Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87074 | Ofici de passador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-passador | <p>ACA. Reial patrimoni, BGC, processos 1617, Núm. 1, G. ADB. Capsa de Sant Adrià. ADB. Visites pastorals, any 1602, vol. 58 A, fol. 4 bis. ALZINA, J. PIULACHS, M. (i altres) (2004): 'Sant Adrià de Besòs més enllà del Fòrum'. Barcelona, El Punt. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/els-passadors-i-les-besosades</p> | XVII-XIX | Ja no existeix, però està documentat i s'ha posat en valor de forma festiva. | <p>Ofici que suposava una de les formes de subsistència més característica de Sant Adrià. Els passadors eren homes que es dedicaven, per una banda, al transport de mercaderies i persones d'una riba a l'altra del riu Besòs, i per l'altra, a la construcció i manteniment d'una palanca de fusta que salvés el curs principal del riu. A causa de la condició natural d'aquest i les fortes pujades del cabal durant les riuades, era inviable el manteniment d'un pont estable. Per tant, l'ofici de passador va esdevenir primordial.</p> | 08194-55 | Sant Adrià de Besòs | <p>El riu Besòs ha condicionat la vida de la població adrianenca des dels primers assentaments a la població. El riu divideix en dos el terme municipal, i creuar-lo ha estat la problemàtica essencial per mantenir la comunicació, tant amb els mateixos veïns com amb les poblacions limítrofes. El primer cop que trobem esmentat l'ofici és en uns documents que daten del 1602, on s'especifica els rendiments econòmics generats d'aquests, la tercera part dels quals corresponien a l'Obra de l'Església, i la resta se'n beneficiaven als mateixos treballadors. Sabem que el col·lectiu de treballadors s'organitzava jeràrquicament per edats: els més grans s'encarregaven de les tasques de construcció i manteniment de les palanques, mentre que els joves eren els encarregats de carregar persones i mercaderies i passar-los d'una riba a l'altra. Són diferents les referències documentals que trobem que ens parlen de l'ofici. Entre elles, per posar un exemple, el 1789 el viatger Francisco Zamora en feia referència comentant 'davant del lloc de Sant Adrià, en moltes ocasions de l'any acostuma a haver-hi una palanca, i una quadrilla de passadors per a les persones que han de travessar el riu Besòs, i aquest no té cap pont ni barca'. La desaparició de l'ofici no es pot datar amb exactitud, encara que sabem que és l'any 1848 quan es construí el pont del ferrocarril, i al 1888 el de ferro, que enllaçava el camí Reial. Cal tenir en compte però, que les palanques de fusta foren un element quotidià fins ben entrat el segle XX.</p> | 41.4299900,2.2178400 | 434648 | 4586787 | 1602 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | El cap de setmana més proper al 12 de febrer es fa la Festa dels Passadors de Sant Adrià de Besòs, que ha estat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. | 98 | 60 | 4.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87075 | Mercat d'Encants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-dencants | <p>ASAB (2) UI. 302, exp. 14-15. ASAB (1) UI. 1022, exp. 16. Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 16, febrer 1983. https://elpais.com/diario/2003/08/01/catalunya/1059700043_850215.html</p> | XX | <p>Mercat ambulant setmanal que se celebra cada dimarts pel matí, a excepció de coincidir en un dia festiu. En aquest cas se celebra a la vigília. El lloc de celebració, actualment és sota el pont de l'autopista. L'horari és de vuit a dos de la tarda i s'hi venen productes de tot tipus. Amb parades petites, d'entre 2 i 4 metres, i més de vuitanta anys de trajectòria ininterrompuda, el mercat d'encants és un símbol de la vitalitat comercial i social del municipi.</p> | 08194-56 | Sant Adrià Nord - Avinguda de les Corts Catalanes, sota el pont de l'autopista A-19 | <p>Els primers antecedents documentats de la realització d'aquest mercat daten de l'any 1934, tot i que es podria remuntar encara més en el temps. L'any 1936 s'executa el primer padró per tal de regular aquesta activitat. En aquesta època, el mercat d'encants se situava setmanalment al voltant del mercat municipal i el carrer de Bogatell i temps després s'amplià a l'avinguda de Joan XXIII. Aquest emplaçament dificultava el trànsit de vehicles, i davant d'aquesta problemàtica, l'any 1978, l'Ajuntament encarregà a un enginyer l'estudi d'un emplaçament més idoni per aquesta activitat. Dels resultats d'aquest estudi es proposà situar el mercat a la Rambleta, tot i que aquest canvi, no s'efectuà mai. Al 1983 el Ple municipal aprovà l'emplaçament actual: sota el pont de l'autopista A-19.</p> | 41.4292537,2.2213412 | 434940 | 4586702 | 1934 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Productiu | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 63 | 4.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87076 | Llegenda de l'arc adrianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-larc-adrianenc | <p>ASAB (1) UI. 10695, exp.3. http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lauca-de-larc-adrianenc-1</p> | XIX | <p>Llegenda que explica que quan Juli Parellada era l'amo de Can Serra va tenir, als seus terrenys, molt a prop de Cal Tondo, un duel a mort amb un altre home. En sortir-ne il·lès, decidí construir una església al mateix espai on tingueren lloc els fets per tal d'agrair a Déu que ell seguís en vida. Així doncs, comprà l'arc que provenia del convent de les Carmelites de Barcelona, com a portal de la futura església, però morí abans de la seva construcció, quedant doncs l'arc solitari guarnint el jardí.</p> | 08194-57 | Sant Adrià de Besòs - antic emplaçament de l'arc, entorns de la masia de Cal Tondo i de can Serra | <p>La voluntat de fer un nou traçat del Cinturó del Litoral va generar la necessitat de trobar un nou emplaçament a la portada gòtica. La nova ubicació va debatre's entre els terrenys de la Universitat, ja que el convent del Carme, des de 1841 a 1874 va ser la seu de la Universitat de Barcelona, i uns del terme de Sant Adrià de Besòs, en una illa entre els dos ramals de la prolongació del carrer de Guipúscoa. Finalment, aquest últim va ser l'espai escollit pel projecte de restauració de la portada, dissenyat el 1991. En la seva memòria històrica i descriptiva, signada per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, recull la llegenda del duel de l'arc. L'obra de desmuntatge i muntatge es va fer pel contractista Manuel Piera i Cussó, segons la memòria el seu nét Llibert Piera i Fible confirma la història del duel entre l'amo de la portada i un desconegut. El col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs va voler recuperar aquesta llegenda i va crear l'Auca de l'Arc adrianenc. Aquesta són un conjunt d'estampes acompanyades cadascuna amb una composició poètica popular, els rodolins. L'objectiu era donar a conèixer l'anècdota de l'Arc per impulsar la portada com a símbol de la ciutat</p> | 41.4290868,2.2125515 | 434205 | 4586691 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87076-foto-08194-57-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Aquesta llegenda s'ha reproduït en una auca amb text i dibuixos de Aroca Rivera i editada pel Col·lectiu Dones del futur de Sant Adrià de Besòs | 116 | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87077 | Gegants vells de Sant Adrià de Besòs: l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-sant-adria-de-besos-ladria-la-natalia-i-leulalia | <p>ASAB (2) UI. 740, exp.6. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 78, setembre 1988. http://geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es http://geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es/search/label/L%27Adri%C3%A1%20La%20Natalia%20i%20La%20%20Eulalia</p> | XX | <p>En aquest cas no es tracta pròpiament d'una parella de gegants, ja que són tres. La particularitat és que l'Adrià porta l'Eulàlia, la seva filla a coll-i-be. La parella de l'Adrià i mare de l'Eulàlia és la Natàlia. L'Adrià i la Natàlia representen els pagesos que vivien i treballaven a Sant Adrià, quan encara era un poble i no hi havia indústries, doncs volen recordar aquest passat agrícola. L'Adrià a més representa l'ofici de passador, que amb el seu bastó ajudava a la gent a passar d'una banda a l'altra del riu Besòs. La Natàlia porta un cistell amb maduixes, una fruita de conreu tradicional a la zona. L'Eulàlia n'és la filla i va a coll-i-be del pare per poder passar el riu. Ella és l'origen de la festa dels passadors. Ja que el dia del seu sant, s'organitzava una jornada per a felicitar a la geganteta, l'Eulàlia. El cap, el cos, braços i mans són fets de polièster. El suport és una estructura de fusta, on es col·loca el portador del gegant. L'Adrià, fa uns gairebé 4 metres d'alçada i pesa uns 65 quilograms aproximadament. La Natàlia, mesura uns 3'5 metres d'alçada i pesa uns 55 quilograms. La diferència de pes i alçada entre un i l'altre és perquè l'Adrià porta a coll-i-bé l'Eulàlia, coneguda com 'la geganteta'. Tots dos gegants es van elaborar en peces per poder desmuntar-se i transportar-se amb facilitat. Els gegants estan vestits amb robes de gent treballadora. L'Adrià porta una camisa i una faixa, a la mà hi té un bastó. La Natàlia duu una brusa blanca i una faldilla de flors, a la mà dreta porta un ram de flors i a l'esquerre un cistell amb maduixes. L'Eulàlia duu un vestit de color groc. Tots tres porten perruques de cabell sintètic de color marró fosc, el gegant, i d'una tonalitat més clara la geganta i la nena.</p> | 08194-58 | Centre Cultural Besòs, Plaça Josep Tarradellas | <p>La primera parella de gegants de Sant Adrià data de l'any 1945. Representaven un rei i una reina però van patir un accident i es van fer malbé. Des d'aquell fet hi ha hagut altres gegants similars. Amb el pas dels anys les estructures dels reis van desaparèixer. L'any 1985 es començà a plantejar la idea de fer uns nous gegants per a la ciutat. El primer projecte que s'elaborà es va fer pensant en uns gegants que representessin algun aspecte de la tradició o de la història del municipi. Amb l'ajuda de J. Rovira i Costa, els gegants van començar agafar forma, recordant el passat pagès d'aquell petit poblet que abans era Sant Adrià. Sembla que la figura del pagès i la pagesa vestits per anar a treballar eren els més adients per representar el passat històric de la ciutat. Rovira i Costa va proposar que la geganta portés un cistell amb maduixes, ja que antigament, les de Sant Adrià, eren ben conegudes. El projecte també mostra com hi havia la voluntat de representar, amb la figura dels gegants, personatges populars de la ciutat. El cronista local Rovira i Costa va proposar-ne tres, el Pelagalls, el Vell Niu i la Vella Miloca. El primer era un home quasi gegant, el seu ofici era pelar galls però alhora feia de sagristà. Ell portava la creu i gràcies a la seva alçada es podia veure des de lluny. Com era molt alt la roba sempre li anava curta i tothom li podia veure el melic. Duia patilles i anava amb el cap descobert. El Vell Niu, en canvi, era molt baixet i moltes vegades portava una barba sense arreglar. Ell es dedicava a caçar sargantanes, serps i tot tipus de rèptils que més tard els venia per les cases. Finalment, la Vella Miloca, donava remeis i sempre portava un mocador negre al cap, tenia el cos encongit i un nas molt ganxut. El projecte de 1985 constava amb 4 gegants, 2 dels quals eren més robustos però tots ells personatges genèrics representant pagesos i pageses. També hi havia 2 nans o més coneguts actualment com a capgrossos que estaven inspirats en els personatges abans descrits, el Vell Niu i la Vella Miloca. Rovira i Costa, tot i donar la informació, no estava gaire convençut de fer uns nans que representessin personalitats reals, ja que feia poc havien mort i podia semblar una falta de respecte. El projecte tenia un pressupost de 500.000 ptes., finalment no es va fer. El 1987 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va demanar un pressupost per l'elaboració de dos gegants per part del dissenyador escenogràfic, Jordi Liñan Muñoz. El cost que proposava era d'unes 1.685.600 pessetes. El febrer de 1988, l'Ajuntament va rebre la resposta del Taller de Gegants de Carles Cabús. El seu pressupost era d'unes 850.000 pessetes. L'abril de 1988 van rebre un altre pressupost per part del taller de Figueres Can Boter SA de Tiana. El cost que es proposava era d'unes 1.271.200 pessetes. Finalment el març de 1988, el Patronat de Cultura, Esports i Joventut va aprovar el projecte de Carles Cabús a causa de les millors condicions econòmiques que les altres. La construcció dels gegants va durar 3 mesos, i es lliuren el 31 de juliol de 1988</p> | 41.4211300,2.2150100 | 434403 | 4585806 | 1988 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87077-foto-08194-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87077-foto-08194-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Carles Cabús. Taller de Gegants. | El 2001 es va formar la Colla de Geganters de Sant Adrià que actualment porta els gegants. El 2014 els geganters van celebrar el 25è aniversari de l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87078 | Gegants nous de Sant Adrià de Besòs: en Pau i Na Musa. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-adria-de-besos-en-pau-i-na-musa | <p>FÓRUM BARCELONA 2004. (2004) 'Fórum Barcelona 2004. Una nova cita mundial al voltant de la sostenibilitat, la diversitat i la pau'. Fórum Barcelona 2004. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián del Besós. Guía práctica y curiosa de la población. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 78, setembre 1988. http://geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es/search/label/En%20Pau%20i%20Na%20Musa</p> | XXI | <p>Parella de gegants formada pel Pau i la Musa. S'anomenen els gegants nous per distingir-los de l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia, que són anteriors. I van representar a Sant Adrià de Besòs durant la celebració del Fòrum de les Cultures que es va celebrar l'any 2004. Difonen dues idees que perduraran a la celebració del Fòrum: la Pau i la Cultura. En Pau porta un colom blanc a les mans, en actitud d'emprendre el vol, al·legoria inequívoca de la representació de la pau. El nom del gegant va ser escollit tant pel seu origen català, com pel que representa en si mateix. La parella de gegants porta unes robes que recorden als pobles de la mediterrània com grecs i romans. La Musa porta una lira, al braç esquerre, i fa el gest de voler tocar-la amb l'altra mà, això fa que el seu posat es desviï lleugerament cap a l'esquerra. La Musa és cadascuna de les nou deesses que presidien les arts i les ciències a la mitologia grega, en especial el cant i la poesia. La música és una demostració cultural universal que unifica els pobles i un nom idoni per la geganta a causa del seu motiu de creació, el Fòrum de les Cultures. Al bateig dels dos gegants es van convidar 20 colles d'arreu i va ser el 15 de maig de 2004 al riu Besòs. Els padrins van ser els gegants de Tivissa, amb més de 150 d'història.</p> | 08194-59 | Centre Cultural Besòs, Plaça Josep Tarradellas | <p>Els primers gegants de Sant Adrià daten de l'any 1945. Eren un rei i una reina que no van durar molt, ja que van tenir un accident de camí a la parròquia del Bon Pastor per la seva processió. Anys més tard, es parlava de fer uns gegants nous, pensant que aquests podien ser personatges tradicionals del poble en comptes de gran figures, i, així, va sorgir la idea de que aquests estiguessin basats en els passadors, aquells que tenien cura de traspassar el riu Besòs amb la gent al coll. D'aquesta manera, el 1988 van apareixen com a nous gegants l'Adrià, la Natàlia, i la seva filla, Eulàlia. El març de l'any 2000, l'associació Dones del Futur va convocar un concurs de dibuix sobre els gegants. Els nens i nenes que van concursar van haver de dibuixar-los amb una vinyeta explicant la relació d'aquests amb l'ofici dels passadors. Anys més tard, el Fòrum de les Cultures de Barcelona, l'any 2004, va ser un projecte creat per la mateixa ciutat gràcies a l'interès d'impulsar el seu creixement i projectar-se internacionalment. Les diverses exposicions universals, 1888 i 1929 i la celebració dels Jocs Olímpics el 1992, van ser la base històrica d'aquest nou esdeveniment a Barcelona. Aquest va ser enfocat cap al futur, centrant-se en l'àmbit de les cultures i tractant preocupacions actuals com la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions de pau. El Fòrum va ser pensat com un espai de trobada, de diàleg i de reflexions. El projecte va ser creat a Barcelona però es va estendre fins a Sant Adrià de Besòs, ja que l'espai escollit per acollir l'esdeveniment ocupava gran part del port marítim de la ciutat i part de la zona de les indústries al marge dret del riu. La ciutat acollia un esdeveniment internacional i una de les seves aportacions va ser la creació de dos nous gegants, en Pau i la Musa. L'alcalde en aquell moment, Jesús Maria Canga Castaño (1996-2013), va proposar que una de les diverses aportacions que Sant Adrià de Besòs faria al Fòrum de les Cultures serien els dos gegants que representarien la tradició popular catalana. La parella de gegants tenien com a objectiu simbolitzar el poble de Catalunya com un lloc d'acollida i d'arrelament de molts altres. La pau, representada pel gegant i la música per la geganta, són una demostració cultural que tots els pobles d'arreu tenen i comparteixen, com també dos dels elements més importants del Fòrum.</p> | 41.4211300,2.2150100 | 434403 | 4585806 | 2004 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87078-foto-08194-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Ramón Aumedes Sarandaca. Fàbrica de les Arts, Roca Umbert. | El 2001 es va formar la Colla de Geganters de Sant Adrià que actualment porta els gegants. El 2014 els geganters van celebrar el 25è aniversari de l'Adrià, la Natàlia i l'Eulàlia. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87079 | Color porpra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/color-porpra | <p>MARTÍ, J. M. i ALARCÓN, J. i ROYO J. (coord.) (2013): Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia, baronia i priorat. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 31, juny 1984. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 58, novembre 1986. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 59, desembre 1986. https://passadors.wordpress.com/qui-som-2/ http://geganters-de-sant-adria.blogspot.com.es http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00107283.xml https://historiesdemar.wordpress.com/2013/11/18/el-color-porpra/</p> | XX | <p>El color porpra a Sant Adrià és un element d'alt valor simbòlic. El porpra és un color vermell fosc tirant a morat. És un colorant que es troba entre el vermell i el blau però la tonalitat que s'utilitza a la ciutat s'apropa més al carmí. S'utilitza en el fons de l'escut municipal, ja que té a veure amb l'origen del domini feudal com a baronia episcopal del bisbat de Barcelona. El color porpra és històricament un color que ha representat des dels fenicis, poder i estatus, ja que la seva obtenció era molt costosa i per tant el seu preu era altíssim. Durant l'època romana el seu ús es limitava als emperadors, militars i senadors, i per tant s'associava amb l'autoritat. El seu ús distingia reis i prínceps però també l'utilitzaven els cardenals. El color porpra representava el poder eclesiàstic i el seu ús era notable, ja que les estoles que portaven els capellans eren d'aquest color. Actualment encara el vesteixen. S'utilitzen termes com color bordeus, magenta i rogenc per referir-se a aquest color.</p> | 08194-60 | Sant Adrià de Besòs | <p>Les terres, on actualment es troba Sant Adrià de Besòs, al segle X, van ser donades al bisbe de Barcelona per l'ajut bèl·lic que el comte de Barcelona va rebre. Aquells dominis feudals es van convertir en la Baronia Episcopal de Sant Adrià de Besòs. La paraula 'baró' o 'baronia' prové de 'barus', que en cèltic significa home que és pel seu valor o noblesa. Servia per designar la persona que estava immediatament per sota del rei. A Catalunya, el seu estatus era similar al d'un sobirà i, per tant, tenia un domini. Durant l'alta edat mitjana el bisbe posseïa gairebé tots els molins del Besòs i el dret d'embarcació i pesca en tota la zona del riu i del litoral del Mediterrani que es trobava sota els seus dominis. Si ens fixem en l'escut de la ciutat podem veure que és caironat i porpra, format per una enclusa per rememorar el passat industrial de la localitat i el turment sofert pel Sant Adrià, que dóna nom a la ciutat, i que té una línia ondulada que representa el riu Besòs. L'escut és timbrat per un bàcul de bisbe i rematat per una corona baronial, representant el passat històric de la ciutat. El color utilitzat en l'escut, i que finalment s'ha convertit en la tonalitat oficial de la ciutat, és el color porpra, aquest va ser escollit per Armand de Fluvià, heraldista oficial de la Generalitat, triat per recordar el passat episcopal.</p> | 41.4301869,2.2177979 | 434645 | 4586809 | 1986 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | L'informe heràldic-històric presentat per Fluvià el 1986 va convertir el porpra en el color oficial del municipi, un exemple són els múltiples usos que diferents col·lectius esportistes i culturals n'han fet d'ell. Els castellers llueixen les seves camises amb el color porpra i els geganters utilitzen samarretes amb aquest color, com també els diables. | 63 | 4.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87080 | Can Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-royo | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Sant Bonaventura que consta únicament de planta baixa i coberta de terrat pla. Fa mitgera amb les cases del carrer Sant Bonaventura. El parament es arrebossat llis, sense pintar, amb un sòcol continu en tot el perímetre. Les obertures es distribueixen irregularment en les dues façanes. A la principal hi trobem la porta d'accés, de doble batent, una finestra a l'esquerra i quatre a la dreta, de dimensions variades. Les finestres estan protegides amb una reixat metàl·lica pintada de blanc. Totes les obertures tenen un recreixement llis a l'entorn. A la façana del carrer de Sant Bonaventura hi trobem una altra finestra de la mateixa característica que les altres. Hi ha un altra entrada secundària que dóna accés independent al jardí i al magatzem. El coronament de la façana està resolt amb una doble cornisa motllurada i fris central llis, on destaquen els respiralls i una barana balustrada. El 1894 el propietari de la casa, Conrado Cabot, sol·licità el permís d'obres per reformar l'interior i construir l'actual porta d'accés i les tres finestres del carrer Major. Possiblement al segle XX la façana de la casa l'adequarien als criteris estètics de l'època, donant lloc a la composició noucentista que té actualment.</p> | 08194-61 | Sant Adrià Nord - Carrer Major, 14 | <p>Sant Adrià de Besòs va néixer al voltant del conjunt episcopal datat l'any 1012. Les primeres construccions del poble eren cases entre mitgeres rústiques, amb el seu hort i corral i eren propietat dels petits propietaris agrícoles. El nucli de Sant Adrià es va constituir a partir de tres carrers, l'actual carrer Nebot, el carrer Sant Bonaventura i el carrer Major, durant la primera meitat del segle XVIII. Can Royo es troba en aquest conjunt que actualment forma el nucli antic de la ciutat. El carrer Major, el principal de la població començava al Camí Ral entre l'Hostal i Can Rigalt i finalitzava a la plaça del Rei, actualment la plaça de Dalt. No era l'única casa rural destacada, al carrer de Sant Bonaventura n'hi havia vuit més i a l'actual carrer de les Monges es trobava Can Llobateres o Ca l'Agustí. Sembla que la família Royo va arribar a Sant Adrià l'any 1897, data registrada al Padró de Cèl·lules personals de l'Ajuntament. Segons aquest, el senyor Josep Royo i Genique, de 24 anys, originari de les Borges Blanques va arribar com a jornaler. Ell i el seu germà es van instal·lar a una casa propera a la seva futura propietat, comprant, el 1930, la finca, que era propietat de Mercedes Cabot i Rodes. El senyor Royo és conegut perquè va ser alcalde de Sant Adrià entre els anys 1924-1931 però també com a comerciant d'oli.</p> | 41.4339775,2.2148328 | 434401 | 4587232 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87080-87079-foto-08194-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87080-87079-foto-08194-61-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | El senyor Josep Royo va ser alcalde de Sant Adrià entre els anys 1924-1931. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87081 | Can Freixenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixenet-0 | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Edifici que fa xamfrà amb façanes a l'avinguda de Catalunya, al carrer Bogatell i a la plaça de la Vila. És de planta trapezoïdal i consta de planta baixa i quatre pisos i terrat pla a la catalana. Les façanes estan revestides amb estucat fred i es componen simètricament a partir dels eixos de verticalitat formats per les obertures. Les obertures de les plantes superiors, de la primera a la quarta, estan constituïdes per dues finestres balconeres, laterals i simètriques per cada planta. Aquestes estan delimitades per una faixa motllura que inclou llinda decorada amb relleu de motius vegetals. Les llosanes dels balcons són de planta rectangular amb les cantonades arrodonides i les baranes de ferro treballat. A la planta baixa hi ha tres obertures, dos finestrals i la porta d'accés lateral. A la planta baixa hi trobem establiments comercials i les quatre plantes superiors pisos residencials. Els habitatges estan distribuïts de dos en dos, cadascun amb un pati de llum i ventilació interior. El nucli de comunicacions és central amb una escala rectangular de tres trams.</p> | 08194-62 | Sant Adrià Nord - Avinguda de Catalunya, 53 | <p>A inicis de la dècada del 1920 Sant Adrià de Besòs va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus. Entre el 1931 i 1933 es va començar a construir la finca, doncs el Sr. Jaume Torné i Vicenç Roig va demanar el permís de construcció per aixecar un nou edifici, presentat com el gratacel de la ciutat. L'any 1933 l'edifici va ser estrenat i anomenat Can Freixenet perquè els propietaris dels terrenys eren els amos d'un bar i una sala de ball que es deia Freixenet.</p> | 41.4312768,2.2181050 | 434672 | 4586930 | 1933 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87081-foto-08194-62-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | José Maria Alemany | Es coneix com a Can Freixenet perquè els propietaris dels terrenys eren els amos d'un bar i una sala de ball que es deia Freixenet. | 102 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87082 | Can Petroli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-petroli | <p>MONFERRER, J. M. (2013): La història de Sant Adrià llegida des de la Mina. Volum 1. Un espai cobejat i una història conflictiva. Octaedro, S.L. http://www.pladebarcelona.cat/2015/10/12/la-mina-rural/</p> | XIX | Li manca manteniment. | <p>Casa de camp, tipus masia, aïllada als quatre vents. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està construïda a mitjans del segle XIX, i es troba al principi de la carretera de La Mina o la Carretera Negra, com s'anomenava en el passat. Aquesta carretera configurava l'únic camí que antigament vinculava la carretera de Mataró i el Camí de La Verneda, on es trobaven les poques masies que hi havia a La Mina.</p> | 08194-63 | Barri Besòs, - Ronda de Sant Raimon de Penyafort | <p>El marge dret del riu Besòs, entre època medieval i inicis del segle XX, era una zona rural amb algunes masies dedicades al conreu. Aquestes estaven mal comunicades, però hi havia un camí, el més antic que es coneix, que anava des de ben a prop del mar fins a la via que connectava Barcelona amb Badalona: l'actual carretera de Mataró. Aquest camí més tard va ser anomenat carretera de La Mina, també coneguda com la Carretera Negra. El seu traçat avui coincideix, a grans trets, amb la ronda de Sant Raimon de Penyafort. Al començament de la Carretera Negra hi havia la Font de Mina, que era la zona on més gent vivia i transcorria. Al final del camí, tocant la carretera de Mataró, podem situar Can Petroli, aquesta era una casa rural propietat de pagesos que treballaven la terra. Sembla que la casa gaudia d'una gran veta d'aigua, fet comú a la zona.</p> | 41.4229500,2.2142700 | 434343 | 4586008 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87082-foto-08194-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87082-foto-08194-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Tot i que no destaca estèticament ni arquitectònicament, forma part d'una tipologia de poblament característic durant molts segles a sant Adrià de Besòs, que ha ajudat a configurar un paisatge propi més sostenible. L'any 2011 es va iniciar el projecte de l'eixamplament de l'Avinguda Sant Raimon de Penyafort, que pretén enderrocar la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87083 | Església de les Santa Juliana i Semproniana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-les-santa-juliana-i-semproniana | <p>MEMBRIVES, Marta (2017). Sant Adrià protegirà un conjunt escultòric religiós; http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1116736-sant-adria-protegira-un-conjunt-escultoric-religios.html [consulta feta el 20/09/2020]. PRADAS, R. (2010). Via Trajana més enllà de la frontera. Col·lecció Remodelacions Urbanes. Generalitat de Catalunya. VILALTA AREÑAS, Jordi (2017). El conjunt escultòric de Charles Collet a l'església de les santes Juliana i Semproniana al barri de Via Trajana de Sant Adrià de Besòs. Informe inèdit Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 63, abril 1987. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/search/label/Santa%20Juliana%20i%20Santa%20Semproniana http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2016/03/ http://rafaelroses.net/pinturas-murales-pinturas-y-esculturas/barcelona/parroquia-de-les-santes-juliana-i-semproniana-de-sant-adria-de-besos</p> | XX | Està afectada per un possible enderroc. | <p>Església parroquial de planta basilical amb tester català o llombard, de construcció contemporània però imitant l'estil de les basíliques paleocristianes dels segles V-VI dC. És a dir, es tracta d'una construcció de planta rectangular (17,5 x 40 m) amb una nau central, més ampla, i dues laterals, separades per sengles fileres de columnes (de secció quadrada) i arcs de mig punt. La nau central és més alta, te coberta sostinguda per cinc encavallades i desaigua als costats, amb el carener seguint la llargada de l'edifici. Les naus laterals són a una aiguavessant. La diferència d'alçades entre la nau central i les laterals s'aprofita per situar-hi un trifori; és a dir, conjunt de finestres per damunt per damunt els arcs de les naus laterals amb vista a l'exterior, i que permet l'entrada de llum natural. Destaquen els capitells amb una figuració volgudament primitiva, La Portalada dels pagesos, els relleus del sagrari i els estels i la Llinda; tot esculpit per Carles Collet. Malauradament s'han perdut perdut les pintures murals obra de Rafael Rosés Rivadavia. Hi havia una gran composició en el frontis de la nau amb representació de les santes Juliana i Semproniana i temes relacionats amb la seva biografia. En els murs laterals hi trobem les estacions del Via Crucis (200 x 100 cm) de tècnica mixta. A la capella del santíssim hi trobem el sant Sopar i al·legories de temes eucarístics, sacrifici d'Isaac i Melquisedec.</p> | 08194-64 | La Verneda - Via Trajana, 1 | <p>La parròquia de les Santa Juliana i Semproniana se situa al marge dret del riu Besòs, en el barri de La Verneda a l'entorn de Via Trajana. Antigament aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava un tipus de vegetació propi de les ribes baixes dels rius: els verns. Abans del canvi social provocat pel creixement industrial, el barri de Via Trajana era un espai majoritàriament dedicat al conreu i es podien localitzar algunes petites masies. Com a conseqüència de l'arribada de les indústries, el creixement urbanístic, productiu i demogràfic van provocar la construcció dels primers polígons d'habitatges a La Verneda. Aquests primers edificis van ser ocupats pels barraquistes expulsats de l'Avinguda Diagonal per la celebració del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952. Tot i les millores que va suposar la construcció d'aquests nous barris, les famílies consideraven que patien una manca de serveis bàsics que la parròquia de les Santa Juliana i Semproniana va començar a suplir. La nova parròquia inaugurava el culte el 18 de desembre de l'any 1949, quan només hi havia la construcció d'un petit tram de 8 metres de costat del presbiteri. La inauguració definitiva fou el juliol de l'any 1950 i es va convertir en un punt de referència pel veïnatge. L'església donava suport espiritual però també tenia cura dels infants, disposava d'espais d'oci com una sala de cinema i un camp de futbol i oferia servei de menjador i dispensari a tot el barri. En les últimes dècades un edifici annex a l'església parroquial ha estat utilitzat com a Centre d'Educació Especial de Secundària Adaptada, Mare de Déu de l'Esperança.</p> | 41.4247700,2.2103600 | 434018 | 4586213 | 1950 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87083-foto-08194-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87083-foto-08194-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Paleocristià | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Lluís Mª Albín, Charles Collet | La utilització, darrerament, de l'església de les Santes pel culte neocatecumenal ha variat la disposició original de diversos elements, com ara l'orientació de les cadires a les naus laterals, la presència de la cripta baptismal (substituint l'original pila baptismal situada a un costat de l'entrada), l'altar i el tron del presbiteri a la nau principal i la rasa de fusta que separa físicament el presbiteri amb l'altar original i el Sagrari de la resta de la nau. | 98|116|84 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 87084 | Escut nobiliari de Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-rigalt | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.</p> | XVIII-XIX | <p>Escut petri del llinatge Girona, esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat en un dels angles de les façanes de la casa. Trobem escuts de la mateixa família a l'Hospitalet de Llobregat, a l'església de la Concepció de Barcelona.</p> | 08194-65 | Sant Adrià Nord - Carrer Major, 2-4 | <p>L'escut d'armes, tot i ser a Can Rigalt, representa el cognom Girona, una família amb un rang de noble, el qual el podem trobar identificat als diferents elements que hi ha a l'escut. L'any 1740 constava com propietari el Sr. Miquel Rigalt, qui probablement no tindria un hereu, la qual cosa va suposar l'emparentament entre la família Rigalt i la Girona cap a l'any 1750. El 1770, el propietari de Can Rigalt ja era Francesc Girona. El 1834, segons la parròquia, consten com a propietaris de la masia el Sr. Josep Maria de Cabanes i la seva esposa, Eulàlia de Girona. La seva filla, la Sra. Joaquima Cabanes i Girona, va contraure matrimoni amb el Sr. Ignasi de Bassols. A principis del segle XX, Miquel Barnola i Bassols i la seva esposa aparegueren com propietaris i, a més, a ell se li afegiren els títols de Baró de Púbol i, per part de la seva dona, Marqués de Blondel i de l'Estany. Al segle XXI els hereus i propietaris de la finca i de l'escut eren els membres de la família Barnola i de Bassols. El 2001 l'escut va ser retirat del seu lloc pels propietaris i traslladat a un altre espai. Finalment, gràcies a la lluita i reivindicació del Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, l'escut va retornar al seu emplaçament original. A l'entorn de l'any 2004 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va adquirir Can Rigalt, i amb ella, l'escut.</p> | 41.4334275,2.2164635 | 434536 | 4587170 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | L'escut nobiliari de la família Girona no es trobava únicament a la façana de Can Rigalt, sinó que a l'Església parroquial, en el presbiteri, hi havia una llosa funerària de marbre blanc on hi havia l'escut de la família. Aquesta es va conservar fins el 1936, quan l'Església es va cremar i la llosa sepulcral fou destruïda. | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87085 | Sèquia Madriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-madriguera | <p>BOJ, I. i GUAITA, P. (Coord.)(2007): 'La Riudada de 1962 a Sant Adrià'. MONFERRER, J. M. (2013): La història de Sant Adrià llegida des de la Mina. Volum 1. Un espai cobejat i una història conflictiva. Octaedro, S.L. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. ROVIRA, J. (1951): 'Resum històric de la Verneda de Besòs' Conferència del ponent de cultura de l'ajuntament. Fasciculos de divulgación histórica. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. ROVIRA, J. (1977): 'Sant Adrià de Besòs. Història de un pueblo en su primer milenio' Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/09/06/el-pacte-de-la-madriguera/</p> | X-XI | Perdut en gran part, tot i que està cobert i no es pot conèixer amb detall la seva situació. | <p>La Sèquia Madriguera és un canal de recollida de les aigües superficials del riu Besòs, a més dels diversos torrents que provenien de Sant Andreu i abocaven al riu. La sèquia sortia del Rec Comtal a l'altura de Trinitat Vella i baixava fins al Camp de la Bota. Passava per La Verneda fins a l'actual camí de La Verneda. Després, seguia el límit entre Barcelona i Sant Adrià fins arribar a l'actual zona de la platja, on hi ha el Parc del Fòrum, on desembocava al mar, tot formant una petita llacuna que encara surt als mapes de la dècada de 1930. Pel camí movia el molí de la Verneda, un dels més antics del pla. Estava ubicat molt a prop de la corba del camí de la Verneda. També proporcionava aigua a molts barris, fàbriques i incomptables horts i camps. En el bloc 'Pla de Barcelona' es diu que 'La Sèquia Madriguera no és només una sèquia, ni tan sols una frontera. És un rastre fluvial antiquíssim. En altres paraules, la sèquia és la llera de l'antic riu Besòs. De fet, durant segles el canal es coneixia com el Besòs Vell i el curs actual del riu Besòs es coneixia com el Besòs Nou'.</p> | 08194-66 | La Verneda - Camí de La Verneda | <p>El riu Besòs, al segle X, ja era conegut com el Besaucii. En època de forts aiguats, el Besòs podia augmentar el seu cabal de forma considerable i emportar-se tot allò que es trobava a la vora dels seus marges: aquest fenomen és conegut com «besossades». De tant en tant, canviava la seva llera i la seva desembocadura al mar, ja que el seu transcurs no estava ni controlat ni delimitat. La manca d'una llera neta permetia que es formessin braços que s'expandissin per les dues vores i abastien d'aigua la zona. Tot i així, a finals del segle XVIII, l'actual pas del riu Besòs ja estava assegurat i es coneixia com el Besòs Nou. Aquest braç del riu sembla que al segle X era utilitzat com a sèquia. Al marge dret del riu Besòs, a la zona de La Verneda, hi havia diversos molins que utilitzaven la força de l'aigua per funcionar, alhora que ajudaven a l'abastiment d'aigua de la zona. Els més coneguts eren el d'Estadella i el d'Altafulla, o més comunament, el de La Verneda. Tots dos molins pròxims al riu Besòs recollien les aigües superficials gràcies a la Sèquia Madriguera. Aquesta, també coneguda com el Rec de La Verneda, començava on els molins, els quals hi eren entre els actuals barris de Sant Andreu i Bon Pastor, i transcorria per l'actual llindar entre la ciutat de Barcelona i Sant Adrià de Besòs fins arribar al mar. Aquest canal d'aigua, també anomenat Rec d'Estadella, va continuar abastint d'aigua als molins i, al segle XVI, va començar a fer-ho a les primeres masies, les quals eren dedicades al conreu. Totes aquestes masies s'abastien tant de les mines d'aigua com del canal. I és que, la Sèquia Madriguera no era l'únic rec de la zona, sinó que confluïa molt a prop del Rec Comtal, a la zona de Sant Andreu. De tota manera, és important destacar que la Sèquia Madriguera no només feia arribar aigua als conreus, sinó que també va començar a utilitzar-se per delimitar físicament els dos municipis. Aquesta va seguir existint, amb aquesta doble funció, possiblement fins a principis del segle XX, quan la zona de La Mina, La Catalana i La Verneda van passar de ser zones rurals a espais amb grans blocs d'habitatges. La desaparició de les masies, la construcció de les vies de comunicació com la ronda de Sant Raimon de Penyafort, l'Avinguda Guipúscoa i l'autopista de Mataró, i la urbanització dels barris del Besòs, la Pau, i la Mina va acabar fent desaparèixer la sèquia.</p> | 41.4254200,2.2065600 | 433701 | 4586288 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87085-87085-foto-08194-66-2.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Al barri barceloní del Bon Pastor hi ha un carrer dedicat a la Sèquia Madriguera. La primera imatge és de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) i les altres dues extretes del bloc https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/09/06/el-pacte-de-la-madriguera/ una del ICCC i l'altra del CBUC. | 116 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87086 | Vagó Sevillano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-sevillano | <p>ASAB (2) UI. 1395, exp. 170. CASAS, J. i MÁRQUEZ, M. (1996). Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol.I. La Població: segles XVIII-XX. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. MÁRQUEZ, M. (2001). Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol.III. La transformació del territori: La producció de l'espai urbà a Sant Adrià de Besòs, 1910-1940. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Http://www.ideal.es/granada/v/20100509/provincia/trenes-esperanza-emigrantes-andaluces-20100509.html http://www.mhic.net/?page_id=769&lang=es</p> | XX | <p>L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va demanar a la Fundació RENFE el vagó per museïtzar-lo i col·locar-lo al MhiC. Finalment, a proposta del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, es va cedir el Sevillano. Aquest, actualment, forma part de les exposicions permanents del museu i mostra, compartiment per compartiment, totes les vivències dels immigrants durant el trajecte a Barcelona. Es tracta d'un cotxe de passatgers de la sèrie 8000, 2a classe amb 12 compartiments. Té una longitud de 26,4 metres i una alçada, des de la 'cap del carril', d'uns 4 metres. L'alçada des de l'andana a la base de les travesses és de 0,09 cm. El vagó té una amplada de 3 metres. Té catorze finestres a banda i banda i dues portes al principi i al final del vagó. A l'interior, els 12 compartiments tenen 4 seients dobles amb un total de 8 passatgers per compartiment. El vagó té la capacitat de transportar 96 persones en total. El passadís és estret i té 12 portes corredisses. El vagó compta amb 2 espais de serveis: un a l'entrada i l'altre a la sortida. Exteriorment és d'un color verd fosc, marró, i les finestres són de color daurat.</p> | 08194-67 | Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MhiC); Carretera de Mataró, 124 | <p>Sant Adrià de Besòs, a finals del segle XIX, era un petit poble dedicat a l'agricultura, però cap a principis del segle XX, el municipi va començar a experimentar grans canvis demogràfics, urbanístics i productius. L'emplaçament d'algunes indústries químiques i elèctriques com 'La Catalana' van provocar un augment de la demanda de mà d'obra a la zona i, com a conseqüència, l'arribada d'obrers per treballar en elles. Sant Adrià ha tingut dos cicles migratoris importants: el primer entre 1911 i 1939 i el segon entre 1951 i 1975. La primera onada migratòria procedia majoritàriament de la resta de territoris catalans. Durant la Guerra Civil, la producció industrial quedà aturada i el creixement, tant econòmic com demogràfic, quedà estancat. Els moviments migratoris, tot i les dures condicions de la postguerra, seguien, però no va ser fins als anys 50 quan la migració no va tornar als nivells anteriors a la guerra. La segona onada migratòria es caracteritzà pel seu origen andalús, ja que el 1954 els andalusos representaven el 36,19% del total d'immigrants residents a Barcelona. Els fluxos migratoris dins d'Espanya sempre han existit, i és que abans de l'ús de les locomotores, els vaixells s'utilitzaven per arribar a les costes catalanes a principis del segle XX. Als anys 30, les carreteres eren unes noves vies per poder arribar al destí, però als anys 50 el tren es va convertir en el mitjà de transport predilecte dels andalusos que volien arribar a Catalunya. El Sevillano va ser un d'ells. Aquest recorria tota la Península, sortint de la Plaza de Armas de Sevilla, passant per Albacete, València i, finalment, Barcelona, a l'estació de França, anteriorment coneguda com a Termino. El tren que feia aquests viatges rebia diferents noms segons el destí de la locomotora, quan sortia d'Andalusia rebia el nom del Sevillano però també l'anomenaven El Catalán quan venia de Barcelona. El trajecte del Sevillano podia durar més de 24 hores i, tot i substituir els antics trens de fusta per uns de nous als anys 50, les condicions eren molt dures. El poc espai, les moltes hores i les males condicions d'higiene del vagó complicaven el trajecte però, tot i així, el Sevillano es va convertir en un espai social on es van generar noves solidaritats i, fins i tot, amistats. Encara que hi havia dos tipus de bitllet, un més car amb el que podies escollir seient i un altre més barat que no te n'assegurava cap, els vagons estaven plens, tant als passadissos com entre vagó i vagó. Sovint les dones, la gent gran i els infants se'ls oferia un lloc on seure mentre que la resta es mantenia com podia durant tot el trajecte. València era un destí important però Barcelona era la terra de bonança que la gran majoria buscaven. El 1952 es va crear una llei espanyola i, més tard, el 1956, una ordenança municipal que obligava als nouvinguts a demostrar una residència a la ciutat i un contracte de treball. Tenir el bitllet no assegurava poder establir-se a Barcelona, ja que hi havia forts controls per regular la migració, tant durant el trajecte com a l'arribada a l'estació de França. Tenir algun familiar o conegut esperant a l'andana generava tranquil·litat als viatgers, però tenir una bona imatge i els papers en regla era fonamental. El 2005 van trobar el vagó del Sevillano a unes infraestructures ferroviàries de la Renfe a la Zona Franca. Sembla que aquest cotxe forma part del conjunt que es van fabricar per la gran demanda de les migracions de la dècada del 1960 a Espanya.</p> | 41.4279800,2.2124800 | 434198 | 4586568 | 1961 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87086-foto-08194-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87086-foto-08194-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Empresa Westwaggon de Colonia | El vagó s'ha restaurat tant exteriorment com interiorment per a la seva exposició. La restauració exterior va ser íntegra, ja que portava temps en desús i tenia un xoc a la xapa de la part lateral dreta. La xapa, els vidres, la pintura i el sostre s'ha restaurat a l'estil boogie original. Alguns elements externs, com els fanals o els tiradors de les portes, també s'han restaurat. La restauració interior es va fer amb la intenció de museïtzar l'espai, i es va fer gradualment per poder mostrar durant un temps l'estat original del vagó. Actualment està tot museïtzat. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87087 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7 | <p>ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Processos, 1488, nº1, H. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 57, octubre 1986. https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/11/27/bogatell-i-bugatell/ http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=boga&operEntrada=0</p> | XIX | <p>Fita de terme de pedra trobada a prop de Can Rigalt, amb el límit de Badalona. Porta la inscripció 'M.B.', que podria referir-se a les inicials dels propietaris dels terrenys que delimitava. La masia Can Rigalt tenia sota la seva propietat molts terrenys de Sant Adrià i possiblement les inicials M.B. es refereixen a Miquel Barnola i Bassols o al seu títol Marquès de Blondel i de l'Estany, ja que la família Bassols va adquirir la propietat de la masia a principis del segle XX.</p> | 08194-68 | Avinguda Alfons XIII, 611 (Badalona) | <p>Les fites de terme servien per delimitar un terme, una finca o per indicar un camí o una carretera. En aquest cas, marcava els límits municipals entre Badalona i Sant Adrià de Besòs. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó existeix documentació, datada al segle XV, on processos judicials relacionats amb la delimitació de finques entre les dues localitats. La fita estava col·locada a la cantonada entre els carrers, Joan XXIII i d'Andreu Soler. Però un mapa de la ciutat de 1963 mostra com l'actual carrer Joan XXIII encara no existia i, per tant, segurament la fita delimitava amb l'actual carrer Bogatell i d'Andreu Soler. El primer començava on es troba Can Rigalt i acabava on l'actual plaça de la Vila. Pel ben mig del camí hi fluïa un rec, conegut com la Mina de Santa Coloma i de Sant Adrià o la Reguera de la Plana. Aquest rec sembla que arribava a desembocar al riu Besòs i sovint el seu pas es feia per mitjà d'uns pontets o passeres de pedres o taulons. Tots els casos indiquen que el carrer Bogatell, tant simbòlica com físicament, delimitava el terme de Sant Adrià de Besòs amb el de Badalona, emplaçament on segurament es trobaria la fita. Durant les obres d'obertura del carrer d'Andreu Soler la fita va quedar abandonada, amb la runa de les obres. El masover de can Rigalt la va recuperar i la va deixar al patí de la masia durant dècades. A inicis del 2000 la gestoria Torres va sol·licitar al masover una peça per exposar-la a l'aparador de l'oficina. Aquest els hi va cedir la fita, on resta a dia d'avui.</p> | 41.4332265,2.2168390 | 434568 | 4587147 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87087-foto-08194-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87087-foto-08194-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 94 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87088 | Cases avinguda Catalunya, 38-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-catalunya-38-42 | <p>ASAB (1) UI. 103481, exp. 43. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.</p> | XX | El 1999 es van reparar els esgrafiats. Es van netejar i reparar les zones que estaven en mal estat. Finalment van marcar els dibuixos que hi havia abans i els van pintar amb els seus colors originals. | <p>Conjunt de tres edificis entre mitgeres, de planta rectangular i que consten de planta baixa i dos pisos. La coberta del número 38 és de terrat pla i les altres la tenen de teules, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal. Cadascuna d'elles també es diferencia pel seu programa ornamental. Destaca la façana de la del número 38 per una sèrie d'esgrafiats de motius vegetals pintats de blanc que destaca sobre el fons rosat de la façana. A la planta baixa amb encoixinats i a les plantes superiors amb arrebossat llis. La façana del número 40 és amb encoixinats, a excepció de la planta baixa, transformada amb plaques de marbre. La façana del número 42 és un arrebossat llis. També les obertures difereixen les unes de les altres. Totes de llinda recta, però amb motius ornamentals diferents. Les dels números 38 i 40 donen accés a balcons amb barana de ferro, i la del número 42 a balustrades. Les plantes baixes són les que han patit més transformacions, per tal d'adequar-se a les necessitats dels comerços establerts.</p> | 08194-69 | Sant Adrià Nord - Avinguda Catalunya, 38-42 | <p>Sant Adrià de Besòs a finals del segle XIX era un poble petit dedicat a l'agricultura. El teixit social s'estructurava a partir de tres carrers principals: l'actual carrer del Nebot, el carrer de Sant Bonaventura i el carrer Major. Però als anys 20, del segle passat, la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric, i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 20, 30 i 40, on s'alternaven edificació industrial, residencial, comercial i conreus. Durant aquests anys, l'avinguda Catalunya es va configurar com l'eix urbà principal i vertebrador del teixit comercial de la ciutat, potenciat per la construcció de l'edifici del Mercat Municipal, inaugurat l'any 1928. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. Els esgrafiats de l'avinguda Catalunya daten aproximadament dels anys 20, i amb el pas dels anys es van anar fent malbé. El 1999 es va realitzar una rehabilitació de la façana, degut al seu mal estat, on es va fer una reparació dels esgrafiats.</p> | 41.4313700,2.2173500 | 434609 | 4586941 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87088-foto-08194-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87088-foto-08194-69-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87089 | Casa del carrer de l' Església, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-l-esglesia-16-18 | <p>ASAB (1) UI. 10655, exp. 11. ASAB (1) UI. 10229, exp. 110. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt.</p> | XX | El 1989 la comunitat de veïns de l'edifici va sol·licitar l'acollida de la rehabilitació de la seva façana dins la Campanya Municipal 'Renovem la Ciutat'. La sol·licitud va ser acceptada i es va dur a terme, consistint, en primer lloc, en arreglar els balcons, i en segon, en pintar la façana. El 1998 es va dur a terme una segona rehabilitació per una patologia a la façana. | <p>Bloc de pisos entre mitgeres que correspon als números 16 i 18 del carrer de l'Església. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i quatre pisos. La seva façana és de paredat arrebossat amb encoixinat i destaquen els esgrafiats de motius florals situats entre els dos balcons de la segona i la tercera planta. Les obertures es disposen simètricament a partir de dos eixos de verticalitat que només es trenca en la planta baixa, on hi trobem la porta d'accés, en un lateral de la façana, i dues finestres de d'amplada diversa. A les plantes 2a i 3a hi trobem balcons, amb barana de ferro i a la planta 1a i 4a una balconada de doble accés. Totes les obertures tenen un recreixement ornamental que culmina a la llinda amb motius florals. El coronament de la façana es fa amb una motllura dentellada, per sota de la qual hi trobem els respiradors de la cambra d'aire.</p> | 08194-70 | Sant Adrià Nord - Carrer Església, 16-18 | <p>L'edifici del carrer de l'Església segurament va ser construït durant la dècada del 1920, quan el petit poble de Sant Adrià de Besòs va començar a créixer i es va dissenyar l'eixample adrianenc. La majoria dels edificis del carrer de l'Església, tot i ser-hi aquest a prop del nucli històric, daten de finals del segle XIX i principis del XX. El conjunt d'edificis construïts durant els anys 20 es van fer segons l'estil arquitectònic i artístic de l'època, el noucentisme. Aquest tenia com a elements característics els esgrafiats. Sovint aquest tipus de dibuix quedava associat a la burgesia catalana, que l'utilitzava per decorar i dignificar l'habitatge. L'edifici número 16-18 és un exemple del creixement urbanístic i demogràfic de la ciutat i els seus esgrafiats són semblants als de l'edifici número 38 de l'Avinguda Catalunya.</p> | 41.4330800,2.2151800 | 434429 | 4587132 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87089-foto-08194-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87089-foto-08194-70-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87090 | Antiga carretera de Mataró; Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-carretera-de-mataro-cami-ral | <p>GURT, J. M. i PADRÓS, P. 'La via Augusta entre el Municipium Baetulo i la Colonia Barcina. Carrer dels Arbres. 1. Museu de Badalona. Revista Anuari. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http://www.pladebarcelona.cat/2015/09/30/la-carretera-del-70/</p> | I-XX | <p>Es coneix com antiga carretera de Mataró la via de comunicació que unia Sant Adrià de Besòs amb Mataró, passant per Badalona i, que en sentit oposat, comunicava amb Barcelona. Es tracta de l'actual traçat de la Carretera Nacional- II. En el terme municipal de Sant Adrià pren els noms d'Avinguda de Pi i Margall, carrer del Tibidabo i carrer de Guipúscoa. També es coneix com a camí ral i durant molts anys era la principal via de comunicació de Sant Adrià amb els seus veïns.</p> | 08194-71 | Sant Adrià Nord - Carretera de Mataró | <p>L'origen es remunta a l'època romana quan es decideix unir la capital de l'imperi romà (Roma) amb Cadis, amb el que es coneix com a Via Augusta. Un brancal d'aquesta gran via es desviava per la costa a l'alçada de Blanes (l'antiga Blandae) per unir-se amb Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), dues ciutats fundades pels romans molt abans que Barcino. Sembla que hi havia una dualitat de camins, el més llunyà de la costa era la via principal durant l'època romana, la via més propera al mar era secundària i es coneixia com la Via Marinera. Aquesta datada al segle X dC travessava les llacunes i per tant possibilitat de circular pels aiguamolls indicaria el principi de la seva dessecació. Aquest camí va començar agafar importància quan les zones deltaiques van començar a ser ocupades, i des del segle XI fins a mitjans del XVIII va ser la via principal de comunicació. Al segle XIV comencen a formar-se uns nous camins que enllacen amb la via principal, entre ells hi ha un que destaca pel seu pas per l'actual emplaçament de Sant Adrià de Besòs. I és que l'antiga carretera va estar el centre neuràlgic de Sant Adrià. Fins la construcció de l'autopista, la carretera era una de les principals artèries de Catalunya. Aquesta era empedrada, amb vies de tramvia i grans plàtans que feien ombra.</p> | 41.4272200,2.2119100 | 434150 | 4586484 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87090-foto-08194-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87090-foto-08194-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87090-foto-08194-71-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Cal dir que la carretera de Mataró és un camí de primer ordre, supramunicipal, que connecta el Barcelonès nord amb el Barcelonès sud. A més, a principis del segle XIX se li va atorgar la categoria de 'carretera estatal' quan s'integra a la carretera nacional de Madrid a França passant per la Jonquera (N-II). En el tram que ens ocupa, se l'anomena carretera de Mataró, doncs en el moment en què es va asfaltar, durant la dictadura de Primo de Ribera, es va fer fins aquesta població. | 85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87091 | Parc d'esculls submarins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-desculls-submarins | <p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). L'agermanament fluvial, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 - 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). La reanimació de les platges, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 142 - 143. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Reconquerint el litoral, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 126 - 129. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. https://consorcibesos.cat/es-crea-un-parc-desculls-artificials-submarins-al-litoral-de-badalona-i-sant-adria-de-besos-aprofitant-el-desmantellament-dels-pantalans-de-lantiga-central-termica/ https://www.ara.cat/societat/recuperacio-fons-mari-antiga-central-termica-Besos-Sant-Adria-projecte-biodiversitat-economia-circular_0_2046395443.html http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1163882-el-parc-d-esculls-artificials-de-les-tres-xemeneies-avanca.html https://www.elperiodico.cat/ca/medi-ambient/20170608/pantala-termica-sant-adria-besos-preservara-escull-fauna-marina-6092943 http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/es-crea-un-parc-d2019esculls-artificials-submarins-al-litoral-de-badalona-i-sant-adria-de-besos-aprofitant-el-desmantellament-dels-pantalans-de-l2019antiga-central-termica http://www.diaridesantadria.com/sant-adri%C3%A0-i-badalona-gestionaran-un-parc-desculls-mar%C3%ADtims-al-peu-de-les-tres-xemeneies http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB083463#wlp_detall_notici</p> | XXI | <p>El parc d'esculls està situat dins l'aigua, al davant de l'antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Consisteix en l'aprofitament d'unes antigues estructures de formigó submarines, situades a poca profunditat, en les quals s'hi ha desenvolupat un biòtop marí particular. Algunes de les espècies viuen en les estructures existents, o les aprofiten per a la posta d'ous i d'altres estan incrustades al substrat. En destaquen les algues brunes i calcàries. També hi ha esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis i colònies de tunicats. Un altre tipus de fauna són les estrelles, els ofiuroïdeus i els eriçons de mar així com una gran diversitat de crustacis, pops, sèpies i mol·luscs. La fauna piscícola es troba representada en gran part per besucs, tacons, fadrins, dorades, serrans, escórpores, tords roquers, donzelles, momes, castanyoles, i bavoses. A més de la vida submarina, representada per més de cinc-centes espècies, hi ha una important fauna avícola associada als elements exteriors. Es tracta d'ocells que viuen al delta i que han colonitzat el bloc de formigó de la capçalera dels tubs de refrigeració. També s'hi aturen els ocells migratoris. S'han observat ocells com la gavina corsa o el corb marí emplomallat, motiu pel qual s'ha decidit retirar-ne les parts fèrries i conservar-lo com si es tractés d'una illot.</p> | 08194-72 | Platja Sant Adrià marge esquerra | <p>L'any 1913, amb la construcció de la Central Tèrmica, s'instal·len uns pantalans submarins que permetin captar aigua de refrigeració. Un cop obsolets, l'any 1953 s'abandonen in situ per un nou equip més eficient. Anys després, durant les obres de desmantellament dels pantalans de la Central els professionals de la consultora mediambiental D-nota s'adonen de que al voltant d'aquestes estructures més antigues s'hi ha creat un biòtop. El dia 8 de juny del 2017 se signa un conveni entre Endesa, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l'Ajuntament de Badalona i el Consorci del Besòs, per tal de cedir els pantalans submarins de l'antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Aquest fet permetrà conservar les velles estructures sota l'aigua i la creació d'un parc d'esculls artificials en el tram litoral comprés pels termes de Badalona i Sant Adrià de Besòs per tal de recuperar i potenciar la biodiversitat marina, malmesa pels usos industrials. El projecte també contempla la recuperació del front litoral i la promoció de l'educació ambiental.</p> | 41.4250500,2.2384900 | 436369 | 4586223 | 2017 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87092 | Edifici Viguetas Castilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-viguetas-castilla | <p>ASAB UI. 30, exp. 110. ASAB UI 1029, exp. 9.</p> | XX | A l'estar desocupat li falta manteniment. | <p>Edifici industrial de l'empresa 'Piezas Moldeada, SA'. S'alça als quatre vents i és de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre aigües i de teules àrabs. Les façanes tenen un arrebossat llis, pintat d'un to groguenc i només hi ha una petita motllura de separació entre planta baixa i pis. Les obertures mantenen una simetria a la façana principal, tot i que algunes finestres estan tapiades per evitar vandalisme. Al ser un edifici industrial no destaca cap element ornamental, prioritzant la funcionalitat. Només destaca dos balcons a la planta pis. El local tenia una superfície d'uns 1813,76 m², que es va anant modificant progressivament, i estava situada en una zona de Parc Urbà, que delimitava entre el riu Besòs, terres de conreu, el mar i el ferrocarril de Barcelona a Maçanet.</p> | 08194-73 | Sant Joan Baptista - Carrer Maristany, 123 | <p>Es construeix l'any 1947 com una fàbrica de peces prefabricades per a la construcció de bigues, biguetes i tubs centrifugats. Aquesta tenia molta importància a escala nacional perquè construïa les travessies de formigó pel ferrocarril. L'empresa tenia el seu domicili social al carrer Girona núm. 2, de Barcelona, on hi eren la majoria de les oficines, mentre que a Sant Adrià es trobava la fàbrica. L'empresa de construcció s'anomenava «Piezas Moldeadas S. A.», i el seu anagrama era «P.I.M.O.S.A.», tot i que popularment els adrianencs l'anomenaven Viguetas i Castilla, pel fet que les biguetes que fabricaven s'anomenaven així. Segons diverses fonts documentals, la fàbrica va patir diverses modificacions com la de l'any 1953, quan es proposà una ampliació. Uns anys més tard, el 1957, es va voler construir un rafal per millorar les condicions dels treballadors. Aquesta estructura es tractava d'un rafal desmuntable tubular metàl·lic de tipus «Mudus», propi de l'època. Però l'Ajuntament, en diferents informes, va desaprovar la construcció. Finalment, el 1974 es torna a rebutjar una nova proposat d'ampliació, ja que els terrenys en els quals estava edificada la indústria no eren de sol edificable, segons la Llei sobre el Règim del Sòl i l'Ordenació Urbana en l'article 47-2, ja que es tractava d'un Parc Urbà, en qual només es permetien les construccions d'usos culturals o recreatius.</p> | 41.4231400,2.2303700 | 435688 | 4586017 | 1947 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Santiago Casulleras | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87093 | Element escultòric fàbrica Foneria Dàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-escultoric-fabrica-foneria-dalia | <p>ASAB UI. 71, exp. 198. ASAB UI. 1020, exp. 19.</p> <p>Corredor Matheos, J. (1981) La joguina a Catalunya. Ed. 62. P. 173.</p> | XX | <p>Element escultòric de color blanc. Es tracta d'una flor, concretament d'una Dàlia, un gènere de plantes de la família de les asteràcies, originària de Mèxic. Aquesta flor, no només té relació amb el nom de la fàbrica de foneria, sinó que també és el seu logotip. La fàbrica de foneria Dàlia és un antic taller mecànic en el qual es fabricaven peces industrials i també joguines metàl·liques petites. L'edifici té dues plantes i diversos patis a l'exterior. Des de l'any 1989 la fàbrica no funciona, però tant l'edifici com l'element escultòric es conserven en bon estat i són propietat de l'empresa «TECFISA».</p> | 08194-74 | La Catalana - Via Trajana, 20 | <p>Fundació Dàlia S. A. va ser una antiga fàbrica metal·lúrgica. La primera fàbrica de l'empresa es construeix l'any 1921 al barri de Sant Martí de Barcelona, concretament al carrer Passatge de Marqués de Santa Isabel, i era coneguda amb el nom de «I.N.D.A.L.S.A.». Però el seu propietari, Ricard Domènech Nicolau, va haver de tancar-la. L'any 1962, Domènech va decidir construir-ne una de nova a Sant Adrià, entre el camí de La Verneda i Via Trajana, canviant el nom original pel de «Fundición Dalia, S. A.». Aquest nou espai era un taller on s'elaboraven diferents tipus d'elements metàl·lics, des de petites peces fins a la formació de diferents joguets metàl·lics com podien ser cotxes, pistoles, balances, etc.</p> | 41.4256539,2.2082251 | 433841 | 4586312 | 1962 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87093-foto-08194-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87093-foto-08194-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-24 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Des de l'any 1989, l'edifici és de propietat de l'empresa «TECFISA»(TÉCNICAS DE LA FUNDICIÓN INYECTADA S.A.L). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 87094 | Carrer de Sant Bonaventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-bonaventura | <p>ASAB UI. 1, exp. 11. ASAB. Fons Colomines. UI. 17</p> | XVIII-XX | <p>Habitatges a l'entorn d'un petit carrer sense sortida perpendicular al carrer Major, on té l'accés, a l'alçada de la plaça de l'església. Bàsicament, es tracta de cases de cós, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Les cobertes són de teula i a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes no és homogènia; però la majoria tenen una única obertura a la planta pis, que pot ser amb balcó o sense. A la planta baixa hi trobem més varietat, ja que algines tenen una o dues obertures, a banda de la porta principal d'accés. Tanca el carrer una casa de construcció més moderna que les altres. A les cantonades amb el carrer major, la tipologia de les cases també varia, segurament perquè es tracta de construccions posteriors, que responen a un nou model d'urbanisme.</p> | 08194-75 | Sant Adrià Nord - Carrer de Sant Bonaventura | <p>Històricament conegut com el carrer d'en Ventureta. Al final del carreró trobem encara un conjunt de cases arreplegades, en una de les quals va viure l'única planxadora que es coneixia a Sant Adrià. També en un d'aquests habitatges, les monges van començar a impartir les seves primeres tasques educatives i docents que feien per a noies joves, com per exemple classes de costura. En l'habitatge que trobem a mà esquerra, hi ha un pati amb un pou que solia utilitzar els veïns. Com anècdota, J. Rovira i Costa explica a una de les seves cròniques, que en aquest carrer es va rodar el film de «La aventurer de Montecarlo», pel·lícula que posteriorment va donar molt de què parlar entre els cineastes espanyols i el públic. Per les referències documentals dels fons custodiats a l'Arxiu Municipal podríem deduir que el carrer es va començar a configurar a mitjans del segle XVIII.</p> | 41.4340625,2.2148857 | 434406 | 4587241 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87094-foto-08194-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87094-foto-08194-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87095 | Carrer de Nebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-nebot | <p>ASAB UI. 3, exp. 19. ASAB UI. 4, exp. 22. ASAB UI. 8, exp. 49. ASAB UI. 10, exp. 19. ASAB UI. 13, exp. 35. ASAB UI. 14, exp. 11. ASAB UI. 20, exp. 4. ASAB UI. 30, exp. 224. ASAB UI. 1086, exp. 34. ASAB UI. 180, exp. 57. ASAB UI. 10202, exp. 193. ASAB UI. 10219, exp. 50. ASAB UI. 10319, exp. 129.</p> | XIX | <p>Habitatges a l'entorn d'un antic camí que començava pel carrer de Sant Isidre. Actualment l'inici es troba a la plaça de Dalt, continua travessant el carrer d'Andreu Vidal i acaba al passeig de La Pollancreda. La part que conserva millor la tipologia pròpia del carrer és el tram entre el carrer de Sant Isidre i el carrer d'Andreu Vidal. Es tracta de cases de cós, de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen homogèniament, a excepció de modificacions posteriors, amb una porta d'accés a la planta baixa i una finestra lateral. En planta pis, destaca el balcó amb barana de ferro. Algunes tenen un coronament de la façana amb acroteri llis. Els habitatges del carrer de Nebot, 8, 10 i 12, limítrofs amb Santa Coloma de Gramenet, són el conjunt més antics del conjunt. Es troben en l'àmbit de l'antiga sagrera de l'església de Sant Adrià. Les façanes posteriors dels immobles, visibles des del carrer de Sant Joan, són de mamposteria de pedra.</p> | 08194-76 | Sant Adrià Nord - Carrer del Nebot | <p>Forma part dels petits carrerons del nucli antic adrianenc i, com a molts d'aquests, abans hi trobàvem un pou d'aigua neta i clara que usaven els veïns. El seu nom es creu que prové d'un propietari que va viure antigament en una de les cases del carrer. Aquesta especulació la confirma un rebut del 16 d'abril de l'any 1876, en el qual un senyor Francisco Nebot rep per part d'en Joan Ametlla, secretari de l'Ajuntament de Sant Adrià, «la quantitat de setze duros per mitjà anualitat anticipada de la casa de l'Escola i Secretaria que li té arrendada en aquest Poble i que acabarà el 16 d'octubre de l'any actual». És el juliol del 1902, quan, en la llista electoral, el carrer ja figura com a tal: el seu nom oficialment és el del carrer Nebot. Edificis construïts la majoria als anys 1920 i 1930, segons els seus expedients d'obres. Entre els anys 40 i 50 també es van continuar construint habitatges seguint aquesta tipologia i, posteriorment, sobre el 1975, es va construir un bloc de pisos, que va trencar amb l'estètica dels primers edificis.</p> | 41.4341900,2.2140300 | 434334 | 4587256 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87095-foto-08194-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87095-foto-08194-76-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | En aquest, trobàvem fa uns quants anys els antics safaretjos de Sant Adrià, on també anaven a netejar els habitants del terme municipal de Santa Coloma, ja que aquest camí està força a prop del municipi colomí. | 94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87096 | Carrer de l' Orella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-l-orella | <p>ASAB UI. 357, exp. 8. ASAB UI. 751, exp. 16. ASAB UI. 818. ASAB UI. 287, exp. 3. ASAB UI. 10471, exp. 6. ASAB UI. 1, exp. 14. ASAB UI. 22, exp. 57. ASAB UI. 36, exp. 66. ASAB UI. 151, exp. 3. ASAB UI. 10307, exp. 26. ASAB UI. 11288, exp. 14.</p> | XIX | <p>Habitatges a l'entorn d'un petit carrer sense sortida, que comença a la plaça de Dalt, just on va començar la urbanització de Sant Adrià del Besòs entorn de l'església. Conjunt de cases que daten aproximadament de finals del segle XIX i que s'agrupen a la banda de llevant del carrer. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Malgrat els seus orígens han patit forces modificacions.</p> | 08194-77 | Sant Adrià Nord - Carrer de l'Orella | <p>Conjunt de cases que daten aproximadament de finals del segle XIX. Hi ha un informe d'obres d'un habitatge d'aquest carrer, de l'any 1896. Però també existeix un altre document, del 1894, on es manifesta la queixa per la instal·lació d'un canaló de desguàs, que podria confirmar-nos l'època en què es va edificar aquest espai. A més, en el mateix any, trobem que es va fer un inventari de béns del senyor José Casas i Ricart. Gairebé un segle després, el 1974, es realitza la pavimentació provisional dels carrers de la Pau, Orella i del camí d'accés de la plaça de l'Església i el carrer del Nebot.</p> | 41.4344000,2.2140400 | 434335 | 4587279 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87096-foto-08194-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87096-foto-08194-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | El curiós nom d'aquest carreró prové de la tradició carnissera que s'originava en aquest, ja que fa molts anys era el carrer dels cansaladers de Sant Adrià. Hi podíem trobar diferents establiments dedicats a la cria dels porcs i a la cansaladeria com la botiga del Xic de Calix, famós en la població, o també un cansalader francès que l'anomenaven Asperó, que venia els seus productes a la seva botiga 'Tan Terra'. Aquests oficis no només configuraven la criança de l'animal sinó també el seu sacrifici i les diferents tasques que comportava aquest, i, finalment, l'elaboració de la carn com a producte llest per consumir, com per exemple les botifarres. Aquestes feines acostumaven a realitzar-se en el mateix carrer, on atreien l'expectació de diferents persones locals, en especial als nens. Per tal d'allunyar els petits d'aquestes tasques, es tirava la punta d'una orella del porc i al nen que la recollia i la tornava se li donaven uns dinerets, acció que es repetia un parell o més de cops fins que tota la mainada deixava de molestar els cansaladers, d'aquí el peculiar nom del carrer. Segons fonts documentals, l'any 1896, en aquest carreró sense sortida, hi havia un pou. | 94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87097 | Plaça de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-dalt | <p>ASAB UI. 1, exp. 16. ASAB UI. 32, exp. 87. ASAB UI. 92, exp. 186. ASAB UI. 10206, exp. 292. ASAB UI. 10241, exp. 276.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt d'edificis situat al nucli més antic de la població, que era antigament coneguda com la plaça del Rei. Es tracta d'un petit espai delimitat pel carrer del Nebot, el carrer Major, la mateixa església parroquial de Sant Adrià i les façanes posteriors de les cases de la plaça de l'església. Les cases, que tenen la façana orientada al nord són les més antigues i són de cós, planta rectangular, consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En algun cas, aquesta tipologia s'ha vist modificada per reformes posteriors.</p> | 08194-78 | Sant Adrià Nord - Plaça de Dalt | <p>Fa molts anys hi havia un pou que servia per abastir d'aigua a tots els veïns del voltant, tot i que després es va cegar i es va col·locar una font que funcionava amb una bomba elevadora i un gros volant, que finalment va ser substituïda per una altra font, actualment inexistent. En aquesta plaça va tenir el 1886 la seva seu la 'Societat Recreativa Adrianense', concretament en el número 18, en un pis amb una sala de ball i un cafetí, on més tard, l'any 1915, va crear-se la cooperativa obrera «El Porvenir Adrianense», de la qual Joan Puigneró n'era el president.</p> | 41.4342711,2.2142842 | 434355 | 4587265 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87097-foto-08194-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87097-foto-08194-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Les edificacions s'ubiquen a l'entorn proper de la església de Sant Adrià, a l'espai de l'antiga sagrera parroquial. | 94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87098 | Nucli Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-8 | XI-XX | <p>El nucli antic és l'origen del futur desenvolupament urbà del municipi, el lloc on es con centra el poder primigeni amb l'església i el castell. Se situa a la part més septentrional del municipi, fent límit amb Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Per sobre del Camí Ral o carretera de Mataró, antic brancal de la romana Via Augusta, que comunicava Baetulo amb Barcino. Els carrers urbanitzats al voltant de l'església són el carrer de Nebot; el carrer de Sant Isidre; el carrer de l'Orella; el carrer d'Andreu Vidal; el carrer de l'església, que comunica directament l'església amb el Camí Ral; el carrer Major, on hi trobem Can Rigalt, fent cantonada amb el Camí Ral; el carrer de Les Monges; o el carrer del Besòs. També hi trobem el carrer de Sant Bonaventura, sense sortida, i espais com la Plaça de l'església o la Plaça d'en Joan Rovira i Costa o la Plaça de Dalt.</p> | 08194-79 | Sant Adrià Nord - Nucli antic | <p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va ser el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.</p> | 41.4337400,2.2143000 | 434356 | 4587206 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87098-foto-08194-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87098-foto-08194-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible que el seu subsòl conservi restes que poden donar llum a dades històriques desconegudes. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87099 | Nucli de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-verneda | <p>ASAB (1) UI. 12, exp 25. ASAB (1) UI. 11, exp 26.</p> | XX | No totes presenten un bon estat de conservació i com a conjunt arquitectònic s'ha permès aixecar naus industrials sense respectar la tipologia arquitectònica original, trencant l'harmonia del paisatge urbà. | <p>Enmig d'un polígon industrials amb naus, benzineres i comerços resten testimonis arquitectònics de l'antic barri d'obrers de La Verneda construït al voltant dels anys 20 i 30 del segle passat. Es tracta dels carrers de la Mare de Déu de Montserrat, del Prat i de La Verneda, delimitats pel carrer de Jovellanos, al NO, i el carrer del Tibidabo i la Rambla de Guipúscoa al SE. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, i amb el carener paral·lel a la façana principal. Acabades amb un petit ràfec. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les finestres i la porta d'accés. Les finestres s'obren a banda i banda de l'eix de la porta d'accés. Les llindes mostren decoració amb motius florals. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. La divisió del domicili als plànols arquitectònics es presenta de la següent manera: els dormitoris principals es trobaven a ambdós costats de la porta principal, seguits d'un menjador a la banda dreta i d'un tercer dormitori a la esquerra. Dins de les casetes es trobà un pati que donava al lavabo i on hi era la cuina, que es trobava connectada amb el menjador principal. El carrer amb habitatges més ben conservats és el del Prat, on destaquen les cases dels números 1, 5, 13, 17, 19, 21, 23, 25, 6, 8, 14, 18, i 22. En el carrer de La Verneda, també destaquen les cases dels números 3, 5, 7, 11 i 23 i en menor mesura la del número 25. I en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, les cases amb els números 8, 10 i 12.</p> | 08194-80 | La Verneda | <p>Hi ha constància documental de dues peticions per a la construcció de dos grups de cases en aquest carrer: una és de 1927 i l'altra de 1928. En la primera, l'abril del 1927, Salvador Pagès Planell presenta una sol·licitud per a la construcció de cinc cases de planta baixa als terrenys de propietat del Marqués de Monsolís, situats al terme municipal de Sant Adrià, juntament amb els plànols del projecte, els quals van ser realitzats per Luís G. Colomer Ballot. El segon expedient és del març de 1928, quan se signà un informe conforme Pedro Pagès sol·licitava permís per a la construcció del grup de deu cases als terrenys del marquès de Monsolís presentant els plànols del projecte, realitzats per l'arquitecte Andreu Audet i Puig. La construcció s'havia de dur a terme en el termini d'un any. En ambdós casos, la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament, del qual José Royo era alcalde, aprovava i estava conforme amb els dictàmens de l'arquitecte municipal, Joan Maymó, i de la Comissió d'Obres públiques municipals, concedint els permisos sol·licitats a Pedro Pagès i Salvador Pagès per realitzar el seu propòsit. Però amb la condició que s'havien de construir voreres a tota la part frontal dels edificis, amb una amplada de dos metres amb vorades d'arenisca i panots</p> | 41.4283800,2.2111400 | 434087 | 4586613 | 1920-30 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87099-foto-08194-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87099-foto-08194-80-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Andreu Audet i Puig i Luís G. Colomer Ballot | El barri de La Verneda s'anomena així perquè antigament hi havia un gran bosc de verns que envoltava el riu Besòs. | 105 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 87100 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-9 | XX | <p>La plaça de l'Església no és únicament un espai central al voltant del qual s'hi ha aixecat edificis civils i religioses importants en la història de Sant Adrià, sinó que a més conserva bona part de cases particulars que mantenen una tipologia arquitectònica característica d'un moment concret i algun edifici de caràcter cívic i popular, com el Casal de la Dona. També hi ha la rectoria. Just al costat d'aquesta hi trobem dues cases, amb els números 25 i 27 que corresponen a aquesta tipologia de cases de planta rectangular que consten de soterrani, planta baixa i pis. La planta baixa està una mica aixecada i l'accés és a través de la porta situada en un extrem de la façana. Al costat s'obren les finestres. A la planta pis hi trobem la balconada amb dos accessos. Les dues cases tenen la coberta de terrat pla a la catalana.</p> | 08194-81 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església | <p>En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va estar el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.</p> | 41.4337900,2.2142100 | 434349 | 4587212 | 1927 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87100-foto-08194-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87100-foto-08194-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87100-foto-08194-81-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106|105 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87101 | Naus de la fàbrica Biscuter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-la-fabrica-biscuter | <p>ASAB (1) UI.1032 , exp 2. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2013/12/60-anys-del-biscuter-microcotxe-dexit.html</p> | XX | <p>A la carretera de Mataró hi ha diverses naus industrials: edificis aparentment vulgars i sense cap mena d'interès, però que tenen també la seva història darrere. En una d'aquestes es va instal·lar la fàbrica Biscuter. Els plànols d'aquesta van ser realitzats per l'enginyer industrial Andreu Rufat Durand i presentats per Antonio Estany Pina, conseller-gerent de Auto Nacional S. A. Aquestes naus s'ubiquen entre la carretera de Mataró, el carrer de Flora Tristán i la Rambla de Guipúscoa destaquen entre el passat industrial de Sant Adrià per haver-hi acollit la fabricació del popular Biscuter, als anys 50 del segle XX. Es tracta de naus de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i una façana que conserva l'arquitectura de l'època, amb un capcer esglaonat sense cap mena de llicències a l'ornamentació a excepció d'una austera motllura que ressegueix el coronament de la façana. La resta del parament és un arrebossat ben llis, amb grans finestres que deixen passar la llum</p> | 08194-82 | La Verneda - Carretera de Mataró, 99 - Polígon industrial de Monsolís | <p>L'objectiu principal de la fàbrica era el muntatge de vehicles utilitaris, partint amb un capital social de dotze milions i mig de pessetes desemborsats. El taller, en primera instància, es dedicava a la reparació i la reconstrucció de vehicles automòbils en especial de marques desaparegudes. Temps després, es van esgotar la major part de les existències dels recanvis que s'empraven per a les reconstruccions en les quals s'havia especialitzat i molts dels vehicles van haver de ser destinats al desballestament, la qual cosa va provocar una notable baixada de l'activitat. Així fou com es va iniciar el muntatge dels prototips del Biscuter, que tenien un motor de dos temps de 200 centímetres cúbics, dissenyats per l'enginyer francès Gabriel Voisin. Aquest enginyer, que havia estat pioner en el món de l'aviació, va dissenyar l'any 1920 el seu primer microcotxe, el Sulky, que no va arribar a fabricar-se. Passada la Segona Guerra Mundial, va recuperar el vell projecte i va dissenyar el primer Biscuter, que es va presentar amb èxit al Saló de París de 1949. Però, tot i la bona acollida que va tenir la seva proposta, el projecte finalment no va arribar a consolidar-se. L'empresa productora, que va ser Auto Nacional SA, es va crear el 1953 i, immediatament, va comprar la patent del petit vehicle. Així, es va començar a produir i a comercialitzar el Biscuter en el mercat espanyol. Es va sol·licitar un augment de capital fins a tres milions i mig de pessetes i la concessió d'un permís d'ampliació de la indústria, el qual va ser autoritzat el 1954. L'enginyer Voisin va supervisar el projecte i va fer el viatge de París a Barcelona amb el seu propi Biscuter per demostrar les possibilitats del vehicle. La presentació del prototip que va tenir lloc a la Fira de Mostres, celebrada l'any 1953, va ser un gran èxit i va animar l'empresa a decidir-se a fabricar en sèrie el primer model, el 100. El model superior va ser anomenat Biscuter 200 A. Poc a poc, el vehicle va anar arrelant entre el públic i es creà el Club Biscuter, amb seu al carrer Muntaner, on s'organitzaven excursions i desfilades i, més endavant, apareixen noves versions del model (rubia, furgoneta, Pegasín). Es va deixar de fabricar el 1958.</p> | 41.4264764,2.2114411 | 434110 | 4586402 | 1950 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87101-foto-08194-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Andreu Rufat Durand | El protagonisme de l'activitat industrial adrianenca es va desplaçar de les grans empreses industrials a empreses més petites situades a les naus dels polígons industrials. Així, a Monsolís, polígon nascut a mitjans de la dècada del 1950 acull bona part de l'activitat econòmica adrianenca. Es tracta d'una indústria poc contaminant, amb poques xemeneies però amb una activitat molt intensa. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87102 | Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-bota | <p>DOMENECH, R. (2005) El Camp de la Bota. Entre els afusellaments i el fòrum. Barcelona: Editorial Hacer. MONFERRER, J. M. (2012) El Camp de la Bota. Una espai i una historia. Barcelona: Editorial Octaedro. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/el-camp-de-la-bota-un-espacio-historico-olvidado_111258.html https://cat.elpais.com/cat/2019/01/26/catalunya/1548529075_503197.html</p> | XX | Es troba sota les aigües del port | <p>El Camp de la Bota és un espai amb una càrrega simbòlica molt elevada, sobretot pels fets esdevinguts durant la dictadura franquista, com espai d'afusellaments. Se situa entre els límits de Sant Adrià de Besòs i Barcelona, a la riba dreta del riu. L'espai més emblemàtic eren els vestigis del mur o parapet de pràctiques de tir militars; lloc on el règim franquista va executar 1.706 persones entre el 1939 i el 1952, condemnades per rebel·lió per tribunals militars franquistes. Mossèn Pere Ribot, vicari de Sant Adrià de Besòs l'any 1941 escrivia: 'El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia'. Les víctimes de les execucions eren dones i homes que havien participat en els moviments sindicals i socials, en l'àmbit de la cooperació en el treball, en l'àmbit de l'esport de la cultura i l'educació. També de persones que havien defensat el règim legítim de la República o que havien tingut responsabilitats en la gestió i administració municipal o republicana. La primera persona afusellada, el 14 de febrer del 1939, fou l'advocat Eduardo Barriobero. Cinc membres del grup anarquista Talión van ser les darreres víctimes, el 14 de març del 1952, del Camp de la Bota, malgrat que els assessinats del règim franquista van continuar fins el 27 de setembre de 1975.</p> | 08194-83 | Port Fòrum de Sant Adrià | <p>El nom de Camp de la Bóta o Camp de la Bota, es pot escriure de les dues maneres, prové del període en què els francesos van instal·lar-se en aquest turó durant la guerra de la Independència, al segle XIX. En francès un turó petit s'anomena 'butte', paraula de la qual finalment es va denominar l'espai com a Camp de la Bóta. En aquest indret han passat diferents actors socials, des de pescadors, militars, pagesos, immigrants, treballadors industrials, etc. Però també han succeït molts esdeveniments històrics, com les lluites obreres, les onades migratòries, el barranquisme, reivindicacions veïnals, la presència dels escolapis, la Guerra Civil, els afusellaments durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, etc. També és un barri conegut pel barraquisme, situat entre Sant Adrià, part anomenada El Parapeto, i Barcelona, l'antic barri pescador de Pekín i actual barri de Sant Martí. Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura. El canvi d'explotació agrícola a industrial, va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. A més, va atraure molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou en acabar la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. Això es traduïa amb grans barris de barraques i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona aprovà un pla per suprimir el Barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, neix el 1967, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elabora un pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris, així com tampoc es tingué en compte la procedència de les famílies a l'hora d'atorgar-los un pis. Tot plegat va portar greus problemàtiques socials, un fort desarrelament social i cultural, que sumat a la falta d'equipaments va fer que el fenomen fos conegut com a 'barraquisme vertical'</p> | 41.4147000,2.2270300 | 435401 | 4585083 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87102-foto-08194-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87102-foto-08194-83-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Segons un informe del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) la construcció del port esportiu del Fòrum va destruir els vestigis del mur d'afusellaments del Camp de la Bota. L'informe estableix que les ruïnes del parapet van existir com a mínim fins a les obres de construcció del port esportiu del Fòrum (entre el 2000 i el 2004). A partir de mapes i imatges aèries, el MUHBA demostra que l'esquelet del parapet era visible, mig submergit a la platja, fins a finals de la dècada dels seixanta, quan va ser cobert per un dic. 'Actualment el punt on se situava el parapet correspon al límit del moll de la Ronda del Port del Fòrum, i la major part de l'àrea que ocupava es troba sota les aigües del port', diu l'informe del MUHBA. El Consorci del Besòs va elaborar un estudi cartogràfic arribant a la mateixa conclusió. El Memorial Democràtic de la Generalitat va instal·lar el 2009 un panell informatiu sobre els afusellaments a 100 metres de la localització ara establerta pel Consorci i pel MUHBA. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va instal·lar al mateix punt una placa homenatge a les onze dones que hi van ser executades entre el 1939 i el 1940. Al Camp de la Bota també van ser ajusticiats 44 militars sublevats el 1936. | 119 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87103 | Bassa de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-serra-0 | <p>ASAB UI. 1, exp. 18. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. http://www.mhic.net/ http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/naturalitzacio-de-la-bassa-de-can-serra http://www.galanthusnatura.com/</p> | XIX | <p>Antiga bassa de la finca de Can Serra utilitzada per usos agrícoles i domèstics. S'ubica a pocs metres de la façana de migdia de la casa i és de planta rectangular. L'aspecte actual és fruit d'una rehabilitació per tal d'adequar-la, després d'anys sense ús, a un projecte científic. Aquest projecte de naturalització ha estat impulsat per l'associació sense ànim de lucre Galanthus, i té la finalitat de poder millorar la qualitat de l'aigua, afavorir les condicions de la biodiversitat a la ciutat i augmentar el valor d'aquest equipament. Els espais verds i naturals que conviuen en un entorn urbà poden convertir-se en importants punts de conservació de la biodiversitat i llocs de recepció i expansió d'espècies (vegetals i animals) si es gestionen de forma adequada. És en aquest sentit que és rehabilita la bassa de Can Serra, ja que gràcies a la seva situació i entorn, pot donar cabuda a una sèrie d'organismes propis d'aquests ambients (amfibis, invertebrats, vegetació aquàtica) que poden millorar la qualitat de l'aigua i incrementar el valor estètic d'aquest equipament, a més de contribuir a incrementar la biodiversitat urbana. En primer lloc s'han de retirat els peixos que hi ha atès que redueixen les possibilitats de subsistència d'altres organismes vius. En segon lloc, es fa una adequació ambiental de l'interior i exterior de la bassa amb pedres ornamentals, plantes com el lliri groc o l'espangani i vegetació aquàtica com el nenúfar. Posteriorment s'introdueixen les espècies d'amfibis com la granota comuna, el tòtil i la reineta. També s'inocula la puça d'aigua, que permet mantenir la transparència de l'aigua i invertebrats com les notonectes, útils per controlar la població de mosquits. Finalment per tal d'afavorir les espècies d'amfibis terrestres, en especial la reineta, es millora l'hàbitat dels jardins i horts de tot l'entorn. Actualment forma part de les instal·lacions de Can Serra, seu del Museu d'història de la immigració de Catalunya.</p> | 08194-84 | La Verneda - Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124 | <p>Can Serra va ser una antiga casa de camp senyorial, situada al marge dret del riu Besòs. Aquest habitatge es trobava antigament en un indret de boscos, on se solia pasturar i caçar. Juntament amb altres masies, com Cal Tondo, Can Manel i Ca l'Aguilera, fou de les primeres que es varen construir a mitjans del segle XIX, per la família benestant dels Rocamora, un indià que es va fer ric amb el comerç a les Amèriques. Aquesta masia s'usava com a segona residència. Ha patit diferents modificacions, primer als anys 60 on es va eliminar una gran escala exterior situada a la façana oest, ja que es va ampliar el pont de la N-II sobre el Besòs i es necessitava més espai. Després, als anys 70, es va remodelar l'interior de l'habitatge, convertint-se en dos habitatges. A més, va adaptar-se una part de la casa com a espai comercial per vendre ceràmica i mobles, i es van adherir plafons publicitaris a la façana. Finalment, als anys 80, el Consell Comarcal del Barcelonès va expropiar el solar i l'habitatge a causa de les obres de la Ronda Litoral. Durant aquest període la casa va quedar abandonada, fins que el 2003 es declara Bé Cultural d'Interès Local i finalment el 2004 s'instal·la el Museu d'història de la immigració de Catalunya.</p> | 41.4280114,2.2126709 | 434214 | 4586571 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87103-foto-08194-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87103-foto-08194-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87103-foto-08194-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Galanthus és una entitat dedicada a l'estudi i a la divulgació del Medi Ambient. Va néixer l'any 1995 a Girona i fou constituïda oficialment el 1999. Conscients que la protecció del medi ambient i l'assoliment d'un desenvolupament sostenible només són possibles a través de l'educació ambiental i la sensibilització social, organitzen cursos, jornades i sortides diverses relacionades amb el coneixement del patrimoni natural Ecobassa és una iniciativa de Galanthus que ofereix i desenvolupa tècniques de gestió biològica de basses, estanys i fonts ornamentals. Aquestes tècniques potencien els elements de fauna i flora que contribueixen al manteniment de les instal·lacions en bon estat, tant des d'un punt de vista ambiental com estètic. | 116|99 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87104 | Rellotge de sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1 | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 http://espaisolar.blogspot.com/1990/</p> | XX | <p>Rellotge de sol d'autor, situat a la terrassa d'un habitatge del carrer de Maragall, número 24. Està realitzat amb rajols ceràmics (4x3) policromats formant un plafó horitzontal. És rectangular, del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. S'hi representa el calendari zodiacal amb colors vius i amb les línies en forma d'analemes per a les hores i les mitges hores, mentre que les corbes són per la declinació solar. En color vermell s'hi representen les línies horàries de l'estiu i la tardor, i les de color negre senyalen les línies horàries de l'hivern i la primavera. Les hores estan indicades en xifres àrabs, de les 10 del matí a les 16 hores. El gnòmon consisteix en una planxa de metall d'uns 8 a 10 cm d'amplada, collat a la paret, i amb el vèrtex retallat en forma de fletxa, que permet projectar l'ombra del vèrtex i el de la vareta perpendicular. Marca el temps solar vertader del meridià de Greenwich. A la part superior esquerra es pot llegir el lema en lletra cursiva 'A lumine motus' (mogut per la llum). A la part inferior dreta, hi ha la signatura de l'autor, J. Girbau, l'any 1990.</p> | 08194-85 | Sant Adrià Nord - Carrer de Maragall, núm. 24, 1r pis, xamfrà amb La Rambleta. | <p>Rellotge inventariat amb el número 1250 per l'Associació Gnomònica de Catalunya.</p> | 41.4288400,2.2182100 | 434678 | 4586659 | 1990 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87104-foto-08194-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Girbau | Un de molt semblant, realitzat pel mateix autor, amb el lema diferent va ser col·locat a la façana sud de la Facultat de Ciències de la UAB. Davant la impossibilitat de poder fotografiar el rellotge, s'ha optat per dues fotografies extretes de la consulta realitzada al web: https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 El primer autor: B. Torres. La segona fotografia s'ha localitzat al bloc de Quim Girbau: http://espaisolar.blogspot.com/1990/ (consulta feta el 02/09/2020). | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87105 | Hort Urbà al jardí del Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-urba-al-jardi-del-museu-de-la-historia-de-la-immigracio-de-catalunya-mhic | <p>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/100559-sant-adria-adjudica-una-vintena-de-parcelmles-dhorts-urbans-per-a-gent-gran.html http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/benestar-i-families/documents/reglaments-1/reglament-funcionament-horts-urbans.</p> | XXI | <p>Els horts de Can Serra estan situats en una parcel·la de 3.000 m2 entre la carretera de Mataró, el carrer de Margarida Xirgu, la Rambla Guipúscoa i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Comparteixen l'espai amb el Museu d'història de la immigració de Catalunya i els jardins que l'envolten. Estan delimitats per parterre verd. Al seu interior, s'han estructurat en un seguit de passadissos perfectament arrenglerats i plans arrebossats amb morter. Estan delimitats per divuit caixons d'obra, d'un pam d'alçada amb terra cultivable, que permet sembrar-hi hortalisses, evitar la pèrdua d'aigua i mantenir net i lliure d'obstacles l'espai de circulació. El riu i zones humides, proporcionen la canya (Arundo donax), seca i pelada com a puntal per emparrar tomaqueres, mongeteres i altres hortalisses.</p> | 08194-86 | La Catalana - Museu de la història de la immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124 | <p>Els horts tenen el seu origen en l'explotació hortícola Fusté, ubicada a la masia de can Serra a inicis de segle XX i en actiu fins a inicis de la dècada del 1990 com a viver de plantes. <span>L'agricultura va formar part de la vida dels habitants de Sant Adrià de Besòs</span><span> des d'època medieval fins el segle XX. L'any 1972 la Germandat de Llauradors i Ramaders confirmava la desaparició de les explotacions agrícoles i la declaració de tota la superfície municipal de zona urbana.</span> L'any 2009, des de la regidoria de Serveis Socials, es projecta la creació d'una divuitena d'hortets urbans en una parcel·la situada al costat de l'antiga masia de Can Serra, seu del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya des de l'any 2004. Els horts estan pensats per a la gent gran del municipi que hagin complert els 60 anys i que hi estiguin empadronades. L'Ajuntament disposa d'un reglament de funcionament i l'adjudicació dels hortets es fa per sorteig públic.</p> | 41.4279800,2.2124800 | 434198 | 4586568 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87105-foto-08194-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87105-foto-08194-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87106 | Jardí de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-serra | <p>http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/treballem-per-afavorir-la-biodiversitat http://www.mspaisatge.com/projectes/</p> | <p>El jardí de Can Serra està situat en una parcel·la de 3.000 m2 entre la carretera de Mataró, el carrer de Margarida Xirgu, la Rambla Guipúscoa i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Ocupa bàsicament la zona sud-est de la finca, ja que a ponent de la casa hi ha els horts urbans, delimitats per un parterre de gespa amb arbrat i per un vagó de tren. L'accés es fa per la carretera de Mataró, que coincideix amb l'entrada al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya. El jardí presenta tres espais diferents que s'interrelacionen de manera natural: una zona de repòs, una d'esbarjo i un espai familiar. Destaca al sector més oriental on es poden veure vàries estructures realitzades amb elements naturals propis de les lleres dels rius: el salze i el vímet. La vegetació arbòria i arbustiva majoritàriament present és pròpia dels ambients de ribera i mediterranis, destacant la plantació de joves lledoners, el margall, el xiprer i la palmera. En aïllat s'observa la iuca comuna, que si bé no és un arbust autòcton sí que és apreciat pels paisatgistes per l'interès de la fulla, la flor i l'aroma que desprèn i sobretot per que és una espècie molt resistent a la sequera de consum hídric molt baix. També hi ha presència d'eucaliptus que si bé són originaris d'Austràlia, s'han adaptat molt bé al clima mediterrani d'ençà que varen arribar a Europa. Finalment, per amagar el mur de tancament de la finca delimitat per la Carretera de Mataró s'ha optat per la plantació de canya de bambú, per la seva verdor tot l'any. Destaca l'espai del safareig o bassa de la casa a l'interior de la qual s'hi ha plantat vegetació de tipus aquàtic com el nenúfar i el lliri que amb la construcció d'un espiral de plantes aromàtiques permet recrear al seu voltant un ambient propici per a la instal·lació natural de fauna insectívora i amfíbia. Els diferents espais es connecten naturalment a partir de camins i graons de castanyer i pel terra de les zones d'esbarjo s'ha optat per la instal·lació de sauló, un material natural que resulta de la descomposició dels granits, propi de l'àrea climàtica mediterrània. A més és permeable i permet el drenatge amb gran facilitat. També s'hi va construir una petita passarel·la de fusta, amb llamborda a la part inferior del basament amb un sistema que permet fer circular l'aigua per dessota. Per al reg eventual del jardí s'utilitza l'aigua del pou de la finca.</p> | 08194-87 | La Catalana - Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124 | <p>Els exemplars de vegetació més significatius del jardí de can Serra podem suposar que van ser plantats quan a la finca s'ubicava el viver de plantes can Fusté, a inicis del segle XX. Després de la rehabilitació de la casa d'indianes, com a Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, l'any 2004 i de la part oest de la propietat com a horts urbans per a la Gent Gran l'any 2009, l'any 2014 es projecta un jardí que embelleixi i dignifiqui l'espai de memòria, aprofitant en part espècies arbòries que formaven part dels antics jardins de la casa. El projecte es va dur a terme l'any 2017.</p> | 41.4279687,2.2125274 | 434203 | 4586567 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87106-foto-08194-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87106-foto-08194-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 94 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87107 | Eucaliptus del Passeig de la Pollancreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-passeig-de-la-pollancreda | <p>ASAB (2) IU. 1644, 24; (1) UI. 12040, 56. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | S'observen ferides a nivell del tronc i brancatge. L'any 2004 s'hi va fer una diagnosi de l'estat general dels eucaliptus, aconsellant un seguiment i actuacions per al seu manteniment. | <p>Arbres del gènere Eucalyptus de la família de les Mirtàcies, situats a la plaça d'Andreu Molins i al Passeig de la Pollancreda. L'eucalyptus de la plaça d'Andreu Molins està plantat a poca distància de la font i és el més alt dels dos exemplars. Pertany a l'espècie Eucalyptus globulus. Tot i que és una espècie originària d'Austràlia està perfectament adaptada al clima mediterrani. La seva alçada és actualment d'uns 25 metres, per un diàmetre de capçada de 15 metres, i un volt de canó (mesurat a 1,30 cm del sòl) de 250 cm. La seva escorça o ritidoma es desprèn a tires, deixant el tronc blanquinós. Les fulles, falciformes i perennes, quan són joves presenten una forma força ovalada, de color gris-blavós, mentre que en esdevenir adultes, el color esdevé verd fosc i com que reben la llum pels dos costats, no s'hi pot distingir el revers de l'anvers. La flor és hermafrodita, però molt vistosa entre els mesos de setembre i octubre ja que els estams tenen un color vermell molt intens. El calze i la corol·la es troben fusionats formant un opercle llenyós. No només és un arbre apreciat en la indústria forestal sinó que per la seva composició química és emprat en farmacologia i medicina, d'aquí que també es conegui per l'arbre de la salut. Pel que fa al segon exemplar, situat més a ponent en direcció al riu, es tracta d'un Eucalyptus camaldulensis, que es diferencia en primer lloc perquè és més baix, amb una alçada d'una vintena de metres aproximadament. El diàmetre de capçada, és d'uns dotze metres i el volt de canó de 215 cm. L'escorça o ritidoma pot fer 3 cm de gruix; en situacions òptimes és alhora esponjosa i alterna els tons vermellosos, verdosos, grisos i blanquinosos. Se'l reconeix per la facilitat de despreniment de les branques, en moments d'estrès hídric. És un arbre de fulla persistent, amb dues menes de fulles, les sèssils i posades, a les branques joves i les peciolades i alternes a les branques més velles. La capçada està desequilibrada i creix més ufanosa cap a ponent. La flor és semblant a una càpsula amb nombrosos estams. A més de ser un espècimen decoratiu i vistós, del nèctar de la flor se n'obté mel i els bafs de vapor d'aigua fet amb les seves fulles va molt bé per descongestionar en cas de refredat.</p> | 08194-88 | Sant Adrià Nord - Plaça Andreu Molins i Parc de la Pollancreda | <p>Antigament l'espai on avui estan plantats els únics exemplars que resten, formava part de la llera del riu Besòs, amb un bosc de ribera predominantment format per salzes i pollancres. L'any 1943 les 'besossades' van estar a punt d'emportar-se el pont que s'havia d'inaugurar aquell any, motiu pel qual es va prendre la decisió de construir uns esperons per tal de canalitzar el riu. Aquest fet va permetre alhora guanyar terreny al riu. L'any 1954 s'hi va construir la font i poc després, el 1957 es va pavimentar posant-li el nom de Plaça d'Andreu Molins, en record d'un antic alcalde de la localitat. És justament en aquest sector, en els terrenys guanyats al riu, que s'hi va instal·lar el càmping Sant Adrià i es van plantar els eucaliptus. Pocs anys després, la gran riuada de 1962 va inundar aquell sector. L'antic càmping es va reconvertir en un parc infantil que ha perdurat fins a l'actualitat, però de tots els eucaliptus plantats, actualment només se'n conserven els dos exemplars descrits.</p> | 41.4324372,2.2136968 | 434305 | 4587062 | 1950s | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87107-foto-08194-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87107-foto-08194-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 98 | 2151 | 5.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87108 | Conjunt de sardanes relacionades amb Sant Adrià de Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-sant-adria-de-besos | <p>ASAB. (1) UI. 895, 5. https://portalsardanista.cat/enciclopedia/sardanes/5/313 [Consulta feta el 14/09/2020]</p> | XX | <p>S'ha documentat un conjunt de set sardanes dedicades a Sant Adrià de Besòs. Estan referenciades al Portal Sardanista, que és un servei de la Confederació Sardanista de Catalunya. Dues d'elles tenen lletra: La 'Colla Rosella' i 'Les nostres ballades'. 1 - Colla Rosella, música i lletra d'Antoni Suñé i Font. (ref. 35x79,s66 o 34-74-66). Estrenada l'any 1979. Va ser finalista a la Sardana de l'Any 1979. CURTS: Són la Colla la Rosella / som estol que ens fa germans / la rosella es meravella / fa que tots ens dem les mans/. LLARGS: Flor de terra Catalana / i alegria que no mor / ballarem una sardana / amb les mans, els peus i el cor. / La dansa és flama de vida / que refà la vida breu / cada ma rosa florida / i l'amor que ens ve de Deu. / Dansa que dansa a tot hora / Déu manté nostre esperit / i si la tenora plora / canta i dansa l'esperit. / Rosella d'ànima i cos, / Sant Adrià de Besòs. Va ser enregistrada a Vic, pels Montgrins i Ciutat de Barcelona el mateix any (OLYMPO OL-042). 2 - Dansaires adrianencs, de Marià Massaleras i Sans. (ref. 29x75). Estrenada l'any 1950. 3 - La Maria de Sant Adrià (ref. 29x81). De Joan Pairó i Ballestero. Estrenada l'any 1973 a Barcelona. 4 - Les nostres ballades (sense ref.), música de Llorenç Santandreu i lletra de Llibert Pedrol. Diu així: Ja ha vingut el temps / de les ballades, companys; / tots contents i joiosos / anem a dansar la Sardana/. Un any darrera l'altre / estem celebrant les audicions; / en la nostra formosa Vila, / en l'estimada Vila dels nostres amors, / d'il·lusions / de somnis i... d'alegries / de jove a vell; de nen a home / Sí!, fem l'ofrena / a la nostra estimada Sardana, / a la nostra estimada mare / o a la nostra terra / o a lo que més se senti / dins del pit, / a la dona estimada, al fill aimat, / al sol que trepitgem / sense pietat, sense pensar.../ el be que ens fa. / Adrianencs! / Unim les nostres mans / per fer la rotllana / més gran que s'hagi fet / pel bé de la nostra / estimada Sardana. 5- Sant Adrià 2004. (ref. 29x77,s59). Música de Joan Lluís Moraleda i Perxachs. Va ser estrenada al 37è Aplec de Ripollet el dia 5 de setembre de 2004, a la Rambla de Sant Esteve. L'estrena va anar a càrrec de la cobla, La Jovenívola de Sabadell. 6- Sant Adrià de Besòs. (ref.29x75,s55). Música de Tomàs Gil i Membrado. Va ser estrenada l'any 1977 a Sant Adrià de Besòs. 7- 'Una fló (sic) a Sant Adrià. Música d'Albert Sanahuja Puig, estrenada l'any 1971.</p> | 08194-89 | Sant Adrià de Besòs | 41.4306200,2.2181300 | 434673 | 4586857 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diversos autors | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 87109 | Xemeneia camí de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-cami-de-la-verneda | XX | Entorn degradat i presenta grafitis. | <p>Xemeneia industrial situada en un solar d'una antiga fàbrica que s'ha enderrocat i només es conserva la seva antiga xemeneia cilíndrica. Construïda de maó ceràmic vist. La xemeneia es constitueix a partir d'una base quadrada que s'alça en forma de prisma lleugerament més ample que tot el conjunt.</p> | 08194-90 | La Verneda - Camí de La Verneda, 1 | <p>L'any 1960 Amadeo Huguet Soler tramita l'expedient de construcció d'una nau industrial i altres instal·lacions destinades a la producció de manufactures metàl·liques. La industria serà ampliada l'any 1963, fins a limitar amb la sèquia Madriguera.</p> | 41.4256900,2.2067500 | 433717 | 4586318 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87109-foto-08194-90-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 119 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87110 | Xemeneies de Schott Solar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-de-schott-solar | XVIII | <p>Dues xemeneies industrials de l'antiga fàbrica Schott Solar situades molt a prop una de l'altra, a la banda del carrer Pi i Gibert. Són de gran alçada i de secció cilíndrica. Una, la més a ponent, esta feta de maó ceràmic vist i la situada més a llevant és de formigó i pintat. Les dues tenen escales pel manteniment, amb protecció, de dos trams, al mig hi ha un a plataforma metàl·lica. A dalt de tot hi ha un parallamps.</p> | 08194-91 | Sant Joan Baptista - Carrer Pi i Gibert, 1 | <p><span>L'any 1953 va entrar en funcionament la fàbrica de la societat Aplicacions Técnicas del Vidrio, S.A. (ATEVI) ubicada a la cruïlla dels carrer de Pi i Gibert i de Ramon Viñas. Una indústria dedicada a la producció de tub de vidre mitjançant dos forns. L'any 1978 la fàbrica va ser adquirida per l'empresa alemanya SCHOTT, que va ampliar les instal·lacions industrials i la producció desenvolupada fins aleshores. La fàbrica de Sant Adrià de Besòs de SCHOTT Ibérica, S.A. va tancar les portes a finals de l'any 2014.</span></p> | 41.4280000,2.2265300 | 435372 | 4586560 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87110-foto-08194-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87110-foto-08194-91-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | . | 119 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87111 | Pèrgola fotovoltaica del Fòrum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergola-fotovoltaica-del-forum | <p>http://www.factoriaurbana.com/ciudades/otrastipologias.php?id=1 http://www.tersa.cat/ca/p%C3%A8rgola-fotovoltaica-del-f%C3%B2rum_2936 http://www.factoriaurbana.com/ciudades/otrastipologias.php?id=1</p> | XXI | <p>Placa fotovoltaica situada al lateral del Parc del Fòrum, al costat del mar. Aquesta té una superfície de 112 metres de llarg per 50 metres d'amplada, amb un total de 3.400 m² de panells solars, els quals tenen la funció de canalitzar la llum del sol i transformar-la en energia elèctrica. La placa està orientada i inclinada de forma que pugui captar el màxim de raigs de l'àrea. L'elevació màxima de l'estructura és de 50 metres, i són 4 pilars de formigó de diferents mides i formes que la sostenen. En conjunt, la placa fotovoltaica té 2686 mòduls monocristal·lins d'isofotones (panells), que generen 1250 kWh/ Kwp en total, que equival a l'energia que necessiten 1000 llargs, i, a més, disminueix unes 440 tonelades de CO₂ a l'any.</p> | 08194-92 | Parc del Fòrum | <p>El Parc del Fòrum forma part d'un projecte que va desenvolupar Barcelona i que va convertir a la ciutat de Sant Adrià de Besòs en l'escenari del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004. Va permetre desenvolupar un procés urbanístic de remodelació dels espais del Camp de la Bota, per convertir-se en un gran parc de gran extensió dedicat a activitats culturals i lúdiques com concerts de música, festes, museus, etc. o espais dedicats a la ciència com la placa fotovoltaica, entre altres.</p> | 41.4114495,2.2279501 | 435475 | 4584721 | 2004 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87111-foto-08194-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87111-foto-08194-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Elías Torres i José Antonio Lapeña | Construïda l'any 2004 arran de la inauguració del Fòrum de les Cultures, la pèrgola fotovoltaica era una de les centrals solars més importants de l'Estat. El projecte és obra dels arquitectes Elías Torres i J. A. Martínez Lapeña i segueix un disseny característic de la nova arquitectura a Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87112 | Bosc de ciment Parc Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ciment-parc-besos | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>El Bosc de ciment és una representació escultòrica d'un bosc feta de formigó prefabricat. Es tracta d'un conjunt de columnes, talment com si fossin troncs d'arbres, col·locades paral·lelament en un espai com el Parc del Besòs, que pretén recuperar un espai per la ciutadania del no res. On es barreja creació, artifici i natura, ni que sigui natura morta, com aquest bosc simbòlic.</p> | 08194-93 | El Besòs - Parc Besòs | <p>El Parc del Besòs està situat en el barri del Besòs. Havia sigut històricament un espai boscós, d'aiguamolls i terrenys on solien caçar les famílies benestants de Barcelona. Més tard, va formar part del projecte de l'eixample barceloní aprovat el 1860, projecte urbanístic d'Ildefons Cerdà en el qual es volia crear en aquest espai un gran parc de 190 hectàrees. A la dècada del 1980 l'espai descrit com a parcs i jardins urbans en el Pla Metropolità de Barcelona i Comarca (PGM), es va expropiar i es construir el parc que trobem actualment. El parc esdevé un espai que commemora el final del racionalisme urbanístic amb l'inici de noves tècniques artístiques i estètiques com el Land art. En el seu interior trobem aquestes referències estètiques construïdes per l'estudi d'arquitectura Viapla/Piñon, com el bosc de columnes minimalistes.</p> | 41.4211600,2.2173300 | 434597 | 4585807 | 1986 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Helio Piñon i Albert Vilaplana | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87113 | Cuc de ciment del Parc Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuc-de-ciment-del-parc-besos | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Monument urbà format per un llarga filera d'esferes de formigó prefabricat, que desfilen una rere l'altra de forma ondulada com si es tractés d'un rierol. Comença en la confluència de dos dels parterres arbrats del parc i acaba a la Ronda de Sant Ramon de Penyafort. Tenen unes dimensions considerables perquè les persones puguin asseure's, i en conjunt semblen un gran cuc o un camí.</p> | 08194-94 | El Besòs - Parc Besòs | <p>El Parc del Besòs està situat en el barri del Besòs. Havia sigut històricament un espai boscós, d'aiguamolls i terrenys on solien caçar les famílies benestants de Barcelona. Més tard, va formar part del projecte de l'eixample barceloní aprovat el 1860, projecte urbanístic d'Ildefons Cerdà en el qual es volia crear en aquest espai un gran parc de 190 hectàrees. A la dècada del 1980 l'espai descrit com a parcs i jardins urbans en el Pla Metropolità de Barcelona i Comarca (PGM), es va expropiar i es construir el parc que trobem actualment. El parc esdevé un espai que commemora el final del racionalisme urbanístic amb l'inici de noves tècniques artístiques i estètiques com el Land art. En el seu interior trobem aquestes referències estètiques construïdes per l'estudi d'arquitectura Viapla/Piñon, com el bosc de columnes minimalistes.</p> | 41.4211600,2.2173300 | 434597 | 4585807 | 1986 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Helio Piñon i Albert Vilaplana | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87114 | El tancament de la fàbrica Polydor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tancament-de-la-fabrica-polydor | XX | <p>La fàbrica de discos de fonògrafs de la 'Compañía Fonográfica Hispano Americana S. A.' es va establir a Sant Adrià de Besòs l'any 1930, però va desaparèixer al cap de pocs anys. Entre la població es va estendre el rumor que les causes d'aquest tancament tant prematur no van ser econòmiques, sinó les vibracions que produïen el pas del tramvia quan circulava pel pont de la carretera de Mataró, que era molt proper, i afectaven el delicat procés de gravació dels discos malmetent la producció d'aquests. Així doncs, juntament amb els obstacles tècnics en la seva producció, i també per l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 26 de novembre del 1936 es va vendre la propietat a l'Ajuntament, el qual ho va materialitzar per escriptura pública el 15 de gener del 1940. Des d'aleshores El Polydor ha patit diferents modificacions per adequar l'estructura als diversos usos que se li han donat al llarg dels 73 anys que té l'edifici.</p> | 08194-95 | Sant Adrià de Besòs | <p>L'edifici es construeix a partir de l'any 1930, després que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs acceptés una instància on es sol·licitava el permís d'edificació d'una fàbrica polidora de discos, propietat de la companyia fotogràfica hispano-americana. El futur d'aquesta va ser curt. Es diu que els enginyers que van estudiar la seva construcció en aquest emplaçament de Sant Adrià no van tenir en compte el pas del tramvia, que produïa vibracions que impossibilitaven polir els vinils. El cas és que l'any 1936 es va signar el compromís de venda de l'edifici a l'Ajuntament, que acabà materialitzant-se després de la Guerra Civil, el 1940. Durant el franquisme, l'edifici va aplegar diferents usos, com acollir el grup escolar 'Wenceslao González Oliveros', el 'cuartel de Frente de Juventudes' (amb dues entrades diferenciades: la del costat de la Rambleta per a noies, i l'actual accés a la biblioteca pels nois), tenint també la seva seu FET i de las JONS, així com la CNS, el dispensari i la biblioteca municipal. L'any 1956 es van inaugurar, a la primera planta, les noves dependències del consistori. Amb la fi del franquisme i la reinstauració de la democràcia, l'escola pública passa a dir-se 'Pompeu Fabra', abandonant l'immoble l'any 1992 quan se li construeix la nova seu del carrer de Santa Caterina / Onze de Setembre. Aleshores el Polydor queda abandonat. Un any més tard, un grup de joves decideixen ocupar l'espai, i es crea el centre social autogestionat (CSA) del Nord, desallotjat el 2002. El 1994 s'inicien les obres de restauració d'una part de l'edifici, que conclouen el 1996 amb la inauguració de la biblioteca popular Sant Adrià. Entre els anys 2001 i 2006 s'enderroca de la nau paral·lela al riu i es fa una intervenció arquitectònica que permet concloure la restauració del conjunt de l'edificació, amb l'obertura del centre de producció cultural i les instal·lacions esportives.</p> | 41.4314739,2.2150112 | 434413 | 4586953 | 1930s | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 87115 | Font de la plaça Andreu Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-andreu-molins | <p>ASAB (1) UI. 276, 36; BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Font feta a partir d'una paret amb parament de paredat antic amb coronament ondulat però la part més alta recta, fet amb una franja de maons posats a sardinell. El brollador, que és un polsador de llautó, fa caure l'aigua damunt una pica tronco cònica, amb el mateix tipus de paredat, i sobre una base de maons, també posats a sardinell. La font és simètrica a dues cares i està posada damunt una base circular amb el mateix paredat antic i una franja perimetral de maons a sardinell. Està situada a la plaça Andreu Molins, delimitada pel Passeig de la Pollancreda, el carrer de Rafael Casanova i el carrer de les Monges.</p> | 08194-96 | Sant Adrià Nord - Plaça Andreu Molins | <p>L'espai en el qual està situada la font fou antigament un bosc de salzes, però a causa del procés urbanístic, cada vegada es va guanyar terreny per edificar i es va perdre el terreny natural. En aquesta zona hi havia una sínia que pertanyia a Can Llobateres, més conegut com a Ca l'Agustí. Donava aigua a les terres i als horts de l'indret que s'anomenava en aquells temps El Sorral. A principis del segle XX, el municipi de Sant Adrià es troba en un creixement econòmic i industrial. Això va donar lloc a un desenvolupament urbanístic i al sorgiment de l'eixample noucentista. El Pla Maymó del 1914 tenia l'objectiu d'obrir carrers i construir habitatges, com el carrer Nebot, el de l'Església, el de Casanova, etc. Més tard, el projecte es va dedicar a alternar la construcció per a usos industrials, com tallers o magatzems, i per a habitatges per als treballadors i els barcelonins que estiuejaven. Després de la Guerra Civil va continuar el pla per consolidar les illes de l'eixample, que es va estendre fins als anys 70, ja que va començar un pla per substituir els habitatges edificats a la primera meitat del segle XX. L'any 1943 però aquest espai es va veure afectat per una besossada, que va destruir els voltants del riu. També fou el moment en el qual l'Ajuntament es dedicà a expropiar les diverses parcel·les de veïns del barri on aquest tenien petits cultius. Finalment, en aquests terrenys expropiats es va decidir fer un parc infantil i un passeig de pollancredes. La font de la Plaça Andreu Molins fou construïda sobre l'any 1954, ja que anteriorment estava entre el carrer de les Monges i de l'Andreu Vidal. La plaça en canvi fou urbanitzada el 1957 i té aquest nom en memòria d'un alcalde adrianenc. En el mateix any, es va construir un càmping, que arribava fins als antics safareigs i que s'expandia fins a la Plaça Andreu Molins. L'any 1962, tornà a produir-se una besossada que va acabar amb bona part de les cases de La Catalana i tot el que estava situat vora del riu, com el càmping, que va ser completament destruït. Uns anys més tard, sobre el 1969, va finalitzar la pavimentació de la plaça i dels carrers que l'envolten la placeta.</p> | 41.4323979,2.2138185 | 434315 | 4587058 | 1954 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87115-foto-08194-96-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Hi ha documentació que dóna constància de què la construcció es remunta a l'any 1954, quan desapareix la font que es trobava entre els carrers de les Monges i de l'Andreu Vidal i es decideix col·locar una nova en el lloc on es troba actualment. | 119 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87116 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-2 | <p>ASAB UI. 915, exp. 11. ASAB UI. 275, exp. 5. ASAB UI. 2, exp. 5. ASAB UI. 2, exp. 16. ASAB UI. 21, exp. 4. ASAB UI. 1, exp. 9. ASAB UI. 1, exp. 12. ASAB UI. 2, exp. 2. ASAB UI. 21, exp. 54. ASAB UI. 30, exp. 17.</p> | XIX | <p>Conjunt d'edificis a l'entorn d'un carreró que comunica el carrer de Sant Joan amb el carrer del Nebot. Fa uns anys però, s'iniciava a la plaça de Dalt fins a arribar al pati de Ca l'Augustench, on trobàvem els corrals de gallines i el pou. El carrer en aquest moment feia una forma de serp i no tenia sortida. Actualment, aquest espai ha canviat molt, ja que van derruir-se diverses cases per construir un bloc de pisos que trenca amb l'entorn rural de les primeres construccions en el nucli antic de la població adrianenca.</p> | 08194-97 | Sant Adrià Nord - Carrer de Sant Isidre | <p>En el recull dels diferents expedients d'obres i urbanisme, el document més antic és de l'any 1894 en el que es volia construir una tanca en el pati d'un habitatge. Uns temps després, el 1908 s'afegí una porta a la façana d'una altra casa, mentre que en els anys 40 i 50 es van fer diversos tipus de modificacions als habitatges per rehabilitar-los, com l'any 1944, on també s'aprovà el projecte d'alineació del carrer. L'any 1943 s'aixecà el sostre de la quadra, que ja no trobem en l'actualitat. L'últim registre és del 1956, on s'exposa la baixada de dos carros per haver cessat l'explotació de conreu, suposant així, que una part d'aquest espai es dedicava a l'agricultura. La denominació del carrer, com el patró dels llauradors, el vincula amb el passat agrícola de la localitat. </p> | 41.4341500,2.2138100 | 434316 | 4587252 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87116-foto-08194-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87116-foto-08194-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Forma part del conjunt del nucli antic de Sant Adrià, al voltant de l'església. | 94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87117 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-24 | <p>ASAB UI. 1, exp. 3. ASAB UI. 1, exp. 49. ASAB UI. 7, exp. 34. ASAB UI. 8, exp. 3. ASAB UI. 8, exp. 19. ASAB UI. 6, exp. 3. ASAB UI. 6, exp. 7. ASAB UI. 10, exp. 15. ASAB UI. 9, exp. 16. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt d'habitatges situat al carrer Major, que comença a l'antiga carretera o camí Ral (Av. Pi I Maragall), on abans trobàvem l'antic Hostal i on encara està l'antiga masia de Can Rigalt, i comunicava amb els carrers centrals del municipi, com la plaça de la Constitució, actual plaça de l'Església, i també amb el Camí de Santa Coloma. Curiosament el carrer més directe entre la principal via de comunicació de l'època i el centre del poder, l'església i el documentat castell o palau episcopal, era el carrer de l'església. Potser la presència de Can Rigal, sobretot a partir del segle XVIII, canvià la dinàmica local. El primer document d'obres i urbanisme que està registrat a l'Arxiu Municipal, exposa la construcció d'una canonada entre el pou de Can Rigalt i el Camp del Sorall, l'any 1889. Durant els anys 20, amb l'expansió de l'eixample adrianenc hi ha molts registres d'edificacions de cases amb planta baixa, i un pis. També alguna de dos pisos. La majoria van ser bastits entre els anys 1924-1925. Destaquen les cases número 15 i 17. Tot i les transformacions que ha patit l'edifici del número 15, consta de planta baixa i tres pisos. El tercer pis es una remunta a posteriori, amb terrat pla. A la planta baixa també hi ha hagut modificacions que han alterat la disposició de les obertures. On hi trobem dues entrades als habitatges i un garatge de persiana metàl·lica. El programa compositiu originari es manté en els dos primers pisos. Amb una disposició simètrica de les obertures, amb quatre eixos de verticalitat a parir de les balconades: dues balconades dobles per planta amb balcó de ferro, pintat de blanc. El parament de la façana és arrebossat i llis, pintat d'un to argilós amb un recreixement al voltant de les obertures amb coronament triangular i pintat d'un to ocre més clar. L'edifici del número 17 és de planta baixa i tres pisos, però els dos darrers són una remunta posterior. Originàriament era de planta baixa i pis. A la part baixa s'hi ha afegit un nou accés amb una escala que comunica amb els pisos afegits, mentre que la porta original es manté a la dreta. El parament de la façana és en planta baixa amb arrebossat amb imitació de carreus. Mentre que la planta pis és llis, sense pintar. En aquesta planta hi ha una balconada amb doble obertura, amb un balcó corregut que les uneix. Tenen un encerclament motllurat acabat amb arc escarser, ornat amb motius vegetals.</p> | 08194-98 | Sant Adrià Nord - Carrer Major | <p>Segons una documentació que data de l'any 1905, en aquell moment s'anomenava al carrer com a Major o d'En Coromines, possiblement perquè la família Coromines tenia allà propietats. Situat gairebé on trobem avui dia el carrer de les Monges, hi havia un convent per a noies de les Terciàries Dominiques, que més tard va ser de les Germanes de la Consolació. Més amunt estava la famosa tenda de queviures el «Despertador» i el «Cafetí». A l'esquerra d'aquest carrer trobem la masia de Can Llobateres coneguda com a Ca l'Agustí. Durant la II República, l'any 1931, el nom de carrer va canviar i es va dividir en dos: de la carretera fins al carrer de les Monges va passar a anomenar-se carrer de B. Pérez Galdós, i l'altra part, carrer de l'Estanislau Figueres. Tot i així, no va tenir cap influencia en els adrianencs que el segueix coneixent com carrer Major. El 1939, va tornar a denominar-se carrer Major. A finals de 1940, principis de 1941, es va dur a terme un projecte d'eixamplament del Carrer Major, de 2,50 metres, a 10 metres, des del carrer de les Monges a la carretera general. Aquest, va destruir el colomar quadrangular característic de Can Rigalt i va afectar conseqüentment l'antic Hostal, existent des de l'any 1430. Com molts altres hostals del camí de França, tenia llicència de fleca, taverna i botiga. Conegut inicialment com Ca La Galana, va servir d'Escola nacional a un departament i d'Ajuntament, de presó i escorxador. L'antic hostal va ser enderrocat l'any 1992.</p> | 41.4334869,2.2154778 | 434455 | 4587177 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87117-foto-08194-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87117-foto-08194-98-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | 106 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87118 | Adrianenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adrianenca | <p>ASAB (hemeroteca) UI. 2, exp. 82. Revista Reflejos. Libro-año Iº-Viº. Septembre de 1942- gener de 1947. Nº. 1-100. Revista Reflejos. Libro- año Viº-XIIIº. 2 de març de 1947-15 agost de 1954. Nº. 101-200. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 49, gener 1986. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 10 (II Època), octubre 1990. L'Ajuntament Informa, 1994. P. Costa, comunicació personal, 8 de maig de 2018. http://www.areabesos.com/PDF/AB0083.pdf http://www.coralsantadria.org/himne.htm</p> | XX | <p>Himne de Sant Adrià amb música d' Esteve Guasch Lloberas i lletra d'Antoni Cuatrecasas Manovens i recuperat per la Coral de Sant Adrià el juliol de 1994, la qual cosa va ser notícia al butlletí municipal 'Ajuntament Informa'. La lletra és la següent: Sota el cel de nostra aimada Catalunya hi ha un reconet habitat d'on el sol sempre planyívol mai s'allunya i dóna vida al poblat. No hi ha poble tan preuat, tan fresquívol i tan sá i de tothom estimat com ho es Sant Adriá Adrianencs de cor senzill i noble, aixequem els ulls envers el cel; perquè Déu beneeixi nostre poble: catòlic, frevoròs, de soca i arrel. Que s'obrin els nostres llavis amb els mots: treball, fe, patria i amor! I honrarem els nostres avis que reposen en la pau del Senyor. Som i serem la gent d'aquest poble, som i serem com fins ara hem sigut: adrianencs de cor senzill i noble, animadors de la terra on hem nascut.</p> | 08194-99 | Sant Adrià de Besòs | <p>La història ens indica que la cançó va ser creada al voltant de la dècada del 1940, doncs la revista 'Reflejos' va començar el 1942 i podria haver sorgit entre aquest any i el 1947 (dates dels exemplars Nº. 1-100). Va ser descoberta per l'adrianenc Pancraç Costa, qui era membre de la coral des dels 14 anys i es va convertir en un membre molt important d'aquesta, sent un dels fundadors de la coral actual. El seu testimoni indica que va fer una excursió amb la seva dona a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i va ser llavors quan sentí curiositat per una cançó que cantava la gent constantment. Mogut per aquesta inquietud, va buscar sobre l'esdeveniment i va fer una recerca des de febrer del 1961 fins a desembre de 1985 sobre aquesta peça i el seu autor. Va descobrir, entre altres coses, que l'Adrianenca, en primera instància, era cantada a la coral de Sant Joan cada dijous i, en preguntar pel mestre Guasch (creador de la peça), va trobar la seva filla, qui, malauradament, no tenia res del seu pare. Pancraç Costa va exposar aquesta problemàtica a l'Arxiu de la Rosa Artiguense el 1985, els quals li van deixar prendre la partitura de l'Adrianenca. La Coral va començar amb un grup d'afeccionats al cant coral que al Nadal del 1976, a fi de donar més relleu a l'acte de lliurament de premis del Concurs de Pessebres. Aquesta iniciativa va agradar als assistents i va ser l'estímul per formar una coral. Així doncs, en un principi va ser una coral parroquial que, temps més tard, es va constituir com a Coral de Sant Adrià. El primer director va ser Mn. Emili, qui va haver de deixar la direcció per malaltia, sent substituït per Jordi Climent. El nou director, com a professional, va voler polir molt la qualitat de la Coral i es va trobar amb el fet que en algunes cordes hi mancaven cantaires, raó per la qual va disminuir l'activitat del grup musical. Així, en els últims anys van actuar amb motiu de diferents esdeveniments culturals, fins que l'any 1987 Jordi Climent, per raons personals, va presentar la seva dimissió com a director. Aquest va ser el punt d'inflexió que va transformar la coral de caire religiós en la Coral de Sant Adrià i, davant la necessitat de contractar un nou director, es va fer càrrec el senyor Carles Grèbol, amb el qual, anys després, van reprendre l'activitat coral fora de la població adrianenca. D'aquesta manera, la coral va poder interpretar la cançó, fins i tot, fora de Catalunya, a llocs com Prada de Conflent i Perpinyà, entre altres, doncs es va estrenar aquest mateix any a la Plaça de l'Església. La Coral va fer una adaptació de l'Adrianenca a tres veu mixtes l'any 1993 i el 2 de juliol de 1994 va fer presentació oficial de la cançó a l'església parroquial pel concert de fi de curs que cada any oferia. El 2001 es van oferir a l'Ajuntament els drets de propietat de la partitura, tenint aquest mateix any un concert al Palau de la Generalitat i sol·licitant una petició perquè l'Adrianenca fos himne oficial de la localitat. Al setembre del 2003 es va fer l'arranjament per a banda de la cançó i el 2004 la Coral va iniciar una col·laboració amb l'Orfeó La Lira de Barcelona y la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de Josep Mut, col·laborant també amb l'Orquestra Amics dels Clàssics, interpretant l'himne l'Adrianenca, entre altres. El 2005 l'Adrianenca va ser declarada finalment, per l'Ajuntament, himne oficial de Sant Adrià.</p> | 41.4340900,2.2144700 | 434371 | 4587245 | 1940 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87118-foto-08194-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87118-foto-08194-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | E. Guasch Lloberes (música) i Antoni Cuatrecasas Manovens (lletra) | Esteve Guasch Lloberes es va fer càrrec de la música i l'elaboració de la partitura, doncs era conegut per ser el creador de moltes sardanes, a més de ser el director de diverses agrupacions corals i de sarsuela. Antoni Cuatrecasas es va encarregar de la lletra i va ser el director de la revista Reflejos, la qual tenia publicacions mensuals i es tractava d'una revista de cultura religiosa on eren ampliats i il·lustrats els coneixements d'aquesta formació. A més, juntament amb aquest ideal, sentia com a fonamental i bàsic l'ideal patriòtic i, per això, el seu lema principal era: ¡Por Dios y por España! L'objectiu de Reflejos era orientar socialment a la joventut obrera i, per això, els joves d'Acció Catòlica de Sant Adrià es van proposar donar a conèixer totes les manifestacions de la vida parroquial amb aquestes publicacions del butlletí setmanal de la parròquia, per tal de manifestar l'esperit cristià que informava tots els seus actes i el desig de difondre aquest esperit a la societat actual, que consideraven materialista i que oblidava els valors espirituals. D'aquesta manera, veiem com el caire religiós d'aquesta revista apareix a l'Adrianenca, en tant que la lletra la va fer el seu director i Guasch Lloberes era associat, sovint congratulat a les publicacions pels seus treballs i reconeixements. | 98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 87119 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-1 | <p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 i 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. CASAS I SORIANO, J.; MÁRQUEZ I BERROCAL, M. (1996): Història social de Sant Adrià de Besòs. Vol. I. La Població: segles XVIII-XX. Hacer Editorial. Barcelona. LLANÉS GUTIÉRREZ, F. (1950): Viaje a San Adrián de Besós. Guía práctica y curiosa de la población. PERPIÑAN, D.; LARRUY, J.; DEVIS, J. (2003). La comunidad faunística i florística del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2020. Pp. 197. Diputació de Barcelona. Barcelona. PERPIÑÁN, D.; LARRUY, J. (2003). Utilización de plantacions artificiales de carrizo (Phragmites australis) por el carricero común (Acrocephalus scriptaceus) en el río Besós (NE España). Reunión de expertos en manejo de vegetación helofítica. Su aplicación en la conservación del carricerín cejudo. Palència, del 22 al 24 d'agost de 2003. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 45, setembre 1985. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. Gener 1988. Viure Sant Adrià. Revista d'informació municipal. 75, maig 1988. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 2. 1989 (1989-1990). Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 2, maig - juny de 1992. Viure Sant Adrià de Besòs. Revista d'informació municipal. 80, maig de 2004. Viure Sant Adrià. Revista d'informació municipal. 57, gener – febrer de 2002. https://parcs.diba.cat/web/fluvial/inici https://www.diba.cat/es/web/sala-de-premsa/-/el-parc-fluvial-del-besos-tancat-per-l-emergencia-declarada-en-les-aigues-del-riu https://parcs.diba.cat/documents/5280469/6909959/Annex+4_ocellsPFB2017/ecaf1a57-dee4-4190-b6fc-d003fdf1a1b1 https://beteve.cat/medi-ambient/desastre-ecologic-riu-besos-peixos-morts-incendi-montornes/ https://www.ccma.cat/324/declaren-lemergencia-al-riu-besos-per-la-contaminacio-de-lincendi-de-montornes/noticia/2970543/ http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20130418/54371274244/besos-cloaca-fluvial.html https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/parc-fluvial-l-incivisme-les-riuades-i-la-depredacio-natural-fan-fracassar-la-nidificacio-del-corriol-petit-al-parc-fluvial-del-besos http://www.ornitologia.org/monitoratge/atles12.htm http://www.sioc.cat/ http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/es-declara-refugi-de-pesca-la-desembocadura-del-riu-besos http://hispagua.cedex.es/sites/default/files/DOGC20101126.pdf</p> | <p>El riu Besòs neix al Vallès Oriental, de l'aiguabarreig dels rius Mogent i Congost. Amb un curs de 17,7 quilòmetres, desemboca a la Mediterrània, en el terme de Sant Adrià de Besòs. La conca, amb una superfície de 1.038 km2 té un règim hidrològic mediterrani, i un cabal d'estiatge molt baix a la desembocadura, que pot augmentar de manera sobtada amb les tempestes de finals d'estiu i tardor. Els punts culminants de la divisòria d'aigües són el Pla de la Calma i el Tagamanent al Montseny, la Mola i el Montcau a Sant Llorenç de Munt, el Tibidabo a Collserola i ,finalment, el Corredor. La xarxa de drenatge, configurada per la major part dels cursos que s'originen a la part meridional de la serralada Prelitoral és asimètrica. L'eix principal està format pels rius Congost i Besòs al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent i pel marge dret la riera de Caldes, el Tenes i el Ripoll. Té dos aqüífers destacables, el delta del Besòs i la cubeta de la Llagosta, ambdós amb una capacitat de 110 hm3 aproximadament. El tram del riu que es troba dins l'àrea d'influència del Parc Fluvial està regulat per 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d'aigua. El tram es pot dividir en tres àrees bàsiques: una zona humida i protegida a la zona nord, un espai públic i la desembocadura repartides entre varis municipis: Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona, i que no es poden entendre dissociades. La zona humida del Parc se situa al nord, des de l'aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs al municipi de Montcada i Reixac fins al pont de la carretera B-20 que travessa pel municipi de Santa Coloma de Gramenet, amb un total de 3,8 Km. La llera dreta, té un espai restringit al públic ja que conté 8 hectàrees amb 60 parcel·les d'aiguamolls i amb importants plantacions de canyís envoltat per vegetació de prat, plantats en un substrat de graves, que realitzen el tractament terciari d'un trenta per cent de l'efluent de la depuradora d'aigües residuals de Montcada. L'arranjament i protecció de les lleres i els 450 m de desembocadura, fins a 5 Km riu amunt han permès recuperar en part un paisatge humit, la millora progressiva de la qualitat de l'aigua i un ambient idoni per a la fauna, amb més de dues-centes espècies d'ocells diferents (que hi viuen, nidifiquen i/o transiten), serps i vertebrats com el gripau corredor, la tortuga de rierol o la reineta i diverses varietats de peixos, com la bagra i l'anguila i la carpa, llopets de riu, etc. L'espai d'ús públic, un total de gairebé 5 Km de longitud, està compartit pels municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Ocupa la llera esquerra i una part de la dreta amb 22ha de gespa composada per una barreja de festuca, margall i gram. Es rega amb aigua freàtica tractada. Prop de l'aigua hi ha espècies pròpies del prat fluvial amb vegetació ruderal, canya que es manté controlada, alfals i trepadella entre d'altres. En les illes fluvials, marges i més lligada a l'aigua, la vegetació creix de forma espontània i es regula per les crescudes del riu. També hi ha un espai asfaltat per a bicicletes. Té una vintena d'accessos amb rampes accessibles que permeten accedir-hi i sortir-ne en cas d'inundacions. La desembocadura, ocupa els 450 m. No és accessible al públic. Presenta retalls de vegetació mediterrània adaptada a la salinitat elevada, com el tamariu, el llentiscle i l'arç blanc entre d'altres. Per tal d'afavorir la cobertura vegetal de prat es va realitzar una hidrosembra que es manté estable. Aquest paisatge suposa un pulmó verd per a la zona. Allotja una diversitat important de fauna i organismes alhora que connecta el massís de Collserola i la Serralada de Marina i el front litoral amb terres endins i és sobretot un espai clau en les rutes migratòries dels ocells.</p> | 08194-100 | Sant Adrià de Besòs | <p>Fins a la dècada dels anys vint del segle XX el municipi era predominantment agrícola. Les terres, riques en sediments, progressivament van veure's desplaçades per la indústria i la construcció d'habitatges. Actualment està resseguit per importants vies de comunicació. Les aigües del riu han estat històricament emprades per al regadiu dels conreus de Barcelona i entorns. En aquest sentit, ja al segle X a Montcada i Reixac s'inicia la construcció del Rec Comtal, una estructura hidràulica de primer ordre que perdura fins el s. XIX, per portar l'aigua fins a la capital i fer funcionar diversos molins construïts al llarg del seu traçat com el del Clot. Durant els anys 70 i 80 del s. XX degut a la forta pressió demogràfica i industrial es converteix en el riu més contaminat d'Europa. Aprofitant l'arribada de les Olimpíades l'any 1992, i la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004, es promouen campanyes molt importants de neteja, rehabilitació dels espais naturals i del delta i s'inaugura el Parc Fluvial del Besòs que ocupa un total de nou quilòmetres i 115 hectàrees. En el seu pas pel municipi de Sant Adrià, la zona de domini públic hidràulic és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que les lleres del riu, un cop amb el vist i plau d'aquest organisme estan gestionades pel Parc Fluvial del Besòs, gestionat íntegrament per la Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals mitjançant un Conveni de col·laboració entre els ajuntament de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs. L'any 2012 la Generalitat de Catalunya, a petició de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, declara refugi de pesca la desembocadura del riu Besòs. L'onze de desembre de 2019 degut al vessament de dissolvent al riu provocat per un incendi a una planta de reciclatge de dissolvents, va provocar un desastre ecològic sense precedents i la fiscalia de delictes contra el medi ambient va obrir diligències. La zona del parc fluvial d'ús públic està regulada amb uns horaris segons l'estació de l'any i durant la nit està tancat. Tots els accessos disposen de senyals d'entrada amb plafons adossats als murs amb el nom d'accés i pictogrames informatius. Hi ha presència de càmeres disposades en punts estratègics per controlar en tot moment l'estat hidrològic de la llera des d'un centre de control, que en activar l'alerta es fa a través de megafonia, senyals òptiques i acústiques repartides en llarg dels murs dels dos marges del parc. El 15 de juliol de 2020 s'acordonen les zones de platja i dunes adjacents a la desembocadura per tal de promoure la biodiversitat dels hàbitats, la flora i la fauna en aquesta zona i evitar així la presència humana</p> | 41.4226974,2.2262873 | 435347 | 4585971 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87119-foto-08194-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87119-foto-08194-100-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | El riu Besòs ha originat la paraula besossades, que fa referència a les crescudes del riu en el seu pas per Sant Adrià de Besòs. | 116 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87120 | Fites del pont del passadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-pont-del-passadors | <p>http://www.diaridesantadria.com/el-puente-sobre-el-bes%C3%B2s-construido-por-los-presos-del-franquismo</p> | XIX | No és possible identificar les seves inscripcions degut al seu mal estat. | <p>Fites quilomètriques de l'antiga carretera de Mataró, N-II, camí Ral al seu pas per Sant Adrià de Besòs. Estan situades a la vorera de mar del pont dels Passadors. Les dues estan fetes de ciment, en forma de pilar estret i arrodonit per la part superior. La primera, un cop dins del pont, està situada al darrera de l'edifici de la Biblioteca Sant Adrià; la segona, un cop passat el plafó municipal on es pot llegir la història del pont (coordenades X 434347 / Y 4586864). La seva funció en aquest indret és la de marcar el recorregut de l'antiga Nacional II que uneix Sant Adrià amb Barcelona. La primera de les fites es conserva sencera, sense inscripció o relleu, mentre que la que es troba per sobre el riu està gairebé desapareguda.</p> | 08194-101 | Sant Adrià Nord - Av Pi i Margall (antiga Carretera de Mataró, N-II) | <p>El pont dels passadors tal i com es coneix actualment, tret d'algunes modificacions de seguretat, va ser construït entre els anys 1943 i 1944 per una setantena de presos republicans en règim de treballs forçats després de que una besossada s'emportés l'any 1937 l'antic pont. L'obra es va encarregar a l'empresa Cimentaciones y Obras, promoguda per la Dirección de Puentes y Estructuras, Dirección General de Carreteras y Caminos Vecinales del Ministerio de Obras Públicas. El va projectar l'enginyer Carlos Fernández Casado.</p> | 41.4315800,2.2149300 | 434407 | 4586966 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87120-foto-08194-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87120-foto-08194-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Les fites de terme servien per delimitar un terme, una finca o per indicar un camí o una carretera. En aquest cas servien per marcar el km al qual es trobaven les persones que passaven pel pont amb els seus automòbils. Actualment, aquestes es troben en molt mal estat i no es pot identificar el número que indiquen ni la seva inscripció, doncs degut a la seva exposició al medi, han patit les conseqüències climatològiques i, per tant, no tenen cap ús. | 94 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 87121 | Fons de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-sant-adria-de-besos | <p>http://www.sant-adria.net/arxiu</p> | XVIII-XXI | <p>El fons consta de la documentació rebuda i produïda per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en el desenvolupament de les seves funcions i competències al llarg dels darrers dos segles. Abasta un període comprès entre l'any 1734 i l'actualitat. La documentació conservada permet documentar el creixement de la població, el desenvolupament dels seus serveis, i les relacions que s'han establert entre l'administració i els ciutadans. L'Arxiu Municipal també conserva altres fons documentals cedits per particulars i custodiats a l'ASAB pel seu valor cultural, històric i informatiu. Aquests han conformat un ampli quadre de fons que s'organitza sota els epígrafs: fons municipals, fons judicials, fons d'associacions i fundacions, fons comercials i empreses, fons patrimonials, fons personals i col·leccions. El reglament de l'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el 27 de gener de 2007. En ell es regulen, entre d'altres, les funcions de l'arxiu municipal, la gestió documental, l'accés a la documentació i la protecció i difusió del patrimoni documental.</p> | 08194-102 | Sant Adrià Nord - Carrer de Mossèn Josep Pons, 5 | <p>Les primeres dades conegudes de Sant Adrià de Besòs es remunten a l'any 1012, data en que s'esmenta per primera vegada l'església de la vila. De fet, des d'aquella època i fins les acaballes del segle XVIII, la localitat va ser una baronia episcopal, depenent del bisbe de Barcelona. A nivell local, el batlle, com a representant del prelat, constituïda la figura encarregada de l'administració de la justícia, la recaptació dels impostos, i la gestió del territori. No va ser fins el segle XIX, amb les revolucions liberals, que l'Ajuntament comença a ser un ens amb autonomia respecte els poder eclesiàstics, augmentant aquesta a mesura que transcorria el segle. Les competències de l'administració local han anat variant amb el pas dels anys, així com també ha evolucionat l'elecció dels representants municipals. S'ha passat del control per part de les oligarquies locals a les eleccions per sufragi universal. Els primers documents del fons es remunten a l'any 1813. Tanmateix, tenim documentades tres destruccions de documentació que van malmetre els fons documentals, tant del comú com de l'Ajuntament. Destruccions succeïdes el 1697, el 1808 i el 1813, totes tres en el marc de les invasions franceses al territori català. El fons documental de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va ser custodiat per la institució en les diverses seus que aquest tingué al llarg del temps: l'hostal (s. XIX), l'edifici de l'antic Ajuntament a la plaça de la Constitució (1886-1956), el Polidor (1956-1974) i l'actual emplaçament. Poca informació tenim sobre el manteniment de l'arxiu al llarg del temps. En un document de l'any 1952 s'esmenta que l'estat de desorganització es notori, fet que generà reiterades advertències del secretari municipal. Possiblement per aquest motiu, entre el gener de 1954 i el desembre de 1959 el consistori va contractar Ramon Mª Wennberg, que se'n va fer càrrec de l'ordenació i la conservació de l'Arxiu Municipal. A la dècada del 1980 i 1990 tenen lloc diversos treballs d'ordenació del fons documental. El 1987, mitjançant un projecte ocupacional, es portà a terme l'estudi, classificació i agrupació de la documentació municipal. Una feina que es veurà completada l'any 1994 quan, en el marc d'un treball de màster, l'arxivera Maite Pedrol realitza una primera classificació i inventari de la documentació datada entre el 1813 i el 1979. Sobre aquesta base l'arxivera Isabel Rojas Castroverde emprendrà els treballs per iniciar l'organització d'un servei d'Arxiu Municipal. Durant els mesos de gener i febrer de 2002 es va portar a terme el trasllat de la documentació situada a la cinquena planta i al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, a les noves instal·lacions de l'Arxiu Municipal, ubicades en el carrer de mossèn Josep Pons, 5. Des d'aleshores el fons s'ha incrementat amb les transferències ordinàries realitzades pels diversos departaments i serveis municipals.</p> | 41.4311800,2.2169300 | 434573 | 4586920 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87121-87095-foto-08194-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87121-87095-foto-08194-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87121-87095-foto-08194-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | L'horari de consulta al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14h. i tardes concertades. Per consultar l'arxiu d'imatges cal concertar cita prèvia. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87122 | Festes del barri de La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-barri-de-la-mina | <p>ASAB (1), UI. 1253, 5; UI. 1261, 20; UI. 1140, 40.</p> | XX-XXI | <p>El barri de La Mina celebra cada any, a principis de juny, unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri, amb el suport de l'Ajuntament. Els principals elements d'interès són el pregó, les activitats infantils, el ball popular, actuació de diables i els focs artificials de fi de festa.</p> | 08194-103 | Barri de La Mina | <p>Les primeres dades sobre la celebració de les festes del barri de la Mina es remunten a la dècada del 1940, quan encara no s'havien construïts els grans edificis que caracteritzen el barri. Eren organitzades per una comissió de festes que agrupava a les entitats de la barriada i tenien un caràcter local, amb la participació dels veïns de la zona.</p> | 41.4193200,2.2189900 | 434734 | 4585602 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions de veïns i veïnes organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87123 | Festes del barri de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-barri-de-la-verneda | <p>ASAB (1), UI. 1253, 19.</p> | XX-XXI | <p>El barri de La Verneda celebra cada any unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri: les Festes de la Via Trajana i les Festes de Monsolís. El sector de Via Trajana del barri fa la seva pròpia festa a principis de juliol i inclou tot un ventall d'activitats lúdiques adreçades a totes les edats: correfoc, futbol, inflables, xocolatada popular, karaoke, masterclass de zumba, jocs de taula, discomòbil són només algunes de les propostes. S'inicien amb la lectura oficial del Pregó i una comissió de festes n'és l'encarregada de que tot rutlli a la perfecció.</p> | 08194-104 | Barri de La Verneda | <p>Les primeres dades sobre la celebració de les festes de la Verneda es remunten a finals de la dècada del 1940. Eren organitzades per una comissió de festes que agrupava als habitants de la barriada i tenien un caràcter local, amb la participació dels veïns de la zona.</p> | 41.4284051,2.2111112 | 434084 | 4586617 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions de veïns i veïnes organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml