Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77176 | Escoles Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-francesc-macia | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col·locats perpendiculars entre ells. Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral·lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular. Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes. Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons. A la façana occidental s'hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d'obra rematada amb ceràmica. | 08214-88 | Carrer Pius XII, 26-28 | S'inauguren el 29 de gener de 1930, amb l'assistència del ministre de Governació, quan era alcalde el mestre Joan Salamero i es bategen amb el nom de Reina Maria Cristina. Amb motiu de la visita dl primer president de la Generalitat republicana, el 25 d'agost de 1931, passa a denominar-se Francesc Macià. Després de la Guerra civil espanyola recupera el nom original, però després s'anomenen Carmen Polo de Franco. Amb el restabliment de la democràcia es recupera el seny i el nom de Francesc Macià. Actualment acull dependències municipals destinades a serveis educatius. | 41.5129500,2.3602700 | 446617 | 4595899 | 1930 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77176-foto-08214-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77176-foto-08214-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jeroni Martorell i Terrats | L'edifici està envoltat d'un pati de terra. També forma part del conjunt un edifici als quatre vents que consta de planta baixa i pis. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||
| 77177 | Fàbrica de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XIX | està en desús, amb la majoria d'obertures tapiades i sense manetniment, mig abandonada. | Antiga fàbrica tèxtil situada entre els carrers Llibertat, Balears, Mn Cinto Verdaguer i Torrent d'en Daniel. Consta de quatre grans naus industrials de planta rectangular, unides pels extrems, formant un conjunt de planta quadrada amb un pati central. La porta principal d'accés es troba en el carrer Balears, d'arc rebaixat, amb l'any 1902 esgrafiat en el timpà. Aquest tram consta de planta baixa i pis. La nau corresponen al carrer Verdaguer consta de planta baixa i tres pisos i la resta de les naus són de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teula a dues aigües i descansen sobre els murs longitudinals de càrrega. Els paraments són arrebossats amb amples finestrals d'arc escarser. | 08214-89 | Carrer Balears, 12 | El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5200600,2.3584300 | 446469 | 4596690 | 1854 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77177-foto-08214-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77177-foto-08214-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||
| 77178 | Les Sedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-sedes | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XIX | Nau industrial situada a la confluència del Torrent Lloberes i de la Riera de Targa, al costat del Parc de Can Rafart. És de planta rectangular a dues alçades i coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té la façana reculada de la riera deixant un pati tancat al davant. La composició de la façana és simètrica amb un ritme compositiu de les obertures, que són d'arc de mig punt. | 08214-90 | Riera de Targa, 27-29 | Fàbrica de la família Serra -Tauran, instal·lada l'any 1848. Estava moguda per vapor i l'any 1869 tenia 171 telers mecànics. En Mateu Serra Tauran és el fundador de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al Llobregat, i l'any 1871 deixa la fàbrica de Vilassar. Fins l'any 1877 la porten diversos industrials forans. Però des d'aquesta data i fins l'any 1920 no es tenen notícies que s'hi treballés. A partir de 1921, LA SOCIETAT Tous i Santamaria hi posà 36 telers de seda. L'any 1939 passa a la firma Puig Carcereny SA, que treballa fins el 1976. Aquesta activitat li ha donat el nom popular de Les sedes. Actualment és un restaurant. | 41.5196000,2.3600900 | 446607 | 4596638 | 1848 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77178-foto-08214-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77178-foto-08214-90-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77179 | Can Manyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XIX | Restaurat recentment i inaugurat com a biblioteca municipal | Antiga fàbrica tèxtil que constava de tres naus, en forma de 'U' deixant una plaça entremig. La nau central, més petita, era la casa del vapor, on hi havia una màquina de vapor. Al davant s'aixecava la xemeneia, que no s'ha conservat. Actualment, la nau de llevant s'ha reformat i acull la biblioteca municipal,inaugurada el 13 de desembre de 2014. La nau de ponent s'ha destinat per una part a magatzem de la col·lecció tèxtil del Museu i l'altra a promoció d'habitatges. | 08214-91 | Plaça Miquel Martí i Pol, 6 | La societat Mañé y Ordeig inicia les seves activitats l'any 1879, en un local del carrer Dr. Martí Soler, amb 16 telers mecànics. L'any 1882 es trasllada a una nau propera construïda per Josep Estrany i Tolrà, on es declaren 16 telers a nom de la societat i 8 a nom d'Estrany. Dos anys més tard s'associen per créixer. L'any 1886 tenen 42 telers mecànics; el 1893 68 telers; el 1896, 118 telers i el 1905 tenen 189 telers cotoners, 10 de seda i un per a ornaments. L'any 1889 fabriquen electricitat per a consum propi, ja que Vilassar no va tenir xarxa elèctrica fins el 1915. L'any 1905 es construeix la casa del vapor per instal·lar-hi una màquina Alexander de 300 CV i el 1910 es construeix la tercera nau. Can Manyer es converteix en la fàbrica més gran de Vilassar a nivell social i econòmic. L'any 1915 es va produir una vaga durant gairebé sis mesos que ha deixat un record que ha perdurat en la memòria dels vilassarencs durant dècades. L'any 1963 tanca les portes id eixa sense feina prop de 300 treballadors | 41.5184300,2.3589800 | 446514 | 4596509 | 1879 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77179-foto-08214-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77179-foto-08214-91-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77180 | Can Bitllets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bitllets | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Can Bitllets era una antiga fàbrica tèxtil que hi havia al carrer Murillo, al costat de La Tela. Estava inclosa en el Catàleg però amb un grau de protecció documental. Actualment en el lloc de la fàbrica hi ha una rengleres de cases adossades de planta baixa i pis, respectant les alçades de les cases de l'altre costat, però amb un ritme compositiu de les façanes diferent amb una paleta cromàtica més agressiva. | 08214-92 | Carrer Murillo | També es coneix amb el nom de Vapor de baix i es construeix l'any 1857 amb 72 telers mecànics La promotora és la vídua Paula Vehil (1795-1872) i els seus fills Genís (1826-57) i Pau (1833-68), hereus del fabricant Pau Serra i Tauran (1799-1850). Com s'observa fàcilment, els fills van morir molt joves comporta que la fàbrica es llogui a tercers. Així, entre 1876 i 1878 s'instal·la Camil Mulleras i 'Sauqué i Cia', entre 1893 i 1898, en Miquel Piferrer i Galceran; entre 1903 i 1910, 'Rovira Riu i Cia'; i a partir de 1912, en Maties Magriñà. Des de 1934 l'empresa tenia el nom de 'Hija de M. Magriñà' que hi treballa fins el 1972. | 41.5156000,2.3614300 | 446716 | 4596193 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77180-foto-08214-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77180-foto-08214-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | s'ha cregut adient mantenir la fitxa amb el nom de Can Bitllets pel propi valor documental d'aquest document i preservar l'esperit de la seva inclusió en el Catàleg. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77181 | La Tela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tela | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Antiga fàbrica reconvertida en espai d'usos socials. Es tracta d'una nau de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a un aigua i la façana principal orientada a migdia. La composició de la façana és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat amb obertures a la planta baixa i a la planta pis. Està coronada per una cornisa longitudinal simètrica amb un petit frontó corbat i un rellotge de sol a la part central. | 08214-93 | Carrer Vidal i Barraquer | Fou creada per Antoni Piera, fabricant barceloní casat amb Francesca Galceran, filla de Vilassar, en els terrenys del carrer Canyamar que adquirí l'any 1852. A la mort d'Antoni Piera, l'any 1858, s'adjudica als germans Masferrer i Bosch. L'any 1869 hi consten 117 telers manuals. L'any 1875 passa a Josep Guardans amb 80 telers manuals i a partir de 1892 passa a Jaume Cuyàs. L'any 1901 s'hi instal·len 4 telers mecànics El 1906 Jaume Cuyàs forma societat amb Bassols i Darner. En aquest període i fins el 1933, es produeix la substitució dels telers manuals pels mecànics. Pere Màrtir Massiques, adquireix l'empresa l'any 1933. La fàbrica funciona fins l'any 1972. La plaça de la Tela, és un espai emblemàtic de nou cents metres quadrats, on antigament hi havia hagut tres fàbriques conegudes amb el nom de la Tela, Can Xinco i Can Bitllets. Aquesta plaça, inaugurada el 14 de març de l'any 2009 per l'alcalde Sr. Llorenç Artigas, formava part d'un projecte urbanístic de gran envergadura que va permetre conservar un edifici públic i molt emblemàtic pel poble, la fàbrica de la Tela. A l'acte es va fer una xocolatada popular i un espectacle infantil a les dotze del migdia. Aquesta fàbrica s'ha transformat en equipament municipal. Acull l'Aula de Dansa que originàriament estava a Can Rafart, l'escola de restauració, ceràmica i pintura des de l'any 2009 | 41.5154300,2.3614700 | 446719 | 4596174 | 1858 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77181-foto-08214-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77181-foto-08214-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La palmera que hi havia al davant es va morir i ha estat substituïda per una altra. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77182 | Can Xinco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xinco | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Antiga fàbrica tèxtil de planta baixa i pis, reconvertida amb habitatges conservant l'estructura volumètrica i el ritme compositiu de les obertures de la façana. Destaca l'assecador amb maó vist del segon pis amb el volum de la gelosia format per l'enreixat de maons. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. | 08214-94 | Carrer Manuel Moreno, 49 | Comença amb la quadra de telers de Pau Serra i Calvet cap a 1840. L'any 1874 passa a nom del seu fill, Joan Serra i Roldós, i quatre anys més tard trasllada la fàbrica del carrer del Mar a l'emplaçament actual. Fins el 1895 funciona amb 14 telers. L'any 1899 s'hi instal·la en Salvador Palà amb 20 telers mecànics. Funciona fins l'any 1911. Entre 1918 i 1933, Joan Serra i Villà comparteix el local amb altres fabricants. Després torna a estar sol. L'any 1941 tenia 12 telers de cotó, 16 de mescla i 4 de lli. L'any 1962 l'empresa anava a nom del seu fill, Josep Serra i Llongueras. L'any 1976 es transforma en societat anònima. El febrer de 1983 cessa la seva activitat. | 41.5149900,2.3612600 | 446701 | 4596125 | 1878 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77182-foto-08214-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77182-foto-08214-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa de cós del costat, és la de l'antic propietari. Destaca l'entrada de fusta amb porta modernista i les inicials del seu nom i cognom, Josep Serra, esgrafiades 'JS'. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77183 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | hi ha algun element que caldria consolidar o restituir. | Indústria tèxtil formada per una gran nau de planta rectangular de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel als murs de càrrega. Destaca el ritme compositiu de les obertures d'arc escarser de les façanes. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. S'utilitza el maó vist per rematar els capcis de les façanes. L'entrada principal és pel carrer Vidal i barraquer amb un barri de ferro delimitat per dos pilars de maons, un dels quals conserva un pinacle de trencadís. Uns petits cossos adossats a la nau principal delimiten el pati. Un d'aquests està rematat amb una balustrada de terrissa. En el capcer septentrional hi ha una inscripció feta en rajola que diu: 'El trevall allunya l'avorriment, el vici i la misèria'. Alguns fragments un xic deteriorats. | 08214-95 | Carrer Manuel Moreno, 108 | L'any 1903 consten per primera vegada 12 telers mecànics a nom de Suc. De Francisco Coll i Cia - J. Ribot, Scdad. En Cta.. L'any 1912 hi havia 22 telers mecànics i 5 telers manuals a nom de Josep Llobera. El 1914 l'empresa passa a nom de Juan Ribot Clot. L'any 1925 hi havia 25 telers jacquard, 10 telers mecànics i 5 de manuals. El 1935 hi havia 18 telers mecànics, 7 de jacquard i 1 de manual. La dècada dels 70, del segle passat, cessen en la seva activitat i es converteixen en petits tallers d'estampació. | 41.5147900,2.3610800 | 446686 | 4596103 | 1903 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conservava un teler manual procedent d'aquesta fàbrica en el Museu arxiu Municipal de Vilassar; però es va cremar durant l'Exposició Universal de 1992 a Sevilla, on s'havia cedit per exposar.La casa del costat, que s'entra pel Carrer Manuel Moreno, 106 és la del propietari i destaca el seu celler. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||
| 77184 | Ca l'Amadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XX | Conjunt fabril funcional i d'estètica racionalista, format per un primer cos de planta baixa i pis, corbat en línia de façana i un cos allargat i reculat de planta baixa. Destaquen els voladís d'aquest primer volum, la caixa d'escala que arriba fins el terrat i la barana metàl·lica i el tractament de les obertures. | 08214-96 | Carrer Manuel Moreno, 57 | Fàbrica construïda per la família Samaranch. El nom popular el pren del senyor Amadeu Guinau Poqueras, el seu antic director. S'especialitzen en telers de Jacquard de gran amplada que permeten fer dibuixos més complexos, dedicats principalment a vànoves. L'any 1968, una de les naus es va ensorrar provocant la defunció d'un treballador. L'any 1978 tanquen. A l'edifici hi continuaren altres activitats i ha patit un procés de particions. | 41.5146700,2.3616900 | 446737 | 4596090 | 1934 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Abades Blanxart | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77185 | Les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ginesteres | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XX | Les Ginesteres és una de les finques més grans del municipi situada entre el Camí de la Costa i la carena. A l'entrada de la finca hi havia l'antiga masia desapareguda de Ca l'Estrany. On ara hi ha la masoveria de la finca. A la part més alta hi ha la casa senyorial construïda l'any 1929 per l'arquitecte Antoni Fisas, amb influències californianes. L'entorn està enjardinat i la finca està molt ben cuidada. Hi ha un seguit d'instal·lacions destinades al captament d'aigua tant per un vessant com per l'altre, amb basses, mines i murs de contenció. Al vessant del torrent de la molinera hi han tres mines propietat d'aquesta finca que es troben en terme municipal de Premià de Dalt. Es recollien totes les aigües d'aquest vessant, es conduïen en el punt més baix i d'allí mitjantçant bombeig es feien canviar de vessant per portar-les a la finca i al poble de Vilassar. | 08214-97 | Camí de la Costa | La família Biada adquirí la finca durant la segona meitat del segle XIX Durant la Guerra civil es va col·lectivitzar el bosc d'aquesta propietat. | 41.5234800,2.3451300 | 445362 | 4597078 | 1929 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Fisas i Planas | El camí que travessa la finca fou encarregat pels Biada, a l'enginyer anglès Mr. Locke després de la construcció de la línia del ferrocarril Barcelona - Mataró. Està dissenyat perquè el pendent sigui suau i continu amb la intenció d'instal·lar-hi un trenet particular que portaria els visitants de l'entrada de la finca a la casa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77186 | Can Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maioles | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XIX | Casa senyorial en forma de senzill palauet neoclàssic, aixecada damunt una masia o casa de pagès, situada entre el Torrent Domènec i el Torrent d'en Bruno, amb una gran visibilitat que arriba al mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta d'un annex de planta baixa, pis i terrat pla coronat amb balustrada. El cos de l'escala surt del carener formant una torre amb terrat rematat amb una balustrada. La façana es compon a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i dos en el cos annex. En el primer pis i centrat damunt la porta d'accés de la planta baixa, s'aixeca un balcó amb barana de balustres. Les finestres tenen porticons de fusta de llibret. | 08214-98 | Camí de Can Maioles, s/n | L'origen de Can Maioles és l'antic mas Domènech, documentat des del segle XIV, com a domini alodial del castell de Vilassar. El nom correspon al segle XV quan els Maioles s'hi estableixen. A mitjans del vuit cents s'ho venen a la família Biada, promotors del primer tren peninsular de l'estat espanyol. Aquests construeixen l'actual casa damunt l'antic mas Domènech. | 41.5241000,2.3510900 | 445860 | 4597143 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77186-foto-08214-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77186-foto-08214-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77186-foto-08214-98-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més a més de la casa principal, hi ha la masoveria i annexos que actualment serveixen per endreçar el tractor i maquinària agrícola. Destaca la capella, situada a pocs metres de l'entrada a la finca. També hi ha basses, alguna mina, dues coves de sauló i unes escales volades en una paret de marge. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77187 | Can Silva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-silva | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Edifici situat al costat de Can Nielfa. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i terrat pla coronat amb balustrada ceràmica amb hídries a les cantonades. La façana principal, orientada a migdia té una composició simètrica definida per diversos eixos de verticalitat definits per les diverses obertures; les finestres amb arcs de mig punt a la planta baixa i ogivals a la planta pis, on s'intercalen els balcons amb grups de dos o tres finestres. Al davant hi ha una terrassa, amb una balustrada. Entre la terrassa i l'alineament del carrer hi ha un espai verd. | 08214-99 | Carrer Rossinyol, 26 | Edifici construït dins la finca de Can Nielfa a finals del segle XIX per un portuguès de nom Da Silva. Segons la tradició oral del poble recollida en la fitxa del catàleg es tractava d'un antic prostíbul de luxe que funcionava a començaments del segle XX. | 41.5211200,2.3521900 | 445949 | 4596812 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77187-foto-08214-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77187-foto-08214-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77187-foto-08214-99-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77188 | Can Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortada | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Torre situada en una elevació a la cruïlla del Camí de la Costa amb el Camí de Can Maioles; entre la Riera de Targa i la Riera de Salvet. Es tracta d'una construcció moderna on es valora la ubicació i l'estable i la glorieta, construïts als voltants de l'any 1915, amb un mur de pedra rematat per una balustrada i amb una pèrgola delimitant el perfil de la cantonada. | 08214-100 | Camí de la Costa | 41.5206400,2.3635800 | 446899 | 4596751 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77188-foto-08214-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77188-foto-08214-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||||
| 77189 | Ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa de planta rectangular als quatre vents, situada al peu del camí de la Costa, construïda a la segona meitat del segle XIX amb una barreja d'estils propis de l'època El cos principal consta de planta baixa , pis i terrat pla amb torre quadrada pel forat de l'escala. A les façanes laterals hi ha sengles cossos adossat de planta baixa, el de la dreta amb coberta a tres aigües. La casa està envoltada de jardí i domina visualment la riera Salvet | 08214-101 | Camí de la Costa | 41.5201000,2.3514800 | 445889 | 4596699 | 1866 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77189-foto-08214-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77189-foto-08214-101-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77190 | Can Cahué, Can Cué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cahue-can-cue | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XX | Casa construïda als quatre vents, situada al capdamunt de la Riera de Targa, en el seu vessant esquerre. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a tres aigües i desaigua a la façana frontal, esquerra i posterior. Té un cos adossat a la façana dreta en forma de torre de secció quadrada, de planta baixa i dos pisos amb coberta piramidal. | 08214-102 | Riera de Targa | 41.5217300,2.3542300 | 446120 | 4596878 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77190-foto-08214-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77190-foto-08214-102-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||||
| 77191 | Can Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarrida | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XX | Casa als quatre vents situada al vessant dret del Torrent Daniel. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla amb llanterna. S'hi accedeix per una avinguda flanquejada a banda esquerra per un gran mur i unes torres circulars de maçoneria que permeten superar els desnivells. La façana principal, orientada a migdia, té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les obertures de cada planta. Destaca la tribuna de vidre del primer pis, en l'eix central. L' ornamentació està realitzada amb elements arquitectònics heterogenis: alguns de tipus neogòtic (finestres pis superior) o neoclàssic i modernistes; com les línies sinuoses del petit mur de tancament del terrat. També s'observen elements del neoclàssic francès com la mansarda recoberta amb pissarra que forma la base de la torre llanterna central. | 08214-103 | Torrent Daniel | Construcció de les darreries del segle XIX al damunt de l'antic mas Daniel, propietat de la família Bailach des de 1804. El promotor n'és l'industrial barceloní EnricTarrida que tenia un negoci de llums d'acetilè per a cotxes. La bateja amb el nom de Torre Mar i Cel. L'any 1929 s'enjardina l'entorn i es cobreix l'antic safareig i es construeix una font presidida per la imatge de la Puríssima Concepció. L'any 1940 consta com a propietaris la família Rocavert. Actualment acull una fundació pro disminuïts psíquics. Durant les obres de rehabilitació, a la planta baixa, ens explica el seu actual gerent, que se'ls va enfonsar el terra més enllà del mur orientat al nord. Van descobrir una galeria amb cambra però no es van atrevir a entrar-hi i la màquina la va colgar. Segons el propietari anava fins gairebé a tocar del barri d'entrada actual, fent una petita diagonal i formant algun colze. | 41.5216600,2.3569300 | 446345 | 4596869 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77191-foto-08214-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77191-foto-08214-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77191-foto-08214-103-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77192 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-3 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa situada a la cota 160 del vessant dret de la Riera Salvet, dominant la part alta d'aquesta riera. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En destaca el rellotge de sol, situat en el coronament de la façana. | 08214-104 | Riera Salvet | 41.5179100,2.3529800 | 446013 | 4596455 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77192-foto-08214-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77192-foto-08214-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una reforma recent l'ha transformat en diversos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77193 | Can Ruaix o Torremar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ruaix-o-torremar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XX | Gran edifici de planta quadrangular ubicat al vessant esquerre de la Riera de Salvet, per darrera el castell. Està envoltada de jardí per tots costats i a la part de migdia hi ha terrasses de conreu. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al centre del carener, s'aixeca una torre de planta quadrada amb mirador a la part alta i coberta piramidal. La façana té una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat delimitats per les diferents obertures amb molts elements neoclàssics, com un petit frontó a la part superior, trenca-aigües damunt les finestres de planta baixa i pis i una galeria de grans finestrals amb arcs de mig punt a les façanes laterals. Les finestres són de línies trencades més pròpies d'estils posteriors, modernistes, i unes antefixes als angles de la teulada que trenquen la rigidesa del conjunt. | 08214-105 | Carrer Àngel Guimerà, 57 | La torre actual es construeix l'any 1901 sobre un antic mas d'origen medieval. Antoni Vives i Masiques, copropietari de la fàbrica de Cal Garbat, compra la finca. Les seves inicials figuren a la façana. A principis de segle XX, hi viu el seu gendre, l'Antoni Leal i, per amistat amb els Leal Vives, hi estiueja el poeta Joan Maragall que, segons la tradició oral hi composa el poema La Ginesta (1907). L'any 1928 el doctor Lluís Folch i Torres funda el primer institut frenopàtic de Catalunya, que va ser gestionat per la Generalitat des de 1991, actualment encara manté les seves activitats. | 41.5187300,2.3544900 | 446139 | 4596545 | 1901 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77193-foto-08214-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77193-foto-08214-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77193-foto-08214-105-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La gent gran la coneix amb el mal nom de la Torre Patatera. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77194 | Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Edifici als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, en el cos principal i planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla, en els cossos adossat a les façanes laterals. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i un altre eix per a cada annex. El parament és arrebossat llis i pintat de color salmó, amb els contorns de les obertures i motllures pintades de verd. El coronament de la façana amb frontó curvilini al centre, amaga la coberta. | 08214-106 | Riera de Targa, s/n | L'edifici actual, és una construcció del segle XIX realitzada damunt l'antic mas Artaguil; un antic domini alodial del monestir de Sant Marçal del Montseny. L'any 1365, després d'una venda irregular per part del prior de Sant Marçal a Pere Des Bosc, els Artaguil n'adquireixen la propietat i assoleixen la condició de pagesos aloers. Els Roure, que donen nom a la casa, es documenten a partir del segle XVI. | 41.5207600,2.3566500 | 446321 | 4596769 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77194-foto-08214-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77194-foto-08214-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77194-foto-08214-106-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77195 | Ca l'Anton Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-feliu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVI-XX | Edifici als quatre vents, construït sobre una antiga masia que segons el Catàleg (1997) era de la família II, tipus 2 de la classificació de Danés i Torras. D'aquesta antiga masia, es conserva íntegrament el cos de l'esquerra i elements estructurals dels altres cossos, a l'interior de la nova construcció (parets mestre, obertures amb llindes gravades, etc). Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla i una part de coberta de teules. La planta baixa ha estat reformada per encabir-hi un restaurant i la resta de plantes són residencials. La façana principal té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits en planta baixa pel portal rodó adovellat, originari de la Masa, i una finestra al seu costat dret, d'arc escarser. A la primera planta hi ha dues obertures de balcó amb barana de ferro i finestrals de llibret. Entremig dels dos balcons, hi ha una fornícula dedicada a l'Àngel Custodi. A la segona planta hi ha sengles balconades, també amb finestrals de llibret. El parament és arrebossat, llis i pintat, separant la planta baixa d'un color i al resta d'un altre amb un rebocament del que surten franges verticals que enquadren les obertures i els escaires. El coronament és amb una balustrada que fa de barana del terrat, a excepció d'un frontó central on hi ha la data de 1991. | 08214-107 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | El mas sobre el que està construït el nou edifici, s'identifica amb el Mas Morot, documentat des de mitjans del segle XIV. Els Morot són documentats des de la segona meitat del segle XII com a pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny: l'any 1171 són víctimes d'accions violentes per parts dels senyors del castell de Vilassar, en Pere de Sant Vicenç i el seu germà Ramon de Cabanyes. Durant el segle XVIII enllacen amb els Marquès i arrel de la decadència d'aquest, els Poals adquireixen la finca. Els Feliu consten com a propietaris de la casa des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1864 es fan obres d'embelliment de la façana. L'Anton Feliu hi construeix la fàbrica de filats que l'any 1858 transforma en vapor. A partir de 1878 i fins a 1893, any de tancament, van traslladant la fabricació a Parets. L'any 1905, Puig i Cadafalch dissenya l'entrada. | 41.5182400,2.3556100 | 446232 | 4596490 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77195-foto-08214-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77195-foto-08214-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77195-foto-08214-107-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'entrada i el portal modernista dissenyat per Puig i Cadafalch.Al costat de l'entrada hi ha un cedre centenari. | 98|99|105|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77196 | Can Casanovas, Ca les Germanes Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanovas-ca-les-germanes-serra | <p>AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.</p> | XIX | Hi ha diverses esquerdes a les façanes. | <p>Casa de planta rectangular la finca de la qual dóna als carrers dels Sants Màrtirs i Sant Ramon, amb la façana reculada en relació a l'alineació d'aquests carrers i separada d'ells per un pati a cada banda. Consta de planta baixa i un pis, la coberta, de teules àrabs, és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Una part del vessant septentrional forma un terrat pla. Hi ha un celobert al mig per donar claror als pisos. La façana té una disposició simètrica amb quatre eixos de verticalitat a partir dels quals es distribueixen les diferents obertures a sobre de les quals hi ha un trencaaigües arquejat. A la primera planta s'hi accedeix des del jardí, a partir d'una escalinata lateral, amb barana de balustrada que es perllonga per tota la façana delimitant una terrassa suportada per una galeria d'arcs escarsers a la planta baixa. No existeix una segona escalinata que seria simètrica a la única que es conserva. Sota d'aquesta planta hi ha un espai que no permet habitabilitat. Una cornisa corona el parament de la façana amb petits frontons, arrodonit en cada eix de les obertures.</p> | 08214-108 | Carrer Sant Ramon 10-12 | 41.5185900,2.3562600 | 446287 | 4596528 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77196-foto-08214-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77196-foto-08214-108-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77197 | Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafart | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa senyorial als quatre vents, d'estil historicista, tipus neogòtic, construïda damunt un antic mas del segle XIV, del qual n'aprofita alguns elements. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Disposa d'un cos annex a la façana de ponent, de planta baixa i porxo d'arcs de mig punt. Aprofita alguns elements originals, com el portal adovellat, i diverses finestres gòtiques, coronelles o d'arc conopial, algunes de les quals procedeixen d'altres masos. La resta és una recreació historicista, de la qual en destaca el balcó de pedra calada, el coronament emmerletat amb matacà, l'escut de la cantonada, els dos rellotges de sol i, sobretot, la galeria lateral. | 08214-109 | Entre la Riera de Targa, el carrer Rafart i el Torrent d'en Lloveres | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5193500,2.3611200 | 446693 | 4596609 | 1888 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77197-foto-08214-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77197-foto-08214-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77197-foto-08214-109-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77198 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses-2 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. COLOMER, Mn. (1971). Una família dels temps medievals ençà. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Antic palauet neoclàssic als quatre vents transformat en diversos habitatges. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. Una escalinata condueix des del carrer fins l'entrada principal. Al cos central, se li adossen dos cossos als laterals de planta baixa, pis i terrat amb balustrades. La planta pis d'aquests annexos és en forma de galeria porticada, actualment tancada amb vidre. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, en el cos central, definits per les obertures. En planta baixa, porta d'accés d'arc escarser, en l'eix central, i finestres als laterals. En el primer pis, damunt l'entrada hi ha un balcó, i en els eixos laterals finestres. El coronament és amb balustrada, que fa de barana del terrat i un frontó rodó al centre, on s'indica la data de construcció (1882). | 08214-110 | Av. Mare de Déu de La Cisa, 38 | Construït l'any 1882 per la família Grasses - Codina on hi havia l'antic mas Colomer del Camí o de Vall. Des de l'any 1352 es coneix l'existència de dos masos Colomer, que a partir del segle XV es diferencien topogràficament amb els noms de Colomer de Munt i Colomer del Camí o de Vall. On hi havia el Mas Colomer del Camí, hi havia un mas de nom Tria, que al segle XV heretà Bernat Colomer. L'any 1431 Nicolau Colomer (del Camí) era el propietari del mas Alzina i durant una generació els Colomer del Camí es coneixen com Colomer-Alzina. L'any 1469, Pere Colomer-Alzina donà el mas Alzina al seu nebot Jaume Colomer. | 41.5142100,2.3548100 | 446162 | 4596043 | 1882 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una reforma recent l'ha transformat en diversos habitatges. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77199 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-3 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. COLOMER, Mn. (1971). Una família dels temps medievals ençà. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa senyorial i finca situada entre la Riera de Targa i el carrer Sant Antoni, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. Conserva un magnífic celler en el soterrani que s'adapta al desnivell del terreny i al qual s'hi accedeix des de la Riera de Targa. L'actual residència és una construcció del segle XIX, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia i amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta pis, destaquen els tres balcons amb balustres. El parament és encoixinat i amb una cornisa de coronament. Hi ha diversos cossos annexos fruit d'ampliacions. Conserva a la primera planta una cuina modernista, una biblioteca amb manuscrits d'època moderna i el celler, que es conserva gairebé intacte, com si s'estigués esperant a la verema per l'elaboració del vi. De tant en tant, la família l'obre al poble perquè es pugui visitar. A l'exterior hi ha, de la mateixa època, un jardí romàntic on s'alça un petit oratori familiar que conserva, en un reliquiari, el bastó de Sant Josep Oriol, sant vinculat a Vilassar a través de la figura del seu padastre, en Domènec Pujolar. Davant la façana hi ha dos fanals de gas fets de bronze representant una figura de patge vestit d'estil renaixentista, deconeixent el seu origen. | 08214-111 | Carrer Sant Antoni, 9 | L'edifici actual es construeix a finals del segle XIX, on hi havia l'antic mas Diumer, d'origen medieval. La quintana d'aquest mas s'esmicola en cóssos de terra per edificar-hi cases, a partir de l'any 1570. Aquestes construccions, ocupades per famílies menestrals, origina el carrer Nou. El mas i les dependències annexes passen als Mainou, que exerceixen de boters. A la segona meitat del segle XVIII, consta com a propietari en Jaume Ubach, al qual heretà el seu cosí, Ignasi de Bruguera, que és el que dóna el nom actual a la casa. | 41.5175200,2.3603700 | 446629 | 4596407 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77199-foto-08214-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77199-foto-08214-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77199-foto-08214-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la capella, de tant en tant encara s'hi fan misses i celebracions familiars com batejos o casaments. Abans de la guerra també hi havia el barret de Sant Josep Oriol, però el van cremar. El bastó es va salvar perquè la propietària, mentre fugia, el va fer servir com si fos el seu bastó de recolzament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77200 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-8 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XVII-XX | Casa als quatre vents, formada per quatre cossos adossats d'alçades diverses, que formen un conjunt unitari tot i no coincidir les diferents línies de façana. Els tres cossos principals tenen la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. El cos lateral té la coberta a una aigua i consta de planta baixa i una galeria porxada amb arcs de mig punt. El cos que fa façana amb el carrer Sant Antoni, té una tribuna o galeria d'arcs de mig punt, a l'alçada del primer pis, i quatre arcs petits a les golfes. Malgrat que la construcció dels cossos no correspon a un mateix període, presenta un caràcter molt homogeni. Totes les finestres tenen la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. Passa el mateix amb els angles de les façanes. Destaca el portal rodó adovellat. Els paraments són arrebossats i pintats, amb sanefes esgrafiades sota la cornisa i en cada separació de planta. | 08214-112 | Carrer Sant Antoni, 27 | Una reforma recent l'ha transformat en diversos habitatges. | 41.5169200,2.3609300 | 446675 | 4596340 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77200-foto-08214-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77200-foto-08214-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77200-foto-08214-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'era de la casa ha quedat reduïda pel traçat del carrer Sant Genís. La capella de Sant Antoni, que es troba a l'entrada del Museu Municipal, és originària d'aquesta casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77201 | Les Quatre Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quatre-torres-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici ubicat a l'esquerra de la Riera de Targa, construïda als quatre vents, de planta rectangular que vol recordar un castell de tipus anglès. Està envoltat per una zona enjardinada i fins i tot, té un petit llac que simula un fossar amb pont per accedir a la portalada principal. En aquesta línia, destaquen les torres amb merlets i espitlleres, que s'aixequen a les cantoneres. Per aquest motiu es coneix com les 4 torres. Consta de planta baixa i pis; les torres tenen una planta més. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. Però el cos central s'eleva una mica de la coberta i forma un capcer triangular amb carener perpendicular desaiguant als laterals. | 08214-113 | Carrer Bilbao, s/n | El construeix l'any 1878 l'adroguer barceloní Salvador Banús i Feliu, germà de l'hereu de Can Banús. | 41.5151800,2.3645900 | 446979 | 4596144 | 1878 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77201-foto-08214-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77201-foto-08214-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77201-foto-08214-113-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el jardí romàntic de l'entorn amb escultures al·legòriques, el petit estany i un pi.Està al costat de l'antic camí Helena, que unia la riera amb el camí de Mataró. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77202 | Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torradeta-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa senyorial situada a la dreta de la Riera de Vilassar, a tocar del Camí del Mig. És de tipus basilical, i consta de planta baixa, pis i golfes, en els cossos laterals, mentre que té planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central. Les cobertes originals han estat modificades. En el moment de la construcció el cos central, un pis més alt, tenia una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal; mentre que els laterals la tenien a una aigua. Totes tenien voladís o ràfec. Actualment, el cos central té una coberta corba sense carener. A més, modernament, s'hi ha afegit un cos al lateral esquerre de planta baixa i terrat pla, destinat a cobert i que malmet l'equilibri arquitectònic de l'edifici. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, un eix per cada cos, que el delimiten les corresponents obertures de cada planta. Destaca el balcó del primer pis i el rellotge de sol d'estil modernista, en el cos central. Els emmarcaments de les obertures (ampits, brancals i llindes), les cantonades i les divisòries verticals entre cada cos, estan fets amb maó vist. El parament està revestit de pedra. | 08214-114 | Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig | És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les 'hortes', durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra Civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila. | 41.5099500,2.3665300 | 447137 | 4595563 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vicenç Bofill i Casas | Vicenç Bofill i Casas també és l'autor de la casa de la maternitat de Barcelona i manté el mateix estil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||
| 77203 | Carrer Francesc Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-codina | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Francesc Codina és paral·lel a la Riera de Salvet, de la que està protegit per un petit muret d'obra de mig metre d'alçada. Les cases estan orientades a ponent i el sòl no està pavimentat i hi ha plantada una filera de plataners. Se situa al sud, molt a prop del castell i enllaça amb el camí de la Costa Està configurat per un conjunt unitari de casa de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, de llinda recta. En el primer pis, té una o dues finestres. La façana té un coronament i una separació entre planta i pis a manera de cornisa. | 08214-115 | Carrer Francesc Codina | 41.5159700,2.3570700 | 446352 | 4596237 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77203-foto-08214-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77203-foto-08214-115-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||||
| 77204 | Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XVIII | El carrer de Sant Joan se situa per damunt la Riera de Salvet, és un carrer que uneix el carrer del Carme amb el carrer Manuel Moreno, a l'alçada de la plaça de l'Ajuntament, és transversal de ponent a llevant. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun tram es conserven rastres d'antics horts, al davant de la casa. El desnivell entre el carrer Sant Joan i el carrer d'Àngela Perera ha motivat la construcció d'un mur de contenció amb un parell de graons en el tram més alt que li donen un aspecte característic. | 08214-116 | Carrer Sant Joan | 41.5161800,2.3574500 | 446384 | 4596260 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77204-foto-08214-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77204-foto-08214-116-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la fornícula de la casa número 12. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77205 | Carrer Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mare-de-deu-del-carme | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVIII | El carrer del Carme puja des de la Riera de Salvet, a ponent, fins la plaça de l'Ajuntament, el centre del nucli històric, passa per Cal Doctor, el clot del Castell, Cal Vadó Vaquer, Cal Quicus, Cal Tendre, Can Dimas i el Mercat municipal. A la part baixa, hi ha la font del Doctor i a mitja alçada el passatge del Carme. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. La part septentrional és més antiga i és on destaquen masies com la de Can Vadó Vaquer o els contraforts de la casa del número 40, que per la part posterior delimita amb el passatge del Carme. | 08214-117 | Carrer Mare de Déu del Carme | Les cases de la banda de migdia són de la segona meitat del segle XIX ençà. Els solars que ocupen eren les terres de Can Julià, una masia situada on hi ha el col·legi de les monges. Els Julià van urbanitzar les terres entre 1870 i 1880. | 41.5165900,2.3574200 | 446382 | 4596305 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77205-foto-08214-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77205-foto-08214-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més de la font, destaca una fornícula i les cases de Cal Doctor, Can Quicus o Cal Tendre. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77206 | Carrer Francesc Benet Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-benet-artigues | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Francesc Benet i Artigues és un carrer de traçat irregular que zigzagueja de ponent a llevant, des del Clot del castell fins el carrer Àngel Guimerà, superant un desnivell de 20 metres. És de circulació exclusivament peatonal a excepció del tram més proper al carrer Àngel Guimerà, on en una zona més plana, el carrer es fa més ample gràcies a un mur de contenció, on s'agrupen un conjunt de cases de cós format de planta baixa i pis, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Algunes cases tenen un segon pis afegit. Al final d'aquest petit tram, que no està pavimentat, es conserven les traces d'antics hortets on es conserven uns boixos. | 08214-118 | Carrer Francesc Benet Artigues | La formació d'aquest carrer s'ha produït en diverses fases. | 41.5173400,2.3575400 | 446393 | 4596389 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77206-foto-08214-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77206-foto-08214-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut popularment co Carrer del Casal. La casa amb el número 4 conserva una nscripció a la llinda de la finestra del primer pis amb la data 1661.Més avll, la casa del número 26 s'identifica amb l'antic mas Agell. En la darrera reforma de la casa es va voler celebrar la data del primer document on surt el nom d'aquest mas. Per aquest motiues va pintar a la part alta de la façana la data de 1339 i el nom de Mas Agell. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77207 | Carrer Marquès de Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marques-de-barbera | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX-XX | El carrer Marquès de Barberà s'ubica a la part alta del nucli urbà, en direcció nord - sud, entre la Riera de Targa i el castell. A la part occidental del carrer hi ha equipaments, com el pavelló poliesportiu, la piscina municipal o el museu, dins la masia de Can Banús. És un carrer de cóssos de planta baixa i pis. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers. En el primer pis, és de finestra i balcó, o només amb un balcó. La façana té un coronament en balustrada, a manera de cornisa. La composició recull elements neoclàssics i historicistes. | 08214-119 | Carrer Marquès de Barberà | 41.5189600,2.3567600 | 446329 | 4596569 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77207-foto-08214-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77207-foto-08214-119-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||||
| 77208 | Carrer Pau Piferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-piferrer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Pau Piferrer es troba a la part alta del nucli, entre el carrer Marquès de Barberà i la Riera de Targa, té un desnivell força pronunciat en sentit nord i fa un lleuger angle greu. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun cas, es conserva a l'interior la volta catalana. | 08214-120 | Carrer Pau Piferrer | 41.5195900,2.3573800 | 446381 | 4596638 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha cases amb revestiments de pedra, rajols i obra vista que no s'adequa a la textura i colors predominants del carrer. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77209 | Carrer Artail | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-artail | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Artail es troba a la part alta del nucli i és paral·lel a la Riera de Targa, entre el Torrent Daniel i el carrer Marquès de Barberà. Està format per 15 cases de cós amb una petita vorera al davant, sense asfaltar i amb una filera de plataners davant la façana i una petita barana d'obra, protectora de les baixades d'aigua. Són cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientades a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. | 08214-121 | Carrer Artail | Neix al voltant de la fàbrica de Cal Garbat, en ple període d'industrialització de Vilassar. | 41.5200200,2.3573600 | 446380 | 4596686 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77209-foto-08214-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77209-foto-08214-121-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77210 | Carrer Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Carrer situat per damunt la Riera de Targa, darrera la fàbrica de Cal Garbat. Té un traçat irregular, d'est a oest. Està format per una sèrie de cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. La majoria dels portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-122 | Carrer Llibertat | Neix al voltant de la fàbrica de Cal Garbat, en ple període d'industrialització de Vilassar. | 41.5203900,2.3587100 | 446493 | 4596726 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77210-foto-08214-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77210-foto-08214-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77211 | Passatge Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-pere | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El Passatge de Sant Pere és un petit espai urbanitzat en forma de carrer tancat, al costat de la Riera de Targa, per sota Cal Garbat i delimitat a llevant pel carrer Mn.Cinto Verdaguer. Està format per tres cases de cós, de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes, orientades a migdia. El coronament de la cornisa és unitari. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers. En el primer pis, pot ser amb dues finestres o finestra i balcó, amb barana de ferro. Els portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. Al davant, hi ha una petita tanca d'obra amb un banc i unes escales per accedir al passatge des de la Riera de Targa. | 08214-123 | Passatge Sant Pere | 41.5197700,2.3586700 | 446489 | 4596658 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77211-foto-08214-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77211-foto-08214-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||||
| 77212 | Carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-miquel-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVII-XVIII | El carrer de Sant Miquel connecta la Riera de Targa i la Baixada de la Font de la Teula i és paral·lel al carrer Salvador Riera. El començament del carrer està presidit per Cal Notari i al final, en sentit nord, hi trobem unes escales que salven el desnivell existent per connectar amb el carrer Salvador Riera. Està format per cases de cós amb una petita vorera al davant, sense asfaltar i amb una filera de plataners davant la façana. Les cases són de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o de llinda recta. En el primer pis, pot ser amb dues finestres o finestra i balcó, amb barana de ferro. Els portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-124 | Carrer Sant Miquel | El nom li ve de la capella de Cal Notari, dedicada a Sant Miquel, però abans havia tingut el nom de carrer del Bonaire. | 41.5191600,2.3579500 | 446428 | 4596590 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77212-foto-08214-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77212-foto-08214-124-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77213 | Carrer Salvador Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-salvador-riera | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XIX | El carrer de Salvador Riera connecta la Riera de Targa i la Baixada de la Font de la Teula i és paral·lel al carrer Sant Miquel. Està format per cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta de llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. Alguns portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-125 | Carrer Salvador Riera | Fins a mitjans dels anys 70 del segle XX era conegut com carrer de la Riera, i el mur que el separa del carrer Sant Miquel era un marge de terra. Les cases d'aquest carrer, en realitat són darreres o parts posteriors de cases més antigues | 41.5190400,2.3579200 | 446426 | 4596577 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77213-foto-08214-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77213-foto-08214-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77214 | Carrer Santa Engràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-engracia | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer de Santa Engràcia està ubicat a la part nord del nucli urbà, perpendicular amb la Riera de Targa, per on hi té entrada i sortida, ja que és un petit carrer tancat a la part sud. Està format per vuit cases de cós de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arcs escarsers. En el primer pis, hi ha una petita finestra. | 08214-126 | Carrer Santa Engràcia | 41.5193100,2.3589000 | 446508 | 4596606 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77214-foto-08214-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77214-foto-08214-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al principi del carrer es conserva una petita escala feta de carreus treballats. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77215 | Carrer Doctor Martí Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-marti-soler | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Dr. Martí Soler connecta de sud a nord, la Baixada de la Font de la Teula amb la Riera de Targa és paral·lel al carrer Llessamí. Està format per cases de cós de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arcs escarsers. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, amb barana de ferro treballat. Conserva a la part del davant alguns solars i parcel·lacions que són el testimoni dels antics horts de les cases. | 08214-127 | Carrer Doctor Martí Soler | La fàbrica de Can Peronet estava a la Riera de Targa, a continuació. Les cases de cós de l'últim tram (el de la font), donaven a la fàbrica, que ocupava tot l'espai del carrer Santa Egràcia. Avui hi ha les cases modernes. El propietari de Can Peronet tenia la casa en aquest carrer. | 41.5189500,2.3591200 | 446526 | 4596566 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77215-foto-08214-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77215-foto-08214-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El carrer no és ben bé recte i no hi ha circulació de vehicles. Té una petita vorera i no està pavimentat. Hi ha una petita filera de plataners en un sector i una font al costat de la Riera de Targa. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77216 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-5 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVI-XIX | El carrer Nou està ubicat a llevant de la terrassa on hi ha l'Ajuntament i l'església. Baixa fins connectar amb la Riera de Targa. Està format per un seguit de cases de cós, algunes de les quals, han patit transformacions amb el pas del temps. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut forces modificacions. | 08214-128 | Carrer Nou | S'origina amb la urbanització de les primeres quintanes medievals de les antigues famílies pageses extingides. Vers l'any 1570, Bartomeu Colomer de Munt, es desfà del patrimoni Diumer, del que n'era l'hereu, fent parcel·lacions del terreny de la seva quintana amb cóssos per als nous menestrals i bracers. Aquest carrer s'anomenà 'Nou' per oposició al vell carrer medieval que anava de l'església al castell. A mitjans del segle XX, s'obre el carrer cap a la Quintana amb enderroc de cases. | 41.5175000,2.3596200 | 446566 | 4596405 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77217 | Carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-1 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVIII | El carrer Anselm Clavé és transversal de sud-oest a nord-est, des del carrer Manuel Moreno fins el carrer de Sant Antoni, per sota l'Ajuntament. Està format per un seguit de cases de cós, algunes de les quals, han patit transformacions amb el pas del temps. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut forces modificacions. | 08214-129 | Carrer Anselm Clavé | Antigament aquest carrer era conegut amb el nom de carrer de La Canuda, fins l'any 1930 quan s'oficialitza el nom actual. | 41.5170600,2.3594400 | 446551 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77217-foto-08214-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77217-foto-08214-129-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la casa del número 24, coneguda com Can Palà. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77218 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVI-XIX | El carrer Sant Antoni enllaça el carrer Nou amb el carrer Sant Genís, en sentit nord-oest sud-est i fa pendent per superar el desnivell de cota. Majoritàriament està conformat per cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, que pot ser d'arc escarser o llinda recta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut algunes modificacions. | 08214-130 | Carrer Sant Antoni | S'origina amb la urbanització de les primeres quintanes medievals de les antigues famílies pageses extingides. Vers l'any 1570, Bartomeu Colomer de Munt, es desfà del patrimoni Diumer, del que n'era l'hereu, fent parcel·lacions del terreny de la seva quintana amb cóssos per als nous menestrals i bracers. Aquest carrer s'anomenà 'Nou' per oposició al vell carrer medieval que anava de l'església al castell. | 41.5172200,2.3603500 | 446627 | 4596373 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen la finca de Can Bruguera a la part nord del carrer, Can Costa i Can Coll. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77219 | Carrer Manuel Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manuel-moreno | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVII-XX | Carrer de traçat força irregular en sentit nord - sud i que enllaça l'accés al poble amb el nucli històric de la Plaça de l'Ajuntament i església. Fa força pendent per superar el desnivell existent, sobretot en el tram final. Al seu voltant hi trobem carrers o finques en perpendicular com Can Mateu del Nen, Can Sala o Can Jaumetó. Domina en generalment les cases amb planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, que pot ser d'arc escarser o llinda recta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi han hagut algunes modificacions. | 08214-131 | Carrer Manuel Moreno | Antigament aquest carrer era conegut com el carrer de Mar. La seva consolidació definitiva es produeix durant la industrialització del municipi, sobretot a la part baixa del carrer on s'estableixen les fàbriques de Can Ribot, Ca l'Amadeu o Cal Xinco. | 41.5153500,2.3604800 | 446636 | 4596166 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77219-foto-08214-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77219-foto-08214-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77219-foto-08214-131-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les cases de Cal Mateu del Nen, Can Sala, Can Jaumetó, La tela i les fàbriques de Can Xinco, Ca l'Amadeu o Cal Ribot. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77220 | Carrer Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-genis | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Sant Genís, és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. El primer tram, puja lleugerament en direcció nord. En origen estava format per cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició originària de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres. Els trams més ben conservats són entre els números 2 i 10 i entre l'1 i el 9 i entre el 21 i el 29. En alguns dels trams reformats modernament no s'ha mantingut l'estructura i s'ha ampliat en un pis. A la cantonada amb el passatge Sant Genís, hi ha una font. | 08214-132 | Carrer Sant Genís | En aquest carrer hi havia la fàbrica de Cal Boter i es forma durant el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5165400,2.3604500 | 446635 | 4596298 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77220-foto-08214-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77220-foto-08214-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | la cantonada amb el carrer Sant Antoni, destaca la casa de Can Coll, que no té res a veure amb l'estructura de cases de cós. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77221 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer del Comerç; és transversal de sud-oest a nord-est entre el passatge de Sant Genís i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangular, que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes, a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-133 | Carrer del Comerç | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5162800,2.3605000 | 446639 | 4596269 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77221-foto-08214-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77221-foto-08214-133-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És dels carrer que millor conserva l'estructura de les cases de cós. Destaca el portal de la casa número 11 i el rellotge de sol de Can Lais. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77222 | Carrer de La Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-pau | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer de la Pau, està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el passatge de Sant Genís i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-134 | Carrer de La Pau | En aquest carrer, hi havia la fàbrica de l'Amadeu Casals i es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5159400,2.3607600 | 446660 | 4596231 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77222-foto-08214-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77222-foto-08214-134-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77223 | Carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer del Sol està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Canyamar i el carrer Riera i Prats. Està format per set cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arc escarser. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però també hi ha algun balcó amb barana de ferro treballada. | 08214-135 | Carrer del Sol | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5162900,2.3617000 | 446739 | 4596269 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77223-foto-08214-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77223-foto-08214-135-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l'extrem sud, conserva una placa ceràmica on es pot llegir 'distrito ?º calle del Sol'. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | ||||||||
| 77224 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer de la Sort està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangle i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-136 | Carrer de la Sort | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5157300,2.3609800 | 446678 | 4596208 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77224-foto-08214-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77224-foto-08214-136-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 | |||||||||
| 77225 | Carrer Murillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-murillo | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Murillo està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangle i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-137 | Carrer Murillo | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5155700,2.3611400 | 446692 | 4596190 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest carrer, hi havia Can BitlletsDestaca la casa de la cantonada amb el carrer Manuel Moreno, coneguda com La Tela | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:12 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc