Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58045 | Clot del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-del-vilar | XVIII | <p>El Clot del Vilar és una masia situada sobre un turó a l'est del santuari de Lourdes, dominant la vall de la riera Lluçanès, a pocs metres de la carretera BP-4653. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central dedicat a l'habitatge, fruit de múltiples reformes i ampliacions, i diverses estructures d'ús agropecuari. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, queda dividida en tres parts. La central, la més antiga; la de l'esquerra, moderna i dedicada a l'habitatge i les diverses estructures d'ús agropecuari a la dreta. El volum central presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1730 inscrita a la llinda, i dues finestres de petites dimensions, una emmarcada simplement amb pedra i l'altra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta amb ampit de pedra. La part esquerra, fruit d'una ampliació moderna, sobresurt lleugerament cap a l'exterior. A la façana arrebossada construïda amb obra, s'hi observen dues obertures per planta. Finalment, la part dreta està formada per un cobert construït amb maçoneria de pedra; una estructura, possiblement el femer, també construït amb maçoneria de pedra; i un cobert modern ubicat a una alçada inferior a causa del desnivell. A la façana oest s'hi observa clarament l'ampliació moderna, ja que la façana queda dividida en dos parts, la de l'esquerra construïda amb maçoneria de pedra, i la de la dreta construïda amb obra, i amb l'arrebossat escrostonat. A la part dreta hi ha dues finestres de nova obertura a nivell de primer pis i a la part esquerra, una finestra emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord queda dividida per una cantonada diferenciada que ha quedat integrada al mur denotant una ampliació moderna a l'oest del volum original. A la part que correspon al volum central hi ha una estructura de maó que sobresurt a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. A la part dreta hi ha quatre finestres, dues a la planta baixa i dues al primer pis, totes emmarcades amb maó. A l'esquerra del volum principal hi ha la façana posterior de les diverses estructures descrites en la façana principal. Al cobert adossat al volum principal s'hi observa una finestra de nova obertura; a l'estructura de pedra del costat hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una gran obertura a la planta baixa que dóna accés a l'interior de l'estructura, amb volta de canó de maçoneria de pedra. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb brancals de pedra treballada i lloses a plec de llibre en l'arc. La façana oest queda dominada pels cossos adossats. Només queda a l'exterior l'extrem dret de la façana on s'observa una porta de nova obertura a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat, tot i que la de l'esquerra queda mig tapiada pel cos adossat. A més de les estructures d'ús agropecuari descrites, hi ha diverses estructures del mateix ús a uns metres de la façana principal, tancant un pati que té una porta al costat oest, per on s'accedeix a la masia.</p> | 08171-21 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El Clot del Vilar va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1730.</p> | 42.0093100,2.0473400 | 421114 | 4651249 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58045-foto-08171-21-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58046 | Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-seca | XIX | <p>Serra Seca és una masia situada en la vessant sud d'un petit turó, a recer de tramuntana, al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions bastida sobre roca natural i formada per un volum central de planta rectangular i diversos cossos adossats a l'est, nord i oest. L'edifici, format per planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts. Presenta també cantonades diferenciades, amb carreus treballats fins al primer pis, i amb maó disposat de manera que imita els carreus al tram superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta, integrades al mur, les restes de l'antiga teulada denotant d'aquesta manera una ampliació en alçada. També compta amb una part totalment arrebossada, a l'extrem superior esquerre. A la planta baixa s'hi observen dos portes emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta amb la data de 1895 inscrita a la llinda, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'hi compten quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb maó i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té adossat un cobert modern; sobre aquest s'observa, a nivell de primer pis, una finestra emmarcada amb maó. La façana nord presenta diverses estructures d'ús agropecuari adossades a l'extrem dret. La majoria estan construïdes amb obra, tot i que es conserven alguns panys de paret de pedra. De la part central de la façana també en sobresurt una estructura, de planta quadrangular i totalment arrebossada, que compta amb dues obertures orientades a l'oest. A la resta de la façana s'hi observa a la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la dreta de l'estructura central, una de nova obertura a l'esquerra, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra del volum principal es troben dues estructures d'ús agropecuari adossades, la més gran de les quals presenta una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana est queda totalment dominada per les dues estructures adossades al volum central. La més propera al volum principal està construïda amb maçoneria de pedra, la que es troba més a l'exterior, en canvi, està construïda amb obra i és d'una alçada menor. Darrera l'edifici, a uns metres de la façana nord, hi ha una estructura d'ús agropecuari. Està construïda amb obra i està formada per dos nivells.</p> | 08171-22 | Sector sud del terme municipal | <p>Tot i algunes teories amb poc fonament que indicarien un origen medieval de Serra Seca, la masia no es troba documentada fins a principis de segle XX, ja que la seva construcció es va fer a finals de segle XIX (llinda conservada de 1895).</p> | 41.9936500,2.0307700 | 419722 | 4649525 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58046-foto-08171-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58046-foto-08171-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58047 | Coma del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-del-forn | <p>Cadastre de 1807. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>La Coma del Forn es troba situada al sud-oest de l'església de Santa Eulàlia de Pardines, prop del límit municipal amb el terme d'Oristà. Es tracta d'un mas de petites dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis, i composat per un volum principal de teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra amb morter i presenten cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. A la dreta té una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i a l'esquerra un portal de menors dimensions emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres; la central situada sobre el portal principal emmarcada amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra bisellada on hi ha la data inscrita de 1778; i una finestra a l'esquerra emmarcada amb pedra treballada. A la cantonada esquerra d'aquesta façana s'hi adossa una estructura d'ús agropecuari. A la banda dreta de la façana hi ha un gran accés amb barbacana que condueix a un pati de la façana est. La façana est presenta una finestra tipus espitllera a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra al primer pis. La façana queda closa per diverses estructures d'ús agropecuari que tanquen un pati. La façana nord té accés directe al primer pis a causa del desnivell en la que s'emplaça l'edifici a través d'un porxo d'obra que presenta una porta d'accés (antiga finestra) emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la resta de la façana hi ha finestres de nova obertura. La façana oest presenta dues petites finestres a la planta baixa emmarcades amb monòlits de pedra i una finestra de nova obertura. Al primer pis hi ha dues finestres: una de nova obertura i una de majors dimensions emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.</p> | 08171-23 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Coma del Forn es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres. L'origen de l'edificació és una mica anterior, ja que s'hi conserva una llinda datada l'any 1778.</p> | 41.9785200,2.0038900 | 417476 | 4647871 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58047-foto-08171-23-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58048 | Plangivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plangivert | <p>Cadastre de 1807. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XIX | <p>Plangivert està ubicada als peus d'un petit turó rocós, a recer de tramuntana, al sud-est del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central, construït en diverses fases, dedicat a l'habitatge, i diverses estructures annexes d'ús agropecuari. El volum central, de planta baixa i primer pis, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada, un portal de grans dimensions també emmarcat amb pedra treballada, i dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. Al primer pis s'hi troba una finestra emmarcada amb pedra treballada; una porta de nova obertura que dóna accés a una passarel·la moderna que comunica l'edifici principal amb el cobert que hi ha davant la façana principal; dues finestres emmarcades amb pedra treballada -la de l'esquerra amb ampit de pedra-; i una finestra de nova obertura situada a l'extrem dret, en un dels últims cossos ampliats. La façana oest presenta únicament tres obertures, una de grans dimensions, reformada, a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana nord presenta a la planta baixa una finestra de nova obertura a l'extrem esquerre i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i l'altra, de nova obertura, emmarcada dins d'un arc de mig punt de pedra que ha quedat inscrit al mur. La façana est queda dominada totalment per les diverses estructures d'ús agropecuari que s'hi adossen. Aquestes estructures estan construïdes amb maçoneria de pedra en la part més propera a l'edifici principal, amb maó en la part d'entremig i amb obra en la part més allunyada de l'edifici principal. Davant la façana principal es conserva un cobert construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra del que destaquen les dues obertures principals, una porta emmarcada amb pedra treballada al nord, i un portal amb brancals de pedra treballada al sud.</p> | 08171-24 | Sector est del terme municipal | <p>La masia de Plangivert es troba documentada a principis del segle XIX en diversos cadastres tot i que l''origen de l'edificació actual podria ser una mica anterior per la tipologia constructiva. D'alra banda, en documentació medieval, concretament des de 1392, hi ha documentat a Prats de Lluçanès un mas anomenat Gibert que podria correspondre a l'actual Plangivert, tot i que no hi ha cap indici que permeti asseguar-ho rotundament.</p> | 41.9984100,2.0398100 | 420477 | 4650046 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58048-foto-08171-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58049 | Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guerxo | <p>Libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès. 1829. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XIX | <p>Cal Guerxo està situada al sud-est del nucli de Prats de Lluçanès, en l'anomenat Raval de Prats, prop de la carretera que condueix a Navàs. És una casa de mitjanes dimensions, de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes, de teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La casa, construïda amb maçoneria de pedra i tàpia, ha estat ampliada al llarg del temps, la qual cosa comportà que la façana principal original quedés integrada a l'interior. Aquesta, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i una llinda de fusta amb una inscripció o data no determinada. A la banda esquerra de la façana actual s'hi adossa perpendicularment un cos d'un sol vessant. Diverses obertures disposades irregularment s'obren al llarg de les façanes. A la façana est s'hi està habilitant un habitatge nou fruit de la reconstrucció dels estables i corts que constituïen les estructures agropecuàries de la masia. A la zona de la façana on s'hi annexava aquesta estructura agropecuària s'hi observen dues finestres tapiades emmarcades amb pedra, la del primer pis amb llinda de fusta i ampit rodó de pedra.</p> | 08171-25 | Sector oest del terme municipal | <p>Cal Guerxo es troba documentada en una 'libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès...', de l'any 1829. Per tant, s'ha de situar l'origen de cal Guerxo en el primer terç del segle XIX, com en moltes altres cases de l'anomenat Raval de Prats.</p> | 42.0007100,2.0163300 | 418535 | 4650323 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58049-foto-08171-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58049-foto-08171-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Ha estat restaurada i arrebossada modernament. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58050 | Puigvistós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigvistos | XVIII | <p>Puig Vistós és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que s'ha reformat recentment conservant l'estructura (tot i que un cos adossat dedicat originalment a usos agropecuaris s'ha habilitat per a habitatge) i part de les façanes originals. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un porxo modern sustentat amb un pilar de maó que en sobresurt. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada extrem amb dues portes al centre. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada, i la de la dreta, de majors dimensions, conserva una inscripció mig esborrada a la llinda on s'intueix el nom de Joan i una data incompleta del segle XVIII, probablement de la dècada de 1760. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, reformades, i un porxo sustentat amb un pilar de maó a l'extrem esquerre, part on originalment hi havia una estructura dedicada a usos agropecuaris. A les golfes hi ha una finestra reformada emmarcada amb pedra bisellada al centre. La façana est presenta una ordenació simètrica amb dos finestres a la planta baixa i dues més al primer pis; totes quatre, reformades, emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat que sobresurt perpendicularment de la part dreta. A la resta de la planta baixa s'hi observa una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les dos reformada. La façana est, situada a uns metres d'una estructura moderna que s'utilitza com a garatge, té el cos adossat a l'esquerra que sobresurt de la façana nord, amb un portal modern de grans dimensions. La façana, que en l'edifici original formava part de les estructures adossades d'ús agropecuari, té una finestra reformada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i el porxo sustentat amb un pilar de maó que també té sortida a la façana principal.</p> | 08171-26 | Sector oest del terme municipal | <p>La masia de Puigvistós va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada probablement en la dècada de 1760.</p> | 41.9996700,2.0135200 | 418301 | 4650210 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58050-foto-08171-26-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A uns metres de la façana principal hi ha un petit monticle de terra, actualment recobert d'herba, on es troba la fossa comú de Puig Vistós, descrita en una fitxa individual. Es conserva l'estructura original de l'edifici, tot i una ampliació en el sector oest i el fet que en l'última reforma de l'edifici només es van mantenir dos dels quatre murs de càrrega originals. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58051 | Casa Nova del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-riambau | <p>MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII-XIX | <p>La Casa Nova del Riambau està situada a mig quilòmetre del nucli urbà de Prats de Lluçanès a prop de la carretera que condueix de Prats a Navàs. Es tracta d'una casa bastida sobre roca natural, formada per planta baixa i un pis, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, constituïda per un volum principal i dos cossos adossats a la cantonada sud-est. Els murs són de maçoneria de pedra amb morter presentant cantonades diferenciades de carreus treballats i panys de parets construïts amb obra. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un mur de pedra que clou un petit pati interior amb portal d'accés emmarcat amb maó i coronat amb una barbacana. La part superior de la façana reformada amb obra presenta una pilar central de pedra i tres obertures de moderna construcció: una central i dues que la flanquegen coronades amb maó pla. A la cantonada dreta s'hi annexa un cos construït amb pedra fins al nivell de primer pis i obra la resta, que s'allarga perpendicularment sobresortint de la façana est. La façana est presenta tres obertures a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i dues finestres al primer pis, la de la dreta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. Enmig de les dues hi ha una antiga finestra emmarcada amb pedra que actualment es troba tapiada. La façana nord presenta dues finestres alineades verticalment: una a la planta baixa emmarcada amb monòlits de pedra i una al primer pis reformada i coronada amb maó a plec de llibre. La façana oest presenta, a la part dreta, un antic portal de grans dimensions, actualment tapiat i reconvertit en finestra, que conserva els brancals i la llinda de pedra treballada. A la part esquerra hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres: una a l'esquerra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra, i una a la dreta de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, una bassa a l'extrem nord-est i una pallissa que també té un cobert davant la façana oest.</p> | 08171-27 | Sector central del terme municipal | <p>La Casa Nova del Riambau ha estat identificada com a mas Estrada, topònim documentat des de 1503. L'edificació actual, però, data de finals de segle XVIII, o principis del segle XIX, com la majoria de cases que formen el Raval de Prats.</p> | 42.0042300,2.0233600 | 419122 | 4650707 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58051-foto-08171-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes parts de l'edifici han estat reformades amb obra vista.Denominació anterior: Casanova del Riambau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58052 | Coll Lliscador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-lliscador | <p>Llibreta de cobranza.1844. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | La masia es troba en mal estat pel desús en el que ha caigut, ja que només s'utilitza per a usos agropecuaris. L'edifici principal té la teulada en mal estat i els interiors en estat de ruïna. | <p>Coll Lliscador és una masia situada a l'anomenat Raval de Prats, a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, en un pla travessat per la carretera BV-4401. Es tracta d'una masia de petites dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i una ampliació de menor alçada adossada al nord-est, ambdós de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats a la façana nord-est i en altres panys de paret, i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. L'edifici principal té adossades, a les quatre façanes, diverses estructures d'ús agropecuari. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cobert que s'adossa a l'edifici entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa s'hi observen tres portals, un emmarcat amb pedra bisellada, un altre emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó pla i una emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més d'una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'hi observa un balcó emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est té una estructura moderna adossada. A la part visible de la façana, completament arrebossada, no hi ha cap obertura. A la façana nord-oest hi ha adossat un cobert a l'edifici principal, pràcticament a l'altura de la teulada. A la planta baixa presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una biga de ferro com a llinda, i una finestra de petites dimensions reformada i emmarcada amb pedra. Al primer pis hi ha una única obertura que originalment era una finestra emmarcada amb pedra treballada però que s'ha reformat com a porta, a la que s'accedeix a través d'unes escales modernes de ferro. La façana sud-oest té una estructura d'obra adossada al davant. La façana presenta únicament una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ubicada sota teulada.</p> | 08171-28 | Sector oest del terme municipal | <p>Coll Lliscador es troba documentada en una 'llibreta de cobranza' de l'any 1844, on hi apareix com a Clot Lliscador. Per tant, s'ha de situar l'origen de Coll Lliscador en la primera meitat del segle XIX, com en moltes altres cases de l'anomenat Raval de Prats.</p> | 42.0065800,2.0178200 | 418666 | 4650973 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58052-foto-08171-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58053 | Cal Butxaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butxaca | <p>MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XVIII | <p>Cal Butxaca es troba situada al sud de l'església de Sant Sebastià, prop de la masia de les Vinyes. Es tracta d'una casa restaurada recentment formada per un volum principal i un cos adossat a l'esquerra més estret de façana; de planta baixa, un pis i golfes sota teulada i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Les parets, arrebossades, deixen a la vista els emmarcaments de pedra de les obertures i les cantonades. Dels elements originals en destaca la llinda de pedra de la porta principal - orientada al sud - on s'hi observa la data de 1736 amb una creu intercalada. A sobre s'hi ha inscrit modernament: 1988 CAL BUTXACA. També es conserva, com a obertura original, una finestra al primer pis (sobre el portal) emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i un accés lateral a la façana oest. La resta de finestres de la façana principal, tres, i el porxo són d'obertura moderna. A la resta de façanes hi ha diverses finestres emmarcades amb pedra treballada, la majoria d'elles de nova obertura.</p> | 08171-29 | Sector oest del terme municipal | <p>La masia de cal Butxaca va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1736. La casa s'ha ampliat en alçada i s'han obert diverses finestres a les diferents façanes i una galeria-terrassa.</p> | 42.0050300,2.0158900 | 418504 | 4650803 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58053-foto-08171-29-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha restaurat i arrebossat recentment, i s'hi ha obert diverses finestres modernament. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58054 | Casal de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-llucia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Títol de lleial vila. 1681. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès. | XVII | El casal de Santa Llúcia està situat al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, formant un conjunt amb el castell del Quer i la capella de Santa Llúcia. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos volums pràcticament quadrats adossats lateralment de manera que el conjunt forma un queixal a les façanes sud i nord. El volum de l'oest tenia originalment usos agropecuaris, però actualment també forma part de l'habitatge. Ambdós volums, de planta baixa i dos pisos, estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant les obertures i delimitant les cantonades; té teulades de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta, al volum de est, una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat reformat, i emmarcat amb carreus motllurats. A cada banda hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons; el de l'esquerra emmarcat amb pedra bisellada, el central amb pedra treballada i el de la dreta amb pedra bisellada i la data de 1687 inscrita a la llinda. El segon pis està ocupat per set finestres d'arc rebaixat, tres al centre i agrupades en parelles a cada lateral, formant una galeria. El volum oest, arrebossat i pintat de color terrós, té un pis menys a causa del desnivell. Al primer pis hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt formant galeria amb una petita porta a la seva esquerra. Al segon pis hi ha quatre obertures d'arc de mig punt, idèntiques a les del primer pis, formant una galeria. La façana oest, que només mostra el nivell del segon pis pel desnivell, dóna a la terrassa sobre la que es troba el castell del Quer. Presenta únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, ubicada en un nivell sota teulada. La façana nord mostra en el volum oest tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, tot i que a causa del desnivell queden al nivell del sòcol. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, es troben quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de la dreta de majors dimensions, i una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits treballats. En el queixal entre els dos volums hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats al segon pis. En el volum est, a nivell de primer pis, hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada, una finestra també amb pedra bisellada i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits treballats; al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Adossat a l'extrem esquerra de la façana hi ha un pou de pedra, de planta quadrada i amb un coronament piramidal. La façana est presenta tres finestres de petites dimensions emmarcades amb monòlits treballats a nivell de planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, i una de menors dimensions emmarcada amb monòlits treballats al primer pis. Al segon pis presenta dues obertures simètriques d'arc de mig punt idèntiques a les de la façana principal que segueixen la galeria, i dues grans obertures emmarcades amb pedra treballada. Finalment, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada ubicades sota teulada. Al voltant de l'edifici hi ha diverses edificacions que formen un conjunt força gran, com és el cas del castell del Quer i la capella de Santa Llúcia (ambdós descrits en una fitxa individual). La masoveria, ubicada uns metres al nord-est del casal i reformada recentment. Presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1792 inscrita a la llinda. En el conjunt també s'hi troba una porta que tanca la lliça davant la façana principal i diverses estructures d'ús agropecuari, algunes són de nova construcció. | 08171-30 | Sector central del terme municipal | El casal de Santa Llúcia es troba documentat l'any 1681, quant surt en el llistat de cases de camp que s'inclouen al títol de lleial vila. En l'edificació actual es conserva una llinda de 1687, al primer pis, datant probablement una de les primeres ampliacions de l'edifici. Al segle XVIII va ser reformat i ampliat per un fill del mas de Galobardes, raó per la qual també va rebre el nom de casal de Galobardes. | 42.0011500,2.0247600 | 419234 | 4650364 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58054-foto-08171-30-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Són interessants la gran quantitat de reixes, baranes i altres elements de ferro forjat que decoren moltes de les obertures de les façanes sud i nord.El casal de Santa Llúcia està descrit en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya erròniament amb el nom de Galobardes. | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58055 | Mas Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-sebastia | <p>Padró de 1873. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès.</p> | XIX | La teulada del volum principal es conserva en males condicions. | <p>La masia de Sant Sebastià està ubicada a tocar de l'església que porta el mateix nom, en un turó elevat a l'oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i diversos cossos adossats, alguns dels quals moderns. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La façana principal, orientada al nord-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. A la planta baixa s'hi observa una finestra petita de nova obertura, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada també amb pedra bisellada. Al primer pis hi trobem una finestra de nova obertura i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que en la finestra de la dreta l'ampit és gairebé inexistent. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que la de la dreta està tapiada i no té llinda. La cantonada amb la façana sud-est, parcialment arrebossada, no fa angle recte sinó que està resolta amb una curvatura, en la qual hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. La façana sud-est presenta a la part esquerra una estructura adossada de nova construcció, i a la part dreta una finestra de nova obertura a la planta baixa, i tres finestres al primer pis; una de nova construcció, una emmarcada amb pedra bisellada i reconvertida en balcó, i una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud-oest presenta diversos cossos adossats perpendicularment, alguns dels quals de nova construcció. S'hi observen diverses obertures, entre les que únicament destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat situat a la part esquerra que correspon al cos més antic. La façana nord-oest, està pràcticament adossada a l'església. La separació entre els dos edificis varia entre els prop de 2 metres a la façana principal i els 3 o 4 metres a la façana posterior. En aquesta façana l'edifici no presenta cap obertura, exceptuant la que dóna al pou. El pou, adossat al centre de la façana, és de planta quadrada, i està construït amb pedra i cobert amb una petita teulada d'una vessant.</p> | 08171-31 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>L'edificació del mas sant Sebastià és posterior a la reforma de l'església de sant Sebastià, fet entre finals del segle XVIII i principis del XIX, ja que no apareix documentada fins l'any 1873 en un padró municipal. En aquest habitatge hi residien els ermitans encarregats de l'església de sant Sebastià.</p> | 42.0088000,2.0180300 | 418686 | 4651220 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58055-foto-08171-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58056 | Molí del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-marcal | <p>PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVIII | Només es conserven parts del mur que delimitaven la bassa i alguns trams dels murs que delimitaven l'edifici del molí | <p>El molí del Marçal està ubicat als peus del rec de Generes, al nord del Marçal i a uns metres del pont del Marçal, en un punt enclotat en els anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un antic molí del que només se'n conserven alguns murs a tocar del rec de Generes. A la part més propera al rec s'hi observen les runes de l'edifici del molí, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que arriben fins alçades d'entre un i dos metres, delimitant una estructura de planta rectangular amb les restes d'alguna divisió interna. Sobre aquestes runes s'alça el mur que delimitava la bassa, també formats amb maçoneria de pedra. De la bassa, de forma triangular, se'n conserven parts dels murs que la delimitaven, especialment la part que es troba més a prop de l'edifici del molí, on el mur de la bassa assoleix una altura pròxima als tres metres. En aquest tram, construït amb filades regulars de carreus treballats, s'observa una obertura d'arc rebaixat a l'extrem inferior, que permetia al pas de l'aigua cap a la maquinària del molí. A uns metres de les runes del molí s'hi conserva el pont del Marçal, que salva el pas del rec de Generes, i una estructura defensiva ubicada uns metres al nord-est del pont.</p> | 08171-32 | Sector nord-est del terme municipal | <p>L'any 1770, Climent Marçal, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí del Marçal data del segle XVIII.</p> | 42.0176900,2.0406700 | 420572 | 4652185 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58056-foto-08171-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí que comunica el molí amb la masia del Marçal té alguns trams on s'intueix l'empedrat original. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58057 | Molí de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-galobardes | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVIII | De l'edifici original només se'n conserva la part més antiga, on hi ha ubicat el salt d'aigua i el carcabà, i els murs que delimiten la bassa, ubicada sobre el molí. | <p>El molí de Galobardes està situat als peus del riu Bassí, just en l'encreuament d'aquest amb el rec de la font de la Coromina en el gorg que hi ha just al costat del molí. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos, del que només se'n conserva una petita part, que equival aproximadament a una quarta part del molí original. La part que no es conserva està essent reconstruïda aixecant de nou tota l'estructura, ja que les diverses ampliacions que s'havien anat fent al molí no tenien gaire qualitat constructiva i l'edifici s'havia anat esquerdant progressivament, impossibilitant la seva conservació. La part original consisteix en un cos rectangular adossat al cingle que envolta el molí, dins del qual hi havia el salt d'aigua que donava força hidràulica al molí. És un cos de tres nivells, en el que els murs de càrrega, de maçoneria de pedra gran i treballada a les cantonades, van reduint la seva amplada, essent el més ample l'inferior i el més estret el superior. També es conserva, a nivell de soterrani, i a la façana principal, orientada a l'est, el carcabà, dins del qual encara s'observa el conducte per on sortia l'aigua. L'altre part que es conserva del molí original és la bassa, actualment plena de terra i vegetació. Està delimitada per murs de càrrega amples de maçoneria de pedra gran, bastits sobre la roca natural que envolta el gorg que hi ha al costat del molí. La bassa, de forma rectangular, conserva un desaigua que dóna al gorg, un sobreeixidor, també ubicat al mur que dóna al gorg i el forat, actualment soterrat, per on entrava l'aigua a la bassa provenint del riu Bassí. També s'observa, a la cantonada de la bassa que hi ha just a sobre de l'edifici del molí, l'obertura per on entrava l'aigua cap al molí, emmarcada amb pedra treballada i protegida amb una reixa metàl·lica.</p> | 08171-33 | Sector sud del terme municipal | <p>L'any 1751, Antoni Vila i Galobardes, de Prats de Lluçanès, rebia la concessió hidràulica de l'administració borbònica per a l'establiment d'un molí fariner, pel que podem suposar que l'edificació del molí de Galobardes data del segle XVIII.</p> | 41.9874100,2.0135300 | 418286 | 4648849 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58057-foto-08171-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58058 | Molí del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cingle | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XVII | Tot i conservar l'estructura i les obertures originals, algunes parts de l'edifici es troben en estat de progressiu deteriorament per l'abandonament que ha sofert. | <p>El molí del Cingle està situat sota un marge rocós al peu del rec de Prats, al sud-est del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum primitiu i principal separat en dos cossos i un volum modern adossat a l'est, ambdós formats per planta baixa, primer pis i golfes. El volum principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra gran i regular a la meitat inferior i de mida mitjana a la superior. El volum modern també està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, tot i que presenta reformes amb maó. Els dos volums tenen les cantonades diferenciades amb carreus treballats i les teulades de doble vessant, amb aigües a les façanes laterals en el volum primitiu. La façana principal del volum principal, orientada al sud-est, presenta una portalada emmarcada amb pedra treballada i diverses inscripcions a la llinda a l'extrem dret de la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a l'extrem esquerre. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una única obertura ubicada a l'extrem esquerre. En ambdós casos es tracta d'una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud-oest, orientada al gorg i adossada al cingle, mostra els dos volums que conformen el volum principal. En el de la dreta hi ha una única finestra, a nivell de golfes, emmarcada amb pedra treballada i amb un desaigua de pedra que sobresurt del mur just a sota. El volum de l'esquerra és força més alt (uns 12'5 metres) i té un aspecte robust, ja que està format per carreus grans i no presenta cap obertura. Està adossat al cingle, i la part superior correspon amb la part final de la bassa, ubicada al nord del molí i sobre el cingle. En aquesta façana hi hauria ubicat el carcabà, tot i actualment es troba tapat. La façana nord-est, que té adossat el volum modern, té un pis menys a causa del desnivell. Presenta dues úniques obertures, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda reformada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, molt desgastat a les golfes. El volum modern presenta una única obertura que dóna accés directe a les golfes a la façana nord-oest, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, a la planta baixa i el primer pis de la façana nord-est, i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada i tres eixides col·locades verticalment a la façana sud-est.</p> | 08171-34 | Sector est del terme municipal | <p>El molí del Cingle va ser edificat a finals del segle XVII, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1683. Tot i així, i tenint en compte la tipologia de la construcció, és probable que el molí existís anteriorment amb una forma primitiva (sense l'habitatge adossat).</p> | 41.9975500,2.0338500 | 419982 | 4649956 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58058-foto-08171-34-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la llinda de la porta principal, entre d'altres inscripcions pràcticament il·legibles, s'hi pot llegir ' et Serra me fecit any / 1683', junt amb una creu i l'anagrama IHS dins d'un element de forma octogonal que sobresurt lleugerament. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58059 | Pont del rec de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès prop del nucli urbà de Prats de Lluçanès. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull de 3 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 5'5 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra de 0'75 x 0'45 centímetres disposats en filades regulars. Per sota el pont hi passa el rec de Prats en direcció nord-sud que transcorre tant a l'entrada com a la sortida enmig de dos camps. | 08171-35 | Sector central del terme municipal | 42.0031900,2.0355100 | 420127 | 4650580 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58059-foto-08171-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del molí del cingle. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58060 | Pont del molí del cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-cingle | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Presenta vegetació a la zona sud-est del pont que cobreix parcialment els murs. | El pont està situat a la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, prop del trencant que condueix al molí del cingle. És un pont de pas orientat oest-est, d'un sol ull, de 2'40 metres d'ample, 4'20 metres d'alçada i 19 metres de profunditat en volta de canó. Està construït amb grans blocs de pedra carejada de 0'75 x 0'40 centímetres disposats en filades regulars. Per la zona sud ha estat reforçat amb formigó i es va terraplenar al millorar la carretera. | 08171-36 | Sector est del terme municipal | 41.9977700,2.0368000 | 420227 | 4649977 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58060-foto-08171-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Presenta la mateixa tipologia constructiva que el pont del rec de Prats. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58061 | Pont del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-marcal | XVII-XVIII | Tot i algunes reformes modernes, es conserva la volta original. | <p>El pont del Marçal està ubicat al nord de la masia que li dóna nom, salvant el pas del rec de Generes, prop dels anomenats camps de l'horta, a l'extrem nord-est del terme municipal. El pont té una orientació de sud-oest a nord-est, ja que el rec de Generes prové del terme municipal de Lluçà seguint una direcció de nord-oest a sud-est fins arribar a la riera Lluçanès. Es tracta d'un pont de petites dimensions (uns 8 metres de llarg per 2'85 d'ample), format per una volta d'arc rebaixat que forma un sol ull amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La part superior, situada poc més de tres metres per sobre del nivell del rec, ha estat reformada modernament amb formigó per assegurar la conservació del pont.</p> | 08171-37 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i no tenir cap document que permeti conèixer l'any de construcció del pont, es pot datar el seu origen entre els segles XVII i XVIII, tant per la tipologia constructiva com pel fet que la seva existència podria estar lligada a la del molí del Marçal.</p> | 42.0174000,2.0413200 | 420626 | 4652153 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58061-foto-08171-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58061-foto-08171-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58062 | Tina del camp de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-camp-de-lesquerda | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | <p>La tina està situada prop de la font de l'Esquerda, al nord de la masia del Soler de n'Hug, i a l'est del riu Bassi. És una tina de glans circular excavada a la roca natural, situada a l'extrem d'un planell rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa i terra, conserva una profunditat vista de 110 centímetres i un diàmetre de uns 200 centímetres. També conserva una entrada circular excavada a la roca que correspon a l'accés a la tina, i quatre forats circulars d'uns 20 centímetres al voltant del pou que corresponien als encaixos dels pilons que sostenien la coberta, generalment feta de branques i terra a sobre. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i fonts orals expliquen que hi havia un forat per on es buidava d'aigua el pou i quedava taponat amb una boixa quan es volia conservar plena d'aigua i glans.</p> | 08171-38 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 41.9973300,2.0069400 | 417753 | 4649957 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58062-foto-08171-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58062-foto-08171-38-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58063 | Tina de sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-andreu | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | Una part de la roca del contorn s'ha desprès deixant una escletxa. L'interior està plena de brossa i presenta força brutícia (ampolles de vidre). | <p>La tina de Sant Andreu es troba situada sobre un petit serradet al nord-est de l'església de Sant Andreu de Llanars, prop de la masia de la Vila, a l'extrem oest dels camps de Cal Butxaca. Es tracta d'un tina de glans situada a l'extrem sud d'un serradet rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa, terra i escombraries (ampolles de vidre), conserva un diàmetre de 2'20 metres, i un forat d'encaix per un piló de la coberta. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i una part d'aquesta s'ha desprès deixant una escletxa en el contorn de la tina.</p> | 08171-39 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 42.0053700,2.0105900 | 418066 | 4650846 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58063-foto-08171-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58063-foto-08171-39-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la tina, sobre l'esplanada del serrat, s'hi observa una fossa circular d'uns 5 metres de diàmetre. | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58064 | Tina de l'horta del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lhorta-del-soler | <p>VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975</p> | Presenta força humitat i molsa, ja que la tina es troba plena d'aigua. En un costat hi ha una sèrie d'elements no relacionats amb la tina com unes reixes de ferro i uns trossos d'uralita. | <p>La tina està situada al nord est de la masia del Soler de n'Hug, al costat del camí que condueix a Teulats, en la zona de l'horta del Soler. La tina, situada a l'extrem d'un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l'interior, on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena d'aigua estancada. El pou presenta un diàmetre de 2'80 metres i una llargada total de 5'20 metres. A la part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d'uns 2'50 metres d'alçada, hi ha una sortida, que servia per buidar l'aigua de la tina quan no s'havia d'utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d'aigua i glans.</p> | 08171-40 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.</p> | 41.9932700,2.0082600 | 417857 | 4649505 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58064-foto-08171-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58064-foto-08171-40-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58065 | Creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-eulalia-de-pardines | <p>BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983 COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm. 38, desembre 2005 FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. Núm. 8176</p> | XX | Presenta erosió generalitzada. | <p>La creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines es troba emplaçada sobre una base de roca natural a 100 metres al sud-est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines. La creu, de pedra, és sustentada per un pilar de cantells bisellats que reposa sobre un sòcol i un graonat de tres graons quadrangulars de pedra. El fust està coronat per un capitell a tall de nus decorat per un àngel a cada costat amb sis ales, un home barbut amb un llibre a la mà i una dona amb la mà alçada. El fust continua formant un curt tram fins que arriba a la creu. Aquesta està formada per 3 braços esculpits amb motius vegetals i cenyits per un bocell en cordó, i al centre, un marc quadrat calat envolta un cos tetralobulat que té els lòbuls en arc apuntat. Dins d'aquest cos hi ha, a la banda nord-oest, la figura de la verge amb el nen, i al costat sud-est la figura de Crist crucificat.</p> | 08171-41 | Sector sud del terme municipal | <p>Documentades a partir del segle X, les creus de terme es posaven com a fites en els límits d'una parròquia, en les propietats privades o per delimitar l'espai destinat als enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians (COSTA;2005). Després les utilitzarien com a monument situats en el límit d'un terme o d'una comarca, cosa que ha fet que es coneguessin popularment amb el nom de 'creus de terme'. En una fotografia de l'any 1917, la creu mostra el mateix graonat i el mateix sòcol, però tant el fust, més esvelt i alt, com la creu pròpiament -amb els braços decorats amb flors de lis i una figura central de la Mare de Déu orant-, és diferent (BASTARDES;1983). Es desconeix la ubicació actual d'aquesta creu antiga documentada fotogràficament a principis de segle XX. La creu que hi ha actualment, segons recorden veïns de la zona, la va pagar una família de Ripoll, amics del mossèn, a mitjans dels anys 50.</p> | 41.9856700,2.0218700 | 418975 | 4648648 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58065-foto-08171-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58065-foto-08171-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una placa de metall col·locada al sòcol presenta la inscripció: RECORD / SANTA MISSIÓ / SETEMBRE 1954. La tercera imatge ha estat extreta del llibre: BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58066 | Camí empedrat de Pardines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-pardines | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat de conservació és irregular en els diferents trams del camí, amb parts ben conservades i altres on pràcticament no es conserva res del camí original. | <p>El camí empedrat de Pardines està format per tres trams separats ubicats al nord i al nord-est de l'església de Santa Eulàlia de Pardines. El primer tram, ubicat al nord-est de l'església i a tocar de la carretera B-431, prop del punt on s'inicia el camí que condueix a l'església, amida aproximadament uns 300 metres, seguint una direcció sud-nord. En aquest tram es conserva parcialment i discontínuament el mur de contenció del camí, en un tram delimitant un camp i en la resta envoltat de vegetació. El segon tram, ubicat al nord-oest del primer, es troba sobre la mateixa carena que s'inicia a l'església de Santa Eulàlia de Pardines. Aquest tram, d'uns 30 metres de llarg i uns 2'8 d'ample, conserva part del paviment, 7 pilons guarda-rodes i el mur de contenció. El tercer tram, ubicat al nord del segon seguint la carena, fa uns 17 metres de llarg i uns 2'8 d'ample, i conserva part del paviment, 5 pilons guarda-rodes i el mur de contenció.</p> | 08171-42 | Sector sud del terme municipal | <p>El camí empedrat de Pardines podria correspondre a l'antic camí ral que comunicava Sant Feliu Sasserra amb Prats de Lluçanès. Per la tipologia no és un camí medieval, sinó que es tracta o bé d'un camí d'època moderna o d'època romana. El fet que s'hagi trobat materials ceràmics ibèrics i romans en superfície prop del segon tram, indicaria que aquest camí té uns orígens romans, tot i que seria necessària una excavació per a confirmar-ho.</p> | 41.9885000,2.0238800 | 419145 | 4648960 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58066-foto-08171-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58066-foto-08171-42-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58067 | Camí empedrat de la costa de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-costa-de-lurdes | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat de conservació és irregular al camí inventariat, amb trams amb molt bon estat de conservació i trams on pràcticament no es conserva res del camí original | <p>El camí empedrat de Lurdes és un tram d'un camí que probablement comunicava la zona de Prats de Lluçanès amb la de Santa Creu de Jotglar, actualment dins del terme municipal d'Olost. Es tracta d'un camí que ascendia, o descendia, en zig-zag seguint un eix est-oest i de cronologia indeterminada, tot i que alguns indicis apunten que podria tenir el seu origen en època romana. El tram més proper al nucli urbà de Prats de Lluçanès es troba situat al sud del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes i just a l'est del restaurant cal Quico. Des d'aquest punt es pot seguir un tram descendent, orientat de sud a nord, on es troben restes disperses del mur de contenció del camí. Seguint aquest tram s'arriba a una corba a partir de la qual el camí agafa una direcció de nord-oest a sud-est, continuant el descens. És precisament just després de la corba quan comença el tram més ben conservat del camí. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres, amb una amplada aproximada de 2'70 metres, en el que es conserva bona part del paviment original (amb el desgast de les roderes visible), 7 pilons guarda-rodes i un mur de contenció amb alçades que superen el metre. A partir d'aquest tram s'observa una continuació molt erosionada, però no és fins a l'altre cantó de la carretera BP-4653, que es troba de nou el camí. Ja en el costat est de la carretera, havent salvat un important desnivell des de l'inici del camí, a la costa de Lurdes, es troba un petit tram d'uns 10 metres en el que s'observa el límit lateral de la calçada. Seguint la direcció d'aquest tram, de nord-oest a sud-est, es troba un tram d'uns 30 metres en el que es conserva el mur de contenció, fins que s'arriba de nou a corba, a partir de la qual el camí agafa una direcció de sud-oest a nord-est. A partir de la corba comença un tram llarg, de poc més de 100 metres, en el que es conserven parcialment els murs de contenció, amb alçades pròximes als 2 metres en els punts més alts. En aquest punt el camí entra en una zona boscosa i torna a girar, agafant una direcció oest-est. En aquest tram, d'uns 45 metres s'hi conserva una part del paviment, el mur de contenció i fins a 8 pilons guarda-rodes, tot i que el conjunt queda parcialment tapat per la vegetació que hi creix. A partir d'aquest tram el camí segueix avançant recte, entrant en una esplanada amb el Clot del Vilar a l'esquerra, en la que s'observen petits indicis del pas del camí -com un petit tros de mur de contenció-, fins que abandona el terme municipal, just al sud del Clot del Vilar.</p> | 08171-43 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Tot i que es desconeix l'origen d'aquest camí, sí que és apreciable una unitat tipològica compartida amb els trams de camí empedrat de Pardines. En el cas de Pardines, els estudis han assenyalat que es tractaria o bé d'un camí modern o bé d'un camí d'època romana. Tot i que la troballa de diversos elements ceràmics romans prop d'un dels trams de Pardines indicaria que es tracta d'un camí romà, es necessitaria realitzar una excavació per a confirmar-ho. D'altra banda, independentment del seu origen, el camí podria haver estat reformat modernament.</p> | 42.0086800,2.0397400 | 420484 | 4651186 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58067-foto-08171-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58067-foto-08171-43-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest camí havia estat utilitzat antigament com a camí ramader, formant part de la ruta IV o transversal, identificada i descrita pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC. | 1754 | 1.4 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58068 | Camí empedrat de la Pedregosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-pedregosa | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat general de conservació és pobre, tot i que la part que pertany al municipi de Prats de Lluçanès, podria tenir interès arqueològic. | <p>La masia de la Pedregosa es troba situada en terme d'Oristà, tot i que prop del límit amb Prats de Lluçanès, ja que la majoria de les seves terres es troben en aquest terme municipal. Just a l'est de la masia, al límit entre els dos termes municipals, s'ha localitzat les restes d'un camí empedrat. El camí empedrat, que s'ha anomenat de la Pedregosa, al desconèixer el seu recorregut, té una direcció sud-oest a nord-est i dos trams ben diferenciats. Del tram nord es conserven les restes d'un camí amb forma de trinxera invertida, és a dir, que les restes del camí s'han anat erosionant i/o amuntegant fins arribar a formar un monticle allargat, recte i regular, semblant al que es va excavar en el jaciment del Permanyer, ubicat entre els termes municipals d'Olost i Muntanyola. El tram sud es troba dins del terme municipal d'Oristà i al sud de la masia de la Pedregosa. Es tracta d'un tram recte i ascendent que salva el fort desnivell que hi ha al sud de la masia. D'aquest, se'n conserven alguns trams de mur de contenció.</p> | 08171-44 | Sector sud del terme municipal | <p>Es desconeix l'origen d'aquest camí, tot i que una excavació en el tram nord del camí (el que es troba en terme municipal de Prats de Lluçanès) permetria datar-lo. En el cas del Permanyer, jaciment excavat en el que hi havia un tram de camí (tram 3) amb la mateixa conservació que aquest (forma de trinxera invertida), es tractava d'un camí d'època romana, tot i que és impossible assegurar que es tracta del mateix cas.</p> | 41.9827600,2.0275000 | 419438 | 4648319 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58068-foto-08171-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58068-foto-08171-44-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-05-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58069 | Camí empedrat de Galobardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-galobardes | <p>LAFUENTE, M.; SALA R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).</p> | L'estat general de conservació és pobre, tot i que l'acumulació de terra sobre el camí inferior podria haver preservat part del paviment original. | <p>A mig camí entre la masia de Galobardes i el casal de Santa Llúcia, es troben les restes de dos camins empedrats, prop de l'anomenat Racó Fosc. Es tracta de dos camins que transcorren pràcticament paral·lels, separats per poques desenes de metres, amb una direcció sud-nord. El que es troba més a l'est transcorre pel bell mig d'una petita vall i se'n conserven petits trams dispersos. En un primer tram, d'uns 20 metres de llarg, s'observa el límit lateral del paviment; més endavant, uns metres més al sud, es torna a observar el límit lateral junt amb el que podria ser una trencada del camí, ja que s'hi troba una filada de pedres perpendicular al sentit del camí i uns metres enllà s'hi observa un tram de mur de contenció, tot i que recobert totalment de bardisses. El camí que es troba a l'oest s'inicia prop de l'anomenat Racó Fosc, una vall humida i ombrívola en la que es troba la font dels Senyors. Aquest camí, al contrari de l'altre, no avança per la vall, sinó que ascendeix directament per un dels vessants de la vall, arribant, al final de l'ascensió, a una esplanada rocosa. D'aquest camí només se'n conserven petits trams del mur de contenció, tot i que la erosió de la muntanya delimita perfectament el curs del camí.</p> | 08171-45 | Sector central del terme municipal | <p>Els dos trams de camí són de cronologia indeterminada, ja que no se n'ha fet cap estudi. Tot i així, el fet que aquests dos camins avancin pràcticament paral·lels podria indicar que van ser construïts en èpoques diferents, o bé per a diferents usos, sense poder-ho precisar.</p> | 41.9944800,2.0189800 | 418747 | 4649629 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58069-foto-08171-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58069-foto-08171-45-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'oest de Galobardes, prop de la carretera BV-4401, s'han trobat les restes d'un altre camí, molt erosionat, prop del qual han aparegut restes de ceràmica ibèrica i romana en superfície. | 1754 | 1.4 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58070 | Sender de petit recorregut. C-44. Prats de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-c-44-prats-de-llucanes | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. Es parteix del nucli de Prats de Lluçanès i es dirigeix al Santuari de Lurdes, passant pel costat de la font de la Bernadeta. Des del Santuari, on es pot admirar una bonica vista del Lluçanès central, el sender continua cap a la masia del Marçal, una de les més antigues del terme de Prats amb la seva capella del segle XVIII. A continuació es passa per la font del Marçal, i al cap d'uns 100 metres s'arriba a Font Guillera, ja en terme municipal de Lluçà. El sender a partir d'aquí transcorrerà pels termes de Lluçà i Santa Maria de Merlès passant per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau, la cadira d'En Galceran i el Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. A partir d'aquest punt, seguint el camí ramader, es segueix fins el collet de Sant Sebastià i s'endinsa novament en terme de Prats de Lluçanès en direcció a l'ermita de Sant Sebastià, d'estil neoclàssic. En aquest punt es pot continuar fins al nucli Prats de Lluçanès, tancant així una de les opcions de l'itinerari, o bé es pot continuar en direcció a la bonica església romànica de Sant Andreu de Llanars, que es troba al cap d'un quilòmetre, i s'hi arriba desviant-se una mica del camí. Seguidament, es passa pel costat de la font de la Vila, prop de la masia de la Vila, i es continua, ara ja en terme de Santa Maria de Merlès, cap a la masia de Teulats, el serrat dels Morts, la masia de Canals, la masia de Serra de Degollats, la masia de la Costa de la Cavalleria, la font d'en Pere Costa, la masia de la Viscola i la font de la Viscola. Tornem a entrar en terme de Prats de Lluçanès a l'altura del camp dels Timons, prop de la Coma del Forn, al sud-oest del terme municipal. El sender continua cap al molí de Galobardes, des d'on s'inicia la pujada cap a Santa Eulàlia de Pardines, església d'estil barroc-neoclàssic del segle XVIII. Es continua en direcció nord passant prop de Santa Llúcia i el castell de Quer, i es clou el recorregut entrant al nucli urbà de Prats de Lluçanès.</p> | 08171-46 | Sector nord, oest i sud del terme municipal | 42.0094400,2.0175200 | 418645 | 4651291 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58070-foto-08171-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. El mapa ha estat extret de la Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58071 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-11 | <p>AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000</p> | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són pistes forestals, altres són asfaltats dins el nucli urbà i altres no tenen ús per estar intransitables. | <p>El camí ramader que passa pel terme municipal de Prats de Lluçanès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). El camí ramader travessa Prats de Lluçanès d'est a oest pel sector nord del terme municipal. Entra per la zona de la masia del Clot del Vilar procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix en direcció oest, on es troben diversos trams empedrats. Segueix pujant la costa de Lurdes fent zig-zag, on es conserva un bonic tram del camí empedrat que manté encara els pilons guarda-rodes i els trencaaigües. Un cop s'ha pujat la costa de Lurdes, el camí continua vorejant el santuari i passa prop de la font de la Bernadeta. Arriba al nucli de Prats per la zona del passeig, el qual constituïa una returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. El camí passava pel tram nord del carrer Major i trencava pel carrer de les Escoles, sortint del nucli urbà per la zona oest enfilant-se pel camí vell de Sant Sebastià, i passant prop de la font del Ti i la font del Xambó. Es continua en direcció oest vorejant, pel nord, l'església de Sant Sebastià, i es segueix en direcció al serrat de les Arnes, on es creua amb la ruta II. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, el camí ramader surt del terme municipal de Prats de Lluçanès i s'endinsa en terme de Santa Maria de Merlès, on s'hi troba una bassa d'abeuratge. El camí continua baixant la costa de Borralleres i segueix cap a la masia que dóna nom a la costa, fins a travessar la riera de Merlès.</p> | 08171-47 | Sector oest, central i est del terme municipal | <p>Els camins ramaders neixen a l'Edat Mitjana, per la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'Edat Moderna, els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader, i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. A Prats de Lluçanès es continuen celebrant dues fires d'origen ramader, una és l'anomenada fira de Santa Llúcia, al desembre, i l'altra és la fira de Sant Jaume, al juliol.</p> | 42.0108000,2.0226700 | 419073 | 4651437 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58071-foto-08171-47-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El tram de camí ramader situat a l'oest del nucli urbà es pot seguir per pista forestal; no és així el tram est, que no té un seguiment continu. En aquesta zona, però, és on es troben els elements més ben conservats tot i que es troben, molts d'ells, amagats enmig de la bardissa: empedrat del paviment, trencaaigües, pilons guarda-rodes i murs de contenció. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58072 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XVII | El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment han propiciat un deteriorament progressiu dels elements arquitectònics i l'arrebossat de la façana. | <p>Cal Bernat està situat al carrer de la Resclosa, dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès, adossada al costat nord a la resta de cases del carrer. És una casa de mitjanes dimensions, de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter i carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada a l'est, presenta un arrebossat parcialment escrostonat i una disposició simètrica de les obertures. A la part central de la planta baixa domina un portal d'arc de mig punt adovellat. Flanquejant el portal hi ha dues finestres (la de la dreta reformada) emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada, dos dels quals amb ampit de pedra motllurat. El finestral central presenta l'ampit fragmentat i una data inscrita a la llinda: 1694 amb una creu intercalada i l'anagrama IHS. A les golfes, s'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades monòlits de pedra treballada i ampit desgastat. La façana sud, que no queda annexada a cap casa, presenta els murs de les golfes construïts amb tàpia, on s'hi obre una petita finestra de moderna construcció, i un contrafort o reforç a la planta baixa. Al nivell de primer pis hi ha dues obertures: una de moderna construcció i una altra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada.</p> | 08171-48 | c/ Rescolsa, 35. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La casa de cal Bernat va ser edificada durant la segona meitat del segle XVII, tal com ho indica la llinda de la finestra principal de primer pis, amb inscripció datada l'any 1694. És, per tant, una de les poques cases que es van conservar al poble després que aquest fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0086400,2.0273100 | 419455 | 4651193 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58072-foto-08171-48-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58073 | Ca l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-0 | XVII | El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment ha propiciat un deteriorament progressiu. Conserva la teulada original amb llates de fusta. | <p>Ca l'Enric està situada a la plaça Vella del nucli de Prats de Lluçanès, al costat de la fàbrica Cal Casals. És una casa de mitjanes dimensions, situada entre mitgeres, i de planta rectangular, formada per planta baixa un pis i golfes, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, es troba arrebossada amb parts escrostonades. Queda dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat que s'ha modificat i s'han arrebossat les juntures de les dovelles. A la part esquerra del portal adovellat hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, un accés interior i una obertura de moderna construcció. Al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals amb ampit de pedra desgastat: dos finestrals centrals emmarcats amb brancals i llindes de pedra bisellada; un finestral a cada extrem de la façana seguint l'ordenació d'obertures de la planta baixa; i una finestra de petites dimensions emmarcada amb monòlits de pedra en la vertical de la planta baixa. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals i llindes de pedra bisellada i ampits de pedra desgastats que segueixen la composició d'obertures de la resta de la façana.</p> | 08171-49 | Plaça Vella, 7. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Tot i no tenir cap llinda datada o documentació escrita que ho confirmi, ca l'Enric va ser construïda probablement durant el segle XVII. És, per tant, una de les poques cases que es van conservar al poble després que aquest fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714.</p> | 42.0070200,2.0295300 | 419636 | 4651011 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58073-foto-08171-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58073-foto-08171-49-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de ca l'Enric prové de la fusteria que hi havia en dues generacions durant el segle XX. Es desconeix la seva denominació anterior. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58074 | Cal Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bach | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. PL-3 (Can Bac).</p> | XX | <p>Cal Bach, actual seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, està situada a tocar del passeig del Lluçanès, en un punt força cèntric del nucli urbà, envoltada de jardins. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta en creu formada per soterrani, planta baixa, un pis i golfes a la part més alta. Consta de dos volums amb teulada de quatre vessants, tot i que el volum de major alçada sobresurt al centre i a la part posterior del volum de menor alçada, deixant aquest últim sense façana sud. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. Interiorment, una escala ocupa el centre de la creu i entorn d'ella s'organitzen totes les dependències. La façana principal, orientada al nord, està dominada per un gran porxo amb teulada d'una vessant que sobresurt cap a l'exterior, i que està sustentat per quatre grans pilars de pedra amb arestes bisellades. La resta de la façana està formada per una gran vidriera, sustentada amb bigues de ferro, i amb un pany de paret entre cantonades diferenciades de carreus treballats a cada costat. Sobre la primera teulada s'observa el volum de major alçada que sobresurt. En aquesta part, totalment arrebossada de blanc, s'hi observa una finestra de grans dimensions i de perfil horitzontal. La façana oest, orientada al passeig del Lluçanès, presenta dos parts diferenciades: la principal i la de la dreta, que correspon amb el volum de major alçada. En la part central s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada de diferents dimensions a la planta baixa, i una finestra de petites dimensions emmarcada també amb pedra bisellada al primer pis. A la part de la dreta s'hi observa una única obertura a nivell de primer pis. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt emmarcat amb maó, i sustentat per dos columnes de pedra bisellada. La façana sud presenta una estructura simètrica amb el volum de major alçada al centre i un petit pany de paret del volum més baix a cada costat. A cada un d'aquests dos panys, a cada lateral, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i una altra, de menors dimensions, al primer pis. A la part central s'hi observen, a nivell de soterrani, dues grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb carreus treballats. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i al primer pis una galeria formada per tres arcs de mig punt emmarcats amb maó i sustentats per quatre columnes de pedra bisellada. La façana est, orientada al jardí, presenta una estructura semblant a la façana oest, amb una part que correspon al volum de major alçada, a l'esquerra, i una part central. En la part de l'esquerra s'hi observa una porta emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra d'arc de mig punt al primer pis, emmarcada amb maó i sustentada amb dues columnes de pedra bisellada. A la resta de la façana s'hi observen quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues a la planta baixa i dues, de menors dimensions, al primer pis. També resulta destacable el pou circular de pedra, ubicat a tocar d'aquesta façana.</p> | 08171-50 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La família Bach va fer construir l'edifici a principis dels anys 20 dels segle XX (1924). És una de les primeres obres de l'arquitecte Ramon Duran i Reynals (Barcelona 1895 -1966), deixeble de Francesc Galí, que treballà dins els corrents noucentistes i racionalista, i fou membre del GATCPAC. Anys més tard, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va adquirir l'immoble.</p> | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | 1924 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58074-foto-08171-50-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Ramon Duran i Reynals | Són interessants els interiors, tractats a la manera noucentista, així com els soterranis resolts amb parets de càrrega i estructura de fusta, amb arcades de gran tamany que deixen un gran espai lliure. La tercera imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: http://www.pratsdellucanes.cat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 58075 | Museu municipal Miquel Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-miquel-soldevila | <p>GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XVIII | <p>El museu municipal Miquel Soldevila està ubicat en un punt central del carrer de la Bona Sort, al sector sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, de tipologia urbana situada entre mitgeres, formada per planta baixa, primer i segon pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats emmarcant la majoria d'obertures. La teulada, dividida en dues alçades diferents, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. En la façana principal s'observen dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat també amb pedra bisellada amb la data de 1782, amb una creu decorativa intercalada i un emmarcament geomètric, a la llinda. Al primer pis s'hi troben dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que l'ampit de l'esquerra ha estat refet. A la llinda de la finestra de la dreta hi ha la inscripció: 'SAGIMON NVGERA / 17 83', amb l'anagrama del cor de Jesús i una creu decorativa al centre. El segon pis queda dividit en dues parts de diferent alçada de teulada. La part de la dreta, de menor altura, únicament conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La part esquerra queda ocupada per una eixida formada per dues grans obertures d'arc rebaixat, emmarcades amb maó i sustentades per un pilar central, també de maó.</p> | 08171-51 | Carrer de la Bona Sort, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'edifici del museu municipal Miquel Soldevila, antiga residència del mestre de l'esmalt, va ser construïda entre 1782 i 1783, tal com indiquen les llindes d'algunes obertures, en el període de reconstrucció de Prats de Lluçanès, després d'haver estat cremat per les tropes felipistes al 1714. L'any 1965, la vídua de Miquel Soldevila, Maria Pecanins, va cedir l'edifici a l'ajuntament amb la condició d'habilitar-hi el museu municipal Miquel Soldevila. El museu va obrir les portes l'any 1983 i des d'aleshores ha estat reformat en dues ocasions.</p> | 42.0059800,2.0292400 | 419611 | 4650896 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58075-foto-08171-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58075-foto-08171-51-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dins l'edifici s'exposen les dues col·leccions que formen el museu municipal, la dedicada a Miquel Soldevila i la dedicada a Prats i el Lluçanès, ambdues descrites en una fitxa individual. L'edifici conserva l'estructura i les obertures originals gràcies, en part, a la restauració que s'ha fet de l'edifici des de que es troba en mans públiques. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58076 | Cal Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dama | XVIII | <p>Cal Dama està situada a l'entrada nord del nucli urbà de Prats, al peu de la carretera C-154, prop de l'extrem nord del carrer Major. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb arrebossat escrostonat en algunes parts. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, presenta una cantonada diferenciada al centre que delimita el volum original, a la dreta, i l'ampliació moderna, a l'esquerra. A la planta baixa i d'esquerra a dreta, hi ha una finestra de nova obertura, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó, un portal emmarcat amb pedra treballada reformat en una porta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Més a la dreta, ja en la part més antiga, hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la data de 1778 inscrita a la llinda, tot i que molt erosionada, i una finestra de nova obertura. Al primer pis s'hi troben tres balcons de nova obertura, una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i dues finestres de nova obertura. Les golfes queden ocupades per cinc balcons i una finestra de petites dimensions emmarcada amb maó. Just sota teulada s'obren sis obertures de petites dimensions, disposades regularment, amb forma d'arc de mig punt. Cinc d'aquestes sis obertures queden ubicades just sobre els cinc balcons de les golfes. La façana est presenta a la part dreta diverses estructures adossades a les que s'accedeix a través d'una porta de l'antiga lliça amb brancals de pedra treballats. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada; al primer pis, una altra finestra tapiada i dues de nova obertura; i a les golfes, on el parament és de maó, una finestra de nova obertura al centre. També resulta destacable el pou construït amb maó i coronat amb teulada de doble vessant que hi ha a pocs metres de la façana. La façana nord té estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, i un cos ampliat modernament que sobresurt a la part dreta. En la part esquerra hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a una terrassa, i una finestra de nova obertura. A les golfes es repeteix la solució de balcó amb obertura d'arc de mig punt a sobre, tot i que en aquest cas els balcons s'han reformat en finestres. A causa del cos que sobresurt, la tercera d'aquestes finestres queda parcialment tapada. Del cos que sobresurt a la dreta, construït parcialment amb maó, en destaquen diverses obertures emmarcades amb maó. La façana oest presenta un portal a la planta baixa, una gran balconada al primer pis amb tres accessos de nova obertura, dos balcons emmarcats amb maó a les golfes i una finestra de petites dimensions just sota teulada. Al voltant de l'edifici s'hi ubiquen diverses estructures d'ús agropecuari entre els que es compta una estructura de maó ubicada davant la façana principal. Al costat d'aquesta estructura hi ha una bassa triangular delimitada amb murs baixos de pedra.</p> | 08171-52 | Sector nord del terme municipal | <p>La masia de cal Dama va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda de la porta principal de primer pis, amb inscripció datada l'any 1778. Durant la primer meitat de segle XX va ser reformada i ampliada, conformant l'edifici que es conserva actualment.</p> | 42.0118000,2.0310000 | 419764 | 4651540 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58076-foto-08171-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58076-foto-08171-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58077 | Cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duran | XVIII | <p>Cal Duran és una casa de grans dimensions ubicada a la cantonada entre el carrer Major, a l'altura de l'església parroquial de Sant Vicenç, i el Cantó del Botiguer. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per dos volums de planta pràcticament quadrada alineats seguint la direcció del Cantó del Botiguer. Els dos volums estan construïts amb maçoneria de pedra, arrebossada en algunes parts, i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal, afectada per la torre que sobresurt al quadrant sud-oest de la teulada, forma tres vessants, dos de les quals desaigüen al carrer; la del volum adossat a l'est és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum principal, amb façana tant al Cantó del Botiguer com al carrer Major, està format per planta baixa i dos pisos, tot i que a l'extrem que fa cantonada sobresurt una torre quadrada que conté un nivell més. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'PERA JOAN BORRELLAS / 17 35' junt amb una creu intercalada a la data, a la llinda. El primer pis està ocupat per una balconada que s'estén de punta a punta de la façana. S'hi accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals s'observa una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada. A partir del primer pis es separa el cos de la torre a través d'una cantonada diferenciada, quedant el nivell del segon pis de la part esquerra emmarcat amb una imposta de pedra. En aquesta part esquerra del segon pis hi ha una única finestra, reformada, geminada i de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. A la part dreta, que correspon a la torre, hi ha una finestra geminada de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al tercer pis. La torre queda coronada amb merlets i una reixa de ferro. A la façana sud, que dóna al Cantó del Botiguer, s'observen els diferents volums que componen l'edifici. En el volum principal, a l'esquerra, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. A partir del primer pis es separa el cos de la torre d'idèntica manera a la façana principal. En el cos de la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis, i en el de l'esquerra, que correspon a la torre, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra, ambdues a nivell de tercer pis. Adossat a la dreta del volum principal hi ha un altre volum de dimensions semblants, amb la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'única façana que té sortida al carrer conté dues finestres reformades i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A partir del segon pis comencen els pilars que sostenen la teulada, un a cada extrem i un altre al centre, i que estan formats per carreus treballats, semblants als d'una cantonada diferenciada però més amples. Al segon pis hi ha una petita finestra situada dins dels carreus treballats del pilar esquerre, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una eixida formada per tres obertures a la part dreta, la central rectangular i de majors dimensions i les laterals acabades en corba. El tercer pis queda totalment obert, i només s'hi observen els tres pilars de pedra que arriben fins a la teulada, amb diverses motllures a la part superior, i una barana de fusta.</p> | 08171-53 | c/ Major, 40. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La casa de cal Duran va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII per Pere Joan Borrellas, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1735. Es tracta, per tant, d'una de les primeres cases reconstruïdes després que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714. Per tant, és força probable que ja existís una casa en aquest punt abans de 1714.</p> | 42.0088400,2.0298100 | 419662 | 4651213 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Adossat al segon volum hi ha un cobert d'un pis menys d'alçada que segueix la vessant de la teulada del segon volum. Està sustentat per pilars de pedra i permet que l'eixida del segon pis tingui sortida lateral a través de dues grans obertures d'arc rebaixat. Antigament, a la cantonada entre el Cantó del Botiguer i el Passeig del Lluçanès, hi havia la glorieta de cal Duran, una construcció modernista que va ser aterrada a finals de la dècada de 1970. Actualment l'espai on s'ubicava la glorieta està ocupat per un bloc de pisos modern. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58078 | Ca l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet | XX | Alguns dels elements decoratius, especialment els que coronen la teulada, estan escrostonats i incomplets. | <p>Ca l'Andreuet, també coneguda com la Farmàcia, està situada en un punt cèntric de Prats de Lluçanès, a la cantonada de l'avinguda Pau Casals i el carrer Orient, a pocs metres al sud-est de Cal Bach. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions construïda amb estil modernista que juga amb les línies corbes, formada per un volum quadrat de planta baixa i primer pis, amb teulada de quatre vessants. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud i al carrer Orient, presenta una estructura totalment simètrica. A la planta baixa s'hi observa un portal d'arc rebaixat amb decoracions lobulars emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra d'idèntica tipologia amb motllures geomètriques a la base a cada costat, ambdues emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis s'hi observen tres balcons, amb la barana ondulada, d'arc rebaixat i emmarcats amb pedra treballada. Sobre els tres balcons, just sota teulada, hi ha tres petites obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada, element que es repeteix en les quatre façanes de l'edifici. Sobre la barbacana, tapant parcialment la teulada, hi ha decoracions de formes arrodonides fetes amb carreus treballats, de petites dimensions als extrems i més grans al centre. La façana est presenta a nivell de planta baixa dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una balconada amb dos accessos d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada. Just sota teulada es repeteix la mateixa estructura que a la façana principal, amb tres obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada. Sobre la barbacana també es repeteixen les decoracions fetes de carreus treballats, tot i que en aquesta façana només estan decorats els extrems. A la façana nord s'hi observen tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una porta i dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. A sobre es repeteix la mateixa disposició que a la façana est, amb tres petites obertures sota teulada i decoracions arrodonides, força malmeses, als extrems sobre la barbacana. La façana oest és la que presenta una ordenació més irregular amb finestres a diferents alçades. A l'extrem esquerre s'observa un porxo sustentat amb dos pilars de pedra que formen una petita terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa s'observa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada sota el porxo i dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada situades a diferents alçades. Al primer pis hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la petita terrassa, i tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada situades a diferents alçades. Just sota teulada hi ha únicament dos obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada, i a sobre de la barbacana, decoracions de formes arrodonides als extrems. A uns metres de la façana, enmig del jardí, hi ha un pou hexagonal de pedra.</p> | 08171-54 | c/ Orient, 7. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Ca l'Andreuet es va construir a principis segle XX, paral·lelament a la construcció de la Torre Malla, situada a l'altre costat del carrer. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. El nom de ca l'Andreuet prové del propietari que la va fer edificar - Andreu Fàbregues-. Era un habitatge on també hi venien medicaments, ja que l'home era farmacèutic, i per aquest motiu se li va començar a dir la Farmàcia, nom amb la qual es coneix també avui en dia.</p> | 42.0084100,2.0308800 | 419750 | 4651164 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 58079 | La Torre Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-malla | XX | <p>La Torre Malla està situada al carrer Orient, just davant de l'inici del passeig del Lluçanès, en un punt cèntric del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici d'estil modernista de mitjanes dimensions, format per diversos volums d'alçades i teulades diferents, entre ells una torre, majoritàriament formats de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran amb maó delimitant les cantonades imitant carreus de pedra treballats i amb maó emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants en el volum que forma una torre i de doble vessant en la resta de volums. La façana principal, orientada al nord i al carrer Orient, i aixecada uns metres respecte el nivell del carrer, presenta dues parts diferenciades separades per cantonades diferenciades. A la part esquerra, que correspon a la torre, s'hi observa a la planta baixa un finestral emmarcat amb maó, amb dos parts decorades amb trencadís, una a l'extrem superior i l'altre a l'inferior, delimitades amb maó. Al primer pis hi ha un finestral emmarcat amb maó i llinda d'arc rebaixat amb decoracions fetes amb el propi maó a la part superior. Just a l'esquerra d'aquest finestral, a la cantonada i inserida parcialment a l'edifici, hi ha una capelleta amb base octogonal que sustenta una imatge de Crist de pedra de poc més d'un metre. Aquesta capelleta queda aixoplugada per una teulada de doble vessant amb la part inferior decorada amb ceràmica de colors, amb l'extrem exterior decorat amb un gall metàl·lic del que penja una corda de ferro forjat amb decoracions vegetals a la punta. Al segon pis de la torre, separat per una línia de maons, s'hi observa una galeria formada per tres obertures emmarcades amb maó. A la part dreta de la façana hi ha, a la planta baixa, una porta emmarcada amb maó i un finestral decorat amb trencadís idèntic al de la planta baixa de la torre. Al primer pis hi ha dos finestrals emmarcats amb maó idèntics al del primer pis de la torre. La façana est també queda separada en dues parts. La part de la dreta correspon a la torre, i presenta una distribució idèntica que a la façana principal. La part esquerra, delimitada per pilars de maó, queda ocupada per una gran vidriera moderna que ocupa els dos pisos. La façana sud, queda separada en tres parts diferenciades. La part dreta és la continuació de la vidriera de la façana est, delimitada per un pilar de maó. La part central presenta una estructura simètrica amb una galeria al centre de la planta baixa, formada per tres obertures allargades d'arc rebaixat sustentades per dues fines columnes de pedra. Tot el conjunt està emmarcat amb maó, i té un arc rebaixat de descàrrega de maó integrat al mur de càrrega just a sobre de la galeria. A la part inferior de la galeria hi ha una part decorada amb trencadís i delimitada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, d'idèntica tipologia que la resta de finestres del primer pis de l'edifici; a les golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb maó al centre. La part esquerra de la façana presenta una finestra per pis seguint l'estil de la resta de l'edifici, és a dir, amb decoracions de trencadís a la planta baixa i decoracions amb maó al primer pis, tot i que en aquest cas ambdues finestres són més estretes que a la resta de l'edifici. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues més al primer pis, totes quatre seguint les respectives decoracions, idèntiques a la de la planta baixa i el primer pis de la resta de l'edifici. A les golfes hi ha una única obertura, de petites dimensions, emmarcada amb maó. Resulten destacables les diferents teulades de l'edifici, decorades amb teules de diferents tons i amb teules vidriades resseguint els careners i amb el ràfec decorat amb ceràmica de colors. A l'extrem superior de la teulada de la torre, el punt més alt de l'edifici, hi ha una figura de ferro forjat amb els quatre punts cardinals.</p> | 08171-55 | c/ Orient, 6. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La Torre Malla es va construir a principis segle XX per a ser utilitzada com a segona residència per un advocat de Barcelona. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. Avui en dia, la Torre Malla és seu d'una entitat bancària.</p> | 42.0081400,2.0303800 | 419708 | 4651135 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58080 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps | <p>CORTADA, F.X., Informe municipal: La casa de Cal Camps i el seu valor històric, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1987. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | <p>Cal Camps està situat al sector nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès, al nord del Passeig i a l'est del carrer Major, dins d'una illa de cases triangular on a més de la casa s'hi troben dos habitatges moderns i una petita zona conreable. Aquesta illa de cases queda tancada per un mur de formigó, en alguna part de pedra, que té dos accessos principals, un davant de la façana principal de Cal Camps i un altre a la cantonada sud-est, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i un carreu a sobre amb la inscripció '4 d'agost de 1907'. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat perpendicularment a l'est, també destinat a l'habitatge. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta al centre de la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'CAM PS / 17 43', amb una creu intercalada, a la llinda. A la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a la dreta dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb monòlits. El primer pis està dominat per tres balcons emmarcats amb pedra bisellada. Entre el central i el de la dreta hi ha una finestra de petites dimensions amb forma de creu grega, emmarcada amb un únic carreu treballat. A les golfes s'hi observen tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud, parcialment oculta pels habitatges moderns, presenta al primer pis un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, tot i que han estat reformades. La façana est queda dominada pel cos adossat perpendicularment. Aquest cos, amb teulada de doble vessant perpendicular a la del volum principal, està format per planta baixa i primer pis. A la façana sud presenta un porxo sustentat per diversos pilars de pedra treballada; a l'est, una finestra emmarcada amb pedra treballada, una altra emmarcada amb maó i un pou circular de pedra adossat; i a la nord dues finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord presenta al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra actualment tapiada. A les golfes hi ha una altra finestra, en aquest cas de nova obertura.</p> | 08171-56 | c/ Major, 70. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Camps és una casa documentada des de 1434 sota la denominació del Graell. L'actual edificació, però, és posterior a l'incendi de 1714, tal com ho indica la llinda de la porta principal de 1743. És una de les cases que té valor significatiu per diferents circumstàncies històriques, polítiques, socials i religioses. En ella encara s'hi conserven algunes sales i habitacions que han viscut una de les èpoques més intenses i interessants de la vila de Prats. En els anys que durà la tercera guerra Carlina (1872-1876), molts polítics i militars passaren per la població de Prats de Lluçanès; tots ells, així com membres que formaven l'estat major, varen hostatjar-se a cal Camps. Per la banda dels carlins es varen hostatjar: Catells, Cucala, Barrancot, Camps, Savalls, Miret, Muxí, etc. i per la banda dels liberals ho van fer Martínez Campos (que més tard esdevingué Capità General de Catalunya), Velarde, Pedeal, Cirlot, Esteban, Cabrinetty, etc. A cal Camps també s'hi allotjà el 1878, rebut amb grans honors, el Bisbe, i una dècada després el delegat del govern Don Alvaro Jacs, que venia a destituir l'alcalde de la població de Prats de Lluçanès.</p> | 42.0102000,2.0307900 | 419745 | 4651363 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58080-foto-08171-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58080-foto-08171-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58081 | Cafè-teatre Orient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-teatre-orient | <p>GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006.</p> | XX | <p>El cafè-teatre Orient està situat a l'avinguda Pau Casals, just en el punt on s'inicia el carrer Orient, en un punt força cèntric del nucli urbà. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, acabat en terrat. Els murs de càrrega estan arrebossats i pintats de color ocre i les cantonades, així com els emmarcaments de les obertures, estan fets amb maó pintat de color vermell terrós. La façana principal, orientada a l'oest i a l'avinguda Pau Casals, constitueix l'única façana de l'edifici amb sortida cap al carrer. Està separada en dos parts per una filera de maons horitzontals, element que es repeteix als dos extrems de la façana. A la part dreta s'hi observa una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó a la planta baixa. Just a sobre, a nivell de primer pis, hi ha una balconada a la que s'accedeix a través de dues portes, emmarcades amb maó i llinda d'arc rebaixat, amb decoracions a la part superior. La part esquerre presenta una estructura simètrica amb un gran portal d'arc rebaixat a la planta baixa, amb un gran finestral, també coronat amb arc rebaixat, a cada costat, tenint les tres les mateixes decoracions a l'extrem superior que els balcons de la part dreta. Al primer pis hi ha tres finestres amb coronament triangular emmarcades amb maó col·locat horitzontalment. Sobre el primer pis, s'hi observa una línia decorativa amb el maó fent angle que dóna pas a la barana del terrat, pintada de color ocre i sustentada en tres pilars quadrats ubicats sobre les tres fileres de maons que divideixen la façana. Els tres pilars queden coronats per un element ovalat.</p> | 08171-57 | Avinguda Pau Casals, 38. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El Cafè Orient es va construir el 1907. Uns anys més tard, 1929, es va estrenar la sala del Teatre Orient amb els pastorets, 'El misteri de Nadal', de mossèn Gay. El Cafè-teatre Orient era un dels pocs equipaments teatrals, juntament amb el teatre Mundial o de cal Raurell, que tenia la població a principis del segle XX, després que a finals del segle XIX es desmuntés la primera sala teatre del carrer de la Bona Sort (cal Jan Josep) que havia funcionat des del 1828 al 1933, reconstruït després de la primera Guerra Carlina el 1863, i desmuntat al 1883. A partir dels anys 30, es va condicionar el Cafè-teatre Orient per a projeccions cinematogràfiques, que es feien regularment. El dia 1 de gener de 1937 es va estrenar el galliner de la sala teatre Orient, amb diverses peces teatrals i cançons corals a càrrec els alumnes de l'Escola Nova unificada, i el 1943 el grup Art i Joventut escenifica l''Estel de Natzaret', de Ramon Pàmies, i 'la Passió de Jesús', obra d'Anselm Gost i Grau. El Cafè-teatre Orient també fou l'emplaçament on es realitzaven els balls de Gala de la Festa Major durant alguns anys del segle XX.</p> | 42.0081600,2.0312100 | 419777 | 4651136 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58081-foto-08171-57-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58082 | Fàbrica de cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-casals | <p>CORTADA, F. X., La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Prats de Lluçanès) dins la revista Estel, abril de 1982. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006.</p> | XIX | <p>La fàbrica de cal Casals, també coneguda al segle XIX com a cal Jordana i modernament amb el sobrenom de cal Tancat, està situada a la plaça vella, al nucli de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de grans dimensions composat per planta baixa i dos pisos (la planta baixa i el primer pis de gran alçada) construït amb carreus ben treballats a la planta baixa i arrebossat de color crema als dos pisos, els quals presenten cantonades sobresortides. L'edifici està coronat per una cresta de merlets donant una aparença de torre. A la part dreta, un cos de l'edifici sobresurt lleugerament de forma perpendicular, formant un petit queixal. A la part del darrere hi ha una nau de planta baixa amb grans finestrals i teulada de doble vessant, fruit d'una ampliació de la fàbrica dels anys 20 del segle XX. La façana principal, orientada a l'oest, presenta quatre grans portals coronats amb arc escarser amb clau sobresortint que trenca l'arc. Al primer pis hi ha tres grans balcons amb bases de pedra, dos dels quals sustentats amb dues mènsules de pedra, i enmig d'aquests balcons hi ha una finestra geminada rectangular amb la separació decorada en forma de fals pilar. L'altre balcó està situat al cos que sobresurt, i està flanquejat per dos pilars i presenta la llinda decorada amb motius florals. Separa el primer del segon pis un fris decorat amb motius vegetals que s'alternen amb d'altres de florals. Antigament, en aquest fris hi havia la inscripció: Fàbrica de Tejidos de Ramon Casals. El segon pis de menor alçada està format per 14 finestres en galeria d'arc de mig punt amb decoració que imita el maó en el seu emmarcament.</p> | 08171-58 | Plaça Vella, 6. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>A inicis del segle XX, Prats de Lluçanès comptava amb sis grans fàbriques de teixits de cotó, entre les quals hi havia cal Jordana, una de les més grans. Pere Arcs i Serrat va fer el nou edifici de cal Jordana pels anys 1883 a 1886, i la seva millor època es va produir durant els anys 1910 a 1912, quan aleshores comptaven amb un conjunt de 60 telers de mà i uns 75 treballadors repartits entre teixidors (un per cada teler), rodeters o canelladores, bitllaires i ordidores. Se seguia un procés de producció continuat: entraven les madeixes de fil de cotó i sortia la roba en diferents colors i dibuixos, la qual s'utilitzava per fer matalassos. Cada peça feia uns cinquanta metres, producte d'una setmana de treball, dedicant-hi unes dotze hores diàries (de 5h del matí a les 7h del vespre). En aquesta època cada treballador guanyava unes nou pessetes setmanals. Arribats a l'any 1913-14, tanquen la fàbrica i la compra uns anys més tard en Ramon Casals i Sarriera. Cal Casals obre les portes l'any 1921 amb una trentena de treballadors. Era una fàbrica d'espardenyes i lona on també es fabricava la tela de les saques de correus. La fàbrica durà fins a principis de la dècada dels seixanta (CORTADA: 1982). Els seus teixits es comercialitzaven sota el nom de la 'Mariposa'. L'any 1971 compra la fàbrica la família Rovira i produeixen una filatura de recuperació amb 8 continues, 4 manuals, 1 batan, i 2 metxeres. Hi treballaven unes 10012 persones, però la fàbrica va tancar abans de l'any 1980, ja que aquest any comprà l'edifici la família Font Besa, la qual instal·là, als baixos, un garatge de cotxes.</p> | 42.0072300,2.0295200 | 419636 | 4651034 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58082-foto-08171-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58082-foto-08171-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58082-foto-08171-58-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58083 | Fàbrica de cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-rovira | <p>CORTADA, F. X., La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Prats de Lluçanès) dins la revista Estel, abril de 1982. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | <p>La fàbrica la Rovira està situada al nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una fàbrica composada per dos volums rectangulars annexats; un volum format per planta baixa i un pis amb teulada de quatre vents, i un altre volum allargat format per planta baixa i teulada de doble vessant. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i presenta les cantonades i la majoria de les obertures emmarcades amb maó. La façana est presenta en el volum de teulada de quatre vents, una disposició simètrica 3 obertures quadrangulars per planta, i en el volum allargat de teulada de doble vessant 8 grans finestrals disposats linealment emmarcats amb brancals de maó i coronades amb formigó. També presenta una porta d'accés de nova obertura. La façana nord correspon al volum de teulada de quatre vents i queda articulada per un gran accés central amb una disposició simètrica de les obertures que la flanquegen, emmarcades amb brancals de maó i coronades amb formigó: sis finestres quadrangulars a la banda dreta (3 per planta) i sis obertures a la banda esquerra, una de les quals reconvertida en porta d'accés. Sobre la gran obertura central hi ha dues finestres més allargades que la resta. La façana oest presenta la mateixa distribució d'obertures que la façana est i dues portes de mitjanes dimensions d'accés a l'interior.</p> | 08171-59 | c/ Plangibert, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La fàbrica de teixits de cal Rovira es crea l'any 1941 per la família Rovira. Era una fàbrica tèxtil on es fabricava cotó i mescles. Inicialment, s'instal·laren 22 telers de garrot, i a l'any 1962 es canviaren per 70 telers de tecnologia 'Cerdans'. Segons dades de 1982, a la fàbrica hi havia 40 telers i un total de 19 treballadors, 3 homes i 16 dones. L'any 1983 la fàbrica va tancar i es va tornar a obrir posteriorment amb uns altres amos.</p> | 42.0072100,2.0325700 | 419888 | 4651029 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58083-foto-08171-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58083-foto-08171-59-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58084 | Teuleria de Cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-teuler | <p>MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | El desús de la teuleria i les poques intervencions de manteniment ha propiciat un deteriorament progressiu. Hi ha teules trencades a la teulada i la vegetació creix envoltant les estructures. | <p>La <span><span>Teuleria de Cal Teuler </span></span>està situada al nucli urbà de Prats de Lluçanès. De tot el complex de quatre volums dels quals estava formada la teuleria, actualment sols en resten la xemeneia i el conducte d'aspiració, construïda amb maó; el volum més gran, de planta baixa i un pis, construït amb obra i maó i amb teulada de doble vessant, on s'hi emplaçava el forn de bòvila i la zona del carbó; i el primitiu forn, de 5 x 5 metres aproximadament, construït amb maçoneria de pedra i morter amb entrada coronada amb arc rebaixat de maó pla.</p> | 08171-60 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La <span><span>Teuleria de Cal Teuler </span></span>va ser construïda a inicis dels anys 20 del segle XX. Inicialment era un edifici de 5 x 5 metres que es va ampliar als anys 60, introduint-hi també nova maquinària. En l'època de màxima activitat estava formada per quatre volums i una xemeneia d'extracció de fums. El volum més gran feia aproximadament 15 x 30 metres, estava format per planta baixa i un pis, i s'hi ubicava el forn de bòvila i la zona del carbó. Aquest volum comunicava a través d'un conducte d'aspiració a la xemeneia. Els altres tres volums eren de planta baixa. En un hi havia el molí amb la pastera i el tallador; en un altre hi havia el dipòsit de terra (lloc on s'hi emplaçava l'antic forn); i en l'últim hi havia l'assecador amb ventilador. A la teuleria hi treballaven quatre persones i s'hi fabricava totxana, matxembrat, totxo, massís i teules, amb una producció d'unes 25.000 peces en una fornada cada mes.</p> | 42.0076500,2.0316500 | 419813 | 4651079 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58084-foto-08171-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58084-foto-08171-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Altres denominacions: Teuleria de Cal Palilla | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58085 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-0 | <p>GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | <p>El safareig públic es troba situat a tocar del torrent Merdinyol, a uns 100 metres al sud de les Tres Fonts. Està format per una estructura contenidor rectangular que presenta una planta aproximada de 11 x 7 metres construït amb maçoneria de pedra irregular i obra, i teulada d'una sola vessant amb bigues i llates de fusta. Presenta obertures als tres dels quatre costats, de diferent alçada, construïdes amb brancals de maó i coronades amb arc de mig punt amb decoració de maó a plec de llibre. Sobre l'accés principal hi ha una placa de ceràmica amb la data de 1911. L'interior presenta un terra enrajolat i un safareig de grans dimensions de 7'70 x 3'55 x 0'75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, i un passadís al seu voltant. Al centre hi ha un sobreeixidor circular, i a la paret nord (que no té obertures) hi ha un sistema de ferro a mode de comporta amb dos petits canals que serveix per controlar l'entrada d'aigua al safareig. Adossat a la façana exterior sud, i descobert, hi ha un petit safareig de pedra.</p> | 08171-61 | Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El safareig públic va ser construït l'any 1911, prop del torrent Merdinyol i les Tres Fonts, per a habilitar un espai més adequat per a rentar la roba, ja que fins aquell moment es feia al mateix torrent que passa pel costat del safareig, però una mica més amunt. L'any 1920 s'instal·la una xarxa d'aigua al municipi, tot i que no a cada casa, sinó que amb una font a cada plaça, i posteriorment, a cada carrer. Tot i que s'habilitaven safareigs al costat d'aquestes fonts, el safareig públic va seguir en actiu durant unes dècades.</p> | 42.0069300,2.0274900 | 419467 | 4651003 | 1911 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58085-foto-08171-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58085-foto-08171-61-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment s'utilitza com a marc d'activitats culturals i artístiques de diversa índole. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58086 | La Farinera de Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-de-prats | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El desús comporta un deteriorament progressiu. Els vidres de la majoria dels finestrals estan trencats. | La Farinera de Prats està situada al peu de la carretera, a l'avinguda Pau Casals del nucli de Prats de Lluçanès, al costat de l'escorxador públic. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, construït majoritàriament amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està formada per planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb brancals i llindes de maó pintat d'un color rogenc; les llindes estan emmarcades amb maó a plec de llibre. La façana principal, orientada a l'oest, presenta dues portes d'accés centrals flanquejades per quatre finestres -dues per costat -, de les quals dues són finestrals i dues, més petites i situades a sota, es troben tapiades. Al primer pis hi ha quatre grans finestrals; els dels extrems són més grossos i estan distribuïts en tres seccions separades per dues columnes de maó. Les dues finestres del mig estan unides per dues línies de maó; a la part superior hi ha un escut caironat amb quatre barres roges de maó i 5 franges pintades de color groc. Al segon pis hi ha quatre grans finestrals que segueixen la mateixa disposició d'obertures que la resta de les plantes. La façana sud presenta paret de maçoneria de pedra fins al primer pis; el segon pis està construït amb obra. En total hi ha quatre finestrals, dos al primer pis i dos al segon pis. El finestral esquerre del primer pis queda parcialment tapat per un petit cos voladís adossat, construït amb obra. A la part posterior de l'edifici hi ha un cos annexat de la mateixa altura, recobert exteriorment per planxes de ferro i fibrociment. | 08171-62 | Avinguda Pau Casals, 30. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'edifici es va construir per fer de fornera. Durant la Guerra Civil, combatents republicans van cremar l'edifici amb el gra que hi havia emmagatzemat, per tal que no el poguessin aprofitar els nacionals, provocant que es desplomés la part d'una façana. Es va reconstruir posteriorment, tot i que l'empresa va fer fallida a principis dels anys 90, i actualment l'edifici està tancat en espera de trobar-li una utilitat. Conservava gairebé tota la maquinària (4 molins elèctrics, cribes, etc.). | 42.0076400,2.0311200 | 419769 | 4651078 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58086-foto-08171-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58086-foto-08171-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58087 | Escorxador públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-public | GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006. MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | Les façanes laterals i posterior presenten l'arrebossat escrostonat. | L'escorxador públic està situat al peu de la carretera BP-432, anomenada avinguda Pau Casals al seu pas pel nucli de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum rectangular d'un sol nivell amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb murs de càrrega d'obra, arrebossats i pintats de color beix. La façana principal, orientada a l'oest i a l'avinguda Pau Casals, presenta una composició simètrica on s'alternen el color beix del mur de càrrega i el color grana amb el que es troben pintats els emmarcaments i les decoracions de maó. Al centre de la façana hi ha el portal principal, emmarcat amb maó i al que s'accedeix a través de quatre graons. A cada banda hi ha un finestral, també emmarcat amb maó. El tram inferior de la façana, per sobre del sòcol de formigó, està decorat amb maó també pintat de grana, com a la resta d'elements de la façana. Sobre la porta principal hi ha un rosetó decorat amb un vitrall rodó on apareix una torre, simbolitzant Prats de Lluçanès, envoltada de motius florals multicolors. El rosetó està emmarcat per dos filades concèntriques de maó, que es prolonguen verticalment emmarcant també la porta principal. Entre aquestes dues filades de maons hi ha escrit 'MATADERO PUBLICH', amb lletres que sobresurten lleugerament de la façana, i a sobre, seguint la mateixa tipologia, hi ha la data de 1908. La façana queda emmarcada als laterals per cantonades diferenciades amb maó que acaben en un pilar a cada banda. Des d'aquest pilars, la façana forma un esglaonat cap al centre decorat amb maó i coronat amb una forma corba. La resta de façanes no tenen cap element decoratiu i només contenen una porta lateral i diverses finestres, totes sense cap tipus d'emmarcament. | 08171-63 | Avinguda Pau Casals, 28. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | L'escorxador públic va ser construït l'any 1908, per a traslladar el servei que havia començat l'any 1894, de manera provisional, al molí de l'Horta. El projecte, que suposava una millora important per als pradencs, s'havia començat a gestar anys abans, en diverses reunions entre veïns. | 42.0075500,2.0312000 | 419775 | 4651068 | 1908 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58087-foto-08171-63-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 58088 | Fossa Comuna de Puigvistós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-puigvistos | <p>La Fossa Comuna de Puigvistós. Prats de Lluçanès. Prova pilot del govern català sobre la exhumació de cossos de la Guerra Civil. Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència. SURIÑACH, M., El Govern de la Generalitat exhuma una fossa de la Guerra Civil situada a una finca del terme municipal de Prats de Lluçanès, dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, núm. 109, juliol de 2004.</p> | XX | La fossa es va exhumar i es va tornar restaurar el terreny. | <p>La Fossa Comuna de Puigvistós, de la Guerra Civil, es troba situada al jardí de la masia de Puigvistós. És una fossa, de 4 x 4 metres, i va ser escollida per formar part com a prova pilot sobre l'exhumació de cossos de la Guerra Civil, emmarcada en la moció 217/VI, sobre la recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al reconeixement de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra, que s'havia aprovat el 27 de març de l'any 2003 al Parlament de Catalunya. L'obertura de la fossa comuna es va dur a terme entre els dies 24 i 27 de juny de 2004, amb un previ treball de recerca documental, fotogràfic i testimonial. El treball de camp es va realitzar sota les directrius de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya del Departament de Justícia, i amb la col·laboració de tretze persones entre els quals hi havia metges forenses, antropòlegs, arqueòlegs i tècnics especialistes en patologia forense. La coordinació tècnica es va encarregar al Dr. Lluís Guerrero Sala. L'extracció es va fer amb mètodes d'arqueologia forense amb enregistrament de vídeo i reportatge fotogràfic. En l'extracció es van trobar set cossos humans (6 de soldats republicans i un de civil) acompanyats de restes de projectils i carregadors de fusells. També es van trobar diferents objectes, vestimenta i utensilis personals com rellotges de butxaca, botes, coberts, cantimplores, encenedors, navalles, cinturons, etc. Les restes òssies es van traslladar al Laboratori d'Antropologia de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, on es va realitzar el posterior estudi d'identificació i estudi antropològic.</p> | 08171-64 | Sector oest del terme municipal | <p>El 27 de març de l'any 2003, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la moció 217/VI, sobre la recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al reconeixement de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra. En ella, s'instava el Govern de la Generalitat a dur a terme diverses actuacions relacionades amb les fosses comunes existents a Catalunya. A finals del mes d'abril del 2004, la Comissió Interdepartamental sobre la Localització de Fosses de Persones Desaparegudes durant el Franquisme va notificar a l'ajuntament de Prats de Lluçanès la possible existència d'una fossa de la Guerra Civil en aquest municipi, i que per les seves característiques podria servir de base per elaborar un protocol d'actuació per a l'obertura de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Es va determinar, per tant, que la Fossa Comuna de Puigvistós servís com a prova pilot, establint mètodes, criteris i condicions que servirien de guia per a futures exhumacions de fosses comunes. Els treballs es van dur a finals del mes de juny i van durar sols tres dies. Un cop finalitzats, es va procedir a la restauració completa de l'indret.</p> | 41.9994600,2.0136500 | 418312 | 4650187 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58088-foto-08171-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58088-foto-08171-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns dels objectes i utensilis personals trobats a la fossa es conserven en una vitrina a l'espai Puigvistós, una sala dedicada a la Fossa Comuna al Museu Municipal Miquel Soldevila. La sala també està acompanyada per 15 fotografies del procés d'excavació i dos dibuixos fets per Francesc Riart de la disposició dels cossos trobats. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 58089 | Font Calenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-calenta | Recentment s'ha netejat la font i la bassa que hi ha al costat. | <p>La font Calenta està situada uns metres a l'oest de la masia a la que dóna nom, al peu del rec de la Farinera i al sud del nucli urbà de Prats de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'un corriol estret que comunica la masia amb la zona d'horts, situada al costat del rec. La font es troba a l'altre costat del rec, sota l'inici d'un camí que condueix a la carretera. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt el brollador metàl·lic, sota el qual es forma una petit bassal. Sobre el brollador s'observen diversos carreus grans, mig ocults darrera la vegetació que probablement formen la continuació del mur on sobresurt el brollador. A pocs metres de la font hi ha una petita bassa, d'aigua cristal·lina, que s'omple amb l'aigua de la font i que s'utilitza per regar els horts i per abeurar el bestiar a través d'un sistema d'extracció.</p> | 08171-65 | Sector sud del terme municipal | <p>La font Calenta, que comparteix topònim amb la masia que té al costat, va rebre aquest nom per les qualitats de l'aigua que n'emana. L'aigua que brolla per aquesta font, a més de mantenir un digne grau de contaminació, manté una temperatura pròxima als 18º tot l'any. Les oscil·lacions tèrmiques que hi ha al llarg de l'any provoquen que a l'estiu l'aigua sembli freda i a l'hivern tèbia però realment la temperatura es manté. Segons fonts orals, els dies freds d'hivern es pot observar com surt fum de la font, per la diferència de temperatura. Es tracta d'una font que no s'asseca mai, i que comparteix aqüifer amb la font de la Farinera i la zona sud del nucli urbà de Prats.</p> | 41.9899500,2.0253200 | 419266 | 4649120 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58089-foto-08171-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58089-foto-08171-65-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58090 | Font del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marcal | <p>Grup de Defensa del Ter, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. GDT/Eumo Editorial, 2005</p> | La font té aigua abundant i està ben conservada. Caldria controlar periòdicament la qualitat de l'aigua, ja que es troba prop del límit de la potabilitat. | <p>La font del Marçal està situada al nord de la masia que li dóna nom, en una vessant humida per sota de la qual transcorre el rec de Generes, a l'extrem nord-est del terme municipal. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia del Marçal. Un cop s'ha deixat enrera la masia passant per l'era enrajolada, es troba, al cap d'uns cent metres, un corriol a mà esquerra que descendeix pel bosc. Seguint el corriol uns cent metres s'arriba a la font. La font està formada per un dipòsit d'alçada baixa i una estructura moderna amb teulada de doble vessant on arriba corrent elèctric i a on es trobava la maquinària que permetia abastir d'aigua la masia del Marçal. Del dipòsit, arrebossat i cobert parcialment de molsa i vegetació, en sobresurt un brollador metàl·lic del que surt un constant raig d'aigua. A la cara lateral del dipòsit hi havia un altre brollador, actualment inutilitzat.</p> | 08171-66 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La font del Marçal s'utilitzava per abastir d'aigua la masia del Marçal, tant per a la casa com per al bestiar i l'hort. Segons fonts orals, és una font que mai s'asseca.</p> | 42.0177400,2.0397100 | 420493 | 4652192 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58090-foto-08171-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58090-foto-08171-66-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004 i 2005, la font del Marçal presentava un índex de nitrats de 24'70, 68'90 i 43'00 mg/l respectivament. Ja que el límit tolerable establert per l'Organització Mundial de la Salut és de 50 mg/l s'ha de considerar la font com actualment potable però amb reserves. | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58091 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-2 | <p>Grup de Defensa del Ter, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. GDT/Eumo Editorial, 2005</p> | Modernament s'han construït dipòsits de formigó prop de la font i s'ha canalitzat l'aigua, quedant la font d'aquesta manera en un espai de poc interès natural. | <p>La font de la Vila està situada a l'est de la masia que li dóna nom, la Vila de Llanars, al peu de la pista forestal que condueix fins la masia, originant el rec de la Vila. La font està formada per un dipòsit ubicat parcialment dins la terra, del que en sobresurten dues parets. La paret principal, orientada al sud, està formada de grans carreus treballats i presenta una aixeta metàl·lica a la part inferior i un sobreeixidor al centre. L'altre paret del dipòsit, encarada a l'est, és de maó i en sobresurt la canalització que condueix l'aigua de la font a dos dipòsits de formigó moderns, situats a uns metres de la font seguint la direcció del rec.</p> | 08171-67 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, era una font amb aigües de molta qualitat on sovint la gent hi anava a buscar aigua.</p> | 42.0059900,2.0100300 | 418020 | 4650915 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58091-foto-08171-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58091-foto-08171-67-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2005, la font de la Vila presentava un índex de nitrats de 130'70 i 129'20 mg/l respectivament. Ja que el límit tolerable establert per l'Organització Mundial de la Salut és de 50 mg/l s'ha de considerar la font com a no potable. | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 58092 | Font del Clotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clotet | La canalització de l'aigua es troba en mal estat, provocant que l'aigua es filtri per terra en lloc de brollar normalment. | <p>La font del Clotet està situada en un punt enclotat prop del Soler de n'Hug, tot i que a l'altre cantó de la carretera BV-4401, a l'extrem oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol estret que descendeix uns cent metres des de la carretera BV-4401, a l'altre cantó del trencant que condueix al Soler de n'Hug. Un cop s'han descendit els cent metres de camí, s'arriba al rec que prové de la zona de Teulats i que forma un gorg circular. A l'extrem est d'aquest gorg, ubicat en un espai fresc i ombrívol, hi ha la font. La font està formada per una estructura moderna d'obra arrebossada i adossada a la balma, dins la qual hi ha el dipòsit que acumula l'aigua que brolla per la font. Al lateral de l'estructura hi hauria de brollar l'aigua, però algun defecte en la canalització provoca que l'aigua es filtri per sota l'estructura. A uns metres de l'estructura, seguint el semicercle que forma la balma que ressegueix el gorg, hi ha diversos punts per on raja l'aigua, creant formacions de formes capritxoses. L'entorn de la font, ocupat pel gorg resseguit per la balma, està format per vegetació diversa, barrejant-se l'ambient de bosc amb el de ribera.</p> | 08171-68 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La font del Clotet, que rep aquest topònim per la seva posició enclotada, s'utilitzava per abastar la masia del Soler de n'Hug. Antigament, aquesta masia comptava amb aquesta font per a l'ús humà, i amb la font de l'horta del Soler per a regar l'hort i abeurar el bestiar.</p> | 41.9924800,2.0094000 | 417951 | 4649416 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58092-foto-08171-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58092-foto-08171-68-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 58093 | Font dels Senyors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-senyors | La font i el seu entorn es troben ben condicionats, tot i que caldria netejar el corriol que hi condueix. | <p>La font dels Senyors, també anomenada font del Racó Fosc, es troba situada en una petita vall humida i ombrívola, anomenada el Racó Fosc, per on transcorren els aigües del rec de la font de la Coromina. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal des de la qual s'arriba a una esplanada rocosa. Des d'aquesta esplanada s'ha de descendir per una vall, amb diversos avets a banda i banda fins que s'arriba, al cap d'uns 200 metres, a una petita vall perpendicular que s'obre a la dreta. Seguint aquesta petita vall, anomenada el Racó Fosc, s'arriba a la font situada prop del punt superior de la vall. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una balma, i recobert parcialment per un mur de maçoneria de pedra. L'aigua, que raja constantment, no surt pel brollador metàl·lic que hi ha a la part inferior del mur de pedra, sinó que és canalitzada fins a la propera masia de Galobardes. L'espai que envolta la font, l'anomenat Racó Fosc, és travessat pel rec de la font de la Coromina, formant alguns gorgs petits prop de la font, i s'hi troba una vegetació espessa pròpia d'un espai humit amb poca llum solar, amb diversos avets a banda i banda del rec.</p> | 08171-69 | Sector central del terme municipal | <p>La font dels Senyors, també anomenada del Racó Fosc, és i ha estat utilitzada per abastir d'aigua la masia de Galobardes, situada al sud-oest de la font.</p> | 41.9933800,2.0157900 | 418481 | 4649510 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58093-foto-08171-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58093-foto-08171-69-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els avets que hi ha prop de la font i pel camí que hi condueix van ser plantats pel pare de l'actual propietari. | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 58094 | Font de la Bernadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bernadeta | XX | Al trobar-se prop del camí que condueix al santuari de Lurdes, és una font força concorreguda, amb un bon manteniment. | <p>La font de la Bernadeta està situada a l'oest del santuari de la Mare de Déu de Lurdes, a tocar del camí asfaltat que hi condueix i uns metres davant la seu dels bombers, quedant separat d'aquesta per la carretera BP-4653. S'accedeix a la font trencant a mà dreta des del camí que condueix al santuari. La font queda anunciada per un rètol davant la font. La font està formada per una estructura de còdols, totalment recoberta a la part superior per diverses plantes enfiladisses. A la part esquerra de l'estructura, de menor alçada, els còdols formen una pica sobre la qual en sobresurt l'aixeta metàl·lica, decorada amb la petxina de Santiago. A la part central de l'estructura, en una petita cavitat protegida per reixes de ferro, hi ha la imatge de Bernadeta. El voltant de la font queda ocupat per una petita esplanada de gespa on s'hi troben diversos bancs de pedra (alguns dels quals són llindes d'algun edifici reaprofitades), i una taula també de pedra, formada per una mola i el peu decorat amb còdols.</p> | 08171-70 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La font de la Bernadeta va ser construïda l'any 1968. Dos anys més tard, el 1970, s'hi va instal·lar la imatge de la Bernadeta.</p> | 42.0083300,2.0367300 | 420234 | 4651150 | 1968 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58094-foto-08171-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58094-foto-08171-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.