Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60732 | Torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-jaume | No porta aigua | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del serrat de sant Jaume (a Sant Jaume de Fonollet) i un tercer braç que neix al sud del mas Burguesa. En el tram inicial, només porta aigua quan plou. A la confluència dels ramals que venen de Burguesa i de l'església de sant Jaume de Fonollet comença a haver-hi aigua; en aquest darrer hi ha un petit salt d'aigua en un sector enclotat, enmig de petites baumes de material calcari i abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Notable valor paisatgístic. Ja en terme d'Olost, a l'oest, s'ajunta amb el torrent de sant Genís, poc abans del molí de la Riera (Olost); finalment, desemboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-118 | zona de Fonollet | 41.9895900,2.1353800 | 428382 | 4648982 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60732-foto-08199-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60733 | Rec de Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-rimbau | L'estat de l'aigua, quan en baixa, és dolent, ja que s'hi barreja el nitrat procedent dels purins. | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del mas Riambau, en una zona enclotada dominada pel mas, al nordest del terme. El rec segueix cap el nordest, on rep les aigües del torrent de Vilaró, fins a trobar-se amb la riera de Sorreigs, ja en terme de Sobremunt. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-119 | zona de Vilaseca | 42.0021600,2.1588100 | 430337 | 4650358 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60733-foto-08199-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies s'han près a l'inici del rec, sense aigua, en la zona compresa entre el mas Riambau i la casa Nova de Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60734 | Torrent de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-genis | Convindria desbrossar mínimament la vegetació a l'entorn del torrent. | <p>Torrent amb vegetació de ribera; està situat en una zona enclotada entre Quinaus i Torrats a la riba dreta (nord) i la Sala i Sant Genís Sadevesa a la riba esquerra (sud). Comença prop de la carretera de les Ferreres, al costat nord, a 800 metres s.n.m.; quan arriba a la zona plana, entre Quinaus i la Sala, la cota ja és de 700 m.s.n.m., passat Torrats, el torrent es tornarà a enclotar de nou, entrant ja al terme d'Olost, a l'oest, on s'ajunta amb el rec de Sant Jaume poc abans del molí de la Riera; finalment, desboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-120 | zona de Sant Genís Sadevesa | 41.9820400,2.1392000 | 428690 | 4648140 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es pot fer a través del camí de Quinaus i Torrats; quan s'arriba al pla, el torrent és a l'esquerra del camí, gairebé paral·lel a aquest. És difícil accedir-hi ja que el torrent gairebé no es veu, només es pot localitzar a través de l'observació de la vegetació de ribera que l'envolta, endinsant-se a través dels camps i els marges; abans d'arribar a Quinaus, però, hi ha una camí a l'esquerra que porta fins al torrent. També s'hi pot anar pel camí que va de Torrats al molí de la Riera (Olost), camí i torrent discorren un al costat de l'altre, però el torrent queda molt enclotat respecte el camí i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60735 | Torrent dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Torrent que s'inicia a la font dels Solans, a 800 m.s.n.m., en una zona de pollancres, i baixa fins a la Riera de Sorreigs, a l'est, a 600 m.s.n.m., a la zona del Gorg Negre, ja en terme de Sobremunt. Transcorre per una zona enclotada al nord de la Tuta, enmig d'una espessa vegetació de ribera.</p> | 08199-121 | zona del Pujol | 42.0014300,2.1799400 | 432086 | 4650260 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es fa difícil valorar l'estat de conservació del Torrent. De moment, la vegetació de l'entorn creix abundant; el que no podem valorar és la qualitat de l'aigua. El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del Torrent, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. El que sobta, però, és que la font recull l'aigua dels aqüífers situats sota camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60737 | Bassa del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vilaro | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Bassa de grans dimensions excavada al terra. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. L'aigua que es filtra de la bassa va al Torrent del Vilaró.</p> | 08199-123 | zona del Vilaró | 41.9951000,2.1623200 | 430620 | 4649572 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60737-foto-08199-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60738 | Torrent del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vilaro | S'haurien de netejar els camins d'accés. | <p>Torrent que té el seu inici a la bassa de Vilaró, al sud del mas homònim. A través d'una zona enclotada, entre el Vilaró i els Solans, desemboca al rec de Riambau. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-124 | zona del Vilaró | 41.9985500,2.1661900 | 430944 | 4649951 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60741 | Jardí de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-ferreres | XVIII | <p>Jardí que té el seu origen en època moderna, en el moment d'aixecar l'edifici de Les Ferreres. Està situat a migdia de la façana principal. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat: - El primer és un teix: arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció (fotografies 1 i 2). És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. És una espècie arbòria protegida en regressió a tot Europa. Es troba en petites localitzacions a muntanyes mitjanes on, els exemplars que en resten, acostumen a ser molt vells. Darrerament, a les Ferreres, s'han plantat diversos teixos obtinguts a partir de l'arbre inicial. - L'altre arbre destacable del jardí de Les Ferreres és de la família de les 'alzines'. Es tracta d'un arbre de gran longevitat. L'espècimen original es va tallar i, actualment, el que en resta són rebrots nascuts a partir de la soca (fotografia 3). Els diferents rebrots ocupen una superfície amb un diàmetre de 2,00 m. La capçada del conjunt té un diàmetre de 12-14 m. La localització de l'espècimen es va fer a través del Sr. Pòlit, jardiner del mas Ferreres; malgrat tot, després d'una intensa cerca, no n'ha pogut esbrinar el nom exacte.</p> | 08199-127 | Les Ferreres | <p>La casa de Les Ferreres, construïda el 1762, va ser concebuda com a casa d'estiueig, per la qual cosa en lloc de presentar alguns elements característics de les cases pairals catalanes té, entre d'altres característiques, un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar per les seves dimensions i longevitat un teix i un altre arbre de la família de les alzines. El teix ha estat considerat com un arbre mitològic en diverses cultures, des de la grega, que els consagraven als deus, fins a les cultures cèltiques i escandinaves, que el consideraven un arbre protector; en la cultura cristiana, sovint es plantava al costat de les esglésies. Cal pensar, doncs, que la seva presència al jardí de les Ferreres pugui estar motivat per la simbologia que l'envolta.</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60743 | Camí ramader (Vallès-Alpens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-valles-alpens | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Procedent del Vallès, probablement per més d'una via, aquesta ruta travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-129 | creua el terme de sud a nord | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60744 | Camí ramader (Cadí-Montseny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-cadi-montseny | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Aquesta ruta procedeix de la Selva i el Vallés Oriental, travessa les Guilleries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) I fa cap a la comarca del Lluçanès per St. Bartomeu del Grau, on es creua amb la ruta del Vallès-Alpens. Aquest encreuament és molt complex, amb nombroses variants que feien de dreceres locals, segons la procedència i destinació dels ramats i, possiblement també, per l'efecte polaritzador del mercat de Vic. En principi, i com a continuació de la via, s'ha considerat el camí que surt de Permanyer, sobre el camí ramader Vallès-Alpens, cap a Olost. Segueix cap a Santa Creu de Joglars, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau, per passar la riera de Merlès pel Molí de Vilalta. Continua en direcció a Sagàs, Olvan i Cal Rosal, on creua el Llobregat pel Pont d'Orniu. Passat el pont, el camí es bifurca, en direcció a Avià i Berga, segons que la ruta es decantés cap al Cadí o al Moixerò (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-130 | creua el terme d'oest a est | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60746 | Casamiquela (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-llegenda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>Entre les llegendes recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona n'hi ha una corresponent a l'apartat 'Narracions geogràfiques' que fa referència a Casamiquela, mas del terme de Sant Bartomeu del Grau. La narració va ser explicada per Joan Faja, de Vinyoles d'Orís, el dia 19 de juliol de 1986. 'Una vegada allà a una casa més amunt del pont del Llop, una casa que en diuen a casa Miquela, hi va anar a parar un home que volia demanar caritat. Als de casa Miquela aquell any no els havia anat gaire bé la collita, i les passaven una mica magres. Aquell dia no hi havia ningú a la casa, i quan aquell pobre va arribar-hi va sentir el gos que, tot lladrant, deia: - Fam, fam, fam! Va pensar, 'malament!' Però volia entrar a demanar als amos alguna cosa per menjar. I va trobar el gat mig adormit que ben baixet miolava tot dient: - Misèèèèria, misèèèèèria, misèèèèèria! Tampoc no en va fer cabal. Va continuar entrant a dins la casa i no hi veia ningú. Crida i li va respondre el bou des de dintre: - No hi ha dingúúúú, no hi ha dingúúúú...! Ell torna a cridar i llavors la truja a la cort fiu: - Són a sarau, són a sarau, són a sarau...! Ell es gira tot guaitant. No veu ningú; 'com ho faràs, ningú respon, només aquest bestiar'. I s'adona del gall a dalt del cim del moduló que cantava: - Encara vaig tip, encara vaig tip...! I hi havia la lloca amb els polls, a baix, i la lloca diu que deia: - Durarà poc, curarà poc, durarà poc...! I els polls: - Un granic, un granic, un granic...! I s'anaven atipant' (ROVIRÓ 2000:87-88).</p> | 08199-132 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 60747 | La plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | Molta gent coneix la 'plaça de les bruixes' com a topònim, pero no es recorda massa la llegenda que li va donar nom. | <p>La plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba dreta de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera; geogràficament, correspon al terme veí de Sobremunt. Tot i això, el lloc de 'la plaça de les Bruixes' és en ment de la majoria dels habitants de Sant Bartomeu del Grau; tant, que molts d'ells desconeixen que no es troba en terme de Sant Bartomeu del Grau, ja que està totalment integrat al seu paisatge i als seus records. És per això que hem decidit incloure aquesta fitxa, ja que si bé no hi hauria de ser per motius geogràfics, si que hi té dret per tradició oral. Aquesta n'és la narració, explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ 2000:20-21). De fet, el que s'explica habitualment de la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi ell sàbat, la festa en honor al diable.</p> | 08199-133 | 42.0075400,2.1819300 | 432257 | 4650937 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60747-foto-08199-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Ara, a la plaça de les Bruixes, hi ha un dipòsit d'aigua, tal i com es veu a les fotografies; s'hi arriba des del Pujol, seguint un camí a l'esquerra, passat el mas, seguint el dtorrent dels Solans. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60748 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina | La progressiva contaminació de l'aigua ha provocat que el lloc deixi de ser un lloc de trobada i d'esbarjo. | <p>Font situada a la riba dreta de la riera de les Llobateres. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; és un punt d'aigua, l¡aigua es canalitza fins al mas La Codina (tot i que els masovers actuals no la utilitzen). L'aigua no és potable. El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. Es conserven les restes d'un safareig on es rentava la roba i hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa.</p> | 08199-134 | zona de Les Ferreres, a prop de la Codina | 41.9797000,2.1595000 | 430369 | 4647864 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També es coneix amb el nom de 'Font del Call'. És un trencant a l'esquerra de la carretera de les Ferreres; s'agafa un camí a l'esquerra que segueix la carretera per sota; a uns 100 m del trencant hi ha la font. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60750 | Casamiquela (Casa Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-casa-vella | En ruïnes; gairebé no en queden restes i, les poquen que en queden,desapareixeran aviat a causa de l'erosió. | <p>Restes de murs de l'antic mas de Casamiquela. Es conserva un gran mur orientat est-oest; al tram nord, fa cantonada. Enmig de la bardissa, s'observen d'altres trams de mur.</p> | 08199-136 | zona de Casamiquela | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. A partir d'aquest moment, les restes de l'antic casal van patir una destrucció progressiva. A banda del mal estat en què es trobava l'edifici, es va utilitzar, des d'aleshores, com a pedrera del nou mas, des del moment de construcció de l'edifici de nova planta fins a les darreres, a l'entorn dels anys 20 del segle XX. Amb la construcció i ampliació de les carreteres que separen els dos masos, el nou i el vell, es va acabar d'arrasar bona part del que en quedava. Tot i així, encara es poden trobar fragments de ceràmica del segle XVI als marges del voltant del mas i als que estan situats a l'altre costat de la carretera B-433.</p> | 41.9570800,2.1459400 | 429221 | 4645364 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60751 | Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | En ruïnes; és possible que l'esfondrament inicial es produís per problemes estructurals causats per la important erosió que patia el sòl natural on s'assentaven els murs (en alguns punts la roca aflorava a causa del desgast del sòl de l'entorn immediat) i, també, a causa de l'abandó de l'edifici. | <p>Edifici en procés d'enderroc; el que no havia caigut s'està aprofitant en la construcció d'una casa de nova planta, a pocs metres del mas Vilatortella. L'edifici està format per diversos cossos adossats. Els murs són de pedra, alguns trams amb pedres escairades disposades en filades; les pedres estan lligades amb un morter de calç molt feble; al mur nord sembla que només hi havia fang. Cantoneres diferenciades. L'edifici estava tot arrebossat. Bé que en queden poques restes, s'intueix que la casa tenia planta baixa + 2 pisos (el darrer, possiblement sota teulada). Existeix un important desnivell entre el costat nord i el costat sud del mas. A l'exterior del mas hi ha material dispers procedent de l'enderroc de l'edifici: brancals amb la motllura bisellada i llindes de pedra calcària de Sant Bartomeu. Alguns dels carreus tenen decoració (motius florals) i una llinda té la data de '1799'. Hi ha diverses dovelles, fragments d'una gran pedra circular procedent del sòl de la cambra d'un forn (ara inexistent) i dues piques monolítiques. Els brancals i llindes recuperats devien correspondre a les plantes superiors; a la planta baixa les llindes són de fusta i els brancals no estan diferenciats. Es va trobar un segment d'arc, fet amb guix, amb motllures; és possible que correspongui a un element decoratiu d'època moderna. Destaca el mur nord, amb carreus disposats en filades. També és interessant la part inferior del tram nord del mur de llevant, amb una disposició del parament similar a la del mur nord; a la part superior del mur la pedra es combina amb material de construcció divers (maó massís i teules). Al mur est hi ha una porta amb brancals de pedra i, a l'interior, restes d'una volta. La façana principal és a migdia. Se'n conserva la porta adovellada i dues petites finestres (brancals, llinda i ampit monolítics). Posteriorment s'hi adossà un porxo, al sud, construït en dues fases diferents; inicialment es construïren dos arcs al tram est del mur sud (a la part central de l'arc hi ha maó massís) i un arc que tancava per l'oest; més endavant s'hi afegí n altre arc a l'oest. Un dels arcs, posteriorment, es tapià parcialment. Al costat oest de la planta baixa hi ha un gran arc (no correspon a l'edifici inicial, és de factura posterior), que va ser tapiat i reconvertit en una petita porta; presenta una curiosa forma de ferradura, possiblement a causa d'un desplaçament de l'estructura que va obligar a tapiar-lo. Alguns dels arcs interiors del mas estaven tapiats. La casa de nova planta que s'està construint està situada a l'oest de l'antic mas, en una cota més alta; s'ha construït un mur de contenció amb grans blocs de pedra al costat est per guanyar espai al voltant de la casa i evitar l'erosió del sòl. Està ubicada al lloc on hi havia un cobert amb murs de pedra, en molt mal estat en el moment d'iniciar les obres. Cisterna construïda amb pedra al nord de la casa nova (s'haurà de refer l'estructura per què un dels costats està desplomat). La boca és de planta circular i té una coberta a dues vessants (est-oest). Cobert exempt a l'oest de la casa nova. Planta quadrada, porta al costat est amb brancals de pedra i arc adovellat i coberta a dues vessants (nord-sud). Hi ha un enllosat davant l'era d'aquest cobert.</p> | 08199-137 | Vilatortella - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El seu nom recorda un dels antics vilars del terme. Consta als documents des del segle XIII' (ROCAFIGUERA, 1991:70). Pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9465000,2.1637200 | 430683 | 4644174 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els propietaris conserven una fotografia en blanc i negre de la casa. També se'n va publicar una al llibre commemoratiu dels 900 anys de la parròquia de Sant Julià Sassorba (ROCAFIGUERA, 1991). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60752 | El Pla del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-del-vilaro | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pla del Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | Edifici restaurat recentment. | <p>'Situat dalt d'un planell entre el Vilaró i Santmiquel, és una masoveria de planta rectangular, amb dos pisos i teulada a dues vessants. La masia, per l'estretor de les finestres i l'aspecte desgastat de la pedra, sobretot a la part de tramuntana, sembla que fos construïda al segle XVII. La façana, però, es remodelà al segle XX amb unes finestres més grans' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-138 | El Pla del Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El Pla sempre ha estat una masoveria propietat de la gran masia del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9955000,2.1567600 | 430160 | 4649620 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar la redacció de la memòria encara no s'havia pogut accedir al mas. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60753 | Retorada dels pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retorada-dels-pastors | La gent més jove del poble desconeix el terme i el seu significat. | <p>És un pla on tradicionalment s'aturaven els pastors en el seu pas a través dels camins ramaders. Sembla ser que hi feien parada i s'hi podien quedar dos o tres dies; mentre, un dels pastors anava fins a l'hostal de Saurina (actual mas Santmiquel) a comprar provisions. N'ha quedat el topònim. Antigament era un bosc, però es va talar quan es va construir la casa nova de Saurina, ara fa uns 25 anys, al lloc on hi havia hagut l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm (al costat esquerre de la carretera BV-4601).</p> | 08199-139 | 41.9957300,2.1514000 | 429716 | 4649650 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60753-foto-08199-139-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mapa i a les fotografies s'indica el lloc on es fei la retorada dels pastors. Les coordenades UTM i l'altitud fan referència al lloc on es diu que es feia la 'retorada'. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60754 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-2 | Tot i ser dels pocs pobles on encara es fa, aquest costum depèn de la voluntat del rector del poble; algun any no s'ha fet. | <p>Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.</p> | 08199-140 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de sempre, la sal aplicada damunt la pedra ha resultat un element perjudicial per a la seva conservació. En algunes de les cases de Sant Bartomeu es poden comprovar els efectes de la benedicció de l'aigua amb sal damunt els brancals de les portes, ja siguin de pedra o de maó massís. Una de les persones amb les que ens vàrem entrevistar durant la realització de l'inventari va comentar que, ja des de l'any passat, havia demanat al mossèn de la parròquia que no passés per casa seva a fer el salpàs per evitar que avancés el deteriorament que s'observava al brancal de la porta de casa seva. A la fotografia es pot observar l'efecte de la sal de l'aigua en un dels brancals de la porta de cal Llauner (plaça Dr. A. Griera, núm. 6). | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 60755 | Sender GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-3 | <p>Per a obtenir informació dels senders de gran recorregut (GR), de petit recorregut (PR) i de senders locals es pot consultar la pàgina del servei d'informació de senders de l'Associació Catalana de Senderisme: http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm</p> | S'hauria de vetllar per què el recorregut que transcorre dins el terme estigués en bones condicions i ben senyalitzat. | <p>Sender de gran recorregut que, en el seu pas per Sant Bartomeu del Grau, transcorre per diversos camins del municipi. El tram 4 (GR 3TR4 va dels Munts a Sant Bartomeu passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua; és previst que el recorregut es faci en 6 hores 15 minuts; la distància és de 27,000 m. El tram 5 (GR 3TR5 va de Sant Bartomeu a l'Estany per Alboquers, les Oliveres i Bojons; la durada prevista és de 6 hores 25 minuts; la distància és de 26,160 m.</p> | 08199-141 | creua el terme de nordest a sudoest | 41.9868700,2.1659800 | 430914 | 4648655 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60755-foto-08199-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60755-foto-08199-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un recorregut circular que s'inicia i acaba a la ciutat de Lleida. Bona part del recorregut està en procés de realització, en part està senyalitzat i publicat. Els trams actualment realitzats van de Vidrà a Vallbona de les Monges. Pel que fa a Sant Bartomeu es disposa de la publicació del tram 5 (GR 3TR5). L'itinerari sencer del GR-3 és: Lleida, Balaguer, Castelló de Farfanya, Àger, Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Gerri de la Sal, Solans, Castellbó, la Seu d'Urgell, Bescaran, Arànser, Lles, Prullans, Bellver de Cerdanya, Talló, coll de Pendís, refugi Font del Faig, Gréixer, refugi Rebost, Castellar de n'Hug, Montgrony, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona, Vidrà, Sant Quirze de Besora, Els Munts, Sant Bartomeu del Grau, l'Estany, Moià, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Manresa, Fals, Cardona, Solsona, Ponts, Agramunt, Tàrrega, Verdú, Guimerà, Vallbona de les Monges, les Borges Blanques i Lleida. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60756 | Refugi de fauna salvatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge | <p>Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | <p>Existeix, al nordest del terme municipal, un refugi de fauna salvatge. Ha estat difícil conèixer els límits d'aquest refugi però, en bona part, coincideix amb un sector del PEIN Riera de Sorreigs. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic. Reproduïm, a continuació, el fragment del text legal que fa referència als refugis de fauna salvatge: 'Títol VIII. De les àrees de protecció de fauna salvatge. Article 37. 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per preservar la fauna. 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 08199-142 | Zona del Sorreigs / el Pujol | 42.0021400,2.1813500 | 432203 | 4650338 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un tram important del refugi està protegit amb un filat d'espines. Sembla que, legalment, aquest tipus de filats només es permet a la part inferior de la tanca, no a la seva totalitat com és el cas d'aquest refugi. Els propietaris dels terrenys ocupats pel refugi de fauna salvatge són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60758 | Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-0 | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVIII | Té problemes a l'estructura del campanar i en algun dels accessos. Les dependències parroquials, exceptuant-ne la part restaurada, s'està degradant a causa de l'abandó. A l'interior de l'església hi ha zones amb la pintura 'bufada' i 'picada'; podria ser per culpa de la humitat. | <p>Conjunt d'edificis format per l'església parroquial i dependències annexes. L'església és un edifici originalment de planta quadrangular i coberta a dues vessants (est-oest). Té tres naus, les dues laterals tenen la coberta en un nivell més baix que la nau central. Murs der pedra irregular lligada amb morter de cal. Posteriorment se li varen afegir altres dependències parroquials. Entrant a l'església, a l'esquerra (oest) hi ha una porta per accedir al cor; a la dreta, n'hi ha una altra per pujar al campanar, situat sobre la nau lateral est. La decoració interior és austera, sobresortint únicament alguns relleus, probablement de guix, a parets i sostre. Hi ha dos altars a cadascuna de les naus laterals, tots ells construïts després de la restauració del culte, passada la gerra d'Espanya (1936-1939). A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers (fitxa 131); a banda dels objectes d'orfebreria, al terra hi ha diverses lloses de sepultures i, al fons de la capella, un altar. A la capçalera de la nau lateral oest hi ha la sagristia, on s'accedeix des del presbiteri. L'edifici es va construir entre 1780 i 1787; l'obra fou dirigida pels germans Font, mestres de cases de Manlleu. Sobre la porta hi ha la inscripció '1780'. Rellotge de sol a la façana; al centre hi ha un baix relleu d'un sol, amb una carota; els senyals horaris van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Inscripció: 'DECLINA 2 Gs / POLO [representació del sol] 42' (la 's' final de la prímera línia està incisa a la part superior de la línia, com un superíndex topogràfic; possiblement sigui l'abreviatura de 'graus'); correspon a la situació, aproximada, de l'església: 2º est, 42º nord. La lletra 'N' de la primera línia està escrita a l'inrevés. Es va restaurar la casa sacerdotal, al costat oest de l'església, l'any 1998; actualment s'hi fa la catequesi. La resta de dependències annexes estan tancades i el seu estat és dolent. A la planta baixa, fa uns anys hi havia hagut l'escola pública.</p> | 08199-144 | carrer Nou, 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Petany a l'arxiprestat del Lluçanès, Bisbat de Vic. L'església es va construir de nova planta entre els anys 1780 i 1787, substituint l'església vella (fitxa 80), situada en un altre indret de la població. L'edifici es va construir dalt d'un petit turonet, al costat del camí on es començava a formar un petit nucli inicial de població. El 1806 s'hi va col·locar el retaule major que va ser cremat, juntament amb altres retaules, l'any 1936. El 1864 el cens parroquial era de 803 feligresos. L'any 1870 es va construir la rectoria nova, a l'oest de l'església. Passada la guerra de 1936-1939 es va restaurar el culte l'any 1940. El 1967 es va construir l'escalinata davant l'església i, el 1986, es va clausurar el cementiri, situat al'entorn de l'església; les restes òssies es varen retirar; actualment hi ha un jardí. Finalment, el 1998, es va restaurar la casa rectoral i, durant la festa major de 2000, es va inaugurar l'exposició permanent d'orfebreria religiosa.</p> | 41.9839300,2.1729600 | 431489 | 4648323 | 1780 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Germans Font, mestres de cases. | *El primer document conegut que fa referència a Sant Bartomeu del Grau, de l'any 961; aquest es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conselleria/pergamis. Sunifred, núm. 69. Abans: aemari Vic, sac B núm. 125. Publicat: Catalunya Carolingia, vol. Osona i Manresa. Doc. 893. aca@dglab.mcu.es L'església s'obre poca estona abans dels actes religiosos; les misses es celebren les vigílies a les 8 del vespre i els festius i diumenges a les 12 del migdia. Davant l'església es documenta la presència d'un padró, senyalitzat amb una creu, que ara ja no es conserva. A la consueta de 1599 s'explica que 'tots els diumenges que són de la Santa Creu de maig a la festa de Santa Creu de setembre i els mateixos dies de la Santa Creu, acostuma a fer professó per lo rededor de dita yglésia, per lo lloc predit; i dit los evangelis y fer la benedictió del terme, segons orde del ordinari vigatà, en lo padró del fossar, que és detràs dita yglésia'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 60759 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-3 | Pateix la manca d'aigua, malgrat la pluja, d'altres fonts del municipi. Aigua no potable. | <p>Font situada al bosc de Vilanova, en una zona d'interès paisatgístic i botànic; es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs... L'aigua, que brolla enmig de les roques al costat d'un marge, va a la riera de les Llobateres.</p> | 08199-145 | zona de Vilanova | 41.9793000,2.1687500 | 431135 | 4647812 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60763 | Can Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salers | <p>CAMPS, J. 1990. La Masia catalana: història, arquitectura, sociología. Ed. Aedos. Barcelona. GIBERT, J. 1947. La Masia catalana: origen, esplendor i decadència : assaig històric descriptiu. Monografies històriques de Catalunya 2. Ed. Millà. Barcelona.</p> | XVII-XX | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Estructura de base rectangular formada per planta baixa i un primer pis de factura homogènia i un segon pis sota teulada, afegit posteriorment. Aquest edifici presenta una coberta de teula aràbiga a dues vessants (nord-sud) aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. Façana est. S'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal. Façana oest. S'obren unes tres de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó, o volta catalana a la planta baixa i, la distribució segueix la de la masia tradicional catalana, amb l'entrada i l'espai per les corts a baix; així com una cuina (ara convertida en sala d'estar), unes escales d'accés porten al primer pis on es distribueixen les altres dependències, habitacions i una cuina nova. Tot i que l'interior està força remodelat es pot apreciar el gruix de les parets que indiquen el cos que té l'edifici. Annexes. Adossat al cos principal s'obra un petit annex. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra seca i coberta d'uralita.. Al fons del cobert hi ha un petit pati i al costat un accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. A l'altra costat, un gran magatzem d'una sola planta i coberta plana, de factura nova, fa les funcions de garatge.</p> | 08199-149 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El mas Salers forma part de l'actual nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau. Originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació on al peu passava el carrer principal i camí de l'església nova de Sant Bartomeu. Tot i que la família que viu al no conserva documentaió referent a aquest, per l'estructura i la presència d'una llinda gravada amb la data de 1721 (que l'actual propietari va treure de la façana però té guardada) es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita al segle XVII, va tenir una reforma constructiva al 1730, segons el propietar i datada per la llinda isolada i va perviure i créixer des d'aleshores. L'actual familia propietària ha intentat mantenir l'estrutura del mas i, aquest fet, malgrat les reformes, permet entreveure encara la seva estructura i funcionalitat inicial.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60765 | Seient de pedra del Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seient-de-pedra-del-salers | XX | <p>Gran bloc lític de pedra de Sant Bartomeu del Grau, que ha estat treballat pel propietari del mas Salers i modelat fins aconseguir una forma de seient. Aquest monolit de 1'50 metre d'alçada i 0'70 metres d'amplada presenta una forma arrodonida tot i tenir els angles angulosos, i recorda la forma del sofa. L'acabat, en cisell, és visible a tota la superfície de la peça. I el propietari té previst exposar-lo.</p> | 08199-151 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El propietari del mas Salers havia après l'ofici de picapedrer i tenia els coneixements bàsics del tractament i manipulació de la pedra. Una de les seves afeccions es centra en modelar blocs de pedra. Té bancs de jardi, o senzills bancs per seure davant el mateix mas. Així com guardar eines antigues, de procedència diversa, des d'un bressol de fusta a una ruleta gegant datat tot de finals del segle XIX o inicis del segle XX.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 1960 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60765-foto-08199-151-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Senyor Martí Mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60766 | Creu de terme del Serrat de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-la-guardia | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVI-XX | Necessita reparacions | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08199-152 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||
| 60767 | Creu de terme del Serrat de Puiggiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-puiggiro | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917. Josep Valls (informació oral).</p> | XVI-XIX | Necessita reparacions | <p>La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ample a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08199-153 | Antic Serrat de Puigiró. | <p>Amb la destrucció de l'antic serrat de Puiggiró o Puigiró, la creu va ser recollida per l'agutzil que la guarda a casa seva. No es conserva tota la peça sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de terme o de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. A la consueta de 1599 s'explica que 'Lo die de Sant Bernabé, tots los anys acostuma fer professó a un padró que és a Puiggiró, que és demunt ho junt a les cases de la plassa (es refereix al conjunt de cases que hi havi al costat del camí ral al lloc de Puiggiró). En lo qual lloch se dóna charitat en pa cuit per los hereus de la casa del Puiol de la mateixa parrochia com a administradors d'aquella'.</p> | 41.9842000,2.1714100 | 431361 | 4648354 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Documentada a l'exposició sobre Creus de Terme feta del desembre 2004, per part de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau amb el suport documental del Josep Valls. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||
| 60768 | Cal Pastisser o forn de pa J. Griera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-o-forn-de-pa-j-griera | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la Plaça Major, formant un cos isolat que sobresurt de l'alineació de les cases del costat, però que segueix la línia de l'antic carrer principal. Es tracta d'una planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica, trencada per una gran galeria que s'obre en un dels angles. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues presenten una obertura d'accés similar, amb el portal amb elements ( llinda i brancals) amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó desplaçats i uns grans finestrals a la part de la vivenda. La part superior, presenta una disposició constructiva homogènia, amb una petita obertura central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada. A la part de la botiga, s'ha construït un obrador nou que respon a les necessitats d'innovació del negoci del forn; mentre que la part d'habitatge presenta una estructura desigual, amb diversos desnivells a l'interior. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), així com l'interior de l'edifici. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-154 | Cal Pastisser. Plaça Dr. Antoni Griera. | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificat, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Sant Bartomeu del Grau, o que s'hi va afegir en el moment d'urbanització de la plaça dins el segle XIX. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes abarcant un horitzó cronològic d'inici del segle XX. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. El seu topònim però apareix associat des de l'inici a l'activitat econòmica que porta la mateixa família; és a dir la de forner i pastisser.</p> | 41.9812100,2.1749900 | 431654 | 4648019 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60770 | Camí empedrat a la zona d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-dalboquers | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | Queden restes | <p>Zona de camps delimitades per frondosos fons de vall a banda de migdia i ponent i el camí d'Alboquers a l'oest. Els camps de conreu tot just acabaven de ser segats de manera la prospecció superficial i la visualització de material en superfície van dificultar la documentació d'estructures. S'han localitzat traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. En diercció est oest. Perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí. L'abudant presència de vegetació fa impossible definir les dimensions ni l'extensió d'aquest vial.</p> | 08199-156 | Alboquers | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior al camí d'Alboquers (GR 3) i que es veuen directament afectades per l'obra. Destaquen dues zones: Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. D'entre aquests elements cal tenir en especial consideració a dos possibles fragments de calçada o camí empedrat, el primer situat a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. Sant Jaume d'Alboquers es troba situat en una petita elevació de terreny. És un conjunt d'edificis formats per una església romànica en el seu origen, documentada a partir del segle XI, un mas d'època moderna i una antiga rectoria i el cementiri modern proper a la via. L'església conserva una volta de canó a la nau i de creueria la presbiteri. El parament exterior és força irregular. A l a porta de migdia s'hi pot observar una llinda amb la data de 1640 inscrita. El mas possiblement tingui un origen medieval tan mateix les estructures que es conserven són d'època moderna amb nombrosos afegits i reparacions. El 2001 u 2002 es va rehabilitar la part del mas més propera a l'església. De la porta originària situada a l'oest se'n conserva part del brancal. També es poden observar algunes finestres bisellades. La rectoria data del segle XIX i es troba adossada a l'església pel sud i est.</p> | 41.9404500,2.1408100 | 428777 | 4643521 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60770-foto-08199-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60771 | Camí empedrat a la zona del Permanyer-Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-del-permanyer-tossals | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | III-XX | Només queden restes i cobert de vegetació | <p>Destaquen possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estructura d'una possible via o camí empedrat. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent i l'actual estat de la coberta del sòl dificulta la seva identificació.</p> | 08199-157 | El Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior A la zona del Permanyer-Tossals. Destaquen Possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estrucutra del camí. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via. També s'han pogut constatar l'existència de diverses zones d'expectativa arqueològica s'ha confirmat la presència de les àrees delimitades en el Projecte de Recerca Arqueològica i Explotació del Patrimoni del Lluçanès elaborat per Roger Sala i s'han detectat dues noves possibles zones d'interès arqueològic, la cronologia de les quals no es pot afirmar degut a la manca de material ceràmic observat a causa de l'espessa vegetació que impedia la seva visualització. La Zona del Permanyer està formada per una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica. Aquesta zona ja havia estat identificada anteriorment durant la realització del projecte ja esmentat dirigit per Roger Sala. El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Apareix documentat per primera vegada en un document de la segona meitat del segle XIV on es ven el mas a un hereu de Casamiquela. La casa actual és un edifici rectangular amb un parament de pedra, de dues plantes i amb coberta a dues vessants. Es una construcció característica del segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920. La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o bé per a la proximitat amb aquest mas. L'edifici actual fou construït a finals del segle XIX, i ha sofert diverses modificacions posteriors al llarg del segle XX. La casa consta de dues plantes i coberta a dues vessants. Els murs, de pedres irregulars, actualment estan arrebossats.</p> | 41.9651400,2.1377800 | 428554 | 4646265 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 60772 | Assassinat a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-a-la-rectoria-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. VALLS, J. 2005. Textos de la I Exposició de l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (desembre 2004-març2005).</p> | XVII | <p>A partir del relat fet pel rector Mn. Josep Dalmau sobre 'l'assassinat de la majordoma i del robatori comès a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau', aportem una síntesi dels fets que s'hi narren. En el relat consta que el dia 8 de maig de 1684, el rector de St. Bartomeu del Grau (Bisbat de Vic), Mn. Josep Dalmau, se'n va anar la Processó de Nostra Sra. De la Gleva, deixant la majordoma (Maria Anna Noguera, veïna de St. Romà de Sau), sola a la rectoria, tot i que ella mostrà certa reticència. Tornant de la Processó, el rector, aterrit, trobà la majordoma assassinada per un tret d'escopeta a la cara. A més, trobà clars indicis de robatori (caixes i un armari oberts), i trobà a faltar vuit culleres de plata, deu forquilles i tres gots de plata. De la difunta se n'emportaren uns 6 o 8 sous personals. De seguida s'adonà que l'autor no era algú desconegut i que havia entrat a la casa conscient que la majordoma era sola. L'endemà la dona va ser enterrada i el dia 10 es feú el funeral, acordant celebrar l'aniversari el dia després de Sta. Anna, el 26 de juliol. El dia 14 del mateix mes, el batlle, Joan Pujol i Vilaseca, amb sospites fundades, va detindre a la porta de l'hostal, a Creu de Pedra (el camí ral), el jove Agustí Dachs (àlies Llossa), un malfactor reconegut que vivia a la casa d'en Castell, a la plaça del poble. Portava a sobre diverses monedes, algunes d'or i de plata, i després de detenir el germà gran, finalment confessà i declarà on eren amagats els objectes robats a la rectoria. Junt a dos testimonis, l'endemà es recuperaren els objectes (amagats en uns conillers i entre uns garrics) i s'emportaren el delinqüent a Vic. A la rectoria, observant les restes i els indicis dels successos, el rector esbrinà els fets ocorreguts: el lladre va entrar per la porta del campanar, baixant a una cambra on sabia que hi havia una escopeta carregada, amb la que va matar la dona. Amb una destral de la casa havia trencat els panys de tots els armaris, excepte el del menjar. El rector fa una advertència als seus successors, recomanant no deixar mai la majordoma sola i que no tingui amistats. Lamenta la seva pròpia ingenuïtat i acusa el lladre de traïdor i ingrat, ja que el jove no desconeixia ni la casa ni les rutines: hi havia treballat molts cops, se l'havia alimentat i se li havia fet caritat, a ell, als germans i a la seva mare, de qui era amiga la majordoma. El rector dedueix que aquesta amistat va donar pistes al lladre sobre els béns existents a la rectoria, i que alhora va ser la causa de l'assassinat, per tal que la dona no descobrís el malfactor. El rector dóna gràcies a Déu per haver permès descobrir el culpable i poder-li donar el càstig merescut, servint d'exemple per a tots els cristians. Dóna fe que s'ha fet justícia. Finalment narra la tètrica fi del culpable, que acaba morint a la presó de Vic, un any després dels fets ocorreguts, en circumstàncies extranyes, ja que sembla que no va ser per mort natural (el dia abans el jove es trobava en perfecte estat). Un cop mort el lladre, els objectes robats són tornats a les mans del rector, i els diners de la difunta, tot i no tenir testament fet, s'entregaren a qui es demostrà que era el seu hereu.</p> | 08199-158 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | <p>Josep Valls i Capdevila va recollir de l'arxiu Episcopal de Vic el RELAT DEL RECTOR MN. JOSEP DALMAU DE L'ASSASSINAT DE LA MAJORDONA I DEL ROBATORI COMÈS A LA RECTORIA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU. Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. La rectoria de Sant Bartomeu del Grau estaria ubicada prop de l'església Vella. A partir dels volts de l'any 990 es documenta per primera vegada aquesta l'església i continua apareixent esmentada en els segles següents. A finals del segle X, abans d'ésser cedida vers l'any 993 pel bisbe de Vic, Fruià, al sacerdot, Bonfill, canonge de la seu vigatana i de la família dels senyors del castell de Gurb, ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055 de manera genèrica i, l'any 1080, explícitament. A partir de l'esmentada donació d'aquesta església juntament amb d'altres esglésies del terme del castell de Gurb, i la repetició de la donació en la persona del clergue, Berenguer, nebot de l'anterior, quan aquest fou promogut a la mitra del bisbat d'Elna, es genera un fragós i llarg conflicte. Les vicissituds de la primera part del conflicte no finiren fins que vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de les quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i generà un nou i violent conflicte entre ambdues parts; el conflicte no finí fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. Però a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de les parròquies de Sant Andreu de Gurb i de Sant Bartomeu del Grau, situació que durà fins l'any 1165, que, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies, i a la mort d'aquesta senyora es degué incorporar definitivament als dominis dels bisbes vigatans. Es desconeixen amb exactitud quines són les vicissituds que afecten l'església a partir d'aquest moments, tan sols sabem que a mitjans del segle XIII un petit nucli habitat es troba al redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera, també es coneix l'existència d'un altar consagrat a Santa Maria, tot i que se'n desconeix la ubicació. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el poblament existent prop de l'església. Durant el segle XVI, mentre Sant Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i de l'afegitó d'una sagristia. L'església sofrí l'afegitó d'unes capelles laterals i subsistí fins a l'any 1780, que fou construïda una nova església en el poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials, la qual cosa motivà l'abandó de l'església vella que restà sense culte i avui està totalment en ruines.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1684 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rector de Sant Bartomeu del Grau, Mn. Josep Dalmau. | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60773 | Creu de terme del Serrat de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-les-tres-creus | <p>AAVV. 2003. Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic. BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 150 cm d'alçària per 65 cm d'amplària màxima per 37 cm de gruix. L'anvers és presidit per la imatge de Crist crucificat, dempeus i a la creu. Als extrems del travesser s'intueix la presència d'algunes figures o imatges, tot i que no es pot apreciar els personatges representats. Mentre que al revers és presidit per la Mare de Déu amb l'Infant. Aquesta cara es troba força mal conservada. No es conserva el suport original.</p> | 08199-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic (Barcelona). | <p>Es desconeix la ubicació exacta d'aquesta creu. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. També es desconeix si el topònim del Serrat de les Tres Creus fa al·lusió a que hi havia tres creus o fa referència al tema del calvari i les tres creus.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És una creu de pedra datada del segle XVI. Avui es conserva al Museu Episcopal de Vic, tot i que no consta en la guia de les col·leccions. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60774 | Can Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moliner | XVII-XX | Totalment restaurada | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, que presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) de factura molt nova però que manté elements originals. Aquest és el cas de la presència de cantoneres diferenciades a l'edifici original. La façana principal és a l'est, al peu de carrer vell. L'accés es realitza per una porta amb brancals i llinda de pedra motllurats, dels que s'entreveu una factura moderna. Les obertures distribuïdes de forma simètrica al llarg de la façana també presenten alguns elements de pedra, ja que alguna té una motllura bisellada; a la primera planta de la façana nord hi ha una finestra amb elements de pedra.</p> | 08199-160 | Carrer Vell n. 49. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa sigui d'època contemporània, i més concretament de la segona meitat del segle XX; en origen i per la seva ubicació al peu del camí vell, i al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu del Grau, aquest edifici formava part del nucli antic del municipi. El seu topònim, el Moliner o Can Moliner, també és indicatiu. Segons els actuals propietaris aquella era la casa del moliner del poble, un lloc on també venia i comercialitzava amb la part de blat o cereals que havia mòlt o li havien encarregat. Per tant, un dels llocs de gran activitat del nucli antic del poble. A la casa no es conserva documentació sobre aquesta activitat ni del personatge, però si existeix una forta tradició oral que fa que aquest edifici s'hagi inclòs a l'inventari.</p> | 41.9834200,2.1732100 | 431509 | 4648266 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60775 | Tomba del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-carrer-nou | <p>AADD. 1986. Sant Bartomeu del Grau. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. ALESAN, A.; SAFONT, S.; MALGOSA, A. (1999). Informe antropològic. A Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. RIERA, M. (1999). Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. MOLERA, Santi (2000). Tomba del carrer Nou, núm. 12, a Carta Arqueològica: Osona. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Inèdita.</p> | IX-XIV | S'han realitzat obres | <p>Lloc d'enterrament format per una inhumació aïllada. La tomba estava situada a uns 150 metres al sud-oest de l'església, aquesta zona, originalment aturonada havia estat retallada per tots els costats per poder aniivellar el terreny i així construir-hi vivendes. L'enterrament es va documentar en el decurs d'unes obres. Es tracta d'una tomba de lloses amb inhumació primària orientada sud-est i el cap al nord-oest. Aquesta orientació, tot i no ser molt freqüent, no és tampoc excepcional ja que es troba en altres necròpolis medievals. Aquesta orientació podria anar vinculada a la geologia de l'indret, a la relació de tombes amb edificis religiosos pròxim o camins, la variació de l'arc solar durant l'any, o simplement per la falta d'espai disponible. Amb els treballs realitzats no es pot afirmar que es tracti d'una tomba isolada, cal assenyalar però que la zona fou retallada amb màquines per tal de construir cases i que el relleu ha quedat molt modificat. La màquina excavadora es va emportar part de l'esquelet, però alguns d'aquests ossos es van poder recuperar i incloure a l'estudi. In situ es va recuperar el crani (neurocrani i hemimandíbula dreta) si bé aparegué amb el frontal, parietal dret i hemimandíbula esquerra fora de context. Junt amb el crani es van recuperar fragments de vèrtebres cervicals i dentició maxil·lar i un fragment de clavícula esquerra. Donades les circumstàncies de localització i excavació de la tomba no és possible determinar en quina posició es diposità el cadàver, si bé segurament es col·locaria directament sobre el llit de lloses, amb el cap vers el N-NW i peus S-SE, suggerint un enterrament decúbit supí Les restes estudiades corresponen a un individu de sexe femení entre 22 i 25 anys. Si bé s'ha recuperat un 77% de l'esquelet, la preservació dels diferents elements ha estat pobre. Es tracta d'un individu gràcil, d'estatura mitjana però superior a la mitjana femenina de poblacions properes cronològicament. A nivell cranial destaca una forta hiperostosi osteoporòtica endocranial que afecta als dos parietals i a l'occipital que junt amb la presència de cribra orbitalia lleu està indicant que aquest individu va patir una forta anèmia d'etiologia desconeguda, si bé al tractar-se d'un individu de sexe femení es pot relacionar amb la seva fisiologia. Igualment l'edat i el sexe d'aquest podrien estar confirmant les majors possibilitats que tenien les dones joves en aquestes poblacions, coincidint amb el major risc que suposa el periode reproductor i que es relaciona amb les complicacions derivades de la gestació i del part, així com durant el periode de lactància.</p> | 08199-161 | Carrer Nou n.34. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es tracta d'una tomba de lloses d'època medieval, tot i que no amb la tipologia més freqüent, com són les tombes de cista. Les lloses estan col·locades a doble vessant, model poc frequent però present i amb paral·lels a Catalunya. Pel què fa a la cronologia, havien estat considerades pròpies dels segles VII al XI, tot i que no es pot afirmar durant quant temps s'utilitzà aquest tipus de sepultura, perdurant possiblement fins al segle XIII. Amb el cristianisme i el llarg període de transició fins al segle X les pràctiques funeràries adopten diversos models, es comencen a trobar zones de necròpolis a l'entorn més immediat de les esglésies i els conjunts episcopals; però en les zones rurals es continuaran adoptant models mixtes, tombes isolades al costat de camins i de petits establiments rurals. Al segle X, amb l'Abat Oliva i la creació de les Assemblees de Pau i Treva de Deu i l'establiment de les sagreres quan es legislarà tot aquest món funerari, passant a ser competència exclusiva de l'església. Els enterraments dins l'església i a l'entorn més immediat seran una constant fins al segle XVIII, moment en què es construeixen els primers cementiris moderns. Aquestes estructures d'inhumació individual o col·lectiva es situaran a prop de les vies o camins d'accés dels nuclis habitats o en grans estructures aïllades de caràcter particular. El tipus d'enterrament en fossa simple és el més usual en totes les necròpolis documentades en les parròquies de la zona i és un tipus d'enterrament que és present a partir de la baixa romanitat i perdura fins època moderna. La tipologia de les tombes és diversa, des de simples fosses rectangulars cobertes o no amb lloses; tombes antropomorfes excavades al terreny natural i amb coberta de lloses; tombes antropomorfes amb el perfil construït amb carreus, en alguns casos afermades amb morter; tombes que apareixen rodejades per un estructura de pedres disposades formant un cercle. Aquestes tombes no restaven tan a la superfície sinó que a més d'una protecció de terra solien tenir algun element de senyalització. Són habituals els còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada de l'espai i fins i tot alguns autors defensen que podrien indicar els llocs de permanència d'algunes famílies. L'absència de material associat, o aixovar, dificulta la datació, tot i que la seva ubicació situada a peu del camí ral, en un lloc relativament elevat i per tant visible; i a prop d'una parròquia i d'un gran nombre d'assentaments rurals disseminats l'han permès datar d'època medieval. Si com sembla es tracta d'una tomba isolada, sense relació amb cap edifici religiós, caldria datar-la amb anterioritat a l'estructuració parroquial eclesìastica, cosa que en el segle XI encara no s'havia generalitzat. Aquesta tomba, tot i no haver-se pogut relacionar amb cap construcció propera (església, monestir o masia) cal considerar-la propera a un lloc d'habitat. Es tracta d'una de les poques evidències arqueològiques d'època Medieval, i en el decurs de l'excavació cal assenyalar que també es va trobar ceràmica ibèrica.</p> | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència a la presència d'una tomba isolada, al carrer Nou número 12 (actual número 34). A mitjan 1998 els senyors de la casa número 12 del carrer Nou (família Valls), amb el propòsit d'ampliar el pati que tenen darrera la casa, decidiren retallar part de la zona aturonada. Aquesta feina, realitzada amb mitjans mecànics va permetre localitzar unes lloses clavades al terreny i abundants ossos, motiu pel qual es decidir realitzar una intervenció arqueològica. Actualment encara resta visible el negatiu de la tomba, i dues lloses disposades horitzontalment a la base. L'estructura es conserva en un rebaix, sobre unes escaletes de totxo que comuniquen el jardí de la casa amb el turonet. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60776 | Fons Cabrera i Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas | <p>ADM. 2002. procedent de l'Arxiu Històric d'Hostalric. fons Cabrera i Bas. Pons i Guri, Josep M. Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera. A: Quaderns de la Selva, 14 (Santa Coloma, 2002) LLACH PALMADA, Emma. 2004. El fons documental dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió. A: Revista de Girona, 227 (Girona, 2004), pàg. 79-83 LLACH PALMADA Emma. 2005. Puig Amat, Neus. L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d'Osona i de Mòdica. A : Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma, 2005)</p> | <p>Fons documental dels segles IX-XIX, de 5700 documents, format per 14 fitxes documentals amb informació sobre el comtat d'Osona i Sant Bartomeu del Grau. Aquestes es poden agrupar en: 1874 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadri Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Extractes de documents1488/10/12 1876 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau , Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Extractes de documents1555/06/11 2269 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Extractes de documents1313/08/06 2305 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Extractes de documents1600/01/14 2342 Relació del contingut de documents del caixó 8 referents al castell de Palafolls, Vilanova de Palafolls, St. Bartomeu del Grau, St. Genis de Palafolls, heretat de la Plantera, vall de Sta. Susanna, veïnat de Traslaigua i Malgrat. 1336/??/?? Inventaris de l'arxiu o de documents1689/??/?? 2471 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 1608/11/04 Extractes de documents1608/11/04 2812 Notícies sobre l'adquisició del castell de Castelló d'en Bas, del Mallol, de Manlleu, de Torelló, de Cabrera, de s'Avellana o Roda, de la Meda o Sameda, d'Auertet, St. artomeu del Grau i St. Jaume d'Alboquers, castell de Sau, Brull i Seva. 3834 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadrique Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Donacions i cessions de béns1488/10/12 3836 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau, Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Dots i capítols matrimonials1555/06/11 . 4662 Còpia de 3 instruments, el primer de la creació de batlle de St. Bartomeu del Grau, el segon del dret de fadiga a la renda de 2 patis o sòls de Vilanova de Palafolls i el tercer del nombrament d'oficial i comissari general de totes les terres dels vescomtats.</p> | 08199-162 | Arxiu Històric d'Hostalric | <p>El fons està format pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, i geogràficament s'estenia per dues terceres parts de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s'estengui des del segle IX al XIX.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) 4376 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Obligacions1313/08/06 4415 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Compra-venda de béns immobles1600/01/14 5181 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 5347 Memòria dels jurats i veïns dels termes del Cabrerès, St. Bartomeu del Grau i Espinelves sobre l'elecció de veguer. 1608/11/04 Plets i processos judicials1608/11/04. Al setembre del 2002 la Generalitat de Catalunya els va entregar el fons documental del vescomtat de Cabrera i Bas i comtat d'Osona provinents de l'Arxiu Ducal Medinaceli. I que, un cop classificats i informatitzats aquests documents, han pogut constatar que hi ha referències històriques de Sant Bartomeu del Grau. L'Arxiu Històric d'Hostalric comprèn el període entre el segle IX i XIX. | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60777 | Església parroquial de Sant Boi de Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-boi-de-llucanes | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | L'església parroquial de Sant Boi està situada en el punt més alt del nucli urbà. És una església de grans dimensions d'estil barroc-neoclàssic, formada per tres naus, la central més alta i més llarga, coberta amb voltes d'aresta dividides per quatre arcs torals i planta de creu llatina, planejada per Josep Moretó a mitjans del segle XVIII i dirigida per Mariano Claris d'Olost. Les naus laterals tenen dues plantes: la superior forma un corredor que va del cor a la capçalera, i la planta inferior s'obre a la nau central formant capelles, mitjançant arcs de mig punt sobre columnes. La façana principal, orientada al sud i d'estil barroc, mostra una gran portalada esculturada; al centre hi ha el portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau hi ha el rostre d'un angelet i a sobre, dins un segell amb garlandes decorades, hi ha la data gravada de 1767. Flanquegen el portal dues falses pilastres decorades amb motius vegetals i coronades amb dos falsos gerros florals, esculturats. Sobre hi ha una fornícula de quart d'esfera ornamentada amb elements vegetals i motllures a mode de guardapols; a l'interior hi ha la imatge de Sant Baldiri, una imatge nova i més petita que l'anterior que fou destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Sobre la portalada s'obre una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i més amunt, un òcul, just sota el coronament curvilini de la façana. A la façana principal hi ha quatre finestres, amb brancals i coronament de pedra, dues a cada extrem, alineades verticalment. El campanar, esvelt, s'enfila a la banda est de la nau. Presenta una alçada de 32,65 metres i consta de quatre trams construïts en diferents èpoques. El campanar original, d'estil romànic, que encara es conserva i es pot admirar des de l'interior, tenia una alçada de 18,40 m. En aquest primer tram hi ha tres petites obertures en forma d'espitllera en tres de les seves cares. Més amunt hi havia tres finestrals amb arc de mig punt, un d'ells geminat, on s'allotjaven les campanes. Aquestes obertures foren tapiades l'any 1537. El segon tram, separat del primer per unes motllures exteriors i amb les cantonades a mode de bisell, té les parets més primes i presenta quatre espitlleres, una en cada paret. El tercer tram amb grans obertures d'arc de mig punt, allotja les campanes. El quart tram, d'alçada més reduïda, presentava fins a la dècada de 1960, quatre finestrals també d'arc de mig punt més petits que els del tercer tram. En aquesta època s'instal·là un rellotge ja que l'antic no funcionava bé. S'eixamplaren les obertures i s'hi col·locaren les quatre esferes del rellotge. Aquest darrer tram fins a finals del segle XIX o inicis de segle XX, estava cobert amb teulada piramidal de fort pendent, acabat amb rajola de València. Actualment es troba coronat amb una barana de pedra i parallamps (SELVA:2006). L'interior de l'església conserva 8 retaules barrocs i neoclàssics que representen un patrimoni artístic molt valuós i singular que es va salvar de la Guerra Civil espanyola: - Retaule de Santa Bàrbara: conegut actualment pel de Sant Isidre, obra de Josep Moretó vers l'any 1680, instal·lat a Sant Boi el 1780. - Retaule de la Mare de Déu del Ballester: d'estil barroc del segle XVII. - Retaule de l'altar Major: neoclàssic o barroc acadèmic. Obra de l'autor vigatà Antoni Real, inaugurat el 1797. - Retaule del Sant Crist: d'estil neoclàssic. Obra d'Antoni Real del 1791, daurat per Bernat Solà i policromat per Francesc Solà el 1855. - Retaule dels Sants Màrtirs: neoclàssic, no se'n coneix l'autor, datat del 1783 i daurat l'any 1794. - Retaule del Roser: neoclàssic, daurat el 1783. No es coneix l'autor. Si bé la imatge del Roser és obra de Pere Anton Soler (segle XVII-XVIII). - Retaule de la Mare de Déu del Carme: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas (1857). Policromat per Bernat Solà el 1862. - Retaule de la Puríssima: neoclàssic, obra de Llorenç Corominas, datat el 1855 i policromat per Bernat Solà. | 08201-1 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà. Sant Boi de Lluçanès | El 1761, el mestre de cases vigatà Josep Moretó Sellés va proposar al rector de Sant Boi, Pere Soler del Coll, reformar l'església romànica que estava molt malmesa i havia esdevingut petita pel gran nombre de parroquians. Al cap de poc temps de començar l'obra (1762) Moretó va abandonar. El 1763 les obres es recomencen dirigides per l'olostenc Mariano Claris, mestre de cases, i ja no es tractarà d'una reforma sinó que la fan de bell nou. La nau, de nova planta, s'encararia de sud a nord, s'ampliaria de mides i se'n conservaria el campanar. Tot i això el nou mestre seguiria les traces de Moretó. La nova església va ser beneïda el 1775 tot i que la data gravada al portal de la façana és de 1767. Durant la Guerra Civil es varen destruir i cremar les quatre grans imatges de més de 2 metres del retaule Major (sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí). L'any 1815 s'aixeca el campanar sobre una estructura anterior. Després de Guerra Civil s'encalcinà la façana i es va tornar a pintar de nou el rellotge de sol de la façana. També es substituïren els tres graons originals de l'entrada per cinc de nous (SELVA:2006). El 1986 la Diputació de Barcelona realitzà obres de restauració, a causa de les quals es fa una excavació d'urgència. El febrer de l'any 1987 s'acaben les obres de restauració del campanar de l'església. | 42.0576300,2.1517000 | 429809 | 4656523 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60777-foto-08201-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al costat de la portalada principal de l'església hi ha un rellotge de sol repintat després de la Guerra Civil que tenia l'antiga inscripció UNAM TIME. L'antic rellotge presentava la data a la part inferior de 1894. El rellotge es va repintar el 2002 i la inscripció i data han desaparegut. | 94|96|99 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60778 | Sant Salvador de Bellver (o d'Orís) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-bellver-o-doris | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. JUNYENT, Eduard (1947). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial, Vic, 16 de novembre de 1947. PLADEVALL, Antoni (1969). 'Sant Salvador de d'Orís o de Bellver' a Hoja Diocesana, núm. 461, Vic, 5 d'octubre de 1969. PLADEVALL, Antoni (1971). 'Sant Salvador de Bellver o d'Orís' a Programa de la festa Major 1971, Sant Boi de Lluçanès. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XII | Sant Salvador de Bellver es troba situat a l'extrem nord oriental del terme municipal, a la punta d'una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic que separa la riera de Talamanca de la d'Orís. L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular, de grans proporcions, dividida per dos arcs torals i coberta amb una volta lleugerament apuntada, la qual remata amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Entre l'absis i la nau hi ha un simple plec que fa de punt d'unió. L'edifici té tres portes, una a ponent que és l'actual porta d'accés a l'església, coronada amb arc de mig punt; una altra porta de grans dimensions, també d'arc de mig punt, sense galzes, al mur de tramuntana, tocant a l'absis; i una altra, també al mur de tramuntana, molt més petita, antigament de llinda rectangular i actualment coronada amb arc de mig punt, tocant al mur de ponent. Cap d'aquestes portes no té elements escultòrics o decoració. Al mur de migjorn hi ha obertes dues finestres de doble esqueixada. La sobrietat de les línies arquitectòniques i el volum de la construcció, resolt amb grans blocs, en una estructura homogènia i sense interrupcions de cap mena, mancada d'afegitons d'èpoques posteriors, fan ressaltar encara molt més la bellesa de l'estil, el qual es mostra en les ornamentacions exteriors de l'absis, sota la línia de la cornisa i a les seves finestres. Les parets interiors, fetes amb carreu gros i regular, han estat coronades per una imposta simple aixamfranada, la qual corre per tot el perímetre i la nau i l'absis. A l'absis es conserva un fris de dents de serra i presenta tres sèries de nou arcuacions cegues separades per bandes llombardes. També s'obren dues finestres, una al sector est i l'altra al sector sud, totes dues formades per arcs en degradació. Aquestes finestres formen esqueixada veres l'interior i plecs cap a fora. La coberta de la nau de l'absis han estat fetes de nou així com també el campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana principal. | 08201-2 | Sector est del terme municipal | Sant Salvador de Bellver es trobava al límit de l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d'Orís, pel fet que estava tocant els límits del castell d'Orís, a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. El seu antic nom, enregistrat ja l'any 1110, als inicis de la fundació, fou el de Sant Salvador de Bellver, pel fet de trobar-se al puig de Belvidere o Bellver. Sens dubte que li devia donar aquest nom el dilatat horitzó vers la Plana de Vic i la vall del Ter que hom podia admirar des d'aquest punt. Des del començament del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues, regida pel prior Pere Amat, amb un sagristà de nom Ermemir i tres o quatre altres membres. Vers l'any 1150 Pere Amat fou succeït pel prevere Berenguer de Llagostera i aquest per Pere de Todonyà, al final del segle XII. Aquesta comunitat es regia per la regla de Sant Agustí, igual com el cenobi de Lluçà o l'Estany. L'església adquirí més importància quan l'any 1210 es creà al seu temple una confraria, de la qual formaven part diversos nobles i pagesos de la comarca. Al moment d'ingressar-hi, aquests feien diverses donacions de terres a canvi d'ésser inclosos en les oracions i en els sufragis dels confrares. La confraria tenia una capellà beneficiat i un altar dedicat a santa Maria, dins l'església de Sant Salvador. Aquesta confraria aconseguí tenir tanta o més importància que la comunitat de canonges, la qual, cap al final del segle XIII, l'any 1278, ja havia quedat reduïda a un sacerdot, que tenia el títol de rector, i dos altres capellans, beneficiats, un del qual ho era de la confraria. La pesta negra motivà la desaparició de la comunitat, mentre que la confraria s'esllanguia cap a la mort de la institució. En aquesta època només residia a l'església un sacerdot, que tenia el títol de rector. Aquesta precària situació motivà que l'any 1411 s'iniciessin els tràmits per a unir el benefici o rectorat de Sant Salvador a l'administració de la catedral de Vic a través de la pabordia de desembre. A partir del 1415, moment en que renuncià el càrrec de rector qui fins aquell moment regentava, el paborde de la pabordia de fou el rector perpetu o encarregat de Sant Salvador i de l'administració dels seus béns. El fet, però, de no residir-hi féu que l'encarregat de mantenir el culte de la capella fos el rector de Sant Boi de Lluçanès. A causa de les disposicions rebudes amb motius de les visites pastorals de l'any 1724 i següents, l'edifici sofrí diverses obres de consolidació els anys 1734 i 1735 a càrrec de canonges vigatans, que no modificaren l'edifici original, del qual només la teulada és posterior a l'erecció del temple romànic. Sant Salvador de Bellver ha estat recentment restaurada per obra del pare Marcel Capellades, actual responsable de la renovada activitat religiosa. Hi ha missa cada diumenge. | 42.0590800,2.1930100 | 433229 | 4656651 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60778-foto-08201-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El seu antic arxiu es conserva a l'Arxiu Capitular de la catedral de Vic. En ell hi consten, des de l'any 1110, moltes deixes de terres i béns i sovint de persones que es declaraven converses o deodonades de Sant Salvador. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60779 | Sant Miquel de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-gallifa | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. PLADEVALL, A (1975). 'Sant Miquel de Gallifa' dins Full Diocesà núm. 3332, Vic, 23 de febrer de 1975. SELVA, Pere (1999). Topònims de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XI-XVII | Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l'extrem nord oriental del terme municipal a l'oest de la masia de la Gallifa, sobre un turó. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant i coberta amb volta de canó interior i teula àrab exterior. Les parets exteriors són de maçoneria irregular amb cantonades diferenciades, totes les parets són llises menys la de l'absis que té un fris de tres sèries d'arcuacions cegues separades per bandes llombardes, les dues sèries laterals presenten quatre arcuacions i la central cinc. A l'absis també s'obren dues finestres, una central i l'altra al sector sud, la part inferior presenta una doble bancada. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, amb una petita campana. La façana sud presenta una finestra esqueixada tapiada. Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle XI a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya de finals del segle XII o principis del segle XIII, i la tercera en la reconstrucció de la porta al segle XVIII, al lloc del mateix portal original. | 08201-3 | Sector nord-est del terme municipal | Sant Miquel de Gallifa es troba documentada com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, i apareix amb en nom de Vila-Seca, el 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tingués culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. En un informe del bisbat consta que a mitjan del segle XIX s'hi deia una missa anual el dia 8 de maig. Devastada el 1936 fou oberta al culte fa pocs anys des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants. | 42.0748200,2.1789000 | 432078 | 4658410 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60779-foto-08201-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Miquel s'hi celebra missa cada any per Sant Miquel. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60780 | Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladecans | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | És una masia de grans dimensions amb un gran volum principal de planta baixa i pis, i nombrosos volums i estructures adossats al voltant. És de murs de maçoneria de pedra, arrebossat només a la façana principal, i cantonades amb carreus treballats. La teulada és de quatre vessants, però a la part posterior hi ha nombrosos pendents de les diverses ampliacions, sobresurt una ampla torre de dos trams, amb murs de maçoneria de pedra i restes d'arrebossat. El tram inferior és de planta quadrada i el superior octogonal, la transició entre ambdós és a base d'elements curvilinis de pedra treballada i acabaments d'obra vista; la teulada és piramidal de vuit vessants i té quatre finestres que donen llum a l'interior. La façana principal, orientada al sud-oest, és l'única que està completament arrebossada i pintada. A planta baixa hi ha dues finestres i un gran portal al centre, tot emmarcat amb pedra bisellada, al portal hi ha la inscripció '1751 JESUS MARIA PERA VILADECANS' i l'escut de Viladecans en relleu (té fitxa individual). Al primer pis hi ha cinc balcons emmarcats amb pedra motllurada, el central de majors dimensions i més treballat. A la barbacana destaca la canalera, formada per grans blocs de pedra treballada. La façana nord-oest té diversos volums i estructures adossats, entre els que hi ha la torre i l'església de Sant Joan Baptista, a l'extrem esquerra. El nivell de planta baixa és ocupat per un volum adossat que forma quatre voltes de canó en el nivell inferior i a sobre una terrassa. A la façana i a primer pis hi ha dues obertures d'accés a la terrassa, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina a la llinda, dins hi ha un relleu amb una creu i la inicial M., entre altres elements. Sota teulada hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats, totes tapiades. La canalera també està formada per blocs de pedra treballada. La façana nord-est té un pati al davant amb la gran pallissa al nord-est i un volum de murs de maçoneria de pedra i obertures fetes amb maó al nord-oest. A l'extrem esquerre hi ha un dels volums ampliats, amb dues finestres de maó al primer pis. Del centre de la façana en sobresurt un altre volum, té quatre obertures d'arc rebaixat a planta baixa, dues emmarcades amb maó i dues amb lloses a plec de llibre, i tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat fet de maó. A l'esquerra d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i un portal reformat; al primer pis una finestra emmarcada amb maó i un portal fet de pedra motllurada, originalment una finestra. A les golfes hi ha una finestra feta amb maó, una amb pedra treballada, una altra sobre el volum ampliat emmarcada amb pedra bisellada i una altra finestra a l'extrem dret, emmarcada amb monòlits bisellats. La façana sud-est forma un queixal a causa d'un volum ampliat a la part dreta. En la meitat esquerra del volum i a nivell de planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre i unes escales modernes. En el primer pis hi ha una galeria de cinc grans i altes obertures d'arc de mig punt fets amb pedra bisellada i sustentades amb pilars motllurats al capitell i a la base, el fust monolític i bisellat. Sota teulada hi ha dues obertures ovalades fetes amb dos blocs de pedra treballada. En la part del queixal que mira al sud-oest hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó a la planta baixa, un portal fet amb pedra bisellada que dóna accés a una petita terrassa i una finestra també amb pedra treballada al primer pis i dues obertures ovalades sota teulada, una de pedra treballada i l'altra amb maó. A la part dreta, hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra amb contorn de pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una obertura ovalada feta amb maó sota teulada. | 08201-4 | Sector central del terme municipal | La masia de Viladecans és coneguda des de l'any 1190. Apareix documentada el 1221 i també en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Valentí Viladecans. Es conserven documents, a la masia, del segle XV que ja fan referència a l'existència de la masia al segle XIII. | 42.0472700,2.1651200 | 430908 | 4655362 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60780-foto-08201-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60780-foto-08201-4-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia de Viladecans està situada en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i a l'est del molí de Viladecans. L'edifici queda envoltat de nombroses estructures i edificis entre les que hi ha l'església de Sant Joan Baptista, dues pallisses o un hort tancat, delimitat per un mur de maçoneria de pedra i ubicat uns metres de la façana principal, en un nivell inferior.La façana principal es troba arrebossada i esgrafiada des de l'any 2002 tal com es troba escrit en una inscripció a la façana: 'L'any 2002 fou restaurada aquesta façana per la Sra. Ramona Viñas vda. De Viladecans'. La façana es troba pintada de color terrós i conté esgrafiats de color blanc que consisteixen en un requadre que envolta la façana i les finestres de la planta baixa, formant també quatre requadres al primer pis entre balcons, en els quals hi ha representats dos gerros amb flors, l'escut de la masia de Viladecans amb la inscripció '1751 Casa Viladecans' i un rellotge de sol. Els autors de l'arrebossat, tal com està inscrit a l'extrem esquerra de la façana, són Lafon-Antonell. Segons fonts orals, antigament ja hi havia un esgrafiat a la façana, més treballat que l'actual.A la façana sud-oest hi ha una placa commemorativa adossada al mur, amb el relleu del rostre del poeta Jacint Verdaguer i la inscripció 'L'altíssim poeta Jacint Verdaguer sojornà en aquesta masia l'any 1871'. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60781 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-6 | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | El Vilar està situat en un punt elevat al nord del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i als peus de les primeres pendents del massís dels Munts. Es tracta d'una masia de grans dimensions, possiblement la més gran de tot el Lluçanès, formada per un gran volum quadrat de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat a l'est que forma una gran galeria i acaba en una petita torre, i nombroses estructures a tot el voltant, delimitant un pati davant les façanes sud i est de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i estan arrebossats a la façana nord i al volum ampliat. El volum principal està coronat amb una teulada de quatre vessants de la que en sobresurt una petita torre. Aquesta torre està arrebossada, compta amb una finestra a cada costat i serveix per a donar llum a l'escala interior de la masia, ubicada just a sota. La façana principal, orientada al sud té un pati o lliça tancat al davant, delimitat per nombroses estructures, entre les que hi ha un hort tancat amb murs de maçoneria de pedra a l'extrem sud o un mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats que tanca el pati per l'oest. L'accés principal es troba en aquest mur i està format amb enormes brancals monolítics de pedra treballada que formen un fals pilar i una llinda monolítica sobre la que hi ha tres grans elements de pedra treballada, parcialment erosionats. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i un gran portal central, emmarcat amb pedra motllurada especialment treballada i amb decoració a la llinda que consisteix en un arc dins el qual hi ha un motiu geomètric circular en relleu i la data inscrita de 1736. A cada costat del portal hi ha un pujador bastit amb maçoneria de pedra. Al primer pis hi ha cinc balcons emmarcats amb pedra motllurada i amb base de pedra motllurada, el central de majors dimensions i amb la pedra més treballada. A nivell de golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra motllurada, alguna de les quals conserva l'ampit motllurat. La canalera que corona la façana és de pedra treballada amb decoracions. A la dreta de la façana hi ha el volum ampliat, adossat a l'extrem nord-est del volum principal. Està coronat amb teulada de doble vessant i al seu extrem hi ha una petita torre que sobresurt lleugerament. A nivell de planta baixa hi ha quatre obertures dobles emmarcades amb pedra treballada, formades cada una per una porta i una finestra just a sobre compartint emmarcament, a de l'extrem dret situada sota un volum adossat. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, tancades amb vidriera i sustentades amb pilars monolítics de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al nivell de golfes hi ha una altra galeria de quatre obertures d'arc rebaixat, en aquest cas sense tancament i sense motllures als pilars. A l'extrem dret d'aquest volum hi ha la torre adossada, amb una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis que dóna accés a una petita terrassa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i tres petites obertures d'arc de mig punt sota teulada. La façana oest té adossada a l'extrem esquerre l'església de la Mare de Déu del Roser del Vilar. A nivell de planta baixa conté quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha fins a vuit finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, tres amb pedra motllurada i quatre amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i ampit motllurat, i just sota teulada, quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08201-5 | Sector central del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada des del segle XII, quan Bertran de Curull i la seva esposa, Saurimonda, n'eren els propietaris, ja amb nombroses masoveries. Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important vil·la rural, de la qual depenien 21 masos. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Pere Vilar. El 1613, Jeroni Vilarasau, iniciador del gran llinatge del Vilar, li donà un gran impuls i inicià la dinastia dels propietaris de Vilar,creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855. El gran edifici, però, és una obra construïda el 1735. Durant la primera guerra carlina a la masia hi va pernoctar en diverses ocasions el Comte d'Espanya i durant la tercera guerra carlina la masia es va utilitzar com a palau d'intendència general de Catalunya del bàndol carlí. A mitjans segle XIX l'hereu del Vilar, Antoni de Vilar, es va casar amb una rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, unint dos grans patrimonis. | 42.0636700,2.1507100 | 429734 | 4657194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60781-foto-08201-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60781-foto-08201-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)La façana nord mostra es volums adossats totalment arrebossats i separats per un petit queixal. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i un accés emmarcat amb pedra bisellada i tancat amb una porta de ferro forjat amb la inscripció 'A.V.F.1887' que dóna accés al jardí a través d'una passarel·la elevada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. En el volum ampliat i a nivell de planta baixa hi ha quatre espitlleres i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, quatre de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra treballada.La façana est forma un gran queixal. A l'extrem dret es troba el volum adossat que conté tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada, i dues finestres a les golfes emmarcades amb pedra bisellada. En el nivell superior, just sota la teulada de la petita torre hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha diverses estructures adossades al fons de les quals hi ha cal Masover del Vilar. Entre aquestes hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó que dóna accés al pati interior de la masia. En la façana del volum principal, a l'interior del recinte tancat, conté a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una amb pedra motllurada i tres finestres balconeres emmarcades amb pedra motllurada, la de l'extrem dret amb base de balcó que s'adossa al volum ampliat. A nivell de golfes hi ha set finestres, quatre emmarcades amb pedra motllurada, dues amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, i just sota teulada hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada.Al voltant de la masia, especialment al sud i a l'est, hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, una part bastides amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista. Entre aquestes destaca un volum al nord de cal Masover, on es conserven quatre obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra bisellada sobre els quals hi ha inscrit un nombre, generant entre tots la data incompleta de 178-.També és coneix la masia com el Vilar de Sant Boi. En l'accés interior entre els dos volums hi ha la data de 1771 inscrita a la llinda. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60782 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | Vila-rasa està situada en un punt lleugerament elevat entre el serrat dels Morts i la carretera BV-4601, al sud-oest de l'Abellar. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, entre les que hi ha corts, coberts, una pallissa i una església. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, té un pati o lliça tancat al davant, delimitat al nord per un alt mur de maçoneria de pedra coronat amb merlets esglaonats i amb l'accés principal emmarcat amb pedra treballada i una gran llinda monolítica on hi ha la data de 1819 inscrita. El pati té dos nivells diferents d'alçada comunicats per escales, per salvar el desnivell existent fins a l'accés principal de la masia, un portal adovellat que es troba aixecat respecte a la resta d'estructures a causa de l'emplaçament de la masia sobre un petit monticle rocós. També dins del pati i a tocar de la masia hi ha una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb coberta circular de lloses i amb dues obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un arc rebaixat de lloses a plec de llibre integrat al mur, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra profusament decorada, descrita en una fitxa individual. A les golfes, just sobre aquesta finestra hi ha un matacà bastit amb grans carreus de pedra treballada, amb coronament de lloses i sustentat amb dues grans mènsules monolítiques. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada d'un sol nivell que conté una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana sud conté diverses estructures adossades, algunes de les quals en estat de ruïna i mostra els dos volums de la masia: l'original a la dreta i l'ampliat a l'esquerra. En el volum original i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada. El volum adossat, coronat amb teulada de doble vessant amb orientació perpendicular a la del volum principal, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Als nivells de primer pis i golfes el mur està arrebossat i totes les finestres són de nova obertura. La façana oest es troba totalment dominada pel volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana nord, com la sud mostra els dos volums que formen la masia. A l'esquerra, el volum original té una estructura adossada amb teulada d'una vessant que ocupa tot el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1738 inscrita a la llinda, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada. El volum ampliat conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en un nivell inferior al de planta baixa a causa del desnivell del terreny. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó, al primer pis hi ha cinc finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i a les golfes hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-6 | Sector oest del terme municipal | La masia de Vila-rasa es troba documentada des del segle XII, concretament des de l'any 1134 en què es té constància del primer hereu de Vila-rasa com a batlle, anomenat Bernat Vilarrasa. Des de 1160 fins al segle XIX els hereus de la masia de Vila-rasa (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès que pertanyia a la mitra de Vic. Torna a aparèixer documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de aleshores batlle Joan Puig, alies Vila-rasa. | 42.0475100,2.1309700 | 428082 | 4655417 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60782-foto-08201-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60783 | L'Abellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labellar | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII | L'Abellar està situat en un punt lleugerament elevat al nord-est de Vila-rasa i a l'oest del Purgatori. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra treballada, a la llinda del qual hi havia inscrita la data de 1611 (actualment es troba erosionada) i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida de dues obertures amb pilar central de maó, quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada i una altra amb ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a la llinda del qual hi ha la data inscrita de 1705 amb una creu intercalada, amb la peculiaritat que la data es troba escrita a l'inrevés, de dreta a esquerra. A nivell de golfes hi ha una eixida horitzontal, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una petita finestra emmarcada amb maó. La façana oest forma un queixal per la diferència d'amplada dels volums i conté una estructura adossada a l'esquerra, on s'observa una porta emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observen tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra treballada i la tercera amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra, en la part visible del volum principal, lleugerament més ample, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord conté dues estructures adossades, una a l'esquerra i l'altra a la dreta ubicada davant del volum ampliat, on no s'observen obertures. A la resta de la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est està dominada per diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra que tanquen un pati davant la façana, amb un accés orientat a l'est i emmarcat amb pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, dues de les quals amb ampit motllurat i la de l'esquerra amb una creu inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. | 08201-7 | Sector oest del terme municipal | La masia de l'Abellar, antigament també anomenada casa Camella, apareix documentada en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom d'en Pep de casa Camella. Torna a aparèixer documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683, aquest cop amb les dues denominacions, Abellar o casa Camella. | 42.0490700,2.1329800 | 428250 | 4655588 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60783-foto-08201-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60783-foto-08201-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60784 | Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaltella | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Vilaltella està situada a tocar de la carretera BV-4601, al sud de Santa Margarida de Vilaltella i a l'oest del serrat dels Llims. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures adossades al voltant, especialment a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada, a la clau del qual hi ha la inscripció 'FREXER 1752' junt amb la silueta d'un arbre esculpida en relleu. També a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada a la llinda del qual hi ha la inscripció 'GERONI FREIXER Y VILALTELLA 1786' junt amb una creu en relleu intercalada, una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A l'esquerra de la finestra central hi ha un carreu integrat al mur amb una petita obertura d'arc deprimit convex i a la dreta un rellotge de sol integrat al mur, tot i que actualment molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, totes tres amb ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura amb teulada d'una vessant que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1793 inscrita en els dos carreus superiors. Encara més a la dreta hi ha diverses estructures adossades, la major part de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest es troba dominada per les nombroses estructures que hi ha adossades en aquesta part. Únicament s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb maó a nivell de golfes. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté un cos adossat al centre, ocupant tota l'alçada de l'edifici, bastit amb murs de maçoneria de pedra i amb dos contraforts per la cara nord. Aquest cos conté la cisterna al seu extrem oest, fet que provoca un acabament en punt rodó del cos. Únicament conté obertures al nivell de golfes, on hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat, una de les quals orientada a l'est, originalment emmarcats amb pedra treballada tot i que reformats modernament. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa únicament una obertura, totalment tapada per l'heura. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un carreu integrat al mur amb una petita obertura ovalada a l'interior. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures on s'observen, disposades irregularment, cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb maó i un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues petites obertures entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra geminada, amb brancal interior compartit, emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una gran obertura reformada. Uns metres al sud-oest de l'edifici hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. | 08201-8 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia Vilaltella apareix documentada l'any 1365 quan el batlle del castell de Sant Boi decreta que ningú pasturi i faci empriu en el mas Vilaltella de Sant Boi. Torna aparèixer en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. L'edificació actual és de la segona meitat del segle XVIII, tal com ho testimonien diverses llindes amb dates inscrites. | 42.0328000,2.1248700 | 427561 | 4653788 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60784-foto-08201-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60785 | Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barnera | XIX | Barnera està situada en un punt lleugerament elevat al sud de la carena de Sant Ponç, al nord-est dels Hostalets de Barnera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color ocre, té les cantonades diferenciades amb carreus treballats i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra bisellada picada de nou i un portal al centre emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció a la llinda que queda parcialment tapada pel balcó del primer pis, tot i que s'observa la data de 1827. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. A nivell de golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb pedra bisellada picada de nou i la última amb pedra treballada. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada picada de nou a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est, com l'oest, conté únicament dues obertures, en aquest cas una finestra de nova obertura emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. Uns metres al sud de l'edifici es conserva una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant, amb les obertures emmarcades amb pedra treballada i amb un carreu integrat al mur amb les inicials inscrites de 'F. F. P.R.' junt amb la data de 1926. | 08201-9 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual és de la primera meitat del segle XIX, tal com ho testimonia la llinda del portal principal. | 42.0299400,2.1403500 | 428839 | 4653458 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60785-foto-08201-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60786 | Hostalets de Barnera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostalets-de-barnera | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XVIII | Els Hostalets de Barnera està situada uns metres a l'est de la carretera BV-4601, als peus de la pista forestal que condueix a Barnera i a l'est de l'anomenat collet del Fang. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb la data de 1734 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. La façana oest conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra i un portal de nova obertura a la planta baixa, i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues amb maó. La façana nord conté únicament una finestra balconera emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana est, parcialment coberta d'heura, conté dues finestres emmarcades amb maó, un amb llinda de pedra, a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues amb maó. | 08201-10 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Hostalets de Barnera apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1855. Tot i així l'edificació actual és anterior tal com es reflecteix a la llinda d'una finestra de l'edifici, amb la data inscrita de 1734. | 42.0272500,2.1354300 | 428429 | 4653163 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60786-foto-08201-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els Hostalets era una casa de parada del camí ramader que provenia de Sant Bartomeu del Grau i es dirigia a l'Hostal del Vilar. Aquesta ruta, identificada pel Grup de Treball de Transhumància del Solc com a ruta III, és un dels principals camins ramaders que travessaven el Lluçanès. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60787 | Bardés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bardes | Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVIII | Bardés està situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la carretera BV-4601 i al nord-est de la Casanova de la Tria. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, amb diferents nivells de teulada i bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats deixant alguns carreus a la vista, com les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i una porta reformada amb maó, a més d'una petita estructura que sobresurt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una porta maó a l'extrem dret, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i obra. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossada la pallissa, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb reformes d'obra vista. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana est es troba dominada completament per la pallissa, que en aquesta façana conté una gran obertura reformada emmarcada amb brancals de maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté una estructura adossada a la meitat dreta que actualment es troba enderrocada. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una comuna d'obra, amb arrebossat escrostonat. Just sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. | 08201-11 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació correspon a una construcció del segle XVIII tal com es va constatar en una data inscrita en un carreu. | 42.0381200,2.1350700 | 428411 | 4654371 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60787-foto-08201-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En una de les últimes intervencions a la masia es va trobar una data del segle XVIII inscrita en un carreu.La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és Verders o Alvardés. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60788 | Casanova de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tria | XVII | La Casanova de la Tria està situada pocs metres a l'est de la carretera BV-4601, al nord-est de Vilaltella i a l'oest de Bardés. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A la dreta hi ha el volum principal que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un relleu a la llinda força erosionat dins del qual hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data de 1621 en nombres romans. També a la planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha el cos ampliat que sobresurt uns metres respecte la façana del volum principal. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una eixida formada per quatre obertures d'arc rebaixat, dues de les quals es troben orientades a l'est. A la dreta de la façana hi ha un petit pati delimitat pel mateix edifici i nombroses estructures d'usos agropecuaris, que té el seu accés principal orientat al sud. La façana est conté diverses estructures adossades. A nivell de planta baixa s'observen diverses obertures d'arc rebaixat amb lloses a plec de llibre que han estat tapiades, quedant els arcs integrats al mur de càrrega. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura, conté diverses estructures adossades, alguna de les quals en estat de ruïna, i forma un petit queixal. Pròpiament a la façana, i en el queixal, hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. A la resta hi ha tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal de nova obertura, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha sis finestres emmarcades amb maó i a les golfes dues finestres més, també emmarcades amb maó. Uns metres al sud de l'edifici hi ha una estructura de dos nivells i amb teulada de doble vessant que s'ha reformat com a habitatge. | 08201-12 | Sector sud-oest del terme municipal | L'edificació actual de la Casanova de la Tria és del segle XVII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. | 42.0364900,2.1292000 | 427923 | 4654194 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60788-foto-08201-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60789 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell | MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània. | XIX | Borrell està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a l'oest de Vila-rasa i l'Abellar i a l'est de l'encreuament entre les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis amb forma d'L. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1802 inscrita a la llinda. Sobre el portal hi ha una llinda integrada al mur on s'observa una llarga inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un cobert bastit amb obra vista i a la dreta s'hi adossa perpendicularment la resta del volum principal, formant un petit pati. La façana oest té dues parts diferenciades per la forma d'L que té el volum principal. A l'esquerra hi ha la part dominada pel cobert adossat i a la dreta, al fons, s'observa a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. A nivell de planta baixa, dins el cobert, s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta reformada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest és inaccessible per la vegetació que hi ha crescut al voltant. | 08201-13 | Sector oest del terme municipal | La masia Borrell apareix documentada en una descripció del terme parroquial de Sant Boi de Lluçanès de l'any 1683. | 42.0490900,2.1255600 | 427636 | 4655597 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60789-foto-08201-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/