes, com a marmessors del testament de Guillem Ramon de Torricela, permutà un alou a Sanavastre per l'església de Sant Pere de Casserres, amb totes les seves pertinences. Fins aquells moments, sant Pere de Casserres que havia estat parròquia passa al domini del monestir de la Vall de Valira. Així el segle XI es creà el priorat, que a l'any 1212 ja no tenia comunitat. Les recents excavacions arqueològiques han posat al descobert un element que fins aleshores restava ocult.</p> | 42.0275600,1.8540900 | 405139 | 4653471 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2023-02-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'excepcionalitat del jaciment ve donada per la continuïtat d'ocupació des d'època romana fins el segle XVI, des d'una vil·la baix imperial que és amortitzada per una església romànica. Afegint-hi l'interès de documentar materialment, a partir de l'arqueologia, d'un lloc citat en la documentació històrica del qual no se'n tenia coneixement de la seva ubicació precisa. | 83|84|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44676 | Jaciment de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-lantiguitat | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58. | II aC-VIII | En aquest indret Ramon Martí creu que podria trobar-se la fortificació d'època carolíngia de Casserres, donada la peculiar toponímia. Per aquest motiu, s'inclogué aquesta zona dins un projecte de recerca d'abast comarcal, dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Els resultats de la prospecció fou la recollida de material ceràmic que inclou fragments d'època ibèrica i romana, material constructiu (tegulae i imbrice), així com formes de tradició dels segles V i VI, i d'altres de cocció neutra o reduïda, estranyes a la tipologia d'època comtal dels castells. Els redactors de la Carta arqueològica pensen que es tractaria d'un establiment romà que substituiria el poblat ibèric del Serrat de Terracuques, situat a 300 metres, i que es tractaria d'una vil·la ocupada fins l'antiguitat tardana amb la construcció d'una església entre els segles V i VII. | 08049-29 | A 200 metres al nord del nucli urbà de Casserres | Es tracta d'una església molt poc documentada històricament.. Els seus orígens deuen ser força remots, car la documentació del segle XI ja l'anomena d'aquesta manera. L'any 1061 Ramon 'Duerasan' feu testament i entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies, s'esmenta 'ed ad lumine Scte. Maria Antiqua aureo'. En el segle XIII ja deuria restar força abandonada, arrel de la construcció al barri de Casserres de la Capella de l'Àngel Custodi. Al segle XIX, fou bastida de nou i al començament del segle XX s'adossà en un dels murs, el cementiri de la vila. L'església actual no conserva cap testimoni d'època romànica, però conserva en el seu interior dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres i del segle XIV. | 42.0153300,1.8446100 | 404336 | 4652124 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la fitxa de l'Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya, el material recollit en aquesta prospecció es troba dipositat en el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona); però una consulta realitzada a aquest departament no ha pogut confirmar la notícia. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44678 | Zona Expectativa arqueològica 6; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-6-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XVIII | Desconegut. | Durant la prospecció arqueològica de la zona per motius de l'execució d'un projecte viari es localitzaren a la zona indicada restes immobles, blocs de pedra formant una mena de mur d'una filada, recolzats directament sobre una llosa de pedra, treballada, amb la superfície llisa. Els autors de la prospecció proposen que es tractaria de les restes d'un camí, del que n'intueixen un dels seus límits i part de la calçada. Però no localitzaren cap resta de material arqueològic moble associat a aquests nivells i, per tant, no és possible assenyalar cap cronologia. | 08049-31 | Carretera BV-4131 PK 9+500 | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0079400,1.8526100 | 404987 | 4651295 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'adscripció cronològica del jaciment és amplia i imprecisa donada la mancança total de material arqueològic. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44679 | Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | IIaC-VdC | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. En una zona, a l'entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l'expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d'època romana. | 08049-32 | A l'entrada del nucli de Casserres, al sud. | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0102500,1.8470600 | 404531 | 4651557 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44681 | Molí de Dalt o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVII-XX | Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l'aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d'arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l'entrada del nord-est s'observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l'impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l'aigua cap a la bassa. | 08049-34 | Riera de Merola, prop de Cal Cirera. | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, surt amb el nom de 'Molino de Cal Cirera'. | 41.9770500,1.8185200 | 402117 | 4647903 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins l'any 1945 aproximadament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44682 | Molí del Mig o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII-XIX | Enrunat. | Molí fariner construït possiblement en el segle XVIII del que només se'n conserva la bassa i la construcció que aixoplugava moles i rodet. És de planta rectangular i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La bassa està feta de carreus units amb morter de calç. A uns 100 metres remuntant la riera encara s'observa el salt d'aigua de la resclosa que serveix per desviar l'aigua fins la bassa del molí del mig que mentre baixa la riera es manté plena. | 08049-35 | Al sud del terme municipal | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino del Medio'. | 41.9791300,1.8221100 | 402417 | 4648130 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins a principis del segle XIX.L'entorn de la bassa és una zona de cria de granotes i per tant un bioindicador de la qualitat de l'aigua i del seu entorn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44683 | Molí de Baix o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII | S'ha perdut la bassa. | Antic molí fariner reconvertit en residència, ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter, en les que es poden veure perfectament els grans carreus cantoners. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo per l'entrada, així com una terrassa sobre un cos de planta baixa. Les portes i finestres tenen les llindes de pedra i ampits amb motllures simples. L'adaptació a residència ha estat en detriment de la conservació de la bassa, rodet i carcabà. De la bassa només en resta un petit tram de mur a tocar del mur orientat al nord de la casa. | 08049-36 | Riera de Merola | Construcció del segle XVIII de la que no es coneixen notícies documentals, i que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de mig també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Baix' | 41.9785700,1.8250000 | 402656 | 4648065 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44684 | Resclosa i canal Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La resclosa actual es construeix l'any 1942 amb un canal de 498 metres de llargada i 2 metres de profunditat. Té uns 65 metres de longitud i l'obra és de formigó amb diverses comportes independents d'acer. Es continua utilitzant per produir energia elèctrica. | 08049-37 | Colònia Guixaró | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa Gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, de mica en mica, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir una activitat industrial. | 41.9990000,1.8869300 | 407816 | 4650264 | 1942 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44685 | Fabrica del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-guixaro | CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER, Ramon (1985). El Guixaró. Gironella. | XIX | És una característica fàbrica de pisos de planta rectangular, paral·lela al riu. Totes les obertures, tant finestres com portes d'accés, estan emmarcades amb obra de maó vist, la majoria d'elels estan tapiades amb maons. Les naus s'aguanten amb dues fileres de pilars de ferro colat paral·leles al mig del tancament amb tirants de ferro i revoltons. La coberta és de teules a dues aigües i reposa sobre encavallades de fusta. Al costat hi arriba el canal provinent de la resclosa, que és el que antigament proporcionava l'energia elèctrica per moure els embarrats. Actualment formen part de la fàbrica el que havia estat l'antiga església i unes naus adossades de construcció més recent. Al costat de l'esglésai hi ha la casa de l'encarregat i més amunt la casa on s'allotjava l'amo quan venia, ja que el seu habitate estava a Viladomiu Nou i la casa del director. | 08049-38 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó, es posà en funcionament l'any 1880 . Amb el temps s'especialitzà en la producció de mallorques i franel·les. L'activitat industrial tèxtil es va mantenir fins l'any 1990. A partir de l'any 1991 es fa producció d'alumini. | 41.9952400,1.8866400 | 407787 | 4649847 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44686 | Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, 'Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d'art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L'art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). 'Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d'estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). 'Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L'Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIII | <p>Aquestes pintures corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l'església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. El tema central està situat dintre d'un arcosoli que un Crist representat de mig cos, sobre uns núvols, presideix. Té els braços aixecats i porta a l'espatlla esquerra un mantell vermell que li cobreix mig cos. El nimbe que li circumda el cap és vermell; a prop hi ha l'alfa i l'omega. El fons és blau fosc. A cada costat del Crist,a la part inferior, hi ha sengles personatges aixecant la tapa dels seus sepulcres ornamentats amb acanalats. La part inferior de l'arcosoli sobre un fons clar estelat, hi ha representades les imatges de dos àngels, identificats amb els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael. El primer branda una llança que s'intueix com clava damunt un drac, del qual només se'n conserva la cua. L'intradós de l'arc, és presidit per la figura de l'Agnus Dei de color blanc, amb el cap nimbat; tot ell dins un cercle de color blau. A banda i banda sobre fons vermell hi ha un parell d'àngels, amb túnica i cap nimbat que fan sonar llargues trompetes. A la part inferior esquerra de l'espectador, hi ha representada l'anàstasi o davallament de Crist als llimbs. A mà dreta, hi ha l'aparició de l'arcàngel Sant Miquel al mont Gargano; sobre un fons groc, un personatge vestit amb túnica blanca llança un dard contra el sant, que ha estat representat en forma de brau. A la part frontal del parament, a mà dreta, es representa l'escena del pecat original (Adam, Eva i la serp), sobre tres franges horitzontals. De la meitat esquerra, només es conserva la part inferior. Amb molta probabilitat hi hauria representada l'Anunciació, com antítesi de l'escena del costat, ja que és la representació de les paraules que Déu li diu a la serp: 'Una dona et trepitjarà el cap'. Al costat esquerre de l'arc hi ha un àngel turiferari; sobre fons vermell, porta un nimbe, túnica i ales de color fosc. Al costat dret, hi ha un gran ocell amb un peix al bec. A sota aquests elements hi ha, molt mal conservada, una epifania, els tres reis sota tres arcades. L'escena de la dreta no s'ha conservat. Flanquejant tot el conjunt hi ha les imatges de Sant Pau de Narbona, a l'esquerre; i Sant Cristòfol, a la dreta. Al costat de la cara barbada de Sant Pau, hi ha la llegenda que l'identifica PAVLVS. Damunt la seva figura hi ha representada una ciutat. La imatge de Sant Cristòfol està molt deteriorada, ha perdut totalment el cap i se l'identifica per la imatge de Crist a les espatlles. A nivell iconogràfic les pintures de Sant Pau tenen una temàtica plenament gòtica sobre un esquema formal romànic.</p> | 08049-39 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (25280 - Solsona) | <p>Aquestes pintures es van arrencar de l'església de Sant Pau de Casserres durant el període de la guerra civil espanyola (1936-39) i ingressaren al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 1940. L'any 1979 es va fer una restauració de l'església de Sant Pau que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, nous fragments de pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El tema central de les pintures és el judici final i la font literària directa seria el text d'Honori d'Autun 'Elucidarium', escrits pels volts de l'any 1100 i molt divulgat en l'obra de Vincent Beauvais SERRA (AADD:1985, 159).</p> | 42.0277800,1.8432500 | 404242 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | 2025-04-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mestre de Lluçà | Es conserven a l'Àrea IV. Romànic: sala de pintura romànica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 44687 | Alzina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-40 | Camps de l'Alzina Grossa. | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l'abril de l'any 2005 escriu un poema titulat 'Alzina dels Colls', els versos del qual són els següents: Enmig d'una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls | 42.0050700,1.8345400 | 403486 | 4650996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom d' Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l'Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d'interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d'arbres a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44688 | Espai natural dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus-0 | <p>DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.</p> | <p>L'Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l'any 2000, que comprèn part dels municipis d'Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d'Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l'aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d'alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l'espai protegit i s'ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d'aus. S'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.</p> | 08049-41 | Al nord del terme municipal | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0343000,1.8455300 | 404440 | 4654229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Soler de Sant Pau és una àrea d'exclusió, la delimitació de la qual s'inicia al nord de l'àrea, en la cruïlla de la carretera d'Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44689 | Fons documental de l'arxiu municipal de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-casserres | MULET GUITART, David i RUMBO i SOLER, Albert (2011). Arxiu municipal de Casserres: organització, classificació i inventari dels fons municipals. Diputació de Barcelona. Memòria inèdita. | XVIII-XXI | El fons municipal està totalment inventariat i descrit, per sèries o subsèries documentals i, en algunes sèries, per unitats documentals utilitzant el programa proporcionat per l'Oficina de Patrimoni Cultural. La documentació ha quedat ubicada a la única sala destinada a dipòsit de l'arxiu municipal. La majoria de les sèries documentals comencen a primers del segle XX, només tres documents són anteriors:el cens de Patiño (1766), l'Amillarament de 1863 i els comptes municipals que s'inicien el 1888. El fons municipal és el més extens amb 160 metres lineals i 1350 unitats d'instal·lació. A part del fons municipal, també s'ha tractat altres fons: Jutjat de pau 0'12 m/l; Cambra agrària i Mutualitat amb 2,3 m/l; escriptures Comercial Viladomiu amb 1,04 m/l; Falange amb 0'12 m/l i Altres municipis (Viver i Serrateix) amb 1'96 m/l. En total són 173,54 m/l i 1398 unitats d'instal·lació. | 08049-42 | Carrer Escodines, 14 | Gràcies al programa de suport al patrimoni documental municipal portat a terme per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s'ha realitzat el projecte de classificació, ordenació i inventari de la documentació existent a l'arxiu municipal de Casserres. Per fer-ho, la Diputació de Barcelona va contractar a un tècnic superior, David Molet i Guitart, que sota la supervisió i intervenció del personal del Programa de suport als arxius municipals de l'OPC va executar la primera fase d'implantació del servei que es va desenvolupar entre el 25 d'octubre de 2010 i el 29 d'abril del 2011. Abans la documentació es trobava repartida en diversos espais. L'inici de les obres a l'edifici consistorial, va comportar que tota la documentació de l'arxiu fos traslladada a diferents dipòsits externs. Just abans de començar aquesta intervenció, la documentació fou recollida i concentrada en un únic espai, un garatge situat just a sota de l'actual arxiu municipal. D'aquesta documentació es va fer una tria ja que es van incloure documents que no havien de ser tractats. Aproximadament, un 90 % de la documentació es trobava en lligalls o caixes d'arxiu definitiu. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44692 | Roc de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-mel | Gran bola de pedra sorrenca situada arran del camí de Cardona, per sota Can Pascual. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. Forma part d'un conjunt de 5 blocs, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons informació oral facilitada per Ramon Bernades, es tracta d'una pedra termenera. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. | 08049-45 | Camí de Cardona per sota Cal Pasqual | Geològicament la situació de la comarca del Berguedà entre el Pre- Pirineu i la Depressió Central permet diferenciar clarament dues zones amb unes característiques i peculiaritats pròpies, l'Alt i el Baix Berguedà, amb el riu Llobregat com a espina dorsal, predominant les roques detrítiques tipus conglomerat, gresos i lutites. Casserres forma part d'aquesta última, on el paisatge acull formes suaus amb predominança de materials sedimentaris del període Eocè i Oligocè. | 41.9977300,1.8214500 | 402391 | 4650196 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. /Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? /(De sempre, que he volgut tenir-ho tot) . | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 44693 | Llegenda del Roc de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-de-la-mel | Es tracta d'una llegenda que explica que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. | 08049-46 | Carretera de Cardona per sota Cal Pasqual | Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. / Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? / (De sempre, que he volgut tenir-ho tot) . | 41.9977300,1.8214500 | 402391 | 4650196 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44693-foto-08049-46-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44694 | Bauma obrada de les set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XVIII-XX | Bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s'endevina una porta tapiada posteriorment. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d' 1,20 m. Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare. | 08049-47 | Clot de les barraques | El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. | 42.0078300,1.8183900 | 402153 | 4651321 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Cafè de les set portes o Balma de Cal Calau.Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44695 | Font de l'Hortet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhortet | Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l' Arxiu municipal. | XX | Font urbana d'aigua canalitzada a la roca, ja que en aquesta part del municipi es troba damunt d'una codina. És de planta rectangular, de 1'4 x 2'23 m, formada per blocs de pedra sorrenca, amb quatre piques, les laterals destinades a l'abeuratge de bestiar. A la part central s'aixeca un parament de pedra que recorda el capçal d'una campana on hi ha els brocs d'aram i l'escut municipal en un plafó de rajoles (2 x 3), per damunt del qual degut a l'erosió de la pedra només es llegeix una part ínfima de l'any 18?. A tocar del capçal es pot veure gravada a la roca una fletxa partida en dos trossos. | 08049-48 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | És la font canalitzada més antiga del poble. L'aigua s'agafa de la mina del Titó. Segons ens conta Ramon Bernadas per dur l'aigua fins al seu emplaçament actual es va anar retallant la roca amb una escoda per tal de construir una canal que travessava tot el carrer Escodines fins damunt de l'actual plaça on sota el pàrquing hi ha encara la galeria amb el dipòsit. Aquesta galeria està tapada per un carreu de pedra ubicat al mur interior de la placeta de la Font de l'Hortet. Es va inaugurar el 15 de maig de l'any 1904, amb Ramon Teixidor Sallés com alcalde del municipi. Segons ens relata Ramon Bernadas, l'emplaçament de la font en aquest indret té per origen una picabaralla entre el ferrer de les olles i el de Cal Colomer que tant un com l'altre volien que la font es construís davant de casa seva, ja que les cases no tenien aigua corrent. No arribant a una entesa i cansat de tanta baralla un tercer va decidir que la font s'aixecaria a mig camí del domicili dels dos interessats. L'aigua d'aquesta font també ha estat objecte de discussió entre els veïns del poble durant les èpoques de sequera, ja que l'agutzil tenia ordre d'obrir la font durant unes hores determinades del dia per tal que els casserrencs poguessin omplir gerres i càntirs. Un cop transcorregut el temps l'agutzil tancava la font fins l'endemà i això provocava baralles entre els veïns ja que la quantitat d'aigua per casa no estava regulada i molts es quedaven sense poder omplir els càntirs d'aquest element imprescindible. Extret de primer foli mecanografiat de l'Ajuntament de Casserres on s'esmenten els noms i cognoms dels Alcaldes del municipi de 1900 fins el 1960 i les obres realitzades durant els seus mandats, consta el dia 15 de maig de l'any 1904 la inauguració de la font pública de l'Hortet, coneguda amb el nom de Font de Sant Isidre. D'ella diuen que neix a uns 200 metres d'aquesta població en l' indret conegut amb el nom de Pou del Tito. Que l'aigua transcorre per una canonada de plom i que les obres anaren a compte de l'Ajuntament i dels veïns del poble precisant que els homes van contribuir a la seva construcció amb mitja dotzena de jornals sense cobrar. | 42.0142600,1.8412400 | 404055 | 4652009 | 1904 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font de sant Isidre. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44696 | Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua canalitzada construïda sota un marge on s'ha aixecat un parament de pedra sorrenca de la qual surten un broc en forma de tub que raja de manera continuada i a la seva dreta, dos carreus per sota una aixeta amb un broc en forma de cap de gos de bronze. Per damunt d'aquest últim s'observa el mecanisme que l'acciona, una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret hi ha un petit topall per regular el cabal d'aigua. Per sota aixecades per una base de pedra de30 cm hi ha dues piques construïdes en pedra sorrenca del lloc. La primera d'elles, quadrada, rep el raig d'aigua continuat . Aquesta està completament taponada per la terra i vegetació. No obstant això desaigua per una canal tallada a la pedra cap a la pica més gran (120 x 30 x 24 cm). A la dreta de la pica hi ha un petit banc de pedra. L'aigua que es perd baixa per la rampa del camí en direcció a una torrentera que mena al rec de la Bauma. | 08049-49 | Carrer Escodines, s/n | La importància de l'aigua i de les fonts, sobretot a l'entorn del nucli anic, que és rocós i, per tant, s'ha de portar l'aigua de fora, queda palès en un document mecanografiat de l'Ajuntament, on queda constància de les actuacions municipals relacionades amb aquest tema entre els anys 1900 i 1969. | 42.0140100,1.8380200 | 403788 | 4651985 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44697 | Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, núm. 28, pàgs. 110 i111. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Font i safareig cobert construïts en el rebaix d'una balma. La font d'aigua no apta per al consum està construïda arran de paret i damunt de dos graons arrodonits. El broc no es veu degut a les concrecions i dipòsits calcaris que s'han anat formant amb el pas del temps. Només s'observa el braç que acciona el mecanisme , una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret a 10 cm hi ha un petit topall per regular el cabal d'aigua. Per sota, dues piques fetes en pedra sorrenca del país. La primera d'elles és de secció circular i la segona rectangular i amb una motllura a la seva part superior. L'aigua que va caient desguassa per una canal tallada a la part dreta de la pedra cap a la segona pica. Adossat a aquesta última s'observa un banc fet amb una llosa plana però que actualment està cobert de vegetació i terra que va caient del marge. L'aigua de la segona pica sobreeixeïx per una petita obertura que hi ha a la dreta i a través d'una canal tallada a la pedra baixa cap al safareig que es troba en un nivell més baix. El safareig és de planta trapezoïdal (5,40 x 2 x 4 metres), d'un sol compartiment, adossat a la bauma rebaixada. La coberta que es va fer l'any 1937, és de teules àrabs és a un sol vessant orientada a l'est, es troba sostinguda per sis pilars fets de totxo vist i bigues de formigó. Té dues rentadores fetes de lloses de pedra sorrenca i presenta una inclinació de 30º , amb una canal que recull l'aigua i el sabó. Entre les dues rentadores hi ha un canaló que permet sortir l'aigua sobrant que es perd en escorrentia. L'interior del safareig està arrebossat amb ciment. | 08049-50 | Al final del carrer Escodines | El safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai per a rentar la roba però alhora de relació social convertint-se així en un lloc de trobada i on poder fet petar la xerrada, rumorejar i cantar tot fent anar els cops de pala sobre la roba mullada. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús. | 42.0145500,1.8386300 | 403839 | 4652044 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44698 | Font del Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bernadas | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua no potable situada per sota el nivell de la vorera en una cantonada de carrers. Per accedir al broc cal baixar per unes escales formada per cinc graons amb baranes metàl·liques a cada costat. El cos principal de la font és un frontis amb capcer en forma de frontó a doble vessant de la part central més elevat que els laterals. El parament és de lloses planes de pedra sorrenca. En un retall que recorda l'obertura d'una porta s'hi ha col·locat el broc que consisteix en un tub metàl·lic per qual surt un rajolí d'aigua que es perd a través de la reixa de ferro que està col·locada al terra. Per sota del frontis hi ha una llosa en la qual s'hi ha gravat el nom de la font 'Font de Cal Bernadas' i l'any de construcció. | 08049-51 | Cantonada Carrer Sant Rafel i Carrer Sant Blasi | Segons ens conta Ramon Bernadas antigament l'aigua d'aquesta font provenia de l' indret anomenat La Cabana. Des de fa anys es barreja amb l'aigua provinent de la font de Cal Bernadas que es troba per sobre. | 42.0140400,1.8372100 | 403721 | 4651989 | 1978 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44700 | Roureda de la Font del pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-del-pagesos | MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d'estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna). La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d'entre 20 i 25 m. Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent. | 08049-53 | Font dels pagesos, Ctra. 4131 PK 7 | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. Aquesta roureda va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesos com els d'un fornit gegant que té la font dels Pagesos. Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajaguda generosa i complaguda, dóna veure al qui té set. Al grup de roures frondós acull també els ocellets, mescla d'ombra i refilets que convida a dolç repòs. Tot un perfum de natura i de plàcid benestar dóna goig de respirar la silvestre aroma pura Si voleu quedar sorpresos d'aquest lloc tan pintoresc aneu-hi que s'està fresc allà a la Font dels Pagesos. | 42.0139000,1.8277300 | 402936 | 4651984 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La pràctica forestal d'afavorir els pins en detriment de roures i alzines, comunitats naturals d'aquestes terres juntament amb la capacitat que té el pi per colonitzar ràpidament els antics conreus són unes de les causes principals de la desaparició de les rouredes. Els focs de l'any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44701 | Font de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra | XX | Font ubicada en un marge orientat al nord, prop de la casa de Serrajoana. L'espai està configurat per la surgència, una bassa on desguassa la font i una taula rodona amb banc de pedra sota un gran plataner. L'aigua raja ininterrompudament per un brollador d'acer inoxidable collat amb morter a la paret del marge i va a parar a una pica d'obra, feta de maons, de 2'5 x 0'6 metres. Pel costat esquerra té un petit foradet que li permet desguassar l'excés d'aigua cap a una bassa que es troba adossada a la pica. Aquesta bassa servia per regar la feixa inferior que antigament estava plantada d'hortalisses. La font rep l'ombra de dos plataners, dues washingtònies i un micaquer. Tot i que la bassa sembla de factura antiga pels grans carreus de pedra que s'hi observen tallats en pedra sorrenca, el mur que es troba adossat al marge ha estat refet amb blocs de formigó. | 08049-54 | Carena de la Rovirossa | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0216200,1.8275500 | 402933 | 4652842 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44702 | Font dels pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pagesos | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. PUIG I ELIAS, Ignasi (1995). La Font dels Pagesos; dins Casserres, entre la història i el progrés, Revista Berguedà. Núm. 33-34, desembre de 1995; pàg. 316. | XX | Font situada en el Rec de la Bauma en una zona ombrívola a tocar d'una roureda. L'aigua raja ininterrompudament a través d'un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla. Una aixeta de coure serveix per abastir d'aigua el visitant. Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. Per damunt la paret de maons hi ha dues fileres de pedres posades amb poca precisió. L'aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge. | 08049-55 | Rec de la Bauma | En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de font dels barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques. També explica que pel 25 de juliol s'hi feia ball. En un recull mecanografiat i que es troba a l'Arxiu Municipal s'esmenta com a tradició de més de 25 anys l'ouada i que es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. | 42.0141000,1.8273700 | 402906 | 4652007 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font dels Barracaires.A l'entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesoscom els d'un fornit gegantque té la font dels Pagesos.Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajagudagenerosa i complaguda,dóna veure al qui té set.Al grup de roures frondósacull també els ocellets,mescla d'ombra i refiletsque convida a dolç repòs.Tot un perfum de naturai de plàcid benestardóna goig de respirarla silvestre aroma puraSi voleu quedar sorpresosd'aquest lloc tan pintorescaneu-hi que s'està frescallà a la Font dels Pagesos. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44703 | Font de Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescaler | Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable. | Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-56 | Ca l'Escaler - Clot de els barraques | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0090200,1.8181700 | 402137 | 4651453 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44704 | Font de Cal Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pasqual | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua de surgència que consisteix en dos brocs de plàstic situats un damunt de l'altre que surten del marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Per l'arranjament de la font s'han col·locat un parell de blocs de formigó que aguanten el marge i un graó per on circula l'aigua. Per damunt del graó s'hi ha col·locat una llosa enganxada amb ciment amb un tub de plàstic d'un diàmetre igual que els dos brocs per tal de permetre la circulació de l'aigua d'escorrentia que va baixant per la torrentera. Al voltant de la font hi ha varis avellaners. Aquesta surgència d'aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, prop de cal Pasqual. | 08049-57 | Camí de Cardona, s/n | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9988300,1.8237500 | 402583 | 4650315 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44705 | Rentar la roba de malalts i de morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentar-la-roba-de-malalts-i-de-morts | XIX-XX | Colgat per la vegetació que n'impedeix l'accés. | El safareig de les Guinguetes era un safareig d'ús públic, situat en el Cingle de Comarreus, al costat de la carretera de Gironella, alimentat pel Rec de la bauma. Era el safareig que la gent de Casserres utilitzava per rentar la roba dels malalts o dels llençols que havien utilitzat les persones que es morien allitades. | 08049-58 | Safareig de les Guinguetes | 42.0180200,1.8409500 | 404037 | 4652427 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44705-foto-08049-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molta gent encara recorda aquest fet i coneix la ubicació del safareig, però l'adequació recent de la carretera i el creixement desmesurat de la vegetació de l'entorn han provocat que el camí d'accés es perdés i no es pugui arribar al safareig. Fins fa uns anys hi havia una mica d'hortet al costat i mentre el pagès cuidava l'hort el camí es mantenia net. | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44706 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc | Font d'aigua natural construïda en el marge de llevant del camí que condueix a l'ermita de Fonogedell des del camí de Cardona. Per accedir-hi cal baixar per un corriol uns 20 metres fins a trobar tres esglaons de pedra ben escairada i una passera de formigó que permet agenollar-se. L'aigua raja ininterrompudament per un tub de plàstic collat a la paret d'obra que fa de frontis. Per sota, hi ha l'aixeta cromada que regula l'obertura. En aquest frontis fet de paredat i coronament curvilini s'hi pot llegir el nom de la font (FONT DE L'ARÇ) i l'any, 1986. L'aigua sobrant baixa per una canal cavada al terra que es perd entremig de la vegetació. | 08049-59 | Al sud del terme municipal; a 140 metres de Cal Camadai | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9956200,1.8139800 | 401769 | 4649970 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn arbori està constituït per pins i arbres fruiters que han estat plantats per l'home. Abans dels esglaons hi ha un espai adequat per esbargiment amb un banc fet amb dues pedres i una taula construïda amb una llosa més gran que està arran de terra amb altres pedres més o menys grosses que fan funció de banc. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 44707 | Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bernades | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec de triple filera amb rajols, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. L'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus a les cantoneres, mentre que l'ampliació posterior fou realitzada amb totxana antiga. La façana principal té una composició asimètrica amb els eixos desplaçats a l'esquerra. En planta baixa, la única obertura és la porta d'accés, ara de llinda recta de fusta, però que conserva l'arc de punt rodó. En la primera i segona plantes es reprodueix el mateix esquema, on destaca una doble galeria amb columna central, i dues finestres als laterals, amb les llindes, brancals i ampits de pedra treballada. Reprodueix els esquemes arquitectònics de moltes masies de la zona, on en un moment indeterminat del segle XIX s'amplia un cos de galeries a la façana principal, deixant tapada l'antiga façana i l'antiga porta d'accés. A l'interior, després del primer cos ampliat de galeries es traspassa l'antic llindar de la casa., amb el portal d'arc adovellat. A la planta baixa es conserven les estances destinades a la producció i al bestiar. En aquesta es conserva part d'una tina de vi i un forn de pa. Entrant a mà dreta hi trobem les escales d'accés a la planta primera que conserva la distribució clàssica amb afegits i divisions posteriors. En aquesta planta es conserven llindes de pedra amb els anys gravats, fruit potser de la primera gran ampliació (1772, 1753). També es conserven altres llindes amb cares antropomorfes en relleu i elements vegetals geomètrics. Tenia dues fogaines, la del masover i la dels propietaris. No se'n conserva cap. La dels masovers estava a la façana de ponent i la dels propietaris a la façana de llevant. Ambdues eren cobertes. També hi havia dues pedres per fer oli de ginebre, la més propera al mas molt ben conservada i la segona més llunyana que es va malmetre amb els incendis de l'any 1994. | 08049-60 | Sant Pau de Casserres | El primer document que fa referència a la casa Bernadas és del segle XIV, on parla d'un tal Bernadas de Sant Pau. A causa de la pesta el mas queda abandonat i en estat ruïnós. Anys més tard, segons un pergamí conservat a la casa i signat el 22 d'octubre de 1530, explica com en Joan de Bernades, reclama als monjos de Santa Maria de Serrateix el restabliment de les propietats de la seva família. En el document, Fra Lluís de Claramunt, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix convoca als monjos per pactar sota condicions el retorn del mas Bernades de la parròquia de Sant (Pau) de Casserres que l'hereu Joan de Bernades els reclama per poder tornar-hi a viure. En primer lloc s'esmenta l'estat deplorable en que es troba la propietat: 'el qual mas és totalment enderrocat i sense casa, i aquesta està descoberta i la major part de les parets enfonsades, i les seves vinyes son ermes i ... de manera que fa ben bé vint anys que l'esmentat monestir no en treu cap profit, i l'hereu d'aquest mas és pobre i no hi vol habitar si nosaltres (...) no (reduïm) per sempre més el cens a un part, i del tot durant tres anys per tal que ell pugui cobrir i obrar la casa de dit mas'; en segon lloc, tot allò que se li retorna: 'cases, casals, corts, terres, trossos, camps i honors conreats i erms, muntanyes i plans, arbres, boscos..., aigües, aqüeductes, deveses, pastures, prats, termes, emprives, fites i totes i cada una de les coses que formen la seva integritat i drets i les seves pertinences', i finalment les condicions que s'estableixen: en primer lloc haurà de cobrir la teulada, i després hi haurà de residir durant quatre anys en els quals tindrà un hereu que asseguri els pagaments a l'abat, al monestir i als seus successors vint-i-dos sous de moneda barcelonina cada Nadal, a més dels delmes del que obtinguin de les terres i un pollastre. Perquè pugui instal·lar-se i aixecar la propietat, els primers quatre anys queda exempt de pagament i els monjos, li donen dos capons i li deixen una bota que es troba a Avià que haurà de restituir en el seu moment. La família ha conservat el cognom des d'aleshores. | 42.0437100,1.8362300 | 403685 | 4655284 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la masia hi ha 4 volums importants. Al nord-est hi ha la granja de vaques, de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra arrebossada. Connectat a l'est apareix un gran cobert allargat, amb la coberta de teula àrab i fibrociment, bigues de formigó i parets de pedra i totxo, usat com a magatzem. Junt amb l'anterior hi ha un cobert de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab i parets de pedra. Per últim, davant la façana principal, apareix uns coberts allargats emprats com a paller i garatge, de bigues de fusta i parets de totxo o blocs de formigó a les parts noves i de pedra a la planta baixa, extreta del jaciment de Bernades, durant la primera meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44708 | Retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-la-mare-de-deu-dels-angels | <p>PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l'església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d'octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l'Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l' Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic 'Retaules barrocs de la comarca' Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l'Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors.</p> | XVIII | <p>El retaule barroc de l'església de la mare de Déu dels Àngels, obra de Segimon Pujol realitzada el 1704, respon a la tipologia de retaule barroc del segle XVIII. La seva composició està estructurada en tres carrers, amb predomini del central ben delimitat i de major alçària. Parells de columnes salomòniques i de sanefes plenes de garlandes, flors i fruits separen el cos central i divideixen tot el retaule en compartiments. El retaule és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s'hi poden identificar 13 apòstols, ja que també hi apareix Sant Pau. Durant un primer moment, el lloc central que ara ocupa Sant Bartomeu, patró de Casserres, fou ocupat per Sant Isidre. Els pares de l'Església occidental també hi tenen llur espai, concretament Sant Gregori el Gran i Sant Agustí. El tema central del retaule està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que ocupa el centre del retaule, sobre el sagrari, la riquesa dels detalls es fa més evident en les quatre escenes dels temes marians: el Naixement, l'Epifania, la Coronació i la Pentecosta.</p> | 08049-61 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l'any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia en el contracte que era l'escultor del retaule de sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s'especificava que s'havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l'any 1718 ja l'havia cobrat. L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.</p> | 42.0140100,1.8424800 | 404157 | 4651980 | 1704 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segimon Pujol | Part del retaule va quedar afectat per un intent de crema de l'any 1936; en concret, la part dreta del segon registre i el coronament del mateix costat, així com bona part de l'escultura exempta. Posteriorment el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació provincial de Barcelona en va fer una reconstrucció. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44710 | El condemnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-condemnat | Anònim (1986). 'El Condemnat'; dins Llegendes del Berguedà dossier del número 16 de la revista l'Erol, pàg. 18 | Llegenda recollida i publicada a la revista l'Erol de la següent manera: 'A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I'enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I'atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s' hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I' infern'. | 08049-63 | Sant Pau de Casserres | 42.0278100,1.8432200 | 404239 | 4653511 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 44711 | Sarcòfag de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l'església de Sant Pau de Casserres que fa 0'76 x 0'42 x 0'30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I'antic portal de la rectoria, a manera d'arcosoli, al costat del portal romànic de l'església i sostingut pels dos capitells originaris d'aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d' imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d 'una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l'altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l'església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s'adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).</p> | 08049-64 | Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44712 | Lipsanoteca de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. PASCUAL, E. (2004). 'Lipsanoteca'; dins Calderer, J i Bernades, J. Catàleg del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Col·leccions dels segles XVI al XIX, vol. 2. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 130 i 131. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Berga'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. SITGES i MOLINS, X. (1999). Els retaules renaixentistes del Beguedà; dins Revista l'Erol, núm. 60, pàgs. 32-34. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Lipsanoteca que es va trobar a l'altar romànic de Sant Pau de Casserres. És de fusta d'om o d'àlber tornejada i tallada, de forma ovoïdal amb la tapa semiesfèrica amb agafador de planta circular i la part superior plana. La seva alçada és d'11 cm i el seu diàmetre màxim fa 7,5 cm. A la part inferior d'aquesta tapa té la vora rebaixada i dos encaixos sortints per tal d'adaptar-se al cos , que té una esquerda vertical força ampla que va de dalt a baix. L'exterior està cobert amb una capa de pintura, possiblement industrial, que no permet apreciar si presenta restes de la policromia original. A l'interior, conté un petit sac de roba amb relíquies i dos manuscrits. Un d'ells, fet pel rector de torn, explica l'any de col·locació del retaule que no s'ha conservat. El paper diu el següent: 'Als tretze de mars de mil sis cents y vuit per poder assentar lo retaula fonch necessari mourer la llosa o pedra del altar y en lo pilar de sota dita pedra dins una pica fonch trobada la capseta dins la qual si trobaren aquestes reliquies les unes mesclades ab altres per causa que los drapets ab que estaven embolicades eren consumits y en pols y tambe los retols de les dites reliquies estaven molt consumits y casi nos pogue llegir ninguna cosa sino alguns trossets y entre aquestos hi havia dos trossets que deien hic sunt reliquiae S. Pauli narbo y tres trossets que deien hic sunt reliquiae S. Nazarii y un trosset que deia hic sunt relíquiae S. Victoris y un altre trosset que deia dedicata est que devia ser algun trosset de la carta que contenia la consagracio de esta iglesia i que no es pague legir altra cosa ni saberse altra claricia. Laudet Xps. et Virgo Maria et sanctus Paulus narbo et omnes Sancti. Amen' L'altre manuscrit el signa R. Camp ( sense data) i diu: 'He compulsat aquestas lletras (referint-se a l'altre manuscrit) ab particular baptismal d'aquella fetxa y son consemblants pel carácter del quilas firma que es Joan Rubert, parroco en aquella epoca d'esta parroquia de Sant Pau'.</p> | 08049-65 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter de parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0277700,1.8428900 | 404212 | 4653507 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | 2025-04-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la lipsanoteca es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4028. | 119|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44713 | Sarcòfags de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat | <p>FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d'un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l'Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.</p> | XV | La pedra s'està exfoliant. | <p>A l'església de Santa Maria de l'Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l'església d'època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d'aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d'un cavaller, d'alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l'altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d'aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L'altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l'altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l'esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l'arbre, una mena de petita figura humana, a l'esquerra, i mitja palmeta a l'altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l'arbre, una mitja palmeta. a l'esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l'hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.</p> | 08049-66 | Santa Maria de l'Antiguitat | <p>Documentalment es constata que l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona.</p> | 42.0155300,1.8440800 | 404292 | 4652147 | 08049 | Casserres | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La datació d'aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc