Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56117 | Molí de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-noguera | XVIII | El molí de la Noguera es troba situat a uns 240 metres al nord de la masia de la Noguera, a la banda est de la riera de Perafita també coneguda com riera d'Olost. El conjunt el componen dos volums, un edifici principal i una ampliació orientada al sud formant dos queixals, un a l'oest i l'altre a l'est. L'edifici està construït amb murs de maçoneria de pedra irregulars amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal i a nivell de planta baixa hi ha dos portals coronats amb llindes de fusta i brancals de pedra. Un dels portals presenta un arc deprimit còncau amb una decoració de rosetons a la part exterior i rosetons molt erosionats a la part interior. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra. Una de les finestres presenta decoració d'arc conopial amb un rosetó a la llinda i una creu gravada i a l'altra finestra hi ha la data de 1748. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana nord es troba coberta d'heura i la façana est que forma un queixal. A nivell de golfes hi ha un accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta amb una rampa de terra d'accés. En aquesta façana s'hi adossava la bassa del molí, la qual conserva alguns dels murs de pedra. La façana sud forma part del cos ampliat on hi ha un gran porxo sustentat amb pilars d'obra. La porta d'accés a l'interior està emmarcada amb brancals i llinda de pedra. | 08149-49 | Sector central del terme municipal | L'actual edificació del molí de la Noguera data del segle XVIII tal com ho indica una llinda datada de l'edifici. Tot i així podria ser un edifici bastit anteriorment. | 42.0029500,2.0993900 | 425417 | 4650496 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56117-foto-08149-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56117-foto-08149-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56117-foto-08149-49-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56118 | Molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | El Molí de la Riera es troba situat a uns 150 metres al sud-est de la masia de la Riera, a tocar del torrent de Sant Genís. El molí està format per dos volums adossats que formen una L: el volum principal (habitatge) i un volum antigament d'ús agropecuàri (corts). L'edifici està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de blanc, cobert amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal a nivell de primer pis, emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Flanquejant el portal s'obren dues petites finestres. A les golfes també s'obren dues petites finestres. A la façana sud-est es pot veure fins on arribava l'antiga estructura del molí que posteriorment fou ampliada. Presenta tres portals i una petita finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres i seguin la mateixa vertical, a les golfes, també s'obren dues finestres. La façana sud-oest presenta un queixal ja que hi ha un cos adossat. A la part dreta, façana que sobresurt endavant i que correspon al cos adossat, sols hi ha una petita obertura a mode d'espitllera; la façana que queda enfonsada presenta cinc obertures disposades irregularment. A la façana nord-oest presenta una finestra. Davant la façana s'hi adossava la bassa del molí. Actualment la bassa està tapada de terra i sobre s'hi ha fet horts. La resclosa del molí, avui en dia derruïda, es trobava uns 300 metres riera amunt. | 08149-50 | Sector sud-est del terme municipal | Fa més de 60 anys que el molí no funciona. El molí, que era molt petit, va ser ampliat i reformat per a fer-ne un habitatge. | 41.9789500,2.1153700 | 426713 | 4647818 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56118-foto-08149-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56118-foto-08149-50-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest molí es troba erròniament inclòs en l'inventari de patrimoni industrial d'Oristà. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56119 | Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVII | El molí de Baix es troba situat a ponent de la riera Gavarresa, uns centenars de metres a l'est del nucli de Santa Creu de Jutglar. Es tracta d'un antic molí fariner bastit sobre una plataforma rocosa, format per dos volums adossats. El volum destinat a l'habitatge, el més allargat, està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats, cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està format per planta baixa i un pis. Al vèrtex sud-oest hi ha adossat l'edifici destinat a la maquinària del molí. També està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular, teulada de doble vessant i cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal del volum de l'habitatge, orientada al sud, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1632. Sobre el portal hi ha una balconada amb baranes de fusta i un accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; a la part dreta de la façana hi ha tres espitlleres disposades verticalment, dues de pedra i una d'obra, i una sala a la planta baixa coberta amb volta d'arc rebaixat de rajola. Encara més a la dreta hi ha una pallissa. En un carreu de la cantonada hi ha la inscripció de R.A 1918. Adossat a la part esquerra hi ha l'edifici de la maquinària del molí; a la banda est hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la banda sud d'aquest volum hi ha a nivell de soterrani el carcabà, la sortida del qual coronada amb arc de mig punt adovellat. A l'interior conserva l'arbre i el conducte per on baixava l'aigua des de la bassa. A nivell de planta baixa de la façana s'obre una espitllera oberta en una pedra monolítica, i a nivell de primer pis una finestra emmarcada amb maó. A la façana oest d'aquest volum hi ha una finestra emmarcada amb obra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, actualment tapiada. A la banda nord del volum de l'habitatge s'hi adossava la bassa del molí. Encara conserva part de les pedres que delimitaven la bassa, actualment plena de terra. A la banda dreta es conserva el pou de la bassa que conduïa l'aigua al carcabà. La façana nord presenta sols nivell de primer pis i s'hi obren tres finestres disposades de forma longitudinal i una porta d'accés, totes emmarcades amb maó. | 08149-51 | Sector nord-oest del terme municipal | L'actual edificació del molí de Baix data del segle XVII tal com ho indiquen dues llindes datades a l'edifici. | 42.0079200,2.0690600 | 422911 | 4651075 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56119-foto-08149-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56119-foto-08149-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56119-foto-08149-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dins el molí hi ha una pedra gravada amb l'any 1620. Uns metres al nord del molí hi havia l'antiga resclosa que es va esfondrar al primer quart del segle XX a causa d'una forta riuada; posteriorment se'n va reconstruir una altra.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56120 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-1 | XVIII-XIX | L'edifici es va degradant progressivament a causa del desús. | El molí Nou es troba situat a l'extrem nord-oest del terme municipal, a la riba oest de la riera Lluçanès i al sud de Jutglar. Es tracta d'un molí de grans dimensions format per tres grans volums adossats en línia de nord a sud, essent el volum més antic el situat el nord i el més modern al sud. Els tres volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i tenen la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Degut al gran desnivell sobre el que s'assenta el molí l'accés principal, des de l'oest, és a les plantes superiors. La façana principal, orientada a l'oest i adossada al final de la gran bassa, mostra els tres volums ben diferenciats. En el de l'esquerra, el més antic, no s'observa cap obertura. En el volum central, més alt, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. El portal conté una inscripció a la llinda, emmarcada amb un motiu geomètric, on es llegeix: 'REEDIFICADO POR D. JOSE PUIGRAFEGUT EN EL AÑO 1878', i al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. El volum de la dreta, el més modern i gran dels tres, conté set grans finestrals i un portal d'arc rebaixat emmarcats amb maó a la planta baixa, i sis grans finestrals emmarcats amb maó i una estructura que sobresurt al centre al primer pis. La façana nord està dominada pel volum modern, que en aquesta façana conté dos grans finestrals i un portal d'arc rebaixat emmarcats amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una porta emmarcada amb maó amb unes escales exteriors d'accés. A les golfes hi ha únicament una petita obertura emmarcada amb maó. Just sobre el carener hi ha un petit campanar d'un sol ull, bastit completament amb maó. La façana est es troba orientada a la riera i mostra els nivells inferiors dels diferents volums, no visibles des de cap altre punt. En el volum de l'esquerra, el més modern, hi ha sis finestrals i dues finestres emmarcats amb maó a la planta baixa, i cinc finestres i dos portes emmarcades amb maó al primer pis, essent les portes accessos a una terrassa sustentada amb pilars de maó. En un nivell inferior a la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat de maó. El volum central forma un queixal on hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. De dalt a baix s'observen, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, tant al primer pis, com a la planta baixa com al nivell de soterrani. Per sota aquest nivell encara en queda un altre, que conté un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra reformada. En el volum més antic, adossat directament al cingle rocós que envolta el gorg del molí, conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada per nivell, essent aquests el de planta baixa i els dos soterranis inferiors. La façana nord mostra únicament el volum més antic, que en aquesta façana conté una obertura d'arc rebaixat tapiada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Completa el conjunt del molí la gran bassa, situada al nord, la casa que hi ha a l'oest de la bassa, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una xemeneia d'obra vista a l'oest i la nau industrial construïda modernament al sud del conjunt. | 08149-52 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i que part de l'edifici del molí Nou va ser reedificat a finals del segle XIX, el molí ja existia en època moderna tal com ho indica la tipologia d'una part de l'edificació i la data de 1753 gravada a la resclosa del molí, situada uns metres riera amunt. | 42.0070100,2.0538700 | 421652 | 4650987 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56120-foto-08149-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56120-foto-08149-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56120-foto-08149-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56121 | Cal Pastor de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-de-rexach | XX | Alguns murs presenten signes de deteriorament. | La caseta del pastor de Rexach es troba situada a 50 metres al sud-oest de la masia de Rexach. Es tracta d'un edifici format per planta baixa i un pis construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb obertures i cantonades diferenciades emmarcades amb maó i teulada de quatre vents. Al vèrtex est de l'edifici s'alça una petita torre de planta quadrada coronada amb teulada piramidal que corresponia a l'antic dipòsit d'aigua. La façana principal, orientada al nord-est, presenta a nivell de primer pis una rampa d'accés que condueix a un gran portal emmarcat amb brancals de pedra que fou tapiat i on s'hi ha reobert una porta i tres finestres. A l'esquerra, a la part de la torre, s'hi obre una finestra apaïsada emmarcada amb maó. La façana nord-oest presenta tres finestres a nivell de primer pis, les tres emmarcades amb brancals i llinda de maó. A la façana sud-oest hi ha una gran obertura a nivell de planta baixa que dóna accés al femer, el qual està construït amb volta de canó de rajol. A nivell de primer pis s'obren tres grans finestrals geminats, coronats amb arc rebaixat i emmarcats amb brancals i coronament de maó. La façana sud-est presenta a nivell de planta baixa tres obertures apaïsades emmarcades amb maó. Al primer pis, seguint la vertical de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i coronament de maó. | 08149-53 | Sector oest del terme municipal | La caseta del pastor de Rexach es va construir el 1948 per ser l'habitatge del pastor. Tot i així mai ha servit com habitatge i actualment la part del primer pis s'utilitza com a magatzem d'ús agrícola i la planta baixa com a femer. | 42.0002700,2.0765300 | 423520 | 4650219 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56121-foto-08149-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56121-foto-08149-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56121-foto-08149-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56122 | Cal Terrisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terrisco | XVIII | Cal Terrisco està situada al sud-est del nucli urbà d'Olost, al sud de l'anomenat Raval d'Olost i sobre el pas de la riera d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color ocre. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1704 i l'anagrama IHS picats a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha adossat un cos modern. La façana nord conté sis obertures disposades irregularment, dues de les quals, al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada. La façana oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Únicament conté una finestra a nivell de primer pis i una porta a nivell de golfes a la que s'accedeix a través d'una passarel·la elevada. La façana sud conté una porta emmarcada amb llinda de pedra bisellada al primer pis i tres finestres, a més del cos construït modernament que s'adossa a la part dreta de la façana. | 08149-54 | Sector sud del terme municipal | 41.9813100,2.0962500 | 425131 | 4648096 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56122-foto-08149-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56122-foto-08149-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56122-foto-08149-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56123 | Costa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-roja | XVIII | La Costa Roja és una masia que ha quedat integrada a la part alta del nucli urbà d'Olost, als peus del serrat de Sant Adjutori i a l'oest de la Plaça Major. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'edifici ha estat reformat recentment conservant els murs de càrrega i algunes de les obertures originals. La façana principal, orientada al sud-est, conté un portal d'arc de mig punt adovellat i dos portals emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fust i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A l'extrem esquerre de la façana hi ha adossat un porxo construït modernament. La façana nord-est conté una porta i una finestra emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i tres finestres al primer pis, dues de les quals d'idèntica tipologia a la planta baixa i una tercera emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord-oest conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una de les quals té com a llinda un monòlit amb mitja data inscrita al revés (17- -), indicant que probablement era la llinda d'un portal que es va trencar i reaprofitar per a la finestra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud-oest conté un porxo adossat que s'estén cap a la dreta fins davant la façana principal. Tant al nivell de planta baixa com al de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Uns metres davant la façana principal hi ha l'antic pou, de planta circular, bastit amb murs de maçoneria de pedra. | 08149-55 | Mas Costa Roja. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9852100,2.0915700 | 424748 | 4648533 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56123-foto-08149-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56123-foto-08149-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56123-foto-08149-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56124 | El Ciuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ciuro | XVIII | Cal Ciuró està situada en un punt elevat del serrat de Sant Adjutori, a l'oest del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures i cossos adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. Tot i així, l'arrebossat que cobreix tot l'edifici tapa tant les cantonades com la majoria dels emmarcaments, de manera que no es diferencien les obertures originals de les reformades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté una estructura adossada a cada extrem. A la part central de la planta baixa hi ha el portal principal, emmarcat amb pedra bisellada, essent la única obertura amb emmarcament de pedra vist en tot l'edifici. A la resta de la façana hi ha diverses obertures, alguna de les quals reformada. A la resta de les façanes hi ha diverses obertures disposades irregularment, la majoria de les quals han estat reformades. A diferència de la resta, la façana oest té el mur de càrrega d'obra arrebossat. | 08149-56 | Sector sud del terme municipal | Cal Ciuró va ser bastida probablement al llarg del segle XVIII, tal com s'extreu dels documents d'aquest segle conservats a la casa. | 41.9865800,2.0898600 | 424608 | 4648687 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56124-foto-08149-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56124-foto-08149-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56124-foto-08149-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris de la casa conserven diversos documents del segle XVIII relacionats amb la masia, en els que apareixen com a propietaris la família Ciuró. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56125 | El Cau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cau | XX | L'edifici amenaça ruïna. | El Cau és el nom en què es coneix la casa del Pastor de la Vila, una antiga masoveria que es troba situada a uns metres al sud de la masia de la Vila. L'edifici està adossat a l'est de l'antic femer. És de planta rectangular, d'estretes dimensions: 15, 48 x 4,87 metres; té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, està format per planta baixa i un pis i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals d'accés emmarcats amb brancals de maó i llindes de fusta, tres finestres i dues finestres més que han estat tapiades. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres amb barana de ferro, emmarcades amb brancals i llinda de maó pla. La façana nord dóna a un pati on hi ha arbres i conilleres. Les obertures de la façana han estat tapiades. A l'extrem dret de la façana s'hi observa un porxo. | 08149-57 | Sector nord del terme municipal | 42.0109500,2.1054600 | 425929 | 4651379 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56125-foto-08149-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56125-foto-08149-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56125-foto-08149-57-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la casa i a l'altra banda del camí hi ha una esplanada amb grans cedres on fa uns anys s'hi ballaven sardanes el dia de l'aplec de Sant Gil. | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56126 | Masoveria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-vila-0 | XIX | La masoveria de la Vila està situada dins el conjunt de la Vila, pràcticament adossada a la masia que li dóna nom i a l'església de Sant Gil de la Vila, al nord-est del pla de les Creus i a l'oest del serrat del Mas. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, conté, a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb maó i un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1858 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó, i una eixida a l'extrem dret sustentada amb un pilar cantoner d'obra vista. La façana nord conté una porta emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, i quatre finestres emmarcades amb maó a la resta, una al primer pis i tres a les golfes. La façana est està adossada a l'església de Sant Gil de la Vila i només s'observa una finestra emmarcada amb maó al primer pis. La façana sud, orientada a la masia de la Vila deixant un pati entre ambdues edificacions, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha un balcó, una porta i una finestra emmarcats amb maó, la porta donant accés a una passarel·la bastida amb volta que comunica amb uns dels volums adossats a la masia de la Vila. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i l'eixida que també té sortida a la façana principal, sustentada amb un pilar cantoner d'obra vista. | 08149-58 | Sector nord del terme municipal | 42.0112100,2.1049500 | 425887 | 4651408 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56126-foto-08149-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56126-foto-08149-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56126-foto-08149-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56127 | Cal Masover de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-rexach | XVIII | Cal Masover de Rexach es troba situat a uns 40 metres al nord-oest de la masia de Rexach. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis, construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la part esquerra un garatge i una eixida al primer pis. La resta de la façana es troba ordenada regularment amb tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha un gran portal central i dues finestres, flanquejant-lo. Al primer s'hi obren tres finestres. En dos carreus situats a la cantonada diferenciada que separa la part de l'habitatge de l'eixida hi ha la inscripció i data següents: AVE MARIA SIN PECADO ES CONCEBIDA YOSEPH REXACH ANY 1722. La façana nord-est presenta a nivell de planta baixa una finestra i al primer pis una porta a la qual s'accedeix a partir d'unes escales. A la façana nord-oest s'hi adossa una petita torre de planta quadrada i coberta amb teulada piramidal construïda amb obra, que correspon a l'antic dipòsit d'aigua. A la planta baixa hi ha dos portals i una finestra i al primer pis s'obren dues finestres. A la façana sud-oest hi ha un cos adossat amb teulada d'una vessant que corresponia a les corts de la masia. Davant la façana principal hi ha una era enrajolada delimitada amb una filada de pedres arran de terra. | 08149-59 | Sector oest del terme municipal | 42.0009700,2.0768300 | 423546 | 4650296 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56127-foto-08149-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56127-foto-08149-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56127-foto-08149-59-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56128 | Casanova de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-rexach | XVIII | La Casanova de Rexach està situada al límit sud d'un petit serrat, a mig camí entre les rieres Lluçanès i Gavarresa, uns metres al nord-oest d'una gran alzina. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures i volums al voltant. Està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns trams, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un petit pati al davant, delimitat per estructures d'ús agropecuari d'obra vista i amb l'accés principal, format per una porta de lliça amb brancals de maó, adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici. La façana queda dominada per una estructura moderna d'obra vista que sobresurt al centre formant una terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó, al primer pis tres obertures, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb maó. La façana oest conté una petita estructura d'obra vista adossada a l'esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó. Al nivell de primer pis i golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb maó i llinda d'arc rebaixat, tres al primer pis i dues a les golfes, on una part del parament és d'obra vista. La façana nord està completament arrebossada i conté quatre obertures, una de les quals, a nivell de golfes, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. La façana est conté dues espitlleres a la planta baixa i cinc obertures entre el primer pis i les golfes, una de les quals és una finestra emmarcada amb pedra bisellada que s'ha transformat en accés directe al primer pis, amb unes escales exteriors d'obra. Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al sud de la masia, bastides en part amb murs de maçoneria de pedra i una pallissa de dos nivells al nord-oest, bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra vista en el superior i amb totes les obertures emmarcades amb maó i llindes d'arc rebaixat. | 08149-60 | Sector oest del terme municipal | 41.9978000,2.0602000 | 422165 | 4649959 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56128-foto-08149-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56128-foto-08149-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56128-foto-08149-60-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56129 | Casanova de Pelaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-pelaroger | XX | S'observa una gran esquerda sobre el portal de la façana principal i parts de l'arrebossat es troba parcialment escrostonat a la zona del sòcol. | La Casa Nova de Pela està situada al sud-est de la masia de Pelaroger. Es tracta d'una casa de planta baixa, de planta rectangular de 14 x 12 metres amb teulada de quatre vents de fibrociment coronada amb dos pinacles de ceràmica. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra totalment arrebossats i pintats, i amb obertures originalment emmarcades amb maó també arrebossades. La façana principal, orientada al sud, hi ha un portal d'accés i dues finestres flanquejant-lo, totes coronades amb arc de mig punt. Sota teulada hi ha una motllura que ressegueix el perímetre de la casa i a sobre hi ha 3 petites obertures quadrades amb decoració de roda perforada a mode de ventilació. A la façana oest hi ha un portal d'accés rectangular al centre i dues finestres per banda flanquejant-lo. A la façana nord s'hi obren tres finestres rectangulars disposades longitudinalment i 3 obertures quadrades a mode de ventilació de la mateixa tipologia que les de la façana principal; a la façana est hi ha tres finestres rectangulars disposades longitudinalment. A uns metres al nord de la casa hi ha dues estructures agropecuàries, un fa de galliner i l'altra de cobert. | 08149-61 | Sector est del terme municipal | 42.0050600,2.1214400 | 427245 | 4650711 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56129-foto-08149-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56129-foto-08149-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56129-foto-08149-61-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56130 | Casanova del Coll del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-coll-del-ram | XVIII | Presenta la teulada vella de bigues i llates de fusta. | La Casanova del Coll del Ram està situada al nord-oest del nucli urbà d'Olost, bastida sobre una esplanada de roca. Està formada per un edifici principal de planta baixa i un pis, i dos cossos adossats a ponent. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, amb algunes parts construïdes amb d'obra, i coronada amb teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos ampliat al davant: un porxo sustentat amb pilars d'obra. En aquest cos hi ha a nivell de planta baixa dos portals geminats emmarcats amb brancals d'obra i llinda de pedra. A la façana principal hi ha a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. A la llinda hi ha una inscripció que no s'ha pogut llegir ja que es troba tapada per una biga travessera de pòrtland i la data ?710. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra a mode d'espitllera emmarcada amb pedra. Al primer pis, sobre el portal de la planta baixa, s'obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, reconvertida en portal d'accés al porxo. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana est presenta a nivell de planta baixa, tres finestres emmarcades amb brancals de maó. Dues d'elles presenten coronament de maó i l'altra està coronada amb llinda de pedra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i coronament de maó. La façana nord presenta dues petites obertures a nivell de planta baixa i tres finestres al primer pis emmarcades amb brancals de maó, disposades irregularment. La façana oest presenta el mur d'obra on s'hi obren dues finestres, i correspon a un volum ampliat a ponent. En aquest volum també s'hi adossa un cobert amb teulada d'una sola vessant. | 08149-62 | Sector central del terme municipal | 41.9925000,2.0895800 | 424592 | 4649344 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56130-foto-08149-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56130-foto-08149-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56130-foto-08149-62-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56131 | Casalot del Pla Llis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-pla-llis | Estructura derruïda. | El Casalot del Pla Llis es troba situat en un pla elevat a l'extrem nord del terme municipal anomenat el Pla Llis. Es tracta d'una masia enrunada que conserva la planta rectangular d'aproximadament 12 x 9 metres i part dels murs de maçoneria de pedra conservats amb una alçada que varia entre els 1'50 i 2'00 metres. També s'observen les cantonades diferenciades a nivell de sòcol i alguns murs mitgers a l'interior conservats també a una altura màxima de 1'50 metres. Les restes es troben molt erosionades i hi ha crescut abundant vegetació a l'interior i als voltants. A l'entorn s'observen trossos d'obra i teula vells així com les pedres fruit de l'esfondrament de l'edifici. | 08149-63 | Sector nord del terme municipal | 42.0191800,2.1168900 | 426885 | 4652283 | 08149 | Olost | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56131-foto-08149-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56131-foto-08149-63-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris sempre han vist l'estructura derruïda. | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56132 | Pont del torrent d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-dolost | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Els laterals del pont així com la part inferior, a la riera, s'han omplert de bardissa i vegetació. | El pont de la riera d'Olost es troba situat a la carretera C-154, a l'accés sud del nucli urbà d'Olost, salvant el pas de la riera d'Olost (també anomenada torrent o rec d'Olost). Es tracta d'un pont d'uns 23 metres de llarg, 6 metres d'amplada de pas i 4 metres d'alçada, construït amb maçoneria de pedra carejada i ben treballada. Presenta dos arcades rebaixades, emmarcades amb curtes dovelles, i unides per un pilar central d'extrems arrodonits. Les baranes de pedra van ser substituïdes per baranes de ferro galvanitzat. | 08149-64 | Sector sud del terme municipal | El pont va ser construït a principis del segle XX, abans dels anys 20, ja que en una postal d'aquesta època el pont ja existia. | 41.9827600,2.0981000 | 425286 | 4648255 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56132-foto-08149-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56132-foto-08149-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56133 | Pont del pantà de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-panta-de-la-gavarresa | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont del pantà de la Gavarresa es troba situat en un punt enclotat al sud-est del nucli urbà de Santa Creu de Jutglar, a l'inici de l'embassament, salvant el pas de la riera Gavarresa. Es tracta d'un pont de 17 metres de llarg, 3 metres d'amplada de pas i 1'55 metres d'alçada. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i el pas superior encimentat. Presenta quatre arcades lleugerament apuntades de 2'85 metres de diàmetre cadascuna. El pont es troba en el camí ramader que des d'Olost comunica amb Santa Creu de Jutglar passant per la masia de Rexach. | 08149-65 | Sector oest del terme municipal | 42.0015000,2.0672600 | 422754 | 4650364 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56133-foto-08149-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56133-foto-08149-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56134 | Pont de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-jutglar | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de Jutglar salva el pas de la riera Lluçanès a l'altura de la masia de Jutglars i el Molí Nou. Es tracta d'un pont d'uns 60 metres de pas i 8'5 metres d'alçada. Presenta tres ulls -el central de major amplada- format per pilars de pedra carejada i ben treballada. Les voltes són de formigó i les cantoneres de pedra. El pont es va ampliar amb un metre per banda amb un voladís de formigó per eixamplar la carretera. Les baranes de ferro galvanitzat van substituir a les de pedra. | 08149-66 | Sector nord-oest del terme municipal | El pont fou construït a mitjans del segle XX. | 42.0087600,2.0530000 | 421582 | 4651183 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56134-foto-08149-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56134-foto-08149-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56135 | Pont del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-gorg-negre | L'estructura del pont es conserva en bones condicions però les baranes de ferro estan rovellades, trencades, torçades i a punt de caure. | El pont del gorg Negre està situat a tocar del gorg que li dóna nom, a la pista forestal que comunica el nucli urbà d'Olost amb les masies de Comalrena i la Rovira. El pont que salva el pas del torrent del molí de Sallent està bastit sobre roca mare. És un pont construït amb murs de maçoneria de pedra irregular lligats amb morter d'uns 20 metres de llarg, 2'64 metres d'alçada i 3 metres d'amplada de pas. Presenta quatre ulls amb volta de canó, el de l'extrem oest amb un diàmetre més gran que els altres, emmarcats amb curtes dovelles. El pont es troba delimitat amb unes baranes de ferro. | 08149-67 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9879700,2.1122300 | 426463 | 4648822 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56135-foto-08149-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56135-foto-08149-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la banda sud del pont hi ha el gorg Negre i al seu costat la font del gorg Negre. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56136 | Sistema de rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-la-vila | XVIII-XIX | El canal es troba parcialment tapat de terra. | El sistema de rec de la Vila es troba situat a uns 50 metres a l'oest de la masia de la Vila, a la zona dels horts. L'horta, que antigament estava tancada amb murs de pedra (tot i que avui en dia sols conserva el mur oest), està formada per dues feixes allargades paral·leles. Enmig de les dues feixes hi ha el canal de l'aigua que servia per regar l'horta. El canal està format per diverses peces monolítiques de pedra allargades i picades, disposades una darrere l'altra, que travessen l'horta de cap a cap al llarg d'uns 60 metres. A l'oest, dins el mur (i endinsant-se dins un petit serrat) hi ha una petita habitació coberta amb grans lloses de pedra. El seu accés està format per una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i a dins hi havia una aixeta per obrir el pas de l'aigua per regar. L'aigua provenia d'un gran dipòsit situat en un punt elevat a l'oest de l'horta. Aquest dipòsit, revestit amb murs de pedra i actualment buit, té una forma irregular (trapezoïdal) de 33 metres de llargada i 8 metres d'amplada al punt més ample i 4 metres d'amplada al punt més estret. | 08149-68 | Sector nord del terme municipal | 42.0108700,2.1040000 | 425808 | 4651371 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56136-foto-08149-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56136-foto-08149-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56136-foto-08149-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56137 | Sistema de rec de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-la-riera | XVIII-XIX | Només es conserva el tram central de la canalització. | El sistema de rec de la Riera està situat a mig camí entre la masia que li dóna nom i el molí de la Riera, en una gran feixa delimitada amb murs de maçoneria de pedra que hi ha al sud-est de la Riera. Es tracta d'un sistema de rec format per una canalització que parteix pel centre la gran feixa cultivable que hi ha, permetent regar a ambdós costats de la canalització. Hi ha conservats uns 40 metres de rec, formats amb grans blocs monolítics que assoleixen els 80 centímetres d'amplada incloent al rec que hi ha picat a l'extrem, d'uns 15 centímetres d'amplada. Tot i compartir l'amplada, no tots els blocs són de les mateixes dimensions i se'n troben des dels que pràcticament arriben al metre de llarg fins als que només assoleixen els 40 centímetres. Al llarg dels 40 metres conservats hi ha dos punts on els blocs queden lleugerament separats, formant una canalització travessera que permetia passar l'aigua del costat superior a l'inferior. Tota la feixa cultivable travessada pel sistema de rec queda envoltada per un mur de pedra que pràcticament uneix el conjunt format per la Riera i les seves estructures adossades amb el molí de la Riera. | 08149-69 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9793100,2.1153500 | 426711 | 4647857 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56137-foto-08149-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56137-foto-08149-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56137-foto-08149-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56138 | Molí de vent de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-riera-0 | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | El molí de vent de la Riera està situat en un petit monticle elevat, parcialment cobert per un bosquet de pins, a l'est de la masia que li dóna nom i al nord del molí de la Riera. Es tracta d'un molí de vent format per una torre quadrada bastida amb murs de maçoneria de pedra gran, amb grans carreus treballats delimitant les cantonades que pràcticament arriben al centre de la façana per les seves grans dimensions. Aquesta estructura és de planta quadrada amb uns 188 centímetres de costat i té una alçada aproximada de 4'80 metres. Té una única obertura, orientada al nord, una porta de petites dimensions (140 centímetres d'alt per 59 d'ample) emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1886 inscrita a la llinda. L'estructura queda coronada amb una cornisa de pedra motllurada i conserva un gran pal metàl·lic que sobresurt cap enlaire. | 08149-70 | Sector sud-est del terme municipal | El molí de vent de la Riera es va construir amb la finalitat de bombar l'aigua des d'un punt enclotat cap a un nivell superior des d'on se'n pogués aprofitar la masia. Segons fonts orals, l'escàs vent de la zona no va permetre el seu funcionament i es va abandonar ràpidament, fet que podria haver permès la conservació de la maquinària. | 41.9796100,2.1162100 | 426783 | 4647890 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56138-foto-08149-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56138-foto-08149-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56138-foto-08149-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56139 | Pallissa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vila-0 | XX | La pallissa de la Vila es troba situada a uns metres a l'oest de la masia i masoveria de la Vila, formant part del conjunt arquitectònic. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, d'estil noucentista. És de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb cantonades i emmarcaments de les obertures de maó. La façana principal, orientada al sud presenta cinc obertures a la planta baixa i set a nivell de primer pis, totes elles coronades amb arc de mig punt, emmarcades amb maó i clau d'arc de pedra. Les obertures del primer pis són més estilitzades i segueixen la gradació de la pendent de la teulada, essent la del mig la més llarga; conserven un tancament de fusta. La façana est presenta una arcada a nivell de planta baixa, unes escales d'accés al primer pis, i dues obertures rectangulars actualment tapiades amb obra. A la part dreta s'obre una gran accés al mur. La façana posterior - nord- només presenta el nivell de primer pis ja que la pallissa es troba bastida en un desnivell del terreny. Aquesta façana no presenta grans obertures i sols s'hi observen tres petites obertures alineades horitzontalment. | 08149-71 | Sector nord del terme municipal | 42.0110900,2.1046500 | 425862 | 4651395 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56139-foto-08149-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56139-foto-08149-71-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 106|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56140 | Potulera de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/potulera-de-rexach | XIX-XX | La terra s'ha anat acumulant davant l'únic accés de l'estructura. | La potulera de Rexach està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, just sota la pista forestal que comunica la masia amb la carretera BV-4405. Es tracta d'una estructura de planta quadrada adossada al marge de manera que per sobre de la mateixa estructura hi passa la pista forestal. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta amb volta d'arc rebaixat d'obra vista, actualment negre pels residus del fum acumulat. Forma un espai interior d'uns 205 per 305 centímetres, amb una alçada de 210 centímetres. Exteriorment, l'estructura només és visible des del sud, on s'observa la única obertura de l'estructura, una porta emmarcada amb maó. | 08149-72 | Sector oest del terme municipal | 42.0006600,2.0791300 | 423736 | 4650260 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56140-foto-08149-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56140-foto-08149-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56140-foto-08149-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56141 | Sant Martí de Comalrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-comalrena | XVIII | Presenta l'arrebossat parcialment escrostonat i alguna esquerda als murs. | El pedró de Sant Martí de Comalrena es troba situat al sud-oest de la masia de Comalrena, en un punt elevat entre el torrent del molí de Sallent (oest) i un gran camp (est). Es tracta d'un pedró de planta rectangular de 1'37 x 1'70 metres i 2'70 metres d'alçada construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cobert amb teulada de doble vessant de lloses de pedra. Presenta una única obertura rectangular envoltada amb un ample bisellat del mur i coronament d'arc de mig punt, orientada a l'est. Sobre la obertura hi ha una data inscrita, força erosionada que no permet desxifrar l'últim número: 178?. Al peu del pedró hi ha uns graons de pedra i una escalinata, coberta amb vegetació, que salva el desnivell del terreny en el qual es troba bastit el pedró. | 08149-73 | Sector est del terme municipal | 41.9924300,2.1134100 | 426566 | 4649316 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56141-foto-08149-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56141-foto-08149-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56142 | Sant Isidre de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-de-la-torre | XVIII | Fa uns anys els propietaris van restaurar el pedró. | Sant Isidre de la Torre es troba situat al punt més elevat d'un turó que és a la vegada el punt més elevat en tot el terme municipal, l'anomenat turó de Sant Isidre, a l'est de la masia de la Patina. La capella-pedró està formada per una estructura de planta quadrada de 120 centímetres per costat i 3 metres d'alçada, construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de blanc. Presenta una coberta de lloses i teulada piramidal de teules. A la banda oest hi ha dos graons de pedra que donen accés a una obertura quadrada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'interior de la capella hi ha dues imatges: Sant Isidre i Sant Pere màrtir, protegides amb una reixa de ferro. | 08149-74 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0192400,2.1379600 | 428629 | 4652272 | 08149 | Olost | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56142-foto-08149-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56142-foto-08149-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56142-foto-08149-74-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una esplanada propera a la capella s'hi celebrava, fa uns anys, el ball de l'aplec de Sant Isidre. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56143 | Xup de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-la-noguera | Es troba cobert de branques i vegetació. | El xup de la Noguera està situat en una esplanada rocosa que s'estén a tocar de la riera d'Olost, uns 100 metres a l'est de la masia que li dóna nom, tot i que en el costat oposat de la riera. Es tracta d'un xup picat a la roca en una esplanada rocosa orientada al sud-oest. Té una forma quadrada amb unes dimensions de 310 centímetres per banda. Actualment es troba cobert de branques i vegetació, fet que no permet observar la seva profunditat real. A pocs metres del xup hi passa la riera d'Olost, també anomenada riera de Perafita. | 08149-75 | Sector central del terme municipal | 42.0005500,2.1011300 | 425558 | 4650228 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56143-foto-08149-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56143-foto-08149-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||||
| 56144 | Tines de glans de la casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-la-casa-gran | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Es troben parcialment cobertes de terra i vegetació. Presenten força erosió. | Les tines de la casa Gran es troben situades uns 150 metres a l'oest de l'església parroquial de Santa Creu de Jutglar, a l'extrem d'una esplanada rocosa, prop del camí que comunica Santa Creu de Jutglar amb la masia de Coll de l'Arç, al nord-oest de la casa que els dóna nom. Es tracta de dues tines picades a la roca mare que es troben plenes de terra i vegetació. La tina més gran té un diàmetre de 1'70 metres i la més petita té un diàmetre de 1'45 metres. Sols conserven una profunditat vista d'uns 20 centímetres. Possiblement, estant a l'extrem d'una plataforma rocosa, podrien tenir un forat de desguàs tot i que no s'ha pogut confirmar. | 08149-76 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0049200,2.0579500 | 421987 | 4650752 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56144-foto-08149-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56144-foto-08149-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56145 | Tina de glans de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-rexach | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Ha crescut vegetació, bardisses i esbarzers a l'interior de la tina. | La tina de glans de Rexach es troba situada a 100 metres al nord-est de la masia de Rexach, en una esplanada rocosa. Es tracta d'un tina picada a la roca mare de 3'80 metres de diàmetre interior envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina. L'interior es troba ple de vegetació. | 08149-77 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0011600,2.0780300 | 423646 | 4650316 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56145-foto-08149-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56145-foto-08149-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56146 | Resclosa del molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-nou | XVIII | A causa del desús la resclosa s'ha anat deteriorant i cobrint de vegetació tot i que conserva molts dels elements originals i no ha estat reformada. | La resclosa del molí Nou es troba situada a la riera Lluçanès a uns 350 metres al nord-oest del molí Nou al final d'un pronunciat meandre que fa la riera i a uns 150 metres a l'oest del pont de Jutglar. Es tracta de la resclosa i canal que conduïa l'aigua de la riera Lluçanès al molí Nou. La resclosa està formada per un mur de forma irregular d'uns 20 metres d'amplada transversal a la riera i 1'80 metres d'alçada, coronada amb una filada de lloses de pedra i coberta de molsa i vegetació; conserva alguns dels posts de fusta verticals encaixats a la roca molt malmesos. A l'extrem oest, la resclosa queda tancada per gran bloc cúbic de pedra natural d'uns 3'50 metres de costat. En aquest bloc de pedra hi ha una data inscrita de grans dimensions (els números fan uns 35 centímetres d'altura): 1753. D'aquest mateix costat surt un canal cap al molí. Conserva la comporta de ferro i fusta que permetia el pas de l'aigua i el desguàs altra vegada a la riera. La comporta es troba encaixada a grans blocs de pedra treballada. A la part est de la resclosa el mur disminueix d'alçada. | 08149-78 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0088300,2.0511900 | 421432 | 4651192 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56146-foto-08149-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56146-foto-08149-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56147 | Resclosa del molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-baix-0 | XX | La resclosa s'ha omplert de sediments arrossegats per la riera i es troba coberta per un canyissar. | La resclosa i canal del molí de Baix es troba ubicat a la riera Gavarresa a 75 metres al nord del molí de Baix. La resclosa té forma de mitja lluna i està construïda amb grans blocs de pedra treballada i coronada també amb grans carreus escairats i ben picats. De l'extrem oest hi ha un mur de maçoneria de pedra que tanca la resclosa; presenta un forat o pas de l'aigua des del qual en surt el canal que conduïa a la bassa del molí. El canal, que té algunes de les parts picades a la roca mare, es conserva només en el seu primer tram ja que a continuació li passa la pista pel mig. | 08149-79 | Sector nord-oest del terme municipal | L'antiga resclosa es va esfondrar al primer quart del segle XX a causa d'una forta riuada; posteriorment se'n va reconstruir una altra. | 42.0086600,2.0692400 | 422927 | 4651157 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56147-foto-08149-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56147-foto-08149-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56148 | Creu A del pla de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-a-del-pla-de-les-creus | XX | Li falta la part superior, la creu i presenta problemes d'humitat. | La creu A del pla de les creus es troba situada a la banda de llevant del camí de la Vila, en l'anomenat pla de les creus, a uns 325 metres del trencant de la carretera BV-4405. Es tracta d'una creu funerària formada per un cos monolític de pedra treballada de forma piramidal de 33 x 34 centímetres de base i una altura de 206 centímetres. Al capdamunt de la creu hi ha una motllura, base d'una probable creu de pedra que no es conserva. A la cara oest de la creu hi ha una inscripció força desgastada: 'AQUI MORI D ANTON SOLANO LA SALA OFICIAL DEL EXERCIT VEHI DE PERAFITA LO DIA 10 DE MARS DEL ANY 1900 PREGAU PER ELL' | 08149-80 | Sector central del terme municipal | 41.9997600,2.0953600 | 425079 | 4650145 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56148-foto-08149-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56148-foto-08149-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56149 | Creu B del pla de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-b-del-pla-de-les-creus | XX | Presenta un braç trencat, esquerdes a la creu monolítica i problemes d'humitat. | La creu B del pla de les creus es troba situada a la banda de llevant del camí de la Vila, en l'anomenat pla de les creus, a uns 245 metres del trencant de la carretera BV-4405. Es tracta d'una creu funerària formada per: un sòcol de dues bases quadrades, la base inferior de 80 x 80 centímetres i la base superior de 60 x 60 centímetres; una peça monolítica de pedra de forma piramidal; i una creu monolítica de pedra al capdamunt, la qual li ha caigut un braç. Tot el conjunt té una alçada de 3,10 metres. A la cara oest de la creu hi ha una inscripció força desgastada: 'AQUI MURI MANEL BACH DEL CARRO EL DIA 26 DE AGOST DE 1908 BPR' | 08149-81 | Sector central del terme municipal | 41.9987300,2.0954000 | 425081 | 4650031 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56149-foto-08149-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56149-foto-08149-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56152 | La granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granota | Arxiu municipal d'Olost. | XX | La granota és una font que es troba ubicada en una petita plaça al costat de la carretera BV-4405, dins el nucli urbà d'Olost. La font està formada per una escultura de bronze en forma de granota que reposa sobre una base semiesfèrica de formigó, i envoltada d'un petit parc amb flors. Dels ulls de la granota en sobresurten dos vasos cònics invertits que serveixen de sortidors d'aigua. En algunes ocasions els veïns d'Olost hi col·loquen ous o pilotes de ping-pong i els fan ballar amb l'aigua. La granota va ser dissenyada per Toni Batllori i va ser construïda conjuntament amb el ferrer d'Olost i molts veïns del poble que van ajudar en la seva construcció. | 08149-84 | Nucli urbà d'Olost. Olost | La granota d'Olost es va fer l'any 1998 i va ser dissenyada per Toni Batllori. Per tal de recaptar fons per a finançar la granota es va fer un sorteig de dues aquarel·les originals de l'artista Toni Batllori. La instal·lació de la granota de bronze es va situar al parc 'El Terreno' d'Olost. | 41.9869300,2.0960700 | 425123 | 4648720 | 1998 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56152-foto-08149-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56152-foto-08149-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56153 | Fita de terme del pla Llis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-llis | XVIII-XIX | La fita està situada a l'extrem nord del terme municipal, prop de la zona del Pla Llis. Es tracta d'una fita que delimita els termes municipals d'Olost i Perafita. La fita té una orientació nord-oest sud-est i està formada per una monòlit de pedra rectangular de 45 centímetres d'altura, 35 centímetres d'amplada i 13 centímetres de gruix. A la banda d'Olost (banda oest) hi ha gravada la lletra O i a la part de Perafita (banda est) hi ha gravada una P. | 08149-85 | Sector nord del terme municipal | 42.0202700,2.1197300 | 427121 | 4652402 | 08149 | Olost | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56153-foto-08149-85-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56154 | Fita de terme de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-la-rovira | XVIII-XIX | La fita de terme de la Rovira es troba situada a uns 200 metres al sud de la masia de la Rovira, ubicada al marge d'un petit camp. Es tracta d'una antiga fita que delimitava els termes municipals d'Olost i Oristà i que actualment ha quedat totalment integrada al terme municipal d'Olost. La fita està formada per un monòlit de pedra de forma força regular, d'aproximadament un metre d'alçada. Pel costat oest hi ha la inscripció horitzontal: O A, amb un triangle petit enmig. Pel costat est hi ha la inscripció vertical: O J i una petita c a sota. | 08149-86 | Sector sud-est del terme municipal | El 7 de juny de 1982 la majoria de veïns del Raval d'Olost sol·licitaren a l'ajuntament d'Oristà la segregació de barri per tal d'unir-lo al municipi d'Olost. El 21 de novembre de 1991 la Comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat de Catalunya va informar favorablement sobre la segregació i va proposar com a nou límit dels termes municipals el que va ser vigent en 1937-1939. El barri del Raval d'Olost comprèn el territori que va des del nord del santuari de Sant Adjutori fins al pont de la riera d'Olost, a la carretera que uneix aquesta població amb Vic. Aquesta segregació també va afectar una llenca de territori que va des dels masos Campa i la Riera pel cantó de Llevant fins al mas Plans pel de ponent. El 1992 es va aprovar definitivament l'alteració parcial dels termes municipals d'Oristà i Olost. La fita que delimitava els dos termes municipals a l'altura de la Rovira va quedar obsoleta. | 41.9848900,2.1174700 | 426893 | 4648475 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56154-foto-08149-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56154-foto-08149-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56154-foto-08149-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56155 | Barraca de Serrabadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serrabadal | XVIII-XIX | La barraca de Serrabadal es troba situada a 150 metres a l'oest de la masia de Serrabadal, al marge sud d'un camp. Es tracta d'una barraca de planta circular de 3'40 metres de diàmetre interior, construïda amb pedra seca i volta de forn o de falsa cúpula que interiorment s'inicia des del terra. Té una alçada de 3'14 metres i un gruix de mur de 70 centímetres. Presenta tres petites obertures i un accés principal obert a la banda sud coronat per una llosa plana a mode de llinda. | 08149-87 | Sector est del terme municipal | 41.9960800,2.1120100 | 426454 | 4649722 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56155-foto-08149-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56155-foto-08149-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56155-foto-08149-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56156 | Sant Gil de la Vila (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil-de-la-vila-jaciment | XI | Només es conserven pedres disperses i el que podria ser els fonaments de l'església. | El jaciment de Sant Gil de la Vila es troba situat en un petit serrat anomenat serrat de Sant Gil, al nord-est de la masia de Pecanins i a l'est de la recta del pla de les tres creus en el punt on s'agafa el camí que condueix a la masia de la Vila. Es tracta de l'antic emplaçament de l'església de Sant Gil que fou traslladada dins els recinte de la masia de la Vila al segle XIX. Al capdamunt del serrat s'hi observa un forat allargat que indicaria la planta de l'antic temple i alguns trams de murs dispersos. A les vessants del serrat hi surten pedres colgades entre terra i vegetació. | 08149-88 | Sector nord del terme municipal | La capella de Sant Gil de la Vila va ser sempre dependent de la parròquia de Santa Maria d'Olost. Les primeres notícies de l'església es remunten a l'any 1038. L'edifici antic es trobava situat prop del camí ral d'Olost a Perafita tal com indica la toponímia conservada: el serrat de Sant Gil i la pujada de Sant Gil. L'edifici actual fou traslladat dins el conjunt arquitectònic de la Vila a principis del segle XIX tal com assenyala la inscripció d'un carreu de la capella, i correspon a una construcció dels segles XVIII i XIX. | 42.0074300,2.0946700 | 425031 | 4650998 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56156-foto-08149-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56156-foto-08149-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56156-foto-08149-88-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56157 | Santa Creu de Jutglar (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-jutglar-jaciment | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). PADILLA, José Ignasio (1982). 'La necròpolis de Santa Creu de Joglars (Osona)' dins Acta/Medievalia, annex 1, pàg. 155-176. | X | Jaciment erosionat ja que s'havia utilitzat com a pedrera. | La primitiva església dedicada a Santa Creu i supeditada a la parròquia d'Olost data del segle X. Segons les dades arqueològiques, la construcció es devia realitzar al final del segle IX o al començament del segle X, i malgrat la utilització de l'antiga església com a pedrera, a través de les poques restes que en quedaven, va ser possible reconstruir de manera hipotètica la seva planta original. El primitiu temple de Jutglar devia ser un edifici rectangular amb entrada al cantó de migjorn i un àmbit interior de mides reduïdes, 6 per 4 metres. El gruix dels murs és de 1'15 a 1'30 metres, la qual cosa ha fet pensar en una possible coberta de volta, tot i que es creu viable que en un primer moment es tractés d'una coberta amb un entramat de fusta. La notícia documental d'una remodelació a l'últim terç del segle XI ha fer pensar que la disparitat d'amplada i el gruix del mur meridional servissin per a fer una coberta de volta seguida. El paviment de terra o argila premsada es devia utilitzar fins ben entrat al segle XVI, i fou substituït per un paviment de peces de terra cuita assentades sobre una capa de morter amb molta calç. La tècnica del parament i la fonamentació del mur nord varen confirmar l'antiguitat de la construcció pre-romànica, i relacionats amb les tombes antropomorfes que es varen trobar al seu voltant, probablement devien datar del primer terç del segle X. | 08149-89 | Sector nord-oest del terme municipal | L'església de Santa Creu de Jutglar