Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58149 | Goigs de Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-de-llanars | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu de Llanars. La present publicació, del 2001, correspon a la segona edició d'aquests Goigs. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles, s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. A la part inferior hi ha la partitura amb la música de la tornada, i al revers, hi ha un escrit que ressegueix la història de l'església de Sant Andreu de Llanars, acompanyat de dues fotografies.</p> | 08171-125 | Església de Sant Andreu de Llanars. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer cop el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV.</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58149-foto-08171-125-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Badia (lletra) i Àngel Noguera (música) | Els goigs són cantats el dia 30 de novembre, dia del sant, i el dilluns de Pasqua. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58150 | Arxiu municipal de Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-prats-de-llucanes | XVII-XXI | Caldria una neteja de la documentació més antiga i la restauració de la documentació de la batllia enquadernada en pergamí, per tal de garantir una bona conservació i un bon accés als usuaris. | L'arxiu municipal de Prats de Lluçanès conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1634 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Prats de Lluçanès ocupa 1.264 unitats d'instal·lació, amb un volum de 145'35 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, del fons Museu Miquel Soldevila, de la família Blanch, del fons Notarials, del fons de l'Orfeó Pradenc, el fons Tèxtil Barcelonesa i el Fons del Tèxtil de can Fau. L'arxiu municipal està ubicat, majoritàriament, a la segona planta de l'edifici de l'ajuntament vell, i la documentació es troba instal·lada en prestatgeries metàl·liques classificada en capses tancades de cartró. La part de documentació corresponent a l'administració recent es troba a l'edifici de l'ajuntament nou (a cal Bach). La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1681-2005) 1.1 Terme Municipal (1681-2000) 1.2 Òrgans de Govern (1684-2005) 1.3 Alcaldia (1866-2004) 1.4 Secretaria (1802-2004) 1.5 Serveis Jurídics (1742-1996) 1.6 Personal (1866-2004) 1.7 Correspondència (1725-2005) 1.8 Mitjans de Comunicació (1966-2000) 2. Hisenda (1634-2005) 2.1 Patrimoni (1749-2003) 2.2 Intervenció (1717-2005) 2.3 Tresoreria (1634-2004) 2.4 Fiscalitat (1735-2003) 2.5 Juntes i Comissions (1879-1970) 2.8 Fàbrica de moneda (1939-1939) 3. Proveïments (1690-2003) 3.1 Proveïment de productes per a consum de la població (1690-1982) 3.2 Aigües, fonts i safareig (1942-2003) 3.3 Mercats i fires (1976-2002) 3.4 Mostassaria (1699-1699) 3.5 Escorxador (1874-2001) 3.6 Control de proveïments (1917-1965) 3.8 Transport públic (1981-1981) 4 Beneficència i assistència social (1877-2004) 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1932-2004) 4.2 Beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats (1946-1955) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1936-1990) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1987) 4.5 Assistència Social (1957-2000) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1877-1957) 5. Sanitat (1882-2005) 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1890-1992) 5.2 Epidèmies i contagis (1981-1981) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1896-2005) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1945-2000) 5.5 Centres sanitaris municipals (1985-1988) 5.6 Farmàcies (1886-1970) 5.7 Ambulància (1971-2003) 5.8 Banys públics (1990-1990) 5.9 Inspecció veterinària (1956-2001) 5.10 Oficina del consumidor (1995-1995) 5.11 Juntes i comissions municipals (1882-1994) 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1983-2001) 6. Obres i urbanisme (1801-2003) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1801-2003) 6.3 Obres d'infrastructura (1920-2002) 6.4 Vialitat (1981-2003) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1908-2002) 6.7 Obres de particulars (1901-2003) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-2002) 6.9 promoció de l'habitatge. Habitatges de promoció municipal (1982-1997) 6.10 Juntes i comissions municipals (1913-1918) 7. Seguretat Pública (1859-1995) 7.1 Cossos de seguretat (1859-1979) 7.3 passaports, passis de radis (1970-1981) 7.4 Armes: censos, normes, permisos i requises (1976-1991) 8. Serveis militars (1810-2001) 8.1 Allotjaments militars, subministraments a la tropa (1818-1917) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1810-2000) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1937-1964) 8.5 Prestació Social Substitutòria (1995-2001) 9. Població (1868-2001) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1940-1986) 9.2 Padró municipal d'habitants (1868-2001) 9.4 Emigració, immigració (1908-1915) 9.6 Junta local del cens de població (1994-1994). | 08171-126 | Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | De la documentació generada per l'ajuntament de Prats de Lluçanès cal destacar la del segle XVII referent als llibres de comptes municipals. Aquests són: el llibre dels Oïdors (1634-1710), el llibre de cradenceria del a vila de Prats (1672-1712), i el llibre dels consellers (1684-1834) -descrits en una fitxa individual-. També és interessant l'arxiu d'imatges, fotografies i postals que aporten informació gràfica de la població de Prats de Lluçanès a principis del segle XX, i que també s'ha descrit en una fitxa individual. L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre l'abril i l'octubre de l'any 2005. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58150-foto-08171-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58150-foto-08171-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58150-foto-08171-126-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)10. Eleccions (1841-2000)10.1 Eleccions municipals (1845-2000)10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1931-1989)10.3 Eleccions Diputats Provincials (1952-1958)10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1932-1999)10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1841-2000)10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1999)10.7 Referèndums i plebiscits (1926-1986)10.8 Cens electoral. Junta municipals del Cens (1882-1999)11. Ensenyament (1868- 2005)11.1 Ensenyament pre-escolar (1976-2005)11.2 Ensenyament primari (1895-2002)11.3 Escoles de dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller (1976-2002)11.4 Ensenyament mitjà (2001-2001)11.5 Ensenyament superior (1914-1995)11.6 Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (1972-1991)11.7 Beques (1983-1995)11.8 Juntes i comissions municipals (1869-1997)11.9 Cens escolar (1948-1948)12. Cultura (1940-2004)12.1 Festa Major. Festes Populars (1972-2000)12.2 Activitats i iniciatives culturals (1940-2004)12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1984-2004)12.4 Monuments històricoartístics (1977-1997)12.5 Relacions amb entitats culturals (1987-1999)12.6 Servei municipal català (1987-1994)12.7 Esports (1979-2004)12.8 Servei de Joventut (1988-1988)12.9 Promoció turística (1987-1987)12.10 Juntes i comissions municipals (1988-1988)13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2003)13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1939-1987)13.3 Foment forestal (1949-1949)13.5 Juntes i comissions municipals (1939-1983)13.6 Medi ambient (1981-2003)13.7 Representativitat agropecuària (1986-1986)14. Col·leccions factícies (1706-2004)14.2 Cartografia (1995-2000)14.3 Segells (1801-2000)14.4 Arxiu d'imatges (1873-2002)14.5 Cartells (1900-2004) | 98|94 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58151 | Arxiu fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Prats de Lluçanès i en algun cas, d'altres municipis o bé originades pel propi funcionament de l'ajuntament. Es troben conservades en 18 carpetes classificadores, en alguns volums amb peus de foto on apareix el títol, l'any i d'on prové la fotografia i en altres classificades únicament per any, i presenten una cronologia que abasta des de 1873 fins l'actualitat. La temàtica és variada i s'hi poden observar des d'activitats domèstiques, agrícoles i de la vida quotidiana, fins a retrats de personatges il·lustres. Les sis primeres carpetes contenen majoritàriament fotografies en blanc i negre, on s'hi mostra la vida quotidiana de Prats amb especial atenció a les vida festiva (la Trencadansa, els Elois, caramelles, ball de bastons, festes dels barris, processons, teatre, etc.) i als edificis emblemàtics. També resulten destacables les col·leccions cedides per Pere Mestre, Isidre Borralleras i Ramon Freixa, totes tres formades per sèries de postals antigues de Prats de Lluçanès. Entre les 17 carpetes restants n'hi ha moltes formades per imatges de les festes del poble any rera any. També n'hi ha una que consisteix en una sèrie de fotografies del patrimoni arquitectònic i moble de Prats de Lluçanès realitzada per Xavier Cortada quan era regidor de cultura a l'ajuntament de Prats de Lluçanès. Les divuit carpetes sumen un volum aproximat de 1500 fotografies, algunes de les quals repetides i d'altres ubicades fora del terme municipal. | 08171-127 | Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'arxiu fotogràfic municipal es va formar durant la segona meitat del segle XX i des d'aleshores ha augmentat el seu fons amb les cessions desinteressades de molts particulars, la majoria dels quals veïns de Prats de Lluçanès, i el propi funcionament de l'ajuntament. | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58151-foto-08171-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58151-foto-08171-127-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Seria interessant classificar les fotografies que formen l'arxiu fotogràfic municipal, registrant-les informàticament, per així facilitar la consulta.Les imatges han estat extretes de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58152 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net</p> | XVIII-XXI | La documentació es conserva en armaris de fusta de porticons de vidre, sense control d'humitat ni temperatura. Caldria realitzar un inventari i registre de la documentació per tal de facilitar la seva consulta. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Vicenç de Prats conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XVIII i XXI. La documentació que pertany als segles XVIII i XIX està enquadernada amb pergamí, i la resta amb enquadernacions modernes. La documentació que es conserva és la següent: - Defuncions (9 volums): 1788 - 1809 - Casaments (10 volums): 1788 - actualitat - Baptismes (10 volums): 1788 - actualitat - Confirmacions: 1791 - actualitat - Visites Pastorals: 1724 - actualitat - Testaments (1 volum): segles XVIII / XIX . Documentació no ordenada. Així mateix, també es troben 13 volums de llibres de confraria i administració dels sants, pertanyent a la primera meitat del segle XVIII: el Roser - Sant Miquel - Sant Joan - MD del Carme - Dolors - Sant Modest - Sant Jaume - Sant Antoni - Sant Cosme i Sant Damià - Santa Anna - Sant Vicenç. També hi ha llibretes de compliment pasqual (1868-1886), de comptabilitat del segle XIX fins a l'actualitat, censals, etc.</p> | 08171-128 | Rectoria. c/ Major, 43. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'increment de la població del segle XVII motivà la construcció d'un nou temple al nucli de Prats de Lluçanès. És a partir de finals del segle XVIII quan que es troba el volum més important de la documentació generada per la parròquia de Sant Vicenç, ja que el 1787 s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines i se li retornaren les funcions parroquials.</p> | 42.0094100,2.0296500 | 419649 | 4651276 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58152-foto-08171-128-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'arxiu Episcopal de Vic es conserva una sèrie amb 1 unitat documental de cronologia del segle XIV, en suport de paper i lligall. La sèrie documental és la següent: 2.100.68. Manuals notarials (1391-1394). | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58153 | Arxiu comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-bergueda | XIX-XX | L'arxiu històric comarcal de Berga conté, bàsicament, i entre altres fons, la documentació notarial i judicial generada en tot el partit judicial de Berga, en el que s'inclou Prats de Lluçanès, des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació judicial, generada per l'anomenat Jutjat de Primera Instància i Instrucció, no està classificada per origen, sinó que es va arxivant cronològicament. Actualment, a l'arxiu es conserva la documentació judicial generada en el període comprès entre 1870 i 1989, ja que ha de passar un cert temps fins que els nous casos no s'arxiven. Entre aquesta documentació, que suma 186'3 metres lineals, s'hi troba la generada a Prats de Lluçanès. La documentació notarial també manté una ordenació cronològica, tot i que es troba individualitzada per notaris, de manera que és relativament senzill extreure la part que pertany pròpiament a Prats de Lluçanès. Es conserven arxivats 125 volums, amb una cronologia compresa entre 1842 i 1978, ja que han de passar 30 anys fins que la documentació notarial és arxivada. La documentació es troba conservada enquadernada i dins de carpetes classificadores, ja que la llei ho exigeix així. | 08171-129 | Pla de l'Alemany, s/n - Pavelló de Suècia -. 08600. Berga | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: http://cultura.gencat.cat/arxius/directori.asp | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 58155 | Fons del Grup d'Actors del Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-grup-dactors-del-llucanes | XX | <p>El fons bibliogràfic de l'associació Grup d'Actors dels Lluçanès està especialitzat en l'àmbit teatral tant a nivell local (Prats de Lluçanès), territorial (Lluçanès), com a nivell comarcal (Osona i Ripollès), i és un dels més complerts de la comarca. Al fons bibliogràfic s'hi poden trobar diferents materials vinculats al teatre com llibres, obres de teatre, estudis, monografies, fotografies, reportatges, reculls de premsa; es troben també en diversos suports: audiovisual, digital, paper, CD, DVD, etc. Cal destacar el recull de prop de 1.000 obres de teatre i un centenar de llibres de teoria del teatre. També són rellevants els estudis fets per la pròpia associació GALL sobre l'estat del teatre a les comarques d'Osona i el Ripollès, els actes culturals a la comarca o el treball de recerca 'El teatre amateur avui' realitzat en motiu de la participació del Congrés de Cultura de l'any 1996/97. Al fons també hi ha recollides les monografies de les obres de producció pròpia del GALL (originals i d'autor), les edicions pròpies d'obres, contes, cd's, així com la reedició de biografies o els estudis monogràfics de personatges i entitats compromeses amb la cultura del Lluçanès, els quals eren guardonats amb 'la flor natural del Lluçanès'. També es porta a terme un recull de premsa des de que va néixer l'associació al 1990. Per altra banda, associat al GALL, hi ha la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona que realitza des de 1997 un recull de cartells, programes i notícies de tots els grups de teatre d'Osona i al Ripollès. Així mateix, també es realitza un reportatge digital de totes les obres que es representen cada any a Osona i al Ripollès, en el qual s'inclou una fitxa tècnica i diverses fotografies i imatges. La Coordinadora també edita la revista monogràfica de teatre 'Molta merda'. A part del fons dedicat al teatre també hi ha un ampli i exhaustiu recull bibliogràfic de temàtica del Lluçanès i de la població Prats de Lluçanès. Així mateix, llibres, fulletons editats per l'ajuntament de Prats (festes, actes, programes de la festa major), la col·lecció complerta de les revistes de publicació local i comarcal com l'Estel, l'Espurna o el Temperi, butlletins municipals, etc.</p> | 08171-131 | Centre cívic i cultural. c/ Montserrat, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'associació Grup d'Actors del Lluçanès - GALL- va néixer el 1990. És una entitat creada amb la finalitat de fomentar la dinamització teatral del Lluçanès sense descartar, però, la possibilitat d'expandir-se cap a d'altres vessants culturals. Les persones que formen el GALL no són professionals del teatre, però han cercat sempre l'ajuda de gent que sí que ho és, tant per a la direcció dels muntatges com per als diferents tallers que han realitzat. Amb la creació del GALL es va portar a terme un projecte que s'anava gestant des de feia molt temps: treballar conjuntament persones procedents dels diferents pobles de la comarca. EL GALL, des de bon començament, ha potenciat i seguirà potenciant la diversitat i procedència de les persones integrants del grup. Des del 1998 organitzen una programació mensual de teatre no professional amb la col·laboració de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, i des del 2005 impulsa la Festa de les Arts, promocionant els artistes del Lluçanès i portant al carrer la plàstica, la poesia i tots els camps de les arts. Les obres i tallers realitzats són els següents: 1990 A PLENA PELL - Muntatge sobre l'obra poètica de Josep Riera. Direcció Climent Sensada. 1991 ACCIÓ PER LA PAU - Muntatge de creació pròpia amb motiu del IV Concurs Literari per a Joves del Lluçanès. (*) Direcció Isidre Rebenaque. VISC - Muntatge sobre l'obra poètica de Miquel Martí i Pol. Direcció Montserrat Grau. 1992 EL RIU - Obra escrita per Jacint Sala, guardonada amb el premi de teatre breu de la Nit de Santa Llúcia. Direcció Jacint Sala BLANC I NEGRE - Escenificació del conte de la Roser Iborra amb motiu del V Concurs literari per a Joves del Lluçanès. (*) Direcció M. Àngels Parareda. 1993 PLAER DE DONA - Adaptació teatral de textos d'escriptores catalanes: M. Mercè Roca, M. Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Isabel-Clara Simó, M. Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Direcció Climent Sensada. 1994 NAPA - Text de Jordi Lara. Direcció d'Elisa Crehuet. 1996 AMB VEU D'AMIC - Muntatge poètico-musical de Pilar Cabot. Direcció Josep Suriñach. PUDOR DE CREMAT - Escrita per Joan Iborra a partir d'una idea d'Elisa Crehuet i improvisacions del GALL. Direcció Elisa Crehuet. ROMANÇO DEL CASTELL DE LLUÇÀ - Adaptació de Ramon Erra. (*) Direcció GALL. 1997. LA BRUIXA NAPA - Adaptació del text NAPA de Jordi Lara. (*) Direcció Elisa Crehuet. BEN PLA - Un recorregut per textos de Josep Pla. Direcció Jacint Sala. 1998 ROMANÇO DEL PEROT ROCAGUINARDA - Adaptació Ramon Erra. (*) Direcció Elisa Crehuet MIRA'T - Creació i Direcció Cruz Gaig. 1999 LA MASOVERA NO VA AL MERCAT de Ramon Erra. (*) Direcció Joan Iborra. 2000 TEMPS DE VIDRE - Monogràfic poètic de Josep Riera. Direcció Climent Sensada. 2001 ROMANÇOS A ENTRADA DE FOSC - Adaptació de Ramon Erra (*) Direcció M. Àngels Parareda 2002 COM, QUE QUÈ DE QUÈ - Textos de diferents autors; Sergi Belbel, Roser Iborra, Joan Fuster i Giocomo Casanova. (*) Direcció M. Àngels Parareda EL PEIXET RAMONET - Un conte de Joan Iborra. Totes les vivències d'un peixet eixerit. 2003 ADREÇA DESCONEGUDA de Kressmann Tayor amb escenografia de Dimitri Coppola Direcció M. Àngels Parareda. 2004 EL MISTERI DE NADAL de Francesc Gay. Direcció M. Àngels Parareda. 2005 EL CASTELL DE FOCS - Taller de teatre dirigit per Climent Sensada JOAN SENSE POR - Taller d'ombres EL MISTERI DE NADAL de Francesc Gay. Direcció M. Àngels Parareda. 2006 DINAMITA - Taller de teatre dirigit per Ramon Vilardell DANSA D'AGOST de Brian Friel amb direcció Jordi Arquès EL MISTERI DE NADAL de Francesc Gay. Direcció M. Àngels Parareda.</p> | 42.0084200,2.0332800 | 419949 | 4651163 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58155-foto-08171-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58155-foto-08171-131-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria actualitzar l'inventari i fer un registre informàtic del fons per tal de facilitar la consulta. | 98 | 57 | 3.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58157 | Arxiu del grup Dansa i Tradició | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-grup-dansa-i-tradicio | XX | <p>El fons documental del grup Dansa i Tradició està especialitzat en música i dansa de Prats de Lluçanès. Està format per diferents materials i suports com cassettes, llibres o DVD. Cal destacar els enregistraments en cassettes de la Trencadansa i el Ball de Bastons, els enregistraments audiovisuals de la Trencadansa i el Contrapàs, així com també els reportatges fotogràfics de la Trencadansa, el Ball de Romeus, els Bals de Bastons, el Ball de Cinquagesma i el Contrapàs, i el recull de programes de gran format i de mà de les danses ballades a Prats de Lluçanès des de 1993. Al fons també hi ha un petit recull de llibres de temàtica específica sobre danses tradicionals, i els programes i àlbums fotogràfics de les activitats organitzades pel grup Dansa i Tradició: tallers de danses, canyes dels reis, sortides o trobades, la Flama del Canigó, etc.</p> | 08171-133 | Centre cívic i cultural. c/ Montserrat, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El grup Dansa i Tradició va néixer a finals del 1993, quan el grup Germanor, que des de mitjans dels anys 70 fins llavors s'havia ocupat de les danses de Prats de Lluçanès, entre altres activitats, va decidir plegar. Es van mantenir diverses reunions amb ells, i un grup de persones interessades per les danses, i que ja havien col·laborat en nombroses ocasions amb el mateix grup Germanor, ballant i ensenyant les danses, van decidir continuar aquesta tasca. Des de llavors, i ara ja fa deu anys, s'ha treballat anualment per al manteniment i la revitalització de les danses de la nostra vila: - la Trencadansa, el dia de la festa major, el 22 de gener -el ball dels Romeus, el diumenge de Carnaval -els balls de bastons, el diumenge i el dilluns de Pasqua -el ball de Cinquagesma, el dilluns de la segona Pasqua -el Contrapàs, els dies 24 i 25 de juny en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois. Cada any, un temps abans de que es ballin, es fa una convocatòria oberta a tots els veïns/es del poble, i se sol assajar aproximadament tres setmanes o un mes per a cadascuna. En tot aquest temps, s'ha intentat aprofundir en totes aquestes danses, tant a nivell teòric com pràctic. S'han analitzat les coreografies, s'han estudiat totes les figures i moviments, i també les partitures i la música. A part, paral·lelament, s'ha anat fent un treball de recerca entre la gent més gran per obtenir informació, almenys del recentment passat segle XX. El grup Dansa i Tradició va rebre tot l'arxiu de danses del Grup Germanor i al llarg d'aquests anys, després de revisar-lo, s'ha complementat amb molta altra informació, principalment fotografies, però també programes i retalls de premsa. A part, també s'ha anat reunint tot tipus de material que feia referència a les danses de Prats, sobretot de primers de segle, ja que es va considerar que la memòria històrica d'aquest primer terç del segle XX s'anava perdent. Des del 1994, el grup ha anat creant el propi arxiu amb àlbums de les diferents danses, amb tota la informació possible sobre els balladors, vestuari, música, programes, i actuacions fora de la localitat. També han participat en altres activitats fora dels dies assenyalats de les danses. Se'ls ha convidat a diferents festes, tant a dins el poble, com a llocs diversos de la geografia catalana, i han estat presents a diferents espais televisius donant a conèixer danses de Prats. Un altre vessant a tenir en compte és el didàctic, ja que han ensenyant aquestes danses a molts mestres de la comarca i d'altres indrets de Catalunya, a part de portar-los també a la Universitat dins el postgrau 'Dansa, art i cultura popular en l'ensenyament obligatori', l'any 1998. A més s'han ensenyat al Dansàneu, taller de dansa tradicional organitzat pel CPCPTC l'any 1996, i en vàries ocasions al cicle La Cafetera, de l'Esbart Català de dansaires, de Barcelona. Cal a més, remarcar els tallers que s'han anat fent en moltes edicions del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès durant l'estiu. Deixant el tema de les danses, el grup Dansa i Tradició també s'ha encarregat des del primer any d'organitzar l'arribada de la Flama del Canigó a la nostra localitat el dia 23 de juny, i més endavant ho hem fet comptant amb la col·laboració de l'associació Solc, i en un acte inclòs dins el cicle músico-festiu d'aquesta entitat. També juntament amb aquesta associació, Solc, l'any 1994 es va recuperar de nou el ball de Cinquagesma, quan feia uns anys que no es feia, després d'un treball de recuperació iniciat l'any 1986 pel Grup Germanor, quan en aquell moment feia ja més d'un segle que no es ballava. A més, cal mencionar que, seguint molt de prop els costums i tradicions de la vila, l'any 1998, es va fer una campanya per col·locar canyes als balcons uns dies abans de Reis. Es tracta d'un antic costum de la vila de Prats que s'havia anat perdent i que van recuperar de nou, encara que hi havia alguns veïns que no ho havien deixat de fer mai.</p> | 42.0084200,2.0332800 | 419949 | 4651163 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació història) Per les festes de Nadal es sol repartir un full informatiu a totes les cases del poble explicant aquest costum de senyalar els llocs on els Reis han de deixar regals amb tantes canyes al balcó com nens i nenes hi ha a la casa. Per dur a terme totes aquestes activitats necessitaven un local, tant per assajar com per guardar tot l'arxiu i vestuari. Després d'uns anys d'ocupar locals diversos, cedits per l'ajuntament de la localitat, finalment l'any 2000 se'ls va concedir un local al nou Centre Cívic i cultural. En aquest lloc és on hi ha tot els vestuari i complements de les diferents danses i els arxius, i també disposen d'un petit espai per assajar els Balls de Bastons i el Contrapàs. Els altres s'han d'assajar a un lloc més ampli, normalment el pavelló poliesportiu, perquè les seves figures i moviments requereixen més espai. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 58158 | Arxiu de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-lassociacio-solc-musica-i-tradicio-al-llucanes | <p>REIXACH, R., Solc, música i tradició al Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 7, 2002.</p> | XX | Caldria controlar la humitat i la temperatura per tal de mantenir la documentació en bon estat de conservació. | <p>El fons documental de Solc, música i tradició al Lluçanès està especialitzat en l'àmbit de la cultura i la tradició del Lluçanès. Al fons s'hi poden trobar diferents materials com fotografies, enregistraments musicals, llibres, quaderns, revistes, fulletons, cartells, memòries d'activitats, etc.; que es troben també en diversos suports: paper, CD, cassette, DVD. Cal destacar la documentació referent a l'àmbit de la música i cultura popular formada per llibres de temàtica social, històrica i etnogràfica, revistes especialitzades, CD's i cassettes de música popular i tradicional, gravacions de trobades de cantadors, etc. És rellevant la documentació referent a la transhumància al Lluçanès, fruit de l'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders que va portar a la formació del Grup de Treball de Transhumància del Solc, l'edició dels Quaderns de Transhumància i la creació d'un mapa dels camins ramaders del Lluçanès. També és important el recull de documentació dels cicles que anualment organitza Solc, música i tradició al Lluçanès des de 1993 fins a l'actualitat amb els corresponents reportatges fotogràfics, els programes de mà, cartells, així com les memòries dels cicles, les jornades i les activitats organitzades per l'associació. Al fons també hi ha documentació diversa rebuda d'associacions i institucions de caràcter cultural, la col·lecció de la revista comarcal del Lluçanès la Rella i la revista de música i cultura popular Caramella.</p> | 08171-134 | Solc, música i tradició al Lluçanès. c/ Major, 51 baixos. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Solc, música i tradició al Lluçanès és una entitat que des de fa quinze anys organitza un cicle de música tradicional i popular durant tres mesos entre la primavera i l'estiu. Va néixer l'any 1993 però no va constituir-se com a associació fins el 1995. El cicle, que porta el mateix nom de l'associació, és l'activitat més coneguda a nivell extern, però a part també n'organitza d'altres que de mica en mica van agafant reconeixement, fins i tot fora de la comarca. Aquest cicle, vertebrat des dels primers anys entorn de dos eixos fonamentals: la transhumància i la trobada de cantadors, ofereix al públic concerts i balls, a part de nombroses activitats vinculades a diferents celebracions anuals, algunes ja existents, altres recuperades i unes poques inventades. Destaquen, per exemple, la fira de Santa Creu de Joglars, el Solc dels bandolers, la trobada de gegants del Lluçanès o el Solc d'allà enllà, aquest dia amb grups de fora dels Països Catalans. La Trobada de cantadors, que enguany arribarà a la catorzena edició, ha aplegat en tot aquest temps cantadores i cantadors de totes les edats, bàsicament del Lluçanès, i ha permès recollir un ampli repertori de cançons de tradició oral, de les quals se'n va editar un doble CD 'Qui canta els seus mals espanta' el 2004. Pel que fa a la transhumància, hi ha un grup de treball que des de fa anys es dedica a resseguir tots els camins ramaders del Lluçanès i n'està fent un inventari, ja que tota la zona havia estat un lloc de pas dels ramats transhumants. A la vegada, de la recerca obtinguda es publica periòdicament un quadern dins la col·lecció La ramada encantada, de la qual n'han sortit els següents títols: Els camins ramaders del Lluçanès, Camins amb memòria, Apunts de transhumància (Costums, normes, oficis i llegendes), i Ruta de Transhumància. Santa Creu- La Torre- Santa Creu. També, donada la importància d'aquest tema, des de Solc es va organitzar l'any 1997 a Santa Eulàlia de Puig-oriol, la Primera jornada sobre transhumància de Catalunya. Totes aquestes publicacions són possibles perquè hi ha dins l'associació un Àmbit de recerca i documentació dedicat a la investigació de temes comarcals que, a part dels títols citats més amunt, també ha editat: Un segle de vida al Lluçanès, Memòries de la Pepa Grilló, de Dolors Soler, el CD Danses del Lluçanès, un recopilatori amb les danses vives que hi ha actualment a la comarca, el ja citat doble CD Qui canta els seus mals espanta, i els llibres El ball de bastons de Prats de Lluçanès, de Roser Reixach, i El parlar del Lluçanès, de Jordi Dorca. Des de l'any 2000 Solc edita una revista d'aparició quinzenal de caràcter gratuït, la Rella, amb informacions de tot el Lluçanès. Amb una tirada de tres mil dos-cents exemplars en cada edició, la Rella ha estat un dels grans èxits de l'associació, i compta amb la implicació de corresponsals a nombroses poblacions del Lluçanès i nombrosos anunciants que fan possible que sigui de distribució gratuïta. A part, i conjuntament amb les associacions Tramús, de l'Horta, al País Valencià, i Carrutxa, de Reus, Solc edita la revista Caramella, d'aparició semestral, amb temes de cultura i música popular i tradicional dels Països Catalans. Ja l'any 2001 es van organitzar també des de l'Àmbit de recerca unes jornades amb el nom de Turisme, cultura i territori, que van comptar amb la participació d'un centenar d'inscrits, de les quals es té previst presentar-ne l'edició properament. També el 2004 es van organitzar unes noves jornades amb el nom de L'evolució de les tradicions. Les festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès. Cal ressaltar que al llarg de tots aquests anys l'associació Solc ha actuat com a dinamitzadora cultural del Lluçanès des de diferents vessants i ha aconseguit una forta implantació al territori, amb la col·laboració de tots els ajuntaments i nombroses associacions locals.</p> | 42.0098300,2.0299900 | 419678 | 4651323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58158-foto-08171-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58158-foto-08171-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria realitzar un inventari exhaustiu i crear un registre informàtic del fons per tal de facilitar la consulta. (Continuació història) També en aquest temps ha vist reconeguda la seva feina des de diferents institucions, i així el 1998 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i el 2001 un dels premis Altaveu, concedits per l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Actualment, gestiona els cursos FESTCAT a Osona i el Lluçanès, seguint un encàrrec del Departament de cultura de la Generalitat a través del CPCPTC i també l'Inventari de Patrimoni Cultural de 12 municipis del Lluçanès. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58159 | Arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979. Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net</p> | XV-XXI | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Pardines consta de 20 sèries amb 66 unitats documentals, en suport de paper i lligall, amb una cronologia que va de l'any 1457 al 2000, tot i que el gruix important de documentació es concentra entre els segles XVI i XX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines són les següents: 2.94.51. Baptismes (1526-1846) 2.94.52. Confirmacions (1686-1921) 2.94.53. Matrimonis (1526-1824) 2.94.54. Defuncions (1526-1857) 2.94.57. Administració de l'Obra (1715-1907) 2.94.58. Visites pastorals (1666-1935) 2.94.59. Consuetes (1754-1789) 2.94.61. Comptes i factures (1549-1935) 2.94.61. Comptes i factures (1549-1935) 2.94.62. Llevador de rendes (1701-1900) 2.94.63. Causes pies (1668-1755) 2.94.66. Confraries (1686-1865) 2.94.66.01 Confraries. Confraria de les ànimes (1686-1865) 2.94.66.02 Confraries. Confraria del Roser (1827-1847) 2.94.67. Vària administració (1601-1900) 2.94.68. Manuals notarials (1501-1699) 2.94.69. Capítols matrimonials (1501-1728) 2.94.70. Testaments (1457-2000) 2.94.71. Actes notarials (1501-1700) 2.94.75. Vària notarial (1501-1699)</p> | 08171-135 | Arxiu Episcopal de Vic. c/ Santa Maria, 1. Vic | <p>La documentació conservada de l'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines és la generada pel funcionament propi de la parròquia, bàsicament entre els segles XVI i XX. Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies de l'església són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res, ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984).</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58159-foto-08171-135-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58162 | Arxiu parroquial de Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-llanars | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net</p> | XVII | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llanars que es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic consta d'una sèrie amb 1 unitat documental, de cronologia del segle XVII, en suport de paper i lligall. La sèrie documental de l'arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llanars és la següent: 3.10.71. Manuals notarials (1618-1642)</p> | 08171-138 | Arxiu Episcopal de Vic. c/ Santa Maria, 1. Vic | <p>Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, però abans o després de la despoblació causada per la pesta negra devia perdre les funcions parroquials, ja que passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 58163 | Títol de Lleial Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/titol-de-lleial-vila | BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | XVII | El títol de Lleial Vila es troba conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona). Es tracta del document de privilegi que atorga el rei Carles II, el 4 de febrer de 1681, per la constitució del municipi (universitat) de Prats de Lluçanès sota l'organització i regulació d'uns capítols que disposen el bon govern i la seva administració. Alguns d'aquests capítols fan referència a la formació d'un consell del poble format per les 3 mans; a la vestimenta, insígnies i salaris dels cònsols, veguers, clavaris, credencers, campaners o pregoners. També s'atorga la concessió de cobrar impostos -per assistir als càrrecs ordinaris i extraordinaris - als comerços com 'carnisseries, panaderies, tavernes, forns, botigues d'oli, pesca salada, tabac, aiguardent, llegums, posades i hostals'. Així mateix, es concedeix el dret d' imposar una col·lecta i una taxa sobre els productes i fruits que entrin i surtin de la vila en temps de fam, pesta i guerra, quan els impostos no siguin suficients per cobrir les necessitats. En un altre àmbit, s'autoritza el cònsol en cap de Prats a capturar lladres, homicides i delinqüents per presentar-los a la justícia en cas l'absència del lloctinent i el veguer. Per últim, també es permet tenir mercat tots els dilluns de la setmana. El títol està format per 7 folis manuscrits en suport paper del segle XVII. La part introductòria es troba escrita en llatí i la resta dels capítols - 13 en total - en català. | 08171-139 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/ Almogàvers, 77. Barcelona | Després del despoblament de Prats a la segona meitat del segle XIV a causa de la Pesta Negra, es perderen les funcions parroquials al 1435, ja que en la seva demarcació sols quedaren cinc famílies. Progressivament, però, Prats es va anar recuperant - no sense dificultats - durant el segle XVI, i fou durant el segle XVII que es produí un augment significatiu de la població. El 1627 s'iniciaren les obres de la nova església parroquial advocada a Sant Vicenç, senyal de les necessitats i el creixement poblacional que, el 1634, arribava a 500 habitants. Prats de Lluçanès necessitava organitzar i regular la vida social, i per aquest motiu sol·licitaren al rei Carles II el privilegi de constitució del municipi, que fou aprovat el 4 de febrer de 1681. Referència de registre: Arxiu de la Corona d'Aragó, Consell d'Aragó, Real Càmara, registre 88, des del foli 85-91. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès s'hi conserva una xerocòpia del document atorgat per la cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També s'hi troben dues transcripcions en llatí, una transcripció en català i dues en castellà.La imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 58164 | Llibres de comptes municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibres-de-comptes-municipals | BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. | XVII-XIX | Caldria restaurar la documentació, ja presenten taques d'haver patit humitat amb tinta descolorida, arrugues, estrips, etc. | Es tracta de tres llibres de comptes municipals que testimonien els registres de la Casa de la Vila de Prats de Lluçanès des de mitjans del segle XVII, època de gran creixement poblacional en que s'inicia la necessitat de l'organització municipal. Aquests llibres són: el llibre dels Oïdors, el llibre de Cradenceria, i el llibre dels Consellers. Els tres llibres estan enquadernats amb pergamí, cosits, i presenten diferents sistemes de tancament amb tires de pell. Llibre dels Oïdors (1634-1710): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 84 fulls de paper, alguns dels quals en blanc, i és el llibre més antic. Els oïdors de comptes eren els funcionaris encarregats d'examinar i aprovar els comptes d'una corporació, en aquest cas de la corporació municipal de Prats de Lluçanès. El primer compte és del 1634 i el dóna el clavari Bartomeu Burgés, sabater, als oïdors Joan Melcior, pagès, i Pere Marsal, també pagès. El seu títol sencer és: llibre dels oïdors de comptes tant de dades com de rebudes, i de compte que han de donar los clavaris de llurs anys als dits oïdors de la universitat, parròquia i terme de Sant Vicenç de Prats 1634-1710. Els clavaris eren els tresorers, funcionaris de l'administració municipal gremial i baronial catalana responsables de les finances. Llibre de Cradenceria (1672-1712): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 75 fulls de paper de dimensions de ½ DIN-A4. El credencer era l'escrivà encarregat de portar el llibre de credença d'una administració. El títol complert del llibre és: Llibre de Cradenceria de la vila de Prats 1672-1712. A continuació s'hi identifiquen el cradencer Joseph Cesari i el clavari Josep Marsal, pagès, en lo any 1693. Llibre dels Consellers (1684-1834): Enquadernat amb pergamí i cosit, té uns 100 fulls de paper. Els consellers eren els membres dels organismes territorials catalans anomenats Consells. És un llibre que dóna una àmplia visió del funcionalment dels comptes municipals, ja que abasta una extensa cronologia. És el llibre pròpiament de pagaments, i s'inicia el 1684 amb unes boniques lletres d'estil gòtic que formen l'alfabet en els primers fulls. És molt interessant com a document històric, on es poden resseguir els consellers en cap, els moviments de tropes i fets locals i comarcals, i constitueix un veritable dietari d'acords del Consell i altres particularitats del comú. El seu títol complert és: 'llibre dels Consellers de la vila de Sant Vicenç de Prats bisbat de Vic per los qui avui són per havent seran a on s'anirà continuant lo que es cobrarà de dita vila començant lo any 1684'. | 08171-140 | Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès. Plaça Nova, 10. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0086300,2.0285500 | 419557 | 4651191 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58164-foto-08171-140-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58165 | Gorg del molí de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-moli-de-galobardes | A causa del poc cabal que porten el riu Bassí i el rec de la font de la Coromina, el gorg té l'aigua embassada bona part de l'any. | <p>El gorg del molí de Galobardes està situat al costat del molí que li dóna nom, a l'encreuament del riu Bassí amb el rec de la font de la Coromina. Es tracta d'un gorg ample i profund, delimitat a l'oest per roca natural i el mur est de la bassa del molí, al nord per un cingle rocós per sobre el qual passen els dos cursos d'aigua que conflueixen al gorg, a l'est per un marge rocós i al sud per uns murs moderns que protegeixen el molí d'una possible riada. El riu Bassí, arriba al gorg seguint una direcció sud-est, i el rec de la font de la Coromina hi arriba des del nord-est, de manera que es formen dos salts d'aigua separats sobre el gorg, un a cada costat del cingle que envolta el gorg pel nord. Aquest cingle, queda cobert en bona part per vegetació, tant molsa com alguns arbustos. A la part nord-est del gorg, pel corriol que segueix el rec pel cantó oposat al del molí, s'arriba a la font del molí de Galobardes, que compta amb dos dipòsits independents. Aquests dipòsits, situats un parell de metres per sobre del nivell de l'aigua del gorg, s'omplen amb aigua que prové de diferents punts. El dipòsit de l'esquerra, més antic, està construït amb pedra i arrebossat, i queda tancat per diverses lloses de pedra col·locades en diagonal. El dipòsit de la dreta està construït amb totxana i arrebossat i és de majors dimensions.</p> | 08171-141 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El gorg del molí de Galobardes és un espai d'interès natural força conegut i visitat pels veïns de Prats de Lluçanès (apareix en moltes sèries de postals del municipi de principis del segle XX). Antigament era un espai visitat tant per la font que hi ha com per la vistositat del gorg, especialment quan els dos recs que hi convergeixen porten força aigua. Actualment hi passa el sender de petit recorregut C-44 i el circuit fix d'orientació.</p> | 41.9874100,2.0135300 | 418286 | 4648849 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58165-foto-08171-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58165-foto-08171-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 2153 | 5.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58166 | Gorg del molí del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-moli-del-cingle | Resulta preocupant l'acumulació de deixalles i brutícia a banda i banda del rec i en el mateix gorg. | <p>El gorg del Molí del Cingle està situat al costat del molí que li dóna nom, en el curs del rec de Prats. S'accedeix al gorg a través de la pista forestal que condueix al Molí del Cingle. Un cop s'arriba al molí, el gorg hi queda pràcticament adossat a l'oest. Es tracta d'un gorg ample i no excessivament profund, amb una forma pràcticament circular que contrasta amb el rec, força estret i de traçat recte. L'aigua cau al gorg sobre unes roques de grans dimensions que s'han desprès del cingle, amb una caiguda vertical d'uns 10 metres, ja que el gorg està delimitat en la part nord per una línia de roca que travessa el curs del rec de Prats i que forma una paret vertical.</p> | 08171-142 | Sector est del terme municipal | 41.9974600,2.0336800 | 419968 | 4649946 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58166-foto-08171-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58166-foto-08171-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 58167 | Plataners de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-prats | XX | Només es conserven plataners a l'entrada del nucli per la carretera BP-4653, al passeig Lluçanès i al carrer Reforma. | <p>Els plataners de Prats de Lluçanès estan situats a la carretera BP-4653, a l'entrada al nucli urbà de Prats de Lluçanès per l'oest, al sud i a l'est del santuari de Lourdes, i a dins del nucli urbà, en el passeig Lluçanès i el carrer Reforma. D'una banda hi ha una quinzena d'exemplars de plataners disposats a banda i banda de la carretera, tot i que especialment al costat nord, alguns plantats modernament. Els de majors dimensions, i per tant més vells, es troben emplaçats davant del restaurant cal Quico, i els que flanquegen l'entrada del camí que condueix al santuari de Lourdes. D'altra banda, també hi ha diverses fileres de plataners que a l'estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès, des de l'extrem nord, a la font del doctor Grau fins a la seu de l'ajuntament, cal Bach; i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.</p> | 08171-143 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Antigament, totes les vies d'entrada i sortida del nucli urbà estaven delimitades per fileres de plataners a banda i banda, essent especialment llarga la que arribava des de Lluçà, l'actual C-154. Els plataners eren especialment apreciats a l'estiu, ja que oferien una refrescant ombra als carros i carruatges que transitaven pel camí. Amb l'arribada de nous vehicles més grans i ràpids, els plataners van ser talats, als anys setanta, per l'estretor del pas que deixaven.</p> | 42.0084200,2.0359800 | 420172 | 4651161 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58167-foto-08171-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58167-foto-08171-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 2153 | 5.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58168 | Nucli urbà de Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-prats-de-llucanes | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. | XVII-XX | La majoria de les cases que conformen el nucli han estat reformades, algunes conservant els murs de càrrega, estructura, obertures originals, i altres renovades o restaurades del tot. | El nucli urbà de Prats de Lluçanès està situat a l'extrem nord del terme municipal, prop del veí terme municipal de Lluçà, en un petit altiplà a uns 700 metres d'altitud delimitat a banda i banda per dos punts elevats, l'església de Sant Sebastià a l'oest i el Santuari de Lourdes a l'est. Es tracta d'un nucli gran, en relació amb la zona que l'envolta (Lluçanès i la part més oriental del Berguedà), que ja tenia unes dimensions considerables ja al segle XVII. El 1714, però, el nucli va ser cremat per els tropes de Felip V, deixant poques cases dempeus, fet que va provocar que al llarg del segle XVIII el nucli creixés amb la reconstrucció de les cases i la construcció de nous carrers, formant un nucli que ocupava bona part del que ocupa actualment. Poques cases conserven la fesomia de les cases del segle XVII, entre les quals cal destacar, però, cal Bernat i ca l'Enric. La part primitiva del nucli urbà s'estructura al voltant del carrer de la Bona Sort, descrit en una fitxa individual i reedificat durant la segona meitat del segle XVIII. Des d'aquest punt, seguint cap al nord, s'arriba a la plaça Vella, on es conserven alguns elements originals en les cases, com una llinda de 1737 en el número 13, o ca l'Enric, descrita en una fitxa individual. Girant a mà esquerra en direcció a les tres fonts es passa pel carrer Josep Cirera, on també es conserven elements originals en les cases amb els números 3 i 13, aquesta última amb una llinda datada l'any 1773. Es tornen a trobar elements originals del segle XVIII al carrer de l'Hospital que s'inicia prop de les tres fonts. En aquest carrer hi destaquen les cases amb els números 4, 5, 7, 8 (amb dues llindes datades els anys 1769 i 1787) i 10. Des del carrer hospital, i tornant a entrar al nucli per la carretera de Sabadell, s'arriba al carrer de la Resclosa, on es conserven diverses cases amb elements originals, com en els número 13, 16 (amb llinda datada l'any 1753), 18 (descrita en una fitxa individual), 21 (amb llinda datada l'any 1856), 26, 35 (cal Bernat, descrita en una fitxa individual) i 39. Seguint el carrer de la Resclosa s'arriba a la plaça 11 de setembre, on destaquen dues cases, la del número 1 amb llinda datada l'any 1745 i la número 4, amb llinda datada l'any 1772. Girant a mà esquerra s'arriba al carrer Roca d'Ambràs, on dues cases, número 8 i 16, conserven elements originals, la segona amb llinda datada l'any 1795 i a uns metres del qual hi ha cal Vaquetes (descrita en una fitxa individual). Paral·lel al carrer Roca d'Ambràs es troba el carrer Sant Pere, on es conserven forces elements originals en les cases amb els números 9, 14 (llinda datada l'any 1732), 15, 20, 24, 36, 38 i 46, l'última amb llinda datada l'any 1745. Tornant a la part més central del nucli urbà, es troben a la plaça Nova dues cases que conserven elements originals del segle XVIII, la que fa cantonada amb el número 2, amb una llinda on es pot llegir '1791 Mariano Comas Traginer' i la del número 20, amb llinda datada l'any 1784. A uns metres de la plaça Nova hi creua el carrer Major, descrit en una fitxa individual. Seguint-lo, s'arriba a l'església, darrera de la qual passa el carrer de les Escoles, on es conserven dues cases amb elements originals en els números 5 (llinda datada l'any 1725) i 7 (llinda datada l'any 1726). Desplaçant-nos a la part nord-est del nucli, a l'altre cantó de l'avinguda Pau Casals, s'arriba a la plaça de cal Xiquet, des d'on surten el carrer Nou (descrit en una fitxa individual) i el carrer de Vic, on destaca la casa amb el número 5 (amb llinda datada l'any 1775). Perpendicular al carrer de Vic es troba el carrer Serrat del Sol, on es conserven forces elements del segle XVIII, concretament en les cases amb els números 7 (amb llinda datada l'any 1796), 8, 11, 12, 13 (amb llinda datada l'any 1792), 19, 22 i 37. | 08171-144 | Sector nord del terme municipal | El nucli de Prats de Lluçanès inicialment neix al voltant de la capella dedicada Sant Vicenç, actualment denominada església de la Mare de Déu de la Bona Sort. Per tant, la zona més antiga del poble és la zona que integrava l'antiga sagrera - terreny de 30 passes al voltant de l'església consagrada que gaudia d'immunitat i protecció eclesiàstica -. A Prats, la sagrera estava formada pel carrer dels Llims o de la Bona Sort, conegut abans amb els noms de carrer de Terrabusters i carrer de la Costa, i per la plaça Vella. Després de la Pesta Negra del 1348 i la conseqüent mortaldat, el 1435 la parròquia de Sant Vicenç de Prats es va unir, com a sufragània, a Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació sols hi vivien cinc famílies, i perdé la categoria parroquial. A meitat del segle XVI, la població havia crescut una mica. Així, en el fogatge de 1553 es recullen 56 cases a la sagrera de prats de Lluçanès. Com a conseqüència de l'increment de població a principis del segle XVII, es construeix un nou temple al nucli de Prats, la nova església de Sant Vicenç de Prats, acabada el 1649. Amb l'augment demogràfic la vila arribà el 1681 a tenir més de 150 cases al nucli i 9 cases de camp, tal com ho documenta el títol de Vila concedit per Carles II. Aquest creixement es va estroncar a principis del segle XVIII, quan les tropes felipistes van incendiar el nucli de Prats de Lluçanès, deixant unes 90 cases dempeus. La població es va refer, al llarg del segle XVIII, amb 93 cases habitades el 1739, 155 cases el 1753 i 353 cases el 1777. Durant el segle XIX es va veure la necessitat de fortificar la part cèntrica de la vila per la seva situació estratègica en el context de les guerres carlines. Es va emmurallar una part de la vila, deixant-hi quatre portals d'entrada batejats amb els noms de Cristina, Isabel, sant Sebastià i Casa Gran. Després d'uns anys d'inestabilitat i crisi a causa de les guerres carlines (la primera i la tercera foren especialment violentes) s'entrà en un període de benestar que va permetre expandir i reformar el nucli urbà. Al llarg del segle XX, i especialment a partir dels anys 70, el nucli ha crescut en superfície i en habitants, i s'ha creat un nou barri. | 42.0091600,2.0308800 | 419751 | 4651247 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58168-foto-08171-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58168-foto-08171-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58168-foto-08171-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Valorant globalment el nucli, s'observa com bona part del nucli actual ja existia al segle XVIII, tot i que d'una manera més dispersa que l'actual, amb una part central edificada a principis del segle XX, compresa pel passeig del Lluçanès, l'avinguda Pau Casals i el carrer Orient, amb edificis tant remarcables com la Torre Malla, cal Bach, ca l'Andreuet, la Farinera o l'escorxador públic (tots descrits en una fitxa individual). Els sectors que han crescut modernament es concentren a les sortides del nucli per les carreteres B-431 (sector de Sorribes), BP-4653 (serrat del Peric) i C-154 (el tram comprès entre la Residència Nostra Senyora de Lourdes i el poliesportiu al nord, i el sector proper a l'antiga fàbrica de teixits Puigneró al sud). | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58169 | Carrer de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-bona-sort | XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Algunes han estat completament reformades tapant tots els elements originals que s'hi poguessin conservar, altres s'han reformat conservant l'estructura i les obertures originals i finalment hi ha diverses cases que no s'han reformat, conservant-se en algun cas en estat de ruïna. | <p>El carrer de la Bona Sort està situat al sector sud del nucli urbà, entre la plaça Vella i la zona industrial que comença a partir del carrer Pica d'Estats. És un carrer estret, el primer tram és lleugerament descendent i fa una petita corba, i el segon és completament recte amb un pendent pronunciat. La majoria de cases, especialment al segon tram, estan situades al costat oest, quedant delimitat el costat est per un mur de pedra amb diverses portes que donen accés als horts i jardins que hi ha en aquesta part. Les cases, totes de tipologia urbana, són estretes de façana i generalment contenen dos obertures per pis, que normalment són els de planta baixa, primer i segon pis. Arribant al carrer de la Bona Sort des de la plaça Vella, es troben diversos edificis moderns o molt reformats fins que s'arriba a l'església de la Bona Sort (descrita en una fitxa individual), a mà esquerra. A la seva esquerra, en el número 9, hi ha un edifici reformat que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada a nivell de primer pis. Al davant de l'església, en el número 12, hi ha una casa molt reformada que conserva un carreu o part d'una llinda on hi ha el dibuix d'una serra emmarcat entre línies corbes que formen una creu grega. El dibuix es repeteix en una de les capelles laterals de l'església de la Bona Sort. La següent casa amb interès arquitectònic es troba al costat est, en el número 11. És una casa arrebossada i pintada de color ocre, que conserva quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal bisellat amb la data de 1785 amb l'anagrama del cor de Jesús intercalat, a la llinda. Una altra casa amb interès arquitectònic, la trobem al costat oest, el número 22. Mostra una cantonada diferenciada amb carreus, quatre balcons emmarcats amb pedra bisellada repartits entre el primer i el segon pis, i dos portals bisellats a la planta baixa, un d'ells reformat. El portal original, a la dreta, conté la data de 1782, emmarcada amb elements geomètrics i florals a la llinda. La següent casa interessant és la seu del museu municipal Miquel Soldevila (descrita en una fitxa individual), ubicada al número 28, just on comença el pendent més pronunciat. A la seva esquerra, en el número 30, hi ha una casa en mal estat de conservació que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1782 a la llinda. En el número 32, hi ha una casa amb el segon pis arrebossat que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 34, hi ha una casa formada només de planta baixa i primer pis, que conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un portal emmarcat amb pedra bisellada, reconvertit en una porta i una petita finestra. Més enllà, en el número 36, hi ha una casa en força mal estat que pràcticament només conserva la façana principal. En aquesta es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un portal bisellat amb la inscripció '17 83 / TON NUG' amb una creu decorativa intercalada, a la llinda. La següent casa amb interès al trobem en el número 40, coneguda com cal Marcusses. Es tracta d'una casa amb la façana arrebossada que només conserva els brancals bisellats de la porta principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, amb la data de 1786 junt amb una creu decorativa intercalada a la llinda. La següent casa, amb el número 42, és coneguda com cal Campé. També té la façana arrebossada i conserva a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, amb la inscripció '17 85 / SAGIMON NOGVERA', junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda.</p> | 08171-145 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Les cases que actualment formen el carrer de la Bona Sort van ser edificades durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indiquen les nombroses llindes datades, en la majoria dels casos, a la dècada de 1780. Tot i així, i tenint en compte que el nucli primitiu de Prats de Lluçanès s'estructurava al voltant de l'actual capella de la Bona Sort, és molt probable que aquest carrer ja existís abans que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0058000,2.0293000 | 419616 | 4650876 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58169-foto-08171-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58169-foto-08171-145-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al costat d'aquesta trobem cal Piteu, en el número 44. Es tracta d'una casa amb la façana arrebossada i pintada de color salmó, que conserva al segon pis dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra; al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'VANTVRA SERRA' a la llinda. A la planta baixa es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal també emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1783, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Al seu costat, en el número 46, hi ha una casa amb l'arrebossat de la façana força escrostonat que té una estructura simètrica d'obertures, amb dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al segon pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, la de la dreta de les quals amb la data de 1788 amb una creu decorativa intercalada a la llinda, i dues obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal també emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció ' 17 65 / AGVSTI VASSACHS', junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Més a l'esquerra hi ha cal Manolo, en el número 48, casa que conserva dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al segon pis, una balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada al primer pis, i dues portes reformades a la planta baixa, la de l'esquerra amb la data incompleta de 17 8?, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. Ja cap al final del carrer, en el número 50 hi ha una casa que conserva les brancals bisellats del portal principal, i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, el del segon pis de menors dimensions. Al seu costat hi ha una casa que només conserva una part de façana on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, i a partir d'aquest punt s'inicien les naus i coberts d'ús industrial que finalitzen el carrer. En el tram inferior del carrer hi ha només una casa al costat est, anomenada cal Sala, que ha quedat aïllada. Es tracta d'una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1785 i una inscripció esborrada, junt amb una creu decorativa sobre l'anagrama del cor de Jesús intercalada, a la llinda. També a la planta baixa conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Segons indica X. Cortada a les anotacions de l'arxiu fotogràfic, la serra que apareix en un carreu de la casa (n º 12)que hi ha davant l'església de la Bona Sort, antigament la rectoria, podria tractar-se d'una referència al rector que va fer construir el conjunt reformant l'església, anomenat Valentí Serra. | 94 | 46 | 1.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58170 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-11 | XVIII-XX | L'estat de conservació és de les cases és heterogeni, tot i que majoritàriament s'ha conservat l'estructura original. | <p>El carrer Major està situat al sector nord del nucli urbà, entre la plaça Vella i la carretera C-154, al seu pas pel nord de cal Camps. Es tracta d'un carrer amb una orientació sud-nord, lleugerament ascendent i que fa una petita curvatura. Les cases, de tipologia urbana, estan situades a banda i banda del carrer i estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis i golfes o segon pis, amb dues obertures per planta i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Tot i que algunes cases s'han reformat profundament, moltes conserven l'estructura original, i en alguns casos les obertures, sovint emmarcades amb pedra treballada, bisellada o motllurada. L'estil de les cases que formen el carrer és heterogeni, ja que tot i tenir un origen comú del segle XVIII o anterior, algunes han estat reedificades o molt reformades als segles XIX i XX, modificant d'aquesta manera el seu aspecte exterior i incorporant nous materials. Es troben llindes de finestres o portals amb l'any de la construcció de l'edifici inscrit en els números 6 (1786), 48 (1846), 50 (1843), 53 (1741), 58 (1838) i 60 (188-), a més de les que es troben a la Rectoria i a cal Duran (descrites en una fitxa individual).</p> | 08171-146 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Les cases que actualment formen el carrer Major van ser edificades durant el segle XVIII, i reformades, rehabilitades o reedificades al llarg dels segles XIX i XX, tal com ho indiquen nombroses llindes datades al llarg del carrer. Tot i així, i tenint en compte que durant el segon quart del segle XVII es va construir l'església de Sant Vicenç, és molt probable que aquest carrer ja existís abans que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0094500,2.0298400 | 419665 | 4651281 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58170-foto-08171-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58170-foto-08171-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58170-foto-08171-146-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58171 | Estructura defensiva del pont del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-defensiva-del-pont-del-marcal | XVII-XVIII | Es conserven els murs de càrrega i les obertures en bon estat, tot i que no es conserva la teulada. | <p>L'estructura defensiva del Marçal està ubicada uns metres al nord del pont del Marçal i prop de les restes del molí del Marçal, en els anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'una barraca de petites dimensions i planta quadrada amb unes característiques de construcció que indicarien una funció defensiva. L'estructura, encarada al sud i al pont del Marçal, està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. Les seves dimensions, quadrades, són de 3'36 metres per costat, deixant un espai útil a l'interior de 2'45 metres per banda. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta estreta emmarcada amb pedra treballada que constitueix l'únic accés a l'interior de l'estructura. A banda i banda de la porta, aprofitant els brancals d'aquesta, hi ha una petita espitllera emmarcada amb carreus treballats. Les altres tres façanes presenten únicament una obertura cada una. En els tres casos es tracta d'una petita espitllera emmarcada amb carreus treballats. Concretament, aquestes espitlleres estan emmarcades amb un carreu pla horitzontal a la base, dos carreus triangulars a cada banda que provoquen una obertura de doble esqueixada, i un carreu horitzontal com a llinda que insinua una forma d'arc rebaixat.</p> | 08171-147 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i desconèixer l'origen i la funció d'aquesta estructura, és probable que la seva existència vagi lligada a la del pont del Marçal.</p> | 42.0179300,2.0409500 | 420596 | 4652212 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58171-foto-08171-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58171-foto-08171-147-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58173 | Cal Rodellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodellas | <p>Cadastre de 1808. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>Cal Rodellas està ubicada en l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès situat entre els municipis d'Oristà i Sant Feliu Sasserra, prop del riu Bassí. La masia es troba envoltada de feixes delimitades per murs de pedra, a tocar del riu Bassí, a l'altura del desaparegut molí de la Bauma. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal dedicat a l'habitatge, fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant. L'edifici principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta en tota la meitat dreta un cos modern que sobresurt i que probablement amaga la part primitiva de l'edifici. En la meitat esquerra s'hi observa, d'esquerra a dreta, una porta emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb pedra bisellada, tot i que amb la llinda reformada, a la planta baixa. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó. La façana nord-oest, encarada a l'era de roca natural, presenta cinc finestres emmarcades amb maó, dues a la planta baixa, una al primer pis i dues a les golfes. La façana nord-est presenta un queixal a causa de les diverses ampliacions. A la part esquerra, amb un pany de paret construït amb maó, s'hi observa una finestra emmarcada amb maó, element que es repeteix a la part dreta. De la cantonada que forma el queixal en sobresurt un cos adossat, de planta pràcticament circular, que presenta diverses obertures i reformes, i al que s'accedeix, a nivell de primer pis, a través d'unes escales de pedra. La façana sud-est, com la nord-est, presenta un queixal que divideix la façana. A la part dreta s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes, element que es repeteix en la paret encarada al sud-oest del queixal. A la part esquerra s'hi observa una finestra de nova obertura a la planta baixa, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó i una altra finestra emmarcada amb maó a les golfes. Al voltant de l'edifici s'hi ubiquen diverses estructures d'ús agropecuari, entre els que es compta una pallissa, ubicada a uns metres de la façana nord-oest, tancant una era de roca natural. La pallissa, de dos nivells, està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i té la majoria d'obertures emmarcades amb maó. Entre aquestes destaquen un portal d'arc rebaixat i un accés directe al primer pis a través d'unes escales de pedra. A la part superior de la façana principal hi ha tres carreus treballats integrats al mur de càrrega on es pot llegir 'Cal', 'Rodellas', i 'Any / 1934'.</p> | 08171-149 | Enclavament de Prats de Lluçanès al sud del terme municipal. | <p>La masia de cal Rodellas es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres. Tot i així, el cos primitiu de la masia, actualment tapat parcialment, podria ser anterior (del segle XVIII), per la tipologia constructiva.</p> | 41.9578600,2.0318500 | 419767 | 4645551 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58173-foto-08171-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58173-foto-08171-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58173-foto-08171-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-12 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals, tot i que bona part del cos més antic de l'edifici queda tapat per una ampliació moderna. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58174 | Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorribes-0 | <p>Cadastre de 1751. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | Es troba parcialment derruït, conservant, però, la planta baixa en volta de canó i part de l'estructura de la bassa. | <p>El molí de Sorribes, també anomenat molí de l'horta de Sorribes, molí de l'horta, i modernament denominat molí espatllat; es troba situat al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent del Merdinyol. De planta rectangular, format inicialment per planta baixa i un pis, actualment es troba parcialment derruït, conservant però, amb força solidesa, la planta baixa amb interior de volta de canó. En aquesta sala s'hi poden observar els orificis de l'antiga maquinària del molí. Està construït amb maçoneria de pedra regular, força gran, cantonades diferenciades amb grans carreus treballats, i amb murs que presenten més d'un metre de gruix. La façana principal, orientada a l'est, presenta una única obertura, la porta d'accés a l'interior de la planta baixa, formada per brancals i llinda de pedra treballada. La porta ha quedat parcialment tapada pel gruix de terra que s'ha acumulat, al llarg dels anys, al seu davant. A la façana nord del molí hi ha adossada l'estructura de l'antiga bassa, construïda amb grans blocs de pedra que donen, en alguns sectors, un gruix del mur de més de dos metres d'ample. A l'interior de la bassa hi ha crescut bardissa i vegetació.</p> | 08171-150 | Sector central del terme municipal | <p>El molí de Sorribes, posteriorment anomenat molí de l'horta de Sorribes, molí de l'Horta, i finalment molí espatllat; es troba documentat en un cadastre de 1751, on hi ha els impostos que Narcís Jordà, en aquell moment propietari de Sorribes, havia de pagar per un molí fariner. Entre finals de segle XIX i principis del segle XX es va utilitzar, de manera provisional, com a escorxador.</p> | 42.0013100,2.0308800 | 419741 | 4650376 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58174-foto-08171-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58174-foto-08171-150-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58175 | Cal Vaquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaquetes | XIX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta en precàries condicions. Caldria reformar-la. | <p>Cal Vaquetes es troba situada al capdamunt del carrer Roca d'Ambràs de Prats de Lluçanès, prop del camí ramader i les fonts del Ti i del Xambó. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de petites dimensions, formada per planta baixa i dos pisos (el segon fruit d'una ampliació en alçada) amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i morter, i cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal amb una finestra a la dreta, emmarcats amb brancals i llindes de pedra treballada; dues finestres de menors dimensions i un portal emmarcat amb pedra i coronat amb arc rebaixat de maó pla, a la banda esquerra. També s'hi pot observar un desaigua de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i al segon pis es troben dues galeries amb brancals de pedra, una de les quals conserva les baranes de fusta i l'altra ha estat reformada i parcialment tapiada amb obra. Tant les façanes est com oest, presenten una sola obertura emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha dos portals d'accés a la planta baixa, un dels quals tapiat, emmarcats amb brancals i llindes de pedra treballada. El portal de la banda esquerra tenia la data de 1809 (el nou actualment està escrostonat) inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Sobre d'aquest portal s'hi obren dues finestres: una al primer pis amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i una altra a les golfes, de menors dimensions, emmarcada amb pedra treballada.</p> | 08171-151 | c/ Roca d'en Bràs, s/n. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Vaquetes va ser edificada a principis del segle XIX, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1809.</p> | 42.0113500,2.0259800 | 419348 | 4651495 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58175-foto-08171-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58175-foto-08171-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58176 | Rectoria de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc | XIX | <p>La rectoria està adossada al nord de l'església parroquial de Sant Vicenç de Prats, entre el carrer Major -per on té l'accés principal- i el carrer de les Escoles. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum rectangular, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur, i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada a l'est i al carrer Major, presenta dues cantonades diferenciades integrades al mur de càrrega denotant tres fases de construcció. A la part de l'esquerra, s'observa una obertura ovalada emmarcada amb carreus motllurats a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La part central presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. A la part de la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada, ampit motllurat i la data de 1807, junt amb una creu intercalada, inscrita a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana nord presenta a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal de grans dimensions, ambdós moderns. Al primer pis s'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de l'esquerra també amb ampit motllurat, i una finestra tapiada amb carreus de grans dimensions. A les golfes hi ha una petita finestra emmarcada amb maó. De l'extrem dret de la façana, a nivell de primer pis, sobresurt una passarel·la elevada de pedra i barana de ferro, que comunica amb el pou de pedra de planta quadrada que es troba a uns metres de l'edifici. La façana oest presenta discontinuïtat en les teulades, a diferència del que passa a la façana principal, on els diferents cossos de l'edifici comparteixen coronament. En la part esquerra, on la teulada sobresurt més cap enfora, s'observa a nivell de primer pis un balcó emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la passarel·la que condueix al pou, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. A la part de la dreta s'observa, a nivell de primer pis, un balcó emmarcat amb pedra bisellada reformat, una finestra de nova obertura i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. Entre les dues parts sobresurt una estructura de maó amb teulada d'una vessant. L'edifici de la rectoria queda totalment adossat a l'església d'una manera irregular, adaptant-se a les diferents parts de l'església. En les façanes nord i oest, l'edifici queda protegit del carrer per un mur de pedra i formigó que arriba a alçades de prop de dos metres.</p> | 08171-152 | c/ Major, 43. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La Rectoria va ser edificada probablement entre la segona meitat del segle XVIII i els inicis del segle XIX ( hi ha una llinda datada l'any 1807 en una de les finestres del primer pis, que tant podria pertànyer al cos primitiu de l'edificació com a una ampliació), posteriorment a la construcció de l'església parroquial de Sant Vicenç (primera meitat del segle XVII) i a l'incendi del poble per les tropes felipistes (1714). L'edifici va quedar pràcticament inhabitable després d'un atac en el marc de les guerres carlines l'any 1837, i fins 10 anys més tard no va poder ésser rehabilitat completament.</p> | 42.0094100,2.0296500 | 419649 | 4651276 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58176-foto-08171-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58176-foto-08171-152-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58177 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-3 | XVIII-XX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, tot i que majoritàriament s'ha conservat l'estructura original. | <p>El carrer Nou està situat al sector nord-est del nucli urbà, entre la plaça de cal Xiquet i la plaça de la Roca Xica. Es tracta d'un carrer recte, amb una orientació sud-nord i lleugerament ascendent. Les cases, de tipologia urbana, estan situades a banda i banda del carrer i estan formades majoritàriament per planta baixa, primer pis i golfes amb dues obertures per planta i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Tot i que algunes cases s'han reformat profundament, la majoria conserven l'estructura original, i les obertures, en molts casos emmarcades amb pedra bisellada. Al llarg del carrer es van trobant portals i finestres amb llindes amb inscripcions, la majoria dels casos formades per la data de la construcció. Aquestes dates, totes de la segona meitat del segle XVIII, tenen en molts casos l'anagrama del cor de Jesús o una simple creu intercalats. Se'n troben en els números 2 (1765, 1770 i 1784), 9 (1774), 10 (1788), 11 (1770), 12 (1776), 15 (1770), 30 (1768), 35 (1793), 37 (1792) i 54 (1792).</p> | 08171-153 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Les cases que actualment formen el carrer Nou van ser edificades durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indiquen nombroses llindes datades al llarg del carrer, que són majoritàriament de la dècada de 1770 a l'inici del carrer, de 1780 a la part central i de 1790 a l'extrem final. Tot i així, tenint en compte les dimensions de Prats de Lluçanès abans que fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714, és probable que hi haguessin cases en aquesta ubicació anteriorment.</p> | 42.0104800,2.0318400 | 419832 | 4651393 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58177-foto-08171-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58177-foto-08171-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58177-foto-08171-153-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58180 | Rectoria de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eulalia-0 | XVIII | Es conserva l'estructura i una gran majoria d'obertures originals. | <p>La rectoria de Santa Eulàlia de Pardines es troba adossada a l'oest de l'església que li dóna nom, al capdamunt d'un serrat amb un important desnivell, que es salva en diverses feixes delimitades amb carreus de grans dimensions, en alguns trams treballats. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal adossat a l'oest de l'església i un volum ampliat posteriorment al sud del primer. L'edifici consta de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que a la façana sud compta amb un nivell inferior a causa de l'important desnivell sobre el que s'assenta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal està orientada a l'est i forma un queixal provocant que la part principal de la façana quedi encaixonada entre el mateix edifici i un mur de pedra que delimita l'important desnivell, a l'esquerra, i la façana principal de l'església, a la dreta. En la part central, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada a la llinda de la qual es llegeix la inscripció: 'JOSEPH EVRAS 1766', junt amb l'abreviació de prevere i l'anagrama del cor de Jesús. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, amb la data de 1765 inscrita a la llinda, i una placa commemorativa, a la dreta, on es recorda un intent de robatori de la rectoria l'any 1864 que va acabar amb cinc morts. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part esquerra de la façana, separada per una cantonada diferenciada amb carreus, es poden llegir les inscripcions 'EVRAS' i '1765'; hi ha únicament dues finestres, una de les quals, tapiada, emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord també queda dividida en dues parts. La de la dreta no té cap obertura i està arrebossada completament. A la de l'esquerra, adossada a l'església, s'hi accedeix a través de cinc graons descendents de pedra treballada. A la planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions al centre, una pedra de grans dimensions (quasi 2 metres) integrada al mur de càrrega amb una espitllera a l'interior a l'esquerra, i una porta emmarcada amb pedra bisellada a la dreta. En la llinda d'aquesta es pot llegir la inscripció 'IOSEPH EVRAS DE LA QVAR 1755', junt amb l'abreviació de prevere i l' anagrama del cor de Jesús, element que es repeteix en una de les pedres que formen el mur de càrrega. Al primer pis hi ha únicament una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, orientada a un hort delimitat amb murs de pedra, també fa un petit queixal. Al llarg de la planta baixa s'observen quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada amb maó que conserva la llinda de pedra amb la inscripció '17 IHS 55', amb l'anagrama del cor de Jesús intercalat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada (una de les quals tapiada), una finestra emmarcada amb pedra motllurada i la data de 1766 a la llinda, i una finestra emmarcada amb, reconvertida en balcó. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb motllures dobles que es creuen. La façana sud, de gran alçada a causa del desnivell, presenta a nivell de soterrani, un gran arc de mig punt emmarcat amb carreus treballats integrat al mur de càrrega. Al seu interior hi ha una finestra de doble obertura vertical emmarcada amb pedra treballada. A la planta baixa, que a causa del desnivell en aquesta façana es troba a la meitat d'aquesta, hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb la data de 1765 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha una eixida al centre, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda i barana de fusta, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada als extrems, la de la dreta reconvertida en balcó.</p> | 08171-156 | Sector sud del terme municipal | <p>L'edifici actual de la rectoria va ser construït a mitjans del segle XVIII, tal com ho indiquen nombroses llindes en totes les façanes de l'edifici, amb dates compreses entre 1755 i 1766. L'impulsor de la seva construcció va ser el prevere Josep Euras, de la Quar, com també ho indiquen nombroses llindes de l'edifici. Tot i així, i tenint en compte que l'església ja es troba documentada al segle X, és probable que l'actual edifici de la rectoria en substituís un d'anterior.</p> | 41.9859600,2.0206000 | 418870 | 4648681 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58180-foto-08171-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58180-foto-08171-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58180-foto-08171-156-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58181 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles | XX | Els interiors es troben en mal estat de conservació, bruts i amb problemes d'humitat. | Les Escoles Velles estan situades a la cantonada del carrer de les Escoles, enfront de la part posterior de la rectoria. Es tracta d'un edifici construït a principis del segle XX, format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i coronament esglaonat a la part nord i a la sud. A la façana nord hi ha una part de l'edifici que conserva l'arrebossat original, ja força erosionat. Presenta quatre obertures a la planta baixa, una de les quals és una estreta porta coronada amb arc de mig punt decorat amb una reixa de ferro amb la data de 1919. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres que presenten una decoració de guardapols feta amb maó i arrebossat. A la part esquerra d'aquesta façana hi ha l'oficina de correus, que presenta un arrebossat modern, una porta estreta d'accés coronada amb arc de mig punt amb una reixa de ferro i la data de 1919, i un estret finestral amb una decoració de guardapols d'arc de mig punt de color rosat. La façana est, juntament amb la cantonada, presenta arrebossat modern i cinc finestrals de doble finestra formats per una repisa de maó i un coronament de guardapols d'arc rebaixat de color rosat. Antigament eren finestrals de doble finestra emmarcats amb maó i coronats amb arc rebaixat, també de maó. La façana sud, també arrebossada modernament, presenta tres obertures a la planta baixa: una porta central a la qual s'accedeix a través d'unes escales, i dos finestrals, un a cada banda. Totes elles estan decorades amb un guardapols en forma d'arc de mig punt de color rosat. A la part superior, sobre la porta, hi ha una doble obertura amb repisa de maó i coronament triangular. | 08171-157 | c/de les Escoles, 1. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | És un edifici construït a principis del segle XX. Eren les antigues escoles públiques que hi havia a la població, anomenades Escoles Nacionals, que van ser inaugurades el 1920 i costejades per Pau Cirera Artigas. | 42.0096200,2.0293400 | 419624 | 4651300 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A una part de l'edifici hi ha l'oficina de Correus.La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58182 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Marçal, bisbe, venerat en el terme de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior hi ha un dibuix del bisbe Sant Marçal representat amb els símbols de bisbe (capa, mitra i bàcul), i flanquejat per dos motius florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les epidèmies. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida del Sant. A la part inferior hi ha les oracions.</p> | 08171-158 | Església de Sant Marçal. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Marçal era un sant molt venerat a França i va arribar a fer-se popular a Catalunya gràcies a la tasca dels monjos benedictins. Sant Marçal, bisbe de Limoges, va ser enviat per Roma a evangelitzar les Gàl·lies. Es diu que Sant Marçal de petit havia conegut a Jesucrist, i que fou amic i deixeble de Sant Pere.</p> | 42.0159300,2.0421200 | 420690 | 4651989 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualement els goigs de Sant Marçal no es canten. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 58183 | Goigs de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-pardines | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Eulàlia de Pardines, verge i màrtir, patrona de la parròquia de Pardines. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics i florals. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Eulàlia que porta la palma, símbol dels sants màrtirs, i la creu en aspa atribut del seu martiri; flanquegen el dibuix dos motius de filigranes. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Santa. A la part inferior hi ha la partitura amb la música.</p> | 08171-159 | Església de Santa Eulàlia de Pardines. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Santa Eulàlia hauria patit el martiri als dotze anys després d'haver-se negat a idolatrar els ídols pagans. Els hagiògrafs la fan passar per una multitud de suplicis: després de flagel·lada va ser ruixada amb oli bullent. També li haurien espolsat sal sobre les ferides i l'haurien cremat amb entorxes. Quan la van col·locar nua sobre una foguera no es va cremar i van decidir decapitar-la, i un colom blanc li sortí de la boca. Una altra versió explica que una capa de neu va cobrir el seu cos com un blanc drap.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 1956 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Música: Josep M. Massana, prev. | Actualment els goigs de Santa Eulàlia no es canten. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58184 | Arcs de balcó del nucli urbà de Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcs-de-balco-del-nucli-urba-de-prats-de-llucanes | Es conserven tres arcs de balcons decorats, i molts d'altres sense cap tipus de decoració. | <p>Alguns dels balcons que es troben al llarg dels carrers del nucli urbà de Prats de Lluçanès estan subjectats amb arcs de balcó. Es tracta d'un sistema que permetia subjectar els balcons llargs o que feien cantonada reforçant-los amb un arc de ferro que unia la barana del balcó i la façana. En el cas de Prats de Lluçanès es conserven diversos arcs de balcó, alguns d'ells decorats. El primer dels arcs de balcó decorats es troba a cal Patafi, a la plaça Nova número 20, on s'observa un arc de balcó de ferro forjat amb la figura d'un drac dempeus, amb les ales esteses i amb la boca oberta, d'on surt una llarga i sinuosa llengua. El drac està assentat sobre unes decoracions lobulars i florals que decoren l'arc de balcó, d'arc rebaixat. El segon dels arcs del balcó decorats es troba al carrer Major, número 56, on s'observa un arc de balcó de ferro forjat amb la figura d'una àliga amb una serp a la boca. L'àliga porta una corona al cap i té les ales esteses. L'au es troba al capdamunt d'una estructura de decoracions lobulades que reposa sobre l'arc de balcó, que en aquest cas és d'angle de 90º. El tercer i últim arc de balcó decorat es troba a cal Puig, en el número 53 del carrer Major. En aquest cas es tracta de dos arcs de balcó de ferro forjat amb les figures de dos petits dracs amb les ales esteses i amb el morro cap endavant. Les dues figures queden unides als extrems dels seus arcs de balcó, que no tenen cap decoració i estan fets en angle de 90º.</p> | 08171-160 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Ja en el segle XVII va aparèixer tímidament l'ús del balcó en les edificacions, però no va ser fins el segle XVIII quan es va utilitzar massivament. La construcció de balcons llargs o que feien cantonada va provocar que s'haguessin de reforçar i d'aquesta manera es van començar a emprar els arcs de balcó, que s'utilitzaven com a tirant de les baranes de grans dimensions. Al ser un element de ferro, aviat es van començar a decorar amb tot tipus de figures i representacions, essent un dels animals més representats el drac, pràcticament un emblema de la forja.</p> | 42.0085400,2.0292200 | 419613 | 4651180 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58184-foto-08171-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58184-foto-08171-160-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58185 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir, venerada a la capella de Santa Llúcia, al peu del Castell de Quer, de Prats de Lluçanès. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics romboïdals. A la part superior hi ha una imatge de la verge flanquejada per dues imatges del Castell de Quer. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida de la Santa. A la part inferior hi ha les oracions.</p> | 08171-161 | Santa Llúcia de Quer. Prats de Lluçanès | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Santa Llúcia va morir màrtir a Siracussa entorn de l'any 304, durant les persecucions de Dioclesià. Les actes del seu martiri descriuen a una jove noble siciliana que es va consagrar a Crist i va decidir donar els seus béns als pobres i renunciar al seu matrimoni. El seu promès la va denunciar al cònsol de Siracussa i va ser arrestada i decapitada després de diverses temptatives inútils de portar-la a un prostíbul, violar-la o cremar-la a la foguera. Se la representa normalment amb els ulls sobre un plat, pot tenir la palma del martiri i una espasa o punyal, instruments del seu martiri. El seu nom significa lluminós.</p> | 42.0009500,2.0245800 | 419219 | 4650342 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 58186 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-9 | XIX-XX | <p>El cementiri de Prats de Lluçanès està ubicat al nord-oest del santuari de Lurdes, sobre la mateixa carena de Lurdes, al nord-est del nucli urbà. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular format per dos parts quadrades. La que es troba més al sud, i per tant que constitueix l'entrada actual, és una ampliació dels anys 80 del segle XX. La que es troba més al nord, en canvi, va ser començada a construir l'any 1885. Les dues parts queden separades pels dos pilars de pedra que sustentaven l'antiga entrada al cementiri, i que actualment han quedat integrats al centre del cementiri. En el pilar de l'esquerra hi ha la data de 1885, en números de ferro forjat. La part antiga del cementiri, la nord, presenta una estructura amb forma de creu, amb els camins delimitats amb boixos i xiprers col·locats al llarg de l'eix nord-sud i als extrems est i oest. Tres dels quatre extrems de la creu que forma la zona ajardinada estan ocupats per capelles. La capella est, de principis de segle XX, està format amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats i un sòcol de pedra que arriba pràcticament a un metre, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada amb una creu de ferro. La capella presenta quatre obertures; una porta, dues finestres de mig arc apuntat a cada banda i una obertura d'arc apuntat a sobre. Les quatre estan decorades amb reixes de ferro forjat, on s'observen sobretot elements vegetals, però també una corona d'espines i dos dracs com a tiradors. L'interior, de marbre blanc, està ocupat per un petit altar i diverses plaques commemoratives. La capella nord té els murs de càrrega arrebossats i pintats de color salmó, amb carreus treballats delimitant les cantonades i la teulada, i emmarcant les obertures. La teulada, també de doble vessant, està coronada amb una creu de ferro amb decoracions lobulades. La capella presenta dues úniques obertures, una porta d'arc lobulat i una rosassa a sobre amb la forma de quatre lòbuls. Aquesta mateixa forma de la rosassa es repeteix en les decoracions dels carreus que ressegueixen la teulada. La capella oest està formada per murs de càrrega de maçoneria de pedra regular i treballada, i teulada de doble vessant coronada amb una creu de pedra. La capella presenta una porta d'arc de mig punt emmarcada amb pedra bisellada i una galeria a sobre, formada per quatre petites obertures d'arc de mig punt separades per estrets i petits pilars. Aquestes obertures de la galeria estan decorades amb vitralls amb imatges de sants.</p> | 08171-162 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El cementiri actual es va començar a construir el 1885. Antigament estava situat prop de l'església parroquial de Sant Vicenç, però per necessitats d'espai es va haver de buscar un altre emplaçament. El cementiri es va ampliar els anys 80 del segle XX, per raó d'espai.</p> | 42.0116000,2.0361900 | 420194 | 4651513 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58186-foto-08171-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58186-foto-08171-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58187 | Forn de calç del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-marcal | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Només es conserva el forat cilíndric del forn | El forn de calç del Marçal està situat a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona boscosa de forts desnivells i grans roques, força més elevada que la masia. Del forn de calç se'n conserva un forat cilíndric que medeix uns tres metres de diàmetre i està format amb gruixuts murs de maçoneria de pedra, que superen àmpliament el mig metre d'amplada. L'interior presenta un altre tipus d'arrebossat, potser produït per les coccions que havia fet el forn. La part est, abocada cap el desnivell que forma el serrat, té un tros enrunat de manera que el mur no assoleix la mateixa altura que a la resta. L'interior, força net de vegetació, està parcialment cobert de terra, deixant a l'exterior uns dos metres d'alçada de la cavitat del forn. | 08171-163 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0153700,2.0389200 | 420424 | 4651929 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58188 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre | El forn es troba habitualment tapat per terra, com a mesura de protecció dels propietaris, fet que ha permès una molt bona conservació. | El forn d'oli de ginebre està situat a l'anomenat clot dels Bovers, al nord-oest de la masia del Marçal, prop del terme municipal de Lluçà. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre excavat a la roca, en una zona boscosa sobre la qual hi ha una petita esplanada força àrida on s'observen alguns exemplars de ginebre especialment grans. El forn està format per una incisió rodona a la roca, sobre la que s'hi havia d'adaptar un recipient tancat (normalment s'utilitzaven les bombones de carbur), una regata picada a la roca que surt de la rodona i que finalment comunica amb un forat ovalat picat a la roca on es recollia l'oli un cop havia recorregut la regata. Aquest tipus de forn d'oli necessitava ser cobert, en part, amb argila i lloses, ja que s'havia d'evitar que el foc consumís l'oli, i això s'aconseguia tapant tant el recipient on es cremava el ginebre com la regata per on transcorria la resina. | 08171-164 | Sector nord-est del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs i arrels de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses… Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0188900,2.0362200 | 420205 | 4652323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58188-foto-08171-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58188-foto-08171-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58189 | Teuleria del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-marcal | Una part de l'estructura està enrunada i coberta de terra. A la part del mur més ben conservada hi creixen alzines i roures. | La teuleria del Marçal està situada al marge d'un camp al nord de la masia que li dóna nom, a l'altre cantó del rec de Generes respecte la masia. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta, en part, de vegetació. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran i formen un habitacle quadrat d'uns quatre per quatre metres on es coïa l'obra. Sobre aquests murs, que pràcticament arriben al metre d'amplada, s'alça una gran i imponent alzina, a més d'altres alzines petites i algun roure. També es conserven, a la part nord, els dos arcs que donaven accés a la sala interior on es feia el foc. Aquests arcs, rebaixats i fets amb carreus irregulars, es troben pràcticament soterrats per la terra, ja que aquesta ha anat tapant l'estructura progressivament des de la seva última utilització que, tenint en compte les dimensions de l'alzina que hi ha crescut a sobre, no pot ser posterior a la guerra civil. | 08171-165 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0218000,2.0420100 | 420688 | 4652641 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58189-foto-08171-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58189-foto-08171-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dins de la finca del Marçal hi ha una altra teuleria de les mateixes característiques que no s'ha pogut localitzar. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58190 | Sistema de rec de la Casanova de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-la-casanova-de-lourdes | Només es conserva un petit tram de la conducció de pedra. | El sistema de rec està situat en unes feixes delimitades amb murs de pedra situades entre la Casanova de Lourdes i les granges del Senglar, pràcticament a la carena de Lourdes. En un punt central de les feixes hi ha un camí que baixa entre aquestes. Al lateral d'aquest camí s'observa un tram dels conductes del sistema de rec. Es tracta d'un conducte descendent construït amb murs laterals de maçoneria de pedra i cobert amb lloses que baixa recte des de les feixes. La part superior del conducte ha estat reformada amb elements de formigó que permeten que l'aigua baixi de feixa a feixa al costat d'aquest camí central. | 08171-166 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0130000,2.0376300 | 420315 | 4651668 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58190-foto-08171-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58190-foto-08171-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La construcció de la nova carretera entre Olost i Olvan podria comportar la total desaparició d'aquest element, ja que està projectat que passi per aquesta zona. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58191 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-2 | VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Prats de Lluçanès, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: Música vocal -La dama robada. Notació musical i text. -Blancaflor. Notació musical i text. -La enramada. Variant. Notació musical i text. -La porqueirola. -La porqueirola. Notació musical i text. -La dama enterrada. Variant. . Notació musical i text. -La comtessa de Floris. Notació musical i text. Cançons amoroses -La nit de Sant Joan. Notació musical i text. -La monja renegada. Notació musical i text. -[Puja puja Geroni..] Notació musical i text. -[Principi de semana [sic]..] Notació musical i text. -Les minyones de Castelltersol. Notació musical i text. -La minyona d'Igualada. Notació musical i text. -[Principi de semana [sic]. Cançons satíriques i de costums -La mal casada. Notació musical i text. -El petit bailet [sic] . Notació musical i text. -La vella i l'estudiant. Notació musical i text. -Sant Joan de Vic. Notació musical i text. -La mort del ruc. Notació musical i text. -La Paula i el Jordi. Notació musical i text. -Mallarenga vella. Notació musical i text. -El flascot. Notació musical i text. -El Sarret. Notació musical i text. -La perdiu. Notació musical i text. -La burriqueta n'és morta. Notació musical i text. -L'ull de bou. Notació musical i text. -Les noyes [sic] de Prats de Molló. Notació musical i text. -Les mallancreres. Notació musical i text. Cants religiosos -Castig [sic] de Deu [sic]. -La passió sagrada. Notació musical i text. -Lament de les santes ànimes del purgatori. -Cobles a la Verge i Mare dels Dolors. Notació musical i text. -Santa Ana. Notació musical i text. -El Sant Jubileu. Notació musical i text. -El fum, fum, fum (nadala de Prats de Llussanés [sic]). Notació musical i text. -El pastor del Grau (nadala de Prats de Llussanés [sic]). Notació musical i text. Cançons històrico-polítiques, mnemotècniques, corrandes.. -[Paga-li Joan..]. Notació musical i text. -[Les noies maques al dematí..]. Notació musical i text. -Corranda. Notació musical i text. -Corranda. -Collcerola. Notació musical i text. -Corranda. Notació musical i text. Goigs -Goigs de la Verge Maria. 1930 Música instrumental -Ballet. Notació musical i notes. -Ballet. Notació musical i notes. -Ballet de quatre o ballet de Déu. Notació musical i notes. -Al aixecar el pi del Roser de maig. 1931. Notació musical i notes. -Ball de bastons: la professó. Notació musical i notes. 1942. -Dansa de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -Melodia que es toca a Prats de Lluçanès per Pasquetes al acompanyar amb professó el combregar general. Notació musical i notes. -Melodies del ball de Romeus de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -Melodies del ball de Romeus de Prats de Lluçanès. Notació musical i notes. -La Pitota. Notació musical i notes. -Passar - pont. -Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès [sic]. 1930-1942. Nota prèvia. -Ball dels Romeus que antigament es ballava a la vila de Prats. Notació musical i notes. -I Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Indumentària dels balladors. -II Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Instruments i sonadors. -III Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Consuetut o llei que regia els quins debien o podien prendre part a n'el ball dels Romeus. -IV Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Topografia i toponímia antiga dels carrers de Prats. | 08171-167 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | Josep Maria Vilarmau i Cabanes (1900-1947) va fer un exhaustiu recull etnogràfic de la zona del Lluçanès. L' Arxiu Vilarmau, fruit de les seves recerques folklòriques, és molt extens i detallat, sobretot, pel que fa a la gran quantitat de peces musicals. | 42.0088900,2.0307000 | 419736 | 4651218 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)-V Ball dels Romeus de Prats de Lluçanès. Consuetut del ball; forma del ball; música; coreografia.-I Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: la professó.-II Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: la Clavellineta.-III Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Picotí.-IV Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Flicasseies.-V Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: el Rotllet.-VI Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: els Quatre Cantons.-VII Ball de bastons que es balla a Prats de Llussanès [sic]: l'Airosa.-Lletra que el poble aplica als ballets de Prats de Llussanès [sic]. -Dansa, ballets i corrandes que es ballen a Prats de Llussanès [sic].-Les dances [sic] de Prats de Llussanès [sic].-Música popular de Prats de Llussanès [sic].-Ballet número 3 i corranda.-Ball dels Romeus segons en Joan Pecanins.-Ballet número 3. Notació musical i notes.-Al aixecar el pi del Roser de maig. Esborrany.Etologia-Costum de Prats de Lluçanès. Disapte [sic] de Ram.-Altra costum de Prats de Lluçanès. Els reis.-Nadal.-Sota, sota cambra ..1933.-Un anyell n'hi ha al corral .. 1933.Creences populars-Creences sagrades (hagiografies). Pel mal de coll (Medecina).-Per mal de coll.-Mal de dents i caixal [sic]. 1927.-La bruixa Napa de Prats de Llussanès [sic].Gravats i dibuixos-Portes foranes amb els seus anagrames.Mapes- Plànol del carrer Major de Prats de Llussanès [sic] (vers l'any 1880).La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 58192 | Cal Pelut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelut | XVIII | Algunes parts dels murs de càrrega han estat reformades amb maó. | Cal Pelut és una masia situada a la cantonada entre el carrer Resclosa i el carrer del Mercat, en el sector oest del nucli urbà, tot i que originalment era una masia aïllada que amb la formació de nous carrers va quedar integrada al nucli urbà. Actualment té altres edificacions adossades al nord, conservant la zona d'horts a l'est de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum principal amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb alguns panys reformats amb maó i la part superior arrebossada, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions, i emmarcant algunes de les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur que separa el volum original, a l'esquerra, d'una ampliació, a la dreta. A la planta baixa presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat també amb pedra bisellada, una finestra reformada i un portal amb brancals de pedra motllurada i llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada reconvertides en balcó i un balcó emmarcat amb maó. A les golfes hi ha tres balcons, dos reformats i l'altre emmarcat amb maó. La façana sud, força estreta, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb maó al primer pis. A les golfes, hi ha una gran eixida, que ocupa l'ample de la façana, sustentada amb un pilar central de maó. La façana est té dues estructures adossades, un cobert a l'extrem dret i una estructura tancada de planta quadrada a l'esquerra, i diversos panys de paret reformats amb maó. En aquesta façana s'observen dues portes i tres finestres a la planta baixa, tres balcons i una finestra al primer pis i dues finestres i una eixida horitzontal a les golfes. Davant la façana est es conserva l'hort de la masia, delimitat a tot el seu volt per un mur de pedra. L'hort queda delimitat al sud pel carrer del Mercat, a l'est pel carrer Reforma i a l'oest per la mateixa masia. | 08171-168 | c/ Resclosa, 18. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | Tot i no tenir dates precises de la seva construcció es pot considerar, per la seva tipologia constructiva i per ser una masia aïllada dins el nucli urbà, un edifici del segle XVIII. La casa, coneguda anteriorment com a Cal Saste i Cal Sastre Vicenç, es va anar ampliant amb materials i estils de l'època en segles posteriors. | 42.0095900,2.0280700 | 419519 | 4651298 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58192-foto-08171-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58193 | Col·lecció de mobles de Cal Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-cal-bach | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-3 (Can Bac). | XIX-XX | A la planta baixa de Cal Bach, actual seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, es conserva una col·lecció de mobles procedent d'aquesta casa. La col·lecció està formada per un conjunt de cadires i un tresillo del mateix estil, i un piano de paret. El conjunt de seients està compost per quatre cadires, dues cadires de braços i un sofà; tots són de fusta de noguera tornejada i envernissada amb una decoració de motius geomètrics a totes els elements de fusta que volten el respatller, les potes i els braços; els seients estan entapissats de nou amb roba de color cru. El piano és vertical o de paret, de fusta de cirerer i de la marca Chassaigne & Freres. Porta dos suports per a canelobres a la tapa vertical frontal. El fabricant de pianos Chassaigne va ser un dels fabricants més importants a finals del segle XIX, d'origen francès, establerta a l'eixample de Barcelona entre 1864 i 1960. Al segle XIX a les cases benestants era freqüent el tresillo, que es posava a les sales de visita. Normalment format per un conjunt de cadires i cadires de braços, que van ser els precursors del sofà i la butaca. | 08171-169 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | La família Bach va fer construir l'edifici a principis dels anys 20 dels segle XX (1924). És una de les primeres obres de l'arquitecte Ramon Duran i Reynals (Barcelona 1895 -1966), deixeble de Francesc Galí, que treballà dins els corrents noucentistes i racionalista, i fou membre del GATCPAC. Anys més tard, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va adquirir l'immoble que incloïa aquesta col·lecció de mobles que pertanyia a la família. | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 08171 | Prats de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58193-foto-08171-169-2.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-02-02 00:00:00 | OPC / Cortés Elía, María del Agua | 106 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58194 | Talles de fusta de la Trobada de Tallistes de Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talles-de-fusta-de-la-trobada-de-tallistes-de-fusta | XXI | Durant la Fira de Santa Llúcia es celebra una trobada de tallistes de fusta amb periodicitat bianual. S'han fet trobades els anys 2014, 2016 i 2018. Amb la participació de diferents artistes. A més d'una exposició de talles de fusta, els artistes participants elaboren una obra de forma conjunta dedicada al poble i que queda propietat de l'Ajuntament. També queden de propietat municipal les obres que guanyen el concurs. Els autors de l'obra conjunta de l'any 2014, l'Escut de Prats, són: Joan Boixadé, Joan Herrada, Joan Montero, Xavier Nualart i Joan Pons. Els autors de l'obra del 2016 són: Joan Boixadé, Agustí Comellas, Joan Herrada, Joan Montero, Xavier Nualart i Joan Pons. L'obra d'aquest any representa diferents elements de les festes de Sant Joan i els Elois que se celebren els dies 24 i 25 de juny: L'ermita de Sant Sebastià, un traginer, un cavall, un carro, la foguera i instruments musicals. Els autors de l'obra del 2018 són: Joan Herrada, Joan Boixadé, Joan Pons, Joan Montero, Agustí Comellas i Xavier Nualart. En aquesta obra es representen diferents elements de la festa major de Sant Vicenç que se celebra el 22 de gener: l'almorratxa, els músics i diferents moments del ball de la Trencadansa. | 08171-170 | Ajuntament de Prats de Lluçanès. Passeig del Lluçanès, s/n 'cal Bach'. 08513. Prats de Lluçanès | La fira de Santa Llúcia es celebra el cap de setmana proper al dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Es tracta d'una fira agrícola i ramadera on s'hi exhibeix bestiar boví, oví, equí i aviram de Nadal, així com també maquinària agrícola i d'automoció. La fira també va acompanyada de diferents activitats de caràcter cultural i festiu que es desenvolupen al llarg del cap de setmana, com el mercat dominical, la fira del món del ruc (organitzada pels Amics dels Rucs), exposicions, concursos de receptes, xerrades, esmorzars i berenars populars, etc.; i sol coincidir amb l'inici de la campanya de Nadal. | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58194-foto-08171-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58194-foto-08171-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2021-02-02 00:00:00 | OPC / Cortés Elía, María del Agua | 98 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 89417 | Balconada de Cal Doctor Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balconada-de-cal-doctor-grau | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 83.</span></span></span></p> | Principi Segle XX | <p><span><span><span><span><span><span>La balconada d’aquest edifici del Passeig del Lluçanès conté un element decoratiu destacat a la seva part inferior. Hi trobem col·locades unes rajoles hidràuliques que formen composicions d’inspiració vegetal envoltades per una sanefa. Les bigues que sustenten l’estructura del balcó per la part inferior compartimenten l’espai i organitzen la seqüència decorativa formada per les rajoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta balconada, situada al primer pis de l’edifici, recorre l’amplada de la façana i s’hi obren tres finestres rectangulars. Està protegida per una barana de ferro forjat, rematada per un passamà.</span></span></span></span></p> | 08171-171 | Passeig del Lluçanès, 35. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Aquest edifici es va construir a la part posterior de la finca de Cal Pataluga (casa situada al carrer Major) a principi del segle XX.</p> <p>El nom que rep, Cal Doctor Grau, s'explica perquè aquí hi va viure i visitar els pacients, durant més de 50 anys, el doctor Josep Grau Torrodà.</p> | 42.0094500,2.0306400 | 419731 | 4651280 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89417-img20210428115824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89417-img20210428115725.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 89418 | Torre Batriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-batriu | <p><span><span><span><span>Cooltur, '</span></span></span></span>La indústria de Guerra a Prats de Lluçanès: La Torre Batriu'. En línia: <span><span><span><span><a href='https://www.cooltur.org/la-industria-de-guerra-a-prats-de-llucanes-la-torre-batriu/'>https://www.cooltur.org/la-industria-de-guerra-a-prats-de-llucanes-la-torre-batriu/</a> [Consulta: 24 de desembre de 2021].</span></span></span></span></p> <p>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 67-68, 153-154 i 191.</p> <p>VALLS, J. Prats de Lluçanès. Resum històric, 1912 (reedició: Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1988), p. 117.</p> <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 90-91 i 95. </p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Torre Batriu és un edifici als quatre vents situat entre els carrers de la Resclosa i el carrer de la Font. Està cobert per una teulada de teula àrab en quatre vessants, <span>amb un element decoratiu vegetal del tipus pinya, a mode de coronament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes est, sud i oest mantenen una composició gairebé simètrica, amb algunes particularitats, i s’estructuren en planta baixa, planta pis i planta segona. La composició de la planta baixa s'organitza a partir d'obertures rectangulars que resten parcialment amagades a la vista des del carrer. A les plantes primera i segona s’hi observen tres fileres de finestres rectangulars per pis, envoltades per un element motllurat ornamentat amb unes estilitzacions vegetals esgrafiades a la part superior. Aquestes mateixes finestres tenen un balcó d'ampit amb baranes de ferro forjat decorades amb un element central en forma d’estilització floral. A la part superior de les façanes, just per sota el ràfec de la teulada, s’hi obren tres espiralls emmarcats per uns elements motllurats en forma de garlanda vegetal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a les particularitats que presenten les façanes est, sud i oest: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana est dona al carrer de la Resclosa i s’hi comunica a través d’una passarel·la que permet salvar el desnivell d’aquest carrer respecte el pati. El recinte de la torre queda protegit respecte el carrer de la Resclosa per un muret amb una reixa de ferro forjat i una porta també treballada en aquest material, on s’hi pot llegir “Torre Batriu”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la façana sud hi destaca una tribuna al primer pis que configura un balcó al pis superior. Una fotografia antiga publicada al llibre de Lluís Vila (Vila, 2020, p. 90-91) ens mostra l'alta torre que antigament s'alçava sobre la part superior d'aquesta tribuna. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l'oest, donant al carrer de la Font, hi ha un volum rectangular amb una porta de garatge, disposat perpendicularment al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana nord, amb una composició diferent a la resta, mostra un cos rectangular adossat on s’hi obren diverses finestres.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-172 | Carrer de la Resclosa, 4. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span>En un inici la casa tenia una torre que s’alçava sobre la tribuna de la façana sud. Segons recull en Lluís Vila, aquesta torre va desaparèixer a causa dels desperfectes ocasionats durant una revolta que hi va haver a Prats. Segons el mateix autor, la revolta va venir ocasionada arran que, en època de sequera, els habitants d'aquesta torre van seguir regant el seu jardí, provocant que les Tres Fonts deixessin de rajar (Vila, 2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l'any 1937, la finca va ser confiscada pel sindicat de la UGT. En aquell moment era propietat d'en Mariano Comas Santacreu, que vivia a Barcelona. Un cop confiscada, a la finca s'hi va ubicar un taller de confecció que produïa roba i uniformes per al front republicà. Els edificis confiscats, entre els quals s'hi trobava la torre que ens ocupa, van ser retornats als seus propietaris un cop acabat el conflicte.</span></span></span></p> | 42.0081100,2.0272600 | 419450 | 4651134 | 1922 (segons la informació del cadastre. Hi consta també una reforma l'any 1995) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img20210428122921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img20210428122725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img20210428122651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img202104281226302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89418-img202104281230262.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC | La Torre Batriu també va ser coneguda com a Cal Xunet, que era el malnom que rebia la família Comas, els propietaris inicials de la casa. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 89419 | Cal Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baumer | Segle XIX | <p><span><span><span><span><span>Cal Baumer, que ha estat rehabilitat recentment, està situat al carrer Sant Pere, entre Cal Músic i Cal Vilardell. Es tracta d’un edifici estret, entre mitgeres, de proporcions rectangulars, que s’estructura amb planta baixa, planta primera, planta segona i golfes. <span>La coberta de l'edifici és a </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>dues aigües, amb el carener disposat paral·lel al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està construïda amb aparell de pedra treballada de dimensions mitjanes i hi són observables carreus treballats, i de mida més gran, emmarcant les diferents obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa hi tenim dos accessos, un d’estret (<span>que ha mostra elements de ferro forjat incorporats a la porta</span>) i un de més ample, que consideraríem l’accés principal. Al primer pis hi tenim una finestra amb balcó a la dreta i una finestra quadrada al costat esquerre. Les obertures del segon pis segueixen la composició de les del pis inferior tot i que actualment no hi ha el balcó. A l’espai de les golfes s’hi obren dues finestretes quadrades i és coronat per un ràfec. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa s’hi observa un plafó de ceràmica amb la següent inscripció: “MENJADOR PÚBLIC FONDA, VIANDES I RECONSTITUENTS CAL BAUMER' . </span></span></span></span></p> | 08171-173 | Carrer de Sant Pere, 22. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Baumer, Cal Músic i Cal Vilardell són tres cases contigües que s'integren dins d'un mateix projecte que inclou un celler (ubicat a Cal Vilardell), un hostal (a Cal Músic) i un espai gastronòmic (Cal Baumer: primer com a restaurant i ara com a establiment de menjar per endur).</p> | 42.0107200,2.0280700 | 419520 | 4651423 | 1815 (segons informació del cadastre) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89419-img20210428130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89419-img20210428130338conjunt.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Fins fa poc, Cal Baumer ha acollit un restaurant. Actualment s'hi elabora menjar per endur. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 89420 | Cal Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganxo | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Ganxo és un edifici cantoner, situat entre el carrer Resclosa i el carrer de la Roca d'Ambràs. La façana principal, situada al carrer Resclosa, està realitzada amb aparell de pedra de dimensions mitjanes i s'hi observen carreus treballats de mida més grossa emmarcant les diferents obertures. Aquesta façana està coronada per una coberta a dues aigües, amb el carener disposat paral·lelament al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici s'estructura en planta baixa, planta pis i golfes. A la planta baixa s'hi observen dues portes (una més estreta i una altra de doble) i dues finestres (de mides diferents però totes dues de forma quadrada). El primer pis hi ha tres obertures rectangulars, dues integrades en una mateixa balconada i una altra que forma un petit balcó lateral. A la llinda de la finestra d'aquest balcó hi ha la inscripció: </span></span></span></span></span></span>1856. <span><span><span><span><span><span>A l’espai de les golfes hi ha tres finestres petites de forma quadrada que segueixen la distribució del pis inferior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana que dona al carrer de la Roca d'Ambràs és arrebossada amb tres petites obertures rectangulars. Per la part posterior se li ha adossat un volum de maó vist, amb funcions de caràcter productiu.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-174 | Carrer de la Resclosa, 21. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | 42.0087298,2.0275784 | 419477 | 4651203 | 1856 (inscripció llinda façana) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89420-img20210428122351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89420-img20210428122502.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 89421 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-3 | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Músic es troba situat al carrer Sant Pere, just al costat de Cal Baumer. Es tracta d’un edifici entre mitgeres de proporcions rectangulars. S'estructura en planta baixa i dues plantes superiors. </span>La coberta és a dues aigües i té el carener disposat paral·lelament al carrer sant Pere. L’aparell de la façana està format per pedres petites i de mitjanes dimensions i, emmarcant les diferents obertures, hi ha carreus treballats de mida més gran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la porta principal de fusta (amb petites dues obertures quadrades a la part superior protegides amb reixes de barres rodones). També hi ha </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>una finestra rectangular protegida amb una <span>reixa de ferro de barres rodones</span>. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta, hi ha una finestra amb balcó a la banda esquerra i, a la dreta, una finestra de dimensions quadrades amb ampit. Al segon pis, hi tenim dues finestres de forma rectangular amb dos balcons d'ampit. Aquestes dues obertures semblen haver estat intervingudes en un moment posterior a la resta de la façana. Coronant la façana, s'hi </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>observa un petit ràfec sustentat per bigues de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana hi veiem un plafó de ceràmica amb el text següent: “HOSTAL PRINCIPAL. PARRÒQUIA D ST VICENÇ DE LA VILA DE PRATS DE LLUÇANes PARTIT JUcial DE BERGA. AMB LLICÈNCIA PER LLOGAR HABITACIONS A VIATJANS O MATRIMONIS. CAL MUSIC.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-175 | Carrer de Sant Pere, 20. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | <p><span><span><span>Cal Baumer, Cal Músic i Cal Vilardell són tres cases contigües que s'integren dins d'un mateix projecte que inclou un celler (ubicat a Cal Vilardell), un hostal (a Cal Músic) i un espai gastronòmic (Cal Baumer: primer com a restaurant i ara com a establiment de menjar per endur).</span></span></span></p> | 42.0106800,2.0280700 | 419520 | 4651419 | 1714 (segons la data que figura al cadastre) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89421-img20210428130338conjunt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89421-img20210428130355.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Actualment Cal Músic acull un hostal rural. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 89422 | Cal Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-navarro | <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 91.</p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Navarro és un edifici de caire industrial cantoner, ubicat a prop de les <span>Tres Fonts, al peu del torrent Merdinyol. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un gran immoble estructurat per planta baixa i dos pisos. L’aparell emprat a les façanes és de de petites i mitjanes dimensions mentre que a les cantonades i al sòcol s’hi utilitzen carreus de majors dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'accés a l'edifici es fa per la façana nord on a la planta baixa hi ha una finestra rectangular amb reixa i dos accessos senzills i un de doble. A la planta baixa de la façana oest s'hi obren quatre finestres rectangulars. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra bisellada.</span></span></span></span></span></span></span></span> Les dues plantes superiors presenten composicions simètriques, tant a la façana nord com a l’oest, amb quatre obertures per planta en forma de finestres balconeres. Les finestres de la planta baixa i del primer pis presenten, a la part superior, una franja decorativa realitzada amb maó vist. <span><span><span><span><span>A la <span>cornisa</span> s’hi obren quatre espiralls per façana, ubicats sobre una franja arrebossada de color gris. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana nord hi trobem un plafó amb la inscripció: “Reedificada en el año 1860 por D. Bartolomé Comas natural de esta villa y habitante en Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08171-176 | Carrer Josep Cirera, 17. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p><span><span><span><span>Segons recull en Lluís Vila (Vila, 2020), aquesta casa va ser adquirida per en Josep Navarro Grau (Lleida 1879 – Barcelona 1938) a principi del segle XX. En Josep Navarro va ser alcalde de Prats i també va exercir de farmacèutic en aquest mateix edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va seguir sent propietat de la família (que hi estiuejava), fins els anys 60, moment en el qual s’hi va instal·lar la fàbrica d’embotits Ausa. Durant aquesta època l’edifici va ser restaurat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Anys més tard, la fàbrica d'embotits es va instal·lar als afores del municipi.</span></span></span></span></p> | 42.0076200,2.0275000 | 419469 | 4651080 | Al cadastre hi consta la data 1720 com a any de construcció i 1860 com a data de reforma. 1860 és la data que també s'indica al plafó de la façana. | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89422-inkedimg202104281234312li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89422-img20210428123444.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 89423 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-1 | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Vilardell està situat al carrer Sant Pere, just a costat de Cal Baumer. Es tracta d’un edifici entre mitgeres, força més ample que els edificis que té al costat, això s’explica perquè sembla ser el resultat de la unió de dos habitatges</span> contigus. En el moment en què es devia fer aquesta unió dels dos immobles és probable que s'obrís, a la planta baixa, la porta de grans dimensions del costat esquerre de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'edifici s'estructura en <span><span><span><span><span><span>planta baixa, planta primera, planta segona i golfes. L’aparell del mur de la façana és de pedra mida mitjana i s’hi han disposat carreus treballats emmarcant les diferents obertures. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha l’accés principal a l’edifici i una petita finestra enreixada; a la banda esquerra hi trobem la porta de grans dimensions que sembla respondre a una modificació. A les plantes primera i segona, es repeteix una composició semblant: al costat dret hi ha una finestra amb balcó i una finestra quadrada més petita; a la banda esquerra, s'hi obre una finestra amb balcó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A les golfes, el pla de la façana s'enretira i configura dues balconades amb barana de fusta. A la part superior hi veiem un </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ràfec que és sustentat amb uns elements de forja amb volutes als extrems.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar la llinda del balcó dret del primer pis, on és visible la data 1805 inscrita amb una <a><span>creu decorativa damunt l'anagrama del cor de Jesús, intercalada.</span></a></span></span></span></span></span></span></p> | 08171-177 | Carrer de Sant Pere, 24. Nucli urbà. Prats de Lluçanès. | <p><span><span><span>Cal Baumer, Cal Músic i Cal Vilardell són tres cases contigües que s'integren dins d'un mateix projecte que inclou un celler (ubicat a Cal Vilardell), un hostal (a Cal Músic) i un espai gastronòmic (Cal Baumer: primer com a restaurant i ara com a establiment de menjar per endur).</span></span></span></p> | 42.0107800,2.0280800 | 419521 | 4651430 | 1800 (segons informació del cadastre) - 1805 (inscripció llinda del balcó del primer pis) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89423-img20210428130654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89423-img20210428130623.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Actualment Cal Vilardell acull un celler. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 89424 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-9 | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Fuster s'ubica a la Plaça Nova de Prats de Lluçanès, disposat en pendent. Està situat entre mitgeres, lleugerament més avançat que l'edifici de la seva dreta (immoble que fa cantonada entre el carrer de l'Orient i el carrer Major). </span></span></span>La coberta de Can Fuster és de </span></span></span></span>teula àrab amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Fuster és una construcció de planta baixa, dues </span></span></span></span></span></span></span>plantes pis i golfes. <span><span><span><span>L’aparell del mur de la façana és de pedra treballada de dimensions petites i mitjanes. A la part baixa de la façana i al voltant de les diferents obertures s'hi observen carreus de mida més gran. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur de la façana s'articula a la planta baixa amb tres obertures (on hi ha la porta d'accés a la part residencial de l'edifici i un local comercial que ha implicat la reforma d'aquesta part baixa de l'edifici). Al primer pis hi veiem una balconada on s'hi obren dues finestres rectangulars. A l'arc del balcó hi destaca la figura d'un drac de forja representat dempeus, amb la boca oberta mostrant la llengua i les ales esteses (vegeu la fitxa </span></span></span></span>08171-160 dedicada als arcs de balcó del nucli de Prats)<span><span><span><span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segon pis hi ha dues finestres rectangulars amb dos petits balcons. Les golfes sembla que han estat objecte d'una intervenció moderna. A aquest darrer pis, el pla de la façana s'enretira uns metres i configura una balconada coberta, on s'hi obren dues finestres rectangulars. </span></span></span></span></p> | 08171-178 | Plaça Nova, 20. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'arc de balcó de Cal Fuster és un dels exemples que s'han conservat d'aquest element al nucli de Prats. Aquest sistema permetia subjectar els balcons llargs o que feien cantonada reforçant-los amb un arc de ferro forjat que unia la barana del balcó i la façana (vegeu la Fitxa: 08171-160). Alguns d'ells estaven decorats, com és el cas que ens ocupa i que representa la figura d'un drac.</p> | 42.0085700,2.0292900 | 419618 | 4651183 | 1784 (segons les dades del cadastre) | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89424-img20210428121401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89424-inkedimg20210428121338li.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 89425 | Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-1 | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 99.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de l'Antic Hospital que <span>ha estat rehabilitat</span> per acollir el Casal del Jovent de Prats.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta baixa i dos pisos, ubicada de forma perpendicular al pendent del carrer de Sant Marçal, amb la qual cosa els accessos de la planta baixa estan disposats a diferent nivell. La coberta de l'Antic Hospital és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Els murs estan arrebossats però s'ha deixat visible l’aparell en alguns punts de la façana, com a l'emmarcament de les diferents obertures</span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal, encara al sud, mostra a la planta baixa, tres accessos i tres finestres (dues de rectangulars més <span><span><span><span><span><span>grosses i una de quadrada, més petita). </span></span>Al primer pis, hi ha dues finestres rectangulars balconeres als extrems de la façana, dues finestres a mitja alçada i dos grans balcons amb <span>volta de mig punt</span>. Al segon pis, hi trobem un esquema semblant al primer pis però amb obertures més petites: quatre finestres quadrades i una balconera formada per arcs <span>rebaixats</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part posterior i la façana lateral est, que comunica amb l'Avinguda Pompeu Fabra, estan adossades a un edifici conegut com l'Espai, destinat a coworking i a les entitats del municipi. La façana lateral oest, que dona a l'Avinguda de Pau Casals, està tancada amb un mur que sembla incloure un espai de pati o jardí.</span></span></span></span></span></span></p> <h4 id='nom'> </h4> | 08171-179 | Carrer Sant Marçal, 5. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'Antic Hospital dels Pobres (nom amb què era conegut antigament aquest edifici) es va començar a construir el 1856 per poder atendre persones sense recursos. Des de l'any 1906 se'n van fer càrrec les germanes Josefines fins que es van traslladar a una nova residència, l'any 1976.</p> <p>Actualment és un edifici de propietat municipal i acull les funcions de casal per la gent jove.</p> | 42.0087800,2.0317300 | 419821 | 4651204 | Al cadastre hi consta com a data 1947 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132051.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 89426 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-2 | <p>GORCHS, A. i REIXACH, R., Guerra i repressió al Lluçanès, vol. I, Ajuntament de Prats de Lluçanès: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019, p. 195.</p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 95.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Solé és un conjunt amb la façana principal que dona al carrer de l’Hospital, prop del </span>torrent Merdinyol<span>. La parcel·la es comunica amb la carretera de Sabadell (B-431) per la part posterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel costat del carrer de l’Hospital, la façana s’estructura a partir de planta baixa, dos pisos i golfes. L’aparell del mur és de pedra treballada de mida petita i força regular i les obertures estan emmarcades per carreus treballats de grans dimensions. A la planta baixa hi ha dos accessos a l'habitatge i una finestra petita. Al primer i al segon pis, hi ha tres finestres rectangulars amb balcó (els balcons del segon pis són més estrets que els del primer pis). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al pis de les golfes, el pla de la façana s'enretira, formant una galeria coberta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Just per damunt, hi tenim el ràfec sostingut amb bigues de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part posterior, a la carretera de Sabadell, la façana és arrebossada i pintada de color clar. Hi és visible un petit cos adossat amb planta baixa, balcó i la galeria porxada, que sobresurt perpendicularment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està envoltat per un gran espai d'hort i jardí.</span></span></span></span></span></span></p> | 08171-180 | Carrer de l'Hospital, 4. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>També es coneix com a Cal Montanyà i que s'hi recullen les dades metereològiques des de 1932 (Vila, 2020).</p> <p>Les terres de Cal Solé (Esmentat com a Cal Soler) consten entre la relació de propietats retornades passada la Guerra Civil (Gorchs i Reixach, 2019).</p> <p> </p> | 42.0072600,2.0269000 | 419419 | 4651040 | Al cadastre hi consta 1940 com a data de construcció, segurament deu fer referència a una reforma o rehabilitació. | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89426-img20210428125520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89426-img20210428125227.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | A l'edifici contigu a Cal Solé hi ha una llinda amb la inscripció: 1769. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 89433 | Serradet de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradet-de-sant-antoni | <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span><span>CANTALLOPS I VALERI, Ll. «Salvador Valeri i Pupurull, 1873-1954». </span></span></span></span><em>Cuadernos de arquitectura</em><span><span><span><span><span>, [en línia], 1966, Núm. 63, p. 15-19. <a href='https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037'>https://raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110037</a> [Consulta: 23-12-2021].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 125.</span></span></span></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069014.xml'>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069014.xml</a> (Sobre en Lluís Valeri)</p> <p><a href='http://dbe.rah.es/biografias/50079/salvador-valeri-pupurull'>http://dbe.rah.es/biografias/50079/salvador-valeri-pupurull</a> (Sobre en Salvador Valeri)</p> <p> </p> <p> </p> | Segle XX | <p><span><span><span>La finca, formada per la casa i el jardí, està delimitada per una tanca d’obra, on hi ha la porta d’accés al recinte. A banda i banda d’aquesta porta d’accés, hi ha dos plafons de ceràmica que indiquen el nom de la casa “Serradet de Sant Antoni” amb lletres blaves sobre fons blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està ubicat en una elevació de terreny, a la part alta de la qual, s’hi situa la casa. A l’edifici principal s’hi arriba a través d’una escalinata que discorre a banda i banda d’una font amb un estany, on hi ha un plafó ceràmic signat per L. Bru (vegeu la fitxa </span></span></span>08171 - 185<span><span><span> per la descripció d’aquest element).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es va construir durant la segona meitat de la dècada dels anys 40 del segle XX, seguint l’estructura característica de les masies. Es tracta d’un edifici de planta basilical que consta de planta baixa, pis i golfes. Al laterals s’hi han adossat dos volums de dos pisos amb galeries d’arcs rebaixats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal està distribuïda amb un cos central, més elevat que els laterals i cobert amb una teulada de teula àrab a dues aigües, i els cossos laterals coberts amb una teulada de teula àrab a un vessant. Tant les diferents obertures, com la part baixa i els laterals de la façana, estan emmarcats amb pedra bisellada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està centrada per un portal i dues finestres obertes en arc de mig punt, disposades simètricament. El primer pis és centrat per un balcó i dues finestres rectangulars a banda i banda. A la llinda del balcó s’hi observa la inscripció: “Lluís Valeri 1948”. Al centre de les golfes hi ha tres arcs arrenglerats sostinguts per pilastres i dues petites obertures rectangulars a cada costat. A la part superior de la façana, just per damunt dels tres arcs arrenglerats, hi ha un petit òcul cec. L’acabat de la façana és arrebossat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el plafó de rajola decorativa situat per damunt del balcó del primer pis. Es tracta d’una representació de Sant Antoni de Pàdua, representat tonsurat i amb l’hàbit de monjo franciscà, que sosté amb una mà el lliri i amb l’altra, el nen Jesús. </span></span></span></p> | 08171-182 | Carretera de Sabadell (B-431), Km. 72. | <p>El Serradet de Sant Antoni també és conegut com la Torre del Valeri perquè la va fer construir en Lluís Valeri i Sahís (1891-1971), polític i advocat barceloní, com a residència d'estiueig. </p> <p>Apareix referida com a obra de l'arquitecte Salvador Valeri Pupurull de l'any 1946 (<span><span><span><span><span lang='ES'><span><span><span>Cantallops i Valeri, Ll. 1966)</span></span></span></span></span></span></span></span>. Sembla que es degué construir aproximadament entre aquesta data i el 1948, any que apareix inscrit a la llinda del balcó del primer pis juntament amb el nom de Lluís Valeri. </p> <p> </p> | 42.0036800,2.0264200 | 419375 | 4650643 | 1946-1948 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89433-20211110102739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89433-20211110102634.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Maria del Agua Cortés Elía - Marta Bertran Armadans OPC Diputació de Barcelona | Salvador Valeri Pupurull | Tot i que actualment aquesta finca es coneix com el Serradet de Sant Antoni, antigament rebia el nom de la Torre Valeri, ja que va ser construïda per aquesta família. | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc