Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79348 | Fita de terme de Claret nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-5 | XIV-XV | Caldria algun tipus de protecció, ja que no es distingeix de la resta de pedres del voltant i podria desaparèixer en qualsevol moment | <p>Antiga fita de terme ubicada en un bosquet a tocar de les esglésies de Santa Anna i Santa Maria Claret. Es tracta d'un fita de petites proporcions: 23 cm d'alçada x 20 cm d'amplada x 10 cm de fons, que es troba enclavada al terra i protegida per dues lloses a cada cantó -al nord i a migdia-. No du inscripcions gravades.</p> | 08213-143 | Claret | <p>Cal pensar que la tradició de les fites de terme es remunta a l'edat mitjana, en un intent de delimitar els termes parroquials locals. Informació oral procedent del propietari dels terrenys afirma que tipològicament aquesta varietat de fita, enclavada entre dues lloses protectores és molt més antiga que el tipus de fita monolítica aïllada. Cal pensar que els seus orígens poden remuntar-se ben bé a la baixa edat mitjana.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es correspon visualment amb les fites nº 3 i 6 (fitxes nº 108 i 144) respectivament. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79349 | Fita de terme de Claret nº6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no6 | XVIII-XIX | Caldria delimitar-la i aïllar-la ja que es troba barrejada amb un abocament de pedres, corrent el risc de perdre's | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític aïllat, implantat a terra, i que delimita el límit dels termes de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un carreu granític de 43 cm d'alçada x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A les dues cares principals du gravades les inicials de 'SP', corresponent a Santpedor i 'SF' corresponent a Sant Fruitós.</p> | 08213-144 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7802500,1.8624200 | 405464 | 4626003 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es corresponia visualment amb la nº 5 (fitxa nº 143) i un altra que actualment ha desaparegut i que enllaçava visualment amb la nº 7 (fitxa nº 65) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79350 | Cedre de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-sant-benet-de-bages | <p>VALLÈS I SALA, F. (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant fruitós de Bages.</p> | <p>Arbre perennefoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir d'una certa edat. Aquest arbre pertany a l'espècia del 'Cedrus deodara', de la família de les pinàcies, i és originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres d'altitud. Aquest cedre es troba als jardins dels antics propietaris de la fàbrica de Sant Benet. Amb tota probabilitat es tracta de l'arbre més gros del terme, i probablement un dels cedres de l'Himàlaia més grossos de Catalunya. La seva capçada fa uns 20 metres d'amplada màxima, té una alçada d'uns 22 metres i un perímetre de la base del tronc que fa 5,1 metres. A 130 cm d'alçada el seu tronc té un diàmetre de 134 cm. Manté actualment una escorça esquerdada en escames irregulars i enfosquides. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i al mateix arbre en trobem de masculines i femenines. Floreix a la tardor.</p> | 08213-145 | Entorn del riu Llobregat. Antiga fàbrica de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta espècie fou introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Els seus orígens es troben estretament lligats a l'origen de la fàbrica de Sant Benet.</p> | 41.7431300,1.9003400 | 408563 | 4621841 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79351 | Fons documental de l'entitat la Cooperativa 'La Agrícola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-cooperativa-la-agricola | <p>AA.DD. (1993). Cent anys de la Cooperativa 'La Agrícola' de Sant Fruitós de Bages 1893-1993. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com Cooperativa 'La Agrícola' ha anat generant des de la seva fundació l'any 1893. L'organització dels fons es fa de manera temàtica, dividint-se en diversos apartats: -Documentació administrativa: -Estatuts (1893) -Escriptures (1893) -Comptabilitat (1960-2006) -Correspondència (1986-2000) -Fons d'imatges (1920-2006) -Llibres d'actes (1893-200) -Llibres de socis (1893-2006)</p> | 08213-146 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 32 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El naixement de l'entitat de la Cooperativa 'La Agrícola' neix dins de context històric de finals del segle XIX, i de l'expansió de la idea cooperativista arreu de Catalunya. El seu naixement va ser pensat com una cooperativa de consum pensant en proveir als socis d'articles de menjar, però amb un esperit cooperatiu, i es pensar també alhora en fer una tasca cultural d'esbarjo. Atès que l'activitat principal de Sant Fruitós en aquells moments era l'agrària, es pensà en proveir als socis -sobretot gent del camp- d'articles de menjar i de la casa, i de coses necessàries pel camp: llavors, adobs, eines etc. Amb els anys l'entitat disposà de botiga, que venia articles diversos, inclosos els derivats de l'activitat de matança d'animals, un cafè, un cinema, un espai per concerts, obres de teatre, etc. L'activitat política dels membres de la cooperativa fou decisiva fins ben entrada la Guerra Civil en què fou clausurada per la seva ideologia esquerrana. L'any 1948 reiniciaren la seva activitat.</p> | 41.7504300,1.8731200 | 406310 | 4622681 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment l'entitat es troba en procés d'espera d'un nou local que es permetrà organitzar noves activitats i tenir un espai més ample pel seu arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79353 | Monument 'El Banyista' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-banyista | XX | <p>Monument ubicat al petit pati que predeceix l'edifici de la Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Aquesta escultura, realitzada en bronze, és formada per la figura d'un nen assegut en un banc de pedra, amb el cap lleugerament acotat. La mida de la figura del nen és d'un metre de llarg i sobresurt de l'alçada del banc 58 m.</p> | 08213-148 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta escultura fou elaborada inicialment amb l'objectiu d'anar vora un petit llac projectat inicialment a la zona del Bosquet de Sant Fruitós. La figura havia d'anar asseguda vora el llac, amb els peus dins de l'aigua, d'aquí el nom del banyista. Quan el projecte del Bosquet eliminà la presència del llac, fou readaptada a l'escola i asseguda al banc.</p> | 41.7508100,1.8713700 | 406165 | 4622725 | 1988 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79354 | Monument 'La Mirona' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mirona | XX | <p>Escultura realitzada en bronze i ubicada a l'espai enjardinat que envolta la Llar d'Avis del poble de Sant Fruitós. Es tracta d'una escultura de 87 cm d'alçada que representa una noia jove asseguda amb les cames plegades i que mira al front.Fou anomenada per la seva autora com 'La Mirona' i simbolitza la joventut, com un estat de la vida en el qual s'observa tot el que passa al voltant.</p> | 08213-149 | Sant Fruitós de Bages. C/Bertrand i Serra nº 10 (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Aquesta escultura fou elaborada per l'artista Neus Serra, i adquirida per l'Ajuntament de Sant Fruitós, que la col·locà a l'indret que actualment ocupa.</p> | 41.7517400,1.8725100 | 406261 | 4622827 | 1990 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79355 | Hotel la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-la-sagrera | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVII | La casa va ser objecte d'una acurada restauració l'any 1998 a fi de convertir-la en hotel, donant-li la seva configuració actual. | <p>Edifici de planta rectangular que omple la cantonada dels carrers Padró, Bertrand i Serra. Es tracta d'una antiga casa alineada al cantó nord seguint la línia urbana que conforma el carrer Padró. Malgrat tot, el fet de obrir-se allà el carrer Bertrand i Serra -que es tractava antigament d'un petit carreró-, va fer que la façana principal s'orientés al carrer Bertrand i Serra, essent aquesta la seva façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que és la del carrer Bertrand i Serra. Es tracta d'un edifici aixecat íntegrament en pedra, conformant un mur de mamposteria irregular, que exteriorment ha estat arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color marronós. Malgrat això, a les obertures principals -finestres i portalades- s'ha deixat la pedra vista. D'altra banda, tot l'edifici és troba envoltat perimetralment per una socolada de pedra de moderna factura fins a l'alçada d'un metre aproximadament. La façana principal es troba orientada al carret Bertrand i Serra, i s'obre amb tres portes rectangulars allindades a la planta baixa, i un petit finestró finalitzat amb un arc de mig punt. Al primer pis s'obre un balcó i dues finestres, i al segon pis una finestral balconera i una finestra quadrangular. La façana de migdia oberta al carrer Padró, s'obre amb un finestral rematat amb un arc rebaixat, que resulta d'haver tapiat la part inferior d'un antic portal. Aquest antic portal donava accés a la botiga de la planta baixa de la casa. En una de les dovelles superiors es llegeix la data de 1796. Al primer pis s'obre una finestra balconera i una altra finestra quadrangular, i al segon pis, un finestral rematat amb un arc molt rebaixat, que devia trobar-se antigament obert i ser una eixida d'unes antigues golfes. Ni la finestra quadrangular del primer pis ni el finestral del segon pis compten amb exteriors amb pedra vista, i per remarcar l'obertura, s'ha optat per resseguir el perímetre de l'obertura amb una franja pintada de color més fosc. Arquitectònicament cal destacar la presència d'un retranqueig que conforma un esglaó que s'observa a la façana principal, a un parell de metres abans de la cantonada amb el carrer Padró. Aquest esglaó fa entrar uns centímetres la línia de la façana de carrer Bertrand i Serra, i mostra- les estructures de l'interior també ho confirmen- una ampliació de la casa, fins a trobar-se amb la línia de façanes del carrer Padró. Exteriorment un altre element destacable és la presència d'un enrajolat amb rajoles de ceràmica vidrada de colors, conformant una sanefa, de la barbacana o part inferior que sobresurt de l'aler, creant un efecte estètic molt integrat amb la casa. La part inferior de les peanyes dels balcons també ha estat redecorat amb aquest tipus de rajola de ceràmica. Interiorment, a la planta baixa s'han adaptat els antics espais destinats a corts de bestiar, a safareigs i a botiga com a recepció i bar de l'Hotel. El primer i el segon pis han estat adaptats com a habitacions. En línies generals s'ha mantingut l'estructura originària de la casa, repicant els espais enguixats i deixant parets i voltes de la casa a pedra vista. Destaca especialment l'existència d'una volta, ubicada en un corredor, en la qual un tram és fet amb volta de canó, que es continua de forma seguida però pujant un nivell amb una volta apuntada.</p> | 08213-150 | Sant Fruitós de Bages C/Bertrand i Serra, 2 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Estem segurament davant d'una casa amb orígens al segle XVII, que fou objecte d'una ampliació vers el carrer Padró al segle XVIII-1796-, afegint un tram de la casa. Segons informació oral proporcionada pels actuals propietaris, la casa pretengué a la família Altimires almenys des de mitjans del segle XIX. Un document del 1875 testimonia la presència de la família i la dedicació a la feina de carnissers. La casa havia comptat amb estables als baixos, espais de matar, i una botiga carnisseria, a la qual s'accedia directament des del carrer Padró, utilitzant el portal d'aquesta façana. Les restauracions que es dugueren per tal d'habilitar la casa com a hotel respectaren al màxim l'estructura original, i ocasionarem només el tapiat parcial del portal del carrer Padró, l'afegit de la socolada i l'enrajolat de l'aler.</p> | 41.7511800,1.8725800 | 406266 | 4622765 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa fou adaptada com a Hotel dels del 1992. L'any 2000 fou premiada amb la decoració d'Hotel-Monument. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79356 | Fita de terme de Claret nº 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-8 | XVII | La pedra mostra la presència de fongs. A aquests es suma l'erosió de la mateixa pedra que contribueix a desdibuixar l'escut gravat. | <p>Fita de terme formada per un carreu de pedra de forma triangular, de 33 cm d'alçada x 20 cm d'amplada i 12 cm de fons. Aquesta fita s troba ubicada dalt d'un turó, on es troben els límits dels terme de Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Sallent, i cal pensar, que es tracta d'una fita que indica el límit dels tres termes. Dita fita es troba clavada al terra, enmig d'una zona boscosa, apuntalada per un seguit de pedres de mida inferior. L'orientació de la cara llisa es troba mirant a Santpedor, la qual cosa fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest terme. A la cara llisa destaca la presència d'un gravat, actualment molt malmès, on encara es pot distingir un gravat format per tres barres verticals, enmig de la segona i tercera barra s'aprecien dues claus afrontades. És l'escut de Santpedor. La presència de les claus fa esment a Sant Pere, patró del veí municipi.</p> | 08213-151 | Claret. Partida de 'Els Totxos' | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat que no es pot precisar amb determinació l'origen, cal pensar que pot enclavar-se entorn als segles XVI-XVII. Per la seva ubicació cal pensar que es tracta d'una fita de separació de tres termes: Santpedor, Sallent i Sant Fruitós de Bages. L'existència de l'escut de Santpedor a la seva cara principal fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest municipi.</p> | 41.7839400,1.8655900 | 405733 | 4626410 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79357 | La Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sequia | <p>TORRAS I SERRA, M. (2002). 'Els primers segles de la sèquia de Manresa' a Al voltant de la Construcció de La Sèquia de Manresa. Col. Enginyiers industrials de Catalunya. Manresa. Pàg. 149-182.</p> | XIV | <p>Obra hidràulica de gran envergadura que transvasa l'aigua del riu Llobregat a l'alçada del castell del Balsareny i la du fins a Manresa mitjançant aquest canal de 26,3 km. de longitud. L'aigua és presa mitjançant una resclosa, anomenada dels Manresans sota el castell de Balsareny, i discorre per tot el Pla de Bages fins a la partida de l'Agulla on actualment s'acumula a l'estany artificial anomenat Parc de l'Agulla. Des d'allà s'envia a la potabilitzadora i es distribueix per tota la ciutat de Manresa. El pendent de la sèquia és molt petit, amb un desnivell de 10,56 m en tot el seu recorregut.</p> | 08213-152 | Claret | <p>Per començar a parlar dels orígens i el perquè de la construcció de la Sèquia cal remuntar-se a l'any 1333, anomenat 'lo primer mal any'. Aquest va ser un any de sequera generalitzada a Catalunya, però pel que fa a Manresa va ser l'inici d'un període de sequera molt dur, durant el qual les collites locals no foren suficients per abastir la ciutat. Aquesta situació va fer-se insostenible a partir dels anys 1336-1337. L'any 1339 els Consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una Sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per regar horts i camps, i assegurar les collites. Aquell mateix any els síndics de la ciutat van anar a Barcelona a exposar al rei Pere III el projecte i demanar-li permís, i el que és més important, una rebaixa dels impostos per poder subvencionar-la. El mateix any el rei donava permís i permetia una rebaixa en els impostos de la ciutat. Un dels privilegis atorgats, fou que el dret a tenir en exclusiva l'aigua, de tal manera que qui volgués agafar l'aigua per regar o per beure, abans hauria de demanar permís als representants de la ciutat o al seu representant, que s'anomenaria sequier. L'any 1339 es començaven els treballs d'anivellament dels llocs per on havia de passar el canal i es prenia la decisió del seu traçat definitiu, feina de la qual s'encarregà el barceloní Guillem Catà, amb l'ajut dels germans Simó i Pere Rodener. El 9 d'octubre del mateix any se signava el contracte amb els mestres d'obra que havien d'encarregar-se de la construcció del canal. L'obra havia d'anar des del Balsareny, sota el torrent o riera del Tort, i arribaria fins a Manresa, al lloc anomenat coll de les Oliveres, a la partida el Guix, prop del camí ral que portava a Sant Fruitós. El preu total d'aquesta obra seria de 130.000 sous, a més de tota la calç que necessitaven. Totes les obres va ser fetes sota la supervisió del mestre major Guillem Catà, al qual s'atribueix la direcció tècnica. La facilitat amb la qual es van solucionar els problemes de finançament contrasta amb els greus problemes que aviat es va començar a patir amb els pobles i els enyors de les jurisdiccions de per on havia de passar la sèquia. Entre ells destaca el problema amb el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que va motivar la llegenda de la Llum. L'obra va ser acabada l'any 1383, quan l'aigua del Llobregat entrava dins dels muralles de la ciutat de Manresa pel portal d'en Planeta.</p> | 41.7715677,1.8581417 | 405096 | 4625044 | 1339 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Guillem Catà | La construcció del canal de la Sèquia donà lloc a la llegenda de la 'Llum' , important festivitat manresana. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||
| 79358 | Escultura d'homenatge a Carles Checa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-carles-checa | XXI | <p>Conjunt escultòric de Carles Checa , fill de Sant Fruitós en homenatge a la seva trajectòria esportiva i per guanyar el mundial de Superbikes al 2011. El conjunt escultòric creat per l'escultor manresà Ramon Oms, està format per la motocicleta d'en Carles Checa en acer corten i l'escultura del pilot a mida natural. El material empleat per l'escultura del pilot és cera perduda en bronze. Situada davant del pavelló d'esports sobre un terra empedrat.</p> | 08213-153 | Davant del Pavelló d'esports Av. Sant Joan 08272 Sant Fruitós de Bages | <p>Carles Checa va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1972. El seu inici com a pilot de motociclisme es remunta quan només tenia 13 anys en que comença a participar en curses i campionats de Catalunya. A partir de l'any 1995, dona el sant al Campionat del Món de Motociclisme, on ha participat en curses de totes les categories 125, 250, 500 i MotoGP. La seva amplia i brillant trajectòria el va portar al Campionat Mundial de Super-Bikes on el 2011 va ser campió del món en aquesta categoria. Carles Checa ha esdevingut un ambaixador del poble de Sant Fruitós de Bages arreu del món. L'ajuntament jo li va fer un reconeixement públic el 2004 nomenant-lo Fill Predilecte de Sant Fruitós de Bages. Moltes personalitats i entitats vinculades al món esportiu i empresarial de la Catalunya Central van proposar un homenatge en forma d'escultura sobre en Carles Cheva i instal·lar-la en el municipi de Sant Fruitós. L'escultor Ramon Oms de trajectòria destacada en el món de l'escultura catalana va fer un disseny on apareixia el pilot Carles Checa acompanyat de la seva motocicleta, l'Obra Social de CatalunyaCaixa va finançar l'escultura i en va fer donació a l'ajuntament el mateix any 2011. El 3 de juny del 2011 es va fer l'homenatge A Carles Checa amb la inauguració de l'estàtua. El 2014 Carles Checa va anunciar que abandonava la seva carrera esportiva de motociclisme.</p> | 41.7500000,1.8778800 | 406705 | 4622628 | 2011 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79359 | Escultura Nena asseguda amb el peu tocant l'aigua de la font i nen petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-nena-asseguda-amb-el-peu-tocant-laigua-de-la-font-i-nen-petit | XXI | <p>Conjunt escultòric format per un volum rectangular de 40x90x200 cm de 8mm de gruix, amb una nena asseguda al damunt amb el peu tocant l'aigua de la font. A la vora un nen petit en actitud d'observació. Situat al bell mig del parc del Bosquet, darrera del parc infantil i de la pista asfaltada del parc. El conjunt escultòric vol representar la infància.</p> | 08213-154 | Parc El Bosquet (Av. Jaume I, 08272) Sant Fruitós de Bages | <p>L'any 2005, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis i l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages van signar un conveni en la qual, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis es dissolia i traspassava tot el seu material a l'Ajuntament a canvi de millorar el parc infantil del Bosquet amb la incorporació de nou mobiliari urbà. La comissió de seguiment formada per fer complir el conveni signat va considerar la possibilitat de substituir l'equipament moble del parc per la col·locació en aquest àmbit d'un conjunt escultòric a la vita de l'esbós presentat per l'escultor Ramon Oms. El 2006 se li encarrega a l'escultor manresà Ramon Oms l'escultura que és col·locada en una base de formigó armat i altres elements decoratius. El conjunt escultòric és representatiu de la infància.</p> | 41.7482200,1.8748400 | 406450 | 4622434 | 2006 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | El conjunt escultòric també és una font d'aigua potable pública. Conté il·luminació pròpia legalitzada | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79360 | Escultura Ressorgiment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ressorgiment | XX | <p>Forma tridimensional que emergeix del mateix sol amb unes arrels encara properes a un món bàsicament agrari, emergeix d'aquest terra i s'alça amb el impuls del progrés cap el futur, però amb molt de respecte a la vida que es desenvolupa en harmonia amb el seu entorn natural, en aquest sentit se l'anomena el ressorgiment.</p> | 08213-155 | Carretera de Vic, 125 (a la plaça de davant, encara sense nom) | <p>En junta de govern de 9 de novembre de 1989, se li encarrega a l'artista local Neus Serra, la confecció de dos conjunts escultòrics: el Ressorgiment i Polisportiu i l'artista Neus Serra com a garantia del complement fa entrega al municipi en qualitat de dipòsit de les obres 'La Mirona' i 'Banyista'.</p> | 41.7523400,1.8790900 | 406809 | 4622886 | 1989 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Neus Serra | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 77089 | La Roca d'en Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-den-toni | <p>AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M. et alii (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid, pàg. 178. ALVAREZ, Jaume (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu', dins Premià Informa, núm. 6. Premià de Mar, pp. 21 - 23. ANÒNIM (1981). 'Hallazgos arqueológicos en Vilassar de Dalt', dins Catalunya Cristiana, 15/08/1981. Barcelona. ANÒNIM (1985) 'Protecció del dolmen'; dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pàgs. 4a 6. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid, pp. 180 i 181. B.P. (1979). 'El dolmen de Can Boquet', dins 'El Maresme', núm. 65. Mataró, pàg. 20. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. CASTELLS, J. I VILARDELL, R. (1983). 'El sepulcre megalític de La Roca d'en Toni (Sant Genís de Vilassar, Maresme)', dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 4. Barcelona, pp. 47-52. CUYAS, J.M. (1976). Història de Badalona, vol. 2. Badalona, pàg. 63. GOMIS, Cels (1922). 'Geografia general de Catalunya'. Barcelona, pàg. 323. CARRERAS CANDI, F. (1903). 'Excursió als orígens de la Riera d'Argentona', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 12, Barcelona, pàg. 246. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pp. 19 i 20. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'eneolític', dins Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró, pp. 9 i 13. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 019. PERICOT, Lluís (1925). 'La civilització megalítica catalana i la cultura Pirinaica'. Barcelona, pàg. 98. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 15. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. ROCA, T. et alii (1980). L'arqueologia a l'escola. Aproximació a l'època prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès oriental). Opuscle núm. 2. Mataró, pàg. 16. ROVIRA i VIRGILI, A. (1921). 'Història Nacional de Catalunya', vol. 1 Barcelona, pp. 367 i ss. SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DEL MUSEU DE VILASSAR (1985). 'Protecció pel dolmen', dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pp.4-6. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana', dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pp. 80-81. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015</p> | <p>Monument megalític que morfològicament correspon a una petita galeria catalana amb cambra trapezoïdal i corredor de lloses de granit. Les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural i no a la roca mare com és habitual. S'hi accedeix pel Camí de la Costa que travessa el poble de Vilassar de Dalt. En arribar dalt de la carena trobem una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta a l'ermita de Sant Mateu; el de davant ens mena al Vallès, a Vallromanes i el de la dreta, al dolmen. Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m, longitud de la cambra: 1'40 m, longitud del corredor: 1'35 m, amplada màxima de la cambra: 1'36 m, alçaria màxima de les lloses: 1'10 m, amplada màxima de les lloses: 1'90 m, gruix màxim de les lloses: 0'50 m, llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es troba orientat 52 graus al N-E. La cambra és rectangular, construïda amb tres lloses (dues de laterals i una altra que fa de capçalera). La lateral dreta té una lleugera inclinació vers l'interior de la cambra. La coberta és una llosa triangular, molt deteriorada. Del corredor, tan sols es conservava una llosa que segueix en línia recta la de la cambra, però posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc durant els anys 40, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostra que aquella era la seva posició original. En fer-se la paret de protecció del dolmen de la Roca d'en Toni, que consta d'un gran anell que l'envolta, a quaranta centímetres de fondària i a set metres de separació, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. La foguera es trobà fora del perímetre on s'havia excavat en tres ocasions, sense parlar de les dels possibles furtius. Del túmul, actualment no en resta res.</p> | 08214-1 | Al nord del terme municipal, al peu del Turó d'en Rumpons | <p>Excavat a principis del s. XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya. S'hi trobaren restes de l'aixovar, però no s'ha tingut cap més referència d'aquest. Pocs anys després, el sepulcre fou excavat pel professor Pere Bosch i Gimpera, catedràtic d'Arqueologia de la UB. Durant els anys 50 també va ser excavat pel grup d'arqueologia encapçalat per Jaume Ventura. De totes aquestes excavacions no n'ha transcendit pràcticament cap dada arqueològica, ni tan sols si s'exhumaren enterraments en el seu interior. Per aquest motiu, l'any 1982, entre l' 1 i el 7 de març, es realitzà una excavació d'urgència per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Rosó Vilardell i Josep Castells, amb l'objectiu de documentar l'estat arquitectònic. Ubach, explica que netejant el dolmen, en un piló de pedres, arran mateix, van trobar un minúscul fragment de ceràmica, de quatre centímetres per tres, i d'un gruix de cinc mil·límetres.</p> | 41.5321700,2.3419700 | 445106 | 4598045 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Dolmen de Can Boquet o Dolmen de Vilassar de Dalt. | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77090 | Turó d'en Rumpons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-rumpons | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MALUQUER DE MOTES, J. (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona. MALUQUER DE MOTES, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 79. MARTIN, Araceli (no consta). Excavacions en el Turó de Rumpons (Vilassar de Dalt, El Maresme). Informe preliminar. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 021. RIBAS, M. (1952) El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, pp. 48 i 97. SANMARTÍ, Joan (1986). La Laietània ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015 | VIaCVIIIdC | Turó situat al costat del Dolmen de la Roca d'en Toni, a la vessant meridional del qual hi ha set tombes medievals. Ha estat objecte de diferents troballes tant dins del propi turó com en el seu voltant, ja que es tracta d'una zona arqueològicament molt rica. Aquestes troballes s'han efectuat des dels anys cinquanta per part, bàsicament, de Marià Ribas i el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt. La seva interpretació ha estat motiu de divergències històriques, ja que des del Museu de Vilassar de Dalt s'ha defensat sempre l'existència d'un petit assentament ibèric, mentre que les poques recerques metòdiques realitzades (1982) apunten a un establiment rural medieval. Segons Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). Segons Balil i Ripoll (1952: 181): 'Una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus'. Segons Pau Ubach, al voltant del Turó de Rumpons s'ha de situar la possible muralla ibèrica d'1,3 m. d'alçada en la part més alta i d'un promig de 40 cm. Aquesta muralla es perdia a la vessant que mira al mar. Per les ceràmiques que el grup d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt recollia afirmen que es tractaria d'un assentament ibèric i no medieval. També parlen d'una altra muralla a 100 metres en direcció nord, en el turó conegut com la Banussa. Aquí realitzaren unes cates amb el Dr. Serra Ràfols amb resultats escassos segons el propi Pau Ubach (1994: pàg. 129). En l'excavació de 1982 s'obriren 6 cales a diferents punts del turó amb resultats generalment negatius. El sauló aflorava molt aviat. Només en el sector A, a l'oest de la cala del Sr. Ventura, es van obtenir resultats positius, degut a la major potència dels sediments. 'Vàrem trobar restes de diferents períodes, barrejades i sense estratigrafia possible. El material es reduïa a fragments ceràmics a torn amb decoracions que apunten els segles XI-XII, si bé hi ha fragments molt trinxats de tègula, imbrex i dolia que poden ésser anteriors'. Destaquen els materials següents: campaniana A (1 frag.), una moneda de Trajà, un disc ceràmic de teler i un gresol per treballar el vidre i escòries. '... Les restes arquitectòniques conservades semblen correspondre a un possible manso, instal·lat en un lloc òptim per la seva orientació'. Dintre del recinte 'hi havia una mena de banqueta i unes pedres caigudes, sota les quals hi havia fragments de vasos de ceràmica reduïda, alguns amb decoracions de línies ondulades paral·leles i incises, d'època medieval, que podrien datar-se del s. X-XI, fet que permet atribuir les estructures arquitectòniques a aquesta cronologia'. Adossada a una de les parets de l'habitació es localitza una petita cista (80 cm de llargada, 35 cm d'amplada i 30 cm de fondària), sense cap contingut. Les tombes que es poden localitzar actualment són les que estan a pocs metres del dolmen, les 7 sepultures de lloses medievals. Actualment es desconeix de quines tres tombes esmentades per Ribas i per Balil i Ripoll es pot tractar. El mateix s'ha de dir de les romanes. Una de les possibilitats seria que les tombes esmentades per Balil i Ripoll estiguessin en el Turó d'En Xaus. Aleshores només serien dues. Coll (Ubach:1994) apunta que les dimensions d'aquest jaciment indicarien la presència d'un nucli ibèric de caràcter dispers, semblant a d'altres que s'han constatat a la comarca. Segurament destinats a una explotació molt determinada com hagués pogut ser el cas del conreu de cereals o la cacera, donada la situació geogràfica. | 08214-2 | Turó d'en Rumpons | Les notícies més antigues ens les proporciona Marià Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). Segons Balil i Ripoll (1952: 181), s'havien trobat 'una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus'. Als anys 50 a 70 també hi actuaren el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, encapçalats per en Jaume Ventura. Ja més tard, una excavació d'urgència fou efectuada en el 'poblat ibèric', entre el sis de març i el set d'abril de 1982, dirigida per Araceli Martin i Colliga, arrel de la sol·licitud d'una llicència d'obres per construir-hi hivernacles. | 41.5317200,2.3413000 | 445050 | 4597995 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, uneix en una mateixa fitxa i polígon el jaciment anomenat Turó d'en Rumpons i el de les Tombes medievals, que en el Catàleg municipal i en el Pal Especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt figuren separats. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77091 | Jaciment de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-salvador | AA.VV. (1982). Guia del romànic de la comarca del Maresme. Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme, Museu Comarcal del Maresme. Mataró. pp.142. AA.VV. (1992). 'Vilassar de Dalt. Sant Salvador', dins Catalunya Romànica. V.XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 534-535. AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BASTARDES, Albert (1982). 'Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt', dins Amics de l'art romànic. Circular, núm. 14. Barcelona. pp.144-147. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim (1988). 'L'arc ultrapassat en el pre-romànic del Maresme', dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 31. Abril 1988. Mataró. pp.3-9. GRUP D'ARQUITECTES DE VILASSAR DE DALT (1994). Can Boquet, per començar. Textos de l'exposició. Vilassar de Dalt. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona, pp.205 i 217 UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015 | IIaC -X dC | Ermita inventariada també com a patrimoni immoble en una fitxa a part, però catalogada com a jaciment arqueològic perquè s'han documentat materials ceràmics d'època romana en la seva construcció. Orientada d'est a oest, l'ermita de Sant Salvador es troba adossada a la masia de Can Boquet, una de les masies més grans de Vilassar, amb teulada de dues aigües i carener perpendicular a la façana, en la qual destaquen el portal i els carreus de pedra que emmarquen les finestres de planta i pis. Adossada a l'edifici, doncs, l'ermita de Sant Salvador. Té un absis rectangular d'època preromànica, únic a la península ibèrica, amb 43 àmfores encastades cap per avall al canó de la volta que fan que el pes del material sigui menor. Aquest presenta una planta rectangular i es troba totalment incorporat a la masia. S'hi conserven restes de pintura mural, que consisteixen en algunes línies de color vermell que semblen esbossar un cercle amb una creu La volta, construïda amb la tècnica de l'encanyissat, presenta les marques de l'encofrat de tipus trenat. La coberta antigament tenia dos vessants, i actualment conserva la que fou construïda l'any 1920 com a conseqüència d'una reforma. L'obra dels murs és de reble de pedres petites i mitjanes barrejades i pastades amb calç i sorra. Pel que fa a les obertures, al mur est es pot observar una finestra amb una petita espitllera on es poden veure les empremtes de la cintra de canyes. La finestra descriu en la seva estructura l'arc ultrapassat típic del preromànic. La forma queda dibuixada per l'efecte d'haver-se recolzat en els murs en construir-se la cintra de canyes per fer-ne l'arc. Al mur nord de l'absis es pot observar una altra finestra amb llinda i doble espitllera. L'arc triomfal que separa la nau de l'absis en el qual queden restes de pintura mural, encara es conserva. Segons Manel Riu, les parets de l'absis són d'estil preromànic i es poden datar del segle X, configurant la part més antiga de l'església. | 08214-3 | Can Boquet | Es troba referenciada en una esmena l'any 1055 a partir d'una venda de terres dels termes de Vilassar i Premià. El 1033 consta que hi vivien alguns donats com ara Francesc Marquès, a qui van confiar la capella les donades Maria del Coll i Valentina, que vivien allà canònicament amb l'assentiment del bisbe Ponç de Gualba. Diverses deixes testamentàries confirmen la continuïtat del culte durant els segles XIV i XV, i que alguns fidels havien acollit com a lloc de sepultura. L'any 1580 els jurats de Vilassar declararen haver gastat 20 lliures i 13 sous per fer unes postes noves i altres reparacions a la capella. També consta per una visita pastoral l'any 1588 que vivia prop d'ella un ermità i que en tenia cura un obrer parroquial. A partir del segle XVIII, va quedar a càrrec de la família Boquet. El 1777 Pere Boquet comunicava al bisbe d'Argentona que havia restaurat la capella segons les disposicions establertes en la visita pastoral. L'any 1920 es van fer reformes a la nau i es va construir la façana actual i la teulada a una sola vessant. L'any 1936, amb la guerra civil, es va destruir el retaule barroc del segle XVIII i va quedar sense culte. L'any 1982 el consell parroquial de Vilassar de Dalt va instar la seva restauració. Durant aquesta aparegué la capçalera preromànica i altres detalls molt interessants de la construcció d'aquesta ermita. Se sap que gràcies al nou rector de la Parròquia de Vilassar de Dalt, es va poder dur a terme la restauració de la Capella de Sant Salvador de Can Boquet. En aquell temps els propietaris eren l'Enric Ullar i Margenat i Maria Teresa Galceran i Boquet. Les obres les va portar a terme el mestre d'obres Xavier Vilà, sota la direcció d'Antoni Serra i Pau Ubach. Ubach, informà al mestre d'obres que s'havia de tenir cura en el repicat de l'absis, ja que per documents trobats en l'arxiu del castell de Vilassar de Dalt, hi havia varis comentaris referents a llindes de terrenys, un de 1600, un altre del 1300 i el més antic de l'any 1200. En tots ells es feia esment de 'l'antiquíssima ermita de Sant Salvador'. Acabà per sortir en la volta de canó de l'absis l'empremta del canyís i un petit amforisc incrustat en la volta de cap per avall, que deixava veure el seu coll. Davant d'aquest fet, els membres del Grup arqueològic, netejaren tot l'arrebossat, deixant al descobert l'absis de canó amb la volta plena de petits amforiscs. En la capella, sota mateix de l'absis a la banda dreta, hi ha una petita cavitat en la roca coneguda, des de sempre, pels masovers de la casa per 'La cova', que té el seu accés per l'interior de la masia. Amb tota probabilitat era el primitiu ermitori. Durant l'any 2005 - 2006 es duen a terme la restauració i remodelació de la casa de Can Boquet així com de l'ermita. Aquesta última ha sofert una remodelació de la façana. | 41.5160800,2.3560300 | 446266 | 4596250 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77091-foto-08214-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77091-foto-08214-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77091-foto-08214-3-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La presència de material romà, també s'ha detectat recentment en un camp molt proper a l'ermita i a la masia i també a l'altre costat del camí. | 85|91|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77092 | Menhir de Cal Camat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-camat | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 068. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. pp. 23. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015 | El menhir o fita de Cal Camat es troba situat en el marge esquerra que separa la feixa del camí que va cap a Sant Bartomeu. Des de Vilassar de Dalt, un cop arribats a la Creu de Can Boquet, s'agafa el camí en direcció de Ca l'Arcís i deixant-lo de costat fins a una cruïlla de camins hi ha una casa de pagès, anomenada Cal Camat. Des d'aquesta casa es continua cap el camí que va en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes. El menhir o fita es troba en el marge esquerra del camí, a uns 50 metres aproximadament. Fa uns 2 metres de llargada i des de fa molts anys es troba inclinat cap el camí. Actualment està envoltat per les bardisses, però per la seva posició no amenaça de caure. | 08214-4 | Davant de Cal Camat | Es tenen notícies a partir del llibre 'El poblament d'Ilduro' de Marià Ribas, on parla de que ha pogut observar dos menhirs; un es trobaria situat prop del dolmen de la Roca d'en Toni i l'altre, arran del camí que condueix a Òrrius i que no és res més que el que actualment encara es pot observar passada la masia de Cal Camat, en direcció de Sant Bartomeu de Cabanyes. També se sap que els membres del Museu de Vilassar de Dalt senyalaren la seva presència durant les prospeccions efectuades alhora de realitzar la Carta Arqueològica l'any 1991. | 41.5422200,2.3467700 | 445515 | 4599157 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77092-foto-08214-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77092-foto-08214-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77092-foto-08214-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha trobat cap resta que pugui demostrar que aquest bloc de granit correspongui a un menhir. Si bé és cert que en la zona aquesta mena de pedres afloren de manera natural, cal tenir present que està situat en una cruïlla de camins important (Vilassar de Dalt - Sant Mateu, Cabrils i Òrrius) i prop de Coll de Porc, i que podria tractar-se d'una fita medieval o posterior. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 77093 | Rocs d'en Sardinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocs-den-sardinya | AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. pp.38-39 AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BALLDELLOU, V. (1972). 'El yacimiento prehistòrico del Roc d'en Sardinyà (Sant Genís de Vilassar, Barcelona)' dins Pyrenae núm. 8. pp. 41-52. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.65 GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. pp.11 - 12. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 067. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.26. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015 | 5500-650aC | Actualment el jaciment està quasi bé destruït per obra dels picapedrers i només en resta un forat a terra. S'ha constatat la presència de fogueres, així com de deixalles. | Es tracta d'un castell granític força impressionant que es troba en una petita elevació del terreny que domina les feixes dels voltants. Tots els materials que varen aparèixer es detectaren en una capa de terra d'escassa potència, que cobria els forats i esquerdes de les roques. Pau Ubach (1994: pp. 154-157) descriu aquest indret com d'aspecte impressionant, amb un diàmetre d'uns vint metres, i a la part més alta uns sis metres aproximadament. Pel costat esquerre, mirat des de la plana, es podia veure un tancat format pels grans blocs de granit de més de tres metres de llargada per dos metres setanta, la més baixa, i quatre quaranta les més altes. L'espai que quedava, dins d'aquest tancat, feia dos metres trenta pel cantó de l'entrada, per tres metres de llargada. L'entrada d'aquest reducte era força semblant als dels Recers o Castell de Pedra de Can Boquet, molt a la vora d'aquest en forma de triangle d'uns seixanta cinc centímetres de separació de cadascun dels seus angles, la qual cosa obligava a accedir a l'interior ben arrupit. Un cop dins, l'espai era força anivellat i amb força sediment. Damunt d'aquest tancat hi havia una petita cavitat de vuitanta centímetres d'amplada, per un metre quaranta de llargada, per al voltant d'un metre d'alçada i un subsòl, en forma de tascó, amb escassament trenta-cinc centímetres de sediment. A quatre metres del tancat, mirant cap el mar, s'hi trobà una petita cavitat al mateix pla del camp (1 x 0'9 x 1'15 m.). L'estudi publicat més recent és de Baldellou (1972) que n'excavà una rasa de 0'5 x 1'7 m. Orientada est-oest. S'observà un estrat de terra vegetal que s'internava per les esquerdes de la roca. L'excavador ho interpreta com un sol moment d'ocupació. Entre els materials recuperats es poden destacar les ceràmiques de tres tipus: cardials, a vegades amb impressions de punxó; amb cordó imprès o no, i ceràmiques llises. En general són de color marró, abundant desgreixant de mica, quars i calcària, i de cocció irregular. Els fragments eren molt petits i no van permetre reconstituir cap forma. Mancaven els fons plans i carenes, dels quals es pot deduir una tendència a les formes globulars. Els mitjans de prensió són nanses anulars de secció circular, verticals o bé horitzontals, tetons perforats i llengüetes horitzontals o verticals, perforades o no. La indústria lítica està representada per quatre peces retocades i setze esclats i làmines que no ho són. També es trobà una destral de basalt, una destral de diorita, i dues masses de molí. Tan els ossos com les petxines no varen ser recollides durant la primera excavació. | 08214-5 | Planes de Can Boquet | De l'excavació duta a terme per Jaume Ventura amb els seus col·laboradors, en sortiren tres raspadors de sílex del neolític antic i diversos fragments de ceràmica cardial. De l'excavació feta en una cavitat que es trobava al damunt d'aquest tancat en sortiren dues destrals de basalt, força rudimentàries, d' aproximadament uns deu centímetres de llargada. De la cavitat excavada per en Pau Ubach a 4 m. d'aquest tancat, en sortiren dos fragments de ganivet i un fragment de sílex negre, una peça de basalt, semblant a una destraleta però acabant en punta, dos raspadors de sílex, tres fragments de sílex atípic i una destral de fibrolita. Aquest roc, malgrat l'oposició ferma d'en Jaume Ventura i en Pau Ubach fou destruït per fer-hi voravies. Sembla ser que els picapedrers donaren a en Ventura una destral de bronze i un fragment de vaset de ceràmica espatulada que hauria sortit dins d'una escletxa, en trencar una de les pedres. Anys després, ja destruït el Roc d'en Sardinyà, Baldellou, de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, s'hi adreçà per fer-hi una investigació, editant una petita separata d'aquest jaciment prehistòric. Es tenen notícies d'actuacions en el terreny d'aficionats i clandestins, però es desconeixen les dates. | 41.5291600,2.3437100 | 445249 | 4597709 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77093-foto-08214-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77093-foto-08214-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77093-foto-08214-5-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials ubicats al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77094 | Cova d'en Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-pau | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23. BALIL, A. (1953). 'Vilassar de Dalt (Barcelona). Abrigos sepulcrales de los alrededors de Can Boquet', dins N.A.H., vol. I. p. 58. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.63. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Museu municipal de Mataró. p.10. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 065. RAURET, A. M.(1965). Placas de pizarra de la cultura megalítica catalana. Pyrene, núm.1, pp. 63 i 65. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.25. ROCA, T. et alii (1980). L'Arqueologia a l'escola. Aproximació a l´`epoca prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès Oriental). Mataró. Opuscle núm.2. p.16. VENTURA, Jaume (1956). 'Vilassar de Dalt' dins VIII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid. p.81. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015 | 2200-1500a | Tot i que s'observen claus d'escalada que podrien acabar malmetent la pedra. | S'hi accedeix des de la Creu de Can Boquet, s'agafarà la pista de la dreta que condueix cap al dolmen de la Roca d'en Toni, en direcció a Ca l'Arcís. Passats els camps de vinyes, hi ha una pista prohibida als vehicles, que passa pel mig de dues feixes, i sense deixar el camí de la dreta, arribarem fins a la zona dels rocs d'en Sardinyà. Cal prendre el trencall de l'esquerra en direcció al bosc. També s'hi pot accedir des de la pista carenera, pel trencall de la dreta que porta cap a la Font d'en Dirol. Just abans d'arribar-hi cal pujar pel marge esquerra i podrem observar un conjunt de blocs granítics, entre ells, la cova d'en Pau. Es tracta d'un abric o cova sepulcral de 4 m. de longitud per 2 m. d'amplada aproximadament, amb un corredor que el separa en dues cambres. Abans de ser excavat hi havia roques col·locades que tapaven l'entrada. El conjunt consta de dues cambres: en la primera es trobà una sageta de sílex i fragments de ganivet del mateix material, un fragment de vas de ceràmica fet a mà, col·locat sobre una pedra d'uns dos pams de grandària i fragments ceràmics escampats per l'habitació. En la segona cambra, entre els 25 i 50 cm. de fondària foren exhumats, una destral votiva de fibrolita, polida, un ganivet de sílex, una pedra irregular treballada d'un pam de grandària, una placa de diorita de color verd de forma trapezoïdal (107 x 45 i 60 x 14 mm. de gruix), una altra placa de pedra de color gris verdós (159 x 63 x 6 mm. de gruix), i un vas de ceràmica feta a mà de 60 mm. d'alçada per 80 mm. de diàmetre. Al centre de la cambra hi havia una gran quantitat de fragments d'ossos humans i ceràmica: un d'ells era decorat amb cordó i ditades; un altre presentava incisions. Sembla ser que en aquest abric també s'hi trobà material cardial. | 08214-6 | A les Planes d'en Carbonell | La cova fou descoberta pel Sr. Pau Ubach i Font, que observà entremig d'uns matolls es veia una escletxa que s'endinsava cap a una bauma. El sostre tenia més d'un centenar de forats, dels quals no n'hi havia cap d'igual, amb una profunditat de tres a setze centímetres a la roca, originats per l'erosió. En superfície es recollí petits fragments de ceràmica escampats, juntament amb d'altres de crani humà. Vuit dies després, en companyia d'en Salvador Xivillé, netejaren la cova i observen tres pedres seguides d'entre 30 a 40 cm, tant de llargada com d'amplada, formant una sola llosa. Excavaren la part més alta. De la part alta sortiren ofrenes: un vaset de fang espatulat, d'uns 10 cm. d'alçada, per un 6 de diàmetre. Al seu costat, una destraleta votiva de jaspi, de forma triangular, aproximadament de 3 x 1cm. Al costat de la destraleta hi havia un ganivet de fibrolita de forma triangular, d'uns 12 cm. de llargada per uns 2 cm d'amplada, de color beix. També hi havia dues plaquetes funeràries de pissarra I en el centre una peça de sauló, de color argila clar, amb la forma d'un cap humà, vist de perfil, semblant al de les pintures rupestres. En un altre cantó es trobaren les restes esmicolades d'un vaset de fang i un fragment de ganivet de sílex blanc de tres centímetres de llargada. L'endemà, els acompanyaren els altres components del grup, dirigits per en Jaume Ventura. D'aquesta excavació sortí també una punta de sageta de fulla de llorer, i fragments de sílex atípics de diferents colors, un altre fragment de ganivet de sílex blanc. Després en Jaume Ventura retirà les lloses i es trobà l'enterrament. El Dr. Serra Ràfols i el baró d'Esponellà, un cop assabentats dels fets, batejaren la cova amb el nom de Pau. També es tenen notícies d'actuacions en el terreny d'aficionats i clandestins, però es desconeixen les dates. | 41.5288700,2.3480700 | 445612 | 4597675 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77094-foto-08214-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77094-foto-08214-6-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77095 | Cova d'en Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-joan | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 064. SECCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL MUSEU DE VILASSAR DE DALT (1978). 'Noves troballes a l'estació eneolítica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm.4. pp.81-82. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015. | 2500-1800a | S'hi accedeix des de la Creu de Can Boquet, per la pista de la dreta que condueix cap al dolmen de la Roca d'en Toni, en direcció a Ca l'Arcís. Passats els camps de vinyes, hi ha una pista prohibida als vehicles, que passa pel mig de dues feixes, i sense deixar el camí de la dreta que cada vegada es fa més estret, s'arriba fins a la zona dels rocs d'en Sardinyà. Es tracta d'un gran bloc granític reposat sobre un marge de sauló. Entre aquest marge i el bloc granític s'hi formà una cavitat d'1 metre d'alçada per 2 metres d'amplada i 3,50 metres de profunditat. Sembla ser que, quan es va excavar es va localitzar, a uns 70 cm. de l'entrada, una paret de pedres, de volum variable entre 30 i 40 cm. i de forma irregular. Aquesta paret tancava l'entrada i culminava amb una alçada de 75 cm. aproximadament. Un cop retirada la paret es va poder observar una llosa de 80 cm. de llargada per 20 cm. d'amplada i 8 cm. de gruix, iniciant un semicercle de pedres que formaven un mur de 60 cm. d'alçada que feia funció de tanca per la part posterior. Aquestes lloses protegien tres enterraments en posició fetal, girats cap al costat dret i amb els braços paral·lels als crani; les mandíbules es trobaren despreses del maxil·lar. Els excavadors varen suposar que els enterraments eren coetanis, ja que estaven al mateix nivell i en la mateixa posició. No es pogué observar cap estratigrafia ja que els sediments estaven barrejats a causa de tres caus fets per les guilles. De la terra garbellada es varen extreure dos fragments de sílex atípics, d'uns vint mil·límetres, així com també diversos fragments de diferents mides de ceràmica espatulada. Pel que fa a l'exterior de la cova, en la paret oest, prop del semicercle, entremig d'una capa de 20 cm de gruix sedimentada sobre la pedra que forma el sòl geològic de l' indret, aparegué una petita destral de basalt de 50 x 67 mm., així com diversos fragments de ceràmica feta a mà, decorada amb incisions i ratlles. | 08214-7 | A 400 metres al nord-est del dolmen de la Roca d'en Toni. | Fou descoberta pel senyor Joan Pujol l'any 1977 i excavada per Pau Ubach i ell mateix. Al mig de la cavitat s'hi va trobar una paret que va ser desmuntada. Al darrera s'hi varen trobar tres enterraments en posició fetal. També es trobaren trossos de destrals funeràries i diversos exemplars de ceràmica a la part externa i superior de la cova. Els tres caus fets per bèsties va permetre l'entrada d'aigua i l'erosió del terreny, provocant una pèrdua de restes òssies. Es tenen notícies d'actuacions d'aficionats i clandestins, però sense cap més precisió. | 41.5280600,2.3433900 | 445221 | 4597588 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77095-foto-08214-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77095-foto-08214-7-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 77096 | Cova de la Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-granota | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23. BALIL, A. (1953). 'Vilassar de Dalt (Barcelona). Abrigos sepulcrales de los alrededors de Can Boquet', dins N.A.H., vol. I. p. 58. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.63. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. p.10. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 066. RAURET, A. M.(1965). Placas de pizarra de la cultura megalítica catalana. Pyrene, núm.1, pp. 63 i 65. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. pp. 16 i 24. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.25. ROCA, T. et alii (1980). L'Arqueologia a l'escola. Aproximació a l´`epoca prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès Oriental). Mataró. Opuscle núm.2. p.16. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. VENTURA, Jaume (1956). 'Vilassar de Dalt' dins VIII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid. p.81. VENTURA, Jaume (1962). 'Inventario nacional de sitios arqueológicos. San Ginés de Vilassr (Barcelona)', dins N.A.H.V. p.265. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015. | 2200-1500a | Es tracta d'una cova formada per dos grans blocs de granit damunt dels quals descansa un altre bloc que fa funció de coberta, amb dues cambres distribuïdes en dos nivells diferents. La cambra inferior està composada per una pedra de dos pams de costat, quadrangular, que estava situada al centre. En aquesta cambra no s'hi ha trobat materials. En la cambra superior s'hi trobaren tres enterraments amb els ossos molt desfets. En tots ells s'hi van trobar fragments de ceràmica. En el primer hi havia un ganivet de sílex, una punta de sageta del mateix material amb peduncle, i una placa de diorita verd clar (143 x 55 x 7 mm.). En el segon enterrament, es van trobar dos ganivets de sílex, una punta de sageta de sílex i una placa rectangular de diorita de color verd clar (78 x 37 x 8 mm.) En el tercer, un ganivet i una sageta de sílex. Al garbellar les terres de l'interior de la cova foren exhumades quatre puntes de sageta de sílex, una peça de collaret rodona perforada de silicat de color verdós, i dos fragments de ganivet de sílex. Sembla ser que en aquest abric també s'hi trobà material cardial. Per tant es pot dir que es tracta d'una cripta sepulcral col·lectiva de finals del calcolític i inicis del bronze antic. Es pot considerar un tipus d'enterrament que conviu amb les etapes finals del fenomen megalític. | 08214-8 | Zona de Can Boquet | La cambra superior de la Cova de la Granota fou excavada l' any 1950, entre els mesos de maig i juny, i la cambra exterior no fou excavada fins l'any 1955. Les dues excavacions foren dutes a terme pel Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i dirigides per en Jaume Ventura. En Pau Ubach, després d'haver descobert la cova que duria el seu nom, va observar un amuntegament granític, més gran que la cova d'en Pau. En ajupir-se, observà que en el terra hi havia petits fragments escampats de ceràmica, juntament amb d'altres de crani humà. L'excavació es realitzà uns dies després de la cova d'en Pau. Ubach explica que un dels companys, en Toni Mas, a l'aixecar el piquet que havia clavat a l'entrada de la cova, aixecà un sediment negre acompanyat d'un ganivet de sílex de color marró de 12 cm. de llargada. Assistiren després de l'excavació el Dr. Serra Ràfols i el baró d' Esponellà. Es tenen notícies d'actuacions en el terreny d'aficionats i clandestins, però es desconeixen les dates. | 41.5285500,2.3476800 | 445579 | 4597639 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77096-foto-08214-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77096-foto-08214-8-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 77097 | Forn de La Fornaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fornaca | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 192. ROSELLÓ, Núria; GIRONÈS, Toni i GAMARRA, Agustí (2007). ' La terrisseria romana de la Fornaca: Vilassar de Dalt', dins Tribuna d' arqueologia, 2006, 2007. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona, pàgs. 191-212. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015. | I-V dC | Conjunt de tres forns d'època romana excavats en un marge natural, fet que els dóna més estabilitat per suportar les cambres de cocció i aporta una millora en l'àmbit d'aïllament tèrmic. El seu emplaçament, amb l'abundància de matèria primera (argila), de combustible (fusta) i rica en aigua, i la seva orientació al vent de llevant, per facilitar la circulació de l'aire calent dins de les cambres, és idoni per la cocció de material ceràmic. Els forns 1 i 2, catalogats per N. Cuomo di Caprio i F. le Ny com a forns romans de tipus I/a. De planta circular i doble cambra: la inferior (de combustió), i la superior (de cocció)separades per una graella sostinguda per columna central en la cambra inferior, de tir directe o vertical. Les cambres de combustió es troben excavades a l'argila natural, amb una columna central, reparada en diferents moments, de la qual arranquen 8 arcs radials que enllacen la columna amb els murs perimetrals aguantant la graella. Els 8 arcs radials configuren les obertures o xemeneies per a l'evacuació de fums i gasos, al mateix temps que permeten la cocció de les peces dipositades al damunt. Les parets de la cambra de combustió presenten escorificacions i vitrificacions molt pronunciades a causa de les temperatures, que oscil·larien entre els 800-1000 ª C. Aquestes escorificacions resten en un perfecte estat de conservació en l'interior de la cambra de combustió del forn 2. La boca d'accés a la cambra de combustió es tropa tapiada al forn 1 i oberta al forn 2. Faria la funció d'entrada del combustible, neteja i reguladora del tir. De la cambra de cocció es conserva part del perímetre de les parets, arrencant de la mateixa argila, i tancant-se cap a l'interior formant una cúpula suficientment oberta per donar sortida al fum i als gasos. Sembla previsible que la cambra de cocció tingués algun tipus d'accés per a la introducció i la retirada de peces, no identificada pel registre arqueològic. Pel que fa a la producció, estaríem davant de dos forns dedicats a la cocció de materials de construcció (ímbrex, tègula, i maons) i dolies (recipients ceràmics de grans dimensions). La tipologia dimensions dels forns, les restes aparegudes al forn 2 i la proximitat de l'abocador on trobem un 75% de material de construcció i dolia, ens indica una producció industrial de material ceràmic de gran format. La datació gràcies a l'estudi arqueomagnètic de la Fornaca va consistir en la pressa demostres dels forns 1 i 2 en la seva posterior anàlisi al Laboratori de Paleomagnetisme dels serveis de Suport a la Universitat de Barcelona - CSIC. La direcció mitjana obtinguda pels dos forns, un cop comprada amb les corbes de referència, proposa una datació de la darrera cocció dels forns entorn el s. II dC. La tipologia del forn 3 és completament diferent a la dels anteriors, i es catalogaria com a forn tipus I/c segons F. le Ny. Presenta una única cambra (de combustió i cocció), corredor d'entrada (praefurnium) i banqueta perimetral. És de tir directe, evacuant els gasos calents pels conductes excavats al perímetre de les parets. Excavat al marge d'argila, l'estructura va ser seccionada per aterrassaments moderns. Es tractaria d'un forn de calç. Conserva el praefurnium, corredor d'alimentació d'aire, combustible i neteja. | 08214-9 | Camí de Mataró, s/n | El topònim Fornaca, documentat per primera vegada l'any 1290 a l´Speculum del castell de Vilassar, ens dóna pistes sobre l'antiguitat de la zona de producció industrial. El grup arqueològic de Vilassar de Dalt documenta l'any 1949 l'existència d'un forn tocant al camí de Mataró, d'època indeterminada. L'excavació efectuada per la secció d'arqueologia del Museu arxiu l'any 1981, netejant i consolidant el forn, no dóna cap altre tipus de resultats arqueològics. El forn conservava la cambra de combustió sencera i bona part dels arcs de la cambra de cocció, que es van apuntalar. Aquest forn, anomenat forn 1, es va incloure en el catàleg del patrimoni de Vilassar de Dalt per la seva futura protecció. L'any 2002 l'ajuntament de Vilassar de Dalt inicia la urbanització del territori per ampliar el polígon industrial de Vallmorena. Des del Museu arxiu de Vilassar de Dalt s'impulsen les tasques de neteja i protecció del forn 1, integrat en una parcel·la catalogada com a zona verda. Sota la direcció tècnica de l'arqueòloga Núria Roselló i Gregori s'inicia la intervenció amb la intenció de netejar i documentar el forn existent i el seu entorn. En les tasques d'excavació es documenten dos forns més. El seguiment de moviments de terres a tota la zona destinada a polígon industrial va donar altres troballes puntuals, com un fons de cabana del bronze, un pou amb parets i reompliment de l'època romana, una sitja de s. I aC i, a 50m dels forns, el vèrtex d'un abocador de mitjans s. II dC. | 41.5160000,2.3680600 | 447269 | 4596233 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77097-foto-08214-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77097-foto-08214-9-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'espai de protecció i musealització dels forns, orba de l'arquitecte Toni Gironès, és un edifici excavat amb una coberta/plaça, lligada al passeig superior de la Fornaca. L'accés es fa a partir d´una cambra d'acer des d'on descobrim els tres forns romans, passant d'un polígon industrial del s. XXI a un centre terrisser de fa gairebé 2000 anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77098 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-5 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció ventall. Ketres editora, SA. Barcelona. SAMON FORGAS, Josep (2006). Passejada cultural al torrent de Cuquet: 350 anys de l'establiment dels moliners Tey al molí de Cuquet (1656-2006). Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | XVII | ha perdut la coberta i parets mitgeres. També han desaparegut les dues pedres de molí que l'any 2008 encara es veien a l'interior. Degut al vent i una tempesta, dos arbres de grans dimensions van caure i estan encara damunt de la paret. Cal tallar-los per evitar que el pes acabi d'enfonsar la façana orientada al sud-oest | Antic molí de planta rectangular situat a la llera dreta del Torrent del molí de Cuquet ,a tocar del terme municipal de Vallromanes. Constava de carcabà, obrador i estances del moliner. Està força cobert per la vegetació i el pou i la bassa no són visibles. El carcabà està gairebé colgat, però encara se'n veu la part superior de l'obertura que desemboca a la riera. Els paraments són de paredat antic amb les cantoneres fetes de pedra granítica ben escairada. Les finestres tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada. En una es conserva la reixa de ferro forjat. A l'interior, les portes i finestres tenen arcs escarsers de maons posats a sardinell, i una de les finestres conserva un festejador. | 08214-10 | Torrent d'en Cuquet | Aquest molí pertanyia al mas Cuquet de Vallromanes, que tenien un altre molí. Fou establert per Jaume Tey, moliner natural d' Hostalric, que va iniciar una nissaga de moliners i pagesos que perdurà fins al primer terç del segle XX. | 41.5328400,2.3190200 | 443192 | 4598134 | 1694 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt es considera zona d'expectativa arqueològica; però es tracta d'un edifici que conserva la seva planta i l'alçat. Només ha perdut la coberta i parets mitgeres. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 77099 | Molí de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-matagalls | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. VILADEMUNT i CORNEY, Josep (2002). Estratègies humanes d'ocupació del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIV-XVIII | referències documentals que no s'han pogut verificar | En la documentació antiga es parla de l'existència d'un molí blader, al lloc anomenat Farraginal, prop del castell, que s'ha anomenat Molí de Malgraner i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997 el va assenyalar com a àrea d'expectativa arqueològica. S' esmenta la presència d'uns vestigis relacionats amb una construcció de planta quadrada, sense que s'hagi dibuixat cap planta ni tan sols una fotografia. La zona que marca el Pla Especial, actualment es troba del tot inaccessible i cobert de vegetació (canyes, bardisses, etc) i brutícia, cosa que fan del tot impossible localitzar aquest element. No obstant això, s'ha pogut detectar un seguit de parets de més de tres metres d'alçada en alguns indrets, que neixen arrant mateix d'un salt d'aigua de pedra granítica amb un desnivell de gairebé dos metres i mig d'açada. Al racó, a mà dreta, hi ha la boca d'una mina, sense portella, d'uns 70 cm d'alçada màxima i 60 cm d'amplada, en molt bon estat de conservació com es constata en els 10 primers metres fins arribar a un revolt a mà dreta. Aquest tram de l'entrada està reforçat, al costat dret, amb pedra i amb fileres de maons, al costat esquerre i collat amb morter. El sostre està recobert per maons plans de 40 x 40 cm disposats de forma piramidal. En arribar al revolt, està excavada en el sauló. Des de la boca de la mina fins on els testimonis orals esmenten una bassa de grans dimensions hi ha una trentena de pases. | 08214-11 | Riera de Salvet | L'any 2008, amb la revisió de la carta arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es va incorporar com a jaciment arqueològic. | 41.5192100,2.3514300 | 445884 | 4596600 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77099-foto-08214-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77099-foto-08214-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77099-foto-08214-11-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En cas d'una fitira intervenció de tipus urbanístic, caldria fer una neteja prèvia i un seguiment ja que per informació oral de Josep Vilademunt es coneix que molt aprop hi ha d'haver una bassa molt gran, que possiblement es tracti de la bassa del molí. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77100 | Turó d'en Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-xaus | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A i RIPOLL, E. 'Actividad arqueológica en Cataluña, durantelos años 1950 - 51; dins AEA XXV | la manca d'informació precisa no permet conèixer l'estat de conservació d'aquest jaciment. | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i en el Catàleg municipal es parla de la troballa de dues o tres tombes, en data indeterminada, de les que no es conserva cap documentació. Les coordenades són només aproximatives, ja que es desconeix el lloc exacte de la troballa, però se situaria entre el camí de Ca l'Arcís i el de Cal Senyor, en la carena del Turó d'en Banús. Les tombes eren rectangulars i estaven fetes amb lloses, de forma semblant a les que hi ha prop del dolmen. Per tipologia podria tractar-se de tombes medievals, però no es pot descartar que siguin anteriors. | 08214-12 | Entre el Turó d'en Banús i el Turó d'en Xaus | 41.5344000,2.3424600 | 445149 | 4598292 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 77101 | Els Cups | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cups | AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. pp.38-39 AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BALLDELLOU, V. (1972). 'El yacimiento prehistòrico del Roc d'en Sardinyà (Sant Genís de Vilassar, Barcelona)' dins Pyrenae núm. 8. pp. 41-52. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.65 LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. pp.11 - 12. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 067. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.26. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. | notícia no contrastada | El Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt situa en aquest indret una àrea d'expectativa arqueològica però no s'especifica cap troballa concreta en aquest punt, tot i que està envoltat de jaciments prehistòrics. L'any 2008, amb la revisió de la carta arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es va incorporar com a jaciment arqueològic. | 08214-13 | Planes de Can Boquet | La troballa de material ceràmic i lític d'època prehistòrica en tota aquesta àrea és normal i freqüent i cal relacionar-ho amb les diferents coves-enterrament que s'han documentat, com la Cova de la Granota, la Cova d'en Pau, la Cova d'en Joan, els Rocs d'en Sardinyà entre d'altres. | 41.5306300,2.3438900 | 445265 | 4597873 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77101-foto-08214-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77101-foto-08214-13-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 77102 | Castell de pedra de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pedra-de-can-boquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CUYÀS, JM. (1976) Història de Badalona, Autor, pàg. 65. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 090. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona, pp.144–146. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015. | Coneixent perfectament aquesta zona, es pot dir que en els últims 10 a 15 anys, aquest lloc ha sofert un procés de degradació que de moment sembla imparable. S'han detectat restes de fogueres, deixalles de tota mena, (matalassos, sofàs, plàstics, xeringues, etc), així com la presència constant d'activitats furtives. Els accessos dins dels Recers, s'han eixamplat com a conseqüència de la massificada presència humana, ampliada per la presència cada vegada més nombrosa d'aficionats a l'escalada lliure. S'ha observat que, un dels blocs granítics, per la part de baix dels Recers, ha estat excavat i espoliat fins a tal punt, que una llosa de grans proporcions, s'ha desprès del sostre de manera molt perillosa. | S'hi accedeix des de la Creu de Can Boquet, per la pista de la dreta que condueix cap al dolmen de la Roca d'en Toni, en direcció a Ca l'Arcís. Entre els camps de vinyes i el dolmen de la Roca d'en Toni, hi ha una pista prohibida als vehicles, que passa pel mig de dues feixes, i sense deixar el camí de la dreta, s'arriba a la zona dels rocs d'en Sardinyà. Es deixen a mà esquerra i es continua uns 25 metres més fins que el camí acabi en el bosc, on hi ha davant mateix aquest conjunt granític. Es tracta d'un recinte envoltat de grans blocs granítics, de més de tres metres d'alçada per un gruix que oscil·la entre un metre i dos i mig, fent que es tracti d'un recinte tancat i de difícil accés, ja que la única entrada es pot fer per dues escletxes. L'interior del recinte, en forma de L, amida tres metres la part estreta i cinc la part ampla, per set de llargada. Enfront de l'entrada principal, té un altre annex, en forma de recinte envoltat per quatre grans blocs, semblant a una cambra rectangular. | 08214-14 | Can Boquet | Descobert pel grup d'en Jaume Ventura l'any 1950, després de la Cova d'en Pau i la Cova de la Granota. L'excavació s'inicià a partir d'una escletxa estreta que quedava en un dels dos accessos d'entrada. Mesurava 70 cm. per la seva part alta i 30 cm. el fons, per tres metres de llarg. D'aquí sortí una destral votiva de color blanc, de 4 cm. aproximadament x 8 cm x 12 cm de gruix, i diversos fragments de sílex i fragments de ceràmica d'èpoques neolítica, campaniforme, celta i medieval. | 41.5282500,2.3432000 | 445205 | 4597609 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77102-foto-08214-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77102-foto-08214-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77102-foto-08214-14-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els nom de Rocs de Can Boquet o Els Recers | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77103 | Ca l'Estrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrany-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona, pàg. 778. | VI-I aC | Notícies molt antigues sense referències precises. Sembla que es va destruir. | Marià Ribas (1952) marca l'indret amb troballes d'habitacions ibèriques i Estrada (1969) en recull la noticia en la seva publicació, així com Sanmartí (1986). Però aquestes notícies antigues no s'han pogut comprovar. | 08214-15 | Les Ginesteres | Ca l'Estrany fou enderrocat per construir la torre actual, pertanyent a Puig, S.A. Tota la finca està vallada i no s'hi pot accedir. La prospecció per elaborar l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya no hi trobà cap resta. | 41.5236800,2.3463800 | 445467 | 4597099 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77103-foto-08214-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77103-foto-08214-15-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2008, amb la revisió de la carta arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es va incorporar com a jaciment arqueològic. | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77104 | Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garbat | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 143. VILLA, X. (1971). Itinerari I: la Plaça; dins Vilassar. Ajuntament de Vilassar de Dalt. Pàgs. 11 i 12. | IIaC-VdC | una part es va destruir als anys 80 i una altra no es coneix si es conserva o no | Cal Garbat és una antiga fàbrica situada a la part alta de Vilassar de Dalt, a la llera esquerra de la riera de Targa, situada entre els carrers Llibertat, Mn. Cinto Verdaguer, Balears i el Torrent Daniel. Durant la construcció d'un dipòsit de gasoil, a 3 metres de profunditat, es van descobrir tres tombes fetes de tègules. Només se'n va poder recuperar una que es pot veure en el Museu arxiu de Vilassar. Les altres es van destruir. | 08214-16 | Carrer Balears | Els membres del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt informen a Marta Prevosti durant la realització de la seva recerca (1981) de l'existència de 3 tombes d'època romana en aquesta fàbrica. També n'informaren en el seu moment (1987) als autors de la carta arqueològica del Maresme. Però posteriors intervencions arqueològiques que s'han realitzat amb motiu d'un projecte de canvi d'usos de la fàbrica; anys 1999 i 2007, no han permès descobrir cap altre enterrament; tot i que només en 2 cales s'ha arribat al terreny natural. Per tant es manté la possibilitat de la troballa de noves sepultures, en futures investigacions. | 41.5201300,2.3584000 | 446467 | 4596698 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77104-foto-08214-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77104-foto-08214-16-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77105 | Camí de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comissió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 170. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 140-141. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII, pàg. 92. | II aC-IIdC | no són visibles cap tipus de restes i probablement s'hagin destruït | El jaciment se situa al nord-est del terme municipal, a tocar del límit amb Premià de Dalt i a 100 metres del santuari de la Mare de Déu de La Cisa, en una zona de forta pendent. Es documenta a partir de les notícies de Marià Ribas (1952) que parla de vil·la romana amb sepultures d'incineració i sitges d'enterrament, al peu del camí de Sant Genís de Vilassar (Vilassar de Dalt) a Sant Pere de Premià (Premià de Dalt). Estrada (1969) agafant la informació anterior senyala l'existència d'una vil·la romano imperial amb el número 168. Marta Prevosti (1981) va poder consultar l'arxiu inèdit de Marià Ribas on en una nota del març de 1928 cita en aquest lloc la troballa de ceràmica comuna romana, àmfores, sigil·lades, dolia, opus testaceum, i tres fragments de llànties. Hi explica que a l'any 1936 hi va descobrir parets amb restes d'estuc i paviment. A quatre metres de distància, els fonaments d'una habitació (3,56 x 4,20 m) amb parets de mig metre de gruix, tallades per altres parets. També ens diu que hi va trobar 47 fragments de ceràmica d'ús comú, 7 d'olla feta a mà, 5 de sigil·lades amb relleus de fulles i línies puntejades, dos de llisos petits i dos de campaniana. Amb aquestes dades, per Prevosti es tracta d'una vil·la romana que data d'època republicana amb una pervivència fins el s. I aC. | 08214-17 | Av. Mare de Déu de La Cisa | Noticies directes aportades per Marià Ribas. | 41.5126600,2.3521100 | 445936 | 4595872 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77105-foto-08214-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77105-foto-08214-17-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'orografia del terreny no és el més indicat ni el més característic per trobar-hi vil·les romanes. Aquest tipus de notícies tan antigues (1928) cal valorar-les en un context determinat on no es treballava amb eines de georeferenciació.També cal tenir present els canvis produïts en el territori en els darrers anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77106 | Bòbila Boatella o del Ravalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-boatella-o-del-ravalet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España.Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178. ÀLVAREZ, J. 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu'. Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar.. BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). 'Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51'. A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV. BOSCH GIMPERA, P.(1915). 'Necròpolis a Sant Genís de Vilassar'. A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V. BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI). DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43. DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20. LLEONART, R.(1977). 'Vestigis de la civilització dels 'Sepulcres de Fossa' al Maresme'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31. LLONGUERAS, M. (1981). 'Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya'. A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Universitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24. SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana'. Ampurias. 4, pàg. 79. SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). 'Baetulo-Blanda,'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13. | es va excavar en el seu moment | Necròpolis neolítica descoberta en els terrenys d'una bòbila, descoberta a principis de segle XX i situada en aquells moments als afores del nucli urbà. L'any 1903 es comencen a trobar restes materials, lloses, esquelets, material ceràmic amb motiu de l'extracció de terres pel funcionament de la bòbila, però no és fins l'any 1914 que s'hi intervé. Primer sota la direcció de Joaquim Folch i Torres i l'any 1917, sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere. El primer excava dos enterraments i el segon n'excava un tercer, que sumats als que es van malmetre sumen un total d'entre 12 i 14 individus, que corresponen a una cronologia que cal adscriure a la fàcies vallesana entre el V i el IV mil·lenni aC. | 08214-18 | Torre del Ravalet | L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915. L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans. Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres. | 41.5173200,2.3635200 | 446892 | 4596383 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77106-foto-08214-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77106-foto-08214-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77106-foto-08214-18-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix amb els noms de: Necròpolis de Sant Genís de Vilassar, Necròpolis de la Bòbila Boatella o Necròpolis del Ravalet. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77107 | Necròpolis de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 191. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 138-140. | IIaC-VIIdC | jaciment destruït per la construcció d'habitatges | Jaciment situat per sota l'avinguda Mare de Déu de La Cisa, entre dos torrents. Es tractaria d'una possible necròpolis, documentada per la troballa en un marge, de 8 a 10 enterraments en caixes de pedra que havien quedat al descobert per unes obres. Els materials recuperats són campaniana, Africana A, llànties, ceràmica de parets fines, ceràmica grisa emporitana, ceràmica comuna romana, material constructiu, claus de ferro. La tipologia del material no sembla correspondre a la de les tombes, que podrien ser més tardanes. El material podria tenir equivalència amb algun altre jaciment de la zona, com El camí de La Cisa. | 08214-19 | Al sud de l'Av. Mare de Déu de La Cisa | Marta Prevosti (1981) explica com els membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar van acudir a aquest indret assabentats que unes obres estaven destruint una necròpolis, però es van trobar molts impediments i no van poder salvar gran cosa. Joan Gómez, membre de l'AECC, explicava a Prevosti 'sabedors que s'havien destruït nombroses tombes hi van anar i van veure en el marge d'un camp, que devia fer uns 50 m de llarg, uns 8 o 10 enterraments en caixes de pedra, totes de tipus bastant groller'. | 41.5125700,2.3554500 | 446214 | 4595860 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cementiri de Vilassar de Dalt, però el nom de 'cementiri' no té res a veure amb una antiga ubicació del cementiri de Vilassar, sinó amb el tipus de troballa que s'hi va fer. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77108 | El Caminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caminet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | IIaC-VdC | gran part del jaciment ha estat destruït, però no es pot descartar noves troballes | A la zona coneguda com El Caminet, entre els carrers Pius XII i Mestre Salmeró, durant les obres d'urbanització del sector, als anys 40 del segle passat, es van documentar un fust de columna, les restes d'un forn, amb la cambra de cocció de planta circular i una conducció d'aigües en una llargada de 25 metres, vinculada al forn. Aquesta canalització estava feta a partir de peces de terra cuita en forma d''U'. Als anys 50 s'efectuaren noves troballes a uns 5 metres de les primeres, a la cantonada del camí de la capella de Santa Maria. Es va documentar una sitja i estructures constructives que corresponien a un establiment d'època romana; les restes de dues parets i un fragment d'opus signinum. El material exhumat de la sitja corresponia a ceràmica constructiva, àmfores i ferro. El juliol de l'any 2008 amb motiu del seguiment d'unes obres d'adequació de les voreres de l'avinguda Santa Maria, es va documentar una altra canalització igual a la dels anys 40, en una llargada de 3 metres. | 08214-20 | Carrer Pius XII | Les primeres notícies són dels anys 40, quan s'identifiquen una sèrie d'estructures. Als 50 es torna a fer una intervenció de salvament. Però d'aquestes actuacions només en quedava el testimoni i els records. L'any 2008 ha servit per confirmar l'existència d'un jaciment d'època romana, però no ha servit per determinar que en resta i el seu abast territorial i cronològic. | 41.5136500,2.3596500 | 446566 | 4595978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que les notícies eren antigues i no hi havia documentació complementària, intervencions arqueològiques recents han confirmat l'existència d'un establiment d'època romana. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77109 | Urbanització Comte Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-comte-urgell | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 189. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 137. | IIaC-VdC | no es pot conèixer l'abast real del jaciment per manca d'interevncions arqueològiques | La zona de la urbanització Comtes d' Urgell, inclou els antics camps de vinya de Cal Mateu del Nen i també el camp dels Hermanos. Ignasi Terrades informà oralment a Marta Prevosti (1981) que en el que aleshores eren camps, s'hi van desenterrar les restes d'un paviment romà d'opus signinum. Això fa pensar que es tracta d'un establiment rural d'època romana. L'any 1997, amb motiu de les obres d'urbanització de la zona, es va fer una intervenció arqueològica, consistent en una prospecció superficial i un seguiment de les màquines. Aquests treballs no van permetre documentar cap estructura, però si ceràmica d'época romana: material constructiu terra sigil·lada i ceràmica ibèrica. Es tracta d'una zona molt rica en troballes, amb notícies des de molt antic, però no s'ha pogut documentar l'existència de la vil·la o centre productor. Potser es va destruir en el seu moment i només en queden les restes escampades. | 08214-21 | Carrer Céllecs | La informació és molt escadussera, però les noticies de troballes en zones properes és molt abundant (El Caminet, Sota el Camp de futbol, Sots d'en Pi). Enguany, s'han excavat unes sitges a la zona de l'antic camp de futbol que estan en procés d'estudi. | 41.5100900,2.3573600 | 446372 | 4595584 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77109-foto-08214-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77109-foto-08214-21-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom 'Vinya de Can Mateu del Nen' o 'Camp dels Hermanos' | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77110 | Necròpolis Frejinals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-frejinals | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comissió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII, pàg. 97. | I-III dC | es van documentar i es van destruir | Notícies antigues proporcionades per Marià Ribas, assenyalaven l'existència de troballes d'època romana en aquesta zona, consistents en enterraments en tègula i material arqueològic representat per una llàntia decorada amb una figura de gall, una altra amb representació antropomorfa, fragments de ceràmica terra sigil·lada i comuna. El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt, recollia aquesta informació en dues fitxes, una anomenada sota el Camp de futbol i l'altra Sot del Pi. Amb motiu de la construcció del CEIP Francesc Macià, l'any 2008, es va realitzar una intervenció arqueològica que va permetre documentar fins a 11 cubetes destinades a l'extracció d'argila per a la construcció d'atuells ceràmics. Set havien estat amortitzades abans del segle II dC, tres a finals del segle II o principis del III i una altra d'època moderna. | 08214-22 | CEIP Francesc Macià | Les notícies de l'existència d'enterraments, les proporcionà Marià Ribas. | 41.5116200,2.3600100 | 446594 | 4595752 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77110-foto-08214-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77110-foto-08214-22-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de 'Sota el camp de futbol', 'La Famada', 'La Bernadora', 'Noves pistes d'atletisme' o 'CEIP Francesc Macià'. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77111 | Pistes d'atletisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pistes-datletisme | ACHÓN i CASA, Oriol (2008). 'Informe del seguiment arqueològic a les obres del CEIP Francesc Macià i les Pistes d'Atletisme. Servei d'arqueologia. ACHÓN i CASA, Oriol (2009). 'Memòria del seguiment arqueològic a les obres del nou CEIP Francesc Macià i les Pistes d'Atletisme de Vilassar de Dalt (Maresme)'. Servei d'arqueologia. ACHÓN i CASA, Oriol (2010). 'Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment de les noves Pistes d'Atletisme de Vilassar de Dalt (Vilassar de Dalt, el Maresme)'. Servei d'arqueologia. ACHÓN i CASA, Oriol (2011). 'Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment de les noves Pistes d'Atletisme de Vilassar de Dalt (Vilassar de Dalt, el Maresme). Fase IV'. Servei d'arqueologia. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOSCH de DORIA, Marc (2009). 'Projecte intervenció arqueològica preventiva subsidiària de la construcció de les noves pistes d'atletisme de Vilassar de Dalt, el Maresme'. Servei d'arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MORET i PUJOL, Lourdes (2008). 'Proposta de seguiment arqueològic a la zona de Can Torradetes per la construcció del CEIP Francesc Macià de Vilassar de Dalt (Maresme)'. Servei d'arqueologia. MORET i PUJOL, Lourdes (2009). 'Informe d'afectació de restes arqueològiques. Intervenció arqueològica preventiva subsidiària de la construcció de les noves pistes d'atletisme de Vilassar de Dalt, el Maresme '. Servei d'arqueologia. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | IIaC-VIIdC | 13 tombes s'han musealitzat | En l'antic terreny del camp de futbol i les pistes d'atletisme, delimitat pels carrers Pius XII, Mestre Salmeró, Reina Elisenda i Guilleries, s'han documentat una sèrie de restes arqueològiques relacionades per una banda amb una vila o la part rustica d'una vila que havia de ser propera; amb una cronologia d'entre els segles II aC i III dC i una zona de necròpolis tardana, datada entre els segles IV i VII dC. Les estructures pertanyents a la vila corresponen a cubetes, sitges, un lacus recobert d'opus signinum, un forn i rases d'extracció d'argiles. De la necròpolis s'han documentat fins a 34 tombes de tres tipologies. Les més antigues són les tombes fetes amb elements constructius (teules, maons, imbrex, etc). En una segona fase hi ha les tombes de fossa simple i les més recents serien les fetes amb lloses de pedra, tipus cista. | 08214-23 | Entre els carrers Reina Elisenda, Pius XII i Les Guilleries | A mitjans del anys 50 del segle XX, Marià Ribas 1952) ja parlava de la troballa de diversos sepulcres de teules de secció quadrada i triangular sota el camp de futbol. També Pau Ubach (1994) als anys 70 documenta 2 nous enterraments. Amb motiu de la construcció del CEIP Francesc Macià en una zona que des de ben antic s'havien documentat restes arqueològiques d'època romana, es decideix fer un seguiment arqueològic, entre l'11 d'abril i el 30 de maig de 2008. Aquesta intervenció es fa sota la direcció d'Oriol Achón de l'empresa Arqueociencia. Aquesta intervenció permet documentar un antic curs d'aigua o riera amb material ceràmic d'època romana, consistent en elements constructius, contenidors d'emmagatzematge i transport (dolia i àmfora) i ceràmica de cuina i de taula. S'amortitza en el transcurs del segle III dC. També es documenten vuit cubetes o sitges que s'interpreten com estructures de producció artesanal vinculades a una vila propera. El desplaçament de les pistes d'atletisme per la construcció del CEIP Francesc Macià, motivà una nova intervenció arqueològica, en dues fases, entre el 21 de maig i el 17 de juliol de 2009, sota la direcció de Lourdes Moret, de l'empresa Antequem. En aquesta ocasió es van poder documentar 11 sitges d'època romana, un lacus de planta quadrada amb els costats arrodonits (1,3 x 1,18 m), un forn de planta quadrada, 3 fosses d'extracció d'argiles i 28 tombes, de les que se'n van excavar 3. L'excavació de les restes documentares es realitzà l'any 2010,en dues fases: la primera entre l'11 i el 29 de gener i la segona entre el 6 i el 17 de setembre. Finalment, el nombre de tombes documentades ascendí a 34. | 41.5110300,2.3604200 | 446628 | 4595686 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77111-foto-08214-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77111-foto-08214-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77111-foto-08214-23-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També rep el nom de Sot d'en Pi o CEIP Francesc Macià.En realitat els Jaciments coneguts a l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya com a Necròpolis Frejinals (núm. 1245) i Pistes d'atletisme (núm. 21189), corresponen a un mateix jaciment en el que a partir de 2008 s'hi van fer una sèrie d'intervencions arqueològiques que han permès documentar científicament un seguit de notícies antigues. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77112 | Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torradeta | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A i RIPOLL, Eduard (1952).' Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-51', dins A.E.A. XXV. Madrid, pàg. 85 COLL, Ramon (2003). Troballes arqueològiques a Ca n'Alsina (Vilassar de Dalt, el Maresme); dins la XIX Sessió d'Estudis Mataronins del 23 de novembre de 2002. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 287 a 295. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 167. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1997). Inscriptions romaines de catalogne IV. Barcino, 1. Universitat de Barcelona. FORTUNY , E. (no consta). 'Inventario nacional de folios arqueológicos. Vilassar de Dalt (Barcelona). N.A.H 2, pàg. 736. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GOMIS, Cels (1980). La província de Barcelona; dins CARRERAS CANDI, F. Geografia General de Catalunya. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 31 MARINER,S. (1973). Inscripciones romanas de Barcelona (lapidarias y musivas). Barcelona, pàg. 58. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 142. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 93. VIVES, J. (1972). Inscripciones latinas de la España romana. CESIC. Madrid. | IIaC-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment. | La zona de Can Torradeta limita al sud per l'autopista C32, a l'est per la Riera de Vilassar, al nord per Can Maians i a ponent pel Torrent del Blanqueig. És una zona envoltada d'altres troballes arqueològiques i jaciments constats com Can Miqueló, el Camí del Mig (Via Augusta) o Can Olla. Totes les troballes arqueològiques que s'han documentat són força antigues i cap d'elles, fruit d'intervencions arqueològiques amb metodologia moderna. L'any 1993, es va fer un seguiment d'obres amb motiu de la instal·lació d'uns hivernacles, amb resultats negatius. Segons Jaume Ventura s'hi trobà un forn, una conducció d'aigües, un fust de columna i enterraments de teula. Marià Ribas i Lluís Guardiola parlen d'una làpida amb la inscripció P. MANLIO. G. N. F. GAL./ AEDILI II VIR / GN. MANLIO. P. F. GAL / SECVUNDO AEDILI (a Publi Manli fill de Cneo, de la tribu Galeria, edil duumvir, i a Cneo Manli, fill de Publi, de la tribu galeria, segon edil). Els membres del Museu Arxiu de Vilassar, en aquests camps i en uns propers documentaren ceràmica d'època romana i estructures d'habitacions. L'any 1986 realitzaren prospeccions on documentaren opus signinum, diversos murs, bases de dolia i ceràmica (terra sigil·lada hispànica, sigil·lada Clara, àmfora itàlica), tessel·les de marbre i vidre. L'any 1990, R Duran i J.A Lacárcel informen a Ramon Coll de la troballa en superfície de material arqueològic (COLL:2003), el 16 de juny d'aquell any es recull una sèrie de material arqueològic, actualment dipositat en el Museu de l'Estampació de Premià, amb dos moment cronològic; un primer moment que correspondria al Ir Ferro i un altre que aniria del s. II aC fins el III dC. També detectaren algun mur que defineixen de romà i que podia tractar-se de la intervenció del Museu de Vilassar. En tot cas la zona de les troballes publicades per Coll (2003) correspon al polígon de l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya conegut amb el nom de Can Torradeta. | 08214-24 | Al sud del terme municipal | Jaciment documentat des de molt antic, però on les úniques intervencions arqueològiques s'han realitzat els anys 1986 i 1993, amb uns resultats que no corresponen a les expectatives de les notícies publicades. | 41.5095000,2.3653700 | 447040 | 4595513 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77112-foto-08214-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77112-foto-08214-24-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Gran Vilassa o Can Alsina | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77113 | Camp de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-can-tolra | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II aC-VdC | destruït durant la construcció de l'autopista A19 | Notícies orals facilitades pel senyor Tolrà, antic propietari dels terrenys, descriuen la troballa d'un parell de tombes amb esquelets i àmfores. Actualment, la zona del jaciment està ocupada per l'autopista i el peatge, però tenint en compte l'existència del camí del Mig, brancal de la Via Augusta, i els jaciments de Can Olla, Ronda Mistral, Can Miqueló, entre d'altres, no hauria d'estranyar que hi hagués una petita necròpolis d'època romana. | 08214-25 | Zona del peatge de l'autopista | Informació oral facilitada pel senyor Tolrà. | 41.5057500,2.3632300 | 446858 | 4595098 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77113-foto-08214-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77113-foto-08214-25-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77114 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-3 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. ORTEGA, Enric (2009). Memòria de la intervenció arqueològica a Can Miqueló (Vilassar de Dalt, el Maresme) setembre 2007 - desembre 2008'. Secció d'Arqueologia de Vilassar. Servei d'arqueologia. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. | I-II dC | El jaciment presenta un estat d'espoli considerable degut als continus treballs agrícoles realitzats al llarg dels anys. | El jaciment de Can Miqueló es troba al sud del municipi, a la part inferior de la vall de Vallmorena. Es tracta d'una explotació agrícola d'hivernacles (planta i flor) propietat del Sr. Antoni Bosch. L'excavació del lloc, ha permès documentar parcialment les restes de la pars urbana d'una vil·la romana alt imperial, composta per 6 habitacions i 3 espais exteriors, amb presència de paviments d'opus signinum i restes d'estuc pintat. Les restes documentades tenien molt poca potència estratigràfica degut als continus moviments de terres de la zona. Als anys 50 i 60 del segle passat, les restes es trobaven gairebé en superfície i posteriorment es van anar afegint terres per motius de producció agrícola. La zona excavada es situa a l'interior dels dos últims hivernacles en la zona de la finca més propera a l'autopista C-32 i a l'antic camí del mig. Actualment la zona excavada no s'utilitza i està delimitada pel rebaix efectuat en el terreny. El jaciment presenta continuïtat no delimitada cap al sector sud i oest (camí intern de pas). | 08214-26 | Horts de Can Miqueló, sector sud del terme municipal, a tocar del Camí del Mig | Existien notícies orals que als anys 50 del segle XX es va excavar una habitació de 12 metres de costat i que el Dr. Serra Ràfols va visitar el jaciment. Marta Prevosti (1981) recull aquestes dades en la seva obra. L'any 2007, arran d'una visita dels membres del Museu de Vilassar a la finca de Can Miqueló es planteja al propietari la possibilitat de fer una petita intervenció per localitzar el recinte romà i documentar-lo. S' acorda iniciar els treballs sota la direcció de l'Enric Ortega, al mes de setembre. | 41.5094600,2.3713900 | 447542 | 4595505 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77114-foto-08214-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77114-foto-08214-26-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La vil·la de Can Miqueló té una extensió superior a la delimitada en la campanya arqueològica i necessitarà d'una segona fase d'excavacions per poder-la interpretar en la seva totalitat. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77115 | El Sant Crist de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-vilassar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 133. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 92 | II aC-VdC | es desconeix per manca de dades l'abast real d'aquest jaciment. | La Carta arqueològica de la Generalitat situa aquest jaciment entre els termes de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, al voltant del Camí del Mig, en la cruïlla amb el Torrent de les Tartanes, en l'indret conegut per la capella del Sant Crist o 'Cristo'. La major part de la zona està coberta per hivernacles i naus diverses. Però Marià Ribas (1952) hi situa una 'vil·la romana amb una necròpolis d'incineració i sitges d'enterrament al voltant '. Marta Prevosti (1981) amplia la informació donada per M. Ribas i diu que es va documentar ceràmica comuna romana, àmfores, dolies, enterraments de teula, un enterrament en urna cinerària feta a mà i un fragment d'opus signinum. | 08214-27 | Al capdamunt del torrent de les tartanes | Jaciment descobert per Marià Ribas. | 41.5061600,2.3702700 | 447446 | 4595139 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix l'emplaçament actual de tot aquest material. Marià Ribas no aporta cap informació sobre l'excavació o extracció dels materials. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 77116 | Castell de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilassar | <p>AA.VV (1992). Vilassar de Dalt; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 532-534. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BUÏGAS i MONRAVÀ, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar. Barcelona. CARRERAS i CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriach o de Sant Vicenç, estampa de Vila i Font. Mataró (segona edició facsímil 1980). CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV. Premi Iluro 1987. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. DALMAU, Rafael editor (1967) Els castells catalans, vol. 1, Barcelona, pàgs. 707 a 717. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2011). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII a XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español. Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. MONREAL, Lluís i RIQUER, Martí de (1958) Els castells medievals de Catalunya, vol. 2. Editorial Ariel,. Barcelona.</p> | X-XV | <p>El castell es troba a una alçada de 153 m snm, al vessant esquerre de la Riera de Salvet per ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual queda separat per un ampli espai enjardinat que hi comunica a través del carrer Àngel Guimerà. És de planta quadrada i la façana es troba protegida per una muralla amb una torre de planta circular en l'angle oest, a l'interior de la qual hi ha la sagristia de la capella. A la porta del recinte fortificat s'hi accedeix per un pont, actualment d'obra, que supera la vall (fossar) ampla i fonda que protegeix l'accés. Passada la porta s'arriba a un recinte construït en l'ampliació del segle XVI i que es distribueix al voltant del pati. En el lateral sud hi ha una capella dedicada a la Santíssima Trinitat; i a l'altre angle, una torre de planta quadrada. El parament de la mateixa és de grans carreus amb sageteres en els murs i en els merlets. En el mur sud, es conserva una finestra tripartida en el pis superior, tancada amb llindes d'arc de mig punt retallats i sustentats per columnetes amb capitells gòtics decorats amb fulles de palmera i amb impostes decorades amb roselles. En el centre del pati s'observa la façana on, la porta d'arc de mig punt adovellat està protegida per un matacà. La façana principal, orientada a migdia, presenta una sèrie de finestres gòtiques asimètriques fruit de les reformes del segle XV. La de l'esquerra, del primer pis està formada per dos arcs conopials tancats amb motllures interseccionals i en els capitells es repeteix l'escut dels Des Bosch que es troba damunt la porta principal. La finestra de la dreta és d'una sola obertura i està decorada amb tres arcs conopials. De les dues finestres del segon pis, una és d'arc conopial decorada amb relleus i àngels nus que sostenen escuts a les impostes. A l'angle nord-occidental de la façana oest hi ha una torre de planta quadrada que sobresurt en alçada en l'edifici. En el pis superior, hi ha una finestra geminada partida per una columna gòtica. En el segon pis, hi ha tres finestres simples d'arc trifoliat i una doble. Un cop superada la porta principal s'accedeix a un pati quadrat on hi ha la torre cilíndrica, que és la part més antiga del castell, amb un mur de més de 2 metres d'amplada i amb accés pel segon pis. Al voltant de la torre es desplega tot l'edifici. En la planta baixa hi ha les dependències dels serveis: quadres, celler, magatzems. L'accés al pis superior es fa per una escala descoberta de pedra que acaba en un replà on hi ha les dependències nobles, on destaca el saló on es conserva el teginat original amb una superfície pintada de 7 x 4'3 m amb els emblemes heràldics dels Des Bosch. El segon pis estaria reservat a les habitacions i s'hi trobarien els accessos als passos de ronda i a la part alta de les torres.</p> | 08214-28 | Carrer Àngel Guimerà, 39 | <p>L'existència d'un establiment romà en el mateix indret del castell és una teoria molt antiga que no s'ha pogut demostrar per la manca de treballs arqueològics. La part conservada més antiga és la torre cilíndrica, que dataria del segle X. L'antic districte castral del castell correspon als termes de Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar, segons un document de l'any 1025 on es senyalen els límits de les franqueses de Sant Vicenç, concedides pels comtes Berenguer i Guisla a Guadall. El castell de Vilassar restaria sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac; l'any 1146 Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera, establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. L'any 1171 Pere de Sant Vicenç pacta amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomana els feus de la torre de Vilassar, retenint l'estacament del seu batlle a Cabrils i concedint-li la cinquena part de tots els establiments i tots els esplets. Per la seva banda, Pere de Montornès convingué prestar-li hosts, cavalcades, seguiment i defensa. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, concedeix els castells de Burriac i Vilassar al seu fill Guillem amb la condició que, si aquest moria abans que ell, la seva esposa Saura es quedaria amb el castell de Vilassar. L'any 1273, Guillem compra el dret de castlania del castell de Vilassar a Guillem de Tagamanent i a Anglesa, la seva mare, com a successora de Pere de Vilassar, per 1200 sous. L'any 1322 Berengueró de Sant Vicenç mor sense descendència masculina directa, probablement per la pesta. Això obliga a vendre les jurisdiccions per poder fer front als creditors, que passen l'any 1352 a mans de l'escrivà de ració i burgès barceloní Pere Des Bosc per 9500 lliures. Entre 1358 i 1360 capbreva els seus dominis i entre 1360 i 1362 efectua l'amollonament amb els termes dels castells de Dosrius i Mataró. Com a conseqüència d'aquest procés, els Des Bosc entren en conflicte amb els senyors de Premià per la definició de l'angle de La Cisa (resolt el 1385) i amb els senyors de La Roca pel domini del vessant vallesà del terme de Vilassar. Les jurisdiccions de Sant Vicenç i Vilassar foren integrades a la Corona per Alfons el Magnànim, l'any 1419, però, els plets entre els Des Bosc i els pagesos del terme continuaren durant tot el segle XV. Després del parèntesi de la baronia de Pere Joan Ferrer (1472 - 1480), les jurisdiccions de Sant Vicenç, Vilassar i Mataró, són definitivament integrades a la Corona pel privilegi de Ferran II del 1480. Durant els segles XVI-XVII els Des Bosc continuen vivint en el castell. Per enllaços matrimonials i heretaments, la propietat passa en els segles XVIII i XIX, als Oms, als Copons, marquesos de Moià i de la Torre, i finalment als Sarriera, marquesos de Barberà i de la Manresana, els actuals propietaris.</p> | 41.5177100,2.3562600 | 446286 | 4596430 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conté un dels arxius històrics privats més importants de Catalunya, declarat l'any 1986 Bé d'Interès Cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat. | 92|93|95|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||
| 77117 | Torre del Ravalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-ravalet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197. | XVI | La torre del Ravalet, també coneguda com a Torre de Can Parera està ubicada prop de l'antic camí de Mataró, als afores del nucli urbà de Vilassar, a l'esquerra de la Riera de Targa. És una torre de planta quadrada que ha sofert moltes transformacions. Consta de quatre plantes cobertes amb voltes i terrat. Els murs són una mica atalussats. Originàriament estava separada de la casa i s'hi accedia des del segon nivell. Tenia un matacà a l'última planta situat en la vertical de les finestres de la façana de migdia. L'accés a les plantes superiors s'efectuava per escales de fusta. A finals del segle XIX s'hi practiquen obertures per adequar-ne les estances com a part de la residència senyorial. Entre 1940 i 1950 s'hi afegeix un cos d'escala extern a la cara nord, i s'hi fan noves obertures. | 08214-29 | Carrer Ravalet, 13 | La referència documental més antiga de la torre és de l'any 1558, d'una requesta del castell per les obres de la torre del Mas Parera. També surt representada en el plànol del 1777 i un dibuix a carbó datat l'any 1854. Per la vigilància de la costa s'organitzaven en 'desenes' (grup de 10 homes) dirigides pel 'desener'. | 41.5179700,2.3632200 | 446867 | 4596455 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77117-foto-08214-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77117-foto-08214-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El mas Parera era el nucli d'un antic veïnat, conegut des del segle XIX amb el nom del RavaletDita també Can Cetrilleres per la seva forma. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77118 | Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maians | <p>AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p> | XVI-XVIII | <p>Can Maians és el nom que es coneix un gran casal fortificat ubicat estratègicament a la dreta de la Riera Salvet, a l'entrada del poble per l'antic Camí Reial de Barcelona. Està format per la masia, una torre de guaita i cossos annexes destinats a tasques del camp; tot encerclat per un mur perimetral amb portalada d'accés. L'estructura actual de la masia es deu, principalment, a una reforma del segle XVIII. És de planta rectangular i consta de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb planta baixa i dos pisos. El cos de l'entrada és més ample (7m ) que la resta (5 m). Els dos cossos de la dreta estan destinats a celler. En aquest es conserven els cups, una premsa, les bases de les bótes i un hipogeu. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'escales formen un pati cobert que sobresurt del carener, amb una coberta a dues aigües i amb els frontons encarats a les façanes laterals. La façana té una disposició força simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat, que corresponen als cinc cossos. Aquests eixos venen definits per les obertures, totes amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada; a l'igual que les cantonades. Destaquen dos balcons a la primera planta i un escut esculpit en pedra sobre el balcó principal. A la dreta de la façana s'hi adossa un cos de planta baixa i terrat pla, on hi ha el safareig, el pou i també una capelleta amb un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Josep. La torre és de planta circular i originalment estava exempta de la masia, i s'unia amb un pont llevadís de fusta. L'aljub o dipòsit de la torre, que estava a la planta baixa, es va convertir l'any 1795 en la capella, sota l'advocació poc freqüent de la mort de Sant Josep i s'obrí una porta. La corsera (merlets i els matacans) es desmunten l'any 1992 per problemes estructurals i evitar accidents. Consta de quatre plantes cobertes amb volta i terrat amb corsera. Una escala de cargol permet l'accés a cada planta. A la primera hi ha un finestral. I a totes les plantes hi ha espitlleres.</p> | 08214-30 | Al sud del terme municipal | <p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere Des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de Sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p> | 41.5126900,2.3626900 | 446819 | 4595869 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 77119 | Can Lloberas del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-del-bosc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII | no s'hi habita i part de la coberta s'ha esfondrat | Masia situada al vessant dret del Torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Tosca. És de cinc cossos, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la façana principal destaca el portal rodó de maons i les espitlleres de les finestres del cos central. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la part de llevant, les llindes són de fusta, amb arcs de descàrrega de maons. | 08214-31 | Camí de Can Lloberas | És una de les masies més antigues del veral de Vilassar de Dalt. Els Llobera del Bosc o de Bufa es documenten des del segle XVI. El mas, però, pot correspondre a un antic mas medieval. El topònim Bufa, d'origen medieval, designaria una àrea geogràfica extensa a prop del turó d'en Llobera. Pau Lloberes, fill de Vilanova, es casa amb Joana Maimó. L'any 1613 rep, de Rafael Maimó, germà de Joana, unes terres en compensació de part del dot que no havia tingut pel casament. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 230. | 41.5354700,2.3253900 | 443726 | 4598422 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77120 | Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidret | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | Masia ubicada al vessant septentrional del Torrent d del molí de Cuquet, a tocar el terme municipal de Vallromanes. Es tracta d'una masia de tres cossos que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana, de factura senzilla i llinda recta, delimiten una composició a partir de tres eixos de verticalitat. Te diversos coberts adossats a les façanes laterals. Al costat esquerre hi ha una bassa amb rentadora, alimentada de mina. Al costat hi ha l'accés del cup, on es trepitjava el raïm i al seu costat l'antiga cort. El parament és arrebossat, llis i pintat de color groc. A l'interior, la cuina conserva elements tradicionals com el forn de pa, al costat de la llar de foc i dues teieres. L'aigüera de la cuina desaigua directament a l'exterior. A la part posterior, també es conserva el celler, amb bótes i una premsa de cargol. | 08214-32 | Sot de Ca l'Isidret | Construïda per Isidre Tey el segle XVIII, germà d'un dels Tey del molí de Cuquet. | 41.5319300,2.3216900 | 443414 | 4598031 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77120-foto-08214-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77120-foto-08214-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77120-foto-08214-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 77121 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | ha patit reformes modernes | Masia situada al vessant esquerre del torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Lloberas del Bosc. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Es tracta d'una construcció molt antiga però que ha patit transformacions poc adequades a l'arquitectura tradicional. En origen és de planta poligonal, més que no pas rectangular, amb uns contraforts a la paret nord-occidental. A la façana principal, orientada a migdia, se li va afegir modernament un cos perpendicular i des de 1997 s'ha construït un gran balcó de costat a costat que s'adossa a la façana i al cos perpendicular. Només es manté la porta d'accés, d'arc escarser. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. Té un rellotge de sol fet amb rajols ceràmics de sèrie. | 08214-33 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | És l'antiga casa de la família Ballester, originària de Vallromanes, en el segle XVIII. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 229. Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345500,2.3269700 | 443857 | 4598319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77122 | Can Miqueló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-vell | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII-XX | Masia molt transformada situada entre Can Tosca i Can Garrimbau, ben orientada en un pendent del terreny i orentada a migdia. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Té tres finestres a la planta pis i dues, flanquejant la porta d'accés, a la planta baixa. | 08214-34 | Al nord del terme municipal. | Aquesta masia fou propietat de la família Bosch. Forma veïnat amb les masies de Can Lloberas del Bosc, Can Tosca, Can Garrimbau i Cal Senyor. | 41.5340700,2.3296000 | 444076 | 4598264 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 77123 | Can Ràpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rapia | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII-XVIII | Masia situada al camí que va al Vallès (o al Raval), a l'extrem nord-oest del terme municipal, al vessant septentrional del Torrent del Cuquet, sobre una petita elevació. Es tracta d'una masia de tres cossos allargada pels extrems, mantenint la uniformitat en la coberta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos principals de verticalitat. Aquesta simetria es perd als extrems, on hi ha els coberts annexos. El parament és arremolinat i pintat de blanc. Destaca sota el vèrtex del carener un rellotge de sol. A l'interior, s'ha conservat el forn de llenya, al costat de la llar de foc de la cuina. També hi ha un pou, una mina i un safareig, aquest adossat a la part dreta de la façana. | 08214-35 | Nord-oest del terme municipal a tocar del Molí d'en Cuquet (Vallromanes) | Els actuals propietaris la van comprar l'any 1979 i el 2003 la rehabiliten per fer-la habitable. | 41.5303600,2.3252800 | 443712 | 4597855 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77123-foto-08214-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77123-foto-08214-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77123-foto-08214-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A fora hi ha dues bases de premsa de vi. La més gran està in situ i té un podi fet d'obra. La particularitat principal és que està al costat d'un arbre(una acàcia) que servia d'eix per encabir-hi la resta de la premsa.En el cobert que hi ha davant la casa, hi havia una petita cova de sauló que ac5tualment està colgada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 77124 | Can Garrimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrimbau | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | molt enderrocada i coberta per la vegetació. | Masia situada entre Can Miqueló i Cal Senyor en molt mal estat de conservació. Ha perdut gairebé la totalitat de la seva coberta i la vegetació cobreix les seves parets. Tot i així, s'entreveu una planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia. Disposava de planta baixa i pis. | 08214-36 | Al nord del terme municipal. | 41.5327400,2.3315100 | 444234 | 4598115 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77124-foto-08214-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77124-foto-08214-36-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml