Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87124 | Festes del barri Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-barri-besos | <p>ASAB (1), UI. 1140, 37</p> | XX-XXI | <p>El barri de Besòs celebra cada any unes jornades de festa pròpia organitzada pels veïns i veïnes del barri. En aquest cas, es desenvolupen pel mes de setembre, i inclou tot un ventall d'activitats lúdiques adreçades a totes les edats: curses, concerts (havaneres, coral, etc. ), karaokes, xocolatada, ball. S'inicien amb la lectura oficial del Pregó i una comissió de festes n'és l'encarregada del funcionament.</p> | 08194-105 | Barri Besòs | <p>Les primeres dades sobre la celebració de les festes del barri del Besòs es remunten a inicis de la dècada del 1960, just amb la construcció dels primers blocs d'habitatges. Eren organitzades per una comissió de festes que agrupava als habitants de la barriada i tenien un caràcter local, amb la participació dels veïns de la zona.</p> | 41.4210280,2.2146651 | 434374 | 4585795 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Adrià de Besòs consta de sis barris diferenciats: al marge esquerre del riu Besòs trobem Sant Adrià nord i el barri de Sant Joan Baptista. Al marge dret, La Verneda, La Catalana, El Besòs i La Mina. Així doncs, durant les festes de cada barri (que en moltes ocasions coincideixen entre elles) les diferents associacions de veïns i veïnes organitzen pels carrers de la seva zona activitats de caràcter lúdic i cultural. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87125 | Monument al 25 d'octubre de 1990 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-25-doctubre-de-1990 | <p>https://observatoriconflicteurba.org/2015/10/27/a-25-anos-de-la-intifada-del-besos-o-la-apropiacion-simbolica-del-conflicto-urbano-en-el-margen-derecho-del-besos/ https://desdelamina.net/article/intifada-bes%C3%B2s-25-anys-despr%C3%A9s https://manueldelgadoruiz.blogspot.com/search?q=sant+adri%C3%A0+de+bes%C3%B2s https://sites.google.com/a/xtec.cat/mfuentes/artiicles-publicats-a-l-independent-de-sab/manuel-basic-sobre-sab/el-barri-del-besos-el-barri-de-la-intifada https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/25-anys-de-la-intifada-del-besos/video/5559707/</p> | XX | <p>Monument d'interès històric i social situat a la Plaça de la Palmera. Consisteix en una escultura amb sòcol, collat al terra en forma de lluna minvant. Està feta d'acer corten que li dona el color característic del rovell. Mesura uns vuitanta centímetres d'alçada. A la part frontal es pot llegir la següent inscripció: '25 d'Octubre de 1990. 06:00 hores'. L'escultura està col·locada al davant d'una palmera i envoltada per una tanqueta de fusta.</p> | 08194-106 | El Besòs - Plaça de la Palmera (Carrer de Goya, s/n). | <p>L'any 1850, s'aprova el Pla Cerdà. En aquest pla s'hi contempla una gran zona verda coneguda amb el nom de 'pulmó de Barcelona', que l'arquitecte projectava cap el riu Besòs. El sector del marge dret del riu, ric en sediments dipositats per les crescudes del riu, era una zona fèrtil, aprofitada històricament com a terres de cultiu, pels pagesos de Sant Adrià de Besòs. Però, l'arribada massiva després de la guerra i durant els anys cinquanta, d'immigració procedent de varies regions d'Espanya degut a la recuperació industrial, va comportar la construcció d'habitatges per a les persones nouvingudes. En aquest context se situa l'any 1960 la construcció del Barri del Besòs, amb una gran densitat demogràfica. L'any 1990, en un dels darrers solars edificables del barri el Consistori, el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya es plantegen la necessitat de construir 194 habitatges socials. És justament en aquests mateixos terrenys que els veïns del Barri del Besòs hi havien plantat simbòlicament una palmera amb motiu de reivindicar la necessitat de construir equipaments i una zona verda. El 25 d'octubre de 1990, amb l'accés de les excavadores al solar, començà una revolta veïnal. Els titulars de La Vanguardia l'anomena 'Intifada del Besòs'. Durant cinc dies, veïns i veïnes, encapçalats per l'Associació de Veïns del Besòs, van recórrer els carrers del barri per aturar els intents d'entrada de la maquinària al solar, fet que va provocar forts enfrontaments amb la policia. La clara oposició veïnal va tenir un important ressò mediàtic, aconseguint-se l'abandonament del projecte. L'any 2002 es projecta la creació de la plaça de La Palmera i l'ordenació dels espais exteriors de l'illa d'habitatges més propera, que finalitza l'any 2004.</p> | 41.4201800,2.2148400 | 434388 | 4585700 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87125-foto-08194-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87125-foto-08194-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87126 | Memorial a les víctimes afusellades al Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-les-victimes-afusellades-al-camp-de-la-bota | <p>DOMENECH, R. (2005) El Camp de la Bota. Entre els afusellaments i el fòrum. Barcelona: Editorial Hacer. MONFERRER, J. M. (2012) El Camp de la Bota. Una espai i una historia. Barcelona: Editorial Octaedro. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/el-camp-de-la-bota-un-espacio-historico-olvidado_111258.html https://cat.elpais.com/cat/2019/01/26/catalunya/1548529075_503197.html www.francescabad.com/campdelabota</p> | XXI | <p>L'Ajuntament de Barcelona, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha impulsat la creació de l'Espai Memorial Parapet de les executades i executats 1939-1952 al Camp de la Bota per recordar i homenatjar les 1.706 persones que van morir executades en aquest espai del litoral adrianenc, a cavall entre els termes de Sant Adrià i Barcelona, El projecte, de 2019, és obra de Francesc Abad i s'emmarca en la commemoració del vuitantè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona i de l'inici de la repressió sistemàtica i les execucions sumaríssimes. El mateix autor, en el seu bloc, ens l'explica de la següent manera: 'Aquest és un projecte que parla d'un espai públic -un espai que té a veure amb allò comú i també amb la seva dimensió social i política-, una enorme llosa de formigó on acaba el carrer principal de Barcelona, la Diagonal, que enterra una depuradora d'aigües i que ara esdevindrà una vasta esplanada de setze hectàrees amb vistes al mar. Va ser el lloc escollit per rebre els visitants del Fòrum 2004 i un dels escenaris principals de les seves activitats: tallers, concerts, zona d'oci. Sota d'aquesta llosa hi havia el Camp de la Bota: més de 1.700 morts per la repressió franquista'.</p> | 08194-107 | La Mina - Parc Fòrum | <p>El nom de Camp de la Bóta o Camp de la Bota, es pot escriure de les dues maneres, prové del període en què els francesos van instal·lar-se en aquest turó durant la guerra de la Independència, al segle XIX. En francès un turó petit s'anomena 'butte', paraula de la qual finalment es va denominar l'espai com a Camp de la Bóta. En aquest indret han passat diferents actors socials, des de pescadors, militars, pagesos, immigrants, treballadors industrials, etc. Però també han succeït molts esdeveniments històrics, com les lluites obreres, les onades migratòries, el barranquisme, reivindicacions veïnals, la Guerra Civil, els afusellaments durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, etc. També és un barri conegut pel barraquisme, situat entre Sant Adrià, part anomenada El Parapet, i Barcelona, l'antic barri pescador de Pekín i actual barri de Sant Martí. Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura. El canvi d'explotació agrícola a industrial, va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. A més, va atraure molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou en acabar la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. Això es traduïa amb grans barris de barraques i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona aprovà un pla per suprimir el Barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, neix el 1967, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elabora un pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris.</p> | 41.4126645,2.2237524 | 435125 | 4584859 | 2019 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87126-foto-08194-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87126-foto-08194-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Abad | Coincidint amb la inauguració del monument sobre les víctimes del Camp de la Bota i el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) presentà l'exposició de l'obra El Camp de la Bota, de l'artista Francesc Abad. La instal·lació es podia visitar a la Capella de Santa Àgata, situada a la seu del MUHBA del conjunt monumental de la Plaça del Rei. L'exposició estava promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria, organitzada pel Museu d'Història de Barcelona, amb la col·laboració del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El Camp de la Bota, premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques 2004, és un projecte en procés de l'artista Francesc Abad sobre el llegat del passat i la seva repercussió sobre la contemporaneïtat a partir de la dissecció del cas concret de l'execució de 1.706 persones, entre 1939 i 1952, per part de la dictadura franquista al Camp de la Bota, un indret de Barcelona on el 2004 s'hi va emplaçar el Fòrum de les Cultures. L'any del Fòrum, es va presentar la primera edició de l'exposició, a Girona i a Lleida. El gener de 2005, el projecte va iniciar al Prat de Llobregat un itinerari de dos anys i mig per diferents sales d'exposicions i museus de les comarques de Barcelona, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Als municipis que acollien l'exposició se'ls convida a afegir testimonis, recerca gràfica i documental sobre les persones afusellades al Camp de la Bota i, en general, sobre les víctimes de la repressió franquista. Tota la informació obtinguda s'arxiva al web: www.francescabad.com/campdelabota. Tot plegat vol posar de relleu el sentit ètic i polític del Camp de la Bota, un lloc de memòria marginat i entelat per la indiferència. | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87127 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Adrià de Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-adria-de-besos | <p>http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/archivodetail.htm?id=24753</p> | XX-XXI | <p>Documentació generada de l'exercici de les pròpies funcions parroquials; en especial els llibres sacramentals datats a partir de l'any 1939. La documentació anterior va patir diverses destruccions. Cal destacar les succeïdes el 1697 durant el setge de Barcelona per les tropes franceses, el marc de la Guerra dels Nou Anys, i els anys 1808 i 1813, totes dues durant la Guerra del Francès. Temps després, l'any 1909, en el marc dels fets de la Setmana Tràgica, va tenir lloc l'incendi a les portes del temple de part del mobiliari de l'església i, com esmenta el cronista local Rovira i Costa, de 'tot el combustible que hi havia dins de l'església', fet que fa pensar en una nova destrucció de la documentació. La darrera destrucció del fons parroquial es documenta a inicis de la Guerra Civil, durant el juliol de l'any 1936. A grans trets, els fons documental de la parròquia custodia 12 llibres sacramentals de baptismes, datats entre el 1939 i el 1980; 3 llibres de confirmacions, documentats entre el 1942 i el 1980; 4 llibres de defuncions, entre el 1939 i el 1980; 7 llibres de matrimonis, datats entre el 1939 i el 1980; i finalment 41 lligalls d'expedients matrimonials, datats entre el 1939 i el 1980.</p> | 08194-108 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10. | <p>L'any 1012 trobem les primeres referències documentals sobre l'Església de Sant Adrià, que segurament estava situada al turó que s'alça sobre la plana fluvial del riu Besòs. Al mateix lloc, doncs, on ara trobem el nucli antic de Sant Adrià i on situem el temple actual. Seguint el catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona: 'Mil anys fent camí. Sant Adrià de Besòs. Parròquia Baronia i priorat' es defineixen quatre etapes històriques del temple de Sant Adrià: 1) Des de la primitiva i possible construcció d'un temple molt precari d'època preromànica fins a la seva destrucció a causa de les ràtzies d'Almanzor l'any 985. 2) Etapa de reconstrucció que va del 985 al 1092 en la qual es construeix un temple prou consistent, doncs a finals d'aquesta etapa, l'Església fou cedida als canonges regulars de Sant Agustí, Congregació de Sant Ruf, al ser format el seu Monestir a Sant Adrià. 3) Del 1092 al 1124. Podríem dir que fou el període de gran esplendor, quan en el seu renom s'estengué per tota Europa gràcies a Sant Oleguer, que esdevingué prior fins que es traslladà a l'abadia de Sant Ruf d'Avinyó, seu principal dels canonges regulars o agustinians. Al final d'aquest període curt d'esplendor, tingueren lloc les terrorífiques ràtzies i invasions dels almoràvits, per les quals el priorat es traslladà a Terrassa (Santa Maria d'Ègara), revertint el bisbat que hi havia anteriorment. El temple patí molt, encara més quan tot el que s'havia salvat de la primera ràtzia resultà malmès durant la ràtzia de 1124. 4) Del segle XIII al XIX. Època que podríem denominar de la baronia episcopal efectiva de Sant Adrià. En aquest període es van viure moments especialment adversos per al mateix temple, a causa de les crescudes del riu Besòs, que possiblement eren molt més ferotges que en l'actualitat, però també cal tenir molt present les constants guerres que es donaren al principat, en les quals l'entrada estratègica a Barcelona pel riu Besòs era cabdal pels exèrcits en detriment per la nostra població i del mateix temple parroquial. També cal dir, malauradament, que el mateix baró episcopal alguna vegada s'havia manifestat com un cobdiciós senyor més que com un pastor sacrificat per les ànimes dels seus feligresos (2013:220). Centrant-nos en la història més social i no tan religiosa de Sant Adrià, és en aquest quart període també, concretament entre els segles XI i XVI, quan al voltant de l'Església es construeix l'hostal, situat al peu del camí ral (actual avinguda Pi i Margall) i masies, com ara Can Rigalt, edificacions que s'estructuren a partir del carrer Major. La pervivència de Sant Adrià segurament respon a la seva situació estratègica, per la seva proximitat a la capital i per ser l'aixopluc dels viatgers en moments on les besosades impedien seguir viatjant. A partir del segle XIX, a causa del creixement de la població, s'amplia l'Església, reconvertint el cementiri que quedava al darrere del conjunt parroquial, al costat del carrer Nebot. El 19 de juliol de 1936, l'església parroquial es crema, incloent els béns mobles i l'arxiu que acollia. Després de l'incendi, l'Ajuntament de Pla de Besòs va procedir a l'enderroc, l'extracció de les runes i l'anivellament del terreny. Unes feines enllestides l'abril de 1937. Amb la victòria franquista es va habilitar un temple provisional a les escoles parroquials, que havien estat rehabilitades durant la guerra com escoles municipals. Poc després, el 10 de març de 1941, l'estat va publicar al BOE un reial decret per impulsar la formació de juntes parroquials per a la reconstrucció dels temples enderrocats. La Junta de construcció del temple parroquial es va constituir el 2 d'agost de 1942. L'activitat de l'entitat es va estendre fins el 27 de gener de 1951, quan finalitzades les obres de l'edifici i la casa del rector es va dissoldre.</p> | 41.4339956,2.2141367 | 434343 | 4587235 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons es d'accés públic. | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87128 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-baptista | <p>http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/archivodetail.htm?id=24754</p> | XX-XXI | <p>Documentació generada a partir de 1946, data de la consagració definitiva del temple de Sant Joan Baptista, en l'exercici de les pròpies funcions parroquials. En especial, destaquen els volums sacramentals entre els que es poden trobar 5 llibres de baptismes de l'any 1946 i 1980; 2 llibres de confirmacions dates entre el 1950 i el 1980; 4 llibres de matrimonis datats entre el 1946 i el 1980; 3 llibres d'òbits datats entre el 1946 i el 1980; 2 lligalls de comptes datats entre el 1946 i el 1980; 3 lligalls d'expedients matrimonials datats entre el 1946 i el 1980.</p> | 08194-109 | Sant Joan Baptista - Carrer Sant Pere, 1 | <p>L'Església de Sant Joan Baptista està situada al barri de Sant Joan de Sant Adrià de Besòs, al marge esquerre del riu. És un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres. Uns terrenys que la família Font i Viñals, hisendats propietaris dels terrenys comencen a urbanitzar. Poc abans de l'inici de la Guerra Civil ja existia una petita capella al barri; enderrocada durant el conflicte bèl·lic. A mitjans de la dècada del 1940 es decideix iniciar la construcció d'aquest temple.</p> | 41.4279194,2.2230671 | 435083 | 4586553 | 1946 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-28 00:00:00 | Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB) | La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons és d'accés públic. | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87129 | Fons de l'Arxiu Parroquial de les santes Juliana i Semproniana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-les-santes-juliana-i-semproniana | <p>http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/archivodetail.htm?id=25203</p> | XX-XXI | <p>Documentació generada, sobretot, a partir de 1950, data de la consagració definitiva del temple de les santes Juliana i Semproniana, en l'exercici de les pròpies funcions parroquials. En especial, destaquen els volums sacramentals entre els que es poden trobar 6 llibres de baptismes datats entre el 1949 i el 1980; 1 volum de confirmacions, datats entre el 1951 i el 1980; 2 llibres de defuncions, datats entre el 1949 i el 1980; 4 llibres de matrimonis, datats entre el 1949 i el 1980; i finalment 31 lligalls d'expedients matrimonials.</p> | 08194-110 | La Verneda - Via Trajana, 1 | <p>La parròquia de les Santa Juliana i Semproniana se situa al marge dret del riu Besòs, en el barri de La Verneda o també conegut com a Via Trajana. Antigament aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava un tipus de vegetació propi de les ribes baixes dels rius: els verns. Abans del canvi social provocat pel creixement industrial, el barri de Via Trajana era un espai majoritàriament dedicat al conreu i es podien localitzar algunes petites masies. Com a conseqüència de l'arribada de les indústries, el creixement urbanístic, productiu i demogràfic van provocar la construcció dels primers polígons d'habitatges a La Verneda. Aquests primers edificis van ser ocupats pels barraquistes expulsats de l'Avinguda Diagonal per la celebració del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952. Tot i les millores que va suposar la construcció d'aquests nous barris, les famílies consideraven que patien una manca de serveis bàsics que la parròquia de les Santa Juliana i Semproniana va començar a suplir. La nova parròquia inaugurava el culte el 18 de desembre de l'any 1949, quan només hi havia la construcció d'un petit tram de 8 metres de costat del presbiteri. La inauguració definitiva fou el juliol de l'any 1950 i es va convertir en un punt de referència pel veïnatge, ja que oferia aquells serveis que els governs municipals, tant de Barcelona com de Sant Adrià de Besòs, no generaven. L'església donava suport espiritual però també tenia cura dels infants, disposava d'espais d'oci com una sala de cinema i un camp de futbol i oferia servei de menjador i dispensari a tot el barri. A En les últimes dècades l'Església parroquial ha sigut utilitzada com a Centre d'Educació Especial de Secundària Adaptada, Mare de Déu de l'Esperança.</p> | 41.4247900,2.2103800 | 434020 | 4586215 | 1949 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La titularitat és privada, Arquebisbat de Barcelona, però el fons es d'accés públic. | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87130 | Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-martir-sant-adria | XX | Aquests ja no es canten. | <p>Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià, venerat a la seva església parroquial del Besòs. Bisbat de Barcelona, i que diuen així: Puig el martiri vos fa / en el cel triomfador: / Vulgueu ser nostre Patró / gloriós Sant Adrià. / Ric i noble naixement / Nicomèdia vos donava / un amor pur us lligava a Natàlia en casament, / qui, gentil, us inclinà / a la falsa religió./ Desitjant glòria i honor / en les grans gestes guerreres / lluiteu sota les banderes / de Maximià, emperador, / qui vostres mèrits premià / enlairant-vos a campió./ A la milícia allistat /aviat us obriu via; / vostre honor i valentia / us fan coratjós soldat. / Persó us té Maximià/ en molt gran veneració. / Furiós, l'emperador, / persegueix la gent cristiana / i amb crueltat inhumana / l'afligeix amb gran horror. A Vós se us encomanà / la guàrdia de la presó. / Vintitrès empresonats / a vostra custòdia estaven / els quals amb joia cantaven / cants de fe i d'amor sagrats. / Llur fermesa desvetllà / en Vós gran admiració. / Vós els dèieu:-¿Com podeu / mostrar-vos tan coratjosos / sabent els turments afrosos / del martiri que rebreu?- / Deien ells: - ¿Què ens pot torbar / davant l'ajut del Senyor?-/ Aquests mots roents d'amor / el vostre cor arboraven / i decidit us menaven / ala vera religió. / Ja us confesseu cristià / fins davant l'emperador/. Natàlia, vostra muller, / rep la nova amb alegria / i seguir-vos resolia / confessant la santa fe. / A la presó us visità / refermant el vostre ardor. / Els assots i cruels turments / que els botxins us propinaven / amb llur rigor augmentaven / vostres nobles sentiments. / L'emperador s'enervà / en el vostre afrós dolor. / Per fi, vostre cor refut/ dels grans turments del martiri / va colltorcé's com un lliri / ple de gràcia i de virtut. / Vostra ànima traspassà / cap a l'eternal mansió. / Tal com a Roma teniu / un temple a vostra memòria / també eix poble us dóna glòria / del Besòs a vora el riu, / on us venim a pregar / que ens lliureu d'inundació./ TORNADA. Puig nostre poble es posà / sots la vostra protecció. / vulgueu ser nostra Patró, /gloriós Sant Adrià. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. / R. Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. Praesta quaesumus omnipotens Deus: ut qui beati Adriani Martyris tui natalitia cólimus, intercessione ejus in tui nominis amore raboremur. Per Christus Dóminum Nostrum. Amen.</p> | 08194-111 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 8 | <p>Segons el cronista Joan Rovira i Costa hi han existit, al llarg de la història, tres goigs diferents que es cantaven a Sant Adrià en honor al Sant. Els primers daten de finals del 1700 o principis del 1800. Els segons, editats pels 'Amics dels Goigs' l'any 1932 també amb música del Mossèn Francesc Bandelló. Els últims foren un encàrrec del departament de cultura de l'Ajuntament, per la inauguració de l'Església el 1949. Aquests, la lletra era de Jaume García Estragués, i la música del mateix Bandelló.</p> | 41.4339876,2.2141099 | 434341 | 4587234 | 1932 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87131 | Eixample del barri de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eixample-del-barri-de-sant-joan-baptista | XX | <p>L'eixample del barri de Sant Joan està format pels primers carrers que es van obrir en uns terrenys propietat de la família Font i Viñals. Es tracta dels carrers de valència, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Saragossa, de la Torrassa, de la Barca, de Fermí Borràs, i de Pi i Gibert. Delimitats a llevant pel carrer de la Platja, i a ponent, pel carrer de la Mare de Déu del Carme. El barri de sant Joan és un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres. Aquestes primeres cases estan destinades als obrers d'aquestes fàbriques i tenien una mateixa tipologia arquitectònica, que en part s'han conservat en aquests carrers que hem referit. Moltes d'altres han estat totalment o parcialment refetes; i d'altres han desaparegut sota la construcció de blocs de pisos que han malmès l'homogeneïtat del paisatge urbà originari. Les cases es caracteritzen per ser de planta única, amb coberta a dues aigües, tot i que moltes l'han transformat en terrat pla, i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana té una composició a partir de dos eixos de verticalitat definits per una finestra i la porta d'accés. No totes les cases han preservat el parament arrebossat i llis de la façana, ni han respectat les mesures originals de les finestres, ni els elements ornamentals. El coronament de les façanes és múltiple i variable, des de balustrades a coronaments esglaonats.</p> | 08194-112 | Sant Joan Baptista | <p>L'eixample de Sant Joan Baptista es comença a construir a finals de la dècada del 1910, just amb l'arribada i implantació de les primeres fàbriques al barri. El terreny agraris, propietat de la família font i Vinyals, van ser parcel·lats i posat a la venda pel promotor urbanístic del barri, Fermí Borrás Suñé.</p> | 41.4257100,2.2271400 | 435421 | 4586305 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87131-foto-08194-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87131-foto-08194-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un plànol de 1963, conservat a l'Arxiu Municipal, es pot veure molt bé, com encara es mantenien aquests carrers com a únic espai per habitatges. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87132 | Casa del carrer de la Torrassa, núm. 28-30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torrassa-num-28-30 | XX | <p>Grup de dues cases entre mitgeres fetes alhora. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana ha patit algunes modificacions que han alterat el programa arquitectònic, obrint portes noves en planta baixa i modificant la simetria original. En tot cas, trobem en planta baixa tres portes d'accés a tres habitatges independents, fruit de divisions internes posteriors.. També hi trobem dues finestres amb reixa de ferro. En planta pis, conserva en millor estat, l'aspecte originari, amb sengles balconades amb barana de ferro forjat, amb doble accés. El parament és arrebossat llis, amb sòcol en planta baixa i recreixement a les obertures, amb arc escarser en planta baixa i llinda recta en planta pis. Hi ha motllura de separació entre planta baixa i pis i entre pis i cambra d'aire. Coronament amb motllura dentellada i balustrada. Les motllures, els recreixements i els respiradors de la cambra d'aire estan pintats amb una tonalitat més fosca de color argilós que els destaca de l fons de la façana, molt més clar. Destaca amb el mateix to argilós fosc en l'espai entre les obertures de la planta pis on posa 'ANY MCMXX'.</p> | 08194-113 | Sant Joan Baptista - Carrer de la Torrassa, núm. 28-30 | <p>El barri de Sant Joan és un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa 'Energía Eléctrica de Cataluña', i la factoria Celo, entre altres.</p> | 41.4263500,2.2257200 | 435303 | 4586377 | 1920 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87132-foto-08194-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87132-foto-08194-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87133 | Casa núm. 40 del carrer d'Andreu Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-num-40-del-carrer-dandreu-vidal | XX | Els aparells d'aire condicionat desfiguren tot el programa arquitectònic de l'obra. | <p>Bloc d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. La composició de la façana és simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. Només la planta baixa trenca aquesta composició, sobretot per haver-ne modificat el ritme, amb obertures noves i tapiar-ne alguna altra. A la planta primera hi trobem un balcó corregut, amb barana de ferro, i amb una separació al bell mig dels dos habitatges de la planta. En canvi a la resta de pisos hi trobem dues balconades per planta amb doble accés cadascuna. Totes les baranes són de ferro. El parament és arrebossat i llis, pintat amb color ocre i les obertures de la primera i segona plantes, d'arc carpanell amb l'interior amb motius vegetals en relleu i un recreixement lateral motllurat. Mentre que a la tercera planta els arcs de les obertures són de punt rodó amb clau central sobresortint. El coronament de la façana es fa amb un fris llis amb òcul central i balustrades laterals. Destaquen ornamentalment els respiralls i les motllures dentellades emmarcant la cambra de ventilació. A la planta baixa hi ha un gran accés que dona a un pati interior.</p> | 08194-114 | Sant Adrià Nord - Carrer d'Andreu Vidal, 40 | <p>Edifici construït a partir de l'any 1931, posteriorment ampliat cap el 1934, per Agustí Gallart Llucià.</p> | 41.4336600,2.2135600 | 434294 | 4587198 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87133-foto-08194-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87133-foto-08194-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87134 | Cases Avinguda Catalunya, 3-5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-catalunya-3-5-7 | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Tres blocs d'habitatges entre mitgeres que comparteixen programa ornamental. Consten de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. La composició de la façana és simètrica; però l'eix és el bloc del número 5, amb lleugeres variants en relació als blocs laterals. En el bloc central, la composició es fa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures; i en els blocs laterals són dos els eixos que defineixen les obertures. En el central la primera planta es diferencia de la resta perquè té un balcó corregut amb barana de ferro, mentre que les obertures de les altres plantes tenen un balcó simple. Els blocs laterals tenen balcons de doble accés en totes les seves plantes. A la planta baixa, es manté la simetria tot i l'adaptació d'alguns espais a comerços. Totes les finestres són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta, pintades de marró. Tenen un recreixement del parament que les emmarca, llis, a excepció dels blocs laterals que presenten motius florals. Les portes de la planta baixa són d'arc carpanell o de mig punt. El parament és arrebossat amb imitació de carreus abuixardats. A la planta baixa pintat de gris i a les plantes superiors de beix. El coronament de la façana es fa amb un fris llis i una motllura dentellada que delimita la cambra de ventilació.</p> | 08194-115 | Sant Joan Baptista - Avinguda Catalunya, 3-5-7 | <p>L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. A la dècada del 1920 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.</p> | 41.4322700,2.2162400 | 434517 | 4587041 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87134-foto-08194-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87134-foto-08194-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87135 | Cases Avinguda Catalunya, 12-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-catalunya-12-18 | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Blocs d'habitatges entre mitgeres que consten de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana. Comparteixen programa ornamental; de fet, són la recreació del mateix model per triplicat: cada bloc està disposat simètricament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En cada planta hi ha un balcó amb barana de ferro i de doble accés. Només trenca aquesta uniformitat les plantes baixes, condicionades a comerços. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. Les obertures tenen un emmarcament recrescut i llis, amb llinda recta decorada amb l'interior còncau de petxina. Tenen persiana de llibret de fusta. El coronament és amb balustrada. El pintat dels emmarcaments es diferencia del fons més clar de la façana.</p> | 08194-116 | Sant Joan Baptista - Avinguda Catalunya, 12-16 | <p>L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. A la dècada del 1920 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.</p> | 41.4319500,2.2163100 | 434522 | 4587006 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87135-foto-08194-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87135-foto-08194-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87136 | Cases Avinguda Catalunya, 24-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-catalunya-24-32 | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Blocs d'habitatges entre mitgeres situats a l'illa entre el carrer de Josep Royo i el carrer de mossèn Josep Pons. A excepció del bloc del número 22, que ha estat transformat trencant l'harmonia del conjunt, la resta formen part d'una mateixa tipologia arquitectònica i programa ornamental. Consten de planta baixa i tres pisos., amb la coberta plana de terrat català, a excepció del bloc número 32 que fa cantonada i té una part, la que dona a l'avinguda de Catalunya, de teules a dues aigües. La part del darrera és terrat pla. Comparteixen programa ornamental; de fet, són la recreació del mateix model: cada bloc està disposat simètricament a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En cada planta hi ha un balcó amb barana de ferro i de doble accés. Només trenca aquesta uniformitat les plantes baixes, condicionades a comerços. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. Les obertures tenen un emmarcament recrescut i llis, amb llinda recta decorada amb l'interior còncau de petxina. El coronament és amb balustrada. El pintat dels emmarcaments es diferencia del fons més clar de la façana.</p> | 08194-117 | Avinguda Catalunya, 24-32 | <p>L'avinguda de Catalunya a finals del segle XIX encara era un seguit de camps de conreu travessats per un camí que s'utilitzava per arribar a la fàbrica Baurier i a la platja. L'any 1918 es va empedrar la carretera de Mataró, i la resta de carrers que connectaven amb aquesta es van ampliar. Aquest carrer anomenat carrer de Lluís Beltran, en honor als amos de Can Rigalt pels seus donatius per construir el nou vial, també era conegut com la Carretera Nova. El carrer va canviar de nom diversos cops, durant la II República i el franquisme, sent finalment anomenada Avinguda de Catalunya. Als anys 20 la ciutat va començar a créixer urbanísticament i es va dissenyar l'eixample adrianenc. Aquest establia dos sectors de creixement: el primer, que s'estructurava al voltant del centre històric i l'altre, al voltant de la Carretera Nova. La consolidació de les illes de l'eixample sud es va fer entre els anys 1920 i 1940, quan s'alternava edificació industrial, residencial, comercial i conreus.</p> | 41.4316400,2.2168500 | 434567 | 4586971 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87136-foto-08194-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87136-foto-08194-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forces trams de l'avinguda de Catalunya mantenen el projecte original i els programes ornamentals, ja que aquesta via es va urbanitzar en un mateix període. És una llàstima que no s'hagin conservat tots els blocs, ja que donaria una homogeneïtat a tot el conjunt. | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87137 | Monument a l'Associacionisme de Sant Adrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lassociacionisme-de-sant-adria | <p>http://www.diaridesantadria.com/una-festa-recon%C3%A8ixer-lassociacionisme-local-i-les-forces-de-seguretat http://www.diaridesantadria.com/la-xorrada-fa-de-les-del%C3%ADcies-de-grans-i-petits-la-platja-de-sant-adri%C3%A0</p> | XXI | <p>Monument fet d'un bloc amorf de pedra granítica amb una fissura central d'on surten dues mans. En un lateral hi ha una placa metàl·lica encapçalada per l'escut de Sant Adrià de Besòs, on es pot llegir: 'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs / A tots els participants en la Capsa del temps, amb motiu del mil·lenari de la ciutat en agraïment públic a les Associacions i Entitats locals, per la seva tasca, dedicació i promoció de la ciutat de Sant Adrià de Besòs / Sant Adrià de Besòs, 9 de setembre de 2012.'</p> | 08194-118 | La Catalana - Av. de La Catalana, s/n | <p>Monument inaugurat per la Festa major de 2012, en el marc de celebració del mil·lenari de la ciutat. Per aquest motiu, sota el monument hi ha la Capsa del Temps, en la qual entitats adrianenques van dipositar mesos abans un distintiu identificatiu de la seva activitat. L'alcalde, Sito Canga, va definir el monument com un símbol de 'la força de la societat adrianenca', així com el del 'ressorgiment d'un barri que va tenir passat i que ara té i tindrà futur amb la unió dels seus veïns'.</p> | 41.4252600,2.2199000 | 434816 | 4586260 | 2012 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87137-foto-08194-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87137-foto-08194-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Andrés Gavilano | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87138 | Bosc de columnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-columnes | <p>http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/el-projecte-el-bosc-de-les-columnes-transforma-en-una-galeria-d2019art-urba-l2019entorn-del-mercat-d2019encants</p> | XXI | <p>El Bosc de columnes és un projecte endegat l'any 2016, per l'Ajuntament amb col·laboració de l'associació El Generador, Art i Creació Cultural per tal de regenerar espais urbans a través de l'art.; i en aquest cas concret, l'expressió triada ha estat el grafit. Forma part del HOP, Trobades de dansa i Cultura Urbana (http://elgenerador.org/), una plataforma cultural de suport a la dansa i la cultura urbana que desenvolupa una programació anual en diferents municipis de l'àrea metropolitana. Hi han participat artistes d'art urbà de diferents estils, tant nacionals com internacionals, i cadascú ha pintat quatre columnes amb una temàtica lliure. Encara que hi ha exemples d'intervencions com aquesta a altres ciutats del món, la de Sant Adrià és única al món per la dimensió que té (400 columnes de cinc metres d'alçada x 2,85 de perímetre, aproximadament), per la qual cosa aspira a convertir-se en un referent cultural de l'art urbà.</p> | 08194-119 | Av. De les Corts Catalanes s/n | <p>Projecte promogut des de l'any 2016, per l'Ajuntament de Sant Adrià, amb la col·laboració de l'associació El Generador, Art i Creació Cultural, que forma part de l'HOP, Trobades de Dansa i Cultura Urbana (http://elgenerador.org/).</p> | 41.4287872,2.2207618 | 434891 | 4586652 | 2016 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87138-foto-08194-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87138-foto-08194-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest espai s'hi celebra, setmanalment, el Mercat d'Encants. | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87139 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-2 | XIX-XX | <p>L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs disposa d'una col·lecció de béns mobles heterogènia i de procedència diversa, fruit de donacions, compres, concursos d'art, formada majoritàriament a partir de l'any 1979. Formen part d'aquesta la col·lecció de pintures i escultures cedides l'any 2004 per l'artista adrianenc Gerard (Guerau) Calàbia (1938-2011); la col·lecció d'objectes mobles custodiada a l'Arxiu Municipal integrada pel mesurador de mossos, una placa de la dictadura franquista en homenatge a Primo de Rivera, i la tapa de claveguera republicana amb la inscripció 'Pla de Besòs'. També integren la col·lecció municipal el conjunt de pintures exposades a la Casa de la Vila, provinents dels concursos de pintura municipals organitzats en el marc de la Festa Major. La Biblioteca Sant Adrià custodia diverses escultures que també formen part d'aquesta col·lecció, com són l'escultura en homenatge al tren de 1848 i el projecte d'escultura homenatge als afusellats al camp de la Bota d'Oriol Rius. En aquest sentit, el MhiC custodia l'escultura 'Record d'un Malson' de l'artista Joan Brossa, cedida a la localitat l'any 1991. Altres elements significatius d'aquesta col·lecció municipal són les moles de pedra provinents de l'antiga fàbrica Fibrec, i la màquina de fabricació de vidre de la factoria Schott, totes dues custodiades en magatzems municipals, i el teler que es conserva al Casal de Cultura. També formen part d'aquesta col·lecció dos panots de ciment amb la numeració de les antigues parades del mercat d'encants del carrer de Bogatell, i una motocicleta de patrulla, marca Bultaco, exposada a la comissaria de la Policia Local de Sant Adrià de Besòs.</p> | 08194-120 | Sant Adrià Nord - Plaça de la Vila,12 | 41.4301487,2.2178409 | 434648 | 4586805 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 87140 | Vitrall de Pere Cànovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-pere-canovas | <p>http://www.elpuntavui.cat/article/98756-laltre-lguernicar-del-vitraller-adrianenc.html</p> | <p>Vitrall emplomat, instal·lat a la biblioteca municipal de Sant Adrià de Besòs, obra de Pere Cánovas. Composició abstracta amb predomini dels colors vermell, blau i ocres amb línies corbes. Tot i que permeten intuir elements identificatius de la ciutat, com les xemeneies de la central tèrmica, l'arc gòtic, el mar, el riu Besòs. Es pot veure també des de l'exterior, ja que es troba a la façana del carrer de Ricart.</p> | 08194-121 | Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro s/n | <p>Pere Cánovas és un artista adrianenc instal·lat a Barcelona amb obra en diferents municipis catalans com l'església Major de Santa Coloma de Gramenet; l'església dels Carmelites de Badalona; l'Església de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella. Així com els seus treballs al monestir de Montserrat o a Santa Maria del Mar de Barcelona, i la restauració de les margalides que Antoni Gaudí va dissenyar per a la cripta de la Colònia Güell o la seva pròdiga dedicació a Mallorca, on destaquen els tríptics de la catedral de Palma o els de l'església de Sineu. Però que també ha treballat pel seu poble natal. Destaquen els seus vitralls de temàtica religiosa de l'església de Sant Joan Baptista.</p> | 41.4316700,2.2151600 | 434426 | 4586976 | 2005 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87140-foto-08194-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87140-foto-08194-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Cànovas | Donació de l'artista a la ciutat de Sant Adrià. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87141 | Pont dels Passadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-passadors | XX | <p>El que actualment es coneix com a Pont dels Passadors es va construir entre els anys 1942 i 1944 per substituir l'antic pont de ferro de 1885, que una riuada de 1937 es va endur, i que unia els dos marges del riu seguint el traçat de la carretera nacional II o antic camí Ral. El règim dictatorial del general Franco hi va destinar 70 presoners republicans, dins dels anomenats destacaments de penals. Aquest era un sistema desenvolupat per explotar mà d'obra barata, com a mesura de càstig i també l'adoctrinament del règim. També hi van treballar obrers de l'empresa Cimentaciones y obras, SL. Entre les penalitats patides pels treballadors durant aquests anys cal destacar les riuades, les emanacions tòxiques procedents de les capes internes de fang o l'exposició a treballs de gran profunditat destinats a la cimentació del viaducte. El pont està construït amb el sistema de dues bigues contrapesades de 60 metres de longitud cadascuna (10 de contrapès, 40 entre recolzaments i 10 de volada), amb un tram isostàtic de 25 m, formant un conjunt de 5 vanos de llums sobre 4 pilars triples, armats dos d'ells pendulars amb articulació a la clau. Damunt del pont encara es poden veure dues fites quilomètriques originals de l'època.</p> | 08194-122 | Sant Adrià Nord - Antiga Carretera de Mataró, N-II | <p>El primer pont documentat és de l'any 1885, construït per l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima. Era un pont de ferro que una riuada, en plena Guerra Civil, es va endur. El nou pont s'inaugura el 16 de juny de 1944. A la finalització dels treballs, els obrers van ser reintegrats en d'altres destacaments de penals o retornats als centres de reclusió. Cada jornada de treball equivalia a un dia menys de la condemna i al miserable sou que rebien, se'ls descomptava un tant per manutenció.</p> | 41.4308500,2.2139400 | 434323 | 4586885 | 1942 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87141-foto-08194-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87141-foto-08194-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | César Villalba Granda i Vicente Roglá Altet | L'any 2019 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va voler dedicar una placa commemorativa a la memòria de tots aquests treballadors republicans represaliats per la dictadura que van construir el pont, quan es complien els 75 anys de la seva construcció. | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 87142 | Xemeneia del carrer Guipúscoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-carrer-guipuscoa | <p>ASAB, 1, UI. 1036, 2</p> | <p>Xemeneia de cos circular i feta de maó vist, de no gaire alçada conservada i sense coronament, situada en una indústria entre la Carretera de Mataró i el carrer de Guipúscoa. Des del carrer no es pot veure la base.</p> | 08194-123 | La Verneda - Carretera de Mataró, 107 | <p>Xemeneia construïda a l'entorn dels anys 1966-1967 durant les obres d'ampliació de la fàbrica de Amadeo Huguet Soler. La indústria, radicada a Sant Adrià de Besòs des de l'any 1961, es dedicava a la galvanització i banys electrolítics d'articles d'ús domèstic.</p> | 41.4266500,2.2111000 | 434082 | 4586421 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87142-foto-08194-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87142-foto-08194-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 87143 | Xemeneia del carrer de la Mare de Déu de Covadonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-carrer-de-la-mare-de-deu-de-covadonga | XX | <p>Xemeneia difícil de veure des del carrer, situada a l'interior d'un gran recinte industrial del carrer de la Mare de Déu de Covadonga. Construïda amb un cos lleugerament troncocònic fet de maó vist, de planta circular. No es pot veure la base.</p> | 08194-124 | La Verneda - Carrer de la Mare de Déu de Covadonga, 78-82 | 41.4330900,2.2092100 | 433930 | 4587138 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87143-foto-08194-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87143-foto-08194-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 87144 | Mina o Sèquia de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-o-sequia-de-santa-coloma | <p>CLOS i GUALBA, Salvador (1839). Memoria que presentó la Junta Directiva de la mina de riego de Santa Coloma de Gramanét á la Junta General de Propietarios de los tres pueblos de Santa Coloma de Gramanet, S. Adrian de Besós y Badalona, interesados en el riego de les aguas de dicha mina. 31 de enero de 1839. Barcelona. Imprenta de Brusi. https://sites.google.com/a/xtec.cat/mfuentes/viure-sant-adria/els-molins-i-sant-adria</p> | XIX-XX | S'ha perdut en la seva major part | <p>La mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona permet un millor aprofitament de les aigües del riu Besòs. La mina, amb varis ramals, s'origina en el riu Besòs, en línia recta travessant -lo en direcció al Putxet amb una llargada de quaranta canes (una cana de Barcelona mesura vuit pams, és a dir, 1,555 metres). Un altre braç travessa per sota la serra de Santa Coloma de Gramenet fins a la divisòria de les terres de la casa Franquesa amb les del monestir de Sant Jeroni de la Murtra per internar-se després en direcció del riu Besòs. Finalment, degut a la manca d'aigua hi ha un braç de mina que passa per sota els turons de Santa Coloma i Reixac d'unes cent canes aproximadament, i probablement existeix un altre ramal que partint de sota el turó de Reixac vagi en direcció al riu Besòs. En el terme de Sant Adrià, sabem que passava pel carrer de Bogatell i que en el seu recorregut, per la carretera que venia de Santa Coloma, i just abans d'entrar a Sant Adrià, en el revolt s'hi va construir un safareig públic que s'abastia d'aquesta aigua.</p> | 08194-125 | Sant Adrià de Besòs | <p>En el document de la Mina de reg de Santa Coloma de Gramenet, es deixa constància de que al 1839, el cabal del riu Besòs ha gairebé desaparegut degut a l'obertura de rases i mines per al reg de les noves terres de conreu i vinyes que estan suplantant els boscos dels marges del riu Besòs. També explica que els molins de Riber i de Tristany, que durant tres-cents anys havien fet funcionar les moles amb només l'aigua superficial del riu, han deixat de funcionar per la mateixa causa i que només porta aigua en èpoques de pluges i de molta humitat. Aquests molins estaven situats al marge esquerra, davant de l'antiga desembocadura de la riera de Sant Andreu, en els límits dels actuals termes de Santa Coloma i de Sant Adrià. Semblen correspondre als molins de Sant Adrià, anomenats per primera vegada l'any 1012, propietat de l'església. Les riuades de l'any 1962 van emportar-se les darreres restes que quedaven dempeus. En un establiment fet pel Real Patrimoni, consta que l'any 1747 eren propietat de Pedro Gerónimo de Mena. Aquest document li permet cedir les aigües sobrants per al rec, als propietaris dels tres municipis, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Però a inici del segle XIX, amb l'augment de les terres agrícoles en detriment dels boscos i l'obertura de rases va gairebé assecar el riu. Aquest fet comporta la recerca i excavació de noves mines per buscar aigua. L'any 1815, sol·liciten al Real Patrimonio de S.M., poder obrir una mina en el riu Besòs, que se'ls atorga el 24 de juliol de 1815. En previsió a la manca d'aigua en èpoques de sequera, l'any 1834 novament fan una sol·licitud d'ampliació per passar per sota la serra de Santa Coloma i Montcada i Reixac, per poder-se endinsar a més profunditat. A partir d'aquí, amb el canvi de legislació (Real Decret de 19 de novembre de 1835) els propietaris de la mina poden buscar aigua sense necessitat d'establiment sempre i quan no causin prejudicis a tercers. En el document s'esmenta que després d'haver excavat tots els braços o ramals, la distància amb el Rec Comtal els queda a més de 500 canes de distància. L'any 1885 entra en vigor l'ordenament del rec de la 'Mina y acequia de Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià de Besós y Badalona', que permet un millor aprofitament de les aigües i l'augment de les superfícies de cultiu i fins i tot es va construir un safareig públic.</p> | 41.4330203,2.2165400 | 434543 | 4587124 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87145 | Fons del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-de-la-immigracio-de-catalunya | <p>MUSEU HISTÒRIA DE LA IMMIGRACIÓ DE CATALUNYA (2018). La memòria dels objectes silenciats. Ajuntament de Sant Adrià i Diputació de Barcelona. http://www.mhic.net/</p> | XX | <p>El Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC) és un equipament cultural que fa recerca i difusió i té cura de diversos materials associats al comportament immigratori del territori català. Però neix sense una col·lecció permanent. Quan es planteja el projecte, els responsables es pregunten com poden incorporar als conceptes patrimonials tradicionals les idees, les experiències i les emocions i es defuig la idea dels objectes com a representació permanent d'una idea. Metodològicament es va incorporar la participació de tècnics, historiadors, sociòlegs, però també a homes i dones que havien viscut en primera persona aquests processos migratoris, que conjuntament han contribuït a la creació d'una col·lecció oberta. Dins aquesta col·lecció l'element més destacat és el Sevillano; un vagó de tren original que s'ha convertit en un dels espais expositius del museu. Alguns objectes feien la funció de suport al relat; però molts altres han estat aportats pels testimonis que participen en el MhiC. Són objectes quotidians, sense cap valor econòmic, fàcilment substituïbles. Però d'alt valor emocional. De fet, quan els seus propietaris no se'n volen desprendre, els responsables del museu busquen rèpliques perquè els testimonis puguin conservar-los i mantenir el vincle emocional. Perquè com diuen 'no es tracta de d'exhibir l'objecte en si, que seria la raó de ser de qualsevol museu vuitcentista, sinó de l'experiència que evoca l'objecte i el diàleg que estableix amb el públic'. Aquests objectes i els seus relats han estat recopilats en unes fitxes editades pel museu que posteriorment s'ha transformat en el catàleg: La memòria dels objectes silenciats. A més a més té un fons fotogràfic que el complementa.</p> | 08194-126 | La Catalana - Carretera de Mataró, 124 (Can Serra) | <p>El Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC) va obrir les seves portes l'any 2004. És per tant un museu del segle XXI, amb una clara vocació d'educació a la ciutadania, on la creació del Fons patrimonial és oberta i participativa. El MhiC és un espai de referència pel seu contingut. Vol des d'una perspectiva de modèstia i a escala d'un petit museu local, plantejar amb valentia una realitat universal com són els moviments humans i les migracions. El contingut del MhiC s'articula des del seu espai permanent en tres Àmbits: Humans en moviment, Sevillano Barcelona Termino i Espai Migrar. El recorregut pels tres espais s'inicia presentant els processos migratoris de l'ésser humà (Humans en moviment) des d'una perspectiva conceptual i terminològica, per tal de familiaritzar el públic amb la naturalitat del fet migratori i la visió global d'aquest concepte. Aquest àmbit mostra comportaments històrics dels moviments humans des de la prehistòria fins al s. XX. A partir de quatre espais temàtics interactius es fa un recorregut per diversos aspectes relacionats amb les migracions al llarg de la història com el nomadisme, el prejudici, la territorialitat o la causalitat de les migracions en un context històric. En el segon àmbit (Sevillano Barcelona Termino) el contingut tanca l'objectiu i s'apropa als aspectes més representatius de la immigració al segle XX Catalunya a partir de les causes i també conseqüències al nostre territori. En aquest espai destaca el paper del testimoni com a productor de Fons i agent constructor del discurs. Els protagonistes de les migracions internes a Catalunya parlen en primera persona, i ens acompanyen en un primer viatge, asseguts en un vagó original de 1959 que ens trasllada a un moment definitiu de les migracions del nostre territori. Per últim alcem el vol cap a la globalització de nou; al segle XXI posem la mirada a les migracions des d'una perspectiva molt actual, des del nostre present més immediat i futur (Espai Migrar). El segle XXI com a espai de migracions de la globalització on la necessitat de fer el trànsit d'immigrant a ciutadà és la protagonista i explica una societat intercultural per definició i en continua transformació gràcies als moviments humans.</p> | 41.4282000,2.2123800 | 434190 | 4586592 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87145-foto-08194-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87145-foto-08194-126-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El MhiC es gestiona des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i forma part de la Xarxa de Museus d'Història de Catalunya i de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87146 | Rellotge de l'avinguda de Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lavinguda-de-maristany | <p>BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.</p> | XX | <p>Rellotge situat en el coronament de la façana del bloc de pisos de l'avinguda d'Eduard Maristany, originari de la nau d'ús industrial que ocupava el solar del bloc de pisos abans que s'enderroqués. L'esfera del rellotge és blanca i circular, tant els números com les agulles horària i minutera, de forma trapezoïdal, són de color negre. L'esfera està protegida amb un vidre i el marc és llis, estret, circular i d'acer pintat de color negre.</p> | 08194-127 | Sant Joan Baptista - Avinguda d'Eduard Maristany, 79-83 | <p>En aquest solar hi havia un edifici d'ús industrial, igual que molts altres que es van aixecar seguint el traçat de l'avinguda d'Eduard Maristany, paral·lela al ferrocarril partir de 1848, aprofitant la seva proximitat per abastir-se de matèries primeres. Amb el creixement dels anys seixanta l'Empresa Antenes Tagra, s'hi va instal·lar. Aquesta indústria tenia un rellotge a la façana, que mai va funcionar bé i la gent el coneixia com el rellotge de l'estació que no funciona mai. Quant es va enderrocar l'edifici, van extreure el rellotge, el van reparar canviant la maquinaria i el van incorporar a la nova edificació i ara des de l'estació es pot saber si els trens venen o no amb retard, tot i que alguns veïns deien que ja no tornava a funcionar.</p> | 41.4243300,2.2300500 | 435663 | 4586149 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87146-foto-08194-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87146-foto-08194-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87147 | Camí de Can Viudet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-viudet | XIX | S'ha perdut en la seva gran part per la urbanització dels solars i la construcció de naus industrials. | <p>El Camí de Can Viudet és un camí històric que pren el nom de la masia desapareguda situada a l'extrem oriental de Sant Adrià de Besòs, a tocar amb el municipi de Badalona. De fet el camí feia de separació entre els dos termes i discorria paral·lel a un regueró, provinent de la Mina i sèquia de reg de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, també coneguda com reguera de la Plana, que anava a morir al Mediterrani. El fragment del camí de can Viudet conservat resta amagat i tallat per diverses edificacions industrials que distorsionen la visió de conjunt. L'entorn del camí es va urbanitzar a mitjans de la dècada del 1960, quan es va enderrocar la masia amb el mateix nom i es van construir les primeres naus industrials. El curs del camí sembla correspondre's amb l'itinerari de la 'carretera antiga', identificada en el plànol cadastral de l'any 1753 conservat a l'Arxiu Capitular de Barcelona.</p> | 08194-128 | Sant Joan Baptista - Sant Adrià de Besòs | 41.4311733,2.2302984 | 435690 | 4586909 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 87148 | Camí de La Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-verneda | XIX | S'ha perdut en la seva gran part per la urbanització dels solars i la construcció de naus industrials. | <p>El Camí de La Verneda és un camí històric que connectava les viles de Sant Adrià de Besòs i de Sant Martí de Provençals durant segles. Pren el nom del territori que travessava, La Verneda, en referència a l'antiga vegetació de ribera existent. De fet, a dia d'avui, aquest topònim encara dona nom a dos barris, de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. El fragment del camí de la Verneda conservat resta amagat i tallat per diverses edificacions industrials, algunes d'elles esmentades en aquest mapa de Patrimoni Cultural com la Fundició Dàlia o la xemeneia de la fàbrica d'Amadeo Huguet Soler. El traçat actual és pràcticament idèntic al que es pot observar en el plànol realitzat per l'enginyer militar Juan Gianola, durant el setge de Barcelona de 1697. En aquest fragment, el camí de la Verneda adrianenc es creuava amb la sèquia Madriguera, a les rodalies del molí de la Verneda o d'Altafulla. L'obertura del carrer de Guipúscoa, la urbanització de l'entorn, en especial del barri de la Pau a Barcelona i de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs va suposar l'abandonament de l'antic camí.</p> | 08194-129 | La Verneda i La Mina - Sant Adrià de Besòs | 41.4252154,2.2072139 | 433755 | 4586266 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 87149 | Dipòsits d'aigua de les indústries del Carrer Ramon Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-les-industries-del-carrer-ramon-vinas | XX | <p>Dipòsit d'aigua amb una capacitat de 15.000 litres destinat a una indústria d'adhesius sintètics, propietat d'Eugeni Oller Viladrosa. El nom de l'empresa era 'Fabricación Española de Resinas, SA'. (FERSSA). Està construït de formigó amb uns fonaments pensats per resistir àmpliament l'acció de la força del vent, amb uns fonaments d'1'5 metres.</p> | 08194-130 | Sant Joan Baptista - Carrer d'Arquímedes, 1 | 41.4293000,2.2263300 | 435357 | 4586704 | 1960 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87149-foto-08194-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87149-foto-08194-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 87150 | Mural de la Biblioteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-biblioteca | <p>https://digerible.com/arte-urbano-reb/ https://www.youtube.com/watch?v=uZKUj8qCGHY http://www.mhic.net/mural-anacronismes-a-la-biblioteca-de-sant-adria-de-besos/</p> | XXI | <p>Mural pintat a la façana de la Biblioteca municipal amb el títol 'Anacronismes', obra de l'artista urbà, d'origen grec, el Gran Reb. L'autor il·lustra l'ambient per reviure la seva història de Sant Adrià en una síntesi entre passat, present i futur. Carrers que ara es comuniquen entre si i amb altres llocs. Un 'Passador' amb una nena a sobre mentre ella juga amb una papallona, la seva mare que mira cap a la ciutat i cap al futur, simbolitzat per un obrer que el construeix.Tal com diu 'Una brisa de verano, una antigua canción de cuna, historias de nuestros mayores, sonidos de las fábricas, los trabajadores y la gente en las calles, el tranvía, los carruajes tirados por animales, un Biscúter, y niños jugando, historias de vida, espacios y edificios emblemáticos, memorias del pasado, una calle y un proyecto con sueños de futuro'.</p> | 08194-131 | Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro, s/n | <p>Projecte realitzat per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i l'Associació El Generador Art i Creació Cultural, amb el suport de Pintures Corbacho, el Centre Juvenil El Polidor, La Biblioteca Sant Adrià, l'Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs i l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs 'Isabel Rojas Castroverde' (ASAB). Es tracta d'un projecte participatiu, iniciat al mes de març de 2019, en el qual s'han anat recollint idees, suggeriments, fotografies antigues i documentació aportada per L'Agrupació Fotogràfica, Arxiu Històric, la Biblioteca i l'Ajuntament de Sant Adrià. La intervenció artística va començar el 10 de febrer de 2020 i ocupa gairebé tota la façana de l'Av Pi i Margall.</p> | 41.4315200,2.2150100 | 434413 | 4586959 | 2020 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87150-foto-08194-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87150-foto-08194-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | el Gran Reb | Reb és artista muralista que viu entre Barcelona i Grècia. La seva visió estètica i tècnica és una barreja d'estils, amb influències dels mestres de la pintura clàssica, la il·lustració i el còmic. De mentalitat grafiter, té la imaginació d'un dissenyador gràfic i la percepció d'un tatuador. Ha deixat les seves obres en edificis de ciutats com Tessalònica, Atenes, Londres, Berlín, París, Zagreb, Dresden, Wiesbaden, Stockholm, Munic i Barcelona. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87151 | Grafit Polidor Passeig de La Pollancreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-polidor-passeig-de-la-pollancreda | <p>https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20161002/zosen-el-arte-ha-de-ser-reflejo-de-la-vida-si-no-es-cuento-5441778 http://www.diaridesantadria.com/los-grafiteros-zosen-y-el-pez-evocan-la-fiesta-mayor-de-sant-adri%C3%A0-en-el-muro-del-polidor</p> | XXI | <p>Mural pintat a la façana occidental de l'antiga fàbrica Polydor, realitzat a quatre mans per Zosen i 'El Pez'. Es tracta d'un mural acolorit on es reconeixen figures locals molt conegudes relacionades amb la festa major en un retrat que sincretitza el seu estil a les figures de les festes. Com diuen en una entrevista: 'De esta manera, pueden estar presentes en la señalada fiesta y dejarse ver por todos los visitantes que entran en la ciudad por esa vía'. Les figures pintades són al·legories d'elements de la cultura popular como la Tronada, els castellers o els capgrossos de la ciutat.</p> | 08194-132 | Sant Adrià Nord - Plaça Guillermo Vidaña i Haro, s/n | <p>Inaugurat durant la festa major de 2016.</p> | 41.4313000,2.2148700 | 434401 | 4586935 | 2016 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87151-foto-08194-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87151-foto-08194-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Zosen i 'El Pez' | Zosen (Argentina, 1978) és el nom artístic del muralista fill de pare argentí i mare basca. Van arribar a Sant Adrià l'any 1980, quan ell tenia 12 anys. Va començar fent tags i grafits en llocs no permesos i col·leccionant multes: 'Si tienes que empezar a pedir permisos, se pierde la magia'. Valora per sobre de tot la llibertat: 'Me domesticarían si me dijeran lo que tengo que pintar. Son facetas diferentes. Expongo, sí, sobre todo en el extranjero, pero se vende lo que se vende. Compagino con clases. Yo no quiero propiedades ni especular con ello; quiero mi libertad. Quién sabe si algún día me iré a otro lugar. Me gusta el concepto de nómada urbano'. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 87152 | Trencadís de la Plaça de Joan Rovira i Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencadis-de-la-placa-de-joan-rovira-i-costa | <p>El trencadís, està situat a la plaça de Joan Rovira i Costa, en el nucli antic, al nord de la població. L'espai queda delimitat, al nord-oest pel carrer del Nebot, al nord-est per la façana de ponent de l'església dedicada a Sant Adrià i pel sud-oest i sud-est amb els murs de tancaments de varies finques particulars. És justament a la part inferior d'aquests murs on es pot observar un mosaic mural format per trossos irregulars de ceràmica, típic de l'arquitectura modernista. La composició permet obtenir un efecte visual semblant a les onades del mar. Els colors emprats són els blaus i blancs en diverses tonalitats. Consta de nou ones delimitades per un trencadís de rajoles de color blau fosc, perfilades a la part superior per una sanefa motllurada. Al seu interior, el trossejat de les rajoles blanques queda trencat per la decoració a base de composicions florals diverses fetes seguint la mateixa tècnica. Entre la primera i segona onada, l'autor trenca a posta amb la composició general de l'obra per signar l'obra. La signatura “BIABYA, s'emmarca a l'interior d' una sanefa oval, de color blau cel, amb decorat de trencadís de filigranes del segle XIX recordant els seus famosos llangardaixos. A l'exterior, entre la segona i tercera onada, hi ha una circumferència perfilada per una motllura de color blanc. A l'interior, un trencadís esmaltat policromat, a base de motius florals, i la part inferior el cognom GAUDÍ, en memòria a l'arquitecte i innovador d'aquesta tècnica modernista que permet oferir colors vius, i alhora posar en valor la superfície llisa que quan incideix la llum, dona un efecte tridimensional.</p> | 08194-133 | Sant Adrià Nord - Plaça de Joan Rovira i Costa | <p>La plaça dedicada al cronista de la vila, Joan Rovira i Costa (28 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1991), va ser inaugurada l'any 1988, després d'enderrocar l'edifici que ocupava aquest espai. L'indret forma part de la sagrera de l'antiga església. En realitzar la remodelació, va aparèixer restes òssies, corresponents a l'antic cementiri. L'exterior dels dos murs de tancament de les finques que limiten amb la plaça, estan decorats amb un trencadís a base d'ones i flors realitzat pel col·lectiu Bia Bya, en honor a Gaudí. El mobiliari urbà consisteix en una font, una paperera i dues jardineres de forja amb un margall a cadascuna. Els bancs que s'havien col·locat originàriament al dessota de les robínies per aprofitar l'ombra dels dies assolellats han estat retirats. Un senyal en un dels murs prohibeix jugar a pilota i unes pilones delimiten la plaça de les escales que baixen cap el carret Nebot.</p> | 41.4339100,2.2137200 | 434308 | 4587225 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87152-foto-08194-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87152-foto-08194-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 87153 | Fons d'imatges de l'Agrupació fotogràfica Sant Adrià de Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lagrupacio-fotografica-sant-adria-de-besos | <p>https://agrufotosantadria.cat/</p> | XX-XXI | <p>El fons d'imatges de l'Agrupació fotogràfica Sant Adrià esta format per més de 700 fotografies en format paper blanc i negre. Les fotografies han estat aportades com a donacions per socis de l'Agrupació i per gent de Sant Adrià. La fotografia més antiga és del primer decenni del segle XX i abasta fins a la dècada del 1990. La temàtica és absolutament variada. Hi ha fotografies de la vida quotidiana del poble, de festes i celebracions religioses, d'esglésies, de festes i celebracions civils, de les Festes Majors, d'equips de basquet i futbol, d'instal·lacions esportives, de desastres naturals (riuades i nevades), d'edificis industrials i comercials, d'activitats comercials, del mercat, d'actes culturals, etc.</p> | 08194-134 | Carrer del Doctor Barraquer, 6 baixos | <p>L'Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs es crea l'any 1949, per voluntat de sis amics que compartien la mateixa afició: Fermí Borràs Delgà, Faustino Trafí Ripoll, Francisco Caño Santamaria, Jaime Gallifa Vives, Elías Vila i Antonio Roca. El primer punt de trobada era el bar del barri de Sant Joan Baptista 'Bar Toscas'. L'any 1951 publiquen el primer número del butlletí, que encara es publica en format digital. Són membres fundadors de l'Assemblea Constituent de la Federació Catalana de Fotografia, el 12 de desembre de 1981, a Manresa. L'any 1990, amb motiu del 50è aniversari des de la fundació organitzen la XVI Festa de la Fotografia i un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès, a l'església de Sant Joan Baptista.</p> | 41.4299700,2.2171900 | 434594 | 4586785 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87153-foto-08194-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87153-foto-08194-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La titularitat és privada (Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs) però el fons es d'accés públic. | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87154 | Col·lecció de l'Agrupació fotogràfica Sant Adrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lagrupacio-fotografica-sant-adria | <p>https://agrufotosantadria.cat/</p> | XX-XXI | <p>L'Agrupació fotogràfica Sant Adrià de Besòs, ha reunit des de l'any 1949, moment de la seva fundació, una col·lecció de càmeres fotogràfiques i altres elements relacionats amb la fotografia i amb el vídeo molt interessant. Es tracta bàsicament de 170 càmeres analògiques, tot i que ja se'n troben alguna de les primeres digitals que hi va haver. També hi ha quatre càmeres per poder fer fotografia tridimensional. A més a més d'una bona quantitat d'objectius i flaixos així com diferents estris que es feien servir en els laboratoris de blanc i negre. Compten amb dues càmeres de fusta de 'fuelle' molt antigues, un visor de fotografies tridimensionals i diferents aparells per a projectar diapositives. També hi ha diverses càmeres domèstiques de cine i projectors. Totes les peces han estat donades desinteressadament per particulars amb l'objectiu de relatar el pas del temps de la fotografia des d'un punt de vista tecnològic. El material està exposat en vitrines a la seu de l'entitat.</p> | 08194-135 | Carrer del Doctor Barraquer, 6 baixos | <p>L'Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs es crea l'any 1949, per voluntat de sis amics que compartien la mateixa afició: Fermí Borràs Delgà, Faustino Trafí Ripoll, Francisco Caño Santamaria, Jaime Gallifa Vives, Elías Vila i Antonio Roca. El primer punt de trobada era el bar del barri de Sant Joan Baptista 'Bar Toscas'. L'any 1951 publiquen el primer número del butlletí, que encara es publica en format digital. Són membres fundadors de l'Assemblea Constituent de la Federació Catalana de Fotografia, el 12 de desembre de 1981, a Manresa. L'any 19990, amb motiu del 50è aniversari des de la fundació organitzen la XVI Festa de la Fotografia i un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès, a l'església de Sant Joan Baptista.</p> | 41.4299600,2.2171800 | 434593 | 4586784 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87154-foto-08194-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87154-foto-08194-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La titularitat és privada (Agrupació Fotogràfica Sant Adrià de Besòs) però el fons es d'accés públic. | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87155 | Espai de dunes i platja de Sant Adrià de Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-de-dunes-i-platja-de-sant-adria-de-besos | <p>ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). L'agermanament fluvial, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 174 - 175. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). La reanimació de les platges, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 142 - 143. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). Reconquerint el litoral, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 126 - 129. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. ALZINA, Josep Rafael; PIULACHS, Mayte (2002). El Camp de la Bota, dins Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi, pp. 82 - 83. Ed. El Punt. Sant Adrià de Besòs. https://consorcibesos.cat/wp-content/uploads/2016/01/DAU_Ordenaci%C3%B3-del-Front-Litoral.pdf http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/aigues-1/qualitat-sanitaria-aigua-de-bany/qualitat-sanitaria-aigua-de-bany http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/es-declara-refugi-de-pesca-la-desembocadura-del-riu-besos http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/medi-ambient/fauna-i-flora/acces-restringit-a-la-desembocadura-del-riu-besos-i-zones-adjacents https://www.amb.cat/ca/web/amb/actualitat/sala-de-premsa/notes-de-premsa/detall/-/notapremsa/l-amb-porta-a-terme-actuacions-de-millora-ambiental-a-la-desembocadura/9504879/11696</p> | Les dunes són una estructura fonamental per lluitar contra la pujada del nivell del mar degut al canvi climàtic. Contribueixen de manera decisiva en la preservació i protecció de la franja litoral i per tant de les platges. Són espais que cal protegir i promoure pels seus valors paisatgístics, ambientals i educatius. | <p>La platja de Sant Adrià de Besòs és la zona costanera formada per dues platges separades l'una de l'altra per la desembocadura del riu Besòs. Es coneixen amb els noms de platja del Litoral i platja del Fòrum. La primera està situada al nord, mesura uns dos-cents cinquanta metres de llargada, mentre que la segona, està a tocar del port de Sant Adrià i és la més llarga, amb uns quatre-cents seixanta metres de llargada aproximadament. D'ençà que es va iniciar el desmantellament de la Central Tèrmica, també s'està recuperant una tercera zona, que connecta amb el municipi de Badalona. En aquest indret, el fons marí conserva els esculls de l'antiga Central Tèrmica, en un projecte de preservació de la biodiversitat marina i illa artificial per a la fauna avícola. Les dues primeres, a l'estiu disposen de mobiliari urbà consistent en dutxes, lavabos, papereres, bancs, àrees de jocs infantils, xarxes de voleibol, i també de guinguetes i servei de vigilància, salvament i socorrisme, amb passeres adaptades per facilitar l'accés a la sorra i l'aigua a persones amb mobilitat reduïda. Entre les dues platges, es troba la desembocadura del riu Besòs. Es tracta d'una àrea protegida i molt fràgil degut a la pressió humana, que té per objectiu la preservació dels valors i paisatgístics alhora que dona continuïtat de corredor biològic entre la desembocadura i el litoral. L'Ajuntament ha creat passos alternatius per tal de que els banyistes i pescadors accedeixin a les dues platges emprant aquests camins. També ha acordonat les zones de platja adjacents a la desembocadura del riu per permetre l'estabilització de les dunes i promoure la biodiversitat dels hàbitats de la flora i la fauna. La platja del Litoral té una zona acordonada de 4.935m2 i la platja del Fòrum de 6.540 m2. Dins l'aigua, en paral·lel als espigons hi ha boies per avisar de la prohibició de bany. Els sistemes dunars són ecosistemes molt típics de l'àrea marítima, sobretot a tocar dels rius i rieres importants degut als sediments que porten les crescudes i avingudes, que en el cas de Sant Adrià de Besòs havien desaparegut degut a la pressió humana i la indústria. Són estructures naturals de defensa de la línia de costa i les arrels de plantes autòctones com la campaneta de mar, el rave de mar, el fonoll marí o l'agnopi mediterrani, actuen com una xarxa o una teranyina. Retenen la sorra i preserven la platja. Les incipients dunes mostren el retorn de la fauna, la presència d'ocells que hi nidifiquen.</p> | 08194-136 | Sant Adrià de Besòs | <p>Una de les plates històriques de Sant Adrià de Besòs, és el Camp de la Bota que limita amb la capital. Aquesta zona va desaparèixer amb motiu de la construcció del port i altres instal·lacions per a la celebració del Fòrum Universal de les Cultures de l'any 2004. El topònim és una traducció errònia del que els francesos varen anomenar durant l'ocupació napoleònica 'butte', que significa, petita elevació del terreny. En aquesta zona, a tocar de la platja les tropes franceses construeixen una caserna militar, coneguda amb el nom de Castell, i una zona per a pràctiques de tir, un escenari d'afusellaments tant per part dels francesos com durant la Guerra Civil. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, en aquest paratge i fins les vies del tren de Barcelona a Mataró va créixer una barriada de barraques amb gent que buscaven una oportunitat de feina. La recuperació de les platges del litoral nord de Barcelona es va iniciar l'any 1982, gràcies en part a la construcció del col·lector de Llevant. Les successives transformacions urbanístiques vinculades als Jocs Olímpics del 1992 i les de 2004 amb el Fòrum Universal de les Cultures va permetre recuperar el front litoral al voltant de la desembocadura del riu Besòs. La zona més propera a Badalona era la zona més degradada a causa de l'antiga ocupació industrial. A la primavera de 2011 amb el tancament de la central tèrmica es va iniciar la fase de desmuntatge deixant les tres xemeneies i la nau de turbines i es neteja la zona litoral. L'Agència Catalana de l'Aigua duu a terme el Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges des de l'any 1990 tal i com requereix la Directiva 2006/7/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. El quinze de juliol de 2020, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs juntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona va acordonar la zona amb 300 posts i corda les zones de platja adjacents a la desembocadura per preservar l'ecosistema i la biodiversitat, a més de la instal·lació de senyalització per tal d'informar-ne a la ciutadania. En aquest sentit, per tal de sensibilitzar a la població sobre la importància de la preservació de les dunes i en general d'aquests espais tant sensibles, durant l'any s'organitzen tallers ambientals per aprendre i gaudir en família guiats per educadors.</p> | 41.4220900,2.2338800 | 435981 | 4585898 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la temporada de bany, l'Agència Catalana de l'Aigua du a terme un programa de control i vigilància de la qualitat de les aigües d'ambdues platges. La temporada de bany s'inicia normalment el primer de juny fins al quinze de setembre, on l'ACA realitza vuit mostrejos, un cada quinze dies. L'ACA no garanteix la qualitat microbiològica de l'aigua pels banyistes després d'episodis de fortes pluges, ja que la influència del riu Besòs en aquests casos, és una font de contaminació per residus antròpics i antropogènics. | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87156 | Zona de nidificació de l'oreneta de l'espècie Delichon urbicum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-delichon-urbicum | <p>https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dlg/2008/04/15/2 https://www.orenetes.cat/ http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/373546-a-punt-p http://www.sant-adria.net/fitxers/imatges/viure_0910.jpg http://www.sant-adria.net/fitxers/imatges/viure_1010.jpg http://www.ornitologia.org/ca/ ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit</p> | <p>En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi, especialment de les situades a primera línia del riu Besòs, i a l'edifici consistorial es poden observar vàries colònies de nidificació de l'espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona el riu i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements que un cop cohesionats enforteixen les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</p> | 08194-137 | Sant Adrià de Besòs | <p>L'any 2011 es projecten les obres de millora de la façana de l'ajuntament. Per ser una espècie protegida va caldre la intervenció dels Agents Rurals i l'Institut Català d'Ornitologia ja que només aquest edifici, l'any 2010 albergava una colònia amb 136 nius, amb un increment de 16 més en relació a l'any 2009. Un cop les orenetes van abandonar els nius per migrar cap al continent africà, es van retirar la totalitat dels nius i iniciar les obres de remodelació. Un cop acabades es van instal·lar com a mesura d'urgència i reclam una trentena de nius artificials construïts a Alemanya, a l'espera de que les orenetes construïssin elles mateixes els seus, ja que és una espècie que any rere any retorna al niu familiar. Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar els caça durant el vol però a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</p> | 41.4301668,2.2178704 | 434651 | 4586807 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87156-foto-08194-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87156-foto-08194-137-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Adrià de Besòs és un dels municipis amb la colònia d'orenetes cuablanca més important de l'àrea metropolitana. Aquest fet es deu a la seva proximitat amb el riu, ja que per construir el seu niu, refer-lo o alimentar-se, aquesta espècie troba en aquest ambient tot el necessari per a la seva supervivència. A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87157 | Auca de l'Arc adrianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-larc-adrianenc | <p>http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lauca-de-larc-adrianenc-1</p> | <p>Auca de disset vinyetes repartides en files de tres que expliquen la història de l'arc adrianenc de la manera que segueix: 'El segle XIII, al carrer del carme barceloní, / un convent de carmelites calçats es construí. Els Carmelites resaven i treballaven a l'horta / tenien un alt campanar i una gòtica porta. El 1835 va haver nit de gran dol / era un fatídic 25 de juliol. A la plaça de toros corrida va haver / i tan, però, tan dolenta va ser. Que, en sortir el públic enfurismat / a la crema de convents varen cridar. Esperitats, els frares varen fugir / el convent abandonat restà així. El 1838 la Universitat, ja / de Cervera a Barcelona retornà. Els universitaris com no tenien on estudiar / cap el reedificat convent del carme van anar. Durant 33 anys, els estudiants varen passar / sota la gòtica porta, amb els llibres a la mà. Quan la demolició del convent començà / quelcom va passar a Sant Adrià. Un duel a Sant Adrià, en Juli Parellada en tení / del que ben parat, vora can Tondo, en sortí. I agraït al bon Déu / una gran promesa en feu. La porta del carme abans d'enderrocar-la la traslladaré / i una gran església a la riba del besòs aixecaré. En Juli Parellada va morir / sense dur l'església a bo fi. I així conegueren els adrianencs / un arc-porta entristit i penitent. Aquesta és la història d'un arc solitari i estrany / que des de 1874, per atzar,a Sant Adrià pertany. I acabem, amb gran goig, constatant ja / que l'arc gòtic símbol és de Sant Adrià'.</p> | 08194-138 | Sant Adrià de Besòs | <p>Auca promoguda pel Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, entitat creada l'any 1995. Una de les seves primeres accions fou aquesta auca. S'emmarcava dins els objectius de conèixer l'entorn immediat de la seva ciutat i els seus 'signes d'identitat'.</p> | 41.4291600,2.2125700 | 434207 | 4586699 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aroca Rivera | Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents. L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants coneguts i famosos del moment. | 63 | 4.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87158 | Document de l'any 1012 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-lany-1012 | <p>BAUCELLS, J.; FÀBREGA, À.; RIU, M.; HERNANDO, J.; BATLLE, C. (2006). Diplomatari de l'_Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI. Fundació Noguera, Barcelona. Volum. I. 482-485.