Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57995 | Ball del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-rei | XVIII-XIX | Ja no es balla | Es tracta d'un ball amb una coreografia vuitcentista similar a una 'Quadrilla de Llancers' o als rigodons (dansa d'origen provençal en dos temps), molt de moda a finals del segle XIX, que a Prats de Rei es ballava el dia 1 de gener. Era un ball solemne, però a la vegada s'hi desplegava una certa paròdia cap al poder i els estaments poderosos i durant el ball es llegien 'les ordenances', que era un text descrit com a 'picant' i es posaven de rellevància els fets ocorreguts durant aquell any a la vila. És catalogat com un 'ball modern'. En l'arxiu del folklorista Josep M. Castells i Andilla, consta que el Ball del Rei el ballava l'Esbart de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona i que a part de a Prats de Rei també es ballava a alguns pobles de l'Alt Urgell. Segons el mateix Castells, la coreografia de la dansa va acompanyada d'una particel·la del mestre Josep Taxés. Aquest ball popular no apareix referenciat al recull enciclopèdic de Joan Amades. | 08170-138 | Plaça Major | La poca informació de què es disposa sobre aquest ball prové de la tradició oral i de les notícies indirectes extretes de l'arxiu particular del ja desaparegut folklorista d'Horta (Barcelona) Josep M. Castells i Andilla (1897-1988), referenciat per Josep Bargalló i Badia en el seu blog 'Arxiu de dansa tradicional a catalana'. | 41.7055300,1.5416400 | 378665 | 4618110 | 08170 | Els Prats de Rei | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Existeix un vídeo amb el Ball del Rei dels Prats de Rei, interpretat pel Grup de Dansa Tradicional Catalana Ramon d'Olzina de Vila-seca. Disponible a: http://www.jbargallob.net/index.php/registres-videos/64-ball-del-rei | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 57996 | Goigs a Sant Gil de Solanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-gil-de-solanelles | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona. -Partitura musical: http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/S_Gil_Solanelles&PopularA.pdf | XX | Es tracta d'un full de goigs conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, amb el títol: 'Goigs en lloança del Gloriós Sant Gil, abat, patró de Solanelles', d'autoria anònima. És còpia d'un exemplar d'una col·lecció privada. Es tracta d'un text imprès sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; al revers no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. No conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge. Aquests goigs a Sant Gil es cantaven, i conserven una partitura musical associada. Presenta la següent estructura compositiva: dins d'una orla consistent en una sanefa a base de motius vegetals de composició lleugera, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, en una posició centrada, apareix la fotografia d'una imatge de cos sencer de sant Gil amb el seu hàbit d'abat; a continuació es presenta la lletra del goig distribuïda en tres columnes. Després de les tres columnes que contenen el goig pròpiament dit, apareix un 'oremus' catalanitzat de dues línies que ocupen tot l'ample de la orla. Tot i que al final del full es fa constar l'any 1850, el fet que el sant aparegui representat mitjançant una fotografia, la moderna tipografia del text, així com la redacció dels goigs segons la normativa catalana actual, situen la impressió d'aquest full dins el segle XX. | 08170-139 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquest full de goigs a sant Gil de Solanelles fa referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial del petit nucli de cases de Solanelles, dins el terme municipal dels Prats de Rei. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclós al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57996-foto-08170-139-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia extreta del blog 'Quin goig de Romànic' (http://goigderomanic.blogspot.com.es/2014/09/sant-gil-de-solanelles.html) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57997 | Elements arquitectònics de cal Tabaqueru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-de-cal-tabaqueru | -ESTRADA PLANELL, Gemma; ASENSI ESTRUCH, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 183. | XV-XVI | Els elements arquitectònics han estat restaurats sense un criteri professional. | Es tracta d'un casal gòtic de planta quadrangular irregular, molt reformat, que conserva encara algun element arquitectònic destacable: a la façana de l'edifici s'observa una finestra coronella o d'arcs monolobulats separats per una estilitzada columna, tot plegat datable al gòtic tardà, que segons testimonis orals està molt restaurada. De fet la columna i el capitell no són elements originals, però sí ho és la base de la columna. A la cantonada de l'edifici es conserva una teiera de ferro forjat. La porta de la casa. La portalada original sembla ser que era a base d'un arc apuntat, avui reconvertit en un arc de mig punt rebaixat i adovellat però de factura recent. | 08170-140 | Plaça Major cantonada amb carrer Nou | Aquesta casa i els seus elements arquitectònics conservats es troben al punt neuràlgic de la vila medieval de Prats, i per la seva tipologia i cronologia han de pertànyer al moment immediatament posterior a la construcció del segon recinte de muralles medieval de la vila. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic. | 41.7054300,1.5416000 | 378662 | 4618099 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57997-foto-08170-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57997-foto-08170-140-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 93|119|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57998 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | En un desnivell d'un camp de conreu es localitza una petita construcció de planta quadrada de 3 x 3'15 m, feta de pedra seca a base de grans blocs. Es troba adossada en un marge agrícola, en un entorn de camps de conreu de cereals. La construcció té una alçada màxima de 3'5 m. La porta, parcialment obturada per una acumulació de terra, té 1'50 m d'alçada per 0'80 d'amplada, està orientada a l'est i té la llinda plana i monolítica. En una de les parets interiors de la barraca hi ha una petita menjadora a un metre d'alçada del terra. Les petites barraques agrícoles tradicionals que es documenten a Els Prats de Rei estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada a els Prats de Rei és la de planta quadrangular. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de Prats de Rei, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08170-141 | Les Deveses | Els municipis situats al nord de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de secà, i més concretament al cereal, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, no ha estat tant abundant com al sud de la comarca. Tot i així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a els Prats de Rei abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.7251300,1.5688100 | 380962 | 4620248 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57998-foto-08170-141-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Wiquipedra.catpaisatge.net | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 57999 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-0 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX | En una pendent de bancals, avui boscosa, es localitza una petita construcció de planta circular de 2'5 m de diàmetre, feta de pedra seca a base de grans blocs. Es troba adossada en un marge agrícola, en un entorn de camps de conreu de cereals. La construcció té una alçada màxima de 3'5 m. La porta està orientada al sudest i té la llinda plana i monolítica. La coberta de l'estructura és una falsa volta de pedra. Les petites barraques agrícoles tradicionals que es documenten a Els Prats de Rei estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada a els Prats de Rei és la de planta circular. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de Prats de Rei, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08170-142 | Solana del Feliu | Els municipis situats al nord de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de secà, i més concretament al cereal, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, no ha estat tant abundant com al sud de la comarca. Tot i així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a els Prats de Rei abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.7181800,1.6053400 | 383988 | 4619427 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57999-foto-08170-142-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de wiquipedra.catpaisatge.net | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58000 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-53 | -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. | XIX | Al marge d'un camp de conreu de cereals, es localitza una petita construcció de planta circular d'uns 3 m de diàmetre, feta de pedra seca a base de blocs de pedra grans i mitjans. La construcció té una alçada màxima de 3'5 m. La porta està orientada al sudest i té la llinda plana i monolítica. La coberta de l'estructura és una falsa volta de pedra. Les petites barraques agrícoles tradicionals que es documenten a Els Prats de Rei estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada a els Prats de Rei és la de planta circular. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de Prats de Rei, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08170-143 | Vinya de cal Tomaset | Els municipis situats al nord de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de secà, i més concretament al cereal, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, no ha estat tant abundant com al sud de la comarca. Tot i així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a els Prats de Rei abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.7215900,1.5430800 | 378815 | 4619891 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58000-foto-08170-143-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Wiquipedra.catpaisatge.net | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58001 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-58 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. | XIX-XX | La coberta no és la original. | Al marge d'un camp de conreu de cereals i a peu d'un camí, es localitza una petita construcció de planta rectangular, de 3'40 x 4'40 m, feta de pedra seca a base de blocs de pedra grans a les cantoneres i mitjans a la resta de parets. La construcció té una alçada màxima de 2'80 m per la seva part interior. La porta, localitzada a un extrem de la façana principal, fa 0'90 m d'alçada i 1'65 d'amplada, està orientada al sudest i té la llinda plana consistent en una biga de fusta. La coberta de l'estructura és una teulada a dos vessants feta de bigues de ciment i teules, per tant més moderna que la estructura original. A l'interior hi ha una menjadora de 2 m de llargada i un dipòsit soterrani. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a Els Prats de Rei estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada a els Prats de Rei és la de planta rectangular. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de Prats de Rei, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08170-144 | Plans de sant Ermengol | Els municipis situats al nord de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de secà, i més concretament al cereal, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, no ha estat tant abundant com al sud de la comarca. Tot i així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a els Prats de Rei abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.6957700,1.5232800 | 377119 | 4617052 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58001-foto-08170-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de wiquipedra.catpaisatge.net | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58002 | Sant Miquel de la Comanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-comanda | <p>-CASTELLÀ RAICH, Gabriel (1942): 'Ermita de Sant Miquel de Prats del Rey', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, època II, n. 42, Igualada, p. 3-4. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 348. -BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Santa Maria dels Prats de Rei'; 'Restes de Sant Miquel de la Comanda', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 345, 472-474. -ARAN SURIOL, Joan (2002): Santa Anna de Barcelona, ed. Mediterrània, Barcelona.</p> | XIII | <p>Sobre un petit turó que domina la plana on s'assenta la vila de Prats de Rei, i a mig camí entre aquesta vila i la torre i castell de la Manresana, es localitzen unes poques restes dels fonaments de la capella de Sant Miquel de la comanda, detectables a través dels amuntegaments de material constructiu concentrats als marges del camp, entre ells blocs molt ben escairats de mida mitjana. Es tractaria de les restes d'una església d'estil romànic, construïda a mitjans segle XIII, que va ser desmuntada el 1936 per construir les escoles publiques amb els seus carreus. A l' emplaçament original de la capella, però, queden encara els fonaments de l'edifici religiós i, amb tota probabilitat, altres elements arqueològics en el subsòl com ara tombes i les restes dels fonaments de les construccions annexes a la capella, atès que el lloc havia estat un antic monestir on hi vivia un grup de cavallers-monjos de la Comanda del Sant Sepulcre. Només part dels seus elements arquitectònics decorats es van conservar de la destrucció del monument i es troben actualment custodiats a l'església parroquial.</p> | 08170-145 | Cal Segura | <p>El lloc de Sant Miquel de la Comanda localitzat al terme dels Prats de Rei era una de les cases filials de l'església i monestir de Santa Anna de Barcelona, el qual era la seu de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem a Catalunya. Altres cases filials foren el priorat del Sant Sepulcre d'Olèrdola, el Sant Sepulcre de Peralada, el priorat de Marcèvol, el Lledó de Valls, i Sant Vicenç del Garraf. A Sant Miquel de la Comanda dels Prats de Rei hi va viure i desenvolupar la seva activitat un grup de cavallers-monjos de la Comanda del Sant Sepulcre. Ja l'any 1126 el bisbe de Vic havia lliurat l'església parroquial de santa Maria, junt amb sant Andreu de la Manresana i Sant Ermengol, a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem, essent aquesta una de les notícies més primitives de la presència de l'Ordre a Catalunya. Però el priorat de Sant Miquel de la Comanda no apareix documentat per primer cop fins un segle després, i la seva creació és deguda als termes d'una concòrdia signada l'any 1261 entre el Prior de l'església de Santa Anna de Barcelona i el rector de l'església de Santa Maria de Prats de Rei. Aquesta Concòrdia incloïa capítols com la presentació periòdica al bisbe d'un frare de l'Ordre que residiria a Prats i que serviria les esglésies de Santa Maria de Prats i Sant Andreu de la Manresana sota l'obediència del bisbe. Per tal de donar compliment a aquest últim punt, es fundà la comanda de Sant Miquel a mig camí entre Prats de Rei i el castell de la Manresana. Ara bé, en uns capítols signats dos anys més tard, el 1263, entre el rector de prats i el prior de Sant Miquel, s'especificava que les campanes de Sant Miquel de la Comanda no podrien ser tocades fins que no haguessin sonat les de Prats (exceptuant el toc de matines). El Papa Innocenci VIII va fusionar l'Ordre del Sant Sepulcre amb la dels Hospitalers l'any 1489 i uns pocs decennis abans de la secularització de l'Ordre, l'any 1542 el priorat de Santa Anna de Barcelona vengué Sant Miquel de la Comanda al monestir de Montserrat. L'últim i definitiu episodi històric viscut per aquest monument pratenc fou l'espoli gairebé total del seu material constructiu per a la construcció de les noves escoles del poble de Prats de Rei 'any 1936. Part dels elements decorats es van salvar i es conserven al Museu Comarcal de Manresa. Actualment, atès que en el subsòl resten els fonaments de les antigues edificacions, el lloc té la naturalesa de jaciment arqueològic.</p> | 41.7007118,1.5509552 | 379432 | 4617562 | 1261 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58002-foto-08170-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58002-foto-08170-145-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-09 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58003 | La Flor de la Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-segarra | XX | Es tracta d'un edifici de planta rectangular allargada localitzat al sud del nucli urbà de Prats. Disposa de planta baixa, primer pis, golfes i soterrani. La coberta és a dues aigües. Els paraments són fets a base de blocs petits i mitjans de pedra local, mentre que els marcs de les obertures i les cantonades de les parets estan acabades amb totxo disposat de manera horitzontal. L'accés a l'edifici es realitza a través d'una gran porta amb arc ultrarrebaixat que es troba al centre de la façana principal que dona al Passeig Josep Maria Llobet. La resta d'obertures són rectangulars i quadrangulars. | 08170-146 | Passeig Josep Maria Llobet, 22 | Des de finals del segle XIX i fins ben avançada la segona meitat del segle XX, la vida cultural i política de moltes viles catalanes es va vertebrar gairebé en la seva totalitat a partir de l'existència d'associacions de dretes i esquerres. Als Prats de Rei, aquestes dues associacions eren La Flor de la Segarra i La Cooperativa Equitativa, les quals disposaven de sengles edificis que feien la funció de seu social. Més enllà dels enfrontaments ideològics, aquestes associacions organitzaven la pràctica totalitat de les activitats festives i recreatives de l'any, de manera que el seu paper social va ser de primer ordre durant algunes generacions. En origen, cap a finals del segle XIX la associació Flor de la Segarra tenia la seva seu en una casa particular del carrer Nou regentada per Manel Puigcernau, un personatge popular perquè exercia de 'curandero'. Fou Puigcernau qui l'any 1933 va dur a terme la construcció del nou edifici en la seva ubicació actual, una estructura més espaiosa per donar cabuda a l'associació i competir amb l'edifici de la Cooperativa Equitativa. Després de la Guerra Civil Española, les antigues sessions de cinema que es feien a la Cooperativa Equitativa van passar a fer-se a la Flor de la Segarra- En els últims anys l'edifici estava dedicat a la hostaleria, però actualment roman tancat. | 41.7050900,1.5406500 | 378582 | 4618062 | 1933 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 58004 | Cal Semion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-semion | XVII | Al carrer Major de la vila de Prats es localitza aquesta casa que destaca per un gran arc de mig punt adovellat amb l'any '1635' inscrit a la seva dovella central i un escut esculpit amb el sol, un símbol molt recurrent durant el Barroc. Aquesta notable portalada i alguna de les pedres que emmarquen la resta d'obertures, així com la part inferior de la façana, feta amb blocs petits de pedra ben escairats, semblen ser els únics elements genuïns d'un antic edifici de planta baixa i dos pisos molt reformat. | 08170-147 | Carrer Nou, 6 | Aquesta casa es troba en un dels punts neuràlgics de la vila medieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual l'any 1635. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic, i fins a l'actualitat. | 41.7053400,1.5411000 | 378620 | 4618090 | 1635 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58004-foto-08170-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58004-foto-08170-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58004-foto-08170-147-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La casa també és coneix amb el nom de cal Miquel de les Cuques. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58005 | Gegants Martí i Júnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-marti-i-junia | XX | La vila dels Prats de Rei disposa de dues parelles de gegants creades durant els últims anys. La parella més antiga, construïda als anys 80 del segle XX, la constitueixen els tradicionals exemplars de gegants amb aspecte, vestimenta i atributs de rei i reina, habituals en el món de la imatgeria festiva popular catalana. De fet, el gegant està directament inspirat en la figura del rei català Martí l'Humà, mentre que la geganta pren el nom d'una de les dones (Júlia Severina) que apareix a les inscripcions romanes trobades a Prats de Rei, per tant una de les primeres pratenques de nom conegut. Ambdós noms van ser elegits mitjançant consulta popular. Aquesta parella són coneguts popularment com els 'gegants vells'. | 08170-148 | Ravalet, 31, 1r | Aquesta primera parella de gegants de la vila es va construir als anys 80' del segle XX, sota els auspicis de l'Ajuntament de Prats de Rei i amb el veí Josep Devant com a artífex de la iniciativa. Arrel el naixement d'aquesta primera parella, i per tal d'acompanyar-los en les seves desfilades, uns anys més tard es va constituir el Grup de Grallers i Geganters dels Prats de Rei. Més recentment, l'any 2013, sota la direcció de Montse Morreres, es va construir una segona parella de gegants, l'Ermengol i la Joana. | 41.7064900,1.5423100 | 378723 | 4618216 | c. 1985 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58005-foto-08170-148-1.jpg | Inexistent | Naïf|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Devant | 113|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58007 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | <p>-CRISPÍ, Marta (2004): 'Una obra documentada d'Aloi de Montbrai: la marededéu dels Prats de Rei. Noves vies per a l'estudi de l'escultor francès', Locus Amoenus, 7, p. 111-116.</p> | XIV | <p>A l'església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu del Roser feta d'alabastre policromat. Es tracta d'una Verge dempeus, amb una lleugera flexió de la cama dreta, que sosté amb el braç esquerre un nen Jesús assegut, mentre que amb la mà dreta acarona el peu del seu fill. La Verge té el cabell arrissat, cara arrodonida i alegre, amb front ample, ulls petits i boca estreta. La imatge es data a mitjans del segle XIV, dins del gòtic català, amb paral·lels immediats en la estatuària del nord de França, però l'actual policromia, que no és la original, li confereix un aspecte naïf un xic allunyat de la seva autèntica essència baixmedieval.</p> | 08170-150 | Església parroquial de santa Maria | <p>Tot i que en un principi no es conservava cap referència històrica antiga en relació a aquesta imatge, un estudi de l'any 2004 relaciona directament la talla d'alabastre de la Mare de Déu del Roser amb la obra encarregada l'any 1340 pels síndics i jurats de 'Patrorum' al mestre francès Aloi de Montbrai, personatge que era un escultor molt preuat que rebé diversos encàrrecs del rei Pere III i que treballava amb alabastre de Beuda (La Garrotxa). Es tracta d'una argumentada hipòtesi que identifica el topónim'Patrorum' amb el Prats de Rei.</p> | 41.7050500,1.5422600 | 378716 | 4618056 | 1340? | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58007-foto-08170-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58007-foto-08170-150-2.jpg | Física | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aloi de Montbrai | IMATGE 2: Mare de Déu del Roser (foto: Marta Crispí). | 93|119|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58008 | Cal Llobet Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-nou | XX | La casa de cal Llobet Nou s'ubica al sud-oest de les afores de la vila dels Prats de Rei, al peu de la carretera C-1412a. Es tracta d'un edifici senyorial dins una finca tancada amb un mur, construït a la primera meitat del segle XX, de planta quadrangular i amb coberta a quatre aigües. Disposa de planta baixa i dos pisos, i té una edificació auxiliar annexa rectangular de planta baixa adossada al seu costat nord. El parament de l'edifici és a base de blocs mig escairats de pedres de varies mides, amb peces de mòdul més gros i més ben tallades a les cantoneres. La façana principal té un porxo de sis arcs a la planta baixa. Al primer pis s'hi han obert balcons amb la llosa de pedra monolítica, mentre que al segon pis s'hi obren finestres consistents en filades de petits arcs; totes les obertures estan emmarcades amb fileres de totxos i les baranes i reixes són de ferro colat. Els ràfecs de l'edifici són fets amb peces ceràmiques i construeixen un interessant joc de geometries i volums. | 08170-151 | Carretera Jorba-Ponts, km 42 | Construït a la primera meitat del segle XX, des de l'any 1986 l'edifici acull una residència per a discapacitats intel·lectuals regentada per la associació APINAS, i més recentment aquesta activitat ha comportat l'afegit d'un edifici de nova construcció dins el perímetre de la finca. Abans d'aquesta reconversió en centre assistencial, la casa havia estat propietat de la família Elizalde, emparentada amb la família Llobet que dona nom a aquesta casa i que apareix documentada a els Prats de Rei des de l'Edat Mitjana com una de les famílies més notables de la vila. | 41.7041500,1.5394000 | 378476 | 4617960 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58008-foto-08170-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58008-foto-08170-151-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58009 | Torre del Sim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-sim | XX | La coneguda com Torre del Sim és una casa urbana de dimensions mitjanes, de planta quadrangular amb un petit annex al seu costat oest i amb teulada a quatre vessants. Té planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta tres eixos verticals: el central amb planta baixa i primer pis, acabat amb un petit terrat, té una gran tribuna amb una barana de pedra i elements de ferro consistents en formes vegetals arrodonides esquemàtiques; mentre que els dos eixos laterals de l'edifici disposen d'un segon pis de tal manera que semblen dues torres flanquejant el cos central, tot plegat amb una gran simetria. Els balcons i baranes que rodegen l'edifici estan conformats per balustrades. Les façanes es presenten arrebossades, però allà on aquest arrebossat s'ha perdut és possible veure una obra mixta a base de pedres de diferents dimensions i totxanes, tot plegat repartit amb filades irregulars. Es tracta d'una casa d'estil colonial d'inicis del segle XX, coneguda popularment com una 'casa d'indianos', que tot i presentar una gran sobrietat conté també alguns elements estilístics propis d'aquests tipus de cases colonials, com ara els detalls de regust neoclàssic (les balustrades), i els que recorden al neogòtic (formes vegetals arrodonides de les baranes del balcó central de la façana principal). | 08170-152 | Ravalet, 33 | Aquesta casa, curiosament no pren el nom a partir del seu propietari o família, sinó a partir del renom del paleta, un tal Sim, que la va construir a inicis del segle XX. Les 'cases d'indianos' o 'd'indians', fetes construir per personatges que tornaven a casa després d'haver fet fortuna econòmica a les colònies espanyoles d'Amèrica, van constituir uns exponents arquitectònics de certa ostentació típics de la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX en moltes viles de Catalunya. | 41.7064200,1.5425800 | 378745 | 4618207 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58009-foto-08170-152-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 'Sim' | Actualment aquesta casa també es coneix amb el nom de cal Pastor, perquè la van adquirir els propietaris de la casa homònima ubicada al carrer del Ravalet, just al costat de la Torre del Sim. | 99|102 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58010 | Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastor-0 | XVI-XVII | A l'extrem nord del nucli urbà de Prats de Rei, al peu de l'antic camí de Cardona, s'emplaça un casal tipus masia dins d'una gran finca urbana amb jardí, tot tancat amb un mur de pedra. L'habitacle té planta rectangular i teulada a dues aigües, i disposa de planta baixa, primer pis i golfes. Al seu costat est s'hi ha annexat una estructura rectangular de planta baixa i primer pis. Les obertures, distribuïdes irregularment per les façanes, són quadrangulars i estan emmarcades amb grans blocs de pedra escairada. Allà on el parament és visible, s'observa una construcció a base de filades molt irregulars de pedres escairades de tot tipus i dimensions, amb blocs més grans i ben tallats a les cantoneres. A la façana nord s'hi va construir un contrafort propi dels segles baixmedievals i inicis dels moderns. Les traces arquitectòniques i tipologia de l'edifici en el seu estat actual poden remuntar-se, com a mínim, als segles XVI-XVII. | 08170-153 | Ravalet s/n | Antigament, aquesta casa també havia estat coneguda amb el nom de ca l'Estrada (denominació que avui ja no s'utilitza), atès que els propietaris eren els mateixos que els de la important i propera masia de cal Estrada, avui inclosa dins del terme municipal d'Aguilar de Segarra (El Bages). Actualment cal Pastor és una casa urbana, però està ocupant un espai que fins al segle XVIII havia estat just a fora del perímetre emmurallat medieval i modern de la vila. Aquest fet explicaria el seu aspecte de casa rural, més que no pas urbana, tot i estar avui ubicada dins el nucli urbà de Prats de Rei. | 41.7064500,1.5427900 | 378763 | 4618210 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58010-foto-08170-153-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Cal no confondre aquesta casa amb la Torre del Sim, la qual es coneix actualment també com cal Pastor. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58011 | Fàbrica de cal Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-carbonell | XX | Es tracta d'un edifici industrial consistent en una antiga fàbrica tèxtil d'estil modernista d'aspecte molt sobri. Consta d'una nau de planta rectangular que mesura aproximadament 30 x 13 metres i té coberta a dues aigües amb ràfec fet de peces ceràmiques col·locades a mode d'escacat. Per tal de salvar el desnivell del carrer, l'estructura es troba parcialment assentada sobre una base feta amb blocs de pedra i formigó. La façana principal, que es localitza en un dels costats curts de l'edifici, té la porta d'accés a l'extrem septentrional. Aquesta façana mostra una construcció a base de blocs de pedra escairats rectangularment, de mida mitjana i aspecte baixmedieval, que podrien ser reaprofitats d'algun edifici més antic; per altra banda, el parament de la façana llarga o lateral que és visible està feta de filades de totxos i té una filera de grans obertures per tal de facilitar l'entrada de llum natural. Totes les obertures acaben amb un arc rebaixat i estan emmarcades per filades de totxos alternades amb algun bloc de pedra. Les reixes són helicoïdals, igual que una columna feta de totxos que divideix en dos la finestra central més alta de la façana principal. | 08170-154 | Carrer de la Font, s/n | La indústria tèxtil es documenta a els Prats de Rei com a mínim ja al segle XVIII, i estaria inclosa dins les poblacions productores pertanyents a la vessant segarrenca de la comarca de l'Anoia (Copons, Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Prats de Rei), caracteritzada per una producció de baixa qualitat i amb una comercialització molt restringida als mercats locals i comarcals. Segons consta en una inscripció ubicada al capdamunt de la façana de l'edifici, la fàbrica de cal Carbonell es va construir l'any 1929, però va deixar de funcionar com a tal fa ja uns anys i actualment acull els magatzems i oficines d'un conegut negoci de roba de la comarca. | 41.7055900,1.5433400 | 378807 | 4618114 | 1926 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58011-foto-08170-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58011-foto-08170-154-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58012 | Cal Lleganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya-0 | XX | La casa de cal Lleganya és una edificació urbana d'estil modernista sobri que ocupa una parcel·la de planta rectangular. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana mostra una obra a base de blocs de pedra escairats de mida mitjana, mentre que les obertures i els laterals i coronament de la façana estan emmarcats per filades de totxos. El coronament acaba amb una línia corba i sinuosa decorada amb motllures i amb sengles esferes de pedra a cada extrem. A la part més alta de la façana, un medalló ovoide, també format per totxos en fila, té inscrit l'any 1927. La casa té tres portes a la planta baixa, un balcó corregut amb tres sortides al primer pis, i tres balcons més al segon pis, tot plegat conferint una notable simetria a l'edifici. Totes les obertures estan acabades amb un arc ultrarebaixat. Un dels seus elements patrimonials més valuosos i destacables són les baranes dels balcons, fetes amb ferro forjat. La barana del balcó corregut del primer pis mostra decoració amb flors de quatre pètals alternada en els barrots helicoïdals, mentre que a ambdós extrems d'aquesta barana, a la part de la base on els barrots s'eixamplen cap a l'exterior de l'edifici, s'emplacen motius vegetals i florals més vistosos i treballats. | 08170-155 | Raval de Sant Joan, 19 | Cal Lleganya s'ubica en un dels antics ravals medievals de la vila, just al costat de la capella de Sant Joan d'origen medieval, als peus d'un dels antics camins d'entrada al nucli urbà. Segons consta en una inscripció de la façana, aquesta casa d'estil modernista molt sobri que ocupa actualment el solar va ser construïda l'any 1927, i en lloc hi havia hagut anteriorment una casa més antiga. | 41.7062400,1.5435300 | 378824 | 4618186 | 1927 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58012-foto-08170-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58012-foto-08170-155-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58013 | Cal Metge Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-vell | XVII-XVIII | Ubicada al nucli històric de la vila, cal Metge Vell és una casa urbana de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal va estar molts anys arrebossada però fa un decenni se li va enretirar aquest material protector i actualment és visible el parament constructiu, consistent en blocs de pedra escairats de diverses mides, col·locats en filades irregulars. En una banda i al centre d'aquesta façana, a nivell del segon pis i de manera gairebé simètrica, es presenten dos elements escultòrics reaprofitats com a blocs constructius, consistents en unes peces allargades decorades amb un baix-relleu amb una forma no identificable, potser corresponent a alguna mena d'encaix. Els balcons tenen llosa de pedra i baranes de ferro colat que alternen barrots plans i helicoïdals; els balcons del costat occidental presenten llinda, mentre que els del costat oriental acaben amb arc rebaixat. La part superior de l'edifici acaba amb un porxo de tres arcs. La llinda de la porta de la casa, acabada amb un arc rebaixat, presenta un escut molt desgastat decorat amb una flor. Totes les obertures, a excepció dels arcs del porxo, estan emmarcades amb blocs de pedres escairades, en alguns casos motllurades. El seu aspecte actual correspon a un edifici del segles XVIII-XVIII amb les reformes pròpies del pas del temps. | 08170-156 | Carrer Nou, 43 | Aquesta casa es troba al punt neuràlgic de la vila medieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic. | 41.7058800,1.5425200 | 378739 | 4618147 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58013-foto-08170-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58014 | Treure ball | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treure-ball | -TORRENS, Jesús (2016): 'L'obra del Cançoner Popular de Catalunya', Municipium Sigarrense, 4, p. 12-13. | XVIII?-XX | Ja no es balla. | Fins fa uns pocs decennis, aquest antic ball de Prats de Rei es ballava durant la Festa Major d'Estiu i durant la Segona Festa Major, i com el seu nom indica, donava pas o obria una tarda de ball en ambdós principals actes festius de la vila. Aquesta dansa es ballava a la Placa Major de Prats de Rei i començava als volts de les tres de la tarda. La ballaven sis dansaires: tres homes i tres dones, priors i prioresses. Una de les prioresses feia el paper de reina i les altres dues de criades. Les prioresses es posaven unes mantellines, mentre que els priors agafaven unes morratxes i donaven un tomb per la plaça tot esquitxant al públic per tal de que reculessin i fer així lloc. El primer prior premia la mà a la reina i donaven un tomb, amb la dona davant i l'home darrera; al segon torn s'hi afegia el segon prior i la segona prioressa i al tercer tomb els tercers. Acabada aquesta dança, ballaven tots sis una sardana i a continuació un vals. Al finalitzar, els dansaires proclamaven: Que balli tothom! I llavors començava el ball de la Festa Major. | 08170-157 | Els Prats de Rei | Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre juliol i agost, com és el cas de Prats de Rei. A l'arxiu de les edicions Musicals Arrahona s'hi localitza una versió musical de la dansa 'Treure Ball' que antigament era ballada als Prats de Rei, arranjada pel mestre Daniel Sanahuja Capella. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58014-foto-08170-157-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Partitura de 'Traure Ball' i sardana que seguia a la dansa (extret de TORRENS, 2016: 13). | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58015 | Escut heràldic de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-vila | XVI | Està molt desgastat i parcialment perdut a causa dels agents meteorològics. | <p>A la façana de la Casa de la Vila, enmig de dos grans finestrals rectangulars situats al segon pis, s'emplaça l'escut de la vila de Prats de Rei, esculpit a finals de l'Edat Mitjana i inicis de la Moderna en un gran bloc de pedra arenisca verda de la zona que està integrat a l'estructura. L'escut està esculpit en relleu, dividit en quatre parts o quarterat, amb les quatre barres o pals de gules en dos dels quarters i grups de tres roses de gules en els altres dos quarters, tot plegat flanquejat per dos grans lleons rampants enfrontats. Una motllura, que sembla afegida posteriorment (o que si més no, no és la mateixa que es veu a fotos antigues) protegeix parcialment les zones superior i laterals de l'escut, actualment molt malmès. Antigament, a la part superior de l'escut s'hi podia llegir inscrita la data de 1591, avui perduda, ubicada en una cartel·la que es deixa entreveure en fotografies d'inicis de segle XX. Es tracta, per tant, de l'exemplar més antic conservat d'escut de la vila,</p> | 08170-158 | Paça Major, 1 | <p>L'escut heràldic de Prats de Rei és actualment, en essència, el mateix que el documentat a finals del segle XVI a la façana de la Casa de la Vila, només que ara el seu disseny presenta una forma més simplificada i amb una corona mural per timbre. Va ser aprovat oficialment l'any 1983 mitjançant el Decret 277/1983 de 16 de juny pel qual s'autoritza l'Ajuntament dels Prats de Rei per adoptar el seu escut heràldic municipal.</p> | 41.7055200,1.5416500 | 378666 | 4618109 | 1591 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-06-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 58016 | Font Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-major | XXI | Es tracta d'una font amb quatre aixetes o boques construïda l'any 2014 i ubicada sota la porxada de la Plaça Major de la vila dels Prats de Rei. Disposa d'un gran abeurador fet amb blocs de pedra molt ben escairats i a la paret s'hi ha disposat un gran mural ceràmic, també emmarcat per blocs de pedra escairats, amb el plànol de la vila i del seu terme municipal, i els principals punts d'interès històrico-turístics. Aquesta font es va construir en el marc d'una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013. | 08170-159 | Plaça Major, s/n | Els orígens d'aquesta font tant recent, construïda l'any 2014, cal cercar-los en una petita font sense cap interès artístic que hi havia emplaçada fins l'any 2014 uns pocs metres més enllà d'on s'ha construït l'actual, tocant gairebé al carrer Isidre Forn. Antigament, entre després de la Guerra Civil i fins finals dels anys 60', al frontal que ocupa la font actual s'hi ubicaven una sèrie de petits i austers comerços d'aviram i carnisseria típics de la postguerra. | 41.7054200,1.5417500 | 378674 | 4618097 | 2014 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58016-foto-08170-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58017 | Mural de la Font Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-font-major | XXI | Presidint la Font Major de la vila de Prats de Rei, sota les porxades de la Plaça Major, s'ha construït un gran mural ceràmic executat segons la tècnica del trencadís i emmarcat per blocs de pedra ben escairats que unifiquen la superfície del mural amb l'abeurador de la font. El mural mesura aproximadament 2'5 x 5 m i està fet de peces de ceràmica vidriades de colors vius que sobre un fons verd dibuixen el plànol de la vila i del seu terme municipal, amb indicació mitjançant 'zooms' dels principals punts d'interès històric i turístic. Està signat per l'artista ceràmica Lívia Garreta, el nom de la qual es pot llegir a la part inferior dreta del mural inserit en una petita cartel·la junt amb l'any de la creació de l'obra (2014). El Mural, juntament amb la Font Major, es va realitzar en el marc d'una sèrie de reformes de millora dels serveis i de la via pública que es van executar a Prats de Rei principalment entre els anys 2012-2013. | 08170-160 | Plaça Major, s/n | L'artista Sílvia Garreta (Barcelona, 1958), amb taller propi a la seva ciutat natal, treballa la ceràmica i domina les tècniques del mosaic i del trencadís, aquesta última molt popular durant l'etapa del Modernisme català. Amb aquestes tècniques aplicades a la ceràmica, ha realitzat diverses obres (principalment a Barcelona, inclòs el temple expiatori de la Sagrada Família, però també en altres ciutats i pobles de Catalunya), entre les quals el gran mural de la Font Major de la vila dels Prats de Rei. | 41.7054100,1.5417500 | 378674 | 4618096 | 2014 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Sílvia Garreta | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 58018 | Mural de cal Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-cal-claret | XX | <p>Encastat a la façana arrebossada de la casa històrica de cal Claret es localitza un petit mural de ceràmica realitzat als anys 90' del segle XX. Es tracta d'un panell rectangular amb el costat superior coronat amb línies ondulades. El panell el conformen un total de quinze peces de ceràmica, dotze quadrades i les tres de la part superior amb formes irregulars. A nivell compositiu, l'escena representada es divideix en dos registres: al superior, una representació de la Mare de Déu del Portal amb el Nen apareix sobre un núvol blau que irradia cinc raigs, i a la dreta del núvol s'hi ha representat l'escut heràldic de la vila en la seva forma simple; al registre inferior s'hi representa un obrador de pa amb tres forners que porten el típic davantal blanc, un dels quals està amassant el pa mentre que els altres dos s'ocupen del forn, del qual se n'ha representat la boca i la cambra de combustió. A la part exterior de l'obrador, un quart forner porta una barra de pa a la mà mentre camina entre sacs de farina. Tota la composició, de marcat estil naïf, està emmarcada amb un llistó blanc decorat amb taques grogues, marrons i blaves que s'alternen regularment.</p> | 08170-161 | Carrer Nou, 17 | <p>Cal Claret, ubicada just al costat de la Casa de la Vila i al centre neuràlgic de la població, és una de les cases històriques de la vila de Prats de Rei. L'estructura general ha estat molt reformada i la seva aparença actual correspon a un edifici de la primera meitat del segle XX, tot i que els seus orígens són molt més antics. L'any 1803, als baixos d'aquesta casa s'hi va obrir un comerç de forn de pa que va romandre en actiu fins fa uns pocs anys. El mural descrit rememora aquesta activitat econòmica i artesanal centenària.</p> | 41.7055400,1.5415300 | 378656 | 4618111 | 1995 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58018-sqs.jpeg | Inexistent | Naïf | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 113 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58019 | Gegants Ermengol i Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-ermengol-i-joana | XXI | La vila dels Prats de Rei disposa de dues parelles de gegants creades durant els últims anys. La parella més recent porta per nom Ermengol i Joana, està inspirada en la Guerra de Successió i en la Batalla dels Prats de Rei de l'any 1711; per això l'Ermengol va vestit de miquelet i porta un fusell a la mà, mentre que la Joana vesteix com una dona pròpia d'inicis del segle XVIII i sosté la bandera de la vila de Prats. Aquesta parella són coneguts popularment com els 'gegants nous'. | 08170-162 | Plaça Major, 1 | Una primera parella de gegants es va construir abans de 2004, sota els auspicis de l'Ajuntament de Prats de Rei. Més tard, l'any 2013, sota la direcció de Montse Morreres, es va construir una segona parella de gegants, l'Ermengol i la Joana, que va ser batejada el setembre de 2013 per part de Mossèn Jaume Casamitjana, fill de la vila, durant els actes de la Segona Festa Major dels Prats de Rei. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 2013 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58019-foto-08170-162-1.jpg | Física | Naïf|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Montse Morreres | IMATGE 1: Els gegants Ermengol i Joana (foto: Ajuntament de Prats de Rei). | 113|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58020 | Col·lecció del Museu Municipal Josep Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-municipal-josep-castella | -SANMARTÍ GREGO, Enric (1981): 'Observacions sobre la presència i distribució de l'espècie Morel 4750 a Catalunya', Ampurias, 42, p. 189-199. -GUITART DURAN, Josep; PERA ISERN, Joaquim; GRAU SEGÚ, Martí (2000): 'La ceràmica de vernís negre de Sigarra (Els Prats de Rei, Anoia)', La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica, Museu de Mataró, Mataró, p. 225-230. -PRINCIPAL PONCE, Jordi; RIBERA LACOMBA, Albert (2013): 'El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro', Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, Comunidad de Madrid-Museo Arqueológico Regional, Madrid, p. 41-146. -GUASCH SOLÉ, Muntsa; SALAZAR ORTIZ, Natalia (2016): Guió i textos de l'exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, Igualada. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408. | XX-XXI | Al primer pis de l'edifici de la Cooperativa la Equitativa s'emplaça un petit museu municipal que custodia una col·lecció d'objectes arqueològics i històrics gestionada per l'Ajuntament de Prats de Rei i l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra. A l'exposició permanent, museïtzada a inicis del segle XXI, per la Diputació de Barcelona s'hi poden veure les principals peces arqueològiques aparegudes al llarg del segle XX en diversos punts dels Prats de Rei, abastant des de la Prehistòria fins al final de l'Antiguitat. En aquest espai principal, es fa un petit però molt interessant recorregut cronològic on es poden contemplar, entre altres objectes, una col·lecció de singulars cràters de Cales, varies peces de ceràmica de la cultura ibèrica i romana, còpies de la col·lecció epigràfica romana o sarcòfags monolítics de l'Antiguitat Tardana. En un altell al qual s'accedeix des de l'espai museïtzat s'hi exposen una sèrie de peces i objectes medievals, moderns i contemporanis que s'han anat recollint al llarg dels anys per diversos punts del terme municipal (entre ells, una petita col·lecció d'eines cedida per l'Escola Mare de Déu del Portal), i que mostren principalment les formes de vida quotidiana d'una vila eminentment agrícola com és Els Prats de Rei i els seus nuclis i masos, i la seva participació en conflictes bèl·lics com ara la Guerra de Successió o la Guerra Civil. També s'hi custodia l'estela funerària baixmedieval del cementiri de Puigdemàger i altres exponents de la cultura material cedits per diversos particulars de la vila. Les columnes del temple romà-republicà aparegudes davant del santuari de la Mare de Déu del Portal durant juliol de 2013 es troben exposades a la planta baixa de l'edifici que acull el museu. | 08170-163 | Ravalet, 31, 1r | El Museu Municipal Josep Castellà de Prats de Rei és essencialment un museu d'arqueologia i història antiga l'origen del qual cal cercar en les excavacions dutes a terme els anys 1972-75 un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, liderats per Josep Castellà Real (de qui el museu ha pres el nom en homenatge a la seva tasca i del que en fou el seu impulsor i primer director), els quals van emprendre una sèrie de sondejos arqueològics al llarg de tota la vila dels Prats de Rei amb la idea de cercar els vestigis de la ciutat perduda que l'any 1900 el sacerdot i erudit local Antoni i Vila i Sala havia donat a conèixer a partir de varies troballes numismàtiques i de la difusió de les inscripcions romanes trobades també a Els Prats de Rei, indicis a partir dels quals Vila es mostrava partidari de l'existència d'una ciutat romana en aquest punt de la geografia històrica segarrenca. El primer museu (en realitat una petita però molt interessant exposició amb les principals troballes dels sondeigs dels anys 70' del segle XX, sense cap tipus de discurs museogràfic) va estar ubicat durant molts anys als baixos de la Casa de la Vila fins que a inicis del segle XXI (any 2003) la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte museogràfic i l'exposició, millorada i augmentada, es va traslladar al seu emplaçament actual, que va ser inaugurat en la seva forma actual l'any 2006. | 41.7064600,1.5425800 | 378745 | 4618212 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58020-foto-08170-163-1.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 80|81|83|85|94|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58021 | Teieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres | XVII-XIX | <p>A la part alta de l'angle de l'edifici de cal Tabaqueru que fa cantonada amb la Plaça Major i el carrer Nou, i a l'angle de l'edifici que fa cantonada entre el carrer Isidre Forn i la Plaça Major, es localitzen sengles teieres, peces on s'hi col·locaven les teies que proporcionaven la il·luminació a places i carrers abans de l'arribada de la electricitat. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera teiera, la ubicada a cal Tabaqueru, presenta el braç articulat i les terminacions dels barrots de la graella són a base de volutes. La segona teiera és molt similar a la primera, només que les terminacions dels barrots són a base de flors de lis.</p> | 08170-164 | Plaça de la Vila | <p>Les teieres (denominades també graelles en altres punts de la geografia catalana; festers a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d'enllumenat públic de la vila abans de l'electrificació a inicis del segle XX, i s'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d'enllumenat públic ('teieres de llum') és de l'any 1599.</p> | 41.7054600,1.5416100 | 378663 | 4618102 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58021-58021-foto-08170-164-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58021-foto-08170-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58021-foto-08170-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-06-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58022 | Sardana Els Prats de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-els-prats-de-rei | -http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0242406.xml http://infoanoia.cat/prats-rei-estrena-seva-sardana-obra-valenti-miserachs/ | XXI | La sardana 'Els Prats de Rei' és una composició musical amb versió per a cobla i per a coral que ha elaborat recentment Valentí Miserachs i Grau per a la vila dels Prats de Rei i que ha estat estrenada el 25 de març de 2017. La versió per a coral porta lletra de Carles Riera i la interpreta la Coral Mare de Déu del Portal. | 08170-165 | Plaça Major, 1 | L'Ajuntament dels Prats de Rei va encarregar aquesta sardana a Valentí Miserachs amb la idea que acompanyés els actes festius de la inauguració de les important obres que es van fer als carrers de la vila entre els anys 2012-2013 com a anys centrals. La sardana, però, fou inaugurada finalment el 25 de març de 2017, durant els actes del 50e aniversari de l'ordenació sacerdotal de Miserachs i coincidint amb la celebració anual de les festes de la Mare de Déu del Portal. Mossèn Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí de Sesgueioles, 1943), compositor de música sacra i popular, cursà els seus estudis musicals a Roma i al Vaticà. Entre altres responsabilitats, és director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Maggiore (Roma) i canonge de la mateixa. La seva faceta musical és prolífica, amb més d'un miler de composicions: misses, cants litúrgics, oratoris, etc. Acumula diversos guardons nacionals i internacionals i és fill adoptiu dels Prats de Rei. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 2017 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58022-foto-08170-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Valentí Miserachs Grau | IMATGE 1: Inauguració de la sardana 'Els Prats de Rei' (foto: infoanoia.cat). | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58023 | Col·lecció epigràfica de Sigarra al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-epigrafica-de-sigarra-al-museu-darqueologia-de-catalunya | -FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel: Inscriptions romaines de Catalogne, I. Sauf Barcino, ed. de Boccard, Paris, p. 53-62. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 36. | I-IIIdC | Es tracta de dos epígrafs d'època romana de caràcter honorífic i funerari localitzats als Prats de Rei i actualment dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona). En una de les inscripcions es fa constar que Caius Annius, fill de Caius de la tribu Galèria, va fer construir un monument (funerari) per a ell, per a la seva esposa Pòrcia Restituta i per als seus familiars; mentre que la segona, la més interessant de tot el conjunt epigràfic pertanyent al Municipium Sigarrense, és una inscripció honorífica dedicada al tetrarca Maximià que, en un moment donat, després de ser vençut per Constantí, tal i com indiquen cronistes de l'època, fou víctima d'una 'damnatio memoriae' (esborrament del nom i de la memòria) a tots els monuments públics on sortia el seu nom, tot i que encara és possible intuir i llegir el vocable 'Maximià' per sota de les ratllades i danys deliberats que va patir la inscripció. La datació d'aquest conjunt epigràfic romà, que entre altres aspectes documenta l'entitat municipal del nucli romà de Sigarra, oscil·la entre el segles I i finals del III dC i està esculpit sobre material de pedra de Santa Tecla (Tarragona). | 08170-166 | Passatge de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | L'entitat urbana i administrativa d'època romana coneguda com 'Municipium Sigarrense' té els seus orígens en un nucli indígena lacetà anterior (segle VI aC) que, segons les fonts numismàtiques respondria al nom de Śikaŕa i del qual recentment l'arqueologia n'ha deixat al descobert part del seu recinte de muralles i sistema defensiu. El topònim Sigarra apareix a la 'Geografia' de Ptolomeu (segle II dC) com una ciutat dels Ilercavons (depressió de l'Ebre), tot i que aquesta imprecisió en la localització geogràfica no ha estat considerada de gran importància per la historiografia recent, la qual segueix considerant que Ptolomeu es referia al 'Municipium Sigarrense' quan es referia a Sigarra. Finalment, la troballa dels diversos epígrafs altimperials comentats, realitzada al segle XVIII als entorns de Prats de Rei, tot i que mancats de cap context arqueològic precís, mostren de nou la presència del topònim Sigarra a la zona però aquest cop ja associat a l'entitat administrativa 'municipium' i testimonien de l'existència d'un òrgan de govern municipal (un 'ordo segarrense') format per quatre edils ('quattuor vir'). El nom d'aquesta ciutat romana de la Catalunya Central va quedar fossilitzat en un ampli territori, de manera que l'actual comarca veïna en pren el nom (Segarra). | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58023-foto-08170-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/58023-foto-08170-166-2.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotografies de Natalia Salazar. | 83|80 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58024 | Diari de la Batalla dels Prats de Rei del mariscal Guido Von Starhemberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diari-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-del-mariscal-guido-von-starhemberg | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei', Miscel·lània Aqualatensia, VIII, p. 185-210. | XVIII | A més dels diversos plànols bèl·lics publicats durant el segle XVIII, una segona font documental imprescindible per entendre el desenvolupament de de la Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins la Guerra de Successió, és el diari de l'estat major del comte i mariscal Guido Von Starhemberg, document traduït al català pel que fa al seu títol com 'Diari d'allò succeït al campament dels Prats de Rei, des de setembre a desembre de 1711'. Aquest important document que narra la batalla des del punt de vista de l'exèrcit aliat roman inèdit i es troba actualment custodiat a l'Arxiu de Guerra de Viena (Ka - Kriegsarchiv - Wien). El diari ha estat donat a conèixer fa uns pocs decennis i es troba encara pendent d'un estudi i una edició crítica. | 08170-167 | Österreichisches Staatsarchiv (Kriegsarchiv), Nottendorfer Gasse, 2, A-1030 Wien | Aquest document manuscrit, diari de l'estat major del mariscal austríac Guido Von Starhemberg, fou 'redescobert' a inicis dels anys 80' del segle XX pel veí de Sant Pere Sallavinera (Anoia) Ramon Santaeulària Malet. La coneguda com 'Batalla dels Prats de Rei' és un important i determinant episodi bèl·lic de la Guerra de Successió que va tenir lloc als Prats de Rei del 17 de setembre fins el 24 de desembre de 1711 que va generar un volum considerable de documentació històrica, la qual en la seva majoria es va publicar i imprimir durant el segle XVIII i es troba força dispersa. La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714) va tenir un abast internacional i en ella es van enfrontar les diferents potències europees, arribant a un equilibri de poders que es va mantenir fins a la Primera Guerra Mundial. La batalla dels Prats de Rei va suposar la última gran victòria de l'exèrcit aliat. Per a Catalunya, però, el final d'aquest conflicte suposà la pèrdua definitiva de la seva sobirania política i nacional. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1711 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Guido Von Starhemberg | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 91931 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-17 | <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>-ANÒNIM (1911): 'Vetllant per l'art', Il·lustració Catalana, any IX, n. 408, 2 d'abril del 1911, p. 182-183. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>-CASTELLÀ RAICH, Gabriel (1943): 'La cruz de término de Prats del Rey', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, època II, n. 18, Igualada, p. 3-4.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span><span><span><span>En una de les capelles laterals que hi ha sota el cor es conserva l'original d'una creu de terme gòtica de pedra de l'any 1497 que, després de desaparèixer temporalment de la població a inicis de segle XX amb la probable intenció de ser venuda, va ser recuperada i més tard i posada a la plaça. Després de patir un acte de vandalisme, l'any 1990, es va fer una reproducció per tal d'emplaçar la còpia al carrer i la creu original es va reparar i des de llavors en conserva dins l’església. La creu imita un tronc d'arbre, amb els extrems dels braços acabats amb motius vegetals: en una cara d'aquesta creu hi ha Jesucrist crucificat i a l'altre la Mare de Déu asseguda, amb un escut heràldic i un monjo amb un llibre a les mans i pregant als seus peus. La creu s'assenta sobre un capitell octogonal que també ha estat profusament esculpit, i a cadascuna de les seves cares hi apareix la figura d'un sant màrtir, alternant elements masculins i femenins (Sant Joan, Sant Jaume i Santa Llúcia, etc.) que sostenen la palma del martiri i tenen altres atributs identificadors. Es tracta d'una notable obra artística del gòtic tardà, datada el 1497, i amb el paral·lel més immediat en la creu avui custodiada a l'església de Santa Anna de Barcelona, antiga església de l'Ordre del Sant Sepulcre que tenia una casa als Prats de Rei.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08170-168 | Carrer de l'Església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Les creus de terme es documenten a Catalunya a partir de l'Alta Edat Mitjana i s'erigien en encreuaments de camins i a les entrades de la població, així com al límits dels termes municipals. Originàriament, aquesta creu de terme dels Prats de Rei estava emplaçada davant del portal major i es faria aixecar un segle després que Pere IV fes reedificar les muralles de la vila. L'obra es tardo-gòtica i està datada el 1497. El realitzador de la creu de fou un artista conegut amb el nom de Pere Joan d'Espanya, el qual era un apreciat mestre d'imatges documentat a Barcelona. Als voltants de 1905 aquesta creu havia estat moguda del seu lloc original i se n'havia perdut el rastre (potser amb la intenció de ser venuda?), però el 1911 una breu i críptica notícia publicada a la 'Il·lustració Catalana' refereix que la creu està localitzada (no es diu a on) i que s'ha format una comissió, de la qual en forma part també el Centre Excursionista de Catalunya, per tal de recuperar-la. Finalment la creu es recuperà i s'instal·là davant la façana de la Mare de Déu del Portal La següent notícia ja és de 1990, quan uns joves s'emparraren dalt la creu i la veren trencar. Davant d'aquest fet, el pratenc Jaume Casamitjana va fer una còpia del capitell octogonal i la creu, mentre que les peces originals, un cop reparades, es van dipositar en una de les capelles de l'església de Santa Maria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7051500,1.5422300 | 378714 | 4618067 | 1497 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2022-04-25 00:00:00 | María del Agua Cortés | Pere Joan d'Espanya | A la plaça davant del santuari de la Mare de Déu del Portal hi ha una creu que correspon a la reproducció feta l'any 1990, mentre que l'original es troba custodiada dins l'església parroquial. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58025 | Sant Andreu de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-llanars | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. JUNYENT, E., Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Separata del publicado en la Hoja Parroquial, núm. 163. Vic 1945-52. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Sant Andreu de Llanars, antiga parròquia i sufragània de Prats de Lluçanès, 'Hoja Diocesana'. Vic, 5 d'agost de 1973. VALLS, J ., Prats de Lluçanès. Resum històric, Vic, 1912.</p> | XII | L'any 1983 l'església fou objecte d'obres de reparació i consolidació dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Joan Albert Adell. Una segona restauració es realitzà el 1991. | <p>L'església de Sant Andreu de Llanars es troba situada prop del mas de la Vila de Llanars, a l'oest del nucli de Prats de Lluçanès. És una petita església de nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Les cobertes actuals són de teula àrab però en el decurs de la seva restauració es trobaren restes de lloses de la coberta original, molt desfetes. Interiorment, el mur de tramuntana presenta dos arcs formers que formen una mena d'arcosolis, i tots els paraments han estat arrebossats. En el de ponent, en procedir a una exploració, van treure els arrebossats superficials, donant lloc a la descoberta del parament original amb els carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi i amb juntes pintades de color mangra, imitant un carreuat fictici. La porta d'accés es troba situada al mur de migjorn i s'obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s'hi obre una finestra de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l'absis, on també hi ha una espitllera de factura moderna. La il·luminació es completa amb una finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent. Sobre aquesta mateixa façana hi ha un petit campanar de torre de planta quadrada, amb una coberta de teula a dues aigües, dividit en dos nivells de finestres. L'inferior té quatre grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té quatre finestres geminades, parcialment aparedades, mig partides per petites columnes amb capitells troncopiramidals arrodonits. Els arcs de les obertures del campanar són extradossats per una filada de lloses i enfonsats en relació al parament del mur. L'accés al campanar s'efectuava per una obertura practicada a la volta. L'aparell exterior és de petits carreuons, desbastats, units per morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars. A l'absis i al campanar es pot observar una certa diferència consistent en que els carreus són més ben tallats i polits, i de proporcions més quadrades. Al cantó de tramuntana, a l'absis, s'hi observa una banqueta, similar a un sòcol, la qual no té la mateixa curvatura de l'absis. L'edifici presenta dues etapes constructives clarament diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta, la qual deu correspondre al basament d'un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn per tal de carregar-hi la volta. També forma part d'aquesta època l'absis actual i el campanar.</p> | 08171-1 | Sector oest del terme municipal | <p>Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, fins que, a causa de la despoblació del terme, passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines primer, i Sant Vicenç de Prats de Lluçanès després. El lloc de Llanars és documentat l'any 973 en la venda que es féu d'un tros de terra 'in apenditio de Landars', i posteriorment l'any 997, quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages, que ell presidia, diversos alous, entre els quals n'hi havia un situat al comptat d'Osona, al lloc de Llanars. L'església apareix en la documentació l'any 1034, quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, féu testament, en el qual deixava per a la llum de l'església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l'església. Fins a principis del segle XI formà part de la jurisdicció del castell de Merlès. La funció parroquial es confirma quan apareix en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, però no es troba entre les parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1339. Abans o després de la despoblació causada per la pesta Negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l'any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El temple no sofrí altres alteracions que la construcció de dos arcs rebaixats a l'interior dels murs per encabir-hi sengles altars secundaris i un arrebossat seguint l'esquema de la decoració barroca del segle XVIII. Actualment, de forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia dues vegades l'any (per la festa del sant patró, el dia 30 de novembre, i el dilluns de Pasqua, aniversari de la restauració); de forma esporàdica, quan raonablement es demana per a una trobada familiar o de grup.</p> | 42.0039800,2.0091600 | 417946 | 4650693 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58025-foto-08171-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85|92|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58026 | Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-pardines | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-7 (Santa Eulàlia de Pardines). LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit). MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XVIII | <p>Santa Eulàlia de Pardines es troba situada al sud de Prats de Lluçanès, sobre un petit altiplà, prop de les masies de la Farinera, Galobardes i Casanova de la Pedregosa. És una antiga parròquia rural construïda amb maçoneria de pedra de grans carreus. Presenta creuer, cimbori octogonal i tres naus, les laterals més baixes que la central, manifestant-se en l'estructura de la façana principal. La façana principal, orientada al sud, d'estil barroc-neoclàssic, presenta els paraments amb estucat blanc. La part central es troba emmarcada per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, d'arc de mig punt, està emmarcada amb pedra, i es troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un arquitrau motllurat i un frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l'escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un òcul envoltat per una motllura de garlanda. En aquesta façana hi trobem inscrita la data de 1794 i a la façana lateral hi veiem la data de 1766, juntament amb una inscripció 'fet per Josep Eures'. Damunt la façana lateral oest s'aixeca un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l'últim tram, coronat amb una balustrada. Enganxada a l'església hi ha la rectoria. Uns 100 metres al sud-est, sobre una zona rocosa, hi ha la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines (descrita en una fitxa individual), i prop del conjunt de Pardines hi passava un camí ral (antigament anomenat strata publica) que es troba empedrat en alguns dels seus trams (també descrit en una fitxa individual).</p> | 08171-2 | Sector sud del terme municipal | <p>Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà; tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. Són varis els documents de compra-venda que es troben el segle X, i gràcies a les afrontacions que en ells es troben es pot saber que la vila de Pardines (actualment desapareguda) i l'església no estaven al mateix indret. L'església es trobava més al nord. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984). Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.</p> | 41.9860300,2.0207200 | 418880 | 4648689 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58026-foto-08171-2-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres a l'est de l'església hi ha un antic hort tancat amb murs de pedres treballades, regulars, i al seu costat una gran cisterna d'uns 840m³ excavada a la base rocosa i coronada a tot el seu perímetre amb blocs de pedra de grans dimensions 60x60x180 cm. o 60x60x90 cm., susceptible de contenir restes arqueològiques interessants. (LAFUENTE, M.; SALA, R: 2006). | 94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58027 | Església de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-bona-sort | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CORTADA, X., Prats de Lluçanès, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XII-XVI | Es va restaurar l'any 1996. | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es troba integrada al nucli de Prats de Lluçanès, entre les cases del carrer de la Bona Sort. Es tracta d'una petita església d'orientació oest-est de tradició romànica de planta rectangular, amb absis carrat, capelles laterals a mode de creuer venerades a Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, interior en volta de canó i petit cor de fusta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i carreus treballats a les cantonades i la coberta és de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un petit campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un petit òcul circular de pedra bisellada i d'obertura interior esqueixada. A la façana sud hi sobresurt una petita capelleta lateral en la que s'obre una espitllera esqueixada emmarcada amb monòlits de pedra d'ample bisellat. A la part dreta de la façana hi ha una llarga espitllera esqueixada emmarcada amb pedra. La resta de façanes no presenten obertures. L'únic element que trenca amb la simetria interior de l'edifici són unes escales de pedra que han quedat integrades al costat de la capella lateral de la façana nord, que conduïen al campanar primitiu.</p> | 08171-3 | c/ Bona Sort, 23. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats, documentat l'any 905 en la consagració de Santa Maria de Lluçà. Antigament advocada a Sant Vicenç, apareix l'any 968 en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç. Les funcions parroquials de l'església de Sant Vicenç no són conegudes fins a l'aparició de les llistes parroquials anteriors a l'any 1154; perdurà amb aquestes atribucions fins al 1435, que fou unida com a sufragània com a parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, construït al centre del nucli urbà, amb el mateix titular de l'església antiga, Sant Vicenç de Prats, i que esdevindrà l'actual església parroquial de Sant Vicenç. L'antic temple de Sant Vicenç - actualment coneguda com l'església de la Bona Sort- es restaurà l'any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ' A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit'. Actualment aquesta inscripció està esborrada a causa de l'erosió que ha patit la llinda. La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular, amb els altres sants que s'hi veneren; Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l'any 1714. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l'església fou habilitada com hospital de campanya. L'any 1936 la capella fou profanada i posteriorment restaurada al culte per la devoció que hi tenen els seus habitants, mantenint-se oberta al culte i en bon estat de conservació.</p> | 42.0066500,2.0296600 | 419647 | 4650970 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort era l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Prats. | 92|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58028 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | La porta de fusta que tanca el portal és vella i presenta forces esquerdes. | <p>La capella de Sant Marçal està situada a uns metres a l'est de la masia del Marçal. És una petita capella que té orientació oest-est, de planta rectangular (5m x 8m) amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i carreus de mitjanes dimensions de pedra treballada delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i presenta un campanar d'espadanya amb petita teulada de doble vessant i un sol ull amb arc de mig punt, en el qual no s'hi conserva la campana. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, i tanca una porta de fusta. A la llinda del portal hi ha inscrita la data de 1746 i la inscripció següent: CLIMENT MARÇAL ME FECIT. Sobre la llinda hi ha un petit arc triangular de descàrrega fet amb maó. La façana sud presenta una única finestra a mode d'espitllera, situada a la part dreta, i emmarcada amb monòlits de pedra bisellada.</p> | 08171-4 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La capella de Sant Marçal apareix documentada l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou' (MASRAMON:1990). Estava situada dins de l'antic terme del castell de Lluçà i va ser una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats. L'any 1276 apareix esmentada en el testament de Bernat de Bassil. Surt novament documentada als segles XIV i XV, en tenir la canònica de Lluçà béns a prop d'ella. La capella actual la va erigir l'hereu Climent Marçal, aprofitant alguns carreus antics, l'any 1746.</p> | 42.0159300,2.0421200 | 420690 | 4651989 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58028-foto-08171-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58029 | Església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVII | <p>L'església parroquial de Sant Vicenç es troba situada a la plaça de l'església, a la banda oest del carrer Major, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès. És una església d'estil barroc, de mitjanes dimensions, construïda entre els anys 1627 i 1649. Està formada d'una sola nau i capelles laterals que comuniquen entre sí. Originàriament estava coberta amb volta de canó, però avui en dia hi ha un sostre de ciment armat; amb el temps ha sofert moltes modificacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra arrebossats de color crema, deixant a la vista les cantonades de carreus regulars. Al costat dret de la façana principal, encarada al sud, hi ha el campanar de dinou metres d'alçada, de planta quadrangular, que presenta un sòcol de filades de carreus i dues finestres d'alineació vertical emmarcades amb pedra bisellada. La part superior del campanar presenta una planta poligonal amb quatre ulls d'arc de mig punt (un per costat) i un rellotge modern. La façana de l'església presenta un arc de mig punt de pedra vista emmarcat per dues pilastres adossades, un entaulament i un frontó triangular sense escultura on hi figura la data de 1627. A sobre el portal s'hi obre una petita rosassa amb un vitrall decorat amb l'anagrama de Jesucrist al centre. Just a sota teulada hi ha una petita finestra esqueixada. La façana oest presenta una teulada d'una sola vessant a nivell inferior i un portal d'accés lateral emmarcat amb pedra amb accés a través de quatre graons. Diverses finestres s'obren a la part superior de la façana. A la part posterior de l'església hi ha adossada la rectoria.</p> | 08171-5 | Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>A Prats hi havia una antiga església parroquial advocada a Sant Vicenç, avui dia coneguda com Mare de Déu de la Bona Sort, que l'any 1435 va deixar de ser parròquia, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies, i passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de Pardines. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, l'actual església parroquial de Sant Vicenç construïda al centre del nucli. El 1643 es crea i s'ubica al campanar una campana batejada amb el nom de Maria que pesava 13 quintars, i el 1649 s'hi traslladà el Santíssim i les fonts baptismals. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d'estil barroc que es va perdre durant la Guerra Civil. Els escultors que hi treballaren, encara el 1706, foren Jaume Soler i Pere Anton Soler. Segons la descripció que en fa Pelegrí Casades en el seu llibre de finals del segle XIX, el retaule és 'un veritable embalum de sants, ab posicions impossibles; angelets rodanxons y contrafets, relleus prodigats ab luxo icocebible; garlandes, gerros, capsaleres, carteles, fullatges y tot quant imaginà l'esculptor podia cabre e l'espay y fustam de que disposava, se troba agombolat en l'altar, fins al punt de que quasi és impossible saber sa verdadera disposició: tantes són les capelletes, hornacines, repises, coronises y ornaments ab que ve tapada la testera de l'iglesia'. L'església de Sant Vicenç de Prats s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines el 1787. El 1837, en el marc de la primera guerra carlina, Benet Tristany manà aterrar el campanar de l'església parroquial, punt neuràlgic de la fortificació i de la resistència pradenca, i el 1854 es va iniciar l'edificació d'un nou campanar amb les pedres del campanar vell, ja que s'havia d'ampliar el cementiri a causa de la gran l'epidèmia de còlera que afectà tant a Prats de Lluçanès com a la resta de l'Estat, i l'espai de les runes del campanar vell obstruïa el terreny per poder-hi enterrar els morts. El 1866 es va pavimentar el terra de l'església parroquial. L'any 1936 l'església de Sant Vicenç de Prats, així com la resta d'esglésies de la població, és saquejada i cremada per grups republicans. En aquest incendi també es va destruir el retaule barroc de finals del segle XVII.</p> | 42.0091800,2.0295300 | 419639 | 4651251 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58029-foto-08171-5-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En algunes fotografies d'abans de la Guerra Civil - conservades a l'arxiu fotogràfic municipal - s'hi pot observar l'altar major de 1699, avui en dia inexistent. Actualment hi ha un retaule fet per Canals i A. Gras. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58030 | Santa Llúcia de Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-quer | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Els castells catalans, Volum IV, Rafael Dalmau Editor, 1990. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979.</p> | XIII | <p>Santa Llúcia de Quer, també coneguda com a Santa Llúcia de Galobardes, està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant part d'un conjunt arquitectònic amb el castell del Quer i el casal de Santa Llúcia -conjunt força reformat modernament- que s'emplaça sobre una roca. És una església d'una sola nau rectangular, coberta amb volta d'aresta, d'absis carrat i una finestra de doble esqueixada al fons. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions disposats regularment en filades ordenades i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un campanar d'espadanya amb teulada de dues vessants i dos ulls rectangulars que conserven dues campanes. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles regulars i un òcul superior. A la façana nord hi ha una porta, a un nivell superior, que dóna accés directament al cor. Les parets interiors han estat revestides amb lloses de pedra picada, amb especejament plafonat, fins al començament de la volta i coronades d'una cornisa aixamfranada (aquesta modificació és recent). El carreu regular de la volta fou rejuntat amb morter a junta refosa. L'altar i les imatges corresponen a la modificació. A mà esquerra de presbiteri, tancat amb reixes de ferro forjat, hi ha una sagristia soterrada sota el terrat exterior que es troba en un nivell elevat.</p> | 08171-6 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Llúcia de Quer es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al costat del castell satèl·lit de Quer. Fou sempre una capella depenent dels senyors del Quer o, com és avui, dels amos del mas o casal de Santa Llúcia que substituí el castell. El castell del Quer apareix esmentat l'any 1056, quan Ermessenda de Balsareny, muller de Sunifred II de Lluçà, deixà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou dit Quer 'Cher', amb edificis, terres i pertinences. L'església no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII per un membre de la família de Lluçà, que tenia el castell en feu dels bisbes de Vic, ja que fou Pere d'Oló, fill de Miró de Lluçà, qui edificà la capella de Santa Llúcia de Quer, versemblantment vers l'any 1275. En el testament que féu aquest l'any 1297 donà a la capella de Santa Llúcia de Quer el dret o tribut de la tasca de pa i vi dels termes del castell de Quer per al sosteniment del seu culte. Els senyors del castell seguiren tenint cura del culte de l'església, que passà a la família de Galobardes, la qual devia ésser la propietària del mas veí. Així, mencions dels anys 1687 i 1724, testifiquen que l'església tenia un sol altar amb una pintura o retauló pintat de Santa Llúcia, que anava a càrrec de la família Galobardes. Durant la Guerra Civil l'església va ser cremada, i es va restaurar posteriorment. L'església es troba en bon estat de conservació i s'hi celebra culte esporàdicament, tant a nivell particular com públic, com és el cas del dia 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, que es celebra una missa i encenen un ciri a la patrona. Durant tot el dia l'església queda oberta als feligresos.</p> | 42.0009500,2.0245800 | 419219 | 4650342 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58030-foto-08171-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al pla de Santa Llúcia s'hi reunien els traginers o Elois, i era el lloc on començaven una cursa (cursa dels Elois) fins a l'ermita de Sant Sebastià. També fou l'emplaçament on s'originà la fira de Santa Llúcia quan els masovers de Santa Llúcia, al segle XVIII, entusiasmats amb a fira de l'hostal del Vilar, aprofitaven el dia de la santa, durant la qual molts veïns visitaven la capella, per exposar els seus millors exemplars al planell davant l'esglesiola que duia el nom de Roca de Santa Llúcia i en la qual batien durant l'estiu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58031 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-3 | <p>AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Ed. Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XVIII-XIX | Presenta l'arrebossat de la façana principal parcialment escrostonat. | <p>L'ermita de Sant Sebastià es troba situada sobre un turó, dominant la població de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una robusta església d'una sola nau amb creuer i absis carrat i amb una orientació NE-SO. Al centre s'alça una torre poligonal de 8 costats on s'hi obren dues petites finestres als costats nord i sud. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, tot i que presenta grans carreus ben treballats delimitant les cantonades. A la part esquerra s'alça un campanar de torre coronat amb coberta de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d'arc de mig punt, un per costat, sense que conservin les campanes a l'interior. La façana principal parcialment arrebossada i orientada al nord-est, presenta una portalada d'arc de mig punt emmarcada amb curtes dovelles i amb pilastres de pedra adossades als costats, flanquejats per dos motius esculturats, que sostenen la motllura que ressegueix l'arc. A la clau de l'arc hi ha la data inscrita de 1801 dins una decoració de segell ornamental. Flanquegen el portal dues finestres: una de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i una de petites dimensions, a l'esquerra, a mode d'espitllera d'arc de mig punt emmarcada amb monòlits de pedra. A sobre del portal hi ha una fornícula, on s'hi ubica una moderna imatge de Sant Sebastià. La decoració de la fornícula reprodueix la decoració del portal. A la part superior i, seguint l'eix vertical, hi ha un rosetó emmarcat amb pedra motllurada i una imposta que separa el timpà, coronat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. En el timpà s'hi obre una petita finestra emmarcada amb pedra. A cada vèrtex de la teulada d'aquesta façana s'hi erigeix una curta pilastra apuntada coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al capdamunt de la rampa d'accés a l'església, iniciant el mur de pedra que envolta l'església i que li dona un caràcter de fortificació. A la façana sud-est hi ha tres obertures disposades irregularment, totes elles emmarcades amb pedra. A la zona de l'absis, la façana sud-oest, només s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a la part superior, així com també només una obertura a la façana nord-est emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.</p> | 08171-7 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La primitiva capella, que era una edificació de la primera meitat del segle XVII, al costat del mas que rep el mateix nom i que fou la casa dels ermitans, s'hauria originat arran d'alguna de les pestes que afectaren Prats a principis d'aquell segle. La capella en aquesta època era coneguda com Sant Sebastià del Puig. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix el nou temple, que havia quedat destruït per les guerres de començaments de segle XVIII. Les obres finalitzaren a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi va dir la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804. En la construcció hi havia participat tot el poble (hi anaven a treballar el diumenge sortint de missa) i s'hi havia celebrat rifes i obres de teatre per recaptar diners. També s'hi recolliren almoines entre la gent del poble i de pagès. El 1821 consta que fou un emplaçament de quarantena per la gent que volien entrar a Prats, com a mesura de precaució degut a la epidèmia de pesta groga que hi havia. El 1866 es va posar una campana nova i l'any següent es va reparar el campanar. El 1875 l'església es va fortificar en motiu de la tercera Guerra Carlina i l'any 1885 es posaren els retaules fets pel fuster Serra i hi portaren, en processó, les imatges de la verge del Remei i de Sant Pere màrtir. Cada estiu, començant a finals de juliol o primers d'agost, durant nou diumenges seguits, s'hi fa una concorreguda novena i, d'una forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia un parell de vegades l'any.</p> | 42.0089000,2.0179500 | 418680 | 4651231 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58031-foto-08171-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la petita esplanada de l'ermita de Sant Sebastià hi acaben les curses dels Elois que es fan en el marc de la Festa de Sant Joan i els Elois. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58032 | Santuari de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-lurdes | <p>BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. Goigs de la Mare de Déu de Lourdes, febrer de 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-8 (Santuari de Lourdes).</p> | XIX | <p>El santuari de la Mare de Déu de Lurdes està situat en un punt elevat, al cim de l'anomenada costa de Lurdes, a l'est del nucli urbà dominant la major part del Lluçanès i algunes de les principals formacions rocoses del Principat, com els Pirineus orientals, el Montseny o Montserrat. El santuari està constituït per l'església d'una nau, un creuer i un cimbori octogonal amb coberta a vuit vessants, punxeguda. Presenta un absis semicircular amb petites finestres disposades irregularment, un atri que forma un angle recte ocupant la façana principal i una part de la façana lateral oest, i una airosa torre quadrada amb coberta a dues aigües, molt inclinada. La façana principal està formada per un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i dues finestres quadrades que el flanquegen. L'interior, pintat de blanc, és d'una sola nau i a l'altar presideix una imatge de la Mare de Déu de Lurdes (Lorda, en occità, o Lourdes, en francès). Tot el conjunt exterior està estucat de blanc excepte el sòcol, de paredat comú amb morter de calç. Uns metres a l'oest, prop de la carretera, hi ha la font de la Bernadeta. </p> | 08171-8 | Sector nord-est del terme municipal | <p>L'origen de la capella es deu al rector Sebastià Obradors (Moià, 1806 - Prats de Lluçanès, 1891), nomenat rector de la parròquia de Prats de Lluçanès l'any 1859. A principis del 1881, es posà greument malalt i passava les nits sense dormir. Quan feia uns quinze dies que es trobava en aquesta situació de fort patiment, es confià a la Verge Maria i demanà aigua de Lourdes. En prengué i es donà la coincidència que aquella mateixa nit va poder dormir i la seva salut es començà a recuperar. Ell ho atribuí a un do de la Mare de Déu i, en agraïment, va decidí dedicar-li una capella. El 9 de setembre d'aquell mateix any es posà la primera pedra i el dia 1 de gener de 1882, es va inaugurar. El lloc escollit fou una punta de carena coneguda amb el nom de serrat de les Noies, que ben aviat atragué la devoció de molta gent. Quatre anys més tard, l'any 1885, es va consagrar l'església, amb el bisbe de Vic Josep Morgades, que hi presidí una romeria diocesana amb una nombrosa assistència que arribà a les vuit mil persones. Era una petita edificació d'una sola nau amb teulada de doble vessant i coronat per un esvelt campanar d'espadanya. Les festes del cinquantenari, celebrades el 14 de maig de 1931 i presidides pel bisbe de Vic, Joan Perelló, desvetllaren un gran entusiasme, amb la participació d'unes deu mil persones. Durant la Guerra Civil -l'agost del 1936- fou saquejada la capella i cremada la imatge. El 19 d'octubre de 1941 es va entronitzar la nova imatge, i passades més de set dècades de la seva construcció, el dia 12 d'octubre de 1955 es posà la primera pedra de les obres d'ampliació, dissenyades per l'arquitecte Josep M. Pericas i Morro, que van deixar la capella en les seves actuals dimensions i perspectiva. El dia 24 d'agost de 1958 tingué lloc la inauguració de la nova capella que va anar acompanyat d'actes molt solemnes.</p> | 42.0087100,2.0385700 | 420387 | 4651190 | 1881 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58032-foto-08171-8-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès fou la primera capella d'Espanya dedicada a aquesta verge, tal com constata una placa penjada a la paret exterior del temple en motiu de la celebració del cinquantenari (1931). La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58033 | Castell de Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-quer | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XI | De la torre original se'n conserva únicament l'aparell constructiu fins a tres quartes parts de l'alçada total. | <p>El castell de Quer està situat al costat del casal de Santa Llúcia i de la capella de Santa Llúcia de Quer, sobre un roc elevat actualment reconstruït com una terrassa. La torre, de planta circular, va ser molt reformada en la restauració que s'hi féu. Del seu aspecte original se'n pot destriar l'aparell constructiu (carreus regulars), que arriba fins a les tres quartes parts de la seva alçada actual. En la part alta, reconstruïda amb nous carreus, hi ha finestres rectangulars i és coberta per un terrat amb barana de ferro. L'interior de la torre ha estat molt modificat i actualment és ocupat per una escala de planta quadrada que condueix al terrat.</p> | 08171-9 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Quer és esmentat des de 1056, quan Ermessenda, de la família dels vicaris comtals de Balsareny, casada amb Sunifred II de Lluçà, donà al seu fill Ramon, levita, tot l'alou anomenat Quer (Cher), amb edificis, terres i pertinences. Era possessió dels senyors de Lluçà i fou cedit com a dotació al canonge Berenguer Sunifred de Lluçà. En morir aquest (1099) el llegà a la canònica de Vic, que l'infeudà als Lluçà, llinatge que en mantingué la castlania fins al segle XIV.</p> | 42.0011800,2.0244300 | 419207 | 4650368 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58033-foto-08171-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-03 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 58034 | El Soler de n'Hug | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-nhug | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XII-XIX | <p>El Soler de n'Hug és una masia ubicada a l'extrem oest del terme municipal de Prats de Lluçanès, en un punt elevat al nord-oest de Galobardes i al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada compost de diverses ampliacions, alguna de les quals denotada per cantonades diferenciades que han quedat integrades al mur. La masia, formada de planta baixa, primer pis i golfes, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra, molt regular en alguns panys de paret, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, no correspon amb l'accés principal, ja que l'ampliació d'aquesta i l'edificació de diverses estructures d'ús agropecuari al davant ha desplaçat l'accés a la façana est. A la façana est s'observa una ampliació, ja que una cantonada diferenciada separa el volum principal de l'ampliació, a l'extrem esquerre. És en el volum adossat on hi ha l'accés principal, emmarcat amb pedra treballada, a més d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, a nivell de golfes. La resta de la façana, amb un parament força regular de pedres mitjanes treballades, té a planta baixa tres petites finestres emmarcades amb pedra a mode d'espitllera. Al primer pis s'hi observen tres finestres; la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat, la central amb pedra bisellada i ampit motllurat i la de la dreta amb pedra bisellada, ampit de pedra, i arc de descàrrega de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada amb ampit de pedra i una finestra amb pedra bisellada. La façana nord, arrebossada parcialment en el tram inferior, presenta a la planta baixa únicament una finestra reformada de petites dimensions a l'extrem dret. Al primer pis hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra reformada, entre les quals sobresurt un desaigua de pedra. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat erosionat, i una reformada amb maó. De la façana oest en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra, amb la teulada de doble vessant a l'extrem dret. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un pou de pedra que arriba fins al nivell del primer pis, permetent-ne l'accés des d'aquest pis. És un pou de planta quadrada, coronat amb una teulada de doble vessant que es sosté amb un embigat de fusta que reposa sobre dos grans monòlits de pedra, col·locats a mode de columna. A la resta de la façana s'hi observen quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha una finestra de nova obertura, el finestral que dóna accés al pou, emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb pedra treballada tapiada i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, una finestra de petites dimensions emmarcada amb maó, una altra finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada ubicada dins l'ampliació de la façana principal, que en aquesta façana també queda denotada amb una cantonada diferenciada integrada al mur. Del cos que sobresurt de l'extrem dret en destaca el portal principal, emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data de 1873 inscrita. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per diverses estructures d'ús agropecuari construïdes tant amb pedra com amb maó. La part que sobresurt de la façana presenta una estructura simètrica amb una eixida horitzontal sustentada amb un pilar de pedra a les golfes, i dos arcades d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat a cada costat, tot i que la de l'extrem esquerre s'ha reconvertit en balcó.</p> | 08171-10 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El Soler de n'Hug es troba documentada des de 1176, i era anomenada Soler de Llanars fins a finals de segle XIII. Al seu voltant es va formar una batllia de la que depenien els masos Teulats, Roca de Degollats, Maia, Casanova de Degollats, Rull, Espona, Fàbrega, Vila de Pardines i Pedregosa, entre d'altres. L'any 1271 la masia era habitada per un tal Pere Hug del Soler, del qual deriva el nom amb el que actualment és coneguda la masia. Els hereus de la masia rebien la consideració de donzells i el mas surt atestat com a una 'domus'. En la seva qualitat de batllia de la catedral de Vic, cobrava rendes de Llanars, Merlès, Pedrós, Gaià, Relat, Sant Feliu i Oristà. Actualment la masia encara conserva restes d'època medieval.</p> | 41.9918200,2.0067800 | 417733 | 4649345 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58034-foto-08171-10-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)A la planta baixa s'observa la façana original, amb tres arcs de mig punt emmarcats amb carreus treballats, que queden protegits per una entrada porxada, que correspon amb l'ampliació, acabada amb volta de creueria d'obra. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, algunes construïdes amb pedra i altres de modernes. En destaca l'estructura adossada al sud-est de l'edifici principal, amb una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra i la data inscrita de 1773 a la clau, i la pallissa de maçoneria de pedra i pilars de maó, de dos pisos, que delimita l'era enrajolada, empedrada en un petit tram. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 58035 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-1 | <p>CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | XVII | L'estat general de conservació és bo, tot i algunes esquerdes en alguna de les llindes. | <p>Sorribes és una masia que antigament es trobava aïllada però actualment es troba pràcticament integrada al nucli urbà de Prats, concretament uns metres a l'est del carrer Sorribes, a l'extrem sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums de planta rectangular adossats, un de majors dimensions i més antic dedicat a l'habitatge i un de menors dimensions, però de mateixa alçada de teulada, construït modernament. El volum principal consta de planta baixa i dos pisos, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura pràcticament simètrica vertebrada a través d'un imponent portal adovellat d'arc de mig punt, format per grans dovelles de pedra. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la dreta, més enllà d'una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur denotant una ampliació, hi ha una porta reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi conten tres finestres. La central, ubicada just sobre el portal adovellat, és de grans dimensions, està emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada on apareix la inscripció: 'Pera Antoni Jorda Ro / ca me 16 68 fecit', amb l'anagrama del calvari intercalat a la data. Les dues finestres dels extrems estan emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb decoració d'arc conopial a la llinda. Al segon pis es repeteix l'esquema de tres finestres. La de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat erosionat, la central, de grans dimensions, emmarcada amb llinda, brancals i ampit motllurat, i la de la dreta emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, força més estreta que la principal, presenta una única obertura, a nivell de primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra erosionat. La façana nord, arrebossada parcialment, té dos volums de diferent alçada adossats al centre de la façana i construïts amb maçoneria de pedra i reformats amb maó i totxana. A la resta de la façana s'hi observen dues finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a la planta baixa, dues finestres reformades i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al segon pis. La façana oest del volum principal queda totalment tapada pel volum modern adossat, que està format d'un pis menys que el principal, tot i tenir la mateixa alçada de teulada a causa del desnivell. Està construït amb maçoneria de pedra i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats. Les obertures, grans i verticals, estan emmarcades amb maó i arrebossat. A uns metres de la façana principal de l'edifici hi ha diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó. En destaca, a l'extrem est, una estructura amb volta de canó de maó.</p> | 08171-11 | Sector central del terme municipal | <p>La masia de Sorribes es troba documentada des de mitjans de segle XV, en un capbreu de l'oficial de la sagristia del monestir de Lluçà, on hi pagava censos. També surt documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, correspon a una edificació de 1668, feta fer per Pere Antoni Jordà Roca, el qual va ser sotsveguer del Consell de Jurats del Lluçanès durant tres triennis.</p> | 42.0029185,2.0291716 | 419601 | 4650556 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58035-foto-08171-11-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58036 | La Vila de Llanars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-de-llanars | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | <p>La Vila de Llanars està situada a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del límit oest del terme municipal i al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Llanars. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant. L'edifici principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades als murs denotant diverses ampliacions. Està format de planta baixa, primer pis i golfes, i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. La part dreta, probablement la més antiga, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat amb carreus bisellats a la planta baixa, una finestra d'imponents dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra just a sobre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La part esquerra presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord-est està dominada per tres alts contraforts que arriben fins a nivell del primer pis. Entre els contraforts hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i l'altre a les golfes, i un arc de mig punt amb grans carreus a l'interior que denota l'antiga cuina a la part dreta. La façana nord-oest, separada escassos metres de diverses corts per a bestiar, presenta dues cantonades diferenciades integrades al mur i un pany de paret arrebossat a l'extrem dret. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i les dues restants de nova obertura. A les golfes es repeteix l'estructura amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i dues finestres de nova obertura. La façana sud-oest, té una estructura amb forma d'' L' adossada a la planta baixa i una cantonada diferenciada integrada al mur. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra de nova obertura, i a les golfes dues finestres de nova obertura. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra. És el cas de l'estructura amb forma d' 'L' que hi ha adossada a la façana sud-oest, reformada com a part de l'habitatge; les diverses corts que hi ha en paral·lel a la façana nord-oest; les estructures que tanquen la porta del conjunt davant la façana nord-est; o l'era enrajolada, ubicada davant la façana principal i delimitada tant per les estructures d'ús agropecuari com per diversos trams de mur de pedra.</p> | 08171-12 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Vila de Llanars es troba documentada des de 1167, com a feudataris del monestir de Lluçà, on pagaven impostos. Torna a aparèixer documentada en una llista dels caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, on hi surt Jaume Vila de Llanars. En el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434, hi apareix la Vila de Llanars formant part de la batllia de Sant Andreu de Llanars, i també es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Andreu de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, va ser reformat en època moderna.</p> | 42.0055600,2.0082800 | 417875 | 4650869 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58036-foto-08171-12-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha reformat recentment. | 92|93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58037 | Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galobardes | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.</p> | XVIII | <p>Galobardes està situada al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop de la masia del Soler de n'Hug, el molí de Galobardes i a l'oest del torrent del Soler. Es tracta d'un antic mas de planta quadrangular format per planta baixa, un pis i golfes (rehabilitades com a vivenda), construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i carreus treballats a les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior; a l'interior, els sostres de les estances de la planta baixa són amb volta de canó. La façana principal, orientada al sud-est, està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat, i una petita espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a la dreta. A la part esquerra presenta un cos adossat perpendicularment, que era un antic cobert de construcció moderna, amb obertures emmarcades amb maó pla, i que actualment s'ha habilitat com a terrassa. Sobre el portal principal hi ha un carreu amb la data inscrita de 1740 i una creu intercalada. El primer pis presenta dues finestres, la de l'esquerra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i la de la dreta, de majors dimensions, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda d'aquesta finestra hi ha la següent inscripció: IOSEPH BERNADS V / GOLOVARDES 1740. Enmig de les dues finestres, antigament hi havia una finestra de petites dimensions que s'ha tapiat. A les golfes, seguint la mateixa disposició d'obertures que el primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est presenta a nivell de primer pis dues finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits motllurats. Sobre la finestra de la dreta s'hi conserva una llarga llinda de fusta. A les golfes hi ha dues finestres que segueixen la mateixa disposició d'obertures. La finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la finestra de la dreta, de reduïdes dimensions està emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les pedres cantoneres de la part nord sembla que estaven preparades per adossar-hi un cos. La façana nord-oest presenta a la planta baixa una petita espitllera emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres; la de l'esquerra de nova construcció, la central de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i la de la dreta de reduïdes dimensions, quadrada, emmarcada amb monòlits de pedra. Sota la finestra central en sobresurt un desaigua de pedra. Les golfes presenten dues finestres; una de central emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una a la dreta, de petites dimensions, quadrada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta a la planta baixa un cobert de nova construcció. La resta de la façana presenta tres finestres per planta; les dues de l'esquerra són de nova construcció i la resta estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits de pedra força desgastats. Al voltant de la casa hi ha una pallissa i un cobert habilitat com a sala de lleure.</p> | 08171-13 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La masia de Galobardes es troba documentada en un capbreu del monestir de Santa Maria de l'Estany que data entre finals del segle XIV i principis del XV, on apareix l'hereu del mas Golovardes com a propietari d'un mas anomenat Querosa que depenia del monestir. També es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, de la vegueria de Manresa. L'edificació actual, però, va ser reformada en època moderna.</p> | 41.9879000,2.0115500 | 418123 | 4648905 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58037-foto-08171-13-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic fet per la Generalitat de Catalunya hi apareix una fitxa amb el nom de Galobardes, tot i que la seva descripció correspon al Casal de Santa Llúcia. La masia ha estat rehabilitada com a casa de turisme rural. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58038 | La Caseta de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | En alguns panys de paret ha anat desprenent-se la pedra de manera que s'observa directament la tàpia. | <p>La Caseta de Sant Sebastià està situada sobre un planell rocós a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès i a l'est de l'església que li dóna nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats a les façanes est i sud. El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes, i té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una cantonada diferenciada al centre que denota una ampliació. En la part més antiga, a l'esquerra, s'hi observa un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre, i una finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. A la part dreta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a cada un dels tres nivells dels que es compon la masia. A la dreta de la façana, sobresortint lleugerament cap a l'exterior, s'hi annexen diverses estructures de pedra i maó, unides sota una teulada de doble vessant, que tanquen un pati envoltat d'estructures d'ús agropecuari davant la façana sud. A aquest pati s'hi accedeix a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud, tancada pel pati interior, presenta una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis -una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada-, i una finestra de nova obertura a les golfes. La façana est, està tapada totalment per un cos adossat que presenta els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins a nivell de planta baixa, i de totxana a la resta. La façana nord presenta una finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó a nivell de golfes. A la part esquerra de la façana, i a nivell de primer pis, s'hi observa la part exterior d'una antiga cuina, ja que hi ha una arcada de mig punt tapiada amb grans carreus treballats, junt amb un desaigua de pedra que sobresurt cap a l'exterior, just a sota. A uns metres d'aquesta façana hi ha una estructura de maó amb teulada de doble vessant, de la que destaca un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó a plec de llibre.</p> | 08171-14 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Caseta de sant Sebastià apareix documentada l'any 1818 en una 'llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats'. L'edificació actual, per tant, data probablement de principis del segle XIX.</p> | 42.0078900,2.0227600 | 419077 | 4651114 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58038-foto-08171-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58039 | El Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marcal | <p>IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | <p>El Marçal està situat al nord-est del terme municipal de Prats de Lluçanès, en una petita vall orientada cap a l'est i delimitada pel serrat dels Garrics i el serrat del Timot. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum rectangular de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossada en alguns panys, i presenten cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La façana principal, orientada al sud, presenta a la part dreta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de grans dimensions, alguna de les quals és moderna. Just a sobre hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra i ampit motllurats. A la seva dreta, i també al primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampits de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de pedra que forma un porxo a nivell de primer pis i golfes, i unes corts a nivell de planta baixa. Aquesta part inferior està formada per dos grans arcs rebaixats, que s'han tapiat quedant integrats al mur, i que contenen diverses obertures a l'interior, alguna de els quals està emmarcada amb pedra treballada. La part superior d'aquesta estructura presenta la teulada a una vessant sustentada per un pilar modern i dos pilars de pedra, de base i capitell quadrat i de fust octogonal, i queda delimitat per una barana de pedra. A l'interior del porxo s'observen diverses obertures, algunes de les quals emmarcades amb pedra bisellada. La façana est, bastida sobre roca natural, presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i una finestra reformada. A les golfes hi ha una única finestra, ubicada a l'extrem dret, i emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord, on s'observa una ampliació per una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur, presenta a nivell de planta baixa una porta i dues petites finestres reformades. Al primer pis, d'esquerra a dreta, presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat; un arc de mig punt amb carreus de grans dimensions a l'interior denotant l'antiga cuina; una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una decoració geomètrica a la llinda; una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada; i una finestra de nova obertura. A les golfes hi ha tres finestres de petites dimensions, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada, la central reformada i la de la dreta emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, però actualment tapiada. La façana oest presenta un pis menys a causa del fort desnivell i només conté dues obertures; un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés al porxo, i una porta amb llinda de fusta a nivell de golfes, a la que s'accedeix a través d'unes escales de maó. L'edifici principal queda envoltat per diverses estructures que tanquen una lliça davant la façana principal. Aquesta lliça queda delimitada a l'oest per un mur de pedra, a l'altre cantó del qual hi ha l'era enrajolada; al sud per la pallissa de pedra i la porta de la lliça, de la que només se'n conserven els brancals; i a l'est per unes quadres modernes, darrera les quals hi ha una estructura de pedra i tàpia de dos pisos amb teulada de doble vessant, i diverses estructures d'ús agropecuari construïdes principalment amb pedra i reformades amb maó. Al costat d'aquestes estructures hi ha la capella del Marçal (descrita en una fitxa individual).</p> | 08171-15 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El Marçal apareix documentat l'any 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de 'l'església de Sant Marçal i el seu alou', formant part de la jurisdicció del castell de Lluçà (MASRAMON:1990). També es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Vicenç de Prats, de la vegueria de Manresa. En el títol de Vila de Prats de Lluçanès de 1681 hi apareix el Marçal com una de les nou cases de camp comptabilitzades. L'edificació actual data, probablement, d'època moderna.</p> | 42.0161400,2.0416300 | 420650 | 4652012 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58039-foto-08171-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'està rehabilitant. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58040 | La Roca del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-feliu | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Padró de 1873. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | <p>La Roca del Feliu és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades, totes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats i pintats de color terrós, tot i que en algunes parts el color s'ha perdut. L'arrebossat provoca que no es vegi si l'edifici compta amb cantonades diferenciades, o emmarcaments amb pedra a les obertures, tot i que és innegable que originalment l'edifici en tenia. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un pati just al davant delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, al que s'accedeix a través d'un portal lateral orientat a l'est. Al primer pis s'observa una finestra a cada extrem amb dos balcons al centre; a les golfes hi ha una galeria al centre, alineada amb el carener, formada per dos obertures d'arc rebaixat, amb una finestra de petites dimensions a cada costat. La façana est presenta a la planta baixa una finestra de petites dimensions i tres petits i estrets contraforts de maó; al primer pis s'hi observen dues finestres, entre les quals hi ha un balcó. La façana nord té a l'extrem esquerre de la planta baixa, una gran obertura d'arc de mig punt, i a l'extrem dret una finestra. Al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals de petites dimensions, i dues finestres més a les golfes. La façana oest presenta únicament quatre finestres, tres al primer pis i una a les golfes. L'edifici queda envoltat, especialment al sud, per diverses estructures d'ús agropecuari, totes arrebossades i pintades del mateix color que l'edifici principal.</p> | 08171-16 | Sector oest del terme municipal | <p>La Roca del Feliu no es troba documentada fins 1873, en un padró de l'ajuntament. Sembla probable que pugui tenir uns orígens anteriors, com passa en la majoria de cases que conformen el Raval de Prats.</p> | 42.0020400,2.0151700 | 418441 | 4650472 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58040-foto-08171-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58040-foto-08171-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que probablement es conserva l'estructura original, s'ha modificat obertures i l'aspecte original dels murs de càrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58041 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-0 | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>Les Vinyes és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat al nord-est, ambdós de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de gris en el tram inferior i de blanc a la resta de l'edifici. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal reformat que conserva la llinda bisellada, i tres portals moderns, els dos centrals de grans dimensions. Al primer pis s'hi observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues de nova obertura, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues obertures reformades. La façana nord-est correspon al cos adossat, d'amplada idèntica però de menor alçada. Presenta una composició simètrica amb dues finestres per pis, totes de nova obertura. La façana nord-oest compta amb un accés directe al primer pis a causa del desnivell a l'extrem esquerre. A la resta de la façana hi ha una porta i tres finestres a la planta baixa, quatre finestres al primer pis i dues a les golfes, totes de nova obertura. La façana sud-oest presenta una finestra de petites dimensions i una porta a la planta baixa, dues finestres al primer pis , i una finestra de petites dimensions i una obertura d'arc rebaixat a les golfes, totes de nova obertura. A l'interior de la planta baixa de l'edifici, entrant per la façana sud-oest, es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1738 inscrita a la llinda, que probablement formava part de la façana de l'edifici original.</p> | 08171-17 | Sector oest del terme municipal | <p>Les Vinyes apareix documentada l'any 1818 en una 'llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats'. L'edificació actual, però, és anterior, ja que conserva una llinda de 1738.</p> | 42.0030200,2.0154300 | 418464 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58041-foto-08171-17-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'un edifici força reformat que només conserva els emmarcaments de les obertures originals a una de les quatre façanes. A causa a les ampliacions, una part de l'edifici original es conserva a l'interior de l'actual edifici. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58042 | Casa Nova de la Pedregosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-pedregosa | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XIX | <p>La Casa Nova de la Pedregosa es troba situada a un quilòmetre al sud de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, prop del riu Bassi. Es tracta d'un mas bastit sobre un planell de roca natural, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis composat per un volum antic i una ampliació al nord de construcció posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular de mitjanes dimensions unides amb morter, i presenta cantonades diferenciades de carreus treballats al volum antic i cantonades de maó al cos ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un gran portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra, la qual està formada per dos blocs de pedra i una clau (dovella central) on hi ha la data inscrita de 1819. Flanquegen el portal tres obertures: una porta i una finestra de moderna construcció i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a l'extrem dret. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La part esquerra de la façana que correspon al cos ampliat presenta una porta a la planta baixa i una finestra al primer pis, ambdues emmarcades amb brancals i coronació en maó pla. La façana nord-oest correspon al cos ampliat i presenta dues finestres, una a la planta baixa i una al primer pis, emmarcades amb brancals de maó i coronades amb maó pla. La façana nord-est té accés directe al primer pis a causa del desnivell en què s'emplaça i presenta diverses obertures, entre les quals hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada que ha estat reformada. La façana sud-est presenta dues obertures: una a mode d'espitllera a la planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra, i un balcó al primer pis emmarcat amb pedra treballada. Al seu costat hi ha annexat una comuna d'obra. Davant la façana principal s'hi observa una estructura d'ús agropecuari construïda amb obra.</p> | 08171-18 | Sector sud del terme municipal | <p>La Casa Nova de la Pedregosa, bastida a principis del segle XIX, era masoveria de la Pedregosa.</p> | 41.9802100,2.0199700 | 418811 | 4648043 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58042-foto-08171-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Denominació anterior: Casanova de la Pedragosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58043 | Fontcalenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontcalenta | XIX | <p>La masia de Fontcalenta està situada en un petit turó a l'est del rec de la Farinera, al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del pas de la carretera BV-4608. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta pràcticament quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una disposició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó pla. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. A les golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada, tot i que enlloc de les llindes, les finestres queden emmarcades amb la primera biga que sosté la teulada. També resulta destacable, a l'extrem dret de la planta baixa, un petit safareig rectangular. La façana oest té diverses estructures d'ús agropecuari de pedra, reformades amb maó, adossades al nivell de planta baixa. Entre aquestes estructures de teulada a una vessant s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, disposició que es repeteix al primer pis i a les golfes, amb una única finestra a cada nivell. La façana nord té adossat un cobert que acaba en una estructura de maó de dos pisos. A la façana pròpiament s'hi observa una porta reformada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada al primer pis, i a les golfes una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada als brancals, utilitzant la primera biga de la teulada com a llinda, d'idèntica manera que a la façana principal. La façana est també té adossada una estructura d'obra d'ús agropecuari amb teulada a una vessant que s'adossa al volum principal a nivell de primer pis A la resta de la façana s'hi observen dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'entorn de l'edifici hi ha altres estructures d'ús agropecuari, construïdes modernament, i la font que dóna nom a la masia, situada uns metres a l'oest d'aquesta, en una zona de petits horts per on passa el rec de la Farinera.</p> | 08171-19 | Sector sud del terme municipal | <p>L'actual construcció de Fontcalenta data probablement del segle XIX per la tipologia constructiva; tot i així, és probable que tingui uns orígens anteriors.</p> | 41.9900100,2.0258500 | 419310 | 4649126 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58043-foto-08171-19-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58044 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-1 | <p>La Farinera es troba situada al sud de la masia de Fontcalenta i a l'est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, enclotada a peu del rec de la Farinera. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i presenta cantonades diferenciades amb pedra treballada. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal central a la planta baixa, emmarcat amb maó i coronat amb arc rebaixat amb maó pla. A l'esquerra s'hi obre una finestra. Al primer pis hi ha quatre finestres; al segon pis hi ha dues finestres centrals d'arc rebaixat i dues finestres amb balcó que les flanquegen. A les golfes s'hi obren dues petites finestres. La façana oest presenta dues finestres a nivell de primer pis i tres finestres a nivell de segon pis. Uns metres endavant d'aquesta façana hi ha un viver construït amb murs de pedra on hi anava a parar l'aigua de la font. La façana nord té accés directe al primer pis a causa del desnivell que crea l'emplaçament de la casa i també té accés directe al segon pis a través d'una passarel·la moderna. Antigament aquesta façana era la principal. Actualment s'hi obren diverses obertures: cinc a nivell de primer pis, quatre a nivell de segon pis i una a les golfes. La façana est està formada per un conglomerat de cossos moderns annexats d'ús agropecuari. En aquest lloc s'hi ubicava un antic molí, del qual sols en queda mur on hi ha les corts, i una mola que forma part de la decoració del jardí.</p> | 08171-20 | Sector sud del terme municipal | <p>La Farinera era un edifici destinat a fabricar farina de forma industrial. Aquesta funció no arribà mai a produir-se i actualment s'ha reformat i ampliat com habitatge. Antigament hi havia un molí, que segons documentació antiga podria haver estat l'anomenat molí de la Pedregosa, una gran masia pairal enfilada en un serrat, pròxima a la Farinera, però en terme d'Oristà.</p> | 41.9866100,2.0253000 | 419260 | 4648749 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58044-foto-08171-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres de la façana nord hi havia una font, que segons fonts orals no s'assecava mai. Era una font d'aigua calenta que es conduïa al viver, situat davant la façana oest. Aquesta font es va estroncar coincidint amb la construcció de la fàbrica de Puigneró. La masia ha estat restaurada i ampliada amb un segon pis i golfes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc