Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92199 | Jaciments paleontològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-paleontologics | <p>MARIGÓ, J. & MINWER-BARAKAT, R. (2019) 'Mostreig opaleontològic al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà - Mina (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)'. PINTER 23794</p> <p>CHECA SOLER, Ll. (1993), Avance descriptivo de un nuevo Paleotèrido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán), Museu de Geologia de Barcelona, 3: 91-116.</p> <p>MOYÀ, S., RAMOS, E., AGUSTÍ, J., CHECA, Ll., KOLER, M. i BUSQUETS, P. (1991) Depósitos lacustres-palustres asociados a las zonas intermedias de la FM. Bellmunt (Prepirineo Catalán). Comunicaciones CONGET’91. I congr. Grupo Español del Terciario. Vic.</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>Segons l’inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà es poden trobar sis jaciments d’interès paleontològic. D’aquests en destaquen dos, d’origen Bartonià: SJF-1 i SJF-3c.</p> <p>El primer és un jaciment lacustre de l’Eocè mig, en el que diferents projectes d’intervenció i mostreig duts a terme el 2019 es van identificar diferents mostres de perissodàctils: artiodàctils, primats, rossegadors, insectívors i marsupials (MARIGÓ I MINWER-BARAKAT 2019).</p> <p>El segon jaciment destacable, SJF-3c, és un jaciment lacustre de l’Eocè Superior (fa més de 40 milions d’anys) situat a la formació Bellmunt que es va començar a estudiar als anys 90 del s. XX. Des d’aleshores, en aquest jaciment s’han descobert restes fòssils que ofereixen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d’anys actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que es troben els cavalls o rinoceronts; artiodàctils, mamífers ungulats amb un nombre parell de dits, entre els que actualment es troben els camells o les girafes; i diferents espècies de rossegadors, insectívors i diferents espècies de primats (MOYA et al. 1991). S’han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha estat una nova espècie de primat (<em>Anchomomys frontanyensis</em>), el que representa el registre fòssil més complet del món per aquest gènere de petits prosimis similars als loris i lèmurs. En aquest mateix jaciment també es van trobar les restes d’una nova espècie de primat (<em>Pseudoloris pyrenaicus). </em>I també destaca un exemplar molt interessant de paleotèrid: <em>Perissodactyla, Mammalia, </em>una possible zebra (CHECA SOLER, Ll. 1993), del que es va trobar un crani i dues hemimandíbules.</p> | 08216-114 | Entorn la BV-4656 | 42.1754700,2.0114900 | 418359 | 4669732 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-img2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-mandibula.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-esquema-mandibula.png | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 92200 | Forn de ceràmica o teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-o-teuleria | <p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p> | s. XVIII | Element enrunat i cobert per la vegetació. | <p>Al costat dret de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, abans d’arribar al collet, es troben restes del que podria ser un antic forn de ceràmica o teuleria. L'element es troba en molt mal estat de conservació a causa de l’enderroc de les seves parets i la seva identificació és complicada a l’estar cobert de vegetació i terra. Segurament va ser enterrat arrel dels treballs de pavimentació de la carretera a La Pobla de Lillet. Es distingeixen parts del mur de pedra que tancava el forn en forma circular. Sembla que seria cilíndric, d’uns 3,5 metres de diàmetre. Al costat Est del forn hi ha un sot, de més de 5 metres de profunditat, del que es deuria extreure l'argila. Degut a la densa vegetació, no s'ha pogut trobar restes de rebuigs de teules i ceràmiques. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-115 | A la carretera de Sant Jaume a la Pobla de Lillet, per sota de Cal Cintet. | <p>Tant teuleries com forns de guix i forns de calç són elements típics del món rural, on la matèria primera era transformada al mateix lloc on es trobava el material. No hi ha notícies documentals de quan aquesta teuleria va començar a funcionar ni quan fou abandonada, tot i que s'intueix que va caure en desús quan van començar a funcionar teuleries més industrials a la zona. </p> | 42.1937600,2.0298200 | 419896 | 4671745 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2607.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat, normalment aquests tipus de forn es construïen vora cursos d'aigua per facilitar la seva combustió, així com prop de terreny on es pogués extreure la matèria primera (argil·la). Constaven de dues parts ben diferenciades: la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FABREGA i ENFADAQUE 2009). Normalment en aquests forns es produïa tant ceràmica com teules i maons, depenent del tipus d'argil·la que es trobava a l'indret. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 92422 | Molí de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-santa-eugenia | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | Edifici en runes. | <p>Les restes del molí de Santa Eugènia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terrreny per la part posterior. L'estat d'enrunament i el fet que les restes estan molt cobertes de vegetació dificulta la identificació de les estructures. Hi ha evidència de restes del mur de l'habitatge i de la paret de contenció de la bassa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> | 08216-116 | El molí de Santa Eugínia estava situat al peu del Torrent de les Solls, sota la casa de Santa Eugènia. | <p>La primera font documental que s'ha trobat referent al molí de Santa Eugènia és al compliment pasqual de 1789, tot i que s'entén que ja deuria existir amb anterioritat, ja que les primeres notícies de de Santa Eugènia de Soïlls són del s.X. i sembla que al s. XI ja hi havia un poblat. Santa Eugènia era una casa forta ja al s. XVI, tal i com es demostra a la relació de cases que feren aportacions per l'obra de l'església el 1598. </p> | 42.2057100,2.0092900 | 418216 | 4673091 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2736.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que el molí va patir un expoli durant els anys 1970, el que va accelerar el seu estat d'enrunament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 92423 | Pont de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-frontanya | <p>Pont de pedra d'uns 110 cm. d'amplada, amb arc apuntat elaborat amb pedres planes desbastades, disposades a plec de llibre i lligades amb argil·la. Sembla que podria haver estat construït per l'abastiment de l'aigua a l'antic monestir. A pocs metres es troben restes d'una tuberia de fang, la que sembla conduia l'aigua a la font a Frontanyà i la conduïa fins al poble. </p> | 08216-117 | Situat a l'arribada del Pla del Cingle. | 42.1909100,2.0175200 | 418877 | 4671440 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92423-img4787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92423-pont-frontanya-1.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 92644 | Pas del coll de la creu d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-coll-de-la-creu-den-soler | <p>TORRAS, C. A. (1905) Pirineu català Guia Itinerari. Bergadà, valls altes del riu Llobregat. Tipografia L’avenç.</p> | <p>El coll de la creu d’en Soler està situat als Rasos de Tubau, entre el seu cim, el Padró de Tubau, i les Muntanyetes, a 1312 m. d’alçada. El paisatge és de roca calcària i boscos de pi roig. Correspon a un pas molt important que s’utilitzaven per creuar el massís des de Sant Jaume de Frontanyà cap a Gombrèn. El camí venia de Gombrèn, travessant pel Coll de la Creu d’en Soler, redreçant cap a les Muntanyetes (1395 m.), baixant cap al coll de la Batallola (1190 m.), el Pla de la Lleona (1394 m.), sobre el poble de Sant Jaume de Frontanyà, fins al coll dels Oms o de Terradelles per arribar al poble.</p> | 08216-120 | El pas del coll de la creu d'en Soler es troba a la vessant Nord del municipi, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Soler al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>Diversos excursionistes de principi del segle XX fan referència al Pas del coll de la creu d’en Soler, com Ramon Vinyeta o Cesar August Torres, qui al seu llibre “Pirineu Català El Bergadà. Valls altes del Llobregat” detalla l’itinerari 57.- De Sant Jaume de Frontanyà a Gombreny y Ripoll per la Creu d’en Soler (TORRAS 1905). Es tracta d’un camí que es deuria utilitzar des de temps immemorials per comunicar-se amb la vall de Gombrèn, el que també funcionaria com a camí ramader.</p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-1200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-120.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 92645 | Sender de Gran Recorregut 241 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-241 | <p>El sender de gran recorregut GR-241 és un sender circular que dóna la volta al Catllaràs passant per diferents termes municipals: Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Té una llargada de 59,46 km. que estan dividits en quatre etapes. La segona etapa, del Cobert de Puigcercós a Sant Jaume de Frontanyà, entra al terme municipal tot resseguint la riera del molí. La tercera etapa, va de Sant Jaume a La Nou de Berguedà, tot via Faig i Branca, ja al PEIN Serra del Catllaràs. </p> <p> </p> | 08216-121 | Creua el terme municipal de SE a NO, tot enfilant-se per la riera del molí, creuant el nucli urbà i pujant cap a la Serra de Faig i Branca, al Catllaràs. | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 92646 | Sender de petit recorregut PR C-51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-51 | <p>El PR-C51 és un sender de petit recorregut circular que té una llargada de 9,130 Km. amb una alçada màxima de 1351 m. El recorregut surt del nucli urbà i s'enfila cap al Pla de les Forques (1211 m.), travessa el Pla de la Lleona i segueix fins al Collet de la Creu Malosa, on es troba amb el GR-241. Resseguint la baga baixa cap als Quintars de Santa Eugènia, per tornar a pujar fins al Coll de la Batallola, on es farà un tram al costat de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, ja descendint cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-122 | Sender circular al centre del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92646-1220.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tan els PR com els GR són homologats i gestionats per la FEEC, qui s'encarrega de senyalitzar i mantenir els senders. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 92647 | Gorg del Matxo i Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-matxo-i-gorg-blau | <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> | <p>Al sector sud de la riera del Molí, un cop es creua amb el torrent de l'Estany o de Vila-rasa, es troben tres gorgs. El primer, de mida petita, destaca per l'entrada de l'aigua a través de les pedres, el que apareix a la primera fotografia. El segon gorg és de mida també petita, sense saltant i a peu de carretera. Finalment, el tercer gorg és de mida gran, amb dos saltants d'aigua -en la seva millor època- i una entrada a través de joncs i altra vegetació de ribera. Tots tres acullen les aigües de la Riera del Molí, la que drena les vessants centrals del municipi de Sant Jaume de Frontanyà, així com la vessant més oriental de Faig i Branca. Aquesta rep les aigües de diversos recs, com el Torrent de l'estany o de Vila-rasa, per acabar tributant a la Riera del Merlès, ja a l'alçada del terme municipal de Les Llosses. L'indret destaca per la biodiversitat típica del bosc de ribera i per la seva riquesa de fauna aqüàtica. </p> | 08216-123 | El gorg del Matxo i el gorg blau es troben a la zona de Canemars, poc després que el torrent del molí es creui amb el torrent de vila-rasa. | <p>El debat per saber quin és el gorg Blau i quin el gorg del Matxo encara és latent avui en dia. Segons la cartografia, el primer gorc venint de Canemars és el gorg Blau, un segon és el gorg del Matxo i una bassa més gran al sud està sense anomenar. Popularment, hi ha qui coneix el primer gorg com el gorc del Matxo, mentre que altres com el gorg Blau. El segon, a peu de carretera, és conegut com el gorg del Matxo per alguns, mentre que altres no el reconeixen ni tant sols com a gorg. Finalment, la gran bassa al sud, plena de jonc, és coneguda per molts com el gorg Blau, mentre que per altres és indiscutiblement el gorg del Matxo. </p> | 42.1785500,2.0380800 | 420559 | 4670049 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-2-del-matxo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-del-matxo0.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 92648 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p><br /> TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona.</p> | <p>Segons l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', Sant Jaume de Frontanyà compta amb tres camins ramaders identificats.</p> <p>El primer, amb el codi ICR 73, descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)</p> <p>El segon, amb el codi ICR 24, descriu el recorregut que ve de Sant Julià de Cerdanyola, que en l'arribada al terme de Sant Jaume, 'segueix carenejant per la Collada del Pla de l'Orri, i passa per Puig Lluent, i per la Serra de Fajabranca, límit de terme entre la Pobla i Palmerola, i continua en direcció a la Creu Malosa i Santa Eugènia fins a sortir al Paiola, fins que es desvia per passar per Frontanyà i entrar a Sant Jaume de Frontanyà, tot trobant-se amb el camí que va de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès. </p> <p>Aquest darrer camí, amb codi ICR 8, ve de Castellar de N'Hug i entra al terme municipal per la Font del Bisbe, on hi ha dret de returada de 3 dies. Continua per la carretera en direcció a Santa Eugènia de les Solls i el Molí, casa en la que deixaven tancar les ovelles a canvi de la seva llet. Segueix en direcció a la Collada de Santa Eugènia passant per la Batallola, casa amb dret de returada, i segueix la carretera fins a Sant Jaume. Al final del terme de Santa Eugènia es creua amb el camí que va cap a la Clusa. Segueix cap al Collet, on hi ha dret de returada, seguint a la dreta cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. El camí continua per la carena, tota amb dret de returada, tot seguint cap al Molí del Quirze i segueix cap a Moreta (ja al Ripollès). </p> | 08216-124 | Un camí ramader travessa el terme municipal de SE a NO cap a La Pobla de Lillet. Els altres dos surten del nucli urbà i van cap a Sant Julià de Cerdanyola i cap a Castell de l'Areny, respectivament. | <p>El Berguedà gaudia d’una xarxa de camins ramaders, mencionats ja en època medieval, que permetien el pas dels ramats transhumants provinents de la plana i la costa que es dirigien a les pastures dels Pirineus. Entre aquests, trobem uns dels més importants de Catalunya, com el del Vallès a Castellar de N’Hug, que passa per Sant Jaume de Frontanyà. Aquest, a la vegada, servia com a camí de connexió entre diferents poblacions, portant vida, béns i contacte entre veïns.</p> <p>Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.</p> | 42.1790800,2.0372000 | 420487 | 4670108 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-ramaders-sant-jaume-de-frontanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2978.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BPU | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||||
| 92650 | Torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-eugenia | <p>AMADES, J. (1985) Refranyer català comentat, Editorial Selecta-Catalonia.</p> | <p>El torrent de Santa Eugènia o de les Soïlls destaca per la seva biodiversitat de bosc de ribera, així com la riquesa paisatgística de l'entorn. Ja al terme municipal de La Pobla de Lillet, es troba el gorc de la font del Bisbe, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat té lloc un salt d'aigua espectacular que cau sobre una placa de roca de conglomerat, sota la qual hi ha una gran bauma formada en la veta tova de la roca. El saltant crea una petita gorja poc profunda i es pot transitar per la part posterior de la cascada. </p> <p> </p> | 08216-126 | El torrent de Santa Eugènia està situat a l'extrem NO del terme municipal de Sant Jaume, a l'alçada de la masia de Santa Eugènia. | <p>Explica la tradició oral que una parella d'enamorats es trobaven en secret a la bauma del torrent de Santa Eugènia un cop a la setmana. Un dia van partir peres i van perjurar que mai tornarien a veure's. La setmana següent, tant ell com ella, van pensar 'i si l'altre anés al gorc, com cada setmana?'. La seva sorpresa va ser trobar-se els dos al mateix indret, adonant-se que havien tingut la mateixa pensada, talment com si haguéssin fet un bisbe. </p> <p>L'expressió 'fer un bisbe' és d'origen llatí i succeeix quan durant el curs d'una conversa dues persones expressen una mateixa idea alhora. Els romans l'anomenaven fer un 'bis' o 'bisbis' i donaven molta importància a aquesta coincidència (AMADES 1951). </p> | 42.2048300,2.0116000 | 418406 | 4672991 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 84491 | Torre de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-creu | <p>ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici construït a principi del segle XX que s'emmarca dins l'estil modernista, tot i que s'hi observa la influència de l'avantguardisme tant pel que fa a la llibertat compositiva com a la seva concepció com una obra experimental. És de planta trilobulada, marcada per la composició a partir de tres cilindres juxtaposats de diferents mides, de semisoterrani, planta baixa, pis i altell, entre els que s'intercalen dos cilindres més corresponents a les caixes d'escala, de més alçada. Cadascun dels cinc cilindres està cobert amb cúpules revestides amb trencadís i la superior rematada per una creu que dóna nom a la construcció. S'accedeix a la torre per un cos avançat a mode d'atri, obert amb dos grans arcs parabòlics entre els quals hi ha inscrit en relleu 'AVE AVE' amb l'anagrama de Maria intercalat. Aquest cos està habilitat a la part superior com a terrassa transitable, a la qual es pot accedir des de dos dels portals del pis. A nivell exterior les obertures són finestrals d'arc rebaixat arrebossat distribuïts de forma aleatòria, excepte en les obertures allargades que dónen llum al cos de l'escala i la gran vidriera que s'obre a la part posterior com a prolongació d'un dels cilindres. Els tres cossos principals tenen a la part superior terrasses transitables de perfil sinuós, delimitades amb baranes de forja, a les quals s'accedeix des de l'altell. Aquí hi trobem un joc de cúpules amb voladís i revestides amb trencadís i obertes a mode de miradors en els cossos corresponents a les escales. L'espai interior originalment estava projectat com a dues vivendes simètriques independents, actualment recuperades parcialment una segons l'original i l'altra segons la reforma de la de l'any 1966. La comunicació entre nivells es fa a través de sengles escales helicoïdals amb baranes sinuoses que imiten els sarments de vinya. La planta semisoterrani albergava les instal·lacions per la calefacció central, mentre que els pisos superiors es destinaven a habitatge. Destaca per la seva lluminositat el menjador de la part posterior, amb portals de perfil irregular i ornamentació en relleu a sobre. El paviment de la part original es manté amb mosaic hidràulic. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, amb franges blaves que ressegueixen les formes sinuoses de la construcció. La torre està envoltada per un jardí amb una destacable reixa de forja a la part frontal.</p> | 08217-1 | Passeig de Canalies, 14 | <p>La Torre de la Creu va ser construïda per encàrrec de Josefa Romeu, vídua de Gibert, al seu nebot Josep Maria Jujol i Gibert. Fou la primera obra del reconegut arquitecte modernista a la localitat, on va tenir tota la llibertat creativa per desenvolupar el seu projecte. Va començar-se a construir l'any 1913 i fou inaugurada l'any 1916. Després de la Guerra Civil hi van residir diverses famílies. L'any 1966 va ser restaurada per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, que la va restituir. Posteriorment, la família Parellada la va vendre a la Diputació de Barcelona per instal·lar-hi un centre psiquiàtric de dia. Després va ser un equipament municipal fins que l'Ajuntament la va cedir l'any 2006 al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, qui va encarregar les obres de rehabilitació a Josep Llobet. L'any 2015 l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Universitat de Barcelona, que el destina a cursos de formació.</p> | 41.3681000,2.0603800 | 421417 | 4580047 | 1916 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84491-foto-08217-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84491-foto-08217-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84491-foto-08217-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | A nivell popular també es coneix com la Torre dels Ous o Torre Gibert. Està inclosa dins el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de l'any 1995, fitxa T1. La data de declaració al DOGC com a BCIN és de 22 de juliol de 2003 (DOGC 3971 de 19.9.2003) | 98|105 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 84492 | Can Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-negre | <p>ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XVII-XX | <p>Masia del segle XVII sobre la qual s'hi va fer una notable reforma d'estil modernista a principi del segle XX, obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a diferents plans. El frontis es composa simètricament formant eixos d'obertures, que contrasta amb la sinuositat dels elements que la integren. A l'eix central hi ha el portal d'arc escarser arrebossat, sobre el qual hi ha una tribuna preeminent amb forma de carruatge, amb tancament de fusta i vidre i coberta de trencadís. A banda i banda del portal principal hi ha un portal d'arc escarser arrebossat i un altre d'arc de mig punt adovellat, com també un portal creat a partir d'una finestra de pedra carejada. Al pis hi ha dos finestrals preeminents amb una motllura sinuosa a la llinda i trencadís, que enllacen compositivament amb la tribuna. Al costat també hi ha un finestral d'arc de mig punt arrebossat i un òcul tapiat. A les golfes hi ha quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat en gradació, amb un òcul ovalat al costat. Al voltant d'aquests hi ha un esgrafiat amb motius vegetals i animals que enllacen diverses orles on hi consta 'AVE', 'GRATIA', 'PLENA', 'DOMINUS', 'TECUM'. El coronament està definit per un capcer ondulant amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A la façana de migdia s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat i la coberta habilitada com a terrassa transitable. A la planta baixa s'hi conserva l'antic pou, integrat dins la construcció, i al pis hi ha una galeria horitzontal oberta als tres costats amb pòrtics d'arc carpanell que descansen sobre pilars amb impostes. A l'extrem hi ha una porta reixada amb un destacat treball de forja. A la façana posterior les finestres s'hi distribueixen de forma aleatòria i són d'arc de mig punt i d'arc pla arrebossat, excepte una obertura d'arc mixtilini i una irregular amb una petita espitllera enmig, rematades amb una imbricació i coberta de teula. En la darrera reforma s'hi va adossar un cos cilíndric de formigó que es correspon amb la caixa de l'ascensor. El coronament d'aquesta façana també presenta un capcer ondulant com el de la façana principal, amb una escena esgrafiada on s'hi representa la Nativitat. El tractament exterior del mur és de color ocre a la planta baixa, que es mescla amb el blanc del pis superior a través de línies sinuoses que abracen les obertures. A l'espai interior, Jujol va mantenir l'estructura bàsica de la masia, mantenint espais com l'entrada i els arcs de mig punt de pedra de la planta baixa. De forma paral·lela, va transformar diversos espais desenvolupant el concepte d'obra d'art total, tot dotant-los d'una forta càrrega de simbòlica religiosa, en consonància amb la reforma exterior. Entre els espais recreats per l'arquitecte, destaca l'escala d'accés al pis, amb baranes de fusta i parets profusament decorades i pintades de color blau i blanc, coberta amb una cúpula octogonal en gradació amb una imatge d'un angelet a la part central. També destaca la capella del pis, abundantment decorada i on la utilització del color daurat i el blau l'aproximen a l'estètica barroca. La inscripció 'ANY JUBILAR JOSEFÍ 1921' ens recorda la seva data de construcció. La cambra de l'alcova amb presenta un marc sinuós i parets pintades amb traceria gòtica.</p> | 08217-2 | Pl. de Catalunya | <p>La masia de Can Negre va ser reformada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol entre els anys 1914 i 1926 per encàrrec del seu propietari, l'advocat Pere Negre i Jover. En aquesta intervenció es va refer la façana principal, on s'hi realitzà un homenatge a la Mare de Déu en el vidre de la tribuna; es va decorar l'interior amb pintures murals, es va construir un oratori, etc. Com en d'altres obres de Jujol, les obres es van prolongar en el temps i van quedar inconcloses per les dificultats econòmiques dels promotors. Durant la Guerra Civil, es van destruir les imatges de Santa Eugènia i Sant Pere que hi havia a la capella. Els fills de Pere Negre i Jover van cedir la casa a l'Ajuntament de Sant Joan Despí l'any 1966. Va ser restaurada l'any 1982, així com els anys 1991 i 1992.</p> | 41.3674400,2.0578000 | 421201 | 4579976 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84492-foto-08217-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84492-foto-08217-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84492-foto-08217-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | El Centre Jujol-Can Negre forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i es destina a la difusió del patrimoni de Jujol i de Sant Joan Despí, s'hi organitzen les activitats culturals del municipi i també és la seu de l'Escola d'Art municipal. Està inclosa dins el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de l'any 1995, fitxa T2. La data de declaració al DOGC com a BCIN és de 22 de juliol de 1997 (DOGC num. 2478) | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 84493 | Torre Jujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jujol | <p>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Casa d'estil modernista construïda l'any 1932. És un edifici cantoner de planta en forma de 'T' integrat per dos habitatges independents en forma de 'L'. És d'un sol nivell d'alçat, excepte en el cos central, que esdevé el punt d'unió d'ambdues vivendes i presenta planta pis. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, a la planta baixa ressaltades amb un marc blau amb motius sinuosos al voltant. Sobre el portal d'una de les cases hi consta pintat de color blau 'Déu hi sia'. El cos central també presenta petits òculs decoratius emmarcats de color blau. Tant al cos central com als extrems de la construcció hi trobem coronaments a partir de capcers sinuosos acabats amb ceràmica i una xemeneia rematada amb un capcim al primer. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'angle que hi ha entre els cossos hi ha sengles patis.</p> | 08217-3 | C. Jacint Verdaguer, 31 / C. Llobregat, 11 | <p>Va ser construïda com a domicili particular de l'arquitecte Josep Maria Jujol en terrenys de la família Negre.</p> | 41.3683300,2.0568700 | 421124 | 4580076 | 1932 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84493-foto-08217-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84493-foto-08217-3-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 84494 | Torre Serra Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-serra-xaus | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | Casa construïda a principi del segle XX que s'emmarca dins l'estil modernista, i que està formulada com una superposició de volums que li dónen una aparença singular. És un edifici cantoner aïllat i de planta irregular format a partir d'un eix longitudinal, amb diversos cossos cúbics d'alçades i cobertes independents que sobresurten. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'extrem de xaloc hi ha el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat, cobert amb una tribuna cúbica desplaçada respecte l'eix longitudinal de la façana, tot seguint el vèrtex de la cantonada on està situada. La tribuna s'obre als dos carrers amb finestrals triforats i està sostinguda amb pilars decorats amb motllures i motius florals, que custodien alhora la portalada de forja de la tanca de la casa. Sobre de la coberta a tres vessants de la tribuna en sobresurt un altre cos cúbic de diferent aliniació i coberta a tres vessants. La façana orientada a llevant presenta dos cossos cúbics longitudinals, de planta baixa i pis i cobertes desiguals a dos vessants, entre els que s'intercala un tercer cos perpendicular de menor dimensions i que supera en alçada a la resta. Una part d'aquesta façana queda parcialment tapada per un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior amb terrassa transitable i baranes de balustrada. A la façana principal també hi ha un balcó amb baranes de balustrada. Excepte el portal d'accés, totes les obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat i presenten esgrafiats blaus amb dos ànecs encarats sobre la llinda. L'acabat exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, on ressalten els esgrafiats de les obertures i dels frisos de la tribuna i del coronament. | 08217-4 | C. Jacint Verdaguer, 29 | Va ser construïda per encàrrec de Pere Xaus. | 41.3681900,2.0566800 | 421108 | 4580060 | 1921 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84494-foto-08217-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84494-foto-08217-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84494-foto-08217-4-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84495 | Ermita de la Verge del Bon Viatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-verge-del-bon-viatge | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROS, A.; SANZ, R. (2001) 'La capella de Santa Maria del Bonviatge, petita història d'un gran edifici', Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 15. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XIII-XX | Capella romànica del segle XIII sobre la qual s'ha fet una restauració recent en què s'han revestit les parets interiors amb lloses de marbre de travertí. És un edifici aïllat i de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta, que es troba rebaixat respecte el nivell actual del carrer, pel que l'accés es fa descendint unes escales. La nau consta de dos arcs diafragmàtics apuntats, en un dels quals s'observen restes de lletres esgrafiades de tradició medieval. El presbiteri no està separat de la resta i presenta un altar i una fornícula amb la imatge de la Verge. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels òculs de les façanes laterals i principal. A nivell exterior presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un òcul a sobre. Corona la façana un campanar d'espadanya que no conserva la campana. Les façanes laterals estan reforçades amb contraforts. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08217-5 | C. del Bon Viatge | La Verge del Bon Viatge és venerada a Sant Joan Despí des de l'any 1262, quan s'hi encomanaven els viatgers que hi eren de pas, ja que estava situada a peu del camí ral. Al llarg dels segles ha estat malmesa per guerres i inundacions. Durant la primera meitat del segle XX es va utilitzar com a magatzem i com a presó. S'hi celebrava missa el dissabte, però després es traslladà als diumenges i festius quan s'acabava l'ofici de la parroquial. | 41.3668800,2.0561400 | 421061 | 4579915 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84495-foto-08217-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84495-foto-08217-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84495-foto-08217-5-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al voltant de l'ermita s'hi va fer una excavació arqueològica (veure fitxa 72). | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84496 | Fàbrica de Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cartro | ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. CABELLO, A.M. ; ROCIO, C. (1998). 'Can Cartró: Patrimoni Arquitectònic i Industrial de Sant Joan Despí', 1eres Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Cornellà de Llobregat. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DOÑATE, I. (coord.). (2015). El Canal de la Infanta: La recuperació d'un patrimoni. Cornellà de Llobregat: L'Avenç de Cornellà de Llobregat. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. TEJERO, R. (2002). 'La última fàbrica de cartró del segle XIX', El Camí. Núm. 11. Colla de Geganters de Sant Joan Despí. | XIX-XX | Alguns espais estan deteriorats. | Conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis productius. Es tracta de naus de notables dimensions, de planta rectangular i cobertes a dos vessants, que es troben distribuïdes a l'entorn de la nau principal. Aquesta té el salt de l'Erasme a la part posterior, que originalment proporcionava l'energia per produir el cartró. A l'interior s'hi conserva tota la maquinària dividida en dos espais diferenciats; el primer on s'elaborava el cartró i el segon on es preparava per al seu embalatge. A migdia la nau queda unida per un cobert, obra de Josep Maria Jujol, a una segona nau de notables dimensions. El cobert té la façana de llevant d'obra vista, amb amb portals i finestrals d'arc escarser, que s'orienten al pati dels assecadors. La segona nau té la façana orientada a migdia i esdevé l'actual accés principal. El parament dels murs és d'obra vista i s'obre a les quatre façanes amb grans finestrals d'arc escarser, entre els que destaca el triforat de la part superior del frontis. A l'interior en destaquen les encavallades de fusta que sostenen la coberta. Des d'aquesta nau en direcció a llevant s'hi adossen de forma paral·lela diversos coberts disposats de més gran a més petit, que s'utilitzaven com a secadors del catró. Els primers coberts, de construcció més antiga, conserven els assecadors dissenyats pel propi Jujol. La tercera nau s'adossa a llevant de la principal de forma perpendicular i enllaça amb la casa dels encarregats, encarada al pati dels assecadors. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte dos portals d'arc escarser de la planta baixa. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'angle que formen la nau principal i la tercera hi ha una xemeneia troncocònica d'obra vista. | 08217-6 | Carrer de Les Begudes, 25 | Antigament, en aquest emplaçament hi havia un molí que prenia la força del salt de l'Erasme, un dels cinc salts d'aigua que tenia el Canal de la Infanta al segle XIX. Es creu que en aquest moment s'hi fabricaven indianes de la mà d'Erasme de Gònima. El molí va ser comprat l'any 1913 per Esteve Bachs per produir-hi cartró, i poc després passà als germans Marià i Lluís Bachs, que el van ampliar i reformar. Van encarregar el primer projecte l'any 1928 a Josep Domènech i Mansana. Poc després, l'any 1931, van encarregar a Josep Maria Jujol que unifiqués la part antiga i la nova. La tercera fase de construcció es correspon amb el garatge i la porteria, projectats per M. Viñals. La fàbrica va funcionar amb l'energia del salt de l'Erasme fins el 1964. Des d'aleshores fins a l'any 1990 en què va cessar la seva activitat comercial, la fàbrica funcionava amb energia elèctrica. Des de l'any 1997, els propietaris tenen un conveni amb l'entitat sense ànim de lucre Solidança, que utilitza la nau principal per a la venta de roba usada com a mesura d'inserció sociolaboral per persones en risc d'exclusió social. | 41.3737700,2.0473300 | 420333 | 4580688 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84496-foto-08217-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84496-foto-08217-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84496-foto-08217-6-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Domènech, Josep Maria Jujol, Ignasi Mas i Melcior Viñals | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84497 | Torre Greuzer de Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-greuzer-de-bosch | ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de plana baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb una torre quadrangular que sobresurt en un extrem i un cos rectangular a l'altre. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb un grup de tres finestres a les golfes. L'entrada és d'arc pla arrebossat i està coberta per un espai porxat obert amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Al costat de mestral de la coberta en sobresurt la torre, amb obertures d'arc mixtilini a les quatre cares i coberta a quatre vessants. Al costat de xaloc de la coberta hi ha un cos rectangular disposat de forma perpendicular amb coberta a dos vessants, una obertura triangular orientada a xaloc i un capcer prominent. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament esterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat. La coberta és de teula àrab, amb alguns trams vidriats. | 08217-7 | C. Francesc Macià, 6 | Va ser construïda per encàrrec de la barcelonina Trinidad Greuzer de Bosh. Antigament comunicava amb la Torre de la Creu a través dels seus jardins. Quan la família Parellada va vendre la Torre de la Creu a la Diputació de Barcelona, es van traslladar en aquesta casa. | 41.3679200,2.0602100 | 421403 | 4580027 | 1912 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84497-foto-08217-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84497-foto-08217-7-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Modest Taulet i Benítez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84498 | Villa José (Cases Auriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-jose-cases-auriga | ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici adossat a una altra casa, la Villa Elena, amb la que forma un conjunt. És de planta irregular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis es composa amb tres obertures d'arc pla arrebossat a la planta baixa i diverses finestres d'arc mixtilini al pis agrupades entre sí, totes elles amb ampits amb mosaics decoratius. Entre elles hi ha un plafó on hi consta: 'VILLA JOSE'. El coronament està definit per un capcer amb imbricacions ceràmiques en voladís i pilars intercalats, esgraonats en sentit ascendent fins a la cantonada, on es prolonga per la façana lateral en sentit descendent. Els diferents trams del capcer estan enllaçats entre sí amb forja trenada i els pilars estan decorats amb mosaic i motius florals en relleu. L'angle de la cantonada té fixada una placa ceràmica vidriada amb l'any '1910'. La façana lateral presenta el mateix tipus d'obertures que la principal, com també el mateix capcer al coronament. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb el sòcol revestit de còdols i rajoles ceràmiques vidriades decoratives, com també ho està la tanca del pati frontal. | 08217-8 | Passeig Canalies, 10 | Va ser construïda per encàrrec del barceloní Josep Maria Anzizu i Morell. | 41.3680500,2.0600700 | 421391 | 4580042 | 1910 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84498-foto-08217-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84498-foto-08217-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84498-foto-08217-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ignasi Mas i Morell | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84499 | Villa Elena (Cases Auriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-elena-cases-auriga | ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici adossat a una altra casa, la Villa José, amb la que forma un conjunt. És de planta irregular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i altell cobert a dos vessants, a banda i banda del qual hi ha una terrassa transitable. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, que incorporen rajoles ceràmiques en gradació sobre la llinda de les obertures, presents també als ampits. El finestral central té sortida a un balcó corregut amb un destacat treball de forja a la barana. Al costat hi ha una placa on hi consta 'VILLA ELENA'. A l'angle de la cantonada s'hi obre un altre finestral amb sortida a un balcó circular de les mateixes característiques que l'anterior. Sobre d'aquest finestral hi ha un esgrafiat amb l'any '1912' des d'on arrenquen dos dels pilars rematats amb trencadís del coronament, que junt amb d'altres sostenen una gelosia. Entre els pilars del capcer s'hi intercalen trams d'imbricació amb voladís. La façana lateral presenta la mateixa composició que la principal. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb el sòcol i la part superior de l'altell revestits amb còdols i rajola ceràmica vidriada, com ho està la tanca del pati. | 08217-9 | Passeig Canalies, 12 | Va ser construïda per encàrrec del barceloní Josep Maria Anzizu i Morell. | 41.3681000,2.0601100 | 421395 | 4580047 | 1911 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84499-foto-08217-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84499-foto-08217-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84499-foto-08217-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ignasi Mas i Morell | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84500 | Torre Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-comas | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XX | Casa construïda a principi del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, coronada amb un tram de reixa de forja amb flors de lis. El frontis es composa segons tres eixos, dels quals el central es troba avançat i presenta un porxo amb columnes amb capitells d'ordre dòric que sostenen un balcó amb balustrada i gerros decoratius. L'entrada és d'arc carpanell, com ho és el gran finestral triforat que dóna accés al balcó. Als eixos laterals, a la planta baixa hi ha sengles finestrals d'arc carpanell i al pis d'arc pla, amb motllura amb voladís sostinguda amb mènsules a la llinda. Aquests últims tenen sortida a balcons amb base motllurada sostinguda per mènsules i baranes de forja. A la resta de façanes, les obertures segueixen la mateixa tipologia que a la façana principal. El coronament està definit per un capcer rectangular que arrenca d'una cornisa, que a l'eix central és semicircular i inclou una imatge esculpida dins una orla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cantonades tant de l'eix central com del cos avançat amb franges a mode de carreu encoixinat. | 08217-10 | C. Francesc Macià, 10 | La casa va ser feta per encàrrec de Josefa Ribó, vídua de Comas. | 41.3690500,2.0594100 | 421337 | 4580153 | 1913 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84500-foto-08217-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84500-foto-08217-10-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Marcelí Coquillat i Llofriu | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84501 | Can Passani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passani | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estil noucentista construïda l'any 1932. És un edifici aïllat i de planta irregular que es composa de diversos cossos superposats de diferents alçades al voltant d'una torre quadrangular, coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte les que s'obren al pis superior de la torre, que són triforades amb columnetes d'obra vista. Aprofitant els angles entre els cossos hi ha diverses terrasses delimitades amb baranes de gelosia. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08217-11 | C. Francesc Macià, 46 | Va ser construïda l'any 1932 per encàrrec de Màrius Passani. | 41.3715400,2.0571300 | 421150 | 4580432 | 1932 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84501-foto-08217-11-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84502 | Residència geriàtrica Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-santa-rita | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat compost per diversos volums superposats de diferents alçades i cobertes. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta holandesa de teula mixta. El frontis presenta un cos avançat obert amb un gran pòrtic d'arc escarser a la planta baixa i un d'arc pla al pis, i té la part superior habilitada com a terrassa transitable. Al costat d'aquest cos n'hi ha un altre d'un sol nivell d'alçat, també habilitat a la part superior com a terrassa. Les finestres de les quatre façanes són d'arc pla arrebossat i s'hi distribueixen de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El pati frontal de la casa està tancat amb una paret de pedra i una porta amb un destacat treball de forja. | 08217-12 | C. Francesc Macià, 40 | Va ser construïda l'any 1915 per encàrrec del barceloní Antoni Laporte, qui posteriorment fou alcalde de Sant Joan Despí. Posteriorment la va adquirir Màrius Passani, que l'any 1932 va modificar algunes de les obertures de la casa. Més endavant va destinar-se a residència dels forners de la indústria Santa Rita. Des de l'any 1984 s'utilitza com a residència geriàtrica. | 41.3711600,2.0574700 | 421178 | 4580389 | 1915 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84502-foto-08217-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84502-foto-08217-12-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Rafael de Sorrain | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84503 | Can Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernis | DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. | XIX-XX | Edifici, construit al segle XIX, de planta rectangular composada per diversos volums superposats, dels quals els de gregal són de construcció posterior . El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vesants amb el carener paral·lel a la façana, amb un cos central perpendicular que sobresurt respecte els altres, tant en alçada com a la façana. El frontis presenta una entrada porxada amb pilars que sostenen el balcó del pis, que es prolonga a tota la façana i al qual tenen accés els finestrals d'arc pla de pedra del pis. Les obertures de la planta baixa són d'arc pla arrebossat i la del cos central d'arc de mig punt de pedra. A la façana lateral hi ha un portal d'arc pla arrebossat i un finestral d'arc pla de pedra amb sortida a un balcó. Sobre el seu eix hi ha tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons, excepte al cos central, on presenta un senzill capcer custodiat amb gerros ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. Dels cossos afegits a gregal destaquen els finestrals biforats amb motllures a la llinda. | 08217-13 | C. Francesc Macià, 54 / C. Creu d'en Montaner, 7 | El nom de la casa ve del cognom d'un dels seus propietaris, d'origen barceloní, que l'utilitzaven per a l'estiueig. | 41.3723300,2.0567300 | 421117 | 4580520 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84503-foto-08217-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84503-foto-08217-13-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Recer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84504 | Villa Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-cristina | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que presenta un sol nivell d'alçat, excepte el cos central, que presenta un pis. La coberta en tots els cossos és plana habilitada com a terrassa transitable. Presenta una entrada porxada amb pilars quadrangulars, amb la part superior habilitada com a terrassa. Les obertures són totes d'arc pla emmarcades amb una motllura, enllaçades entre sí amb una motllura horitzontal. El cos central té a la façana de gregal un finestral triforat amb sortida a un balcó sostingut amb mènsules decoratives i baranes de forja presents també a les terrasses dels cossos laterals. El coronament del cos central està definit per una cornisa amb voladís d'on arrenca un capcer rectangular, com el de la part posterior de la casa. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les motllures dels pilars i les obertures de diferent tonalitat. Està envoltada per un jardí amb una tanca amb pilars d'obra, els de la portalada inscrits: 'ANY' '1914'. | 08217-14 | Passeig de Maluquer, 10/ C. Francesc Macià, 3 | Casa d'estiueig construïda per encàrrec de la barcelonina Cristina Canalies, vídua de Giralt. | 41.3674100,2.0602700 | 421407 | 4579970 | 1914 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84504-foto-08217-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84504-foto-08217-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84504-foto-08217-14-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Marcelí de Coquillat i Llofriu | També es coneix com a Torre Giralt. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 84505 | Casa del passeig Maluquer, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-maluquer-4 | XX | Casa d'estil modernista construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossen diversos cossos als laterals. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Els finestrals del pis incorporen decoració vegetal en relleu a la llinda, un d'ells amb sortida a un balcó sostingut amb mènsules decoratives i baranes de forja i l'altre amb barana de motius circulars decorats. El coronament està definit per un capcer sinuós amb baranes de motius circulars decorats intercalades, que a la part central té una orla en relleu decorada amb motius florals i l'any '1923' pintat al centre. El capcer es prolonga per les façanes laterals amb un perfil sinuós definit per una cornisa motllurada. A cada façana lateral s'hi adossa un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable, delimitada amb baranes de balustrada. El cos orientat a garbí presenta un portal d'arc carpanell arrebossat des d'on s'accedeix a l'entrada principal. Adossat a aquest cos hi ha un altre volum, de planta baixa i pis i que reprodueix el capcer del volum principal a petita escala. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les motllures dels nivells de forjat, els elements decoratius del capcer, les motllures de les obertures i la balustrada de diferent tonalitat. | 08217-15 | Passeig Maluquer, 4 / Passeig del Canal | 41.3671900,2.0598400 | 421371 | 4579946 | 1923 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84505-foto-08217-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84505-foto-08217-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84505-foto-08217-15-3.jpg | Legal | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84506 | Can Maluquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maluquer | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. 'Historias del Seguro: Jose Maluquer y Salvador (1863-1931), apostol del Seguro Popular' Mercado Previsor (2008). Núm 469. Madrid: Ediciones de Negocios. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari i conservació de Béns: Can Maluquer. Trencadís. 2011. | XVIII-XXI | Masia del segle XVIII que va ser reformada al segle XIX. A principi del segle XXI va ser reformada de nou per habilitar-la com a casal d'avis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés està centrat en el frontis i és d'arc escarser de pedra carejada. La resta d'obertures de la façana principal es composen segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i d'arc pla arrebossat als pisos. Sobre el portal hi ha pintat un rellotge de sol ovalat on hi consta l'any '1848'. Al costat del portal s'hi troba fixada una placa commemorativa de marbre de l'Institut Nacional de la Previsió', i a l'altre costat s'hi observa una pedra fixada en el parament amb les restes d'una inscripció 'SORORES…ARCARS…ASIA…'. A les façanes laterals s'hi adossen sengles cossos de dos nivells d'alçat i coberta a tres vessants, dels quals la de garbí té una galeria sostinguda amb pilars d'obra vista, que es prolonga fins a la façana posterior. Tant a les façanes laterals com posterior les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El ràfex està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat. L'interior ha estat completament reformat, tot i que s'hi conserven diversos elements d'interès, com dos cups circulars revestits amb cabirons de ceràmica vidriada a la planta baixa. | 08217-16 | C. Rius i Taulet, 4 | Can Maluquer era la casa d'estiueig de la família Maluquer, que tot i no tenir origen sant joanenc hi estava vinculada. Era descendent de la mateixa l'advocat i polític Josep Maluquer i Tirrell qui es casaria amb Glòria Salvador, de Can Pau Torrents de Sant Joan Despí. El seu fill Josep Maluquer i Salvador va ser el fundador de l'Institut Nacional de Previsió, labor que el portà a ser distingit amb la Medalla d'Or del Treball, poc abans de la seva mort l'any 1931. El mateix any, la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis de Barcelona li va crear un museu a la casa de Sant Joan Despí, amb el nom de Museu Històric de la Previsió Social i amb bases aprovades el 23 de desembre de 1931. | 41.3667400,2.0588200 | 421285 | 4579897 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84506-foto-08217-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84506-foto-08217-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84506-foto-08217-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al pis també s'hi conserva la col·lecció de l'antic museu dedicat a Josep Maluquer i Salvador, d'accés restringit. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84507 | Pinacles de la casa del carrer Montjuïc, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacles-de-la-casa-del-carrer-montjuic-44 | DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. | XX | Els pinacles de la tanca de la casa del carrer Montjuïc número 44 es conserven a Can Negre, quatre a l'interior i dos més a fora. Estaven fixats sobre pilars quadrangulars d'obra i presenten arcs cecs motllurats en cadascuna de les cares, rematades per un coronament triangular. Els pinacles es troben revestits amb trencadís policromat. | 08217-17 | Can Negre. Pl. de Catalunya | La tanca va ser encarregada a Josep Maria Jujol per Madrona Salesa per la finca que tenia al carrer de la Princesa. La casa va ser enderrocada fa uns anys i de la reixa se'n van conservar els pinacles. | 41.3672800,2.0575300 | 421178 | 4579958 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84507-foto-08217-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84507-foto-08217-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84507-foto-08217-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La reixa formava part del Catàleg de protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de l'any 1995, però ara són simplens bens mobles sense protecció urbanística específica. .Els pinacles van ser restaurats pel Laboratori de Restauració de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84508 | Casa del carrer de les Torres, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-torres-12 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. | XIX | Casa construïda durant el segle XIX segons la tipologia d'obra popular. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc escarser. És especialment rellevant el treball de forja de la porta, amb un paó reial i una serp a la part central. El ràfec està acabat amb una cornisa amb voladís. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. | 08217-18 | C. de les Torres, 12 | En aquesta casa hi havia el taller de serralleria del manyà Olivé, col·laborador habitual de Josep Maria Jujol. | 41.3679100,2.0582000 | 421235 | 4580028 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84508-foto-08217-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84508-foto-08217-18-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84509 | Torre Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-concepcio | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici cantoner amb planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants. Les obertures són totes d'arc mixtilini i es distribueixen per les façanes formant eixos. A l'angle entre els dos cossos s'hi obre el portal d'accés. A la part posterior s'hi adossa un cos d'un sol nivell d'alçat amb una tribuna amb tres finestrals i la part superior habilitada com a terrassa transitable. El ràfec està acabat amb cabirons, amb una capcer a l'extrem de gregal de perfil semicircular resseguit per una motllura i coronat amb una bola ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08217-19 | C. de les Torres, 7 | Va ser construïda per encàrrec dels barcelonins Joan Parelló i Rosa Gubert. | 41.3679900,2.0578400 | 421205 | 4580037 | 1932 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84509-foto-08217-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84509-foto-08217-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84509-foto-08217-19-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Salvador Sellés i Baró | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84510 | Casa Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vinas | ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, A. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb dos dels finestrals del pis amb sortida a un balcó corregut amb base decorada amb còdols i rajola ceràmica. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb un sòcol revestit amb còdols i ceràmica des d'on arrenquen tres franges verticals amb el mateix tractament, que acaben en forma de pinacle decorat amb trencadís al coronament. La franja central divideix compositivament la façana, i alhora incorpora una fornícula triangular acabada amb trencadís amb la imatge de la Moreneta. El coronament de l'edifici està definit per un capcer esgraonat irregular, revestit amb còdols i amb rajola ceràmica entre la que s'intercalen els pinacles esmentats. És també singular la ventilació sota coberta i la corriola de forja amb forma de drac de la part superior de la façana. | 08217-20 | C. Jacint Verdaguer, 28 i 30 | Va construir-se per encàrrec de la barcelonina Engràcia Viñas i Güell. L'any 1916 va encarregar la construcció d'una nau al costat, que posteriorment va cedir a l'agrupació Filles de Maria. | 41.3679200,2.0567600 | 421114 | 4580030 | 1911 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84510-foto-08217-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84510-foto-08217-20-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ignasi Mas i Morell | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84511 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-8 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa d'estil modernista que ha estat reformada interiorment per habilitar-la com a equipament. És un edifici entre mitgeres compost per un volum de planta rectangular i un volum perpendicular adossat al costat de llevant que es prolonga fins al carrer formant un pati tancat davant la façana principal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres obertures a la planta baixa i dos finestrals al pis d'arc pla arrebossat que, junt amb els plafons esgrafiats, li atorguen simetria. A l'esgrafiat del costat del portal s'hi conserva la firma de Jujol. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb baranes de forja. La façana està coronada per un capcer triangular amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua esgrafiada al centre entre motius vegetals i la inscripció 'ANNO DOMIM 1926' als costats. El segon volum s'obre amb un portal d'arc pla arrebossat a cada façana i una galeria horitzontal de tres pòrtics a ponent, dos d'arc escarser arrebossat sobre impostes i el del mig d'arc pla arrebossat; i dos pòrtics d'arc escarser arrebossat sobre impostes a migdia. Les obertures estan ressaltades amb línies esgrafiades, i a la part superior de les façanes hi consten les lletres esgrafiades 'A' i 'R' i al centre 'ARBORICULTOR' en un costat; i un arbre entre dos cistells a l'altre. La tanca del carrer és senzilla, amb dos trams de mur amb reixa de forja i la portalada amb pilars d'obra amb fanals a sobre. | 08217-21 | C. Jacint Verdaguer, 27 | Va ser construïda l'any 1926 per encàrrec d'Antoni Rovira i Estruch i segons projecte de J. Graner. El mateix any, Josep Maria Jujol va modificar la façana amb el capcer i els esgrafiats. El segon volum va ser construït per Lluís G. Colomer l'any 1930. | 41.3681400,2.0565600 | 421098 | 4580055 | 1926 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84511-foto-08217-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84511-foto-08217-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84511-foto-08217-21-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | J. Graner, Josep Maria Jujol i Gibert, Lluís G. Colomer | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84512 | Ajuntament de Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-joan-despi | <p>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós.</p> | XX | <p>L'edifici de l'ajuntament és una construcció d'estil noucentista de la primera meitat del segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants, amb la part frontal elevada per destacar el plafó de marbre amb l'escut municipal. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos d'obertures d'arc mixtilini, de les quals les del pis tenen una motllura ceràmica prominent. Els tres finestrals centrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb barana de balustrada, sostingut amb mènsules ceràmiques. A la façana lateral les obertures es troben distribuïdes de forma aleatòria, d'arc mixtilini a la planta baixa, d'arc rebaixat arrebossat al pis i d'arc pla al segon pis. Les del pis també tenen sortida a un balcó amb baranes de balustrada de les mateixes característiques que el del frontis. El coronament presenta un ràfec de notable voladís amb imbricacions ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb la imbricació ceràmica que ressegueix el pis, les motllures, ampits de finestres, mènsules i voladís de diferent tonalitat.</p> | 08217-22 | Camí del Mig, 9 | <p>Antigament, la casa consistorial estava situada a la plaça de la Constitució. L'any 1918 es va crear un patronat amb l'objectiu de construir-ne una de nova. Els terrenys on es construí van ser cedits per Frederic Casas. A la dècada de 1970 va ser ampliada en diverses ocasions.</p> | 41.3678500,2.0550200 | 420969 | 4580024 | 1920 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84512-foto-08217-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84512-foto-08217-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84512-foto-08217-22-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Domènech i Mansana | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 84513 | Església de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-0 | <p>ARTIAS, B., coord. (2003). Gaudí, Jujol i el modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós.</p> | XVIII-XXI | <p>L'església parroquial de Sant Joan Baptista és un temple d'origen romànic que va ser reconstruït en diverses ocasions, la darrera a principi del segle XXI. El campanar és la part més antiga conservada, d'època barroca. És un edifici de planta basilical amb capçalera de tres absis semicirculars. La nau central comunica amb les capelles laterals a través d'arcs de mig punt, des d'on arrenquen les pilastres que sostenen els arcs torals de la volta de canó. Les naus laterals estan cobertes amb volta de creueria, dividides entre sí amb arcs torals. La part del creuer es defineix amb un cimbori octogonal cobert amb una cúpula, que junt amb la rossassa del capcer i les obertures dels peus aporten llum natural al temple. El presbiteri està cobert amb volta de canó i està custodiat per dos púlpits circulars, obra de Jujol. També són obra de l'arquitecte els treballs de forja, la capella del Santíssim (situada al costat del presbiteri), alguns vitralls, i probablement el disseny dels bancs. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana de forja. A l'exterior, el temple té un acabat molt auster, amb un frontis obert amb portal d'arc pla emmcarcat amb pedra, un finestral d'arc de mig punt arrebossat i un òcul a sobre. El coronamenet està definit per un capcer de semicercles esgraonat. Al costat de ponent s'hi adossa el campanar de planta rectangular a la base i octogonal a la part superior, que s'obre als quatre costats amb pòrtics d'arc de mig punt on s'observen les campanes.També incorpora un rellotge a la part frontal i una pedra inscrita amb l'any '1781'. Al costat de llevant del frontis s'hi obren tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Les façanes laterals estan decorades amb pilastres i no presenten obertures. El tractament exterior dels murs és arrebossat en alguns trams i en d'altres, com als absis, d'obra vista.</p> | 08217-23 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'origen de l'església de Sant Joan Despí es remunta al segle XI. El temple original fou ampliat al segle XVI, i al segle XVIII s'hi afegí el campanar. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada i va ser reconstruïda de la mà de Josep Maria Ayxelà i Tarrats. L'arquitecte Josep Maria Jujol també va participar en l'ampliació de la rectoria l'any 1936 i en la decoració de l'interior de l'església l'any 1943. L'any 2000 la façana va ser elevada segons projecte de Jordi Bonet, i l'artista Llucià Navarro hi va pintar un esgrafiat de Sant Joan Baptista.</p> | 41.3672900,2.0557800 | 421032 | 4579961 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84513-foto-08217-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84513-foto-08217-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84513-foto-08217-23-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 96|98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84514 | Mercat municipal del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-del-centre | <p>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Mercat d'estil noucentista construït durant la primera meitat del segle XX. És una nau aïllada disposada de forma longitudinal i d'un sol nivell d'alçat. El cos central té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i sobresurt respecte els cossos laterals, que tenen la coberta plana. El cos central incorpora obertures octogonals que donen llum natural a l'interior, juntament amb la gran obertura triangular que presideix la façana principal. Al voltant d'aquesta última hi ha un capcer prominent també triangular, que en cadascun dels seus angles presenta un gerro ceràmic decoratiu. A la façana posterior hi ha un capcer de les mateixes característiques. L'accés principal està dividit amb dues columnes, mentre que el de la façana posterior és més simple. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb una cornisa ceràmica decorativa que ressegueix els angles de la façana.</p> | 08217-24 | Pl. de la Constitució | <p>A principi del segle XX el mercat estava situat a l'aire lliure, a la mateixa plaça de la constitució, i només una part estava sota cobert. L'any 1932 es va construir l'edifici actual.</p> | 41.3666900,2.0553900 | 420998 | 4579895 | 1932 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84514-foto-08217-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84514-foto-08217-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84514-foto-08217-24-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Cèsar Martinell i Brunet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 84515 | Casa entre mitgeres del carrer d'en Ribes, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-entre-mitgeres-del-carrer-den-ribes-6 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La part superior del frontis està afectada d'humitats. | Casa d'estil eclèctic construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, de les quals les de l'eix central formen grups de dos. El portal és d'arc de mig punt arrebossat amb una orla a la clau i un emmarcament motllurat, com ho són també els dos finestrals de la planta baixa, tot i que la motllura que els emmarca està gravada amb motius decoratius. Sobre l'eix del portal hi ha un finestral biforat d'arc pla arrebossat separat per una columna amb capitell dòric, sobre el qual hi ha un frontó triangular amb una orla al centre. Seguint el mateix eix hi ha una altra finestra biforada més senzilla, amb un emmarcament motllurat. Als pisos dels eixos laterals hi ha sengles finestrals d'arc pla arrebossat, tots ells amb sortida a balcons sostinguts amb mènsules decorades i baranes forjades. Les bases motllurades dels balcons del pis enllaçen amb la cornisa motllurada que ressegueix el nivell de forjat. Els finestrals del segon pis presenten a la llinda un frontó triangular, sobre els quals arrenca un capcer sinuós resseguit per una motllura en relleu acabat a la part central amb volutes i un gran òcul amb garlandes en relleu a sota. Als extrems del capcer en sobresurten gerros decoratius. El tractament exterior del mur és esgrafiat imitant carreus. | 08217-25 | C. d'en Ribes, 6 | Va ser construïda per encàrrec de Miquel i Duran a l'arquitecte Juli Maria Fossas, qui també va reformar la seva casa, Can Po Cardona. | 41.3652500,2.0576100 | 421182 | 4579733 | 1925 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84515-foto-08217-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84515-foto-08217-25-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Juli Fossas i Martínez | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 84516 | Can Sandiumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sandiumenge | DURAN, M. (2002). 'El territori sotmès. La transformació urbana de Sant Joan Despí (segles XIX-XX)': Materials del Baix Llobregat, 8. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XVIII-XXI | Masia del segle XVIII que ha estat notablement reformada a principi del segle XXI, fent de nou tot l'espai interior. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna, excepte el portal antic, que és d'arc escarser de pedra carejada. Aquest ha estat tapiat i obert amb una petita finestra, ja que l'accés actual es troba a la façana de tramuntana. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa i pis amb dues galeries horitzontals amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, que es prolonguen a les façanes laterals. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb algun dels carreus de les cantonades visibles. | 08217-26 | C. Major, 31-33 | L'any 1845 la va comprar el mercader Magí Sandiumenge, qui la va fer reformar. A la dècada de 1940 la van vendre als Olivé, qui l'any 2004 la vendria a l'Ajuntament de Sant Joan Despí, que va restaurar-la i adequar-la per albergar pisos de lloguer per a la gent gran. | 41.3644400,2.0572500 | 421151 | 4579643 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84516-foto-08217-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84516-foto-08217-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84516-foto-08217-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84517 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-15 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (2002). 'El territori sotmès. La transformació urbana de Sant Joan Despí (segles XIX-XX)': Materials del Baix Llobregat, 8. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Casa del segle XVIII que va ser reformada al segle XIX. Durant la primera meitat del segle XX va ser reformada de nou per adaptar-la als cànons estètics noucentistes. És un edifici compost per diversos volums, dels quals el principal és de planta quadrangular. La façana de xaloc es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat de la part central del pis. El coronament està definit per una cornisa amb voladís que sosté un capcer semicircular a la part central, que envolta tota la contrucció, amb acabament triangular a la façana de mestral A la façana lateral presenta quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, profusament decorada amb esgrafiats clàssics, que reprodueixen plafons geomètrics i sanefes a l'entorn de les obertures i el coronament. A la façana lateral hi ha esgrafiat les dates '1851-1930', al capcer de la de mestral '1746' i en un extrem 'M.DOMINGUEZ/ 18-6-2003'. | 08217-27 | C. Major, 35 | L'any 1845 la va comprar el fabricant Josep Serra Marrugat, qui la va reformar. | 41.3650100,2.0565800 | 421096 | 4579707 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84517-foto-08217-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84517-foto-08217-27-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84518 | Can Trias de Bes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias-de-bes | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (2002). 'El territori sotmès. La transformació urbana de Sant Joan Despí (segles XIX-XX)': Materials del Baix Llobregat, 8. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XVIII-XXI | Casa construïda al segle XVIII. És un edifici aïllat i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants d'on sobresurt una torre mirador quadrangular. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja. A la resta de façanes en destaca la composició marcadament simètrica, amb les obertures formant eixos. A la façana posterior, a nivell del pis, hi ha una galeria horitzontal amb set pòrtics d'arc carpanell que descansen sobre impostes i que es prol·longa amb un pòrtic més a les façanes laterals. A la façana lateral s'hi adossa un cos d'un nivell d'alçat habilitat a lal part superior com a terrassa transitable amb una escala que descendeix fins al jardí. El ràfec presenta una senzilla imbricació ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb esgrafiat imitant carreus a la planta baixa i plafons rectangulars intercalats entre les obertures. L'interior esta essent completament reformat. Del mur perimetral que tancava la finca frontalment se'n conserven les dues portalades, rematades amb una cornisa prominent. | 08217-28 | C. Major, 37-39 | Antigament era coneguda com a torre de l'Oliva (VILLEGAS, 2003:472). La família barcelonina Trias de Bes tenia aquesta casa com a torre d'estiueig. L'any 1928 s'hi va construir el jardí projectat per Cayetano Cabañes. Durant la Guerra Civil fou utilitzada com a centre de la C.N.T. | 41.3654400,2.0560400 | 421051 | 4579755 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84518-foto-08217-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84518-foto-08217-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84518-foto-08217-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer el Mapa de Patrimoni està essent rehabilitada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84519 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (2002). 'El territori sotmès. La transformació urbana de Sant Joan Despí (segles XIX-XX)': Materials del Baix Llobregat, 8. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa del segle XVIII. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són arrebossades. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja. Entre les finestres del pis s'hi ha pintat un rellotge de sol on hi consta: 'CAN CASAS 1710'. El coronament està definit per un capcer rectangular amb motllures decoratives. A les façanes laterals s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres d'arc pla i de mig punt arrebossat. A la façana posterior s'hi adossen diversos cossos annexes de dos nivels d'alçat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. La finca queda tancada frontalment amb un mur perimetral. | 08217-29 | C. Major, 41 | A principi del segle XVIII va ser adquirida per Baldiri Casas. Al segle XIX s'hi va fer una gran reforma. Va ser la casa pairal del prohom santjoanenc Frederic Casas, qui va cedir els terrenys on es van construir les escoles nacionals i l'ajuntament. | 41.3658700,2.0556000 | 421015 | 4579804 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84519-foto-08217-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84519-foto-08217-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84519-foto-08217-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84520 | Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maset-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. DURAN, M. (1997). 'Masies i torres de Sant Joan Despí': Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 12. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. | XI-XXI | Casa del segle XVII que té el seu origen en l'època medieval. Conserva part de l'estructura primitiva, tant pel que fa a la distribució a l'entorn d'un pati central com del parament de carreus dels murs. Al segle XVII s'hi va fer una gran reforma, visible en les obertures de la façana principal i en la incorporació de merlets a les cantonades. Al segle XIX s'hi feu una altra reforma i s'hi va incorporar la galeria amb pòrtics de les golfes. Fa uns anys la casa ha estat totalment rehabilitada com a habitatge modern. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants amb un pati central descobert. El frontis està orientat a xaloc i es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a l'eix central, on hi ha un portal d'arc escarser adovellat i un finestral de tradició renaixentista al pis. Aquest és d'arc pla amb un guardapols en relleu profusament decorat amb un escut en relleu i mascarons. Les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic. A la resta de façanes hi ha poques obertures, disposades de forma aleatòria. En les fotografies anteriors a la darrera intervenció, s'observen arcs de pedra tapiats a la planta baixa de la façana posterior, com també algun a la principal. Els murs de les quatre cantonades es prol·longuen sobre la coberta a mode de torres, coronades amb merlets esgraonats. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les torres dels extrems acabades amb carreus disposats en filades. | 08217-30 | Camí del Mig, 42 | Anteriorment era coneguda com Cal Masico o Cal Bessó. El nom actual el rep del darrer masover, Tomàs Calvet (Tomàs-Tomasset- Maset). Fa pocs anys la família Vallhonrat-Dupré la va vendre i ha estat reformada. | 41.3699800,2.0543500 | 420915 | 4580261 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84520-foto-08217-30-1.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|93|94|95|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84521 | Can Po Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-po-cardona | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (2002). 'El territori sotmès. La transformació urbana de Sant Joan Despí (segles XIX-XX)': Materials del Baix Llobregat, 8. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. DURAN, M. (1996). 'Masies i torres de Sant Joan Despí': Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 11. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. VIDAL, M., dir. (2016). Joies del Noucentisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XX | Masia del segle XVIII que va ser reformada durant la primera meitat del segle XX segons els cànons noucentistes. En aquest indret hi hauria hagut una masia anterior, de la qual queden vestigis en el subsòl. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, amb sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat adossats als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, d'on sobresurt una torre quadrangular coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt i els tres pòrtics d'arc de mig punt de les golfes. Els cossos laterals presenten al pis sengles galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell sobre impostes, que es prolonguen amb dos pòrtics a la façana principal i posterior. La façana posterior està resolta compositivament com la principal, tot i que presenta un cos adossat d'un nivell d'alçat que té la part superior habilitada com a terrassa transitable. Des d'aquesta en surt una escala paral·lela al mur que permet accedir al pati. El coronament de l'edifici està definit per un capcer sinuós amb gerros ceràmics decoratius que ressegueix la totalitat de la construcció. L'element més notable de la construcció són els esgrafiats que decoren profusament les façanes, imitant carreus a la planta baixa i escenes de temàtica cultural i artística a la resta. Així, s'hi observen medallons amb personatges catalans de l'època, tals com Mossèn Cinto Verdaguer, Francesc Cambó i Àngel Guimerà; efígies de músics, les quatre estacions de l'any, instruments, garlandes, etc. A la façana posterior hi consta 'RESTAURADA AL 1927'. La torre que sobresurt de la teulada actua com a caixa d'escala i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. A l'interior, la casa preserva els paviments, sostres i la distribució original, com també un menjador amb pintures murals de Dàrius Vilàs. | 08217-31 | Camí del Mig, 54 | La masia està documentada des de l'any 1750. Anteriorment s'havia conegut com Manso Vidal i després casa Figueras. Vers el 1850 va ser comprada en subhasta pública per Josep Cardona, fins aleshores masover, de qui deriva el nom amb el que es coneix la casa actualment. L'any 1927 Miquel Cardona i Duran la va reformar segons projecte de Juli M. Fossas, segons sembla amb la col·laboració en els esgrafiats de la façana de Josep Maria Jujol. | 41.3701400,2.0540100 | 420887 | 4580279 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84521-foto-08217-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84521-foto-08217-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84521-foto-08217-31-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Juli Maria Fossas/ Josep Maria Jujol i Gabriel Caldés (esgrafiats) | 96|98|106|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84522 | Can Pau Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-torrents | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SANVICENS, A. (2015). Jaume Salvador i Pedrol i el seu temps. Madrid: Editorial Vivelibro. | XVII-XX | Masia del segle XVII que va ser reformada al segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada i parcialment habilitada com a restaurant. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. A les façanes laterals s'hi adossen sengles cossos laterals de dos nivells d'alçat i coberta a tres vessants. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants que incorpora una terrassa a la part frontal. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte una de la planta baixa d'arc pla arrebossat, de factura moderna. Les golfes s'obren amb una galeria amb tretze petits pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, dels quals els centrals deixen veure la terrassa de la coberta. Els extrems de la façana es prol·longuen sobre la coberta a mode de torres, que tenien merlets esgraonats, actualment desapareguts. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica de teula i rajol. Dels cossos laterals, destaca el de ponent, obert al pis amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc carpanell sobre impostes i barana de balustrada, que es prol·longa a les façanes principal i posterior. L'altre cos lateral també és porxat i s'hi ha fet afegits moderns. Les parets interiors de la galeria estan decorades amb pintures murals. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb els carreus de les cantonades vistos i motius geomètrics esgrafiats. A l'interior s'hi conserven parcialment els paviments i els elements de suport. | 08217-32 | C. de la Creu d'en Muntaner, 5-7 | Al segle XVIII el mas pertanyia a la família Salvador, dels quals destaca el botànic Jaume Salvador i Pedrol (1649-1740), que va crear al mas un jardí, anomenat 'Jardí Botànic de la Reial Cort' i considerat un dels primers del país. Els Salvador van comprar la baronia de la Bleda i s'intitulaven legalment barons de la Bleda, motiu pel qual la masia de Can Pau Torrents també va ser coneguda com Cal Baró de la Bleda. Descendent d'aquesta família també fou el jurisconsult Josep Maluquer i Salvador (1863-1931), fundador de l'Institut Nacional de la Previsió. L'any 1910 la finca va ser adquirida pels Torrents, que fins aleshores n'havien estat els masovers. A la dècada de 1970 la van habilitar com a restaurant, activitat que encara s'hi desenvolupa. | 41.3710500,2.0533600 | 420834 | 4580381 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84522-foto-08217-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84522-foto-08217-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84522-foto-08217-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Coneguda també com Cal Baró de la Bleda. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, alguns dels esgrafiats de la façana han desaparegut. | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84523 | Festa dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-reis | XX-XXI | La Festa dels Reis de Sant Joan Despí és una de les celebracions més esperades de la localitat. L'arribada dels Reis de l'Orient és preparada per l'astròleg Sadurní, un personatge envoltat de misteri que habita a la Torre de la Creu i que només pot ser visitat els dies previs a la cavalcada. En aquest moment tant esperat, rep els infants i els ensenya el seu laboratori i creacions per preparar l'arribada dels reis de l'Orient, tot envoltat de llum i màgia. La tarda del 5 de gener arriben per fi els Reis de l'Orient amb les seves carrosses, acompanyats dels patges i de tota la comitiva i de l'astròleg Sadurní. | 08217-33 | Sant Joan Despí | 41.3680700,2.0604000 | 421419 | 4580043 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 84524 | Can Pau Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-ventura | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. | XIX | Masia del segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal que és d'arc escarser. El coronament està definit per un capcer rectangular amb barana de balustrada. La façana posterior presenta quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. De la façana lateral, orientada al camí, en destaca una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc pla arrebossat, sobre la qual hi ha una cornisa motllurada. El tractament exterior del mur és arrebossat. | 08217-34 | Camí del Mig | Antigament era coneguda com Cal Marcó. El nom actual el rep de la unió de noms de dos dels propietaris que tingué després, anomenats Pau i Ventura Camprubí, dels quals descendeixen els propietaris actuals. | 41.3719400,2.0524800 | 420761 | 4580480 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84524-foto-08217-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84524-foto-08217-34-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com Can Camprubí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84525 | Can Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rei-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ORÒ, X.; BORRÀS, E. (1991). 'Masies i torres de Sant Joan Despí': Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 6. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. | XVII-XIX | Can Rei és una masia del segle XVII que va consolidar-se al segle XIX com una casa de planta basilical. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants que fan el desaiguat als laterals i al cos central amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc rebaixat ceràmic amb sortida a un balcó amb baranes de forja. Al costat hi ha pintat un rellotge de sol. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Sobre la finestra de les golfes hi ha una corriola. El ràfec està definit per una cornisa. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. En un costat de la casa hi ha adossat de forma perpendicular un cos annex de dos nivells d'alçat, que s'obre al superior amb finestrals d'arc de mig punt arrebossat. | 08217-35 | Disseminat 12 | Segons tradició popular, el nom de la casa prové de la semblança d'un dels seus propietaris amb un monarca espanyol. A la masia hi va viure un canonge de la Catedral de Barcelona que deia la missa diària. | 41.3721000,2.0531900 | 420821 | 4580497 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84525-foto-08217-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84525-foto-08217-35-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84526 | Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tous-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. DURAN, M. (1999). 'Masies i torres de Sant Joan Despí': Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 13. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XIX | Masia del segle XVIII que va ser reformada al segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc de mig punt adovellat. Els finestrals del pis tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja, i al costat tenen un rellotge de sol desdibuixat. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment amb cornises motllurades, també present al coronament, d'on arrenca un capcer rectangular senzill. A les façanes laterals s'hi adossen sengles cossos d'un sol nivell d'alçat, habilitats a la part superior com a terrasses transitables delimitades amb baranes de balustrada. El tractament exterior dels murs és arrebossat. A la façana lateral en sobresurt una torre de quatre nivells d'alçat, oberta a les quatre cares amb finestres d'arc pla arrebossat i coronada amb merlets esgraonats. La torre actua com a caixa d'escala, permetent separar la planta noble, destinada als senyors, de la resta. A la sala del pis s'hi conserven les pintures murals del segle XIX, així com l'alcova de l'època. | 08217-36 | Disseminat 1 | Abans era coneguda com Casa Ramoneda. A finals del segle XIX va ser adquirida pels Creixells, família barcelonina que la va utilitzar com a casa d'estiueig fins l'esclat de la Guerra Civil i que en manté la propietat. La família Olivé, provinents del carrer de la Barca, en són masovers des de finals del segle XIX. El poeta Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984) hi va estiuejar pels volts de 1920. Durant la Guerra Civil va ser municipalitzada i s'hi van allotjar famílies refugiades. En l'actualitat es manté com una de les darreres explotacions agrícoles tradicionals del terme, subministrada per l'aigua del Canal de la Infanta. | 41.3723700,2.0513300 | 420666 | 4580529 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84526-foto-08217-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84526-foto-08217-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84526-foto-08217-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com Can Creixells. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84527 | Can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip | Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A., dir. (1984). Catalunya Romànica: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SUBIRANAS, C. (2016). Memòria de l'estudi arqueològic preliminar de la Masia de Can Felip. Sant Joan Despí. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XII-XIX | Presenta deficiències estructurals significatives. | Masia que té el seu origen en època medieval, quan estava associada a una torre de defensa. La casa va consolidar-se entre els segles XIV i XVI, testimoniat pels vestigis localitzats darrerament, com són paraments i obertures de factura gòtica. Al segle XVII i XVIII es produí una nova reforma significativa, tot i que fou durant el segle XIX quan es feu la reforma que li donà l'aspecte actual. És un edifici aïllat i de planta irregular, amb la part posterior integrada per diversos volums superposats al voltant de la torre i un frontis unificat. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta plana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat amb incisió conopial, excepte el portal d'arc de mig punt. Els finestrals centrals del pis tenen sortida a un balcó corregut, mentre que la resta ho fa en sengles balcons. Les golfes s'obren amb quinze pòrtics d'arc lobulat. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment a través de cornises. El coronament està definit per un capcer a mode de merlets esgraonats que ressegueixen el volum principal. La resta de façanes tenen una composició més senzilla, amb poques obertures distribuïdes de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossati esgrafiat imitant carreus, com també imita la pedra carejada a les obertures de la façana i de les cantonades. | 08217-37 | Camí del Mig, 5 | En aquesta zona trobem documentada l'any 1134 una torre de guaita a Sant Joan, que podria tractar-se de la mateixa. Antigament era coneguda com Ca l'Aguiló i Casa Sampons. El nom actual de la casa ve del masover que tingué des del segle XIX, Felip Canut, quan n'eren propietaris Joaquima Rodríguez de Alcántara i Plàcid Aguiló. A la dècada de 1970 la van cedir als religiosos de la Doctrina Cristiana de l'orde de la Salle, qui posteriorment la vengué al Futbol Club Barcelona. | 41.3742900,2.0491400 | 420485 | 4580744 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84527-foto-08217-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84527-foto-08217-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84527-foto-08217-37-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Eclecticisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. En el moment de realitzar aquest inventari està essent intervinguda per donar-li un nou ús. | 92|98|102|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84528 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-2 | CAMPS I ARBOIX, J. de (1965). Les cases pairals catalanes.. Barcelona: Edicions Destino. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. ORÓ, X.; BORRÀS, E. (1989). 'Masies i torres de Sant Joan Despí': Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 4. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. PAGÈS, M. (2006). 'Una talla romànica del Baix Llobregat al MNAC', Materials del Baix Llobregat, 12. Recull de publicacions de la masia de Can Codina (Sant Francesc d'Assís). Arxiu Municipal de Sant Joan Despí. ROMERO,J. (1984). 'Sant Francesc d'Assís i la tradició de que va posara Can Codina de Sant Joan Despí', La Font del Be. Sant Joan Despí. | XI-XVIII | Masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba descentrat respecte l'eix central. Els finestrals de la planta baixa i el pis són d'arc pla de pedra carejada. A les golfes s'hi obren dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Al voltant de la masia hi ha diversos cossos annexes que la tanquen frontalment, amb una lliça amb una portalada on hi consta el monograma de Crist i Maria i 'PERE CODINA/ 1585'. Un dels cossos annexes s'obre a la part superior amb una galeria amb grans pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. L'interior es conserva amb la distribució original i sense reformes significatives, amb la capella com a espai destacat. | 08217-38 | Les Begudes, 26 | La masia de Can Codina es creu que fou construïda al segle XI, tot i que la primera referència documental als Codina no la trobem dins al segle XVI. Segons tradició oral, l'any 1226 la família Codina hostatjà al mas a un frare que resultà ser Sant Francesc d'Assís. En senyal d'agraïment, el Sant va enunciar que el nom Codina es mantindria entre els seus successors mentre visquessin a la casa, i que cap d'ells moriria de forma violenta. La família Codina, qui en efecte s'ha mantingut a la casa fins a temps recents, va fer construir una capella en honor a Sant Francesc d'Assís a la cambra on es va allotjar, on des del 4 d'octubre de l'any 1920 s'hi celebrava una tradicional missa en honor al Sant. En canviar de propietaris fa uns anys i s'ha deixat de celebrar. | 41.3752400,2.0488500 | 420462 | 4580850 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84528-foto-08217-38-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. En aquesta masia s'hi conservava el cap d'una talla romànica, que per la cronologia podria correspondre a la Verge de la Mare de Déu del Bon Viatge (PAGÉS, 2006). | 94|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/