</p> | XI | <p>Document més antic que fa referència a Sant Adrià de Besòs, conservat en el diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Es tracta del pergamí ACB, perg.1-1-1189. Original, que mesura, 326 x 422 mm. El document presenta diversos forats a la part dreta. Al verso : 'Carta comutationis de Lifiano' (s.XI); 'Antiquit. I - 48'; '1012' (Mas) (F-B). Caplletra 'E' ornamentada: 21 mm. ACB, LA.I, n. 48, f. 26a-27a. Rúbrica: 'Deusdedit episcopus et totus conventus Barchinone dederunt Canonice terras, vineas, mansos, molina et multa alia inferius anotata.' Interior recto: 'n. 48' (Caresmar). Exterior verso: 'Gramenet' (s. XVIII). Inter columnas verso: 'Anno Domini 1012' (s. XVIII). Caplletra 'E' ornamentada: 5 línies. Regest: MAS, Notes, vol. IX, p. 133-134, n. 310. Ed.: PUIG, Episcopologio, ap. XXX, p. 370-371. Regest: Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, vinyes, horts, arbres, pastures i prats i d'un molí, situats vora el riu Besòs, Badalona, Llefià, Sant Adrià i Gramenet. Transcripció en llatí del pergamí: Eclesiarum magistros instruimur exemplis ut rebus Sanctis Dei baselicis custodiendo servemus et servando sollicite unice augeamus, quatinus dogmam christianorum semper /2 proficiat aucta et apostolica exempla in dilectione fraterna amplificet in gracia.a Ideo, in Dei nomine, ego Deusdedit e_piscopus, simul cum fratres meos kannonicos Sancte Crucis Sancteque Eulalie /3 seu et omni clero eiusdem contubernationis gradu subiecto, nos simul in unum, donatores ad ipsa Kannonica summus nuperrime instituta, videlicet, in sede prelibata sub hordinationeb de /4 domno et venerabili condam Aetiic pontiffici,d adhornante domno Raimundo comiti coniuxque ipsius, domna Herminsindis, gratia Dei comitissa, locupletante. Donamus ei predia paulatim /5 separata, id sunt, terras, vineas, ortos cum arboribus, pratis, paschuis,e aquarum variis decursibus, glebariis, molinariis vel caput aquis et molinum unum cum omni eius usilia et utensilia, /6 que nunc sub nostro benefitiof tenet Borrellus, ausonensis e_piscopus, nostraque munificentia. Et alias terras semotim positas, id est, petia unag de terra qui est in termine Bisoceo, iusta vineam Sinderedi et iusta terra /7 que fuit de condamh Steges, et terra de Maria et Sancti Petri cenobii seu in vinea de Richario. In alio loco continet huius munificentie oblatio ipsa Archa vocitata cum suos terminos et suas affrontationes. /8 Et ad ipso Portello continet alia terra iusta vinea de Amato et terra qui fuit de condami Laudor. Et in alio loco continet terra iusta terra de condamj Landerico. Et in alio loco ad Civolas, ad ipsos /9 Molliones, continet terra iusta terra de Maria. Et in alio loco continet terra iusta terra de Maria. Et item continet terra iusta casas de Maria. Et ad ipsa valle1 vicecomitale2 continet /10 terra iusta terra de Sancta Maria de Bitulona et de Adeleva.3 Est item alia terra iusta terra de Petro presbitero. Et in Batipalmas continet terra iusta terra de Petro presbitero et vinea de Bonutio. Et /11 in alio loco continet terra iusta terra de Goltredo et iusta terra de Maria. Et item continet bovada una de terra in locum Nimfianum iusta terra de Amato. Est ibidem vinea una iusta vineas /12 de Sancti Petri cenobii. Et alia vinea continet locum iusta vineam qui fuit de condamk Sinderedo. Et item in valle vicecomitale continet petia una de terra iusta terra de Adeleva femina. / /13 Advenit nobis he_c omnia prelibata ad me presul per successionem patruelis mei, cui sit requies, condam Sunifredi achi-presbiteri, cognomento Lupeto, qui concessit partem ex iam dicto /14 alaude ad victu pauperum vel peregrinorum. Quem postea re-tinuit Etius condam,l episcopus dive memorie, in suffragatione eiusdem nostre matris ecclesie, absque cuiusque rebellionis scandalo /15 et impeditionis obstaculo, vel ego postmodum retineo per functionem principis sine aliqua inquietudine, et ad nos kannonicos pro unitatis iure nostra devotata sede. /16 Que affrontat universa pretaxata, quamvis particulatim posita, tamen infra quatuor affrontationes digesta de parte circi in locum vocitatum Gramanetum vel Vallis Karce-/17renia et sic producitur in turre et pugio de Guifredo, inde proveiturm ex prefata turre et pugio a parte aquilonis et sic inde flectitur usque in ipsius littoran maris, de meridie /18 cingitur gurgitum maris profunda veluti eius proventus fluctuum demonstrant, de occiduo terminatur in utrarumque ripe partium flumine Bisoceo.</p> | 08194-139 | Sant Adrià de Besòs | 41.4337600,2.2142800 | 434355 | 4587208 | 1012 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 87159 | Grafit de l'Escola Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-de-lescola-sant-gabriel | XXI | <p>Grafit mural pintat a la façana de l'escola Sant Gabriel del carrer de Miquel Servet. Representa les intel·ligències múltiples. És a dir, les diferents maneres que tenen les nenes i els nens per arribar als aprenentatges. Es va fer l'any 2016 d'acord amb la directora del centre escolar i és obra dels artistes urbans Pez i Chan.</p> | 08194-140 | Sant Adrià Nord - Carrer de Miquel de Servet, 12 | <p>Pintat l'any 2016.</p> | 41.4306052,2.2169946 | 434578 | 4586856 | 2016 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87159-foto-08194-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08194/87159-foto-08194-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pez i Chan | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 87160 | Grafit Una Mina de color | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-una-mina-de-color | <p>https://www.youtube.com/watch?v=IwAkv-hRz1A&feature=youtu.be http://www.streetartbcn.com/una-mina-de-color-by-zosen-mina-hamada-barcelona/ https://www.timeout.es/barcelona/es/noticias/la-intervencion-de-arte-urbano-que-llenara-de-colores-la-mina-012219 https://galeriasenda.com/zosen-y-mina-hamada-presentan-%C2%A8una-mina-de-color%C2%A8-un-proyecto-participativo-a-gran-escala-en-el-barrio-de-la-mina-barcelona/</p> | <p>Grafit titulat 'Una Mina de color', en referència al barri on s'ha desenvolupat i executat aquest projecte; sorgit d'uns tallers organitzats pels artistes Zosen i Mina Hamada amb algunes associacions que treballen amb nens i nenes del barri. L'objectiu era crear un mural amb les idees recollides durant aquestes sessions. Es va preguntar als nens que participaven als tallers què volien o com imaginaven el seu barri del futur. Van sorgir conceptes com convivència, respecte entre diferents cultures, visibilitat dins de la societat de les persones que viuen al barri, pau, natura, espais verds, amistat, amor, família i cultura. Aquest mural mostra un barri amb diversitat cultural on el flamenc, el mar i els planetes formen part dels noms dels carrers de la Mina.</p> | 08194-141 | La Mina - Avinguda de Manuel Fernández Márquez; entre c. de Llevant i c. de Les Estrelles | <p>Projecte iniciat per Zosen i Mina Hamada l'any 2018 amb el suport de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; l'associació El Generador, Ecoparc de la Mediterrània, i les entitats que treballen amb els joves de barri. L'execució fou durant el mes de gener de 2019.</p> | 41.4192800,2.2232300 | 435088 | 4585594 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Zosen i Mina Hamada | Zosen va créixer a Sant Adrià de Besòs, on comença a fer els seus primers grafits i murals. Amb els anys aconsegueix viatjar pel món i deixar la seva empremta per diferents ciutats d'Amèrica de Nord i de Sud, Europa i Àsia. Molts d'aquests murals en col·laboració amb l'artista japonesa Mina Hamada, la qual al l'arribar a Barcelona l'any 2009 li va cridar l'atenció que hi hagués un barri amb el seu nom i des d'aquí va començar a forjar aquesta idea. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 87161 | Trencadís de La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencadis-de-la-mina | XXI | <p>Mural fet de trencadís de rajoles pintades que representa el mar, situat a la façana d'un bloc de pisos del carrer Ponent, cantonada amb el carrer del Mar. Forma part d'un projecte d'embelliment de la via urbana del barri de La Mina, realitzat per l'entitat Proamina. Projecte cofinançat pel Programa de capital local amb finalitat social de la comunitat Europea amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Generalitat.</p> | 08194-142 | La Mina - Carrer de Ponent, s/n | <p>L'entitat Proamina ha realitzat dos microprojectes al barri amb el cofinançament de la Unió Europea, l'Ajuntament i la Generalitat; un al pont que uneix els barris de La Catalana i La Mina i aquest.</p> | 41.4187351,2.2189996 | 434734 | 4585537 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pont de Cristòfol Moura es va fer un segon mural, que formava part del mateix projecte. | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60508 | Sant Genís de Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-pi | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983 SOLDEVILA, F. Els 8 retaules de l'església de Sant Boi, Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi, Vic, 2000 | XVIII | L'any 1996 es van fer obres de reforma amb la col·laboració dels veïns del municipi ja que l'edifici es trobava en molt mal estat, el campanar havia estat malmès per un llamp, hi havia filtracions d'aigua a l'interior i l'arrebossat havia caigut per causa de la humitat. | L'església de Sant Genís de Pi es troba situada en una petita elevació prop del serrat de la Ventrulla i del nucli de l'Alou. És una petita esglesiola d'una sola nau de planta rectangular i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra delimitats per cantonades diferenciades on s'hi obren diminutes finestres. La façana principal està orientada al sud i presenta una portalada amb brancals i llinda recta amb motllura de pedra picada on hi consta una inscripció i la data de 1742. A sobre hi ha un rosetó octogonal emmarcat amb dovelles de pedra picada. A la cantonera de la façana principal hi ha un campanar petit de planta quadrada en forma de torre amb finestres i coberta piramidal. Davant de l'església hi ha un petit cementiri. | 08195-1 | Sector nord-est del terme municipal | D'orígens antiquíssims situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès. Les primeres notícies de l'església es troben l'any 938 en el precepte que Lluís d'Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l'alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església. Així doncs, la parròquia de Sant Genis formava part d'un alou o domini del monestir de Ripoll que s'estenia des de l'Alou a Casa-ramona a Sora. Els homes de Pi gaudien d'autonomia i organització civil pròpia, sota la tutela d'un batlle que depenia del paborde de Palau, del monestir ripollès. Avançat el segle XVI es desféu aquesta organització, i part de la gent restà sotmesa a Sora i part a Sant Agustí. Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d'Osona, que el monestir de Ripoll creà en l'alou de Palau, el paborde de la qual era qui nomenava els rectors, prèvia presentació dels bisbes de Vic. El funcionament com a parròquia consta en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154, però és a partir de 1878 que perdé aquestes funcions i es convertí en sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès perdent part del seu terme que fou agregat a la parròquia de Sora. De l'edifici antic, no sembla que en resti res, ja que probablement fou substituït totalment per l'actual temple construït el segle XVIII. | 42.0945300,2.1378300 | 428703 | 4660631 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60508-foto-08195-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60508-foto-08195-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60508-foto-08195-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda és la següent:DIE 24 IPSA ABRIL DE 1742 | 94|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60509 | Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-agusti | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983 | XI-XVIII | L'església ha estat restaurada amb la col·laboració dels veïns del municipi de Sant Agustí durant les campanyes d'hivern dels anys 1996-2000. | L'església de Sant Agustí es troba situada en el nucli històric de Sant Agustí de Lluçanès a l'esplanada del pla de Martellaus, sota la Casanova del Francàs i prop de la masia del Grau. L'edifici pre-romànic es va refer al segle XI i s'ha ampliat en diverses etapes en els segles XVI i XVIII tot annexionant capelles laterals que no respecten la forma romànica original. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva el campanar originàriament d'espadanya modificat, que actualment mostra planta quadrada i teulat piramidal. Els murs que conserven parts semiarrebossades són de maçoneria de pedra i presenten reformes d'obra i ciment. La façana principal està orientada a l'oest i mostra un portal de pedra treballada amb brancals de pedra i llinda que presenta un motiu escultural i la data de 1731. Sobre la portalada s'obre un petit rosetó emmarcat amb maons a plec de llibre. La façana nord presenta reformes d'obra i una petita finestra al nivell de terra d'arc de mig punt emmarcada amb pedra datada de 1716. Una construcció annexa destinada a l'habitatge envolta les façanes est i sud. En el seu interior, una paret amb inclinació recorda l'arc de ferradura, en ella s'hi ha trobat una finestra i podria ser l'únic que ha quedat de la primera església preromànica. Al segle XI s'allargà l'església per la seva capçalera amb carreus ben treballats i perfectament alineats. A la nau central s'hi observa l'arrancada de la volta romànica, transformada en volta barroca, a principis del segle XVIII. També hi ha una capelleta amb pedra ben tallada i volta apuntada segurament de factura gòtica. | 08195-2 | Sector central del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara a l'actualitat. Les primeres notícies es remunten a l'any 905, quan fou consagrada l'església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí 'ipsa sufraganiola Sancti Agustini'. En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i en canvi hi apareix la de Sant Genis de Pi, que serà posteriorment, una sufragània de Sant Agustí. Cal esperar la relació de les parròquies que tributaven la dècima de 1280 per trobar-la, i saber que ja tenia funcions parroquials. L'església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731. Així doncs, de l'edifici antic no sembla que en resti res, si bé en podria quedar algun mur aprofitat en fer-hi les diverses reformes que han conformat el temple actual. | 42.0848600,2.1274000 | 427829 | 4659567 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60509-foto-08195-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60509-foto-08195-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60509-foto-08195-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 3 està extreta del llibre de F. Soldevila 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 91|92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60510 | Santuari de la Mare de Déu dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-munts | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993. SOLDEVILA, F. Els 8 retaules de l'església de Sant Boi, Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi, Vic, 2000. VINYETA, R. Els Munts Alt Lluçanès, Editorial Celblau, Torelló, 1977. YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVII | El santuari de la Mare de Déu dels Munts presideix el massís dels Munts des del qual es poden admirar unes extraordinàries vistes. Està situat en terme de Sant Agustí de Lluçanès i depèn religiosament de la parròquia Sant Boi. L'actual església és una construcció relativament moderna, erigida l'any 1695, en substitució d'una altra més modesta, una capella, probablement d'estil romànic. L'edifici de grans dimensions està orientat d'est a oest, amb la façana principal a la part de ponent, precedida d'un espaiós atri, al qual s'hi accedeix a partir d'una escalinata de pedra i que es troba estructurat amb un arc frontal de mig punt amb dovelles de pedra escairada i coberta de doble vessant que dóna accés a les dependències del santuari. El campanar forma part de la façana i té una alçària de 15 metres. Al capdamunt té un finestral obert a cadascun dels quatre costats, en un dels quals, el que dóna a ponent, ostenta una campana de bones dimensions que porta inscrita la data de 1786. Arquitectònicament, l'església és de línies i estructura simple. De planta rectangular, té coberta de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs, exteriorment, són de maçoneria de pedra amb morter, llisos i uniformes sense contraforts ni nervatures. Tampoc té absis ni obertures, llevat del portal bisellat amb brancals i llinda de pedra picada datada de l'any 1700 i del rosetó de forma octogonal i emmarcat amb pedra picada obert al centre de la façana. L'església està formada per una sola nau de 20 metres de llarg per 7 d'ample i nou d'altura amb volta de creueria. Disposa de cor de proporcionades dimensions, on es puja des de l'interior de l'església. Arrecerades a la part sud de l'església hi ha les dependències de l'hostatgeria i del capellà-custodi. A la façana oest s'hi adossa perpendicularment el restaurant i antic hostal composat per dos nivells i construïts amb pedra i obra arrebossada. | 08195-3 | Extrem est del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Segons Mn. Pladevall, tot i la manca de documentació, els Munts podria haver estat un lloc de talaia o defensa en temps de la reconquesta. Les primeres notícies s'inicien l'any 1170 quan consta l'existència de Santa Maria del Mont (de Monte), que en endavant rebria diferents llegats dels feligresos de la comarca; una de les notícies es troba al 1227, quan Maria de Vila-rasa li féu uns llegats testamentaris. La devoció augmentà amb la creació, l'any 1335, d'una confraria de fidels dels voltants de la Mare de Déu. El segle XVII fou d'un gran esplendor del santuari doncs l'any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el 1695 es començà a edificar el nou temple que conforma el santuari actual i que es va acabar el 1700. De l'edifici antic no queda cap vestigi. Cada any, el dilluns de pasqua, es celebra l'aplec del Santuari dels Munts, on es reuneixen feligresos de diverses parròquies del Lluçanès. | 42.0784900,2.1523300 | 429884 | 4658839 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60510-foto-08195-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60510-foto-08195-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60510-foto-08195-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El santuari conserva el retaule major, d'estil neoclàssic, que té per estructura bàsica un baldaquí rectangular amb tres columnes estriades a cada angle, marc que dona relleu a la imatge de la Mare de Déu dels Munts. Al cim del baldaquí, la imatge de Sant Joan Baptista , com patró de l'ermita. A la dreta, mirant l'altar hi ha plafons representant Sant Antoni, el somni de Sant Josep i les esposalles de Maria i Josep; a l'esquerra, Sant Domènec, la fugida d'Egipte i l'adoració dels Mags. L'escenificació de la volta, damunt del baldaquí, escenifica algunes de les lletanies lauretanes.Popularment es diu que les imatges del santuari de la Quar i la dels Munts es veuen l'una a l'altra. | 92|94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60511 | Casademunt de Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casademunt-de-pi | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XVI-XVIII | L'edifici conserva el cos original del segle XVIII al qual s'hi han afegit diferents volums. Les últimes reformes consisteixen en la construcció d'una teulada nova al cos principal, feta l'any 1975 i la del volum perpendicular, l'any 2004 | Casademunt de Pi està situada sobre el Serrat del Baró, dominant els plans de Bardolet i l'església de Sant Genis de Pi. Es tracta d'un edifici de grans dimensions que està envoltat per diverses edificacions, un mur i una portalada d'arc rebaixat amb data de 1800 que tanquen el conjunt formant una lliça. El cos central està composat per planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, el seu ús és per a habitatge i té un únic accés a la façana principal, que està orientada al sud i que presenta una composició asimètrica a causa del volum annex perpendicular que tapa la part dreta de la façana original. Les parets de càrrega són de maçoneria, amb pedres irregulars i delimitades per cantonades diferenciades per pedra picada. Presenta una gran portalada d'arc de mig punt dovellada, que dóna accés a una entrada enllosada, i cinc finestres emmarcades amb pedra, una de les quals amb data de 1717, i que formen una composició simètrica. La façana lateral orientada a l'oest consta de 3 finestres emmarcades amb pedra i un volum annex, de teulada a una sola vessant que té totes les obertures emmarcades amb pedra, entre elles una finestra amb llinda datada al 1722 i un gran portal. La façana lateral orientada a l'est presenta un gran contrafort a la planta baixa i una galeria amb arcs i diverses obertures al primer pis. El volum annexat perpendicularment a la façana principal del cos original està format per dos parts, té una teulada a doble vessant a un nivell inferior respecte al cos central i presenta 4 obertures emmarcades en pedra entre les que hi ha una finestra amb llinda datada al 1724. Les obertures de la resta de les façanes també estan emmarcades amb pedra. Al voltant de la casa trobem diverses construccions com una gran pallissa, un pou i un cobert que combinen pedra original amb les reformes amb maó. | 08195-4 | Sector nord-est del terme municipal | Casademunt de Pi és una masia que es troba documentada l'any 1298 tot i que podria tenir uns orígens anteriors ja que el seu topònim fa referència a una organització medieval anomenada Pi que depenia del monestir de Ripoll des d'abans de l'any 938 i en la que es trobava l'església de Sant Genis de Pi, actualment en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i molt propera a la masia. La referència documental de l'existència de la masia al segle XVI, la trobem en un manuscrit, escrit entre 1842 i 1854 per Jeroni Casademunt de Pi, descendent i hereu de la masia en aquelles dates. La primera referència històrica de la masia correspon a l'any 1560, quan un tal Benat n'era l'amo. A partir d'aquí es ressegueix el llinatge familiar, la descendència, els matrimonis o les morts, utilitzant els topònims de la zona, alguns dels quals no es conserven actualment, fins arribar a la successió per herència de qui escriu el manuscrit, Jeroni Casademunt de Pi. En aquest memorial també es pot resseguir part de la història de la masia. D'aquesta manera podem saber que l'any 1717 hi va haver un incendi que s'inicià en un pastador i que va cremar tota la casa deixant les parets molt malmeses. La masia va ser reedificada per Jaume Casademunt de Pi i Maria Coma, que s'havien casat l'any 1716. D'aquesta notícia en podem extreure la cronologia de les reedificacions i ampliacions després de l'incendi, com la reconstrucció i ampliació del cos central, datada al 1722, l'ampliació del volum perpendicular a la façana principal, al 1724 o el tancament de la lliça que data de 1800. Finalment, el manuscrit també explica els fets de la guerra carlina en aquesta zona. | 42.0952800,2.1424700 | 429087 | 4660711 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60511-foto-08195-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60512 | Perenoguera / Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perenoguera-codinach | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1497, Dalmau, Barcelona 1992 IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1982 | XIV-XVIII | Conserva l'estructura de masia rural i elements decoratius d'estil renaixentista. | Perenoguera està situada a la vessant sud-oest del massís dels Munts, al peu de la baga de Perenoguera, prop dels camps del Salt de la Cabra i el clot de Canemars. Es tracta d'una masia de grans dimensions que està composada per diverses edificacions disposades linealment formant una lliça orientada al sud tancada per dues portes d'accés. El volum principal de planta rectangular està composat per dos cossos fruit d'una ampliació denotat per les cantonades diferenciades integrades al mur. Consta de planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i morter delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. També mostra restes d'arrebossat que es conserva a la part superior dels murs. La façana principal està orientada al sud-est i presenta una composició asimètrica vertebrada a través d'una gran portalada d'arc de mig punt dovellada situada a l'extrem dret, amb les dovelles centrals força erosionades. Destaquen les obertures del primer pis de gran tamany, emmarcades amb pedra treballada, dues d'elles decorades amb motius renaixentistes. La finestra que es troba sobre la portalada conserva l'escut de la família treballat amb pedra. Les obertures de les golfes són de menor tamany i combinen el maó i la pedra. La façana nord-est només té una obertura emmarcada amb pedra picada i amb la llinda decorada amb un motiu geomètric triangular. La façana nord-oest té les obertures emmarcades amb pedra picada. Destaca la finestra del primer pis que està decorada amb motius renaixentistes. També hi ha adossat una estructura amb porxo on hi ha el pou, que està formada per teulada de triple vessant amb estructura de fusta sustentada per pilars de pedra amb capitells. A la seva part dreta hi ha adossada la capella de la Mare de Déu dels Dolors. La façana sud-oest té una composició simètrica d'eix vertical amb dues grans obertures bessones separades per un pilar esvelt i coronades amb dos arcs rebaixats a cada pis, tot i que a la planta baixa es troben tapiats. Aquesta façana que correspon a una ampliació feta l'any 1728, data que es troba inscrita a la llinda de la porta d'accés a la terrassa de la façana principal, ha estat modificada parcialment amb obra vista. Les construccions independents que tanquen la lliça són: dos corrals, un graner i un estable, tots construïts amb pedra exceptuant la part alta de l'estable. A la part exterior de la lliça hi trobem un cobert, antigament destinat a guardar-hi els carros, i una gran pallissa de pedra i teulada de dues vessants reformada l'any 1946. A la part posterior de l'edifici principal hi trobem tres antigues pallisses rehabilitades com a cases de turisme rural. | 08195-5 | Sector sud del terme municipal | La primera referència històrica de la masia data de 1227 tot i que a les escriptures de propietat es troba documentada l'any 1309. Queda reflectida la seva existència en els fogatges generals de Catalunya de l'any 1497 i 1553 on hi consta el cognom toponímic de Codinach situat a la vegueria de Manresa, a la zona del Lluçanès i dins la parròquia de Sant Boi. El nom originari de la masia, tal com es reflecteix en els fogatges, era el de Codinach tot i que també és coneguda com a Perenoguera. El canvi de nom prové d'una generació on la descendència va ser únicament femenina; la pubilla es va casar amb l'hereu, dit Pere, de la Noguera d'Olost. L'any 1645, s'arribà a l'acord de mantenir el cognom Codinach al llinatge familiar a canvi de modificar el nom de la masia que des d'aquell moment es coneix com a Perenoguera. Dins la finca de Perenoguera hi ha les següents masoveries: el Molí de Perenoguera, la Corona i les Rovires actualment en estat de ruïna. | 42.0651200,2.1396900 | 428824 | 4657364 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60512-foto-08195-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60512-foto-08195-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60512-foto-08195-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Conserva molts elements propis de la vida rural com el marcador de ferro de les ovelles, mesures de gra, eines agrícoles o l'escala de pedra que servia a les dones per pujar al cavall. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60513 | El Francàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-francas | Memorial de Jeroni Casademunt de Pi (1842-1854) | XVIII | La masia conserva l'estructura antiga amb murs de maçoneria de pedra en els que es poden observar restes d'arrebossat, i llindes, brancals i ampits de pedra. Diversos elements constructius, en especial la llinda de la porta principal, presenten desgast per erosió. | El Francàs està situada al peu del Serrat de la Barquera, dins el nucli antic de Sant Agustí de Lluçanès. Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes, de planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, i ampliada pel sud-est. La façana principal, orientada al sud-oest presenta una composició pràcticament simètrica i té totes les obertures emmarcades amb pedra exceptuant-ne una de petita que es troba al primer pis i que té la llinda de fusta. La planta baixa presenta 3 obertures: una finestra a cada costat i una porta principal que té dues llindes superposades en les que l'erosió ha esborrat l' inscripció. El primer pis també té 3 obertures, un balcó a l'esquerra i dues finestres, la central és de mitjanes proporcions i està coronada per una llinda sobre la qual hi ha un arc de descàrrega construït amb maó a plec de llibre, a l'esquerra trobem un balcó; i a les golfes trobem 4 obertures disposades seguint l'eix de simetria. La façana nord-oest presenta diverses obertures, totes de petites proporcions i disposades irregularment, algunes conserven l' emmarcat de pedra i d' altres han estat modificades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est, l' oposada a la principal, només té un pis ja que el desnivell del terreny provoca que des d' aquesta part s' accedeixi directament al segon pis. A la dreta de la façana principal hi ha diversos volums annexos, tots ells dedicats a un ús agropecuari. El més proper al cos central està construït amb maçoneria de pedra, encara que reformat amb maó, té dos pisos i teulada a una vessant. Més a la dreta trobem un últim volum adossat, d'un sol pis, construït amb maó i teulada a doble vessant. A l'entorn de l'edifici trobem diverses edificacions construïdes amb pedra, com la pallissa, l'estable que es troba darrera la masia, el mur que tanca el pati o la barraca que esta situada sota la balma que es troba uns metres més amunt de la casa. Aquesta barraca, construïda amb maçoneria de pedra és de planta rectangular i teulada a una sola vessant aprofitant l'aixopluc de la roca sota la que es troba i presenta una porta amb brancals de pedra picada i llinda de fusta. Va ser aixecada durant la construcció de la carretera ja que aleshores un ferrer anava seguint la construcció de la carretera, com també ho feien els peons. D'aquest ús que va tenir la barraca en ve el seu topònim: la barraca del ferrer. | 08195-6 | Sector central del terme municipal | Tot i que podria tenir orígens anteriors, el Francàs es troba documentada des de la segona meitat del segle XVIII, quan apareix dins el Memorial de Jeroni Casademunt de Pi, en el que s'explica que Jaume Casademunt de Pi tingué una filla anomenada Rosa, que es casà al Francàs de Sant Agustí i morí sense descendència. | 42.0857800,2.1273900 | 427829 | 4659669 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60513-foto-08195-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llinda de la porta principal té la inscripció mig esborrada actualment però segons ha recordat el propietari, a la llinda hi havia gravat el nom de Joan Francàs i la data de 1777. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60514 | Casanova del Francàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-francas | XX | La Casanova del Francàs està situada dins el conjunt històric de Sant Agustí de Lluçanès, entre la masia del Francàs i l'església de Sant Agustí i al costat del Grau. Es troba als peus del serrat de la Barquera i a tocar de la carretera BP-4654. Es tracta d'una casa de grans dimensions, formada per un volum principal de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes sota teulada de quatre vents. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra petita i presenten cantonades diferenciades amb pedra fosca. La pedra utilitzada provenia de la zona de Casacoberta i de la balma que es troba sobre la masia del Francàs. La façana principal, orientada al nord i a la carretera, mostra una composició simètrica d'eix vertical, vertebrada a través d'una gran portalada d'arc de mig punt emmarcada amb pedra picada. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres de grans dimensions, que, com la totalitat de les obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra picada. El primer pis presenta dos balcons a banda i banda i un balcó tancat que sobresurt de la façana, format per tres finestres geminades d'arc de mig punt i coronat per una teulada a una vessant. A les golfes hi trobem dues finestres a cada banda. La façana oest presenta diverses obertures disposades irregularment entre les que destaca una finestra de forma ovalada. La façana est presenta una gran portalada d'arc rebaixat, a més d'un balcó i diverses finestres disposades irregularment. La façana sud està dominada per un cos annexat posteriorment, construït en diverses etapes i amb diferents tipus de maó i format per quatre grans arcades de mig punt que ocupen la planta baixa i el primer pis formant dues galeries, la de la planta baixa queda oberta i la del primer pis tancada, encara que té dues finestres a les dos arcades centrals. Les golfes d'aquesta façana també formen una galeria travessada per tres pilars que continuen la línia dels pilars de les arcades dels pisos inferiors. Degut al desnivell, aquesta façana presenta quatre pisos ja que el soterrani té sortida directa a l'exterior. Annexat a la façana est trobem un cobert i a l'oest un altre petit cobert, dins el jardí que queda tancat per un mur de pedra. A uns metres de la casa des d'aquesta façana oest trobem un edifici de petites dimensions i dos pisos, construït amb pedra i arrebossat i amb teulada a dues vessants. | 08195-7 | Sector central del terme municipal | L'edifici va ser construït entre els anys 1942 i 1944, encara que fins l'any 50 no s'adequa per a viure-hi. La casa va ser projectada pels arquitectes Ferrers de Vic i construïda per paletes de Perafit i un picapedrer de Folgueroles. | 42.0853700,2.1275600 | 427843 | 4659623 | 1942 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60514-foto-08195-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60514-foto-08195-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Arquitectes Ferrers | L'edifici que es troba a uns metres de la façana oest i just a sobre del Grau va ser cedit pel propietari de la Casanova del Francàs a l'Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, que va estar ubicat en aquest edifici fins al trasllat a l'actual emplaçament, en el nucli de l'Alou. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60515 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-3 | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Volum 12. Papers de la Font de Sant Agustí. 1371-1715 http://w7.bcn.es/nomenclator/ | XVIII | L'edifici presenta tres etapes de construcció reunificades, un volum central i una ampliació a cada costat a més d'un aixecament de la teulada. Algunes parts dels murs de càrrega i de l'arrebossat d'aquests estan degradats i en algun cas també tenen vegetació. L'entorn constata el poc ús que es fa de la masia ja que la vegetació creix sense control, aconsellant-ne una neteja. | El Grau està situada al peu del Serrat de la Barquera, sota les masies del Francàs i la Casanova del Francàs i sobre l'església de Sant Agustí de Lluçanès, a l'extrem est del Pla de Martellans. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions que es van realitzar cap als laterals i en alçada i que van acabar formant un conjunt harmònic. L'edifici està assentat en un desnivell i està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es troba a la façana principal, orientada al sud-est. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, exceptuant la façana nord-oest que està construïda amb obra vista, i les cantonades de pedra picada. La façana principal, que com tot l'edifici té una composició d'una harmonia pròpia de l' estil renaixentista i atípica de l' aplicada en les masies de l'època, està vertebrada a partir d' un gran portal d' arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada on hi ha gravada la data de 1758. A la clau de l' arc hi ha incorporat l' escut esculturat del Marquès de la Quadra. També hi destaca un rellotge de sol de forma hexagonal amb restes de policromia vermella que està força degradat. A l' extrem esquerra d' aquesta façana principal hi ha una gran porta emmarcada amb pedra picada on consta la data de 1886, que correspon amb la reforma d' aquest volum. La majoria de les finestres de tot l' edifici estan emmarcades amb pedra picada i tenen arcs de descàrrega de maó pla a sobre, encara que a les façanes nord-est i nord-oest combinen la pedra i el maó en l' emmarcat de les obertures. També en el pis superior, que correspon a les golfes, trobem finestres construïdes en maó, destacant-hi les finestres geminades de volta de mig punt que es troben a cada extrem de la façana principal i en la resta de façanes. La façana sud-oest, que degut al desnivell té una alçada força superior a la oposada, presenta als seus baixos una línia d'espitlleres que donen un caràcter defensiu al conjunt. A l'entorn de l'edifici hi ha diversos elements constructius que pertanyen a la casa com uns estables, un cobert, una era i un viver, que està construït amb pedra i que tenia la funció de safareig i de dipòsit per emmagatzemar l'aigua que surt de la Font del Francàs, que es troba a escassos metres del viver. | 08195-8 | Sector central del terme municipal | Els orígens del Grau es remunten al segle XIII quan sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí, fou seu de la quadra independent de Sant Agustí. El segle XVII és comprada per l'hereu del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. L'any 1754 era del comte de Clariana que la va vendre a Lluís de Carbonell Ferràs. L'edifici actual del Grau correspon al segle XVIII i està vinculat al marquès de la Quadra, títol concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell Ferràs tal com mostra l'escut que es troba a la portalada dovellada del Grau, datat al 1758. Un dels seus successors, Joan Maria Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), marquès de la Quadra, regidor degà de Barcelona i capità del seu port militar, va esdevenir senyor de la Quadra de Sant Agustí de Lluçanès. Probablement en el mateix emplaçament hi havia hagut, des del segle XIV, una masia anomenada La Font de Sant Agustí i coneguda com el Grau, posseïda pel Vilar de Sant Boi de Lluçanès. La documentació de la Font de Sant Agustí es troba recollida en el fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0854100,2.1269400 | 427792 | 4659628 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60515-foto-08195-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la porta del Grau corresponia a la porta de l'antiga catedral de Vic. | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60516 | Hostal del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-vilar | MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 Fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. Llibre del mas Casacoberta. Hostal de Sant Boy de Llussanes. Volum 2 | XVIII | L'edifici presenta degradació en els murs, l'arrebossat no és gens uniforme i la humitat perjudica diverses façanes. L'entorn més proper a la masia presenta certa deixadesa. Caldria una neteja dels voltants. | L'Hostal del Vilar està situat al peu del massís dels Munts en la seva vessant oest, prop del creuament entre la carretera de Sant Boi i la del Collet de Sant Agustí a Prats, i en una zona planera des d'on surt la pista asfaltada que condueix al Santuari dels Munts. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions i de planta basilical, tipologia única en el municipi i en tot el Lluçanès, composat per diverses edificacions adjacents i un mur de pedra que tanca una era enllosada. El volum principal té 3 cossos: el central, i més antic, té la teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals i és més alt ja que té golfes a més de planta baixa i primer pis; els dos cossos laterals tenen la teulada a una sola vessant i no tenen golfes. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició simètrica d'eix vertical. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb maó en brancals d'algunes obertures i en els arcs de descàrrega. A les golfes es troben tres finestres de volta rebaixada, actualment tapiades. La porta principal, com la finestra que té a sobre, està emmarcada amb pedra, i tenia gravada la data de 1756 a la llinda, encara que actualment aquesta inscripció s'ha erosionat. Les façanes oest i nord presenten poques obertures en ús ja que la majoria estan tapiades. A la façana est hi ha annexats diferents volums en sentit horitzontal que tenien funcions agropecuàries però que actualment estan en desús. Al davant de la façana principal s'hi troba un abeurador de pedra i un pou fet d'obra i semiarrebossat, amb teulada a quatre vents i coronat amb una pedra triangular picada. | 08195-9 | Sector central del terme municipal | L'any 1754, Josep Vilar obtenia la concessió del dret d'establir hostals, durant uns anys va cedir-lo a Can Coma, fins que va edificar, l'any 1756, l'Hostal del Vilar, conegut des de 1773 com l'hostal del coll de la Parera. Entre els anys 1794 i 1801 es realitzen obres de consideració a l'Hostal indicant un nivell de prosperitat important. Aquestes obres donen a l'edifici la característica estructura basilical que es pot observar actualment. A partir d'aquesta època es celebra a les esplanades que l'envolten la fira de l'Hostal del Vilar cada 28 de setembre. Conjuntament amb Casacoberta, l'Hostal del Vilar formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins al 1965. La finca de la masia de Casacoberta és la mateixa que la de l'Hostal del Vilar, de manera que totes dues masies han canviat de propietaris alhora. | 42.0777200,2.1305900 | 428085 | 4658771 | 1756 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60516-foto-08195-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60516-foto-08195-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons ens ha explicat el masover de Casacoberta, la pedra triangular picada que corona el pou, havia servit originalment com a coronament de la porta que tancava la lliça de Casacoberta. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60517 | El Collet de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-de-sant-agusti | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La masia ha estat reformada i ampliada tant exteriorment com interiorment. El cos més nou, que és també el més gran, es va adequar per a la funció de restaurant, habilitant els menjadors i la cuina a través d'una redistribució interior en la que es va canviar l'altura dels sostres. Conserva l'estructura de pedra dels dos cossos, així com també els brancals i llindes de pedra | El Collet de Sant Agustí està situat al peu de la baga dels Munts, en un coll que formen el massís dels Munts i el serrat de les Ginestes creant una entrada natural a l'altiplà lluçanès i marcant la divisòria de les aigües del Ter i del Llobregat. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per dos cossos principals, un d'antic i un altre posterior, amb més alçada, i diverses edificacions annexes dedicades a usos agropecuaris. El cos principal i més antic es troba a la part nord de l'edifici actual, té planta baixa i primer pis, i està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra semiarrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus regulars i les obertures emmarcades amb pedra picada. La façana principal d'aquest cos, orientada al sud, es troba en la actualitat integrada dins l'edifici ja que l' ampliació posterior es va fer per aquesta part, deixant l'antiga façana, on hi ha una llinda amb data de 1762, com a paret del menjador principal del restaurant. El cos més alt, i posterior, va ser projectat com a un edifici de tres cossos i teulada a quatre vents però finalment només es va construir el cos central, en el que es van deixar els forats per a l' embigatge preparats, i la teulada a dos vessants amb aigües a la façana principal actual. Aquesta façana es troba orientada a l'est, probablement pel fet que la masia es troba al peu de la carretera i té dos pisos a més de planta baixa i golfes. Està construït amb murs de maçoneria de pedra regular i té tres portes emmarcades amb pedra picada: la de la esquerra dóna accés a una edificació annexa a on hi ha la cuina, la central dóna accés al restaurant i la última, que correspon al cos més antic, té unes escales per accedir-hi ja que està en un nivell inferior respecte a la resta de la façana. Al voltant de la casa, en especial a les façanes sud i oest, hi ha diverses edificacions annexes que formen un pati tancat des del que s'accedeix a les quadres, estables i pallisses. | 08195-10 | Sector central del terme municipal | El Collet de Sant Agustí es va edificar al peu del camí ramader en un època d'esplendor de la transhumància. Al llarg del camins ramaders s'establien diversos hostals, entre ells l'hostal del Collet de Sant Agustí, que permetia als pastors pernoctar-hi deixant els seus ramats als prats que té a davant. El Collet de Sant Agustí és masoveria del Grau. | 42.0838000,2.1364900 | 428580 | 4659441 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60517-foto-08195-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un dels murs laterals de la sala principal de l'actual restaurant del Collet correspon a la façana de l'edifici original. En aquest mur hi queden diverses finestres i una porta que queda tapiada i separada entre el primer pis i la planta baixa. En la llinda d'aquesta porta, que queda a nivell de terra de l'actual primer pis, hi ha la data de 1762 i dins una de les finestres hi ha la data de 1812 que correspon amb el moment en que es va tapiar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60518 | Les Vinyes Xiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-xiques | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | L'edifici s'ha rehabilitat i ampliat profundament en els últims anys. De l'estructura antiga es conserven parts dels murs de càrrega de maçoneria de pedra a més d'algunes llindes i brancals de pedra picada que es combinen amb d'altres, també de pedra, però de fabricació recent. Tant una bona part dels murs, com el cos que sobresurt de la façana principal i el que es troba a la dreta d'aquesta, com la teulada i el seu embigatge són de construcció nova utilitzant la fusta i la pedra com a materials de construcció. | Les Vinyes Xiques està situada entre la carena de les Vinyes i el bac del Grau, prop del Serrat de les Cabrasses i de la Carena de les Heures, que separen el terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès del de Lluçà i Perafita respectivament . Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum rectangular al que s'han afegit dos cossos nous, un que sobresurt perpendicularment de la façana principal i un que es troba a la dreta d'aquesta. El cos principal, i més antic, té planta baixa i primer pis, i teulada a doble vessant amb aigües sobre la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra. En aquesta façana principal, orientada al sud-est, hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra, encara que en alguns casos són de fabricació recent. En una de les poques llindes originals que es conserven hi ha gravada la data de 1745. La resta de façanes tenen diverses obertures, de tamanys heterogenis i emmarcades amb pedra, encara que en la majoria dels casos és pedra picada de nou, destacant dues finestres en la façana nord-est: una d'elles amb llinda datada al 1746 i una altra amb arc de descàrrega a plec de llibre construït amb pedra. De la part dreta de la façana principal en sobresurt un volum de construcció nova, també de dos pisos i amb teulada a tres vessants que té la funció de porxo. A la dreta hi ha un altre volum annex, el garatge, també de construcció recent i amb teulada a una sola vessant construït amb murs de maçoneria de pedra, d'origen diferent al de la resta dels murs de càrrega. Finalment, un mur de pedra de poca alçada delimita un pati davant de la masia. | 08195-11 | Sector oest del terme municipal | La masia de les Vinyes Xiques es va construir probablement entre 1745 i 1746, com a masoveria de les Vinyes Grosses i va passar a ser masoveria del Vilar a partir de l'any 1754. | 42.0777500,2.1219900 | 427374 | 4658782 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60518-foto-08195-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60518-foto-08195-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim fa referència a un passat d'explotacions vinícoles, comú amb la masia de Vinyes Grosses. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60519 | L'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliver | IGLÉSIES, J. El fogatge de 1553, Dalmau, Barcelona 1981 MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 MOLERA-FABRÉ. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1984 MONTAÑÀ, D. i PLANES, J. A. Sant Boi de Lluçanès. Un poble de l'altiplà, Cossetània, 1997 | XVI-XVIII | Es va refer la teulada als anys 90 perquè presentava problemes de filtracions d'aigua. També s'han reformat els coberts i el graner construïts parcialment amb obra. | L'Oliver està situada al peu de la vessant sud oest del massís dels Munts, a tocar de la masia de Perenoguera i prop dels camps del Salt de la Cabra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que està composada per dos volums adossats perpendicularment formant una estructura en forma d' L, i uns cossos annexos, graner i coberts, que tanquen formant un pati orientat al sud. El volum principal està composat per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets són de maçoneria de pedra amb morter delimitades per cantonades diferenciades de pedra picada. La façana principal està orientada al sud i presenta una composició simètrica amb 6 obertures, 5 de les quals emmarcades amb pedra picada. Destaca la porta d'accés a l'edifici d'arc rebaixat i brancals de pedra i un balcó just a sobre d'aquesta. A la part lateral esquerra hi ha el graner al que s'accedeix per una escala exterior que arranca del peu de la façana principal. Conserva murs de pedra a la part baixa i ha estat construït amb obra el primer pis. Perpendicularment presenta dos coberts annexats, reformats i adequats recentment com a garatges i magatzem agrícola La façana nord presenta poques obertures emmarcades amb pedra i un accés directe al primer pis a causa del desnivell que produeix la roca sobre la qual està assentat l'edifici. A la façana est hi ha adossat el volum que sobresurt perpendicularment de la façana principal. Té teulada a doble vessant i diferents obertures disposades de forma irregular. Altres edificacions al voltant tenen ús agrícola i ramader. | 08195-12 | Sector sud del terme municipal | En el fogatge general de Catalunya de l'any 1553 es reflecteix el cognom toponímic de l'Oliver, a la vegueria de Manresa dins la zona del Lluçanès i dins la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Més endavant, a l'any 1683, trobem l'existència de la masia en la descripció del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès on s'esmenta que el terme passa pels plans de l'Oliver. Una altra referència històrica la tenim en el resum del cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès de l'any 1716 on es descriu la casa de l'Oliver. | 42.0652500,2.1408400 | 428919 | 4657378 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60519-foto-08195-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60519-foto-08195-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60519-foto-08195-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/