Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96383 | Martorelles, Cabanyes i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martorelles-cabanyes-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MILLÀ i REIG, Lluís (1988). Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars; «Refranys de pobles», p. 81. Editorial Millà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de Sant Fost', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>'Martorelles, Cabanyes i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc' és un adagi que recull la literatura popular per referir-se a la situació de les citades parròquies rurals que d'antic s'havien establert en aquesta zona i les característiques geogràfiques del seu entorn, fent referència a la frondositat i extensió dels seus boscos.</p> <p>Una adaptació menys coneguda recollida pels germans Pérez (1990; 133) diu: ' Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> | 08209-104 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5187761,2.2326761 | 435976 | 4596633 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També s'ha documentat en el Mapa de Patrimoni de Martorelles. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||||||
| 96385 | Castanyers de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-placa-de-la-vila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOLÓS, Oriol (1993). <em>Flora manual dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans.</em> Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de Sant Fost', dins <em>Campsentelles,</em> núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els castanyers de la plaça de la Vila són del tipus europeu o comú (espècie <em>Castanea sativa</em>). La desena d’espècimens que es poden veure són relativament joves. Creixen entre mig de l’asfalt, en petits escocells, sense protecció pels impactes que puguin rebre dels vehicles. Tots ells presenten ferides ocasionades per impacte, a la part inferior del tronc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre que en condicions òptimes pot mesurar entre els vint i els trenta cinc metres d’alçada. El tronc pot mesurar més de 2 m de diàmetre i acostuma a ésser buit a l’interior. Els exemplars més joves presenten una escorça llisa i de color marró clar, mentre que els exemplars que ja tenen més de 20 anys, tenen una escorça enfosquida amb esquerdes longitudinals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles, que tot just comencen a sortir a principis de primavera, són caduques, de limbe llarg, que mesuraran entre setze i vint-i-vuit centímetres de llarg, per cinc a nou centímetres d’amplada; de color més clar al revers i més fosc a l’anvers. Tenen forma oblongolanceolades i dentades. Els nervis de les fulles són pennats, i la textura és semblant a la textura del cuir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors són unisexuals, separades dins del mateix arbre en aments verticals de deu a vint centímetres de llarg. Apareixen a partir del mes de juny. Maduren a la tardor a l’interior d’una cúpula espinosa i es converteixen en castanyes. Cadascuna d’elles, té una cara plana i una altra convexa. Estan recobertes per una pell de color vermellós, brillant per fora i de vellut per la cara interna. La castanya, la part comestible està al seu interior, recoberta per una pellofa molt fina que li confereix un cert sabor amarg.</span></span></span></span></span></p> | 08209-105 | Plaça de la Vila, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els castanyers de la Plaça de la Vila foren plantats l’any 1933, durant l'època de construcció de l’ajuntament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1974, serviren d’ombra del pati de les escoles que estaven ubicades a la planta baixa del propi edifici consistorial.</span></span></span></span></span></p> | 41.5187159,2.2324482 | 435956 | 4596627 | 1933 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96385-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96385-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96385-10504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96385-10505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96385-10506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fulles són emprades com antitussigen, expectorant, antipirètic, antireumàtic i astringent. Poden menjar-se crues, tot i que són menys digestives, confitades, en melmelada, en infusions, en alcohols, rostides, cuites i torrades. La fusta presenta una flexibilitat apreciada antigament per fer-ne botes, pals i estaques. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96392 | Llegenda de l'arbre dels nassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-larbre-dels-nassos-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de Sant Fost', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Diu la llegenda, o així ens ha arribat de la narració de Ferran Pérez (1998; 123-124), 'que a l'edat mitjana, vers el segle XIII, hi havia a l'edifici de La Conreria un convent de monges, una de les quals era molt maca. Un cavaller de les rodalies se'n va enamorar i la va començar a festejar. La monja va demanar al cavaller que la deixés estar i per persuadir-lo d'una manera definitiva, es va tallar el nas amb una daga. Diu la llegenda que al lloc on va caure el nas hi va créixer aquest arbre, les fulles dels quals tenen forma de nas en recordança d'aquell sacrifici'.</p> <p>Ernesto Niebla recull la mateixa llegenda que es transcriu, tal seu blog: 'A prop de la Font de les Monges hi havia un convent de monges, a prop d’on els cartoixos de Montalegre hi tenien els magatzems. Un cavaller trobador es va enamorar d’una monja en veure-la tan formosa quan passejava anant a beure a la Font de les Monges. El cavaller l'esperava i li deia paraules amoroses, li declarava el seu amor amb unes boniques cançons. La monja es posava molt neguitosa en pic el veia ja que ella s’havia compromès a Déu i no volia l’amor dels homes. Un dia ja farta de tan sentir l'amor del cavaller es va dirigí a ell i li va dir: Sé que m'estimes molt i que per tu sóc la joia més preuada i jo et vull complaure perquè puguis tenir pau. Diguem què és el que més t'agrada de mi ? Quina és la causa que et fa venir a pertorbar les meves oracions?<br /> El cavaller commogut li respongué: Oh!!! Bella entre les belles. Amor de tots els amors. El que més m’agrada de tu, amor meu, és el teu nas.<br /> Ella en sentir-ho li digué: Vine demà ací a la mateixa hora que avui i els teus desitjos seran correspostos. El trobador s’anà tot cofoi i feliç esperant el dia següent que per fi la monja més bonica de totes les contrades seria seva. Quin gran tresor! Quina il·lusió! Quina felicitat!. La monja aquella mateixa nit demanà al jardiner les tisores d’esporgar i se les guardà a l’habitació. Resà les seves oracions i esperà el dia següent. Quan ja era hora d’arribar el cavaller, la monja agafà un mocador de seda, dels més bonics que tenia, i en presència del cavaller es tallà els nas amb les tisores, l’embolicà amb el mocador i li donà la cavaller dient-li: Ací tens el que tu més vols. Ara deixem que segueixi estant consagrada a Déu. El cavaller tot compungit agafà els nas i anà al començament del camí de la Conreria i allà mateix enterrà el nas, plorant desconsoladament. D’aquell nas va néixer un arbre de fulles vermelloses i donava un fruit que semblava el nas de la monja i durant molts anys el vaig veure plantat al costat del pi gran, hi havia un rètol que ho explicava'. </p> <p>L'arbre en qüestió era un <em>Cercis siliquastrum</em>, també conegut com l'arbre de l'amor o arbre de Judea. És l'espècie de l'Europa oriental del gènere <em>Cercis</em>. És originari de les regions de l'est de la mediterrània. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d'on obté un dels seus noms comuns, arbre de l'amor. No abunden gaire a Sant Fost de Campsentelles. Curiosament, on se'n troben més és al voltant de La Conreria.</p> | 08209-106 | Camí dels Castanyers, cruïlla amb la carretera B-500 | <p>Segons algunes informacions, el que es creia que era l'original de la llegenda, es trobava just davant del Cau, però a l'altra costat de la carretera, aproximadament on ara hi ha un gran pi, i on para l'autobús. Però d'altres consideren que estava davant de la Conreria, però allunyat de la carretera B-500. L'arbre en qüestió va morir l'any 1950.</p> | 41.4922595,2.2537744 | 437710 | 4593674 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquesta llegenda se situa entre Sant Fost de Campsentelles i Tiana. Ja que el convent es trobava en el terme municipal de Tiana i l'arbre en el de Sant Fost. Però a Tiana està tan arrelada que els seus gegants són els protagonistes de la història: el cavaller i la monja. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96406 | A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-sant-fost-tanquen-amb-clau-el-rebost | <p>AMADES i GELATS, Joan (1935). Geografia popular<em>.</em> «Catalunya», p. 69. Edicions El Mèdol.</p> <p>MILLÀ i REIG, Lluís (1988). Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars; «Refranys de pobles», p. 88. Editorial Millà.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost</em>, és una dita recollida per diversos autors des de l'any 1935.</p> <p>Al blog de <em>Paremiologia Catalana Comparad</em>a, es pot trobar un recull de tots els autors i variants d'aquesta dita. També la recullen els germans Pérez (1990).</p> | 08209-107 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5187962,2.2326976 | 435977 | 4596636 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Desconeguda | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||||||||
| 96414 | Alzina màgica de Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-magica-de-mas-lledo | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de San<em>t </em>Fost', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d'alzines, una de els quals es coneix amb el nom d'alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada. Si més no, és així com l'anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: 'quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l'esberla d'aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L'alzina estava embolicada amb un drap'.</p> <p>Afegeix una nota a l'article on es diu que a Mollet també s'ha documentat aquest costum i que el documentà, l'any 1896, l'escriptor molletà Vicenç Plantada. En aquest cas en un roure que, durant l'agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l'esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.</p> | 08209-108 | Carrer de la Font de les Heures, s/n | 41.5163360,2.2348568 | 436155 | 4596361 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96414-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96414-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més gran. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96415 | Can Catxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catxot | <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XX | <p>Can Catxot és un xalet als quatre vents situat al costat de l'antic Camí de Martorelles, que fa de partió entre Sant Fost de Campsentelles i Tiana, a la nova Colònia Bosc, situada a La Conreria. Es tracta d'una casa envoltada de jardí, de planta rectangular i de diferents alçades, segons el cos. El cos més oriental consta de planta baixa i dos pisos i és de coberta plana, a modus de terrat a la catalana. A cada costat té un gran ràfec doble, sostingut amb bigues de fusta. El cos del mig consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a tres vessants, també acabades amb ràfecs. El pis s'obre a una terrassa que és la coberta del cos més occidental, que aprofita el pendent del terreny i és de planta pis, planta baixa i soterrani.</p> <p>Conserva alguns elements originals com les franges de rajols amb motius florals, un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Carme, o alguna finestra geminada i ribets ornamentals a la façana, però ha patit alguna modificació posterior que n'ha deteriorat el modest programa decoratiu originari.</p> | 08209-109 | Antic Camí de Martorelles, núm. 9 | <p>La Colònia -considerada la primera urbanització d'estiueig de tot l'Estat- va ser promoguda per Francesc Artigues amb Joan Amigó Barriga com a arquitecte. En pagament pels seus serveis, Artigues va regalar a Amigó una de les millors parcel·les i l'arquitecte va projectar una torre noucentista, amb determinats espais replicats de la casa on ell residia amb la seva família, el mas Po Canyadó, de Badalona. </p> | 41.4932941,2.2551396 | 437825 | 4593787 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96415-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96415-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96415-10904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96416 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-2 | XX | Actualment es troba en procés de restauració. | <p>Antiga masoveria adossada al Mas Llombart. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, acabada amb ràfec. Recinte clos per un barri que s'accedeix per una porta de ferro de doble batent, amb pilars al costat. En el pilar de l'esquerra hi ha un plafó de rajols on es pot llegir: 'MASIA GINESTA' i en l'altre: 'AÑO 1944'.</p> <p>La façana s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem dues portes d'entrada i dues finestres reixades intercalades. A la planta pis, hi trobem quatre balcons amb barana de ferro. A la façana destaca un plafó ceràmic amb la representació d'una Mare de Déu, obra de J. B. Guivernau.</p> | 08209-110 | Avinguda de La Conreria, núm. 18 | 41.5023423,2.2397169 | 436547 | 4594803 | 1944 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96416-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96416-11003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Joan Baptista Guivernau i Sans (1909-2001) fou un ceramista barceloní dedicat a la recuperació de la ceràmica tradicional catalana, entorn dels anys 1950, d'iconografia d'oficis i sants per ornamentar alguns elements importants de les cases o dels carrers, com és el cas que ens ocupa.A Barcelona hi destaca el plafó de la font de la Portaferrisa, realitzat per commemorar la Festa Major de Barcelona de l'any 1959; els plafons de rajoles del Poble espanyol o els del Museu Marítim o Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).També es pot trobar obra seva a Montserrat. Al camí dels Artistes de Montserrat també s'hi poden veure molts plafons dedicats a les diferents Mares de Déu i santes patrones de molts pobles de Catalunya.Tot plegat va fer que el seu taller adquirís prestigi, resultant premiat nombroses vegades per la seva mestria. A partir de 1941 celebrà diferents exposicions a Barcelona. Una altra de les tasques del seu taller va ser la restauració d'obres antigues, així com rellotges de sol.El seu estil es reconeix fàcilment pel tractament de la perspectiva, ja que les figures sempre es contextualitzen en un fons de paisatge amb elements arquitectònics al·lusius al personatge central. Paral·lelament, utilitza colors ocres i tonalitats diverses de blaus i verds. El motiu dels núvols blaus amb forma de flors es repeteix en gairebé tota la seva obra. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96417 | Rellotge de sol de Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-romagosa | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PALAU, Miquel (1982). <em>Historia y trazado de los relojes de sol al alcance de todos</em>. Barcelona: Ed. Millà.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2004). 'El cadastre de Sant Fost de 1766', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 7, pp. 21-35, https://raco.cat/index.php/Campsentelles/article/view/280196.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>ROIG, Pedro (1985). <em>Libro de los Reloges Solares</em>. Facsímil. Impresso en Valencia en casa de Pedro de Hueste el año 15<em>75</em>. Valencia.</p> <p>VALLHONRAT i BOU, Josep Maria i altres (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir.</em> El Papiol (Baix Llobregat): Editorial Efadós.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol, del tipus vertical, orientat al sud, situat a la façana principal de Can Romagosa, per sobre dels finestrals del segon pis. Està fet de pedra calcària. S'aguanta a la paret de la façana a partir d'una estructura metàl·lica col·locada al darrera, de la qual en sobresurten quatre grapes: dues a dalt i dues a baix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior destaca, l'astre solar antropomorf, somrient, situat al bell mig del quadrant. Al seu voltant s'hi poden veure els signes del zodíac. Més enllà hi ha una circumferència motllurada amb les hores, en xifres romanes collades a la pedra. Són de color negre, i van de les sis del matí fins a les sis de la tarda. L'esfera està emmarcada per un cordó motllurat. El gnòmon, és senzill, de vareta, encolat a la part superior del marc. </span></span></span></span></span></p> | 08209-111 | Carretera de Badalona B-500, núm. 517 | <p>La primera referència al mas Romagosa data de l'any 1447. Però se sap que abans era conegut amb el nom de mas Rosselló. Tenia 30 jornals de terra (unes 15 ha) i hi vivia en Joan Cabanyes.</p> <p>A mitjans del segle XVI el propietari era en Joan Romagosa, que fou obrer de la parròquia de Sant Fost, cap el 1582.</p> <p>L'any 1620, l'hereu es deia Sebastià Romagosa i pagava a Montalegre trenta sous i tres diners pel delme menut, a més de la dècima part de tots els fruits.</p> | 41.5089110,2.2385783 | 436458 | 4595533 | 1930-40 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96417-11102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96417-11103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96418 | Caseta al costat de Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-al-costat-de-can-romagosa | XX | <p>Petita caseta als quatre vents ubicada al darrera de Can Romagosa. És d'una única planta, rectangular, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per una porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades, als eixos laterals. Totes de llinda recta. La façana està coronada per un capcer pla. Fet en rajols de color blau es pot llegir 'ANY / 1924'.</p> <p>Tres respiralls de la cambra d'aire estan fets de ceràmica blava; així com els pinacles en forma de pinya que hi ha damunt el capcer.</p> | 08209-112 | Carretera de Badalona, B-500, núm. 515 | 41.5090242,2.2389136 | 436486 | 4595545 | 1924 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96418-11202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96418-11203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96418-11204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96419 | Rellotge de sol de Can Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-lledo-0 | <p>PALAU, Miquel (1982). <em>Historia y trazado de los relojes de sol al alcance de todos</em>. Barcelona: Ed. Millà.</p> <p>ROIG, Pedro (1985). L<em>ibro de los Reloges Solares</em>. Facsímil. Impresso en Valencia en casa de Pedro de Hueste el año 1575. Valencia.</p> <p>VALLHONRAT i BOU, Josep Maria i altres (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir.</em> El Papiol (Baix Llobregat): Editorial Efadós.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol, del tipus vertical declinant orientat a migdia. Està situat a la planta pis de la façana principal de Can Lledó, a mà dreta del brancal de pedra de la finestra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És rodó, sense marc, pintat de color carbassa amb les xifres àrabs, de color blanc, realitzades amb plantilla, i marca de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda. Les línies horàries assenyalen les hores i les mitges hores. El gnòmon és de vareta, pintat de color blanc.</span></span></span></span></span></p> | 08209-113 | Carrer de Sant Isidre, núm. 64 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es va tornar a pintar fa poc sobre un estucat blanc que recobreix tota la façana. Però l’any 1996, durant les obres de rehabilitació de la façana, els pares dels actuals propietaris varen fer pintar un rellotge allí on ja n'hi havia existit un de molt més antic. Els creadors foren els germans Josep i Jordi Nogué Mas, del Taller In-Temperie. Jordi Nogué és a més soci fundador de la Societat Catalana de Gnomònica des de 1988. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un any abans havia creat l'empresa amb el seu germà, amb la finalitat de dissenyar i construir rellotges de sol i és l'autor, a més del de Can Lledó, d'una vintena de rellotges de sol ubicats a diferents indrets de Catalunya i un a la província de Terol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El que es podia observar l’any 1996 era un rellotge amb un marc circular de color vermellós. Al seu interior hi havia les hores de tipologia aràbiga, pintades de color negre, i perfilades a partir d'una plantilla. L'astre solar s'hi representava en forma de circumferència de color blau manganès on ja n’hi havia hagut un altre. Les línies horàries, (hores i mitges hores) marcaven des de dos quarts de vuit del matí fins a les set de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 41.5169674,2.2349691 | 436165 | 4596431 | 1920-30 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96419-11302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96419-11303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96419-11304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Nogué Mas i Jordi Nogué Mas (Taller In-Temperie) | Consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, però amb el nom de la casa equivocada. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96420 | Bugader i safareig de Can Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bugader-i-safareig-de-can-lledo | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVIII-XX | <p>El mas Lledó, situat al capdamunt del carrer de Sant Isidre, a la riba dreta del Torrent de Sant Fost i enfront mateix de la Font de les Heures, conserva una magnífica bassa, amb safareig i bugader per rentar la roba.</p> <p>L'aigua de la bassa, procedent de mina, encara s'utilitza per regar els horts que s'estenen al llarg de la llera dreta del Torrent de Sant Fost, però el bugader, amb el safareig i la coberta, que sembla talment una barraca de vinya, amb coberta catalana de maons, resta dempeus com a testimoni d'una activitat que havia donat molta vida al mas i al veïnat.</p> <p>Aquest bugader era utilitzat per les veïnes, perquè eren elles les que rentaven la roba, del carrer de Sant Isidre. Aquest fou un dels primers carrers urbanitzats del poble.</p> | 08209-114 | Carrer de Sant Isidre, núm. 64 | <p>Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom podria originar-se en el casament entre Guillem Lledó i Maria, que s'instal·len l'any 1174: 'Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d'un parell de capons a tributar cada any per Nadal'.</p> <p>L'any 1447, Bartomeu Soler n'és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà 'alias Lladó'. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.</p> <p>Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.</p> <p>L'any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat 'les canonies' que formava part del mas Lledó. Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.</p> | 41.5166440,2.2349725 | 436165 | 4596394 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96420-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96420-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96420-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96420-11404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96420-11405.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'aigua és un element clau pel desenvolupament de la vida, aigua de boca i aigua de rec, per a la producció d'aliments. Per tant, pel bon funcionament dels horts del Mas Lledó. Aquests horts, juntament amb el mas i l'entorn, configuren un paisatge harmoniós i equilibrat, difícil de trobar en altres indrets. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96421 | Horts de Can Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-lledo | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del mas Lledó estan situats en una llenca de terra situada al sud-oest de la casa, entre el carrer de les Heures, i el carrer de Sant Isidre. A l’oest, queden delimitats per la mateixa carretera B-500, des d’on s’hi accedeix per un camí de terra. Entre el carrer de les Heures i els horts, transcorre el torrent de les Heures en el seu tram final, abans de travessar la carretera principal del municipi, per sobre de can Julià, per desaiguar al torrent de Sant Fost, afluent del riu Besòs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La superfície de cultiu és una zona totalment planera, sense marjades ni terrasses, a excepció de les dues feixes allargassades, flanquejades per marges de pedra collats amb morter de calç, situats al davant mateix del mur de contenció de l’era del mas. Només queda delimitada per la banda del torrent amb una tanca metàl·lica de seguretat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment el terreny té varis parcers o llogaters, que, a més dels propietaris, disposen d’un tros de terra on hi sembren les hortalisses de temporada, alhora que preserven les espècies hortícoles tradicionals. Mantenen el torrent net de canyes (<em>Arundo donax</em>), una espècie invasora naturalitzada al nostre país que els serveixen per a plantar les tomaqueres, mongeteres, o qualsevol altre planta que necessiti un tutor. Com a arbres, destaca el micaquer, la prunera, l’ametller i la figuera. Per al rec, disposen de l’aigua de la bassa del mas.</span></span></span></span></span></p> | 08209-115 | Carrer de Sant Isidre, núm. 64 | <p>Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom del mas, podria originar-se en el casament entre Guillem Lledó i Maria, que s'instal·len l'any 1174: 'Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d'un parell de capons a tributar cada any per Nadal'.</p> <p>L'any 1447, Bartomeu Soler n'és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà 'alias Lladó'. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.</p> <p>Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.</p> <p>L'any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat 'les canonies' que formava part del mas Lledó. Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.</p> | 41.5169204,2.2338563 | 436072 | 4596426 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96421-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96421-11503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96421-11504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96421-11505.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-09-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La situació del Mas Lledó, els horts que es conserven ben treballats a la llera dreta del Torrent de Sant Fost, la Font de les Heures a l'altre costat i enfront del mas, conjuntament amb el safareig i el bugader, fan d'aquest espai un entorn molt especial i equilibrat en el paisatge, just en el perímetre del nucli antic. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96482 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-13 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2017). '50 anys de pessebre vivent a sant Fost', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 13. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>El Pessebre vivent de Sant Fost de Campsentelles és una representació en moviment de diferents escenes que rememoren el naixement de Jesús i que s'embolcalla amb una sèrie d'escenes d'època i tradicionals catalanes. Es desenvolupa al llarg d'un recorregut guiat, en un espai natural a l'aire lliure, que dura aproximadament una hora. L'entrada a l'espectacle té lloc al final del carrer de Sant Jaume i, a l’inici, s'obsequia als assistents que ho desitgin amb pa torrat i vi.</p> <p>A les escenes bíbliques com el Naixement, els Reis o l'Anunciata s'hi afegeixen escenes i personatges costumistes, talment es tractés d'un pessebre d'una casa que cobrés vida. Així podem contemplar llenyataires, pastors, carboners, bugaderes, ferrers, boters i altres representacions d'oficis. Fins i tot s'hi pot trobar el caganer del pessebre.</p> | 08209-116 | Carrer de Sant Jaume, s/n | <p>Es representa des de l'any 1967 i és el més antic de la comarca del Vallès. L'iniciador fou mossèn Daniel Monserdà. La primera edició es va fer davant l'església, per rebre els oients a la Missa del Gall. Un àngel penjat d'una corda a la plaça de l'església anunciava als pastors el naixement de Jesús. Es tracta el tema de l'Anunciata. Els anys següents s'ampliaren el número de quadres, però es continuava fent davant l'església i es representava únicament la vigília de Nadal.</p> <p>Els anys 70 del segle passat es representà a diferents espais: camp de les pomeres d'en Baliarda o turó de la Ribalta. Fins que l'any 1984 es decideix ubicar-lo en l'espai actual.</p> <p>Des de l'any 1982, quan el mossèn deixa la direcció per temes de salut passa per una comissió, l'any 1982, i una Junta a partir de 1984.</p> | 41.5183724,2.2297525 | 435731 | 4596590 | 1967 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96482-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96482-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96482-11604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96482-11605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96482-11606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els pessebres vivents són representacions teatralitzades, d'un conjunt d'escenes, inspirades en relats bíblics i apòcrifs del naixement de Jesús, i en quadres costumistes, que es representen en espais a l'aire lliure. Es desenvolupen dins el cicle festiu del Nadal, donada la temàtica que tracten, però s'allarga, en alguns casos als caps de setmana del mes de gener. Les diferents escenes poden ser parlades o no, estàtiques o en moviment, i el vestuari acostuma a ser d'època, entesa aquesta com una barreja de la idealització del que hauria de ser la vestimenta palestina del canvi d'era, combinant elements del vestuari popular català en aquells personatges no bíblics, com els pastors, els artesans o la gent del poble.Són representacions relativament modernes, ja que s'originen a mitjans del segle XX. Però els seus antecedents podríem trobar-los en els drames litúrgics i autos sacramentals. Vindrien a ser una versió a l'aire lliure dels pastorets. De fet, alguns dels pessebres parlats, com el de les Gunyoles, aprofiten textos dels pastorets i n'afegeixen de propis per a quadres específicament creats per a l'ocasió.Una de les principals singularitats dels pessebres vivents, en relació als pastorets és la localització de la representació. L'espai assumeix un rol específic important, atorgant un valor afegit a l'espectacle. La motivació motriu de molts pessebres vivents és la valorització d'un espai, d'un paisatge o d'un paratge de la població. Aquest paratge pot ser el nucli antic d'una població (Canyelles, Sant Quintí de Mediona o Torrelavit) un espai natural, un carrer o una cova natural (les Gunyoles), o qualsevol altre espai que destaqui pel seu valor paisatgístic, estètic, arquitectònic o d'autenticitat.Una altra característica dels pessebres vivents és l'àmplia participació popular en el desenvolupament de l'acció i l'organització col·legiada des de la societat civil. Així, l'espai no és només un espai geogràfic sinó també un espai físic. És la suma i la unió del paisatge i la seva gent en un únic objectiu. A diferència de manifestacions semblants o similars, en aquest cas, és el visitant el que es mou seguint un itinerari marcat, on va descobrint cada escena (Jordi Montlló i Ana Espín; 2016). | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96485 | Arxiu parroquial de Sant Faust de Campsentelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-faust-de-campsentelles | <p>GUTIÉRREZ GARCÍA-MUÑOZ, Almudena (2008). 'L'Arxiu Parroquial de Sant Fost abans de 1936. Inventari de Mn. Salvador Pibernat', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 11. Centre d'Estudis Santfostencs-Amics de Cabanyes, pp. 25-34.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i Francesc (1994). <em>Mossèn Salvador Pibernat. Rector Màrtir de Sant Fost.</em> Centre d’Estudis Santfostencs “Amics de Cabanyes” i Parròquia de Sant Fost, Sant Fost de Campsentelles. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIBERNAT SABI, Mn. Salvador (1936). <em>Notes històriques del Vallès, Parròquia de Cabanyes.</em> Badalona: Agrupació Excursionista de Badalona.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L'arxiu documental antic de la parròquia de Sant Faust es va cremar l'any 1936. Només es conserva un llibre de confirmació del segle XVII i un altre de baptismes del XIX. </p> <p>El fons actual correspon a la documentació generada a partir de l'any 1939 i bàsicament es tracta dels llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits). També es guarden els expedients matrimonials, i es conserven enquadernats els butlletins del bisbat i els fulls dominicals diocesans amb els parroquials, que aporten petites notes històriques de marcat caràcter local.</p> | 08209-117 | Plaça del doctor Canonge Joan Rifà, núm. 1 | <p>Per saber què hi havia a l'arxiu parroquial abans de la crema de 1936, cal consultar l'obra de Mossèn Salvador Pibernat (1936). Fou rector de la parròquia de Sant Faust de Campsentelles durant gairebé 20 anys i va ser una persona cabdal per a la història local.</p> <p>A mossèn Salvador Pibernat li agradava la història i va dedicar molt del seu temps lliure a endreçar i estudiar l’arxiu parroquial de Sant Faust. Com a resultat d’aquesta dedicació i de les seves investigacions va publicar <em>Notes històriques del Vallès. Parròquia de Cabanyes</em>, primer per capítols al butlletí de l’Agrupació Excursionista de Badalona i, finalment com a llibre l’any 1936.</p> | 41.5217799,2.2332773 | 436029 | 4596966 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96485-11702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96485-11703.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot de material pendent de revisió i catalogació en la que, molt probablement, hi pugui haver fotografies. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96499 | Torre Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserrat-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Està formada per un cos principal i una torre - mirador de secció rectangular, adossada a la façana septentrional. El cos principal és amb coberta a quatre vessants, amb les rajoles dels tremujals vidrades de color blau. La coberta de la torre-mirador també és a quatre vessants amb els tremujals vidrats del mateix color. La coberta acaba amb un ràfec sostingut amb bigues de fusta. El cos principal té una part de coberta plana a la façana de llevant, on hi ha una terrassa que s'hi accedeix des del primer pis.</p> <p>Les façanes s'estructuren a partir d'eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, amb accés des de l'Avinguda d'Emili Monturiol, hi trobem la porta d'entrada i una finestra amb persiana, a la planta baixa; damunt la porta hi trobem un balcó, amb barana de ferro i una finestra amb persiana de llibret. Al dessota hi ha un mosaic policrom amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, signat per E. Querol. A excepció de la finestra de la planta baixa que és de llinda recta, la resta d'obertures són d'arc escarser. Entre les obertures de la planta pis i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de color terrós ocre. En destaquen, però, els brancals i les llindes de les obertures, a excepció de la finestra de la planta baixa, que són dentats i fets amb recreixement buixardat i pintats de blanc. A les cantoneres de les façanes es reprodueix el mateix motiu.</p> <p>La torre-mirador consta de planta baixa i dos pisos. Només té obertures a la façana de ponent: una finestra de llinda recta a la planta baixa i una amb arc escarser a la planta pis. Aquesta segona del mateix estil que la resta, d'arc escarser i brancals i llinda dentades i buixardades. El segon pis és el mirador, amb obertures als quatre costats sostingudes per dues columnes de fust de marbre llis i capitells jònics, al costat de ponent i llevant, i dos grups de dues columnes als costats meridional i septentrional.</p> <p>Una escala externa de dos trams, amb barana de balustrada dona accés al primer pis per la façana septentrional.</p> | 08209-118 | Avinguda d'Emili Monturiol, num.1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Marià Romaní i Rius (1900-1966) era un arquitecte barceloní que estudià a l’Institut General Tècnic de Barcelona i a l’Escola Superior d’Arquitectura. Va ser arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 1926. Coincidint amb aquesta etapa comença la urbanització de l'entorn de la carretera de la Roca, llavors una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni, l'actual avinguda d'Emili Monturiol i el carrer de Sant Jeroni. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena), tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</span></span></span></span></p> | 41.5265490,2.2266400 | 435479 | 4597500 | 1929 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96499-11805.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Marià Romaní Rius (arquitecte) | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal de setembre de 1926 acordà donar-li aquest nom i col·locà una placa que encara es conserva. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96500 | Mas Cantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canti | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta d'una única planta i la coberta composta i acabada en ràfec. La finca està limitada pel costat meridional pel Torrent de Can Sunyer i per ponent per l'Avinguda d'Emili Monturiol. La principal curiositat és que la façana principal està orientada, no al carrer sinó al nord, mirant la finca veïna.</p> <p>La façana s'estructura a partir de diferents eixos de verticalitat, el central és el definit per la porta d'entrada, a cada costat hi ha dues finestres reixades, amb ornamentació motllurada de motius vegetals. Damunt la porta d'accés hi ha un respirall de la cambra de ventilació. A l'extrem de llevant hi ha un cobert. El parament és llis i arrebossat, sense pintar. En destaquen, però, les cantoneres de les façanes amb recreixement d'una franja vertical dentada imitant carreus buixardats.</p> <p>A la façana que dona al Torrent de Can Sunyer hi ha una tribuna sobresortint, amb coberta pròpia i tres costats amb finestres, reixades i de persiana.</p> | 08209-119 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 15 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5259251,2.2264228 | 435460 | 4597432 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96500-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96500-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96500-11904.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al mas Cantí s'hi troba, des de l'any 2004, el Casal d'avis, gestionat per l'Associació Cívica de la Gent Gran, i l'espai de Càritas de Sant Fost de Campsentelles.L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96501 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num.34-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num34-42 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és composta i acabada en ràfec, i al cos principal s'hi adossen una entrada porticada a la façana, una tribuna a la façana meridional, i un cos a la façana septentrional. Cadascun d'aquests afegits té la seva pròpia coberta.</p> <p>Destaca l'entrada porxada amb coberta plana, fent terrassa amb balustrada, suportada per dues columnes de secció quadrada i dos pilars. L'accés a la porta d'entrada es fa mitjançant una escalinata de sis graons. En el replà hi ha una balustrada. Les llindes de les obertures de la planta baixa són rectes, però en la planta pis, hi trobem tres obertures: l'accés a la terrassa i dues finestres laterals, amb arcs de mig punt.</p> <p>El parament és imitant carreus pintats de color terrós ocre, amb recreixement a les cantoneres amb una franja vertical dentada de carreus buixardats i pintats de blanc. Complementa el programa ornamental els resseguiments de els obertures, també pintats de blanc, que destaca del fons ocre.</p> | 08209-120 | Avinguda d'Emili Monturiol, num.42 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5261577,2.2259386 | 435421 | 4597458 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96501-12002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96501-12003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96501-12004.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96502 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-50 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, a la confluència del Torrent de Can Sunyer i l'Avinguda d'Emili Monturiol. Té dues entrades: una més gran a la cantonada, amb porta de reixa de ferro forjat de doble batent i una més petita. Està composta per diferents cossos de diferents alçades, amb coberta a quatre aigües tots ells. </p> <p>El parament és de maó vist i destaquen els tremujals amb teules vidrades de color verd i el fumeral, recobert de rajola verda amb florons ornamentals de colors blau, vermell i ocre. La coberta és a dues aigües amb rajola vidrada verda.</p> <p>La finca està delimitada per una tanca de ferro forjat damunt un sòcol d'uns 50 cm fet de paredat mixt, acabat amb una filera de maons posats a llibret. Les dues entrades referenciades estan delimitades per sengles pilars de maons vistos acabats amb una cornisa amb esfera de pedra com encapçalament.</p> | 08209-121 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 50 | <p><span><span><span>Es desconeix qui va ser el constructor o l'arquitecte de la casa inicial. Tal i com la veiem avui en dia, és fruit d'una reforma de l'any 1926 realitzada per l’arquitecte Josep Goday i Casals. Abans d’aquesta reforma la casa era la Marinette de Sant Fost, un bar restaurant on s'hi feien festes i balls, propietat del fondista Calderó que també era propietari de la Marinette de Mollet i d’altres existents en algun altre poble dels voltants. En aquella època l’edifici era de planta baixa que acollia la zona de cuina, barra del bar i els porxos laterals. A l’arc principal de la façana es conserva un escut que en el seu dia era l'accés a la barra del bar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1926 (tal i com consta als plànols que es conserven a l'arxiu històric del COAC), l'Arquitecte Josep Goday i Casals va fer la reforma per convertir el bar restaurant en habitatge, afegint sobre la part dreta una planta més. Sembla que el Sr Josep Goday i Casals era cosí del fondista Calderó, i el Sr Josep Goday i Casals va decidir adquirir la casa per ell i la seva família per anar a passar els estius. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1980 va canviar de propietari, el que la manté actualment, per adquisició a les filles de l’arquitecte Goday, amb el compromís de rehabilitar la casa amb fidelitat a la original projectada per Josep Goday i Casals cosa que l’actual propietari juntament amb el seu pare Josep Blanch Esteve, aparellador i apassionat per la construcció, l'art i la història, van executar amb la màxima fidelitat i rigor, tant històric com constructiu.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5254695,2.2256040 | 435392 | 4597381 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96502-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96502-12103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96502-12104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96502-12105.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Mariano Romaní (gairebé una quarantena) BROUGHTON, M. (2009). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola. Dels projectes de Mariano Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933). BROUGHTON, M. (2009) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96503 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-51 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Està formada per un cos principal, una torre - mirador de secció rectangular, adossada a la façana septentrional, i un cos adossat a la façana meridional. El cos principal és amb coberta a quatre vessants, acabada en ràfec. La coberta de la torre-mirador també és a quatre vessants amb els tremujals vidrats de color blau. </p> <p>El cos principal sobresurt dels cossos adossats i s'estructura a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba l'entrada, que és porticada amb coberta de terrat pla, amb balustrada, i sostinguda per dues columnes d'estil clàssic. Als costats hi ha dues finestres. A la planta pis, la terrassa que forma el pòrtic i dues finestres als costats amb balconada de balustre. Totes les obertures són de llinda recta. El parament és llis, arrebossat i pintat de color terrós ocre. En destaquen, però, un recreixement de les obertures pintats de blanc. Així com una motllura de banda a banda de la façana que divideix la planta baixa de la planta pis.</p> <p>La torre-mirador consta de planta baixa i dos pisos i mirador a la part alta. Destaquen dues finestres del primer i del segon pis. La porta de la planta baixa és de factura moderna. El mirador és obert amb encavallada de fusta i barana calada.</p> | 08209-122 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 51 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5255717,2.2264628 | 435463 | 4597392 | 1927 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96503-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96503-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96503-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96503-12205.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96504 | Torre Sopena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sopena | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre vessants, amb llucana en el vessant nord, i acabada en un ràfec considerable.</p> <p>La façana principal s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada, amb una gran pèrgola de ferro forjat i vidre. La porta és de doble batent de ferro i vidre, a joc amb la pèrgola. Al costat destaca una tribuna, amb tres obertures, i coberta plana amb barana de ferro, i que fa de terrassa del primer pis. A la planta pis, hi trobem l'accés a aquesta terrassa, una finestra a l'eix de l'entrada, i entre mig de les dues obertures, una petita finestra de llinda recta. Les altres dues obertures són d'arc de mig punt, amb persianes de llibret. Entre les obertures de la planta pis i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però en destaquen les franges verticals de les cantoneres, dentades imitant carreus buixardats, i una motllura a l'alçada de la planta pis.</p> | 08209-123 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 63 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5252431,2.2263267 | 435452 | 4597355 | 1928 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96504-12302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96504-12303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconeguda | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96505 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-72 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, formada per tres volums de diferents alçades i que consta de planta baixa i pis. La coberta és composta a quatre vessants en el cos principal; a dos vessants en el cos septentrional i a tres vessants en el cos meridional. Totes les cobertes acaben amb ràfec format per una motllura. </p> <p>Té una petita terrassa a l'angle nord-oriental i una altra a l'angle sud-oriental. Sobresurt una tribuna amb coberta de teules a la façana de ponent. Combina obertures de llinda recta amb d'altres d'arc de punt rodó. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08209-124 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 72 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5249411,2.2255820 | 435389 | 4597323 | 1934 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96505-12402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96505-12403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96505-12404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96506 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 86 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-86 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Està formada per un cos principal amb coberta composta i un cos adossat a la façana de ponent, amb coberta a tres aigües. Totes les cobertes acaben en ràfec sostingut amb bigues de fusta.</p> <p>Destaca el joc de volums, sobretot de la façana principal, on la part central es troba més avançada que les laterals i on s'hi afegeix un cos a tot el llarg de la façana, amb coberta a un vessant, que acull l'entrada i un petit porxo, amb coberta de terrassa, amb accés des de la planta pis.</p> | 08209-125 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 86 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5246656,2.2255532 | 435387 | 4597293 | 1934 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96506-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96506-12503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96507 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-88 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La seva composició és un joc de volums a partir d'un cos principal de planta rectangular, del que en surten d'altres que s'hi adossen, amb cobertes a diferents alçades i de diferents tipologies, combinant les cobertes de teules amb les planes a modus de terrat català. </p> <p>El cos principal té la coberta a quatre aigües, amb el carener llarg perpendicular a la façana principal, al vessant occidental hi trobem una llucana. Un cos s'adossa perpendicularment a la façana de ponent, amb coberta a tres aigües. Totes les cobertes acaben amb un prominent ràfec sostingut per bigues de fusta. A la façana principal sobresurt una destacada tribuna de cinc costats amb coberta plana, formant una terrassa d'accés des de la planta pis, amb baranes de fusta intercalant pilars d'obra. A la façana posterior, s'hi adossa un cos rectangular, també de coberta plana i amb balustrada com a protecció de la terrassa.</p> <p>La planta baixa està lleugerament sobre aixecada donant pas a un semi soterrani. La porta d'entrada és d'arc de punt rodó i està protegida per una pèrgola de ferro i vidre. Per accedir-hi cal superar quatre graons, que també serveixen d'accés a una petita terrassa lateral. En aquesta façana, de migdia, hi destaquen un finestral central de punt rodó i dues finestres grans de llinda recta als costats, amb una pèrgola de ferro i vidre, a banda i banda de la façana.</p> | 08209-126 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 88 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5244575,2.2254442 | 435377 | 4597269 | 1934 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96507-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96507-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96507-12604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96508 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 100 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-100 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La seva composició és un joc de volums a partir d'un cos principal de planta rectangular, del que en surten d'altres que s'hi adossen, amb cobertes a diferents alçades, totes acabades amb prominents ràfecs sostinguts per bigues de fusta. Destaca una torre-mirador amb dos rellotges de sol: un de matí i un de tarda.</p> <p>El cos principal té la coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa està lleugerament sobre aixecada i s'accedeix a la porta d'entrada superant quatre graons. Aquesta és de punt rodó i està protegida per una pèrgola d'obra, damunt la qual hi ha un plafó de rajoles policromes amb la figura de Sant Josep amb el nen Jesús en braços. Damunt el plafó hi trobem una obertura trigeminada, amb arcs de punt rodó i amb l'obertura central més alta que les laterals. Aquesta obertura amb la petita galeria de l'angle nord-oriental incrementen aquest caràcter pairal del noucentisme de Marià Romaní, autor d'aquesta torre.</p> | 08209-127 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 100 | <p>Marià Romaní i Rius (1900-1966) era un arquitecte barceloní que estudià a l’Institut General Tècnic de Barcelona i a l’Escola Superior d’Arquitectura. Va ser arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles des de l'any 1926. Coincidint amb aquesta etapa comença la urbanització de l'entorn de la carretera de la Roca, llavors una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni, l'actual avinguda d'Emili Monturiol i el carrer de Sant Jeroni.</p> <p>Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena), tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (el maig de 1933).</p> | 41.5241693,2.2252513 | 435361 | 4597237 | 1925 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96508-12702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96508-12703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96508-12704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96508-12705.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Marià Romaní Rius (arquitecte) | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96509 | Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 111 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-111 | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>Casa aïllada, als quatre vents de marcat caràcter pairal ja que pren les formes d'una masia de planta basilical. Es troba al final de l'avinguda que Marià Romaní transformà en un espai d'estiueig ple de torretes i cases-jardí noucentistes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb el cos central més elevat que els laterals. En aquest, la coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Els cossos laterals desaigüen a un costat.</p> <p>La façana és austera ornamentalment parlant, es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat: en el central hi trobem el portal d'entrada, amb un arc rodó cec, i a la planta pis una finestra geminada amb arcs carpanells, imitant el tipus de galeria de les masies clàssiques. Les finestres de la planta baixa són de llinda recta i reixades, sense cap mena d'ornamentació.</p> <p>La planta baixa està lleugerament aixecada, amb una petita terrassa frontal, a la que s'hi accedeix mitjançant un parell de graons. Està delimitada per una barana de maons col·locats en rombe.</p> | 08209-128 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 111 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5237784,2.2258094 | 435407 | 4597194 | 1930 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96509-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96509-12803.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96510 | Torre Cardón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-cardon | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2011). 'Enric Torrents i Murgarella. Alcalde de Sant Fost(1934 i 1936-1939)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 5. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici residencial unifamiliar amb jardí, situat a la confluència del carrer de Barcelona amb la carretera B-5001, que en aquest tram pren el nom, des de l'any 1926, d'Avinguda d'Emili Monturiol. L'aspecte actual és d'una reforma posterior al 1910, segurament de l'any 1918, com afirmen algunes referències documentals. On es desenvolupa un estil més sumptuós, sobretot en el capcer de la façana nord-oriental i en un detall molt destacable: damunt d'un dels fumerals hi ha una maqueta a escala en bronze de la pròpia casa.</p> <p>És de planta rectangular, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb dos grans ràfecs a les façanes laterals. Consta de planta baixa i pis, però a la crugia central hi desenvolupa un altra planta pis. Manté una unitat en el programa ornamental basat en la simetria, la proporció i els complements decoratius. La façana principal s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. A la planta baixa, hi trobem tres obertures que tenen la seva correspondència amb les de la planta pis. En aquesta, hi destaquen els balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures són de punt rodó i amb persiana de llibret.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, només hi ha un recreixement als voltants de portes i finestres, amb un motiu floral, a la part central de la llinda. La màxima expressió ornamental es troba al voltant del capcer curvilini, amb garlandes i cantoneres recrescudes.</p> | 08209-129 | Carrer de Barcelona, núm. 38 | <p>L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> <p>Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).</p> | 41.5269166,2.2267287 | 435487 | 4597541 | 1915 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96510-12901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96510-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96510-12903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96510-12904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96510-12905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96510-12906.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1939, quan era propietat de la família Serrallach, l'exèrcit franquista la va confiscar per instal·lar la seu local de la Falange, que hi va ser fins a l'any 1972.L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer. El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96511 | Avinguda d'Emili Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-demili-monturiol | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>L'Avinguda d'Emili Monturiol és un projecte de l'arquitecte Marià Romaní i Rius, quan era arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles. S'urbanitza l'entorn de la carretera de La Roca (B-5001), en el tram comprès entre els actuals carrer de Barcelona i Avinguda Catalunya, que era una pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni.</p> <p>Es tracta d’una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia </em>o pèrgola. </p> | 08209-130 | Avinguda d'Emili Monturiol | <p>L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.</p> <p>El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.</p> | 41.5263629,2.2262710 | 435448 | 4597480 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96511-13001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96511-13002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96511-13003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96511-13004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96511-13005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96511-13006.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96512 | Carrer de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jeroni | <p>BROUGHTON, M. (2009). 'Mariano Romaní, arquitecte', dins <em>Campsentelles</em>, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.</p> | XX | <p>El carrer Sant Jeroni entra dins el projecte d'urbanització de la pineda coneguda amb el nom de Prat d'en Jeroni. La via principal és la que porta el nom d'Avinguda d'Emili Monturiol, on trobem les cases d'estiueig amarades de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, <em>loggia</em> o pèrgola. El principal executor d'aquest projecte és Marià Romaní, quan era l'arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>El carrer de Sant Jeroni és la part posterior d'aquestes finques a primera línia de l'avinguda i responen a un model més modest de planta única, amb un petit pati davanter. Algunes han estat transformades, fins al punt de perdre el programa arquitectònic originari, però encara es poden trobar algunes que mantenen l'esperit original i de tipologies diverses; des de les cases bessones dels números 39 i 41, adossades amb paret mitgera o les cases-jardí dels números 31-33 i 35-37. Les que s'acosten més a l'estil de les de l'Avinguda d'Emili Monturiol són les dues de l'extrem a tocar amb la Riera d'en Sunyer.</p> | 08209-131 | Carrer de Sant Jeroni | <p>L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.</p> <p>El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.</p> | 41.5263228,2.2252196 | 435361 | 4597476 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96512-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96512-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96512-13104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96512-13105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96512-13106.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96513 | Penó de les Filles de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-les-filles-de-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | Es troba preservat de la pols amb una funda de plàstic transparent. Es guarda penjat de la paret. | <p>Penó o estendard de la confraria de les Filles de Maria de la parròquia de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>En un costat es pot veure la imatge de Maria, Mare de Déu, encerclada amb una orla central amb motius florals als costats, a dalt i a la part inferior. A l'altre costat es pot llegir, amb lletres brodades: 'ASOCIACIÓN HIJAS DE MARIA / DE / S. FAUSTO / DE / CAPCENTELLAS / 1943'.</p> | 08209-132 | Plaça del canonge Rifà, núm. 1 | 41.5217654,2.2332875 | 436029 | 4596965 | 1943 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96513-13202.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el llibre de Jaume Rifà (2015, p. 29) es pot veure una fotografia de l'any 1957 on es veu el penó en una processó de les Filles de Maria, al carrer de Sant Joan. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96514 | Talla de Sant Faust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-faust | XX | <p>Talla amb la representació de Sant Fost, titular de la parròquia. Esta situada a la dreta, mirant el presbiteri a una alçada considerable i que permet que sigui visible des de qualsevol angle de la nau principal de l'església.</p> | 08209-133 | Plaça del Canonge doctor Rifà, núm. 1 | 41.5217933,2.2335145 | 436048 | 4596967 | 1965 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96514-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96514-13303.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ricart | Josep Ricart i Maymír (1925-2020) estudià a l'escola de la Llotja de Barcelona, es definia com artista social del poble. El seu estil s'emmarca en un cert expressionisme simbolista inspirat en l'escultura centreeuropea de principis del segle XX, amb influència d'artistes com Ernest Barlach. Entre algunes de les seves obres, destaca el grup d'escultures de la Cooperativa d'Habitatges Montseny (1967), al carrer Pont del Treball Digne, el Monument al Doctor Trueta, a la Rambla del Poble Nou (1978); Monument a Mossèn Pere Relats (1979) o la imatge religiosa del patró de Vilafranca del Penedès, Sant Fèlix (1959). | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96515 | Conreu de la vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conreu-de-la-vinya | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> | XV-XXI | <p>El terme municipal de Sant Fost de Campsentelles pertany a la DO Alella, format per 31 municipis: La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Martorelles, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Sant Fost de Campsentelles, Montornès del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Alella, Argentona, Cabrils, El Masnou, Montgat, Òrrius, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Tiana, Arenys de Mar, Badalona, Cabrera de Mar, Calella, Granollers, Mataró, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar, Llinars del Vallés i Arenys de Munt.</p> <p>Les vinyes de la DO Alella es troben plantades a banda i banda de la Serralada Litoral, sempre donant-li l'esquena, ja que les unes miren cap a llevant (cap a la mar Mediterrània) i les altres, mig amagades entre els boscos del vessant obac, cap a ponent, cap al Vallès Oriental, com és el cas de sant Fost de Campsentelles.</p> <p>La superfície de vinya inclosa a la DO és de poc més de 200 hectàrees. Dins la DO hi ha set cellers, però cap d'ells es troba en el municipi de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>Jaume Rifà (2003, pp. 42) publica una fotografia de l'any 1955 quan 'els pesadors de torn feien la seva feina, [és a dir, pesar les portadores de raïm], en una de les vinyes de la propietat de Can Teyà, al costat del bosquet del camí del cementiri'. També explica que la verema començava el 24 de setembre, dia de la Mercè, i que podia durar entre tres i quatre setmanes.</p> <p>Entre els anys 1999 i 2004 se celebrava la festa de la verema, per rememorar la importància que aquest conreu havia tingut a Sant Fost de Campsentelles. La festa constava de l'arribada del raïm amb carros, la pesada del raïm amb una romana, la trepitjada per part del públic assistent que ho volgués fer i una cursa de portadores. L'organització anava a càrrec del centre d'Estudis Santfostencs - Amics de Cabanyes.</p> | 08209-134 | Sant Fost de Campsentelles | <p>Els vins de la DO. Alella tenen una llarga història i una important significació dins la vinicultura catalana. Coneguts des de l’època romana els citen Plini i Marcial com a vins laietans. Els vins alellencs eren, en plena edat mitjana, els preferits a la Seu barcelonina, per esdevenir, més tard, un dels vins mes exportats arreu del món. Amb particular incidència a les colònies d'ultramar on hi havia abundosa població de catalans. Avui tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els vins de la Denominació d’Origen Alella, segueixen simbolitzant la voluntat de seguir essent un poble mediterrani autèntic i, per tant, viticultor, malgrat la duresa de l’ofici i les incidències sofertes al llarg dels anys, de les quals cal destacar la plaga de la fil·loxera, que en devastà totalment el conreu a finals del segle XIX.<br /> <br /> La Denominació d’Origen Alella, una de les més petites i també de les més antigues de la península ibèrica, s'ha anat modernitzant, ha incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i d'elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva veritable dimensió universal.</p> | 41.5063276,2.2331858 | 436006 | 4595251 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96515-13401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96515-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96515-13403.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les vinyes de la DO Alella mantenen l'antiga tradició del cultiu a la zona, aprofiten les pendents i les planes, les solanes i els obacs i donen uns mostos òptims per elaborar uns vins frescs i amb caràcter marcadament mediterrani. En els darrers anys s'han adaptat formes de conreu que permeten una major sostenibilitat de les empreses vitivinícoles, mantenint la singularitat que donen el clima, el sòl format pel sauló i el treball d'una viticultura de llarga tradició que es remunta al segle VI aC i que ha sabut adaptar-se a aquesta singular zona.El caràcter fresc i singular dels vins d’Alella s’aconsegueix amb varietats tradicionals com la Pansa blanca (la varietat més característica de la DO), la Garnatxa blanca, el Moscatell i la Garnatxa negra. Per complementar i enriquir la diversitat dels vins de la DO Alella, al llarg dels anys s'han plantat vinyes amb les varietats Chardonnay, Macabeu, Malvasia, Chenin, Moscatell del gra menut, Parellada, Picapoll blanc i Sauvignon blanc en cas de varietats blanques, i Cabernet Sauvignon, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Pinot noir i Carinyena. | 94|98|85 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96516 | Fita de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-rovira | XIV-XVII | <p>Fita de propietat clavada en el parterre del davant de la masia de Can Rovira, que no és el seu lloc originari.</p> <p>És una pedra granítica de forma prismàtica clavada verticalment al terra, per tant amb una part no visible. A la part visible es pot llegir 'MAS PINOS / ES / FRANCESCH'.</p> | 08209-135 | Can Rovira, Extrem occidental del terme municipal, a tocar amb la B-5001 (situada a la parròquia de Cabanyes, propera al riu Besòs). | <p>És del mas Pinós, un antic mas 'rònec' que pertanyia a la finca de Can Rovira. La fita la van traslladar del seu lloc original i la van posar on és ara. Aquesta informació va ser transmesa per l'antic propietari de Can Rovira, el senyor Emili Puigvert, cap a l'any 1991 a Xavier Pérez.</p> | 41.5101603,2.2141115 | 434417 | 4595690 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96516-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96516-13502.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La cronologia que es proposa és una hipòtesi, ja que no hi ha indicis per fer-ne una valoració més acotada. | 94|85 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96522 | Rellotge de sol de matí de la casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 100 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-100 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est. Està ubicat sota mateix de la motllura decorativa situada a la façana de migdia de la torre-mirador. Està esgrafiat i pintat, sense línies horàries, ni xifres. La seva forma recorda el barret d'un bufó de la cort medieval. Al centre, un oval, pintat de color gris, amb el gnòmon collat a la paret i situat a la part superior formant un angle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està emmarcat per una mena de barret de color ocre, amb dues formes romboides simètriques, una a cada costat de color blau. A la part superior, hi ha un tercer romboide però aquest està pintat de color ocre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, disposa d'un segon marc de tancament, de formes arrodonides, que ressegueix tot el perímetre, del mateix color que la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08209-136 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 100 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2010, el rellotge tenia el fons rosat, seguit per un filacteri de color verd amb els romboides del mateix color i dos marcs exteriors que coincidien amb els colors de l’esgrafiat original de la façana. Més fosc a l’interior i més clar per les juntes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan la casa es va vendre ara fa uns anys, es refà la façana. Les juntes s’aprimen i s’obvia un dels marcs. També es canvia el color.</span></span></span></span></span></p> | 41.5241776,2.2252622 | 435362 | 4597238 | 1925 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96522-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96522-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96523 | Rellotge de sol de tarda de la casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 100 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-casa-de-lavinguda-demili-monturiol-num-100 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de tarda, del tipus vertical declinat, orientat al sud-oest. Està ubicat sota mateix de la motllura decorativa situada a la façana orientada al sud-oest, que sobresurt de la torre-mirador. Està esgrafiat i pintat, sense línies horàries ni xifres. La seva forma recorda el barret d'un bufó de la cort medieval acabat en punta. Al centre, un oval, pintat de color gris, amb el gnòmon collat a la paret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està emmarcat per una mena de barret de color ocre, amb dues formes romboides simètriques, una a cada costat de color blau. A la part superior hi ha un tercer romboide però aquest està pintat de color ocre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, disposa d'un segon marc de tancament, de formes arrodonides a excepció de la part inferior, que ressegueix tot el perímetre, del mateix color que la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08209-137 | Avinguda d'Emili Monturiol, num. 100 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2010, el rellotge tenia el fons rosat, seguit per un filacteri de color verd amb els romboides del mateix color i dos marcs exteriors que coincidien amb els colors de l'esgrafiat original de la façana. Més fosc a l'interior i més clar per les juntes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan la casa es va vendre, ara fa uns anys, es refà la façana. Les juntes s'aprimen i s'obvia un dels marcs. També es canvia el color.</span></span></span></span></span></p> | 41.5241576,2.2252344 | 435359 | 4597236 | 1925 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96523-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96523-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96524 | Dipòsit del Campot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-campot | XVIII-XX | La manca d'ús durant una llarga temporada ha fet que es vagi deteriorant per l'erosió, la vegetació i s'hagi mig colgat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cisterna ubicada a mà dreta del camí que mena a can Torrens Vell. Després de la bifurcació, i just abans de trobar-nos amb les vinyes plantades a mà dreta, hi ha un corriol que mena directe fins a una torre de mitjana tensió. Un cop allí, cal resseguir un muret arrodonit de pedra seca en direcció nord.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consisteix en una construcció de planta rectangular, excavada aprofitant el desnivell del terreny. Mesura 4 m de llargària per 1,40 m d'amplada i 1 m de fondària interior actual, ja que està mig reomplerta. Està construïda amb aparell de maó disposat en cantell i impermeabilitzat amb morter. No té sostre o no es conserva; normalment aquestes construccions van associades a un sostre de volta, fet també de maó, per evitar l'evaporació de l'aigua, però aquesta no sembla que en tingués. </span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>En un dels costats hi ha una pica feta també amb maó, de 69 cm de costat, per 91 cm d’alçada exterior i 75 cm de fondària, amb les parets interiors impermeabilitzades. Presenta restes de color verd maragda, del sulfat de coure que servia per preparar el brou o caldo bordelès, substància utilitzada per a sulfatar la vinya que es feia barrejant aigua, calç i sulfat de coure. A les parets exteriors també es conserva part de l’arrebossat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre la vegetació s'observa una canal de pedra de recollida d'aigües pluvials gairebé colgada per la terra que omplia la cisterna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-138 | Camí de can Torrens Vell | <p>El terme municipal de Sant Fost de Campsentelles pertany a la DO Alella. Els vins de la DO. Alella tenen una llarga història i una important significació dins la vinicultura catalana. Coneguts des de l’època romana els citen Plini i Marcial com a vins laietans. Els vins alellencs eren, en plena edat mitjana, els preferits a la Seu barcelonina, per esdevenir més tard un dels vins mes exportats des de Catalunya arreu del món, amb particular incidència a les colònies d’ultramar on hi havia abundosa població de catalans. Avui tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els vins de la Denominació d’Origen Alella, segueixen simbolitzant la voluntat de seguir essent un poble mediterrani autèntic i, per tant, viticultor, malgrat la duresa de l’ofici i les incidències sofertes al llarg dels anys, de les quals cal destacar la plaga de la fil·loxera que en devastà totalment el conreu a finals del segle XIX.<br /> <br /> La Denominació d’Origen Alella, una de les més petites i també de les més antigues de la península ibèrica, s’ha anat modernitzant, ha incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva veritable dimensió universal.</p> | 41.5069101,2.2311929 | 435840 | 4595317 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96524-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96524-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96524-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96524-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96524-05.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs, de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i a les tiges, que acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades, però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa, les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta.Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui d’una déu o a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca o al terra per aprofitament de les aigües pluvials. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96525 | Dipòsit de Can Torrens Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-can-torrens-vell | XVIII-XX | La manca d'ús durant una llarga temporada ha fet que es vagi deteriorant per l'erosió, la vegetació i s'hagi mig colgat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cisterna ubicada a les vinyes que hi ha a mà esquerra del camí que mena a can Torrens Vell. Són vinyes molt velles, plantades amb el sistema tradicional. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consisteix en una construcció de planta rectangular, excavada aprofitant el marge de la feixa. Mesura 2,40 m de llargària per 1 m d'amplada i 60 cm de fondària interior conservada. Està construïda amb pedruscall i morter fonamentada sobre una base de roca granítica fortament erosionada. No té sostre o no es conserva; normalment aquestes construccions van associades a un sostre de volta, fet també de maó, per evitar l'evaporació de l'aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En un dels costats hi ha dues piques, una de més petita que l'altra, construïdes amb maó. La més gran mesura 60 cm de costat, amb les parets interiors impermeabilitzades de de color verd maragda, que indica que servien per a preparar el brou o caldo bordelès, substància utilitzada per a sulfatar la vinya a base d'aigua i calç amb sulfat de coure, al costat hi ha una segona pica, molt més petita (30 x 30 cm), que servia per a desfer-hi la calç.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-139 | Can Torrens Vell | <p>El terme municipal de Sant Fost de Campsentelles pertany a la DO Alella. Els vins de la DO. Alella tenen una llarga història i una important significació dins la vinicultura catalana. Coneguts des de l’època romana els citen Plini i Marcial com a vins laietans. Els vins alellencs eren, en plena edat mitjana, els preferits a la Seu barcelonina, per esdevenir més tard un dels vins mes exportats des de Catalunya arreu del món, amb particular incidència a les colònies d’ultramar on hi havia abundosa població de catalans. Avui tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els vins de la Denominació d’Origen Alella, segueixen simbolitzant la voluntat de seguir essent un poble mediterrani autèntic i, per tant, viticultor, malgrat la duresa de l’ofici i les incidències sofertes al llarg dels anys, de les quals cal destacar la plaga de la fil·loxera que en devastà totalment el conreu a finals del segle XIX.<br /> <br /> La Denominació d’Origen Alella, una de les més petites i també de les més antigues de la península ibèrica, s’ha anat modernitzant, ha incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva veritable dimensió universal.</p> | 41.5050823,2.2337008 | 436047 | 4595112 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96525-010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96525-020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96525-030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96525-040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96525-050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96525-06.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs, de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i a les tiges, que acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades, però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa, les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta.Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui d’una déu o a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca o al terra per aprofitament de les aigües pluvials. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96526 | Rellotge de sol de la casa núm. 23 del carrer de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-23-del-carrer-de-sant-jeroni | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol de sèrie, del tipus vertical a migdia, situat a la façana de migdia de la casa número 23, del carrer de Sant Jeroni. Està ubicat dessota del carener. És lleugerament ovalat, realitzat a motlle, de pedra artificial. El marc representa una corona de llorer. A la part superior, hi ha un relleu format per un grup de quatre cavalls al galop amb les crineres a l'aire; a la part inferior, hi ha dos llops ajupits i, del mig de les potes dels cavalls, l’astre solar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les línies horàries estan incises. Assenyalen de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Numeració romana, amb la línia que marca l’hora de l’Àngelus, vertical. El gnòmon és de vareta amb un cercle al pol.</span></span></span></span></span></p> | 08209-140 | Carrer de Sant Jeroni, núm. 23 | 41.5270208,2.2254352 | 435380 | 4597554 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96526-14002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96527 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XX-XXI | Ja no se celebra. | <p>Els Tres Tombs se celebraven el dia 17 de gener en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó. L'origen religiós d'aquesta festa per venerar el seu patró, es manté en l'actualitat, essent un conjunt de celebracions arreu de Catalunya i que consisteixen en les cavalcades, passades, curses i les benediccions dels animals de treball i domèstics. </p> <p>Rifà (2007, 99) parlant de Sant Fost de Campsentelles comenta que '<em>El caràcter agrícola del poble del segle passat [XX] , en que la majoria de veïns vivien del conreu de les terres de secà, de regadiu o de les vinyes comportava que moltes masies i cases de pagès disposessin d'animals de treball [...] En arribar el 17 de gener, Sant Antoni Abat, patró dels animals, feien una gran festa. Es guarnien les cavalleries i els carruatges i es feien uns quants tombs pels carrers i places del municip</em>i'.</p> <p>També ens diu que, els anys de la postguerra i fins el 1965, se celebrava com una petita festa major d'hivern. Arribat el dia, els carros i carruatges ben engalanats es concentraven a la Plaça de la Vila des d'on es dirigien, amb filera i acompanyats d'orquestra, fins davant l'església parroquial per assistir a la Missa. A l'acabament es feia la benedicció i es començava la cercavila. Es comprava la coca o pa beneït, feta pel forner del poble i servia per donar als animals, ja que així se'ls protegia d'epidèmies i malalties. A la tarda, després del dinar familiar, es feia ball a la sala del centre.</p> | 08209-141 | <p>Rifà (2003, 57) diu que els darrers 3 tombs foren l'any 1965 a la plaça de la Vila i mostra una foto de l'època. Des de llavors s'ha celebrat intermitentment i sense continuïtat.</p> <p>El primer intent de recuperació fou el 26 de febrer de 1984 (Rifà, 2003, 80). Després l'any 2009 (Rifà, 2015, 97), a través de l'entitat Amics del Cavall amb un format actualitzat i un itinerari que passava pel carrer de Sant Isidre. Finalment, l'any 2014 es va fer a la zona de Can Corominas, lloc on va començar i finalitzar la passada.</p> | 41.5219468,2.2331348 | 436016 | 4596985 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96527-02-som-sant-fostsant-fost-viu-els-tres-tombs.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96535 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIX-XXI | <p><span><span><span>El fons documental de l’Arxiu Nacional de Catalunya referent al municipi de Sant Fost de Campsentelles es compon de 1.441 unitats amb 694 imatges digitals associades, que poden ser fotografies o bé documents escanejats accessibles. Daten de finals del segle XIX fins l’any 2021. El quadre de fons es pot descarregar des de la seva web.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans trets, es poden localitzar documents sobre:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>El llinatge Blanes-Centelles i Saavedra; </span></span></span></li> <li><span><span><span>La prefectura provincial de carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques (transport d’electricitat, construcció de passos, ampliacions de carreteres, construccions de cases prop de la carretera, legalització de la xarxa de distribució, construcció d’una font d’aigua potable tocant a la carretera al terme de Sant Fost de Campsentelles. Carretera de Badalona a Mollet del Vallès, cunetes, poda de branques dels arbres de la carretera, construcció de canonades, paretes de tancament, col·locació d'un envelat per la Festa Major al pk 12,3 de la carretera al terme de Sant Fost de Campsentelles. Carretera de - Badalona a Mollet del Vallès, l’any 1927).; </span></span></span></li> <li><span><span><span>La prefectura del districte miner de Barcelona (La Casualidad, Unión, Calypso, La Previsora, Teresa, Lepanto, Fortuna, Constància, Perseverancia, Reconquista, Calipso, Iris, Prodigiosa, Redención, Calamanda, fortuna, Iris, Venus, Mercedes, La Conreria, Maria, San José, Nieves, Segunda Nieves, Ray, Concha Rosa, san Eloy, mina de Cabañas - 30.11.1949 - 09.02.1961, Teneria Moderna Franco Española, S.A., <span>Expedient d'autorització d'explotació de la pedrera de sorres titulada 'Salsareda' del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles; Expedient d'autorització d'explotació de la pedrera de granit titulada 'Mas Rovira' del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles (12.03.1974 - 09.10.1974);</span> <span>Expedient d'autorització d'explotació de la pedrera d'àrids titulada 'Sot Suñé' del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles i “Sot Andorra” entre els anys 1975 i 1976). </span> </span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya: <span lang='CA'>Expedient d'autorització d'explotació de la pedrera de sorres titulada 'El Negro' del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles (05.05.1969 - 08.05.1981); Pla de labors de la pedrera de granit i pissarra titulada Can Donadéu situada al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles (1990);</span></span></span></span></li> <li><span><span><span>Correspondència de Josep Anselm Clavé amb el seu germà; </span></span></span></li> <li><span><span><span>Foto Ferran amb el projecte d’urbanització a Sant Fost de Campsentelles on va participar Parcerisas y Cia; </span></span></span></li> <li><span><span><span>Fons fotogràfic dels germans Roig de l’Arxiu Albert Bastardes </span></span></span></li> <li><span><span><span>Documentació institucional President Francesc Macià (Centre Republicà Federal de Sant Fost de Campsentelles 1931-1933; Ajuntament de Sant Fost 1931-1933)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Generalitat de Catalunya (segona República), sobre hisendes locals.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Correspondència d’Antonio Correa Véglison</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament d’indústria, comerç i turisme de la Generalitat de Catalunya: Establiments industrials com Eusebio Hernández Lozano; José Filba Casals, Francisco Llana Buenaventura...</span></span></span></li> <li><span><span><span>Junta Electoral Provincial de Barcelona</span></span></span></li> <li><span><span><span>Joan Triadú</span></span></span></li> <li><span><span><span>Minyons Escoltes de Catalunya : <span>Camp escola d'informació (CEI). </span><span lang='FR'>Sant Fost de Campsentelles, 31 d'octubre - 2 de novembre de 1957 ; celebració de la missa del Gall l’any 1961 ; </span></span></span></span></li> <li><span><span><span>Districte forestal de Barcelona</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de l’Habitatge: <span>Projecte d'habitatges de renda limitada – 1965.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span>TAF Helicòpters, SA</span></span></span></li> <li><span><span><span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme: Establiment hostal La Conreria, 1967-1975.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Departament de Media Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></li> </ul> | 08209-142 | Carrer de Jaume I, núm. 33-51 – 08195 Sant Cugat del Vallès | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional que d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional. S'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Fou creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre de 1980. Està adscrit al Departament de Cultura, dins de la Direcció General del Patrimoni Cultural i s'integra al Sistema d'Arxius de Catalunya. L'edifici disposa d'una superfície útil de 12.625 metres quadrats, 32 dipòsits i pot encabir-hi fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els antecedents més antics es remunten a l'any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d'un arxiu propi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El quadre de fons i classificació està organitzada de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons de l’Administració Autonòmica: és la que fa referència a la Generalitat en tres etapes, des de la Segona República Espanyola (1931) fins el final de la Guerra Civil. La documentació de la Generalitat durant l’exili (1936-1977) i la documentació des del restabliment de la Generalitat fins l’actualitat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons de l’Administració Local: inclosa la documentació que fa referència a la Mancomunitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons de l’Administració perifèrica de l’Estat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons de l’Administració Reial i Senyorial: inclou més de tres mil plets de processos civils de la Reial Audiència de Catalunya des de finals del segle XVI fins al segle XIX.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons judicials (segle XX)</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons d’Institucions (vinculats a la Generalitat, durant l’època republicana o en l’actualitat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons registrals: constituïts pels llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona durant els anys 1780-1956, a més de llibres de reclamacions de valors i es cotitzacions de la Borsa de Barcelona.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons d’associacions i fundacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons patrimonials i familiars</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons personals</span></span></span></span></span></li> </ol> | 41.5187812,2.2327074 | 435978 | 4596633 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96535-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96535-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96535-14204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96535-14205.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96536 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2011). 'Plànol de Can Donadeu i Cabanyes, any 1777', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 14. Centre d'Estudis Santfostencs-Amics de Cabanyes, pp. 33-41.</p> | <p>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Sant Fost de Campsentelles que es troba en el Fons de la Cartoixa de Montalegre i que inclou pergamins i lligalls compresos entre els segles XII i XIX. També hi ha una còpia de l'acta de consagració de l'església parroquial i de Sant Cebrià de Cabanyes.</p> <p>També hi ha documentació de l'antiga casa Jordà (Mas Llombard) dels segles XIII i XIV.</p> <p>Dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona, hi trobem els amillaraments dels anys 1852, 1863, 1919, 1927 i 1941.</p> <p>Un document molt interessant que també es pot consultar en aquest arxiu és un plànol de 1777 (Pérez, 2011), que es troba a la col·lecció de mapes i plànols d'aquest arxiu amb la signatura MP 214, que descriu amb detall i a tot color la zona de Can Donadéu, de Cabanyes i del riu Besòs. Ofereix molta informació històrica de primer ordre com, per exemple, on es trobava l’antic castell de Cabanyes o com eren, aproximadament, Can Rovira i Can Donadéu al darrer terç del segle XVIII. Hi surten també dibuixats el pou del Glaç, l’església de Cabanyes i l’ermita de Sant Martí de Pedrencs (Sant Martinet). </p> | 08209-143 | C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p> | 41.5187882,2.2326332 | 435971 | 4596635 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) a més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96537 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | <p>BADIA PUIG, Carme (2017). 'Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal', dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). 'L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat', dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). 'La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental', dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>El fons documental de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent al municipi de Sant Fost de Campsentelles es compon de 229 unitats documentals amb 114 objectes digitals associats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans trets, es poden localitzar documents sobre:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>Pergamins: can Puig (Lliçà d’Amunt); escriptures notarials i pergamins d’època medieval i moderna que comprenen els segles XI a XVIII, dels quals destaquen: Una à</span><span lang='CA'>poca de dot firmada per Miquel Ribalta de Sant Fost de Campsentelles a Jaume Puig de Lliçà d'Amunt, pel dot de Margarida, filla de Puig i esposa d'en Ribalta. Notari: Rafael Puig, notari públic de Granollers (1515). Un censal: venda de diversos censals firmada per Bartomeu Godanya a Joan Llombart de Sant Fost de Campsentelles i altres (1599). Finalment, el Real catastro del lugar de Sant Fost y Cabañas, año de 1766 (fotocòpia).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'>Col·lecció d'impresos i cartells: goigs del gloriós Sant Fausto, patró de Sant Fost de Campsentelles; l'original fou imprès el 1857 a la impremta d'Ignacio Estivill, Barcelona; reproducció editada amb motiu del Dia de la Parròquia de 1968; Litografía Goya, Mollet. Pamflet: ¿Es usted viticultor? Winchitor, azufre líquido contral el oidium. Agro-Ibérica S.A., Barcelona; Impremta Seix & Barral Hermanos, Barcelona, de 1918. Programes de Festa Major. Diari de Barcelona sobre el municipi. Cartells de l’Aplec de Cabanyes, etiquetes de vi. Cartell del ball de Gitanes o també dels pastorets, festes majors, electorals...</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'>Col·lecció de manuscrits i documents: Documents i esborranys relatius al jutjat municipal de Sant Fost de Campsentelles: s'esmenten José Gabanach, Juan Rifà Munt, Feliu Puig, Francisco Grañé, Juan Oliv[é?] Rifà i Francisco B[..]ch Pujol (cinc documents), de 1905. Circular de la Comisión para la supresión del impuesto de Consumos demanant l'adhesió a l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles; president Comisión: Miguel Moya, vicepresidents: Pedro Niembro i Julián Fernández; adreça: redacció de El Liberal (Madrid), de 1905. Relació d'entitats de població i edificis de Sant Fost de Campsentelles (lugar de Sant Fausto, aldea de la Llagosta y grupos diseminados), de 1910.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'>Fons Josep Molas Rupelo, amb varies fotografies que abasten una cronologia que va dels de l’any 1920 fins el 1979. Destaca una imatge de la capella de la Immaculada Concepció de Can Donadéu de l’any 1963; fotografies de la seva casa i jardí; del desbordament del riu Besós amb algunes cases inundades com la de Joan Oliveras l’any 1944; una processó de l’any 1944; ballades de sardanes i a l’envelat; la font de Canyelles, la pedrera de Canyelles i la casa; l’Hotel Encinar o de Dalmases; la font de Casa Escolà, la font de les Monges, la font dels Castanyers; l’església de Sant Fost; les caramelles, curses de bicicleta, futbol, i altres esports, el manantial Better, parlaments i discursos, o la festa de l’Arbre. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'>Col·lecció d’imatges i audiovisuals sobre vistes generals del poble, les vinyes, el pou de glaç de can Donadéu, l’església, la vall de Cabanyes, l’Ajuntament, i paisatges o dels cinquanta anys del pessebre vivent entre d’altres.</span></span></span></span></li> </ul> | 08209-144 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</p> <p>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 metres lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'Arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</p> <p>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</p> <p>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. L'ACVO comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part del seu fons documental, hemerogràfic i d’imatges. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</p> | 41.5187922,2.2328237 | 435987 | 4596634 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96537-14401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96537-14402acvo1240815190001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96537-14403acvo1241923400001.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96538 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a <em>Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España</em>. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XII-XX | <p>Tot i que actualment la parròquia de Sant Faust de Sant Fost de Campsentelles pertany al bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, la de Sant Faust és la núm. 654.</p> <p>Hi ha un total de 77 documents dels quals; dos són del segle XVIII (1779); 31 del segle XIX, entre 1805 i 1894; 38 del segle XX, entre 1902 i 1986; un document de l'any 2006 i cinc documents sense datar. La temàtica és diversa: cartes, testaments, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències. És documentació de la relació entre l'Arquebisbat i la parròquia.</p> <p>A més, es pot trobar documentació referent a Sant Faust en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08209-145 | Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de l'any 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba.</p> <p>Arxivers que han estat claus per la història de l'Arxiu Diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el Pare Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5218326,2.2333413 | 436034 | 4596971 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96538-arxiu-diocesa.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96539 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu.</p> <p>En el cas del Municipi de Sant Fost de Campsentelles, hi trobem un conjunt d’expedients relacionats amb projectes d’obra pública, com construccions de carreteres, camins veïnals o reparacions d’aquests (1866-1924).També es troba un expedient, de 1913, incoat per D. M. Emilio contra l'alcalde per l'ús de l'aigua del Torrent de Sant Fost (lligall 2503); o un informe de 1921, per buscar terrenys al costat de la Riera de Martorelles (lligall 1841). Així com un expedient amb cèdules personals de l'Ajuntament de 1927 (lligall 3431).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva la informació judicial sobre l’estat dels edificis religiosos (fitxer 101_spal_001_1938) : K.8.950.442. <em>“INVENTARIO de los EDIFICIOS DE CARACTER RELIGIOGO del territorio de la Audiencia de Barcelona con expresión del destino que tenían a princios de 1938”. ALABA DEL VALLES (S. Fost de Campcentelles) – Iglesia parroquial fue destruïda por el incendio y lo mismo ocurrió con la casa rectoral. El caliz y la custodia fueron entregados por el Ayuntamiento a la Generalidad de Cataluña”.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altres documents gràfics consultables són diverses fotografies (Capsa 323), relacionades amb l’església de Sant Fost, l’església de Sant Cebrià de Cabanyes i masies. La Capsa 604 està dedicada a orfebreria (Veracreus s. XVII-XVIII). La Capsa 638 a l’escultura (altars i talla s. XVI-XVIII) i finalment, la Capsa 654, està destinada a l’escultura (Marededéus s. XVI-XVIII).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda, hi ha un seguit de fotografies realitzades a partir de 1990. De la 43323 fins a la 43332, són imatges referents al camp de futbol: parc de terra i camp de futbol al fons; camp de futbol de terra, pista de pàdel i gent jugant; exterior de l’edifici, exterior del pavelló, piscina i pista poliesportiva. De la 48346 fins la 48564 són imatges d’obres a la via pública com per exemple la construcció i ampliació de voreres i la problemàtica de les obres i els vianants, canvis de passos per a vianants. També n’hi ha dedicades a la construcció de vies i/o de voreres, murs i bastides, maquinària pesant, canonades, moviment de terres i clots a la via pública.</span></span></span></span></span></p> | 08209-146 | Carrer Mejía Lequerica, 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.5188885,2.2329223 | 435996 | 4596645 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96539-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96539-03.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96540 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-mas | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un total de cinc fotografies relacionades amb el municipi de Sant Fost de Campsentelles, de les quals, dues són de l’exterior de l’església vella, abans de la seva destrucció, fetes els anys 1917 i 1920, respectivament. Les altres tres fotografies són d'una festa de l'any 1919 i una del camí de La Conreria.</span></span></span></span></span></p> | 08209-147 | Passeig de Gràcia, núm. 41 1r 1a, (08007 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5187640,2.2329466 | 435998 | 4596631 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96540-02reg51831917-esglesia-de-sant-fost-de-campsentelles-arxiu-mas.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96541 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-larxiu-gavin | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 53 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1920 i 1989, corresponents a sis edificis religiosos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També es poden consultar uns setanta articles de premsa i fulletons, dos goigs, 17 postals i fotografies de l’exterior en blanc i negre i també en color i finalment 32 monografies. </span></span></span></span></span></p> | 08209-148 | Carretera C-12, Qm. 181 – 25612 Os de Balaguer (La Noguera-Lleida) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès Occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> | 41.5187577,2.2326172 | 435971 | 4596631 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||||
| 96542 | Fons referent a Sant Fost de Campsentelles de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Sant Fost de Campsentelles està format per un total de 57 imatges, de les quals, varies fotografies aèries en color, mapes topogràfics, fotografies aèries verticals, mapes en sèrie i ortofotomapes. També es conserven les minutes municipals, amb les còpies dels mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000 tal i com es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>2 Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>19 són fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 29 de febrer de 1960. A més de 4 fotografies aèries verticals editats per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1967 i realitzades per <em>“Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. Madrid” </em>a escala 1:5.000</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Un altre grup està format per un total de 23 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1966, la majoria, sense toponímia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A Escala 1:5.000 també hi ha 9 mapes topogràfics editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya de l’octubre de 1986 (editat el juliol de 1995). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.126956) i topogràfic (RM.126957), a escala 1:25.000. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08209-149 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5187547,2.2328841 | 435992 | 4596630 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96542-02minutes1508full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96542-03fsace12088full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96542-04fsace20535full.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96543 | Goigs dedicats a Sant Faust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-faust | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESBERT i TOBEÑA, Víctor (1999). 'Uns goigs atípics', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 4. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes, p. 35. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Goigs que es veneren a la parròquia de Sant Faust de Sant Fost de Campsentelles, primer a l'església vella, cremada l'any 1936 i després a la nova església.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un exemplar del goig, que es preserva emmarcat a l’església parroquial, està decorat per una doble orla de motius geomètrics. A la part superior, a cada costat, dues gerres amb peu, simètriques amb ornamentació, mentre que al centre destaca la figura del sant, vestit parcialment amb atributs militars i una capa. A la mà dreta sosté una creu, mentre que a l’esquerra un arc amb les fletxes que sobresurten d’un sarró per damunt de l’espatlla. A la cintura destaca una espasa, i el que sembla un escut en un costat, als seus peus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fausto foreu en la vida, / Fausto foreu en la mort, / <em>Siau nostre Protector / Fausto màrtir gloriós.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Español noble nasquereu / baix del Imperi Romà, / Galicia patria os doná / Marcel-lo pare tinguereu, / y aqust ab gran amor / crià un fill molt zelós: &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fill de un pare singular / que cual altre Jacob segon, / dotce fills donà al mon / de santedat particular, / y plens tots de un sant amor / son nom ferent preciós: &c. <em>//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pero vos, nostre Advocat, entre tots sempre brillareu, / pues per vostra pietat / la milicia deixareu, / y en Jesus tot vostre cor / posareu molt amorós: &c<em>//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostras armas poderosas / ab las que á Jesus servia, / son la fe, y un zel molt viu / de sas Prendas glorioses, / y serviu vos de terror /</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>al enemich mes rabiós: &c.<em>//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja del mon vos despediu / y de tots sas promeses, / pues tot vostre cor teniu / en majors i grans promeses, / conseguint de son amor / el triumfo mes ditjós: &c<em>//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En vá intentant los tirans / apartar-vos de Jesús, / sos esforços tots son vans / y cada hu queda confús, pues no obstant so furor /quedà vensut y rabiós: &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si lo tirà intenta, astut/ prepararvos lo suplici, / vostra heroica virtut, / confús á tots sos vicis, / y es vostre major dolor / son estat lo mes plorós: &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ni amenasas, ni presons / ni fam, ni set vos espanta, / pues lo cel ab sas rahons / assisteix ab forsa tanta, / que sens dupte causa horror / vostre zel tant animós : &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No temeu ja vostre mort / quant de cerca la mirau, / pues ab ella cambiau / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La desgracia de la sort, / convertintse en dols amor / lo que era llastimós : &c<em>.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Seguint pues á Jesu-Christ / en sa mort molt afrontosa, / en vos tot lo mont á vist / una constància gloriosa, / y del mes cruel rancor / lo triumfo mes gosós: &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest Poble ab alegria / os mira ja premiat, / ab gloria que á porfia / vos habiau anhelat, / y celebra ab gran honor / vostre fi lo mes ditjós: &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puig que ja sou coronat / en aqueixa eterna morada, / feu que tots tingam posada / en eix lloch de suavitat, / y cantarem ab gran honor / vostre fi lo mes ditjós : &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fausto foreu en la vida, / Fausto foreu en la mort, / Siau nostre Protector / Fausto màrtir gloriós. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>y. Justus ut palma florebit.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. Sicut cedrus Libani multiplicabitur.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Praesta, quaseumus, Omnipotens Deus, ut qui bati Fausti Martiris tui natalitia colimus, in-/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercessione ejus in toi nominis amore roboremur. Per Dominum, etc. – Amen.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barcelona: impremta de Ignacio Estivill – 1857</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Reproducció especial editada amb motiu del “DIA DE LA PARROQUIA” de l’any 1968. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Litografia GOYA - Mollet.</span></span></span></span></span></p> | 08209-150 | Plaça del Canonge Doctor Joan Rifà, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Existeixen tres edicions dels goigs que fan referència a Sant Fost de Campsentelles. Víctor Esbert, parla de la problemàtica existent en la identitat del sant, ja que hi ha varis sants que porten aquest nom. L’any 1959 amb motiu de la construcció de la nova església, el Bisbat, encarrega a mossèn Àngel Fàbrega Grau, professor del seminari de Barcelona i expert en hagiotoponímia i hagiografia, un estudi per determinar definitivament quin ha de ser el patró de l’església. L’informe ratificat per decret del Bisbat conclou que el titular <em>“alcanzó la gloriosa palma del martírio”</em> i que tenen <em>“la certeza moral de que el verdadero Patrono de la Parroquia de Sant Fost de Campsentelles, es San Fausto, màrtir de Córdoba”.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En tot cas, sembla que la primera versió data de 1897, la segona de 1890 i la darrera, de 1968 és un facsímil de la primera tal i com s’esmenta a la part inferior del goig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa a la música, durant la Guerra Civil i la destrucció de l’església i el fons documental, es va perdre tota traçabilitat. Malgrat anys després el mossèn al capdavant de l’església intentà contactar amb varies persones que podrien recordar-la, els resultat no foren prou fructífers. L’any 1946, mossèn Serrallach i Enric Esbert componen la part musicada sense ésser massa reeixida. Anys després, l’any 1981, l’organista Ernest Berenguer atribueix no només la música sinó la lletra als dos primers, i com passa sovint, el seu successor, cometrà el mateix error. </span></span></span></span></span></p> | 41.5218286,2.2334057 | 436040 | 4596971 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Existeix una altra versió impresa a Barcelona pels Hereus V. Pla (32 x 22 cm) de l’any 1890. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||||||
| 96544 | Goigs dedicats a Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-cebria | <p>ESBERT i TOBEÑA, Víctor (1999). 'Uns goigs atípics', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 4. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes, p. 35.</p> | XIX-XX | <p>Goigs que es veneren a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, antiga parròquia. Un exemplar que es conserva <span lang='CA'><span><span>a l’Arxiu Municipal de Granollers, està decorat per una doble orla de motius vegetals a base de pinyes i glans. A la part superior, hi ha la imatge del sant, amb el bàcul a la mà dreta i la palma del martiri aguantada pel braç esquerra. Al dessota dels seus peus, l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, signada per A. Batllori Jofré, i diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs en llaor de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Bisbe i Màrtir, / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Titular de l’Antiga / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Parròquia / n</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>de Cabanyes //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sant Fost / </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>De Campsentelles, / </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Vallès Oriental, / </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Arquebisbat / </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplec: Tercer Diumenge / de Setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplegats en el Senyor / a redós de les muntanyes: / Sigueu nostre protector, / sant Cebrià de Cabanyes.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTROFES</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Cartago sou nascut/ de família pagana, / fins que un dia, convençut, / abraceu fe cristiana, / i us en feu gran defensor / amb escrits i bones manyes:/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sigueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any dos-cents quaranta-nou/ la diòcesi us confien; / eren temps de gran renou, / molts el nom de Crist odien; / però, vós sou Bon Bastor / pels companys i les companyes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer fóreu desterrat / amb la fe per gosadia, / i després, martiritzat, / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>acusat de rebel·lia; / testimoni de l’Amor / que us abrusa les entranyes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En nou anys d’episcopat, / vàreu ser puntal i exemple, / i la gran cristiandat / el valer vostre contempla, / i us fa ser mereixedor / d’altars, temples i peanyes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any mil cent noranta-dos, / al vessant de Montalegre, / en un acte esplendorós / la parròquia s’integra / al servei del bon sector / de masies i muntanyes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La parròquia cresqué / aplegada amb Martorelles / i amb aquella d’on nasqué / de Sant Fost de Campsentelles; / un conjunt encisador / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>de parròquies germanes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Moltes generacions, / a redós d’aquest sant temple, / han rebut bones lliçons / i han tingut el vostre exemple; / per seguir nostre Senyor / tot deixant vies estranyes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la fe com a senyal / perquè ens meni per la vida, / i amb l’amor, tan principal, / que a estimar-nos tots convida, / confiem amb gran fervor / des del fons de les entranyes: / Sigueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplegats en el Senyor / a redós de les muntanyes: / Sigueu nostre protector, / sant Cebrià de Cabanyes.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(partitura amb la lletra de la tornada per a ser cantada)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Pregueu per nosaltres, sant Cebrià. // R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PREGUEM: Oh Déu, vós que heu donat a l’Església sant Cebrià com a pastor sol·lícit i màrtir invicte; feu que, / per la seva intercessió, siguem enfortits en la fe i en la constància i treballem sense defallir per la unitat de l’Església. / Per Crist Senyor nostre. R. Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lletra i música: Jaume Planas i Pahissa. (1984).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dibuixos: A. Batllori Jofré</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edició promoguda pel Grup local d’Òmnium Cultural – Impressió: Gràfiques Garrell Granollers.</span></span></span></span></span></p> | 08209-151 | Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5051184,2.2251606 | 435335 | 4595122 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96544-15102cebria-goigs-de-sant-parroquia-de-cabanyes-1984recto.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Hi ha una versió de l’any 1998 en paper de color groc sense orla i molt més senzill, imprès per GAVDIA CANENTES 012. 2a ed. DL B-41.361-1998. Al centre, la imatge del sant. S’hi afegeix que la celebració litúrgica és el 16 de setembre (junt amb Sant Corneli) i que la festa popular es fa el 3er diumenge de setembre. En el verso del document, s’hi pot llegir un text escrit per Jaume Planas i Pahissa (Amic de Cabanyes) amb motiu del XXI Aplec de Cabanyes, el 20 de setembre de 1998. Al peu de pàgina es pot llegir “La primera edició dels Gogis en llaor de Sant Cebrià, en composició i il·lustració d’A. Batllori Jofré i impresos per Gràfiques Garrell, de Granollers, foren distribuïts pel grup local d’Òmnium Cultural als assistents a l’Aplec de Cabanyes del 1984'.A més d’aquesta segona edició, s’ha fet un tiratge especial (numerat de l’1 al 50) destinat als protectors i amics de l’Aplec. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96560 | Rellotge de sol de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rovira | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus rectangular, orientació sud-oest. Està situat entre les dues balconeres, a la planta pis de la façana principal de la masia de Can Rovira. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats, obrats per la rellotgeria Bustamante de Talavera (Toledo). Les rajoles ceràmiques estan col·locades en sèries de 3 x 4 i emmarcades per una sanefa lineal de color groc pintada a la vora de la mateixa rajola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dibuix representa un sol femení, ben groguenc, antropomorf, d’ulls blaus amb les celles i els llavis ben perfilats, somrient. Els raigs solars estan realitzats a base de línies de color vermell i groc, alternats. El gnòmon és de vareta, situat al bell mig de la boca, d’on també surten les línies solars, que marquen de les sis del matí fins a les sis de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per sobre de l'astre solar, a cada costat, hi ha uns núvols en forma de cotonets, i al mig, la marca suïssa de rellotges VANROY. Més avall, al centre dels rajols, també disposats simètricament, el dibuix de dues orenetes comunes <em>(Hirundo rústica)</em> amb el carpó ben vermell, en ple vol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior, a mà esquerra s’hi pot llegir “CON LOS MEJORES DESEOS DE / RELOJERIA BUSTAMANTE-TALAVERA. A mà dreta: ARTESANIA TALAVERANA (símbol TA) TALAVERA.</span></span></span></span></span></p> | 08209-152 | Extrem occidental del terme municipal, a tocar amb la B-5001. | <p>Anteriorment al segle XV, Can Rovira, apareix documentada com Mas Guardiola o Gordiola (Pérez, 1990). L'any 1460 hi vivia Francesc Rovira, que treballava 100 jornals de terra i que havia adquirit la possessió útil del mas Albareda. Pagaven a la casa de Mogoda dues quarteres d'ordi, mitja de forment a mesura de Granollers, dues joves o llaurades i tres jornals d'home.</p> <p>L'any 1551 el propietari era Antic Rovira, firmà amb Montalegre un acta de nou establiment ja que conreava les terres d'un altre mas deshabitat, el mas Mirambell.</p> <p>L'any 1620 hi viu Francesc Rovira que declara que té a més de la seva casa i les anteriors masies, el mas Font, antigament Estrader, de la parròquia de Cabanyes, i dues peces de terra, una al Camp de la Roca i l'altre a la Margenada del castell de Cabanyes.</p> <p>L'any 1632, Pere Jaume Rovira es casa amb una filla de Can Torrens vell, Marianna, a l'església de Sant Cebrià. El rector és Mossèn Valentí Oliveras.</p> | 41.5101736,2.2141270 | 434419 | 4595691 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96560-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96560-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Artesania Talaverana s.l. – Talavera de la Reina (Toledo). | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96565 | Rellotge de sol de l’Alomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lalomar | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor, del tipus semicircular amb orientació sud-oest. Està situat per sota del carener, a la façana principal. Sembla realitzat de guix, amb trepa, per sobre de l’arrebossat de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té cap marca esgrafiada ni cap senyal d’haver estat pintat. Tan sols el gnòmon, de vareta, que està collat a la paret. </span></span></span></span></span></p> | 08209-153 | Carretera BV 5001, PK 11,900 | 41.5162396,2.2170228 | 434666 | 4596363 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96565-02.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/