Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57824 | Festa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La Festa del Bolet es realitza al llarg de l'últim cap de setmana de setembre. El dissabte al matí hi ha un ral·li fotogràfic (aquest 2.009, ha estat el tercer) i activitats infantils; a la tarda és el moment del concurs de plats cuinats amb bolets (enguany s'ha celebrat l'onzena edició), cap al tard hi ha un corretasques, posteriorment des del balcó de l'Ajuntament es fa el Pregó del Bolet i el repartiment dels premis del concurs de plats; seguidament és hora del mossec popular, i un correfoc; la jornada es clou amb ball al Saló la Flor. Durant tot el diumenge es pot visitar l'exposició micològica al Centre Cívic i la projecció d'imatges micològiques a la Biblioteca; al matí s'inaugura el Mercat del Bolet on hi participen artesans locals i foranis, a més de les diferents parades dels comerços locals; el mercat s'amaneix amb una cercavila acompanyada dels capgrossos, a l'espera del Tast de bolets, cap al migdia; com a darrer acte, a la tarda hi ha un espectacle d'animació per grans i xics. | 08166-124 | Al nucli urbà. | A la comarca hi ha diverses poblacions a les quals fa anys que es realitza la Festa del Bolet, a la Pobla de Lillet és una festa que aquest 2.009 ha arribat a la dinovena edició. La festa va arrancar de la mà de l'Associació de Comerciants, però arran d'uns anys difícils en els quals semblava que potser es deixaria de celebrar, l'Ajuntament va decidir prendre el relleu en la realització de la festa boletaire a partir del 2.005. | 42.2438700,1.9745800 | 415402 | 4677362 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57824-foto-08166-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57825 | Festa Major del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-roser | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVII? | La Festa Major del Roser es celebra el primer cap de setmana d'octubre, coincidint amb la proximitat al 7 d'octubre, dia de Santa Roser, i suposa la festa grossa de la Vila. Tot i que al llarg dels anys alguns dels actes van canviant, el programa no difereix massa en quan al tipus d'activitats que es realizen. Així, el divendres al vespre s'anuncia l'inici de la Festa Major amb repic de campanes; aquest dia és dedicat sobretot al jovent amb una Festa Jove a la nit. El dissabte es realitza un torneig de tennis taula, i un de bàsquet, a més d'un concurs de botifarra. Al llarg de la jornada també hi ha lloc per altres espectacles i a la nit Ball de Festa Major. Enguany el diumenge l'Ajuntament ha decidit recuperar l'escalada ciclista a Falgars, el punt de sortida és la plaça de l'Ajuntament i el d'arribada, al Santuari de Falgars; la recuperació ha estat bona, ja que ha comptat amb un bon nombre de participants. El diumenge també hi ha lloc per les sardanes i a la tarda la proclamació de la pubilla, l'hereu, la dama i el fadrí, seguidament hi ha concert de gala i a la nit Ball de Festa Major. El dilluns (festa local) novament hi ha ball i audició de sardanes, a la tarda és hora d'un espectacle infantil, i al vespre un gran sopar que clou amb una darrera sessió de Ball. | 08166-125 | En diferents indrets del nucli urbà. | No es coneix l'origen exacte de la celebració de la Festa, però l'any 1638 un vot de la vila declarava festa del Sant Crist l'endemà del Roser, paral·lelament el capellà d'aleshores, mossèn Barnola feia construir la capella del Roser (avui totalment enrunada, i de la qual tant sols es pot veure alguna escassa resta darrera el mas Barnola, al barri de Les Coromines); posteriorment fundà la confraria de la Marededéu del Roser. En un parell d'ocasions s'ha realitzat consulta popular per canviar la data de la Festa Major. L'any 1958 es va proposar passar la celebració de la Festa Major al 15 d'agost coincidint amb la festa de la Marededéu d'Agost; el resultat va ser negatiu. Novament al juliol del 1988, es va proposar el canvi de data del primer cap de setmana d'octubre al tercer diumenge d'agost, en aquesta ocasió va tornar a sortir com a resultat un no. Així doncs, s'ha mantingut la data d'octubre com a celebració de la Festa Major, tal com assenyalem alguns veïns, la Festa ha de ser pels propis poblatans i poblatanes, i a l'estiu són molts els que els coincideix amb les vacances. La pujada en bici a Falgars ja s'havia fet entre els anys 1982 i 1994 de la mà dels Amics del Ciclisme de Lillet; enguany la recuperada escalada ciclista suposa la catorzena edició. | 42.2433200,1.9733300 | 415298 | 4677303 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57825-foto-08166-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57826 | La Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fira | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XIX | La Fira de la Pobla de Lillet es celebra sempre el 3 de novembre, sigui el dia que sigui de la setmana; no és una jornada de festa local. Actualment ha perdut el caire ramader que tenia en origen, i avui dia és una fira multisectorial, on hi ha expositors diversos: roba, cotxes, eines, objectes de la llar, etc. Les parades s'ubiquen al zona central, a peu de carretera, sobretot a l'aparcament que hi ha davant l'Ajuntament. | 08166-126 | Al nucli urbà. | Les primeres referències a la Fira són d'entorn a l'any 1884, entre aquest any i el 1936 consta com una de les fires de bestiar importants de Catalunya, tot i això potser molt anterior a aquesta data. Es celebra en una data que coincideix amb el retorn del bestiar que està pasturant a les muntanyes, acostuma a ser pels volts de Sant Miquel; en aquestes dates de retorn del bestiar s'aprofitava per fer la selecció dels animals, els que anirien destinats a carn, els de treball i els de producció de carn i/o llet. Tot aquell bestiar que no tenien venut, es portava a fira. Així, en aquesta diada s'aplegava gran quantitat de bestiar, alguns ja havien aprofitat per deturar-se a altres fires, ja que per aquestes dies eren diverses les poblacions que feien fira de bestiar. A la Fira de la Pobla bàsicament s'hi aplegava el bestiar de la mateixa Pobla, de Cerdanyola, Castellar de n'Hug, Gabarrós i Sant Jaume de Frontanyà. Al segle XIX, la fira es feia als camps de Cal Cerdà, a principis de segle XX, amb la construcció de la via del ferrocarril, es va traslladar al camp de les Vinyes (el Firal). Durant la Fira, a més del bestiar també hi havia parada d'altres firaires que portaven roba, sabates, ferreteria, objectes per la llar i entre altres coses, ja que era un moment propici per poder adquirir aquells objectes que era difícil de trobar al poble. | 42.2438100,1.9748400 | 415423 | 4677355 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57826-foto-08166-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilaradaga | Les fotografies són d'Olga Bretcha. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57827 | El pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pessebre-vivent | XX | El pessebre vivent de la Pobla de Lillet parteix de l'era i la casa de pagès de Cal Xaró, emplaçada al mig del Poble, i constitueix una bonica estampa; es crea un trajecte que recorre carrerons i porxos del nucli antic de la població. Al llarg del recorregut s'escenifiquen una gran diversitat de quadres (escenes sense moviment) entre les quals hi ha la representació d'imatges bíbliques i d'altres de tradicionals, i que són: la vida a pagès, l'Anunciació als pastors, fer la bugada, engrunant blat de moro, puntaires, una taverna, el mercat amb parades de fruita, d'herbes remeieres, de pesca salada, de pa, de collars i esquelles, el terrisser, el cisteller, l'espardenyer, la Visitació, l'empadronament, demanar posada, el picapedrer, l'establia, la fusteria de Natzaret. La visita finalitza amb una bona torrada acompanyada de cansalada, vi de la bota i unes fogueres per escalfar-se. | 08166-127 | Per diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. | Des del 1995 l'Agrupació Teatral Amics del Romea, de la Pobla de Lillet, realitza el pessebre vivent, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Mica en mica han anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres que representen. Han assolit la representació d'una trentena de quadres, que han suposat any rera any el perfeccionament de les escenificacions i una millora de la tècnica i del vestuari considerables. Paral·lelament, durant les festes de Nadal es pot visitar l'exposició de diorames de pessebres que s'instal·la al centre cívic; és una activitat que es ve realitzant de fa anys de la mà de l'associació de pessebristes, que va néixer l'any 1987, i des de llavors, a més de les exposicions, realitza cursets d'aprenentatge i altres activitats vinculades amb els pessebres. | 42.2441600,1.9741500 | 415367 | 4677395 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57827-foto-08166-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57828 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-2 | XX | El Mercat Medieval és de creació relativament recent ja que s'inicià el 2.006. Es realitza el divendres Sant pels diferents carrers més emblemàtics del nucli antic, com el carrer Verger i el carrer de l'Església, entre altres. Consisteix en un mercat de productes i oficis artesans; els diferents firaires van amb vestimenta apropiada per l'ocasió. Al llarg del recorregut hi ha diferents activitats que amenitzen la diada, com tir amb arc, malabars, una tasca, i altres. El mercat finalitza a la plaça del molí de la Vila on es pot gaudir d'una botifarrada popular, prèvia compra del tiquet. | 08166-128 | En diferents indrets del nucli antic de la Pobla de Lillet. | Tot i que el mercat té pocs anys de vida ha arrelat amb força, i s'està potenciant molt activament amb la incorporació de nous elements cada any. El nucli antic de la Pobla confereix un escenari prou bo per la realització d'aquest tipus d'activitats. | 42.2442000,1.9738900 | 415345 | 4677400 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57828-foto-08166-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia número 1 és d'Olga Bretcha, i les número 2 i 3 són escanejades del diari Regio7 del dia 3 d'abril del 2010. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57829 | Dansa de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-falgars | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | La Dansa de Falgars es representa a la plaça del davant del Santuari de Falgars, el dilluns de la Festa Major de Cinquagesma. És una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. Simbolitza la presentació pre-matrimonial d'una donzella a un fadrí, un acte doncs, de prometatge. Inicien el ball una parella de casats i la donzella, cadascun amb el vestit típic de la dansa que inclou, per la dona, caputxa, gipó, faldilles i enagos; l'home casat va amb roba negra, capell alt, una capa anomenada gambeto, espardenyes de betes i una almorratxa a la mà (ramell de flors amb cintes); en el cas del solter, amb camisa blanca, una faixa blava i també espardenyes de vetes. El ball es realitza acompanyat de la música interpretada per una cobla. Inicien el ball la parella de casats (antigament un pavorde i una pavordessa) situats al davant agafats de la mà i enlairada, i darrera els segueix la noia soltera; tot puntejant donen un parell de voltes a la plaça, a continuació l'home casat fa lliurament de la seva parella al batlle i ell balla amb la donzella, donen dues voltes més per tot seguit el casat passar l'almorratxa per sobre el cap del fadrí, el qual ja es pot aparellar amb la donzella i continuar el ball; es segueix realitzant el ball del punteig al vol de la plaça, i a partir d'aquest moment es pot anar incorporant tothom que ho vulgui a la dansa, a cada parella que s'hi afegeix, el capdanser els hi passa l'almorratxa per sobre el cap tot donant-los la benvinguda. A mesura que es van incorporant gent a dansar, prèviament adquireixen un mocador en una taula disposada al centre de la plaça i que simbolitza el tribut que antigament es pagava. | 08166-129 | Al Santuari de Falgars | És tracta d'una dansa que es creu de tradició medieval, tot i que hi ha opinions diverses al respecte. Fins l'any 1646 la dansa es ballava el mateix dilluns de Cinquagesma però a la plaça Major de la vila. Arran de la construcció del nou santuari, i de la inauguració d'aquest, es va començar a realitzar un aplec per aquesta data del dilluns de cinquagesma, amb peregrinació des del poble, celebració de la missa amb cantada de goigs i a la tarda la representació de la dansa, corrandes i ball de sardanes. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57829-foto-08166-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57830 | Ball dels Moliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-moliners | ALBA i ROMA,N.(1984): El 'Ball dels Moliners' de la Pobla de Lillet. L'Erol, núm8, Berga. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | Antigament el Ball dels Moliners es realitzava a la plaça del Molí de la Vila, el dimarts de Carnestoltes. Hi participaven un home amb l'esquena coberta per una grossa pell de moltó i unes grans banyes al cap, i a més portava una mesura de tres quartans i un bastó, es col·locava al centre de la plaça i començava a fer un soroll amb els estris que portava (mesura i bastó) que simbolitzava el soroll que feien les moles d'un molí fariner mentre estaven en funcionament. Al seu voltant s'hi col·locaven un seguit de nois joves disfressats de dona i cadascun amb un bastó amb una patata o altra cosa clavada al capdamunt que volia simbolitzar la borra que filaven; a més al coll portaven unes coixineres a mode de sacs de farina per portar al molí. En sonar una tonada de flabiol es disposaven entorn al moliner tot fent un ball en cercle al seu voltant, mentrestant el moliner estava al centre i continuava fent el soroll que volia imitar el de les moles. En cansar-se els que voltaven, es comencen a llançar sobre el moliner tot colpejant-lo amb les filoses, el moliner es protegia amb la pell de moltó. Cansades de donar-li cops, les dones començaven a treure cendra (simbolitzava amb farina) i a escampar-la per sobre la gent aplegada al voltant, tot deixant-los ben bruts. | 08166-130 | Al pati de l'escola CEIP Lillet a Güell | El Ball dels Moliners no es ballava des del dimarts de Carnestoltes del 1924. Sortosament, ja fa uns anys, en concret des del 1986, es va decidir recuperar el Ball dels Moliners. Actualment però, s'han hagut de fer algunes modificacions per tal que la seva representació es pugui dur a terme d'una manera apropiada. Així, actualment la dansa es balla el dia que es celebra el Carnestoltes a l'escola, l'escenari és el pati petit de l'escola i la representació la fan els alumnes de cicle superior, tot i que quan comença l'escampada de farina (avui dia ja no es fa amb cendra) la resta de mainada entra en el joc i també tothom qui vol. Segons els autors que han parlat del Ball, aquesta és una dansa que manté similituds amb altres representacions que es realitzen a les dates de Carnestoltes, com és la substitució de papers, entre els quals les disfresses que impliquen canvi sexe i/o estament social, l'apallissament del moliner s'assimila a la revenja de l'opressió feudal (obligació de moldre al molí del senyor feudal), suposa una important participació popular, a més és una festa laica, el propi fet del llançament de la cendra és molt freqüent a altres indrets de Catalunya. La simbologia de l'escampament de cendra (avui farina) es relaciona amb un element purificador, de fecunditat i fertilització. Elements que es vinculen amb el període del cicle anual que comporta el Carnestoles, com és l'inici de la Quaresma, una etapa de dejuni com a neteja del cos, o sigui de purificació. A més properament s'iniciarà la primavera que implica un canvi important en el calendari de la terra, del pagès, és una etapa de sembra. D'altra banda, segons la llegenda, també es considera que el significat propi de l'acte sembla que vol escenificar els abusos d'alguns moliners que barrejaven cendra a la farina, per obtenir més guanys. | 42.2460800,1.9750100 | 415440 | 4677607 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57830-foto-08166-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La música del Ball dels Moliners és interpretada per un flabiol i un tamborí, i per la recuperació del ball s'ha extret del Costumari de Joan Amades. Actualment, arran de la publicació d'un CD amb temes poblatans s'ha realitzat una versió orquestrada per Ramon Bau. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57831 | Jardins Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-artigas | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. ESPEL, R. (1997: 25-27): 'Els jardins Artigas'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3516. Generalitat de Catalanya. RIBAS,M.; VIDAL,M.(1991): Jardins de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. VVAA. (2008:32-36,358): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts. Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola. Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, ' Parc de la Magnèsia'. Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins. Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història. El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts. Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural. La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil. | 08166-131 | A costat i costat del riu Llobregat, per sobre la fàbrica de Ca l'Artigas | La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat. La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910. La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins. Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte. Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil. L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas. L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic. | 42.2530100,1.9757600 | 415511 | 4678376 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57831-foto-08166-131-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí (?) | L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada.Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnesia. | 105|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57832 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0 | <p>BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d'on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.</p> | 08166-132 | Serra del Catllaràs | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.2225100,1.9648000 | 414566 | 4675000 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57832-foto-08166-132-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades es corresponen a la Roca de la Lluna. | 122 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 57833 | Flor de Neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Espècie amenaçada. | La presència de la flor de neu ( Leontopodium alpinum) al terme de la Pobla és més que destacable degut al fet que es tracta d'una flor estranya, molt poc present a les muntanyes catalanes. Es tracta d'una espècie que s'estén a moltes zones boscoses des dels Pirineus fins a l'Himalaia. La seva abundància en nombrosos boscos dels Alps han fet que tradicionalment la flor es collís i s'assequés com a element decoratiu, degut a la seva bellesa caracteritzada per l'aspecte blanquinós i pelut de les seves flors. Actualment, però, aquesta activitat està estrictament prohibida al nostre país degut a la raresa de l'espècie. A Catalunya només s'ha trobat en alguns llocs puntuals de la Vall d'Aran i a la serra del Catllaràs. És per aquesta raó que actualment la planta està protegida per la llei i la seva recol·lecció està prohibida. Al Catllaràs la flor de neu es pot observar en diversos nuclis a les zones altes de la muntanya, baixant fins a altituds de 1.200 metres. El seu hàbitat són els prats rocallosos i les feixes de roca humides, en general orientades cap al nord. | 08166-133 | Serra del Catllaràs | Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de fauna i flora presents en la serra, i entre els quals hi ha la flor de neu. La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57833-foto-08166-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 57834 | Bosc de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ventaiola | JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | Es tracta d'un bosquet situat molt a prop del poble, per sobre la Pobla de Lillet en la vessant que s'aixeca al sud del poble, al costat de l'heliport, i a l'entorn de la masia de Ventaiola. És un indret que atrau a molts poblatans que s'hi acosten a fer un passeig seguint el camí en ziga-zaga que creua el bosc, i altres a realitzar-hi altres modalitats d'esport. El nom del bosc, Ventaiola, li aporta la masia entorn a la qual es desenvolupa l'arbreda i de la qual n'és propietat. El conjunt del bosc és format per una gran majoria d'arbres de replantació, bàsicament són pins, i en el qual sobresurten unes poques sequoies de mides considerables, també hi ha algun avet, entre d'altres espècies; per que fa als arbres que no són de replantació, els més interessants són un grup de roures que es troben al voltant de la masia i que mostren un tronc d'amplada important. Són diferents camins els que hi van a parar, la pista per al trànsit rodat que porta a la casa de Ventaiola i també al mas Tinar, pel costat passa el camí que porta a Falgars pels Graus i el camí de la cova, a més també s'hi pot arribar per una altre camí que prové del barri de les Coromines tot creuant el torrent del Regatell. A més, a la part baixa del bosc hi ha la font del roure, un espai que està condicionat amb taules i bancs de pedra i obra fixes; el nom es deu a que la font surt d'entremig d'uns roures. | 08166-134 | Al sud del nucli urbà | Al mig del bosc de Ventaiola hi ha la masia que li dóna nom, tot i que amb el pas dels anys ha sofert molts canvis, és un mas que està documentat des d'època medieval. El bosc però és de cronologia molt més actual, sembla que deu tenir entre 70 i 80 anys, tot i que els roures monumentals que hi ha a l'entorn de la casa ja denoten una antigor molt més reculada. Pel que fa a la font, en desconeixem l'antiguitat, però hi ha alguna fotografia de la primera meitat del segle XX que ja apareix amb els elements de mobiliari que hi trobem avui dia. | 42.2413900,1.9749400 | 415428 | 4677087 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57834-foto-08166-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 57835 | Font del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bisbe | És un indret del Rec de la Sois, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla pel mig d'una gran placa de roca de conglomerat, tot creant a una gorja de poca fondària; sota la roca hi ha un ampli baumat, format en la veta tova de la roca, i que permet transitar per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat, pel costat est del salt, hi ha una formació calcàrea vertical i lleugerament recargolada, en contacte amb el terra i amb la placa de roca superior, aquesta formació és la font del bisbe, per ella hi regalima un rajolí d'aigua més o menys intens segons l'època de l'any i la sequera, però és més regular que el salt d'aigua, aquest presenta un cabal més influenciat per la climatologia. És un entorn molt ombrívol i agradable, freqüentat per veïns i foranis, sobretot a l'estiu i encara més si és un estiu amb abundor d'aigua. | 08166-135 | Rec de la Sois | JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002. | 42.2139400,2.0058500 | 417943 | 4674009 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57835-foto-08166-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 57836 | Gorg de la Lleona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-lleona | <p>Està emplaçada en una zona situada als peus d'unes roques escarpades que es troben a continuació de la Serra de Falcús pel seu extrem nord-est. Per accedir-hi cal que anem pel PR-52, que ens porta al Xalet del Catllaràs des de la Pobla de Lillet; s'ascendeix per un sender que de sobte es converteix en una pista de desemboscar, punt en que també podem observar les roques al fons, aproximadament en aquest punt veurem unes marques molt gastades, blaves i vermelles que marquen un pas poc fresat, cal seguir-les i ens conduiran al lloc. Es tracta d'una bassa natural, que en anyades amb densitat elevada de pluges presenta una bona gorga, però en anys secs té poca aigua i crea al seu entorn una zona com d'aiguamolls. És un indret curiós, ja que és una mena d'estany format per un aflorament natural d'aigua, entorn a la qual s'hi troba vegetació pròpia d'una zona humida de muntanya, a més de fauna com gran quantitat de granotes, libèl·lules, entre d'altres. La part nord de la bassa, cap on pren desnivell, conforma un petit regueró d'aigua que flueix fins desaiguar al rec del Clot de Serra Pigota, el qual després desemboca al Rec del Junyent. És interessant per la seva pròpia idiosincràcia, i per la tipologia de fauna i flora que s'aplega al seu voltant, propis d'aquests hàbitats humits. Enguany (any 2.009) ha estat un any d'abundor de neu i pluja a les contrades de la Vall de Lillet i del Catllaràs, fet que ha afavorit un bon nivell d'aigua, i per tant ha aplegat diversos visitants.</p> | 08166-136 | Catllaràs | <p>JAUMOT, M. (2.006): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | 42.2290100,1.9814300 | 415947 | 4675706 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57836-foto-08166-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57837 | Rellotge de sol de Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-falgars | ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3514. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985:372-373): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona VV.AA. (1994:140). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Presenta algunes esquerdes i despreniments de pintura. | El rellotge de sol de Falgars està situat a la façana sud del santuari de Falgars, just per sobre la porta d'accés al temple. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre una base que sembla de morter, és circular i està emmarcat dins un requadre que a la part superior es clou en forma triangular. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes. Dins la part circular, per sobre dels números hi ha la frase 'El sol per mi és com l'amor per tu'. Entre el cercle i el requadre hi ha unes decoracions pintades de filigranes vegetals en color ocre sobre fons blau. A la part superior (la triangular) hi ha pintades quatre flors de neu junt amb altres elements vegetals també sobre fons blau. Al marge inferior, hi consta M. Margarit i agost 2.003, es correspon a l'any de la restauració (ANGLERILL:2009:162); en fotografies anteriors a aquesta data s'hi pot observar l'existència d'un rellotge de sol però sense que se'n puguin veure els detalls que el conformen. | 08166-137 | Santuari de Falgars. | Tot i que el lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on hi consta com un dels límits d'aquest temple. L'església fou obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeiren l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret, a nivell comarcal, generà la presència de vida eremítica. El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari. L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals. Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824. Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració. | 42.2273800,1.9454400 | 412975 | 4675561 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57837-foto-08166-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57839 | Fàbrica de Xocolata Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-xocolata-fabregas | FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIX | Està abandonada, tancada i fent-se malbé. | L'edifici de la fàbrica de xocolata està emplaçada al lloc on hi havia hagut l'antic molí del Regatell. És una construcció fabril formada per diversos cossos amb coberta a dos vessants; sembla correspondre a tres estructures col·locades una adossada a l'altra, prenent forma allargada, i situada a redós del torrent del Regatell, en la seva riba esquerra, entre el torrent i la vessant de la muntanya. Tot i que s'hi observen diverses fases constructives, aparentment tres, el conjunt mostra unes característiques força similars. L'extrem més de llevant, sembla tractar-se de la part més antiga, en destaca que a nivell del torrent hi ha dues obertures amb arc rebaixat de lloses posades en sardinell corresponents a les sortides d'aigua del molí (cacaus); a la planta baixa i primera s'observen diferents finestres, algunes de llinda en arc rebaixat de maó de pla, i al darrer nivell un seguit d'obertures petites en forma ovalada; per sobre hi ha un darrer nivell, d'actuació contemporània. El cos central és on trobem la porta principal d'accés a l'interior, a la qual s'hi arriba a través d'un petit pont de pedra que permet creuar el torrent; el pont és d'un sol ull format per un arc lleugerament apuntat. Aquesta estructura central, mostra també el que sembla un nivell (potser parcial) de planta soterrània, on hi ha una obertura tapiada que dóna a l'alçada del torrent (o potser una altra sortida d'aigua?). La constitució de la façana és quasi paral·lela a la de l'estructura anteriorment descrita, a la planta baixa i primera finestres rectangulars, i a la planta sota-coberta, ovalades . El cos més de ponent és la darrera fase constructiva, en aquest les obertures són més grans, sobretot a la planta baixa, on són de llinda en arc rebaixat; als dos nivells superiors, són finestres senzilles, rectangulars. Aquest cos té façana per l'extrem de ponent, on trobem una porta a nivell de carrer, i altres obertures senzilles al dos nivells de sobre, al centre de la planta primera hi ha un balcó. A la part superior d'aquesta façana encara s'hi pot llegit part del rètol 'La más alta del Llobregat', eslògan que era emprat i acostumava a aparèixer en la publicitat i en la majoria dels productes de la fàbrica. | 08166-139 | Nucli Urbà. Carrer Regatell núm. 16, La Pobla de Lillet. | La fàbrica de xocolata sembla que va començar a funcionar i a elaborar aquest producte a partir de 1840, segons consta en la documentació i en la publicitat conservada referida a la mateixa fàbrica. L'any 1856 (primer any del que es conserva informació de les matrícules industrials a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet) consta Joaquim Fàbregas al carrer Jussà n. 8, el qual pagava matrícula com a confiter i cerer, i perdurà així fins els anys 1885-1886, quan hi apareix com a titular la seva vídua, tot i que regentant un molí fariner. El febrer del 1888 el donen de baixa, ja que l'abril del 1887 havia canviat d'activitat passant de molí fariner a molí xocolater i a nom del fill Francesc Fàbregas i Oristrell (1857-1936). A més també consta que al març del 1887 es donà de baixa l'activitat de confiters i cerers del carrer dels Porxos n. 14. Aquestes informacions són interpretades com que es deu correspondre al període en que Francesc Fàbregas amplia la producció de xocolata a gran escala, amb 'una màquina de afinar movida por agua, con cilindros cuya superficie mide 35 decimetros cuadrados'. Francesc Fàbregas i Oristrell, a més de fundador de la fàbrica de xocolata va ser un home polifacètic i molt actiu, era músic i va fundar una cobla orquestra a la Pobla de Lillet, potser la primera, i que va tenir cert renom; a més, va ser alcalde de la Pobla i va emprendre nombroses iniciatives industrials. És conegut que valorava el control de l'aigua, de fet se sap que ell mateix es construïa els canals de fusta i posteriorment va aprendre la tècnica de construir els tubs a la mateixa fàbrica. A més, un dels seus negocis va ser el subministrament d'aigua potable a la població, activitat duta a terme fins el 1955, ja que el 1956 es va municipalitzar el servei. A la fàbrica hi funcionava el molí de cacau, el molí fariner, i la màquina d'afinar la xocolata, però Francesc Fàbregas també va instal·lar una serra cinta de 98 cm per fusta, al carrer Pontarró n. 12 (també moguda per força hidràulica); el 1919 feia gasoses; entre 1925-26 produïa ell mateix 6kw d'electricitat per la fàbrica de xocolata, va posar en funcionament dos torns metàl·lics per a fer cadires, entre altres. El negoci xocolater va aconseguir ser un producte d'alta qualitat i molta difusió. L'hereu de Francesc Fàbregas va ser el fill gran, Jaume, també home polifacètic, amant de les arts; tot i que en ell va recaure el negoci, la mateixa fortuna li va permetre poder desenvolupar diverses de les seves facetes com a escriptor, actor i director teatral, i home de molta activitat cultural, sobretot a la mateixa Pobla de Lillet. Tot i que no li interessaven els negocis, va continuar amb la producció xocolatera, i la venda de productes de drogueria, comestibles i productes de la fàbrica, en el comerç que regentava la família al centre del poble. L'any 1958, Jaume Fàbregas moria en un accident de cotxe. El 1961 es tancava definitivament la fàbrica, ja que va morir sense testament i el patrimoni familiar es va dividir. Des dels inicis, la fàbrica havia mantingut diverses activitats (molí fariner, xocolater, s'hi varen fer cadires, agulles d'estendre,...), sobretot en època de Francesc Fàbregas i Oristrell, i als darrers anys, després de la mort de Jaume Fàbregas, període en que es va dedicar bàsicament a la torrefacció de fruits secs, cafè i malta. | 42.2430200,1.9749800 | 415434 | 4677268 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57839-foto-08166-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família Fàbregas va ser coneguda com una família benestant afincada a la Pobla des d'època de Joaquim Fàbregas, d'ofici confiter, i originari del mas Serinyà, aquest es va casar Ignasia Oristrell i Moré, manresana filla de Berga, i varen tenir els fills Francesc, Joan, Rosa, Ramon i Joaquim. L'hereu Francesc Fàbregas i Oristrell és considerat el fundador de la fàbrica, es va casar amb Rosa Artigas i Puigbó, i van tenir vuit descendents, Jaume, Anton, Ignasi, Ismael, Joan, Joaquim, Concepció i Francisqueta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57843 | Església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLÉN, L.. (1997: 46-55): 'Les traces del L'illet passat'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. | XVIII | La van destruir entre els anys 1936-1939, i tant sols queda alguna resta de pilastra. | L'església del Roser estava situada adossada a la part posterior de la masia Cal Barnola, la qual està emplaçada a l'extrem oest del barri de les Coromines. Avui dia pràcticament no queda res d'aquella església barroca; tant sols es conserven escassos testimonis, com alguna pilastra adossada al mur de la masia, ja que fou destruïda en el decurs de la Guerra Civil. Per fer-nos una idea de com era l'església reproduïm les paraules de Joan Rosiñol (ROSIÑOL:1988:45-46):'L'església del Pont (o del Roser) era d'una sola nau; l'entrada i l'altar major estaven orientats a ponent. Després de pujar uns graons d'escalinata externa, per salvar el desnivell del carrer de la Font, s'entrava a l'església per una porta ferrada i clavetejada. Dins, enfront i al fons, hi havia l'altar major presidit per la imatge de la Verge del Roser, flanquejada per dues imatges més, una de Sant Benet i l'altra de Sant Domènec. Al lateral dret, l'altar amb la imatge de Sant Joan de Mata (protector dels empresonats), formava un grup escultòric de dues figures: la del sant en posició dempeus i mirada compassiva envers els seus peus, on es trobava encadenat i agenollat un reu d'ulls suplicants (grup escultòric de talla de fusta de valor artístic molt apreciable -talla del segle XVIII-); al costat d'aquest, més cap a l'entrada del temple, s'hi trobava l'altar dedicat a la Verge del Remei, representat per un quadre de pintura a l'oli, sobre tela, d'apreciables dimensions. Al lateral esquerra, l'altar de la 'Dolorosa' i el Sant Crist, imatges de talla de fusta ricament policromades; al costat, l'altar dedicat als 'Sants Metges' (sants Cosme i Damià), representats en voluminosos plafons de baixrelleu, adossats a la paret.' Tal i com ens indica el mateix autor, aquesta església no comptava amb objectes ni ornaments litúrgics per la celebració habitual de misses, ja que tant sols s'hi celebraven actes religiosos esporàdics alguns diumenges i festes assenyalades. | 08166-143 | Nucli urbà, Barri de les Coromines. c/ de la Font, núm. 18. La Pobla de Lillet | Originàriament hi havia hagut una altra església del Roser, la qual estava emplaçada en un altre indret, més proper al pont vell, d'aquí que era nomenada popularment com l'Església del Pont. Aquesta primera capella del Roser es va construir el 1581, era de mides molt petites i va tenir una vida molt curta, ja que al finals 1600 s'enderrocà. Sembla que estava situada on ara hi ha la casa de can Pastor, al carrer de la Font. El fervor i devoció dels poblatans envers la Verge del Roser va propiciar la sol·licitud de permís per tal de tornar a construir una capella amb la mateixa advocació. Pere Barnola, pavorde, aconseguí la llicència, i el vicari general del bisbe de Solsona, el doctor Mariano Bargués, atorgà el permís en data 16 de juny de 1761. La nova capella es bastí a pocs metres de distància de l'anterior, era de mides més grans, i fou enderrocada entre els anys 1936-1939. | 42.2438600,1.9769500 | 415597 | 4677359 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57843-foto-08166-143-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fundació del barri de les Coromines data d'entorn al 1740. | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57844 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-0 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. JAUMOT I BISBAL, M. (2006:94): La vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Plànol: Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de Catalunya, Municipi de la Pobla de Lillet, Mapa 1:25.000; Naturgest, S.L.: Bernat Soler (dir.), i Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera: Xavier Campillo (dir.). Febrer de 2.005. | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En el treball trobem els següents camins ramaders que passen pel municipi de la Pobla de Lillet: -Camí de la Pobla a Castellar de N'Hug: ICR63. Amplada entre 32 i 10 metres. Surt de la plaça de Sant Isidre, va per la via del carrilet, s'enfila cap Cal Mossèn Elies i pren el camí de Panella, va per sobre Ca l'Artigas i Cal Sargantana, i segueix fins la casa de la Molina; aquí hi ha dues opcions, una pel Clot del Moro, el pas de l'Ós i enllaça amb el camí que ve de la Farga, i l'altra va per sota la fàbrica del Clot del Moro cap a la Parera i pren el camí de la Farga en direcció al prat, creua el rec i agafa en direcció la Farga, passant-hi a tocar, fins al Molí, i continua fins Castellar de N'Hug. -Camí de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès per la Riera de Merlès: ICR8. Té una amplada de 20 metres, tot i que també citen que alguns trams són de 3,5m. El camí entra a la Pobla, venint de Castellar, per prop de Ca l'Escolà i les Rovires, prenent direcció Cal Bescaire, es dirigeix cap Montverdor, passa pels camps del Guixé, després cap la Teuleria de Montverdor, segueix prop del torrent cap a la Font del Bisbe, creua el terme seguint per la carretera de Sant Jaume en direcció Santa Eugènia. -Camí de Guardiola a la Pobla de Lillet: ICR12. Consta una amplada de 20 metres. Surt de la plaça de l'església de Guardiola, passa per Cal Companyó, i entra a terme de la Pobla per sota la carretera de Guardiola a l'alçada del riu Gavarrós, continua cap al Molí de l'Espelt, després cap Santa Cecília, segueix cap Fumanya, després el Plantiu i cap Roca Subiera, per dirigir-se cap Cal Pau Solana, i entra a la Pobla per Ieits, cap plaça de Sant Isidre, carrer de Berga, carrer Unió i fins la plaça del Molí de la Vila. Després té continuïtat cap a enllaçar amb el camí ICR8, passant per les Coromines al costat de la capella de Sant Antoni, i segueix en direcció al monestir, fins enllaçar amb el camí que per un costat porta cap Sant Jaume de Frontanyà i per l'altre cap Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. -Camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà: ICR24. Amplada aproximada de 30 passes per banda, però a l'expedient de classificació consta de 20 metres i 3,5 metres a dins el poble. Ve de Sant Julià de Cerdanyola entrant per la baga de Fontanals, segueix cap la Balma de Crist i cap el Coll de la Ceba; continua carenejant per la Collada del Pla de l'Om i d'aquí es dirigeix cap a Sant Jaume de Frontanyà. Gran part del trajecte passa prop del límit sud del terme municipal; part del traçat està senyalitzat com a GR-241. -Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs: ICR25. Amplada aproximada de 30 passes per banda. Des del Gall de Cercs passant per Vilada, va fins la Clusa, des d'on es dirigeix a la Pobla anant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba, i Camp de l'Ermità, tot seguint aproximadament el límit del terme amb Cerdanyola; després va cap el Pla de Sant Cristòfol en direcció Falgars, per seguir cap el planell de l'estació de tren de Riutort-Gavarrós, on enllaça amb el camí de Guardiola. -Camí de Cerdanya pel Pla de Rus: ICR64. A Santa Cecília de Riutort (enllaça amb el camí de Guardiola a la Pobla) surt un camí que tot passant pel Coll de Cerqueda i després pel Pla de Rus, porta a la Cerdanya, enllaçant amb diversos camins. -Camí de la Bassa de Tarnes: ICR67. 20 metres d'amplada. Surt de la Bassa de Tarnes, i passa per l'Espelt, seguint el torrent de Gavarrós va pujant fins enllaçar amb el camí de Paller. (Forma part del camí de Sant Romà de la Clusa a Coll de Pal) S'han mantingut la terminologia emprada en l'inventari esmentat, incloent el codi. A l'inventari també hi ha un quadre de correspondència dels camins inventariats amb els camins inclosos en els expedients de classificació de Vies Pecuàries. | 08166-144 | Per diferents indrets del terme municipal | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals podem destacar com a grans eixos transhumants el identificats com a ICR12 i ICR63, com a camins principals el ICR8, ICR24 i ICR64, i com a camins secundaris l'ICR25 i ICR67. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà i en concret a la Pobla de Lillet hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2447900,1.9728800 | 415263 | 4677466 | 08166 | La Pobla de Lillet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57844-foto-08166-144-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'elaboració de l'inventari a més del recull exahustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. En el cas de la Pobla el conjunt de camins van estar descrits per Ernest Sitges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57845 | El cisteller de la Pobla de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cisteller-de-la-pobla-de-lillet | XX | Joan Cortina també és conegut com 'el cisteller de la Pobla de Lillet', ja que és el darrer artesà que es dedica a aquesta activitat al poble, i de fet és un dels pocs que queden a la comarca. Té el taller a la masia Les Uncies, on havia viscut durant molts anys, i també treballa a estones a la casa on viu, al nucli urbà de la Pobla. El taller és ubicat al baixos de la masia, on hi guarda gran quantitat de feixos de vímet, uns bullits i pelats i altres sense pelar, o sigui amb escorça, canyes, i algunes de les peces realitzades per ell, a més d'altres que no són seves, però que ha adquirit o li han portat per tenir-les de model, a més de les eines. No són gaires les eines que es necessiten per fer aquesta activitat, ja que gran part del procés tant sols s'utilitza el material manipulat amb les mans; a més, moltes de les eines són de pròpia fabricació, així algunes de les eines són: estellador o obridor de vímets (per obrir-los en tres parts), estellador o obridor de canyes (per fer-ne quatre parts), en ambdós casos fets per ell mateix amb fusta de boix - també poden ser de ferro-, la cullera o canal de cisteller de fusta o de ferro, punxons per passar nanses també en té de fusta i altres de ferro, unes senzilles branquetes curtes i resistents que col·locades adequadament empra per pelar els vímets, també un martell, unes tisores de podar i un ganivet; a l'exterior hi ha la caldera de forma allargada on bull els vímets. A més també utilitza el safareig per posar en remull els vímets, a més d'altres recipients transportables, tipus gibrell, per tal d'anar remullant el vímet quan elabora les peces. A més, Joan Cortina també s'encarrega de cuidar les vimeteres que té a Les Uncies, així com les que hi ha en altres cases; ell mateix s'encarrega de collir els vímets, i de processar-los de la manera adequada per la seva posterior utilització. Feina que hi ha de dedicar una part important de l'hivern, la resta la dedica a la fabricació de les diferents peces: cistells de diverses formes i tipus com cistell de bolets; cistella xafardera, pollera o conillera; cistell pelapatates; cistelló; coves de verdura, de la roba, i altres; a més de paneres, fruiteres, cargoleres, sillons, etc. En Joan Cortina també fa bastons; ell mateix va a buscar els troncs, els blega, els poleix i els dona l'acabat, segons cada cas. | 08166-145 | Masia Les Uncies. | Joan Cortina Sellas va néixer a la Pobla de Lillet el 3 de març de 1929. Amb 80 anys complerts La història de com va començar a fer cistells Joan Cortina, és ben particular, de fet quan ell era petit un dia el seu pare va anar al poble i en tornar a casa portava un cistell, però en faltava un. Llavors ell va pensar que si altres ho feien ell també; va pujar a les golfes on tenien uns feixos de vímet i s'hi va posar, i així dia rera dia fins que li va sortir. En va apendre sol, tot mirant com ho havien fet d'altres i preguntant, llavors ell tenia entre 16 i 17 anys, i va estar 2 i 3 anys aprenent-ne una mica. Al cap d'un temps, quan ja en tenia 18, i després de ja haver-ne fet uns quants, el van començar a llogar per les cases a fer coves i cistells. Va treballar-hi 10 o 12 anys, alternant per cases a fer de cisteller a l'hivern, i a l'estiu a treballar a la casa i al camp. Amb el temps i les millores tecnològiques, la maquinària va ajudar a que la demanda de cistells i coves disminuís. Va estar entre dos i tres anys fent encanyissats per cel-rasos i remendos. Com que ja no es podia guanyar la vida fent de cisteller, ho va deixar per posar-se a treballar en altres coses. Quan es va jubilar es va tornar a posar a fer cistells i des de llavors ha continuat fent cistells, coves i un munt d'altres peces. En ocasions especials podem veure en Joan Cortina, almenys el dia del Mercat Medieval, el Pessebre Vivent i per la Festa dels Bolets de la Pobla de Lillet treu les seves peces al carrer i sempre el podem veure treballant; també ha anat i va a altres festes i fires d'artesania, com la festa dels Bolets de Berga, el Segar i el Batre d'Avià, entre moltes d'altres. | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57845-foto-08166-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57846 | Llinda de porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta | XVIII | La fusta es troba en bon estat, però l'erosió ha provocat que no s'identifiqui del tot la data. | Llinda de fusta, probablement de roure, que corona una porta d'accés a l'edifici número 1 de la plaça de l'església. És una porta situada a la façana posterior, la que dóna a la plaça Molí de la Vila, i que permet l'accés a la planta inferior de la casa. Originàriament era una porta de major amplada (una actuació posterior en va reduir el pas), conformada per dos brancals fets amb blocs rectangulars de pedra sorrenca picada i polida, sobre els quals es recolza la llinda. A la part frontal, aproximadament en el centre, hi ha una inscripció incisa, avui parcialment il·legible, on consta una data de mil set-cents i pico, sembla 1721 (les dues últimes xifres són dubtoses), i enmig de la data una creu que podria havia portat el símbol de IHS (Jesucrist). | 08166-146 | Casc antic. Plç.de l'església, n. 1; és a la façana posterior que dóna a la plç. Molí de la Vila. | La llinda forma part d'un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres plantes pis i golfes. Té dues façanes, la principal que dóna a la plaça de l'església, i la posterior, on trobem la llinda, que obra a la plaça Molí de la Vila i inici del carrer Unió. La casa es troba en mal estat de conservació. Tot i que la data es correspon al segle XVIII, la finca està emplaçada en una zona del casc antic que es començà a ocupà des d'origen de la fundació del poble el 1297, especialment a partir del segle XIV. Tot i això, el segle XVIII és un període de gran creixement urbanístic de la vila; de fet, es tracta d'una de les èpoques en que experimentà una més gran transformació i ampliació urbanística. | 42.2440500,1.9740700 | 415360 | 4677383 | 1721? | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57846-foto-08166-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57847 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-0 | XVI | Biga de fusta, situada a la façana de l'edifici número 3 del carrer Dr. Cisneros (antic carrer del Castell). Tot i que actualment no té funció de llinda, sembla que aquesta degué ésser la seva utilitat originària. En ella hi consta una inscripció incisa, on hi ha dues lletres no identificades amb claredat, podria ser una 'e' o una 'l' i una 'a', seguides de 15 de març (abreviat) de 1587. Generalment, en aquest tipus d'inscripcions, la data anava precedida d'un 'fecit' (fet), però no sembla aquest el cas. | 08166-147 | Nucli antic. Carrer Doctor Cisneros, núm. 3. La Pobla de Lillet | La peça es troba en un edifici situat en ple casc antic de la Pobla de Lillet, en el nucli originari de fundació del poble el 1297. Justament en un dels carrers de primera urbanització, l'antic carrer del castell, a l'extrem del qual hi havia hagut el castell-palau dels Mataplana; posteriorment el seu emplaçament fou ocupat per l'antiga rectoria (actualment casa de turisme rural). També en el mateix carrer i al costat de l'antic castell hi ha l'església parroquial de Santa Maria de Lillet, amb el seu campanar situat a l'extrem est del carrer. L'edifici on es troba aquesta biga limita pel costat de llevant amb l'actual rectoria. La casa també té façana pel costat del carrer vell. Tot i que la llinda data de finals del segle XVI, la seva situació sembla indicar que ha estat reaprofitada i per tant potser col·locada en un lloc que no és l'original, o si més no la façana ha estat modificada. Les característiques arquitectòniques visibles de l'edifici són més pròpies d'una obra de cronologia posterior, probablement entorn al segle XVIII, per tant és possible que gran part de l'estructura actual de l'edifici sigui el resultat d'una construcció o remodelació d'aquest període, sense oblidar però, que part de la seva estructura pot ser d'època anterior, fins i tot d'origen baixmedieval. | 42.2442800,1.9748700 | 415426 | 4677408 | 1587? | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57847-foto-08166-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57848 | Llibre de signatures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-signatures | XX | Es tracta d'un llibre de signatures de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, de 38x24 cm., de tapes dures folrades amb un material que desconeixem i que podria ser una mena d'escai o cautxú amb un suau relleu, i per sobre, a la tapa, unes decoracions metàl·liques (plata?) fixades, a l'extrem dret conformen uns relleus de formes vegetals i al costat superior esquerra una placa de planta circular amb la inscripció 'Ayuntamiento Constitucional de Pobla de Lillet.1908' envoltada amb una corona de llaurer del mateix material. A la contraportada hi ha quatre petits punts de suport metàl·lics en forma de semiesfera. Els cantos o perfils dels fulls estan decorats en daurat. A l'interior es pot observar que hi maquen les primeres pàgines, la resta totes elles tenen al centre de la part superior, una impressió amb l'anotació 'Ayuntamiento Constitucional Pobla de Lillet'. La primera inscripció és del 15 de juliol de 1941 i realitzada i signada per 'El Gobernador Civil y Jefe Provincial de Fet y de las Jons' i altres signatures. Consta d'uns altres pocs fulls dedicats i signats, sembla que en motiu de la visita de càrrecs destacats al municipi. La darrera inscripció data del 5 d'octubre de 1963. | 08166-148 | Ajuntament de La Pobla de Lillet, Plç. Ajuntament, núm. 1. Pobla de Lillet | La data del llibre 1908, és una data històrica per la Pobla de Lillet, ja que coincideix amb l'any de la visita del rei Alfons XIII, l'1 de novembre. El rei va viatjar a Catalunya en motiu de realitzar una visita als centre industrials més importants de l'Alt Llobregat, entre els quals hi havia la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, la qual havia estat promoguda per Eusebi Güell i Bacigalupi, i que funcionava des de feia 4 anys.. El monarca va viatjar en el ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola, i va arribar en automòvil a la Pobla de Lillet on el van rebre amb tots els honors els autoritats locals, el futur comte Güell i altres membres destacats de la fàbrica Asland. Des de l'apartador fins a la fàbrica Asland es va instal·lar un tren especial per l'ocasió, que transportà tota la comitiva fins a la fàbrica. En motiu del viatge s'adornaren luxosament dos trens especials, així com la carretera d'accés a la Pobla i les construccions i edificis del Clot del Moro. En la visita el rei anava acompanyat del President del Consejo de Ministros, D. Antonio Maura i altes representacions de l'Estat Espanyol i de la Indústria. | 42.2435900,1.9748100 | 415420 | 4677331 | 1908 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57848-foto-08166-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57849 | Bosc de Ca l'Artigas (Pins de Ca l'Artigas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-lartigas-pins-de-ca-lartigas | XX | Les estructures estant en molt mal estat, algunes han desaparegut i les que es conserven estan molt degradades. | Es tracta d'un bosquet de pi situat molt a prop del poble, just a la sortida de la Pobla en direcció a la fàbrica i als jardins Artigas, on finalitza el carrer Salvador Torreals i trobem la via del carrilet; en aquest indret podem veure una escala i dos pilars que donen accés al bosc, el qual s'estén paral·lel per sobre la via, i ocupa diverses feixes; es tracta d'un bosc bàsicament de pi pinassa de replantació. És a la feixa superior del bosc on trobem restes d'estructures que havien conformat una mena de jardí o parc; a la mateixa feixa, s'ha conformat un senderó que la creua de llarg en direcció a la fàbrica de Ca l'Artigas. Avui dia, les restes de les estructures estant molt malmeses; es troben distribuïdes ordenadament al llarg de la terrassa. Podem observar dues estructures de planta circular, una a cada extrem de la feixa, i enmig una d'ovalada, totes elles correspondrien a estanys o estructures que devien contenir aigua, mostren la superfície interior amb arrebossat lliscat (segons una fotografia antiga, almenys en un d'aquests estanys, al centre hi havia una estructura ornamental que es deu correspondre a un brollador d'aigua). Entorn a aquests elements s'hi distribueixen unes peces rectangulars, fetes de massissat de pedra i morter, i que constituïen els bancs. A més, també hi ha escasses restes d'altres estructures, segons es dedueix de l'observació de la fotografia antiga, devien correspondre a una mena de testos tipus gerro situats sobre pedastal o columna. Segons el que s'observa en la fotografia el conjunt era d'estil neoclàssic. | 08166-149 | Al nord del nucli urbà | El Bosc o els pins de Ca l'Artigas rep el nom de la propera fàbrica i jardins, situats uns metres més amunt. Hem de pensar que els mateixos propietaris de la fàbrica en van ser els promotors. Tot i que en desconeixem la cronologia exacta, la tipologia d'estructures semblen correspondre's a un estil d'entorn dels anys 20-30 del segle XX. Tot i que avui dia les estructures es troben en molt mal estat de conservació, ens donen una idea de que hi havia hagut una mena de jardí amb elements arquitectònics que devien conformar un entorn d'aigua o similar, a mode de parc destinat al descans, passeig i contemplació. La fàbrica de Ca l'Artigas fou construïda a finals del segle XIX per Joan Artigas i Alart. El mateix Artigas i Alart va ser el promotor dels coneguts jardins Artigas, que es troben al costat de la fàbrica riu amunt; el projecte d'aquests s'atribueix a Gaudí, arran d'una visita que va fer a la Pobla de Lillet convidat per Eusebi Güell, moment en que es creu que va realitzar uns esbossos per al disseny dels jardins. La seva construcció data d'inicis de segle XX, aproximadament entre 1903 i 1910; tot i que es van iniciar en vida del Sr. Artigas Alart, aquest va morir en el transcurs de les obres; va ser el seu fill hereu qui en va continuar les obres. En el cas de les estructures del Bosc de Ca l'Artigas, desconeixen quin dels personatges de la nissaja Artigas en fou el promotor. | 42.2487100,1.9747000 | 415418 | 4677900 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57849-foto-08166-149-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fotografia en blanc i negre, la número tres, és del fons de l'Arxiu Pujals. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 57850 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-1 | XX | La Font del Marge està situada uns metres cap l'est seguint el camí que surt en la confluència dels carrers tercer i quart de les Coromines. Un camí pavimentat ens condueix a la font, situada per sota del sender. Una rampa, pavimentada amb petits còdols conformant decoracions geomètriques, ens condueix a la font. Al final d'aquesta rampa trobem un racó ombrívol amb la font a la part baixa del marge. L'espai està condicionat amb un banc d'obra en forma d'U, fet de pedra i morter, i amb una taula rodona de planxa metàl·lica al centre. La font està en un marge de fort desnivell, al fons del qual circula el riu Arija. | 08166-150 | Prop del nucli urbà, costat sud-est | No coneixem quan es va construir aquesta font, però està situada a les afores del barri de les Coromines, el qual es va urbanitzar al segle XVIII, entorn el 1740. La zona però ha estat lloc de pas habitual, ja que uns metres més amunt discorre el camí del Monestir, el qual també condueix vers Sant Jaume de Frontanyà. El sender que ens condueix a la font i que té continuïtat, porta cap a la zona de camps i hortes que es troben des de les darreres cases del Barri -per aquest extrem- i que s'entenen en direcció al monestir. | 42.2436100,1.9796200 | 415817 | 4677329 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57850-foto-08166-150-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57851 | Sínia del camp del Mateuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-camp-del-mateuet | XIX-XX | Part de l'estructura està feta malbé. | La sínia està situada en uns camps de conreu a peu de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, poc abans d'arribar al poble, en concret a l'alçada de la font del Roser, però a l'altre costat del vial. Està construïda adossada a un marge i està conformada per dues estructures adossades, el pou i la bassa. El pou és de planta circular, tant interior com exterior; el diàmetre exterior és considerable, ja que tot l'espai que hi ha entre la part interior i l'exterior conforma un massissat sobre el qual es situava l'animal que feia funcionar la sínia. S'accedeix a l'interior a través d'una obertura situada a la part baixa, o sigui des del camp inferior. A través de la feixa superior arribem a la part alta de l'estructura, on tal com s'ha dit es situava l'animal; aquí sobresurt l'estructura del pou (ja amb un diàmetre exterior molt menor), i és en aquest espai on hi havia la infraestructura que suportava la nòria i la que permetia el moviment de l'animal i la transmissió de la força, actualment no en queda res. Adossat al pou pel costat est hi ha la bassa o viver, una estructura de planta rectangular que permetia acumular l'aigua extreta, per tal de poder regar els camps del voltant. Al marge on s'adossa l'estructura, al costat oest, hi ha una escala feta de pedres allargades que sobresurten del mur i que permetien un accés més ràpid entre la part inferior i la superior. | 08166-151 | Prop de la carretera Guardiola-Pobla de Lillet | La sínia és un complex hidràulic en aquest cas destinat a l'extracció d'aigua per a ús de rec. Generalment estan formades pels mateixos elements, aquesta consta del pou, l'estructura de la sínia (no en queda res) i la bassa, i acostumaven a comptar amb un sistema de canalització de rec, que en aquest exemple tampoc no en queda res. El pou comptava amb una maquinària per pujar l'aigua a la superfície, composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical que pujava l'aigua. Per les informacions recollides, en aquest cas, almenys en els darrers temps, la roda vertical era una cadena de ferro en la qual hi havia uns recipients de fusta, els catúfols, que s'omplien d'aigua i s'abocaven en un canal que la vessava a l'interior de la bassa on s'acumulava. Sembla que la força motriu era un ruc, el qual donava voltes sobre la plataforma al centre de la qual hi ha el pou amb tota la infraestructura de la sínia. A manera sintètica l'animal estava lligat a un eix que feia girar la roda horitzontal, la qual a través d'un engranatge transmetia la força a la roda vertical que pujava l'aigua dins els catúfols. El sistema permetia que els recipients aboquessin l'aigua en un canal de recollida, el qual l'abocava a la bassa. La tipologia de terreny amb poc desnivell degué afavorir un sistema de regadiu en canalitzacions utilitzant la gravetat. La tipologia constructiva sembla correspondre a una estructura de segle XIX o principis del XX. El lloc és anomenat el camp del Mateuet, perquè aquest n'era el propietari, qui feia funcionar la sínia i en treballava els camps. El Mateuet, o Mateu Casanova, era el pare de Joan Casanova, qui va ser alcalde de la Pobla de Lillet en diverses legislatures. | 42.2420500,1.9679300 | 414851 | 4677167 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57851-foto-08166-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 57852 | Llegenda del Castell de Lillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lillet | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. RUMBO, Albert (2001:9). 'La llegenda del castell de la Pobla de Lillet'. 'Berguedà Setmanal', Regio7, 3 novembre de 2001. | Segons narra la llegenda del Castell de Lillet (situat en un turó que s'alça sobre el Monestir de Santa Maria de Lillet, a la vall del riu Arija), aquest fou aixecat per ordre d'un rei musulmà molt ric i poderós. No hi havia persona ni exèrcit que el pogués vèncer. Un bon dia les bruixes i els bruixots li van fer un encanteri, tot convertint-lo en un enorme bou. Al tornar a la fortalesa amb aquest aspecte, cap dels seus súbdits el va reconèixer i li barraren el pas. Raó per la qual, des de llavors, viu en una balma prop del castell. Segons sembla surt molt poc, però almenys apareix cada nit de Sant Joan. Passeja pels carrers i afores de la vila tot esperant que algú el desencanti, fet que ocorreria si algú li tirés un rosari o escapulari entre les banyes. Brama desesperat esperant que el vegin i li treguin l'encanteri, car al contrari, l'efecte que produeix és a l'inrevés, tot espantant i fent defugir la gent. Qui li trenqui l'encant, tot retornant-li l'aspecte original, es veurà recompensat amb una bossa grossa plena de monedes d'or, ja que el rei va amagar un tresor que només ell coneix. | 08166-152 | El Castell de Lillet apareix referenciat documentalment per primera vegada el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al ' castro Lilietto'. Molts documents confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a ' Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet. Amb la venda de la baronia de Mataplana per part de Jaume Roger de Pallars, el 1.374 a Pere Galceran de Pinós, pertanyent a una família nobiliària amb seu a Bagà, el castell passà a mans d'aquest llinatge. Ja el 1.430 el castell apareix anomenat com ' Lillet Vell', i consta que es trobava parcialment derruït. Malgrat que el 1.439 hi hagué un intent de reconstrucció per part dels habitants de les valls de Lillet, Riutort i Vallfogona, sembla que no hi hagué acord amb els Pinós i no es dugueren a terme les obres. A partir del segle XV les referències al castell són escasses, fet que comportà l'abandonament i la pèrdua d'importància del castell. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 57853 | Montverdor vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montverdor-vell | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XII? | Es conserven escasses restes de l'edifici. | Montverdor està situat en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, és dalt d'aquest turó on hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor. Únicament s'hi observen restes de materials constructius i algun vestigi de fonament. La majoria de la pedra i de materials constructius es van reaprofitar en la construcció de la casa nova de Montverdor al 1885. | 08166-153 | Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes | La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356). Al 1388, figura 'Petrus de Muntbardo' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de 'Jaume Monbordo' i 'En Domenjo sta al mas de Monberdo' (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Mombardo' . | 42.2402600,2.0189700 | 419059 | 4676918 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57853-foto-08166-153-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57854 | Trumfera d'Ardericó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-darderico | XVIII-XIX | Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra. La resta d'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós. | 08166-154 | Al Catllaràs. | El conreu de les patates es va generalitzar a tot Catalunya a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, l'orientació,.. Generalment també compten amb dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.2101700,1.9695900 | 414945 | 4673625 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57854-foto-08166-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 57855 | Forns de Riutort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-riutort | JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. | XX | Els forns es conserven en bon estat; la resta d'infraestructures del molí es van desmuntar per construir-hi una petita granja de porcs. | Els forns de Riutort eren destinats a coure pedra calcària per l'elaboració de ciment. Aquests constitueixen el testimoni del què havia estat una petita fàbrica de ciment, la qual a més dels forns comptava amb un molí, avui dia desaparegut on es triturava la pedra calcària un cop cuita. Estan situats a peu de la pista que porta al nucli de Gavarrós i a la mina de petroli de Riutort (ambdós de municipi de Guardiola de Berguedà), a tocar del pont de Riutort. Es tracta d'una gran estructura construïda adossada a un marge, de la qual exteriorment veiem un mur, la paret exterior dels forns, d'alçada considerable i lleugerament atalussat, fet de pedra i morter, i amb tres obertures situades arran de terra. L'obertura de més al sud, tota emmarcada en pedra, és per on surt el tub que conduïa l'aigua que feia moure la turbina, és el salt d'aigua. Les altres dues donen accés a un forn cadascuna. Ambdues boques són de mides i formes molt similars, amb muntants de pedra desbastada i llinda amb arc rebaixat fet de maó de pla. Aquestes dues obertures donen respectivament a un passadís, amb coberta de volta de maó col·locat pla, que condueix a la cambra de foc, per sobre la qual hi ha una mena de gran xemeneia lleugerament troncocònica, de planta circular, amb les parets revestides de maons refractaris disposats regularment. Aquesta xemeneia és on es disposava la pedra calcària per coure. A pocs metres de distància per sobre dels forns hi ha la pedrera d'on extreien la pedra calcària. Des de la part superior dels forns es pot seguir un caminet que es la traça per on circula el canal que conduïa l'aigua del Riutort. Segons informacions orals aquest canal s'iniciava a la zona de la mina de petroli. Tenia un fort desnivell, amb un bon salt d'aigua que feia anar la turbina. Anteriorment el molí era un molí fariner. | 08166-155 | A la zona de Riutort. | Antigament, el molí havia estat un molí fariner mogut per la força de l'aigua que arribava a través del mateix canal que posteriorment s'utilitzaria per fer anar la turbina. Tot i la manca de notícies d'aquest molí, sabem gràcies a les informacions proporcionades per Eduard Pujals, que va ser per la Guerra Civil quan el van transformar en molí de pedra calcària, tot muntant una petita fàbrica de ciment. Degué ser llavors, quant es van construir els forns. Mentre va durar la guerra sembla ser que a les nits s'utilitzava el molí per moldre gra. La fàbrica de ciment no va estar activa durant un període molt llarg de temps, ja que va deixar de funcionar cap als anys 50 o 60 del segle XX. Posteriorment, van ensorrar el molí per tal de construir-hi una granja de porcs. | 42.2395400,1.9200000 | 410893 | 4676937 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57855-foto-08166-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Podria ser que en el forn també s'hi hagués cuit guix. A poca distància d'aquest molí, aigües amunt, hi ha el molí de l'Espelt. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57856 | Creu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell | FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XX | La creu del castell es troba situada al cim del turó del castell; s'aixeca al costat mateix de les restes del Castell de Lillet. Es tracta d'una gran creu de formigó armat, de formes senzilles, amb el contorn lleugerament sobresortit i un cercle en el creuament dels braços; també en el punt d'unió dels braços però, en els vèrtexs exteriors, una forma corba els uneix definint un altre cercle. | 08166-156 | Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. | La primera creu que es va col·locar dalt del turó del castell va ser l'any 1900, en motiu de la commemoració de la nova centúria i del nou 'Any Sant'. Segons la bibliografia, era una creu de fusta amb un reforç de planxa forjada en el punt d'unió dels braços, i amb una peça de planxa de forma circular a l'extrem dels tres braços, al superior posava l'any '1900', i als laterals, 'Any' a un costat, i 'Sant' a l'altre. Consta que entre els anys 1915 i 1919 la creu estava caiguda. Al mateix 1919 se n'hi va col·locar una altra que va restar-hi fins a principis de la guerra civil a l'any 1936. Al 1945 s'hi va posar una creu senzilla de fusta que amb el pas del temps es va fer malbé. Finalment, el 15 de maig de l'any 1960 s'hi va pujar i col·locar la creu de formigó armat que podem veure avui dia. | 42.2382500,1.9898700 | 416656 | 4676723 | 1960 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57856-foto-08166-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es conserva documentació fotogràfica de la col·locació de la primera creu a l'any 1900 i de la darrera, al 1960. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 57857 | Marededéu de l'Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-lassumpta | <p>CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997.</p> | XX | <p>La Marededéu de l'Assumpta està situada presidint l'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Està col·locada sobre un semiabsis suportat per columnes jòniques, al centre de les quals hi ha el Crist Majestat del segle XII. Es tracta d'un conjunt escultòric de fusta tallada i policromada d'uns dos metres d'alçada. La imatge de l'Assumpta està col·locada sobre una gran bola, i hi ha quatre àngels, dos a cada costat, als peus i a l'alçada de la bola dos àngels vestits, i a l'altura de les cames dos de nus, excepte un petit fragment de roba que els cobreix la zona dels genitals. La marededéu es presenta amb els braços estirats i lleugerament oberts; darrera seu sorgeixen tot de raigs disposats de manera radial. Es tracta d'una escultura d'estil clàssic.</p> | 08166-157 | Al nucli urbà. A l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet. Plaça de l'església ,1. | <p>Durant la guerra civil diverses esglésies de la Pobla de Lillet foren objecte de saquejos i destrosses, entre aquestes hi ha l'església parroquial de la Pobla de Lillet, la qual va patir la destrucció de diversos retaules, entre els quals l'altar major. En finalitzar la guerra es van fer diverses reparacions i es va construir un nou altar major al 1945. Arran d'aquesta obra sembla que el capella que va acordar amb l'empresa Asland que aquesta es faria càrrec del cost de l'escultura de la marededéu de l'Assumpta que presidiria l'església. Les circumstàncies que van determinar aquesta decisió les trobem en el fet que l'empresa fundada el 1901, estava apunt de celebrar el cinquanta aniversari de la companyia, motiu pel quan estaven disposats a assumir el cost de la imatge. A l'article de Josep Carreras 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial' s'explica que a partir de la documentació consultada es creu que l'escultura de la Marededéu de l'Assumpta de la Pobla de Lillet és obra de l'artista Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Segons l'article citat, en una carta del 14 d'abril de 1951 enviada per la 'Comisión Diocesana de Música i Arte Sagrados' al mossèn Josep Farràs, de la parròquia de la Pobla de Lillet, es parla d'una fotografia d'una marededéu de l'Assumpta que és aprovada com a base per a realitzar l'encàrrec de l'escultura. Sembla que el president d'Asland, Josep Bertran Musitu, i el seu fill,Felip Bertran Güell, tenien amistat amb Frederic Marès, que eren qui s'encarregaven realment del projecte, no els va agradar la proposta d'un escultor vigetà que els va fer Mossèn Farràs, d'aquí que es degueren decidir a fer l'encàrrec a Frederic Marès a qui els unia l'amistat. Originàriament l'obra havia de ser l'alabastre, però l'elevat cost determinà que finalment el material escollit fos la fusta. Segons consta també en el citat article, en el projecte també hi participà l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'encàrrec a Marès es produeix en un moment de màxim reconeixement públic de l'escultor. La imatge havia d'estar acabada pel 15 d'agost de 1952 per ser entronitzada. Per una carta entre Felip Bertran i Güell i Frederic Marès, sabem que aquest darrer li comunicà que l'escultura ja estava acabada, pel que es diu en el text es creu que es parla de la peça de la Pobla de Lillet; la carta data del 13 de juny del 1952. Finalment, el 20 de juny de 1952 el Bisbe de Solsona entronitzà la imatge, en una jornada amb diversos actes litúrgics.</p> | 42.2441500,1.9744300 | 415390 | 4677394 | 1952 | 08166 | La Pobla de Lillet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57857-foto-08166-157-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Frederic Marès? | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 86655 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span>Masia de planta rectangular i tres cossos, amb teulada de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, on s’observa un portal central acabat amb un arc de mig punt adovellat i a cada costat sengles finestres rectangulars.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Les obertures del primer pis guarden la simetria respecte de les de la planta baixa. La finestra central, que segurament correspondria a la gran sala que seria flanquejada pels dormitoris, és de tipus gòtic tardà. Està emmarcada amb pedra vista i ben treballada, acabada amb una llinda amb arc rebaixat esculturat amb arquets lobulats acabats amb caparrons esculpits a la part baixa i amb elements vegetals a la part superior. El marc és motllurat amb els carreus treballats a mode de cordó des de la seva base fins a l’arrencada de l’arc, on hi ha de nou dos caparrons que fan de capitells. El cordó segueix la resta de la llinda, resseguint l'arc rebaixat.</span></span><span lang='CA'><span> Les finestres laterals d’aquest pis són novament diferents, totes dues d’alçat rectangular, però la de la dreta més petita que la de l’esquerra. Tot el mur es troba actualment arrebossat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’interior conserva encara el celler, els cups, la premsa, una fresquera i la cuina amb el seu forn de pa.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’exterior la casa presenta diversos annexos pel costat nord i d’altres construccions al costat sud, destinades aquests darrers a graner, les de ponent i al bestiar les de llevant.</span></span></p> | 08167-1 | Camí de can Rovira | <p><span lang='CA'><span>Durant anys hi ha viscut un masover, net del qui s’hi va instal·lar l’any 1917. Abans d’aquesta data hi havien viscut els anteriors propietaris.</span></span></p> | 41.5528500,2.1510900 | 429205 | 4600480 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-004.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 86660 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet-0 | XVI-XVII | L'arrebossat es troba molt malmès i el parament presenta nombroses esquerdes. A peu pla s'observa el voladís de la teulada en mal estat. | <p><span><span><span>Conjunt d’edificacions a l’entorn d’un mas principal, una masia de dos cossos de planta rectangular, de prop de 17 per 11 m, amb teulada de teula àrab a dues vessants perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta presenta porta d'accés de mig punt acabat amb rajols, material present en d’altres punts del conjunt i corresponent, probablement a una de les fases de refacció del mas. És flanquejada per sengles obertures ovalades, emmarcades també amb rajol, característica que es troba novament a la façana de ponent. Per sobre del portal hi ha un gran finestral d’alçat rectangular amb emmarcament de carreus molt ben escairats, ampit lleugerament sortit i llinda monolítica motllurada amb escut en relleu en el qual es llegeix IHS i, per sota, BAI. Aquests dos elements constitueixen l'únic eix de simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mur lateral de ponent, distribuït en quatre registres per tres pilarets de maons, s’obren dues finestres de caire gòtic. L’una, a tramuntana té un ampit sortit i motllurat i una llinda amb un arc conopial polilobulat amb decoracions vegetals incises. Per sobre, hi ha un guardapols motllurat amb sengles relleus esculturats a l’alçada de les impostes que han estat interpretats com a representatius de la nativitat i del pecat original, ja que en el dret s’observa el que sembla que és una serp.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra finestra, a l’extrem de migdia, és de dimensions més reduïdes, també amb ampit lleugerament volat però de factura més simple. La llinda està treballada en forma d'arc conopial polilobulat amb ornamentacions vegetals, també amb guardapols. A cada costat, al nivell de la línia d'imposta, hi ha sengles grups esculturats amb la representació de dos personatges de cos sencer i als extrems interiors, un cap. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els dos espais centrals del parament, arran de terra, s’obren dos òculs, de factura similar als descrits a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els quatre murs es troben arrebossats amb morter i presenten nombrosos escrostonats i àrees on aquest ha caigut, fet que deixa veure el parament de còdols i pedra sense escairar, juntament amb maons, així com també, per sobre les finestres descrites, arcs rebaixats fets amb maons a manera d’arcs de descàrrega. Tot plegat sembla indicar que les finestres poden haver estat col·locades <em>a posteriori</em>, potser procedents de la mateixa masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur nord presenta actualment una porta obrada amb maons i acabada amb un arc de mig punt delimitada pel mateix material. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal presenta nombroses addicions, principalment pels costats sud i est, on s’adossa un cos fets amb rajols i, una mica més a al sud-est, una altra casa que sembla haver estat l’habitatge principal en els darrers temps. El conjunt el completen diversos coberts alguns dels quals completament abandonats i sense teulada. Al sud i sud-oest es troben un seguit de coberts de factura molt més moderna, resultant un conjunt de volums heterogenis i poc harmònics. </span></span></span></p> | 08167-2 | Camí de can Farreras, des de la carretera de Polinyà a Palau (C-155) km 6 en direcció sud | 41.5520900,2.1724100 | 430982 | 4600378 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-08_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86660-polinya-canfontanet-09_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 86706 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-4 | XVII | <p><span><span><span>Can Marquès es troba situat a la part alta de la població, al costat de l'església romànica de Sant Salvador de Polinyà. La seva fisonomia ha estat modificada en diferents ocasions, una de les quals ens ve senyalada per la data que es pot llegir en una de les llindes- finestra sobre el portal d'entrada-. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una masia de planta rectangular de prop de de 10 per 8,5 m, orientada a migdia , amb planta baixa i primer pis, i coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta simetria en la disposició del seus elements d'obertura en relació als cossos que formen l’edifici. A la planta baixa, hi ha un portal acabat amb arc adovellat de grans peces de pedra, flanquejat per sengles finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble les finestres segueixen els mateixos eixos que les de la planta baixa, amb tres finestres emmarcades amb grans carreus de pedra ben treballats i ampit lleugerament sortit i motllurat. El finestral central presenta un rellotge de sol en relleu, mentre que a la llinda del de la dreta es llegeix la data de 1670 incisa a banda i banda d l’anagrama IHS. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda del mas primigeni s'observen sengles cossos adossats a llevant dels quals es basteixen també diversos edificis. Tot el conjunt és envoltat per un jardí i una mica de bosc.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-3 | Passeig de l'Església | <p><span><span><span>La ubicació d’aquesta masia fa pensar que es tracti d’un dels primers masos construïts a redós de l’església, constituint el nucli primigeni de la vila. Tanmateix, es troba avui profundament remodelada, essent la data esmentada en una finestra del primer pis corresponent a una de les refaccions d’època moderna. </span></span></span></p> | 41.5579700,2.1515600 | 429250 | 4601048 | 1679 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 86712 | Torre Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-marti | XX | Actualment en obres per a la seva rehabilitació com a residència de la tercera edat.La torre del pou presenta una esquerda visible des del seu coronament i fins a l’obertura inferior. | <p><span><span><span>Antiga casa d’estiueig d’estil noucentista en una àmplia parcel·la voltada per una tanca perimetral que inclou una superfície de gran qualitat paisatgística. Respon a l’estil de masia catalana de tipus basilical. De planta rectangular de 18,5 x 12,7 m, està orientada a migdia i formada per tres cossos o crugies en sentit longitudinal rematades per dues de transversals, amb planta baixa, dos pisos i sotateulada al cos central, perpendiculars a la façana principal, amb el central més alt amb teulada a doble vessant i els laterals més baixos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures, un per cos, presidides en el central i a l’altura de la sotateulada per un escut caironat amb les inicials dels propietaris. A la façana posterior, visible des de la carretera, el cos principal presenta dos eixos d’obertures i els laterals un, tot i que a diferència de la principal, al segon pis no hi ha finestres. Enlloc de de l’escut amb les inicials, en la façana posterior, el cos central és presidit per una cartel·la amb el nom de la casa. A la planta baixa es troba un cos afegit i coronat amb balustrada que constitueix una terrassa que dóna a la sala principal de la planta noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als laterals, les finestres també són desenvolupades en tres eixos simètrics, tot i que desplaçats. Totes les obertures de les façanes estan decorades amb guardapols motllurats amb culs de llàntia amb decoració general. Al segon pis, en tots els angles superiors de les obertures de les façanes principal i posterior, es troben respiradors circulars de tipus floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els sostres són a base de biguetes de ferro amb revoltons d’obra. Es conserva l’encavallada de fusta del cos central. La planta baixa, destinada al servei, consta d’una amplia entrada o rebedor que fa de distribuïdor cap a la resta de dependències, com ara la cuina, un rebost, el bany i diversos dormitoris. Al fons es troba la caixa d’escala i les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació presenta al seu voltant diversos cossos destinats a estables, pallissa, celler i cups, corrals, galliners.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 25 m a ponent de la casa es troba la torre corresponent a un pou que fins fa poc havia comptat també amb safareig i comptador i que proveïa la casa d’aigua. Es tracta d’una construcció exempta cilíndrica feta amb maó vist que des de l’exterior presenta cinc registres separats per una línia de maons sobresortits. A la base es troba una porta acabada amb arc de mig punt i una petita obertura acabada amb arc ultrapassat. Una obertura idèntica, alineada amb la primera, es troba en el tercer registre. És coronada per una barana de ferro. Conserva a l’interior la maquinària per bombar l’aigua. </span></span></span></p> | 08167-4 | Carretera 155 de Granollers a Sabadell, quilòmetre 4,4 | <p><span><span><span>Segons una inscripció emmarcada a la façana posterior els seus amos haurien estat J. i M. Martí. La casa es troba dins de les mansions que es construïren entre la primera i segona desena del segle XX . L’any 2001 es van iniciar les obres per rehabilitar-la com a restaurant. En l’actualitat està en obres per tal de rehabilitar-la com a residència de la tercera edat. </span></span></span></p> | 41.5634100,2.1527900 | 429358 | 4601651 | 1909 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-08.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|106|119|102 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 86718 | Església romànica de sant Salvador de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-romanica-de-sant-salvador-de-polinya | <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d’un poble del segle X al XII.</em> Universitat autònoma de Barcelona, Bellaterra.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO, Jesús. 2005. 'Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva història'<em>. Arraona, 29 (2005): 132-147.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2017. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BURON, Vicenç.1980.<em> Les esglésies romàniques a Catalunya: guia</em>. 2a ed. Barcelona: Arestudi, 1980.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>CARBONELL, Eduard. 1976. <em>El romànic català</em>. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DALMASES, Núria de; PITARCH, Antoni J. 1986. Els inicis i l’art romànic, s. IX-XII. Història de l’art català. Vol. 1. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MESTRE I GODES, Jesús; ADELL GISBERT, Joan Albert. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>2002, <em>La Catalunya Central</em>. Viatge al romànic català, 7</span></span></span><span lang='CA'><span>- Barcelona, RACC-62. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi; COLL, JoanMmanuel. 2003. Intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental): de la vila Pauliano a la parròquia de Sant Salvador. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Els conjunts monàstics. Intervencions arqueològiques 1998-2002. Eines, elements d’indumentària i armament en contextos arqueològics. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002: 721-734.</span></span></p> | XI-XX | Restaurada l'any 1999 | <p><span lang='CA'><span>L’església romànica, es troba avui integrada a manera de pòrtic d’entrada en l’actual temple parroquial de Sant Salvador, construït al segle XVIII pel costat nord.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es tracta d’una església de nau única de planta rectangular, coberta amb volta de canó i reforçada per un arc toral que coincideix amb un canvi estructural del mur de migdia. L’absis, a llevant, és de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. L’exterior presenta un fris format per cinc grups de dues arcuacions cegues cada un entre lesenes que acaben en un sòcol alt que abraça l’absis exteriorment. Característiques, aquestes, pròpies de l’art llombard del segle XI.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat nord, a tocar de l’absis, es troba el campanar de torre de planta quadrada, amb la base adscrita al mateix període romànic però remuntat en època moderna. La porta que hi dona accés des de l’interior de la nau, de petites dimensions, és acabada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment s’accedeix al temple des de migdia, per una porta obrada al segle XV o XVI, acabada <span>amb arc de mig punt format per grans dovelles allargassades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior es troba la reproducció d’unes pintures murals datades de la primera meitat del segle XII. Aquestes van ser descobertes l’any 1919 i extretes l’any 1941. Actualment es troben exposades al Museu Diocesà de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la construcció de la nova nova església, l'any 1792, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i es va adequar de nou la nau com a espai únic.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08167-5 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia escrita que tenim de l’església de Sant Salvador de Polinyà es remunta a l’any 1028. De fet, no s’esmenta la parròquia sinó la sagrera, l’espai de protecció eclesiàstica de 30 passes al voltant de l’església on s’hi podien emmagatzemar els productes, en sitges, i enterrar els difunts. La documentació escrita medieval ens confirma que en aquesta sagrera hi havia espais construïts de magatzem (graners en sitges) i d’usos agrícoles pertanyents a propietaris laics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera menció explícita de la parròquia de Polinyà (Sant Salvador) la trobem en un testament de l’any 1048. Per tant, resta clar, tant per la documentació com per l’evidència física i l’estudi arqueològic que es va dur a terme als anys 90 que l’església actual és una obra del segle XI, tot i que bastida sobre un temple anterior, de mitjan segle X.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inicialment era propietat del Bisbe Guislabert de Barcelona. El 1056 aquest la va donar a la Canònica de la Santa Creu de la Catedral de BCN, amb tots els seus drets. Podria ser que el bisbe restituís aquests bens a la Canònica, que els podria haver perdut després de les revoltes contra el Compte. En tot cas, Guislabert, en llegar-ho tot, ho va fer per remei de la seva ànima i de la dels seus pares, segons un document de 1056.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta no era la única propietat de l’església de Barcelona a Polinyà. Es documenten dues donacions més, una de l’any 1005 d’un tal Gomar a la Catedral de Barcelona, i una altra del 1068 d’Udalric Gausfred i la seva dona Ermessenda a l’església de Sant Miquel de Barcelona, a Meserata (Can Marata).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la segona meitat del mateix segle el temple va ser objecte d’obres, ja que es troben dos llegats atorgats amb aquesta finalitat. D’una banda, el 1054 es financien obres a l’església a nom de Sal·la. De l’altra, l’any 1058, el fill de Sal·la va efectuar noves donacions (vi, ordi, terres). Cal pensar que aquest tal Sal.la era un dels aloers (propietaris lliures) de Polinyà. En aquest context no ha d’estranyar que sorgissin conflictes entre el senyor de Polinyà, propietari de gran part de les terres de Polinyà, i el Bisbat de Barcelona, propietari de l’església parroquial, durant la segona meitat del segle XI i el segle XII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es coneix un plet de l’any 1060 entre Bonfill Odesind (1033?-1067), el primer senyor de Polinyà, i l’església de Sant Salvador, per la propietat de terres de la sagrera, que el senyor considerava que pertanyien a la seva dona, Sança. El plet el va guanyar l’església. Com s’ha vist més amunt, això no fou obstacle per a que l’any 1074, Sança, vídua de Bonfill Odesind, senyor de Polinyà, donés diners a l’església.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre plet, aquest intern dins la mateixa església, és el que va enfrontar, el 1094, l’església de Sant Salvador i l’església de Sant Miquel de Barcelona, arrel de la possessió de Meserata (Can Marata), a Polinyà, que havia estat donada el 1068 a l’església de Sant Miquel. Sembla que el motiu del plet era que els clergues de l’església de Sant Salvador no havien abonat la part de les primícies que corresponia a l’església de Sant Miquel per la seva dominicatura.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un document de 1105 confirma la propietat de l’església per part de la Seu de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1122 és la data de consagració de l’església. Sabem que aquesta fou oficiada pel bisbe de Barcelona Sant Oleguer. Podria correspondre a la segona fase constructiva de l’església, a l’ampliació efectuada al segle XII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XII, els senyors de Polinyà seguiren efectuant donacions a l’església. El 1138 Bernat Guillem de Santa Coloma dona diners a l’església. Com ell, molts altres donants, pagesos lliures de Polinyà, donen terres, diners i productes agrícoles a la parròquia durant els segles XI i XII, per tal de comprar misses i guanyar la vida eterna. Es coneixen nombrosos documents (testaments sobretot) que ho demostren. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i es va adequar de nou la nau com a espai únic.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2018 l’església de Sant Salvador de Polinyà va ser declarada BCIL (Acord del ple de l’Ajuntament del 26/11/2018), amb número de registre 12535-I. Es va protegir la totalitat del conjunt, és a dir i l’església romànica, la neoclàssica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5580400,2.1512600 | 429225 | 4601056 | 1122, 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-004_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-005_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-006_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-008.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 86719 | Pintures romàniques de l'església de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1989. “Mestre de Polinyà”. <em>Millenum: historia i art de l’església catalana</em>, 148-49. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1986. “Pintures murals de Polinyà”. <em>Thesaurus: l’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800</em>, 36-37. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d’un poble del segle X al XII </em>(Bellaterra: UAB 1985)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. “Polinyà del Vallès del segle X al XII: estudi històric i diplomático-paleogràfic”. <em>Arraona</em> 17, 1985: 23-62<em>.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 2005. “Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva historia”. <em>Arraona</em> 29, 2005: 132-147.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2016. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GUDIOL, J. 1919. “Mes pintures murals”. <em>La Veu de Catalunya </em>29, num. 7331. 15.9.1919, pag. 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>KHUN, Charles, L. 1930. Romanesque mural painting of Catalonia. Cambridge: Harvard University Press.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MARTORELL, Jeroni. 1915-20. “Memoria presentada pel SCCM, dels treballs fets els anys 1915-20” <em>Anuari de l’IEC </em>6 (1915-20): 59-64</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUIG I CADAFALCH, Josep. 1915-20. “Noves Pintures Murals”. <em>Anuari de l’IEC</em>, 6 (1915-20) pag. 773-74.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SUREDA, Joan. 1992. “Pintures murals de sant Salvador de Polinyà”. <em>Catalunya medieva</em>l, 80-81. Barcelona, Lunwerg, cop.</span></span></span></span></span></span></p> | XII | Durant mesos d'abril i maig de l'any 2000, arran de la darrera restauració del temple efectuada pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es van trobar noves restes de pintura, concretament una part més del tetramorf. En aquell moment van ser restaurades i es conserven in situ.El 10 de setembre de 2005 es va fer la presentació pública de la reproducció de les pintures originals a l'església de Sant Salvador de Polinyà. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures romàniques de Polinyà, d'una gran expressivitat en les seves formes, estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret. Les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1.116 i 1.137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures s’han atribuït per aquests motius a l’anomenat “Mestre de Cardona”, per ser l’autor (o en persona o personal del seu taller) d’almenys quatre pintures murals del segle XII a partir d’analogies estilístiques: es tracta de les esglésies de Sant Martí Sescorts (pintures conservades al Museu Episcopal de Vic), de Sant Vicenç de Cardona (conservades al MNAC), de Santa Maria de Barberà (absis laterals, conservades in situ) i de Sant Salvador de Polinyà (conservades al Museu Diocesà de Barcelona).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Globalment, les pintures de Polinyà ofereixen el cicle iconogràfic complert des de l’adveniment de Crist al seu retorn a la fi dels temps. Les escenes, localitzades a l’absis, al mur meridional i a la volta del primer tram del temple, són les següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'absis:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Diverses escenes de la Vida de Jesús: anunciació, visitació, nativitat, lavatori o bany amb les llevadores, i anunciació dels pastors. La nativitat és representada a la manera bizantina amb Maria sobre un llit i el nen a part. El conjunt està presidit per una <em>Maiestas Mariae</em>, amb la Mare de Déu asseguda en el tron del salvador amb el nen a la falda i flanquejada per dos arbres. Al costat de la verge es detecta un personatge masculí, dret i descalç, força malmès. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les escenes de l’absis són separades en dos nivells per un fris amb filacteris referits a les escenes de l’Apocalipsi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al mur meridional</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escena de Jesús davant Pilat al pretori. Pilat està assegut en un tron i al seu costat hi ha un soldat amb llança, casc i escut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escenes del llibre de l’Apocalipsi. Destaca l’imatge de Crist entronitzat dins una mandorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. Se’n distingeixen clarament dos, els de Lluc i Joan. També s’hi representen l’<em>Agnus Dei</em> amb 7 ulls envoltat de 7 canelobres d’or, les 7 esglésies d’Àsia (només se’n distingeixen 3), el llibre dels 7 segells i dos dels quatre genets de l’Apocalipsi (el segon amb l’espasa i el quart amb una llança que travessa la cara d’un home).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la volta del primer tram del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes del pantocràtor al centre de la volta, a l’intradós de l’arc toral, decorat a la part alta amb motius vegetals (tija ondulada amb fulles, flors d’iris) amb un personatge no identificat a la part baixa en un dels pilars, un sant bisbe (dempeus, amb casulla i estola, descalç, nimbat i amb pal·li), que duu a la mà dreta una pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’estudiosos identifiquen aquest personatge vestit de bisbe com Sant Esteve (per la possible pedra a la mà dreta). Jesús Alturo, que l’any 2016 va estudiar-les, ho posa en dubte: cal no oblidar que quan l’església es consagra (1122), pertanyia a la canònica de la Catedral de Barcelona des de 1056 (als canonges, no al bisbe). Qui consagrà l’església fou (Sant) Oleguer, bisbe de Barcelona, però qui degué influir en els personatges representats al programa iconogràfic havien de ser els canonges, traslladats el 1122 a Terrassa. Per tant, Alturo segueix la pista barcelonina: defensa que el personatge en qüestió és un sant bisbe segur, i després de descartar sant Ruf, aposta per Sant Jaume el Menor, o bé, amb menys possibilitats, per Sant Pere de Narbona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mateix autor, després de revisar tant la documentació escrita com les diferents opinions d'historiadors (Puig i Cadafalch, Gudiol, Richert, Post, Kuhn, Pijoan, Cook, Carbonell, Sureda, Ainaud o Pagès) conclou que aquestes pintures són de l'any 1122</span></span></span></span></span></span></p> | 08167-6 | Gran part de les pintures originals es troben al Museu Diocesà de Barcelona mentre que a l'església de Sant Salvador se'n pot veure una còpia, a banda d'alguns fragments localitzats posteriorment i que romanen in situ. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1919 es publiquen les primeres notícies del descobriment d’un seguit de pintures murals a l’interior del temple de Sant Salvador, per part de J. Gudiol i J. Puig i Cadafalch. Sobre les circumstàncies de les troballes se’n sap ben poca cosa. Gudiol esmenta que “<em>com tantes altres vegades, sota l'emblancat que fa mut el presbiteri”. </em>Així, podem concloure que s'hi havia pintat a sobre, s’havia emblanquinat l’absis i les<em> </em>pintures no es veien. Es desconeix però com es van descobrir, qui va fer les obres que van permetre<em> </em>desencalar i descobrir les pintures, o qui va tenir la idea de fer-les.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mes de novembre d'aquell mateix any, Jeroni Martorell, responsable del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments (SCCM) de la Mancomunitat, comunicava la troballa a la Junta de Museus de Catalunya (JMC). El SCCM (depenent de la Mancomunitat i l’Institut d’Estudis catalans, presidides per Puig i Cadafalch) atorgava una subvenció per a la neteja i millor conservació de les pintures, operació que es va dur a terme <em>in situ</em>. La JMC encomanava a J. Vallhonrat una copia de les pintures de Polinyà, Santa Maria de Barberà (lliurades el 1920) i Santa Maria de Terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i va ser utilitzada com a magatzem. Passat el conflicte, l'any 1939, es va procedir a una restauració de l'església, que va ser duta a terme sota la direcció de l'arquitecte J. Vila Juanico. Les pintures van romandre <em>in situ</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El </span></span></span><span lang='CA'><span><span>1941 es van executar els treballs d’extracció de les pintures per part de Ramon Gudiol i es van traslladar al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona (antecedent del MNAC), on les pintures, propietat del Bisbat (del Museu Diocesà de Barcelona, MDB), van quedar en dipòsit. Es restauraren al taller dels germans Josep i Ramon Gudiol i no s’arribaren a exposar al museu. L’impulsor i finançador de la operació va ser el col·leccionista barceloní, Joan Prats i Tomàs, que va f</span></span></span><span lang='CA'><span><span>inançar, a benefici del Museu Diocesà de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi de quedar-se</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>un fragment per a la seva col·lecció privada. El fresc escollit va ser l’anomenat “</span></span></span><span lang='CA'><span><span>Jesús davant Pilat”, que va acabar decorant la sala noble del seu domicili.L'any 1973 deixaria aquest fragment en testament al Museu d'Art de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per un informe de 1957 del MDB (signat per Msn. Trens), es dedueix que les pintures de Polinyà eren encara en aquell moment un magatzem del Museu d’Art de Catalunya, a Montjuïc (MAC). L'1 de juny de 1959 van ser traslladades al Seminari Conciliar, i allí es va construir l’absis</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> de suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1960 s’inaugura el Museu Diocesà de Barcelona al Seminari Conciliar. La Sala romànica inclou l’absis amb les pintures de Polinyà. Posteriorment, el museu es tanca al públic i el fons es trasllada del Seminari al palau Episcopal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 16 de maig de 1991 té lloc la inauguració del nou MDB al seu actual emplaçament, a la Pia Almoina. S’hi exposen les pintures de Polinyà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1992 el MAC traspassa la peça de Prats al MDB, després de mostrar-la en una mostra temporal al Palau Macaya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el decurs dels treballs de restauració efectuats a l’església a principis dels anys 2000 per restauradores del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, es van descobrir noves pintures. Es tracta de petits fragments localitzats a la volta i sobretot a l’intradós de l’arc, corresponents a una part més del tetramorf ja conegut. Van ser restaurades per Elena Abella i Dolors Mañà i encara avui es poden veure a l'interior del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altra banda, a l’absis i a la paret meridional llueix des de l’any 2005 la reproducció <em>in situ</em> de les pintures conservades al MDB, realitzades per Raül Galusca entre 2003 i 2004.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Alturo i Alaix (2016), les pintures murals de l’església </span></span></span><span lang='CA'><span><span>de Sant Salvador de Polinyà van ser un encàrrec del capítol de la catedral de Barcelona, propietari del temple des de què a mitjans del segle XI el bisbe Guislabert l’hi va donar. Aquests autors sostenen que l’encarregat de planificar el cicle iconogràfic de les pintures podria haver estat el canonge, gramàtic, erudit i canonista occità Renall, afincat a Barcelona, que era el secretari del bisbe Oleguer, el bisbe que va consagrar l’església (i possiblement les pintures) l’any 1122. Per tant la seva execució seria en aquesta data o una mica abans, segons els esmentats autors. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Alturo (2016)</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>defensa que les pintures ja s’haurien realitzat abans de consagrar l’església, el</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>1122, ja que era habitual “inaugurar” formalment el temple quan estava acabat del</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>tot, pintures incloses.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia de les pintures ha estat objecte de discussió. Puig i Cadafalch, al descobrir les pintures el 1919, les data (com l’església) al segle XI. Gudiol data les pintures des de finals del segle XII fins ben entrat el segle XIII, i posteriorment, s’inclinà pel segle XIII. Khun (1930) confirmà la datació del segle XIII. Als anys 50 Cook i Gudiol proposen la segona meitat del segle XII. Gairebé tota la bibliografia posterior manté aquesta cronologia, com també Sureda (1991), Pagès (2013) i Carbonell, tot i que Ainaud (1986 i 1989). Pitarch i Nuria de Dalmases (1986), proposen la primera meitat del segle XII, que és la posició que manté actualment Alturo, fent-les coincidir amb l'esment de l'any 1122.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5580600,2.1513600 | 429233 | 4601058 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-010.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui encara es poden distingir restes d'aquestes pintures in situ, especialment a l'intradós de l'arc de l'absis. La resta va ser extreta l'any 1941 per dur-les al al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona. L'any 1959 van ser traslladades al Museu Diocesà de Barcelona, on encara avui es poden veure. | 92|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 86723 | Jaciment arqueològic de l'església de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-salvador | <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO I PECUCHO, Jesús. 1985. Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d’un poble del segle X al XII. Universitat autònoma de Barcelona, Bellaterra.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi. 1999. Memòria de la intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental). Memòria núm. 3712. Arxiu DGPC. Actualment en línia.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi; COLL, Joan Manuel. 2003. Intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental): de la vila Pauliano a la parròquia de Sant Salvador. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Els conjunts monàstics. Intervencions arqieològiques 1998-2002. Eines, elements d’indumentària i armament en contextos arqueològics. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002: 721-734.</span></span></p> | VI-XVIII | La intervenció arqueològica es va dur a terme l'any 1999 | <p><span><span><span>Els resultats obtinguts en el decurs dels treballs arqueològics efectuats l’any 1999 van permetre establir la seqüència històrico constructiva del jaciment i dividir-lo en sis fases evolutives que testimonien el pas d’un assentament rural de l’antiguitat tardana (segles VI al VIII) a una església parroquial d’època alt medieval i moderna, en una seqüència ininterrompuda de quinze segles.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase I. L’assentament de l’antiguitat tardana (segles VI-VIII)</span></span></span></strong></p> <p><span><span><span>Es documenten restes parcials d’una estança semisoterrada atribuïble a un assentament indeterminat de l’antiguitat tardana. Se’n conserva un mur perimetral de prop de 4 m de llarg i una amplada d’entre 60 i 70 cm, amb orientació nord sud al primer tram de la nau. També un retall allargassat i una sitja de perfil esfèric en el seu interior. Els materials recuperats –ceràmica reduïda de cuina i material d’obra romà residual procedent d’una vil·la propera- van permetre proposar-ne la cronologia.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase II. L’assentament alt medieval. La vila Pauliniano (segles IX-X)</span></span></span></strong></p> <p><span><span><span>Per aquest període es constata una reestructuració de l’estança de la fase anterior, que s’anivella amb un paviment d’argila sobre el qual es construeixen dos fornets de funcionalitat indeterminada, potser de pa. Sobre aquell paviment es va excavar un potent estrat format per còdols, pedra i nombrosos blocs d’argila i de tàpia corresponents de ben segur a l’alçat de les parets perimetrals. També es documenten als peus o darrer tram de la nau dues sitges que van ser atribuïdes a l’habitatge altmedieval documentat l’any 969 (vila Pauliniano).</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase III. L’església preromànica (segle X)</span></span></span></strong></p> <p><span><span><span>Es documenta la construcció d’una església preromànica amb absis rectangular de prop de 7,5 m de llarg per una amplada de 5 m. es basteix sobre del mateix espai de l’estança de les fases anteriors del qual se n’enderroquen les parets i se n’aprofita part del mur. Associat a aquest temple es van localitzar 13 enterraments en fossa antropomorfa, al costat de ponent de l’església, dos corresponents a individus adults i la resta a infantils. A l’interior del temple es van excavar dues sitges que es van adscriure a aquest període, situat a la segona meitat del segle X.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Fase IV. L’església romànica i els sagrera (segles XI-XII)</span></span></span></strong></p> <p>Es constata la construcció, d’una nova església d’una sola nau, molt curta, amb absis semicircular d’estil romànic i un campanar de torre al costat de tramuntana, damunt l’espai de la precedent. L’edifici va fer 8,4 m de llarg per 5,75 m d’amplada i es correspon, aproximadament, amb les dimensions del temple preromànic. Corresponents a aquesta fase, es van excavar 12 sitges de diferents mides, 3 a l’interior del temple i 9 a l’exterior, a tocar de l’edifici i formant part de la sagrera.</p> <p><strong>Fase V. L’ampliació de l’església (segles XII-XVI)</strong></p> <p>Al voltant del segle XII l’església va experimentar una ampliació dels peus de la nau, espai que va ser pavimentat amb lloses planes lligades amb morter.El temple assoliria amb aquesta obra els 20,4 m de llargada i una amplada de 6 m. En aquesta fase es realitzaria la decoració pictòrica de la meitat nord de la nau i de l’absis romànic. També es van construir unes banquetes laterals associades al paviment. Posteriorment, al segle XIII, es van obrar dos graners o dipòsits a la zona dels peus per l’emmagatzematge del cereal d l’església, a banda de documentar-se més sitges. Es té constància escrita, per aquest període, d’una acta de consagració a càrrec del bisbe Oleguer de Barcelona, concretament de l’any 1122.</p> <p><strong>Fase VI. L’església a l’època moderna (segles XVI-XVIII)</strong></p> <p>Durant l’època moderna, entre els segles XVI i XVIII es van efectuar 9 enterraments al sector central de la nau, alguns dels quals en taüt, que correspondrien als rectors de la parròquia.</p> | 08167-7 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span>La primera notícia escrita que tenim de l’església de Sant Salvador de Polinyà remunta a l’any 1028<span lang='CA'><span>, moment en què també se n’esmenten els sagrers. Tanmateix, aquesta no apareix esmentada com a parròquia fins l’any 1048, generalitzant-se aquest terme en el decurs de la segona meitat del segle XI. Es coneix que durant la segona meitat del mateix segle el temple és objecte d’obres, ja que es troben dos llegats atorgats amb aquesta finalitat. L’un, de l’any 1054, a raó d’un mancús, mentre que el segon, de l’any 1058, amb un cafís d’ordi i un de vi. L’any 1056 la parròquia era donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Posteriorment, el 14 de novembre de 1122 va ser consagrada pel bisbe Oleguer de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu dels treballs de consolidació i rehabilitació de l’antiga església romànica, l’any 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica en tot el seu interior, sota la direcció de Jordi Roig Buxó, juntament amb Joan Manuel Coll Riera i Josep Anton Molina Vallmitjana. Les obres van ser promogudes per la parròquia i l’Ajuntament de Polinyà, que va sufragar els els treballs, i van comportar la renovació de tot el paviment de la nau romànica i l’obertura de rases perimetrals d’eliminació de les humitats interiors. La intervenció arqueològica es va dur a terme en tres campanyes consecutives, entre els mesos d’agost ui setembre de 1999.</span></span></span></p> | 41.5580300,2.1512915 | 429227 | 4601054 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-planta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-planta2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86723-polinya-jacimenttemple-planta3.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 86728 | Can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gavarra | XVI-XIX | Remodelada l'any 2011 per tal d'ubicar-hi el centre de Serveis a l'Empresa i l'Emprenedoria, inaugurat l'any 2013 | <p>Masia de tipus basilical, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. El cos central, més alt que els laterals, presenta actualment una teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Les teulades dels cossos laterals són a un sol vessant. Tanmateix, observant les fotografies d’arxiu, s’observa que el cos central ha estat lleugerament recrescut respecte de l’original. Disposa de planta baixa, noble i golfes.</p> <p>La façana principal presenta distribució simètrica d'obertures i una correspondència de volums respecte a la distribució interior-exterior de tres crugies, amb un sol eix d’obertures per cos. A la planta baixa, el portal d'entrada és acabat amb un arc escarser, fet amb maons, igual que els brancals. A cada costat hi ha una finestra d’alçat rectangular simple també emmarcada amb maons, d'acord amb les fotografies conservades per la Direcció General de Patrimoni Cultural. El maó vist ha estat emprat, també, en algunes zones del parament per omplir el mur, tot i que en menor mesura que el material principal, de pedra rodada i còdols. A la planta pis la distribució d’obertures és similars, amb tres finestres balconeres que, abans de la reforma, presentaven unes baranes fetes també amb maons disposats inclinats de tal manera que conformaven dos registres de triangles. Pel que fa a les obertures de les golfes, al cos central, són tres finestrons en un sol registre de tal manera que comparteixen els dos brancals fets amb maons i acabats amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat fets amb el mateix material. A uns 18 metres al nord-est de la casa, encara es conserva la torre del molí d’aigua, de planta circular i fet també amb maons.</p> <p>Actualment a migdia de la casa es troba un aparcament, mentre que a tramuntana i ponent es troben annexos dos cossos construïts entre els anys 2011 i 2013 per a l’ús del conjunt com a Centre de Serveis a l’Empresa i l'Emprenedoria i el Centre de Desenvolupament i d'Innovació Logística de Catalunya. Antigament, però, la casa havia estat voltada per coberts i annexos associats a l’us de l’edifici com a masia.</p> | 08167-8 | Camí de can Gavarra núm. 2 | <p><span><span><span>Tot i que la casa està documentada ja en el segle XVI, sembla que l’edifici correspon a una obra del XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia va ser cedida a l'Ajuntament de Polinyà, que en va emprendre les obres d’adequació l’any 2011, inaugurant el mes d’octubre de 2013 el “Centre de serveis a l'empresa i l'emprenedoria”.</span></span></span></p> | 41.5626400,2.1612900 | 430066 | 4601558 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarra004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86728-cangavarrafoto2dgpc.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 86733 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-2 | XIX | Ha estat objecte de remodelació recentment | <p><span><span><span>Masia de tipus basilical, de planta rectangular de prop de 23 x 24 m i tres cossos perpendiculars a la façana principal, que és orientada a migdia. Ha estat objecte de remodelació recent. A la part central del cos principal sobresurt un cos quadrangular del tipus torre amb coberta a quatre aigües. El cos central, en canvi, és cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal i cossos laterals, més baixos, a coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuïda en planta baixa, planta noble i golfes al cos principal. El repartiment de les obertures - distribució a la façana i a les laterals- no s'ajusta a la típica fisonomia que estableix aquest grup d'arquitectura popular. La seva distribució, però, sembla indicar una evolució d’un mas original cap a un conjunt amb dos cossos afegits, cosa que a simple vista i donada la remodelació, és difícil de corroborar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, l’obertura central és acabada amb un arc de mig punt que en algun moment hauria estat adovellat. Actualment aquest portal és arrecerat per una petita porxada suportada per dos pilars, producte de les darreres obres efectuades. A cada costat s’obre una finestra d’alçat rectangular. A la planta noble s’obren tres obertures centrals d'arcades de mig punt i a cada costat una finestra rectangular, seguint els mateixos eixos que les finestres inferiors, que es corresponen al repartiment de l'espai de les habitacions interiors. El pis superior del cos central tot i que inicialment hauria correspost a les golfes és emprat avui com a habitatge d’acord amb la resta de finestres de les façanes laterals i a les quatre terrasses obrades a banda i banda del cos central sobre les teulades dels cossos laterals. A la façana principal s’obre una sola i àmplia finestra d'arc rebaixat. </span></span></span></p> | 08167-9 | Camí de can Padró | 41.5737824,2.1436919 | 428611 | 4602809 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86733-canpadro08.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 86736 | Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mauri | XV-XX | La masia va ser habilitada com a restaurant l'any entre el 1998 i el 2000 | <p><span><span><span>La masia de Can Mauri sembla originàriament una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia i amb la coberta a dues aigües amb el carener orientat de la mateixa manera. Tanmateix, actualment i probablement des d’abans d’època moderna, el cos de llevant es troba avançat respecte del pla de la façana principal, a mode de protecció o defensa de l’accés principal. Aquest fet juntament amb l'existència d'una sèrie de cossos tant a l’est com a l’oest ens remeten a una masia, probablement d’origen medieval, a la qual es van anar afegint al llarg del temps tota mena de coberts, els propis d’una unitat d’explotació agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant el cos principal com l'afegit presenten simetria en la distribució de les obertures. A la planta baixa un portal acabat amb arc de mig punt adovellat. A la seva dreta, al cos avançat s’obre una una doble finestra separada per una columna que es correspon a la seva homòloga a la part esquerra del portal, així com se n’observa una tercera al mur ponent del mateix cos avançat. Al primer pis, les obertures mantenen la simetria dels eixos de la planta baixa, aquí de tipus rectangular, amb llinda monolítica i ampit motllurat en el cas de les finestres central i de ponent. Pel que fa a la del cos avançat és una finestra de tipologia tardogòtica. Presenta una llinda amb arquets lobulats i part central de tipus conopial derivat del flamíger. Als dos costats de la línia d'imposta hi ha dos grups escultòrics en relleu. Representen la nativitat i, a l'extrem oposat un personatge aïllat i nu i al mig una serp a baix i una mà a dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les golfes, hi veiem distribuïdes tres galeries arcades en grups de doble finestra, les laterals i triple finestra, la central. Els murs es troben totalment arrebossats, producte d’una remodelació recent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, es conserven dues tines o cups, així com un gran celler amb volta catalana i, als murs del cos principal, dues portes acabades amb arcs de mig punt, l’una al mur de tramuntana i l’altra al mur de ponent, que semblen correspondre a les fases medievals de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a migdia es troben unes estructures de fusta amb coberta que acull taules exteriors del restaurant i, a la part posterior una gran carpa també per a grans àpats o celebracions. De fet es tracta d’una finca de grans dimensions, amb terres, camps i boscos que s’estén al seu voltant.</span></span></span></p> | 08167-10 | Carretera C-155, km 1,5 | <p><span><span><span>Entre 1912 i 1920 hi va viure l’escriptor Pere Calders amb la seva família. Hi va viure fins als 9 anys i aquí la seva mare, Teresa Rossinyol, filla de la casa, va ensenyar-li a llegir i a escriure. Després d’uns anys d’abandonament, el 1998 la masia va ser habilitada com a restaurant. </span></span></span></p> | 41.5701650,2.1286748 | 427355 | 4602420 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86736-canmauri-005.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 86737 | Can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monistrol | XVIII | Reconstruïda l'any 2014 | <p><span><span><span>Can Monistrol correspondria a una masia d’estructura basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, més alt que els dos cossos laterals, amb oberta a un sol vessant. Tanmateix, el vessant de ponent de la teulada del cos central, és avui continu, cobrint també el cos oest que, per tant, hauria estat sobreelevat en algun moment de la seva història. D’altra banda, a ambdós costats del mas es troben encara sengles cossos en planta baixa, afegits posteriorment i amb coberta a un vessant. S’usen com a corrals, estables i per a l’emmagatzematge d’utillatge agrícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici disposa de planta baixa, planta noble i golfes que, inicialment hauria presentat tres eixos simètrics d’obertures a la façana principal, un per cada cos. El portal principal, al cos central, és acabat amb un arc de mig punt adovellat, que és flanquejat per dues finestres d’alçat rectangular. A la planta del pis, hi ha tres finestres rectangulars simètricament disposades, essent la central de dimensions més grans. Val a dir que aquesta obertura va ser alterada en el decurs de les darrers modificacions efectuades al conjunt. Són de factura simple i sense ornamentacions ; entre la finestra central i la del costat esquerra s'hi troba un rellotge de sol,del tipus 'quadrant vertical', encara en funcionament, amb esgrafiats i pintat. A les golfes, les obertures també han estat modificades ja que, abans de la darrera rehabilitació, hi havia dues obertures acabades amb arcs escarsers, mentre que actualment i ha una obertura de format apaïsada dividida en dos per un brancal central. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'exterior la masia encara conserva el pou, davant de la façana principal.</span></span></span></p> | 08167-11 | Camí de can Padró | <p><span><span><span>La casa actual correspon a una modificació posterior, però probablement es podria remuntar a l'època medieval. </span></span></span><span><span><span>Tot i que la propietat actualment es dedica a la criança de cavalls, encara hi viu l'antic masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2014 va ser objecte de reforma. En el decurs d'aquelles obres es van modificar algunes de les obertures de tal manera que es va perdre la que hi havia a la planta noble, per sobre del portal adovellat, amb llinda acabada amb arc conopial amb caparrons esculpits a banda i banda.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5710504,2.1461435 | 428812 | 4602504 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-can-monistrol-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86737-027565101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 86740 | Rellotge de Sol de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-monistrol | Pintura una mica deteriorada | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de can Monistrol, a l'altura del primer pis, entre la finestra de l'eix principal i la de l'esquerra. És de tipus vertical declinant, quadrat i emmarcat amb línies incises en l'arrebossat i marcades en negre. Orientació sud-est. Línies horàries de 6 a 3, xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta simple, situada al mig d'una circumferència amb ulls i boca a manera de sol. En el marc superior, hi ha la inscripció “hora solar”</span></span></span></p> | 08167-12 | Camí de can Monistrol | 41.5709747,2.1460143 | 428801 | 4602495 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86740-rellotge-de-sol-monistrol-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Referència núm. 1062 de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 86742 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol-0 | <p><span><span><span>Masia de planta trapezoïdal i de tipus basilical, amb el cos central amb coberta de teula àrab a dues aigües més alt que els cossos laterals, amb coberta a un sol vessant. A llevant encara s’hi observa un altre cos afegit amb posterioritat, probablement en el decurs del segle XVIII, que hauria allotjat en els seus inicis un parell de cups de vi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa, planta noble i golfes amb l’interior reformat per a l’habitatge de tres famílies, aprofitant en part els materials de l’original. Pel que fa a la distribució de les obertures de la façana principal es asimètrica, fet que es pot atribuir potser a una estructura originària en dos cossos enlloc de tres. D’aquesta manera, és ben probable que el volum basilical d’aquest mas respongui a l’ampliació del tradicional mas de tipologia més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'eix central d’obertures es troba lleugerament desplaçat cap al cantó dret i consta del portal principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat. Aquest és flanquejat per una finestra rectangular a la dreta i un contrafort a l'esquerra, ponent del qual s’han practicat dues obertures més d’accés a la casa. Al primer pis s'observa la continuïtat asimètrica de la façana pel que fa a la distribució de les obertures: són a diferents alçades, mides i tipologies. Cal destacar el finestral gòtic tardà que es troba sobre el portal principal, amb guardapols conopial, columnetes als brancals amb base decorada geomètricament i mènsules en forma de caparrons. A la dreta del finestral s’observa la vareta d’un antic rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda, s’observen finestres rectangulars que solament conserven un senzill ampit. Al segon pis o golfes, hi ha un finestró amb plafons adossats a la línia d'imposta i llinda sobre la que s'hi han disposat decoracions florals de ceràmica vidriada. Per sobre del finestral gòtic hi ha un respirador senzill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar a l’angle nord-est un petit torreó o garita fet amb totxos amb presència de cinc espitlleres, probablement construït en el decurs del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l’edifici és envoltat per un seguit de coberts al nord, est i sud, fruit de l’evolució d’aquest unitat agropecuària al llarg del temps , destinades originàriament al bestiar o bé com a celler. Destaca el cos allargassat de tramuntana amb un gran portal a l’extrem est per als carros. Actualment, algun d’aquests cossos ha estat adequat, bé com a habitatge bé com a magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat oest, encara es conserva part del paviment, de cairons, del que hauria estat l’era, amb el corró de batre. De fet, un dels propietaris, encara recorda com s’hi feia la batuda a pota. A prop de l’era s’observa un molí de vent aiguader, construït el segle passat per tal de bombar aigua des de la mina de can Querol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a l’entrada, encara es pot veure una premsa de vi, i és que, com en tants d’altres llocs, les feixes més properes eren ocupades per vinyes i oliveres. De fet, la propietat originàriament s’havia estès molt més enllà del camí de la Serra a ponent, llindant amb les terres de can Rovira a tramuntana, fins ben bé a la carretera a llevant i gran part del polígon de ca n’Humet a migdia. </span></span></span></p> | 08167-13 | Camí de la Serra | <p><span><span><span>No s’ha fet mai cap estudi documental d’aquest mas ni tampoc es pot associar ara per ara a cap dels masos que Jesús Alturo esmenta en el seu treball, però la seva ubicació permet deduir que podria tractar-se d’un mas d’origen medieval o d’inicis de l’època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es coneix que la casa va ser objecte d’obres cap a la fi del segle XVIII i que alguns rajols pintats que es troben encara a l’interior de l’edifici principal, formant part d’un forjat, presenten les dates de 1821 i 1866 per la qual cosa es pot deduir una adequació de l’interior entre el segon i el tercer quart d’aquell segle. D’altra banda, els propietaris recorden encara com precisament gran part d’aquest forjat va caure ara fa prop de 30 anys i que llavors la casa va ser objecte de reformes per tal de fer-la habitable.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els seus propietaris actuals són la família Costa, que la van comprar a Pedro Salas Argelaguet. Avui hi resideixen.</span></span></span></p> | 41.5500635,2.1534114 | 429395 | 4600168 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-009.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 86743 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una masia de tres cossos amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que les obres efectuades per a habilitar-la com a restaurant n’han canviat completament la fesomia exterior, conservant únicament el portal de la façana principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'altra banda a la casa hi havia també hi havia una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 08167-14 | Carrer de l'Onze de Setembre, núm. 15 | 41.5576641,2.1554852 | 429577 | 4601010 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-002.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 86744 | Ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzina | <p><span><span><span>CASTELL PEIG, Andreu. 1961. “L’art sabadellenc”. Edicions Riutort. Sabadell, 1961: 288.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FARELL, Joan; MASVIDAL, Agustí. 1985. Ca n’Alzina. Del terme de Sabadell. Ed. Via Gràfica. Sabadell, 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG, Albert; ROIG, Jordi. 2010. Projecte arqueològic i estudi històric i patrimonial de ca n’Alzina.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Conjunt format per un mas principal al qual s’hi ha anat construint, en el decurs del temps, un seguit d’altres cossos annexos d’ús agrícola, propis de l’evolució d’una unitat agropecuària de les característiques de ca n’Alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia és un edifici de tres cossos o crugies amb planta baixa i planta noble, amb la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta tres eixos d’obertures gairebé simètriques essent la central presidida per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat per sobre del qual es troba un finestral amb llinda monolítica i ampit simple, lleugerament sortit i amb motllura simple. A la llinda, gravat, es pot llegir: “1602. A l’hereu Joan Alzina”. Al mur nord de la masia hi ha unes espitlleres amb esqueixada feta amb cairons d’obra de forn. Hauria disposat inicialment també de celler i graner integrats a la casa i diversos cups.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-15 | Carretera C-155 de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 2,4 | <p><span><span><span>Tot indica que l’edifici central de la masia podria ser originària dels segles XII-XIII. De fet, l’antropònim és esmentat ja des de l’any 1199 (Oltsina o Olzina). A partir d’aquí se’n pot seguir el rastre a través del testament de Bartomeu Alzina, el 1426, d’un capbreu en el qual apareix Pere Alzina, de l’any 1460, d’un esment a Anton Alzina de l’any 1529 i a partir d’aquí, diferents esments als Alzina de Polinyà en els anys 1602, 1646, 1677, 1770, 1794... fins arribar al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les característiques actuals de la casa permeten situar-la a finals del segle XVI, de ben segur sobre les restes del mas original. Més endavant, als segles XVIII i XIX, com passa a gran part dels masos de la zona, s’afegiren al cos original d’altres construccions relacionades amb l’activitat vinícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers temps, la masia i el seu entorn han estat rehabilitats per a la guarda, manteniment i cria de cavalls. En aquest sentit, es coneix que el cos del costat de llevant va ser afegit l’any 1992. És manté, però, l’ús com a habitatge de la planta noble del mas principal, la planta baixa del qual es va destinar a l’hosteleria. El restaurant ca N’Alzina és actualment tancat. </span></span></span></p> | 41.5611043,2.1382809 | 428146 | 4601406 | 1609 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86744-op-15-004.jpg | Legal i física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 86746 | Jaciment arqueològic Tombes de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-tombes-de-can-padro | III-VII | <p><span><span><span>Els moviments de terres que s’hi havia estat efectuant van arrasar el jaciment deixant pràcticament les tombes amb l'esquelet a la vista. L'estat de conservació del jaciment era força dolent i les restes òssies dels enterraments estaven en força mal estat. En aquell moment es va excavar una àrea de prop de 70 m2.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van localitzar un conjunt de tres tombes, sense descartar que els moviments de terres n’haguessin fet desaparèixer d’altres. Es tracta de fosses simples excavades al terreny natural de forma rectangular amb els extrems arrodonits i el fons pla. Cap de les tres tombes presentava restes de revestiment ni de cap tipus de taüt. Estaven orientades d'oest a est, però una d'elles estava una mica més amunt que les altres dues. En el tall del rebaix del turó van aparèixer lloses de pedra desplaçades que podrien pertànyer a les cobertes.</span></span></span><br /> <span><span><span>En l'enterrament 1 només es conservaven les extremitats inferiors de l'esquelet, però els peus no. La tomba feia 45 cm d'ample i 1,20 metres de llarg. La mida de les extremitats feia pensar en una persona adulta. L'única resta material trobada va ser un fragment de vora de dolia i un fragment d'<em>opus signinum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'enterrament 2 l'esquelet es conservava gairebé sencer i es tractava d'un adult. Les mesures de la tomba eren d'1,80 metres de llarg i 50 cm d'ample. No es va localitzar cap tipus de material que permetés datar-la.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'enterrament 3 era el d'un individu jove i es conservava tot sencer excepte els peus. La tomba feia 1,50 metres de llarg i 47 cm d'ample. No va aparèixer material o aixovar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La disposició de les tombes indicarien l'existència d'altres enterraments al voltant formant una necròpolis. No va aparèixer cap tipus de material ceràmic o numismàtic que permetés precisar una cronologia per a les tombes, ni cap tipus d'aixovar relacionat amb elles. Els únics materials recuperats indiquen una cronologia molt àmplia durant l'època romana o tardoromana. Atenent a la seva tipologia, aquestes podrien ser d'època romana o medieval. Amb aquesta informació, l’arqueòloga directora dels treballs va proposar situar-les a l’antiguitat tardana, entre els segles III i el VII dC. El fet que que passés una via romana prop d’aquí ajudaria en aquest sentit a ubicar una possible necròpolis prop d’un eix viari, fet comú en època romana i visigoda.</span></span></span></p> | 08167-16 | Camí de Polinyà a Sentmenat a l'altura de can Padró | <p><span lang='CA'><span><span>En terrenys propers a Can Padró, s’havien localitzat materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments, prop dels quals també s'havia identificat una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de <em>dolia</em>, àmfora i ceràmica comuna, que es creu que poden correspondre a un abocador ceràmic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la necròpolis, va ser detectada el 28 de febrer de 1996 quan es van identificar unes restes arqueològiques a la finca, on el propietari hi estava duent a terme moviments de terres. Aquest fet va ser notificat al Museu d’Història de Sabadell i també a l’Ajuntament de Polinyà. El dia següent s’hi desplaçava un tècnic del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual es van iniciar les diligències que van dur a la realització d’una intervenció arqueològica d’urgència entre els dies 5 i 13 de març d’aquell mateix any, sota la direcció de una arqueòloga i antropòloga de la part del Servei d’Arqueologia i tres auxiliars facilitats per l’Ajuntament de Polinyà.</span></span></span></p> | 41.5714397,2.1410042 | 428384 | 4602552 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-jacimentcalpadro001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-jacimentcalpadro004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86746-16-tombescalpadro.jpg | Legal | Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 87|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 86747 | Jaciment arqueològic del camp d'en Ventura de n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-camp-den-ventura-de-noller | I-XVI | Les restes de la vila van ser en part reblertes de forma indefinida i en part eliminades mentre que el forn va ser consolidat l'any 1992 i adequat per la visita.Es tracta de les úniques restes arqueològiques visitables de la zona, dins d'un espai tancat amb reixa i amb un rètol explicatiu.Convindria disposar algun tipus de senyalització d'accés. | <p>Actualment són visibles les restes consolidades i adequades per a la visita d'un forn romà, <span>construït a finals del segle I dC, que formava part d’una vil·la romana dedicada a la producció ceràmica. Es tracta d'una estructura rectangular excavada en bona part en el substrat natural d’argiles. El seu “<em>praefurnium</em>” (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23 metres. La cambra de foc té 6 metres de longitud i 3,2 metres d’amplada. Està retallada en el mateix substrat natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d’1,6 metres a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d’orificis per on circulava l’aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espais entre les arcades de la cambra de foc. <span><span>El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (<em>terra sigillatta</em>),</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres estructures documentades consistien en un conjunt d'habitacions corresponents a una vila amb una àrea a cel obert i una altra a cobert separades per un mur central. La part edificada era travessada per un mur transversal que la dividia en dues parts: la nord, sense delimitar, i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment, de terra batuda amb calç, es trobava molt deteriorat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van trobar restes corresponents a altres períodes, com ara una estructura que va ser interpretada com les restes d'un forn medieval, un retall de planta irregular excavat al terreny natural interpretat com a estructura per decantar o pasta d'argila, 18 sitges, un altre retall interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i el que podria haver estat una canal o probable clavegueram. L'amortització de les 18 sitges les va poder datar d’entorn al segle XI i principis del segle XIII, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal o claveguera van poder ser datades dels segles XVI i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests elements van fer pensar als arqueòlegs que van excavar el jaciment que aquest hauria constituït un centre manufacturer d’importància destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pasqual-1 i Dressel 2/4, entre altres de menor importància. </span></span></span></p> | 08167-17 | A l'extrem nord-oest del bosc de ca n'Oller. La major part del jaciment es troba al terme municipal de Santa Perpètua de Mogota | <p><span><span><span>L’any 1968 F. Martí Jusmet donava notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava de material corresponent a una vil·la situada al marge dret de la riera de Caldes i ubicada al cim d'una petita elevació, al costat del polígon industrial de Ca n'Oller. Aquest es troba ubicat entre el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, a l'indret que es coneix amb el nom de Camps d'en Ventura de Ca n'Oller.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona quinzena de juny de 1991 s’hi va dur a terme una intervenció d’urgència sota la direcció de Joan Garcia, que va prosseguir la primera quinzena del mes següent sota la direcció d’Eulàlia Barrassetas. L’any següent es van dur a terme tasques de cobriment i consolidació de les estructures documentades l’any anterior, també sota la direcció d’Eulàlia Barrasetas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2003 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva promoguda per FECSA-ENDESA sota la direcció de Pilar Fernàndez (Àtics).</span></span></span></p> | 41.5485063,2.1734798 | 431068 | 4599980 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-forncanoller07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86747-qmem741col02.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 86750 | Tram de la Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-la-via-augusta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AULADELL MARQUÈS, J. 'Uns primers colons romans a Boada Vell'. <em>Quatrepins, Quaderns de Cultura. </em>9. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLS MANENT, T. 'La via Augusta al Vallès Central'. <em>Quatrepins, Quaderns de Cultura. </em>14</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A.. 1987. 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. A: <em>Documents d’Archéologie Française. </em>París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme, 1987</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, J. 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. <em>Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, J. <em>1969. Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. </em>Barcelona: Comisión de Urbanismo B-65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAYER, M.; RODÀ, I. 1984. <em>La romanització del Vallès segons l'epigrafia. </em>Sabadell: Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. 1987. 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. A: <em>Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. </em>Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORET PUJOL, Lourdes. 2009. Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. 2009, Arxiu: Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MUÑOZ, Vanessa. 2013. Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Mem. Núm.: 10651</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALLÍ AGUILERA, F. <em>1985. La Vía Augusta en Cataluña. </em>Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARDO, J.. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes. </em>0</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURA, P. 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. <em>Estudios de la Antigüedad. </em>3</span></span></span></p> | II-I | <p>A partir de diversos trams coneguts de la Via Agusta al terme municipal de Palau-solità i Plegamans i de la documentació escrita coneguda, es creu que ben probablement, aquesta via romana en un dels seus ramals creuaria el terme municipal de Polinyà transversalment. Tanmateix, el el terme municipal pròpiament no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica que permeti documentar físicament aquesta via.</p> <p>La presència de les vil·les romanes del Camp d'en Ventura Oller o de can Marata, apunten que, si més no, un ramal de la via passaria pel terme. Així ho sembla confirmar els diversos esments, ja en època medieval, del camí ral en indrets per on seria lògica la continuïtat de la via romana des dels trams coneguts. </p> <p>En aquest sentit, es coneix de sempre el tram del camí ral de Sabadell que des del Parc de l'Hotal del Fum (Palau-solità i Plegamans) travessa els camps de can Gavarra en sentit nord-est a sud-oest, continuant pel camí de Gallecs, pel carrer de Ramoneda, el carrer Major i finalment seguint el camí de la font de la Mare de Déu fins arribar al terme municipal de Sabadell.</p> | 08167-18 | La via Augusta en el terme de Polinyà es podria resseguir des del terme de Palau-solità i Plegamans, a l'altura de l'Hostal del Fum, en part coincidint amb el camí ral o camí de Sant Jaume. | <p><span><span><span>Es tracta d'una de les calçades més importants que els romans van establir en la seva xarxa de comunicacions. En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraklea. Enllaçava Roma amb Gades (Cadis) i durant l'imperi prengué el nom de Via Augusta o dels vasos apol·linars, perquè a finals del segle XIX a Vicarel·lo (Itàlia) es van trobar quatres vasos de plata dedicats a Apol·lo que duien gravats els noms de totes les parades de la ruta des de Roma fins a Gades (Cadis), i les distàncies en milles romanes que separaven un lloc de l'altre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta important calçada travessava Catalunya, de la qual era l'eix bàsic de comunicacions. La seva ruta és coneguda a través de l'itinerari d'Antoní, els vasos apol·linars i alguns mil·liaris. A partir de l'estudi cartogràfic i arqueològic s'han pogut situar molts dels noms que figuren al seu trajecte i que es corresponen amb ciutats i viles actuals. En època republicana tenia un primer recorregut que baixava des del Summum Pyreneum (Portús-Panissars) i travessava Catalunya per l'interior, passant pel Vallès i realitzant el següent itinerari: Summum Pyreneum (El Portús), Deciana, Iuncaria (La Jonquera), Cinniana, Gerunda (Girona), Seterrae (Hostalric?), Praetorium (Llinars?), Semproniana (Granollers), Arraona (barri de la Salut de Sabadell), Ad Fines (Martorell), etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També s'han anat descobrint un gran nombre d'elements que documenten l'organització de vies 'secundàries' interiors. </span></span></span><span><span><span>El traçat interior de la Via Augusta, passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprès entre les mansions de Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts se sap que la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per Can Molar, Can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable de la timba. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar amb facilitat fragments de ceràmica. Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el terme municipal de Palau-solità i Plegamans es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veira) i un altre hostal (Can Jomet).</span></span></span></p> | 41.5592061,2.1668379 | 430525 | 4601173 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 86751 | Jaciment arqueològic del Polígon Industrial de Llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-industrial-de-llevant | <p><span><span><span>DÍAZ, J. [<em>et al</em>.]. 1995. <em>El Vallès fa 6.000 anys: els primers agricultors i ramaders. Exposició 5 d'octubre de 1995-15 de febrer de 1996. </em>Terrassa: Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROIG i BUXÓ, J. 'Memòria de la intervenció arqueològica Polígon Industrial Llevant - Sector C - Punt Arqueològic 1 i 2 (Polinyà, Vallès Occ.) 15 - 31 maig 2006 i 2-16'. Any: 2006. Núm. Mem: 9560. DGPC.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Restes d'un centre de producció i explotació agrícola del tipus sitges datades del Bronze inicial. El mes de maig de 2006, arran de la urbanització del sector C del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar íntegrament tres estructures arqueològiques localitzades en dos punts diferenciats de l'àmbit d'actuació urbanística totalment allunyats entre si dins la gran superfície d'afectació dels rebaixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la zona que ens ocupa es van documentar les SITGES E1 i E2, de planta circular i perfil cilíndric que podrien tenir funcions d'emmagatzematge i es van situar cronològicament vers el Bronze inicial i el Neolític-Bronze respectivament. També es va documentar una Paleocanal o canal antropitzada al cantó sud del jaciment, relativament a prop de l'estructura E01.</span></span></span></p> | 08167-19 | Polígon Industrial de Llevant | <p><span lang='CA'><span><span>La intervenció arqueològica es va dur a terme entre el mes de maig 2006 sota la direcció de l'arqueòleg Jordi Roig Buxó (Arrago) i la promoció del Pla Especial del Sector C Industrial Llevant. </span></span></span></p> | 41.5542175,2.1647660 | 430347 | 4600620 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86751-poligonindllevant03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc