Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60680 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Guàrdia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Procés de ruïna general. S'observen moltes esquerdes a les estructures de l'edifici, a banda de les nombroses reparacions efectuades en diferents èpoques. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. El conjunt actual presenta moltes modificacions. Murs de pedra, en sec, amb rejuntat posterior de morter de calç (arrebossat). L'edifici original, el cos central actual, queda desvirtuat per un afegit al costat sudest, on deuria haver-hi la façana original, més reculada que l'actual i desapareguda durant la reforma de l'edifici. Les obertures que presenta són gairebé totes fetes amb maó massís i poden datar-se en una època molt recent (segles XIX i XX). La coberta també ha estat refeta al darrer quart del segle XX, aprofitant les teules existents. La traça del cos central pot observar-se a la façana del darrera (nordoest), al que s'adossen altres cossos, també construïts amb pedra. Cadascun d'aquests cossos té la coberta diferenciada i independent de la resta. Encara es pot observar les cantoneres de la façana principal (sudest), malgrat que la resta de la façana hagi desaparegut. Tot i així, es fa difícil saber si s'han conservat estructures de l'edifici original, ja que els murs presenten nombrós material de construcció (maó massís i teules) barrejat amb les pedres dels murs. Malgrat les diverses reparacions, encara s'observen diversos trencaments en els murs de l'edifici (el mur nordest de l'edifici principal està molt malmès, presentant un important esvoranc tapiat amb totxo). A la planta baixa del cos afegit a la dreta de l'edifici principal (nordest) hi ha un pilar central, de secció quadrada, fet amb carreus de pedra calcària, tota una raresa vist el conjunt, on no hi ha cap element que destaqui. Se'n veuen 4 filades i, a la part superior, hi ha un carreu més gros, a manera d'àbac, possiblement per aguantar una biga central; actualment, el pilar està acabat amb totxanes. Davant la façana principal hi ha unes dependències que devien servir de corrals, graner...Els murs de la planta baixa són de pedra, des d'on s'aixequen diversos pilars de maó massís i totxana; la part superior del mur sudoest s'havia tapiat amb totxanes. Actualment, està gairebé tot esfondrat.</p> | 08199-66 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2001)</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està abandonat i, els coberts exempts, ensorrats. Malgrat això, en una de les visites que es varen fer a l'edifici, es va comprovar que en una de les dependències de la planta baixa s'hi guardaven cavalls i, en una altra, un vehicle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60681 | La Masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masoveria | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). La Masoveria. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Rehabilitació recent. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedres planes, irregulars, lligades amb fang; queden restes d'arrebossat. Cantoneres diferenciades. S'observa un cos afegit, en forma de 'L', que envolta l'edifici original pels costats oest i nord. Les obertures de l'edifici original, portes i finestres, són fetes amb elements de pedra amb les motllures bisellades; l'ampit de la finestra situada sobre la porta (façana sud) està motllurat. Als murs de l'edifici original es va obrir una finestra amb brancals de maó massís (façana sud). A la part nova de la casa les obertures són de maó massís, bé que aprofiten algunes llindes de pedra de l'edifici original. Els murs d'aquesta estructura afegida estan fets de pedres irregulars, lligades amb fang, i les cantoneres diferenciades. Una de les pedres cantoneres de la façana sud (angle sudoest) està treballada; presenta un important solc repicat; evidentment, aquest material prové de les parts reformades de l'edifici original o d'elements d'èpoques anteriors a la construcció d'aquest afegit. Cossos annexes i exempts a migdia (corrals) i a l'est.</p> | 08199-67 | La Masoveria - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia dels elements observats, la datació del mas hauria de situar-se entre els segles XVII i XVIII. L'afegit adossat a les façanes nord i oest podria ser de ben entrat el segle XIX o, fins i tot, d'inicis del segle XX. 'La Masoveria (...) ja surt documentada a la baixa edat mitjana i sembla ser que portava el nom de Sant Genís Superior, per distingir-se de la casa de Sant Genís, que albergava la rectoria. Però els noms d'aquesta casa no s'acaben aquí, més antigament la Masoveria era anomenada Condrigons, nom que deriva de 'Conreria', així doncs, la Masoveria era la conreria de Sant Genís, és a dir, una casa de pagès destinada a conrear les terres de l'església i que sovint donava hostatge als transeünts' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9767600,2.1400400 | 428754 | 4647554 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60681-foto-08199-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60681-foto-08199-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60682 | El Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-codina | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El molí de la Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | L'estat d'abandó ha fet que el conjunt es degradés amb el pas del temps. Tot i així, conserva totes les estructures muràries. | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. El conjunt està format per l'edifici del molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. - Molí. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta sud-nord. Murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. Planta baixa: sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. Primera planta: finestra tapiada a l'est; finestra oberta posteriorment al nord. Planta sota teulada: finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. - Mas. Coberta sud-nord. Pedra irregular lligada amb fang, cantoneres diferenciades. Façana est. Porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada, bé que la manca d'arrebossat la pot anar degradant. Façana sud. Edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa (+ 1 planta a les estructures del costat oest). Porta de motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 53'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí (algunes de molt recents amb parets de totxana). Façana oest. Coberta de sediment i terra, procedent de moviments antròpics, fins a l'alçada de la planta sota coberta. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, a més de la terra provinent de la construcció o ampliació d'un camí a la part alta (costat oest), no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada. A pocs metres al nord del conjunt, a la roca de la riera de les Llobateres, hi ha un seguit d'encaixos que podrien haver servit per a l'estructura d'una presa. Pica monolítica conservada a l'exterior de la lliça i un altre fragment de pica a l'interior d'aquesta.</p> | 08199-68 | zona de Les Ferreres | <p>'Situat a la capçalera de la riera de les Llobateres, el Molí de la Codina era un molí fariner, propietat de la Codina. La casa [fou] aixecada per un hereu Codina a finals del segle XVII (...). Antigament, alguns pagesos de Sant Bartomeu portaven el blat, l'ordi i el blat de moro a moldre al molí de la Codina; malgrat això, molts pagesos anaven a moldre als molins de Sorreigs (especialment al molí de Guiteres) ja que eren molt més grans i tenien una configuració més 'industrial' gràcies a l'important cabal d'aigua de la riera.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9728200,2.1565700 | 430119 | 4647102 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Fins fa poc temps, la mola de pedra feia de taula a la font del Call' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Cal destacar el paratge on està emplaçat el Molí de la Codina: la frondosa vegetació de ribera i les vessants de la vall de les Llobateres cobertes d'una catifa arbrada fan d'aquest topà un espai de gran bellesa.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60683 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-0 | XIV | Edifici rehabilitat a finals del segle XX, sobretot estructures interiors i cobertes. Amb el temps, és previst fer-hi noves obres de consolidació mantenint, però, l'estructura original. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Molt reformat al llarg dels segles. A la planta baixa conserva un arc apuntat, possiblement del segle XIV, i un tram de mur construït en 'opus spicatum'. La façana principal té un cos afegit a migdia, possiblement un antic cobert, ara reaprofitat com a part de l'habitatge. La porta és adovellada, de mig punt, amb la motllura bisellada; al damunt hi ha una finestra amb una motllura de tradició renaixentista. Al mur est s'observa com la casa va créixer cap a migdia; hi ha un tram de mur inicial amb grans carreus i una cantonera on s'adossa, pel costat de migdia, el cos de la façana actual. Dos contraforts a la façana posterior (nord), ajuden a mantenir l'estabilitat de l'edifici. La cantonada, ensorrada en una època indeterminada, es va reprendre i construir de nou. A la façana oest hi ha un gran porxo a l'alçada de la primera planta, restaurat pels actuals llogaters. A l'interior de la casa les reformes s'han fet respectant l'estructura de l'edifici. En una porta interior de la primera planta hi ha un llinda monolítica decorada; l'escut que presenta, però, no és identificable.</p> | 08199-69 | La Devesa - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9747000,2.1310200 | 428004 | 4647332 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60683-foto-08199-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60683-foto-08199-69-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60684 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-14 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Edifici rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest). Murs de pedres irregulars; aparentment, lligades amb morter de calç (pot ser a causa del rejuntat de la restauració). Cantoneres diferenciades. Actualment, la façana principal és a migdia i l'eixida és a la part posterior de la casa (nord-est). Es tracta d'un mas que va néixer vinculat al Vilar; durant els segles ha patit diverses ampliacions, com denota la tipologia de les finestres (elements de pedra i motllures bisellades). L'edifici, tal i com es veu a l'actualitat, devia construir-se entre els segles XVII i XVIII, bé que possiblement encara conservi algun cos o alguna estructura d'època anterior, sense determinar. La porta d'entrada actual no és l'original; podria ser que a l'interior encara se'n conservés la traça d'alguna de més antiga. Al segle XIX, principis del XX, es devia acabar de configurar la casa tal com la veiem actualment; les finestres construïdes amb brancals de maó massís, l'arc de la porta d'accés des de l'eixida i la llinda de fusta confirmarien aquesta hipòtesi. A la planta baixa de les façanes sud i est es conserven algunes finestres petites amb els elements monolítics. La balconada de fusta de la façana principal possiblement sigui del segle XX. A la part posterior de la casa hi ha un cos amb planta baixa + 1 planta sota coberta amb una estructura similar a la resta de l'edifici; més al nord,, hi ha un cobert de planta baixa (coberta a una vessant, sud-nord) i un cos exempt, suposadament un antic corral, també de planta baixa. A l'oest de l'edifici, exempt, hi ha un pou, amb la boca construïda en pedra; també es conserva una pica monolítica.</p> | 08199-70 | La Caseta - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El nom popular d'aquest mas és la Caseta del Vilar, perquè antigament formava part d'aquesta finca, com es constata en una consueta parroquial de Sant Bartomeu del Grau de 1599; la qual diu que el mas Vilar pagava les rendes a la parròquia de Sant Bartomeu només per mig mas, perquè se'n separà la part que corresponia a la Caseta, comprada per l'hereu del Senyer de Vespella ja molts anys abans de 1599' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9848000,2.1814800 | 432196 | 4648413 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60684-foto-08199-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60684-foto-08199-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També se l'anomena 'la caseta del Vilar', a causa de la seva proximitat al Vilar. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998.El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60685 | Ca la Mònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-monica | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Ca la Mònica. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Rehabilitat parcialment (la coberta és nova). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Cantoneres diferenciades a l'edifici original. La façana principal és a l'est. Porta amb brancals i llinda de pedra motllurats (es nota la marca del salpàs). Hi ha una finestra amb elements de pedra (motllura bisellada); a la primera planta de la façana nord hi ha una finestra amb elements de pedra (arestes escairades). Cos afegit al sud i oest, de principis del segle XX (l'estructura és de maó massís); presenta algunes reparacions. Al tram est de la façana nord hi ha un cobert adossat de nova construcció (planta baixa).</p> | 08199-71 | Ca la Mònica - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Aquesta casa fou construïda durant la primera meitat del segle XVIII, i havia estat propietat del Pujol, de la mateixa manera que cal Simon i el solar on es construí l'església parroquial de Sant Bartomeu l'any 1780.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9860000,2.1693600 | 431193 | 4648555 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60685-foto-08199-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60685-foto-08199-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els actuals habitants de Ca la Mònica han informat que a la llinda de la porta principal, ara molt erosionada, hi havia la inscripció '1617'; aquesta data s'hauria de poder corroborar amb documentació escrita o gràfica; sembla ser, per la mateixa informació oral, que la inscripció de la llinda no es reduiria a la data. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60686 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Masia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | L'edifici està en procés de rehabilitació des de fa 3 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Coberta a dues vessants. Murs de pedra irregular, lligada amb fang, i cantoneres diferenciades. Part de l'edifici, abans de la rehabilitació, estava construït amb tàpia. De l'estructura interior no en queda res, només s'han conservat les façanes, bé que modificades. La coberta actual s'aixeca uns 50 cm respecte l'original. La façana principal, a migdia, conserva la porta original, adovellada, amb arc de mig punt; a la dreta hi té una finestra petita amb els elements monolítics. La resta de brancals, llindes i ampits de la resta d'obertures d'aquesta façana s'han substituït per pedra nova i, els elements antics, s'han traslladat a d'altres murs. El balcó de la primera planta es va obrir fa uns 50 anys. Al tram est de la façana principal hi ha un cos afegit (de pedra irregular i cantonada diferenciada) molt modificat durant els anys; a l'extrem sud d'aquest cos n'hi ha un altre construït amb totxanes. - Façana oest. Obertures noves i elements de pedra de dues finestres que, abans de la rehabilitació, estaven a la primera planta de la façana sud (arestes escairades i ampit motllurat). - Façana nord. Diverses obertures modificades; les 3 finestres de la planta baixa conserven llindes antigues. - Façana est. Finestra a la primera planta, nova, i dos cossos adossats, l'un de planta baixa + 1 planta (al tram sud), amb coberta a doble vessant (est-oest) i murs en sec (és la continuació del cos afegit a la façana de migdia), i un altre al tram central, de planta baixa i coberta a una vessant (oest-est). Mur a l'entorn del mas (costats nord i est), exempt de l'edifici (presenta nombroses reparacions).</p> | 08199-72 | La Masia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Pel que fa al nom, Masia és un derivat de mas que, al seu torn, prové del llatí MANSU, que significa 'conjunt de terres pertanyents a una edificació agrícola' o simplement 'propietat rústica' ' (BENITO; ARMENTERAS, 2001),</p> | 41.9785400,2.1793700 | 432014 | 4647719 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60686-foto-08199-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60687 | Terma Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-blanca | XVIII | Les inscripcions gravades a la fita original s'han anat perdent a causa de l'exfoliació de la pedra. D'altra banda, s'hauria de 'dignificar' l'element. El bloc de pedra contemporani li treu tot el protagonisme, deixant-la en un segon pla. Si es vol mantenir el bloc de pedra posat el 1977, s'hauria de repintar la llegenda o 'gravar-la' amb un altre material. | <p>Fita que marcava els límits entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Olost i Sobremunt (Sant Martí). Està feta amb pedra blanca, calcària, de Sant Bartomeu. Té una alçada de 80 cm pel costat oest i 47 cm pel costat est (aquestes mides s'han près des de la base actual, pedretes lligades amb ciment). La planta és triangular, amb dos costats plans (sud i oest) amb un angle en escaire, i un tercer arrodonit, (corresponent al nord i a l'est). El costat sud mesura 28 cm, i s'hi pot veure una inscripció referida a Sant Bartomeu que ocupa tres línies: 'S [AN] I' a la primera línia [= SANT], la segona i tercera línies comencen amb una 'b' i acaben amb una 'V', el cos de les quals ocupa la segona i tercera línies; a la segona, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ARTO' i, a la tercera, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ME'. En definitiva, 'SANT BARTOMEV'. Al costat oest, de 17 cm d'amplada, hi ha la inscripció '1723' a la part alta de la fita i, més avall, es llegeix 'LO', amb la 'O' d'un cos més petit, escrita a l'interior dels traços de la 'L'. Aquest lateral de la fita és indicatiu del municipi d'Olost; ignorem si es tracta d'una abreviatura o si, simplement, han desaparegut la resta de les lletres. El costat nordest no té inscripció; en tot cas, no es veu. Si hi fos hauria de fer referència a Sobremunt (Sant Martí). Podria ser que hi hagués altres signes, però l'exfoliació de la pedra no permet apreciar-los correctament.</p> | 08199-73 | zona de Vilaseca | <p>Es desconeix el seu origen. És una fita de terme. Al costat oest porta la data '1723'.</p> | 42.0104200,2.1470700 | 429374 | 4651285 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'any 1977 Joaquim Vilaseca hi va fer posar un bloc de pedra al costat amb la bona intenció de fer perdurar el record de l'existència de la fita. Aquest bloc porta la inscripció (força malmesa): MUNICIPIS / SANT BARTOMEU DEL G[RAU] / O[LOS]T DE LLUÇANÈS / SANT [MARTÍ]'; a la part de baix hi ha les inicials 'J.V.', de Joaquim Vilaseca i, més a la dreta, les quatre barres. Al posar aquest bloc, la base de la fita original va quedar lligada amb ciment. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60688 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Pujol. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | El conjunt necessita una rehabilitació de dalt a baix. S'hi pot entrar, però hi ha alguns punts molt perillosos, algun sostre mig ensorrat i un tram d'escala amb una estabilitat precària. L'edifici de la masoveria té la coberta mig ensorrada. La voluntat del propietari és de restaurar la casa senyorial i enderrocar l'edifici de la masoveria i el passadís que uneix un edifici amb l'altre. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens del mas probablement s'haurien de buscar a l'alta edat mitjana, època de construcció d'alguns dels masos més importants del municipi (Vilaseca, les Ferreres, el Vilar...), però no es conserven restes visibles de l'edifici antic. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció (o modificació) dels grans casals del Lluçanès i de la Plana de Vic. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sudest, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia; és de pedra calcària de Sant Bartomeu, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior és semblant al Vilar i a Vilaseca, amb una gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra). - La masoveria. És un edifici situat al nord del mas, amb façana a migdia; planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada; coberta a doble vessant (est-oest). Entre la casa senyorial i la masoveria s'anaren construint diferents cossos fins a ocupar gairebé tot l'espai de l'eixida que hi havia entre un i altre edifici; finalment, es construí una galeria al costat oest que comunicava la primera planta dels dos edificis. La façana principal de la masoveria, a migdia, té una porta amb arc rebaixat i una inscripció a la clau: 'ANTONIA PUJOL / I FERRERAS / ANY 1860'. Els elements de pedra de portes i finestres de la façana principal són fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu. Els murs són de pedra irregular, barrejada amb material de construcció; el sostre de la planta baixa està refet amb bigues prefabricades (2a meitat del segle XX); hi ha alguna finestra de maó massís. A l'exterior de la façana nord de la masoveria hi ha les empremtes d'una estructura amb bigues de fusta (planta baixa + 1 planta), ara inexistent. L'accés a l'eixida es fa a través d'una porta adovellada, amb arc de mig punt, situada a la façana oest (sota la galeria de comunicació entre els dos edificis); el terra de l'eixida estava pavimentat amb pedres posades de costat. En el mur d'una pallissa en ruïnes adossada a la dreta de la façana principal de la masoveria hi ha una pedra, que es va reutilitzar en la construcció d'aquest mur, amb la inscripció: 'ANTONIO AROLA / AÑO 1880'; cal remarcar que les lletres 'N' d'aquesta inscripció estan escrites al revés.</p> | 08199-74 | El Pujol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Ja surt documentat l'any 1179' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Tal com passa en altres cases (Vilaseca, El Vilar...), d'estructura molt similar a aquesta, no s'observen resten de l'edifici documentat al segle XII.</p> | 41.9914400,2.1725600 | 431464 | 4649157 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la planta sota teulada del mas hi ha una encavallada de fusta que va ser escapçada per un dels costats per a construir-hi diferents dependències. De fet, tot l'edifici està molt modificat, però conserva les estructures originals i, amb un bon estudi, es podrien recuperar tots els elements. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60689 | Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saurina | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Saurina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIV | En un dels trams de l'edifici hi ha coberta nova; a la resta hi ha moltes esquerdes i estructures enderrocades. S'ha refet la teulada d'algun cobert i s'han reparat amb totxana i bigues prefabricades alguna porta. | <p>Edifici molt complex. S'observen diferents fases d'ampliació en època històrica, essent la més remarcable a partir del segle XVIII. L'edifici original, de dimensions petites, té la façana a migdia. L'estructura actual és de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Els murs són fets de carreus regulars, molt desgastats, disposats en filades. Carreus semblants s'observen al tram central de la façana nord, tot i que la seva factura i el material emprat no és el mateix. En alguns sectors, el parament exterior s'ha arrebossat de nou. Arreu es poden observar els afegits dels diferents cossos; en els seus murs es barreja la pedra, generalment irregular, el material de construcció i tàpia. Són perfectament visibles les cantoneres dels diferents cossos i els punts de contacte entre uns i altres. Al costat de migdia hi havia diferents àmbits, tots ells de planta baixa, on deuria haver-hi corts, corrals, estables i pallissa; actualment encara se n'aprofita algun com a granja. Alguns dels cossos afegits al costat oest estan enderrocats, en aquest sector s'hi veu la boca d'un forn, ara tapiada. A la llinda d'una porta de la façana est hi ha la inscripció '1750', en pedra de Sant Bartomeu. A migdia, a la llinda d'una finestra d'un dels cossos afegits, hi ha la inscripció '17 [creu] 06 / joan casa saurina'. A la llinda d'una finestra a la façana de migdia hi ha la inscripció '1752'; està situada en un tram de represa del mur original (anys després, en una data indeterminada, es tornaria a aixecar el nivell del mur). En els diferents murs es combinen les finestres amb elements de pedra (brancals, llinda i ampit) amb les finestres amb llinda de fusta o de maó massís. Algunes estructures estan lligades en sec i, d'altres, tenen morter de calç. Un dels cossos de migdia tenia un porxo, obert a l'oest, amb un pilar central i dues pilastres laterals (encara es conserva la del costat sud); a la planta superior està acabada en uns petits pilars de base quadrada i fust octogonal, de tradició renaixentista. La porta de l'edifici original no es veu, actualment n'hi ha una oberta al mur de migdia que té una estructura adossada al davant, amb volta de mig punt, de maó massís i una petita terrassa a la primera planta.</p> | 08199-75 | Saurina - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Els actuals propietaris de la casa Nova de Saurina varen viure a Saurina del 1939 al 1977, aproximadament, moment en el qual Saurina va quedar abandonat. 'La propietat de Saurina engloba també el mas Sant Miquel, i en la consueta parroquial de Sant Bartomeu del Grau de 1599, es documenten dos masos pertanyents a Saurina: Bovets i Bovetons.' 'El nom de 'Saurina', antigament 'Casasurina', compost del genèric casa i del diminutiu saurina, deriva de l'adjectiu arcaic 'saur', femení de saura, que significa 'groc pansit, sec', probablement d'etimologia germànica, *SAUR' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9959800,2.1495900 | 429566 | 4649680 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60689-foto-08199-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60689-foto-08199-75-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els grans carreus que s'observen a la façana de migdia són de característiques molt semblants als que s'observen a la part més antiga del mas la Devesa. Bé que no es pot afirmar amb tota rotunditat, pensem que la cronologia de l'edifici es pot recular, pel cap baix, fins a la baixa edat mitjana. Possiblement, sigui dels edificis més interessants de Sant Bartomeu del Grau ja que les grans reformes del segle XVIII, possiblement no varen malmetre del tot les estructures d'èpoques anteriors, cosa que no passa en algunes de les cases senyorials (el Pujol, el Vilar, Vilaseca...). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60690 | Font de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-placa | XIX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, amb 5 taules i bancs, on s'ha plantat vegetació per separar l'espai destinat a esbarjo dels camps del voltant. Per la font hi passa el sender de gran recorregut GR-3. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades en plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. Al costat esquerre (est) hi havia una obertura en pedra, ara tapiada. Al centre hi ha la deu principal, plena de molsa, i a la part baixa una aixeta amb polsador. De la font surt un rajolí d'aigua. L'aixeta funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant. A la dreta, damunt, l'arc, hi ha l'empremta d'una placa, ara inexistent.</p> | 08199-76 | nucli urbà | <p>D'acord amb la tradició oral, la font existeix, tal i com és ara, d'almenys fa 150 anys. Al turó del darrera (sud) hi ha un dipòsit i la mina que condueix l'aigua fins a la font. És on acudia la gent del nucli urbà per agafar aigua fins que es va fer arribar aigua al poble, fa uns 35 anys, moment en què es va inaugurar la 'font del poble' (al mig de la plaça Dr. A. Griera).</p> | 41.9807800,2.1723800 | 431438 | 4647973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60690-foto-08199-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de fa uns anys, segons explica la gent gran de Sant Bartomeu del Grau, el pagès que llaura el camp de darrera la font ja no utilitza adobs. Va deixar de fer-ho quan li va demanar la gent del poble per què l'aigua sortia bruta i estava contaminada. Malgrat tot, l'aigua continua essent 'no potable' a causa de l'alt contingut de nitrats, com gairebé totes les fonts d'Osona i el Lluçanès. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60691 | L'Alovet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalovet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). L'Alovet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Les parts més noves no presenten patologies i, d'altres, han estat rehabilitades. La part més vella, però, està força abandonada i la seva conservació és deficient.L'edifici antic ha estat arrebossat en diferents èpoques, però actualment està molt degradat i gairebé no es conserva. | <p>Edifici format actualment per 5 cossos + 1 d'exempt. L'edifici original, de tres nivells, planta quadrada i coberta a doble vessant, està situat a l'oest del conjunt. Els murs, d' uns 80 cm de gruix, són de carreus força grollers, en filades, i cantoneres diferenciades. La porta, a migdia, té els brancals de pedra i un arc adovellat de grans dimensions (s. XVI-XVII). Damunt hi trobem una finestra posterior (s. XVII-XVIII), i altres finestres més tardanes amb brancals i llindes de maó i fusta. La base de la façana és lleugerament atalussada. A la planta baixa hi ha una porta amb arc rebaixat, de maó, i un arc de pedra. A la façana nord hi ha petites obertures, quatre podrien ser de l'edifici original, i una cinquena, a l'est, ampliada. A la primera planta s'observen almenys tres finestres amb brancals de pedra i llinda monolítica, actualment tapiades o modificades. Una obertura nova, amb brancals de maó massís, té l'ampit idèntic a la finestra de la façana sud. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals de pedra i la llinda de fusta. De les altres dues finestres, més noves, una té ampit de pedra amb motllura simple. El cos rectangular adossat a l'est té la façana de migdia 150 cm més reculada respecte l'edifici original. Els arcs i pilars són de maó. Baranes de ferro a la primera planta i de fusta a la superior. A la planta baixa hi ha tres finestres de maó i dues portes (una tapiada) amb brancals de pedra i arc rebaixat. A la façana sud hi ha un pou amb coberta de lloses. A la primera planta del porxo hi ha quatre portes amb brancals de pedra i llinda monolítica, amb la motllura bisellada. La de l'extrem nord té una inscripció a la llinda: 'iosep 17 [base d'una hipotètica creu] 16 CARNE'. Els murs són de pedres de dimensions diverses, desbastades, i algunes carejades (toscament), amb maons i teules, i cantoneres diferenciades. La façana posterior té diverses obertures més tardanes. A la planta baixa un arc que devia ser una porta és transformat en finestra. Lloses sota les teules del ràfec de la teulada (costat nord), i tres arcs en sentit est-oest; volta d'aresta sota la galeria del porxo i volta de canó al tram nord (est-oest), sota les dependències. El cos adossat a l'oest és construït en dues fases, la primera al costat sud (planta baixa + 1 planta), i després façanes i coberta. Murs de pedres irregulars, maó massís i teules i alguna pedra tosca. Cantoneres diferenciades. A la planta baixa, façana oest, té una finestra amb brancals i llinda de pedra monolítics. A la primera planta hi ha dues finestres (una transformada en balcó) amb els brancals de pedra (motllura bisellada) , llinda monolítica i ampit de pedra motllurada. A la planta sota coberta hi ha una finestra de brancals i llinda monolítica, amb l'ampit motllurat com el de la finestra de la primera planta. A la façana nord no hi ha obertures, però se n'intueixen algunes, tapiades amb pedra. Al ràfec de la teulada de la façana nord hi ha lloses sota les teules. A la planta baixa hi ha una volta de maó massís. A l'est hi ha un altre cos afegit, de 4 plantes, amb coberta recrescuda uns 80 cm respecte les altres. Murs de pedres irregulars amb algun fragment de maó. Cantoneres als angles nord-est i sud-est. Façana sud amb dues portes d'arc rebaixat; l'arc, els brancals i el marxapeu són de maó massís. A la primera planta hi ha dos balcons de maó amb arc rebaixat. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica. És possible que inicialment només es construís planta baixa i la primera planta i, posteriorment s'aixequés la segona planta i l'espai sota-coberta. A la planta baixa hi ha dues portes com les de la façana sud (de totxo, amb arc rebaixat, brancals i marxapeu ), però més baixes (una està tapiada). A la primera planta hi ha tres finestres amb arc rebaixat (brancals, arc i ampit de totxo). Per damunt de la finestra central posterior hi ha una obertura molt petita, de maó massís (ara tapiada).</p> | 08199-77 | L'Alovet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La història de l'Alovet es remunta al segle XII i ja és coneguda com una gran hisenda al segle XVI, de la qual en formava part el mas Fonollet. Malgrat que l'Alovet formi part del terme de Sant Bartomeu del Grau, i, per tant, històricament del Castell de Gurb, ha pertangut sempre a la parròquia de Santa Maria d'Olost. Aquesta casa, fins fa poc, pertanyia a la família Abadal, una de les nissagues nobles més importants de Catalunya.' 'La pronúncia dels parlants, que contribueix al desgast fonètic, ha fet que 'Alouet' hagi esdevingut 'Alovet'. Així doncs, el nom d'aquesta casa prové d'Alou, que significa 'patrimoni lliure' i que, al seu torn, prové del fràncic ALOD.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Possiblement, els inicis de l'edifici originari puguin remuntar-se al segle XII. Makgrat això, la major part de l'edifici actual és d'època moderna; podrien conservar-se elements baix medievals. En la cartografia anterior a 1996, l'Alovet figura com a 'l'Abadal', nom que corresponia als antics propietaris; malgrat aquesta denominació 'oficial' la gent el continuava anomenant 'l'Alovet'.</p> | 41.9979300,2.1342600 | 428299 | 4649909 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | (Continuació descripció) A la segona planta hi ha dues finestres idèntiques a les de la façana sud (brancals i ampit de pedra i llinda monolítica) i un arc que correspon al porxo de la façana nord. Per damunt de les dues finestres, n'hi ha dues de petites corresponents a unes golfes. A la façana nord hi ha petites obertures (finals del s. XX) a la planta baixa, finestra de maó massís a la primera planta i 3 arcs a la segona planta, on també hi ha una petita finestra. A l'est d'aquest cos afegit hi ha un cobert adossat. Només té planta baixa, dividida per un envà interior de maó massís. Coberta a doble vessant (est-oest). Dos grans portals a la façana sud (brancals i arc rebaixat de maó); hi ha un pilar central entre els dos portals i una petita finestra, a l'esquerra, amb elements de maó i llinda de fusta. Murs amb pedres de diferents mides, desbastades. Cantonades diferenciades als angles nord-est i sud-est. A la façana nord s'intueix una obertura, actualment tapiada amb pedra. Les bigues són de fusta. A migdia hi ha un edifici exempt destinat a usos agropecuaris, amb coberta a doble vessant (nord-sud). Inicialment era més petit, s'amplià pel costat nord i es va reprendre la teulada. Murs de pedres irregulars amb cantoneres diferenciades. A la represa de la coberta hi ha una dotzena de fragments de pedra tosca. Adossat al costat nord hi ha un petit cobert i una cisterna de totxo, la boca de la qual està tapada amb formigó. A migdia de l'edifici hi havia hagut diferents dependències agropecuàries. L'anterior propietari els va fer arrasar amb la finalitat de tenir una gran esplanada davant de casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60692 | Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pol | XIX | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment. Cantoneres diferenciades amb pedres de dimensions més grans. Murs construïts en sec, argila barrejada amb nòduls de calç que, si bé li donen consistència, no es pot considerar un morter de calç. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo. - Façana est. Finestra amb els elements de pedra calcària de Sant Bartomeu a la primera planta (motllures bisellades). A la planta sota teulada hi ha una finestra de maó massís i, a la planta baixa, obertures petites també amb maó massís. - Façana sud (façana principal). Hi ha 3 finestres a cada planta amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu; les finestres de la planta sota teulada són més petites. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta al tram oest; la del tram est és més petita, com les de la planta sota teulada. La porta té els brancals i la llinda de pedra calcària de Sant Bartomeu; la llinda és monolítica i està decorada amb una garlanda; té la inscripció: '1814'. - Façana oest. Obertures de maó massís i llindes de fusta. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó a la planta baixa i, als pisos superiors, trespols amb bigues de roure. - Cobert a l'oest. Adossat al cos principal. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra. Pedra seca (argila amb nòduls de calç), cantoneres diferenciades. A la primera planta d'aquest cobert hi ha un porxo. Al fons del cobert hi ha un altre arc de maó massís que dóna accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. - Eixida. A migdia de la casa. Portes d'accés laterals, a est i oest, amb arc rebaixat i brancals de pedra calcària de Sant Bartomeu. Les portes tenien coberta; encara es conserven algunes de les bigues (sobresurten uns 110 cm per cada costat de la porta). Coberts de planta baixa a migdia i a l'est, tancant l'eixida. Estan fets amb pedra i s'observen reparacions amb maó massís. Els brancals de les portes d'aquests coberts són de pedra calcària (reaprofitats). Cisterna al costat nord, cantonada nordoest.</p> | 08199-78 | Pol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït de nova planta a principis del segle XIX. A uns 100-150 metres a l'oest-nordoest de l'edifici encara hi ha les restes de la casa vella de Pol (fitxa 85), enderrocada al construir la casa nova. Es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 41.9644000,2.1651600 | 430822 | 4646161 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A Pol, com en d'altres cases visitades, es guarden algunes eines i elements que han deixat d'emprar-se a causa de la mecanització de l'agricultura i, en altres casos, simplement per què s'han fet velles. Malgrat això, no es conserven tant per tenir-ne una col·lecció com pel record que suposen pels seus propietaris. A Pol es varen poder veure jous, xerracs, esquellots, forques, rascles, trulls... Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60693 | Sant Genís Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-sadevesa | <p>BOFILL, Pere (1921-1924). 'Les esglésies antigues del terme de Gurb'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. IV, Vic, pàg. 74. PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1986). 'Sant Genís sa Devesa'. Catalunya Romànica. Osona II. Sant Bartomeu del Grau. Sant Genís sa Devesa, vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàg. 474-475.</p> | XI | L'edifici està abandonat. Tot i que l'any 2001 s'hi va fer un concert amb motiu de la inauguració de la carretera de les Ferreres, el seu estat general és dolent. Algunes de les reformes fetes en època moderna s'estan malmetent i s'aprecien algunes esquerdes a l'estructura de l'edifici. | <p>Església romànica amb un estat de conservació precari (el seu estat s'observa millor des de l'interior de l'edifici). Està situada dalt d'un turó. A migdia de l'església hi ha un cementiri en un espai clos per murs. Absis semicircular, amb arcs cecs i lesenes. Possiblement, l'espai destinat a presbiteri es va avançar un tram en una època indeterminada; el paviment és de cairons. A la nau el paviment és de lloses. Existeix una porta tapiada al mur nord del presbiteri, la llinda porta la data '1781'; possiblement donava accés a una sagristia tot i que actualment, a l'exterior de l'església, no s'hi veu cap estructura; a l'interior hi ha muntants de pedra i, l'exterior, està arrebossat. S'observen restes de pintura sobre el guix del parament interior de l'absis (podrien ser d'època contemporània). Hi ha restes d'estructures de fusta al presbiteri, encaixades al mur. Altar de pedra adossat al parament interior de l'absis; l'ara, de pedra, sembla reaprofitada; té un baix relleu amb una creu a l'interior d'un cercle. Hi ha un arc apuntat, de tradició gòtica, a l'alçada del cor (el cor, de fusta, presenta un estat de conservació lamentable). A la nau devia haver-hi dos arcs apuntats, escapçats a l'inici de l'arc per construir-hi, en època moderna, un arc de punt rodó més elevat. Presenta una volta de creueria feta de guix. Amagada sobre aquesta volta de creueria s'intueix una volta de canó. Al costat de l'arc apuntat del costat oest hi ha les pilastres que deuen correspondre a l'edifici romànic. A ponent hi ha una finestra esqueixada i una altra a llevant, a l'absis, de pedra tosca. A migdia hi ha una altra finestra esqueixada, modificada i ampliada. A l'interior del mur de migdia hi ha una petita capella; aquesta estructura es correspon amb l'arc de maó massís que s'observa al parament exterior. Al tram oest del mur de tramuntana hi ha una banqueta (obra posterior, no correspon a l'edifici romànic). Els murs són de carreus disposats en filades. La coberta és de teules; al coronament dels murs hi ha lloses sota les teules. És possible que als murs de l'absis, i probablement als de la nau, es produís una represa d'uns 20-30 cm; la coberta de l'absis arriba a la mateixa alçada que la coberta de la nau. A la façana de ponent hi ha un nou coronament del mur de factura posterior a l'original, igual com l'espadanya que s'alça al capdamunt. El campanar d'espadanya, actualment sense campanes, està coronat per una creu de pedra. S'ha accedia des del cor i, a la teulada, hi ha una barana de ferro al voltant del campanar. La porta d'accés a l'església és al mur de migdia. Té un arc de mig punt lleugerament enfonsat respecte la façana i, al damunt, un arc fet amb pedra tosca. A la façana de ponent de l'església s'hi adossa una masia (mas Sant Genís, fitxa 114); al mur oest de l'església hi ha una porta tapiada, amb llinda de fusta, per on es devia accedir a l'interior del mas. A un metre a l'est de l'absis hi ha un cobert de pedra, obert a migdia, que s'utilitza com a aparcament de la masia. En conjunt és un edifici molt interessant ja que conserva tota l'estructura romànica i, alhora, es poden observar clarament les reformes que s'hi van realitzar a les èpoques del gòtic i del barroc.</p> | 08199-79 | Sant Genís Sadevesa / Zona de La Devesa | <p>'Aquesta església sembla que es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però sempre fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Olost.' 'El castell de Gurb és documentat a partir de l'any 886, quan Joamir i la seva muller Eglia vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals es trobava situat al terme del castell de Gurb.' 'Les notícies de l'església de Sant Genís sa Devesa es troben compilades amb el lot de documents falsos de Santa Maria d'Olost, en un dels quals, del 977, unes terres situades a Serradellops afrontaven a cerç amb Sant Genís sa Devesa; de manera semblant és esmentada en un altre document d'aquest lot de falsos, del 1051.' 'Serà el 1056 quan tindrem notícies fidedignes de l'existència de l'església. La seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost apareix constatat en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, quan figura amb Santa Creu de Joglars com a membre (sufragània) de la parròquia d'Olost.' 'L'edifici no ha sofert grans modificacions externes; únicament el campanar d'espadanya fou transformat en un campanar de torre a manera de comunidor i s'hi afegí una petita sagristia. En canvi, el seu interior es troba molt modificat tant en els murs com en la volta.' 'Actualment encara té culte, si bé no regularment, i el seu estat de conservació és relativament bo' (PLADEVALL; BENET, 1986:474-475).</p> | 41.9771200,2.1384100 | 428619 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60694 | Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella | <p>CASAS, Joan. (2005a). Memòria de la intervenció arqueològica a l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau. Sant Bartomeu del Grau. Osona. Inèdita. PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Bartomeu del Grau'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998.</p> | XI | Edifici en ruïnes | <p>Restes del mur sud (uns 4 metres), aquesta precisió, però, no és molt clara, ja que podria tractar-se del mur nord per la cantonada que s'observa a l'extrem oest del mur; però aleshores no s'explica l'estructura situada a migdia de l'extrem sud del mur, ja que seria un cos edificat a l'interior de l'església, fet no massa probable. El mur que resta en peus podria no ser l'original de l'església o, en cas de ser-ho, hauria patit moltes reparacions, ja que s'aprecia una gran quantitat de teules en la seva fàbrica. El parament nord del mur és fet de pedres desbastades disposades en filades; s'hi aprecien forces afegits: el parament és molt irregular i sembla que es va produir una represa de l'estructura; s'observen, com ja s'ha comentat, teules barrejades amb les pedres i el morter. Evidentment, només l'arqueologia podrà donar respostes a alguns d'aquests interrogants. El mur presenta un gran esvoranc; en aquest lloc podria haver-hi hagut una finestra. Per les cotes de les restes conservades, s'hauria de trobar una porta, o la seva traça, al retirar la vegetació del costat nord i la runa acumulada al costat sud. Evidentment, aquesta porta només es trobarà si es tracta del mur de migdia, mai en el de tramuntana. Sembla que tenia una capella lateral afegida a l'estructura inicial de l'edifici. A la part on hi hauria d'haver l'absis s'observa un muntant, però podria correspondre a aquesta capella d'època posterior. Al sudoest de l'edifici s'aprecia una estructura circular que la vegetació i la runa acumulada no deixen apreciar correctament. Al nordoest de l'edifici hi ha una gran forat al terra que podria haver estat obra d'algun furtiu provist de detector de metalls. Moltes de les pedres dels murs de l'església estan col·locades a les feixes dels horts veïns. En el camp situat al nord i a l'est de l'església hi ha moltes restes de teules en superfície. En definitiva, el que queda són les restes arqueològiques de l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu del Grau abans del trasllat del culte a l'actual església situada al nucli urbà. Tot el que es pugui dir de les estructures vistes d'aquest edifici són hipòtesis o conjectures que hauran d'aclarir-se en el moment de realitzar una excavació arqueològica.</p> | 08199-80 | carretera del Bingrau | <p>La primera referència documental al lloc de Sant Bartomeu és del 961 i correspon a la venda d'un alou del Comte Borrell al seu fill Ansulf. Tot i aquesta primera referència alguns autors atribueixen a aquest topònim un origen visigot. Fins el 997 no es fa referència explicita a l'església '..in ipsa serra qui dischurrit ad Sancto Bartolome(o)..'. A finals del segle X ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055. L'aparició d'un bisbat a Osona a finals del segle V comportà la creació d'una xarxa parroquial al voltant de Vic. Aquest és el context dels documents on apareix l'església de Sant Bartomeu. Els primers encara fan referència al període pre-romànic i la major part els trobem a partir del segle XI quan moltes esglésies són substituïdes per nous edificis romànics i s'institucionalitzen les sagreres. Els feudals intenten apropiar-se de les parròquies per obtenir-ne el control territorial i fiscal, fet que afectarà les esglésies de Gurb i en especial la de Sant Bartomeu del Grau. Entre el segle XI i el XIII la propietat de l'església és motiu de grans enfrontaments entre els bisbes vigatans i els senyors del Castell de Gurb, documentat l'any 886. Les vicissituds finiren quan vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i de nou aparegué un violent conflicte entre ambdues parts fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. A a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de St. Andreu de Gurb i de St. Bartomeu del Grau, situació que durà fins el 1165, quan, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies. A la mort d'aquesta, es degué incorporar definitivament als dominis episcopals. Es desconeixen amb exactitud quines vicissituds afecten l'església a partir de llavors. A mitjans del segle XIII existia un petit nucli habitat a redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el citat poblament. Durant el segle XVI, mentre St. Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i una sagristia. Subsistí fins el 1780, any en que fou construïda una nova església al poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials. Abandonada l'església vella, restà sense culte i avui està totalment en ruïnes.</p> | 41.9796900,2.1836400 | 432369 | 4647844 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60694-foto-08199-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60694-foto-08199-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60694-foto-08199-80-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | El Projecte d'Estudi, Intervenció Arqueològica, Consolidació, Restauració i Musealització de l'Església Vella de Sant Bartomeu, va ser encarregat per l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau i el Centre d'Investigacions Arqueològiques d'Osona (C.I.A.O.). Aquest projecte es troba en procés d'execució; consisteix en l'excavació, acondicionament i musealització de l'antiga església de Sant Bartomeu. La intervenció arqueològica es realitzà en dues fases: La primera ( ÀTICS, S.L., al maig i juny de 2004, amb direcció tècnica de Joan Casas), tenia com a objectius avaluar l'estat de conservació de les restes, la potència estratigràfica i planificar una excavació en extensió, per la qual cosa es van dur a terme quatre cales. En la segona fase, finançada en part pel Departament de Treball de la Generalitat i per l'Institut Ramon Muntaner, amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Bartomeu i el CIAO, es recuperà la planta originària de l'església i s'assentaren les bases pel projecte de restauració i museïtzació de l'indret. La intervenció arqueològica realitzada el 2004 i 2005 ha permès documentar una església pre-romànica, del segle X o fins i tot anterior, de planta de creu, de la que es conservarien les parets septentrional i occidental del braç nord i l'absis. La nova església serà d'una sola nau i de planta de creu. Aprofita el braç situat al nord, però fa desaparèixer la resta de murs. Aquesta és edificada amb carreus ben escairats de filades regulars i amb coberta de pedra de volta de canó reforçada amb dos arcs torals (es conserva el brancal al mur de tramuntana i dues fonamentacions dels basaments al de migdia). Un retall a la fonamentació ens fa pensar que la portalada es situaria a la façana meridional, tot i no quedar-ne vestigis. Possiblement existí un atri o petit pati d'accés situat a migdia, tot i que no podem datar-lo amb exactitud. Poc després s'adossà al braç de tramuntana un nou cos que obligà a destruir el mur que el tancava per l'est, creant un espai molt més ample, i alhora les parets es recobriren d'un arrebossat del qual tan sols n'ha quedat una petita mostra a la paret nord del braç primerenc. Hipotèticament podria tractar-se d'una torre-campanar que en substituís un d'espadanya. Posteriorment es construeix un mur travesser al presbiteri, que podem datar pels fragments de ceràmica de reflex metàl·lic i una moneda d'Alfons III (1299-1335) que ens situen entre els segles XV i XVI. El 1520 s'afegeix una sagristia de situació desconeguda (potser el cos adossat al peus de l'església), moment en el que s'obriria la porta occidental. Del mateix moment és la capella lateral de la verge del Roser. Per accedir-hi, es desmunta part de la façana i s'obre una petita porta lateral al costat oriental. El 1570 el pintor de Vic Jaume Bazin pinta un primer retaule i el 1607 el fuster Jaume Strada fa l'altar del Roser per 70 lliures. A la nau i en la nova capella lateral trobem diverses inhumacions excavades a la roca mare, de planta rectangular, secció quadrada amb encaixos laterals de teules i pedra per la coberta, construïdes retallant nivells alt-medievals. A finals del segle XVIII l'edifici entra en desús. Des del segle XVII el nucli de població es trobava un xic allunyat, i sorgeix la necessitat de traslladar el culte al centre de poblament. El 1780 s'inicien les obres de l'actual temple parroquial, dirigides pels germans Font, de Manlleu, reaprofitant lloses i pedres de l'antiga església. Aquesta queda abandonada el 1787, quan finalitzen les obres. La rectoria, continua essent habitada pels masovers fins ben entrat el segle XIX. Actualment s'estan excavant els nivells més antics a l'interior de l'església i a la rectoria, el possible atri i el que podria ser la sagrera. | 91|92|94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60695 | Roure de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-devesa | A banda de les capçades caigudes anys enrera, les pròpies dimensions de l'arbre en fan perillar la seva estabilitat. | <p>Roure de grans dimensions. Té una circumferència de 4,25 m, a una alçada d'1,50 de la base. Fa uns anys li varen caure dues capçades. A l'entorn d'aquest gran roure està creixent una roureda.</p> | 08199-81 | La Devesa | 41.9743700,2.1310400 | 428006 | 4647296 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60696 | Font de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pol | Les obres de condicionament del camí no varen respectar massa l'espai de la font, que gairebé va quedar tapada. | <p>Font situada al costat del camí; a prop de la riera de Llobateres. La font està emmarcada amb pedres. En el moment de la visita brollava aigua.</p> | 08199-82 | zona de Pol | 41.9587000,2.1597200 | 430365 | 4645532 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60696-foto-08199-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un grup de voluntaris es va cuidar d'endreçar la font i el seu entorn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60697 | Font de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-llobateres | Font netejada per un grup de voluntaris de Sant Bartomeu. | <p>Tot i que generalment brolla l'aigua, el dia de la visita no n'hi havia. A banda de la font, l'entorn té un valor paisatgístic. La font és a les baumes que hi ha a l'esquerra del camí.</p> | 08199-83 | zona de Pol | 41.9543300,2.1647800 | 430779 | 4645043 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60698 | El Casalot de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-les-llobateres | En ruïnes | <p>Ruïnes d'un mas cobertes de vegetació i munts de pedres provinents de l'enderroc de l'edifici. Encara es poden veure alguns trams de mur. Fonts orals (Josep Figueres, de Pol) afirmen que fa uns 200 anys que està enderrocat. Està situat a l'esquerra del camí, just abans de començar la corba i la baixada que condueix a la font de les Llobateres. A l'esquerra d'aquest mateix camí, es veu una filada de pedres, en sec (igual com les de la casa) al lloc conegut com a 'els horts del Casalot'.</p> | 08199-84 | zona de Pol | 41.9541200,2.1632300 | 430651 | 4645021 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60699 | Casa Vella de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-pol | En ruïnes | <p>Ruïnes de la casa Vella de Pol, enderrocada a partir de 1814, en el moment de construir l'edifici actual. Les ruïnes es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 08199-85 | zona de Pol | 41.9648900,2.1637200 | 430703 | 4646216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60699-foto-08199-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60700 | Font del Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicari | <p>Punt d'interès paisatgístic. Hi ha dues fonts (dos aqüífers diferenciats). A l'entorn, entre altra vegetació, abunden els boixos. Per la font passa el camí de Santa Perpètua, sender de Gran Recorregut GR-3.</p> | 08199-86 | zona del Vilar | 41.9857200,2.1847800 | 432470 | 4648512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60700-foto-08199-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Abans era coneguda com a font de la Devesa; es desconeix el perquè del canvi de nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60701 | Riera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-vilar | <p>Vegetació de ribera. Zona d'interès paisatgístic. A la riera del Vilar hi ha el salt de Sallent.</p> | 08199-87 | zona del Vilar | 41.9891700,2.1841100 | 432418 | 4648896 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60701-foto-08199-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Neix al sudest del Vilar i arriba fins a la Tuta. A l'alçada de la font del Vicari s'ajunta amb les aigües procedents de la urbanització del Bingrau (hi ha una depuradora). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60702 | Arbreda del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-vilar | <p>Conjunt d'unes 50 alzines situades a banda i banda d'un camí que condueix a la font del Vicari, a la capçalera de la riera del Vilar, part del gran recorregut GR-3. Punt d'interès paisatgístic.</p> | 08199-88 | zona del Vilar | 41.9833900,2.1801900 | 432087 | 4648257 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El conjunt de l'arbreda hauria de tenir el reconeixement de 'punt d'interès paisatgístic' i estar protegit a nivell local. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60703 | Revolt de les Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-de-les-rodes | És una zona afectada per la obertura de la carretera del Bingrau. Com tot element geològic, està afectat per l'erosió, més pronunciada en aquest cas pel fet de tractar-se de materials tous. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics.</p> | 08199-89 | zona del Bingrau | 41.9795700,2.1861400 | 432576 | 4647828 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60703-foto-08199-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Rep al nom de Revolt de les Rodes, pels pneumàtics que hi ha protegint la corba. No hi ha una altra denominació popular. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60704 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar | El forn està predestinat a una destrucció irremissible si no es prenen les mesures adients de consolidació. | <p>Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. El que en queda, enmig de la vegetació, són les restes de quatre murs de maçoneria que formaven una estructura quadrangular. Com la majoria de forns, es va aprofitar un pendent de la muntanya per a encabir-lo.</p> | 08199-90 | zona del Vilar | 41.9832800,2.1842700 | 432425 | 4648242 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Arribar-hi és complicat, no tant per qüestions d'accessibilitat com per localitzar la seva ubicació correcta enmig de la vegetació. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícula d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60705 | Bosc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilanova | <p>Zona d'interès paisatgístic i botànic. El bosc creix al costat nord - nordest del mas Vilanova. Es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs...</p> | 08199-91 | zona de Vilanova | 41.9771500,2.1691000 | 431162 | 4647573 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60706 | Baumes del Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-moli-de-la-codina | Es produeixen despreniments de plaques. | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic, vegetació de ribera. S'hi troben boixos, feixes, aurons, roures... I, pel que fa a la fauna, teixons, guineus.... Conjunt de grans baumes situades a la riera de les Llobateres, més avall del molí de la Codina. Les baumes estan formades per calcàries coral·lines (fòssils) formades durant l'eocè.</p> | 08199-92 | zona de Les Ferreres | 41.9677200,2.1562600 | 430088 | 4646536 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. L'estat de conservació pot semblar precari a causa de la constant erosió i despreniment de fragments superficials de les baumes; cal pensar, en tot cas, que és un procés natural no modificat antròpicament. La propietat de les Baumes del Molí de la Codina és compartida. La riera de les Llobateres limita les dues propietats; les baumes són a banda i banda de la riera: - Miquel Vilaró Font - Mas Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Francesc Arumí Bracons - Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60709 | Alzinar de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-les-ferreres | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | Necessita protecció contra actituds contaminants | <p>Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció). 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània.</p> | 08199-95 | zona de Les Ferreres | 41.9772200,2.1498000 | 429563 | 4647597 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60709-foto-08199-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 9340 Prioritat: No prioritari Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: mitjà % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 550.1289 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60711 | Necròpolis de Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Necròpolis de Vilatortella'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 49. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | 1800 aC | S'hauria de protegir la zona per preservar les possibles tombes que no es varen excavar al seu moment. | <p>Necròpolis en cista (base, parets i coberta de lloses). Es van localitzar diverses tombes (orientades est-oest) al marge est del turó, a la part superior d'aquest, quan es van iniciar les obres per a la construcció d'un dipòsit d'aigua (l'any 1984). El turó està situat al costat nord de la granja de Vilatortella. En el moment de localitzar les restes el propietari es va posar en contacte amb l'historiador Antoni Pladevall, qui organitzà un grup de col·laboradors de la comarca d'Osona que, durant diversos caps de setmana, es van encarregar de l'excavació. Hi ha moltes probabilitats que encara es conservin, sense localitzar, altres tombes, ja sigui a la part alta del turó (és un espai molt pla) i en la continuació del marge, al sud del turó i passat el dipòsit d'aigua (nord-est); tot i així, cal fer esment que en una rasa que es va fer des del dipòsit cap al sudoest del turó, segons informa el propietari, no es varen localitzar restes de cap mena (es desconeix, però, la profunditat de la rasa que es va fer). Sembla que l'extracció de les lloses que es varen utilitzar en les tombes no es va fer a la zona de Vilatortella sinó, possiblement, a l'altra banda de la riera de Sant Joan, a l'est del jaciment.</p> | 08199-97 | zona de Vilatortella | <p>Es desconeix si es varen localitzar restes materials (a banda de les lloses i les restes òssies), però sembla ser que no. El que no s'ha pogut aclarir són els criteris de datació de la necròpolis: edat del bronze (1800 aC.) (YLLA-CATALÀ, 1990). L'excavació de les tombes que possiblement resten intactes podrien ajudar a datar correctament la necròpolis.</p> | 41.9469000,2.1594800 | 430332 | 4644222 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al final de la intervenció les restes òssies (les que no es varen endur com a 'record' els nombrosos visitants de la necròpolis) es van tornar a col·locar, arbitràriament, a l'interior d'algunes de les tombes obertes. Actualment encara hi ha una tomba, oberta pel costat dels peus, on a l'interior s'observen algunes restes òssies un cop 'retornades' al seu lloc. El puig on hi ha la necròpolis els veïns de Sant Julià Sassorba l'anomenen 'el Serrat dels Morts' (ROCAFIGUERA, 1991:47). Cal recordar que Vilatortella havia estat un mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba (terme de Gurb) i que els propietaris actuals de la finca hi tenen la casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60712 | Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliners | <p>YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Galliners'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 56. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Mas rehabilitat recentment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ampliat i rehabilitat recentment després d'estar deshabitat durant anys. Coberta a doble vessant (E-W); cos afegit al nordest amb coberta a dues vessants (N-S). Murs de pedres irregulars; des de la darrera rehabilitació apareixen tots rejuntats. Façana principal a l'est, amb un porxo a la primera planta on s'accedeix des de l'interior de l'edifici i a través d'una escala exterior; aquest element és un afegit posterior a la construcció de la casa. 'Construcció de dues plantes amb la base [planta] rectangular i el teulat a doble vessant. Els murs són construïts en diferents fases i elements. Part de la façana del darrera conserva el mur fet de carreus força regulars i morter mentre que part de l'edifici és fet amb maons. Algunes construccions annexes que s'havien usat com a corts encara serveixen de paller [setembre 1990] tot i la casa estar deshabitada' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 08199-98 | Galliners - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | 41.9353600,2.1412500 | 428808 | 4642956 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60713 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-9 | <p>MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. La Sala'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 33. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | Edifici rehabilitat | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Murs de pedra irregular; actualment les pedres estan rejuntades, possiblement hi hagi morter de calç. Cantoneres amb carreus. Façana principal a migdia. Porta adovellada. Finestres amb elements de pedra (motllura bisellada). Eixida a migdia; la porta té coberta a dues vessants (N-S). Cossos de planta baixa adossats al costat oest. Davant la casa, al sud, hi ha un cos adossat amb una galeria a la primera planta, amb tres pilars de pedra. 'En una llinda que comunica els dos cossos hi ha la data de 1755 (...). Davant la casa hi ha una lliça coberta amb teules [possiblement es refereixi a la coberta de la porta] i al cantó dret quadres per bestiar. Més enllà una cabana [amb parets de tàpia] i una era' (MOLERA, 1983).</p> | 08199-99 | La Sala - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Sant Genís Sadevesa | <p>'L'únic testimoni històric d'aquesta casa ens ve donada per les diferents dates que trobem a llindes de portades i finestres'. 'A l'interior de la casa en una llinda hi ha la inscripció 'Josep Sala 1723' que sembla ser la data de re-edificació. Successivament, i en el mateix segle, s'anà ampliant amb l'aixecament de nous cossos i elements segons les necessitats que anaven sorgint' (MOLERA, 1983).</p> | 41.9801900,2.1398300 | 428740 | 4647935 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60713-foto-08199-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60713-foto-08199-99-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Durant l'elaboració de les fitxes no s'ha pogut accedir a l'interior de la tanca que envolta l'edifici per a poder fer la descripció. La foto 2 és d'un cobert situat a migdia del mas, a l'exterior; els murs són de tàpia, la base i les cantonertes de pedra. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60714 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-1 | <p>Arxiu notarial. Propietat de Josep Costa. Mas La Carrera (Sentfores, Vic). Citat per Joan Molera. BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. La Codina'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 7. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Deteriorament progressiu a conseqüència de no viure-hi ningú; els actuals inquilins només hi viuen a temporades. S'observen importants esquerdes verticals a les façanes est i oest. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants. Murs de pedres força regulars disposades horitzontalment; cantoneres diferenciades. S'aprecien algunes reparacions amb maó massís. Tots els murs semblen lligats amb fang; l'arrebossat de la façana, malmès, entra dins la junta de les pedres. Dins el fang s'observen nòduls de calç, però aquests nòduls no formarien un morter amb el fang sinó, més aviat, una barreja similar a la tàpia. - Façana principal (a migdia). A la planta baixa hi ha una porta adovellada, amb arc de mig punt (motllura bisellada, pedra calcària de Sant Bartomeu) i petites obertures d'època contemporània. A la primera planta hi ha una finestra sobre la porta partida en quatre obertures per un element vertical i un altre d'horitzontal; les motllures són còncaves. Una altra finestra, també amb motllures còncaves, presenta una decoració trenada acabada amb la representació de dos caps, masculí el de l'esquerra i femení el de la dreta. Aquestes dues finestres tenen els elements fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu, la decoració és del tipus gòticorenaixentista. A banda, hi ha una altra finestra (amb maó massís a la part de sota l'ampit) i un balcó, ambdues obertures amb elements de pedra i motllura bisellada. A la planta superior, sota teulada, hi ha una gran obertura central (elements de pedra i llinda de fusta); una finestra petita a l'oest (elements monolítics), una finestreta sobre el balcó (elements monolítics i motllura bisellada) i una altra finestreta sobre la finestra amb els caps decoratius (elements de pedra calcària de Sant Bartomeu, llinda monolítica, sense motllures). Certament es fa difícil esbrinar quin tipus de finestra és anterior; possiblement les que utilitzen la pedra calcària de Sant Bartomeu, incloses les de tipus gòticorenaixentistes, siguin anteriors a les que presenten la motllura bisellada. - Ampliació de l'edifici cap a l'est. Mur de pedres irregulars, cantonades diferenciades. Porta amb brancals de pedres de grans dimensions i llinda de fusta. Finestra a la primera planta amb els elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllura bisellada; té una inscripció a la llinda: '17 [creu] 65'; al costat de la finestra hi ha una obertura tapiada amb maó massís. La finestra petita de la planta sota teulada també té feta amb pedra calcària de Sant Bartomeu i motllura bisellada. - Façana oest. Cobert adossat a la planta baixa (època contemporània). El parament de la façana és més irregular que el de la façana principal. A la primera planta hi ha una finestra motllurada (pedra calcària de Sant Bartomeu), similar a la finestra de tipus gòticorenaixentista de la façana principal (però podria ser posterior). Una altra finestra més al nord té els elements de pedra i la motllura bisellada. A la planta sota coberta hi ha una finestra, mig tapiada, al centre de la façana, té els elements de pedra i la motllura bisellada. Hi ha una altra finestreta, al tram nord, de les mateixes característiques que l'anterior. - Façana est. El cos afegit a l'est de la casa només ocupa un terç d'aquesta façana. Hi ha un altre cos afegit, possiblement del segle XIX. Les obertures són fetes amb maó massís: portes amb llindes de fusta i dues portes amb arc de mig punt a la planta baixa; porxo amb dos arcs a la primera planta. - Façana nord. Possiblement sigui la més modificada. Té diverses obertures a totes les plantes on es combinen els materials: pedra, pedra calcària i maó massís; llindes monolítiques i de fusta i motllures bisellades en alguns elements de pedra. La part més interessant d'aquest sector de la casa és el pou (actualment farcit de runa) que s'adossa a la façana nord. La boca és a la primera planta, s'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta amb elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllures còncaves; hi ha una petita terrassa (en mal estat) com les que existeixen a Les Ferreres i Casamiquela al capdamunt de la cisterna.</p> | 08199-100 | La Codina - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Tenim notícies al llarg del segle XIV de membres de la família Codina'. 'L'any 1367 trobem documentat a Ramon Codina el qual es casa amb una noia de Poetelles de Sobremunt. L'any 1381 trobem citat a Pere Guillem Codina'. 'Ja en el segle XVII, concretament l'any 1668, Rafel Codina, és citat també amb motiu del seu casament amb Francisca Tresserra de Sant Bartomeu del Grau actuant com a notari Joan Vilà' (MOLERA, 1983). Per aquestes notes històriques Joan Molera cita un arxiu notarial en mans d'un particular (veure Bibliografia); aquest arxiu no s'ha pogut consultar i es desconeix la relació de les persones cognominades Codina amb el mas d'aquest mateix nom. Cal pensar, però, pel tipus de document que es tracta, que es deu citar la procedència de cadascun d'ells. 'Durant el segle XVI la Codina era probablement el mas més ric de Sant Bartomeu del Grau. Tenia cinc masoveries (Paumenys, la Font, Soler Sobirà, Soler Jussà -masies actualment desaparegudes- i Rogers) i era el mas que pagava més quantitat de collita a la parròquia' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9812100,2.1592300 | 430349 | 4648032 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Davant la casa, hi ha una lliça amb lloses, completen la masia unes quadres i altres dependències i també un interessant 'femer amb volta de canó' (MOLERA, 1983). A l'entorn de la casa (sudoest, oest i nordoest) hi ha diversos coberts destinats a activitats agropecuàries, són de diferents èpoques; murs de pedra (de totxana els aixecats a finals del segle XX), la majoria no estan en ús; se n'utilitzen un parell per a gallines i ànecs. L'eixida, on no hi ha edificis, és envoltada per un mur de pedra; s'hi entra per una porta situada a l'est. 'Fins als anys seixanta del segle XX la casa encara conservava una torrella en cadascun dels angles, que li conferien un cert aire de casa forta' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). De fet, dóna la impressió que, al cos principal de la casa, es va produir una represa dels murs; s'aixecà la teulada i, per tant, les finestres de la planta sota teulada no existirien o bé s'haurien modificat. Tot i així, la modificació de les cantonades podria ser a causa de la supressió de les torrelles abans esmentades. Fins que no es pugui fer un estudi més acurat de l'edifici serà difícil confirmar la hipòtesi. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60716 | Pere-Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pere-riera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [ignorem si amb els canvis de propietari del mas encara es conserva l'arxiu]. Llibres notarials de Josep [Costa] de la Carrera (Sentfores-Vic). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2003). Pere-Riera. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 23. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat. | <p>'Edifici civil orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a 2 vessants. En els portals de la Sala hi ha motius renaixentistes (...). A la façana principal hi ha un portal adovellat amb la inscripció Pinosa l'any 1617 (...). Hi ha un portal datat del 1782 que conforma la lliça, damunt d'aquest portal hi ha 2 porxos construïts posteriorment un sobre l'altre' (MOLERA, 1982, fitxa 23). 'Conserva una verge romànica en una capella amb frescos a l'interior de la Sala. A la banda nord de la cara es conserva un forn i una cuina (...). També es conserva l'escut de la família Pinosa' (MOLERA, 1982, fitxa 23). A l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es descriuen, en una fitxa apart, uns portals, d'estil renaixentista (datats al segle XVI), que es conserven a la Sala del Mas: 'Portals de pedra treballada d'190 cm d'alçada per 30 cm d'amplada en els pilars que els formen [l'autor del text fa referència a l'amplada dels brancals de la porta] (...). 'En un portal hi ha dues columnes estriades i tenen assentat a sobre un capitell molt acurat en el seu treball de motius vegetals. A sota hi ha dues pinyes, símbol del llinatge Pinós. Sobre aquesta hi ha assentada la llinda que té dos bustos masculí i femení respectivament; al mig hi resta el cos de l'escut. L'altra té una llinda semblant però sense les pinyes, i el capitell i les columnes són diferents' (MOLERA, 1982, fitxa 24). 'Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 [aquesta data no concorda amb la facilitada per Enric Molera, 1617] i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504 quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. L'any 1792, com era habitual en les masies més riques a causa de la puixança de l'agricultura, es va afegir, adossada a la façana, una ala lateral configurada per les típiques galeries; testimonis d'aquestes ampliacions els trobem a les Ferreres i l'Alovet encara de manera més notable' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'De Pere-riera, també cal esmentar-ne l'antiga torre de defensa que té l'origen a cavall dels segles XV i XVI, quan el bandolerisme era el mal son de la societat catalana. Aquestes torres tenien la funció de preservar els estadants del mas de les bandositats, tan freqüents en aquests verals, que sovint eren bressol de bandolers i focus de les seves actuacions' (BENITO; ARMENTERAS, 2003).</p> | 08199-102 | Pere-Riera - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>'El primer document es remunta al 1238 amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba'. 'Continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic'. 'A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així' (MOLERA, 1982). 'Pel que fa a la geneologia històrica, el 1240 ja apareixen documentats Pere Pinosa d'Alboquers i la seva esposa Ramona Boquera, feminització de l'antropònim Alboquers. Pinosa, l'antic nom del mas, va subsistir fins el 1504 quan a causa del matrimoni de la pubilla Pinosa amb Pere Riera, de Vic, es va introduir aquest darrer nom en els hereus de la casa, que finalment va donar nom al mas. L'any 1792 hi hagué una segona pubilla, Maria Pere-riera-Pinosa, que es va unir en matrimoni amb un Bracons, cognom que es va estroncar el 1870, a causa del casament entre Maria Carme Bracons Riera, pubilla del mas, i Lluís Poquí Albó; el cognom Poquí és el que ha arribat fins als nostres dies, quan la finca va ser comprada per l'actual propietari' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'Pere-riera, actualment, forma una bella finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, el Solerot i la Casanova de Pere-riera formen part del terme d'Oristà' (BENITO; ARMENTERAS, 2003)</p> | 41.9231700,2.1392000 | 428625 | 4641604 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar de redactar l'inventari no s'ha pogut accedir al mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2003). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60717 | La Caseta del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta del Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Caseta del Permanyer'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 26. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | És probable que s'hi estiguin fent obres, però desconeixem de quin tipus i si s'estan fent a la casa o a la granja. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Cobert a doble vessant (est-oest). Murs de pedres irregulars, cantoneres diferenciades. L'estructura original ha estat modificada amb l'afegit d'un cos al sud i d'un altre a l'est; aquest darrer ha provocat que el pendent de la coberta pel costat est sigui molt suau i, alhora, ha trencat la simetria tradicional en aquest tipus de construccions. La facana principal és a migdia. Les façanes oest i sud estan arrebossades i pintades de blanc; la façana original del costat est es pot veure des de l'interior del garatge. Al costat nord hi ha diverses estructures adossades, inclòs un dipòsit d'aigua. La porta principal té els brancals de pedra, la llinda està arrebossada (és possible que fos de maó massís, com d'altres de les obertures originals de l'edifici). 'L'edifici actual fou construït a les acaballes del segle XIX, i es va remodelar a principis del XX, amb un cos allargat a la façana que va degradar l'estructura original' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-103 | La Caseta del Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o per la proximitat amb aquest darrer mas. De totes maneres, el que sí és segur és que ja fa molts anys que és una masoveria de la Devesa de Sant Genís' (BENITO; ARMENTERASS, 2002). 'Segons consta a l'Ajuntament de Sant Bartomeu del grau la caseta de Permanyer, masoveria del Permanyer, va ser construïda l'any 1888' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9678800,2.1421400 | 428918 | 4646566 | 1888 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60717-foto-08199-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60718 | La Quintaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintaneta | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Quintaneta. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Quintaneta'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 29. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | El mas no té cap mena de manteniment, fet que provoca el deteriorament progressiu. L'erosió del sòl on s'assenta el mur est pot acabar provocant l'esfondrament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés a la granja Quintaneta ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici (hi ha perill d'erosió i esfondrament). '...datació interior a l'antiga façana de la casa. El cos de la casa està format per una planta rectangular datada el 1786 a la llinda de la porta d'entrada (...). La primera cambra que es troba entrant a la casa a mà dreta està coberta amb volta i segons comenta la masovera podria haver estat una capella (ara és una cort abandonada)' (YLLA-CATALÀ, 1990). Exempt, al nordoest, hi ha un cobert amb murs de pedra i coberta de teules a dues vessants, similar als coberts d'aquest tipus existents en altres masies de Sant Bartomeu del Grau (El Pujol, el Vilar...).</p> | 08199-104 | La Quintaneta - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La llinda de pedra de la primera façana de la casa (ara interior) porta la data 1786' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9339100,2.1539300 | 429858 | 4642784 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60718-foto-08199-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60718-foto-08199-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60719 | El Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XX | Com tot edifici no habitat la degradació és progressiva. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són fets amb pedres de mides irregulars; al parament es pot observar material de construcció barrejat amb les pedres (maó massís i teules); cantoneres diferenciades. La façana principal és a l'est. L'edifici actual es va fer de nova planta als anys '20 del segle XX, en el mateix moment que es feien importants obres a Casamiquela.</p> | 08199-105 | El Prmanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Quan al segle XVII aquesta església va perdre les funcions parroquials i va esdevenir una sufragània de Santa Maria d'Olost, el Permanyer, juntament amb la Caseta, passaren a dependre de la parròquia de Sant Bartomeu. Pel que fa a les referències històriques, un document de la segona meitat del segle XIV fa constar la venda del Permanyer a un hereu de Casamiquela. Malgrat això el mas existeix des de molt més antic que la data apuntada. Després de vendre la casa, la família Permanyer, que així es cognominava, es va traslladar a Barcelona' (BENITO; ARMENTERAS; 2002). 'Es tracta d'una casa bastida al segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9665300,2.1416300 | 428874 | 4646416 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60719-foto-08199-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60720 | Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rimbau | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rimbau. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Reformada | <p>Edifici 'de planta rectangular, dos pisos i teulada a dos vents' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 08199-106 | Rimbau - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Vilaseca | <p>'Construïda a cavall dels segles XVII i XVIII. Darrerament s'ha fet una restauració total de l'edifici. El mas, però, apareix documentat ja el segle XII, concretament l'any 1179, amb el nom de 'Reguembalz', i el 1267 amb el de 'Regambaus' en l'arxiu particular del mas Vilaseca. En els documents del segle XVI, ja consta com a depenent de Vila-seca, però possiblement aquesta annexió és molt més antiga. Ara bé, segurament el mas fou independent durant l'alta edat mitjana, i més tard, possiblement a causa de les pestes i la despoblació, va quedar com a mas rònec i es devia annexionar a Vila-seca' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9997400,2.1550200 | 430020 | 4650093 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar l'inventari no s'ha pogut accedir a l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Foto de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60721 | Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monells | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Monells. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVII | Edifici totalment rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (nord-sud). Possiblement, la teulada es va aixecar 30-40 cm respecte l'original i s'afegiren llindes monolítiques a les finestres de la planta sota coberta (els brancals d'aquestes finestres són arrodonits). Al ràfec de la teulada, sota les teules, hi ha lloses (façanes nord i sud). Murs de pedres irregulars (amb tendència a la disposició en filades); cantoneres diferenciades. - Façana sud. Porta amb llinda monolítica de grans dimensions; té una finestra a cada costat amb els elements de pedra. A la finestra de sobre la porta té la inscripció: 'REDIFICADE PER JOSEPh CASAS / I CONSEPSIO GRAV AÑ 1864'. - Façana est. Tres finestres a cada nivell amb elements de pedra; alguns elements no són originals i, d'altres, són reaprofitats. - Façana nord (posterior). Dues finestres a cada planta (elements monolítics a la planta superior; no es pot assegurar que tots els elements siguin originals). - Façana oest. A l'oest de l'edifici hi ha un cos afegit a la planta baixa. Antigament era la pallissa i, probablement, també hi havia algun corral; actualment està molt modificat ja que l'espai es dedica a l'activitat de restaurant. Algunes de les obertures de la façana oest de l'edifici no són originals, sinó fruit de la darrera restauració (anys '90 del segle XX). 'Monells és una masia de planta rectangular, de dos pisos i teulada a dues vessants. A la part de ponent hi ha un cos més baix annexionat posteriorment. La construcció de l'edifici actual és del segle XVII i es remodelà durant els segles XVIII i XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-107 | Monells - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Monells, de la parròquia de Sant Julià Sassorba, és probablement la masia documentada des de més antic del terme de Sant Bartomeu del Grau. Ja surt esmentada en documents carolingis dels segles IX i X. Dins el terme de Sant Bartomeu, la masia havia tingut un paper molt important pel fet que alguns hereus de la casa n'havien estat batlles. Un d'aquests batlles fou Joan Monells, que hagué de solucionar problemes relacionats amb el bandolerisme durant la primera meitat del segle XVII. En un procés judicial d'aquesta època, Joan Monells, batlle de Sant Bartomeu del Grau, denuncia davant el veguer de Vic la incursió d'una colla de bandolers a les Ferreres i la Codina, i a més a més l'ofensa que li havien fet Francesc Ferreres i els seus fills en negar-se a ajudar-lo en la captura dels bandits, els quals, segons un pastor declarant 'los havien vistos amagats en un pinetar un poch més amunt de la Codina' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Objecte de compra el 1.374 pel benefici de Sant Andreu de la Catedral de Vic. La reforma de límits parroquials del segle XIX va fer que passés de Sant Julià Sassorba a Alboquers. Alguns dels seus hereus havien estat batlles del terme de Sant Bartomeu a principis del segle XVII. Antigament hi havia Monells de dalt i Monells de baix' (ROCAFIGUERA, 1991:64).</p> | 41.9515200,2.1541000 | 429891 | 4644740 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nordest de la propietat hi havia una font de la que, per contracte, s'havia de cedir mitja ploma a una masia veïna. Darrerament, la font és inaccessible, tot i que sembla que encara raja. Els propietaris, que necessitaven molta aigua per a l'activitat de restaurant, van deixar d'agafar aigua de la font per evitar que els veïns es quedessin sense i, alhora, evitar problemes legals. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60722 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Les Ferreres. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. CAMPS I ARBOIX, Joaquim de (1977). 'Les Ferreres', a Les cases pairals catalanes. Edicions Destino, (5a edició; 1a, 1965). Barcelona. 60-62. PI DE CABANYES, Oriol (1990). 'Les Ferreres' a Cases Senyorials de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 102-109.</p> | XVIII | Problemes d'humitat a causa de la vegetació que cobria els murs de l'edifici. L'edifici, a l'estar assentat directament damunt la roca, que aflora a la superfície, evita que es produeixin filtracions per capilaritat. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra totalment arrebossats. La seva planta, apartada de la tradicional de tipus quadrangular, es composa de diferents cossos disposats a banda i banda del cos central. L'austeritat domina tot l'edifici. Façana principal (sud). Porta amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt; petita motllura en forma de cornisa a la part superior de les dovelles, resseguint l'arc. A la dovelles centrals hi ha una inscripció mig tapada per un balcó construït posteriorment; es pot llegir, en 4 línies: 'BA [..........] AT / ABRIL 21 / E / 1762'. Dues finestres a cada costat de la porta, amb elements de pedra i motllura bisellada, completen les obertures de la planta baixa. A la primera planta hi ha tres balcons que, probablement, eren tres finestres que es varen ampliar. A la planta sota teulada hi ha dues finestres més i un balcó central (d'època posterior, construït a partir d'una finestra preexistent), i una finestreta sobre el balcó, a l'alçada de les encavallades de fusta de la planta superior. A banda i banda de la façana principal: porxo a l'oest (dues plantes amb tres arcades a cadascuna) i galeria a l'est (primera planta) que comunica l'interior de la casa amb el cor de la capella. Podria ser que el porxo i la galeria fossin ampliacions immediatament posteriors a la construcció de la casa, sobretot la galeria est. La capella, a l'extrem est de l'edifici, és de la mateixa època de la casa. Té la porta amb brancals de pedra i llinda monolítica (amb motllures), un ull de bou i un campanar d'espadanya (conserva la campana del costat esquerre, a l'oest). Està orientada nord-sud. La planta de la casa és irregular; es fa difícil entendre-la com una estructura unitària. Possiblement l'estructura inicial s'hagi ampliat. Totes les obertures tenen els elements de pedra (brancals, llinda i ampit), generalment amb les motllures bisellades, exceptuant-ne alguns casos (gairebé sempre d'època posterior), que mantenen les arestes a brancals i llindes. - Cisterna a la part posterior (nord), planta quadrangular. S'hi accedeix des d'una galeria situada a la primera planta, hi ha un banc de pedra a tot el voltant (el respatller del banc fa de barana). Boca al centre en forma de templet circular; tres pilars de secció rectangular sostenen una coberta cònica amb teules de ceràmica vidriada (en verd); al coronament, un element de pedra feia de base d'una figura de ferro forjat representant un àguila que es guarda en una dependència de la planta baixa de l'edifici. L'estructura de la cisterna està exempta de la casa; s'uneix a ella a través d'una volta de canó lligada amb el mur nord de la casa. La cisterna recull l'aigua de la pluja provinent de la teulada de la casa. S'accedeix a la planta baixa de la cisterna per una porta al costat oest. Murs de pedra irregular, cantoneres diferenciades i coronament dels murs amb una cornisa amb una motllura simple. - La capella està orientada nord-sud. És possible que inicialment estigués separada de la casa i, posteriorment, es construís la galeria que les uneix. L'edifici està envoltat per una tanca de pedra (amb reparacions de maó massís), a l'interior de la qual hi ha la casa de les Ferreres, el jardí i el mas de ca l'Aumatell. - El jardí, situat al davant (sud), es va plantar al mateix moment de la casa (fitxa 127). La roca aflora en diferents punts al voltant de l'edifici i es pot veure clarament sota el mur est de la capella. La tanca exterior del gran casal de Les Ferreres inclou Ca l'Aumatell (fitxa 110); des del jardí situat davant la casa s'accedeix a Can Pela (fitxa 109).</p> | 08199-108 | Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Fins el 1378 no són coneguts els habitants del mas. El primer que consta és anomenat Pere; d'aleshores (...) la família perpetuà la casa i el nom. S'estroncà la successió masculina regular l'any 1862, en el qual, com tot sovint s'esdevé, la pubilla Teresa, vídua de Pau Dachs, de Gurb, fou soterrada a la parròquia de Sant Bartomeu' (CAMPS, 1977:61). 'L'origen del nom 'Ferreres' es deu al fet que cap al segle XIII en aquest lloc hi havia una modesta ferreria, dominada pel senyor del castell de Gurb, en la qual els pagesos del rodal estaven obligats a ferrar-hi el rossam i cerclar-hi les rodes dels carros. Però l'antic nom del mas era 'Ventolà', com consta en documentació del segle XVI, i fou substituït pel de 'les Ferreres' probablement al segle XV, quan la ferreria ja devia tenir força història i el nom de les Ferreres ja era popular entre la gent de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). 'La prosperitat de la casa a partir del segle XVII permeté a l'hereu de torn d'instal·lar-se a Vic; Francesc Ferreres fou clavari o preposat de finances de la ciutat en les torbacions del 1640' (CAMPS, 1977:61). La casa actual és obra dels Morató, fidels exponents del barroc vigatà. 'La seva construcció data del 1762, quan l'hereu Miquel Ferreres i Pahissa tingué prou poder i encert per emprendre l'obra' (CAMPS, 1977:61). 'A partir de mitjan segle XIX la pairalia fou comprada i venuda, fins que l'any 1908 fou adquirida pels Arumí, acabalats fabricants de Vic' (CAMPS, 1977:61).</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 1762 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Morató, mestres de cases | A diferència de la resta de cases de Sant Bartomeu del Grau, les Ferreres no té eixida, entenent aquesta com l'espai clos a l'entorn del qual es disposen diferents dependències aqropecuàries; cal recordar que es tracta d'una casa senyorial destinada a l'estiueig dels seus propietaris. 'Les Ferreres és per excel·lència la masia més gran i senyorial de Sant Bartomeu del Grau i un dels exponents més bells d'arquitectura rural setcentista de la comarca (..). El benestar i la prosperitat del camp que es visqué en el segle XVIII han deixat l'empremta en la façana principal, en el portal adovellat, en els balcons, en les pedres cantoneres de les finestres, en els arcs del cos lateral que conformen les eixides, en la capell i, en general, en la simetria d'un art de línies austeres que dóna fe d'un passat ric i esplendorós' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Sembla que per a la construcció del Parador de Turisme de Vic (Sau), l'arquitecte s'inspirà en les Ferreres, sobretot en els arcs de les galeries (PI DE CABANYES, 1990:102). 'Les armes del casal són tres calderetes distribuïdes, dues a dalt i una a baix, de les quals ixen un martell i unes tenalles, emblemes de l'ofici de ferrer' (CAMPS, 1977:61). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 60723 | Can Pela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Can Pela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | 'L'any 1982 es va restaurar completament la casa, i s'hi traslladà un portal rodó procedent de cal Xico, casa situada al carrer Nou de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). La nau del costat nord s'ha habilitat com a habitatge dels propietaris de les Ferreres, anteriorment era destinat a activitats agropecuàries; es tracta de diverses dependències estructurades a l'entorn d'un pati. Els murs estan construïts amb pedres de mides irregulars; algun tram, molt malmès, es va haver de reparar i la pedra es substituí per totxana (una part del tram situat al nord de la porta). La façana, al nord, té una porta a la part central, amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt. La porta procedeix de cal Xico (c/ nou 37, Sant Bartomeu del Grau; fitxa 32), d'on es va desmuntar i es va traslladar al seu emplaçament actual. A través d'aquesta porta s'accedeix directament al pati posterior. L'habitatge pròpiament dit ocupa l'espai superior de la porta i el tram sud de l'edifici. Les obertures de la façana han estat modificades. El conjunt continua amb una altra ala cap el sud, que dóna a la planta forma de 'L'. Entre una i altra ala, hi ha un porxo que les uneix. En aquesta ala que s'allarga vers migdia és on es poden observar els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedres irregulars lligades amb fang i algun fragment de material de construcció (maó massís i teula); les cantoneres són diferenciades. Obertures refetes amb totxo. Altres dependències al voltant del pati, construïdes des del segle XIX fins a finals del segle XX, acaben de configurar un conjunt totalment irregular, on es pot observar clarament la funcionalitat agropecuaria original de l'edifici. '...Edifici rectangular, de planta i un pis, amb teulat a dues vessants, probablement modificat durant els segles XVII i XIX. A la part de migdia té adossat un porxo, al costat del qual s'allarga un bonic corral de dos pisos, amb columnes al pis superior, i un bell portal amb arc rebaixat' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). A través d'una escala feta amb llosetes s'accedeix al costat est del jardí de les Ferreres.</p> | 08199-109 | Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Les Ferreres | <p>'Can Pela és la masoveria més antiga de les Ferreres, on hi ha instal·lades les dependències agrícoles de la masia senyorial. Segons la tradició popular, es creu que aquesta casa hostatjava l'antiga ferreria, que donà nom a la gran masia setcentista. Tanmateix, però, hom no [ha de] prendre's al peu de la lletra aquesta informació, perquè podria molt ben ser que la ferreria se situés en l'emplaçament que ocupa actualment les Ferreres. Amb tot, no cal descartar la possibilitat que can Pela hagués estat la ferreria, perquè tal i com es pot constatar en documentació antiga (segles XII i XVI) el mas de les Ferreres era anomenat Ventolà, i aquest nom era el cognom de la família durant el segle XII' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9740600,2.1525000 | 429783 | 4647243 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60724 | Ca l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laumatell | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Ca l'Aumatell. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIX | L'estat d'abandó en què es troba l'edifici comporta la progressiva degradació d'aquest. Si mai es rehabilita, convindria l'eliminació d'estructures distorsionadores i la reparació d'alguns elements actualment en procés de degradació a causa de l'estat actual d'abandó (només s'utilitza com a magatzem) | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Mur de pedres irregulars, lligades amb fang, cantoneres diferenciades. Construïda al segle XIX, ha tingut diverses ampliacions i reparacions, moltes d'elles amb totxo i maó massís. Els brancals de la porta de la façana sud i els les finestres són fets amb maó massís. Els murs sud i est estan arrebossats. Només es poden veure correctament els murs oest (on s'aprecia una ampliació cap el nord, també de pedra) i nord (amb diverses obertures); aquest mur de tancament nord no correspon a l'edifici original, sinó a una ampliació posterior. A l'espai entre la tanca exterior de les Ferreres i el mur nord de ca l'Aumatell s'hi ha construït diversos coberts (alguns d'ells de finals del segle XX). A la façana de migdia hi ha un porxo adossat, construït amb pilars de base quadrada fets amb totxo. Aquesta estructura tapa la façana original.</p> | 08199-110 | Ca l'Aumatell - Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A la part posterior de les Ferreres, encarada a la terrassa, hi trobem la masoveria de ca l'Aumatell, edificada la segona meitat del segle XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9752700,2.1513900 | 429693 | 4647379 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un edifici força desvirtuat per les ampliacions efectuades i per reparacions que no han respectat els materials originals. Malgrat tot, encara conserva l'estructura original. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60725 | Casamiquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Casamiquela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVI | S'han anat fent reformes i reparacions al llarg dels anys. Hi ha problemes en les parets est i oest, es desplomen cap a l'exterior; actualment estan lligades amb tirants, però caldria una solució definitiva. De fet, aquesta patologia és la que va motivar les reformes dels anys '20 del segle XX, rebaixant la coberta per evitar el pes excessiu sobre les parets laterals. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant; en origen era a quatre vents, però la precarietat de les estructures laterals aconsellà descarregar pes de l'edifici i, als anys '20 del segle XX, es decidí rebaixar l'alçada i es reformà la coberta; els murs s'obrien cap a l'exterior i es varen haver de construir dos contraforts adossats al mur est de la casa. Els murs són de pedra, força regular, lligades amb fang (s'hi observen nòduls de calç), i cantoneres diferenciades. La façana principal, a migdia, té una porta adovellada amb arc de mig punt; s'hi van fer algunes reparacions als anys 1928 i 1930. Hi ha una petita finestra a l'oest (elements monolítics i motllura bisellada) i altres obertures d'èpoques posteriors. A l'est de la façana hi ha una porta, modificada recentment, per on s'accedia a les quadres; a l'interior hi ha una volta de mig punt, que conserva les marques de l'encofrat original. Des d'aquí es pot accedir a l'entrada principal de la casa, on hi ha dos arcs rebaixats. A la façana, a l'alçada dels ampits de les finestres, hi ha una cornisa motllurada, força desgastada i malmesa; en el moment de restaurar els ampits (any 2002) s'ha copiat la motllura de l'antiga cornisa. La finestra que hi ha sobre la porta principal té la inscripció 'BERNAT CASAMIQELA' (sic); la finestra s'havia modificat com a balcó, afectant les dovelles de la porta principal de la casa, però en la darrera restauració es va recuperar la finestra original. A l'oest d'aquesta finestra hi havia un rellotge de sol, però l'arrebossat ha caigut i només se'n conserva l'agulla. Les finestres originals de l'edifici tenen les arestes bisellades, exceptuant les dues finestres de la planta baixa del mur oest, que són una imitació de finals del segle XX. Pràcticament es mantenen totes les obertures originals, bé que algunes s'han tapiat o se n'ha obert alguna de nova (aquestes darreres, la majoria amb llinda de fusta). La casa està distribuïda amb un espai central a cadascuna de les plantes que dóna accés a les diferents dependències, totes amb portes de brancals i llindes de pedra amb la motllura bisellada. A la planta noble hi ha, al costat nord, l'accés a la cisterna; al costat de la porta d'accés, un armari encastat recorda el lloc on hi havia l'aiguamas. La cisterna, amb trespol a l'alçada de la primera planta, és circular, s'adossa al parament exterior del mur nord de l'edifici, és construït amb pedres de mides força regulars, disposades en filades i té una cornisa al coronament del mur (molt semblant a la de Les Ferreres); a la primera planta, el perímetre interior es va aprofitar per construir-hi un banc de pedra que segueix la planta circular de la cisterna. Recull l'aigua de pluja de la teulada. Al rebaixar l'alçada original de la casa (anys '20 del segle XX) les finestres que estaven als extrems dels murs, a prop de les cantonades, es varen haver de desmuntar i desplaçar, trencant la verticalitat que tenien amb les de la primera planta. En aquesta reforma es va baixar el nivell del paviment de la planta sota teulada uns 50 cm. La casa està envoltada per un mur als costats nord, est i sud. El tancament i les edificacions del costat nord són una obra de l'any 1927, tal com consta en una inscripció que hi ha damunt la porta d'accés. Al parament exterior del mur oest hi ha una pedra treballada, possiblement del segle XVIII, que s'aprofità com a material de construcció. A migdia hi ha una eixida. La porta d'accés, amb barbacana, és al costat oest; les brancals són de pedra i la llinda de fusta. Es conserva part d'una construcció agropecuària al sud (era una cort amb coberta nord-sud), situada a un pis per sota el nivell del sòl de l'eixida; actualment s'està rehabilitant, bé que no tindrà l'alçada original i la coberta serà substituïda per una terrassa. Aquesta construcció, té una carreu sobre l'arc de la porta amb la inscripció: 'MARIA YLLA Y CASAMIqUELA Bda / A FET FE LA PRESENT OBRA 1861'.</p> | 08199-111 | Casamiquela - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. 'Casamiquela és una de les grans pairalies de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici actual, el va construir Bernat Casamiquela entorn de 1590'. 'Abans de 1590, la masia es trobava a poca distància a ponent de l'edifici actual, a la banda dreta de la carretera d'Oristà, on encara s'hi poden veure les restes. Pel que fa a les notícies històriques, el mas ja surt documentat al segle XIII com a pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Sassorba, i al tombant del segle XV ja apareix citat dins el terme o batllia de Sant Bartomeu del Grau; fins i tot alguns hereus de la casa en foren batlles. Antigament la propietat de Casamiquela comprenia dues masoveries avui desaparegudes: l'Alzina i el Mas Bac, i en un document medieval de compra-venda consta que cap al 1380 un hereu Casamiquela comprà el Permanyer, mas que actualment encara es manté dins la finca'. 'A l'espaiosa sala de Casamiquela, s'hi conserva una taula d'alzina de la darreria del segle XVI, en la qual possiblement s'hi va entaular la figura més representativa del bandolerisme català del Barroc: Perot Rocaguinarda. La casa l'hauria acollit en algunes ocasions, no perquè els Casamiquela d'aquell temps militessin amb la facció dels nyerros o fossin lloques que encobrien els bandolers, sinó perquè el bandoler d'Oristà sovint assaltava aquesta masia i d'altres, i obligava els pagesos a atipar els homes de la seva quadrilla. Sovint feia xantatge als propietaris, i els amenaçava de cremar-los l'era i la casa o de segrestar-los algun fill, si es negaven a les peticions dels bandits. Cal fer notar que un personatge que feia tremolar els santbartomeuencs d'aquells temps era Jaume Alboquers, un fadristern del mas Alboquers que s'havia llançat al bandidatge amb la quadrilla de Perot lo lladre, i de la qual en va esdevenir un dels homes principals. És sabut que Rocaguinarda i Alboquers havien fet de les seves a les Ferreries i al Vilaró, i s'havien encarat amb armes de foc, diverses vegades, amb Joan Monells, el batlle de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Malgrat pertànyer al terme de Sant Bartomeu va ser de la parròquia de Sant Julià Sassorba fins el segle XIX. Documentat al segle XIII, [l'edifici actual] es va construir després de les guerres civils del segle XV que l'havien malmès. Alguns dels seus hereus van ser batlles del terme de Sant Bartomeu; tenis agregats els masos Ulzina [consta agregat a Casamiquela el 1378 (ROCAFIGUERA, 1991:66 i 70)], Bac i el Mas de Casamiquela' (ROCAFIGUERA, 1991:55). Encara ara, als marges d'on hi havia hagut l'antic mas i al costat esquerra de la carretera, a tocar de l'actual edifici, es troben fragments de ceràmica d'època medieval i moderna.</p> | 41.9568900,2.1475600 | 429355 | 4645341 | 1590 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60726 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-25 | <p>'Arxiu municipal. Sant Bartomeu del Grau'. Oficina de Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona (1997). Tríptic informatiu.</p> | XIX | <p>L'inventari de la documentació del fons de l'Arxiu municipal descriu 439 unitats d'instal·lació, i està classificada en les seccions següents: -1. Òrgans de govern (1851/2002). -2. Administració general. 2.1 Secretaria(1854/2002);2.2 Serveis jurídics (1984/1991); 2.3 Personal (1931/2002); 2.4 Registre general (1841/2002); 2.5 Mitjans de comunicació municipal (1983/1996) -3. Serveis econòmics. 3.1 Patrimoni (1936/2002);3.2 Comptabilitat (1843/2002);3.3 Pressupostos (1906/2002);3.4 Endeutament (1936/2002);3.5 Tresoreria (1886/1995);3.6 Fiscalitat (1850/2002) -4. Serveis públics. 4.1 Abastaments i racionaments (1937/1953);4.2 Aigües (1971/1976);4.3 Fires i mercats (s. XIX/1995);4.4 Transports (1994/2002); 4.5 Anàlisi d'aigua (1988/2002);4.6 Subvencions i ajuts (1992/2002);4.7 Juntes i comissions municipals (1945) -5. Beneficència i assistència social. 5.1 Centres assistencials i de beneficència (1874);5.2 Orfes de guerra (1944/1945);5.3 Subsidis familiars (1939/1950);5.4 Subsidi al combatent (1939/1941);5.5 Assistència social (1936/2002);5.6 Casal d'avis (1993/2002);5.7 Subvencions i ajuts (1993/2002); 5.8 Juntes i comissions municipals (1867/2002) -6. Sanitat. 6.1 Cementiri (1993);6.2 Inspecció sanitària (1866/1909);6.3 Estat sanitari (1866/1909);6.4 Cos mèdic municipal (1924/1941);6.5 Centres sanitaris (1921/1995);6.6 Centres sanitaris municipals (1981/2002);6.7 Farmàcia (1981/1988);6.8 Veterinària (1952/1995);6.9 Servei Català de la Salut (1991);6.10 Subvencions i ajuts (190/2002);6.11 Juntes i comissions municipals (1872/1939) -7. Obres i urbanisme. 7.1 Pla general (1959);7.2 Normes subsidiàries (1982/1993);7.3 Plans parcials (1987/2002);7.4 Obres d'infrastructura i serveis (1855/2002);7.5 Vialitat (1993);7.6 Immobles municipals (1971/2002);7.7 Llicències d'obres (1964/2002);7.8 Obertura d'establiments (1972/1989);7.9 Activitats classificades (1972/1989);7.10 Plànols (1968);7.11 Inventari de camins rurals (1987);7.12 Subvencions i ajuts (1981/2002);7.13 Informes tècnics (1984/2002) -8. Seguretat pública. 8.1 Sometent (s.d./1946);8.2 Milícies ciutadanes (1936);8.3 Policia urbana (1966);8.4 Guàrdies jurats (1871/1992);8.5 Guàrdia civil (1992);8.6 Actuació ciutadana (1990/1995);8.7 Salconduits i passaports (1873/1945);8.8 Robatoris i desperfectes (1991/1996);8.9 Armes (1932/1996) -9. Serveis a l'Estat. 9.1 Allotjaments (1862/1902);9.2 Lleves (1853/1988);9.3 Requises militars (s.d./1935);9.4 Prestació social substitutòria (1992/2000) -10. Població. 10.1 Padró d'habitants (1855/2002);10.2 Junta municipal de cens de població (1857/1920) -11. Eleccions. 11.1 Eleccions municipals (1858/1999);11.2 Eleccions de diputats provincials (1875/1967);11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1999);11.4 Eleccions generals (1854/2000);11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987/2000);11.6 Referèndums i plebiscits (1931/1979);11.7 Cens electoral (1873/2000);11.8 Junta municipal del cens electorals (1853/1980) -12. Instrucció pública. 12.1 Guarderia (1988/1996);12.2 Ensenyament primari (1859/2002);12.3 Subvencions i ajuts (1988/1996);12.4 Cens escolar (1938);12.5 Juntes i comissions especials (1863/1939) -13. Cultura. 13.1 Festa Major. Festes populars (1968/2002);13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1989/2002);13.3 Centres culturals municipals (1989/2002);13.4 Cursos de català (1984/2002);13.5 Esports (1973/2002);13.6 Subvencions i ajuts (1988/2002) -14. Serveis agropecuaris i medi natural.14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1849/1959);14.2 Plagues, desastres naturals i danys meteorològics (1990/1996);14.3 Foment forestal (1939/1951);14.4 Sol·licituds per encendre foc (1987/1992);14.5 Aprofitament forestal (1935/1984);14.6 Mutualidad Nacional de Previsión Social Agraria (1964/1967);14.7 Sindicat agrícola (1947/1969);14.8 Cambra agrària (1994/1996);14.9 ADF (Agrupació de defensa forestal) (1989);14.10 Subvencions i ajuts (1996);14.11 Medi ambient (1990/2002);14.12 Juntes i comissions municipals (1912/1972)</p> | 08199-112 | Ajuntament - Passeig del Grau 10 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Text de classificació s'ha extret del tríptic editat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; s'han fet les correccions oportunes ja que el tríptic reflecteix l'estat de l'arxiu a l'any 1997. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. Mapa: 'Plànol d'informació municipal', SR ASSOCIATS. Vic, 2000 (sensen escala). | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60728 | Mas Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-genis | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Sant Genís. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Li caldrien algunes reparacions puntuals en les obertures i, en general, l'estructura de l'edifici. El mur nord s'està desmuntant per la base a causa de l'esllavissament del sòl. | <p>Edifici adossat a la façana oest de l'església de Sant Genís de Sadevesa. Planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (N-S). Murs de pedres irregulars lligades amb fang amb alguns nòduls de calç; rejuntat amb morter de calç, possiblement d'un arrebossat ara inexistent. Cantoneres diferenciades als angles sudoest i noroest (no n'hi ha en els punts on l'edifici s'adossa al parament exterior del mur oest de l'església). - Façana principal (a migdia). Porta al centre amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda de fusta; hi ha una finestra a cada costat de la porta amb els elements de pedra (ampit, brancals i llinda). A la planta superior hi ha tres finestres amb els brancals i l'ampit de maó massís i la llinda de fusta. - Façana nord. És totalment diferent a la resta, té petites obertures i un parament de pedres força regulars disposades en filades; és probable que aquest mur, tot i ser posterior a la construcció de l'església, sigui el que resta d'un mas construït abans del segle XVII. Té una estructura de totxo adossada (possiblement una latrina). - Façana oest. Té les mateixes característiques que la façana sud; també té fragments de maó massís i teula barrejats amb les pedres del mur. - Cobert adossat a l'oest. Planta baixa. Coberta a un vessant (pendent est-oest). Murs de pedres irregulars. Té una porta tapiada amb pedra al sud i una finestra amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Finestra modificada a la façana oest (maó massís i llinda de fusta).</p> | 08199-114 | Mas Sant Genís - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de La Devesa | <p>Per les característiques de la porta principal, podria haver-se construït durant el segle XVIII, bé que la resta d'obertures hagin estat modificades o obertes a partir del segle XIX. Es desconeix qualsevol notícia referent a l'edifici que, possiblement, hi havia al lloc abans de la construcció de l'actual mas i del que, probablement, el mur nord d'aquest, en seria l'únic vestigi conservat. Tampoc és possible datar la porta, ara tapiada, que comunicava l'església amb el mas des de la zona del cor. 'Albergava la rectoria de l'església de Sant Genís Sadevesa fins al moment que aquesta va perdre les seves funcions parroquials i va passar a ser una simple sufragània de Santa Maria d'Olost' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9771200,2.1382900 | 428609 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És possible que el mur nord del mas correspongui a un edifici d'època anterior que hagi estat reaprofitat per a la construcció del mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc