Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44973 | Cal Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Cots està situada a pocs metres al nord de la masia de Ca l'Ingla. Actualment aquest mas es troba en procés d'enrunament, però s'hi poden identificar diferents construccions. Així, al costat de llevant del conjunt de restes, al peu del camí, hi ha les restes d'un edifici que estan molt cobertes de vegetació, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. L'alçada conservada dels seus murs semblen indicar que constava de planta baixa, primera i potser un segon nivell, probablement ja sotacoberta. Els murs són de paredat irregular format per pedres més aviat petites i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures no podem distingir gaire elements arquitectònics destacables, es veuen alguns muntants fets en carreus desbastats, i alguna finestreta de planta baixa, de dimensions petites i allargada, emmarcada amb uns pocs carreus. Pel costat sud s'identifica un canvi en els paraments, amb presència d'un angle en mig del mur, podria respondre a una modificació o ampliació de l'estructura. Al costat de ponent d'aquesta edificació trobem altres estructures de les quals es fa encara més difícil identificar la planta i veure elements arquitectònics ja que es troben molt tapades per la vegetació que hi ha crescut. De tota manera es pot apreciar un alçat considerable d'alguns dels murs, especialment dels angles o cantoneres. Entre aquestes dues edificacions principals o més grans, hi ha les traces d'altres murs i sembla que d'algun altre cos o annex de dimensions menors, a més sembla que per l'extrem nord hi ha una mena de mur de tancament, és probable que delimiti l'espai per aquest extrem ja que al darrera hi ha un fort pendent o desnivell que dóna a la rasa del torrent de Castellar. | 08050-32 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa Can Cots la trobem referenciada en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on figura la casa Casancots, que consta d'una casa de Farguell de Joaquín de Barcelona. | 42.1119000,1.7506100 | 396709 | 4662956 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44974 | Cal Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaques | XIX-XX | La masia de Cal Jaques es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta irregualar degut a que té adossades diverses construccions i cossos al seu voltant. L'estructura està bastida adossada al marge, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. Està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Les parets mostren la superfície exterior recoberta amb un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, algunes són resultat de modificacions o adaptacions recents. A la façana principal, a nivell de planta baixa hi ha la porta principal d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís i muntants del mateix material. Damunt de la porta hi ha un balcó amb un petit voladís. Podem veure algunes obertures que també devien ser fetes amb contorn de maó massís, en la majoria però no es pot apreciar l'acabat. La distribució de les obertures en la façana principal era de manera regular a partir de tres eixos vertical d'obertures amb l'eix central més destacat. Al costat sud-oest hi ha un altra construcció que antigament devia haver estat destinada al bestiar o magatzem. I al costat nord-est hi ha altres construccions que junt amb la casa delimiten un pla que dóna accés a l'interior de la vivenda des de la planta primera. | 08050-33 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Jaques sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. Cal Jaques va ser coneguda durant uns anys per haver funcionat com a fonda. | 42.1262600,1.7106100 | 393426 | 4664599 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44975 | Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querols | XVIII-XIX | La masia del Querols està situada en el vessant de la costa/muntanya que s'aixeca a llevant de Llinars, en concret per sobre de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. La disposició d'aquest vessant queda orientada vers ponent i amb la casa enclavada seguint l'orografia del terreny. Així, queda emplaçada en una zona amb fort desnivell. La casa mostra planta rectangular, orientada seguint l'orografia del terreny, quedant adaptada al pendent però sense que l'estructura s'hi adossi. És un edifici de planta baixa, primera i segona o sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana on hi ha la porta d'accés que és la sud. Els seus murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, en algunes parts amb un acabat més uniforme que en altres, i les cantoneres carreus de pedra ben tallats i polits; cal dir que les façanes, especialment la sud, presenten diverses reparacions i/o modificacions en les obertures que aporten un acabat una mica bast i heterogeni. La majoria de les obertures, entre les quals també la porta d'accés situada a la façana sud, són de llinda de fusta i muntants de carreus, en algun cas també de maó massís. També n'hi ha alguna de senzilla sense ni tant sols la llinda de fusta, i alguna de petitona a planta baixa, del tipus espitllera, petita i allargada i emmarcada per quatre o cinc carreus. A la façana sud, sobre la porta d'accés hi ha una filada amb tot de forats de bigues de fusta, que sembla que haurien conformat o un porxo o un balcó de voladís, sembla més probable aquesta darrera opció ja que a planta primera també hi ha unes obertures modificades entre les quals una porta que fou reconvertida en finestra. A la façana de ponent, la que queda més oberta cap a la vall, hi ha a planta primera dues finestres molt properes situades centrades en la façana, que sembla que havien estat lleugerament diferents, almenys més grans. També a la façana més nord hi ha modificacions en les obertures. Un element curiós és que en cadascuna de les façanes sud, oest i nord, hi ha unes dues obertures (a la sud una tapiada) en que una única biga de fusta és compartida com a llinda per a ambdues obertures. Al mur posterior o de llevant, el que queda més aprop del marge del terreny, hi ha la traça dels carreus de l'espai ocupat per la pica a la planta primera i al costat, l'estructura de cos exempt d'un forn de pa. Al davant de la casa, en el costat sud, hi ha les restes d'una construcció que es troba parcialment ensorrada i coberta de vegetació. Està bastida adossada al marge de la feixa de sota la casa, permeten tenir accés a peu pla des del mateix pla de la casa i sembla que potser també des de la feixa de sota. No és una estructura gaire gran, consta almenys de dos nivells i planta rectangular, i mostra amb les obertures vers al davant de la casa. Es tracta d'un edifici que semblaria haver estat destinat al bestiar i a magatzem. | 08050-34 | A la zona de Llinars. | A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Cal Carol. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. | 42.1239300,1.7169800 | 393949 | 4664333 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia Querols també apareix grafiada com a Can Carols.En el moment de la visita a la masia, l'estructura del forn de pa es trobava parcialment desmuntada, conservant la volta de lloses (vista des de l'exterior), i permeten veure una visió inusual de l'estratigrafia de les diferents capes que conformen la base del forn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44976 | La Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grau | XVI-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia la Grau està situada dalt d'un petit morral que s'aixeca en la muntanya que es troba al sud-est de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars/del nucli de Llinars. La masia està coformada per almenys dues construccions diferenciades i separades, adoptant el conjunt una planta allargada que es disposa seguint la topografia del morral en sentit nord-sud. Les construccions es troben en procés d'enrunament i molt cobertes per la vegetació, però conserven una alçat important dels seus murs. Així a la part nord trobem un edifici de planta quadrangular amb un cos sortit al mur de ponent. Sembla que almenys constava de dues plantes, actualment en alguns punts conserva més de tres metres d'alçada dels seus murs. Els seus murs, d'uns 50-55 cm de gruix, són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans blocs de pedra ben tallats. La construcció mostra una porta d'accés al mur que està al costat nord-est, és de brancals fets amb grans carreus de pedra desbastada, la llinda no es conserva. Al costat sud hi ha l'edifici principal, es tracta d'una construcció que té una forma allargada, rectangular amb algun reclau o cos sortint, l'estructura s'adapta a la topografia del terreny determinant que quedi orientada amb les obertures principals com les portes d'accés al costat de ponent, i a la vegada també determina que l'edifici presenti un alçat diferent de les seves façanes segons la topografia, així al costat sud, part de les estructures presenten un alçat molt superior ja que els seus murs es fonamenten molt per sota que la resta anant a cercar el terreny ferm situat en la feixa inferior/ i seguint el perfil de la roca on s'assenta... Aquest edifici està formada de fet per un conjunt d'almenys tres construccions bastits de manera independent i que per tant responen a fases constructives diferenciades. Així almenys podem distingir tres estructures o fases. L'estat però de les estructures, amb el perill que comporten així com la vegetació que cobreix gran part dels murs no permeten fer una bona lectura de la seva seqüència cronològica. Així, podem dir que hi ha dues estructures principals que es trobem adossades conformant la planta allargada (semblaria que la més al sud és bastida primer i la del costat més nord s'hi adossa després), i a l'extrem sud-oest un altre cos que no és solidari amb el que queda al seu costat sud-est però que es pot dir que s'hi adossa amb posterioritat. L'acabat dels murs també és diferent, mostrant l'estructura del costat sud un aparell de grans carreus desbastats col·locats regularment en filades, i un gruix d'uns 80 cm, en aquest hi ha una porta d'accés situada a la façana que mira a ponent, és (la porta d'accés queda en una cota lleugerament superior que la del cos nord) una obertura feta amb carreus als brancals i una gran llinda plana monolítica. L'edifici adossat al costat nord és bastit amb murs que conformen un paredat fet de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, sense mostrar unes filades tant uniformes com en l'altre cos; en aquest podem veure la porta d'accés també oberta cap a ponent, conformada per uns brancals de carreus ben tallats i polits i una llinda en arc carpanell (potser de finals del segle XVIII), amb un acabat igual que als muntants. En aquesta façana també podem veure una petita finestreta emmarcada en carreus del mateix acabat, la llinda és plana monolítica. A l'extrem sud-oest, el cos afegit és carreus desbastats, més o menys polits iforça grans junt amb algunes pedres irregulars, però en conjunt mostrant un aparell bastant regular amb les peces posades seguint filades, i a les cantoneres grans carreus. L'accés a aquest cos és pel costat nord, quedant al costat de la porta d'accés que dóna entrada a l'edifici al qual s'adossa en aquest costat sud-est, la porta només conserva els brancals que són de carreus. | 08050-35 | A la zona de Llinars. | Es fa difícil aportar dades cronològiques al conjunt de les estructures i de les diferents fases constructives que conformen la masia de la Grau. Hem d'assenyalar que tampoc disposem de documentació que ajudi a poder-ne precisar les cronologies i els orígens. Es probable que les fases més antigues identificables es corresponguin a una obra del segle XVII, potser fins i tot finals del segle XVI (ja que a més si al segle XVI ja existís és probable que aparegués en el fogatge de 1553). D'altra banda, alguns dels elements de l'estructura que sembla més antiga tampoc no permeten apuntar un origen anterior. Pel que fa a la construcció l'ampliació de la casa pel costat nord (la que s'hi adossa) presenta alguns elements arquitectònics, com són la mateixa porta d'accés que té paral·lels cap a finals del segle XVIII i fins i tot XIX. Pel que fa als altres elements es fa difícil donar aproximacions cronològiques, totes però semblen estructures més aviat d'època moderna que podrien situar-se entorn als segles XVIII i XIX. Així, a nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència La Grau.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. La casa de Querols es troba emplaçada en la mateixa vessant de la muntanya a no molta distància vers el nord-oest. | 42.1221100,1.7178400 | 394017 | 4664130 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es troba envoltada per camps de conreu i antigues feixes algunes actualment ocupades per massa forestal, aquests sobretot s'estenen pel vessant de llevant i part del de ponent que són les àrees amb menys desnivell. El morral on es troba ubicada la Grau té continuïtat cap al sud, on s'estén un petit i allargat turonet on es localitzen les restes del Castell de la Grau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44977 | Escola i Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-ca-la-mestra | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | En procés d'enrunament. | A la zona de Llinars al peu del camí que porta cap a Sorribes, trobem l'edifici de les antigues escoles i de la casa de la Mestra. L'edifici de les escoles és de planta baixa, d'estructura rectangular, i coberta a un sol vessant amb la pendent inclinada cap a la part posterior. Presenta l'estructura típica de les escoles construides aquesta època (mitjans de segle XX), amb uns grans finestrals a la façana principal que donen llum a l'interior, i la porta d'accés a una façana lateral. Al costat sud-est hi ha l'edifici de la casa de la mestra, és de planta rectangular, d'un sol nivell i coberta a dues aigües amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal que obra cap al sud-oest. A la façana principal hi ha tres grans obertures al centre emmarcades amb uns pilars de maó massís que ornamenten la façana i a costat i costat una finestra senzilla. La porta d'accés és per la façana del costat més nord-oest, en un punt on la planta fa un reclau. Les dues estructures principals estaven unides amb un porxo cobert amb un sol pendent, desaiguant les aigües a la part posterior. En mig del porxo hi havia una altra petita construcció. El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten alguns elements, pilars sobretot, amb maó vist. | 08050-36 | A la zona de Llinars | Aquestes edificacions corresponen a una tipologia d'estructura d'escola i casa de la mestra bastides durant la postguerra, i que presenten un mateix patró constructiu i de distribució dels elements. A cada lloc on es van bastir mostren la seva particularitat per tal d'adaptar-les al terreny on s'ubiquen i també segons les necessitats d'espais de cada lloc. Al municipi de Castellar del Riu, tal com passava a la majoria d'entorns rurals, no es disposava d'un espai propi on impartir les classes i durant molts anys per a l'ús de l'escola s'utilitzaven les rectories o fins i tot en cases particulars. Com ens informa Mn. Armengou (ARMENGOU:1991: 94-95) durant anys, a les primeres dècades del segle XX, el municipi tenia un conveni amb la mestra que l'obligava a estar-se quatre anys a Espinalbet, quatre a Castellar del Riu i quatre a Llinars, alternativament per tal de facilitar al conjunt del municipi l'accés a l'ensenyament. Però Armengou assenyala que ell només recorda haver vist la mestra a Espinalbet. | 42.1336500,1.7074000 | 393173 | 4665424 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44977-foto-08050-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44977-foto-08050-36-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44978 | Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clot | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa anomenada el Clot estan situades a peu del torrent de Cal Company. Les estructures conservades es troben molt cobertes de vegetació fet que en fa més difícil veure les seves característiques constructives. L'edifici està bastit adossat al terreny que té un lleuger pendent. Mostra una planta rectangular, bastida amb murs d'uns 50-55 cms de gruix, són de pedra irregular i carreus desbastats a les cantoneres. L'edifici mostra dos cossos paral·lels orientats més o menys nord-sud. En el cos del costat més de ponent hi ha la traça d'una porta d'accés d'entorn a 1,40 cms d'amplada, de la que només veïem els brancals, fets de carreus desbastats. Al cos de llevant sembla que potser també hi havia un altre accés a través del costat sud. | 08050-37 | A la zona de Llinars. | En un article de Mn. Armengou s'aporta un llistat de les barraques que a la segona meitat del segle XIX es van construir com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Tant en l'explotació directa al bosc, com en el treball a les serradores que estaven ubicades a la zona de la Ribera, Cal Fargalló i la Cantina. Entre aquestes barraques hi ha esmentada Cal Calot, que podria correspondre a Cal Clot. (ARMENGOU, 1991:92-142). Pel costat de la casa del Clot hi circulava el ferrocarril i el cable que es van construir per treure la fusta dels boscos de la zona de Canals de Catllarí i de les rodalies. | 42.1204000,1.7207100 | 394251 | 4663936 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44979 | Mataplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mataplana | XVII-XVIII | La masia de Mataplana està situada cap al sud-oest del Serrat de la Corba, en un morral a més de 1.300 metres d'alçada, que s'obre cap a les valls del torrent de Cal Company i de la rasa del Pelat. La planta de la casa és de forma rectangular amb un reclau entrat a l'angle nord-est. De fet, la configuració de la planta ve determinada per la unió de dues estructures o cossos. Així, l'estructura del costat més de ponent, defineix una planta rectangular, és de planta baixa i planta primera, té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a l'oest. Aquesta estructura té adossat un cos a l'angle sud-est que és de planta quadrangular, consta de planta baixa i planta primera o sotacoberta, i la teulada és a un sol vessant desaiguant cap a llevant. En conjunt tota la casa està bastida amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars (part del mur de llevant així com l'extrem sud-oest mostren un paredat més irregular). La façana principal, orientada a ponent, és la que presenta més obertures, la porta d'accés és de llinda plana de fusta i brancals de carreus, tot i que el seu pas va ser lleugerament reduït formant uns nous muntants de maó massís. Al costat nord de la porta hi ha la traça d'una altra obertura de característiques força similars que va ser reconvertida en finestra. La majoria de les finestres segueixen la mateixa tipologia que la porta, de brancals de carreus i llinda plana de fusta; també hi ha algunes finestres conformades per quatre carreus, un per costat, definint una obertura petita i allargada. A la façana sud hi ha una altra porta d'entrada és de la mateixa tipologia esmentada, llinda de fusta i carreus als muntants. La casa té adossat dos cossos, un a la façana oest, a l'extrem més nord, i l'altra a la part posterior, on l'estructura fa un reclau; ambdós són de planta baixa. Al nord-est de la casa hi ha el paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de pedra que conformen un paredat irregular i a les cantoneres carreus desbastats. La façana principal mostra un parell d'obertures a la planta baixa i a la planta primera mostra dues grans obertures que ocupen una amplada important de l'estructura, configurant les típiques grans obertures dels pallers. L'estructura del paller ha estat reforçada recentment, especialment en el contorn de les obertures del nivell superior. La construcció està bastida adossada a un marge fet que li permet tenir accés al nivell superior des del costat de llevant, on el terreny és més elevat. | 08050-38 | A la zona de Llinars. | Una de les escasses referències documentals que tenim de la masia Mataplana la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència a la casa Mata Plana. | 42.1240700,1.7334000 | 395306 | 4664328 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44980 | Cal Pa i Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pa-i-sopes | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben ubicades al peu de la pista que condueix cap a la masia de Matapala. Les estructures conservades mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 5,50x5,70 m. Els seus murs, d'uns 50 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats, tant sols es conserva una alçada d'entorn al 1,20-1,50 m. La casa es troba orientada cap al sud-est, al centre del mur d'aquesta costat hi ha un obertura d'entorn al metre trenta. Al davant de la casa hi ha un ampli planell delimitat per un mur. | 08050-39 | A la zona de Llinars. | Cal Pa i Sopes consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Segons Mn. Armengou a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1245400,1.7372800 | 395628 | 4664375 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44981 | Cal Tirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tirador | XIX-XX | La masia de Cal Tirador es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta quadrangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. L'estructura està bastida adossada al marge. La superfície exterior de les seves parets mostren un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, tampoc en podem veure els elements que les configuren. La façana principal presenta una distribució uniforme i regular de les serves obertures, distribuides a partir de tres eixos verticals. A planta baixa al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc lleuferament rebaixat, a costat i costat té un finestra. A la planta primera i segona les obertures centrals es mostren a mode de galeria oberta, són de llinda en arc de mig punt, i a costat i costat una finestra. Aquestes finestres dels costats, es troben situades en un pla lleugerament enretirat respecte la resta de la superfície de la façana, fet que permet distingir la traça d'unes obertures amb arc de mig punt modificades en la finestra actual. Així, sembla que en aquestes dues plantes en origen hi havia una àmplia galeria oberta de tres obertures per planta. Al nivell sotacoberta hi ha una altra finestreta al centre. La resta d'obertures es troben distribuides de forma més ordenada en la resta de façanes. La casa té accés directe a peu pla pel costat de llevant en la planta primera. També compta amb un altre accés, és a través d'una escala exterior situada en la façana sud i que condueix a la planta segona. L'edifici té un cos adossat al costat est i un altre al costat nord, i alguna altra estructura independent per la banda sud. | 08050-40 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Tirador sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. | 42.1276800,1.7100600 | 393383 | 4664758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44982 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet. Pp. 129. | XVIII-XX | La masia de la Mata es troba situada al costat sud de l'església o santuari de la Mare de Déu de la Mata. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dues plantes pis i sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està bastit adossat al marge. Els murs són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes divereses, i cantoneres de carreus desbastats. La porta principal es troba situada a la façana nord-est, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre. La majoria de les obertures són resultat de modificacions diverses, són poques que presentin algun element arquitectònic a destacar, en podem observar alguna de llinda plana monolítica i carreus als brancals. Pel que fa a les obertures cal destacar que a la façana sud-oest es mostra oberta amb una galeria a la planta primera, segona i sotacoberta. Les obertures d'aquestes galeries ocupen la zona central de la façana, és de línies rectes, delimitades per els murs acabats amb carreus ben tallats als laterals i les llindes de bigues de fusta. Les baranes són de fusta. A nivell de golfes, la galeria queda situada directament sotacoberta, amb el carener al centre. A la façana nord hi ha una altra porta és de llinda en arc rebaixat de lloses posades a plec de llibre i muntants de carreus. Al costat nord-oest hi ha un annex amb la coberta ensorrada, sembla que hauria estat destinat al bestiar. A la banda nord-est de l'església hi ha les restes d'una altra construcció, avui també parcialment ensorrada, i que sembla que era destinada a paller. | 08050-41 | A la zona de Llinars. | La majoria de referències que tenim del lloc de la Mata són referides al Santuari. Es tracta de notícies dels segles XVIII i XIX. La masia de la Mata sembla correspondre a una estructura bastida al segle XVIII. Les úniques referències documentals són les mencions de la masia en els llibres d'amillaraments del segle XIX. En concret només apareix citada en el llibre'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), i en els posteriors. | 42.1282900,1.7126800 | 393601 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És utilitzada com a segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44983 | Can Monenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monenys | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XII-XIX | La casa està dempeus però es troba en mal estat de conservació, presenta part de la teulada enfonsada, algunes esquerdes importans, i molta heura a les parets que afavoreix la degradació de la construcció. | La masia de Monenys es troba situada per sobre del Santuari de la Marededéu de la Mata, i a peu de la pista que porta cap a Can Garriga. Es tracta d'una casa de planta rectangular, conformada per planta baixa, primera i sotacoberta. L'estructura està bastida adossada al terreny que és en desnivell, fet que determina que pel costat de llevant els murs presentin menor alçada. L'edifici mostra dos cossos adossats corresponents a fases cronològiques diferents. L'estructura més antiga és el cos situat al costat nord, és de planta rectangular i coberta a un sol vessant que desaigua cap a tramuntana. Aquesta estructura està bastida amb carreus ben tallats, força regulars i disposats a trencajunt en filades uniformes. Hi podem veure algunes obertures que s'han obert amb posterioritat. Al costat de llevant hi ha una petita finestra, avui cegada, emmarcada per quatre carreus que en la llinda mostra un arc de lleugerament apuntat. A aquesta primera estructura se n'hi va adossà una altra amb posterioritat, és un cos al costat sud, mostra els mateixos nivells, però en aquest cas té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Aquesta estructura està bastida amb un paredat força irregular fet amb pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats. La porta principal d'accés és a la planta baixa de la seva façana sud, és una obertura amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Aquesta tipologia d'obertura també la podem veure en la majoria de finestres. Al costat de ponent de la planta baixa hi ha l'escala d'accés al nivell superior, és de graons de pedra. Al davant de la casa hi ha l'era, amb el paller al costat de ponent. L'estructura del paller es troba sense coberta i en procés d'enrunament. | 08050-42 | A la zona de Llinars. | L'estructura arquitectònica de la casa ens mostra una part amb una configuració, un tipus d'aparell i algun element arquitectònic que ens apunten cronologies medievals. Així, sembla que el cos del costat de ponent es pot correspondre amb una mena de torre o petita casa forta d'època medieval (potser entorn al segle XII-XIII?). D'altra banda, l'ampliació de l'edifici pel seu costat de migdia comportant la conversió de l'edifici en una masia, sembla que pot ser ja d'època moderna, podria ser de cap al segle XVII. | 42.1320700,1.7167800 | 393946 | 4665237 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda de la troballa de la Marededéu del veí Santuari de la Mata, fou un bou de la masia del Monnell que va trobar-la amagada dins una mata de gerd i boix. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44984 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes | XII-XIX | La casa està dempeus i no mostra problemes importants. | La masia de Sorribes es troba a l'extrem nord-est de la vall del torrent de Llinars, amb vistes àmplies sobre la conca del torrent. La masia conforma una estructura complexa i de planta irregular formada per diferents cossos que són el resultat de les diverses ampliacions i modificacions que ha experimentat la casa al llarg dels segles configurant-la tal i com la veïem avui dia. L'edifici està bastit sobre un terreny amb desnivell, fet que li permet tenir accés per diferents nivells i determinant que les seves façanes mostrin alçades distintes. Es pot identificar una estructura més antiga, l'originària que ocupa part central del costat nord. Aquesta estructura és identificable des de la façana nord i des de la façana sud, en el punt que dóna un ampli passadís interior i també des de l'interior de la casa. No es conserva la part corresponent al mur de llevant, potser eliminat en fer l'ampliació de la casa cap a aquest costat. Aquesta estructura està bastida amb murs que formen un aparell regular fet de carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt. Aquest cos mostra un gruix dels seus murs d'una amplada considerable. Aquesta estructura sembla doncs, correspondre a una mena de torre o casa forta d'origen medieval. A partir d'aquesta primera estructura l'edifici es va anar ampliant i creixent, conformant ja una estructura de masia. Les primeres ampliacions van ser vers cap costat de llevant definint una planta quadrangular en l'estructura de la casa. També es va conformar una estructura de planta allargada i dos nivells al costat sud, i tancant pels costats de llevant i ponent amb un mur que uneix aquesta estructura amb la casa conformant una mena de clos o baluard (incialment sembla que no seria cobert i amb posterioritat es va cobrir amb una teulada formant un mateix vessant amb el cos sud). L'accés a l'interior del conjunt és pel costat de llevant a través d'un porta d'arc de mig punt adovellat. Al costat oposat, una altra obertura dóna a una escala exterior que permet accedir a la part baixa de l'estructura del costat sud. L'edifici també s'amplià per tot el costat de ponent, ampliant l'estructura de la casa per aquest extrem amb un cos de menor alçada que la resta de la casa. Al costat d'aquest cos trobem un altre baluard que dóna a les estructures situades al costat sud de la casa i a les escales exteriors esmentades abans. Pel costat sud i sud-est, hi ha altres cossos d'estructura allargada disposats adaptant-se al terreny de manera esglaonada, el conjunt són estructures destinades al bestiar i a magatzem, de la mateixa manera que la part baixa dels cossos ampliats tant pel costat nord-est com pel sud. El conjunt mostra diferents tipus d'acabat dels seus murs, fet que respon a les diferents fases constructives que ha anat experimentant, així podem observar alguns paraments d'aparell força regular i d'altres de configurats per un paredat irregular, en algun element interior hi ha presència de maó massís, però l'element constructiu principal és la pedra. Gran part dels murs exteriors havien estat totalment revestits d'un arrebossat de morter, el qual avui només es conserva parcialment. Pel que fa a les obertures, a més de la porta d'accés de llevant, ja esmentada, podem veure vàries finestres fetes amb carreus als muntants i llinda plana de fusta, també n'hi ha alguna amb llinda plana monolítica, i algun ampit de pedra sobresortit. Cal dir, però, que la masia es mostra molt tancada, amb poques obertures, o si més no molt amagades. En aquest sentit el cos de la casa pròpiament a planta sotacoberta té vàries finestres però quasi no s'identifiquen, són del tipus espitllera, amb un molt petita obertura per la part exterior i per contra per dintre són prou amples. A l'angle sud-oest, hi ha dues espitlleres amb molt bona visió sobre la vall. | 08050-43 | A la zona de Llinars. | La masia de Sorribes ens mostra una part de l'estructura que podem atribuir al període medieval, mostrant una configuració arquitectònica que pot correspondre a una mena de torre. Cal tenir en compte que la casa es troba molt ben ubicada sobre la vall del torrent de Llinars, a peu del camí que puja cap a Canals de Catllarí, amb vistes cap a la masia de Moneny, on s'hi identifica una altra estructura del tipus torre, força similar. La bibliografia ens fa menció de la quadra de Llinars o de Sorribes, de la qual en seria part central, almenys a nivell administratiu, la masia de Sorribes. Tot i que algunes de les cites s'hi refereixen a l'època moderna, és una configuració que deu tenir els seus orígens en època medieval. El canvi de funcionalitat de la casa, convertint-la amb masia, sembla una modificació realitzada cap a l'època moderna, potser entorn als segles XVI o XVII, caldria analitzar a fons l'estructura i la documentació per tal de poder establir una seqüència cronològica de l'arquitectura de la masia i de la seva història. Al llarg de l'època moderna i fins i tot contemporània la masia va experimentar diverses modificacions i ampliacions. Cal dir, que el fet de que l'estructura, sobretot en la part de la casa, es mantigui tant tancada amb presència de diverses espitlleres, algunes molt ben situades, ha fet pensar que pot tenir alguna vinculació amb alguns dels conflictes esdevinguts al llarg de l'època moderna i contemporània. Són tant sols hipòtesis que no estan confirmades a nivell documental. Tant Sorribes com el molí de Llinars s'esmenten en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). | 42.1327000,1.7088600 | 393292 | 4665317 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) L'interior de la casa ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles, i les seves funcions i espais també degueren anar-se adaptant. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. La masia es conserva aturada en el temps, mantenint encara alguns elements que actualment són difícils de veure, graners, l'habitació de la llar de foc, envans de travesseres de fusta, alguns fogons, etc. La majoria dels forjats són de bigues de fusta, moltes amb motllura als angles i revoltons d'obra i guix. També hi ha algun paviment de lloses de pedra. La part de l'ampliació del costat nord-oest, està comunicat directament amb el menjador-cuina. En aquesta ampliació, tot i que hi ha una estructura de fogons en el passadís, la resta són habitacions. El cos del costat sud, té comunicació amb la resta de la casa a través de l'antic baluard, i que ara es mostra a mode d'ampli passadís amb el terra de lloses. En aquest cos la majoria de les estances eren destinades a habitacions (una conserva graners).Al peu del pendent on està emplaçada la masia hi havia hagut el molí del Llinars, del qual actualment només es conserva l'estructura de la basa reconvertida en piscina.Tot i que actualment no és habitada, fins no fa molt encara funcionava com a masoveria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44985 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-2 | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia situada en una zona més o menys planera enmig de les costes del vessant sud de la serra de Cal Jardí. La masia està conformada per diverses estructures, la gran casa, un porxo o paller i un corral amb algunes corts, a més també compta amb alguns altres elements associats al mas com pot ser una font, un safareig i també una petita església. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, conserva una alçada important del seus murs que en alguns punts arriba fins al ràfec de la teulada. La casa mostra planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona i potser unes petites golfes. Els seus murs són de paredat fet de pedres irregulars i carreus desbastats, i cantoneres de carreus ben tallats i polits; la casa mostra algunes ampliacions fetes en fases cronològiques diferents fet que també es reflecteix en acabats diferents dels murs. Els murs presenten un gruix variable entre 60 i 70 cm, fet que també respon a les diferents seqüències constructives, a més redueixen el gruix a mesura que tenen un nivell més. Pel costat de nord hi ha una ampliació que de menys alçada, ja que es situa per sobre del marge al qual s'adossa l'estructura principal de la casa. La casa està orientada amb la façana principal vers el sud-est, en aquesta trobem la porta principal d'accés, és una porta de llinda plana monolítica i brancals de grans carreus tot de pedra ben tallada i polida, per sobre té un arc de descàrrega fet de lloses. A la façana oposada hi ha una altra porta cegada, era de llinda plana de fusta i muntants de carreus petits; de la mateixa tipologia és la porta que trobem a nivell de planta primera des de l'accés pel costat nord, en l'ampliació. Pel que fa a les finestres, se'n conserven poques, són bastant senzilles, de brancals i llinda de carreus, alguna amb llinda plana monolítica; en una podem veure un arc de descàrrega fet de dues lloses posades a manera triangular. Alguna de les finestres tenen festejador per la part interior. Al costat de ponent la casa té adossats alguns annexes menors, i a la façana principal hi ha adossada l'estructura d'un gran safareig. Adossades al marge de pedra que s'estén al costat nord i vers l'oest de la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i magatzem. Aquestes estructures aprofiten la roca com a paret posterior. La part més propera a la casa hi ha una estructura està encara dempeus i que sembla que encara s'utilitzi a vegades per guardar bestiar, és una mena de corral tancat, fet amb murs de pedra i a l'interior diversos pilars de suport de l'estructura de coberta, que és a un sol vessant. Pel costat est hi ha altres murs i restes d'estructures. I més cap a ponent hi ha diversos murs d'altres edificis, dels quals encara és conserva un bon alçat. Al nord-est de la casa hi ha l'església de Miquel de Garriga, avui també mig ensorrada. La casa està envoltada d'antigues feixes i camps de conreu, alguns comencen a estar ocupats per massa forestal, tot i la majoria són utilitzats com a pastures del bestiar. Al davant de la casa, al sud, trobem unes parets de pedra seca que delimiten l'antic camí d'accés. | 08050-44 | A la zona de Llinars | Els elements conservats de la casa semblen correspondre a unes estructures d'època moderna, sense que podem precisar-ne gaire les cronologies, gran part de la casa podria ser obra del segle XVIII (potser fins i tot XVII?), amb modificacions importants al llarg del segle XIX. De finals del segle XIX també data la construcció de la capella dedicada a Sant Miquel. Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Garriga'. La zona de Can Garriga va tenir molta activitat a finals del segle XIX, trobant-se en una àrea que va ser objecte d'una profunda explotació forestal. | 42.1328800,1.7313600 | 395152 | 4665309 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44987 | Cal Querol o Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-querol-o-carol | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia de Cal Querol estan situades al nord-est de la gran masia de Can Garriga, en la vessant sud de la serra de Cal Jardí. Les restes de Cal Querol permeten identificar un espai quadrangular, bastit amb murs d'uns 55 cm de gruix, fets de grans carreus desbastats. No conserva un alçat important dels seus murs, entorn al metre, tot i que la presència de vegetació que ha crescut a l'indret també amaga part de les estructures. A més d'aquests espai quadrangular, cap al seu costat de ponent es pot veure les restes d'algun altre mur, fins i tot d'un angle que podrien correspondre a alguna altre estructura. | 08050-46 | A la zona de Llinars | Cal Querol o Carol consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1342600,1.7347400 | 395434 | 4665458 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També consta coneguda com Can Jardí de Baix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44988 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company | XVII-XVIII | La masia de Cal Company es troba situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, prop del límit amb Capolat i Guixers. La seva ubicació és en una zona planera i oberta al costat de la riera de Cal Company, en un punt de la vall propera a la confluència d'aquesta riera amb la del Coll de Jouet. L'estructura de la casa mostra planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat al mur nord i un al mur de ponent. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada vers sud-sud-est. La casa està bastida en una zona oberta però amb un lleuger desnivell, fet que determina que a la part posterior els murs tinguin menor alçada. Els murs són de carreus desbastats i algunes pedres més irregulars col·locat amb filades, tot i que no molt uniformes, i a les cantoneres carreus rectangulars més grans que els dels murs. Actualment els murs presenten un rejuntat ample de ciment pòrtland. L'alçada de la casa sembla que va ser augmentada en la remodelació de la coberta, en la façana principal es pot apreciar la traça de les anteriors vessants a una cota lleugerament inferior a l'actual. La façana principal és la que presenta major nombre d'obertures, en aquesta trobem la porta d'accés, és una porta adovellada d'arc de mig punt de peces de pedra ben tallada i polida, suportat sobre brancals de carreus, a la clau de l'arc la dovella presenta una decoració en relleu amb una inscripció incisa a l'interior que indica 'IPS LLS(¿) MARIA 1631' i a sobre una creu, no es llegueix molt bé, especialment la data (la centena pot interpretar-se diferent). A la planta primera hi ha diverses finestres interessants, dues a la façana sud, i una a la de ponent i una altra a la de llevant, es tracta d'obertures amb llinda plana monolítica, carreus al muntants i ampit lleugerament sobresortit i motllurat, totes són en pedra ben tallada i polida, amb els angles treballats amb diferents acabats, al bisell, en motllura còncava. La finestra centrada sobre la porta és de majors dimensions i amb un acabat de motllura més treballada. A la finestra de la façana de llevant hi ha una creu incisa a la llinda. També hi ha altres finestres emmarcades amb carreus, algunes amb només quatre peces, una per costat, i altres de formació més senzilla i amb cap element destacable. Algunes també són resultat de modificacions contemporànies. Al mur de llevant es pot apreciar una zona amb un paredat de carreus més grans que la resta del mur, que es deu correspondre a l'espai de l'antiga pica o una fornícula. Al mur posterior hi ha adossat un cos exempt petit de planta baixa i coberta a un vessant, podria tractar-se de l'estructura d'un forn de pa. I al mur de ponent hi ha un altre cos adossat, és també de planta baixa i coberta a un sol vessant, sembla correspondre a una obra de finals segle XIX o ja XX, i deu correspondre a l'espai destinat a fogaina, corts o magatzem. Al costa de ponent de la casa trobem altres construccions, hi ha un paller o porxo, de dos nivells i coberta a dos vessants, presenta els murs de pedra excepte la part alta que són de totxana, fruit d'una reforma actual. Al seu costat de sud-oest hi ha adossat un altre annex actual fet en totxana. Al costat nord-est de la casa hi ha un paller o porxo, està bastit adossat a un marge, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura bastant típica de paller amb unes àmplies obertures centrades en la façana i ocupant-la en gran part, amb un pilar al mig; aquesta façana obre cap al sud-oest, part de les obertures i de l'estructura ha estat modificada en èpoques recents. Al mur del costat més de llevant hi ha dos contraforts que reforcen l'estructura. La masia es troba envoltada per camps de conreu. | 08050-47 | A la zona de Llinars. | Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Compan' o 'Cal Campan', pensem doncs que es correspon a aquest mas. Els elements arquitectònics de la casa però, en apropen a unes cronologies anteriors que poden remuntar-se fins al segle XVII, a la porta d'entrada de la casa hi ha una data incisa que sembla indicar 1631, no és molt clara però la tipologia de la porta pot correspondre a aquest període. D'altra banda, algunes de les finestres poden també situar-se dins aquest segle, alguna podria ser més tardana, ja més de ple segle XVIII. | 42.1179200,1.7148500 | 393763 | 4663668 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és utilitzada com a segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44990 | Baumes de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-de-sant-pere | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat procés d'enrunament. | Al lloc anomenat les baumes de Sant Pere s'hi troben les restes d'una casa. La bauma és formada per una gran i llarga visera de roca situada a la riba dreta del torrent, vers el sud-est de la gran masia de Can Garriga. La bauma es troba al costat del torrent, però quedant situada una mica per sobre i amb bona orientació vers a ponent. La casa està construida a redós de la roca, aprofitant-la per recolzar-hi les estructures i com a part posterior de les estances. Així s'identifiquen diversos espais delimitats per murs fets amb pedres desbastades i morter molt argilós. Els murs són d'entorn a 50-55 cm de gruix i conserven aproximadament 1,10 m d'alçada màxima. Un dels espais més ben delimitats mostra unes mesures aproximades d'uns sis metres per uns quatre de profunditat. A la part del davant, en paral·lel a la bauma hi ha un mur que funcionaria de façana principal i al qual hi ha disposats perpendicularment altres murs. Es distingeixen clarament dues estances i semblaria que potser alguna més. A l'extrem més sud hi ha les restes d'un forn de pa, del qual es distingeix part del cos i del que sembla la base interior. Es poden veure restes d'altres murs pel voltant. A la banda oposada del torrent, just enfront, fa un altre baumat de menys volada que es creu que podria haver estat utilitzat com a corral o pleta per al bestiar. | 08050-49 | A la zona de Llinars | Segons Mn. Armengou Sant Pere va ser una de les vivendes que es van construir per tal d'allotjar els jornalers que van acudir a la contrada al llarg del segle XIX per treballar al bosc o en les activitats paral·leles, com pot ser a les serradores. La majoria d'aquestes cases són vivendes petites i bastant senzilles, considerades fins i tot com a barraques per part d'Armengou, qui ens informa que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) De tota manera la bauma pot haver estat habitada des d'èpoques molt reculades. | 42.1297300,1.7395000 | 395820 | 4664949 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la roca s'identifiquen uns forats molt ennegrits que es creu que podrien haver estat utilitzats com a ruscs d'abelles. Al peu de la roca es conserva una curiosa escala de fusta, feta amb un llarg tronc pelat i amb pals clavats i diposats perpendicularment al tronc, a mode de graons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44991 | La Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corba | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia de la Corba es troba situada en un petit pla que hi ha a peu de la pista que porta a la masia de Mataplana. Les estructures es troben en procés d'enrunament conservant però, una alçada important dels seus murs. La casa està bastida adossada al desnivell del terreny. Defineix una planta rectangular amb la façana principal orientada cap al sud-oest. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'estructura mostra la planta interior compartimentada amb un mur mitger de càrrega divideix l'espai en dos cossos paral·lels a la façana principal. A la part central de la façana principal hi ha una obertura que correspondria amb la porta d'accés, és de brancals de carreus. Al costat de ponent té una petita estructura adossada que es correspont al cos exempt del forn de pa que es trobava a la planta baixa; des de l'interior de la casa es pot apreciar part de la volta que era feta amb maó massís. Al costat de llevant hi ha un annex adossat a la casa que deuria estar destinat al bestiar i magatzem, tenia l'accés pel costat est. Al davant de la casa fa una mica de planell es troba delimitat per un mur de pedra seca. | 08050-50 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa de la Corba apareix esmentada en els llibres amillaraments del segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu. I en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Corba que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga formant part de la mateixa finca de Riu. | 42.1240400,1.7500200 | 396680 | 4664304 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44992 | Cal Sorribons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribons | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Sorribons es troba emplaçada en una feixa situada en el pendent de la costa que s'aixeca al nord de la masia de la Costa de Vilaverd. Actualment les construccions que conformen la masia estan en procés d'enrunament, tot i això es pot observar encara l'alçada total que tenia la casa, mostrant planta baixa, planta primera i unes petites golfes; es pot veure també la traça de la coberta que era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els murs són fets amb amb carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars allargades de pedra desbastada i més o menys polida (el gruix dels murs de façanes és d'uns 55 cm). La casa té planta rectangular, amb una part que conforma l'estructura originària i una ampliació adossada al costat de ponent que allargà la planta de la casa per aquest extrem. És una casa de poca profunditat, fet que permetia que les bigues dels forjats es col·loquessin en sentit nord-oest a sud-est carregant en els murs de façana principal i posterior. La façana principal, orientada cap al sud-est, és la que ens permet veure algunes obertures conservades, a planta baixa la porta principal és de brancals de carreus i llinda plana de fusta, a la planta primera sobre la porta d'accés hi ha un balcó de volada feta amb maó massís i barana de ferro i l'obertura que hi donava accés és de traça senzilla, rectangular i també amb llinda de fusta. També podem veure finestres amb llinda plana monolítica i altres amb dintell pla fet amb maó massís. De l'interior poca cosa es pot assenyalar, mostra la distribució clàssica de la planta baixa destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, en aquesta es conserva al mur posterior la boca del forn de pa i part del cos de la volta. Al costat de llevant de la casa hi ha les restes de l'estructura del paller, sembla que era de dos nivells. Els murs són de pedres irregulars amb les cantonades de maó massís; la façana principal, també oberta cap al sud-est, mostra l'estructura típica d'una gran obertura amb pilar central també de maó. | 08050-51 | A la zona de Llinars. | Documentalment, únicament podem fer esment a les referències de la casa en els amillaraments del segle XIX i XX. Així, la cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Sorribons. Sembla que l'estructura de la casa pot tractar-se d'una construcció del segle XVIII. | 42.1461000,1.7074500 | 393198 | 4666806 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44993 | La Casanova de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-les-fonts | XIX | La masia de la Casanova de les Fonts es troba emplaçada dalt de la vessant que s'aixeca al fons de la vall de Llinars. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta; té la teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Actualment la façana principal és la que obre cap a ponent, on trobem la porta d'accés a la vivenda. La masia va ser reformada a fons per tal d'adaptar-la a les necessitats actuals. Les façanes són acabades amb un revestiment que cobreix la seva superfície. | 08050-52 | A la zona de Llinars. | L'estructura actual de la casa no ens permet apuntar una cronologia per aquesta masia ja que no són visibles elements arquitectònics que ens donin informació. Hem d'esmentar però, que la majoria de masies per la zona que utilitzen la terminologia casanova o caseta, sovint són cases bastides entorn al segle XIX. | 42.1346100,1.7056100 | 393027 | 4665533 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és un habitatge de primera residència, però també compta amb una part destinada a turisme rural. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44994 | L'Erota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerota | XVIII | Actualment no està habitada i ningú es cuida de la casa, trobant-se oberta i descuidada. | La masia l'Erota està situada al peu de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Està conformada per l'estructura de la casa i el paller. La casa està formada per dos cossos adossats, ambdós són de planta rectangular. El cos del costat de llevant constitueix l'estructura originària de la casa, que amb posterioritat es degué ampliar amb l'estructura adossada a ponent. El cos est és de planta baixa i primera que dóna directament a sotacoberta, té teulada a un sol vessant amb pendent cap a llevant. La façana principal és orientada a migdia. Aquesta estructura és bastida amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats i a les cantoneres grans carreus sense polir. Gran part de la superfície de les façanes de les dues estructures mostra un revestiment de morter de calç que la cobreix. Les majoria de les obertures són de llinda plana de fusta i brancals de carreus desbastats, en algunes els muntants també són de fusta (és el cas de la porta d'entrada), en altres no és visible. La façana principal és orientada vers a migdia. El cos afegit a ponent té les cantoneres diferenciades amb grans carreus desbastats, i la resta del mur és de paredat irregular (a la façana de ponent és amb peces de tosca). Aquest cos també és de tres nivells (planta baixa, primera i golfes) i té la coberta a un únic vessant que desaigua a la part posterior, al nord. Les obertures són senzilles, n'hi ha una d'emmarcada amb quatre carreus; també té una porta d'accés a la façana sud. A l'interior, els dos cossos estan unificats i amb comunicació tant a planta baixa com al nivell superior. La planta baixa era destinada al bestiar; al cos de llevant, al costat de la porta d'entrada principal hi ha l'escala d'accés a la planta primera, de graons de pedra. A la planta primera, l'espai que conforma l'estructura de llevant és una única sala amb la llar de foc, els fogons i la pica; a l'estructura de ponent hi ha les habitacions. A la sala una llarga i dreta escala de fusta comunica amb les golfes, on es conserven uns graners. Al costat de llevant de la casa hi havia un altre cos adossat, avui parcialment enderrocat. Al davant de la casa hi ha el paller, és una estructura bastida adossada al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Els murs són de paredat irregular i grans cantoneres de pedra desbastada. La façana principal mostra una única i gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb lloses posades a plec de llibre. Té accés a la planta superior des del costat de llevant. Al centre de l'estructura hi ha un gran pilar de maó massís. Al costat de llevant té una ampliació d'un sol nivell i accés des de la part posterior. | 08050-53 | A la zona d'Espinalbet. | La masia l'Erota és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet. També hi consta el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on 'Arota' figura com a propietat de la comunitat de Preveres de Berga. Alguns dels elements que mostra l'estructura de la casa podrien correspondre a unes cronologies anteriors al segle XIX, i podrien datar del segle XVIII. | 42.1188600,1.8072100 | 401399 | 4663662 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44995 | Cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixent | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Cal Tuixent està situat al vessant de ponent del torrent de Tagast al seu pas per la zona d'Espinalbet. Actualment la masia està abandonada i presenta parts de l'estructura que s'estan començant a deteriorar de manera ràpida, amb alguna part enrunada i amb alguns punts amb problemes estructurals greus. La casa conserva gran part de les seves façanes i fins i tot de la coberta, mostrant alguns enderrocs en la part posterior i de llevant. Tanmateix la vegetació ha crescut abundosa al voltant de les estructures dificultant la seva visió. La casa mostra una planta rectangular orientada vers el sud-est, consta de planta baixa, primera i unes golfes; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, ja que es troba emplaçat en una zona amb un lleuger desnivell. La porta d'accés, situada a la façana que obre cap al sud-est, és formada per una llinda plana de fusta i carreus als brancals; la majoria de les obertures que podem observar mostren la mateixa tipologia d'acabat que la porta. Al costat de llevant de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El paller mostra la mateixa orientació que la casa. La façana principal està caracteritzada per la configuració habitual d'aquest tipus de construccions, definida per unes àmplies obertures que ocupen quasi tota la façana, amb tant sols un pilar central. L'estructura també està bastida adossada al terreny i presenta murs de paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. Al voltant de la casa hi ha moltes feixes de conreu, avui abandonades i ocupades per vegetació, amb murs de marge de pedra seca. | 08050-54 | A la zona d'Espinalbet | La masia de Cal Tuixent consta en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on la casa i possessió de Cal Tuixent figura vinculada a Cal Ballet (Vellet, Bellet), Cal Déu, i Cal Sastre. | 42.1178900,1.8042600 | 401154 | 4663557 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44996 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent | XVIII | La masia el Torrent es troba emplaçada al peu del camí que puja cap a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. És una caseta formada per dos cossos adossats. L'estructura primigènia de la casa sembla la del costat de llevant. Ambdós cossos són de planta baixa i planta primera, el del costat de llevant és amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal i el de ponent és d'un sol pendent que desaigua cap a l'oest. La façana principal és orientada vers sud-sud-est. L'estructura del conjunt és bastit amb cantoneres de blocs de pedra desbastada i paredat irregular. La casa ha estat reformada tot adaptant-la a les necessitats actuals, en la rehabilitació s'han modificat diverses obertures així com alguns altres elements però s'ha conservat la volumetria. Algunes obertures del costat de ponent s'han mantingut com eren, amb llinda en arc molt rebaixat fet de lloses de pedra i muntants de carreus. L'accés actual és per la façana de llevant, a través d'unes escales que donen directament al primer pis, el qual és destinat a vivenda. | 08050-55 | A la zona d'Espinalbet | 42.1190700,1.8067900 | 401365 | 4663685 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del Torrent ve donat pel fet de trobar-se ubicada al peu del torrent del Tagast. A l'altre costat del torrent hi ha la popular font d'Espinalbet, lloc molt freqüentat per gent de la comarca que hi ve a buscar l'aigua.La casa del Torrent havia estat la residència de la Teresa del Torrent, personatge popular i conegut al municipi. Actualment, un dels gegants de Castellar del Riu representa la dita Teresa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 44997 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-1 | XVIII-XIX | Presenta problemes d'abandonament | La masia es troba ubicada en un ampli planell, quedant oberta i amb vistes vers la serra de Queralt i la Tossa que s'aixequen enfront, a l'altra banda de la vall del torrent de l'Alou i la riera de Metge. La masia queda situada prop del camí que puja cap al Santuari de Corbera, que queda situat vers el nord-est, entorn a uns set-cents metres de distància. La casa és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Les façanes mostren un acabat fet amb arrebossat de morter que cobreix la seva superfície, podem veure però les cantoneres que són fetes amb carreus força ben tallats i els murs de paredat irregular. Les obertures són poques, de formació senzilla i sense elements arquitectònics destacables, a més també mostren el seu contorn cobert amb el mateix revestiment de les façanes. Com és habitual, la façana principal és la que mostra més obertures, entre les quals a la planta baixa la porta d'accés a l'interior i a nivell del segon pis una obertura amb balcó amb un petit voladís i barana de ferro. La porta d'accés és emmarcada amb maó massís, en la llinda col·locat a plec de llibre formant un arc molt rebaixat, quasi pla. L'interior sembla que era destinat a bestiar a la planta baixa, i vivenda a la planta primera i segona. Amb un ampli espai ocupant la meitat de ponent de la planta primera, i que conforma la sala-cuina, amb el foc a terra i un forn de pa (del que només es conserva la boca), els fogons i la pica amb les posts. A la façana de llevant hi ha adossat un paller, ocupa la mateixa profunditat que la casa i comparteix el mateix pla de coberta, mostrant-se com una continuïtat del vessant de llevant. És una estructura bastida amb murs de paredat irregular i carreus a les cantoneres. És de dos nivells i amb una àmplia obertura a la façana principal que n'ocupa tota la superfície del frontis. La casa està envoltada per camps de conreu, alguns ja abandonats, i pastures. | 08050-56 | A la zona d'Espinalbet. | La masia la Rovira és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1199800,1.8027000 | 401028 | 4663791 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44998 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-0 | XVIII-XIX | Actualment no està habitada. | La masia de Cal Pla està situada just al costat de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, quedant emplaçada al seu costat nord. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els seus murs són fets amb paredat irregular de pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i a les cantoneres carreus desbastats, més o menys polits i no gaire grans. La casa està bastida adossada al terreny que mostra un pronunciat desnivell, facilitant que l'edifici tingui dos accessos a peu pla, un per la façana principal, la sud, i l'altra pel costat de ponent, obrint directament a la planta primera. Ambdues portes d'accés mostren la mateixa configuració, llinda d'arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre i muntants de maó col·locat pla. La resta d'obertures, finestres, són d'acabat senzill, sense cap element arquitectònic remarcable; a les de la façana principal és visible la llinda que és feta amb maó massís posat pla. Al costat de llevant hi ha una altra estructura, més aviat petita, segurament destinada a corts pel bestiar i magatzem. Al voltant de la casa hi ha alguns murs de pedra seca, murs de marge, que actuen de contenció de les terres i delimitadors dels accesosos a la casa. | 08050-57 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pla és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1191300,1.8080600 | 401470 | 4663691 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44999 | Cal Pere Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-sastre | XVIII | La masia de Cal Pere Sastre es troba emplaçada al sud-est de la zona d'Espinalbet. La casa és de planta rectangular amb un reclau entrat en l'angle nord-est. Consta de planta baixa, primera, i sotacoberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-sud-est. En les façanes de la casa es poden distingir diferents cantonades que han quedat amortitzades degut a les diferents ampliacions que ha experimentat la casa. Així, es poden distingir augments de la volumetria de la casa en les diferents façanes. En conjunt els murs de les diferents fases constructives són bastits amb paredat irregular i a les cantoneres blocs de pedra desbastada i més o menys polida, en algunes de les cantonades les peces són de mides més grans que en d'altres. Pel que fa a les obertures, la majoria són de configuració senzilla, amb diversos exemples formats amb carreus als brancals i llinda plana de fusta, també n'hi ha algunes que no tenen cap element distintiu a la llinda. La casa compta amb dues portes d'accés, l'una situada en la façana principal, la del costat sud, i l'altre a la façana de ponent; ambdues són de llinda plana de fusta, en la porta principal hi ha incisa la data 1804. Al costat de ponent hi ha una altra construcció, un edifici reconvertit en vivenda, i que sembla que es correspont a l'antic paller. | 08050-58 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pere Sastre és citada en els llibres d'amillaraments del segle XIX, en els casos consultats figura esmentada com a Cal Sastre. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la casa Cal Sastre consta vinculada a Cal Ballet, Cal Déu, i Cal Tuixent. En l'altre llibre que hi figura és en l'apartat corresponent a Espinalbet de l''Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). La resta de mencions són ja en els llibres del segle XX. | 42.1165100,1.8118700 | 401781 | 4663395 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45000 | Els Pisos Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-vells | XVIII-XX | Algunes de les estructures no es troben en gaire bon estat. | L'edifici anomenat els Pisos Vells és format per diversos apartaments o pisos adossats un al costat de l'altre conformant una planta de conjunt allargada i orientada en sentit nord-est a sud-oest. L'estructura està bastida adossada al desnivell del terreny determinant que la majoria d'accessos a la vivenda estiguin situats a la part posterior, al costat nord, donant accés directa a la planta primera; algunes de tota manera tenen també accés pel costat de baix i fins i tot per ambdós costats. El conjunt és heterogeni, amb estructures de diferents períodes i amb diferents tipus d'acabat, sense mostrar un mateix pla de coberta ja que no tots els careners segueixen la mateixa orientació. En el conjunt es poden diferenciar varis apartaments, amb denominacions diverses com Flor del Camí, Camperola, Recer de Pau, Niu Joiós; aquestes denominacions responen a noms emprats en èpoques recents. Algunes de les construccions o apartaments són obra del segle XX, però en el conjunt es diferencien algunes estructures d'origen anterior, destaquem les estructures de la meitat més nord. D'aquí en destaquem l'edifici que queda més a l'extrem i l'immediatament a continuació pel costat de baix, mirant al sud. Aquesta mostra una estructura de casa de planta baixa, primera i sotacoberta amb teulada a dos vessants i carener orientat nord-oest a sud-est, quedant perpendicular a la façana principal. Aquest edifici és bastit amb murs de pedra que mostren un parament de carreus desbastats, no gaire regulars, però si que disposats més o menys en filades. Pel que fa a les obertures són de configuració senzilla, amb un balcó de voladís al darrer nivell, i a la planta baixa la porta d'accés feta amb brancals de carreus i per llinda una gran biga de fusta. | 08050-59 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1169500,1.8046800 | 401187 | 4663452 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45001 | Can Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deu | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Can Déu es troba ubicada a més de 1500 metres d'alçada, quedant emplaçada prop del torrent de Tagast i per sobre del Santuari de Corbera, en les costes que s'aixequen al nord del temple. Les construccions que conformen la masia es troben actualment en procés d'enrunament, tot i que en algunes parts encara conserven part de la coberta. La masia consta de la casa, i un porxo o paller adossat al costat de llevant i restes d'un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta quadrangular, sembla que constava de planta baixa, primera i golfes, i coberta a dos vessants. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, quedant la façana principal orientada cap al sud-est. Els murs de les façanes, tant de la casa com del paller, estan construïts amb pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres blocs de pedra desbastada. A l'interior l'únic element estructural de càrrega de la casa és un pilar central de pedra, amb la part superior de maó massís; la resta són envans de distribució interior. Sembla que la planta baixa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda. El paller, adossat a la casa pel costat de llevant, és de dos nivells i coberta a un sol vessant; sembla que la planta baixa també estaria destinada al bestiar i la planta primera a paller. A nivell de planta baixa el paller i la casa estaven comunicats. La façana principal del paller, de la mateixa manera que en la casa, és orientada vers el sud-est, amb una àmplia obertura a la planta primera, amb tant sols un pilar central. L'interior també té un pilar central de pedra que actua com element de càrrega. | 08050-60 | A la zona d'Espinalbet. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Cal Déu. No comptem amb gaires elements per precisar la cronologia de la masia de Can Déu, però l'estructura conservada sembla respondre a un període cronològic entorn al segle XVIII. | 42.1278700,1.8009800 | 400898 | 4664669 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73 i el GR-107 (o Camí dels Bons Homes). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 45002 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Castellar del Riu, en concret a uns 1546 m. Queda emplaçada al nord-est de la Roca Griera, una zona propera al Cim d'Estela i al Roc d'Uró, situats més cap a ponent. L'emplaçament és en una zona molt oberta, amb una àmplia àrea planera al davant de la casa on trobem prats i antics camps de conreu. Les construccions que conformen la masia es troben en procés d'enrunament. L'edifici és construït aprofitant el desnivell natural del terreny, de manera que li permet tenir accés a peu pla a dues plantes. La casa sembla que constava de planta baixa, primera, segona i potser encara un petit altell o golfes. Els murs, de gruix considerable, són bastits amb pedres desbastades i grans blocs també desbastats a les cantoneres. A la façana sud, uns amplis contraforts reforcen l'estructura. Es tracta d'un edifici de dos cossos paral·lels orientats nord-sud i separats per un mur mitger de càrrega que es desenvolupa fins a la planta segona, el darrer tram és un pilar de pedra. La majoria de les obertures conservades són de tipologia senzilla, sense elements arquitectònics a remarcar; la porta d'accés a la planta baixa és de brancals de maó massís i llinda plana de fusta, tipologia que també podem veure en alguna finestra. La façana orientada cap al sud, tot i que es troba molt ensorrada, encara conserva la porta d'accés a la planta baixa (l'esmentada abans), on hi hauria el bestiar. Per la façana de llevant hi ha l'accés principal al nivell de la vivenda, o sigui, la planta primera. En aquesta façana hi ha un porxo adossat que dóna aixopluc a la zona de l'entrada, és fet amb pilars de maó massís i coberta a un sol vessant. A la planta primera s'hi poden observar restes d'elements com la cuina de fogons, armaris empotrats de posts, entre altres. La façana de llevant conserva restes de revestiment de morter en el que hi podem veure la traça de pintura/esgrafiat que imitava un carreuat; sobre la porta d'accés hi ha una cartel·la feta també en morter amb la data 1882. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex, tot i que també es troba en part ensorrat, sembla que hauria estat utilitzat com a corts o estables a la planta baixa i potser paller a la planta superior. Al voltant de la casa trobem altres estructures com un petit safareig, una trumfera o fresquera (no hem pogut aclarir), i una pleta per tancar el bestiar. | 08050-61 | A la zona d'Espinalbet. | La cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Las Planes. Malauradament no comptem amb més referències que permetin precisar la cronologia d'aquesta interessant masia, cal dir però que tot i que l'única referència esmentada és del segle XIX, l'estructura sembla correspondre a una casa més antiga, del segle XVII o XVIII. No es pot però precisar amb més seguretat la cronologia, ja que tot i que l'estructura pot respondre a una obra d'aquests segles, si que la casa manca d'elements arquitectònics (com determinats acabats en finestres i portes) que permetin assegurar millor la cronologia. Cal dir que sembla bastant clar que entorn la data que hi ha sobre la porta de llevant, el 1882, es degueren portar a terme diferents obres de reforma de la casa, entre les quals el revestiment i tractament de la façana i les obertures d'aquest costat de llevant i sembla també que altres obres interiors. | 42.1264100,1.7964400 | 400521 | 4664512 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73. Al peu de la casa pel costat de llevant, discorre un petit torrent que devalla de la zona nord, on també hi ha la font curta. Al peu del torrent hi ha diverses pollancres, i al costat sud-est de la casa un gran cirerer. La masia es troba emplaçada en un bonic i agradable entorn paisatgístic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 45003 | Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XXI | El conjunt d'Espinalbet es troba a llevant del terme municipal, de fet, l'enclavament històric originari del període medieval és més concretament al nord-est. El nucli central està configurat per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la Rectoria, el cementiri i les restes del castell. Entorn a aquest conjunt hi ha diverses masies, moltes de les quals en les darreres dècades s'han anat rehabilitant i recuperant. Tanmateix també al llarg d'aquest anys la zona va continuar creixent amb incorporació de noves cases. Actualment algunes de les vivendes són destinades a turisme rural o segona residència. | 08050-62 | El nucli d'Espinalbet. | Les primeres referències documentals d'Espinalbet són en relació a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, en concret en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI) en la que s'esmenta la parròquia d'Espinalbet. El lloc d'Espinalbet consta al llarg del segle XII com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet.(VVAA:1991:40-41). No es coneixen, però, altres notícies referides al Castell. Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Al segle XVIII segueix constant com a tal, època en que a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. En el segle XVI, en el fogatge realitzat el 1553 apareixen sis registres al terme d'Espinalbet, que són 'Joan Sarras, Joan Pons Arnau, Pere Gavaig, Miguel Piguer, Pere Bierich alias Xich, i Joan Pons Arnau', aquests dos darrers consta que estan plegats en la 'casa den Bergues'. Com es pot veure en la nota, Joan Pons Arnau hi figura dues vegades, i sembla que es correspon al mateix personatge, de ser així es redueix a cinc els registres. Aquest Joan Pons consta com el prohom que junt amb en Joan Sarras informen en el fogatge. Aquesta notícia ens informa també que a finals de l'època medieval a la zona hi devia haver algunes poques masies disseminades, entre les quals ja s'hi trobava Can Bargués. Al llarg de l'època moderna la zona va experimentar important canvis, entre els quals destaca la modificació i ampliació de l'església durant els segles XVII i XVIII. En aquesta època també es va construir (o modificar de manera important si és que ja existia) la rectoria d'Espinalbet, aportant ja una fesonomia més propera a la que ens ha arribat als nostres dies. Aquest conjunt eclesiàstic també va ser sotmès a altres reformes i modificacions al llarg del segle XIX. Entre els segles XVIII i XIX la zona degué experimentar un augment de la població de la zona, i per tant de construcció de noves cases, ja que d'aquest període semblen datar diverses de les antigues masies de la zona. És evident que també les darreres dècades han modificat i canviat substancialment l'entorn del conjunt d'Espinalbet, amb l'augment de nombre d'habitatges. | 42.1189700,1.8077200 | 401442 | 4663673 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és creuada pel torrent de Tagast, situat a ponent del nucli històric, i en el qual hi ha la font de Cal Tuixent o d'Espinalbet.Al peu de l'església transita el camí que puja vers el Santuari de Corbera i que també enllaça cap a Berga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 45004 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga-0 | XIX | El brollador es troba trencat. El conjunt es veu abandonat. | La font de Cal Garriga mostra una estructura formada per un dipòsit que recull l'aigua, i el frontal on hi ha el brollador. El dipòsit és de planta rectangular, bastit amb murs de pedra i cobert amb volta encofrada també de pedra. El frontal és un mur fet amb carreus de pedra ben tallats i polits, la part superior és acabada en forma de corba seguint la traça de la volta interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura rectangular que permet veure l'interior del dipòsit, i a la part baixa hi ha el lloc del brollador, actualment inutilitzat. Al peus del frontis unes lloses conformen un espai rectangular, una mena de pica. Actualment no està es ús. A la part del darrera de la font hi ha la rasa on es fa la captació d'aigua. | 08050-63 | A la zona de Llinars. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45006 | Dovella de Sant Llorenç dels Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-sant-llorenc-dels-porxos | -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | A l'interior de la petita i senzilla església de Sant Llorenç dels Porxos trobem un arc apuntat realitzat amb dovelles de pedra tallada i polida. A la part superior d'aquest arc, a la zona de la clau -formada per dues peces-, destaca una dovella central que es troba decorada amb un motiu figuratiu. La decoració és esculpida en baixrelleu que sobresurt un màxim de 6mm de la línia de fons de la peça. Aquesta decoració es troba ocupant la cara frontal de la dovella, o sigui la que dóna al costat de ponent i per tant clarament visible des de l'entrada de l'església, i té continuïtat cap a la part inferior de la peça, per tant es troba a les dues cares visibles de la dovella. Les mesures que hem pogut prendre de la peça no són totals, ja que tal com està col·locada no permetia mesurar bé les seves dimensions, així, com a mides aproximades la part frontal fa uns 30cm de llarg per 14cm d'ampada a la part inferior i uns 25 a la part superior (on hi ha la carota), i la part inferior de la dovella (la que forma part de l'intradós de l'arc) és de 48 cm de llarg per 14 cm d'ample aproximadament. El motiu decoratiu representat es correspon a un element figuratiu a mode de carota a la part frontal, configurant una cara humana amb la seva boca, nas, ulls i cabells o una mena de 'corona' , la cara és més aviat arrodonida i amb unes bones galtes i uns grans ulls; de la boca sorgeix una llengua que s'allarga i continua cap a la part inferior de la dovella on la figura és més esquemàtica i menys realista (o figurativa), poden pensar que la primera part que forma com una creu, podria correspondre's al coll, els braços i el cos, o senzillament amb una creu, i la resta unes formes globulars o en forma de núvol sense poder precisar més. | 08050-65 | A la zona de Castellar del Riu. | No es coneixen notícies històriques referents a l'església de Sant Llorenç dels Porxos. No consta tampoc esmentada en la visita al deganat del Berguedà de l'any 1312. L'església data del període romànic, amb una ampliació de la nau cap a ponent d'entorn al segle XV. La dovella que tractem en aquesta fitxa forma part d'un arc apuntat que funciona com a element estructural que permet unir i resoldre la continuïtat de la nau romànica amb la nova ampliació de l'edifici. Aquest arc i per tant també la dovella es poden datar en el moment d'aquesta ampliació del segle XV o XVI. | 42.1255200,1.7622500 | 397693 | 4664454 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys es va repicar tot el revestiment interior que cobria les parets, deixant la pedra vista al descobert, i també es va eliminar l'altar de pedra que restava adossat al mur de llevant -al fons de la nau-. En aquestes tasques de repicat es degué deixar al descobert aquest element, ja que no hem trobat cap menció a aquesta peça en la bibliografia consultada (de cronologies anteriors als treballs). | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 45007 | Font de Ca l'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lingla | La font no raja. | La font de Ca l'Ingla està situada al costat de la casa, a uns pocs metres al costat nord-est, al peu del camí d'accés a la casa des de la carretera de Castellar a Terrers. Un gran bloc de roca cobert per heura i altra vegetació ens assenyala l'ubicació de la font. Així adossat a aquesta roca hi ha l'estructura de la font. Es tracta d'una estructura més aviat petita i força senzilla, és construïda en pedra i consta d'un frontal acabat en forma triangular, en el que hi ha el brollador que és una peça monolítica amb un rebaix per on sortia l'aigua, i la pica, també obrada en pedra. Actualment la font està inutilitzada i sense ús. | 08050-66 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1115100,1.7508500 | 396728 | 4662912 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 45009 | Font d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-despinalbet | XX-XXI | La font d'Espinalbet es troba situada al peu del camí asfaltat que porta a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, a l'esquerra just abans de creuar el torrent. El seu emplaçament és al costat mateix del torrent de Tagast. L'estructura de la font es força senzilla, està formada per un frontal bastit en pedra en el que hi ha les aixetes. El voltant de la font ha estat arranjat i s'hi han col·locat alguns elements de mobiliari urbà. Al costat mateix de la rampa i de les escales que porten a la font hi ha l'estructura d'un antic safareig, és de planta rectangular i bastit amb murs de pedra que són coronats per unes repises de lloses. L'aigua que raja per la font és aigua canalitzada que prové de la font de Tagast. | 08050-68 | A la zona d'Espinalbet. | Arran de la canalització de l'aigua de la font de Tagast cap a Berga (entorn a mitjans de segle XX), es va fer una canalització d'aigua de la mateixa font cap a Corbera i cap a la zona d'Espinalbet. L'any 2008 l'Ajuntament va realitzar obres d'arranjament i adequació de la font, el safareig i tot el seu entorn. | 42.1192300,1.8062600 | 401321 | 4663704 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45009-foto-08050-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45009-foto-08050-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font és molt coneguda i popular, essent lloc freqüentat per gent de la comarca i d'altres indrets que s'hi apropen de manera regular i habitual a buscar aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 45010 | Trumfera de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-les-planes | XIX-XX | A la part posterior de la masia de les Planes trobem uns blocs de roca en els quals hi ha una petita porta o obertura que dóna entrada a un espai reduït. Es tracta d'un petit refugi de planta irregular, entre ovalada i rectangular i de secció en alçada més aviat triangular. És una petita construcció que aprofita la roca natural, tot conformant part de les seves parets interiors, i la resta és construïda amb pedra i un acabat de revestiment de morter de calç. Les mesures aproximades de la planta són uns 240x200 cm, i uns 250 cm d'alçada total. La part alta finalitza amb una petita obertura protegida amb algunes pedres. L'entrada és una petita obertura de muntants de carreus i llinda plana de pedra formada per un gran bloc desbastat. Per l'exterior, la part posterior està coberta i protegida amb terra i herba, sense que s'identifiqui l'existència d'aquesta estructura, tant sols podem veure les lloses que protegeixen el forat superior. Tot i que no hem pogut esbrinar la funcionalitat d'aquest espai, les seves característiques fan pensar en un espai destinat probablement a trumfera, o sigui guardar-hi les patates també anomedes trumfos, o bé un espai destinat a l'emmagatzematge i conservació d'algun altre producte, que en molts casos s'anomena fresquera (una mena de rebost). Tot i que actualment al seu interior hi ha una filada de pedres que delimiten un racó en el qual s'hi ha fet foc i per tant sembla que ha estat emprat com a refugi o aixopluc, no sembla que aquesta hagi estat però la seva funcionalitat habitual. | 08050-69 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Com és habitual en les masies, i més encara en una com les Planes situada a tanta alçada, constituien unes unitats de producció que en molts casos eren quasi totalment autosuficients, tant sols amb necessitats de compra de productes, eines i altres elements de manera molt puntual. Aquest fet determinava que a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests. Així, és molt habitual que en les masies trobem fresqueres, trumferes o altres espais i estructures destinades a emmagatzemar i guardar determinats productes durant mesos o fins i tot, tot un any. En aquestes zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant l'any. Tot i que les tipologies de trumferes més conegudes acostumen a ser diferents a aquesta, si que trobem altres exemples d'espais més atípics que també foren destinats a aquest ús, com podria ser aquesta petita 'cavitat'. | 42.1264900,1.7964500 | 400522 | 4664521 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45011 | Pleta de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-les-planes | XIX-XX | Part del mur per l'extrem sud s'està caient. | A pocs metres de distància de la masia de les Planes, vers el costat nord-oest, i en concret a l'extrem d'un ampli prat que hi ha a la part posterior de la casa, trobem una estructura que es podria correspondre a una pleta per tancar o guardar el bestiar. L'estructura té una planta més o menys ovalada, està adossada al marge o al desnivell que conforma el terreny. El mur que forma aquesta estructura està bastit amb pedra seca, conformant un paredat construït amb blocs de pedra desbastada més aviat grans a les cares vistes del mur i al seu interior un massissat o reompliment de pedruscall. El mur tú uns 120 centímetres d'amplada i una alçada variable que en algun punt fa més d'un metre; la secció del mur és lleugerament atalussada. A la part sud hi ha una àmplia obertura o pas, d'uns quatre metres d'amplada, que és l'entrada al tancat. Aquesta estructura sembla que hauria estat emprada com a pleta o tancat on recollir el bestiar que pasturava, especialment els ramats d'ovelles. En aquest cas es tractaria d'un clos o tancat descobert, o sigui sense coberta, i amb una àmplia obertura per on entraria en ramat, que tot i que no es conservi, es tancaria amb algun tipus de cleda o tanca de fusta mòbil. | 08050-70 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Desconeixem la cronologia d'aquesta estructura, és probable que sigui un element que s'ha anat fent i refent al llarg del anys. El fet que des de finals del segle XVIII hi va haver un augment important de la població, també incrementada en les zones rurals, que a la vegada va significar un augment de les àrees/superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar de les masies i explotacions agropecuàries. Podria ser un element dels volts del segle XIX o fins i tot posterior, no tenim però prou informació per donar una cronologia. | 42.1267400,1.7961300 | 400496 | 4664549 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 45012 | Pou de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mata | L'estructura es troba en mal estat de conservació. | El pou de la masia de la Mata es troba situat al darrera de l'església. Es tracta d'un pou de planta circular, d'entorn al metre de diàmetre interior, i uns 60 cm de gruix del mur. L'alçada de l'estructura exterior és d'1,55 m, és feta amb pedres irregulars, excepte a l'obertura que és delimitada per carreus als brancals i una llinda planta monolítica. La superfície interior mostra un revestiment de morter lliscat. | 08050-71 | A la zona de Llinars. | 42.1285600,1.7126100 | 393595 | 4664852 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 45013 | Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. | XIX | L'altar major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars és presidit per un retaule d'estil neoclàssic decorat amb marbrejats marrons i grisos, i amb els capitells, motllures i decoracions florals daurats. Té una estructura arquitectònica definida i formada per senzilles línies clàssiques, destaca una gran fornícula central amb les imatges dels dos Sants titulars (Sant Iscle i Santa Victòria), amb una gran columna de fust llis i capitell corinti a cada lateral. Es presenta flanquejada a nivell de la predel·la per dues escultures exemptes, Sant Bernabé i Sant Josep, i és coronat per la imatge de l'Esperit Sant que presideix l'àtic. | 08050-72 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45014 | Retaules de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-les-capelles-laterals-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII-XVIII | Alguns dels retaules es troben parcialment desapareguts. | En tres de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es conserven part d'uns retaules que mostren una tipologia decorativa pròpia del període barroc. Aquests retaules són els següents: -La capella central del costat de ponent és presidida per la imatge de St. Antoni Abat, una figura de guix de factura moderna. Les parets es presenten repintades per una pintura blanca moderna, sota la qual s'observa, a la part superior frontal, un fragment conservat de la policromia original; es tracta d'una pintura mural (probablement aplicada al tremp) de bona qualitat, que sembla simular el coronament d'un retaule, amb la representació d'uns cortinatges i unes motllures daurades. -La capella més propera al presbiteri en el lateral de ponent, conserva un fons composat per fragments d'unes taules de fusta policromada, probablement barroques, amb les representacions de diversos personatges, entre ells un àngel alat, emmarcats en estructures arquitectòniques motllurades i decorades amb volutes. La capella és presidida per una figura moderna de guix emmotllat, Sant Antoni de Pàdua. -En el lateral de llevant, la capella prèvia al presbiteri presenta una decoració típicament barroca , formada per una pintura molt vistosa amb tota una trama de rocalles, volutes i decoracions florals que emmarquen tres personatges i la imatge central, un quadre de factura moderna de grans dimensions amb la representació de la Marededéu i el Nen en braços. Una petita escultura de la Marededéu de guix moderna presideix l'altar. | 08050-73 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45015 | Carreus de la façana de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-de-la-facana-de-lesglesia-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XII-XIII | En la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, al costat de la porta d'accés al temple, hi podem veure quatre carreus amb motius decoratius que es troben encastats en el mur. Estan ubicats al costat dret de la porta d'entrada, un mica per sobre de la línia de llinda i situats tres més o menys en la mateixa filada, i l'altre, per sobre i més proper a la porta. Es tracta d'unes peces reaprofitades (en bastir el temple modern) que es creu que serien de l'anterior església d'època medieval. Les peces són quatre carreus o blocs de pedra tallada i decorada, les característiques que mostren són les següents: -El bloc situat en una alçada per sobre dels altres tres que queden disposats més alineats, és una peça de forma més o menys rectangular (mostra parts escantonades) d'uns 60x38 cm. La part central es presenta lleugerament rebaixada conformant un rectangle, a l'interior del qual hi ha representades dues figures humanes de línies esquemàtiques fetes en baix relleu.. Les dues van vestides amb una túnica acabada als peus amb una forma de cua de peix. La figura esquerra (mirant la peça) és de major alçada i mostra uns braços molt esquematitzats, en un sembla que sostingui un objecte no determinat. La figura de la dreta, més petita, porta una creu al costat dret (tal i com mirem la figura, o sigui que a la seva mà esquerra) i a l'altra mà, un objecte que sembla un llibre. Segons informació publicada (VVAA:1991:172-173) són unes formes similars a les que hi ha en unes làpides sepulcrals a l'església de Santa Maria de Camps, al Bages. A la part superior de la peça i a cada costat del rectangle rebaixat on hi ha les figures, podem observar uns motius florals de sis pètals cadascun dins d'un cercle, el de l'esquerra mostra els pètals rebaixats i el de la dreta al revés, mostrant-los en baix relleu. -El bloc més proper a la porta, dels tres disposats en una mateixa filada, mesura uns 74x37 cm. La decoració és en baix relleu i defineix tres parts, descrites com tres arquets a l'interior de cadascun dels quals hi ha un cercle. El cercle del centre i el de la dreta mostren una creu grega a l'interior, i en el cercle de l'esquerra, tot un seguit de radis. Cada cercle a la part baixa mostra una estreta franja vertical. -El bloc que es situa al centre dels tres que estan col·locats en una mateix línia, presenta unes mides de 64x26 cm. Mostra tres elements decoratius, els dels extrems de factura similar, defineixen un cercle amb un motiu floral esquemàtic, uns pètals o fulles disposades radialment entorn a un petit cercle a manera de botó (o ull de la flor), aquesta figura també s'ha interpretat com una roda de carro. El motiu central està definit per un contorn format per unes línies rectes i altres de corbes, com una mena de cinta estreta que es recargola a manera de laberint, al centre una figura en forma de creu amb els angles arrodonits. Entre el motiu central i el de la dreta hi ha una creu patriarcal incisa. -El bloc situat més a l'extrem dret dels tres mesura 62x53 cm, els motius decoratius han estat realitzats a partir del rebaix del perfil o forma de l'element representat. Mostra una decoració central consistent en una creu sobre un peu semicircular. Els braços de la creu presenten la mateixa llargada, la part central d'on parteixen els braços hi ha un cercle, i als seus extrems finalizen amb unes formes sortides. La creu és flanquejada a la part superior per un motiu floral a cada costat, presenta sis pètals o fulles dins un cercle. Els dos blocs més grans es creu que podrien correspondre a fragments d'antigues làpides sepulcrals, ja que les decoracions que mostren recorden aquests tipus de peces. Els dos més petits podrien tractar-se de fragments d'un sarcòfag o d'una imposta, aquesta darrera opció es creu més probable per la peça més petita. | 08050-74 | A la zona de Llinars. | L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es troba documentada des de finals del segle IX, època en que apareix vinculada als territoris que van ser objecte de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós. També consta esmentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document datat a finals del segle X o inicis del segle XI. Posteriorment, consten referències documentals del segle XIV, en relació a la dècima que l'església havia de pagava a la Seu d'Urgell. L'església que veiem avui dia respon a una obra bastida entre finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué construir la nova església i la rectoria annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. Del període romànic es conserven aquests blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, que es van reaprofitar i col·locar en la façana principal. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45016 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | IX-III a.C | Des del punt de vista arqueològic conserva poc sediment i remogut. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una cavitat natural conformada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. L'any 1965 es va realitzar un sondeig arqueològic a l'interior de la cova; l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga). Els treballs van permetre documentar una sedimentació de poca potència i molt remoguda; s'hi van localitzar diversos fragments de ceràmica feta a mà (parets, vores i base de parets gruixudes), en concret ceràmica preibèrica i alguna cosa ibèrica, que es pot incloure en el ventall cronològic del final de l'època del Ferro i inicis del període ibèric. | 08050-75 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1965 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova. Els treballs arqueològics van poder concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga l'any 1965 està dipositat al Museu Comarcal de Berga.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45017 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | III mil-XV | És una zona transitada | El jaciment de l'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'estén per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés. En concret, el jaciment es troba ubicat en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom al jaciment. L'escletxa dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca calcària. L'entrada es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. A l'interior de la cavitat s'hi realitzà un sondeig arqueològic per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. Els treballs van permetre documentar una seqüència estratigràfica molt remuguda en la que es van localitzar poques restes materials. L'estudi del jaciment va concloure que la cavitat podia haver estat utilitzada en el Neolític com a sepulcre, i posteriorment, en moments puntals de l'edat del Bronze, emprat com a hàbitat esporàdic. Entre el material recuperat en la intervenció destaquen una destraleta votiva de color verdós molt polida i de tall esmolat, un fragment de vas ovoide, entre altres. Actualment, en el sòl de la cavitat s'hi pot identificar la traça de dos sondeigs (d'uns 2x1metes i uns 60cm de profunditat) reomplerts parcialment, i també dos petits forats de forma quadrangular, d'uns trenta centímetres de costat per uns vint de profunditat. | 08050-76 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1975 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una excavació arqueològica a l'interior de la cavitat, dirigida per Josep Carreras i Balaguer. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga està dipositat al Museu Comarcal de Berga. Entre el material recuperat també es van localitzar algunes peces de cronologia medieval.La cavitat també havia estat emprada com a refugi de pastors.La imatge número 1 ha estat proporcionada per Josep Carreras i Balaguer, i forma part del fons del seu l'Arxiu particular. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 45018 | Coll de l'Oreller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-loreller | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. | III mil-XV | Les tombes que es trobaven prop de la carretera van desaparèixer en ampliar la pista. La zona on hi ha les tombes d'època neolítica és ocupada per una densa massa forestal. | El jaciment del Coll de l'Oreller (a tocar del límit del terme municipal) sembla que hauria estat format per dues àrees o zones d'enterrament diferenciades i de cronologies també divergents, segons es desprèn de les dades publicades per Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) i de les informacions proporcionades pel Sr. Josep Carreras. L'any 1921 Mn. Serra Vilaró va fer una visita al lloc constatant l'existència de sepulcres a l'indret. En l'exploració es van poder identificar, al costat esquerre en direcció a la Figuerassa, unes tombes de planta allargada fetes amb lloses posades en vertical, en la majoria dels casos amb tres pedres a cada costat llarg i una a la zona del cap. En Serra Vilaró va observar l'existència de restes de cinc tombes en molt mal estat de conservació. L'estructura que es trobava més sencera li mancava la tapa i la testera. Les mides que Mn. Serra Vilaró dóna d'aquesta tomba són 1,50 m de llarg, 50 centímetres d'amplada a la zona del cap i 20 centímetres als peus. Presentava orientació d'est a oest, amb el cap a ponent. L'interior contenia un sol esquelet remogut, segons diu per la col·locació d'unes unes fites de terme. Aquestes tombes (un total de cinc) han estat atribuïdes a una necròpolis de cronologia medieval, i consta que es van destruir arran de les obres d'ampliació del camí. Uns anys després, a finals de setembre del 1974, quan es considerava que no quedava cap resta en aquesta àrea, en Josep Carreres (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga) passant per allà en dirigirir-se cap a l'Estany, explica que va veure una llosa que sobresortia lleugerament, com una fita que possiblement senyalitzava una tomba. Van netejar la zona i van poder identificar les lloses de coberta d'una tomba. L'excavació, dirigida per Josep Carreres, va permetre localitzar l'estructura sencera d'una tomba de lloses amb un individu, de cronologia medieval. Durant els treballs arqueològics, uns desaprensius van robar l'esquelet. A certa distància d'aquestes primeres tombes esmentades, Mn. Serra Vilaró va localitzar uns altres sepulcres, sembla que aquests es correspondrien a les tombes de les quals anys enrera li haurien parlat i que van motivar la visita al lloc. En aquest cas, les tombes es trobaven a uns 300 metres al sud-est de les descrites anteriorment. En aquest sector hi va distingir restes de tres tombes. La de l'extrem més sud, força ben conservada, mantenia la meitat de la tapa, la resta de coberta es trobava al costat. La cista mesura 165 cm de llarg, un 112 cm d'amplada i una alçada de 88 cm. Per les informacions aportades per Serra Vilaró, es creu que en aquesta tomba és on els seus informants hi degueren trobar una olla uns anys enrera. Serra Vilaró localitzà ja la tomba remoguda però va poder recuperar dos esquelets i alguns framents de punxó d'os. Al costat nord d'aquesta tomba se n'identifica una altra, formada tant sols per dues lloses. A més distància, també vers el nord, es trobarien les restes d'una altra cista. La tipologia d'aquestes tres tombes i el material que s'hi recuperà indiquen unes cronologies del període neolític per aquestes estructures. (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) . Avui dia encara es conserva les restes d'una tomba bastant sencera. | 08050-77 | A la zona d'Espinalbet. | El 1916 Mn. Serra Vilaró va ser informat que a la zona del Coll de l'Oreller hi havia un sepulcre en el qual uns anys enrera uns bosquerols hi havien trobat una olla. Arran d'aquestes notícies Serra Vilaró va fer una visita a l'indret el 1921. Va poder documentar l'existència de dues zones diferenciades de tombes, i realitzar una intervenció recuperant restes d'inhumacions i alguns materials. La zona corresponent a una necròpolis medival va ser destruida arran de les obres d'ampliació de la pista forestal. En aquesta àrea el setembre de l'any 1974 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga encara hi va localitzar una tomba sencera amb un individu, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. | 42.1245400,1.8141900 | 401985 | 4664284 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-3.jpg | Inexistent | Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En les indicacions que dóna Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) anota que al costat d'una de les tombes hi havia tres pedres perpendiculars que diu que es corresponien a la filla i les filloles d'una terme, situades al cap de la tomba més ben conservada. De fet, el coll de l'Oreller delimita els termes municipals de Castellar del Riu i Cercs.Les fotografies 1 i 2 són imatges de la tomba d'època medieval que va excavar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. L'autor d'aquestes dues imatges és Josep Cortina Serra, fotògraf de l'equip d'arqueologia del museu, i formen part del fons de l'Arxiu Particular de Josep Carreras.La imatge número 3 mostra algunes de les restes visibles i conservades de les estructures d'època neolítica. | 85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 45019 | Castell d'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-destela | -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X | Es coneixen restes conservades. | Actualment encara no es coneix l'ubicació exacta del Castell d'Estela, en les informacions publicades (VVAA:1985:45) s'esmenta la possibilitat que el seu emplaçament sigui entorn al Cim d'Estela, lògicament per la coincidència del nom, tanmateix de moment es desconeix. | 08050-78 | Entre Espinalbet i Castellar del Riu | També són molt minses les referències documentals al Castell d'Estela. La primera referència documental és de forma indirecta, i es tracta d'un document de l'antic fons de l'arxiu de Santa Maria de Serrateix i datat el 983. Al segle XI es torna a fer referència al castell arran d'una discussió per la donació d'unes terres. La informació publicada referent a aquestes notícies documentals és la següent: 'l'any 983, en el qual el comte Oliba Cabreta de Cerdanya que, per la traïció que li havia fet Bonfill, fill d'Ató i de Riquilda, en el castell d'Estela, li havia pervingut al seu benefici i potestat, l'honor del Pujol, situat sobre el castell de Montmajor i que tenien Ató i Riquilda pel comte. Oliba Cabreta, però, els tornà l'alou esmentat a canvi que Ató i Riquilda el donessin al monestir de Serrateix. Més tard trobant-se el comte a Santa Maria de Serrateix juntament amb el bisbe Sal·la d'Urgell, i els seus fills Berenguer i Oliba (el futur bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà), a instàncies d'Ató i de Riquilda, signà les cartes de donació de l'alou el Pujol al monestir de Santa Maria. Al cap d'uns quaranta anys aquesta donació fou motiu d'un plet que es jutjà a Berga l'any 1020. En les actes d'aquest judici consta que la donació al monestir de Serrateix havia estat feta per Riquilda i els seus fills Miró, Guiscafred i Tedlen, i que era a conseqüència de la traïció que Bonfill, fill de Riquilda havia fet al comte Oliba Cabreta.' El text reproduït és de M. Dolors Santandreu i Soler i Jordi Vigué i Viñas, publicat al volum de la Catalunya Romànica dedicat al Berguedà (VVAA:1985:Vol.XII: 45) | 42.1215900,1.7870600 | 399738 | 4663988 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades indiquen la situació del Cim d'Estela, però la ubicació exacta del castell no es coneix. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 45021 | Pont del Torrent de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-castellar-del-riu | XIX | El pont té molta vegetació als extrems, però és perfectament transitable. | Es tracta d'un petit pont situat en el torrent de Castellar del Riu (que davalla dels Porxos). Es troba situat per sota de la gran masia de Riu, de fet a poca distància aigües avall del molí i serradora que hi ha sota la masia, no quedant gaire lluny de l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu. El pont és de mides petites, amb un amplada de pas d'entorn a 1,70 m. És format per un arc de mig punt fet per tres filades de rajola massissa posada de pla, els pilars de suport de l'arc així com la resta d'estructura per sobre del perfil de l'arc són de carreus desbastats. | 08050-80 | A la zona de Castellar del Riu | Tot i que la presència de l'arc fet amb rajola massissa ens assenyalen unes cronologies més aviat contemporànies per aquesta estructura, és probable que els fonaments o part del pont siguin de cronologies anteriors. | 42.1201500,1.7618300 | 397650 | 4663858 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 45022 | Sender PR C-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-pr-c-73 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El sender de petit recorregut PR C-73, anomenat sender de Sant Corneli a Berga (passant per Peguera i els santuaris de Corbera i Queralt), és un itinerari que compta amb tres trams identificats com PR C-73.1 del Coll de la Veça al Coll de la Creu de Fumanya amb un recorregut de 7,200 kms, el PR C-73.2 de Rasos de Peguera a Fontfreda amb una distància de 8,100 kms, i el PR C-73.3 del Santuari de Corbera a Berga amb un recorregut de 6,100 kms. El recorregut total del PR sencer és de 35,800 kms amb un temps estimat de 8 hores i un desnivell de 1600 metres. El sender complert transcorre a través de quatre municipis: Berga, Castellar del Riu, Fígols i Cercs. La part del sender que transcorre en terme municipal de Castellar del Riu, permet fer una volta circular que passa per part d'Espinalbet cap al Santuari de Corbera, puja a la font del Tagast, continua cap els Rasets, després el Pedró (2051 m) i fins a la Creu del Cabrer (als Rasos de Peguera), per després baixar cap als Porxos passant prop de l'ermita de Sant Llorenç dels Porxos, i descendeix cap a Castellar del Riu (passant prop de la masia de Riu), continua cap al Pla de Campllong tot passant al peu del Pi de les Tres Branques i tornant cap Espinalbet passant pel peu del Camping de la Font Freda. | 08050-81 | A la zona d'Espinalbet i de Castellar del Riu. | 42.1243200,1.8073900 | 401423 | 4664268 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un PR és un sender de petit recorregut que juntament amb els GR o sender de gran recorregut, són homologats i gestionats per la FEEC, que a la vesgada és l'encarregada de la seva senyalització i el seu manteniment. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml