Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61350 | Capella del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pilar | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. PLADEVALL, A, El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, vol. 8, núm. 82-83, 1976 | XVII | Diverses parts de la capella s'han restaurat recentment mantenint un bon estat de conservació exterior. | La capella del Pilar es troba situada a tocar de la masia del Pilar, a uns metres de la seva façana nord-est. És una capella de planta rectangular amb un absis semicircular coberta per teulada de doble vessant coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual conserva una campana a l'ull dret. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades de pedra treballada. Dos contraforts a la façana sud-est i quatre a la façana nord-oest reforcen l'estructura exterior als laterals. La façana principal orientada al sud-oest presenta una porta d'accés emmarcada amb pedra treballada, amb els brancals i la llinda amb una fina motllura. A la llinda hi ha inscrita la data de 1673. Sobre la porta principal s'hi obra una petita finestra emmarcada amb pedra. A la façana sud-est s'hi troben dos contraforts que presenten una petita cobertura d'una vessant amb teula àrab. A l'extrem esquerre s'hi troba una petita obertura emmarcada amb pedra d'un sol bloc per costat. La façana nord-est està dominada per l'absis semicircular, arrebossat i de teulada piramidal, en el qual s'hi obra una finestra emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre contraforts disposats simètricament al llarg de la façana, i un petit cobert amb pilars de maó. | 08212-47 | Sector est del terme municipal | És una capella del segle XVII edificada al costat de la masia, tipologia molt freqüent en les cases senyorials d'aquesta època. Apareix documentada en una visita pastoral del 13 de desembre de 1686. La capella havia estat erigida sota advocació de Santa Julita i Santa Bàrbara. A l'interior hi havia un retaule barroc que fou cremat durant la guerra civil (els propietaris del mas en conserven una fotografia). La capella fou reformada al segle XIX. | 41.9317500,2.0157800 | 418402 | 4642667 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61351 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta algunes reformes amb maó a l'emmarcament de la rosassa central | La capella del Santíssim es troba adossada a la façana nord de l'església de Sant Feliu Sasserra, a la zona de l'antic nucli urbà medieval. És un edifici de planta rectangular d'una sola nau de volta de canó apuntat i amb presbiteri a llevant. Presenta teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. La façana principal orientada a l'oest es troba dominada per una gran rosassa delimitada per bloc de pedra i amb reformes de maó, la qual proporciona llum a l'interior. La part superior de la façana està ornamentada un relleu denticulat que segueix la doble vessant de la teulada. La façana nord de la capella queda dominada per uns alts contraforts que s'introdueixen a cal Serra Goday o cal Vicari. La part superior de la façana est es troba ornamentada per el mateix relleu denticulat que segueix les vessant de la teulada. Sota seu s'hi obra un llarg finestral que conserva els vitralls originals, és d'arc geminat amb un òcul a la part de dalt, delimitada a la seva part superior per un motllura semicircular a mode de guardapols. | 08212-48 | Sector sud del nucli urbà | La capella del Santíssim va ser construïda al 1881 promoguda per Rafael Vilaclara, propietari del mas Vilaclara, dins el terme municipal. Per tal de poder reforçar la capella amb contraforts, el mateix propietari va comprar la casa del costat, cal Serra Goday o cal Vicari la qual es va modificar lleugerament per poder-hi introduir els suports de la capella. | 41.9440600,2.0231300 | 419027 | 4644027 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una capella d'estil neogòtic que no trenca amb l'harmonia estilística de l'església de Sant Feliu Sasserra del segle XVI construïda amb un estic gòtic tardà. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61352 | Porta de l'església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sant-feliu | AADD, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca, Editorial Montblanc-Martín, Granollers, 1980 AADD, L'arquitectura romànica a Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1909-1918 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XII | El portal romànic fou restaurat per C. Pallàs per encàrrec del Servei de Restauració de la Diputació de Barcelona. Els dos capitells interiors han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins el punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. | El portal romànic de l'església parroquial de Sant Feliu Sasserra està situat a la façana sud de l'església. És un portal d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una imposta que s'estén, sota els arcs, d'un extrem a l'altre de la portalada. La imposta al mateix temps fa d'àbac de la parella de capitells en relleu sobre pla que hi ha a cada banda, els quals són sostinguts per columnes de fust força llarg que sorgeixen d'una base i que estan adossades als brancals. L'arquivolta interna està ornamentada amb entrellaços de vímets, mentre que l'externa ha estat cisellada amb fulles que es disposen entre cintes nuades. Els dos capitells interiors són esculpits amb escenes històriques amb representacions de dos conjunts de personatges, ricament treballats en la vestimenta (túniques, vestits), les formes i els detalls. Malauradament han estat molt maltractats i presenten greus mutilacions fins el punt que dificulten la interpretació de les escenes representades. Els dos capitells exteriors estan decorats amb elements vegetals i animals. Així el capitell exterior esquerre presenta tres àguiles representades dempeus, en posició frontal, el pit inflat, mirant de costat, amb les ales esteses i amb les urpes agafant el collarí. Aquesta representació és freqüent a la tipologia romànica catalana. El capitell exterior dret també s'inclou a una tipologia molt corrent dins el repertori català i consta de dos pisos superposats de dues tipologies diferents de fulles, plenes de nervis. | 08212-49 | Sector sud del nucli urbà | De l'església romànica erigida el segle XI només en resten alguns murs que es van aprofitar per bastir el nou temple d'estil gòtic tardà que romanen englobats en la nova edificació. Tanmateix, s'ha conservat intacta la portalada amb la qual el segle XII fou ornamentat aquest temple. | 41.9438800,2.0230900 | 419023 | 4644007 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61352-foto-08212-49-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61353 | Creu de terme de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-feliu-sasserra | BASTARDES, A, Les creus al vent, Editorial Millà, 1983 COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm 38, desembre 2005 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XVII | Presenta erosió als motius figuratius de decoració de la creu i desgast de la pedra del fust i del sòcol. | La creu de terme de Sant Feliu Sasserra es troba situada al peu del camí d'accés particular a la masia del Pilar, a tocar de la carretera B-431. La creu és sustentada per una columna que reposa sobre un sòcol constituït per un graó de planta circular en la seva part inferior i un de troncocònic a la superior. El fust està coronat per un nus que sosté la gruixuda creu esculpida amb pedra, la qual presenta uns braços curts amb els extrems decorats amb flors de lis. La decoració de la creu així com de les seves cares concorda amb la tipologia de creu monumental. D'aquesta manera trobem en el seu envers, orientat al sud-oest, la figura de Crist crucificat, i en el seu revers, orientat al nord-est la figura de la Mare de Déu orant. | 08212-50 | Sector est del terme municipal | Documentades a partir del segle X, les creus de terme es posaven com a fites en els límits d'una parròquia, en les propietats privades o per delimitar l'espai destinat als enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d'algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians (COSTA;2005) Després les utilitzarien com a monument situats en el límit d'un terme o d'una comarca, cosa que ha fet que es coneguessin popularment amb el nom de 'creus de terme'. En una fotografia de l'any 1917 la creu mostra un sòcol de tres graons circulars (actualment només se'n conserva un) i un graó troncocònic que avui en dia encara es conserva (BASTARDES;1983). Segons fonts orals la creu de terme del Pilar es va trencar en nou parts a l'inici de la guerra civil, l'any 1936. Per tal de conservar-la, el masover del Pilar, la va guardar a la pallissa de la masia durant diversos anys. | 41.9321600,2.0163600 | 418450 | 4642712 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61353-foto-08212-50-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya a la creu hi ha inscrita la data de 1690. Segons el decret del 14 de març de 1963 núm. 571/63 sobre la protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, totes les creus de terme de més de cent anys, com és el cas de la del Pilar, queden protegides de qualsevol intervenció sense l'autorització del 'Ministerio de Educaión y Ciencia' de l'Estat espanyol. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61354 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages, 2003 BASTARDES, A, Les Creus al vent, 1983 GUDIOL, J, Les Creus monumentals de Catalunya, 1919 | Les imatges presenten erosió i desgast de la pedra. | El Pedró de Sant Roc es conserva, actualment, a l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra en espera de trobar-li una ubicació idònia. Les creus-pedró estan formades per dos elements bàsics que són el pilar o pedra i una capelleta dins la qual s'hi aixopluga la imatge d'un sant, santa o sants. Generalment corona una creu que es preferentment de ferro o de pedra. Del Pedró, dedicat a Sant Roc, se'n conserva una creu de pedra de 55 x 27 x 12 centímetres que presenta els braços escapçats i un trencament reajuntat a la part baixa. Mostra dues imatges esculpides en relleu, per un costat mostra Crist Crucificat i per l'altra la Mare de Déu Orant. | 08212-51 | Sector central del nucli urbà | L'estructura constructiva de les creus-pedró o pilaret de terme es caracteritza per un pilar o pedró, una capelleta i una creu coronant-la. Com en el cas de les creus monumentals, les creus-pedró dedicades a un sant, santa o sants també s'han usat per a presidir molts dels actes de la vida dels cristians, com a senyal de protecció (dels homes del camp, del bestiar...), de fitació i/o de predisposició a l'oració. El Pedró de Sant Roc es trobava situat a l'anomenat barri de Sant Roc, just a l'entrada de l'actual zona esportiva. A causa d'un petit accident viari es va considerar oportú conservar-lo en les dependències municipals i preservar-lo de les agressions externes a fi de poder-ne restituir una còpia a la zona original i ubicar-li un lloc adequat, en el qual els veïns del poble hi puguin tenir accés. | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61354-foto-08212-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61354-foto-08212-51-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una fotografia del treball d'Eduard Grilló i Ramon Boatella 'Sant Feliu Sasserra' (1985) mostra la creu ubicada dins una blanca capelleta d'estructura rectangular coronada per una coberta piramidal a l'entrada de l'actual zona esportiva (AADD;2003) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61355 | Conjunt de finestres del nucli de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-finestres-del-nucli-de-sant-feliu-sasserra | AADD, Història del Bages. Selectes Parcir. Manresa, 1988. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | L'estat de conservació de les finestres és molt variable, algunes es troben parcialment tapiades, altres s'han reformat i d'altres estan molt erosionades. | En el nucli medieval de Sant Feliu Sasserra, als carrers Balmes, Arquebisbe Badia i a l'entorn de l'església de Sant Feliu s'hi troben ubicades diverses finestres d'estil goticitzant. S'hi poden observar dues tipologies de finestres: les finestres geminades d'arc lobulat, i les finestres d'arc conopial. Entre les finestres geminades d'arc lobulat destaca la finestra ubicada al primer pis de la façana principal de cal Serra Goday, també coneguda com cal Vicari, amb els brancals de pedra picada, imposta decorada amb cinc flors a l'esquerra i cinc flors i dues flors de lis a la dreta. També té una columna de fust prim coronada per un capitell de motius florals de possible incorporació posterior. A cal Puig i a nivell de primer pis s'hi conserven tres finestres geminades d'arc lobulat que presenten el lòbul parcialment tapiat. Cap d'elles conserva la columna mitgera però si la decoració a les impostes amb cinc flors per banda. A ca la Paula es conserven a nivell de primer pis dues finestres d'aquesta tipologia, amb els lòbuls tapiats, sense columna mitgera i amb decoració floral a les impostes, sis flors per banda en una, i tres flors per banda a l'altra. Finalment al primer pis de cal Ros s'hi troba una finestra de la mateixa tipologia amb l'arc lobulat tapiat i la imposta decorada amb sis flors per banda. Entre les finestres d'arc conopial destaca la finestra de cal Feliu situada a la façana nord. L'arc està format per dos blocs de pedra i els brancals emmarcats amb pedra picada. A cal Vicari i a nivell de planta baixa s'hi conserva una finestra d'arc conopial amb l'arc format per un sol bloc de pedra i amb l'intradós motllurat. Finalment a cal Fornell també s'hi conserva una finestra originàriament d'arc conopial, tot i que avui en dia es troba parcialment tapiada i reformada. Una de les finestres que cal remarcar, tot i el seu mal estat de conservació, és la finestra que es troba situada al primer pis de la façana nord de cal Not. És una finestra molt treballada de forma rectangular amb una ornamentació en alt relleu tant en l'arc de forma conopial com en els seus brancals. | 08212-52 | Sector sud del nucli urbà | Les finestres trobades en residències de nobles famílies com dels Tord o els Sacirera, així com d'altres menestrals distingits al nucli urbà de Sant Feliu Sasserra tenen una semblant tipologia constructiva i escultòrica, fet que fa suposar que es van fer en una mateixa època amb l'estil decoratiu que dominava: el gòtic. Algunes d'aquestes finestres, però, podrien tenir l'origen en masies pairals de la zona. | 41.9439100,2.0228500 | 419003 | 4644010 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61355-foto-08212-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61355-foto-08212-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61355-foto-08212-52-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61356 | Necròpolis medieval del serrat de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-medieval-del-serrat-de-les-forques | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | No està localitzat el lloc exacte de la necròpolis. Les tombes resten soterrades. | La necròpolis medieval està situada a la part alta de Sant Feliu Sasserra, en el tossal anomenat el serrat de les Forques. Es tracta d'un lloc d'enterrament inhumació col·lectiu que es composa de diverses tombes de cista, aparegut arran de fer un rebaix en un marge, situat entre dos nivells del tossal. Així hom va descobrir, tallades per talús, algunes caixes fetes amb lloses de pedra. | 08212-53 | Sector nord del nucli urbà | 41.9474300,2.0215300 | 418898 | 4644402 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||||
| 61357 | Barraca de vinya de Clapers I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-clapers-i | La teulada presenta vegetació. Caldria netejar l'interior ja que s'hi troben amuntegats bidons i envasos de plàstic. | La barraca de vinya a la zona de Clapers es troba situada en una suau vessant rocosa dalt d'un petit turó en l'anomenat serrat de la Rovira, des del qual es divisa, en direcció nord-oest, la masia dels Arnaus, Bonells i Argilers. Tot el turó presenta multitud de zones delimitades per feixes de construcció amb pedra seca, denotant així la gran activitat vinícola de la zona. És una gran barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 6 metres i un d'interior de 4 metres. El mur és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada a la obertura principal, la qual té una prima llosa a mode de llinda. Està coronada per una gran falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud i dues petites finestres. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes. | 08212-54 | Sector central del terme municipal | Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola. | 41.9335400,2.0001200 | 417106 | 4642881 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61357-foto-08212-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61357-foto-08212-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61357-foto-08212-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel turó de la barraca de Clapers hi discorria el camí ral provinent de Sallent tal com ho demostra un petit tram delimitat per murs de pedra. A zona de Clapers s'hi conserva alguna feixa amb vells ceps conservant el marc del què va representar l'explotació vinícola al municipi de Sant Feliu Sasserra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61358 | Barraca de vinya del pla de Gurrians I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-de-gurrians-i | Presenta vegetació a la coberta | La barraca de vinya a la zona de Gurrians es troba situada a l'extrem nord-est del terme municipal. Està ubicada a l'extrem nord d'un camp des del qual es divisa la masia de Comes Vertides i el mas Bassi, prop de la masia de Gurrians que li dóna nom. És de petites dimensions, construïda amb pedra seca amb pedres irregulars, algunes d'elles treballades, falsa cúpula i amb un ràfec de lloses, força ben conservat, que ressegueix tot el seu volt. Està constituïda per una obertura d'accés de baixa alçada orientada a l'est la qual té una gran llosa coronant-la a mode de llinda. Tres petites finestres orientades al sud, nord i oest constitueixen els punts de llum i ventilació de l'interior. | 08212-55 | Sector nord-est del terme municipal | Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola. | 41.9566900,2.0282300 | 419465 | 4645424 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61358-foto-08212-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61358-foto-08212-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61358-foto-08212-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 61359 | Forn de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vilaclara | L'estructura del forn està mig colgada i coberta per vegetació, tot i així encara es possible entrar dins la cavitat on es feia el foc. | El forn de Vilaclara es troba situat a l'oest de la masia que li dóna nom i al sud del molí de Vallgatina, a tocar de la riera de Relat, en el marge de ponent d'aquesta i als peus d'una pista forestal. Es tracta d'una estructura construïda amb maçoneria de pedra de planta quadrada i uns cinc metres per costat. Les úniques obertures que té, que corresponen a l'entrada de la cavitat on es feia el foc, estan orientades a l'oest i consisteixen en dues arcades d'arc rebaixat separades per un pilar format per diversos carreus. Dins d'aquestes dues arcades hi ha un espai cobert de petites dimensions, al fons del qual hi ha dues noves arcades d'arc de mig punt que es troben a un nivell inferior, la de l'esquerra està colgada. Dins de l'espai tancat al que s'entra a través de les arcades es pot observar, encara, els efectes de la calor que produïa el foc sobre les parets de la sala, amb matèria fosa col·locada a mode d'estalactites sobre el sostre de la sala. De l'estructura que hi havia sobre aquesta cavitat i que corresponia a l'espai on es coïen els maons i les teules, només en queda una petita part del mur que la delimitava, actualment pràcticament cobert per vegetació. | 08212-56 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. | 41.9641000,1.9977500 | 416949 | 4646276 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61359-foto-08212-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És possible que la masia de Vilaclara comptés amb un altre forn més proper a la masia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61360 | Forn de Puig Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-puig-sobira | Les restes del forn es troben colgades per la terra i les bardisses, que ocupen completament l'entorn proper. | El forn de Puig Sobirà està a tocar de la carretera B-431, al nord del petit turó on s'assenta la masia que li dóna nom. Uneix el forn i la masia un corriol que ascendeix ràpidament per la carena de l'esmentat turó, travessant una pista forestal. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra, de planta rectangular i d'uns cinc metres d'amplada per quatre de fondària. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala interior, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur que és realment visible és el que es troba orientat al nord, en el que es troben les dues obertures per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures, situades al centre, són de forma rectangular i estan emmarcades amb llinda de fusta i pedra a la resta. Entre el forn i la masia de Puig Sobirà s'hi pot observar encara la forma d'una bassa que hauria servit per proveir el forn quan es necessitava. | 08212-57 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. | 41.9509900,2.0164300 | 418480 | 4644802 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61360-foto-08212-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61360-foto-08212-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61360-foto-08212-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 61361 | Forn de Coll de Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-coll-de-bassa | El forn presenta alguna esquerda en els murs de càrrega. Tot i així, el fet que es continuï utilitzant dóna fe que el seu estat de conservació és bo. | El forn de Coll de Bassa està situat al sud-oest de la masia que li dóna nom, en un petit pla envoltat pel serrat de Coll Lligó. Es tracta d'una forn que combina en la seva construcció la maçoneria de pedra i el maó. És de planta quadrada d'uns cinc metres per costat i presenta tres nivells. El nivell inferior, que correspon a la sala on es fa el foc, presenta una composició simètrica amb dues obertures de pedra d'arc rebaixat doble, la de dreta està tapada. A banda i banda d'aquestes obertures, el mur sobresurt formant un rudimentari contrafort. L'espai a on es troben aquestes dues arcades queda sota un cobert sustentat amb pilars i bigues de fusta. El nivell del mig, que correspon a l'espai a on es couen els maons i les teules, presenta una forma quadrada i està construït amb maçoneria de pedra exteriorment i amb maó a l'interior. Consta en el seu interior d'un gran espai cúbic amb diversos forats disposats regularment al terra, que correspon al lloc es col·loca l'obra que es vol coure. El nivell superior consisteix en un cobert sustentat per pilars de maó i bigues de fusta, ennegrits per l'ús del forn. A l'entorn del forn hi ha diverses estructures, espais i eines que tenen relació directa amb l'ús del forn, com la zona on s'extreu la terra, l'espai a on aquesta es remulla i es barreja, el cobert on es fan els maons i les teules amb motlles o la petita casa on pernocta el forner quan el forn està en plena cocció. | 08212-58 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. | 41.9176300,2.0083400 | 417767 | 4641106 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61361-foto-08212-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61361-foto-08212-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61361-foto-08212-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, aquest és un dels dos únics forns d'obra que segueixen actius en tota l'àrea del Lluçanès. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61362 | Bòvila del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bovila-del-pilar | El conducte d'extracció de fum es troba parcialment perforat en dos punts deixant a la vista l'obra ennegrida pel fum. La coberta del forn i les arcades es troben pràcticament cobertes per vegetació i parcialment derruïdes. | La bòvila del Pilar es troba situada al capdamunt d'un petit turó a tocar de la masia del Pilar, a la banda de llevant de la carretera que travessa el terme municipal. És una bòvila semicontinua constituïda per una xemeneia, el forn de cocció i el conducte d'extracció del fum. La xemeneia és d'estructura senzilla construïda amb obra vista. És de planta rectangular amb el fust en forma troncocònic i s'alça en una altura aproximada de 10 metres a sobre el monticle. A la base té una petita obertura orientada al sud-est, direcció en la qual segueix el conducte d'extracció de fums, construït amb obra i soterrat seguint el desnivell de la vessant del turó. Aquest conducte enllaça amb el forn, el qual es situa a uns cinquanta metres de la xemeneia. El forn de cocció d'obra està format per una estructura en forma de cub construït amb maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb obra vista. Presenta una doble arcada parcialment derruïdes, emmarcades amb maó a plec de llibre, una d'elles totalment coberta per vegetació. | 08212-59 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Modernament van sorgir les bòviles, que oferien una funció similar amb un sistema evolucionat. La bòvila del Pilar va deixar d'utilitzar-se als voltants de 1980. | 41.9326100,2.0173900 | 418536 | 4642761 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61362-foto-08212-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61362-foto-08212-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 61363 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-13 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages, 2003 TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Cal controlar les agressions i apropiacions indegudes detectades en alguns trams i zones de parada del camí. Caldria assegurar la conservació del camí ramader i dels elements ambientalment o culturalment valuosos vinculats a ell. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Feliu Sasserra, forma part de la Ruta I, identificada pel Grup de Treball de Transhumància entre les que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). El camí ramader quan entra al terme municipal de Sant Feliu Sasserra al sector sud-oest, es troba bifurcat en dos ramals. La bifurcació es produeix a l'altura de l'horta del Borró en terme municipal d'Avinyó. Els dos ramals voregen, l'un per llevant i l'altre per ponent, el serrat de Coll Lligó fins a trobar-se a la masia de Coll de Bassa. En aquest tram, el ramal de llevant enllaça amb el camí que manava de Santa Maria d'Oló a Sant Feliu Sasserra, i el ramal de ponent amb el camí procedent de Manresa i Avinyó. Des de la masia de Coll de Bassa es continua el camí en direcció nord, en un tram aproximat de 350 metres, fins arribar a la carretera B-431, per la qual hem de continuar en direcció al nucli de Sant Feliu fins arribar al trencant de la masia del Pilar. En aquest tram d'aproximadament 500 metres de carretera asfaltada s'hi enllacen els camins que procedien de Santpedor i Sallent, i l'antic camí ral de Balsareny, Navàs i Sallent, conegut com la carretera de Solsona (AADD;2003) La masia del Pilar era un lloc de parada i pernoctació dels ramats transhumants des de la qual continuaven seguint l'actual carretera fins desviar-se a la dreta prop del carrer de la Mongia i arribar al pla Moixons. L'empriu del Pla Moixons era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre (TORRES;2003) Des d'allí es continua seguint pel camí (empedrat en uns quaranta metres a banda i banda per tal de que el bestiar no es mengés els conreus) que discorre per l'exterior del límit del terme municipal en l'anomenat pla de cal Martí fins a can Poll. En aquest punt el camí travessa la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà i agafa el carrer del Gafarró. Continuant en direcció nord es voreja el nucli urbà per la banda de llevant, passant prop de la font del Barber fins a l'extrem nord-est del serrat de Gurrians on el camí ramader s'endinsa en el terme municipal d'Oristà. Cal dir que fins aquest punt també discorre per un traçat semblant el camí de França, conegut també com el camí de Manresa a Ripoll o el camí de Puigcerdà. | 08212-60 | Creua el terme de sud-oest a nord-est | Quan la transhumància estava en el seu punt àlgid, al voltant dels segles XVII, XVIII i XIX, al Lluçanès es vivia en funció als camins ramaders. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí i moltes fires també s'ubicaren al llarg del seu recorregut. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Feliu Sasserra fou la gran masia del Pilar, anomenada anteriorment mas Fàbrega. A la casa tenien lloc per a tres ramats. El primer que arribava podia tancar el ramat al corral, el segon a la lliça i el tercer s'ubicava a un pla d'herbes i grans alzines que donaven aixopluc al ramat (TORRES;2003). Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9310600,2.0149900 | 418335 | 4642591 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61363-foto-08212-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61363-foto-08212-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61363-foto-08212-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha constatat l'apropiació d'una part del terreny de l'empriu de Pla Moixons per part de la casa anomenada Pla Moixons. Els emprius estan protegits per llei (3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries), tenen les mateixes funcions que les revoltes, i gaudeixen dels mateixos drets (TORRES;2003). Fonts orals han constatat també la sostracció de pedra que delimita els camins contribuint a la destrucció d'aquest. | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61364 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca | AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Lluçanès i Centre d'estudis del Bages,2003 | La toponímia ha deixat indicis per on transcorria el camí. Caldria, però, senyalitzar-lo degudament perquè no es perdi. | El camí de França, conegut també amb el nom de camí de Ripoll a Manresa o camí de Puigcerdà, provenia de Manresa i es dirigia a Ripoll. Passa pel terme municipal de Sant Feliu Sasserra resseguint una part del mateix traçat que el camí Ramader. El camí de França entra al terme municipal de Sant Feliu Sasserra pel sector sud-oest i enllaça amb el camí Ramader en el ramal de ponent de la serra de Coll Lligó, passa per la masia de Coll de Bassa i es dirigeix, en direcció nord, fins a la carretera B-431 on segueix passant per la masia del Pilar. És, precisament, la zona de l'enclavament de la masia del Pilar, un tram força concorregut, fet que ho demostra la gran quantitat de camins que hi confluïen. En aquest tram hi enllaçaven el camí Ramader, que junt amb el camí de Santa Maria d'Oló a Sant Feliu Sasserra portaven resseguint els mateixos passos una bona estona, amb els camins que procedien de Santpedor i Sallent, i l'antic camí ral de Balsareny, Navàs i Sallent, conegut com la carretera de Solsona. (AADD;2003) El camí de França continuava fins arribar el Pla Moixons, gran emplaçament de parada i descans per part dels traginers que aprofitaven per anar al poble a comprar. A partir d'aquí el camí vorejava la casa de Pla Moixons i es dirigia a l'entrada del nucli urbà, punt on el camí es trifurcava. Un ramal vorejava el nucli urbà per la part de ponent; un altre ramal entrava pel carrer Arquebisbe Badia, passava per la plaça de l'església fins a travessar tot el nucli urbà, i el darrer ramal vorejava per la banda de llevant fins arribar al carrer Balmes, passava per l'era d'en Vall i es dirigia cap a la font del Barber. El camí continuava resseguint les vores dels camps fins a l'extrem del serrat de Gurrians, des del qual, girant en direcció nord-oest, es dirigia cap a la font dels Traginers. Aquesta font, tal com indica el seu topònim, era una zona de parada i beuratge dels mercaders i traginers que transcorrien pel camí de França. El camí continua pel pla de Gurrians, passant per el Rossinyol en direcció a la masia de les Comes Vertides i s'arriba a la zona de la font de les Comes Vertides, des de la qual seguint en direcció nord s'endinsa en el terme municipal de Oristà. | 08212-61 | Creua el terme de sud-oest a nord-est | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya amb el pla del Bages, travessant el Lluçanès. Per ell hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Feliu Sasserra, s'hi trobaven dos hostals, avui en dia inexistents. Un hostal estava situat als peus de la vessant de cal Prim i cal Batzó. L'altre hostal era el Rossinyol, del qual se'n conserva la toponímia de la zona on es trobava ubicat, així com un monticle d'enderrocs que han quedat enmig d'un camp. | 41.9403500,2.0243200 | 419121 | 4643614 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61364-foto-08212-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61364-foto-08212-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 61366 | Denes de collaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/denes-de-collaret | <p>GUITART, I, Objectes d'ornament personal prehistòrics del moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic, AUSA XII/116, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1986 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990</p> | Es conserven a la sala de la reserva del Museu Episcopal de Vic, cosides en un cartró dins d'una capsa. | <p>Es tracta de sis denes de collaret fetes sobre petxina amb forma ovalada; divuit denes de collaret circulars amb perforació central i dos fragments de petxina procedents d'una tasca d'exploració portada a terme pels membres del Centre Excursionista de Vic a principis del segle XX.</p> | 08212-63 | Museu Episcopal de Vic | <p>Tot i que no s'ha pogut definir la cronologia concreta d'aquestes peces cal dir que la tradició d'elaborar ornaments personals a partir de materials malacològics marins s'arrela en un moment tant antic com és el Paleolític Superior i coneix una perduració que s'endinsa a l'Edat dels Metalls, essent però durant l'Eneolític quan experimenta un especial desenvolupament i difusió. És però indispensable considerar el context arqueològic de les peces en qüestió. (Guitart i Perarnau;1986)</p> | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61366-foto-08212-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61366-foto-08212-63-2.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Van estar exposades a la sala d'arqueologia de l'antic Museu Episcopal de Vic. El seu número d'inventari actual és el següent: 11211. La primera imatge és extreta del Museu Episcopal de Vic. | 78|76 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61367 | Gegants de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-feliu-sasserra | XX | Es conserven en un magatzem dins d'un remolc en posició horitzontal. | <p>Es tracta d'una parella de gegants que representen la parella típica de la dansa del Treure Ball de Sant Feliu Sasserra, i porten per tant, els vestits de gala de la dansa. Els seus noms són Feliu i Magdalena en honor al patró del municipi, i a la estimació popular que envolta la capella de Santa Magdalena. El gegant Feliu pesa 47 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, i faldilla negra amb l'escut del municipi cosit al centre. Amb el braç dret en angle recte porta a la mà un ram de flors. La geganta Magdalena pesa 45 quilos i té una alçada de 3,80 metres. Vesteix amb un vel blanc aguantat al cabell, brusa blanca, xal, davantal i mitenes reixats de color negre. S'agafa amb la mà dreta la faldilla que és de color rosa amb una punta blanca. Porta també arracades i un collaret.</p> | 08212-64 | Sector oest del nucli urbà | <p>L'aparició dels gegants de Sant Feliu Sasserra s'atribueix a la il·lusió del jovent que formaven part de la Comissió de Festes per poder gaudir d'uns gegants que formessin part del patrimoni cultural de Sant Feliu. Després d'un curset de gralla fet per membres de la Comissió de Festes el novembre de 1987, amb les sortides com a acompanyants de colles que no tenien grallers propis i amb l'ajut econòmic de tot el poble es va procedir a construir els gegants de Sant Feliu Sasserra. Els constructors dels gegants van ser Gabi Boixader i Judit Camps de Vidrà, i el seu bateig es feu el 8 d'octubre de 1989. La colla de Geganters i Grallers de Sant Feliu Sasserra la formen quatre o cinc geganters, uns nou o deu grallers, i una caixa i un tabal per acompanyar-los. També hi ha tres capgrossos però aquests surten en molt poques ocasions. La trobada de geganters que es fa a Sant Feliu Sasserra escau el segon dissabte de juny, i a part d'aquesta acostumen a assistir en deu o dotze trobades a l'any per tot Catalunya. També són presents a la cercavila de la Festa Major del poble que es celebra el segon cap de setmana de setembre.</p> | 41.9438000,2.0149900 | 418352 | 4644006 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61367-foto-08212-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61367-foto-08212-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els padrins dels gegants són per un costat, els gegants d'Olost: Perot Rocaguinarda i Mercè de Pecamins; i per un altre costat els gegants de Vidrà: Lhilari i Llúcia. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61368 | Font de Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-almato | XX | La font de Sant Pere Almató està situada a la façana nord de la casa Almató, també coneguda com cal Metge, a l'extrem est del Pas Nou, prop de la cantonada amb el carrer Sant Pere Almató. La font està ubicada dins d'una petita volta d'arc escarser, adovellat i amb un escut a la clau, que s'introdueix uns centímetres dins la façana. En l'espai que queda dins la volta hi ha la pica, l'aixeta, dues pedres a mode de festejadors i tres plaques de pedra, sobresortint del mur posterior decorat amb ceràmica que combina el blau, l'ocre i el blanc en les sanefes. La pica, de forma semicircular, està construïda amb pedra treballada i presenta diverses motllures a més d'un escut al centre. Sobre la pica hi ha un relleu del cap d'un lleó, de petites dimensions i esculpit en pedra de tons clars, de la boca del qual en sobresurt l'aixeta. A sobre i als costats de l'aixeta hi ha col·locades tres plaques de pedra commemoratives. La central recorda la data en la que es va construir la font, 17-3-68; la de l'esquerra conté la inscripció 'Sant Feliu Sasserra alçada 617 mt. Partit judicial de Manresa. Bisbat de Vich' i en la de la dreta es pot llegir: Font del nostre beat Pere Almató O.P.. | 08212-65 | Sector central del nucli urbà | La font de Sant Pere Almató va ser construïda l'any 1968, tal com es recorda en una placa de pedra. | 41.9451100,2.0221200 | 418944 | 4644144 | 1968 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61368-foto-08212-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61368-foto-08212-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61369 | Arxiu municipal de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-feliu-sasserra | XVII-XXI | Caldria que les sales on es conserva l'arxiu es mantinguessin netes i amb un control d'humitat periòdic. | L'Arxiu conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. La documentació es troba situada en dos espais: la sala de la planta baixa, de petites dimensions i amb llum natural (topogràfic 1) i l'estança del segon pis (topogràfic 2) en un total de 102,50 metres lineals, dels quals 97,5 corresponen a documentació municipal. La major part del es sèries documentals s'inicien entre mitjan i la darreria del segle XIX, per bé que aleshores presenten força continuïtat cronològica. Cal destacar, per la seva antiguitat i importància, nombrosa correspondència de la primera meitat del segle XIX, comptes comunals i municipals de la primera meitat del segle XVIII, un llibre d'actes que s'inicia el 1792 i un plet del jutjat corresponent a la primera meitat del segle XVII. Altres fons documentals s'han tractat mínimament, no s'han inventariat però s'han col·locat en un prestatge a la sala 1. Aquests consten de la documentació del jutjat de pau (21 caixes) i altres fons: entitats i documentació particular, altres municipis i Falange i Movimiento. La documentació de l'arxiu municipal es troba classificada en les seccions següents: 1. Administració General (1857/2002) 2. Hisenda (1721/2002) 3. Proveïments (1908/2002) 4.Beneficència i assistència social (1900/1999) 5. Sanitat (1910/2002) 6. Obres i urbanisme (1914/2002) 7. Seguretat Pública (1914/ 1996) 8. Serveis militars (1910/ 1975) 9. Població (1854/2000) 10. Eleccions (1853/2000) 12. Cultura (1968/2002) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919/2002) 14. Col·leccions factícies (1974/1988) | 08212-66 | Sector central del nucli urbà | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61369-foto-08212-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61369-foto-08212-66-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'arxiu disposa d'una sala de consulta amb equipaments informàtics que també és utilitzada per algunes entitats del poble.Aquest arxiu va estar organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, durant el mesos d'octubre a desembre de 2002. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61370 | Arxiu parroquial de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-feliu-sasserra | XIV-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Feliu Sasserra conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XIV i XX. Cal dir que de la vària notarial s'ha destriat una part que pertany a l'administració civil (sub-fons). D'aquesta forma el sub-fons de l'administració del terme civil de Sant Feliu Sasserra conté la documentació generada per la seu de la Sotsvegueria del Lluçanès (Sant Feliu Sasserra) en l'activitat de les seves funcions. La cronologia va del 1485-1699, tot i que la majoria de la documentació pertany a la primera meitat del segle XVII. Les sèries són les següents: 2.126.01.01. Administració general del terme (1485-1699) 2.126.01.01.01. Administració general del terme. Llibre de Cort del Batlle (1485-1498) 2.126.01.01.02. Administració general del terme. Actes i privilegis (1601-1678) 2.126.01.01.04. Administració general del terme. Correspondència (1600-1699) 2.126.01.01.05. Administració general del terme. Nomenaments de batlles, regidors i altres (1627) 2.126.01.02. Finances i patrimoni (1600-1671) 2.126.01.02.04. Finances i patrimoni. Comptabilitat i recursos (1600-1626) 2.126.01.02.06. Finances i patrimoni. Arrendaments (1616-1671) 2.126.01.03. Administració de justícia (1601-1640) 2.126.01.03.01. Administració de justícia. Plets i processos (1601-1640) La documentació pròpiament parroquial de Sant Feliu Sasserra conté les següents sèries: 2.126.51. Baptismes (1701-1852) 2.126.52. Confirmacions (1636-1849) 2.126.53. Matrimonis (1701-1809) 2.126.54. Defuncions (1738-1786) 2.126.56. Aniversaris i celebracions (1636-1926) 2.126.56. Aniversaris i celebracions (1647-1999) 2.126.59. Consuetuts (1601-1700) 2.126.61. Comptes i factures (1701-1900) 2.126.62. Llevadors de rendes (1624-1888) 2.126.63. Causes pies (1637-1881) 2.126.67. Vària d'administració (1601-1927) 2.126.68. Manuals notarials (1301-1699) 2.126.69. Capítols matrimonials (1525-1733) 2.126.70. Testaments (1513-1624) 2.126.71. Actes notarials (1498-1888) 2.126.73. Processos (1701-1800) 2.126.74. Registres de documents i formularis (1524-1861) 2.126.75. Vària notarial (1501-1900) 2.126.76. Pergamins (1401-1600) El Registre s'ha elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig</p> | 08212-67 | Arxiu Episcopal de Vic | 41.9445700,2.0224100 | 418968 | 4644084 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61370-foto-08212-67-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.abev.net | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 61372 | Atles parcel·lari de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atles-parcellari-de-sant-feliu-sasserra | XIX | Presenta taques d'humitat i estrips en algunes pàgines. | <p>L'atles parcel·lari es troba conservat a l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. El seu títol és 'Plano geométrico estadístico del distrito municipal de Sant Feliu Sacerra', realitzat pel director de camins veïnals Leandre Pons, l'any 1863. Es tracta d'un llibre de 53 x 65,5 centímetres amb 26 fulls enquadernats amb cartró i tela, separats cadascun per un fina làmina protectora. L'inici consta d'un plànol general de la superfície del terme a escala 1:10.000 dividit per seccions de 100 hectàrees cadascuna. També hi ha representat la relació de l'estat del sòl de cada secció segons unes anàlisis fetes. A continuació es representen les diverses seccions, una per full a escala 1:2.500. En aquestes s'hi reflecteixen els termes de propietat així com també els edificis i les eres, els camins, les rieres, els torrents, etc.</p> | 08212-69 | Sector central del nucli urbà | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 1863 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61372-foto-08212-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una obra força interessant per ésser un dels pocs exemplars de mapes que agrega dades edafològiques. També és interessant per resseguir l'estat de les propietats a mitjans del segle XIX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61373 | Fira de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-les-bruixes | <p>http://www.santfeliusassera.llucanes.net</p> | XXI | La bona assistència de públic i el fet que fins a 200 persones s'involucrin en la preparació de la fira, augura un gran futur a la fira com a mínim a curt i mig termini. | <p>La fira de les Bruixes es celebra cada diada de Tots Sants a Sant Feliu Sasserra des de l'any 2000. En aquesta fira es vol recordar diversos processos contra bruixes que van succeir al poble uns quatre segles enrera, essent alhora un homenatge a les dones innocents que van morir a la forca. Cada any la fira s'inicia el dia anterior a Tots Sants, el 31 d'octubre, amb la Festa Bruixa, que consisteix en una petita actuació teatral i cercavila, que serveix per invocar la festa, i un ball. L'endemà, quan s'inicia la fira pròpiament, es comença amb el pregó. Tot seguit es representa, davant del portal romànic de l'església de Sant Feliu, una història de taverna en la que es narra algun fet que té relació directe amb el procés de les bruixes i en la que apareix el personatge de 'Tarragó', un 'caçabruixes' històric que va intervenir en els processos de bruixes a Sant Feliu als principis del segle XVII. Pels volts del migdia, i a la plaça de l'església, es fan els saraus de les petites bruixes en el que quatre grups, repartits per edats, ballen danses de creació recent ambientades en el món de les bruixes. Tot seguit es balla el Samaniat, on un grup de bruixes fan honors, ballen i s'extasien en honor del mascle cabró. A la tarda es repeteix l'estructura, i es representa la història de taverna i es tornen a ballar tant els saraus com el Samaniat. Entre actuació i actuació es van succeint, durant tot el dia, diverses activitats pel poble com cercaviles o representacions teatrals, que es canvien cada any. A la tarda, i també a la plaça de l'església, es representa el judici, on els caps de la Sotsvegueria del Lluçanès i els homes benestants del poble jutgen a les bruixes que són acusades per 'Tarragó', que busca les marques del dimoni en el cos de les acusades. Després d'escoltar els testimonis i haver resolt la sentència es porta en processó a la bruixa condemnada al serrat de les Forques, en un acte conegut com l'escarni públic. Un cop la bruixa condemnada arriba al serrat de les Forques, al capvespre, es procedeix a la execució de la sentència de la bruixa, que inevitablement és penjada a la forca.</p> | 08212-70 | Nucli urbà de Sant Feliu Sasserra | <p>Tot i que les representacions teatrals no pretenen recrear un fet històric exacte, si que es refereixen, en forces ocasions, al procés de 1618, quan Cosme Soler, conegut com 'Tarragó' va identificar na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrat Fàbregas, veïnes de les contrades, com a bruixes. Antigament, cada diada de Tots Sants es feia una fira d'artesania al poble, però any rere any anava decaient l'assistència, fet que va motivar a l'Ajuntament i a diverses entitats locals a canviar el tipus de fira creant l'actual fira de les Bruixes.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61373-foto-08212-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61373-foto-08212-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'èxit de la fira de les Bruixes és un esforç de molts sectors del poble. Hi participen activament tant l'Ajuntament com diverses entitats locals, entre els que hi ha el grup de joves Q-Fois. La coreografia i la música que es balla en els saraus i en el Samaniat és de creació recent, essent els coreògrafs els germans Cirera i el compositor Marcel Casellas. Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 61374 | Dansa del Treure Ball i el Ball Robat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-treure-ball-i-el-ball-robat | <p>CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002 http://www.santfeliusasserra.llucanes.net REIXACH, Roser, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999</p> | El bon estat de conservació es deu al fet que es balla diverses vegades l'any amb dansaires de totes les edats i s'ensenya als més petits que la practiquen en els actes de la festa de la gent gran. | <p>La dansa del Treure Ball es balla a la plaça Major per la festa major del poble (el segon diumenge de setembre) i també per la festivitat de Sant Pere Almató (l'últim diumenge d'agost). Els dansaires són dues parelles que representen l'autoritat senyorial. Per la festa Major es balla amb una parella d'adults i amb un nombre indeterminat de parelles de diferents edats per les altres festes. Tot i que no hi ha una vestimenta estipulada, els homes porten barret de copa, camisa clara, pantalons foscos, espardenyes de betes i un ram de flors a la mà dreta. Les senyores es vesteixen amb xal, tot i que a vegades han portat una caputxa, amb faldilla estampada i espardenyes de betes. Els quatre balladors fan diferents evolucions al voltant de la plaça, una part caminada i una altra ballada, repetint-se dues vegades. La dansa del Treure Ball té els mateixos passos que una sardana curta; té trenta-dos compassos que es repeteixen quatre vegades i per tant té un tiratge sencer de cent vint-i-vuit passos. Es dansen trenta-dos passos de passeig i trenta-dos punts de saltat, amb la particularitat que en el compàs setze, el ballador passa el ram per sobre el cap de la donzella. Pel què fa a la música s'hi troben dues classes de melodia, és a dir, dues tirades de setze compassos i cada vuit la melodia es va repetint. Tot seguit es procedeix a ballar el Ball Robat que és un vals-jota també amb repetició. En una primera part ballen només les dues parelles que han dansat el Treure Ball. A la segona part, dos homes del públic prenen les dues balladores a les seves respectives parelles, els quals es veuen obligats a buscar-ne d'altres d'entre el públic per continuar ballant. Això es va repetint mentre hi hagi homes del públic disposats a 'robar' les parelles, establint així una llarga cadena fins que s'acaba la peça musical.</p> | 08212-71 | Nucli urbà de Sant Feliu Sasserra | <p>El Treure Ball té uns orígens molt antics que es podrien remuntar als drets senyorials medievals en el fet de tenir el privilegi d'iniciar el ball. La dansa del Treure Ball que es balla en l'actualitat a Sant Feliu Sasserra és importada aproximadament l'any 1885 per algun traginer o mercader que l'aprengué del Pirineu. Tant la versió original com la importada estan recollides en el llibre 'Folklore del Lluçanès de Josep M. Vilarmau i Cabanes', editat pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.</p> | 41.9450100,2.0217800 | 418916 | 4644134 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61374-foto-08212-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61374-foto-08212-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61375 | Recull de llegendes de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-llegendes-de-sant-feliu-sasserra | <p>TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 TORRES, J, Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003</p> | L'estat de conservació dels diversos relats es heterogeni ja que si bé alguns són força recordats, especialment per la gent més gran del poble, altres pràcticament no es recorden. Seria interessant recuperar i transmetre aquestes llegendes que formen part de la memòria històrica del municipi. | <p>Com en moltes altres contrades, a les cases i masies de Sant Feliu Sasserra s'explicaven contes, rondalles o llegendes que es transmetien oralment de generació en generació. Aquests contes podien parlar de temes molt diversos tot i que el component misteriós i màgic sempre hi tenia un paper clau. Una bona quantitat d'aquests relats s'han conservat a través de dos llibres editats. La relació d'escrits que estan relacionats directament amb Sant Feliu Sasserra i que són de temàtica bruixenca és la següent: - L'ós de la gola de les Cabanes i el llibre màgic de Sant Feliu Sasserra - El jugador de cartes i el mossèn - El ruc ballarí per no haver pagat misses - La creu de Comesòlibes i l'aparició del jove galant - El masover de Fontermona va vendre l'ànima al Dimoni - El jordà de Rocafesa, el cavaller endimoniat - La veïna que suposadament li feia mal d'ull - La bruixa de Badia, de Sant Feliu Sasserra - Diademes i cintes embruixades - El mal blau era considerat cosa de bruixeria - El noi embruixat que entrava pel forat de la clau</p> | 08212-72 | Municipi de Sant Feliu Sasserra | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 61376 | Tècnica de cocció de maó i teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-coccio-de-mao-i-teula | Actualment, a la zona del Lluçanès, la tècnica artesanal de cocció d'obra sols es conserva en dos llocs: el present forn i un forn de teula al municipi d'Olost. Són dos senyors grans els que coneixen i apliquen el procés i la tècnica, per la qual cosa s'hauria de procurar que en un futur no es perdés. | <p>La tècnica artesanal de cocció d'obra que es conserva a Sant Feliu Sasserra es localitza en un punt concret: El forn de Coll de Bassa, situat al sud-oest de la masia que li dóna nom, en un petit pla envoltat pel serrat de Coll Lligó. El procés de fabricació de maó, rajola, totxo, totxana i teula s'inicia amb la porgadura de la terra d'argila. Així doncs, un cop extreta la terra (argila, tapàs) de la margenera s'ha de garbellar per tal de deixar-la ben fina, ja que si s'hi deixen terrossos, aquests podrien esquerdar les peces. Al forn de Coll de Bassa aquest primer procés es produeix a uns 50 metres del forn, en una zona de marges. A continuació es barreja l'argila amb aigua en una bassa i es pasta xafant-la amb els peus. Tot seguit s'agafa un motlle, de ferro, per donar forma als maons i es deixen assecar de forma natural. En el cas de les teules es procurava que la part superior quedés ben fina, de manera que s'aplanava amb les mans humides. La forma de teula l'adquiria després de passar per la posadora, que era de fusta i que esdevenia el pas previ al preassecat natural, abans d'entrar al forn. A les estacions més humides els motlles tarden sis mesos a assecar-se i en les estacions caloroses (estiu), sols una setmana. El forn pot ser de planta quadrangular o circular (el de Coll de Bassa és quadrangular) i té dos nivells. El superior on s'hi col·locava l'obra i l'inferior on s'hi feia el foc. A la part superior s'hi col·loca l'obra en diferents rengleres i en el cas de les teules en posició vertical; està format per uns forats que distribueixen bé el foc, els quals cal procurar no tapar. A la part inferior, constituïda generalment per dues arcades, s'hi fa el foc que crema bàsicament feixes de pi blanc, el qual proporciona la flama necessària per poder coure bé. Un cop el forn es posa en funcionament ha de mantenir-se encès durant uns dies, el de Coll de Bassa crema durant unes trenta hores seguides, dia i nit, a uns 1.000 graus de temperatura, per la qual cosa la persona encarregada no pot abandonar el lloc. D'aquesta manera ens trobem que a prop del forn hi ha construïda una petita caseta, que fa la funció d'habitatge durant aquests dies. Després de deu dies més al forn perquè refredessin, es treia l'obra i es mullava per tal de guanyar resistència.</p> | 08212-73 | Sector sud del terme municipal | <p>El forn va tenir un període d'inactivitat entre els anys 70 i 90. Fou a partir de mitjans de la dècada dels noranta que el forn va tornar a funcionar. Actualment l'activitat del forn es redueix a constituir un passatemps per la persona que hi ha treballat durant tant de temps que no pas a una activitat pròpiament d'indústria. Així ho demostra el fet que actualment només es couen 2000 o 3000 peces per fornada quan en el seu punt àlgid havia arribat a produir més de 20.000 peces.</p> | 41.9176200,2.0083400 | 417767 | 4641105 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61376-foto-08212-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61376-foto-08212-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els forns d'obra són elements que testimonien una l'activitat artesanal d'arranjament de les masies, masoveries i estructures agropecuàries de les grans propietats. Així doncs, la majoria dels grans casals pairals solien tenir un o més d'un forn per tal de mantenir en bones condicions les teulades, murs, corts, estables, etc. És una tècnica que s'ha mantingut i evolucionat al llarg del temps i que es troba molt vinculada a les necessitats particulars de les zones rurals. A l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra es conserva un petit arxiu fotogràfic sobre la tècnica de cocció de maó i teula. Es tracta d'una sèrie de fotografies en blanc i negre que es van fer al forn de Coll de Bassa en ple procés de cocció de maó i teula. | 60 | 4.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61377 | Riera de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-relat-0 | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 COROMINES, J, Estudis de Toponímia Catalana, editorial Barcino, 1965. MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la Baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990</p> | En el recorregut de la riera no hi ha indústria i només es troba una gran explotació agropecuària, la d'Argilers. La poca proliferació de granges i de conreu, en proporció a l'extensa superfície de bosc, fa suposar que la qualitat de l'aigua es manté en uns límits acceptables. | <p>La riera de Relat neix a l'extrem nord del terme municipal de Sant Feliu Sasserra i el travessa de nord a sud separant-lo en dos parts i superant un desnivell aproximat d'uns 125 metres, des dels 547 metres del naixement fins als 422 quan abandona el terme municipal. Es pot ubicar el punt on neix la riera de Relat a pocs metres al nord del molí de Vallgatina en el punt on s'uneixen el torrent del Soler, també conegut com el torrent de la Cogullada, i el torrent de la Costa, que prové del terme municipal de Sant Maria de Merlès. Des d'aquest punt, a l'extrem nord del terme municipal, la riera avança, passant pel molí de Vallgatina, en direcció sud formant diversos meandres. Fins arribar al següent molí, el de Badia, la riera rep les aigües de diversos torrents entre els que destaquen el torrent de les Vesprades i el de Vilaclara, que desemboquen a la riera per la banda est, i el torrent del Solerot, que arriba a la riera pel cantó oposat. La zona on conflueix la riera amb els dos últims torrents esmentats és coneguda com el pla de la Meuca. Des del molí de Badia, la riera continua en direcció sud fins a l'altura dels Arnaus, vorejant el pla d'Argilers i trobant-se en aquest tram amb els torrents de la font de Pedra i de la font de Puig Lluçà, que desemboquen a la riera pel marge est. A partir d'aquest punt, la riera forma diversos meandres i gorgs ja que queda enclotada entre el serrat dels Arnaus i el serrat de la Rovira. En un d'aquests meandres, i just després del gorg dels Arnaus, hi ha ubicat el molí dels Arnaus, l'última construcció situada a peu de riera en terme de Sant Feliu Sasserra. En el punt on la riera abandona el terme municipal, rep les aigües del torrent de Comes Òlibes, des de l'est, i del torrent de la Molina o de Rocafesa, des de l'oest. La riera de Relat comptava amb quatre molins en el seu pas per Sant Feliu Sasserra: als ja esmentats molí de Vallgatina, de Badia i dels Arnaus, s'hi ha de sumar el desaparegut molí de Vilaclara, del que segons fonts orals se'n conserva un mur. Encara es conserven les rescloses que desviaven una part de l'aigua de la riera cap als molins, tot i que en la majoria dels casos s'ha perdut la canalització que portava l'aigua fins a les seves basses. En el seu recorregut pel terme de Sant Feliu Sasserra, la riera travessa majoritàriament boscos de pins ja que avança sempre entre desnivells. Només a la zona central, al voltant del pla d'Argilers, l'entorn de la riera és pla permetent el conreu. També es troben en tot el recorregut de la riera petits camps que es regaven amb l'aigua de la riera: les hortes.</p> | 08212-74 | Sector central del terme municipal | <p>Relat correspon a un topònim llatí, RIVUS LATUS que significa riu ample. Coromines diu, parlant de la Gavarresa i el Llobregat, : '... l'un des affluents inférieurs porte encore le nom RELAT, provenant de RIVUS LATUS (d'après une evolution phonétique comune dans notre notre toponymie)' (COROMINES;1965) Relat també era una unitat territorial primigènia que s'estructurà en la època posterior a la reconquesta. Aquestes unitats són citades amb el nom del mas o vilar més important de la zona, que en aquest cas era el mas Relat situat dins el terme de Sant Feliu Sasserra, avui en dia inexistent. La primera menció és del 889 ' villare que nominant Riolato' i formava part de la jurisdicció del castell d'Oristà (MASRAMON;1990)</p> | 41.9434600,2.0008100 | 417176 | 4643981 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61377-foto-08212-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61377-foto-08212-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La conca de la riera de Relat està protegida pel municipi a través de les normes subsidiàries. La zona protegida, que envolta la riera en tot el seu curs, ocupa una extensió de 73'81 hectàrees. La nevada de gener de 2006 ha provocat que una gran quantitat d'arbres s'hagin trencat i d'altres hagin quedat tombats, aquest fet tant ha afectat als camins i al bosc, com a la riera, a on han caigut alguns d'aquests arbres. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61378 | Riu d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dases | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005</p> | Al llarg del curs del riu d'Ases no hi ha ni indústria ni grans explotacions agropecuàries. Tot i així, el fet que el naixement sigui proper al nucli urbà provoquen que la qualitat de l'aigua no pugui ser òptima. Un dels punts a on es pot valorar el grau de contaminació de l'aigua és a la font Forriola, a on neix el riu d'Ases. Els resultats de les anàlisis de l'aigua d'aquesta font dóna un valor de nitrats que oscil·la entre els 130 i els 160 mg/l, molt per sobre del màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | <p>El riu d'Ases neix prop de la font Forriola, al sud del nucli de Sant Feliu Sasserra i travessa, en direcció sud, tot el quadrant sud-est del terme municipal, superant un desnivell d'uns 140 metres, des del punt a on neix a 557 metres sobre el nivell del mar, fins al punt a on abandona el terme municipal, a uns 420 metres. Es pot ubicar el punt a on neix el riu d'Ases a la font Forriola, tot i que és la unió de diversos recs al voltant d'aquesta font la que dóna lloc a un primer torrent que podem considerar com riu d'Ases. D'aquest punt, situat al sud del carrer de la Montgia i a l'est del Pilar, avança en direcció sud fins vorejar el turó sobre el que està assentat la Cirera, punt a on rep les aigües del torrent de la vinya de la Serra, que a la seva vegada recull les aigües del torrent de la baga de la Serra. De l'altura de la Cirera segueix avançant en direcció sud vorejant pel marge oest la baga de la Cirera, per la que discorren diversos recs, rebent les aigües pel marge est del rec del Pujalt i del rec de la Comulleda. Just després de rebre les aigües d'aquest rec es troba la casa que li dóna nom: la Comulleda, situada sobre un cingle al marge est del riu. Des de la Comulleda fins a sortir del terme municipal, el riu d'Ases rep les aigües dels recs que provenen de les masies properes: Casanova de l'Oblaguer, el Purgatori i Torroella. El riu queda enclotat entre serres, formant diverses cingleres, en tot el tram que va de la Cirera fins a sortir del terme municipal, ja que salva un fort desnivell. En la major part d'aquest tram el riu queda envoltat de boscos de pi, formant en alguns punts petits canyissars. A la capçalera del riu, aquest queda envoltat per hortes, canyissars i algun camp de conreu.</p> | 08212-75 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9186700,2.0243500 | 419096 | 4641206 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61378-foto-08212-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61378-foto-08212-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | De tots els afluents de la riera Gavarresa, només dos tenen el qualificatiu de riu: el riu d'Ases i el riu Bassí. Es desconeix el motiu d'aquesta distinció ja que, basant-nos en criteris de cabal d'aigua, el riu d'Ases no podria ser considerat més que una riera. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61379 | Boscos de Bonells, Arnaus i Argilers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-bonells-arnaus-i-argilers | <p>Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, Criteris d'Ordenació del Territori i del Paisatge del Lluçanès, 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | La nevada de gener de 2006 ha provocat que una gran quantitat d'arbres, especialment els pins, hagin quedat esqueixats, trencats o tombats, fet que seguirà sent visible durant mesos o, fins i tot, anys. | <p>Els boscos de Bonells, Arnaus i Argilers ocupen una gran extensió en la meitat oest del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Més concretament, aquests boscos ocupen tota la banda oest de la riera de Relat exceptuant la zona que envolta Badia i més al nord l'apèndix del terme municipal en el que es troba el molí de Vallgatina, a més del pla d'Argilers. Es tracta d'una massa forestal compacta ja que els conreus que es troben entre aquest bosc són escassos. L'escassetat de conreus es deu a dos fets: el desnivell del terreny, que forma un paisatge solcat pels torrents sense pràcticament zones planes i l'aridesa del terreny, que no permet uns rendiments agrícoles gaire alts. En les 564'58 hectàrees protegides trobem alçades que van des dels prop de 422 metres en el punt on la riera de Relat deixa el terme municipal fins als prop de 690, als punts més elevats del serrat Llobater, al nord de la Peça. La zona és travessada per diverses pistes forestals que comuniquen les diverses masies que hi ha en aquesta extensa zona, com Casanova dels Arnaus, la Peça o la Molina, amb el nucli de Sant Feliu Sasserra per un cantó i amb el municipi de Santa Maria de Merlès per l'altre. Els boscos de Bonells, Arnaus i Argilers són de caire mediterrani i estan dominats majoritàriament pel pi. Tot i així són fins a tres les espècies de pins que conviuen en aquesta zona. Es reparteixen la major part del territori el pi blanc (Pinus halepensis), que té tendència a ocupar les zones més assolellades, i la pinassa (Pinus nigra ssp salzmanii). Tot i així, en parts obagues, com prop d'alguns cursos de torrents, es pot trobar el pi roig (Pinus sylvestris), més característic de municipis al nord de Sant Feliu Sasserra. A més d'aquestes espècies també es troben barrejats entre aquests boscos de pins multitud d'exemplars de roure o alzina. Pel que fa al sotabosc, l'aridesa del sòl del terme de Sant Feliu Sasserra provoca que en les vessants assolellades aquest sigui molt pobre. De fet, en aquestes vessants més assolellades només hi resisteixen les espècies pròpiament mediterrànies, que poden sobreviure grans sequeres, com és el cas de diverses plantes aromàtiques. En les vessants més obagues la diversitat en el sotabosc és major i es pot trobar vegetació més pròpia d'ambients més humits com el boix.</p> | 08212-76 | Sector oest del terme municipal | <p>És probable que l'extensió del bosc fos inferior en el passat, ja que antigament s'utilitzaven zones amb força desnivell per a conrear-hi la vinya amb un sistema de feixes. Encara avui és possible trobar els murs de pedra que delimitaven alguna d'aquestes feixes integrats al bosc.</p> | 41.9422300,1.9868000 | 416013 | 4643858 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61379-foto-08212-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61379-foto-08212-76-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A través de les normes subsidiàries establertes per l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el 1987, aquests boscos queden protegits pel seu interès ecològic forestal, controlant la tala d'arbres i prenent mesures per frenar els incendis. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61380 | Bosc del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pilar | <p>Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, Criteris d'Ordenació del Territori i del Paisatge del Lluçanès, 2005 Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | La nevada de gener de 2006 ha provocat que una gran quantitat d'arbres, especialment els pins, hagin quedat esqueixats, trencats o tombats, fet que seguirà sent visible durant mesos o, fins i tot, anys. | <p>El bosc del Pilar ocupa una gran extensió en la meitat est del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. Més concretament, aquest bosc ocupa bona part de l'àrea compresa entre la carretera B-431 i la riera de Relat, al sud i sud-oest del nucli urbà i de l'enclavament de Comes Òlibes Es tracta d'una massa forestal compacta ja que els conreus que es troben entre aquest bosc són escassos. L'escassetat de conreus es deu a dos fets: el desnivell del terreny, que forma un paisatge solcat pels torrents sense pràcticament zones planes i l'aridesa del terreny, que no permet uns rendiments agrícoles gaire alts. En les 158'20 hectàrees protegides trobem alçades que van des dels prop de 422 metres en el punt on la riera de Relat deixa el terme municipal fins als prop de 570, al nord ce cal Monget La zona és travessada per diverses pistes forestals, essent les dues més importants la que comunica la masia del Pilar amb la caseta de la Rovira, en terme municipal d'Avinyó i la que comunica aquesta masia amb el nucli de Sant Feliu Sasserra passant per Clapers. El bosc del Pilar és de caire mediterrani i està dominats majoritàriament pel pi. Tot i així són fins a tres les espècies de pins que conviuen en aquesta zona. Es reparteixen la major part del territori el pi blanc (Pinus halepensis), que té tendència a ocupar les zones més assolellades, i la pinassa (Pinus nigra ssp salzmanii). Tot i així, en parts obagues, com prop d'alguns cursos de torrents, es pot trobar el pi roig (Pinus sylvestris), més característic de municipis al nord de Sant Feliu Sasserra. A més d'aquestes espècies també es troben barrejats entre aquests boscos de pins multitud d'exemplars de roure o alzina. Pel que fa al sotabosc, l'aridesa del sòl del terme de Sant Feliu Sasserra provoca que en les vessants assolellades aquest sigui molt pobre. De fet, en aquestes vessants més assolellades només hi resisteixen les espècies pròpiament mediterrànies, que poden sobreviure amb poc aigua, com és el cas de diverses plantes aromàtiques. En les vessants més obagues la diversitat en el sotabosc és major i es pot trobar vegetació més pròpia d'ambients més humits com el boix.</p> | 08212-77 | Sector sud del terme municipal | <p>És probable que l'extensió del bosc fos inferior en el passat, ja que antigament s'utilitzaven zones amb força desnivell per a conrear-hi la vinya amb un sistema de feixes. Encara avui és possible trobar els murs de pedra que delimitaven alguna d'aquestes feixes integrats al bosc.</p> | 41.9312100,2.0079000 | 417748 | 4642614 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61380-foto-08212-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61380-foto-08212-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A través de les normes subsidiàries establertes per l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el 1987, aquests boscos queden protegits pel seu interès ecològic forestal, controlant la tala d'arbres i prenent mesures per frenar els incendis. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61381 | Entorn del serrat de les Forques i Puig Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-serrat-de-les-forques-i-puig-sobira | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | L'accés és fàcil als dos miradors, tot i així convindria mantenir net de vegetació el camí que condueix al capdamunt del serrat de les Forques | <p>El petit turó on s'assenta el Puig Sobirà, i el serrat de les Forques, on es troba la glorieta Vilaclara, constitueixen dos dels punts més privilegiats per gaudir d'una panoràmica del terme de Sant Feliu Sasserra i el seus voltants. Aquests dos punts, separats per la carretera B-431, disten un de l'altre uns 300 metres i són dos dels punts més elevats del terme municipal. El serrat de les Forques, ubicat a l'extrem nord del nucli urbà, es troba a una altura aproximada de 645 metres. Des d'aquest petit turó, en el que es troba la glorieta Vilaclara i un dipòsit d'aigua, es domina tot el nucli urbà i es poden divisar a la llunyania Montserrat, el Montseny i el Pirineu i en primer pla bona part dels termes municipals de Sant Feliu Sasserra i d'Oristà, a més de punts elevats de la resta del Lluçanès i del Moianès, com l'església de Santa Eulàlia de Pardines i l'església de la Mare de Déu de Lourdes a Prats de Lluçanès o el castell de Lluçà. El turó on s'assenta el Puig Sobirà, situat a 628 metres permet gaudir d'una panoràmica similar tot i trobar-se a menor altura. Des d'aquest turó també es poden observar diversos dels punts elevats propers a més de gaudir d'excel·lents vistes sobre tota la meitat nord del terme municipal. Es poden divisar diverses masies i una extensa zona boscosa que s'estén a banda i banda de la riera de Relat.</p> | 08212-78 | Sector nord del nucli urbà | 41.9486900,2.0174200 | 418559 | 4644546 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61381-foto-08212-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61381-foto-08212-78-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'entorn de Puig Sobirà i del serrat de les Forques estan protegits per les normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra de 1987 per interès paisatgístic, històrico-artístic i per a conservar les vistes panoràmiques. L'espai protegit ocupa una extensió de 3'42 hectàrees en el cas de Puig Sobirà i de 3'21 en el cas del serrat de les Forques. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61382 | Entorn de la Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-traveria | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987</p> | Convindria mantenir els camí forestal que condueix a l'entorn de la Traveria en bon estat. | <p>La Traveria i el molí de la Traveria estan situats a l'extrem sud-est del terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a tocar de la riera Gavarresa, en el punt amb menys alçada de tot el terme municipal, a poc més de 400 metres sobre el nivell del mar. L'entorn de la Traveria consisteix en un pla format per un gran meandre de la riera Gavarresa, envoltat de diversos cingles. La riera Gavarresa arriba a la zona de la Traveria en direcció sud-oest i gira pràcticament 180 graus davant la masia fins adquirir una direcció est i tornar a girar per seguir una direcció sud-oest. Aquest meandre envolta un turó de 500 metres i diverses cingleres, dos de les quals destaquen per sobre de les altres. La primera cinglera destacada és l'anomenat cingle de la Traveria, ubicada al sud de la masia i que salva un desnivell superior als 50 metres. A l'altre costat de la riera, a l'est de la Traveria i ja en terme d'Oristà hi ha el cingle de les Nou Hores, que salva un desnivell que arriba pràcticament als 100 metres. Els dos grans cingles esmentats, d'aspecte terrós i amb diferents capes d'estrats visibles, tanquen un espai amb un encant particular amb la riera, la vegetació de ribera que l'envolta i alguns camps de conreu, que contrasten amb l'exterior d'aquest espai, a major altura, ocupat totalment per boscos de pi.</p> | 08212-79 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.9072900,2.0407600 | 420442 | 4639928 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61382-foto-08212-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61382-foto-08212-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A través de les normes subsidiàries establertes per l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el 1987, aquest entorn, que ocupa una extensió de 29'90 queda protegit pel seu interès paisatgístic per a mantenir les vistes i l'entorn dels edificis d'interès historicoartístic. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 61383 | Balma dels Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-carlins | Una part de la roca que constitueix el sostre de la balma es troba enderrocat degut a l'erosió sobre la mateixa balma, tapant una part d'aquesta. | <p>La balma dels Carlins està ubicada a ponent de la riera de Relat, al capdamunt del clot de Bonells, que s'estén entre la masia que li dóna nom i Argilers, al sud-est de la Peça. Està situada a uns 593 metres, en un punt elevat orientat al sud-oest des del que es domina bona part de la vall de la riera de Relat, amb la masia de Bonells en primer terme. L'accés a la balma es pot fer des de Bonells, agafant un camí que marxa a la dreta remuntant el clot de Bonells fins arribar pràcticament al punt més elevat en una raconada que fa un camp, o des del bosc de la Peça, prop d'una pista forestal des d'on pràcticament no s'ha de salvar desnivell. La balma, envoltada d'un bosc mediterrani força àrid, té una llargada considerable superant els cent metres, tot i que en la major part del seu recorregut no permet l'aixopluc d'una persona, sinó que presenta un sostre baix. Pel que fa a la fondària, si bé en alguns punts és destacable, no es pot considerar aquesta balma com a gaire fonda ja que en la majoria dels punts no supera els dos metres de fondària.</p> | 08212-80 | Sector central del terme municipal | <p>La toponímia d'aquesta balma fa referència a la guerra Carlina, que va tenir certa influència en la vida del poble. Com a punt estratègic per les seves vistes, aquesta balma podria haver estat utilitzada per soldats carlins, tot i que no hi ha cap indici que ho confirmi.</p> | 41.9481200,1.9888200 | 416188 | 4644511 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61383-foto-08212-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61383-foto-08212-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 61384 | Balma de les Pastorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-pastorelles | <p>http://www.gnosona.com/elsocells.htm</p> | La balma és freqüentada per vaques, provocant que la major part del terra de la balma sigui un fanguissar que dificulta l'accés normal. | <p>La balma de les Pastorelles està situada en el curs del torrent del Solerot, que neix prop de la masia que li dóna nom, en terme de Santa Maria de Merlès i desemboca a la riera de Relat al pla de la Meuca, prop del molí de Badia. La balma es troba a pocs centenars de metres de la unió del torrent del Solerot i la riera de Relat i s'hi accedeix, amb dificultats, per una pista forestal que creua el torrent uns metres al nord de la balma. La balma, situada a uns 522 metres, és sobrepassada pel torrent del Solerot, formant un salt d'aigua al centre quan hi ha cabal suficient. La llargada de la balma arriba pràcticament fins als 40 metres, descomptant els extrems on l'altura de la cavitat és mínima, té una fondària que oscil·la entre els 3 i 4 metres i una alçada que en alguns punts supera els 2 metres. Davant la balma, una roca plana i força llisa per on transcorre el torrent, crea una clariana entre el bosc. L'entorn proper a la balma està dominat per boscos de pi amb sotabosc dominat pel boix.</p> | 08212-81 | Sector nord del terme municipal | <p>La toponímia de la balma es refereix a la pastorella, un ocell que també es conegut com cuereta, que acostuma a viure associada als cursos d'aigua, sobretot al curs mig-alt, amb afloraments rocosos.</p> | 41.9556800,1.9994800 | 417081 | 4645339 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61384-foto-08212-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61384-foto-08212-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Degut a la nevada de gener de 2006, un pi va caure quedant penjat sobre la balma. Si no hi ha cap actuació, el pi pot estar mesos o anys sobre la balma fins que es podreixi o acabi de caure. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61385 | Font de l'horta de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-vilaclara | La font es troba ben conservada i neta ja que es continua utilitzant per a regar l'horta que té al costat. | <p>La font de l'horta de Vilaclara està situada a l'extrem nord del terme municipal, a tocar del terme municipal d'Oristà i a mig camí entre la masia de Vilaclara i la carretera B-431. S'accedeix a la font a través d'un dels camins forestals que comuniquen la masia de Vilaclara amb la carretera B-431. Seguint la pista forestal que passa més al nord es troba, a mig camí, un trencant a mà esquerra que condueix a l'horta de Vilaclara, que es troba a escassos cinquanta metres de la pista forestal. La font es troba dins d'un petit cobert construït amb maçoneria de pedra i teulada a una vessant situat davant d'un viver de forma ovalada. Aquest cobert queda tancat en tres dels seus quatre costats, quedant obert pel costat que dóna al viver, orientat al sud. L'accés al cobert es fa a través d'una porta situada a la banda de ponent. Dins del cobert, i al centre, en surt el brollador a molt poca alçada, envoltat d'una estructura de pedra a mode de banc. Davant del cobert i la font s'hi troba un viver, delimitat en una part pel desnivell del terreny i en l'altra per un mur de pedra, que emmagatzema l'aigua abans que aquesta segueixi, a través de conduccions, fins als horts que es troben sota la font.</p> | 08212-82 | Extrem nord del terme municipal | <p>Aquesta font s'utilitzava, i es segueix utilitzant, per regar l'horta de Vilaclara.</p> | 41.9637600,2.0113100 | 418072 | 4646225 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61385-foto-08212-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61385-foto-08212-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61386 | Font de Puig Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puig-lluca | L'entorn de la font està net i ben condicionat. | <p>La font de Puig Lluçà està situada en una petita vall que descendeix en direcció est a oest, per on passa el torrent de la font de Puig Lluçà, afluent de la riera de Relat, al sud-est de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà de Sant Feliu Sasserra amb les masies dels Arnaus i Bonells, passant per la masia de Puig Lluçà. La font queda a uns metres de la pista forestal. La font està situada a recer d'una cinglera que forma una petita balma, envoltada de pins i boixos, a la que hi ha adossat un mur de pedra. Del mur de pedra en sobresurt a la part inferior l'aixeta sota la que hi ha un forat rectangular. A l'esquerra, el mur forma un banc de pedra al costat de la font i més enllà unes escales, també de pedra, comuniquen el nivell en el que es troba la font amb una zona més elevada. A la dreta hi ha una taula amb bancs de pedra i un espai habilitat amb graelles per a coure-hi carn.</p> | 08212-83 | Sector central del terme municipal | <p>Aquesta font abastava d'aigua la propera masia de Puig Lluçà.</p> | 41.9421800,2.0036900 | 417413 | 4643837 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61386-foto-08212-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61386-foto-08212-83-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No tenim constància de resultats d'anàlisis d'aigua d'aquesta font, tot i així l'Ajuntament ha col·locat un cartell d'aigua no potable. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61387 | Font de l'horta del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-puig | La font no raja perquè l'aigua que hauria de brollar per l'aixeta es filtra per tota la roca en la que està assentada la font. | <p>La font de l'horta del Puig està situada en un punt mig de la vall de font de Pedra, entre el serrat dels Bous i el serrat del molí de Badia, a l'est de Fontermona. L'accés a la font es fa a través de la pista forestal que comunica el pla d'Argilers amb el nucli de Sant Feliu Sasserra passant per Puig Sobirà, en un punt on la pista transcorre paral·lela al torrent de la font de Pedra. La font es troba al marge esquerra d'aquest torrent, enclavada en una paret de roca natural que avança de forma paral·lela a tocar d'aquest torrent. D'un punt a mitja alçada de la paret de roca, en sobresurt l'aixeta, recoberta al seu voltant per molsa. Probablement, al darrera o al capdamunt de l'aixeta hi ha un dipòsit que actualment es troba en mal estat de conservació ja que l'aigua es filtra pel voltant impossibilitant que ragi per l'aixeta.</p> | 08212-84 | Sector central del terme municipal | <p>La font de l'horta del Puig s'utilitzava per a regar l'horta de Fontermona, ubicada al sud-oest de la font i al sud-est de Fontermona.</p> | 41.9503500,2.0059700 | 417612 | 4644741 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61387-foto-08212-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61387-foto-08212-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al nord-est de la font, remuntant el curs del torrent de la font de Pedra hi ha una altra font, de construcció recent, que consisteix en un tub de plàstic del que en brolla l'aigua, situat a tocar del torrent. Remuntant encara més el curs del torrent, es troba a uns metres, al marge d'un camp i envoltat de plataners, el punt on s'ubicava la font de Pedra, que es va perdre en remoure la terra per habilitar els camps del voltant. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61388 | Font Forriola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-forriola | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005</p> | La vegetació, en especial la molsa, cobreix bona part de l'estructura de la que en brolla l'aigua i els voltants de la font estan recoberts de bardissa i canyís. Tot i així l'accés a la font és fàcil. | <p>La font Forriola està situada a un centenar de metres al sud del carrer de la Mongia, a l'extrem del Clot de la font Forriola que correspon amb la zona a on neix el riu d'Ases. L'accés a la font es fa a través d'una pista forestal que surt de la carretera B-431 a l'altura de cal Ferrer Parell d'Ous en direcció est. A uns 650 metres es troba una raconada amb un gran canyissar envoltat d'horts, al costat de la qual es troba la font. La font està formada per un mur construït amb maçoneria de pedra del que en sobresurt a l'esquerra una volta de canó amb arc de mig punt i un dipòsit construït amb maó a la part dreta. A la part esquerra, i dins la volta, hi ha un brollador obturat i cobert de vegetació. A la part dreta hi ha un petit espai a nivell inferior al que s'accedeix a través de dos graons de pedra; en aquest espai s'hi troben una aixeta, que actualment no es fa servir i el dipòsit a la dreta, del que en surt a la cantonada un tub pel que actualment brolla l'aigua. Annexat al sud de la font hi ha un viver de forma triangular construït amb murs de pedra coronats amb pedres treballades triangulars.</p> | 08212-85 | Sector est del terme municipal | <p>Segons es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, la font es troba just al límit de dos propietats. El propietari de la dreta va fer l'aixeta a un nivell inferior que el de l'esquerra per a prendre-l'hi l'aigua. L'aigua que brolla per aquesta part dreta va a parar al viver, que antigament s'utilitzava per proveir el funcionament de la bòvila del Pilar, que encara es conserva parcialment.</p> | 41.9321900,2.0224000 | 418951 | 4642709 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61388-foto-08212-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61388-foto-08212-85-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font Forriola també és coneguda com a font del Castellot. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font Forriola presentava uns índexs de nitrats de 130'8 mg/l, 137'9 mg/l i 158'7 mg/l respectivament. Superant, per tant, el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61389 | Font de les Comes Vertides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes-vertides | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005</p> | XVIII | La vegetació cobreix bona part de l'estructura de pedra, tot i que aquesta es manté en bon estat, exceptuant algunes reformes a la paret que tanca la volta al fons. | <p>La font de les Comes Vertides, també coneguda com a font de les Comes, està situada al marge dret del torrent de les Comes Vertides, entre la casa que dóna nom a la font i al torrent, al sud, i can Passavia, al nord. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt en direcció nord de la masia de Comes Vertides. Un cop s'arriba al torrent, la font queda uns metres a la dreta. La font està formada per una volta de canó construïda amb maçoneria de pedra, adovellada en l'entrada. Dins la volta hi ha un safareig amb batent de pedra que ocupa tota la meitat esquerra i que té a sobre el brollador que normalment està obturat amb un tap de suro. A l'esquerra del safareig, sobre la paret lateral de la volta, hi ha una obertura que forma un petit espai, la utilitat del qual desconeixem.</p> | 08212-86 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim', en aquesta font hi ha una inscripció del segle XVIII i era una de les fonts a la que acollien els veïns del poble en el dinar de la festa Major.</p> | 41.9595600,2.0243300 | 419146 | 4645746 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61389-foto-08212-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61389-foto-08212-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61389-foto-08212-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font de les Comes Vertides presentava uns índexs de nitrats de 50'3 mg/l, 139'2 mg/l i 71'4 mg/l respectivament, superant el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 61390 | Font dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-traginers | <p>AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'Estudis del Lluçanès i Centre d'Estudis del Bages, 2003</p> | L'entorn de la font està en bones condicions, l'únic aspecte negatiu és la presència de diversos elements metàl·lics al costat de la font. | <p>La font dels Traginers està situada al nord-est del nucli urbà i al nord-oest de la masia de Gurrians, en un racó enclotat sota uns camps on es troba la balma en la qual hi ha la font. Sobre la font i a tocar dels camps hi transcorre el camí ral de França. L'accés a la font és fa a través d'un camí veïnal que passa pel Raval de Sant Feliu, en terme d'Oristà, i condueix a la masia de Gurrians, des d'on s'ha de baixar al torrent en el que es troba la font. La font, situada al fons d'una humida balma, està formada per un brollador i una aixeta que sobresurten del fons, cobert de vegetació. A l'esquerra hi ha el dipòsit, tancat amb una porta metàl·lica. Tant l'aigua de la font, com la que es filtra per les parets i la que s'escola per sobre de la balma cap al torrent, formen un espai molt humit, mig embassat, davant la balma. A la dreta de la font hi passa el torrent que després de superar la balma segueix envoltat de pollancres delimitant uns plans davant la balma . El cantó oposat al torrent presenta diverses grans roques de suaus contorns, en una de les quals es troba una anella per a subjectar bestiar.</p> | 08212-87 | Sector est del terme municipal | <p>Situada prop de l'antic camí ral de França, la font era un punt de parada pels traginers i conductors de carros i tartanes que solien aturar-s'hi per tal de descansar i d'abeurar el bestiar. Així en dóna testimoni l'anella per a subjectar bestiar que es conserva sobre una roca propera a la font.</p> | 41.9514100,2.0241800 | 419123 | 4644842 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61390-foto-08212-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61390-foto-08212-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005 la font dels Traginers presentava uns índexs de nitrats de 119'5 mg/l, 179'6 mg/l i 176'4 mg/l respectivament. Superant àmpliament el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61391 | Font Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-angelina | <p>Grup de Defensa del Ter, Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002</p> | La font està envoltada de vegetació. Si bé l'entorn més proper a la font està net, convindria netejar de bardissa els voltants. | <p>La font Angelina es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, al nord- oest de Torroella, masia que pertany al terme municipal de Santa Maria d'Oló, i a llevant del riu d'Ases. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Coll de Bassa amb l'esmentada Torroella. A l'est del camí, en una zona enclotada en el curs d'un torrent, i després de baixar quatre graons de pedra, trobem una petita balma dins de la qual s'hi ubica la font Angelina. La font, resguardada sota una balma de modestes dimensions, està formada per una estructura semblant a un abeurador que es troba coberta de molsa, per la que discorre l'aigua que es filtra de la paret de la balma. A la punta de l'esmentada estructura en sobresurt un tub pel que passa l'aigua. A la dreta de l'estructura, i sobre la paret de la balma hi ha una aixeta, que actualment no es fa servir.</p> | 08212-88 | Extrem sud del terme municipal | <p>La font Angelina era utilitzada per la propera masia de Torroella, ubicada en terme municipal de Santa Maria d'Oló.</p> | 41.9121000,2.0174700 | 418517 | 4640484 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61391-foto-08212-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61391-foto-08212-88-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter entre el febrer i l'abril de 2002, la font Angelina presentava un índex de nitrats de 0'0 mg/l, mantenint, per tant, una excel·lent qualitat de l'aigua, poc comuna a la zona. Tot i així, aquestes dades van ser recollides al 2002, pel que convindria seguir realitzant anàlisis que puguin confirmar l'excepcional qualitat de les aigües d'aquesta font. Segons fonts orals, és una font que sol rajar tot l'any, fins i tot en èpoques de molta secada. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61392 | Font del molí dels Arnaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-dels-arnaus | <p>Grup de Defensa del Ter, Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002</p> | La font va ser restaurada i condicionada recentment, l'entorn de la font i la mateixa font no presenten ni bardisses ni vegetació permetent un accés fàcil quan la riera de Relat té un cabal moderat. | <p>La font del molí dels Arnaus està situada a la banda de ponent de la llera de la riera de Relat, a escassos cinquanta metres al nord del molí que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que condueix al molí i que transcorre paral·lel a la riera pel cantó de llevant. Des del camí s'ha de creuar la riera per a accedir a la font, que està col·locada en una paret de pedra, a tocar de l'aigua. Aquesta situació de la font provoca que sigui inaccessible quan el cabal de la riera augmenta, ja que no hi ha cap estructura que en faciliti el creuament. La font consisteix en una estructura de planta rectangular construïda amb maçoneria de pedra col·locada, a mode de contrafort, sobre una cinglera de roca natural que transcorre paral·lela al curs del riu formant petites cavitats i balmes. D'aquesta estructura de pedra en sobresurt l'aixeta, que està orientada cap a la mateixa direcció que segueix la riera.</p> | 08212-89 | Sector central del terme municipal | <p>La font del molí dels Arnaus era utilitzada antigament pels masovers que habitaven el molí.</p> | 41.9369400,1.9968400 | 416838 | 4643261 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61392-foto-08212-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61392-foto-08212-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter entre el febrer i l'abril de 2002, la font del molí dels Arnaus presentava un índex de nitrats de 7'4 mg/l, mantenint, per tant, una bona qualitat de l'aigua, molt per sota del màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. Segons fonts orals, l'aigua d'aquesta font era molt valorada pels veïns del poble que sovint anaven a abastar-se'n. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61393 | Font del molí de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-vallgatina | Degut a la nevada de gener de 2006, alguns arbres, especialment pins, han caigut sobre el camí que condueix a la font i a l'entorn d'aquesta. Tot i que encara es pot accedir a la font, convindria netejar l'entorn. | <p>La font del molí de Vallgatina està situada uns metres al sud de l'edifici que li dóna nom, al marge de ponent de la riera de Relat i prop del naixement d'aquesta, en la unió dels torrents del Soler, també conegut com torrent de la Cogullada, i el de la Costa. L'accés a la font es fa a través d'un camí de bosc que surt del mateix molí de Vallgatina i que segueix entre la vegetació en direcció sud, paral·lel al curs de la riera, fins trobar la font, ubicada a la banda dreta del camí. Es tracta d'una font de bassa, tot i que s'ha tapat convertint-se en dipòsit. D'aquest dipòsit, situat a un costat del camí, en surt una conducció feta amb teula que transporta l'aigua a l'altre costat del camí per sota d'aquest, fins que cau sobre un tronc amb una regata. Aquest tronc, sustentat per diverses branques, transporta l'aigua fins a caure pràcticament sobre mateix del curs de la riera. Es tracta, per tant, d'una estructura poc sòlida però que resisteix el pas del temps. L'entorn de la font està ocupat per un bosc de pins amb un sotabosc dominat majoritàriament per boixos.</p> | 08212-90 | Extrem nord-oest del terme municipal | <p>La font del molí de Vallgatina era utilitzada antigament pels masovers que habitaven el molí.</p> | 41.9654000,1.9974600 | 416927 | 4646421 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61393-foto-08212-90-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, es poden observar tritons a la bassa que actua com a dipòsit de la font, denotant una bona qualitat de l'aigua. A l'altre cantó de la riera de Relat, i uns metres al sud, s'hi ubica la font de l'escopeta que rep aquest nom pel fet que l'aigua rajava pel canó d'una escopeta. Segons fonts orals, aquesta font només raja quan plou. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61394 | Hostal de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa-major | <p>Normes subsidiàries de Sant Feliu Sasserra, 1987 AADD, Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, Centre d'estudis del Bages i centre d'estudis del Lluçanès, 2003</p> | XVII | Tot i haver-se arranjat recentment, la casa conserva la majoria del elements originals essent una de les cases més ben conservades del nucli urbà. | <p>L'Hostal de la Plaça Major es troba ubicat al davant de la casa del Consell i Jurats del Lluçanès, a la banda de ponent de la plaça. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, amb planta baixa, primer pis i golfes i teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'est, està dominada per un imponent portal adovellat d'arc de mig punt a la meitat esquerra de la planta baixa. Es tracta d'un portal de grans dimensions, amb llargues dovelles que fins i tot traspassen el nivell de primer pis. A la dreta del portal hi ha una altra porta, de menors dimensions, emmarcada amb llinda i brancals de pedra treballada, que dóna accés a una botiga. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obre una finestra a l'esquerra i un balcó a la dreta. Estan emmarcats amb pedra treballada als brancals, ampit motllurat en el cas de la finestra i guardapols, també motllurat, a la llinda. A les golfes, i seguint també l'estructura dels pisos inferiors, hi ha dues finestres de petites dimensions ubicades just sota teulada. Estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat.</p> | 08212-91 | Sector central del nucli urbà | <p>Els ajuntaments tenien fins a finals del segle XIX el monopoli de la instal·lació d'establiments comercials als seus respectius termes. Dins d'aquest monopoli s'hi incloïen els hostals, que suposaven una font d'ingressos per a la casa de la Vila, que els arrendaven a través de subhastes públiques. En els contractes d'arrendament, el més antic dels quals és datat al 1719 i es conserva a l'Arxiu Històric de Moià, es regulaven els productes que es podien o s'havien de vendre així com els preus i el marge de benefici que tenia l'arrendatari. També s'obligava a l'arrendatari a mantenir en bones condicions la casa i a pagar un cens anual. En contrapartida, ningú més estava autoritzat a tenir un altre hostal ni a vendre els productes del camp que s'hi venien. (AADD:2003) L'Hostal de la plaça Major també es va utilitzar com a servei social per a les parelles que volien casar-se però no tenien prou diners per comprar el parament de la casa. L'Ajuntament, si es demostrava que la parella no tenia prou ingressos, cedia per espai d'un any l'Hostal a la parella sense cobrar-los lloguer. Durant aquest any, la noia feia d'hostalera i el noi es llogava de mosso. Al finalitzar l'any, es considerava que ja havien fet els diners necessaris per comprar el parament de la casa. Si es donava el cas que cap altra parella esperava la gestió de l'hostal podien continuar fent d'hostalers, tot i que havien de pagar lloguer, fins que una altra parella ho demanés.(AADD:2003)</p> | 41.9445100,2.0222700 | 418956 | 4644077 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61394-foto-08212-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61395 | Font Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salabert | XX | La font està envoltada de vegetació. Si bé l'entorn més proper a la font està net, convindria netejar de bardissa els voltants. | <p>La font Salabert es troba situada al sector sud del terme municipal, al sud de la Cirera i a l'oest de Comulleda, a ponent del riu d'Ases. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Coll de Bassa amb Torroella, masia ubicada en terme municipal de Santa Maria d'Oló. S'ha d'agafar un camí que surt perpendicular de la pista forestal en direcció est fins a trobar un petit canyissar al marge d'un camp. En aquest punt comença el profund clot del torrent en el que es troba la font. Vorejant el clot pel marge dret s'arriba a la font, envoltada de vegetació La font, està formada per una estructura d'obra, el dipòsit, en el que hi ha inscrit el nom de l'autor i la data de l'obra: 'Juan Sansalvador. Any 1962.' Davant la paret d'obra en sobresurt el brollador, totalment recobert per molsa i de formes arrodonides. L'aigua que en surt cau directament sobre el terra del bosc, filtrant-se cap al torrent.</p> | 08212-92 | Sector sud del terme municipal | <p>Segons fonts orals, l'aigua d'aquesta font podia haver estat conduïda a la masia de Comulleda, que tot i trobar-se a l'altre cantó del riu d'Ases té una situació que permet portar l'aigua rodada des d'aquesta zona.</p> | 41.9183200,2.0197900 | 418717 | 4641172 | 1962 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61395-foto-08212-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61395-foto-08212-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61395-foto-08212-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61396 | Ca l'Esteva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteva | XVIII | Edifici molt reformat presenta el segon pis construït amb totxana i les façanes laterals arrebossades. | <p>Ca l'Esteva està situada a l'oest de nucli urbà, al nord de l'enclavament de Comes Olives al peu d'un dels camins forestals que condueix a la zona de la riera de Relat. Es tracta d'un edifici de tipologia de casa urbana formada per planta baixa i dos pisos, el segon amb reformes de totxana, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Només en destaca la façana principal, orientada al sud-est, construïda amb maçoneria de pedra i morter la qual conserva elements originals de l'edifici. La planta baixa està composada per una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra picada i data de 1789 a la clau de l'arc. A la part esquerra s'hi obre una finestra apaïsada emmarcada amb pedra, de menors dimensions i pràcticament arran de terra. El segon pis està vertebrat per dues finestres simètriques emmarcades amb pedra picada, les quals presenten l'intradós motllurat.</p> | 08212-93 | Sector oest del nucli urbà | <p>Tal com es recorda a la llinda de la porta principal, l'edificació actual és de finals del segle XVIII.</p> | 41.9442000,2.0179700 | 418599 | 4644047 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61396-foto-08212-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61396-foto-08212-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61396-foto-08212-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61397 | Barraca de vinya del pla de Gurrians II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-de-gurrians-ii | Presenta vegetació a la coberta i una zona enrunada | <p>La barraca de vinya es troba situada al bell mig d'un camp en la zona anomenada el clot del Tori per sota la casa de cal Nons i uns metres per sobre de la font dels Traginers. És una barraca de petites dimensions construïda amb pedra seca amb pedres irregulars, algunes de majors dimensions i treballades emmarcant la porta d'accés orientada al sud. Està coronada per coberta de falsa cúpula resseguida parcialment per un ràfec de lloses, conservant-se bàsicament a la zona de migjorn. La coberta presenta una part enrunada que també afecta el mur de la zona de ponent. Tres finestres de petites dimensions s'obren al voltant del mur.</p> | 08212-94 | Sector est del terme municipal | <p>Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9527600,2.0233100 | 419053 | 4644992 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61397-foto-08212-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61397-foto-08212-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61397-foto-08212-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 61398 | Cal Pabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pabana | XVIII | El pis de golfes és de nova construcció i presenta reformes en diverses obertures. | <p>Cal Pabana està situada al sector oest del nucli urbà integrada al carrer Raval, prop de la carretera B-431. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan delimitats per cantonades diferenciades. De l'edifici només en destaca la façana principal ja que la façana posterior, encarada al sud i l'oest presenten arrebossat als murs i diverses reformes a les obertures. La façana principal, orientada al nord presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través de dos portals a la planta baixa. El de l'esquerra està emmarcat amb brancals de pedra, força erosionats, i llinda de grans dimensions on hi ha esculpit en baix relleu un escut separat en franges horitzontals en els que hi ha diverses inscripcions, pràcticament il·legibles. El de la dreta és de nova construcció. Sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dos balcons a nivell de primer pis. Ambdós presenten la llinda i els brancals bisellats i el de la dreta té un motiu geomètric esculpit a la llinda, tot i que és de nova construcció. A les golfes, on la maçoneria de pedra és de nova construcció i per tant és diferent de la dels pisos inferiors, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra, seguint la línia vertical que marquen les obertures de la planta baixa i del primer pis.</p> | 08212-95 | Sector oest del nucli urbà | <p>Cal Pabana data del segle XVIII, com cal Torné i cal Boixeres, ubicades també al carrer del Raval. L'any de construcció podria ser 1719, ja que aquesta data sembla aparèixer a la inscripció de la llinda de la porta principal.</p> | 41.9450400,2.0197300 | 418746 | 4644139 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61398-foto-08212-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61398-foto-08212-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61398-foto-08212-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61399 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-0 | XVI | L'edifici es troba força reformat, conservant només algunes obertures i panys de paret originals a la façana principal | <p>Cal Mingo està situat al sector sud del nucli urbà amb la façana principal encarada al carreró estret on es troben la plaça Major i la plaça de Baix, tot i que també té façana a la plaça de Baix i a la plaça Torres i Bages. Es tracta d'una casa de grans dimensions de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, estan delimitats per cantonades diferenciades i arrebossats a les façanes sud i est. De l'edifici només en destaca la façana principal ja que la façana posterior, encarada a l'est i la sud presenten els murs arrebossats i les obertures reformades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través de tres portals a la planta baixa. Els tres estan emmarcats amb pedra bisellada i en destaca el de l'extrem esquerra, que té un escut en baix relleu a la llinda. Aquest escut presenta un relleu dentat en el seu contorn i la inscripció IHS MA en l'interior. A la part superior i a banda i banda hi apareix la data de 1581. Al primer pis, i sobre els tres obertures de la planta baixa, hi ha dues tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues finestres i un balcó, situat a l'extrem dret. A les golfes es repeteix l'estructura de tres obertures, amb tres finestres emmarcades amb pedra, tot i que són de nova construcció.</p> | 08212-96 | Sector sud del nucli urbà | <p>Cal Mingo data del segle XVI, tal com es recorda a la llinda de la porta principal. Originalment formava una unitat amb cal Solà, ubicada al costat nord de cal Mingo, fent cantonada amb la plaça Major, però actualment són dues cases separades.</p> | 41.9440400,2.0225100 | 418975 | 4644025 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61399-foto-08212-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61399-foto-08212-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61399-foto-08212-96-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 61400 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola | <p>PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.</p> | XVII | L'edifici conserva l'estructura i els elements originals, ja que només es denota una ampliació en alçada a nivell de golfes. | <p>Ca l'Arola està situada al sector nord del nucli urbà en el punt on comença el carrer de la Bassa i acaba el carrer Sant Pere Almató. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular amb un cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat en algunes parts, i estan delimitats per cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra, també emmarcada amb pedra. Al primer pis s'hi obren també dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat sobre la finestra de la planta baixa i un balcó emmarcat amb pedra bisellada sobre la porta principal. A les golfes es repeteix l'estructura amb dues finestres emmarcades amb pedra, en aquest cas de menors dimensions. La façana nord-oest presenta únicament dues obertures, una al primer pis i de menors dimensions a mode d'espitllera a la planta baixa, ambdues emmarcades amb pedra. A la part superior de la façana es pot observar la diferència del parament de la casa fruit d'una ampliació en alçada. A l'esquerra d'aquesta façana i per tant a la part posterior de l'edifici hi ha el cos adossat, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada a una vessant. En aquest cos hi ha només una porta a la que s'accedeix a través de diversos graons de pedra. A la llinda de la porta hi ha inscrita una data, que tot i no ser llegible completament sembla indicar una data del segle XVII.</p> | 08212-97 | Sector nord del nucli urbà | <p>Construïda durant la segona meitat del segle XVII, ca l'Arola té un passat lligat estretament a la indústria tèxtil. Al llarg dels últims segles la família Arola havia tingut diversos telers, que es van ubicar a diversos punts del poble en moments diferents. Actualment ja no es conserva la maquinària que formava part d'aquestes petites fàbriques.</p> | 41.9460900,2.0213000 | 418878 | 4644254 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61400-foto-08212-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61400-foto-08212-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61400-foto-08212-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 61401 | Barraca de vinya del Trompet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-trompet | La teulada presenta vegetació i una part es troba mig enderrocada. | <p>La barraca de vinya, anomenada barraca del Trompet, es troba situada just al peu d'un turó on s'hi ubica la barraca de vinya de Clapers I. És també una barraca de grans dimensions construïda amb pedra seca, falsa cúpula i ràfec de lloses que delimita el perímetre. Orientada a l'oest presenta una part parcialment enderrocada a la seva zona de migjorn i està constituïda per una porta emmarcada amb pedra treballada de grans dimensions i una llosa a mode de llinda. L'accés a l'interior està clos per una porta metàl·lica.</p> | 08212-98 | Sector central del terme municipal | <p>Aquestes barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9345000,2.0010200 | 417182 | 4642986 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61401-foto-08212-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61401-foto-08212-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61401-foto-08212-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A zona de Clapers s'hi conserva alguna feixa amb vells ceps conservant el marc del què va representar l'explotació vinícola al municipi de Sant Feliu Sasserra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc