Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44815 | Restes de l'antic castell superior de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantic-castell-superior-de-casserres | SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XIII-XIV | On es troba l'actual edifici de l'Ajuntament hi havia l'anomenat Castrum serris, és a dir el castell que esmenten els documents. Estava aixecat directament damunt la roca natural. Durant la darrera reforma i ampliació de les dependències municipals i la col·locació de l'ascensor no es va detectar cap resta antiga del possible castell; però això no ha de resultar estrany per la configuració del terreny, ja que no hi ha possibilitat d'acumulació de sediments arqueològics. La part més antiga que es conserva és un arc de pedra apuntat, gòtic. | 08049-168 | C. Escodines, 14 | La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria al serrat de Terracuca i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44816 | Campanar del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-del-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Estructura aixecada amb bigues de ferro en forma de 'V', amb un travesser a la part superior, que serveix de suport a la campana. Entre els dos eixos verticals una bigueta més prima els uneix en forma de ziga-zaga. Tot està collat al terra amb formigó, i al voltant hi ha una petita delimitació, un parterre quadrat amb ornamentació vegetal a l'interior. | 08049-169 | Colònia Guixaró (Casserres) | L'any 1993, quan s'adequa una part de l'edifici de les antigues escoles per posar-hi la nova església, es fa el projecte del campanar. De fet, l'aparellador, Josep Dalmau fa tres dissenys perquè la gent de la colònia escollís el que més li agradés. A aquest se li va afegir la campana de l'antiga església de Sant Esteve, que passaria a ser reutilitzada com a dependències privades de la fàbrica. | 41.9974400,1.8867000 | 407795 | 4650091 | 1993 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Dalmau | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44817 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XIX-XX | L'aigua no és potable. | Font situada sota una bauma de pedra sorrenca al punt més septentrional de la colònia Guixaró, a la riba dreta del Llobregat, a l'alçada de la resclosa. Es tracta d'una font d'aigua de beta amb un petit dipòsit tapiat i un sobreeixidor. L'aixeta és moderna amb tancament i obertura per palanca. Per accedir a la font cal baixar cinc esglaons. La zona està pavimentada amb empedrat. La bauma on està ubicada la font fa uns 30 metres de llargada. Al costat mateix hi passa el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou. S'ha fet una vorera amb una petita zona arranjada amb bancs i taules de fusta per a fer-hi àpats. Per procurar major seguretat i evitar possibles despreniments de la roca, s'han aixecat quatre columnes de rajols. | 08049-170 | El Guixaró | En aquesta font era freqüent veure-hi acampats gitanos nòmades i per aquest motiu es va posar un rètol prohibint-hi l'acampada. Els arranjaments que li donen l'aspecte actual es van fer l'any 2010. | 41.9990400,1.8861700 | 407753 | 4650270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la bauma hi han bardissars i dues alzines, un roure i a prop un gran pollancre de 40 metres d'alçada. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44818 | Edifici de les antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-antigues-escoles | <p>BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit.</p> | XX | <p>L'edifici de les antigues escoles, construït l'any 1932, respon a les necessitats per a les que va ser creat segons els conceptes de l'època. Així doncs, ens troben amb un edifici compost per un cos central de planta baixa, pis i sota coberta amb dues ales als laterals, de planta baixa. El cos central té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i els cossos laterals tenen la coberta a tres aiguavessos. Els paraments són de pedra amb encoixinat amb combinació de fileres de rajols en finestres i portes. El cos esquerre ha estat reformat per encabir-hi l'església. Els vitralls que hi havien a l'antiga església de Sant Esteve s'han adaptat a les finestres d'aquesta.</p> | 08049-171 | El Guixaró | <p>Actualment, aquest edifici es destina a altres usos: l'ala on hi havia l'aula dels nens ara és l'església i l'ala de les nenes s'ha convertit en un local social per a diferents grups. L'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, també té la seu en aquest edifici.</p> | 41.9974700,1.8869700 | 407817 | 4650094 | 1932 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2025-06-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44820 | Font del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc | XIX-XX | Font que raja per un broc de ferro de 7'5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d'una cinglera de pedra sorrenca. La vegetació d'heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font. L'aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres. La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d'esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d'un establiment comercial. | 08049-173 | El Balç - Riba dreta del Llobregat a prop de la bauma del Forroll | A la Font del Balç, des de fa cinc anys, l'Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de 'B de gust'; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s'organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S'organitza el primer diumenge de juliol. | 42.0381500,1.8786200 | 407185 | 4654620 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44821 | Font del racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | L'aigua no és potable. | Font d'aigua canalitzada situada en el desnivell atalussat que hi ha entre la zona d'esbarjo i el carrer del Bloc del Forn. A la paret de contenció de la terrassa superior, on hi havia els antics horts, i feta de paredat antic, amb pedres irregulars, s'ha fet una entrada rectangular ( 2 x 1'7 m) i volta escarsera de rajols plans. L'aixeta és moderna amb palanca de tancament i obertura. L'aigua desguassa per una pica rebaixada a nivell del sòl. Damunt la volta, a la paret, hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Aquest plafó és obra de la ceramista del Guixaró Carme Aubets Badia, que viu al davant mateix de la font. | 08049-174 | El Guixaró | 41.9968600,1.8872600 | 407840 | 4650026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44822 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La Festa Major del Guixaró es celebra per la diada de Sant Cristòfol, que és el 10 de juliol, però es concentren els actes durant el cap de setmana de juliol. Les activitats organitzades actualment per l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, es centren en un sopar comunitari amb ball durant el vespre del dissabte. L'endemà es fa l'Ofici religiós i en acabar es beneeixen les medalles de Sant Cristòfol. També es fan jocs infantils, gimcanes i s'aprofita per fer una exposició de caràcter històric o artístic relacionat amb la colònia. | 08049-175 | El Guixaró | La Festa Major es celebra per Sant Cristòfol des de fa 40 anys. Abans es feia per Pasqua i l'organitzava una Comissió de festes pagada íntegrament per l'amo de la colònia. Aquest els va proposar un dia que escollissin entre que els pagués la Festa Major o els construís una piscina. Van escollir la piscina, però veient el resultat final se'n van penedir força. En èpoques de més moviment a la colònia, s'havien fet ballades de sardanes, cantades de caramelles (segurament quan la festa era per Pasqua) i partits de futbol. | 41.9966300,1.8866700 | 407791 | 4650002 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44822-foto-08049-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44823 | Trobada de cotxes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cotxes-antics | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Es celebra el segon cap de setmana de març , però molts participants, sobretot els que venen de fora, arriben el dijous. S'hi apleguen tota classe de vehicles militars i antics amb els acompanyants vestits d'època. Venen participants d'arreu de l'estat espanyol, com Mallorca, Navarra o el País Basc i de la resta d'Europa, com Holanda, Bèlgica o França. S'organitzen àpats comunitaris com l'esmorzar o el dinar de germanor del diumenge i es preparen exhibicions, concursos o raids per conèixer l'entorn, circulant per pistes prèviament senyalitzades. També es fa una fira de peces de recanvi i material militar. Els participant s'allotgen en cases, fondes, albergs i càmpings de la zona. | 08049-176 | El Guixaró | La primera trobada de cotxes antics i militars es va fer l'any 1995, promocionat per Ferran Sibila, un col·leccionista que viu a la colònia juntament amb la participació de l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró. | 41.9963400,1.8866000 | 407785 | 4649969 | 1995 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44825 | Cal Tonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonis | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Hi ha elements estructurals que necessiten reforma i d'altres sanejament. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga de la casa queda amagada per una reforma de principis de segle XX feta de totxos vistos. En canvi el parament antic és de maçoneria amb grans carreus escairats a les cantoneres. La porta antiga té la llinda recta de pedra | 08049-178 | Clot de els barraques | Antigament es coneixia amb el nom de La barraca de la Vinya del Senyor. Pertany a Cal Fàbrega. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torri'. | 42.0065700,1.8327200 | 403338 | 4651165 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44826 | Mare de Déu del Roser de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lametlla | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | El pinacle va caure a causa de l'impacta d'un llamp. El tros que es va desprendre es troba darrera una tanca de ferro que hi ha a l'exterior de l'edifici. | Església de la colònia de l'Ametlla de Casserres, d'estil neogòtic. Està aixecada damunt una llosa sorrenca i construïda totalment amb la pedra provinent de la pedrera que permetia engrandir al mateix temps la fàbrica i els nous habitatges del carrer de Dalt. És de planta de creu llatina, d'una nau amb volta d'aresta i capelles laterals. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El campanar s'alça des de la façana presidit per un pinacle i forma un petit porxo d'entrada. A l'interior hi ha un cor. A l'exterior sobresurten uns contraforts flanquejant la nau i acabats amb pinacles, que com tots els elements ornamentals responen a una estètica neogòtica. | 08049-179 | L'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) era l'arquitecte de municipal de Gironella i fou deixeble de Domènech i Montaner. Es construí per iniciativa de Josep Monegal, que fou alcalde de Barcelona. | 42.0470700,1.8723300 | 406677 | 4655617 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alexandre Soler i March | Hi ha un orgue de fusta i unes prestatgeries amb partitures i càntics ben antics. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44827 | Foc de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-sant-isidre | XX | Es celebra la festivitat de Sant Isidre, el 14 de maig, patró dels pagesos. Per la revetlla de Sant Isidre, a la nit, es fa una foguera i s'encenen petards. Es fa a la plaça de les rodes,prop de la riera de les Febres. Es reparteix coca amb xocolata per tots els assistents, moscatell i refrescos. Aquesta revetlla la paguen els nens. Passen per tota la colònia per recaptar diners que serviran per comprar els ingredients per fer les coques, la xocolata i les begudes. | 08049-180 | Plaça de les Rodes - l'Ametlla de Casserres | Aquesta festa fa 30 anys que dura i va començar mig en broma amb els nens de la colònia. | 42.0438600,1.8746600 | 406865 | 4655259 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44828 | Masoveria de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-canudes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Manca d'ús i manteniment. | Masoveria separada de la masia de Canudes, de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell de la roca natural i que consta de planta baixa, dos pisos i sota coberta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Només la planta baixa i el primer pis són de pedra; la resta és de maó vist sense arrebossar, a excepció de els cantoneres. La porta principal és més aviat baixa, amb una gran llinda de fusta, mentre que les finestres de la primera planta tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la façana sud-occidental, es conserva una conillera amb un balconet. Al sud aïllat, primer apareix un corral típic planta baixa i pis, fet de pedra, amb columnes i cantoneres de rajols i bigues de fusta amb teula a reformar. Més enllà, hi ha un petit cobert en planta baixa de pedra i maó, estructura de formigó i teula àrab, emprat com a garatge. | 08049-181 | Canudes - Al nord-est de Sant Pau de Casserres | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Canudas'. | 42.0338800,1.8518800 | 404965 | 4654175 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44829 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 12 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Casserres; l' interior d'esglésies, com per exemple els sepulcres de l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, el retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, l'interior i absis de l'església de Sant Pau de Casserres i algunes creus de terme, com la Creu Roja, la del carrer de la Creu o la creu de Sunyers. Aquestes fotografies estan datades de l'any 1918. De l'any 1924 hi ha dues fotografies de la colònia de l'Ametlla de Casserres o Monegal i la resclosa d'aigua. | 08049-182 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 1918-24 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres.El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44830 | Font de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametlla-de-casserres | XVIII-XX | Font situada al costat de la masia l'Ametlla que servia per abastir-la d'aigua. Es troba sota un marge en un lloc ombrívol i al peu de dues alzines. S'ha protegit amb la construcció d'una caseta de planta quadrangular feta de maons arrebossats i una coberta a dues aigües, també de maons plans. Darrera de la barraqueta hi ha la mina amb una porta de ferro. Al davant adossat al marge hi ha un banc de pedra que mesura 1,50 cm x 50 cm, ja que abans hi havia una mica d'espai per esbarjo. | 08049-183 | L'Ametlla, al costat de la casa Ametlla | Aquesta font abastia el safareig que els treballadors feien servir per rentar la roba, abans de construir el nou. Molt abans ja era coneguda pels que utilitzaven l'antic camí ramader, que anaven a omplir els càntirs. | 42.0440300,1.8727800 | 406710 | 4655279 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44831 | Festa Major d'hivern de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-casserres | XX | La Festa Major d'hivern es celebra per la diada de Sant Josep. Els actes es concentren durant el cap de setmana més proper a la festa del Sant. Les activitats organitzades actualment per l'ajuntament de Casserres es centralitzen bàsicament al local social on s'hi fan exposicions (fotografies antigues de Casserres, de la Banda de Cornetes i Tambors, Caramelles...) i tallers diversos (reciclatge). Es fa un passacarrers amb la Banda de Cornetes i Tambors de Casserres convidant a altres bandes dels pobles veïns i també es fa una obra de teatre. La Festa Major finalitza amb un ball per a grans i petits al local cultural. | 08049-184 | Casserres | La Festa Major d'hivern va ser creada ara fa12 anys sent alcalde del municipi el Sr. Serafí Costa. La vitalitat de la festa depèn molt de l'any i és irregular. | 42.0137400,1.8416100 | 404085 | 4651951 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44832 | Festa Major d'estiu de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-casserres | XX | La Festa Major de Casserres es celebra per Sant Bartomeu el 24 d'agost, però les celebracions es fan coincidir amb el cap de setmana més proper. Les activitats que s'organitzen són diverses i variades destinades a totes les franges d'edat del poble. Hi participen totes els entitats del poble i l'Ajuntament. Els actes religiosos estan presidits per la Missa Solemne el 28 d'agost i la Missa pels difunts a l'endemà. També hi ha activitats esportives i culturals. Tot i que hi ha algun acte que s'avança, el punt inicial és el Pregó del divendres, que cada any té un protagonista diferent. A continuació es fa un Passacarrers amb la Banda de cornetes i tambors de Casserres. Es duen a terme diversos concursos, el més veterà dels quals és el concurs de Pintura ràpida, que es fa des de l'any 2001. També hi ha un concurs de fotografia, des de l'any passat i un concurs de dibuix infantil. Els balls són els actes més esperats, tant el dels dissabte pels més joves com el del diumenge a vespre. També s'organitzen espectacles per la canalla, sardanes i una caminada popular amb esmorzar per conèixer el territori i fer salut. | 08049-185 | Casserres | No es pot precisar el moment en que s'inicia la festa Major a Casserres, però segur que té una antiguitat considerable, ja que durant molts anys era una de les poques diversions i moments de sociabilització entre la gent del poble i de pobles veïns que anaven de festa en festa. | 42.0141300,1.8412500 | 404056 | 4651994 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44832-foto-08049-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44833 | Festa Major de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lametlla-de-casserres | XX | Festa Major de la Colònia de l'Ametlla de Casserres, que es celebra per la festivitat de Sant Antoni, durant la primera setmana de juny. Es fa per Sant Antoni a causa de l'ermita romànica que hi havia a l'entrada de la colònia, dedicada a aquest sant, i que es va desmuntar per traslladar-se, i que finalment va desaparèixer. La Festa Major està organitzada per la junta de l'Associació de Veïns i hi col·labora tota la gent de l'Ametlla. Cadascú aporta la voluntat. A més a més s'organitza una rifa amb cava, pernil, vi i cistelles de llaminadures, per ajudar a pagar els actes festius. El dissabte a la nit es fa ball a la plaça i s'obsequia als veïns amb rom cremat. El diumenge es fa el corresponent ofici religiós A la tarda, cap allà les 7, un ball, seguit d'un pica-pica on es convida a les autoritats. | 08049-186 | L'Ametlla de Casserres | Segons els membres de l'Associació de la colònia, aquest Sant no portava el xai i per tant estaria dedicat als paletes ja que els constructors del molí, els germans Joan, Josep i Ramon Ametlla, eren picapedreres i mestres d'obra. | 42.0468200,1.8724400 | 406686 | 4655590 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44834 | Festa de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-del-roser | XX | Festa de la Colònia de l'Ametlla de Casserres que es celebra la primera setmana d'octubre, el cap de setmana més proper al 7, festivitat del Roser. La Mare de Déu de Roser és l'advocació que té l'església de la colònia. El dissabte a la tarda es fa una botifarrada popular amb botifarra blanca i negra amb allioli de codony per a tothom. En acabat es fa ball a la plaça de la colònia. L'endemà (diumenge) es fa l'ofici religiós en honor a la patrona i es canten els goigs. | 08049-187 | L'Ametlla de Casserres | La devoció de la Mare de Déu del roser és molt antiga, on la rosa i el roser eren símbols de l'arribada de la primavera, d'amor i bellesa. Aquests símbols es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven i a les quals se'ls ofrenaven roses. Antigament aquesta festa es celebrava pel maig i també per Pentecosta, i els seus goigs són uns dels més antics coneguts. El papa Gregori XIII, va traslladar la celebració d'aquesta festa al dia 7 d'octubre en commemoració a la batalla de Lepant. | 42.0453500,1.8733400 | 406758 | 4655425 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44834-foto-08049-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'allioli de codony és un producte originari del Pallars i també d'altres indrets com l'Alt Urgell i la Cerdanya. El codony és un fruit de tardor que suporta bé les temperatures fredes de muntanya. Gairebé tota la collita es emprada per a l'elaboració del codonyat però una part de la producció es reserva per a fer l'allioli que es prepara afegint a l'emulsió d'all i oli una porció de codony madur prèviament bullit, pelat i havent extret les llavors. Té un gust dolç i és lleugerament picant per la qual cosa acompanya molt bé carns i peixos, tot i que hi ha qui el prefereix empastifat damunt d'una bona llesca de pa. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44835 | Festa de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-cecilia | BALLARÀ, Joan et alii. (1995). 50 anys de la festa de Santa Cecília. Casserres (Berguedà), 1945-1995. Ed. Parròquia de Casserres. FORNER, Climent (1995). La Festa de Santa Cecília de Casserres. Festes i Festetes, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 329 - 331. | XX | La Festa de Santa Cecília és una trobada que es celebra durant la diada de Santa Cecília, el 22 de novembre. Aquesta festa va ser iniciada per un grup de capellans amants de les arts i de la música que amb els anys s'ha anat popularitzant. El punt de trobada és l'església de Santa Maria de l'Antiguitat de Casserres, però durant alguns anys ha estat itinerant. L'acte central és l'ofici, seguit per una cantada de goigs i himnes dedicats a la Santa. Es fa un ofici dedicat a la Santa. Aquest va acompanyat per una coral de noies del poble de Casserres, la Schola Cantorum, creada pels dos mossens impulsors de la diada, a la qual anys després s'afegirà el Quartet Orpheus, creat i dirigit pel Mossèn Ricard Penina. Alguns dels cants en honor a Santa Cecília són, l'Himne a Santa Celícia, amb lletra de Mn. J. Santamaria i música de R. Penina; els goigs de Nostra Senyora de l'Antiguitat; la Pastora que enyora, de Mn. Ll. Riu; Pregària a la Verge, de J. Capdevila; Quid Retribuam?, de Mn J.Mª Tristany; O Salutaris Hostia, de Mn. Francesc Comorera, Santa Cecília, antífones i al·leluies, de Mn. J. Ballarà. A més a més en funció del poble on es celebri la diada es canten els goigs propis com per exemple els goigs de la Mare de Déu dels Torrents; els goigs a la Verge de l'Alba, de Tàrrega; els goigs de la Mare de Déu Assumpta de Serrateix o els goigs de la Mare de Déu del Lliri de Vilanova de Bellpuig. Durant els primers anys a més de la missa també es reunien els mossens i preveres. A partir de l'any 1945 va anar adquirint un caire més popular on després de l'ofici la gent es trobaven en un local per cantar i ballar. Després hi ha una sessió de cinema i en acabat un dinar. | 08049-188 | Santa Maria de l'Antiguitat | La Festa de Santa Cecília neix d'unes reunions organitzades pel pare Pijoan, que varen tenir lloc durant els anys 1925 i 1930 entre els mossens del Llobregat (Mn. Jaume Santcristòfol, Mn. Jeroni Roca, Mn. Jaume Freixa, Dr. Josep Viladot i Mn. Josep Bover). Amb l'assassinat durant la Guerra Civil (1936) de Mn. Jeroni Roca les reunions van quedar suspeses per por a represàlies. Un cop passada la guerra Mn. Agustí torna a Casserres i poc després s'incorpora a la mateixa parròquia, jubilat, Mn. Jaume Freixa. Tots dos impulsaran la Schola Cantorum de la parròquia, oberta a les noies del poble, i l'any 1940 per Santa Cecília es celebra un gran ofici on participa l'escola de cant. Els primers mossens que hi participen són Mn. Jaume Santcristòfol, Mn. Agustí Serra, Mn. Jaume Freixa, Mn. Ricard Penina, Mn. Josep Domenque, Mn. Anselm Coll, Mn. Josep Llucià i Mn. Bover. Es conviden les escoles de Casserres que hi assisteixen en ple juntament amb alguns fidels que any rere any s'hi aniran incorporant fins a convertir-se també en una diada popular. Fins l'any 1970 es celebrarà a Casserres i a partir de l'any següent es farà itinerant per tot el Bisbat (1971, Sant Llorenç de Morunys; 1972, Cal Vidal; 1973, Bellpuig; 1974, Montclar; 1975, Olius; 1976, Castellnou de Seana; 1977 El Mojal- Navàs; 1978 Cardona; 1979, Verdú; 1980, Gironella; 1981, Valls de Torroella - Súria; 1982, Cervera; 1983, La Pobla de Lillet; 1984, Berga; 1985, Torà; 1986 Puig-reig; 1987, Cardona; 1988, Tàrrega; 1989 Fígols; 1990, Seminari de Solsona; 1991, Viver i Serrateix; 1992, Balsareny; 1993, Vilanova de Bellpuig; 1994 i 1995, Casserres. Entre els anys 1945 i 1946 es consolida la festa quan el Mn. Ricard Penina funda amb quatre joves dels Lluïsos de Gràcia el Quartet Orpheus. Ell mateix en serà el Director. L'any 1965 mor l'impulsor i Mn. Jaume Santcristòfol llegeix en el transcurs de la celebració de Santa Cecília novament a Casserres un text commemoratiu dedicat a Mn. Agustí Serra 'Semblança de Mn. Agustí Serra'. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 1940 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44835-foto-08049-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1958 en commemoració de la diada de Santa Cecília es va publicar una auca titulada 'Auca del dia que es viu a Casserres, a la major glòria de Santa Cecília, on tots passem la jornada en família, cantant música de totes les terres', amb text es de Mn. Francesc Bajona i dibuixos de Mn. Joaquim Calderer. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44836 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles | XX | La cantada de caramelles la fa el grup Cantaire de Sant Bartomeu per Pasqua. Es comencen a cantar el dissabte Sant a la tarda per les diferents cases de pagès, el diumenge pel matí i el dilluns de Pasqua pel matí pels diferents carrers del poble. Es finalitza a Montclar on es feia un dinar de germanor amb un arròs. Actualment el dinar es fa al local cultural de Casserres. | 08049-189 | Casserres | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundà l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. | 42.0138400,1.8420800 | 404124 | 4651961 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44836-foto-08049-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44836-foto-08049-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44837 | Llinda de la casa número 18 del carrer Escodines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-numero-18-del-carrer-escodines | XVII | Llinda de pedra amb la inscripció de l'any 1683 al mig, amb una creu al mig de la data i dues rosetes de decoració, una a cada costat. Es tracta d'una llinda re aprofitada que es va descobrir durant les obres de remodelació d'aquest habitatge durant l'any 2012 i que s'ha reutilitzat per posar a mà esquerra, a l'entrada juntament amb una pica de pedra, també descoberta durant les obres, amb una aixeta. | 08049-190 | Carrer Escodines, 18 | Aquest habitatge es troba en un dels punts més antics del Castrum serris, just al costat de l'Ajuntament, on es creu que hi hauria el castell. La composició de roca del subsòl no ha permès la conservació d'estrats antics que testimoniessin les successives reformes històriques. Per informació oral del senyor Ramon Bernades sabem que en aquesta darrera reforma, l'habitatge era damunt d'una bauma utilitzada com a estable pels animals que s'aguantava per una columna. Al fer moviment a causa de les obres, la roca es va esberlar i davant la imminència d'un possible ensorrament es va decidir reomplir l'espai. | 42.0145800,1.8412100 | 404053 | 4652044 | 1683 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44837-foto-08049-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44837-foto-08049-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44837-foto-08049-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44838 | Capgrossos del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-del-guixaro | <p>SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de sis capgrossos que s'identifiquen per parelles: la parella de joves, la parella de vells i la parella dels negres. No se'ls coneix cap altra denominació. Estan fets de cartró pedra i això els fa molt pesats. Fa anys que no surten perquè la canalla és massa petita i els pesa molt. Els homes van amb pantalons i les dones amb faldilla i brusa, de motius i colors llampants. És roba de cotó.</p> | 08049-191 | Edifici de les antigues escoles - El Guixaró | <p>Es desconeix l'any exacte en que es van comprar; tampoc es coneix l'autor ni el seu cost, però són anteriors a l'any 1920. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) els van amagar a la fàbrica i els van tapiar.</p> | 41.9974900,1.8868500 | 407807 | 4650097 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els vestits que es fan servir actualment tenen un mínim de 60 anys i estan en perfecte estat de conservació. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44839 | Camí de la sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | L'existència de les mines de sal a Cardona, conegudes des de ben antic, contribuiria a desenvolupar una xarxa de camins per distribuir un bé tan preuat com la sal. Aquests camins reverien diversos noms al llarg del temps i segons la documentació, però un dels noms més difosos és el de Stratae Kardonensia. Pel que fa al terme de Casserres, aquest es trobava en el pas de la via cap a la Cerdanya i cap a Ripoll i coincideix amb altres vies de comunicació antigues i camins ramaders. Travessaria el terme de ponent a llevant venint de Serrateix i Montdarn i passaria pel nucli antic (carrer Major) enllaçant amb el camí ral de Manresa a Berga, que també era un camí ramader. | 08049-192 | Casserres | Lluís el Pietós (768-814), va ordenar al comte Borrell la conquesta i fortificació de la ciutat d'Osona i els castells de Cardona i Casserres, a més d'altres fortaleses que havient estat per molt temps abaudonades. Aquest context explica la importancia i el renom que van prendre aquells camins de l'àrea central de la frontera que s'adrecaven fins al castell de Cardona i les seves salines. El primer esment d'aquests camins es troba en I'acta de consagració de I'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), realitzada l'1 1 de desembre de I'any 922 pel bisbe d'Urgell, Radulf. Aquel1 dia, en establir-se els límits del teme parroquial, es deia que aquest limitava per dues vegades amb 'ipsa strata Kardonense'. | 42.0159400,1.8456500 | 404423 | 4652191 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44839-foto-08049-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44839-foto-08049-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44839-foto-08049-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda també amb els noms de Via salaria o El saler i documentada en època medieval que a través dels termes parroquials de Serrateix i Montdarn, on enllaçava amb el camí ral de Manresa a Berga que passava per Santpedor, Castellnou de Bages i Castelladral, seguia la vall i riera de Nabel fins Berga i la Cerdanya | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44840 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-5 | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | Alguns trams estan asfaltats i d'altres s'han perdut. | El Camí Ral de Manresa a Berga, passava per l'hostal de Ferriols, dins el terme municipal de Puig-reig, i seguia pel camí de la Madrona fins arribar a l'Hostal Nou, ben a tocar amb el terme de Casserres. Ja dins el terme de Casserres enllaçava amb el camí de La Clota i s'endinsava a l'interior de la població a través de l'actual plaça de Santa Maria. Passava per davant l'església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels i travessava el carrer Major. A la sortida del poble hi havia el monument de les Tres Creus que assenyalava el camí, així com la Creu Roja i el pas de la Riera de Clarà. Aquest tram en l'actualitat asfaltat per la carretera que mena de Gironella a Casserres. A partir d'aquest punt, el camí ral menava als masos del Soler de Sant Pau i Bernades fins que entrava dins el terme municipal d'Avià per la masia el Collet. | 08049-193 | Casserres | Aquest trajecte el va seguir els dies 13 i 14 de gener de 1823, la divisió del general Rotten que combatia les partides realistes. Amb la construcció en el segle XIX de la carretera provincial de Berga-sallent-Manresa per part de la Diputació, que unia Puig-reig amb Gironella, va deixar el camí ral al pas per Casserres en la marginalitat. | 42.0065400,1.8340400 | 403447 | 4651160 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44840-foto-08049-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44840-foto-08049-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44840-foto-08049-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44841 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-4 | CAMPILLO i BESSES, Xavier (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives SD, SL. Berga. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XII-XX | Casserres és, i sobretot, ha estat un poble agropecuari que a més es troba en una zona de pas entre la plana i les pastures de muntanya que molts ramats d'ovelles, cabres o vaques han utilitzat. La identificació d'aquests camins ramaders és sempre una tasca complexa i que admet pocs valors absoluts. Durant molts segles el paisatge s'ha mantingut força inalterable, però en els darrers 100 anys, la transformació ha estat brutal. La tecnologia ha permès obrir camins en llocs impensables, sovint han primat interessos particulars a la lògica geofísica i els antics camins han restat a l'oblit i s'han anat cobrint de vegetació i sediments. La recuperació d'aquests camins a través de la memòria és una bona eina si es combina amb la recerca documental, topogràfica, arqueològica i històrica. L'any 2007, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el Parc Natural del Cadí Moixeró van realitzar un inventari de camins ramaders de la comarca. En aquest treball s'han identificat, numerat i documentat sis camins que passen per Casserres. Es tracta dels camins ICR5; ICR6; ICR49; ICR50; ICR59 i ICR100. El camí més transitat, el principal és l'ICR5 és el camí de Gironella a Montmajor, que travessa el municipi de sud a nord i passa pel mig del nucli antic. La resta es disposen de forma radial en relació a aquest. De Gironella surt en direcció a Cal Puntes i trenca a mà esquerre cap a Menudells. Segueix cap a Barbats i la roca del Molí de Bernades, i s'enfila pel serrat de sota de la Fàbrega cap a Santa Maria. Tira avall i entra a Casserres passant per la Mare de Déu de l'Antiguitat i pel carrer de la Creu. Surt del poble de Casserres en direcció Cal Clota, Cal Quel, i el Bellús de la roca, on es creua amb el camí ramader que ve de l'Espunyola i que va cap a Puig-reig (ICR6). Com a camins secundaris trobem l'ICR6; ICR49; ICR50; ICR59 i ICR100. L'ICR6 va de l'Espunyola a Puig-reig i entra a Casserres per Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Continua cap a la Font dels Pagesos, on a 10 o 15 metres de la font hi ha dret de returada. Aquí el camí segueix cap a Cal Ventura i puja per la carena dels Colls, i es dirigeix cap a Madrona (Puig-reig). L'ICR49 és el camí del Guixaró i és un trencall de l'anterior que passa pel centre del nucli antic pel carrer Major, pel Tossal d'Irene fins el Guixaró. L'ICR50 és el camí de Berga a Casserres. Entra a Casserres pel Serrat dels Tres Hereus fins la rectoria de Sant Pau i pel pantà i continua per 'actual BV-4132 entrant pel carrer de la Creu. L'ICR59 és el camí de Gironella a Avià per Graugés i la colònia de l'Ametlla i L'ICR100 és una variant d'aquest darrer de Gironella a Avià que passa per Cal Puntes i els Colls, de Casserres. Segons Planes (2005, la principal via pecuària procedia de Prats de Lluçanès i, a través de Gironella, es dirigia al Molí de Bernadàs, a la banda dreta de la riera de Clarà. Seria l'ICR5. Des d'aquí es bifurcava, un ramal agafava la direcció cap a la Creu de Salitons (ICR49) i coincidint amb el camí ral, seguia el camí de la Madrona fins a l'hostal del Ferriol, a Puig-reig. L'altre brancal entrava al poble de Casserres i, des d'aquest punt es dirigia a la Creu de l'Eloi, a ponent del terme municipal, seguia fins la masia Canudes del Tossalet , a Espunyola, en direcció Montclar, Montmajor i Solsona (també ICR49). | 08049-194 | Casserres | Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. Els camins ramaders tenen un paper clau en el medi natural al servir com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic. | 42.0144200,1.8414400 | 404072 | 4652026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44841-foto-08049-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44841-foto-08049-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44841-foto-08049-194-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44842 | Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Casserres està format per un conjunt indeterminat de fotografies, ja que es troben en procés de catalogació i digitalització, i la Unitat d'instal·lació número 46. Les fotografies són des de 1920 fins els anys 80. n'hi ha de l'església parroquial, del santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat i de la població (retaules, escultura, elements urbans,etc). De l'església de Sant Pau de Casserres hi ha 26 fotografies en blanc i negre entre 1950 i 1979; 14 clixés, 1 postal en color, 10 diapositives color de 1975 a 1980 i 1 diapositiva en blanc i negre els anys 30. Pel que fa a fons documentals fa referència a Sant Pau de Casserres: planimetria, retalls de premsa, documentació administrativa, correspondència, pressupostos, rebuts, etc. | 08049-195 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 42.0144500,1.8412800 | 404059 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat.S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí.A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44843 | Forn de ginebre de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-de-bernades | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una llosa de pedra sorrenca a prop del Mas Bernades queden les empremtes d'un antic forn d'oli de ginebra. Les marques a la pedra consten d'un cercle, de 38 cm de diàmetre, amb un canaló tant llarg com el diàmetre del cercle i un altre canaló (de 71 cm) que surt de la part de migdia seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta rebaixada de la roca, de 14'5 x 17 cm, que és per on es recollia l'oli a mesura que anava regalimant. La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebre tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar els peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn. que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebre, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 08049-196 | Mas Bernades - L'Obaguet | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0431700,1.8332700 | 403439 | 4655228 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44843-foto-08049-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44843-foto-08049-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44843-foto-08049-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44846 | Nucli antic de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-casserres | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XIV-XIX | El centre del nucli antic de Casserres és l'antic castell, que es va fer damunt la roca on ara hi ha l'Ajuntament i altres cases del carrer dit del 'Tossal'. Al voltant d'aquesta primera fortificació es van anar establint cases formant el carrer Major i el carrer de la Creu, que són els carrers més antics i, durant molts anys, els únics carrers del municipi de Casserres. En aquests carrers trobem algunes de els cases més importants com Can Bernadàs o Cal Biel. | 08049-199 | Casserres | A finals del segle XIV s'edificà un barri de cases i una capella sota la invocació de Sta. Maria de l'Àngel. Mossèn Camps va poder veure pergamins de Cal Batlle que situen la data de fundació d'aquesta capella: 'Pere Pujol, de Casserres, en judici davant el batlle pel duc confessà que Ramon de Vídues, prevere beneficiat de S. Miquel de Viver, i Pere Pujol de Capolat, li havien comprat 12 sous, censats per a l'obra de la Capella que intentaven construir sub invocatione B. mariae de l'Àngel en el terme de Casserres', document que data de 8 de novembre de 1380. Una escriptura pública de 10 de març de 1391 s'anomena 'in barrio castri de Casserres'. Aquest barri al voltant del castell està conformat bàsicament pel carrer Major, la plaça de la Creu i el carrer de la Creu. Les cases tenen l'aspecte de les reformes dels segles XVII i XVIII. Algunes s'han restaurat recentment seguint criteris històrics amb respecte per l'arquitectura original, però d'altres com la del marquès de Cerdanyola, s'han perdut. | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44846-foto-08049-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44846-foto-08049-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44846-foto-08049-199-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1979, el carrer Major fou declarat Monument artístic d'interès local, però arrel de les primeres eleccions democràtiques, els veïns van demanar-ne l'anul·lació.Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades pels Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea, l'any 2002. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44847 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc | XX | Fons fotogràfic format per un conjunt de nou fotografies que mostren diverses vistes panoràmiques del poble (Plaça i carrer de la Creu, Plaça de Santa Maria), de l'església parroquial (interior amb el retaule barroc i una d'exterior) i una fotografia de tres pallers de principis de segle XX. | 08049-200 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'Institut Cartogràfic de Catalunya, és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a l'ordenament jurídic privat i regulada per la Llei 16/2005, de 27 de desembre , de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i pel Decret 398/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pel que fa a l'oficialitat i l'ús dels serveis cartogràfics i a les relacions interadministratives i la planificació. L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. Dins l'àmbit de les competències de la Generalitat, el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC) dóna suport a les sèries cartogràfiques de gran escala, a la planificació territorial i urbanística, al cadastre rústic i urbà, a l'activitat de l'obra pública a Catalunya i a les activitats anàlogues en què sigui aplicable. Dur a terme les cobertures d'imatge mètrica aèria del territori de Catalunya, amb sensors actius i passius, i mantenir aquests sensors i les bases de coneixement i d'informació necessàries per a tractar les dades geogràfiques i temàtiques produïdes per teledetecció aeroespacial. Establir i mantenir les bases de dades cartogràfiques i les sèries cartogràfiques que se'n deriven, les qual donen suport a l'establiment de les sèries urbanes i territorials. Col·laborar amb els òrgans de l'Administració de l'Estat amb competències de caràcter cartogràfic i dur a terme la coordinació i la cooperació amb els ens locals de Catalunya en aquest àmbit. Dirigir i gestionar la Cartoteca de Catalunya, la qual coordina la recollida i l'estudi de la documentació geogràfica i cartogràfica existent. Crear, estructurar, difondre i mantenir la IDEC, alhora que col·laborar amb altres ens i òrgans de la Generalitat per dur a terme i millorar de manera permanent aquesta infraestructura. Elaborar estudis, emetre informes o formular suggeriments en l'àmbit de les seves funcions, destinats als diferents departaments de la Generalitat o al Govern, a iniciativa d'aquests òrgans o a iniciativa pròpia. Publicar i difondre productes cartogràfics. Organitzar, dur a terme, dirigir, tutoritzar i elaborar programes de recerca, d'innovació i de formació científica i tècnica en els àmbits de la seva actuació, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats i organismes, en particular amb les universitats catalanes i altres organitzacions especialitzades en serveis cartogràfics. Fomentar i promoure els serveis cartogràfics públics i privats, i també la recerca, la docència i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit cartogràfic. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs fa començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills , Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 44848 | Contracte per a la construcció del retaule de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracte-per-a-la-construccio-del-retaule-de-nostra-senyora-dels-angels | <p>CALDERER, Joaquim (1999). Contracte per la construcció del retaule barroc de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels de Casserres. PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l'església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d'octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l'Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l' Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic 'Retaules barrocs de la comarca' Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l'Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27.</p> | XVIII | <p>Document contractual signat per Mossèn Pau Escaler per encarregar a Segimon Pujol un retaule per a l'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. El document diu així: 'El dia 22 de gener de l' any 1702 en la Parròquia de Sant Pau de Casserres, Diòcesi de Solsona. Atenent la necessitat que té l'església de Ntra. Sra. dels Àngels de la present vila de Casserres de fabricar-se en ella el retaule major, el molt que importa 1'augment del culte diví, per la devoció dels que freqüenten dita església i per la utilitat dels que concorreran a l' obra de dit retaule; i avent els Srs. Consols de dita Parròquia que avui són Joan Mas i Ferrer i Francisco Socas, pagès, convocat consell general; en ell s'ha resolt de posar en execució la fabrica de dit retaule, i per a fer i obrar dit retaule, han tractat amb consentiment del Consell, el fés Sagimon Pujol, escultor, que és el qui obra el retaule major de la vil a de Prats de Llucanes; els quals dits Consols, com a persones públiques, han ajustat dit contracte amb dit Sagimon Pujol en les parts següents: ler. que donaran a dit escultor per prendre fer dit retaule mil i cinquanta lliures; amb part, emperò, que sigui amb les mateixes perfeccions que serà el retaule major de l' església de Sant Vicenç de dita vila de Prats, volent, així mateix, que si en el retaule de Prats, quan serà acabat, es reconeixen algunes faltes i per estes es dóna satisfacció, volen així també satisfacció el poble de Casserres faltant alguna perfecció en dit retaule de Ntra. Sra. dels Àngels. També (Item) que dit retaule sigui fet dins el temps de vuit anys contats del dia d'avui en avant i que en eix temps sols tinguin obligació de pagar les dues parts de dit preu amb vuit pagès iguals, una cada any; i que la tercera part restant l'hagin de pagar després de fet el retaule dins l' espai de tres anys, amb tres pagès iguals, una cada any. També que puguen fer visurar i reconèixer l'obra de dit retaule per veure si s'ha complert el tractat; i en cas no s'hagi complert és puguen detenir dita tercera part del preu, que restaran a deure, fins a tan siguin satisfets; i que per a la visura de dit retaule, en cas de fer-se, s'hagi d'elegir dos escultors, un per dit Sagimon i l'altre pel poble i que cada un pagui el seu elegit. També s'obliguen a donar tota la fusta que serà menester per fer dita obra, posada dita fusta en l'església dels Àngels o on es treballarà dins Casserres; i que han de donar casa bastant per treballar dit retaule a dit escultor i als qui l' ajudaran i que dit escultor hi ha de posar aigua cuit i claus els que es tinguin de menester i que el poble tingui l'obligació de fer fer i pagar el que tocarà a mestres de cases; i amb dits pactes dit Sagimon promet amb jurament fer dit retaule, obligant-hi tots els bens i dits Consols, com a persones públiques i que representen el comú, asseguren amb jurament estar al promès assistint per testimonis Joan Ricart, pagès i Josep Castanyer, traginer. Presidit acte per mi Pau Escaler, prevere i rector de dita vil a de Casserres, dia i any sobre dit.'</p> | 08049-201 | Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l'any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia e el contracte que era l'escultor del retaules de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s'especificava que s'havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l'any 1718 ja l'havia cobrat. L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel Senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.</p> | 42.0140100,1.8424800 | 404157 | 4651980 | 1702 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44848-foto-08049-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44848-foto-08049-201-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44849 | Font i safareig de La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-fabrega | XIX | Font on l'aigua raja d'una beta natural que s'ha aprofitat al llarg del temps per regar els horts i camps de la zona. També es va fer un safareig que recull l'aigua i que durant molt de temps s'ha utilitzat per rentar la roba. Avui en dia, encara hi ha una dona del poble que baixa un parell de cops per setmana a fer bogada. L'aigua raja per un broc de ferro de 7 cm de diàmetre a una pica de pedra treballada de 0'7 x 1'2 m. Aquesta desguassa a una altra pica de pedra de les mateixes dimensions. En aquesta pica s'esbandia la roba. Abans de desguassar al safareig, trobem una tercera pica, també de pedra, de 1 x 0'9 metres. D'aquí, l'aigua va a parar al safareig, que és de planta trapezoïdal i fa d'amplada màxima 2'2 metres i de llargada màxima 7 metres. La rentadora està formada per un seguit de lloses sorrenques de 60 cm d'amplada amb un regueró longitudinal per fer marxar el sabó. La coberta és de teules àrabs a un vessant i es sosté amb quatre columnes de secció quadrada fetes de maons bigues de formigó. No cobreix la totalitat del safareig. | 08049-202 | Santa Maria de l'Antiguitat | Es va fer la coberta l'any 1937, abans n'hi havia hagut una amb bigues de fusta i que cobria totalment el safareig. Informació facilitada per Lluís Canal. | 42.0151900,1.8464400 | 404487 | 4652106 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44849-foto-08049-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44849-foto-08049-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els flequers venien a buscar l'aigua per fer el pa amb dues galledes enganxades a un pal travesser i que es compensaven l'una amb l'altra. Per què l'aigua no es vessés es posaven fulles de figuera a l'espatlla. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44850 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/ | XIV-XV | En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics: Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm. Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit 'La Raboleda', propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm. | 08049-203 | Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44851 | Les Priores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-priores | SITJES TORRABADELLA, Antònia (1995). Les Priores, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 291-293. | XX | Les Priores són dues dones casades i dues dones solteres, que a la sortida de missa, es posen a la porta de l'església, amb unes safates que antigament s'anomenaven bassines per recollir l'almoina de la gent quan surt. A l'hivern donen estampes i a l'estiu i a la primavera donen pomells de flors. Abans les priores casades anaven amb vestit negre i les solteres amb vestit blanc. També participen a les processons de Corpus, per Sant Cristòfol, en la benedicció dels cotxes i per Santa Maria, el 15 d'agost. També van a buscar en processó a la Mare de Déu de l'Antiguitat, per acompanyar-la a l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, on la deixen tot el dia, per després retornar-la en processó al seu santuari, portant-la sempre les Priores i cantant en honor seu els goigs. Hi ha les Priores dels Àngels i les del Roser, en cada cas són una de casada i una de soltera. Quan hi ha el nomenament de noves priores, les velles, amb els seus millors vestits, anaven a les cases de els que entraven i la priora grossa els hi oferia xocolata amb melindros i vi bo. També van als enterraments, però sense flors. | 08049-204 | Nostra Senyora dels Àngels | La priora grossa corresponia a la confraria del Roser que el 14 de juny de 1626 es va establir a la capella de Santa Maria de l'Antiguitat, segons data firmada pel notari públic, Pere Cardona i Niubó. La Priora Grossa havia d'anar amb una safata d'or, que si es perdia ella era la responsable de compensar-ne la pèrdua. Per aquest motiu calia que fos d'una casa important. De totes maneres aquesta safata ja no existeix. Per la primera festa de maig sortien tres priores (la Priora Grossa, la dels Àngels i l'altra del Roser) per totes els cases portant l'emborratxa, que és com una ampolla de vidre amb cinc brocs guarnida amb flors i cintes. A l'entrar a les cases les priores feien aquesta salutació: 'Ave Maria Puríssima. La resposta era 'Se'ns pecat fou concebuda'; i la Priora contestava: -'Teniu devoció de fer caritat a la Mare de Déu?'. Qualsevol deia que no. Antigament també hi havien Priors, però ara ja no. | 42.0139000,1.8422100 | 404135 | 4651968 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44851-foto-08049-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44851-foto-08049-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l'actualitat hi ha una vintena de persones que són les priores i es van tornant segons un calendari prefixat. | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44852 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles | XX | El Grup Cantaire Sant Bartomeu és l'organitzador de la Torbada de Caramelles de la Vila de Casserres. Es fa cada any, des de 1982, quinze dies sobre la diada de Pasqua. Hi participen agrupacions corals de tota Catalunya, una vintena de mitjana. Els principals actes de la jornada són l'esmorzar per tots els participants, ballada de sardanes, passa carrers per la vila i cant de Caramelles. La cantada es va començar a fer a la plaça de Santa Maria i, a partir del tercer any, es va traslladar a la plaça de l'Ajuntament. | 08049-205 | Plaça de l'Ajuntament | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundà l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. | 42.0141300,1.8412300 | 404054 | 4651994 | 1982 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44852-foto-08049-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44852-foto-08049-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44853 | Ouada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada | REIXACH, Modest , coord. (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona. | XIX-XX | Es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. Antigament es feia ball amb un acordió i la gent cantava. Anaven per les cases dient: 'Què hi ha res pels camigeaires (caramellaires)'. En els masos els donaven ous i amb aquests ous es feien truites amb un foc a terra i s'acompanyaven d'una cassolada d'alls tendres i cansalada. Quan la gent va començar a treballar a la fàbrica, els van començar a donar diners enlloc d'ous. | 08049-206 | Font dels Pagesos | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundar l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. L'any 1982 organitzen la 1ª trobada de Caramelles de la Vila de Casserres. Es fa cada any. | 42.0140300,1.8275000 | 402917 | 4651999 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44853-foto-08049-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44853-foto-08049-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44854 | Riera de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merola | AA.VV (1973). Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. IV, pàgs. 548 i 549. Barcelona. ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dincs revista L'Erol, núm. 8. Berga CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. MASCLANS, F. (1977). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc. Barcelona. | La riera de Merola és afluent del riu Llobregat i neix al sud de Casserres; després de fer de termenal de Viver i Serrateix i Puig Reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola. La capçalera de la riera en el tram que transcorre per Casserres, circula per un territori majoritàriament despoblat. Es tracta d'un sistema fluvial representatiu i emblemàtic i la seva importància es veu reflectida des d'antuvi amb la construcció varis molins avui encara dempeus (Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix) Les seves aigües conserven un grau de qualitat elevada i això queda palès en els diferents poblaments faunístics i vegetatius que es localitzen al llarg del seu curs. El bosc de ribera segueix una franja estreta resseguint el curs de l'aigua amb una gran diversificació en quan a espècies que es troba limitada al costat d'àrees obertes de pastures i camps cultivats o erms. Cal destacar alguns trams amb vegetació de joncedes i zones de bardisses i boix (Buxus sempervirens) alternades amb vern (Alnus glutinosa), salze (Salix alba), sarga (Salix elaeagnos), pollancre (Populus nigra), el plataner o l'àlber, el freixe i el gatell amb alguns exemplars d'avellaner. En aquells marges on no hi ha vegetació arbòria, l'esbarzer juntament amb l'arç blanc, l'aranyoner, el roser bord, el lligabosc, el roldor o l'aranyoner entre altres van substituint la comunitat arbòria. No obstant això serveix de refugi a nombrosos ocells i petits mamífers. La sarga o l'herba sabonera es troba més aviat representada en la zona d'aiguabarreig de la Riera de Merola amb el riu Llobregat. Entre els arbusts i plantes enfiladisses destaquen l'arç blanc, l'olivereta, el sanguinyol, l'heura, la vidalba, el lligabosc. Prop dels molins i horts que es troben en llarg de la riera hi creixen els canyissars boga espargani i plantatge d'aigua La vegetació aquàtica està formada per espècies microscòpiques, algues i l'asprella pudenta (Chara), que creix en abundància per la gran quantitat de carbonat càlcic. També es poden localitzar algunes espècies de Cladophora en aquells indrets on l'aigua corre i és per tant més rica en nutrients. Té uns filaments llargs i ramificats de color verd més fosc. Pel que fa a les comunitats faunístiques pròpies d'ambients aquàtics i de ribera hem de destacar la presència d'una important població de granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) tant a la bassa del Molí del Mig com a proximitat de les rescloses dels tres molins. Per altra banda en algun dels bassals pròxims del Molí de Dalt hi ha alguns exemplars de granota roja (Rana temporaria) i de reineta (Hyla meridionalis). També hi ha serp d'aigua (Natrix maura). Les comunitats de peixos que viuen en aquestes aigües més lentes i per tant menys oxigenades i més càlides són el bagra (Leuciscus cephalus), el barb (Barbus meridionalis graellsi). La fauna vertebrada associada a aquest medi és molt variada. En són exemple els rapinyaries com l'aligot, o carnívors com la fagina (Martes foina), la geneta (Geneta, geneta), la guineu (Vulpes vulpes). També hi ha presència de la rata d'aigua. Entre els ocells cal destacar aquells que venen a nidificar procedents del continent africà com l' oriol(Oriolus oriolus), el puput (Upupa epoops), l'abellerol (Merops apiaster) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica). També destaquen el pardal comú (Passer domesticus), el verdum (Charduelis chioris), el rossinyol bord (Cettia cetti) i el rossinyol (Luschinia megahynchos), el repicatalons, la merla (Turdus merula), la merla d'aigua (Cinclus cinclus) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea). En alguns troncs d'arbre s'han observat nius de picot. | 08049-207 | Al sud del terme municipal | La importància de la capçalera de la riera de Merola en el seu pas pel terme municipal de Casserres queda palès en la construcció de tres molins fariners, coneguts amb el nom de Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix. Hom va saber aprofitar l'aigua com a font d'energia i per aital va servir-se dels petits gorgs naturals que la riera oferia per construir-hi la resclosa, el canal i la bassa. Dels primers molins fariners amb un sistema de transmissió del moviment rotatori coneguts a Europa se'n tenen notícies a través d'excavacions realitzades prop de la ciutat romana d'Arles (França). Segons Jordi Bolós i Josep Nuet (1983) en el seu estudi sobre els molins fariners a Catalunya, la zona detectada amb més gran quantitat de molins és la Catalunya Vella amb Osona, La Garrotxa, el Ripollès, el Gironès, el Vallès Oriental i el Berguedà, per raons òbvies de pluviositat, amb força cursos d'aigua permanent i amb un poblament rural dispers. | 41.9792100,1.8217700 | 402389 | 4648139 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44854-foto-08049-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44854-foto-08049-207-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel que fa a la llúdriga, no sembla que hi hagi cap individu tot i que a l'Alt Berguedà se'n' està fent un seguiment degut a que es tenen notícies de que se n'hauria observar algun exemplar al Bages. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44855 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-0 | <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell. Segles IX i XII. Urgellia, núm. 1. BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). La Riera de Clarà, fitxa núm. 141 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.</p> | Hi ha trams afectats per les granges properes i el pantà necessita sanejament. | <p>La riera de Clarà és una riera de la conca dreta del riu Llobregat que neix al serrat de Runers (1.350 m. d'alçada), travessa els termes municipals d'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a trobar el riu Llobregat. Travessa el terme municipal de Casserres amb una orientació nord-oest a sud-est. A mig camí alimenta el pantà de Sant Pau, que es va construir l'any 1969, aprofitant el Gorg d'en Xico. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. El curs baix travessa una vall majoritàriament agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'home mort, el dels Coloms (un dels més bonics), el de Sant Joan o el del Xico. Al llarg del seu recorregut agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més feréstegues hi ha una clara representació de l'alzina carrasca amb roureda de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i pinassa i a les zones més obagues per pi roig que va deixant pas al bosc de ribera amb boscos de pinassa, roures de fulla petita amb alzinar i sotabosc de boix. També hi ha presència de salzes, pollancres, oms, freixes, verns alternats amb zones de joncedes i prats que alhora es combinen amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina la geneta o el senglar. També hi ha presència de rapinyaires, bernat pescaire, martinet blanc, polles d'aigua, ànec collverd, verdums, pica-soques blau, picot garser, repicatalons, Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la tenca, la bagra comuna i el barb de muntanya, aquest últim localitzat sota els salts d'aigua d'alguns dels gorgs de la riera.</p> | 08049-208 | Travessa el terme de nord-oest a sud-est fins trobar el riu Llobregat | <p>La riera de Clarà ha estat al llarg de la història punt d'aprofitament antròpic de la força de l'aigua, gràcies a l'establiment de molins fariners. Dins el terme municipal de Casserres, són tres els molins, les restes dels quals encara es poden identificar en diferent grau d'estat de conservació. Es tracta, de nord a sud, del molí del Soler Nou, del Molí de Bernadàs i del Molinet. El topònim de Clarà es documenta per primer cop l'any 907, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim (kastro Clariano) està estretament relacionat amb la riera de Clarà, però la seva interpretació es debat entre la qualitat de l'aigua (aigua clara) o bé a l'obertura d'un clar en el bosc per a un aprofitament forestal, fent referència al mot llatí clerano . Tampoc es pot saber si la riera donaria nom al lloc i al castell de Clarà (Avià) o si seria a l'inversa.</p> | 42.0204200,1.8498400 | 404776 | 4652683 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44856 | Pantà de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sant-pau | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.</p> | <p>Pantà d'origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s'hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S'identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d'herbassars propis d'aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l'arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.</p> | 08049-209 | Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres | <p>El seu origen prové de la construcció d'una presa l'any 1969 per a l'abastament d'aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d'Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el 'CORINE biotopes manual', un document editat de la Comissió Europea l'any 1991, amb la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l'informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d'interès, la primera d'elles l'hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per 'Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion' i la segona l'hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per 'Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)'. És per tant una zona important per a la conservació d'espècies com marca la Llei de protecció d'animals (El Decret 2/2008 de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12/2006, i també les previsions d'aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).</p> | 42.0276200,1.8408800 | 404045 | 4653493 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s'hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d'abastament d'aigua de boca. També s'està estudiant la possibilitat d'habilitar l'espai per als bombers. Segons un projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d'una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l'aigua es contamini. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44857 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-0 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides, que hi nidifiquen. La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Casserres, aquesta espècia ha escollit els ràfecs d'algunes cases del carrer de les Creus, la plaça de Santa Maria, el Camí de Cardona o el carrer Bons Aires. Pel que fa a l'oreneta vulgar sovint nidifica sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès, és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. | 08049-210 | Casserres | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 42.0136800,1.8415800 | 404082 | 4651944 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44857-foto-08049-210-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44858 | Riera de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-febres | ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà. | La Riera de Graugés o Riera de Ballús, en el seu pas per l'Ametlla de Casserres pren el nom de Riera de les Febres desguassant les seves aigües al riu Llobregat just per sota la Colònia de l'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. El curs baix travessa una zona majoritàriament agrícola on el bosc de ribera ressegueix la llera en una franja estreta formada per salzes, pollancres, oms, i freixes amb sotabosc de saüc, arç blanc, roldor i bardissar alternat amb herbassars propis d'aquests ambients humits, destacant una important comunitat de menta pebrera. En els trams més antropitzats hi ha una pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes degut a la introducció d'espècies alienes, com l'acàcia, provinents de la proximitat dels jardins. A les zones més feréstegues alternen les marjades boscoses de roure de fulla petita i alzina carrasca amb pineda secundària de pi blanc i pinassa. Riera amunt hi ha vàries passeres que permeten travessar a peu el riu, sovint es tracta de blocs de pedra col·locats de forma lineal. Riera avall a la colònia hi ha una passera en forma de pont de doble arc, construïda de pedra vista i barana de ferro que permet passar d'un costat a l'altre quan hi ha crescudes importants. Aquesta riera té dues fonts, la de les Febres i la de les Monges, aquesta última colgada. La fauna vertebrada hi és present amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina, la geneta o el senglar. També hi ha presència d'aus com els rapinyaires, bernat pescaire, verdums, picot, oriol i ballester. Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la bagra comuna i el barb de muntanya. En aquesta zona d'aigües més tranquil·les és fàcil observar la granota roja o comuna. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus) a la part alta de la riera. Es tracta d'un ocell protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles. | 08049-211 | L'Ametlla de Casserres | Quan es va fer el safareig del carrer de dalt de la Colònia Monegal es va construir una resclosa per tal de canalitzar l'aigua fins al safareig. Aquest va quedar en desús amb la introducció de la rentadora a les cases i es va anar malmetent. Amb els aiguats de l'any 1983 va patir greus desperfectes quedant del tot inutilitzada. | 42.0424600,1.8723200 | 406670 | 4655106 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44858-foto-08049-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44858-foto-08049-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el seu curs hi havia la Font de les Monges, però actualment resta colgada i inutilitzada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 44860 | Barraca de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa-de-baix | XIX-XX | Barraca de pagès situada al costat de la casa la Rovirassa de Baix. És de planta rectangular, d'una única planta (4'3 x 4'85 m) amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb pendent descendent vers la façana principal, orientada a sud-oest. Està construïda aprofitant un marge o terrassa del camp amb pedra sense treballar unida amb fang i bigues de fusta. La porta d'entrada és de fusta igual que la llinda, fa 1'77 m d'alçada i 80 cm de llum. | 08049-213 | Carena de la Rovirassa, a ponent del terme municipal | 42.0311200,1.8194200 | 402274 | 4653906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de camps de conreu i alzines de considerables dimensions (volta de canó de 1'8 m). | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44861 | Bauma de la Rasa de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-rasa-de-cal-ros | RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com refugi durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), segons informació oral facilitada per Pau Llorens. Fa uns 20 metres de llargada per uns tres d'alçada. A nivell constructiu no hi havia restes visibles. Entorn de pollancres plantats després dels incendis de l'any 1994, amb abundància d'aigua, que prové de la zona de Cal Roc i que a l'estiu s'acostuma a assecar. | 08049-214 | Solella de Cal Ros, a l'oest del terme municipal | S'utilitzà de refugi durant la Guerra Civil, possiblement per tractar-se d'un lloc força amagat, menys conegut que altres baumes i amb aigua a l'abast. | 42.0236100,1.8184300 | 402181 | 4653073 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44862 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet | BOLÓS i MASCLANS, Jordi i NUET i BADIA, Josep (1983). Els molins fariners. Ketres editora. Barcelona. | XVIII-XIX | Caldria refer la coberta ja que el molí conserva l'obrador. | Antic molí fariner de petites dimensions situat a la Riera de Clarà, al costat de la casa Vilanova. És de planta rectangular (6'10 x 5 metres) i només conserva alguna filera del ràfec de la coberta que era de teules àrabs a un vessant. Amb inclinació oest-est. La bassa està adossada a la façana de ponent, però està coberta per la vegetació que no en permet veure'n la planta. Els paraments són de maçoneria, grans carreus falcats amb pedruscall i morter de calç, amb les cantoneres ben escairades. Conserva part de l'arrebossat antic. La porta d'accés a la sala de la mola es troba a la façana nord, és de llinda recta feta de pedra, igual que els brancals. A la façana de llevant hi ha una petita obertura també amb la llinda, ampit i brancals de carreus treballats. El carcabà s'ha reomplert de sediments gairebé fins dalt. Només s'observa la part de dalt de l'arc de pedra de l'obertura. A l'interior es conserva la mola, l'alçador i la nadilla. Molt possiblement també conservi l'arbre, el rodet o el banc. | 08049-215 | Riera de Clarà a la devesa de Vilanova | Es tracta d'un molí del tipus B de Bolós i Nuet (1983); és a dir, molí amb bassa i sense pou. Els elements de la part hidràulica del molí són: la resclosa, el riu, l'estallador, el rec, el vessador, la bassa, el molí, el carcabà, la canal i el pou. | 42.0175900,1.8524600 | 404989 | 4652366 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut amb el nom del Molí vell. La teulada de teula àrab va ser desmuntada pel pare de l'antic propietari juntament amb les teules del Molí de Bernadàs per re aprofitar-les a la casa pairal dels Bernadàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44863 | Masoveria de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII | Antiga masia actualment desocupada i utilitzada com a magatzem i corrals de la masia de Can Muntana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, té accés per la seva façana nord-oest, davant Can Muntana. La coberta és de teules àrabs a dues aigües vers les façanes principals, estructura de fusta i parets de pedra vista amb afegits de maó antic, sobretot a la planta primera. La composició amb les tres crugies són d'una clara racionalitat arquitectònica. Adossat al sud de la masoveria hi ha els corrals i cort de porcs, utilitzats ara com a gossera, de planta baixa, coberta de teula, parets de pedra i bigues de fusta. De la mateixa estructura és el cobert de planta baixa allargat, antic paller de la masoveria. | 08049-216 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | Testimonis orals recollits en el catàleg de masies de Casserres (2011), indiquen que fa 90 anys hi va néixer un familiar. | 42.0218600,1.8372000 | 403732 | 4652857 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44864 | Paller de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Caldria refer el terra de fusta de l'antic paller que estava ubicat a la planta pis. | Paller als quatre vents, de planta quadrangular (10'8 x 11 metres) i una alçada de 6'7 metres, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Estructura de fusta i paraments de pedra de maçoneria amb carreus cantoners. La façana principal té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat que es formen en planta baixa per dues grans arcades de mig punt adovellades amb porta de fusta de dos ventalls; i a la planta primera dues grans obertures de llinda recta, amb la llinda i brancals de pedra treballada. Una d'aquestes llindes es va gravar l'any 1559. Finalment s'observa, centrada, una petita obertura que correspondria a un petit altell de fusta amb ampit, llinda i brancals de pedra treballada. L'escala d'accés a la primera planta es troba a l'angle dret de la façana principal, els tres primers graons són de pedra i la resta de fusta. Adjunt al paller hi ha un gran porxo amb teulada de fibrociment i dos coberts més. | 08049-217 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | L'antiguitat d'aquest paller ve ben definida per la llinda que indica el seu any de construcció en el 1559. L'incendi de 1994 en va afectar l'estructura de fusta, però s'ha mantingut dempeus, tot i que ara només s'utilitza per magatzem d'estris a la planta baixa. | 42.0216800,1.8369900 | 403714 | 4652838 | 1559 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44864-foto-08049-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44864-foto-08049-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44864-foto-08049-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior del paller es guarden tres carros , una mola de caixa feta amb un tronc d'alzina, desgranadores pel blat de moro, dalles, gerres, lleteres, arades de tracció animal, ensulfatadores i altres eines relacionades amb les tasques agrícoles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44865 | Pou de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Està mig tapat per la vegetació i en desús. | Pou d'aigua fet de pedra irregular ajuntada amb morter de calç i alguns fragments de material constructiu. És de secció circular d'uns 2 metres de diàmetre. Coberta de falsa volta que es va tancant per aproximació de fileres i l'obertura està orientada al nord. | 08049-218 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | Pertany a la masia de Can Muntana, el paller de la qual té una llinda datada l'any 1559. | 42.0219400,1.8360500 | 403637 | 4652867 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44866 | Fabricació d'oli de ginebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-doli-de-ginebra | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XIX | És un procés que ja no es fa i molts dels indrets on es feia han desaparegut pel foc. | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps o en deveses de ginebres. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 08049-219 | Casserres | L'oli de ginebra era un producte derivat del bosc que es va fer fins fa aproximadament 35 anys. La seva fabricació era familiar. A Bernades, es coneixen dos llocs on es feia, un darrera la casa i l'altra prop dels boïgots del Soler (foto). Al Soler de Sant Pau hi tenen una pica (foto). Jaume Bernades està pendent de l'edició d'un DVD on ell mateix ha dut a terme l'experiència de l'elaboració de l'oli seguint una llarga tradició oral. Costa (1987) deixa constància dels recipients que utilitzen els pastors per a transportar l'oli de ginebró o l' ungüent de serp i vidriol: 'Les banyes constituïen i constitueixen encara per alguns pastors, un recipient difícil de trencar-se, ideal per a dur l'oli, sigui de cuinar (...) remeier (oli ginebra, oli xinebro...); en alguns llocs només la feien servir per a aquest darrer, per la qual cosa l'anomenaven, simplement, la banya. (...) Els taps es construïen d'una fusta forta, com el ginebre (Llessui). També es feien de boix pi que portés tea, etc '. | 42.0415700,1.8391700 | 403925 | 4655044 | 08049 | Casserres | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se gairebé la totalitat d'aquests forns. | 98|94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44867 | Els boïgots del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-boigots-del-soler | VI-I aC | No s'han fet campanyes i per tant es desconeix l'estat del jaciment. | Possible establiment d'època ibèrica documentat per la presència de ceràmica comuna sense determinar i pedres que afloren a al superfície durant el llaurat dels camps i que s'han anat acumulant en una mateixa zona. També s'han trobat gran quantitats d'ullals de senglar perforats. | 08049-220 | Als peus del serrat dels Tres Hereus | Informació facilitada per Jaume Bernades i Postils. | 42.0405400,1.8406200 | 404043 | 4654928 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment inèdit, que no està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc