Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79298 | Jaciment del Bosc del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. MORERA, J. (2005): Memoria de la intervenció arqueològica al Bosc de Santmartí. Sant Fruitós de Bages.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquest jaciment era format inicialment per una estructura ortoestàtica de tipus unitària amb una funció específica de compartimentació de l'espai. Al jaciment s'observà que aquest estava format per 11 grans blocs de pedra disposats verticalment, els quals es recolzaven per la part posterior a un salt que feia el terreny. Tot i ser de mesures diferents, de forma general les dimensions eren d'entre 60 a 130cm de llargada per 15 a 40cm d'amplada, i l'alçada oscil·lava entre els 60 i els 80cm. Els blocs, enclavats al subsòl, estaven situats en un lloc on el vessant del turó era una petita terrassa, delimitada per un marge de pedra, i s'orientaven de forma N - S, o sia, de forma perpendicular a les corbes de nivell del puig. En aparença, semblava que els blocs petris s'agrupaven en mòduls de dos, i en algun cas, una gran llosa cobria l'espai entre dues lloses a manera de coberta, augmentant la sensació dual dels blocs de pedra. L'entorn era caracteritzat per la presència d'alguns arbres i vegetació menuda però que en cap cas cobrien les estructures. MORERA (2005: 10)</p> | 08213-93 | Sant Fruitós de Bages,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment arqueològic fou posat al descobert per l'historiador local Jaume Plans l'any 2005. Aquest mateix any s'ha realitzat una excavació arqueològica de les estructures que les ha posat al descobert i ha permès aclarir algunes incògnites. Aquest estudi ha posat de manifest la inexistència de tombes de tipus antròpiques al jaciment, així com el fet que els blocs de pedra, en la disposició actual, mai no han tingut aquesta funció. La idea de l'existència d'unes tombes medievals s'inspirava en les fonts orals del municipi, les quals àdhuc parlaven de l'extracció d'ossos. Dels 3 sondejos que s'han realitzat, no s'ha pogut recuperar cap fragment ossi, a part de no documentar-se cap retall en el substrat geològic. A més, els blocs de pedra del jaciment no corresponen a la tipologia de caixa de lloses típica del període medieval. En el nostre cas, són blocs de pedra que no han tingut cap treball previ, de proporcions desmesurades, i que de fet en cap cas conformen una caixa o espai tancat. MORERA (2005: 17) Un altra possible interpretació valorada al municipi abans de la intervenció era que les estructures fossin l'arca anomenada en les fonts medievals. En la documentació d'entre els segles XI i XIV (Salvadó, 2004) es parla d'una arca i d'un coll de l'arca en clau toponímica, que estaria a prop de el puig de Guardiola. Semblaria ser que aquesta arca faria referència, en la tradició medieval, a un o varis megàlits, de cronologia, característiques i localització del tot incertes. Descartades les opcions que els blocs de pedra siguin unes tombes de lloses o la mencionada arca medieval, es va concloure que les dades que foren recollides a l'excavació no han permès obtenir una idea prou clara sobre la seva funcionalitat, tot i que és clara la influència humana en la seva ubicació. Per la seva situació i disposició, semblaria que tindria un ús vinculat a la indústria rural d'abast local, i el seu origen caldria buscar-lo en alguna de les masies properes al jaciment. La producció és, a hores d'ara, una incògnita. Si ens fixem amb la modulació dels blocs de pedra podem pensar que es tracta d'unes arneres o un cobert d'arnes. Aquests coberts tenen la finalitat de protegir les arnes de les inclemències meteorològiques (pluja i vent) donada la precarietat dels materials amb què estaven construïdes (normalment vímet i canya), i la seva inestabilitat. Normalment, a la part baixa dels espais es col·locava una llosa de pedra completament plana. Sota aquesta definició les lloses planes i les posteriors que hem documentat entre els blocs de pedra passarien a tenir la funció de donar estabilitat a les arnes i impedir que poguessin tombar-se. Tanmateix, en el cas del jaciment del Bosc de Santmartí mancaria les lloses de coberta així com l'amalgama de terres i pedra per acabar d'impermeabilitzar-ho. MORERA (2005:19)</p> | 41.7566400,1.8749100 | 406468 | 4623368 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79299 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | <p>Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità. Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure. La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també 'El Bosquet'. El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós. La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. La instal·lació d'un parc infantil dins de l'àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius. És el cas d'algunes catalpes, un cedre del Líban.</p> | 08213-94 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses. A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic. A canvi, l'any 1903 l'Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble. Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l'espai tradicional on tenia lloc la celebració de l'àpat de la Festa de l'Arròs. Amb les últimes actuacions urbanístiques, l'espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.</p> | 41.7490600,1.8754400 | 406501 | 4622526 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l'avinguda de Joan Santmartí l'any 1903, i d'aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79300 | Mas ca l'Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ca-liglesies | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988): 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981): ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994): 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | La casa mostra actualment una barreja considerable d'elements i materials constructius. Malgrat això l'interior de la casa conserva l'aire d'una masia del segle XVIII. | <p>Arquitectònicament, el Mas Ca l'Iglésies és format per un cos originari de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest cos inicial devia estar cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i devia comptar amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció era feta en mur de mamposteria irregular. Aquest nucli central de la casa encara pot apreciar-se en alguns trams de les façanes de migdia, llevant i ponent, ressaltant entre la resta de cossos afegits en diferents materials constructius. Com a element destacat d'aquest primer període arquitectònic destaca l'existència d'un antic portal adovellat ubicat al mig del que devia ser la façana de migdia, i que encara avui dia serveix per fer l'accés a la casa. Es tracta d'un portal de mig punt realitzat amb dovelles molt ben treballades, que destaquen entre la resta de l'aparell. A l'interior de la casa, al primer pis, es conserva encara actualment, la sala principal de la casa, que encara manté els terres de rajola, els embigats originals de fusta, i una finestra interior amb festejadors. Una de les portes d'aquesta sala principal du la data de 1766 a la llinda. A finals del segle XIX el mas fou objecte de nombroses reformes i un considerable engrandiment que es feu a base d'afegir cossos adossats que modificaren la planta original. Concretament fou afegit un cos al llarg de tota la façana nord de la casa, i un altre cos al llarg d'un tram de la façana de migdia de la casa, fins al portal d'accés. Aquest fet ha acabat donant a la casa una planta en forma de L. També fou en aquests moments segurament quan la casa fou recrescuda, convertint les golfes en segon pis. Aquest sobreaixecament de la teulada és fàcilment visible a la façana de llevant de la casa, ja que fou efectuat en maó, distingint-se clarament de la pedra. Actualment, l'edifici compta amb una planta en forma de L, i és cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal de migdia. A la façana de migdia, s'obre el portal adovellat original a la planta baixa. Al primer pis s'obren una finestra i un balcó, i dues finestres al segon pis. Al cos adossat, fet amb maó i arrebossat amb ciment pòrtland, pel seu cantó de migdia, s'obren tres finestrals al primer pis, i tres finestres petites al segon. La façana de llevant conserva dos grans contraforts atalussats, fets segurament durant l'ampliació de la casa. En aquesta façana es diferencien perfectament els trams antics fets en pedra i els moderns fets amb maó. Entre els dos contraforts es situa un afegit rectangular fet en maó a l'alçada del primer pis. La façana de ponent, conserva al seu tram original tres finestres al primer pis i tres mes al segon pis. L'existència d'un cos adossat fet amb maó al nord, fa que les finestres d'aquest cos estiguin a diferent alçada que les del tram original de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur exterior de tancament que envolta perimetralment la casa creant un espai interior en forma de pati. En aquest espai s'ha ubicat alguns cossos que exercien com a espais de treball agrícola i magatzem.</p> | 08213-95 | Sant Iscle de Bages. Mas Ca l'Iglésies s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que les orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages, on es troba ubicat dit mas, es remunten als segles X-XI, la primera referència certera que tenim d'aquest mas prové del fogatge del 1553 en el qual es declara l'existència a la parròquia de Sant Iscle d'un personatge anomenat Satorra, àlies Perramon. SALVADÓ (2003:294). al capbreu existent al segle XVIII, i era conegut com Mas Perramon PLANS I MAESTRA (2033:91-105). Perramon devia ser el cognom de la família propietària del mas en aquells moments, malgrat que es tractés d'una casa els precedents de la qual es podrien remuntar a l'origen de la sagrera. Segons informació oral procedent dels propietaris actuals, a principis del segle XX, la família Perramon ja no hi vivia, residint en aquells moments uns masovers. Fou llavors quan la família Iglésies- concretament Martí Iglésies-, van vendre el mas Les Feixes de Sant Martí de Torruella, i adquiriren el mas Perramon. Des d'aleshores que la família resideix al mas. Un dels fills de Martí Iglésies es va casar amb la pubilla del mas Les Brucardes, iniciant una nova branca de la família allà. El propietari actual, Marià Iglésies, és net del comprador de la casa, que aviat canvià el nom per Ca l'Iglésies, perdent-se el de Perramon. Arquitectònicament la casa manté alguns elements de construcció originaris dels segles XVII-XVIII, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual. A finals del segle XIX i principis del segle XX, s'afegiren nous elements exteriors que li donen la seva configuració actual.</p> | 41.7586000,1.8436700 | 403874 | 4623620 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La casa no conserva cap mostra de documentació ni fotografies antigues. Tampoc no conserva cap estri del període de producció intensiva de la vinya. La part més important de terreny conreable del mas fou venuda i parcel·lada, corresponent-se avui dia amb la urbanització de Pineda de Bages. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79301 | Camí ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XIX | Fins la construcció de l'autopista A-18 aquest camí encara podia transitar-se parcialment, i des del nucli de Sant Fruitós fins a Sant Jaume d'Olzinelles era conegut com el camí d'Artés. Actualment queda interromput a la sortida de Sant Fruitós. | <p>Antic camí ral que des de la vila de Manresa menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró; des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. Actualment aquest camí com a tal es troba desaparegut, no quedant cap resta del que podien haver estat mostres d'algun camí empedrat, ni marges ni fites.</p> | 08213-96 | Terme de Sant Fruitós de Bages | <p>D'entre la xarxa de camins principals de la Catalunya medieval, sobresortia una abundant xarxa de camins rals, molts dels quals tenien el seu origen en les antigues 'stratas' romanes. Des de Girona, l'antiga 'Via fracigena' es bifurcava, sortint una branca que permetia les comunicacions amb les depressions interiors del país. Un tram d'aquesta branca comunicava Manresa amb Vic. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere', etc. L'any 1015 Sunyer i la seva esposa Maria venen a Giscafré i la seva esposa Espetosa dues peces de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. Aqusta vinya termenejava a l'est amb una 'strada'. SALVADÓ (2003:97) Al llarg dels segles XI i XII fou considerat com la 'vis pública'. Així, l'any 1034 Saburiclo i la seva esposa Guinedelsina venen a Sunner i la seva esposa Freberberga tres sorts de vinyes cultivades i ermes, que posseeixen per herència de la dona Manguinedel i dels antecessors de Saburiclo. Dites vinyes es troben al lloc anomenat l'arca, i afronten a ponent amb el puig de la Guardiola i a migdia amb el camí públic. (MORERA, 2005:8). Sens dubte es tracta del camí ral que continua fins al pont de Cabrianes. Aquest camí continua apareixent a nombroses afrontacions en vendes i establiment de terres. L'existència d'aquest camí, no impedia l'existència d'altres camins complementaris. Així mateix, segurament cal comptar amb l'existència d'un altre camí paral·lel més fàcil de seguir per anar a Manresa, que es correspondria amb l'actual traçat de la crta. N-141c. Aquest camí també cal pensar que tindria els seus orígens al segle X. Així ,l'any 1057 apareix 'strada' pública que porta a Manresa. També el 1176 i 1181 es fa referència al camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:500) En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) A la documentació posterior el camí apareix mencionat amb diversos noms, depèn del tram que s'estigués tractant. Els anys 1321, 1370, 1371 i 1372 apareix a diversos documents la menció del camí que de la ciutat de Manresa va a la ciutat de Vic . SALVADÓ (2003:502) . També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). El 1456 com el camí que va de Sant Fruitós al Pont de Vilomara. SALVADÓ (2003:502) Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Com a camí secundari de Viladordis, encara es manté en vigència. Cal pensar que aquest camí fou utilitzat habitualment com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies, abans de la construcció de les actuals carreteres a finals del segle XIX. L'any 1897 fou construïda l'actual carretera N-141c de Manresa a Vic, desviant el trànsit per l'actual Pont Nou fins a Moià i inutilitzant part d'aquest camí, que restà convertit en un camí secundari per anar a Manresa o bé per anar de Sant Fruitós a Artés. La construcció de noves carreteres com la A-18 tallà definitivament aquest camí deixant-lo inutilitzat definitivament.</p> | 41.7723500,1.9046900 | 408966 | 4625081 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79301-foto-08213-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La construcció de la A-18 va destruir bona part del traçat d'aquest antic itinerari. Una part d'ell s'ha pogut conservar sota el nom del 'Camí de Viladordis'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79302 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-6 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XVII | <p>Antic pont de pedra que permet el pas del riu Llobregat, aixecat segurament sobre algun precedent de l'Edat Mitjana. Es tracta d'una construcció en pedra formada per set arcades de diferents mides, essent les tres centrals d'una amplitud i alçada superior a les quatre laterals, donant-li una forma apuntada al pont. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats units amb morter de calç. Les tres arcades centrals es recolzen sobre quatre pilars rectangulars, reforçats a les cares de llevant i ponent per ràfecs triangulars de pedra, llisos a la part inferior, i esgraonats a la part superior, que arriben fins a mitja alçada del pilar. A les cantonades nord i sud dels pilars s'aprecien les obertures de les bastides utilitzades durant la construcció.</p> | 08213-97 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Al 950 es té ja la referència d'un pont existent a l'Angle, on es fundà el monestir de Sant Benet, davant de Navarcles. Fins el 982, aquest apareix sovint a la documentació, i sembla ser que devia estar ubicat, o bé on hi ha actualment la palanca o pont de la fàbrica de Sant Benet, o bé al lloc del Pont Vell de Navarcles. BENET (1985:459) Després tenim que en aquesta zona apareix un gual de Navarcles el 978, i després apareix diversos cops durant el segle XI: 1006, 1008, 1016, 1020, i 1084. Aquest gual suplí la funció del pont, ja que el darrer document citat diu que els bens afrontaven amb la carretera que va del gual del Llobregat, de Navarcles a Manresa. Però el problema és saber si el gual es trobava al mateix lloc que l'actual pont o en un punt diferent. BENET (1985:460) Així, es creu que fins el 982 el lloc on avui s'aixeca la palanca de Sant Benet, hi havia un pont, no sabem si de fusta o de pedra, del qual no en queda rastre. Després, arran de la seva distribució, fou substituït per un gual a un centenar de metres més amunt, on a finals del segle XVIII s'hi construí el pont actual, conegut com el Pont Vell. BENET (1985:460) Segons Fortià i Solà, el pont fou començat el 1796, i reparat el 1863. BENET (1985:461)</p> | 41.7538100,1.8935600 | 408014 | 4623034 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont és majorment conegut com a Pont Vell de Navarcles, ja que fou aixecat a instància dels habitants de Navarcles. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79303 | Camí de Sant Fruitós a Santpedor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-fruitos-a-santpedor | X-XX | Malgrat que en la seva major part aquest camí es manté, la construcció massiva de carreteres i polígons al Pla de Bages, ha malmès alguns trams. | <p>Antic camí secundari que comunicava les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tractava d'un camí força transitat, doncs les comunicacions amb aquesta veïna població sovintejaven, i per altra banda es tracta d'un camí que travessa tot el Pla de Bages, i comunica transversalment totes les partides de terra del terme. Es tracta d'un antic camí que travessava el terme municipal en sentit N-S, des del poble de Sant Fruitós, fins a Claret, travessant verticalment totes les terres de conreu del Pla de Bages. Aquest camí sortia de la sagrera de Sant Fruitós en direcció al Nord, seguint la línia de l'actual Avinguda de Girona, a tocar de l'escola Paidos, fins a l'actual C-16, que era l'antic camí de Manresa a Sallent. Travessava la C-16 fins al cementiri modern, entre aquest i l'actual Torre del Pujol Montalà. Des d'allà seguia en direcció Nord, travessant l'actual C-25 fins al coll de l'Om. Des d'allà seguia travessant l'actual aeròdrom fins als Plans de Santa Anna, seguint la línia del Torrent Bo, fins a l'actual depuradora de Santpedor. Es tracta d'un camí planer de terra, asfaltat només el tram des de la Sagrera fins a la C-16, d'uns 3 m. d'amplada, que discorre entre camps de conreu i indústries.</p> | 08213-98 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens d'aquest camí es remunten segurament a l'Edat Mitjana, al moment d'assentament de la població a la zona del Pla de Bages i consolidació de les parròquies, ja que es tracta d'un camí que a més de comunicar dos nuclis de població veïns, travessa tot el Camp de Bages. L'any 1176 ja apareix mencionat un camí que va a Santpedor. SALVADÓ (2003:500), i malgrat no ser un dels més esmentats, es té constància que fins a les primeres dècades del segle XX (1940-1950) fou utilitzat de forma habitual pels habitants de Sant Fruitós. A partir de la dècada del 1970, la proliferació d'indústries al Pla de Bages, i la construcció de noves carreteres com a C-16, la C-25, etc.; va fer que aquest camí quedés travessant per aquests vies de comunicació, i només sigui fet com a via de lleure en alguns trams.</p> | 41.7543000,1.8705600 | 406103 | 4623113 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79304 | Nucli de Sant Iscle de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-iscle-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105 SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IX-XXI | <p>Conjunt arquitectònic ubicat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. La seva fisonomia general és circular. L'església que originà la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecada sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle, conegut antigament com Canals. Al nord de dits edificis s'ubiquen de forma independent els masos de Ca l'Iglésies, conegut antigament com Mas Perramon, i l'actual mas residencial de Can Graells. Entre l'església i el mas sant Iscle, i els altres dos masos, es configura un estret carrer sense asfaltar, que s'adapta a la topografia natural del terreny, i que configura i permet el pas per dins del nucli. Els entorns d'aquest nucli han estat urbanitzats, localitzant-se al nord del mateix la carretera de Manresa a Santpedor, i la moderna urbanització de Pineda de Bages. A ponent del nucli, ja dins del terme de Manresa s'ubica l'indret conegut com a Parc de l'Agulla. Al cantó de ponent, a tocar del nucli, dins del recinte de l'antiga sagrera, els propietaris del mas Sant Iscle, han aixecat recentment una vivenda de planta baixa de modernes característiques. A tocar també del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages., així com alguns coberts destinats a finalitats agrícoles. A excepció del Mas Sant Iscle, els altres dos masos: Ca l'Iglésies i Can Graells, comptem amb murs de tancament que els individualitzen de la resta de l'espai. Com a lloc central del nucli de Sant Iscle, davant del portal d'accés a l'església, s'ubica un petit espai enjardinat on es conserven algunes lloses d'enterraments de la família Canals, antiga propietària del Mas Sant Iscle.</p> | 08213-99 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fritós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vila, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. El 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat ala parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com els que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic. Es coneix que el 1685, quan la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Un capbreu existent del segle XVIII descobreix l'existència de cinc masos dependents de la parròquia de Sant Iscle, malgrat que desconeixem si tots formaven part de la sagrera, o bé alguns d'ells es trobaven aïllats pels voltants. Són els masos: Canals, Perramon, Vallcendra, Sayol, Satorra i Prat. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7584600,1.8438300 | 403887 | 4623605 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Es té notícia que a mitjans del segle XIX, a la sagrera de Sant Iscle funcionava una fàbrica d'aiguardent, de la qual no ha quedat rastre. GRANDIA I RUIZ (2001: 79) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79306 | Creu de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-benet-de-bages | XVIII-XX | Caldrà veure com s'integra aquest element amb el nou projecte d'usos del monestir de Sant Benet de Bages. | <p>Creu de terme ubicada al mig de pati central del conjunt monàstic de Sant Benet de Bages. Es tracta d'una creu metàl·lica assentada sobre un basament de pedra. Es tracta d'un basament circular de 190 cm de diàmetre i 30 cm d'alçada formada per un conjunt de 9 grans blocs de pedra adaptats al bassament. Sobre aquest bassament s'assenta la base de la creu. Es tracta d'una pedra monolítica de 30 cm d'alçada i 64 cm de diàmetre. Per la seva forma ben bé podria tractar-se d'una antiga mola de molí. Sobre aquesta base recau la creu de ferro, formada per quatre braços. L'alçada del braç vertical és de 3,04 m, i la del braç horitzontal de 1 m. La intersecció dels dos braços es troba decorada als quatre angles que conforma la creu amb un seguit de quatre elements giravoltats per angle, que fa l'efecte d'una ornamentació de tipus vegetal.</p> | 08213-101 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet de Bages (08272 Sant Benet de Bages) | <p>Malgrat que no s'ha pogut aportar referències documentals, es té notícia de que aquesta creu fou aportada pels propietaris del monestir de Sant Benet de Bages -família Rocamora- d'un indret desconegut, i plantada al mig del pati del monestir de Sant Benet com a un objecte amb finalitats ornamentals.</p> | 41.7426300,1.8993900 | 408483 | 4621787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 79307 | Creu del pont del riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-riu-dor | XX | Actualment existeix un plantejament per part de l'Ajuntament de restauració d'aquesta creu, amb la finalitat de tornar-la a posar a la seva ubicació anterior. | <p>Restes de l'antiga creu que s'ubicava al costat del Pont del riu d'Or, a l'entrada del poble de Sant Fruitós de Bages, a tocar de la carretera de Vic, al començament del carrer de Jaume I. Actualment només es conserven els fragments dels braços de la creu. Són un total de sis fragments: un de 16 cm de llargada x 22 cm d'amplada x 9 cm d'alçada. Un altre de 15 cm de llargada x 20 cm d'amplada x 10 cm d'alçada. Un altre de 17 c. de llargada x 16 cm d'amplada x 9 cm d'alçada, un altre de 12 cm de llargada x 10 cm d'amplada x 7 cm d'alçada. Un altre de 14 cm de llargada x 14 cm d'amplada x 1cm d'alçada. El fragment més gran es correspon a la part superior de la creu, i és de 45 cm d'amplada x 33 c, de llargada x 18 cm d'alçada. En aquest fragment s'aprecia la següent inscripció: 'Missió 1948'. Les fotografies conservades on es pot apreciar aquesta creu, a més de la ubicació s'observa que anava montada sobre un fust quadrangular d'uns 115 cm d'alçada, que a la vegada es recolzava sobre una base quadrangular més ampla d'un metre aproximat d'alçada.</p> | 08213-102 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No es pot precisar històricament si es tractava o no d'una antiga creu de terme. La seva darrera ubicació coneguda, a tocar del pont del riu d'Or, descarta aquesta possibilitat, ja que allà no marca el límit de cap terme municipal. Cal pensar doncs que o bé es tractava d'una antiga creu de terme que fou traslladada en aquest indret quan deixà de fer la seva funció indicadora, i passà a assumir una funció religiosa i ornamental, o bé suposar directament que aquesta darrera funció religiosa i ornamental- potser marcant un antic pas processional- fou la seva ja des del principi. Cal suposar que la creu original fou destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939) i l'actual creu és en realitat una reconstrucció feta l'any 1948 amb un objectiu purament religiós. La darrera dècada va sofrir una caiguda que va provocar la seva fragmentació. Els fragments de creu foren traslladats al magatzems de l'Ajuntament, i poc després el fust i la base desaparegueren.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1948 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79309 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La forta pressió urbanística i industrial de la zona fan perillar els trams superiors d'aquest important curs fluvial. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages en sentit NO-S-E, convertint-se en el segon curs fluvial en importància del terme. El seu naixement es produeix al veí terme de Santpedor, vora les serralades de Castellnou de Bages i discorre en sentit S, travessant el terme de Santpedor, vers el de Sant Fruitós de Bages. L'entrada al municipi es realitza pel cantó O dels Plans de Santa Anna, travessant per sota de la C-16, des d'on es dirigeix vers el polígon industrial Riu d'Or. Allà rep l'aportació del Torrent dels Gitanos, també provinent de Santpedor. Després de la intersecció de tots dos cursos fluvials, es dirigeix cap al poble de Sant Fruitós de Bages. A l'entrada del nucli, el riu és creuat pel pont del riu d'Or, que permet el pas al poble venint de Manresa per la N-141. La seva aproximació al poble de Sant Fruitós, delimita pel seu cantó O l'espai conegut com a Horta de Sant Fruitós, prop de la sagrera, regant bona part dels horts de la zona. Als peus d'aquesta zona, poc abans d'entrar al poble, rep les aigües del Torrent Bo. Allà es situa el lloc més profund del riu d'Or, un petit remans anomenat 'La Gola', que antigament es convertia en un lloc de banys pels nens de Sant Fruitós. Des d'allà s'encamina en direcció a migdia vers el riu Llobregat per la zona 'Dels Plans'. En aquest indret l'atravessen per sobre l'antic camí de Sant Fruitós a Viladordis, i l'actual autopista A-18 de Terrassa a Manresa. Des d'allà es dirigeix vers la zona de les costetes fins el riu Llobregat. Com a zona d'interès destaca per tractar-se del segon curs fluvial en importància del terme de Sant Fruitós, mantenint una densa vegetació i un interessant bosc de ribera en galeria que es combina amb petits retalls de bosc ripari a les fondalades. Destaquen espècies com l'alber, el pollancre, el salze i el freixe de fulla petita. A nivell faunístic, a l'igual que el torrent de les Feixes, aquest espai s'ha convertit en un important lloc de refugi d'aus migratoris, algunes de les quals tenen els seus espais de cria en aquest indret. Destaquen espècies com l'esmerla, el tudó, la tòrtora, el xoriguer etc.. Com bona part del Pla de Bages, l'amenaça més important d'aquest curs fluvial ve donada per les agressions urbanístiques i la pressió industrial. També compta amb l'impacte que suposen el gran nombre de comunicacions que el travessen, com és el cas de l'eix transversal C-25, l'autopista C-18 de Terrassa a Manresa, l'eix del Llobregat C-16, a més de les nombroses carreteres i camins secundaris. Aquesta proliferació de comunicacions, fa augmentar encara més el creixement dels polígons i les urbanitzacions. Una altra de les amenaces més importants amb les que compta és l'elevat grau de salinització de les seves aigües, ja que rep de manera directa les filtracions dels residus del runam salí de Potasses del Llobregat S.A. al veí municipi de Sallent, que des de fa any contamina els seus aqüífers.</p> | 08213-104 | Terme de Sant Fruitós de Bages. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest riu fou conegut al seu pas pel terme de Sant Fruitós, i al llarg de tota l'Edat Mitjana, amb el nom de riu de Sant Fruitós. No fou fins almenys el segle XVIII en que no es conegué com a Riu d'Or, unificant la nomenclatura amb el terme de Santpedor- població a la qual ofereix el nom-. El seu pas pel poble de Sant Fruitós fou vital per l'economia de la vila, ja que la sagrera originària es troba assentada al junyent d'aquest riu amb el torrent bo, creant una terrassa d'extraordinària fertilitat, que fou coneguda com l'Horta de Sant Fruitós. L'any 965 apareixen les primeres referències, quan Osan i la seva esposa El·lo varen vendre a Sal·la unes cases amb cort, colomar, clos i hort que tenien per compra al comtat de Manresa, al riu de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:81) Les referències a aquest indret i al riu de Sant Fruitós al seu pas per aquesta horta són abundatíssimes fins el segle XVI. Riu avall, en direcció a la seva confluència amb el riu Llobregat, es coneix l'existència d'un altre nucli de poblament molt antic que es mantingué almenys fins el segle XII, i que fou conegut com a Vil·la d'Èlsia. Segurament es tractava d'un petit llogarret de cases, al costat del qual hi havia una palanca que permetia el pas del riu. Així, al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia , amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145)</p> | 41.7499500,1.8766600 | 406604 | 4622624 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de riu d'or, és l'origen del topònim del municipi veí de Santpedor, que ve a ser la contracció de Sant Pere d'Or, en referència a la parròquia -Sant Pere-, del riu d'Or. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79310 | Muntanya del Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montpeita | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de recuperació d'alguns camins, i de les fonts que dins l'espai de la muntanya s'ubiquen. Una altra de les pressions que pateix el turó és el creixement de la urbanització de les Brucardes. | <p>Turó de grans proporcions ubicat a migdia del terme de Sant Fruitós, que té com a afrontacions, al nord el nucli urbà se Sant Fruitós, a migdia el riu Llobregat, a llevant la partida de l'angle i el monestir de Sant Benet, i a ponent l'autopista A-18. Es tracta d'un espai amb ocupació humana antiga, que manté alguns trams urbanitzats a ponent, ocupats per la urbanització nascuda a la dècada del 1960 anomenada Les Brucardes, que envolta l'antic mas, i espais de conreu i bosc a migdia i a llevant. Es tracta d'un espai profundament humanitzat des de l'Edat Mitjana, ocupat per antics conreus, especialment vinya, que queda manifestat per l'abundant presència de barraques de vinya i marges a llarg de tota la muntanya. D'altra banda, malgrat que antigament es testimonia la presència de molts masos i cases per tota la muntanya, a partir del segle XVI, anaren desapareixent, restant tota la muntanya sota la propietat del mas Brucart que explotà directament les terres de la muntanya amb ajuda de mossos i parcers. Actualment la vinya és desapareguda i el bosc de pi i roure s'ha anat extenent per les antigues superfícies de conreu i els marges de la muntanya, deixant únicament algunes superfícies a la part superior com a camps de conreu de blat. D'altra banda també es constata la presència de nombrosos testimonis del passat, com són els jaciments de Sant Onofre, la capella de Sant Valentí etc. El seu interès com a zona natural és altíssim, ja que la pressió urbanística, industrial i de comunicacions del terme és molt forta. D'altra banda, el creixement urbanístic del poble, s'ha extès cap al cantó del montpeità, arribant els carrers i cases fins pràcticament els peus de la muntanya. També cal tenir present que aquesta pressió urbanística i industrial s'extén cap a altres cantons del municipi, deixant la muntanya com un reducte natural òptima per destinar al lleure i a l'esplai.</p> | 08213-105 | Montpeità. Entre el poble de Sant Fruitós i el Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'abundància de testimonis humans a la muntanya del Montpeità, converteix l'indret en un lloc d'elevat interès arqueològic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79311 | Fita de terme de Claret nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-1 | XV-XXI | La grava que cobreix l'àrea exterior de l'església de Santa Anna, cobreix pràcticament la seva superfície, fent-la invisible si no es coneix la seva existència, i contribuint a enterrar encara més l'element. | <p>Element referencial del límit de terme, que al seu pas per les esglésies de Santa Maria de Claret i Santa Anna de Claret, marca el pas fronterer entre els termes de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tracta d'una llosa pètria, elaborada en pedra sorrenca de color vermellós, que es troba encastada dins de terra, essent visible només alguns trams de la part superior de dita llosa. El seu desgast i erosió és considerable, trobant-se actualment fragmentada en tres trossos de diferents mides difícilment apreciables. Originalment es degué tractar d'una llosa quadrangular uniforme, doncs la seva mida de conjunt és de 37 cm x 37 cm. No compta amb cap element ornamental ni decoratiu, així com tampoc amb cap símbol que faci referència a les seves funcions termenals.</p> | 08213-106 | Claret. Església de Santa Anna i Santa Maria Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat tot, l'ubicació d'aquesta fita potser té a veure amb el conflicte de la demarcació entre Santpedor i Sant Fruitós reflectida amb la presència de dues esglésies a tocar. Al segle XVIII les afrontacions de l'església eren les següents: A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret.</p> | 41.7766200,1.8608100 | 405325 | 4625602 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Visualment aquesta fita s'emmarca entre les fites de Claret nº 2 i 3 (fitxes 107 i 108) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79312 | Fita de terme de Claret nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-2 | XVIII-XIX | Actualment es troba trencada en dos fragments. | <p>Antiga fita de terme ubicada al turó anomenat bosc de les Feixes, a tocar del mas anomenat Les Feixes de Claret, i que marca el límit entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. La fita pròpiament dita és formada per un carreu de pedra, actualment trencat en dos meitats, enclavat al cim del turó. Es tracta d'un fragment enclavat a terra de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada x 18 cm de fons. Aquest fragment du gravades a les cares principals les lletres SF, encarades al terme de Sant Fruitós, i SP, encarades al terme de Santpedor. La part superior de la fita s'ha trencat en un segon fragment de 43 cm d'amplada x 18 cm d'alçada x 18 cm de fons.</p> | 08213-107 | Claret. Mas les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia dels límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX)</p> | 41.7729900,1.8602800 | 405276 | 4625200 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita s'emmarca visualment entre la fita de Claret nº 4 i la nº 1 | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79314 | Mas les Feixes de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes-de-claret | XIV-XXI | La casa resta actualment abandonada entrant en un accelerat procés de degradació. | <p>Edifici format per les dependències del Mas Feixes de Claret, ubicat sobre una petita elevació del terreny davant de l'església de Santa Maria de Claret. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció és feta amb pedra, conformant un mur de mamposteria irregular amb carreus de diferents mides, i amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i no es tracta de la façana original de la casa, sinó que és producte d'alguna ampliació posterior del mas que desvirtuà la seva fisonomia original. Es tracta d'una façana que s'obre a la planta baixa amb una porta de gran alçada i molt estreta, reforçada amb maó que destaca sobre un mur de pedra. A la part superior és rematada amb un arc molt rebaixat. Al primer pis, i ubicada al cantó de ponent d'aquesta façana s'obre una eixida recolzada sobre dos pilars de maó, protegida per una barana de ferro i oberta al cantó de migdia. La façana de ponent destaca una amalgama de diferents trams de mur aixecats en pedra i maó, on possiblement l'element més destacable sigui un contrafort de pedra ubicat al mig de la façana que s'alça fins al primer pis i la reforça. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars de moderna factura. Adossats al cantó N-O de la casa sobresurten un seguit de coberts, que en forma de L, creen davant d'aquesta façana un petit espai en forma de pati. La façana nord destaca per la presència d'elements relacionats amb el treball agrícola. Es tracta d'un seguit de coberts fets amb pedra i tàpia, actualment mig enderrocats, precedits per un seguit de marges de pedra seca que salven el desnivell. El més probable és que es tractés d'un espai destinat a tines i al treball de la vinya. També destaca a la cantonada E d'aquesta façana una petit terrassa quadrangular a l'alçada del primer pis, recolzada sobre una estructura que sembla haver estat una cisterna d'aigua. La façana de llevant és possiblement la més interessant, i la que ha conservat més elements originals de la casa. És feta íntegrament en pedra, i destaca per la seva forma atalussada a la part inferior de la planta baixa, que permet reforçar l'estructura de la casa davant del pendent que crea el camí de pujada a la casa. Aquesta façana s'obre amb dues finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis, que permeten apreciar l'existència d'un mur força gruix.</p> | 08213-109 | Claret. Mas Les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del mas Feixes de Claret es troben relacionats amb la vil·la fortificada i la sagrera de Claret, i la presència de la veïna església de Sant Salvador de Claret. Albert Benet identifica aquesta casa al fogatge del 1497 com a mas Bertran de Claret, on habitava Pere Freixes. Fou per tant després quan passà a anomenar-se Les Feixes de Claret. BENET (1998:336) La seva presència manté la continuïtat fins al període modern, ja que al capbreu del segle XVIII, és un dels masos que apareixen relacionats a la parròquia de Santa Maria de Claret. PLANS I MAESTRA (2003:105). Cal pensar que el mas fou habitat fins a mitjans del segle XX en què fou abandonat, restant com a una explotació ramadera.</p> | 41.7744600,1.8611400 | 405349 | 4625362 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Uns metres a migdia de la casa s'ubiquen un seguit de modernes naus destinades a la ramaderia. Actualment la casa resta abandonada, mantenint-se només com un complement de la granja. A l'interior conserva dues tines de grans proporcions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79315 | La Pedrera del Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-del-manelo | XX | L'abundant vegetació que ha crescut a l'indret de la pedrera la va cobrint corrent el perill de quedar invisible si no es coneix el lloc. | <p>Petit promontori ubicat sobre el camí que des de Sant Fruitós du als tres salts del Riu Llobregat, seguint el curs del Riu d'Or. Al moment de la seva explotació la seva superfície era força més gran, però l'extracció de pedra va anar aplanant el terreny proper, deixant-lo reduït actualment al petit turó ubicat a llevant de la pedrera. Actualment les restes de la pedrera s'aprecien als talls provocats directament a la roca, que seccionen verticalment el terreny. En concret, s'aprecien tres grans talls. El tipus de pedra extreta és de tipus sorrenca, útil només en la construcció de façanes. Actualment la pedrera es troba abandonada i ha crescut abundant vegetació a sobre, bàsicament pins i matolls, impedint apreciar amb exactitud la seva incidència en el terreny.</p> | 08213-110 | Montpeità. La Pedrera de Cal Maneló. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal situar l'inici de l'explotació d'aquesta pedrera durant la primera dècada del segle XX. El nom de Maneló, li fou donat pel nom del propietari dels terrenys, i de la pedrera mateixa. Finalment el nom de pedrera del Maneló li fou donat a tota la partida de terra que envolta la zona. La seva explotació es feu de forma intermitent fins finals de la dècada del 1950. Entre les dècades del 1930 i fins al final, l'explotació de la pedrera fou arrendada pel propietari a la família de Tomàs Vinyals, que la mantingué fins al seu abandonament. El nombre de persones que hi treballaven era força limitat, ja que es tractava d'un pedrera de petites dimensions, i d'una explotació familiar on treballava el sr. Vinyals i els seus fills. Actualment l'espai és abandonat, creixent pins i vegetació diversa que la cobreixen.</p> | 41.7429200,1.8782200 | 406723 | 4621842 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79316 | Font urbana de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a la crta. De Vic , nº 70, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet el desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-111 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 70 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del portal de la sagrera foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79316-foto-08213-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79316-foto-08213-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix una igual al carrer Padró i una altra al portal de la Sagrera | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 79317 | Font dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cacadors | XX | Actualment la vegetació ha crescut a sobre, i s'ha perdut qualsevol indici de la font. | <p>Antiga font ubicada al marge del cingle de la muntanya del Montpeità, mirant el riu Llobregat, a l'indret conegut com la Tolega. Es tractava d'un petit brollador que recollia les aigües d'un petit torrent nascut uns metres més amunt, que desguassava en aquest indret. Actualment, la vegetació ha crescut de forma extraordinària sobre el brollador i l'espai de l'antiga font, ocultant-la i fent-la desaparèixer.</p> | 08213-112 | Montpeità. La Tolega. Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta font fou feta per un grup de caçadors que freqüentava la muntanya del Montpeità cap a la dècada del 1940-1950.</p> | 41.7396200,1.8727900 | 406267 | 4621481 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79318 | Font de Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-onofre | <p>Petit brollador que recull les aigües sota el turó de Sant Onofre i el Puig, al mig de la muntanya del Montpeità. Es tracta d'un brollador en forma de tub, que mana al marge esquerre del camí que es dirigeix cap a la partida de Sant Genís al Montpeità. Les seves aigües formen un petit rec, que travessa el camí i es dirigeix cap al torrent que desguassa a la Tolega, a la zona de la Font dels Caçadors. A l'altra banda del camí, davant de la font, una petita explanada ara coberta de vegetació, manté encara indicis de l'existència d'un petit hort regat amb les aigües d'aquesta font.</p> | 08213-113 | Montpeità. Paratge de Sant Genís. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Font de Sant Onofre li ve donat pel nom del turó ubicat sobre la font, que conserva les restes de l'antiga església de Sant Onofre.</p> | 41.7418600,1.8913300 | 407812 | 4621710 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||||
| 79319 | Font del Bonviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bonviure | La font i la bassa del costat s'han perdut totalment | <p>Petit brollador que vessava l'aigua cap a un indret lleugerament deprimit on s'estancava creant una bassa de reduïdes dimensions. Actualment aquesta font es troba perduda, i als seu lloc han crescut de forma abundant els pins i la vegetació arbustiva.</p> | 08213-114 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es desconeix l'origen del nom de Bonviure. Segons informació oral recollida, a tocar de la font i havia una petita bassa, que era utilitzada com a safareig per les criades del mas les Brucardes, que rentaven la roba en dit indret.</p> | 41.7427000,1.8781900 | 406720 | 4621817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 79320 | Font del mas Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Malgrat que el curs d'aigua es trobi perdut, l'estructures de l'indret es conserven. | <p>Espai de lleure construït a uns metres de distància del mas Les Brucardes, a tocar del cingle del Montpeità, a l'indret conegut com La Tolega. Es tracta d'una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d'una deu d'aigua. Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font. Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador. Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter. Uns metres per sota del brollador de la font, a l'espai del costat en direcció al cingle, s'aprecien les restes d'una bassa quadrangular construïda en pedra. Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l'aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.</p> | 08213-115 | Montpeità. Urbanització Vista Alegre de les Brucardes. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l'existència d'aquesta font es coneix des de l'Edat Mitjana. Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font. Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637). Sens dubte es va tractar d'una de les fonts més anomenades del terme.</p> | 41.7387400,1.8859600 | 407361 | 4621369 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79320-foto-08213-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79320-foto-08213-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79321 | Els polvorins del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-polvorins-del-llobregat | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1923). Història de la indústria del comerç i dels gremis de Manresa. Monumenta Historica. Vol II. Manresa. Pàg.175. AA.DD. (1879) . Revista il·lustración Española y Americana. Nº XXIX. Pàg. 85.</p> | XI-XIX | Actualment molt poques persones tenen constància i record de l'existència d'aquestes dues indústries vora el Llobregat. | <p>Actualment poden apreciar-se encara les restes d'una estructura constructiva ubicada al marge dret del riu Llobregat, a l'alçada de la partida coneguda com 'Els tres Salts', al salt més meridional del riu, sota la cinglera de la muntanya, abans de la corva del riu. Es tracta d'una estructura quadrangular, assentada directament sobre la roca del salt del riu, efectuada amb carreus de pedra quadrangulars i rectangulars llisos i ben disposats, amb la cantonada vista reforçada amb carreus encara més grossos. Aquesta estructura s'assenta directament sobre la roca, i s'obre a la part baixa central amb un corredor de 130 cm d'alçada encapçalat per una volta de mig punt feta amb pedres de diferent mida. Aquest corredor sembla ser que permetria l'entrada i la sortida de l'aigua que arribaria a la fàbrica mitjançant un rec que s'intueix excavat a la mateixa roca del riu. La boca sud, ubicada ben bé al salt de la roca permet veure que l'aigua que sortia anava a parar a una bassa ubicada uns tres metres per sota de l'edifici. El sentit d'aquest corredor és Nord-Sud, travessant per sota les restes de l'edifici. Prèviament a l'arribada de la boca Nord del corredor, per tota la roca del riu, s'observa la presència d'un seguit de forats excavats directament a la roca. Es tracta de petits forats quadrangulars de 40 x 40 cm. Destaquen especialment els ubicats en línia recta, seguint la orientació del rec, al seu cantó de llevant, on es poden localitzar dues fileres en dos nivells diferents de fortas, uns a la part més baixa de la roca de 40 x 40 cm, i de forma intercalada, al nivell superior de la roca, uns altres més petits de 25 x 25 cm. Malgrat que la seva utilitat no és molt clara, cal pensar que es tractava de petits dipòsits de pólvora per triturar. El mur de llevant de l'estructura, és fet amb un parament més irregular que el mur Nord i Sud, i es troba encarat directament al salt del riu. Destaca la presència de tres forats circulars, oberts a una alça de 12 cm de la roca. Al final d'aquest tram de mur destaca la presència d'un altre mur, construït amb carreus quadrangulars molt grossos que sobresurt en sentit perpendicular fins a límit del salt. El mur de migdia de l'estructura també és fet amb carreus de gran tamany, i acull la boca sud de sortida del corredor. Uns metres per sota, s'aprecien les restes de l'estructura del que sembla haver estat una bassa de contenció. El cantó de ponent de l'edifici, a més de trobar-se limitat pel cingle de la carena de la muntanya, es troba pràcticament ocult per la vegetació que ha anat creixent. Cal pensar que el que avui dia s'observa són la part inferior de la instal·lació industrial de les fàbrica de pólvora. No es pot precisar si les restes conservades pertanyen a un o a dos polvorins, malgrat que l'informació històrica parla de la presència de dos. També cal pensar que la part superior de l'edifici ha desaparegut amb motiu de l'explosió soferta i el pas del temps. Segurament aquesta part inferior pertany a l'espai destinat a la producció d'energia hidràulica, la zona de rentat i trituració, i que la resta de la instal·lació industrial desapareguda ascendia verticalment fins al camí superior de la cinglera, permetent l'accés al polvorí a peu del camí que mena a Viladordis. Segurament la construcció desapareguda tampoc devia tenir la qualitat constructiva de la part inferior, barrejant altres elements com el maó i la fusta amb la pedra. Resulta un element patrimonial molt interessant a nivell d'arqueologia industrial, ja que són molt pocs els testimonis d'aquesta important indústria de la Catalunya interior.</p> | 08213-116 | Entorn del riu Llobregat. Sant Fruitós de Bages. | <p>Albert Benet afirma que les restes d'aquest molí de pólvora s'assenten sobre les restes d'un antic molí medieval: 'Més avall del junyent del riu d'Or amb el Llobregat tenim una zona amb un bon seguit de molins, fins i tot no sabem quants, ja que l'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets sovint es dóna o es ben el mateix molí...'. Aquesta zona és anomenada la Palanca i estaria entre el lloc anomenat avui dia els Tres Salts, i la resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns centenars de metres més avall de l'esmentat junyent, fins i tot podria entendre's fins a les actuals runes d'un molí de pólvora més avall dels dits Tres Salts. D'aquest conjunt de molins avui dia sols queden les restes d'un que al final es dedicà a l'elaboració de pólvora fins el segle passat' BENET (1985:379) La característiques de l'edifici avui conservat ben bé podrien datar-se del període medieval. Podria tractar-se d'unes antigues estructures medievals reaprofitades com a molí de pólvora. La tradició de fabricació de pólvora a l'entorn de la ciutat de Manresa era un fet manifest dels del segle XVI, qual el 1540, els consellers de la Ciutat van adquirir un molí draper i un de fariner a fi de convertir-lo en fàbrica de pólvora. A la zona de la 'Obaga', a tocar del riu Cardener, entre Manresa i els Comdals, eren nombroses les fàbriques de pólvora establertes al llarg del segle XVIII i XIX. Les fàbriques de Manresa proveïen de pólvora als magatzems reials, i foren nombrosos els accidents coneguts al llarg de tot aquest temps. A més de les Manresanes, a l'estadística del 1870 es constata l'existència d'altres fàbriques als municipis veïns aprofitant els corrents fluvials. Es té constància d'una ubicada a Navarcles prop del riu Calders, i de les dues documentades a Sant Fruitós de Bages, vora el Llobregat. L'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, documentava l'any 1923 l'existència d'aquests polvorins al seu tractat sobre la indústria i els gremis manresans. A més de fer una descripció de la indústria manresana, en determinades ocasions es refereix a la dels municipis de les rodalies. Al capítol destinat a les fàbriques de pólvora, es refereix així als polvorins de Sant Fruitós: 'la de Don Miquel Vallès i la dels senyors Canals i Bosch en el terme de Sant Fruitós. Aquesta darrera tenia el dipòsit de la pólvora en la partida de la Creu de Coll Manresa, el qual, a 13 de novembre de 1871, que era dilluns, a les deu del matí, feu explosió, causant la mort de cinc persones i quedant enrunat l'edifici fins als fonaments. La detonació fou enorme, causant el consegüent esglai als habitants de Manresa i trencant molts vidres de les fàbriques i edificis d'aprop del riu. Sis anys després, o sia a 7 de juliol de 1877, al matí, la fàbrica que posseïen dits senyors Canals i Bosch en terme de Sant Fruitós, prop de Viladordis, feu explosió un dels dipòsits de pólvora, causant la mort a sis operaris. Els diaris de la localitat publiquen aquests greus aconteixements, cridant contra la poca vigilància que hi havia i recriminant als propietaris de les fàbriques per no tenir-les amb les degudes precaucions' Es desconeix fins quan va prosseguir el seu funcionament, malgrat que cal pensar que a les darreries del segle XIX ja foren abandonades.</p> | 41.7383100,1.8844000 | 407230 | 4621323 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A l'extrem de llevant de l'estructura, i assentada directament sobre la roca, s'ubica una petita llosa recordatòria disposada verticalment. Malgrat que el text no es pot acabar de llegir, se sap que la seva existència es deu al fet de que en aquest indret del riu, al salt, a la dècada del 1960, va morir ofegat un noi mentre es banyava. Una il·lustració del 1879 permet observar un dibuix detallat dels edificis que conformaven aquests molins polvorers. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79322 | Caseta i resclosa de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-resclosa-de-la-mina | XX | <p>Resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns metres més avall del junyent del riu d'Or amb el riu Llobregat. Al costat de la resclosa, que ressegueix el marge dret del riu Llobregat s'ubica la casa que acull les instal·lacions. La casa és un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent del marge del riu, de planta baixa i primer pis que es cobreix a quatre aigües. L'edifici és aixecat en maó i es troba arrebossat i pintat de color terrós, amb les obertures i les cantonades deixades amb obra vista. La façana principal s'orienta a ponent, aprofitant una petita explanada que precedeix la casa , i a la qual s'arriba des del camí que ressegueix el Llobregat. En aquesta façana s'obre dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Una d'elles es troba tapiada, i l'altra protegida per una porta metàl·lica. A banda i banda de les portes s'obren dues finestres rectangulars, disposades verticalment, que compten amb les mateixes característiques. Al primer pis s'obren quatre finestrals rectangulars amb les mateixes característiques constructives. Dues fileres de maons sobresurten com si fossin una motllura horitzontal per sobre de l'arrebossat, marcant el pas de la planta baixa al primer pis. La façana nord es troba a tocar del camí del riu, i degut al desnivell, només s'observa el primer pis, que resta com una planta baixa degut a la diferència de nivell. La façana de llevant és similar a la façana principal, però els finestrals del primer pis han estat tapiats amb ciment. La planta baixa resulta impracticable degut al creixement de la vegetació. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de grans dimensions que deriva l'aigua vers un canal que discorre paral·lel al marge dret del riu Llobregat.</p> | 08213-117 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII. BENET (1985:378-379). L'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets, sovint es ven o es dóna diverses vegades el mateix molí, o bé pels diversos fills o descendents, o bé pels diversos propietaris. Aquesta zona fou anomenada a l'edat mitjana La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Bener de Bages durant el període medieval. BENET (1985: 378) L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.</p> | 41.7303800,1.8769200 | 406597 | 4620451 | 1908 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79323 | Possible resta de tina al turó del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-resta-de-tina-al-turo-del-santmarti | XVII-XVIII | Caldria preservar aquest element per tal d'evitar una futura degradació | <p>Possibles restes del que fou una antiga tina ubicada al mig de camps de conreu antigament ocupats per vinyes al peu del turó del Santmartí, a la seva cara Nord, en un indret actualment ocupat per bosc, a tocar d'un camp de conreu de blat, on encara s'observen restes de les antigues feixes. Es tracta d'un element excavat al terra, format per un receptacle de forma ovalada de 2,00 m de diàmetre per un cantó, i 1,80 m de diàmetre per un altre, que s'enfonsa al terra en una profunditat de 1,00 m. Les parets interiors es troben formades per carreus de pedra de mida irregular, però amb un gran predomini dels de mida rectangular, bastant ben disposats. En algun fragment encara s'aprecien restes de l'arrebossat de calç que impermeabilitzava l'estructura a fi de contenir líquids.</p> | 08213-118 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'aquestes estructures arquitectòniques de caire rural ubicades al propi lloc de conreu es remunta a l'Edat Mitjana. Cal pensar que una de les dificultats del conreu de la vinya durant aquest període i fins al segle XIX era el transport de la producció del raïm fins un indret on poder elaborar-lo, ja que els camins eren pocs i el seu estat pel pas de carruatges era dificultós, i per altra banda, la possessió d'animals de càrrega es trobava només a l'abast d'uns pocs privilegiats. Aquestes dificultats de transport motivaren que durant aquests segles, la producció del vi es produís moltes vegades a la pròpia vinya, construint cups i tines per elaborar-lo allà mateix evitant el problema del transport. És en aquest context que s'explica l'existència de tines i barraques com a elements d'arquitectura popular al mig del camp. La millora de les comunicacions a principis del segle XIX motivà que aquests elements s'abandonessin i el pagès optés per elaborar el vi a casa, carretejant la collita. D'altra banda, els grans propietaris, exigiren als rabassaires que anessin a portar la collita a la seva propietat i elaboressin el vi la seu celler per poder controlar millor les quantitats. Fou en aquest moment que les antigues tines i cups s'abandonaren. L'abandonament del conreu de la vinya, va fer créixer el bosc a bona part de les antigues parcel·les, cobrint de vegetació aquests elements. En d'altres casos, la reconversió al cereal motivà que el llaurat de la terra amb maquinària els eliminés directament. Cal pensar que aquesta estructura es correspon a la part inferior d'una tina ubicada al mig del camp. Per la tipologia de la seva construcció potser datable vora els segles XVII-XVIII. Segurament el motiu de la seva supervivència es deu a que va ser durant un temps reutilitzada per altres fins, eliminat la part superior que sobresortia per sobre del nivell del terreny i conservant la part inferior com a dipòsit.</p> | 41.7572500,1.8755100 | 406519 | 4623436 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79323-foto-08213-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79323-foto-08213-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que s'escauen altres possibilitats, tot fa pensar que es tracta d'un fragment d'una antiga tina. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79324 | Resta de sínia de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resta-de-sinia-de-sant-benet | XVIII | Caldria alguna actuació en aquest indret, ja que sinó es corre el perill de que es converteixi en un abocador. | <p>Restes de la que fou una antiga sínia construïda vora el riu Llobregat, a tocar de la bahuma dels Gitanos, al peu de l'actual camí de Sant Benet. Es tracta d'una estructura excavada al terra que s'enfonsa uns 3,50 m de profunditat. La seva forma és rectangular, finalitzant al cantó de llevant (N-E) en forma semiesfèrica, mentre que al cantó de ponent (S-O) ho fa en angle recte. La seva orientació és SE-NO. A nivell de superfície l'element crea una obertura rectangular de 3,80 m de llargada x 2,20 d'amplada. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats i disposats, unificats amb morter de calç. L'aparell constructiu pot observar-se perfectament ja que no compta amb parts arrebossades. El cantó de llevant (N-E) l'estructura roman coberta parcialment per una falsa arcada de pedra, que es recolza directament a les parets laterals de l'estructura. A la paret de llevant de l'estructura s'observa l'existència d'una pilastra de pedra adossada al mur, que serveix de base d'arrencada de dues arcades fetes amb el que semblen maons. Sens dubte aquesta estructura servia de base per acollir una sínia de fusta que d'alguna manera recollia l'aigua del riu i l'abocava a un antic aqüeducte que existia a continuació i portava l'aigua fins al monestir de Sant Benet a través d'una sínia.</p> | 08213-119 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet, km. 1. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Llorenç Ferrer va localitzar durant la realització de les seves investigacions sobre el monestir de Sant Benet, documentació que feia referència a la construcció d'aquesta sínia a instàncies del monestir de Sant Benet. També de l'existència d'un petit aqüeducte que conduïa l'aigua. Per les seves indicacions sembla ser que es tractava d'una sínia de catufols. Les dates de referència són les del segle XVIII. Sens dubte degué restar abandonada al moment de l'exclaustració del monestir l'any 1835.</p> | 41.7473100,1.8731300 | 406306 | 4622334 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Element localitzat per Josep Singla, veí de Navarcles. Paral·lelament s'han observat restes d'una possible canalització que des del Pont de Cabrianes, passant per la Vall dels Horts i el pont del torrent de la fàbrica vermella, seguiria fins a Sant Benet. Es tracta de restes molt disperses però que podrien tenir relació amb l'existència d'un antiga sèquia que abastés d'aigua el monestir i regués la Vall dels Horts. Aquesta canalització tindria una possible relació amb la sínia localitzada. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79325 | Fita de terme de Claret nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-4 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Aquesta fita ha estat refeta els darrers anys sense que ningú tingui notícia de qui ho ha fet. | <p>Fita termenal que marca un tram del límit entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es troba aixecada sobre un petit promontori que ha restat conservat enmig d'un àrea ocupada per camps de conreu que segurament van suposar un rebaix del terreny. Aquest element es troba assentat sobre aquest promontori que és de pedra i no va poder ser ocupat pel conreu, sobresortint sobre la resta dels camps. Actualment es tracta d'un element en forma de piló circular fet a base de pedres unides amb ciment. La seva alçada és de 1,80 metres i el seu diàmetre és de 80 cm. Es recolza sobre una base de pedres més antigues que les que conformen actualment dita fita.</p> | 08213-120 | Claret. Partida de les Aubes | <p>Cal pensar que es tracta d'una antiga fita, de possibles orígens medievals que marcava dins de la parròquia de Claret el límit del terme amb la parròquia de Sant Pere d'Or, convertint-se després en fita de terme municipal. L'existència de moltíssima pedra abocada en aquest turó envoltat de camps de conreu fa pensar en la possibilitat de que en aquest indret hi hagués construïda antigament algun element d'arquitectura popular com pot ser una barraca de vinya, actualment enderrocada. Cal pensar que tots aquest camps han estat modificats i rebaixats per l'actual conreu de cereal. Cal pensar que en aquest indret existia la referència d'una antiga fita potser marcada amb alguna llosa. D'altra banda l'actual construcció és completament moderna, i ha estat feta sense coneixement de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 41.7676600,1.8488200 | 404315 | 4624621 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita, per la seva alçada, romà actualment com una referència visual enmig d'uns terrenys planers totalment conreats. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79326 | Restes de camí empedrat de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-cami-empedrat-de-sant-benet | XII-XVIII | És molt possible que si no es fa una actuació ràpida es perdi. | <p>Restes d'un antic camí empedrat que des de Sant Fruitós de Bages, menava cap al monestir de Sant Benet de Bages, travessant la muntanya del Montpeità. Actualment s'observen restes de l'empedrat que devia configurar aquest camí que serpenteja per la costa del Montpeità al cantó del riu Llobregat. Es tracta d'un empedrat molt irregular que es conserva només en alguns trams i que crea un camí que varia entre 1 metre i 1,20 m d'amplada. Es tracta d'un empedrat format per carreus de diferents mides col·locats de forma molt aleatòria.</p> | 08213-121 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un antic camí que des de la sagrera de Sant Fruitós menava fins al monestir de Sant Benet, passant prop de la vilella de Sant Benet, es troba documentat des de l'Edat Mitjana.</p> | 41.7466500,1.8959000 | 408199 | 4622237 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Hi ha possibles indicis que a tocar d'aquest camí, en un promontori elevat, s'ubiquin les restes de l'antiga vilella de Sant Benet que apareix a la documentació de Sant Benet. En tot cas el terreny ha estat conreat de vinya i molt arrasat, per tant aquesta teoria s'hauria de verificar arqueològicament. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79327 | Monument a Lluís Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-espinal | XXI | <p>Monument commemoratiu a la figura de Lluís Espinal, pare jesuïta nascut a la vila de Sant Fruitós, concretament a la casa coneguda com a Torre dels Batlles. Aquest monument s'ubica a la plaça que du el seu nom, en la confluència dels carrers Padró i Sallent. Es tracta d'una llosa commemorativa situada als peus d'una alzina plantada al mig de la plaça. Es tracta d'una llosa de marbre blanc, col·locada verticalment, de 1,10 m d'alçada x 60 cm d'amplada x 8 cm de gruix. A la part superior de la llosa, apareix adherida una escultura en ferro colat que simbolitza el cap de Lluís Espinal en primer pla, i en un segon pla al cantó de la dreta, diverses figures anònimes de les quals només s'aprecia part del rostre, de tal manera que a les primeres s'aprecia més tros, i de les últimes menys tros. Aquesta escultura simbolitza la figura de Lluís Espinal i el poble de Bolívia. Sota aquesta escultura es llegeix gravada a la llosa la següent inscripció: ' Lluís Espinal Camps, Jesuïta, Nascut a Sant Fruitós de Bages, 1932, assassinat per ajudar al poble de Bolívia, 1980.' A sota continua amb: 'La vida és per gastar-la per als altres'. 'Declarat fill predilecte del poble' Sant Fruitós de Bages. 2005.</p> | 08213-122 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Lluís Espinal (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7515100,1.8743400 | 406413 | 4622799 | 2005 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79327-foto-08213-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | El monument va ser executat per Neus Serra, escultora santfruitosenca | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79328 | Monument a Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras | XX | <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> | 08213-123 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7498700,1.8753300 | 406493 | 4622616 | 1999 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Josep Barés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79329 | Monument a la Constitució del 1812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-constitucio-del-1812 | XX | <p>Monument format per un bloc de pedra calcària de grans dimensions i forma irregular en el qual han estat esculpides diferents referències a la temàtica del monument, que és la constitució espanyola del 1812. Si bé en dues de les cares del bloc s'han esculpit flors en relleu o bé rebaixades, i algunes petxines; la cara principal del bloc petri, encarada al Bosquet, du esculpida a la part superior un rostre femení, amb algunes flors, una de les quals ocupa tota la galta dreta. Sota el rostre es llegeix la inscripció que explica el motiu commemoratiu: ' La Pepa primera constitució liberal europea'. Al canto del darrera es llegeix l'autoria i la data del monument: ' P. Ponti, -3-19-1991-. Picapedrer Casacoberta.'</p> | 08213-124 | Sant Fruitós de Bages.El Bosquet (Av. Jaume I) (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7493500,1.8756800 | 406521 | 4622558 | 1991 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | P. Ponti | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79330 | Monument a Ramon Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-cases | XX | <p>Monument escultòric que presideix la plaça dedicada al pintor Ramon Cases a Sant Fruitós de Bages. Ubicat enmig d'un espai enjardinat, s'aixeca un monòlit de pedra rectangular d'un metre d'alçada i vuit centímetres de gruix, que es recolza sobre una base també de pedra rectangular. A les dues cares principals del monòlit s'adhereixen dues figures de ceràmica que representen, tant per una cara com per l'altra, branques d'arbres sense vegetació. La coloració d'aquest element és grisós i marró, destacant molt poc la base de pedra grisenca. Simbolitza el tronc i les braqnues de l'alzina.</p> | 08213-125 | Sant Fruitós de Bages. Pl. del Pintor Cases (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En l'any 1982 es va urbanitzar la zona, encarregant a l'escultora Maria Gelabert Tañà una escultura per ser instal·lada al que primerament havia de ser una rotonda. En un principi es va col·locar en mig d'una font amb sortidors d'aigua per l'ampliació de la plaça. Per problemes vandàlics i per la calç de la font, en el 2015 es va restaurar, traient la font inicial per enjardinar-la, tal i com s'havia planificat en origen. En estar instal·lada a les proximitats del camí paisatgístic de Sant Benet de Bages, se li va donar el nom de l'antic propietari del monestir: Ramon Cases. L'escultora va voler fer una al·legoria a la natura que envoltava al monestir i també el honor el tipus de pintura naturalista que feina Ramon Cases i, en especial l'alzina, l'arbre de la mediterrània.</p> | 41.7515700,1.8811200 | 406977 | 4622799 | 1982 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique. / Anna Cura Subirana | Maria Gelabert Tañà | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79331 | Monument 'Multidimensional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional | XX | <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> | 08213-126 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> | 41.7497000,1.8752500 | 406486 | 4622598 | 1996 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Agustí Panadés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79332 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu-0 | XXI | <p>Monument commemoratiu en homenatge a Salvador Espriu ubicat al mig de la plaça que du el mateix nom. Es tracta d'un monument format per un bloc petri rectangular, disposat horitzontalment de 2,00 m de llargada x 60 cm d'amplada x 1,00 m d'alçada. Sobre aquesta base s'assenta una figura de ferro colat que representa un home, assegut al bloc de pedra, en aquest cas simbolitzant un poeta, esculpint en un llibre. El simbolisme té a veure amb la idea dels poetes com a escultors de la paraula. Esculpit a la pedra es pot llegir un vers de Salvador Espriu: ' Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó'</p> | 08213-127 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Salvador Espriu (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La idea de l'aixecament d'aquest monument fou proposada al finalitzar la urbanització i la construcció dels blocs de pisos que conformen els voltants de la plaça. A tal fi fou proposat un concurs d'idees que fou guanyat per Mercè Riba, executora del projecte. El monument fou finançat per la promotora dels pisos Habitatges Entorn SS.CC., S.L.</p> | 41.7556100,1.8735800 | 406356 | 4623256 | 2004 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79332-foto-08213-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Mercè Riba | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79333 | Font urbana del portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-del-portal-de-la-sagrera | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a tocar del brancal esquerre del portal que dóna accés a l'interior de la sagrera, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet el desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-128 | Sant Fruitós de Bages. C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del carrer Padró foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7511300,1.8701200 | 406062 | 4622762 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79333-foto-08213-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix un element idèntic al carrer Padró cantonada amb el carrer Sant Benet i una altra a la crta. De Vic | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 79334 | Font urbana del carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-del-carrer-padro | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada al carrer Padró, a tocar amb la cantonada amb el carrer Sant Benet, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet del desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-129 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 30 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del portal de la sagrera foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7510500,1.8722300 | 406237 | 4622751 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79334-foto-08213-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix un element idèntic a tocar del portal d'accés de la Sagrera i a la crta. De Vic | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 79337 | Línia de façanes del Raval de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-raval-de-sant-fruitos | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al carrer del Raval del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, orientades al riu d'Or. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, constituint un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques.</p> | 08213-132 | Sant Fruitós de Bages. c/Raval (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta línia de cases davant del riu d'Or, forma part de l'antic Raval de Sant Fruitós, grup de cases que degué aixecar-se a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a eixamplament del nucli antic del poble.</p> | 41.7486600,1.8705200 | 406091 | 4622487 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79338 | Façanes de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facanes-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | Alguna façana necessita rehabilitació | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al cantó dret carrer de la crta. de Vic, al nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els nº 73-75 i 101-111. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Totes elles són arrebossades i pintades de colors diversos. Entre elles es troben elements tan singulars com la històrica Fonda de Sant Benet, Cal Cases, o la fàbrica de mobles (nº103)</p> | 08213-133 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic nº (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Històricament aquest grup de cases aixecades a redós seguint la línia de la crta. de Vic, fou el resultat de l'eixamplament del poble durant la segona dècada del segle XIX i a principis del segle XX.</p> | 41.7513400,1.8756300 | 406520 | 4622779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79338-foto-08213-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79338-foto-08213-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest conjunt arquitectònic format per aquestes façanes de la carretera de Vic, ve donat per ser part integrat de la imatge que normalment es té de Sant Fruitós al seu pas per la carretera de Vic. Al ser una carretera de pas important, la imatge que el poble de Sant Fruitós dóna i exporta a la resta de la comarca és aquest conjunt de cases. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79339 | Barraca de vinya del Coll de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll-de-lom | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994) 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca ubicada sota la codina de pedra, aprofitant part d'aquesta d'un petit promontori que sobresurt enmig dels camps de conreu, planta de bosc. Aquest indret és conegut com el Bosc del Coll de l'Om, just abans d'arribar a aquesta petita elevació del terreny. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, ubicada just sota la codina de pedra. L'orientació de les portes es fa al S-O. La seva característica principal és que es tracta d'una barraca doble, l'espai de la qual es troba repartit en dos estances separades per un parament de paret, una d'elles era destinada a les persones, i l'altra als animals, normalment una mula o cavall. El parament constructiu és a base de pedra quadrangulars i rectangulars disposades de forma molt ordenada, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Exteriorment la coberta es soluciona amb una coberta única feta amb coberta de terra i vegetal. Entre el final del parament de la paret i la teulada es situen dues o tres fileres de pedra disposades horitzontalment, que serveixen de pas a la coberta. Interiorment la coberta de les dues estances és independent, i es fa a base d'una coberta resolta amb falsa cúpula. L'accés a les estances es fa mitjançant dues portes allindades resoltes amb una llinda monolítica. Al tram de paret existent entre les dues portes, s'encaixa un carreu que du gravada a data de MCMII (1902) imitant una lletra gòtica.</p> | 08213-134 | Claret. Camí de coll de l'Om. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de l'època neolítica i ibèrica, són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí ve la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu e la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas e pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7637300,1.8487300 | 404302 | 4624184 | 1902 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar pels detalls constructius d'aquesta barraca i la perfecció de la seva estructura, que segurament fou feta per un barracaire 'professional'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79340 | Barraca de vinya dels plans de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-plans-de-santa-anna | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al límit del terme de Sant Fruitós de Bages, en un camp que resta darrera les naus industrials del polígon de Santa Anna, a escassos metres de la sèquia de Manresa, que passa a migdia. Es tracta d'una barraca de vinya aïllada, de planta rectangular, orientada a migdia, que té com a característica principal el fet de trobar-se dividida en dos compartiments interiors amb dues portes d'accés, una destinada als animals i una altra a les persones. L'aparell constructiu és a base de carreus de gran mida quadrangulars i rectangulars disposats de forma ordenada amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de gran mida. El gruix del parament és de 56 cm. La seva amplada total és de 4,78 m, i la seva llargada de 3,74 m. L'alçada fins al començament de la volta de cobriment és de 1,58 m. i la seva alçada total de 3,23 m. Les portes d'accés es troben rematades a la part superior per una llinda de pedra monolítica, que conforma una porta de 60 cm d'amplada x 136 cm d'alçada. La coberta recau sobre una línia de pedres que remata la part superior de la paret, i que sobresurt horitzontalment uns centímetres de la línia de façanes exterior amb una funció d'aler, a fi de que la pluja no recaigui directament sobre la paret. Sobre aquest aler, s'esdevé la coberta, feta exteriorment a base de fang i element vegetal que té forma lleugerament apuntada. Interiorment la coberta és independent a cada estança, i és feta amb doble cúpula falsa.</p> | 08213-135 | Claret. Pol. Industrial Pla de Santa Anna. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7783700,1.8770600 | 406678 | 4625779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79341 | Barraca de vinya quadrangular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-quadrangular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta quadrangular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 48 cm. La orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. L'amplada de la barraca és de 3,60 m. La seva llargada és de 3,53 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,27 m. Les mides de la porta són de 70 cm. d'amplada x 135 cm d'alçada. Compta amb tres finestrons oberts a cadascuna de les façanes de 17 x 18 cm.</p> | 08213-136 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7631500,1.8867600 | 407462 | 4624078 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79342 | Barraca de vinya circular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-circular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta circular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 37 cm. L'orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. La porta es troba protegida per una contraporta de ferro. El diàmetre de la barraca és de 3,60 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,34 m. Les mides de la porta són de 73 cm. d'amplada x 145 cm d'alçada. Compta amb un finestró obert al nord.</p> | 08213-137 | La Vall dels horts. 808272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem torbar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7633200,1.8888700 | 407638 | 4624095 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79342-foto-08213-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 79343 | Barraca de vinya al camí de Viladordis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-viladordis | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Presenta cert abandonament | <p>Barraca de vinya ubicada al camí de Viladordis, al seu cantó nord. Es tracta d'una construcció de planta circular i mides considerables coberta amb falsa volta. L'aparell de construcció és base de carreus rectangulars i quadrangulars de dimensions considerables oferint un aspecte de solidesa. El gruix de paret és de 62 cm. El seu diàmetre és de 3,98 cm. L'alçada fins al començament de la volta és de 2,15 m i la seva alçada total de 2,91 m. La seva orientació es fa a migdia on s'obre una porta allindada de 75 cm d'amplada per 168 cm d'alçada. Com a característica singular destaca la presència d'una obertura de forma de finestró ubicada just sobre la llinda de la porta d'accés a l'interior.</p> | 08213-138 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7395200,1.8718400 | 406188 | 4621471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta barraca es troba ubicada al cantó on antigament s'ubicava la pedrera coneguda com de Cal Lleig, actualment desapareguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 79344 | Barraca de vinya inserida al puig de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-inserida-al-puig-de-sant-valenti | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Darreres actuacions i moviments de terra han fet | <p>Barraca de vinya ubicada dins d'un antic marge de pedra al turó del puig de Sant Valentí, al cantó Nord del mateix, uns metres més amunt que l'esmentat anterior (fitxa nº 138). Es tracta d'una barraca de dimensions reduïdes que té com a principal característica el fet de trobar-se inserida dins del marge de pedra, per tant la façana de la barraca es correspon amb la línia del marge de pedra seca, i la barraca pròpiament dita es troba excavada sota terra. La seva orientació és a l'Oest, on té enfocada la porta d'obertura. Es tracta d'una porta sostinguda sobre una llinda monolítica de 66 cm d'amplada x 140 cm d'alçada, L'aparell constructiu de la barraca és força barroer, i es troba format per carreus de mida molt irregular disposats sense cap ordre. En aquesta ocasió s'aprecia perfectament la tècnica constructiva de la pedra seca, ja que es pot observar l'abundància de petits còdols fent la funció de cunya entre els carreus més grossos. L'amplada total de la barraca és de 4,45 m, i la llarga de 3 m. L'alçada fins a començar la volta és de 1,87 m, i l'alçada total de 2,22 m. El gruix de paret és de 71 cm. Com a element excepcional compta amb una inscripció a l'entrada de la barraca on s'hi llegeix: '1949 L-R'</p> | 08213-139 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7492000,1.8867100 | 407438 | 4622530 | 1949 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79344-foto-08213-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'entén que L-R són les inicials de l'autor o del propietari de la barraca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 79345 | Barraca de vinya al turó de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-turo-de-les-brucardes | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca de vinya ubicada al turó del Montpeità a la zona de les Brucardes, a toca de la carretera que puja fins aquest mas. Es tracta d'una barraca de planta circular que té com a característica principal el fet de ser aixecada amb un parament de pedra inclinat format espigues. El gruix d'aquest mur és de 77 cm. El cobriment és fa amb una volta falsa. La orientació de la barraca es fa al nord, on s'obre una porta llindada de 74 cm 'amplada x 121 cm d'alçada. . El seu diàmetre és de 3,92 cm. La seva alçada fins al començament de la volta és de 1,60 m i la seva alçada total de 2,28 m. Com a element excepcional cal assenyalar que és la única barraca de tot el terme que manté aquest tipus d'aparell constructiu amb els carreus inclinats formant un 'opus espicatum'.</p> | 08213-140 | Montpeità (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7445900,1.8828800 | 407113 | 4622022 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79345-foto-08213-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79346 | Barraca de vinya del cim del puig de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cim-del-puig-de-sant-valenti | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca construïda a dalt el cim del puig de Sant Valentí. És la primera construcció que trobem seguint el camí que mena a Sant Benet a la banda esquerra, a uns 100 m. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular encarada a llevant aixecada amb una tipus d'aparell format per carreus quadrangular i rectangular força ben disposats amb les cantonades reforçades per carreus de més mida superior oferint un aspecte de gran solidesa. El gruix dels murs és de 43 cm. Les seves mides són de 3,24 m d'amplada x 3,06 m de llargada. L'alçada fins a l'arrencada de la volta és de 1,70, i la seva alçada total és de 2,58 m. L'obertura de la porta es fa amb una llinda monolítica, que sosté una obertura de 70 cm d'amplada x 145 cm d'alçada. Compta amb dues finestres obertes a les façanes nord i sud. Com a característica excepcional cal destacar la presència d'un pou al seu interior. Hi ha indicis que poden fer pensar que hi havia una pica de pedra adossada amb morter a la barraca. L'aigua es deuria treure per una de les finestres ja que té certa inclinació cap enfora i , a l'interior, a l'altre cantó de la finestra, hi ha una mena de calaix de pedra, en el qual s'hi deuria abocar el líquid.</p> | 08213-141 | Monpeità (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7477200,1.8885500 | 407589 | 4622363 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79346-foto-08213-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.