Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57943 | Estela funerària del cementiri de Puigdemàger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria-del-cementiri-de-puigdemager | -MIRÓ ROSINACH, Josep M. (1986): Esteles funeràries discoïdals de la Segarra, Barcelona. | XIV-XVI | Es tracta d'una senzilla estela funerària de cronologia baixmedieval o moderna, feta d'una sola peça de pedra de sauló esculpida, amb una creu grega de braços prims i rectes inscrita a la part superior de la peça, que és més ample i de forma circular. La base té forma lleugerament piramidal allargada i l'alçada total és de 50 cm. | 08170-86 | Carrer Ravalet, 31 | Quan les inhumacions es feien únicament en el subsòl, aquest tipus d'element funerari es col·locava semienterrada a l'alçada del cap de la tomba per tal de senyalitzar-ne la seva posició. Un cop es van començar a implementar els nínxols, aquest tipus de peces es van anar deixant d'utilitzar i sovint s'han conservat reutilitzades com a element ornamental als murs i portes dels cementiris moderns. Quan les inhumacions es feien únicament en el subsòl, aquest tipus d'element funerari es col·locava semienterrada a l'alçada del cap de la tomba per tal de senyalitzar-ne la seva posició. Un cop es van començar a implementar els nínxols, aquest tipus de peces es van anar deixant d'utilitzar i sovint s'han conservat reutilitzades com a element ornamental als murs i portes dels cementiris moderns. L'abandonament de l'església de Sant Jaume de Puigdemàger i del seu cementiri parroquial es va produir durant la primera meitat del segle XX, quan les poques cases que quedaven al nucli van quedar definitivament despoblades. En un moment indeterminat (que per les fotografies ha de correspondre entre 1950 i 1070), la peça encara estava en la seva posició original, falçada al sòl del cementiri, però davant l'evident perill de sostracció, actualment es troba custodiada al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei. | 41.7062400,1.5418500 | 378684 | 4618188 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57943-foto-08170-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57943-foto-08170-86-2.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Estela funerària en el seu emplaçament original (foto: Gencat.Cat). | 94|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57946 | Moneda de Sikarra/Śigaŕa al Museu Comarcal de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-de-sikarrasigara-al-museu-comarcal-de-cervera | <p>-FERRER JANÉ, Joan, et ALII (2012): 'Aportacions al coneixement de la seca ibèrica de śikaŕa i de l'origen del topònim Segarra', Revista d'Arqueologia de Ponent, 22, p. 37-58.</p> | III-II aC | <p>Es tracta d'una moneda ibèrica extraordinàriament singular atès que és l'únic exemplar numismàtic conegut emès a Prats de Rei abans de l'època romana que es troba exposada al públic. Es té constància de que només n'existeixen dos exemplars més que estan en mans de particulars i per tant inaccessibles. La peça avui dipositada al Museu Comarcal de Cervera va ser emesa a la seca de śikaŕa, segons s'indica a la pròpia moneda, i es tractria per tant de la població ibèrica que constituiria la posterior Sigarra romana. És un tetartemorion de plata, un divisor basat en la dracma grega, que pesa 0'19 grams, té un mòdul màxim de 8'5 mil·límetres i fa 2 mil·límetres de gruix. A l'anvers conté un cap masculí en perfil, mirant a la dreta, que podria correspondre a un cabdill o a una divinitat. Al revers, dos bustos o pròtomes de cavalls, d'esquena entre ells, amb les potes de davant alçades i a sota la llegenda śikaŕa. Aquest motiu no és gens freqüent en la numismàtica ibèrica però sí en altres monedes coetànies de l'àmbit mediterrani, majoritàriament a l'oriental. Amb aquesta moneda es demostra que a Prats de Rei hi va haver una seca (taller d'emissió de monedes) durant la protohistòria, i aquest fet estaria reflectint la rellevància d'aquest nucli de població ja abans del període romà, en que Sigarra adquirí la categoria de municipi. Fou trobada als entorns del municipi de Biosca, no molt lluny de Prats de Rei. En tot cas, aquesta moneda conté la denominació més antiga coneguda de l'actual comarca de la Segarra, ja que la moneda es data entre finals del segle III aC i inicis del II aC.</p> | 08170-89 | Museu Comarcal de Cervera | <p>Aquesta moneda ibèrica, cabdal per al coneixement de les fases més reculades de la història del nucli urbà de Prats de Rei, va ser adquirida el més de març de l'any 2011 mitjançant subhasta per part de l'Associació Cultural l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot, ja que estava en mans d'un particular, el qual ha restat sempre en l'anonimat i que va declarar que la moneda s'havia trobat als entorns de la població de Biosca (La Segarra). Posteriorment, la moneda va ser dipositada al Museu Comarcal de Cervera amb caràcter de cessió temporal per al gaudi públic.</p> | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57946-foto-08170-89-1.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-01-13 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Seca de śikaŕa | FIGURA 1: Fotografia de Joan Porredon. | 81 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57947 | Col·lecció dels Prats de Rei al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-prats-de-rei-al-museu-comarcal-de-manresa | -BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Santa Maria dels Prats de Rei'; 'Restes de Sant Miquel de la Comanda', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 345, 472-474. | XII-XIII | Als magatzems del Museu Comarcal de Manresa es conserven una sèrie d'elements arquitectònics provinents del desmuntatge de l'església de Sant Miquel de la Comanda (actualment cedits de forma temporal a Prats de Rei) amb les referències 3816-3819, 3827-3830. Els fragments arquitectònics són esculpits amb pedra de la zona de Prats de Rei consisteixen en: -5 fragments d'imposta de l'arcada de la possible portalada de l'església, decorats amb motius geomètrics a dues bandes formant conjunts de quatre triangles units pel vèrtex. -8 carreus decorats amb motius en ziga-zaga que formarien part d'una arquivolta d'una altra possible portalada de Sant Miquel o bé d'alguna altra església de Prats de Rei -7 carreus decorats a dues bandes a base de triangles en forma de ziga-zaga que formarien part d'un fris geomètric que recorreria la part exterior de l'absis de Sant Miquel. -Un timpà romànic amb decoració figurada on apareixen tres personatges en posició frontal, vestits amb capes. El personatge central, amb les mans creuades, és el més alt i apareix flanquejat per dos personatges alats (àngels) més baixos. El timpà està envoltat per una sanefa en ziga-zaga. -4 mènsules de la volada que protegia el timpà abans esmentat quan es trobava al seu emplaçament original. Cadascuna d'elles està decorada, una amb un possible cap antropomorf, una figura híbrida amb cap d'ocell i cos humà i a les altres els motius estan perduts. -Una mènsula amb una estrella inscrita dins un quadrat en relleu. Amb la referència 3975 es conserva a Manresa la única peça provinent de Prats de Rei que no és de Sant Miquel de la Comanda, sinó que prové de l'església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei i correspon al seu antic tipa, romànic amb dues figures antropomorfes flanquejades per el sol a l'esquerra i la lluna i tres estrelles a la dreta. Tot i el desgast de la peça, la figura de la dreta s'identifica com un àngel amb un encenser, i la de l'esquerra seria la Verge Maria; la interpretació de l'escena, més que com a una Enunciació, ha estat interpretada com un passatge de l'Apocalipsi atesa la iconografia amb presència d'elements astronòmics i la inscripció que rodeja el timpà (benedictus fructus ventris tui). | 08170-90 | Via de Sant Ignasi, 36-40 (08241 Manresa) | L'església romànica de Sant Miquel de la Comanda, últim vestigi que romania dempeus d'un antic monestir, fou desmuntada l'any 1936, durant l'inici de la guerra civil espanyola, en el context d'un conflicte social que entre altres danys a la cultura del país, va comportar la destrucció d'una part important del patrimoni sacre, tant moble com immoble, del país. Amb els carreus de Sant Miquel de la Comanda es van construir les Escoles públiques de Prats de Rei, mentre que els elements arquitectònics que tenien decoració van poder ser recuperats 'in extremis' per l'Equip de Salvament del Patrimoni, organitzat pel govern del moment amb voluntaris de tot el país, i són els que avui es troben custodiats al Museu Comarcal de Manresa, tot i que temporalment cedits al poble de Prats. El lloc de Sant Miquel de la Comanda localitzat al terme dels Prats de Rei era una de les cases filials de l'església i monestir de Santa Anna de Barcelona, el qual era la seu de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem a Catalunya. A Sant Miquel de la Comanda dels Prats de Rei hi va viure i desenvolupar la seva activitat un grup de cavallers-monjos de la Comanda del Sant Sepulcre que apareix documentat per primer cop l'any 1261 i estigué actiu fins que l'any 1542 el priorat de Santa Anna de Barcelona vengué Sant Miquel de la Comanda al monestir de Montserrat. Pel que fa al timpà romànic de l'església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei, aquest es trobava enclastat a la façana de l'església barroca, i va ser ingressat al Museu Comarcal de Manresa sota les mateixes circumstàncies històriques que les peçes de Sant Miquel de la Comanda | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57947-foto-08170-90-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El timpà de l'església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei consta erròniament com a pertanyent a Sant Miquel de la Comanda a la publicació enciclopèdica Catalunya Romànica i a la fitxa del Museu Comarcal de Manresa.IMATGE 1: Timpà de Sant Miquel de la Comanda dipositat al Museu Comarcal de Manresa (fotografia: Catalunya Romànica, vol. XIX, p. 474). | 92 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57948 | Col·lecció dels Prats de Rei al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-prats-de-rei-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | XX | Es tracta de varies caixes de material arqueològic de diversa naturalesa (ceràmica, lítica, metàl·lica) provinent de més de la meitat dels jaciments localitzats dins el terme municipal dels Prats de Rei. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectats en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material conservat, que abraça des del Neolític fins al segle XX, es presenta net, siglat i inventariat i amb les seves corresponents referències relatives al jaciment arqueològic al qual pertanyen. Aquestes referències són les següents: 4703, 4704, 4705, 4706, 4735, 4802, 4836, 4837, 4893, 5004, 5005, 5006, 5057, 9071, 9103, 9109, 9122, 9123, 9255, 15327, 15422, 15422.1. La peça més notable i de més interès històric, artístic i arqueològic dels Prats de Rei que es conserva al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un fragment de mosaic paleocristià de finals del segle IV/ inicis del segle V. | 08170-91 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques i paleontològiques dels Prats de Rei dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'ha anat formant al llarg de les últimes dècades per dues vies principals: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions arqueològiques autoritzades dins el terme municipal de Prats de Rei. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum de la col·lecció. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57948-foto-08170-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57948-foto-08170-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57948-foto-08170-91-3.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Materials provinents del jaciment arqueològic de Prop de Cal Rabassaret (foto: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). IMATGE 2: Materials provinents del jaciment arqueològic de La Portella (foto: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia).IMATGE 3: Materials provinents del jaciment arqueològic d'Eremitori dels Seguers (foto: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 78|79|80|81|83|84|85|94|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57949 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-3 | <p>-TEN GOTÉS, Anna (2015): Intervenció arxivística del fons documental de l'església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei, Treball de Final de Màster, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, Barcelona.</p> | XIII-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial es troba actualment custodiat a la mateixa església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei, en un armari localitzat en una sala al segon replà del campanar, que era la seva ubicació original abans de que fos amagat durant la guerra civil i canviat d'ubicació posteriorment i durant varis anys. El gruix principal correspon als segles XVI-XX, tot i que hi ha també uns pocs pergamins dels segles XIII-XIV. La documentació és tant parroquial com extraparroquial, però destaca la intensa activitat documentada per a les diverses confraries religioses que tenia la població durant els segles de l'era moderna. Els quatre grans blocs temàtics en que es divideix el fons després d'una recent classificació realitzada el 2014-2015 són els següents: 1. Llibres sacramentals: Baptisme, Matrimonis. 2. Administració: Col·lectors, dipòsits, i capbreus parroquials, Consueta, aniversaris i celebracions, Comptes i factures, Causes pies i fundacions de beneficis, Correspondència, Confraries, Llibres seriats d'adoctrinament cristià. 3. Llibres notarials: Manuals notarials, Capítols matrimonials, Testaments, codicils i llegats piadosos, Censals, Processos. 4. Pergamins.</p> | 08170-92 | Carrer de l'Església s/n | <p>La primera referència documental coneguda de l'església parroquial de Prats de Rei correspon a l'any 945, però els documents més antics custodiats a l'arxiu parroquial són del segle XIII. Així doncs, hi ha un buit documental evident en aquest arxiu pel que fa als primers segles de l'Edat Mitjana (segles X-XII). Durant els conflictes socials de mitjans i finals del segle XIX, l'arxiu va patir atacs (1837-38, 1873). Aquest arxiu es trobava al primer pis de la torre del campanar de l'església, i s'hi accedia des del cor de la basílica mitjançant una passarel·la que va ser destruïda durant la guerra civil, fet que va propiciar que l'arxiu quedés inaccessible i per tant aïllat i protegit. Aquesta era la situació després de 1939 fins que es va obrir un accés alternatiu al primer pis del campanar des de l'entrada de l'església i l'arxiu va ser 'redescobert'. Tota la documentació es va traslladar a la nova Rectoria i fins l'any 2015 el fons va romandre repartit per varies estanteries, armaris i calaixos d'una sala fosca i humida, sense cap ordre ni classificació. Entre 2014 i 2015, en el marc de la realització d'un treball de final de màster, els documents han estat traslladats de nou al seu emplaçament original: Anna Ten ha realitzat una classificació arxivística del fons parroquial seguint el quadre de classificació de l'Arxiu Episcopal de Vic tot adaptant-lo a les necessitats específiques del fons de Prats, acció que ha comportat també la ordenació i emmagatzematge dels documents en millors condicions de conservació, i ha permès redactar els continguts de la present fitxa.</p> | 41.7051100,1.5420300 | 378697 | 4618063 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57949-foto-08170-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57949-foto-08170-92-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57950 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-6 | XV-XXI | L'Arxiu Municipal dels Prats de Rei es troba ubicat a les dependències del mateix consistori. La documentació es presenta ordenada amb caixes col·locades en prestatgeries. Segons la classificació vigent, el document més antic que conté és de l'any 1774, relatiu a un Ple del Consell Municipal, però en una classificació de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia realitzada l'any 1995 hi consten 25 pergamins i documentació del segle XV. El gran gruix de documentació es va començar a generar a partir del segle XIX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals –construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals –Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. | 08170-93 | Plaça Major, 1 | L'Arxiu Municipal dels Prats de Rei va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics durant els anys 1995 i 2002 per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Posteriorment, també s'hi ha intervingut des del Servei d'Arxius de la Diputació de Barcelona. | 41.7055000,1.5416200 | 378664 | 4618107 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57950-foto-08170-93-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 57951 | Conjunt cartogràfic i documental de la Batalla dels Prats de Rei al Museu Municipal Josep Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-cartografic-i-documental-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-al-museu-municipal-josep | -FÀBREGA, Albert (2014): La Guerra de Successió vista per un pagès de la Catalunya Central', L'Erol, 121, p. 75-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei', Miscel·lània Aqualatensia, VIII, p. 185-210. | XVIII | En relació a la Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins la Guerra de Successió, al Museu Municipal Josep Castellà Real es conserven un plànol original d'aquesta batalla i un llibre de comptabilitat d'una casa de pagès on es menciona i detalla l'episodi bèl·lic i les seves repercussions a la vila. Pel que fa al llibre de comptabilitat, en una de les seves pàgines s'explica l'assetjament del nucli emmurallat de Prats de Rei del dia 17 de setembre de 1711, a l'inici de la Batalla dels Prats de Rei: 'El dia 17 de setembre va ser assetjada esta vila estan lo exercit de Carlos terser de Can Selva fins a Puigfarner de numero de 22000 homens governats per lo General Steranberch qui estava a Casa Roca de la Manresana. Los de Phalip quint estaven de St. Povim (Sant Pere del Vim) fins a la devesa de la Portella. Eran lo numero de 35000 homens governats per lo Príncep Bandoma qui estava a Calaf a Casa de Mn. Geroni Abadal. Posaren bateria de peces a la hera den Llobet per espatllar la muralla y casas encara que las casas les espatllaren mes los alemanys per traurer las bigas per fer foch que no la bateria y estigueren fins al dia de Nadal que sen anaren lo exersit de Phalip quint y lo de Carlos terser lo dia de St. Joant dia 27 de desembre deixant las casas de la vila menos la Rectoria y Casa Candido inhabitables'. Dins aquesta tipologia documental, en mans particulars anònimes, existeix també un dietari personal del pagès Joan Fàbrega i Sala, de Cererols ('Llibre de coses que han succeït a Catalunya dignes de ser notades i en altres parts del món', 1673-1731), on es dedica un apartat a descriure la batalla dels Prats de Rei. Pel que fa al plànol topogràfic conservat de la Batalla, es tracta d'un full monocolor que mesura 45 x 37 cm, escrit en anglès, elaborat per Nicholas Tindal i publicat a Londres per John i Paul Knapton, on a partir d'una base topogràfica es mostren amb detall les posicions del campament de l'exèrcit aliat sota el comandament del comte Guido Von Starhemberg, així com les del campament enemic sota el comandament del duc de Vendosme. | 08170-94 | Ravalet, 31, 1r | La coneguda com 'Batalla dels Prats de Rei' és un important i determinant episodi bèl·lic de la Guerra de Successió que va tenir lloc als Prats de Rei del 17 de setembre fins el 24 de desembre de 1711 i que va generar un volum considerable de documentació històrica, la qual en la seva majoria es va publicar i imprimir durant el segle XVIII i es troba força dispersa. La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714) va tenir un abast internacional i en ella es van enfrontar les diferents potències europees, arribant a un equilibri de poders que es va mantenir fins a la Primera Guerra Mundial. La batalla dels Prats de Rei va suposar la última gran victòria de l'exèrcit aliat. Per a Catalunya, però, el final d'aquest conflicte suposà la pèrdua definitiva de la seva sobirania política i nacional. | 41.7064600,1.5425800 | 378745 | 4618212 | 1711 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57951-foto-08170-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57951-foto-08170-94-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Nicholas Tindal | 94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57952 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-14 | -TORRENS, Jesús (2016): 'L'obra del Cançoner Popular de Catalunya', Municipium Sigarrense, 4, p. 12-13. | Se celebra durant quatre dies, amb el 15 d'agost com a dia principal, a varis punts del poble i sobretot a la Plaça Major. La festa comença amb un pregó davant de l'ajuntament a càrrec d'una personalitat rellevant. Al dia següent es fa una gran cercavila que acaba amb el ball principal de la festa, també a la Plaça Major. Es fa ballada de sardanes i es fa el vermut. El dia 15 es fa una missa solemne amb l'acompanyament de la Coral de la mare de Déu del Portal. En els últims anys es fan també concerts de jazz i blues, ritmes urbans i sessions de Djs, així com curses populars. El Grup de Joves del poble organitza la 'Nit Jove' des de l'any 2004. Fins fa uns decennis, durant els actes de la Festa Major de Prats es feia la dansa del Treure Ball, que es repetia més tard durant la 2a Festa Major. Aquesta dansa es ballava a la Placa Major de Prats de Rei i començava a les tres de la tarda. La ballaven 6 dansaires: tres homes i tres dones, priors i prioresses. Una de les prioresses feia de reina i les altres dues de criades. Les prioresses es posaven unes mantellines, mentre que els priors agafaven unes morratxes i donaven un tomb per la plaça tot esquitxant al públic per tal de fer lloc. El primer prior premia la mà a la reina i donaven un tomb amb la dona davant i l'home darrera; al segon torn s'hi afegia el segon prior i la segona prioressa i al tercer tomb els tercers. Acabat aquest ball, ballaven tots sis una sardana i després un vals. Al finalitzar els dansaires proclamaven: Que balli tothom! I llavors començava el ball de la Festa Major. | 08170-95 | Vila dels Prats de Rei | Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre juliol i agost, com és el cas de Prats de Rei. A l'arxiu de les edicions Musicals Arrahona hi ha una versió musical de la dansa 'Treure Ball' que antigament es ballava a Prats de Rei, arranjada pel mestre Daniel Sanahuja Capella. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57952-foto-08170-95-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Cartell de la Festa Major de Prats de Rei de l'any 2012. | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57953 | Segona Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/segona-festa-major | -TORRENS, Jesús (2016): 'L'obra del Cançoner Popular de Catalunya', Municipium Sigarrense, 4, p. 12-13. | Anomenada també Festa dels Sants Màrtirs, la Segona Festa Major dels Prats de Rei se celebra en honor dels sants Mercuri i Feliciana. La costum es celebrar-la el quart diumenge de setembre, i la de 2016 es va celebrar el 25 de setembre, festivitat de Sant Mercuri. El dissabte previ es fan activitats infantils i una xocolatada, i el diumenge se celebra una missa solemne i després es fa un tradicional bingo-vermut que s'allarga fins a l'hora de dinar. A la tarda se sol representar una obra de teatre. Tot plegat és actualment organitzat per l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra en col·laboració amb l'Ajuntament i el Grup de Joves, i amb el suport de la Parròquia Un dels antics actes d'aquesta Segona Festa Major era la dansa del Treure Ball, que també s'havia ballat durant la Festa Major d'estiu. Aquesta dansa es ballava a la Placa Major de Prats de Rei i començava a les tres de la tarda. La ballaven 6 dansaires: tres homes i tres dones, priors i prioresses. Una de les prioresses feia de reina i les altres dues de criades. Les prioresses es posaven unes mantellines, mentre que els priors agafaven unes morratxes i donaven un tomb per la plaça tot esquitxant al públic per tal de fer lloc. El primer prior premia la mà a la reina i donaven un tomb amb la dona davant i l'home darrera; al segon torn s'hi afegia el segon prior i la segona prioressa i al tercer tomb els tercers. Acabat aquest ball, ballaven tots sis una sardana i després un vals. Al finalitzar els dansaires proclamaven: Que balli tothom! I llavors començava el ball de la Segona Festa Major. | 08170-96 | Els Prats de Rei | Feliciana correspon a la castellanització de Felicitas, que va patir martiri junt amb Perpètua a l'amfiteatre de Carthago (Nord d'Àfrica). Per la seva banda, Mercuri era un soldat romà que també va morir martiritzat a causa de la seva fe. Unes relíquies d'aquests dos màrtirs van ser portades des de Roma per un avantpassat de la família Llobet durant el segle XVII i es troben dipositades en una de les capelles de l'església parroquial de Santa Maria. A l'arxiu de les edicions Musicals Arrahona hi ha una versió musical de la dansa 'Treure Ball' que antigament es ballava per la Segona Festa Major dels Prats de Rei, arranjada pel mestre Daniel Sanahuja Capella. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57953-foto-08170-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Festa infantil durant la Segona Festa Major, any 2008 (foto: Laia Segura). | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57954 | Sopar Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-roma | XXI | Per commemorar l'esplendorós passat romà de la vila, l'Associació Recreativa Sigarra organitza cada any un sopar romà (convivium sigarrense), durant el més de juliol, que consisteix en la preparació d'un àpat seguint les receptes de Marc Gavi Apici, un autor romà de la primera meitat del segle I dC del qual se'n conserva el seu receptari. El sopar, obert a tot tipus de públic amb reserva prèvia, se celebra a la Plaça Major, que és decorada amb elements arquitectònics romans: columnes, torxes, teles etc. El personal de l'organització es vesteix segons l'estètica dels antics romans. Sovint, durant el sopar es fan actuacions teatrals i cada any hi ha comensals convidats per la seva contribució a la vida social i cultural dels Prats de Rei. | 08170-97 | Plaça Major | El 'Municipium Sigarrense' és una entitat física i jurídica corresponent a l'antic nucli romà que es va formar on actualment s'aixeca el poble dels Prats de Rei. Notícies històriques testimonien la ubicació topogràfica d'aquest antic municipi de l'Imperi Romà i del seu precedent indígena sota les parcel·les urbanes actuals del nucli dels Prats de Rei, mentre que diverses actuacions arqueològiques dutes a terme a partir dels anys 70' del segle XX han anat deixant al descobert diferents indicis d'aquest important substrat romà. L'estudi global i interdisciplinar de totes aquestes troballes permet copsar la importància que tingué el 'Municipium Sigarrense' en l'administració i control d'un amplia zona corresponent a una part de l'actual Catalunya Central, a la vegada que constitueix un exemple de romanització d'un nucli iber i el seu territori adjacent. El nom d'aquesta ciutat romana de la Catalunya Central va quedar fossilitzat en un ampli territori, de manera que l'actual comarca veïna en pren el nom (Segarra); i tot i que actualment Els Prats de Rei pertanyi a l'Anoia, històricament ha format part de la subcomarca anomenada Segarra Calafina. Per altra banda, els orígens dels Prats de Rei en el 'Municipium Sigarrense' estan ben vius a la memòria col'lectiva recent, com resta palès en les diverses edicions del tradicional 'Sopar Romà' que l'Associació Cultural i Recreativa Sigarra organitza cada any al poble de Prats de Rei en record del seu passat romà. El juliol de 2016 es va celebrar la XVII edició, per tant aquesta festa se celebra des de l'any 2000, quan una idea que no se sabia com sortiria va tenir un gran èxit que continua en cada edició que s'organitza. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 2000 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57954-foto-08170-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57954-foto-08170-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Romà | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural i Recreativa Sigarra | IMATGE 1: Cartell de l'edició del Sopar Romà de l'any 2016.IMATGE 2: Sopar Romà (foto: Agrupació Recreativa i Cultural Sigarra). | 98|119|83 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57955 | Setmana de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran | XX | Durant els mesos d'octubre i/o novembre se celebra a Prats de Rei la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble. Una de les finalitats d'aquesta Setmana és mantenir a la gent informada i contribuir a millorar la seva qualitat de vida, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són l'eix central sobre el que pivota el programa d'activitats. A més, es fan altres activitats de caràcter lúdic com jocs de bitlles catalanes, petanca i berenars, així com el dinar de cloenda. La Coral de la Mare de Déu del Portal actua també durant aquesta Setmana. | 08170-98 | Vila de Prats de Rei | Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren anualment la Setmana de la Gent Gran, com a acte d'homenatge i per posar de rellevància la presència i importància de la gent més gran de la població. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57955-foto-08170-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament dels Prats de Rei | IMATGE 1: Setmana de la gent gran l'any 2008 (foto: anoiadiari.cat). | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57956 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-3 | XX | Entre els dies 26 de desembre i l'11 de gener, se celebra cada any als Prats de Rei el Pessebre Vivent. Aquest Pessebre consisteix en la representació dinàmica de varis episodis del naixement de Jesús al llarg de cinc escenaris diferents repartits pel centre històric de la vila de Prats. Els protagonistes i els realitzadors dels decorats i de l'atrezzo són la mateixa gent del poble, que es vesteix segons l'ambient de la Judea del segle I que va veure néixer Jesucrist. Durant l'edició de Nadal de 2016 les escenes van ser les següents: la primera va tenir lloc a la zona coneguda com 'la muralla', a l'entrada del poble, on es va ballar una dansa persa, va aparèixer un profeta i s'hi representaren diversos oficis tradicionals; en el segon escenari s'hi va representar l'Anunciació; en el tercer, la visita de Maria a Santa Elisabet i el cens ordenat per l'emperador August que va comportar el viatge de Josep i Maria de Natzaret a Betlem; en el quart, ubicat a la Plaça Major, s'hi representaren diferents escenes del Nou Testament, entre elles el naixement, l'adoració dels pastors, la fugida a Egipte o la matança dels innocents; al cinquè escenari Jesús conversa amb els seus pares. Després de les representacions, es va oferir pa i espetec a tot el públic Les representacions disposen de la seva pròpia música, composta especialment per a l'esdeveniment, essent així l'únic pessebre vivent de Catalunya que en té. Durant la representació del Pessebre Vivent també se sol ballar la tradicional Dansa dels Quatre Cantons. | 08170-99 | Vila dels Prats de Rei | Durant els primers anys en que es va començar a representar el Pessebre a Prats de Rei (1972), aquest consistia en un sol pla estàtic, però el Pessebre va anar evolucionant en complexitat i actualment es representen les escenes de forma dinàmica al llarg de cinc escenaris diferents. La música de les representacions, titulada 'Nadal El Pessebre Vivent dels Prats de Rei' per a orquestra, cors i soprano solista, la va composar Valentí Miserachs, organista, director de cor i compositor, i va ser estrenada a Roma l'any 1987. El Pessebre es va començar a organitzar l'any 1972 i el Nadal de 2016-2017 s'ha celebrat la 45ª edició. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1972 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57956-foto-08170-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57956-foto-08170-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Romà | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra | IMATGE 1: Pessebre Vivent el Nadal de 2011 (foto: anoiadiari.cat).IMATGE 2: Pessebre Vivent el Nadal de 2016 (foto: anoia diari.cat). | 98|119|83 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57957 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-0 | XX | Aquesta festa se celebra durant la tarda-vespre de cada dia 5 de gener pels carrers de la vila de Prats de Rei. Després d'haver visitat la residència APINAS dedicada a persones amb discapacitats, la primera acció dels reis en arribar al nucli del poble és anar a adorar el naixement que hi ha a la Plaça Major en el marc del Pessebre Vivent i després fan un discurs. A continuació, la comitiva recorre tots els carrers del poble i es reparteixen els regals per les cases. | 08170-100 | Vila dels Prats de Rei | La festa de Reis dels Prats de Rei la organitza l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra des de l'any 1974, quan va ser recuperada després de varis anys de no celebrar-se. Abans de la mecanització del transport, els reis arribaven a la vila de Prats primer amb mules i matxos, i més endavant amb cavalls. Després van començar a arribar amb cotxes als quals se'ls afegien plataformes; actualment, arriben amb vistoses carrosses. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1974 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57957-foto-08170-100-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra | IMATGE 1: Festa dels Reis l'any 2011 (foto: anoiadiari.cat). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57958 | Focs de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-joan | Cada 23 de juny se celebren a els Prats de Rei els Focs de Sant Joan en el marc de la festa homònima. Després de recollir la Flama del Canigó a Igualada i portar-la fins a Prats de Rei en relleus per part de joves voluntaris del poble, s'encén la foguera i s'inaugura la revetlla. Es fa un sopar popular al costat de l'antiga capella de Sant Joan, es llegeix el Manifest de la Flama i després comença el ball, que s'allarga fins a la matinada. Aquesta festa està inclosa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. | 08170-101 | Vila de Prats de Rei | Aquesta festa d'arrels precristianes, molt arrelada a tots els Països Catalans i que se cel·lebra el dia del solstici d'estiu en que la nit és la més curta de l'any, és organitzada a Prats de Rei pel grup de joves de l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57958-foto-08170-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 57959 | Trobada a La Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-manresana | XX | Durant el segon diumenge de Pasqua o bé al dia següent en cas de caure en festiu, se celebra cada any la trobada o aplec de la Manresana, davant l'esplanada de la torre i nucli de cases de la Manresana. En un inici era una trobada de caramellaires, però amb el temps es transformà en una festa de caràcter popular estesa a tots els pobladors de Prats i a familiars i amics que d'una manera o altre tenen vincles amb la vila. La jornada s'inicia amb una missa a l'aire lliure, acompanyada musicalment per la Coral de la Mare de Déu del Portal. Un cop finalitzat el servei religiós es reparteixen panets i es fan jocs i concursos de fotografia i d'estels. El concurs de paelles de la Vª edició de la Trobada va ser l'origen de la gran paella que es reparteix actualment entre tots els assistents. Actualment, la trobada reuneix entre 200 i 300 persones. Quan hi hagut pluja, la trobada s'ha desplaçat sota les arcades de la Plaça Major de Prats de Rei. | 08170-102 | Castell de La Manresana | La primera trobada de la Manresana és va organitzar l'any 1976 (7 de juny), i a finals de maig de 2016 s'ha celebrat la 41a edició. L'organització de la festivitat va a càrrec de la Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1976 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57959-foto-08170-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra | IMATGE 1: Trobada a la Manresana l'any 2013 (foto: infoanoia.cat). | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57960 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-17 | El Diumenge Sant se celebren cada any a Prats de Rei les caramelles. A la sortida de la missa, es canten caramelles a la Plaça major de la vila, i després es continua cantant per tots els carrers. El grup de caramellaires, format actualment per gent de totes les edats (unes dècades enrere eren bàsicament nens) i per la Coral Mare de Déu del Portal, va parant a varis punts per interpretar les seves cançons, i un cop acabada cada interpretació s'utilitzen cistelles amb grans pals i ballestes adornades amb cintes de colors per arribar als balcons i oferir als oients flors i carnets on hi ha escrita la lletra de les caramelles. De baixada, es vilatans deixen obsequis i donatius a les cistelles. Els caramellaires de Prats de Rei gaudeixen d'acompanyament musical, anys enrere a càrrec de l'orquestra del poble o de músics llogats, i actualment amb un orgue electrònic. Les caramelles s'acompanyen amb danses tradicionals a càrrec de l'Esbart Dansaire de Prats de Rei. | 08170-103 | Vila dels Prats de Rei | Les caramelles són cançons populars de caràcter habitualment religiós que es canten per Pasqua, amb temes centrals com la resurrecció de Crist o cançons festives al·lusives al naixement de la primavera. Les cantades de caramelles són una tradició popular molt arrelada a tot el país (sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova), i habitualment eren organitzades per les parròquies dels pobles. Així era també a Prats de Rei, però des de fa varis anys (1975), l'organització d'aquesta festivitat centenària a la vila va a càrrec de la Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57960-foto-08170-103-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Caramelles l'any 2013 (foto: anoia diari.cat). | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 57961 | Dansa dels Quatre Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-dels-quatre-cantons | AMADES GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l'any, vol. IV, Salvat Editores, Barcelona, p. 806-807, 809-810, 1083. | La Dansa dels Quatre Cantons, denominada 'Ball dels Quatre Cantons' per Joan Amades, el protagonitzaven originalment quatre parelles de pabordes que se situaven a cadascun dels quatre extrems de la plaça Major (d'aquí el nom de la dansa). Cada parella portava una almorratxa a les mans. La dansa es divideix en tres parts, cadascuna de les quals te la seva pròpia melodia. A l'inici de la dansa, les quatre parelles feien un passeig al voltant de la plaça tot marcant un punteig relliscat de ball pla. A continuació, cada parella feia un ball individual mentre les altres s'esperaven, que consistia en que el dansaire feia un rístol a la noia mentre es deixaven anar de mans i el noi feia un punteig saltat de recules; la noia, portadora de l'almorratxa en aquests moments, corria darrere el dansaire. Per últim, les quatre parelles s'agafaven de les mans, es feia una rotllana i s'executava un ball 'sever, solemne i cerimoniós' (AMADES, 1953, vol IV: 810) consistent en una sardana, amb vuit passes cap a la dreta i vuit a l'esquerra. Després d'uns anys de no ballar-se, la dansa s'ha recuperat i es representa amb vestits d'època (s. XIX) que custodia l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. | 08170-104 | Plaça Major | Els pabordes eren procuradors de confraries religioses i, com a tals, tenien un gran protagonisme en la vida pública dels segles passats. Aquest fet va propiciar que moltes danses tradicionals catalanes fossin protagonitzades per aquests personatges i es creà un gènere específic de dansa popular: 'el ball dels pabordes', el màxim exponent del qual el trobem conservat a Sant Joan de les Abadesses (ball declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional), on s'executa una dansa amb un esquema i essència molt similars a la de Prats de Rei. Històricament la dansa dels Quatre Cantons es ballava a la Plaça Major. Quan Joan Amades va publicar el seu Costumari Català (1953) s'indicava que la Dansa dels Quatre Cantons feia ja molts anys que no es ballava, i el mateix s'afirma al Cançoner Popular de Catalunya publicat l'any 1936 pel mateix autor. Però el 1971, amb motiu de la celebració del primer Pessebre Vivent de Prats de Rei, es va recuperar la dansa, la qual es representa al final de l'adoració dels pastors, i per tant enel seu espai físic original que havia estat sempre la Plaça Major de Prats de Rei. | 41.7055300,1.5416400 | 378665 | 4618110 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57961-foto-08170-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57961-foto-08170-104-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Gràfics i figures de la Dansa dels Quatre Cantons, segons AMADES, 1953, vol. IV, p. 807.IMATGE 2: Tornada de la Dansa dels Quatre Cantons. Transcripció musical del mestre J. Tomàs recollida a AMADES, 1953, vol. IV, p. 806. | 119|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57962 | Miracles de la Mare de Déu del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracles-de-la-mare-de-deu-del-portal | -VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 81-94. | XVIII | La llegenda es manté viva en la tradició oral. | Una tradició del segle XVIII documentada per escrit parla d'una sèrie de miracles atribuïts a la Mare de Déu del Portal de Prats de Rei. En concret, són una sèrie de tres miracles: -L'any 1761 la Mare de Déu va deslliurar a la població de Prats de Rei d'una devastadora pesta després de ser passejada en processó vestida de dol pels carrers de la vila, guarint a tots els malalts que patien aquesta malaltia i fins i tot als que ja estaven extremunciats . -Més tard, durant la construcció de l'actual santuari d'estil barroc, el 27 de gener de 1782, durant un trasllat de columnes que s'havien de col·locar al nou temple, una de les rodes del carro que les transportava es va desprendre i va quedar atrapat per la cama i molt mal parat un tal Isidre Vilar, però la Verge va propiciar la seva guarició total. -L'endemà de Reis de l'any 1786, un tal Jacint Gallés (àlies 'el Sintarró'), que treballava col·locant la biga serrera al sostre del temple, va caure des d'aquesta alçada però la protecció de la Verge va fer que pogués marxar a casa seva pel seu propi peu. Tant amb anterioritat com amb posterioritat a aquests miracles, s'han atribuït de manera genèrica a la Mare de Déu del Portal poders benèfics per invocar la pluja, salvar les collites i lluitar contra variades calamitats quotidianes mitjançant la convocatòria de processons, rogatives i pregàries col·lectives, documentades també en diversos manuscrits dels segles XVI-XVII i XIX. Durant la Guerra del Francès a inicis del segle XIX, la Verge també oferí la seva protecció miraculosa a tots els perseguits que es resguardaren al seu santuari. | 08170-105 | Vila dels Prats de Rei | Tota la sèrie de miracles de la Mare de Déu del Portal són reportats per mossèn Antoni Vila Sala a la seva monografia d'inicis del segle XX sobre Prats de Rei, on cita diversos documents conservats a l'arxiu parroquial que detallen els rituals seguits i les pregàries recitades per propiciar els favors de la Verge. Els tres miracles més ben documentats, corresponents al segle XVIII, es troben recollits al Llibre de la Administració de la capella del Portal, sota el títol 'Miracles patents, verídics i autèntics de fe humana que ha obrat Nostra Senyora del Portal', d'autoria anònima. | 41.7047800,1.5417700 | 378675 | 4618026 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57962-foto-08170-105-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Mare de Déu del Portal | 94|98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57963 | Missa Occitana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-occitana | https://www.racocatala.cat/forums/fil/192370/principat-larrel-oblidada-immigracio-occitana-catalunya-barroc | XXI | Anualment, durant el més de gener se celebra a l'església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei una Missa Occitana organitzada pel Centre d'Agermanament Occitano-Català per tal d'enfortir els lligams culturals entre Occitània i Catalunya. La missa s'oficia íntegrament en llengua occitana, i als assistents se'ls lliura un opuscle amb el cant d'entrada, el salm, les lectures, etc., tot plegat en llengua occitana. Al final de la missa es canta el Virolai. La missa la presideix Mossèn Valentí Miserachs, músic i compositor de música sacra i canonge de la basílica papal de Santa Maria Maggiore de Roma, i es gaudeix de l'acompanyament musical de la Coral Mare de Déu del Portal. L'acte es clou amb un dinar, al final del qual es canta l'himne occità ('Se canta'). Gent d'Occitània i de diferents parts de Catalunya concorren en aquest acte religiós, festiu i cultural. | 08170-106 | Església parroquial de Santa Maria | Des de 2007 se celebra anualment a Prats de Rei una missa occitana que rememora els segles de veïnatge i afinitat cultural entre Catalunya i Occitània, una relació que es va fer molt evident durant l'Edat Mitjana però també en una gran onada migratòria d'occitans a Catalunya entre mitjans del segle XVI i fins inicis del XVIII. | 41.7047200,1.5417700 | 378675 | 4618020 | 2007 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57963-foto-08170-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57963-foto-08170-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Centre d'Agermanament Occitano-Català | IMATGES 1 i 2: Missa Occitana l'any 2016 (foto: Ajuntament de Prats de Rei). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 57964 | Font del Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mensa | La crecsuda de vegetació i manca de manteniment dificulten la localització d'aquesta font | Al costat occidental del torrent de la Manresana, en un petit meandre proper al nucli de la Manresana, en una zona d'arbres de ribera al costat d'un camp de conreu de cereals, es localitza una font de solana avui gairebé perduda i que brolla de manera estacional. L'accés és gairebé impossible degut a la gran quantitat d'esbarzers que la rodegen i a la falta de manteniment. | 08170-107 | La Manresana | Aquesta font era utilitzada principalment pels habitants del nucli proper de la Manresana. Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i per tant es cuidava també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits ha propiciat l'abandonament del manteniment en condicions de fonts com la del Mensa. | 41.6980400,1.5563300 | 379874 | 4617258 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 57965 | Font del Moriscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-morisco | -ANÒNIM (2009): 'La Font del Moriscó', L'Altipà de Calaf, febrer de 2009, p. 24-25. | Li manca arranjament. | Aquesta font es localitza al peu del torrent de Sant Pere, al seu marge baix. Es troba envoltada d'arbres de ribera, en un entorn de camps de conreu de cereals i molt a prop d'un camí. Un cop s'hi arriba només la pròpia humitat i unes lloses mogudes permeten localitzar el punt exacte de la surgència. L'aigua de la font del Moriscó és recollida pel torrent de Sant Pere. | 08170-108 | Entre el camí del Moriscó i el Tros del Mateu | El nom d'aquesta font remet directament al record dels moriscos o població musulmana convertida al cristianisme i expulsada de la Península Ibèrica al s. XVII. Històricament, ha estat una de les fonts més populars del terme de Prats de Rei i la seva aigua ha estat sempre molt apreciada, a més de jugar al seu favor la seva escassa distància respecte al nucli urbà. A l'actualitat, encara és una de les deus més concorregudes de l'Alta Anoia. | 41.7135700,1.5513700 | 379490 | 4618989 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57965-foto-08170-108-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 57966 | Font de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cervera | XIX-XX | Ubicada a l'extrem sudoest del nucli urbà, s'ubica una font protegida per una estructura construïda durant la segona meitat del segle XIX, tot i que a la seva façana hi ha una cartel·la amb la inscripció 'AÑO 1900' que molt probablement sigui posterior . Es tracta d'una petita edificació de planta rectangular, feta amb paraments de pedra de grans blocs escairats a la façana principal. Té coberta a dues aigües molt inclinada. Disposa actualment de dues aixetes de sortida de l'aigua i d'una gran roda per bombejar manualment l'aigua. Als seus voltants immediats s'hi localitza un jaciment arqueològic ibero-romà. | 08170-109 | Passeig Josep Maria Llobet s/n | En el context d'una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l'aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals. D'aquesta manera, i davant l'augment demogràfic, es garantien l'abastiment i la salubritat. A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts monumentals: la font del Raval i la font de Cervera. | 41.7054800,1.5392900 | 378470 | 4618108 | 1900 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57966-foto-08170-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57966-foto-08170-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57967 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-2 | XIX | A la zona sud del nucli urbà dels Prats de Rei, en un camí que mena a la zona d'horts, al costat d'uns grans plataners, s'emplaça una font monumental. Es tracta d'una petita edificació de planta rectangular, feta amb pedra i amb grans blocs escairats a la façana principal, la qual té forma d'arc apuntat. Disposava de dos brolladors de sortida de l'aigua, avui inutilitzats, i encara conserva una gran roda per bombejar manualment l'aigua. A la part superior de la façana té una petita cartel·la de pedra amb l'any esculpit de la seva construcció: 1864, mentre que al coronament de la coberta hi ha l'escut de la vila, també esculpit, dins un tambor oval. La seva estructura és molt similar a la de la font de Cervera, ja que ambdues es van construir gairebé de manera simultània. | 08170-110 | Carreró dels Horts, s/n | En el context d'una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l'aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals. D'aquesta manera, i davant l'augment demogràfic, es garantien l'abastiment i la salubritat. A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts monumentals: la font del Raval i la font de Cervera. L'estructura d'aquesta font es manté íntegra des de la seva construcció l'any 1864, però el 2013 es van haver de realitzar obres de consolidació a la coberta de l'edifici. | 41.7057900,1.5450000 | 378945 | 4618134 | 1864 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57967-foto-08170-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57967-foto-08170-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El 'carreró dels Horts' és el nom que rep popularment el camí pel qual s'accedeix a la font, però als topogràfics i als parcelaris urbans (ICC, SITMUN) el camí no té cap denominació. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57968 | Font d'aigües mineromedicinals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daigues-mineromedicinals | -ANÒNIM (1914): Agua minero-medicinal antidiabètica de Prats del Rey, sense editorial ni ciutat d'edició. | XX | En uns soterranis de la casa de cal Sirés, fins fa uns pocs anys deshabitada i tapiada però ara rehabilitada, en ple nucli urbà de la vila, s'hi localitza una deu d'aigües mineromedicinals monumentalitzada, avui en desús. El terreny on s'assenta la casa es caracteritza per una superfície càlcica i poc compacte, amb un subsòl de margues alternades amb vetes de guix i alguna porció de materials silicis. L'aigua s'extreia a 8 m de profunditat d'un pou que hi havia en una galeria soterrània dins la finca de cal Sirés. Segons consta en un opuscle d'inicis del segle XX que en descrivia els usos i virtuts, es tracta d'una aigua bicarbonatada, sulfatada, calcico-sòdica, clorurada, magnèsica, ferrosa, lítica i estròncica, i existia la varietat fluorada-sòdica. | 08170-111 | Raval de Sant Joan, 23 | El 21 de maig de 1914 una reial ordre declarava d'utilitat pública les aigües de la deu de Cal Sirés, sota la categoria d'aigües mineromedicinals. La seva explotació (que es va estendre fins l'any 1925) va anar a càrrec de la firma Sirés i Segura, que embotellava l'aigua i l'enviava sobretot a Barcelona, on tenia una gran demanda, tot i que també era molta la gent que es desplaçava d'arreu del Principat fins a la vila de Prats de Rei per 'prendre les aigües'. La firma esmentada va editar un opuscle on es descrivien les virtuts d'aquestes aigües per guarir la diabetis i diverses malalties de l'aparell digestiu. La memòria mèdica i l'estudi terapèutic d'aquestes aigües, publicada dins l'esmentat opuscle, apareixen signats pel Dr. D. R. Rodríguez Méndez. Es va arribar a projectar la construcció d'un balneari per a treure major rendiment de les aigües, però per circumstàncies que es desconeixen l'empresa no es va dur finalment a terme. En aquells anys, la casa de Cal Sirés, on es trobava la deu, era propietat de Rosa Vila. Tot i que no en quedi cap constància arqueològica, no es pot descartar que aquestes aigües fossin ja explotada pels antics pobladors del Municipium Sigarrense, atesa la gran predilecció i coneixement que tenien els romans per les aigües medicinals. | 41.7063500,1.5436700 | 378836 | 4618198 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57968-foto-08170-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57968-foto-08170-111-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Portada de l'opuscle editat el 1914 amb motiu de la declaració d'utilitat pública de les aigües.IMATGE 3: Etiqueta de les ampolles. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57969 | Pont de l'antiga carretera a Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lantiga-carretera-a-barcelona | XIX-XX | Pont sobre el torrent de l'Anoia. L'obra actualment visible, consistent un unes grans bigues de formigó superposades sobre l'obra antiga (finals s. XIX?) i delimitades per baranes de ferro, es va dissenyar per ampliar la superfície de pas de cotxes i vianants. L'obra antiga, d'una amplada menor, ha quedat amagada sota l'estructura nova, però encara és possible observar-la parcialment, encara que amb molta dificultat per la mateixa superposició estructural i per la frondosa vegetació de riu. Tot i així, es percep la construcció a base d'un sol òcul consistent en una volta rebaixada feta a base de maons i el revestiment dels murs es fet a base de pedra sorrenca vermella. | 08170-112 | Passeig de Josep Maria Llobet s/n | Aquest pont està en un camí d'origen medieval que més tard va esdevenir la carretera que portava a Barcelona. Quan se li va sobreposar l'estructura actual de bigues de formigó, es va desmuntar part del coronament del pont antic, i actualment encara es pot veure alguna peça de pedra provinent d'aquest desmuntatge als camps circumdants. | 41.7054200,1.5391000 | 378454 | 4618101 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 57970 | Goigs a sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ermengol | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 309-311. | XVIII-XIX | Col·lecció de cinc fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs que es canten a la capella del gloriós Sant Ermengol, bisbe d'Urgell i Patró dels Prats de Rei, bisbat de Vic, a 3 de novembre', d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en tots cinc fulls apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Tots cinc fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, s'ha gravat la representació de sant Ermengol amb vestimenta i atributs episcopals (mitra i bàcul) emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos àngels o bé dos craters amb ornaments vegetals; a continuació, la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en dues senzilles i fines línies verticals; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, apareix una exhortació al Sant amb un 'ora pro novis' i un 'ut digni efficiamur promissionibus Christi' del Salve Regina; a continuació, i per finalitzar, en dues o tres línies que ocupen tot l'ample de la orla, s'ha inclòs un 'oremus'. En un dels casos, la indicació del taller o estamper del full s'ha fet dins la mateixa orla, just a continuació de l'oremus, però en els altres quatre casos aquesta referència es troba ja fora de l'orla. Tres dels goigs a Sant Ermengol conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona, un a Sant Gervasi i un a Cervera, i les seves cronologies oscil·len entre finals del segle XVIII i finals del XX. | 08170-113 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs a sant Ermengol fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'ermita rural homònima que hi havia a l'oest del terme municipal dels Prats de Rei. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57970-foto-08170-113-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Impremta: varis tallers tipogràfics | 119 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57971 | Goigs a sant Gaietà de Thiene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-gaieta-de-thiene | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XIX | El full està lleugerament estripat. | Es tracta d'un full de goigs conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, amb el títol: 'Goigs del gloriós sant Gayetá de Thiene, fundador, se celebra sa festa lo dia 7 d'agost. Se venera en la parroquial Iglesia de Prats de Rey, bisbat de Vich', d'autoria anònima. Es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; al revers no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. No conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Presenta la següent estructura compositiva: dins d'una orla consistent en una sanefa amb motius vegetals, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, s'ha gravat la representació de sant Gaietà de Thiene emmarcada dins d'un requadre doble (el més petit fet amb dues senzilles línies paral·leles i el segon a base d'una sanefa de fulles d'heura) i flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals; a continuació, la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en dues senzilles i fines línies verticals; la lletra conté tota una sèrie de variacions ortogràfiques pre-normatives. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, apareix una exhortació al Sant amb un 'ora pro novis' catalanitzat ('pregau per nosaltres') i un 'ut digni efficiamur promissionibus Christi' del Salve Regina també catalanitzat ('perque siam dignes de las promesas de Nostre Senyor Jesucrist'); a continuació, i per finalitzar, en quatre línies que ocupen tot l'ample de la orla, s'ha inclòs un oració. La indicació del taller o estamper del full (Barcelona-Imp. Subirana, Portaferrisa, 16) s'ha fet dins la mateixa orla, just a continuació de l'oremus, on també consta l'any de la impressió: 1885. | 08170-114 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquest full de goigs a sant Gaietà de Thiene fa referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial dels Prats de Rei. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1885 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57971-foto-08170-114-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Impremta: Subirana (Barcelona) | A la Biblioteca Central d'Igualada es conserva un original. | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 57972 | Goigs a sant Mercuri i santa Feliciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mercuri-i-santa-feliciana | -VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 64. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 367-369. | XIX | Es tracta d'un full de goigs conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, amb el títol: 'Goigs en alabansa dels gloriosos martyrs s. Marcurio y santa Feliciana. Patrons de la vila de Prats del Rey, bisbat de Vich', d'autoria anònima. Es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; al revers no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. No conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Presenta la següent estructura compositiva: dins d'una orla consistent en una sanefa força barroca a base de motius vegetals esquematitzats, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, s'ha gravat la representació dels sants Mercuri i Feliciana emmarcada dins d'un requadre fet amb dues senzilles línies paral·leles i els angles arrodonits, tot plegat flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals; els sants estan representats un al costat de l'altre, amb la palma del martiri a la mà; a continuació, la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en dues senzilles i fines línies verticals; la lletra conté tota una sèrie de variacions ortogràfiques pre-normatives. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, apareix un 'oremus' de dues línies que ocupen tot l'ample de la orla; a continuació, separat per una línia, es fa constar que els goigs s'han imprès a costa dels patrons de la capella dels Sants: uns tals Jeroni i Magí Llobet, membres d'una família principal de la vila des de l'Edat Mitjana. No consta indicació del taller o estamper ni l'any de la impressió. | 08170-115 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquest full de goigs a sant Mercuri i santa Feliciana fa referència a la veneració de que eren objecte els dos sants en una de les capelles de l'església parroquial de la vila dels Prats de Rei, on hi ha depositades les seves relíquies. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57972-foto-08170-115-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la Biblioteca Central d'Igualada tenen còpia d'aquest full, però no consta on és l'original a partir del qual s'ha fet dita còpia. | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57973 | Goigs a la Mare de Déu del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-portal | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 217-222. | XVIII-XX | Es tracta d'una col·lecció de catorze fulls goigs i tres himnes conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un text poètic que va variant, titulat: 'Goigs de nostra Senyora del Portal, patrona de la vila de Prats del Rey i sa comarca'; en un dels fulls es fa constar que la lletra i música dels goigs és del prevere Pius Forn. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en els diferents fulls apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a una tinta (negre o blau) i per una sola cara, a excepció d'un dels fulls que té el seu revers imprès amb una Mare de Déu que ocupa bona part de la superfície. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Tots els fulls dels goigs presenten una estructura compositiva molt similar, amb variacions estètiques pel que fa a algunes decoracions i representacions: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes a base de greques i altres motius geomètrics, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, s'ha gravat una representació de la Mare de Déu del Portal (que en els fulls més moderns és una fotografia de la imatge que presideix el seu Santuari) emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per sengles àngels o bé dos craters amb ornaments vegetals; en els goigs més moderns, aquestes figures flanquejant la imatge s'han omès. A continuació, la lletra dels goigs pot aparèixer distribuïda en tres columnes (el més habitual) o en dues, en el primer cas separades per dos corondells consistents en dues senzilles i fines línies verticals, i en el segon cas separades per un sol corondell amb decoració molt elaborada; el text dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les dues o tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, apareix un 'Ave Maria, gratia plena' i un 'Dominus tecum'; a continuació, i per finalitzar, en dues o tres línies que ocupen tot l'ample de la orla, s'ha inclòs un 'oremus'. En alguns casos, la indicació del taller o estamper del full s'ha fet dins la mateixa orla, just a continuació de l'oremus, però en els altres casos aquesta referència es troba ja fora de l'orla. Les seves cronologies oscil·len entre finals del segle XVIII i mitjan segle XX i es van imprimir a diversos tallers. Els fulls més antics, a Barcelona (Francisco Suria y Burgada; Tecla Pla Viuda) i Manresa (Ignasi Abadal), i els més moderns a Calaf (J. Oller) i a Igualada (Vidua i Fills d'Abadal; Joaquim Abadal; Mariano Abadal; N. Poncell). Els fulls dels himnes estan impresos segons una estructura similar a la dels goigs, però les mides del paper són més petites i el text és més breu. Un es va imprimir a la impremta Roca de Manresa, un altre a la Oller de Calaf, i el tercer no conté cap signatura. | 08170-116 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquesta col·lecció de full de goigs a la Mare de Déu del Portal fa referència a la veneració de que era objecte aquest verge al santuari homònim ubicat a la vila dels Prats de Rei. El que consta com a autor de la seva lletra i música en un dels fulls de mitjan segle XX, el prevere Pius Forn, era nascut a Prats de Rei l'any 1881 i fou organista a Calaf i autor dels seus cèlebres 'Pastorets de Calaf'. La versió de Forn és l'única d'autoria coneguda. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57973-foto-08170-116-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lletra i música: Pius Forn, prevere / Impremta: vàries | A la Biblioteca Central d'Igualada es conserven dos fulls originals (1907, 1940-1960), així com fotocòpies d'altres impressions del s. XIX, però no consta on són els originals a partir dels quals s'han fet les còpies. | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57974 | Goigs de la Minerva, al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-minerva-al-santissim-sagrament | BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona. | XIX | Col·lecció de dos fulls de goigs dipositats a la Biblioteca Central d'Igualada que són còpia de sengles exemplars conservats a Montpellier. Es tracta de diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs que cantan en los tercers diumenges de cada mes los confrares de la confraria dita de la Minerva, instituida en la parroquial iglesia de Santa Maria de la Vila dels Prats del Rey, bisbat de Vich', d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en tots dos fulls apareix escrit de manera pre-normativa. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Els dos fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que en ambdós casos és de motius vegetals i florals, es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, i partint en dues meitats el títol, s'ha gravat la representació del santíssim Sagrament, en ambdós casos presentat per dos àngels col·locats de manera simètrica; en una ocasió, la representació apareix emmarcada en un requadre i en el segon cas no; la representació que apareixia emmarcada, està també flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, es disposa la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un elaborat corondell consistent una sanefa de motius vegetals; el text es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les dues columnes que contenen els goigs pròpiament dits, apareix un 'panem de Caelo prestitisti eis' i un 'omne delectamentum in se habentem' de l'himne al santíssim Sagrament compost per Sant Tomàs d'Aquino; a continuació, i per finalitzar, en quatre línies que ocupen tot l'ample de la orla, s'ha inclòs un 'oremus'. En un dels casos, la indicació del taller o estamper del full s'ha fet dins la mateixa orla, just a continuació de l'oremus: 'Barcelona, en la imprenta de Francisco Ifern y Oriol, calle de Agullers' . En el segon cas, aquesta referència es troba ja fora de l'orla: 'Manresa Imp. de Roca / 1868'. | 08170-117 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests fulls de goigs al Santíssim Sagrament fan referència a la veneració de que era objecte aquest Sagrament de l'Església catòlica a la basílica parroquial dels Prats de Rei, veneració que era promoguda per la confraria de la Minerva de la mateixa localitat. La primera confraria de la Minerva es va fundar a l'església de Santa Maria sopra Minerva (Roma; església edificada sobre un temple romà dedicat a la deessa Minerva) i va ser aprovada pel Papa l'any 1539. A partir d'aquí van anar sorgint altres confraries germanes com la de Prats del Rei, la missió principal de les quals era la defensar i posar de manifest la presència real de Crist durant l'Eucaristia a través de la Hòstia Consagrada. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57974-foto-08170-117-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Impremta: vàries | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57975 | Goigs a sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-andreu | BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 261-263. | XIX-XX | Es tracta d'un full de goigs conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, amb el títol: 'Goigs en llahor del Gloriós Apóstol sant Andreu: que's cantan en sa capella de La Manresana de Prats del Rey', d'autoria anònima. Es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; al revers no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. No conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Presenta la següent estructura compositiva: dins d'una orla consistent en una sanefa a base de motius vegetals gens recarregats, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, en una posició centrada, s'ha gravat la representació del sant portant la creu, flanquejat per dos motius florals; a continuació es presenta la lletra del goig distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents cadascun d'ells en dues senzilles i fines línies verticals; el text conté tota una sèrie de variacions ortogràfiques pre-normatives. Després de les tres columnes que contenen el goig pròpiament dit, apareix una exhortació al sant amb un 'ora pro novis' i un 'ut digni efficiamur promissionibus Christi' del Salve Regina; i per últim un 'oremus' de dues línies que ocupen tot l'ample de la orla. Fora de l'orla, a la part inferior del full, s'indica la ciutat i taller on fou imprès el goig: 'Igualada / Est. Tip. N. Poncell'. Cal datar aquest full de goigs entre 1882 i 1960. | 08170-118 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquest full de goigs a sant Andreu fa referència a la veneració de que era objecte aquest sant a la capella homònima del Castell de la Manresana, dins el terme dels Prats de Rei. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57975-foto-08170-118-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Impremta: Est. Tip. N. Poncell | A la Biblioteca Central d'Igualada tenen fotocòpia, però no consta on és l'original a partir del qual s'ha fet la còpia. | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57976 | Capelleta de la Mare de Déu del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-mare-de-deu-del-portal | XVII-XIX | Oberta o inserida a l'extrem superior de la façana oest d'una casa mitjançant una fornícula, aquesta capelleta votiva consta d'un arc de mig punt fet amb carreus de pedra sorrenca verdosa i vermellosa local. L'arc el conforma un sol bloc tallat monolíticament, al qual se li afegeixen dos blocs rectangulars que fan de muntants i un quart bloc és la base o repisa. L'interior de l'estructura està pintat de blau. La imatge de la Mare de Déu és de tipus sedent, amb el nen Jesús dret sobre un dels genolls de la Verge i amb un colom a la mà esquerra, per tant una còpia en petit, amb els mateixos detalls compositius, que la imatge que es conserva al santuari de la Mare de Déu del Portal. Tota la imatge presenta policromia amb predomini del blau. A la mateixa façana on hi ha la capelleta, just al costat, però a una alçada un xic inferior, hi havia hagut una inscripció feta a base de rajoles que va ser repicada i de la qual només se'n conserven unes poques restes totalment il·legibles. Cal atribuir aquesta destrucció a un fet totalment intencionat, atès que es difícil accedir-hi si no és amb una escala. Es pot suposar que la inscripció feia referència a la capelleta i a la imatge que conté. | 08170-119 | Carrer del Ravalet 45 | A Catalunya, les denominades com 'capelletes de façana' o 'de carrer' es documenten de manera clara a partir del segle XVII, tot i que molt probablement ja existirien amb anterioritat i, de fet, continuarien amb la tradició de les capelletes paganes que els romans dedicaven als seus nombrosos déus en molts carrers i camins de l'Imperi. Segons testimoni oral de la gent gran del poble de Prats de Rei, ells sempre han vist destruïa la inscripció feta a base de rajoles que molt probablement aniria associada a la capelleta, per la qual cosa cal suposar que aquesta destrucció va ser perpetrada o bé durant la guerra civil o bé en el marc d'algun episodi bèl·lic o anticlerical anterior. | 41.7064100,1.5427800 | 378762 | 4618206 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57976-foto-08170-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57976-foto-08170-119-2.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|96 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 57977 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-5 | XIV-XVI | Es tracta d'una petita plaça de forma rectangular d'origen medieval presidida històricament per l'edifici del consistori municipal i tancada per edificis monumentals i d'origen reculat com cal Jona. L'espai obert de la plaça mesura aproximadament 25 x 6'5 m, i conserva un porxo de tres grans arcades (d'origen baixmedieval, però molt reformades) al seu costat est, el qual connecta amb el passatge també baixmedieval del carrer Isidre Forn. En aquesta plaça conflueixen els eixos medievals, i encara principals, de la vila. | 08170-120 | Plaça Major | Aquesta plaça ha estat el marc col·lectiu on, històricament, s'hi han celebrat sempre els esdeveniments festius més importants de la vila, situació que es manté en l'actualitat. Per la seva posició cèntrica respecte al recinte de muralles medievals i als carrers que hi desemboquen, el seu origen és, també, medieval, atès que els rellevants orígens ibers i romans dels Prats de Rei van ajudar a configurar la base d'una població que estava plenament consolidada en els segles medievals, arribant a ser vila reial. D'aquest moment històric d'esplendor n'han quedat diverses restes físiques, sigui a través dels fragments de determinats edificis, sigui a través de part de la configuració urbana conservada. En els últims anys, l'arqueologia ha contribuït també a donar llum a aquesta etapa històrica mitjançant la troballa de diversos indicis en el subsòl, sobretot pel que fa al recinte defensiu. Grosso modo, aquest recinte medieval, en el seu moment més tardà, vindria delimitat al nord pel carrer Nou, al sud per l'eix viari que du el significatiu nom de carrer del Mur, a l'est per la plaça de la Sardana, i a l'oest pel passeig de Josep Maria Llobet. Però un dels màxims exponents encara vius d'aquest passat medieval de la vila a nivell urbanístic és, precisament, la seva Plaça Major, punt neuràlgic tant a l'Edat Mitjana com a l'actualitat i marc dels principals esdeveniments i festes del poble.. | 41.7054100,1.5416900 | 378669 | 4618096 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57977-foto-08170-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57977-foto-08170-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57977-foto-08170-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 57978 | Cal Tauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tauler | -ESTRADA PLANELL, Gemma; ASENSI ESTRUCH, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 183. | XVI | La casa, que fa cantonada, es presenta molt reformada i actualment la façana està arrebossada, fet que no permet observar el tipus de parament, tot i que la construcció és de blocs de pedra mitjana ben escairats, si més no a la part inferior de l'edifici com es pot observar a la façana principal. La construcció té una planta rectangular allargada amb tendència trapezoïdal i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal dona al costat curt de l'edifici, al carrer Carmen Muñoz, i té una portalada adovellada acabada amb arc de mig punt i feta amb peces de sauló de la zona. La resta d'obertures són rectangulars. És un edifici del segle XVI que s'inscriu dins el gòtic tardà. | 08170-121 | Carrer de Carme Muñoz, 7 | Aquesta casa es troba dins la vila medieval de Prats de Rei, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual. De fet, la casa Teuler està sobre part de l'antic recinte defensiu de l'edat del ferro (s. VI aC) localitzat durant unes excavacions arqueològiques dutes a terme l'any 2013. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic, tot i conservar també elements anteriors. | 41.7049900,1.5414400 | 378648 | 4618050 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57978-foto-08170-121-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La casa de Cal Tauler era coneguda antigament amb el renom de Cal Carabrut i anteriorment amb el nom de Cal Ferrer de la Mare de Déu. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57979 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet | -ESTRADA PLANELL, Gemma; ASENSI ESTRUCH, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 183. | XIX-XX | Tot i que l'estat de l'estructura és bo, alguns elements ceràmics de la façana s'estan desprenent. | La casa Llobet és un gran habitatge amb jardí que s'ubica entre el passeig Josep Maria Llobet i el carrer del Forn. Té planta quadrangular irregular i disposa de planta baixa, dos pisos i pis sota teulada. La coberta és una vessant a dues aigües, i la seva configuració general recorda molt a la masia catalana dels segles XVIII-XIX. La singularitat d'aquest edifici urbà radica en les reformes modernistes que s'hi van realitzar a inicis del segle XX, consistents en una sèrie de decoracions a base de faixes de totxos a les cantonades de la casa i als marcs de les obertures, així com la inclusió de rajoles ceràmiques de colors, amb predomini del blau, a la part superior de les finestres. A la finestra central del primer pis hi ha l'escut amb les quatre barres. Les finestres del primer pis tenen un regust del neogòtic tardà/renaixement pel que fa a la decoració dels marcs de la seva part superior, mentre que la part inferior d'una de les finestres mostra una decoració floral esculpida en pedra, motiu decoratiu que es troba en una de les baranes d'una escala exterior de la casa. Les finestres del segon pis són a base d'arcs ogivals escalonats; tot plegat mostra un caràcter d'estil historicista combinat amb elements modernistes. Cal Llobet és una de les cases que millor representa el Modernisme a la vila dels Prats de Rei. | 08170-122 | Passeig Josep M. Llobet cantonada amb carrer del Forn | Aquesta casa es troba dins la vila medieval de Prats de Rei, en un dels extrems de la muralla, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, l'edifici o edificis que hi poguessin haver en aquesta finca, com la resta de la vila, haurien quedat molt afectats pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època. | 41.7051300,1.5408900 | 378602 | 4618067 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57979-foto-08170-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57979-foto-08170-122-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57980 | Cal Argullol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-argullol | -ESTRADA PLANELL, Gemma; ASENSI ESTRUCH, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 183. | XVI-XX | Es tracta d'un edifici de planta rectangular molt allargada, amb planta baixa i dos pisos, construït amb blocs de pedra escairada. Les obertures són rectangulars, estan emmarcades per faixes de totxos i presenten arcs de mig punt molt rebaixats. Les faixes de totxos decoren també els extrems de la façana principal. L'edifici actual tindria els seus orígens en el segle XVI, però es troba profundament reformat de tal manera que gairebé no conserva cap element original, tot i que notícies orals descriuen l'aspecte de la casa anterior a la reforma del segle XX com un casal gòtic d'aspecte noble. | 08170-123 | Carrer Nou, 15 | Aquesta casa es troba en un punt neuràlgic de la vila baixmedieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual a partir del segle XVI. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquesta construcció, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època. | 41.7054200,1.5413300 | 378639 | 4618098 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57980-foto-08170-123-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57981 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-4 | -ESTRADA PLANELL, Gemma; ASENSI ESTRUCH, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 183. | XVI-XVII | Es tracta d'un edifici de planta rectangular ampla, amb planta baixa i dos pisos. Es fet a base de blocs escairats de pedra de varies mides, alguns d'ells molt degradats. Les obertures són rectangulars amb la llinda de pedra picada i arc de descarrega de totxo a la part superior; les finestres tenen l'ampit sobresortint, i tant portes com finestres presenten un bloc monolític a la llinda i els muntants de blocs mitjans ben escairats. Una de les portes de la planta baixa, caracteritzada per una llinda monolítica molt gruixuda i amb la part superior corbada, no és un accés a l'edifici sinó un estret passatge o corraló que dona al carrer del Ravalet. L'estructura general conservada correspon a una tipologia dels segles XVI-XVII. | 08170-124 | Carrer Nou, 25 | Aquesta casa es troba al punt neuràlgic de la vila medieval de Prats de Rei, per la qual cosa resulta plausible que el solar on s'emplaça l'edifici avui hagués tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic. | 41.7057200,1.5419700 | 378693 | 4618130 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57981-foto-08170-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57981-foto-08170-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La casa Serra també es coneix amb el nom de 'Cala Corona'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57982 | Passadís del carrer Isidre Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passadis-del-carrer-isidre-forn | XIV-XVI | Estructuralment està en bon estat, però ha sofert moltes modificacions respecte al seu aspecte original. | Aquest passadís o passatge és un dels vestigis més representatius del passat medieval de la vila de Prats de Rei a nivell urbanístic, tot i que bona part de l'estructura actual hagi estat molt reformada al llarg dels segles successius. L'element es troba a l'extrem oest del carrer Isidre Forn que desemboca a la Plaça Major, punt on aquest carrer es fa més estret. El passadís té una llargada d'uns 5 m i és de sostre pla a base de bigues de fusta unides per revoltons ceràmics de factura recent. A cada extrem del passadís hi ha sengles arcs de mig punt fets a base de dovelles, de construcció irregular, el més occidental dels quals connecta amb un dels costats dels porxos de la Plaça Major, oferint així una imatge de certa continuïtat. Sobre l'estructura del passadís hi ha un habitatge, al qual s'hi accedeix per una porta que es troba just sota del passadís. | 08170-125 | Carrer Isidre Forn - Plaça de la Vila | El carrer Isidre Forn es un eix urbà d'origen medieval que connectava la plaça de la vila amb un dels portals de la muralla medieval, avui desapareguda. Atès el ràpid creixement experimentat per les viles i ciutats catalanes durant la Baixa Edat Mitjana, aquest passadissos es construïen habitualment al segles XIV-XVI per tal d'aprofitar l'espai aeri dels carrers i així ubicar-hi o ampliar habitatges. Molts vestigis d'antics passadissos urbans més o menys reformats són freqüents als pobles de l'Alta Anoia. Actualment, el passadís del carrer Isidre Forn forma part de l'escenografia urbana on es desenvolupa el Pessebre Vivent dels Prats de Rei. El nom del carrer ve donat per la presència de l'antic forn comunitari en aquest lloc de la vila. | 41.7053800,1.5418600 | 378683 | 4618093 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57982-foto-08170-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57982-foto-08170-125-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Localment, aquesta estructura es coneix amb el nom d'Arcada de cal Calamando.IMATGE 1: El passatge Isidre Forn l'any 1917 (foto: Arxiu Mas). | 94|119|93 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57983 | Arc de cal Refilat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-cal-refilat | https://www.racocatala.cat/forums/fil/192370/principat-larrel-oblidada-immigracio-occitana-catalunya-barroc | XV | L'element està molt malmés per la erosió. | En una antiga casa urbana de planta rectangular avui molt reformada es conserva un element que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix definit com a 'arc' però que en realitat es tracta d'una llinda monolítica, totalment plana. L'element és de pedra de sauló verdosa típica de la zona, la qual es caracteritza per ser molt sorrenca i patir grans desgastos de manera molt ràpida. Així, aquesta llinda està molt malmesa per la erosió, però encara és possible observar una decoració lobulada esculpida a la part inferior de la peça i la presència d'un escut al centre, molt perdut, que sembla afegit amb posterioritat i que conté la inicial 'M' encara visible. El bloc monolític està suportat per dues mènsules, les quals a la vegada se sustenten en dos muntants fets de blocs de pedra escairada de factura molt recent. Sobre la llinda s'hi ha practicat un arc de descarrega amb peces de pedra. L'element ha estat datat a partir del segle XV, tot i que molt probablement correspongui al XVI. | 08170-126 | Carrer Nou, 38 | La casa que conté aquest element arquitectònic es troba dins la vila medieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual i de la que provindria la peça descrita. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època. | 41.7057700,1.5424500 | 378733 | 4618135 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57983-foto-08170-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57983-foto-08170-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57983-foto-08170-126-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: L'arc de cal Refilat abans de la seva restauració (foto: patrimoni.gencat). | 93|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57984 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-2 | http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Carnestoltes-Prats-de-Rei-els | Després de la Quaresma, se celebra el Carnaval a els Prats de Rei, on s'organitza una cercavila popular que recorre els carrers del nucli i que acaba a la Plaça Major. Allà, el Rei Carnestoltes fa un discurs de caràcter humorístico-satíric i se celebra un concurs per premiar la millor disfressa. Després es fa un sopar popular i una festa que arriba fins a altes hores de la matinada. | 08170-127 | Vila dels Prats de Rei | El Carnaval és una festa ancestral documentada ja des d'època romana en la seva variant precristiana. Antigament, la festa de Carnaval comportava una certa permissivitat i descontrol que actualment s'ha perdut per focalitzar l'atenció en l'element 'disfressa'. Es va deixar de celebrar a Prats de Rei després de la guerra civil. Des de fa uns anys, s'ha recuperat la festa, que ara és organitzada pel Grup de Joves de l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57984-foto-08170-127-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 57985 | Cementiri dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dels-seguers | www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/seguers/ | XX | Enmig d'un bosc de les afores del Seguers, s'ubica aquest petit cementiri de planta rectangular delimitat per un mur de pedra arrebossat d'uns 2'5 m d'alçada. Totes les tombes, localitzades al tram final del cementiri, són de nínxol i es caracteritzen per tenir senzilles inscripcions fetes a mà. Un senzill passadís de xiprers recorre el petit recinte longitudinalment. L'accés consisteix una porta de reixa amb un frontó triangular coronat per una creu, fet de blocs de pedra i que conté una inscripció molt deteriorada en llatí referent a la mort, en bona part ja il·legible però on encara es distingeix '...MORTUI RESTITUET...' i la data 'X-V-32' repintada per sobre dels caràcters inscrits. Si 'RESTITUET' fes referència a la data que té al costat, llavors la inscripció estaria commemorant una restauració del cementiri, que per tipologia i situació no pot ser anterior a mitjan segle XIX. | 08170-128 | Nucli dels Seguers | Aquest cementiri isolat va ser inaugurat després de la clausura del Cementiri Vell d'origen medieval ubicat al costat de l'església de Sant Pere i Sant Feliu, dins el nucli de cases dels Seguers. La seva construcció es deuria fer coincidir amb el restabliment de les funcions parroquials de l'església dels Seguers i amb la instauració d'una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis habitats. Actualment el clos funerari dona servei a les poques cases habitades del poble dels Seguers i a alguna masia dels voltants. | 41.7254000,1.5877600 | 382539 | 4620252 | 1932 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57985-foto-08170-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57985-foto-08170-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57985-foto-08170-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57986 | Cal Generós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-generos | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.26. | XIX-XX | A un quilòmetre al nordest dels Seguers, i a l'extrem nord-nordest del terme municipal dels Prats de Rei, en un entorn de grans esplanades conreades amb cereals i clapes boscoses, s'emplaça la masia de cal Generós. L'edifici principal del conjunt és una masia de planta rectangular de 103 m2, orientada segons un eix longitudinal nordest-sudoest i amb la façana principal a migdia. Disposa de planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dues aigües amb la caiguda cap a les façanes laterals. La construcció és a base de pedra sense escairar, amb alguna de tallada a les cantoneres, i l'acabat de la façana consisteix en un arrebossat sense pintar. Les obertures són rectangulars, menys la de la porta principal, que està coronada amb un arc molt rebaixat. Disposa d'una sèrie de petites construccions auxiliars de planta baixa, annexades successivament al seu costat nord-nordest, fetes amb parament de pedra. Tot el conjunt sembla respondre a una tipologia del segle XIX-inicis del XX. | 08170-129 | Camí d'Aguilar de Segarra | Es tracta d'una construcció que no té referències històriques abans del segle XIX, i que tot i pertànyer al terme dels Prats de Rei es troba molt més a prop i vinculat al nucli de Sant Pere Sallavinera, ja dins el terme municipal homònim. | 41.7316300,1.5901200 | 382746 | 4620940 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57986-foto-08170-129-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57987 | Cal Pere Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-miquel | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.21. | XX | L'estat de l'habitatge és bo, pero alguns dels edificis auxiliars estan en mal estat i han perdut la coberta. | Enmig d'unes grans planes de camps de conreu i molt a prop de la font del Moriscó es localitza la masia de Cal Pere Miquel, formada per un conjunt d'edificacions perfectament ordenades i orientades segons un eix longitudinal est-oest. L'edifici corresponent a l'habitatge, amb la façana principal orientada al sud, està conformat per un rectangle de 87 m2, amb planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dues aigües, amb caiguda a les façanes laterals. La construcció és a base de filades irregulars de pedra sense escairar; només a les cantoneres es localitzen blocs mitjans tallats. Les obertures són rectangulars i quadrangulars, i estan emmarcades amb blocs de pedra i totxana. En una de les llindes s'ha inscrit la data de 1909. Els edificis auxiliars, en un estat de conservació irregular, són de planta baixa i alternen la construcció amb filades de pedra sense tallar i totxanes. | 08170-130 | Camí del Moriscó-Partida del Pere Miquel | Tot i que el conjunt no té una gran antiguitat, resulta molt interessant en tant que seria un dels exemples més recents dins el terme de Prats de Rei de masia tradicional catalana (any 1909, segons consta a la inscripció de la llinda). Des de la seva construcció inicial s'han anat fent reformes, les últimes a inicis del segle XXI. | 41.7149600,1.5568700 | 379950 | 4619135 | 1909 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57987-foto-08170-130-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57988 | Cal Pau del Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-del-cisteller | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.22. | XIX-XX | Enmig d'unes grans planes de camps de conreu i a uns 700 m al nord-est de la font del Moriscó, als peus del camí rural que porta dels Prats de Rei a les Coromines, es localitza la masia de cal Pau Cisteller, formada per un conjunt d'edificis amb diferents orientacions. La casa principal és una construcció rectangular de 96 m2 orientada amb l'eix longitudinal est oest, amb planta baixa, pis i golfes. La construcció és a base de pedra petita sense escairar, i només a les cantoneres es localitza algun bloc mitjà més o menys escairat. Disposa de coberta a dues aigües amb la caiguda a les façanes laterals. Té la façana principal orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb grans blocs de pedra. A excepció de la cara meridional, la resta de l'edifici principal o casa té annexats edificis i coberts de planta baixa, fets de pedra i de totxana. Un segon grup d'edificacions de similars característiques s'estén a partir de l'angle sud-oest de la casa. La tipologia del conjunt respon a una construcció del segle XIX-inicis del XX, amb successives reformes fins a dia d'avui. | 08170-131 | Camí de Moriscó | L'epítet del topònim assenyala l'ofici de cisteller que deuria tenir el propietari original del mas, tot i que no es disposa de referències històriques per a aquesta masia. | 41.7164700,1.5585800 | 380095 | 4619301 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57988-foto-08170-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57988-foto-08170-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Als mapes de l'ICGC la casa apareix referenciada només com 'Cal Pau'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57989 | Bec Eixut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bec-eixut | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.23. | XIX | Enmig d'unes planes conreades, molt a prop del camí del Moriscó, es localitzen les ruïnes d'una edificació. Es tracta d'una masia aïllada, qua per la seva tipologia constructiva molt probablement va ser aixecada en un moment indeterminat del segle XIX, probablement durant la primera meitat. La composen un conjunt de volums, el principal dels quals consisteix en un edifici de planta rectangular, de 77 m2 de volum, amb planta baixa, primer pis i golfes, que tindria coberta a dues vessants (actualment perduda però que tindria la caiguda a les façanes laterals) i amb la façana principal orientada al S-SE. Té la porta d'accés en posició central, tres grans finestres alineades horitzontalment i dos petits finestrons que trenquen la simetria natural de la façana. A aquest edifici principal se li annexen 4 volums més petits, i un cinquè volum es va construir aïllat a uns pocs metres al sud, també amb coberta de doble vessant avui desapareguda. Enmig de tots aquests espais, i just davant la façana principal de l'edifici gran o casa, hi havia l'era. El gruix de la construcció de tots els volums és fet amb parament de pedra de mides irregulars i mal tallades, disposades mitjançant un sistema de filades també irregular. L'acabat final consistia en un arrebossat que està completament perdut en moltes de les restes dels murs. El conjunt es troba en un accelerat procés de degradació i apart d'haver perdut les cobertes de totes les estructures, moltes façanes estan també ja parcialment esfondrades. | 08170-132 | Plans de Bec-eixut | No es disposa de documentació històrica sobre aquesta masia, construïda en època contemporània i actualment en ruïnes. En l'àmbit de la toponímia, el sobrenom 'Bec-eixut' (forma popular per referir-se a una persona poc parladora) es documenta a partir de la baixa edat mitjana a diversos indrets de Catalunya. | 41.7243200,1.5619400 | 380389 | 4620168 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57989-foto-08170-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57989-foto-08170-132-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Les coordenades d'aquest element que consten al 'Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU' (2015) són incorrectes. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57990 | Torre dels Xiquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-xiquers | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.20. | XX | La vegetació ja ha cobert tota la façana posterior de l'edifici. Els elements meteorològics i animals entren per les obertures de la casa que no estàn tapiades. | Un kilòmetre a l'est de Solanelles, enmig d'unes grans esplanades de camps de cereals i al costat de la riera de Sant Pere (que en aquest tram rep el nom de torrent de l'Anoia), s'alça una senzilla construcció rural aïllada. Es tracta d'un sol edifici compost per una planta rectangular de 5'60 x 14'40 m amb l'eix longitudinal orientat est-oest però amb una lleugera desviació. Té planta baixa, primer pis i sostre. La façana principal està encarada a migdia La seva construcció és a base de filades de pedra sense treballar, amb ajuda de la fusta en la estructura de les parts més altes de l'edifici, tal i com deixa entreveure la pèrdua de l'arrebossat que encara es conserva parcialment en algunes zones de la façana. La coberta és a base de teules, a dues aigües i amb caiguda a les façanes laterals. Les obertures són rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb blocs de pedra mitjans, i a la llinda de la finestra més alta de l'edifici, ubicada al centre superior de la façana, hi ha inscrita la data 1914. La façana principal de la casa estava protegida per una estructura de tancament de pedra, avui parcialment derruïda, que definia un pati rectangular. | 08170-133 | Els Plans-Camí de la Torre dels Xiquers | No es disposa de documentació històrica sobre aquesta masia, construïda en època contemporània i actualment deshabitada. La data inscrita sobre la llinda (1914) assenyala l'any de construcció de l'edifici. La Torre dels Xiquers és també coneguda com dels Xicres, nom que fa referència a la casa homònima existent al veí nucli de Solanelles. | 41.7213700,1.5491000 | 379316 | 4619858 | 1914 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57990-foto-08170-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57990-foto-08170-133-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També se l'anomena Torre dels Xicres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 57991 | Masia del Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-llobet | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.04. -PERERA, Anna (en curs): Aproximació al paisatge històric dels Prats de Rei d'època medieval a través de la documentació i l'arqueologia del paisatge, Treball de final de Grau, Universitat de Lleida. | XIV | A uns 900 m al sud de la torre de la Manresana s'emplaça un mas d'origen medieval que actualment presenta un conjunt d'edificacions remodelades i orientades segons un eix longitudinal nord-nordest/sud-sudest. La casa principal del conjunt és una masia de planta rectangular que disposa de planta baixa, primer pis i golfes, amb alguns afegits que només tenen planta baixa; tot plegat dibuixa una planta de 197 m2. Té la vessant a dues aigües amb caiguda a les façanes principal i posterior. La façana principal està orientada al sudest. Està construïda a base de filades de pedra, algunes amb blocs petits i mitjans tallats. La porta de la façana principal està acabada en un arc rebaixat i la resta d'obertures són rectangulars, algunes emmarcades amb blocs de pedra. En dues de les llindes hi ha sengles inscripcions amb indicació dels anys 1780 i 1889 (aquesta última, acompanyada de les sigles M. LL. S.). En una de les façanes laterals es conserva un contrafort propi de l'arquitectura dels segles XIV-XVI. Té tres volums auxiliars agrícoles separats de l'edifici principal, amb els paraments fets de pedra. | 08170-134 | La Manresana | Aquest mas ja apareix referenciat, al segle XIV, a l''Antiquitates chartularum parochialis ecclesiae Beatae Mariae Pratorum Sigarrae'. Degut a la seva proximitat al castell de la Manresana, durant l'Edat Mitjana cal Llobet molt probablement estava dins el terme castral d'aquesta fortalesa. La capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei va ser durant molt temps el panteó de la família Llobet, provinent originàriament d'aquest mas, i alguns dels seus membres van tenir un paper rellevant en la vida de la vila dels Prats de Rei durant els segles moderns. Després de successives ampliacions i reformes, els anys 80 del segle XX va ser objecte d'una reforma integral. | 41.6916300,1.5538100 | 379652 | 4616550 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57991-foto-08170-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57991-foto-08170-134-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57992 | Cal Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mates | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.06. | XV-XVI | Edificis en ruïnes, sense cobertes i amb les estructures molt malmeses. | En una plana enclotada on conflueixen una sèrie de bancals agrícoles i per on discorre el torrent de cal Mates es localitzen les restes d'una masia al costat d'un petit bosc. Es tracta de dos volums o construccions: la casa principal o masia pròpiament dita, de planta rectangular formada per la suma un cos quadrangular i un de rectangular, d'uns 75 m2 de superfície total, amb coberta a doble vessant amb caiguda cap a les façanes laterals i amb la façana principal orientada cap al S-SE, que consta de planta baixa, planta pis i golfes; i uns pocs metres al sud un petit cobert agrícola amb teulada a una sola aigua que presenta inscrita la data de 1861 a l'arquitrau de pedra de la seva porta. Moltes de les obertures de la casa principal s'han perdut degut a l'enderroc de les parets. Els paraments d'ambdues construccions són fets a base de filades irregulars de pedres, en alguns casos amb blocs ben tallats i localitzats a les cantoneres de l'edifici principal, amb algunes filades a nivell de planta baixa i una sèrie de contraforts de pedra que són de factura baix-medieval/moderna. Les construccions presenten un estat ruïnós molt avançat, de tal manera que apart de les cobertes que ja han desaparegut, també bona part de les parets principals i la vegetació està cobrint bona part de les restes estructurals. | 08170-135 | Camí de Cal Mates / Pla Gran | No es coneix documentació històrica sobre aquesta masia, construïda en època contemporània i actualment en ruïnes. La inscripció '1861' present a l'arquitrau de la porta del paller correspondria a la construcció d'aquest petit volum annex a la casa, però per la tipologia constructiva i algunes filades del parament no es pot descartar una cronologia anterior per als orígens de la resta del conjunt, molt probablement entorn els segles XV-XVI. | 41.6914700,1.5850100 | 382248 | 4616489 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57992-foto-08170-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57992-foto-08170-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Les coordenades d'aquest element que consten al 'Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU' (2015) són incorrectes. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57993 | Ca l'Esquiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquiva | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.07. | XVIII-XIX | Edificis en ruïnes, sense cobertes i amb les estructures molt malmeses i perdudes. | A l'extrem sud-est del terme municipal dels Prats de Rei, en una carena boscosa d'antics bancals agrícoles avui abandonats, es localitzen les poques restes d'uns murs pertanyents a la masia de ca l'Esquiva. Amb les poquíssimes restes conservades, resulta difícil descriure la planta de l'edifici, que sembla respondre a la suma de varis volums quadrangulars i rectangulars orientats segons un eix NE-SW paral·lel als antics bancals, i amb la façana principal de la casa orientada al SE. La seva superfície és d'uns 100 m2. Els pocs fragments d'estructures que resten dempeus mostren un aparell fet a base de filades horitzontals irregulars de pedres de la zona parcialment escairades i de diverses mides. Es fa impossible discernir el tipus de coberta i la tipologia i nombre d'obertures. Les dades disponibles apunten cap a una construcció dels segle XVIII-XIX o potser una mica anterior. | 08170-136 | Camí de la Carena de l'Estrada | No es disposa de documentació històrica sobre aquesta masia, construïda en època contemporània i actualment en ruïnes, però segons informació oral, uns decennis enrere el seu nom original era Ca l'Esquiva Llops, en un moment on aquest animal era un habitual dels boscos de l'Alta Anoia. | 41.6982700,1.5969500 | 383254 | 4617227 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57993-foto-08170-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquesta masia era també coneguda amb el nom de ca l'Esquiver | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 57994 | Cal Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-1 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.03. | XIX | Presenta problemes estructurals. | Entre la masia del Llobet i Ca l'Espanyol, a menys d'un kilòmetre al sudest de la torre de la Manresana, en un entorn de camps de conreu de cereals i petits boscos, s'emplaça la masia de cal Garriga. L'habitatge principal consta d'un rectangle orientat longitudinalment sudoest-nordest, de 94 m2 de superfície, amb planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta amb vessant a dues aigües amb caiguda a les façanes laterals. La construcció d'aquest cos és de pedra però no es pot apreciar la tècnica atès que les façanes estan arrebossades. Les obertures són quadrangulars menys la porta principal, que està coronada per un arc rebaixat adovellat, i a la dovella central hi ha inscrit l'any 1881. Dos petits cossos de menys alçada s'annexen a les bandes est i oest de l'edifici, respectivament, i amplien l'habitatge principal. Uns metres allunyats de la casa es localitzen dos edificis auxiliars fets amb filades de carreus de pedra ben tallats de mida mitjana i coberta metàl·lica. Un d'aquests edificis aprofita una pendent del terreny i la part més alta està acabada amb blocs de ciment, tot i que la part dels fonaments de l'estructura sembla molt antiga, amb blocs de pedra ben escairats i molt erosionats. El conjunt sembla respondre a una tipologia constructiva del segles XVII-XVIII, amb importants modificacions al segle XIX i els afegits propis del pas del temps. | 08170-137 | Camí entre la Masia del Llobet i Ca l'Espanyol | És força habitual a les terres de parla catalana, des de l'Edat Mitjana, l'aparició del topònim Garriga per a indrets i cases de pagès situades en punts on aquest matoll és abundant. Tot i això, amb la documentació disponible actualment, la masia de cal Garriga dels Prats de Rei no pot remuntar els seus orígens més enllà del segle XIX, però les tècniques constructives de determinats fragments de parament permeten recular part de les edificacions d'aquesta casa als segles XVII-XVIII. | 41.6908900,1.5593300 | 380110 | 4616460 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57994-foto-08170-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57994-foto-08170-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57994-foto-08170-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.