Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82193 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165. | XVIII | Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic. | 08165-72 | Carrer Raval, s/n | Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura.. | 41.5536800,1.6748600 | 389490 | 4601072 | 1784 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82194 | Rec de l'Estrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lestrassa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 15. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 71. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | En la documentació dels segles XVII-XVIII apareix referenciat aquest rec o sèquia que capta aigua del riu Anoia i transcorre des de la resclosa de la Boixera fins al molí paperer d'en Jeroni Romeu, al barri de les Figueres, tot passant pel molí de l'Estrassa, on antigament també hi deixava aigua. Actualment aquest rec o sèquia, del que es conserva el traçat però amb l'estructura construïda ja molt modificada, consta de cobertura i doble canalització. En alguns trams és possible observar-hi estelladors o bagants per tal de tallar el curs de l'aigua. | 08165-73 | Parc de l'Estrassa | Tot i que les primeres referències documentals que parlen d'aquest rec corresponen al segle XVII, possiblement hi hagin precedents més antics per a aquesta obra d'enginyeria. El 1988, l'estructura va ser objecte d'importants reformes per tal de garantir-ne el seu funcionament. | 41.5581600,1.6737700 | 389407 | 4601570 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Estallador o bagant del rec. Foto: Marta Bartrolí Romeu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82195 | Rec del Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l'obra d'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d'entrada d'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l'aigua del rec. | 08165-74 | Barri de les Figueres | L'origen d'aquest rec és en una captació d'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme'. Unes revingudes de la riera de Carme l'agost de 1866 van afectar greument l'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d'alçada i 2 pams d'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar'. | 41.5503200,1.6756000 | 389546 | 4600698 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat 'Aqüeducte del Coca', 'Rec de Cal Marió' i 'Rec de les Figueres'. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82196 | Mina d'Aigua al Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-al-turo-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVIII-XIX | Es tracta d'una mina d'aigua excavada a la paret rocosa del turó de Sant Andreu. Disposa d'un accés en forma de túnel de secció quadrangular i una alçada d'uns dos metres, amb varies desenes de metres de recorregut. A uns 15 metres des de l'entrada es localitza aigua al sòl (uns tres dits durant la visita efectuada durant l'abril de 2019), i a uns 10 metres d'aquest punt hi ha un segon passadís més baix que sembla que encara sigui més llarg que el primer. Un cop s'ha entrat uns metres cap a l'interior, en un punt determinat hi ha obert un pou ascendent que va a parar al marge d'un antic camp de conreu. | 08165-75 | Turó de Sant Andreu | Es conserven notícies escrites inèdites de mines d'aigua (en concret d'una ‘mina de Sant Andreu) localitzades a la zona d'aquest turó durant els segles XVIII-XIX, però caldria un estudi monogràfic i aprofundit per posar en relació aquesta mina amb la documentació escrita. | 41.5512700,1.6738100 | 389399 | 4600805 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82196-foto-08165-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82197 | Basses de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-sant-andreu | -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). | XVII-XX | Es tracta d'un conjunt de basses modificades per la mà humana aprofitant unes surgències naturals d'aigua, en el context d'unes terrasses d'horts ubicades al sud-oest del turó de Sant Andreu i a part de la vessant sud de la serra de la Ninota. Antigament, el sistema funcionava per la pròpia pressió de l'aigua, que anava baixant per una canalera i cada hort disposava d'un distribuïdor. Actualment, només dues d'aquestes basses són accessibles al públic, mentre que la resta estan ubicades en indrets i horts amb tanques. | 08165-76 | Horts del Turó de Sant Andreu | Des de com a mínim els segles moderns, es documenta l'explotació d'aigua en aquesta zona tant per a la irrigació dels horts com per a altres activitats econòmiques. La documentació escrita -inèdita- dels segles XVIII i XIX, així com diverses fonts orals del segle XX, revelen les pugnes entre diferents propietaris per l'explotació d'aquestes surgències d'aigua que amb el temps es van acabar configurant com a ‘basses' degut a les continuades accions antròpiques. | 41.5498400,1.6706500 | 389133 | 4600651 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82198 | Barraca-amagatall de Mossèn Pere Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amagatall-de-mossen-pere-bosch | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 54- 135-138. | XIX-XX | La construcció està abandonada i no té cap manteniment. | Tot iniciant la baixada des de l'esperó superior sud-est de turó de Sant Andreu, molt a prop de les restes de la capella homònima, s'emplaça una petita barraca de planta quadrangular, feta de tàpia i fusta i amb coberta a una sola aigua. Té una sola obertura adintellada amb un tauló de fusta i sense porta. Actualment els matolls ja n'amaguen la part posterior. Segons la tradició popular i els dietaris del propi mossèn Pere Bosch, en aquesta barraca s'hi amagà l'eclesiàstic durant els inicis de la Guerra Civil per tal d'evitar ser represaliat. Sense que posseeixi cap element artístic mínimament rellevant, el seu valor és exclusivament patrimonial i simbòlic, atesa la importància de la figura de mossèn Pere Bosch per a la Història de Pobla de Claramunt. | 08165-77 | Turó de Sant Andreu | Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta barraca s'hi va amagar durant tres dies el carismàtic i popular mossèn Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, atès el perill que durant un temps van córrer els religiosos. Els tres primers dies que es va refugiar fugint dels efectes colaterals de la guerra, el mateix mossèn explicava que durant el dia s'estava a la barraca del bosc (propietat de Can Pujol), des d'on podia observar si hi havia perill a baix al poble, mentre que de nit baixava a dormir a la masia. Essent el mossèn a Can Pujol, finalment els elements descontrolats va prendre foc a la parròquia. Pere Bosch i Ferran (1888-1945), rector de la Pobla des de finals de 1923 a 1940 -amb l'interval de la guerra civil-, fou l'autor de la ‘Monografia del Castell i la Pobla de Claramunt', un document inèdit però que constitueix el primer intent modern d'escriure una obra sistemàtica i rigorosa sobre la història de la Pobla de Claramunt amb l'Arxiu Parroquial com a base documental. | 41.5512200,1.6732400 | 389351 | 4600800 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82198-foto-08165-77-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 82202 | Pont de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): 'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): 'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13. | XX | Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l'encofrat. | 08165-81 | Carretera de l'Estació, s/n | El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L'any 1913 l'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d'ubicació), l'obra d'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any. | 41.5530800,1.6767300 | 389645 | 4601003 | 1930 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 82203 | Pont d Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Està abandonat i li manca manteniment. | Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l'envaeix, s'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d'una gran arcada central rebaixada i d'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals. | 08165-82 | Indret de Vinçó | L'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20' del segle XX encara s'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d'Igualada. L'any 2015 fou objecte d'una neteja de la vegetació que l'envaïa per part d'un grup de voluntaris del poble. | 41.5452900,1.6652000 | 388670 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82204 | Pont de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme. | 08165-83 | C-244, km 0 | El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l'exèrcit republicà. Fou reconstruït l'any 1940 sota l'aspecte que conserva actualment. | 41.5484600,1.6699600 | 389073 | 4600498 | 1882 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la planimetria de l'ICGC apareix denominat 'Pont de Carme'. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 82205 | Pont de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-84 | Cal Ti | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5507400,1.6887500 | 390644 | 4600727 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 82206 | Pont dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-85 | Mas dels Vivencs | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5555200,1.6855400 | 390384 | 4601262 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 82207 | Pont dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-86 | Els Plans d'Arau | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5646300,1.6724600 | 389309 | 4602290 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 82208 | Aqüeducte de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-riera-de-carme | XVI-XVIII | Està en desús i li manca manteniment regular. Li manquen també filades de pedra a la part superior i està pres per la vegetació. | Just al costat on el torrent de les Garrigues aboca les seves aigües a la riera de Carme, i salvant aquest segon curs fluvial, es conserva aquest antic aqüeducte construït sobre el pas de la riera de Carme a mode de pont (de fet, en els últims decennis ha exercit aquesta funció). Està fet amb blocs escairats de pedra local de turo i té dos òculs o ulls formats per dos arcs lleugerament rebaixats i adovellats que reposen en un gran pilar central fet també de blocs de pedra quadrangulars força ben tallats. Des de la seva construcció, aquesta sòlida estructura ha aguantat dempeus totes les rierades sofertes. | 08165-87 | Riera de Carme | Aquesta estructura, identificada o coneguda popularment com a ‘pont', és en realitat és un aqüeducte relacionat amb l'element patrimonial conegut com ‘Rec del Coca' ubicat dins el nucli de la Pobla de Claramunt. L'estructura del ‘pont' funcionava junt amb la resclosa que es va construir a prop de Cal Patera (ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt), tot plegat construït i en funcionament principalment durant els segles moderns (XVI-XVIII) per donar servei al rec del Coca. Per iniciativa d'un grup de veïns, cap el 2010-2011 va ser objecte d'una neteja de la vegetació que el cobria i es va desbrossar també l'antic camí d'accés a l'estructura. | 41.5452500,1.6652000 | 388670 | 4600148 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82208-foto-08165-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1999.També anomenat popularment 'Pont Romànic'.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a la fitxa del pont de Cal Marió (allà anomenat 'Pont sobre la riera de Carme'; IPA5924), apareixen per error fotografies d'aquest aqüeducte. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82209 | Casa a l'Avinguda Catalunya, 23 - Cal Talleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-catalunya-23-cal-talleret | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5898 | XX | Un cop acabat el carrer Major i en el punt on aquest connecta amb l'Avinguda Catalunya, directament repenjada sobre la roca de la falda de la muntanya del Castell, s'emplaça aquest edifici urbà de planta trapezoïdal format per planta baixa, dos pisos i terrat. La casa es coneix amb el renom popular de Cal Talleret. La seva façana és totalment simètrica, amb quatre llargues columnes d'ordre dòric assentades sobre bases quadrangulars que, en grups de dos, emmarquen les dues portes de la planta baixa i els balcons del primer pis i suporten la llosa de la balconada correguda del segon pis. Les obertures, tant del primer com del segon pis, estan emmarcades per arrebossats simulant els muntants i les llindes. La barana de la balconada del segon pis és de ferro forjat i està sostinguda per un drac també de ferro forjat, mentre que els balcons del primer pis tenen les baranes tipus balustrada. La cornisa o ràfec té quatre mènsules decoratives, a banda i banda de la part superior de les obertures, i la balustrada que tanca el terrat té quatre pilastretes acabades amb unes figures amb forma de gota. | 08165-88 | Avinguda Catalunya, 23 | No es coneixen notícies històriques publicades d'aquesta casa, construïda segons assenyala el seu estil arquitectònic durant el primer quart del segle XX i ubicada als peus del camí i després carretera que ve d'Igualada i va cap a Carme i Capellades. | 41.5553200,1.6745200 | 389465 | 4601254 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82209-foto-08165-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82209-foto-08165-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82209-foto-08165-88-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82210 | Casa del Cargol a l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cargol-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | XX | Sense ús ni manteniment. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -conegut com barri de Ribalta- s'observa plantat a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb la façana arrebossada blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. A cada pis hi ha només una obertura, obertes a la façana principal que mira cap al nord-est. Aquesta casa rep el nom popular de 'la casa del Cargol' per tenir l'escultura d'un gran cargol en una de les cantonades de l'edificació, a una altura intermèdia entre la planta baixa i el primer pis, i un segon cargol assentat sobre el coronament de la xemeneia. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. L'edifici presenta trets estructurals i estilístics propis del primer terç del segle XX, amb detalls propis del modernisme com la xemeneia helicoïdal. | 08165-89 | Av. Pompeu Fabra, s/n | Aquesta caseta està relacionada amb la casa veïna que porta la inscripció de l'any 1927 a la seva façana, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions. | 41.5522500,1.6756900 | 389557 | 4600912 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82210-foto-08165-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82210-foto-08165-89-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82211 | Casa de 1927 a l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-1927-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | XX | Sense ús ni manteniment, la casa està molt deteriorada. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -petita agrupació de cases coneguda com barri de Ribalta- es localitza aquesta casa de planta rectangular allargada, que disposa de planta baixa, primer pis i terrat i que es troba delimitada al seu costat sud-oest per edificacions més modernes. La construcció és a base de filades de maons i les façanes estan recobertes d'argamassa Té la façana principal i l'entrada orientades al sud-est, amb unes escales exteriors que donen accés directe al primer pis que és on hi ha l'accés principal a l'antic habitatge, ja que la planta baixa és magatzem. L'inici d'aquestes escales està presentat per un arc de mig punt fet de totxos col·locats de manera que conformen microestructures helicoïdals; la mateixa tècnica segueixen els pilarets que fan de barana a aquesta escala i les dues columnes que flanquegen l'accés a la casa, ubicades just al final del trajecte de l'escala. La façana està coronada per la barana del terrat, que combina el mur d'obra i trams de balustrades pintats de color granat; al mig, una cartel·la acabada amb forma arrodonida conté la indicació del moment en que fou construïda la casa: 'ANY 1927'. A la seva façana lateral nord-est conserva un esgrafiat en molt bon estat (és d'execució més recent, atès que està sobre un arrebossat de ciment d'aspecte no molt antic), amb la representació d'un crater sobre una balustrada del que emergeix abundant vegetació i motius florals. | 08165-90 | Av. Pompeu Fabra, s/n | Aquesta casa està relacionada amb la caseta veïna coneguda com ‘Casa del Cargol, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família durant l'última centúria. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions. | 41.5521200,1.6756900 | 389557 | 4600897 | 1927 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82212 | Les Tres Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-fonts-0 | XIV-XX | Es tracta d'una font urbana ubicada localitzada al bell mig del nucli històric de la Pobla, al final meridional del Carrer Major, i està alimentada per les aigües del torrent de Can Pujol, que solen baixar amb força abundància. L'estructura consta d'una gran pica de pedra tallada i disposa de tres brocs de bronze amb forma de canella per on brolla l'aigua de manera ininterrompuda. La construcció de l'estructura és feta amb una base de totxos sobre la qual s'hi assenta una mena de piràmide de blocs de pedra ben tallats. | 08165-91 | Plaçeta de les Tres Fonts | Aquesta font, coneguda com les Tres Fonts pels tres brocs dels que brolla constantment aigua, s'ubica a la plaça homònima, un paratge emblemàtic ja que després de la gran riuada de 1344 que va destruir la Pobla Vella s'hi van edificar al seu costat les primeres noves edificacions de la vila. La font, doncs, seria ja emprada des de la Baixa l'Edat Mitjana, tot i que l'estructura que actualment l'envolta ha estat refeta al segle XX. | 41.5537000,1.6746400 | 389472 | 4601074 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|119|85 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82213 | Font de la Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petxina | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005): 'Una font pública centenària (1905-2005)', Butlletí Municipal, febrer-març 2005, p. 18. | XX-XI | Ha estat reconstruïda recentment. | A l'avinguda principal del poble i en ple nucli històric s'emplaça aquesta font, l'última estructura construïda de la qual, feta l'any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l'artista local Josep Murray. L'estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s'hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d'acer inoxidable, sense cap particularitat artística. Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l'estructura recorda que aquesta font és una reproducció d'una d'anterior construïda l'any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d'aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts. | 08165-92 | Avinguda Catalunya, n. 23 | Es tracta d'una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d'anterior que s'havia construït cent anys abans, l'any 1905, en el mateix lloc (llavors l'Era del Comú, al peu de a carretera d'Igualada) i que era coneguda com a ‘font del Negre' en al·lusió a un sobrenom de l'alcalde que la va manar construir. La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d'unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt. | 41.5553300,1.6746700 | 389477 | 4601255 | 1905 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Murray (forja de l'estructura) | També coneguda com 'Font de la Plaça', i antigament com a 'Font del Negre'. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 82215 | Mural Commemoratiu de l'1 d'Octubre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-l1-doctubre | -http://www.sanahuja.org | XXI | Es tracta d'un gran mural pintat a la superfície del mur lateral d'un edifici d'habitatges de planta baixa, pis i sota-teulada que dona al Parc de Sant Procopi, a l'entrada nord del nucli de la Pobla de Claramunt. L'obra s'executà sota la direcció i segons el disseny de l'artista plàstic igualadí Jordi Sanahuja, i es caracteritza per un fons blanc sobre el qual s'hi ha dibuixat una piràmide de braços i mans pintats de diferents colors al cim de la qual s'alça una urna electoral; en un segon pla respecte a aquesta imatge principal s'ha dibuixat, emprant només la línia negra, la muntanya i el castell de Claramunt, en una clara al·lusió al poble que està votant, que és el de la Pobla de Claramunt. Finalment, l'obra va acompanyada de dues inscripcions: una a la part superior del mural, amb grans lletres de color negre i vermell, amb la frase '1 d'octubre no oblidem'; i al lateral esquerre de l'escena principal, una segona inscripció amb un poema del poeta català Miquel Martí i Pol que acaba amb el conegut vers: 'que tot està per fer i tot és possible'. | 08165-94 | Carrer Sant Procopi, 40 | El mural, que es va realitzar amb participació popular durant el dia 30 de setembre de 2018, commemora el dia de votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat just un any abans, és a dir, el diumenge 1 d'octubre de 2017. Bona part de l'obra de Jordi Sanahuja, autor del mural, es caracteritza per ser al·lusiva a la repressió soferta pel poble català al llarg de la seva història. | 41.5584100,1.6731500 | 389356 | 4601599 | 2018 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Sanahuja | IMATGES 1-3: Fotos cedides per la Crida de la Pobla. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 82216 | Pintures Murals de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-cal-ti | <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 20.</p> | XVIII | La masia està desocupada i manca manteniment, fet que afecta les pintures (2019).Posteriorment la casa, i les pintures han estat enderrocades i actualment ja no s'hi conserven. | <p>En una de les estances principals de la planta baixa de la masia del segle XVIII de cal Ti, ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila, es localitzen unes pintures murals al fresc, setcentistes, amb els temes de sant Procopi i la Mare de Déu del Roser.</p> <p>Es tracta de tres panells quadrangulars pintats directament sobre la paret enguixada, cadascun dels quals porta al seu interior la representació d'una imatge de cos sencer i un llaç a la part superior, que connecta amb la sanefa decorativa de la part superior de la paret, pràcticament enganxada al sostre.</p> <p>Destaca el panell central, dedicat a la Mare de Déu del Roser, on apareix la Verge coronada, dempeus i amb el Nen al braç esquerre i un rosari penjant-li de la mà dreta; les figures estan emmarcades per un cercle format per altres petits cercles concèntrics que recorden a cargols. Els colors de les pintures són entre vermellosos i marronosos, amb una certa uniformitat cromàtica molt probablement deguda al pas del temps, que no només n'ha alterat els colors, sinó que n'ha començat a desfigurar les representacions, que tot i ser estilísticament classificables dins el barroc respiren un indiscutible caràcter popular i fins i tot un cert aire naïf propi d'alguns mestres pintors que decoraren cases particulars a l'interior del país.</p> | 08165-95 | Masia de Cal Ti | <p>Les pintures murals del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. Per la seva banda, l'advocació a sant Procopi (les relíquies del qual -i amb elles el culte- arribaren a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII), va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, quan es van realitzar aquestes pintures murals i es va aixecar una capella caminera sota la seva advocació. El culte a la Mara de Déu del Roser també va tenir molta popularitat a La Pobla durant el mateix segle, i de fet s'havia encarregat la realització d'un retaule per a l'església de la Santíssima Trinitat amb motiu de la fundació d'una confraria del Roser (19 de juny de l'any 1623) a La Pobla de Claramunt, retaule que ara és presidit a la parròquia de Santa Maria per la imatge de la Mare de Déu de la Llet.</p> | 41.5492900,1.6894300 | 390698 | 4600566 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-12 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES: Fotografies cedides per Assumpta Tardà Serra. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 82217 | Rellotge de Sol de Cal Fuster de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-de-les-figueres | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3739). | XVIII-XIX | Està pràcticament esborrat. | A la part central del segon pis de la façana principal de l'antiga masia de cal Fuster de les Figueres, avui una casa urbana coneguda com 'Celler de l'Art', s'emplaça un rellotge de sol vertical de forma quadrangular però amb les cares inferior i superior arrodonides. Es tracta d'una peça feta a partir dels propis esgrafiats de la façana. Actualment el rellotge està molt perdut i es fa difícil fer-ne una descripció, ja que ni tan sols es veuen les marques horàries. Tot i així, a partir de fotos antigues es pot observar el seu perfil i es constata que es tracta d'un rellotge amb unes dimensions considerables. | 08165-96 | Carrer de l'Art, 6 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5508800,1.6765000 | 389622 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82217-foto-08165-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: El rellotge de sol quan encara no s'havia deteriorat (foto: IPA, anys 80'?).A l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica té el número 3739 | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82218 | Rellotge de Sol de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lisidret | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1140). | XX | S'està començant a perdre degut a que està caient part de l'arrebossat de la façana. | A la façana principal de la masia de ca l'Isidret, a nivell de primer pis i just al costat superior de la portalada adovellada de la casa, s'emplaça un rellotge de sol vertical orientat cap al sud. Està inscrit en una cartel·la quadrangular amb el marc blanc i el fons groc, sense cap altre peculiaritat decorativa i sense línies horàries ni números. Presenta el gnòmon torçat. | 08165-97 | C-244, PK, 2'4 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5650400,1.6615800 | 388402 | 4602350 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82218-foto-08165-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat número 1140 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82219 | Rellotge de Sol del Col·legi Públic Maria Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-public-maria-bores | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 4825). | XX | Es tracta d'un rellotge de sol vertical de factura molt recent, fet per l'esgrafiador local Joan Padró Escudé i ubicat a la façana d'obra vista del CEIP Maria Borès, de molt recent construcció. El rellotge s'inscriu en una cartel·la rectangular feta amb el mètode de l'esgrafiat. A la part superior porta inscrit l'any de realització: 1996, mentre que a la part inferior porta inscrit el lema: 'Quan el sol riu d'alegria/ jo dic les hores del dia'. | 08165-98 | Carrer de Francesc Salvà, 1 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5519200,1.6801800 | 389931 | 4600869 | 1996 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82219-foto-08165-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan Padró Escudé | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 4825 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 82220 | Rellotge de Sol de Mas dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-dels-vivencs | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3964). | XIX-XX | A l'extrem lateral occidental d'una de les façanes de l'extens mas dels Vivencs, ja al pati interior de la casa i amb orientació cap al sud, s'emplaça un rellotge de sol vertical. El suport el constitueix una façana feta de pedra i maçoneria vista, sobre la qual a mitja alçada s'hi ha practicat una cartel·la quadrangular amb coronament arrodonit, feta amb morter blanquinós i sobre la qual s'hi inscriu el rellotge. Les línies que dibuixen el rellotge són rosades, i sota del mateix apareix una segona cartel·la a mode de pergamí amb una inscripció en vers o lema: 'Ni tu ni jo/ tindríem corda/ si no fos Déu/ que se'n recorda'. | 08165-99 | Plaça de Sant Josep, 2 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5546400,1.6830900 | 390178 | 4601168 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82220-foto-08165-99-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 3964 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82221 | Rellotge de Sol a la Casa del Cargol de l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-casa-del-cargol-de-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1139). | XX | L'estucat de la façana s'està perdent i això està afectant el rellotge de sol. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra s'observa a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i pis amb la façana blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. Aquesta casa rep el nom popular de 'la casa del Cargol'. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. El rellotge es troba inscrit en una cartel·la quadrangular coronada per dues volutes, i el gnòmon surt de la boca d'una representació personificada del sol apareixent entre núvols, de regust barroc tot i la seva cronologia recent. A la part superior hi ha inscrit l'any 1992, amb tota probabilitat l'any d'execució del rellotge, o si més no de la seva última remodelació. A la part inferior del quadrat apareix la inscripció amb majúscules: NI HIL SINE SOLE. L'edifici que conté el rellotge de sol té trets estructurals propis del primer terç del segle XX, per la qual cosa no es podria descartar la presència d'un rellotge de sol anterior que posteriorment fos substituït per l'actual. | 08165-100 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5522600,1.6756900 | 389557 | 4600913 | 1992 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia de la Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 1139 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 82222 | Rellotge de Sol de Can Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cristofor | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html | XIX-XX | A la part superior central de la façana de la masia de can Cristòfor, just sota el punt o angle on es troben les dues aigües de la teulada, s'ubica un rellotge de sol vertical de forma quadrangular que destaca sobre el color blanc de la façana casa. A diferència dels altres rellotges de sol documentats a la Pobla de Claramunt, aquest és fet de ceràmica, amb el fons taronja i un marc a base de sanefes. El gnòmon surt d'una peça circular de colors que molt probablement sigui al·lusiva al sol. Atesos els orígens de can Cristòfor a mitjan segle XIX (1855), no es pot descartar que el rellotge fos fet en el moment de construir la casa, encara que també és possible que sigui més recent i n'estigui substituint a algun d'anterior. | 08165-101 | Carrer dels Mollons, n. 8 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, en moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5541000,1.6790400 | 389840 | 4601113 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A diferència dels altres rellotges de sol de la Pobla de Claramunt, a data abril de 2019 aquest no es troba inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans que realitza la Societat Catalana de Gnomònica (https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82223 | Escultura 'Avi i Infant' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-avi-i-infant | -RIERA, Ignasi; GUMÍ, Jordi (1997): Manel Vidal. Escultures, Capellades. | XXI | En ple nucli urbà de la Pobla de Claramunt, a la seva avinguda principal, darrera l'església parroquial i no molt lluny de l'Ajuntament, s'emplaça aquesta escultura de bronze de propietat municipal i obra l'escultor local Manel Vidal Torrens. Es tracta de la representació d'un ancià i una nena asseguts, projectats a escala natural, on l'avi tot subjectant un bastó té la mirada perduda cap al terra i somriu serenament, amb cert aire melangiós. La nena, asseguda al seu costat i descalça -símbol de vulnerabilitat- es repenja amb el braç dret sobre el braç de l'avi mentre que amb la maneta esquerra li agafa la mà a l'ancià, i amb el coll estirat cap amunt el mira amb tendresa. | 08165-102 | Avinguda Catalunya, s/n | Aquesta escultura fou inaugurada el més de febrer de l'any 2002, durant la celebració de la Fira de la Candelera. El seu autor, l'escultor Manuel Vidal Torrens, va néixer a la Pobla de Claramunt l'any 1953 i treballa amb diversos materials, encara que la seva especialitat és el bronze, amb el qual va realitzar l'escultura ‘Avi i Infant'. Té escultures emblemàtiques repartides per tot Catalunya i part de l'estranger. | 41.5546600,1.6754600 | 389542 | 4601180 | 2002 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82223-foto-08165-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Manuel Vidal Torrens | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82231 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml | XX | Presenta grafits producte del vandalisme. | Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central. | 08165-110 | Castell de Claramunt | La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics. | 41.5547700,1.6695600 | 389050 | 4601199 | 1954 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg | Inexistent | Naïf|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Alumà i Masvidal | 113|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 82232 | Imatge de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-procopi | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 119-122. | XX | Va ser restaurada fa uns pocs anys. | A l'entrada de la Sala de Plens de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt s'emplaça una imatge eqüestre de fusta policromada d'uns 40 cm d'alçada: El sant aixeca una espasa amb una mà i subjecta les regnes del cavall amb l'altra, i crida l'atenció les petites proporcions del cavall respecte a la figura humana. No existeix un estudi de la peça que en determini la seva cronologia, que estilísticament es pot moure als voltants del segle XVIII o potser ja XIX, coincidint amb el moment àlgid del culte a aquest sant a la Pobla de Claramunt. Durant els anys 60-70 del segle XX es van fer varies còpies d'aquesta imatge, les quals es troben avui distribuïdes per cases particulars del poble. | 08165-111 | Avinguda Catalunya, 16 | Una relíquia de Sant Procopi, patrici romà, procedent de les catacumbes cristianes de Roma arribà per primer cop a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII junt amb la seva ‘autèntica' o document oficial d'autentificació. L'arribada tingué un efecte devocional immediat i Procopi passà a ser el compatró de la parròquia de la Pobla. La capelleta caminera de la Pobla coneguda amb el nom de Pedró de Sant Procopi, està sota el seu patronatge. Ròmul Gavarró va cedir aquesta imatge a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt l'any 2006 (Butlletí Municipal, abril-maig 2006, p. 7), la qual a la seva vegada provenia de la família Talavera de Capellades (però originària de la Pobla) que l'havia custodiada al seu domicili des de l'any 1936. Amb posterioritat a la Guerra Civil, la imatge la van adquirir dos restauradors de mobles de la Pobla de Claramunt, i al trencar-se aquesta societat la talla de fusta va quedar en mans del soci Jaume Gavarró, germà del donant Ròmul Gavarró. Durant 2006, aprofitant la cessió a l'Ajuntament, la imatge va ser restaurada i se li va aplicar tractament preventiu contra els corcs, així com aglutinant per conservar la seva policromia original. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-2.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82234 | Teieres per a l'Enllumenat Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres-per-a-lenllumenat-public | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264 | XVI-XVIII | Es tracta de les dues últimes teieres supervivents de l'antic enllumenat públic dels carrers de la vila previ a l'aparició dels fanals de gas i a l'electrificació. Ambdues es troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels angles de l'edifici de l'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima. Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de localització urbana més discreta, està ubicada a l'angle de l'edifici de la base del campanar de l'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l'actual Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar perfectament el sistema d'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben doncs als edificis mes emblemàtics de l'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim cas se'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera. | 08165-113 | Plaça de la Vila s/n i Carrer de les Tres Fonts s/n | Les teieres (denominades també ‘graelles' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers' a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de les poblacions abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic (‘teieres de llum') correspon de l'any 1599. A més de les de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al nucli antic d'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d'edificis de certa rellevància i/o de caràcter públic. | 41.5546300,1.6745700 | 389468 | 4601177 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | En algunes fonts, apareix erròniament el codi IPA-25268 (corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) associat a aquests elements mobles. En realitat, es tracta d'una de les teieres, que apareix associada al codi IPA-25264, la titular del qual és l'Antiga Casa de la Vila. | 94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82235 | Col·lecció Paleontològica de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lajuntament | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de varis exemplars recollits al llarg dels anys per un particular a les costes i faldes del turó del Castell de Claramunt. Segons consta a la documentació municipal, es tracta d'un total de 2.115 peces paleontològiques i una sèrie de peces complementàries no comptabilitzades distribuïdes en 26 caixes (+ dues caixes addicionals pendents de lliurament) i dos estoigs. No existeix cap catalogació preliminar d'aquestes peces. Alguns pocs exemplars romanen exposats al Castell. | 08165-114 | Narcís Monturiol, s/n | Durant decennis, l'aflorament de fòssils a la zona descrita va ser constant i molts d'ells es trobaven ja despresos del sediment per efectes dels agents naturals i l'erosió. Antoni Escudé i Mellado els anà recol·lectant i guardant al mateix castell, fins que el gener de 2018 va procedir a fer una donació formal de la col·lecció a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt i les peces van passar a custodiar-se als magatzems municipals. | 41.5708400,1.6688000 | 389014 | 4602984 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Escudé Mellado | Segons fonts locals contrastades, algun dels exemplars més grans podria provenir de fora de la Pobla de Claramunt (possiblement de la zona de València). Caldrà tenir present aquesta informació alhora de fer el catàleg científic de la col·lecció. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 82236 | Materials Arqueològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | Es tracta de varies dotzenes de caixes de material arqueològic de diversa naturalesa (ceràmica, lítica, metàl·lica) provinent de gran part dels jaciments localitzats dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït principalment de les excursions realitzades al llarg del segle XX per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectats en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material conservat, que abraça des del Neolític fins al segle XX, es presenta net, siglat i inventariat i amb les seves corresponents referències relatives al jaciment arqueològic al qual pertanyen. La peça més notable i de més interès històric, artístic i arqueològic de la Pobla de Claramunt que es custodia en aquesta col·lecció, tal volta sigui un recipient cilíndric de ceràmica feta a mà, decorat amb un cordó incís, provinent del jaciment Ibèric del Camí de la Font del Llop. | 08165-115 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada però també per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions arqueològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla, lligades principalment a la construcció del polígon dels Plans d'Arau i a la realització d'obres a variants i carreteres que passen pel terme. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82236-foto-08165-115-1.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada | IMATGE 1: Vas ceràmic ibèric fet a mà provinent del Camí de la Font del Llop (fotografia: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 80|81|83|85|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82237 | Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 08165-116 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 124|123 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82238 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0 | XXI | Es tracta d'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l'execució d'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se'ls treu la roba i que s'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals. | 08165-117 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | L'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa. | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 2001-2 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Teresa Riba | IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia). | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82239 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-1 | Els capgrossos són figures antropomorfes típiques de les festes populars de molts àmbits mediterranis. Acompleixen funcions diverses, una de les quals és obrir pas i mantenir l'ordre als seguicis. Els capgrossos són en la seva major part personatges vinculats a les colles de gegants, com seria el cas dels de la Pobla de Claramunt. | XX-XXI | Es tracta d'un total de quatre cap-grossos, dos personatges masculins i dos de femenins, al·lusius a les quatre estacions de l'any i promoguts, junt amb els gegants, per l'Associació Cultural La Llobreia. A nivell formal, es tracta de quatre pròtesis en forma de cap fetes de cartró-pedra que es posen damunt les espatlles del portador, produint així l'efecte d'un cap desmesurat. | 08165-118 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia d'Associació Cultural La Llobreia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82240 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113. | XVII-XVIII | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX. | 08165-119 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1692-749 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82241 | Goigs de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182. | XVIII-XX | Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt. | 08165-120 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1742-80 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82242 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0 | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XX | Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant). | 08165-121 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82243 | Goigs de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353. | XX | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla. | 08165-122 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1995 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lluís Martí (música) | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82244 | Goigs de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html | XIX-XX | Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt' (en alguns casos a continuació s'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l'edició més antiga del segle XIX. | 08165-123 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 82246 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-48 | XIV-XXI | Tot ocupant part de la planta sota-teulada de l'edifici de l'actual Ajuntament de la Vila, i just davant de la sala de Plens, s'emplaça l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt. Consta de dos espais diferenciats: una gran sala rectangular amb la documentació contemporània (denominada 'Arxiu Contemporani' i amb documentació fins l'any 1994), i una sala menor de planta quadrangular que conté la documentació de caràcter històric (denominada 'Arxiu Històric'). El conjunt documental es presenta ordenat amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. Segons el catàleg vigent, el document més antic de la col·lecció és la 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), així com uns pocs documents medievals més: la 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). D'aquí ja es passa al segle XVIII amb: el 'Llibre del Comú' en 4 volums (1752-1754; 1752-1758; 1763-1766; 1769-1844), el 'Llibre de Comptes donats pels regidors' (1759-1797), i correspondència relativa a problemes militars (1770). El gran gruix de documentació municipal es va començar a generar a partir del segle XIX, amb un pes clarament majoritari de referències documentals del segle XX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat, organitzats segons el quadre de classificació elaborat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials. -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals -construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals -Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. -14. Documentació medieval diversa. | 08165-125 | Avinguda Catalunya, 16 | L'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant amb la documentació generada pels diversos governs locals al llarg de la seva Història. Excepcionalment, els cinc pergamins medievals custodiats en aquest arxiu provenen originalment de l'Arxiu Parroquial, el gruix del qual (a excepció d'aquests documents medievals) fou traslladat a Barcelona durant la guerra civil. L'Arxiu Municipal va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics l'any 1994, per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (Servei d'Arxius de la Generalitat). En aquell moment, es van comptabilitzar 1443 unitats d'instal·lació, que es van organitzar seguint el quadre de classificació elaborat per la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a aquesta data, l'Arxiu no ha estat objecte de més intervencions. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | A la carpeta de 44 pàgines que conté el catàleg de l'Arxiu Municipal realitzat l'any 1994 per l'Arxiu Comarcal de l'Anoia -ACAN-, s'indica que es tracta d'un 'catàleg provisional'. Així doncs, seria convenient ordenar i catalogar la documentació generada a partir de 1994. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82247 | Col·lecció de Documents Medievals a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): 'L'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament', La Veu de l'Anoia, 13 de setembre, p. 20. | XIV-XV | Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). | 08165-126 | Avinguda Catalunya, 16 | Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 82248 | Carta Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48. | XIV | Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l'Arxiu Municipal 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s'especifica que es cedeix 'un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document. | 08165-127 | Avinguda Catalunya, 16 | L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial -‘Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu | 85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82249 | Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44. | XIX | Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX. | 08165-128 | Avinguda Catalunya, 16 | La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1854 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fèlix Sallent | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 82250 | Arxiu Fotogràfic Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1 | -http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/ | XX-XXI | Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l'autor, l'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP. | 08165-129 | Carrer Comte Borrell, s/n | Els precedents d'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l'Escola d'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l'any 1983 l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d'avui n'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80', l'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan. | 41.5568900,1.6798100 | 389909 | 4601422 | 1983 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 82251 | Fotografia de Natividad Yarza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza | -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): 'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya', Revista d'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): 'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l'Anoia', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza | XX | Es tracta d'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l'esquena i en acció d'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l'any 1861. Custodiada actualment a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys. | 08165-130 | Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada | Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati', es va allistar voluntària a l'exèrcit republicà per lluitar al front d'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l'arxiu familiar. A partir de 2007, l'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l'apartat gràfic de la publicació. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1936 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 82252 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-39 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 535-536. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-130. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -http://anoiadiari.cat/gent/pobla-claramunt-viu-festa-major-record/ | XV-XXI | La Festa Major de la Pobla de Claramunt se celebra actualment durant gairebé una setmana d'inicis del mes de juliol amb nombroses activitats repartides per varis punts del poble. A més de les tradicionals cercaviles, balls, concerts, actuacions, activitats per la quitxalla, competicions esporties, dinars i sopars, des de l'any 2018 es celebra amb gran èxit el 'Tasta Pobla', una proposta gastronòmica que permet als assistents degustar productes i cuina de proximitat amb un toc gourmet. També destaquen les exposicions de pintures d'artistes locals. | 08165-131 | Avinguda Catalunya, 16 | Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre finals de juny i primera meitat de setembre com a molt tard. Després que l'any 1463, degut a l'aterrament de la fortalesa, es traslladés la parròquia que sempre hi havia hagut al castell de Claramunt a la capella de la Santíssima Trinitat -al nucli de la Pobla-, el rector i els feligresos es van negar a tornar a pujar al castell per celebrar-hi la litúrgia. Així, la festa major local que se celebrava llavors el dia de la nativitat de Maria -el 8 de setembre- va passar a celebrar-se el més de juny, durant la festa de la Trinitat. Així apareix a la documentació del segle XVII, i segons els ‘Qüestionaris de Zamora' (1787), en aquells moments durant la Festa Major tradicional ‘se canta oficio solemne, con prédica y vísperas, y después se hazen públicas, y cada uno se pone a su asiento'. Ara bé, amb la construcció i benedicció de la nova parròquia de Santa Maria l'any 1793, la festa major passà a celebrar-se de nou el 8 de setembre com antigament (encara que aquest any es va retardar fins el dia 28 per ferla coincidir amb la benedicció del nou temple), commemorant així el natalici de la Verge. Ja l'any 1790 s'havia fet coincidir la festa major amb la col·locació de la dovella de la portalada major de la nova església parroquial. Finalment, a partir de 1996 la festa major es va passar a celebrar el primer diumenge de juliol per motius socials i laborals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82252-foto-08165-131-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Ballada de sardanes durant una Festa Major dels anys 60' del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 94|98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc