Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86754 | Jaciment paleontològic del Polígon Nord-Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-nord-est | <p><span><span><span>BERGOUNIOUX, F. M. 1958. 'Les reptiles fossiles du Tertiaire de la Catalogne'. <em>Estudios Geológicos. </em>vol. XIV, 39, p.129-219.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCÉS, Miguel. 1995<em>. Magnetoestratigrafía de las sucesiones del Mioceno medio y superior del Vallès Occidental (Depresión del Vallès-Penedès, N.E. de España): implicaciones biocronológicas y cronoestratigráficas. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. p.337 pp. Memoria para optar al grado de Doctor en Geología.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE. 2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANTAFÈ-LLOPIS, J. VTE.; CASANOVAS-CLADELLAS, Mª L. 'Los Rinocerótidos (Mammalia, Perissodactyla) de la localidad vallesiense de Polinyà (Barcelona)'. <em>Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. </em>2, p.45-67.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PALOMAR, Jordi; ROS, Xavier. 2002. Memòria de l’excavació paleontològica d’urgència de restes de quelonis a Polinyà (Vallès Occidental). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El mes de desembre de 2002 es van localitzar i excavar d'urgència les restes de dos exemplars de Quelonis als jaciments paleontològics de ca n'Humet i del Polígon del Nord-est. Els treballs van ser duts a terme per part del del Paleontòleg Xavier Panadès, que va donar avís a l’Institut paleontològic Miquel Crusafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure-les. S’atribueixen a la familia Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08167-21 | Polígon Industrial del Nord-est | 41.5611337,2.1598240 | 429942 | 4601392 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||
| 86755 | Jaciment paleontològic de can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-gavarra | <p><span><span><span>Rotgers, Cheyenn; Galindo, Jordi; Alba, David M. 2006. Memòria de la Intervenció Paleontològica a Can Gavarra (Polinyà, Vallès Occidental), 2006. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca.Mem.num. 6436</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica efectuada en aquesta zona l’any 2006 es va dur a terme la neteja de l’indret on s’havien identificat les restes de tortuga i l’excavació del sediment fins a deixar-ne al descobert totalment la closca per comprovar quin es l’abast de la peça i fer espai també per a poder-la extreure. En aquest punt, degut a la fragilitat del fòssil, es va embolcallar, se li va fer una carcassa de cartrons que després es va omplir d’escuma i es va extreure i transportar a l’institut de paleontologia M. Crusafont, juntament amb d’altres restes localitzades durant la prospecció resultat 21 restes fòssils</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi posterior va confirmar que el fòssil extret corresponia a una tortuga del gènere <em>Cheirogaste</em>r d’edat vallesiana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’observació i descripció de les roques sedimentàries que afloraven a les obres del polígon de Can Gavarra quan es va realitzar la intervenció permet deduir que els sediments en què va fossilitzar la tortuga correspondrien a materials sedimentats en ambients continentals. Aquests sediments tindrien el seu origen en zones properes a l’actual Serralada Prelitoral, havent estat transportats per l’acció de ventalls al·luvials de certa entitat. Aquests materials, tot i no estar representats en el full de Sabadell 392-2-2 (72-30) del Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, es correspondrien amb els pertanyents a la unitat cartogràfica NMlc, descrita a l’esmentat mapa. La manca d’un aflorament continuat en el moment de realitzar els treballs paleontològics no permet extreure cap dada concloent sobre les dues falles normals observades; molt probablement, però, la falla situada en el punt 1 tindria com a mínim una certa entitat.</span></span></span></span></p> | 08167-22 | Polígon industrial de Llevant | <p><span><span><span><span>Durant les tasques de remoció de terra en el marc del projecte de reparcel·lació del sector C de Polinyà (Vallès Occidental), corresponent a l’antiga masia de Can Gavarra, va aparèixer la part davantera de la closca d’una tortuga gegant del gènere <em>Cheirogaster </em>sp. troballa de la qual va donar coneixement la mateixa empresa que encarregada dels treballs. Una visita posterior per part del Dr. Salvador Moyà-Solà, investigador de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont (Diputació de Barcelona), va constatar la presència de 4 dents de l’èquid <em>Hipparion </em>sp. en nivells superiors dels talussos propers. Donat que els treballs de remoció de terra per part de la maquinària pesant havien finalitzat, arrel d’un encàrrec de l’empresa Promo Assessors Consultors, S.A., PALAEOTHERIA, S.C.P. va sol·licitar un permís d’intervenció paleontológica amb l’objectiu de recuperar les restes fòssils que estiguessin exposades, particularment la tortuga gegant, així com recuperar-ne la información estratigràfica associada. Malgrat que les restes de tortugues gegants són relativament freqüents en sediments miocens, les closques completes i en bon estat de conservació són relativament rares, i tenen per tant un interès tant científic com museístic. A més, la troballa de quatre dents d’<em>Hipparion </em>mitjançant una simple inspecció visual de la zona feia sospitar que els talussos propers a la tortuga podien ser relativament rics en restes diverses de mamífers fòssils, la qual cosa justificava de dur a terme una prospecció de la zona per a recuperar totes les restes que estiguessin aflorant.</span></span></span></span></p> | 41.5523056,2.1643335 | 430309 | 4600409 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-004.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86757 | Jaciment arqueològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser. 1990. Les tombes de tègula al Vallès. Un exemple: Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Arrahona III, núm. 6. Sabadell, 1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser. 1993. Ca n’Humet de Dalt (Polinyà). Anuari d’intervencions arqueològiques de Catalunya. Època Romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Servei d’Arqueologia. Barcelona, 1993. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, Roser; CASAS, Teresa. Memòria d’excavació arqueològica Can Humet de Dalt. Polinyà (Vallès Occidental). Memòria núm. 740. Arxiu DGPC. Actualment en línia.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>L'any 1986, en efectuar rebaixos i remocions de terres per a l'edificació de naus industrials en la zona denominada de Ca n'Humet, va aparèixer, en una de les parcel·les, les restes d’una tomba de <em>tegula </em>a doble vessant. La notícia de la troballa es va comunicar, des del Museu de Santa Perpètua de Mogoda, al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Tot i que immediatament es va iniciar una intervenció arqueològica a l’indret, la tomba ja havia estat arrasada per les màquines. En resten per tant, només, algunes fotografies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El més de desembre d’aquell mateix any, durant la consecució de les obres del polígon industrial, va aparèixer, seccionada, una segona sepultura, orientada, com la primera, en direcció est-oest. Es tractava d’una fossa semicircular sense cap tipus d'aixovar ni restes ceràmiques associades, tan sols les restes òssies dels peus i les tíbies i peronés de l’individu inhumat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop de la tomba també es va documentar i excavar, per part de l’arqueòloga Roser Enrich, un taca de cendres de prop de 2 m d’amplada i 6 m de llarg que va proporcionar material ceràmic amfòric (vora Dressel 7/11, Dressel 2/4) i ceràmica comuna de tradició ibèrica, conjunt que va permetre situar les troballes entre la segona meitat del segle I i mitjan segle II d.C. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes restes van ser interpretades com a corresponents a un hipotètic assentament rural romà, al qual s’hi associarien les dues tombes documentades, possiblement formant part d’una necròpolis. D’altra banda es va poder comprovar que l’assentament tindria continuïtat cap al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(Extret de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic)</span></span></span></p> | 08167-23 | Carretera de Sentmenat, entre els carrers de Pablo Picasso i del Pintor Fortuny | 41.5488620,2.1608534 | 430015 | 4600029 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86757-23-006.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||
| 86759 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-51 | <p><span><span><span>L'arxiu municipal de Polinyà té com a funció la recollida, preservació, tractament tècnic i difusió de la documentació ja sigui d'origen municipal o donacions particulars.<br /> <br /> Consta de 300 metres lineals de documentació on destaca el fons municipal (1840-2005), reproducció de documentació digitalitzada d'època medieval de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i de l'Arxiu Històric de Sabadell, Cort del Batlle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a document més antic que custodia es troba el cadastre de Patiño, datat de 1756 segons ordre de l’any 1735. D’altra banda s’hi poden consultar els plens de l’Ajuntament des de 1922, llibres de compte des de 1871, pressupostos, llibres d’actes des de 1902, amirallaments, cadastre....</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arxiu és obert de dilluns a divendres de 9 a 14:30</span></span></span></p> | 08167-24 | Plaça de la Vila, 1 | 41.5574805,2.1561399 | 429631 | 4600989 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86759-arxiumunicipal-009.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||||
| 86763 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> | 08167-27 | 41.5575986,2.1565144 | 429662 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 86767 | Material arqueològic dipositat al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>Vila, Juan. 1927. Memoria de los trabajos realizados en la excavaciones de las cercanías del Real Santuario de Nuestra Señora de la Salut de Sabadell. Imprenta Ribera.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Museu de Sabadell és dipositari del material arqueològic aparegut a la primera meitat del segle XX. Aquest material no es troba exposat al museu sinó que forma part del material dipositat en el magatzem. Concretament, pel que fa al terme municipal de Polinyà, el museu conserva material procedent de les excavacions o prospeccions realitzades en aquell període a can Marata, can Padró, can Querol, can Montllor i ca n’Humet de Dalt</span></span></span></p> | 08167-28 | Carrer Agricultura, 54. 08201 Sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del Museu d’Història de Sabadell (MHS) el trobem en les inquietuds d’un grup de ciutadans de diferents entitats, interessats a preservar la memòria dels avantpassats mitjançant la conservació de troballes arqueològiques fetes a la ciutat i el rodal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Va obrir les portes el 1931 al mateix edifici que ocupa actualment el MHS, al carrer de Sant Antoni, i a l’inici, va reunir col·leccions només d’arqueologia i d’art, que més tard s’ampliaren amb altres com la de paleontologia. El 1971 es va constituir com a Museu d’Història de Sabadell. El material esmentat es troba al museu per raó de tractar-se de prospeccions o d’excavacions realitzades sota la direcció de Vicenç Renom i Costa (1881-1960) – primer director del Museu - juntament amb Joan Vila i Cinca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, però, el material arqueològic procedent d’intervencions arqueològiques es dipositen definitivament als magatzems que d'ençà de l’any 2014 es van construir a Cervera (la Segarra), gestionat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5574672,2.1561457 | 429632 | 4600988 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-05.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 86768 | Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont | <p><span><span><span>Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva <span><span>'Avui investigues tu!'</span></span> que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.</span></span></span></p> | 08167-29 | Carrer de l'Escola Industrial, núm. 2308201 Sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>Miquel Crusafont i Pairó</span> <span lang='CA'>(Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi <em>Los jiráfidos fósiles de España. </em>Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.</span></span></span></span></p> | 41.5574607,2.1561764 | 429634 | 4600987 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||||
| 86770 | Aqüeducte del torrent de ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-ca-noller | XVIII-XIX | Emmascarat per la vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un aqüeducte o pont de tres arcs amb una amplada superior de 53 cm que ha perdut els laterals. Tanmateix les empremtes que en queden permeten deduir que el pas d’aigua seria de prop de 15 cm. L’arc central és de més grans dimensions que els laterals, amb una alçada de 5 m i una amplada de 6 m. En el seu extrem de ponent s’entreveu un registre amb una planta rectangular de 80 x 110 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els ulls estan fets amb rajols disposats en plec de llibre mentre que la resta de l’estructura és de maçoneria de pedra i còdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les bases de l’ull central, així com l’extrem de llevant permeten veure morter de calç en abundància i una fàbrica diferent de la de la resta de l’estructura, fet que ha dut a pensar a alguns en una cronologia anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per l’extrem de llevant s’observen rajols caiguts en el tall del camp de can Ventura de l’Oller per la qual cosa potser futures prospeccions en aquest indret permetrien conèixer millor aquest element. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A uns 200 metres a llevant es troba el jaciment arqueològic de can Ventura de l’Oller, corresponent a una vil·la romana, així com també es troba, consolidat, el forn romà de ca n’Oller. Al nord-est, la casa de can Fontanet, de cronologia altmedieval i, a ponent el mas de ca n’Oller, que es troba ja en el terme municipal de Santa perpètua de Mogoda.</span></span></span></span></span></p> | 08167-30 | Creua el torrent de ca l'Oller a l'altura de l'estació transformadora | <p>Ara per ara no se'n té cap constància escrita</p> | 41.5490745,2.1708550 | 430849 | 4600044 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-001resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-005resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-006resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-007resize.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 86771 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-5 | Emmascarat per la vegetació, no ha estat possible acostar-s'hi | <p>Estructura localitzada arran dels incendis de l'any 1992, a tocar del torrent de cal Serra. En aquell moment se'n va elaborar un informe que tanmateix no ha estat localitzat. D'acord amb les fonts orals, es va arribar a veure part de la seva volta i accés zenital.</p> | 08167-31 | A la rotonda que hi ha abans d'arribar al km 5 de la carretera C-155, amb la carretera de Sentmenat | 41.5662838,2.1546472 | 429516 | 4601968 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86771-op-31-001.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No s'ha pogut accedir a l'indret a causa de la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86772 | Jaciment arqueològic de la Serra de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-serra-de-la-salut | <p><span><span><span>En el límit dels termes de Sabadell i Polinyà, en el moment d'obrir un camí, l'any 1932, just quan passa per la Serra de la Salut, es van localitzar unes estructures de les quals es van exhumar fragments de ceràmica i tubots rectangulars i semi-circulars, identificades com un lloc d'hàbitat amb estructures peribles. Els materials recuperats per Vicenç Renom es van adscriure al Bronze Final. La prospecció superficial realitzada anys després per la zona no va permetre localitzar indicis de materials o estructures que aportessin més dades en relació a aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-32 | Camí de can Lletger, en direcció cap a la C-155, passada Morera, | 41.5574559,2.1418284 | 428438 | 4600999 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86772-32-002.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||
| 86773 | La Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-germandat | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici cantoner amb pati d’accés que avui, i des de 1978 d’acord amb la decoració de la façana principal, acull l’entitat cultural que du el mateix nom. L’edifici va patir un incendi l’any 2016 amb posterioritat al qual va ser rehabilitat. Llavors se'n va pintar la façana que avui la identifica, amb tons grocs i rosats i representació dels peus d'una sardanista i i les puntes de boixet, dues de les activitats més representatives de l’entitat que hi té la seu, des de la qual també s'organitza cada any el ball de gitanes i es manté viu el teatre local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior hi havia hagut sala de ball i cafè, que avui s'han reconvertit en una sala polivalent que acull les activitats que s'organitzen. </span></span></span></span></span></p> | 08167-33 | Carrer de l’11 de setembre, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fonts orals indiquen que aquest edifici havia acollit a finals del segle XIX i probablement fins l’any 1914, alguna de les 4 fàbriques tèxtils que hi havia hagut a Polinyà. A partir del 1914 es documenta que la Sociedad Aurora Polinyense, entitat recreativa que tenia per objectiu oferir als seus socis un espai de ball, amb domicili al carrer del Sol, 1, estava acumulant capital per adquirir un local propi que serà el de l’actual Germandat a partir de 1924. Un any després, com a conseqüència del malestar social i les dificultats que la crisi va comportar, la societat Aurora Polinyense és substituïda per la Benéfica Polinyense, que, de caire més social, ara tenia per objectiu socórrer els socis que caiguessin malalts. Poc després, però, reobria també la sala de ball i el bar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn a l’any 1936 va ser seu també del Sindicat de Pagesos, fet que va implicar algunes modificacions a l’edifici, per tal de poder descarregar els carros amb productes del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil la Societat Benéfica es va seguir obrint, de forma discreta, els diumenges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el final de la guerra l’edifici de l’actual Germandat passa a titularitat de la Delegación Nacional de Sindicatos de la Falange Española, que conviu amb el Sindicat de Pagesos Local i amb la sala de ball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actuat associació cultural “La Germandat” va néixer l’any 1978 i es va constituir el 1981, efectuant de forma periòdica diverses activitats culturals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5563440,2.1569362 | 429697 | 4600862 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-germandat.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 86774 | Església parroquial de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-salvador | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt de l’església actual, edificat el segle XVIII, es va construir adossat pel costat nord a l’antic temple romànic, integrant-lo als peus de la nau, a manera de pòrtic d’entrada. L’església actual, de grans dimensions, consta d’una gran nau quasi de planta basilical amb capelles laterals, orientada de nord a sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En primer lloc, un cop creuada la nau de l’església romànica s’accedeix a cos allargat, paral·lel a aquella, amb coberta a una vessant que aixopluga una gran tribuna <span>o cor que dóna a la gran nau, que és coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta, per sobre de les teulades del temple romànic i del cos esmentat, un òcul centrat dins d’una arcada motllurada i cega. Les capelles laterals es situen entre els contraforts que rodegen la nau. La capçalera interior té una forma quadrada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció de la nova parroquial a tramuntana de la romànica va comportar u</span></span></span><span lang='CA'><span><span>n seguit de reformes, com l’obertura d’un enorme arc escarser al mur nord per facilitar l’accés a la nova parroquial, i que fou posteriorment tapiat (l’accés actual és més petit), i el cos superior del campanar, fet de maçoneria irregular i acabat amb un terrat de maó amb una senzilla balustrada de rajoles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la nova església, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat de ponent, a tocar del temple romànic i probablement en l’indret on hi hauria hagut la rectoria vella, hi trobem l’edifici actual de la rectoria, d’època contemporània.</span></span></p> | 08167-34 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial de Sant Salvador es va acabar de construir a finals del segle XVIII i va ser consagrada</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>cap el 1792, data en la qual va heretar la parroquialitat de la romànica, que s’havia</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>quedat petita. La població havia crescut: del cens de 1787 amb 93 ànimes, es</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>passava a les 444 ànimes de 1857. A finals del segle XVIII havia sorgit el veritable</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>nucli del poble actual de Polinyà, que va néixer amb cases arrenglerades al llarg de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>l’antic Camí Ral de Sabadell a Granollers (actual carretera de Sentmenat).</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial va heretar l’antiga dedicació a sant Salvador, mentre</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>que l’antiga església romànica es dedicava ara a Sant Martí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Guerra Civil (1936-39), l’església quedà força malmesa. En va desaparèixer un retaule barroc amb un sagrari, però les pintures murals no van patir danys. El temple va ser utilitzat com a magatzem durant la guerra i la casa rectoral es va habilitar per a escola municipal.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A partir de 1939, es va iniciar la restauració de l’església romànica, a càrrec de l' arquitecte Josep Vila i Juanico. El 1941 J. Gudiol en va extreure les pintures. L'any 1951 s'inaugurava la casa rectoral - l'anterior s'havia esfondrat- i l'any 1956, es van inaugurar les llums, es va pintar l’església i es va enrajolar el presbiteri i la sagristia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5581612,2.1511568 | 429217 | 4601069 | 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-002resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-003resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-005resize.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||
| 86775 | Jaciment arqueològic de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-querol | XI-VIII ane | <p><span lang='CA'><span><span>Estructura de boca estreta i parets bombades, qualificada com a sitja per membres del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Del seu interior s'exhumaren fragments ceràmics, tuvots i algunes restes de fauna. No es té més dades respecte el diàmetre i fondària de l'estructura. La datació pel material aparegut correspon a un moment del Bronze Final. Cal ressenyar la troballa superficial d'un fragment de vas de provisions que presenta decoració de cordons digitats i mugrons. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest material es troba dipositat al fons del Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> | 08167-35 | Camps situats a llevant de can Querol, al camí de la Serra | 41.5497001,2.1546511 | 429498 | 4600127 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86776 | Font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-0 | <p><span><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | Requereix de neteja i manteniment | <p><span><span><span>Actualment la font brolla, a tocar del torrent de can Rovira, per un tub de ferro que surt d’un pilar fet amb totxos i arrebossat amb ciment, amb setze rajoles a escaire grogues i verdes. A manera de pica, es troben tres totxanes més al peu de les quals una reixeta recondeueix l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és precedida pel que hauria estat un petit parc a l’ombra d’uns roures i a tocar de les canyes del riu, on es troben dos bancs per a poder fer la parada, ja que aquí acaba el camí de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, inicialment la font es trobava en aquest parc, a tocar el torrent, i més endavant el sortidor es va obrar on es troba en l'actualitat.</span></span></span></p> | 08167-36 | A pocs metres al nord-est del carrer Ramon Llull | 41.5570064,2.1495637 | 429082 | 4600943 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86776-36-004.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||
| 86777 | Font de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-monistrol | <p><span lang='CA'><span><span>Molins i Romeu, Ricard. 1984. Fonts i mines del rodal de Sabadell.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i, al fons, la font, amb un broc de ferro.</span></span></span></p> <p>Molt a prop, a l'altre marge del camí, es troba un safareig.</p> | 08167-37 | Camí de can Monistrol a can Querol | 41.5722544,2.1453005 | 428743 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86777-37-004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86778 | Mina de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-querol | XIX | En alguns trams tallada, en d'altres emmascarada per la vegetació | <p><span><span><span>Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima. Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat. Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua. Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.</span></span></span></p> | 08167-38 | Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira | 41.5527437,2.1539999 | 429447 | 4600465 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86778-op-38-003resize.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86779 | Rellotge de sol de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marques-0 | <p><span><span><span>Rellotge d’alçat quadrangular en relleu a la part central de la llinda monolítica de la finestra principal de can Marquès, per sobre del portal adovellat. De tipus vertical declinant i orientat al sud, té gnòmon, de vareta simple, a la part superior. Els números, aràbics, incisos, es distribueixen, del 7 al 10 a l’esquerra. De l’11 a l’1 a la part inferior i del 2 al 6 a la dreta.</span></span></span></p> | 08167-39 | Passeig de l'església, 30 | 41.5579414,2.1516761 | 429260 | 4601044 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86779-polinya-canmarques-03.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||||
| 86781 | Mastodont del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastodont-del-museu-de-geologia-del-seminari-de-barcelona | <p><span><span><span>ALBERDI, M. Teresa. (1971) “Primer ejemplar completo de un tetralophodon longirostris KAUP, encontrado en España”. Estudios geológicos, vol.XXVII, pp. 181-196.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Les restes d’aquest exemplar, gairebé complet, de mastodont (<em>Tetralophodon longirostris</em>) van ser localitzades l’any 1965 en el camí de Santa Perpètua de Mogoda a Sentmenat, a uns 10 metres de profunditat, quan s’estaven executant les obres d’aplanament dels terrenys propietat del senyor Mario Guerin Ventura (1894-1968) per la futura fàbrica de la seva empresa “industrias Guerin”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Donat l’interès d’aquest industrial per la paleontologia i la seva relació amb el museu del Seminari de Barcelona, Guerin va parar l’obra i va avisar als doctors Vía i Villalta per realitzar l’extracció de l’exemplar de mastodont. Aquesta extracció es va dur a terme entre els mesos d¡octubre i novembre d’aquell any, en època de pluges que, en algun cas, van malmetre els ossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 3 metres per sobre del nivell de l’exemplar es van trobar i a certa distància s’havien trobat restes de<em> Deinotherium levius JOURDAN, </em>de<em> Aceratherium incisivum KAUP </em>i de<em> Hipparion catalaunicon PIRLOT</em>. Aquest fet, juntament amb l’estratigrafia, van permetre situar les restes en el Miocè, vallesenc inferior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant l’excavació com la preparació de les restes van ser dirigides pels doctors Via i Villalta i el seu estudi va anar a càrrec de la doctora Alberdi<strong>,</strong> de la universitat de Madrid.</span></span></span></p> | 08167-41 | Polígon Industrial de ca n'Humet, prop de la deixalleria de Polinyà | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 10 d’octubre de 1965 la Vanguardia va publicar la notícia de la troballa del mastodont a Polinyà, que és com segueix:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Han aparecido los restos completos de un mastodonte del Miocénico</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>La ya importante colección de mamíferos fòsiles del museo Geológico del Seminario, creado por el canónigo Almera en 1874, y reconstruído a partir de 1936 por el doctor Bataller, acaba de enriquecerse con un esqueleto completo de mastodonte. </span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>El hallazgo se ha efectuado en la explanación de un terreno situado a unos 500 metros al SE. de Polinyà adquirido por una factoría para la instalación de una nueva planta industrial.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5 anys després de la troballa del mastodont la Vanguardia publicava un segon article que en parlava, arran de la troballa d’uns altres fòssils:</span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Importantes descubrimientos de fósiles</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Muy cerca de la población vallesana de Polinyà se ha descubierto el emplazamiento de una nueva localidad de mamíferos fósiles. En su día apareció el esqueleto casi completo de un mastodonte que, por avatares diversos, se instaló en el seminario Conciliar de Barcelona. Pero en el transcurso de una semana han aparecido nuevos hallazgos. Los restos encontrados corresponden huesos de extremidades de un segundo mastodonte, que figurará en las colecciones del Instituto de Paleontología.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Asimismo, se descubrió, en el mismo lugar, un colmillo inferior de una hembra correspondiente a una especie de mono antropomorfo de gran interés científico. Con esta pieza la colección del instituto ha llegado al número cincuenta de ejemplares fósiles de este grupo. Recordamos que, por esta colección, España es el tercer país de mundo en importancia, precedida de África oriental y del Pakistán.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> <p><span><span><span>El museu geològic del Seminari de Barcelona és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona i es va fundar l'any 1874, tot i que té com a precedent el Gabinet d'Història Natural, que es va crear l'any 1817, i posteriorment es va agregar a la Biblioteca Episcopal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer director del Museu va ser el Dr. <strong>Jaume Almera</strong> (1845-1919). l'any 1885 i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, es va dedicar a la confecció de el mapa geològic de la província de Barcelona, un mapa que encara s'utilitza. <span lang='CA'><span><span>Almera va escriure importants monografies paleontològiques sobre els fòssils de l'Miocè i sobre els terrenys pliocènics pròxims a Barcelona, avui gairebé desapareguts per la pressió </span></span></span><span lang='CA'><span>urbana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1926, <strong>Josep Ramon Bataller</strong> (1890-1962) va continuar la tasca del Dr. Almera com a director del Museu. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona (1955), doctor <em>honoris causa</em> per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen l'estudi dels fòssils de l'Mesozoic, d'importància capital, sobretot pels seus treballs sobre els corals cretacis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1962 el Dr. <strong>Luís Via</strong> (1910-1991) va substituir a l'Dr. Bataller en la direcció de l'MGSB. El doctor Via va ser professor auxiliar de Dr. Bataller. La seva tesi doctoral va versar sobre els crancs de l'Eocè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Després de la mort del Dr. Via la direcció del Museu va passar a Dr. <strong>Sebastian Calzada</strong>, que l'any 1975 es va doctorar amb una tesi sobre braquiòpodes del Cretaci de el Llevant peninsular. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des del 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu Geològic del Seminari ha anat rebent sense interrupció moltes entrades de fòssils. El desembre de 2020 el nombre de tàxons inventariats era de 86.576. La documentació per a dur a terme la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que supera els 17.000 títols. També posseeix un laboratori capaç de preparar els fòssils. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2009 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5425377,2.1558099 | 429587 | 4599331 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-img1730.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||
| 86782 | Jaciment arqueològic de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-mauri | <p><span><span><span>Segons testimoni de R. Subirana, l'any 1979, </span></span></span><em><span><span><span>'en ple bosc en terres d'aquesta masia, localitzem un dolium fragmentat. Era situat a prop del camí que condueix a la veïna masia de Can Padró. A més del dolium pel voltants hi havien fragments de lloses, tegulae i pedres de molí, i no massa allunyat fragments de paviment de picadís'.</span></span></span></em></p> <p>Aquestes restes, localitzades prop de la casa pel costat de llevant, d'època romana, s'han interpretat com a corresponents a una possible vil·la. Posteriorment no s'han localitzat d'altres indicis materials.</p> <blockquote> <p> </p> </blockquote> | 08167-42 | Can Maurí | 41.5690885,2.1291483 | 427393 | 4602301 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86782-op-42-001.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||
| 86783 | Jaciment arqueològic de can Marata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-marata | II a.n.e-II e.c. | La casa que hi havia va ser enderrocada el mes de juny de 1996. Avui es conserven en instal·lacions municipals el portal i dues de les finestres, que eren treballades. | <p><span><span><span>Es coneix el jaciment per les excavacions realitzades, l'any 1912, sota la direcció de Vicenç Renom, arqueòleg de Sabadell, que va dipositar el material extret al Museu d’Història de Sabadell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment es van dur a terme prospeccions superficials per part de l’aficionat local R. Subirana. Va localitzar restes d'estructures romanes indeterminades, així com restes de materials ceràmics (campaniana B, nombrosos fragments de Terra Sigil·lata Sud-Gàl·lica, Lucernes, i pedres de molí i de premsa). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes troballes evidencien l'existència d'una zona rústica de producció, possiblement un <em>torculus</em>, que es podria datar inicialment com a republicà, malgrat mostraria un moment més àlgid en una fase intermèdia del segle I d.C. com semblen demostrar les nombroses sigil·lates trobades a l’indret. </span></span></span></p> <p> </p> | 08167-43 | Terrenys de la masia de can Marata, al nord del terme i a llevant de la riera de Polinyà | <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A can </span><span>Marata hi van realitzar prospeccions arqueològiques, l'any 1912, els senyors, Joan Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat, Josep Manau Artigas, Joan Viver Argelaguet i Vicenç Renom Costa, del Museu d'Història de Sabadell, al camp que hi ha davant la casa. D'aquesta prospecció en sortir gran quantitat de ceràmica, la qual compren des de l'època ibèrica fins la medieval tot passant, evidentment, per la romana. La d'aquesta última època, a més a més, de ser la que més material arqueològic ha donat, també és la de més qualitat. Les peces, algunes de molt senceres, són bàsicament de ceràmica sigil.lata, i van des del segle I a.C, fins el segle III d.C., tot aquest material és dipositat, per la consulta i estudi, al Museu d'Història de Sabadell. Algunes d'aquestes peces van ser restaurades.</span></span></span></span></span></p> | 41.5700398,2.1500830 | 429139 | 4602389 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86783-op-43-004.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||
| 86784 | Jaciment arqueològic de la transformadora d'escombraries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-transformadora-descombraries | Es desconeix la ubicació exacte i estat del jaciment | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències conegudes de l'existència d'aquest jaciment són les proporcionades per A. Roig, que va fer saber de la recollida de fragments de <em>tegulae</em>, fragments de picadís <em>(opus testaceum</em>) de mida considerable i d'altres elements de tipus constructiu d'època romana. La cronologia és ara per ara, imprecisa, donat que no s'hi localitzaren restes de ceràmica fina que aporti més dades</span></span></span></p> | 08167-44 | Camí de ca n'Alzina a Sentmenat, prop de l'antiga planta transformadora d'escombraries, avui fora de servei | 41.5666236,2.1363900 | 427994 | 4602020 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-003.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||
| 86785 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-7 | <p>Per la festivitat de Sant Sebastià, en acabar la celebració religiosa, encara avui es canten els goigs a aquest sant. Les primeres estrofes són com segueixen:</p> <blockquote> <p>Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència, / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència. </em></p> <p>Vostra mare és de Milà, / vostre pare de Narbona; / en la cort Dioclecià / per capità vos corona; / però Vós, per Déu amar, / deixau esta dependència. / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s'ha vist, / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per això iu ve a suplicar / aquest poble per clemència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar / Qui podrà pensar el dolor / que vàreu en ell passar! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> </blockquote> <p> </p> | 08167-45 | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre '<em>ad catacumbas</em>' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.</span></span></span> En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern, com és el cas de Polinyà.</p> | 41.5581679,2.1511563 | 429217 | 4601070 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||||||
| 86786 | Goig de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-salvador | <p><span><span><span>El dia de la festivitat de Sant Salvador, en acabar la celebració religiosa, s’acostumaven a cantar els goigs dels set gloriosos Sants les relíquies dels quals es guarden al temple.</span></span></span> Aquests goigs, però, a diferència dels de sant Sebastià, s'han perdut i en l'actualitat ja no es canten i poca gent els coneix.</p> <p> </p> <p>Eren com segueix:</p> <p><span><span><span>Goigs en alabanza dels set gloriosos sants, Illuminat Confesor, Venerando, Valido, Aureli, Neccari, Probo, y Especios Martyrs. Cuyas Reliquias se veneran autenticament en la Parroquioal Iglesia de sant Salvador de Poliñá, Bisbat de Barcelona, en lo endemà de la Festa Major, lo dia 7 de Agost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puix que Deu vos coronà</span></span></span><span><span><span> / De la Gloria ab resplandors: / Mostreus nostres Protectors / Sants Martyrs en Poliñá. / En las Glorias del Thabór / Nostra Festa principal / Goza gloria molt cabal / Celebran al Salvador; / Ab estos Sants l’endemá / Continuan festas Majors: / Mostreus Exc, / Quant Christo se transfigura / En Thabós Santa montaña / Demostra virtud estranya / en resplandor, y blancura; / A tal gloria se ajustà / La de estos triunfadors: / Mostreus Exc. / Pera fer mes gloriosa / la sua transfiguració / Alli hy volgué lo Señó / Comitiva molt dichosa; / Profetas, y Apostols triá / Mes dignes de sos anors: / Mostreus, Exc. / Los Sants allí presentats, / De las llums de aquella gloria, / que sols era transitoria, / foren tots illuminats; / Los raigs de estos sants es clá /Ser perpetuos, y millors: / Mostreus, Exc, / Señal del tot verdader / Desta Divina Bondat / Se veu Sant ILLUMINAT / De nostres Sants lo primer; / Al qual debem vererá / Honra gran de Confesors: / Mostreus, Exc. / Sant VENERANDO es molt digne / Ab Sant VALIDO tambe / De nostres cultos, perque / Lo seu Martyri es insigne; / Ab que podem esperà /Ser dignes de sos favors: / Mostreus, Exc. / Sant AURELI, y Sant NECCARI / En lo Cel ja triunfants / Nos farán participants / De son contento plenari; / Per ells lograrem gustá / De nos nectarios sabors / Mostreus, Exc. / Sant PROBO llarch temps probat / En una inmunda presó / Obtingué lo galardó / Quant per fi fou degollat / Cumplidament alcanzá / Del Martyri los primors: / Mostreus, Exc. / Sant ESPECIÓS resplandent, / Com son nom mateix declara, / També en lo Cel nos prepara / De dulçuras un Torrent, / Lo qual cert nos correrà / Si’ns fem sos imitadors: / Mostreus, Exc. / De pedra, de aiguats, y llamps / Esta parroquia devota / Devant vos rendida tota / Vos prega llibreu sos camps / De tots mals llibre será / Tenint tals Intercessors: / Mostreus, Exc. / Puix Déu vos glorificà / Ab los eterns respandors: / Mostreus nostres Protectors / Sant Martyrs en Poliñá.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar consultat és una edició de 1790 a càrrec de l’estamper Joan Serra y Nadal del carrer de Santa Anna de Barcelona. </span></span></span></p> | 08167-46 | Església parroquial de Sant Salvador de Polinyà | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> | 41.5581955,2.1511305 | 429214 | 4601073 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||||
| 86788 | Alzina del carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-carrer-de-les-escoles | XIX-XX | <p><span><span><span>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.</span></span></span></p> | 08167-47 | Cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles | 41.5543850,2.1540041 | 429449 | 4600648 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86788-op-47-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 86789 | Roure de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-padro | XIX-XX | Té heura en el tronc | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 m d'alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre, inclinat cap a l'est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d'amplada màxima i 8 m d'amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps</p> | 08167-48 | Camí de can Monistrol a can Padró, passada la primera a mà esquerra. | 41.5722751,2.1453290 | 428746 | 4602641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part de l'Inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 89390 | Rellotge de sol de l'església de sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-salvador | XXI | Correspon a les darreres obres efectuades a l'església. | <p>Rellotge de sol situat a la façana de migdia del campanar, vertical,quadrat, fet en pedra artificial. Línies horàries de 6 a 6 i xifres romanes en relleu i color marró fosc. A la part superior, incís, s'hi llegeix 'TEMPVS FVGIT'.</p> <p>D'acord amb les fotos anteriors a la darrera restauració, aquest rellotge de sol en substitueix un d'anterior, de més grans dimensions, superposat en un arrebossat emblanquinat.</p> | 08167-49 | Passeig de l'Església, 35 | <p>Correspon a les darreres obres de restauració del temple, de l'any 2000.</p> | 41.5580922,2.1512978 | 429228 | 4601061 | 2000-2002 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-40-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-49-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89390-op-49-004lluismas.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Correspon al rellotge de sol núm. 1063 de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||
| 89391 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-2 | XXI | Inaugurat l'any 2016 | <p><span><span><span>Monument inaugurat per la diada de Sant Jordi de 2016, dedicat a Rafael Casanova i a la seva lluita en defensa de les institucions catalanes. El monument s'alça a la rambla que porta també el nom del polític català i és disseny de l'artista Xavier Clavijo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça, que es va decidir amb un procés de participació ciutadana, representa les quatre barres de la senyera per mitjà de quatre gabions de metall en diferents alçades en gradació i reblertes per llosetes de pedra- que s’aixequen per simbolitzar com Catalunya, després de la derrota, torna a aixecar-se i lluita per a recuperar les institucions , la cultura i la llengua pròpies. Al terra, en una placa de corten calada s'hi pot llegir: 'Rafael Casanova. Defensor de la llibertat de Catalunya. 1660-1743'</span></span></span></p> | 08167-50 | Rambla de Rafael Casanova, poc abans d'arribar al Parc de Joan Fuster | 41.5540384,2.1571999 | 429716 | 4600607 | 2016 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89391-op-50-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89391-op-50-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 89392 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-16 | <p><span lang='CA'><span>La festivitat de Sant Sebastià, patró de Polinyà, se celebra el 20 de gener, i constitueix la festa major d’hivern. Es tracta d'una festa eminentment de caire religiós. Se celebra doncs, com a primer acte de la diada, la processó des de la Germandat, portant la imatge de Sant Sebastià, cap a l'església, on té lloc la missa solemne i després es canten els goigs. Posteriorment, encara al Passeig de l'Església es ballen sardanes, i per la tarda té lloc, des de l'any 1988, una cursa popular. </span></span></p> | 08167-51 | Passeig de l'Església | <p>Antigament es feia una processó per tot el poble, que s'ha vist substituïda per la portada del sant des de la Germandat fins a l'església parroquial.</p> | 41.5578127,2.1514406 | 429240 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2019-01-21-acte-religios-4358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2018-01-20-xxxi-cursa-popular-9285.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||||
| 89393 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-2 | Hi ha una associació que se'n cuida | <p>Es tracta d'una festa amb força tradició a Polinyà, gestionada per una de les associacions més antigues del municipi i celebrada aquí el diumenge abans de Sant Antoni, protector dels animals, perquè no coincideixi amb Sant Sebastià. Es fan les tradicionals cavalcades amb els animals ben guarnits, per anar-los a beneir.</p> <p> </p> | 08167-52 | Passeig de l'Església | <p>El ritus principal dels <em>Tres Tombs</em> consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant</p> | 41.5578097,2.1514577 | 429241 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89393-2018-01-14-sant-antoni-abat-9045.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||
| 89394 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-17 | <p>La ballada de gitanes, organitzada per la Germandat de Polinyà, és una festa associada a Carnestoltes força i arrelada a la població, ja que hi ha tradició d'aquest ball des de fa molts anys i, des de l'any 1979 es coneix que es balla cada any sense excepció. En l'actualitat hi ha dues colles, l'una de veterans i l'altra de més novella, i apleguen totes dues prop de 32 balladors.</p> <p>Es conviden diferents colles de gitanes que mostren els seus balls durant la tarda de diumenge de la Festa Major. L'acte se celebrava fins fa poc al pati del CEIP Pere Calders i en els darrers anys a la plaça de la Vila.</p> <p>L'acte abasta diversos balls i figures com jotes, contradances, i parts de tres. Es balla per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Es fa una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades, es col·loquen en paral·lel i donen pas als altres balls. Quan s'acabaven es torna a sentir la música d'entrada i les parelles surten a saludar, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans.</p> <p> </p> | 08167-53 | Plaça de la Vila | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors.</p> | 41.5560510,2.1602353 | 429971 | 4600827 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89394-gitanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89394-2017-07-07-ballada-gitanes-8702.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||||
| 89395 | Roure de la C-155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-c-155 | XIX-XX | <p><span><span><span>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 metres d’açada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada. En el tronc hi ha clavada una placa de “area privada de caça”. Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.</span></span></span></p> | 08167-54 | Carretera C-155, km. 2,2 a nord. | 41.5608000,2.1441200 | 428632 | 4601368 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89395-op-54-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No es troba inclòs en la llista d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 89396 | Jaciment a llevant de l'església de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-lesglesia-de-polinya | Es desconeix la ubicació exacte del jaciment i el seu estat de conservació | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències existents d'aquest jaciment són les proporcionades per J. Estrada (1969), quan situa en la zona propera a l'església parroquial de Polinyà, unes troballes no determinades, d'època romana. No es té més informació ja que la prospecció superficial per la zona no ens ha permès localitzar cap indici material que aporti més dades per a la documentació d'aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-55 | Passeig de l'Església, 35 | 41.5581451,2.1514213 | 429238 | 4601068 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89396-op-55-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89396-op-55-003.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||
| 89438 | Cementiri de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-polinya | XIX | <p>El cementiri de Polinyà es coneix en l'indret actual des del darrer quart del segle XIX. La part més antiga del cementiri correspon avui al seu cos central, format per tres rengleres de nínxols que dibuixen un espai de 25 x 20 m. La seva ampliació es va succeir pel costat nord-est primer i pel sud-oest després. Actualment es preveu una nova ampliació.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-56 | Cementiri de Polinyà, al sector nord-est de la rotonda de la C-155 a l'altura de la BV-1421 | <p>El cementiri és gestionat des de l'Ajuntament d'ençà de l'any 1933.</p> <p>Està sent objecte d'estudi per part d'Alícia García Gutíerrez, tècnica de l'arxiu municipal de Polinyà, en relació als fets succeïts durant la Guerra Civil.</p> | 41.5602389,2.1478583 | 428944 | 4601303 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-004resize.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Inexistent | 2021-10-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||
| 89445 | Portal i finestres de can Marata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestres-de-can-marata | <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d'un poble del segle X al XII. </em>Bellaterra, Universitat de Barcelona,<em> </em>docs. 48, 49, 58, 107, 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>Polinyà del Vallès del segle X al XII. Estudi històric i diplomàtico-paleogràfic. </em>a 'Arrahona' II època. núm. 17. Sabadell,<em> </em>Museu d'Història de Sabadell, pàgs. 23-62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística)</em>. Barcelona, Fundació Noguera,<em> </em>docs. 50, 118, 517.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere. 1990. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Doc. 432, pag. 929-932.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Caldria separar aquells elements treballats dels que no ho estan per tal de protegir els primers de cops i rascades. Es troben actualment en procés de ser reubicats. | <p><span><span><span><span>Els elements que es conserven del mas de can Marata, enderrocat l'any 1996, es trobaven a la seva façana principal. Aquesta, presentava una composició d’obertures força simètrica distribuïda en tres eixos, essent el central el més elaborat. La planta baixa era presidida per un portal acabat amb un arc de mig punt adovellat que, d’acord amb les fotografies que es conserven podria ser un element incorporat amb posterioritat. D’aquest, en el decurs de l’enderroc de la casa, se’n van enumerar i guardar totes les peces que el composaven.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures de la planta primera corresponen, a partir de les dates que incorporen, a dues fases constructives diferenciades. La finestra central, la més eleborada del conjunt, és de l'any 1552, i la de l'esquerra, del 1608. La finestra de la dreta, tot i no incorporar cap data, presentava característiques idèntiques a la de l’esquerra i, per tant, es podría situar en el mateix momento constructiu. Es tracta de finestres de factura simple, amb laterals de pedra ben escairada i amb motllura simple a la cara interior, llinda monolítica amb guardapols simple i ampit sobresortit, motllurat i, la de l’esquerra, amb decoració dentada a la part inferior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La finestra central és la que presenta un treball de talla més ornamentat, que la situa dins el corrent gòtic-renaixentista. D’alçat rectangular, la seva llinda és monolítica, profusament decorada a partir d’una motllura que descriu un arc fistonat. En l'espai que hi ha entre el guardapols i l'intradós de la llinda hi ha dos angelets que aguanten un escut amb l'anagrama de 'Ihs / Maria' i l'any 1552. A l'extradós del guardapols hi ha dos medallons en alt relleu que tenen inscrit un cap, amb barret i pipa. Els dos medallons són situats als extrems de la llinda i tenen els caps enfrontats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El guardapols arranca de dos capitells amb figuració antropomorfa. El del costat esquerra presenta un cap d'home amb barba, bigoti i barret, pel costat exterior, i el cap d'un jove amb cabell arrissat pel costat interior. El del costat de la dreta té el bust d'una dona, amb vestit llis, i un botó a cada espatlla, pel costat exterior i el cap d'una dona jove pel costat interior. </span></span></span></span><span><span><span>L’ampit de la finestra és lleugerament sortit i sobre ell descansen les bases dels brancals, amb decoració geomètrica. </span></span></span></p> | 08167-57 | Plaça de la Vila, 1 | <p><span><span><span><span>Can Marata va ser enderrocada l’any 1996. Responia a una típica masia de planta basilical de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb el cos central més elevat i els laterals només amb planta baixa i primer pis. Sembla que la remunta del cos central havia estat afegida posteriorment, essent en un moment anterior una masia de tres cossos amb coberta a dues aigües. Al llarg del temps s’hi van anar afegint d’altres cossos, per tal de cobrir les necessitats pròpies d’una explotació agrària. Actualment només se’n poden veure les restes d’un pou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donat que com a construcció és esmentada ja d’ençà de la segona meitat del segle XI, la casa es podia remuntar a aquell moment i concloure que va tenir continuïtat d’habitat fins poc abans dels eu enderroc. Tanmateix, com sol passar en la majoria de casos, l’edifici que ens havia pervingut, probablement partia ja d’una reforma d’època baix medieval o d’inicis de la moderna, d’acord amb els elements que aquí es descriuen.</span></span></span></span></p> | 41.5574198,2.1561312 | 429630 | 4600983 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-007.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Inexistent | 2021-10-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Les peces van ser separades i enumerades en el decurs de l'enderroc de la casa per poder reubicar-les en algun altre indret | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||
| 89446 | Forn de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-rovira | <p>Forn terrisser de prop de 3,1 x 4,6 m excavat a l'argila i format a partir de vuit arcades fetes amb rajols. L'entrada es fa des del sud-est on de nou es troben dues arcades que constitueixen les dues boques del forn, que es troba delimitat per quatre parets fetes amb còdols lligats amb morter de calç. Les parets interiors han estat arrebossades amb ciment. Es desconeix el moment de la troballa d'aquest forn ni qui ni com es va adequar per la visita, tot i que apareix ja esmentat en el pla d'ordenació d'aquest sector, redactat l'any 2005.</p> <p>La seva localització en aquest indret proper a can Rovira i can Querol fa pensar que aquest pogués ser el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies.</p> | 08167-58 | Parc de Marta Mata donant a la ronda de Salvador Allende | <p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.<br /> </p> | 41.5549631,2.1505736 | 429164 | 4600714 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89446-op-58-006.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||||
| 89455 | Transformador de can Miquel vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-de-can-miquel-vidu | XX | <p>Primer transformador que hi va haver a Polinyà. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i prop de cinc metres de costat construït entorn a l'any 1919 a la parcel·la de ca l'Enriqueta, i cobert amb una teulada de teula àrab a quatre aigües al centre de la qual es troba una element decoratiu de ceràmica vidriada de color verd.</p> | 08167-59 | Carrer Bonavista gairebé al xamfrà amb el carrer Major | <p>Polinyà va tenir el seu primer subministrament elèctric l'any 1919 la gestió del qual es va concedir a una societat constituïda al poble amb el nom de Compañía Eléctrica de Polinyà.</p> | 41.5559739,2.1544566 | 429489 | 4600823 | 1919 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-50-001a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-002a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89455-op-59-003_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 89456 | Rellotge de sol de ca l'Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lenriqueta | XIX-XX | La pintura s'ha perdut en gran part i presenta un escrostonat | <p><span>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de ca l'Enriqueta, per sota la línia de teulada i a l'altura del carener. És semicircular amb frontó, emmarcat. Presenta les línies horàries amb senyals per a les mitges hores, bastant esborrades; no s'hi veuen números. Restes de mangra amb el qual s'ha pintat el marc i algun element en el pol. Gnòmon de vareta simple, doblegat.</span></p> | 08167-60 | Carrer Bonavista 2 (xamfrà amb el carrer Major) | 41.5560136,2.1544220 | 429486 | 4600828 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89456-5759aandres-carrerbonavista2polinya0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Número 5759 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans (Societat Catalana de Gnomòtica) | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 89457 | Rellotge de sol del passatge del Carrer Major, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-passatge-del-carrer-major-num-1 | XX | <p><span>Rellotge de sol d'alçat rectangular format per rajoles quadrades en nombre de 8 x 7 que dibuixen un paisatge de costa amb dues barques a la sorra i al fons el mar. L'escena és presidida a la part superior central per un sol al centre del qual es troba el gnòmon, de vareta simple i declinat al sud-oest. Del sol surten els diversos rajos corresponents a les hores que acaben en el dibuix d'una cinta que voreja el plafó i en es troben les hores, de 6 a 6, en xifres romanes. Consta en l'angle inferior dret el nom del ceramista: Torres. </span></p> | 08167-61 | Passatge del carrer Major, núm. 1 | 41.5559960,2.1554724 | 429574 | 4600826 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89457-op-61-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89457-op-61-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89457-op-61-001resize.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Torres | Rellotge de sol núm. 1076 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomòtica | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 89458 | Alzina de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lesglesia | XX | <p>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l'església parroquial, a una cota inferior. Fa uns 12 m d'alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que, tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.</p> | 08167-62 | Passeig de l'església, a llevant de l'església parroquial de Sant Salvador | 41.5582694,2.1512824 | 429227 | 4601081 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No forma part del catàleg d'arbres monumentals de Catalunya.Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 89460 | Jaciment de ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-nalzina | <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard. 2016. Memòria del control arqueològic a l’entorn de ponent de ca n’Alzina (Sabadell, Vallès Occidental). Núm. De memòria. 12749.</span></span></span></p> | I-II e.c. | <p><span><span><span>Es coneix la recollida de material romà a la zona entre els anys 1962 i 1970 per part de membre del Museu d’Història de Sabadell, però es desconeix la localització exacte d’aquestes troballes. Aquest material es troba al fons del Museu i consisteix en ceràmica ibèrica i romana (àmfora romana itàlica, hispànica, recipients ceràmics de cuina, dolia, teula i restes de paviment i morter). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat palesa la presència en aquest indret d’un jaciment d’època romana del qual no s’han localitzat les estructures, segons els arqueòlegs que l’han estudiat, probablement en el subsòl del mas o del seu entorn immediat. Cal tenir present en aquest sentit la ubicació de ca n’Alzina en un punt del traçat de la Via Augusta, just abans d’arribar a la vil·la de la Salut de Sabadell, en un indret fortament romanitzat. </span></span></span></p> | 08167-63 | Carretera c-155, km. 3 | 41.5610360,2.1385484 | 428168 | 4601399 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89460-op-63-002.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El jaciment consta dins el terme municipal de Sabadell d'acord amb l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||
| 89461 | Jaciment de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-padro | <p><span><span><span>L'any 1959 es van trobar en terres properes a la casa de can Padró materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments. Uns metres més al nord es localitzava també una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de <em>dòlia</em>, àmfora i ceràmica comuna, es creu que respon a les característiques d'un abocador ceràmic, material que resta en el fons de la col·lecció del Museu de Polinyà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 el senyor Pallars, aficionat de Sabadell, va donar informació de diverses troballes d’interès en la mateixa zona, algunes de les quals havien estat excavades per aficionats locals.</span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span>A uns 200 metres al sud del jaciment en un camp situat a 213 m.s.n.m. va aparèixer una acumulació de fragments de <em>dolia</em> que, segons l’informant es trobaven en forats. Probablement les mateixes empremtes negatives de les <em>dolia</em> o bé sitges.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A uns 350 metres del jaciment i a la cota de 206,4 m.s.n.m. es té notícia de l’existència d’un forn per coure material ceràmic, concretament àmfores. D’aquest forn no en resta cap tipus d’indici, tan sols algun fragment d’àmfora descontextualitzat. El forn es trobava a tocar del camí que anava de Polinyà a Sentmenat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A 460 m del jaciment, en un camp de conreu, quedaven in situ restes isolades de fragments de paviment del tipus <em>opus signinum</em>. D’acord amb l’arqueòloga Gemma Garcia Llinares podria correspondre a algun tipus de dipòsit o àmbit d’una vil·la o establiment rural d’època romana. També es trobava a tocar de la carretera de Polinyà a Sentmenat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A 900 metres i ja dins dels terrenys de la finca de can Monistrol tenim restes d’un fragment de paviment del tipus <em>opus signinum</em>, de dimensions considerables, que ha estat desplaçat com a conseqüència dels treballs agrícoles. Pels voltants de la zona on va aparèixer encara es pot trobar material ceràmic dispers.</span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span>Tot plegat indica l'existència d'un jaciment amb una ocupació que abraça des de l'edat del bronze a l'època romana.</span></span></span></p> | 08167-64 | Camí de Polinyà a Sentmenat, uns metres a ponent a l'altura de can Padró | 41.5721800,2.1361605 | 427981 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89461-op-64-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89461-op-64-002.jpg | Legal | Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||
| 89462 | Roure del camí de Sentmenat a Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-sentmenat-a-santa-perpetua | XX | <p>Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 14 metres d'alçada que presenta un únic tronc que al capdamunt es divideix en quatre branques. La capçada, molt frondosa, competeix amb una alzina propera</p> | 08167-65 | Camí de Sentmenat a Santa Perpètua de Mogoda, 250 metres al nord-oest de la deixalleria de Polinyà | 41.5440100,2.1533286 | 429382 | 4599496 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89462-op-65-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL12 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista.No consta en cap inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 89463 | Monument a la bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-bomba | XXI | <p>Rotonda inaugurada l'any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba. Es tracta de l'antiga font del poble que disposava de safareig, on s'anava a buscar aigua i a rentar roba.</p> <p>L'escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.</p> | 08167-66 | Rotonda de la carretera de Sentmenat a l'altura del carrer de Ramoneda | 41.5558613,2.1586090 | 429835 | 4600808 | 2018 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-op-66-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-op-66-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-op-66-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89463-la-bomba.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Eliseupaisatgista | Projecte d'Eliseupaisatgista | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||
| 89464 | Lledoner de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-garcia | XIX | Recentment ha estat escapçat. Rebrota. | <p>Lledoner (<em>Celtis australis</em>) de prop de 7 m d'alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat de tal manera que en l'actualitat se n'observen únicament els rebrots que comencen a créixer. El tronc presenta grans cavitats i als peus es troba una una roda de molí, fet que el fa característic de l'indret on es troba.</p> | 08167-67 | Carrer del pintor Joan Miró, davant del restaurant Masia Can Garcia | 41.5408237,2.1620496 | 430106 | 4599135 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89464-op-67-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | ||||||||||
| 89487 | Pi de l'Avinguda de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-can-serra | XX | <p>Pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) que neix a la llera de la riera de Polinyà i sobresurt del pont que hi ha al creuament amb l'avinguda de can Serra. Fa prop de 10 m d'alçada i té un tronc de prop de 267 cm de perímetre. Està format per un tronc principal amb inclinació cap al nord i que s'acaba ramificant en tres braços. La capçada és reduïda en proporció amb la mida dl tronc.</p> | 08167-68 | Avinguda de can Serra amb la riera de Polinyà | 41.5624245,2.1514546 | 429245 | 4601542 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL06 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||
| 89488 | Alzines de la finca Dupont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-finca-dupont | XX | <p>Dues alzines (Quercus ilex) que es troben a tocar del mur que delimita la parcel·la de la finca Dupont, donant a un camp treballat. L'una fa gairebé 14 m d'açadai el seu tronc té un perímetre de 360 cm. Té una capçada equilibrada amb una amplada màxima de 16 m. Es ramifica en dos amb forma d'Y. Als pocs metres al sud-est es troba una segona alzina de característiques molt similars.</p> | 08167-69 | Finca Dupont, prop de la la zona esportiva municipal | 41.5535814,2.1636170 | 430251 | 4600550 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Abres AIL19 i AIL20 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Guillamon per encàrrec de l'Ajuntament de Polinyà. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 | |||||||||||||
| 89489 | Roure de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-carretera | XX | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de gairebé 14 metres d'alçada amb un tronc principal gruixut de prop de 270 cm de perímetre que comença a ramificar a prop d'1,1 m d'alçada. Presenta una capçada irregular.</p> | 08167-70 | Carretera de Sentmenat, passar el carrer de Pablo Picasso en direcció nord, a mà dreta | 41.5500599,2.1593399 | 429890 | 4600163 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89489-op-70-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89489-op-70-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL31 del catàleg dels arbres d'Interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Paisatgista l'any 2020. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/