es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, i quan aquest va desaparèixer, depengué del castell d'Olost. L'església apareix documentada en un plec de documents falsos datats al 909, entre els quals hi ha l'acta de dotació de Santa Maria d'Olost, i on hi sortia atestada l'església de Santa Creu de Jutglar. La primera referència verídica de la documentació de l'església de Santa Creu es situa a mitjans del segle X. L'any 948 es realitzà la donació a la seu de Sant Pere de Vic d'una peça de terra situada 'prope Sta. Crucis' al lloc anomenat 'Gugulares'; més tard, l'any 984, ja apareix esmentada com 'S. Crucis Jugulares'. En qualsevol cas l'església es trobava des del seu inici vinculada a la parròquia de Santa Maria d'Olost. En l'últim terç del segle XI l'església fou reconstruïda convertint-se en un temple de característiques romàniques. L'any 1074 es documenta una donació per a l'obra del temple, i hom creu que en aquest moment fou construïda la volta seguida substituint la coberta d'entramat de fusta. L'any 1154, en un llistat de parròquies del bisbat de Vic, apareix l'església de Santa Creu com a 'membre' - i per tant sufragània- de Santa Maria d'Olost. Aquest edifici, amb algunes modificacions, arribà fins a mitjans del segle XVIII. L'església de Santa Creu de Jutglar fou el lloc escollit per celebrar des de finals del segle XIV fins a mitjan dels segle XVIII, la trobada anual del Consell de Jurats del Lluçanès, consell integrat per representants de totes les parròquies que formaven la Baronia del Lluçanès (que a partir de 1611 i fins el 1716 seria la sots-vegueria del Lluçanès). Aquesta trobada es mantingué fins al 1728, quan fou abolida per ordre del bisbe Marimon. En aquesta època fou abandonada l'església romànica i es construí un nou temple el qual s'acabà el 1733. La vella església s'anà engrunant i posteriorment serví com a pedrera. Actualment les seves restes sols permeten reconstruir la seva planta. | 42.0049200,2.0589400 | 422069 | 4650751 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56157-foto-08149-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56157-foto-08149-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56157-foto-08149-89-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'aparició de sepultures antropomorfes excavades a la roca va fer que en els anys 1966-1968 es realitzessin unes campanyes arqueològiques dirigides pel professor Albert del Castillo. L'objectiu dels treballs era l'estudi de les restes de l'antiga església i necròpolis circumdant. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56159 | Necròpolis de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-creu | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. PADILLA, José Ignasio (1982). 'La necròpolis de Santa Creu de Joglars (Osona)' dins Acta/Medievalia, annex 1, pàg. 155-176. | IX - XVIII | Jaciment erosionat ja que s'havia utilitzat com a pedrera. | La necròpolis de Santa Creu s'estenia als voltants de l'antiga església romànica de Santa Creu de Jutglar. Les campanyes d'excavació realitzades entre els anys 1966-1968 van establir cinc tipus d'enterrament que van d'una cronologia més antiga (finals del segle IX i principi del X) a una de més moderna (finals del segle XVIII). Els enterraments del primer tipus, excavats a la roca i coberts amb lloses devien ésser orientats vers llevant. Les sepultures d'adults situades a l'exterior del temple i al costat del mur del presbiteri presenten totes elles unes formes antropomorfes. La datació d'aquestes tombes és de l'últim quart del segle IX i primera meitat del segle X. El segon tipus d'enterrament resta format per fosses antropomorfes amb el cap lleugerament trapezoïdal, orientades també a llevant. Es troben excavades a la terra, al costat del mur septentrional, i presenten els costats inferiors de fang i una coberta de lloses. Aquest devia ésser un tipus intermedi entre les primeres tombes antropomorfes i les de llosa que devien correspondre a la segona meitat del segle X i principi del segle XI. El tercer tipus són enterraments de cista no antropomorfs de planta rectangular, amb les parets formades per peces posades verticalment i coberta de lloses. A causa de la perduració de la necròpolis i de la successió cronològica cal situar aquests tipus d'enterrament en els segles XI i XII. El quart tipus són enterraments de cista coberts per un túmul de terra compacta barrejada amb morter i pedres de mides diferents, i a sobre una estela anepigràfica. La seva planta és rectangular amb murs formats amb lloses verticals i la coberta amb llosetes fines. Han estat datats del segle XIII i la primera meitat del segle XIV. L'últim tipus d'enterrament és constituït per tombes de fossa amb taüt de fusta. Aquestes sepultures devien cobrir l'espai cronològic que va des del final del segle XIV fins a la construcció de la nova església. Les osseres adossades al mur de ponent de l'antic temple semblen construïdes possiblement amb la finalitat de reagrupar i soterrar les restes humanes que apareixien en el procés de construcció del nou temple al començament del segle XVIII. | 08149-91 | Sector nord-oest del terme municipal | El delegat local d'excavacions de Caldes de Montbui, Sr. Leodegari Sala, va comunicar al professor Albert del Castillo l'existència d'una necròpolis de tombes antropomorfes a Santa Creu de Jutglar. Aquesta estació havia estat descoberta per un pagès, que feia un anys que anava fent excavacions clandestines en aquest lloc. L'excavació del jaciment de Santa Creu de Jutglar es va dur a terme en tres campanyes arqueològiques successives, entre els anys 1966 i 1968, sota la direcció del professor Albert del Castillo amb les col·laboradores M. Asunción Bielsa Turmo i M. Angeles Golvano Herrero. L'excavació de la necròpolis ha permès establir una successió cronològica dels tipus d'enterrament que s'hi troben. Les diferents seqüències del procés de canvi en els costums funeraris indiquen l'ús continuat del lloc com a zona d'enterraments, almenys des del començament del segle X i fins al segle XVII. La necròpolis de tombes excavades a la roca presenta un clar agrupament per edats, que sembla ésser una nota característica també a les zones properes com a Santa Maria de Lluçà. També segueix la mateixa tendència en situar les sepultures dels adults al costat del presbiteri, davant i en lloc invers d'on apareixen les infantils. També es pot afirmar la preponderància de la forma antropomorfa dels enterraments dels final del segle IX o X al costat de les de planta d'extrems arrodonits o de 'banyera' que sembla que només es fan servir en aquest moment per enterrament d'infants. La preocupació per construir una sepultura de forma antropomorfa perdura durant el segle XI, en el moment de clar predomini de les cistes i s'observen derivacions peculiars. Finalment cal esmentar la reutilització de les sepultures de cista; aquest fet podria indicar, no un aprofitament indiscriminat dels sepulcres precedents, sinó la utilització dels enterraments per diferents membres d'una mateixa família. | 42.0049400,2.0589800 | 422073 | 4650753 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56159-foto-08149-91-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les notes personals i els diaris d'excavació de Santa Creu de Jutglar, van ser delegats al Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona pel professor Albert del Castillo i es conserven en el lloc destinat a tal efecte. La imatge s'ha extret de la publicació: La necròpolis de Santa Creu de Joglars (Osona)' dins Acta/Medievalia. | 94|98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56160 | Creu del doctor Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-doctor-camps | XIX | Només es conserva la base de la creu. | La creu del doctor Camps està situada a pocs metres del pantà de la Gavarresa, prop del límit nord d'aquest i a la riba oest. De la creu només se'n conserva el gran monòlit que feia de peu a una creu superior, probablement també de pedra treballada. Es tracta d'un bloc rectangular d'uns 70 per 72 centímetres i amb una alçada de 111 centímetres que reposa sobre una base una mica més ample. A la part superior sobresurt una barra de ferro que subjectava la creu. En la cara del monòlit orientada a l'oest es llegeix la següent inscripció: 'AQUI MORI DE MORT REPENTINA LO Dt D. ANTON CAMPS METGE Y SIRURGIA DE PRATS LO DIA 19 DE ABRIL DE 1873 PPE'. | 08149-92 | Sector oest del terme municipal | Segons fonts orals la part superior de la creu va ser destruïda al llarg de la guerra civil. En aquell moment el pantà encara no existia i el pas per creuar la riera era més al sud que l'actual. | 42.0007700,2.0675700 | 422779 | 4650282 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56160-foto-08149-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56160-foto-08149-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56161 | Motius esculturats de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/motius-esculturats-de-la-noguera | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | Els motius esculturats de la façana exterior es troben erosionats degut a les inclemències meteorològiques que han desgastat la pedra. El perill d'esfondrament de la teulada i les esquerdes dels murs que té la masia suposen un risc de pèrdua dels motius esculturats. | Els motius esculturats de la Noguera, d'estil renaixentista, es troben decorant diferents portals de les estances interiors així com també a la façana principal de la masia. A la sala principal hi ha dos portals de pedra treballada de 1'90 metres d'alçada, l'un més ample que l'altre. Tenen els brancals i la llinda de pedra motllurada, unint-se en punta a la part de dalt, a mode de guardapols. A cada porta hi ha dos petits bustos, un femení i l'altre masculí. En un portal les figures representen persones de mitjana edat, i en l'altre portal els bustos tenen trets més infantils. Aquests últims porten al seu davant un escut cadascun. A la façana principal també hi ha dues finestres amb decoracions de motius esculturats d'estil renaixentista molt similars als portals interiors. El portal del balcó central del primer pis presenta els brancals i la llinda de pedra motllurada i una decoració a mode de guardapols, també motllurada, acabada en punta. A cada extrem del guardapols hi ha un bust esculturat: a la banda dreta hi ha un bust femení i a l'esquerra hi ha un bust masculí. A la part central de la llinda, dins l'espai del guardapols hi ha dues figures esculturades que sostenen un escut de llinatge familiar en el qual hi ha representada una au. La llinda, i part de la decoració, està trencada per una profunda esquerda del mur de la façana. El portal de la finestra balconera situada a l'esquerra del primer pis presenta els brancals i la llinda de pedra motllurada. Voltant la llinda hi ha un guardapols motllurat; a l'extrem de cada guardapols hi ha una figura esculturada. Al centre de la llinda, dins el guardapols, hi ha dues figures esculturades que sustenten un escut. Tots els motius esculturats d'aquest portal estan força erosionats. | 08149-93 | Sector central del terme municipal | 42.0007200,2.1000900 | 425472 | 4650248 | 08149 | Olost | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56161-foto-08149-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56161-foto-08149-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56161-foto-08149-93-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56162 | Forn d'obra de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-vila | XIX-XX | La terra s'ha anat acumulant al voltant de l'estructura deixant només a la vista una part del mur frontal. | El forn d'obra de la Vila està situat enmig d'un camp al nord-oest de la masia que li dóna nom, al nord de l'anomenat pla de les Saleres i prop del rec de la font Jordana, a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'un forn d'obra de mitjanes dimensions força erosionat. Té una planta rectangular d'uns 4 metres a la paret principal i posterior i uns 6 metres als laterals. A la façana principal del forn, orientada al sud, s'observa una boca o obertura d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada que dóna accés a la cambra de combustió, que s'ha conservat pràcticament intacte. Sobre la boca, enmig de la vegetació i la terra que envolta i cobreix el forn, s'observen alguns trams de mur de maçoneria de pedra i a l'extrem superior torna a aparèixer l'estructura, tot i que en aquest cas amb murs d'obra vista. | 08149-94 | Sector nord del terme municipal | El forn d'obra de la Vila va deixar de funcionar a mitjans segle XX, poc després de la Guerra Civil. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0140300,2.1012700 | 425585 | 4651725 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56162-foto-08149-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56162-foto-08149-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56163 | Forn d'obra de Comalrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-comalrena | XIX-XX | Estructura derruïda plena de bardissa i troncs. | El forn d'obra de Comalrena està situada al nord-oest de la masia de Comalrena, al marge d'un camp proper al torrent del Molí de Sallent. El forn d'obra està derruït i es troba cobert de terra i bardissa. No s'observa la planta ni els murs però si parts de terra argilosa cremada i algunes restes de peces d'obra als voltants. A la part superior es pot veure el forat que corresponia a la zona de cocció, on es col·locaven les peces per coure. | 08149-95 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9952600,2.1165300 | 426827 | 4649627 | 08149 | Olost | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56163-foto-08149-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56164 | Forn d'obra de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-riera | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | Estructura derruïda. | El forn d'obra de la Riera es troba situat a 80 metres al nord-oest de la masia de la Riera en la vessant d'un petit turó. Es tracta d'un forn d'obra de planta pràcticament quadrada de 3'70 x 3'80 metres i una profunditat conservada que varia entre els 1'90 metre a la part més baixa i 3'20 metres a la part més alta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i obra. Les boques del forn i la zona de combustió del forn està tapat a un nivell inferior, per sota el nivell actual de terra. A uns metres al sud del forn hi havia una bassa. | 08149-96 | Sector sud-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9807300,2.1135900 | 426567 | 4648017 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56164-foto-08149-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56164-foto-08149-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant del forn s'observen restes de peces d'obra.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56165 | Forn d'obra de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sallent | XIX-XX | Estructura en runes, coberta de vegetació. | El forn d'obra de Sallent es troba situat a 155 metres a l'est del molí de Sallent, prop del rec de l'Alouet. Es tracta d'un forn d'obra enrunat i cobert de vegetació que conserva una planta de 3 x 4 metres (interior) i una profunditat de poc més de 1'50 metres. S'observen parts de les parets de maçoneria de pedra i l'interior de parets argiloses. La boca del forn segurament es conserva a un nivell inferior, soterrada per l'esfondrament de l'estructura i coberta de terra i vegetació. | 08149-97 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9978800,2.1197100 | 427094 | 4649916 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56165-foto-08149-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56165-foto-08149-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56166 | Forn d'obra de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-noguera | XIX-XX | Estructura en ruïnes, coberta de vegetació. | El forn d'obra de la Noguera es troba situat a uns 300 metres al sud de la masia de la Noguera seguint torrent avall, aprofitant la vessant d'un marge, prop del torrent d'Olost. El forn està derruït i es troba cobert de terra, arbres i bardissa. La zona inferior del forn, la cambra de combustió, es troba tapada pel propi enderroc. A la zona superior s'hi pot observar el forat de 4 x 4 metres que corresponia a la cambra de cocció, on es col·locaven les peces per coure, molt erosionat. | 08149-98 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9975700,2.0998000 | 425444 | 4649898 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56166-foto-08149-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56167 | Forn d'obra de Pelaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-pelaroger | XIX-XX | Estructura força erosionada. | El forn d'obra de Pelaroger es troba situat a uns 400 metres al nord de la masia de Pelaroger, al marge d'un camp tocant al rec de la Baga de Pela. Es tracta d'un forn d'obra encastat a un marge de parets argiloses que conserva una boca de forn partida en dues meitats que condueix a les dues zones de combustió, encara conservades. A la part superior hi ha el forat que corresponia a zona de cocció, de 5 x 5 metres, on es col·locaven les peces a coure, tapat amb terra, arbres i vegetació. El forat conserva una profunditat de 70 centímetres. Al voltant es troben restes de peces d'obra produïdes al forn (maons). | 08149-99 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0110800,2.1187600 | 427030 | 4651382 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56167-foto-08149-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56167-foto-08149-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56168 | Forn d'obra de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-rexach | XIX-XX | La vegetació omple i envolta bona part del forn. | El forn d'obra de Rexach està situat a l'est de la masia que li dóna nom, en una zona emboscada a tocar del torrent de Rexach. Es tracta d'un forn d'obra de planta pràcticament quadrada que conserva el forat interior, d'uns 3 per 3'38 metres bastit amb obra. El mur principal del forn, orientat a l'est, estava format originalment per un mur d'obra vista que ha desaparegut quasi completament deixant a la vista una paret de tàpia que conserva els dos forats inferiors o boques de forn. Ambdues boques estan parcialment tapades tot i que la de l'extrem dret encara deixa passar la llum cap a l'interior del forn. | 08149-100 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9970200,2.0788700 | 423710 | 4649856 | 08149 | Olost | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56168-foto-08149-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56168-foto-08149-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En la zona que envolta aquest forn n'hi havien existit dos més, un ha quedat sota un camp i l'altre és inaccessible per les bardisses que hi han crescut al voltant. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56169 | Font del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sofre | XVIII | Tant el brollador com la paret a la que s'assenta estan completament cobertes de vegetació. | La font del Sofre està situada a tocar de la resclosa del molí Nou, a pocs metres de la riera Lluçanès i a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font des del pont de Jutglar, en la carretera BV-4653. Deixant la carretera a l'altura del pont s'ha de seguir la riera Lluçanès en direcció nord fins trobar la resclosa del molí Nou, a la que hi ha adossada la font. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt de l'extrem est del mur de la resclosa, en la part on aquest mur va perdent altura fins desaparèixer. Actualment la font es troba completament coberta de molsa i s'observen les qualitats minerals de l'aigua que treia a través del brollador, completament oxidat i amb un color rogenc. | 08149-101 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament es va voler utilitzar l'aigua d'aquesta font per abastir el nucli de Santa Creu de Jutglar. Tot i així, l'aigua els va sortir vermella i van abandonar l'empresa. | 42.0088700,2.0512300 | 421436 | 4651196 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56169-foto-08149-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56169-foto-08149-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56169-foto-08149-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (gener 2008) la font no rajava. | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml