Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70547 | Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Exceptuant el cas de les tines del mas Can Canals Nou i del Mas Vilatorrada on hi ha hagut una preocupació per la restauració i la conservació, en la resta dels casos es troben en un estat d'abandonament considerable, moltes d'elles derruïdes | <p>Les tines són construccions que presenten característiques ben similars. La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. Seguidament, com a prolongació de la tina, es bastien uns murs de pedra seca que formaven la seva estructura exterior, quadrada o circular, on es bastia una obertura. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Algunes tenen una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i a Sant Martí de Torruella es conserven algunes tines com a elements arquitectònics aïllats, en alguns casos es tracta simplement de la tina sense cap altre element al mig d'un camp. En altres ocasions, es tracta d'un grup de tines (tres o quatre) a les quals s'ha afegit una barraca al peu de cada tina. Les localitzades són les següents: -TINES DEL MAS CAN CANALS NOU: Conjunt de quatre tines de planta circular amb una barraca de planta quadrada adossada als peus de cadascuna de les tines. Tres d'elles formen part del mateix conjunt i estan construïdes en la mateixa línia. La quarta té el doble d'alçada de les altres i es troba construïda independent al darrera d'una de les altres tres. El nivell del terra original ha estat sobrepujat arran de la restauració de l'any 1962 fins a cobrir la porta d'accés dels dipòsits inferiors fins a mitja alçada. Cobertes amb teulada plana de teula. Aquest conjunt formava part d'un grup més gran de 10 tines (sis de planta quadrada i quatre circular). Les de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació, van ser enderrocades el 1962 quan es van restaurar les altres. -TINES DE CAL RIERA NOU: Es tracta de dues tines aïllades sense barraca adossada ubicades entre la casa de Can Riera Nou i Cal Mateu. Una de les tines es troba situada en un camp a ponent de la Casa de Cal Riera Nou, és de planta quadrada, construïda exteriorment amb mur de paredat i reforçada amb pedra a les cantonades. Es tractava d'una tina coberta. Actualment, el seu estat de conservació és molt dolent. L'altra tina es troba recolzada en un antic marge que salva el desnivell entre les cases de Cal Riera Nou i Cal Mateu, trobant-se pràcticament a tocar d'aquesta última casa. Es tracta d'una tina de petites dimensions, sense barraca adossada, construïda en pedra seca, i coberta. El seu estat de conservació és bo. -TINES DE CAL CORNET: Conjunt de dues tines aïllades de planta quadrada ubicades al peu de la costa de Can Pla sense barraca adossada. El seu estat de conservació és regular. -TINES DE LA BARRACA VELLA: Conjunt de quatre tines de planta quadrada amb barraca adossada als peus, ubicades uns metres a llevant de la casa anomenada La barraca Vella. Tot el conjunt es troba construït adossat a un petit turonet. Es tracta d'un conjunt de tines fetes en pedra seca i cobertes amb teula. Totes les barraques tenen la porta orientada al nord, destacant una d'elles que conserva l'entrada en forma d'arcada de grans dimensions. L'estat de conservació és dolent, començant a caure les teulades. -TINES DEL MAS VILATORRADA: Formen part del conjunt del mas Vilatorrada un conjunt de tres tines aïllades ubicades a uns metres al cantó N-O de la casa. Es tracta d'un seguit de tres tines, una central de cos quadrangular amb barraca adossada als peus, i dos de planta circular que l'envolten, una d'elles, la del cantó esquerre també amb barraca adossada. L'estat de conservació és bo. -TINES DEL MAS CAN CANALS VELL-FINCA SANTA MARTA: A uns metres al nord de la casa es troben les restes d'una antiga tina de planta circular que pertany al mas. El seu estat de conservació és dolent.</p> | 08218-65 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>El sistema de construcció en pedra seca és molt antic en la comarca. L'origen de les actuals tines el podem trobar a finals dels segle XVIII i al llarg del segle XIX, producte de l'expansió agrària que va suposar la gran demanda de vins i licors en el mercat. Aquest fer va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven. En algunes ocasions les tines es troben al costat del mas com és el cas del Can Canals Nou, Vilatorrada o de la Barraca Vella. En aquest cas l'objectiu era dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.</p> | 41.7604500,1.7885900 | 399298 | 4623889 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70548 | Barraques de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La majoria d'elles no tenen cap us específic en l'actualitat, la qual cosa fa que estiguin abandonades sense cap interès per la seva conservació, corrent el perill d'ensorrar-se. Molts dels propietaris actuals les enderroquen sense cap interès per la seva conservació. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. És important que totes les pedres estiguin ben falcades. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta rectangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta; a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas que, per estalviar feina, la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella trobem alguns masos amb llarga tradició vitícola que conserven encara algunes de les barraques de vinya dins de les seves propietats. Són els següents: MAS CAN CANALS NOU: La finca conserva dues barraques de vinya de planta quadrada dins de la seva propietat ubicades a la costa de Montcunill. MAS EL SOLER: La finca conserva quatre barraques de vinya dins les seves propietats ubicades a l'entorn de la casa. Són barraques de planta quadrada cobertes amb falsa volta que es troben en bon estat de conservació. MAS CAL CORNET: La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada en una finca situada a mà esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. Es tracta d'una construcció típica amb pedra seca i coberta amb falsa volta situada sobre un petit turó. L'estat de conservació és bo. MAS CAN PLA VELL: La propietat conserva tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada construïdes en pedra seca, cobertes amb falsa volta i amb la porta orientada a llevant, al lloc anomenat Camp Gran. L'estat de conservació d'una de les quadrades és bo, l'altre és regular. La de planta circular ha començat a ensorrar-se recentment. La finca també conserva una altra barraca de vinya de planta quadrada al camp anomenat de la Solella amb les mateixes característiques que les anteriors, exceptuant la porta que és orientada a migdia. L'estat de conservació és bo. MAS LLOBET: Les antigues propietats d'aquests masos s'estenien a llarg de tota la falda del Collbaix. Aquesta era una zona dedicada de forma quasi exclusiva al cultiu de la vinya, sent abundants encara els testimonis.</p> | 08218-66 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La pedra seca és una tècnica constructiva molt antiga que permet diverses aplicacions. Al terme de Sant Joan com a la resta del Bages, l'aparició de barraques està estretament lligada a la gran expansió que la vinya va tenir a les últimes dècades del segle XIX a la comarca. La gran demanda de vins i derivats va provocar l'aprofitament de tota la superfície conreable, i una bona part del bosc de la zona es va convertir el feixes plantades de vinya, fins que l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va posar fi aquesta febre vitícola. Aquest període d'expansió agrícola va empènyer al conreu de terres marginals sovint lluny dels llocs d'hàbitat. El desplaçament feixuc fins a la vinya obligava en moltes ocasions a tenir un lloc on guardar les eines d'un dia per l'altre, a fi de no carregar-les constantment. És amb aquest objectiu que neixen les barraques de vinya: guardar les eines necessàries pel cultiu, i alhora tenir un lloc on aixoplugar-se en cas de pluja o per passar la nit si la distància fins a casa era molt llarga.</p> | 41.7720500,1.7791400 | 398530 | 4625188 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) Es conserven, entre la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. Destaca especialment per la barraca ubicada a tocar de l'Eix Transversal. Es tracta d'una barraca de planta circular amb la porta d'accés orientada a ponent i constituïda per un arc adovellat d'una alçada similar pràcticament al de tota la barraca. Es tracta d'un arc fet amb dovelles petites, unificades amb argamassa i molt més treballat que la resta de l'edificació. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. MAS TORRES DE BAGES: Degut a la seva intensa dedicació a l'activitat vitícola el mas Torres de Bages conserva encara tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada, en bon estat de conservació totes tres. MAS CAN CANALS VELL- FINCA SANTA MARTA: Dins dels límits de les seves propietats es conserven cinc barraques de vinya, tres de quadrades i dues de planta circular. Altres indrets que no pertanyen a cap mas però on podem trobar barraques de vinya són: PLA DELS VINYATS: Al Pla dels Vinyats (antiga propietat del Mas Torres de Bages) es conserven encara al marge dret de la carretera de Manresa a Cardona, just davant de l'actual polígon industrial un seguit de quatre barraques de vinya de petites dimensions, de planta quadrada, en un estat de conservació molt dolent. COLLBAIX: A la seva vessant nord conserva una barraca de vinya de planta quadrada de grans dimensions. L'estat de conservació és bo. Al cim de Collbaix també podem trobar mostres de possibles edificacions que poden ser considerades antigues barraques de vinya avui dia derruïdes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70549 | Forn de maons de can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-maons-de-can-pla-vell | <p>OLIVARES D. (1994), Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn de Cal Bassacs. Arqueociència.</p> | XIX | El forn va deixar d'utilitzar-se ja al segle passat. Encara que hagi caigut la coberta de l'estructura superior es troba en bon estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per les instal·lacions i dependències del forn de maons. L'estructura del forn és construïda a partir d'un rebaix realitzat en el terreny natural i que separa una zona boscosa d'un camp de cultiu. En la part inferior del rebaix s'ubica la cambra de combustió formada per dues parets d'argila cuita que s'adossen al retall del terreny i que formaven la caixa del forn. Aquesta caixa es troba actualment plena de vegetació. A la part inferior d'aquesta caixa es troba la boca d'alimentació feta amb pedres i maons i que servia com a base per introduir llenya en el forn. Sobre aquesta caixa es situava teòricament un graella de la qual no es van trobar rastres, encara que és possible que hagi caigut dins l'estructura de la caixa. Sobre la superfície de la caixa i la graella es va aixecar una construcció en pedra seca de planta quadrangular i a la qual s'accedeix des de la part superior del rebaix. Manca la coberta d'aquesta estructura que segurament devia estar feta amb volta falsa a l'estil de les barraques de vinya. La porta és oberta al cantó nord amb petites dovelles de pedra. Complerta l'estructura exterior del forn una altra estructura de pedra en forma de volta de grans dimensions que protegia l'entrada de la boca d'alimentació i creava un espai que permetia treballar, guardar estris i argila, o acumular llenya protegint-la de la pluja.</p> | 08218-67 | Sant Martí de Torruella | <p>El forn es troba dins de la propietat del mas Can Pla Vell i va ser construït per Martí Pla a finals del segle XIX , amb l'objectiu de ser utilitzat per les obres de la casa. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la ja desapareguda Font de Can Pla. El forn va deixar de ser utilitzat les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.7653900,1.7814800 | 398714 | 4624446 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No ha estat mai utilitzat com a forn comunitari, sent d'ús exclusiu de la casa de Can Pla Vell | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70550 | Fira-Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-festa-de-tardor | <p>BOLANCELL O.:'La Fira de Tardor de Sant Joan aconsegueix superar els 5.000 visitants' a Regió 7. 26-10-98</p> | XX | <p>La Fira-Festa de Tardor es celebra l'últim diumenge d'octubre a la zona ubicada entre el Passeig del Riu i el Parc Catalunya, tenint com a centre de referències l'espai de la Fàbrica Gallifa. La Fira engloba una Fira d'Artesans i Artistes, una Fira Ramadera i una Mostra de Comerç Local. Aquesta varietat fa que s'exposin una àmplia mostra de productes diferents: maquinària, cotxes, bestiar, exposicions, artesania etc.. El programa d'activitats comença el divendres al matí amb actes diversos: obertura de la festa amb parlament de les autoritats, desfilada de Majorettes i banda de tambors, aperitiu etc. I s'estén al llarg de la tarda amb ball i berenar i finalitza amb una representació teatral al vespre. El dissabte al matí s'obre la fira amb els expositors i es continua amb una botifarrada a la tarda i un festival de dansa. El diumenge es torna a obrir la fira amb els expositors i es continua amb activitats diverses. La festa es conclou amb un dinar popular. Totes aquestes activitats es complementen amb audicions de sardanes, exposicions fotogràfiques, matinals bastoneres etc...</p> | 08218-68 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Fira-Festa de Tardor va néixer l'any 1992 com a iniciativa local del Grup de Pesebristes del carrer del Riu de Sant Joan. Aquest grup ja venia organitzant de forma espontània algunes activitats, com l'organització d'un pessebre vivent al carrer des de l'any 1984. L'any 1992 es van proposar cridar alguns artistes locals a fi de què exposessin les seves creacions durant un cap de setmana al carrer. La iniciativa va sorgir exclusivament d'aquest petit grup de veïns del carrer del Riu. Donat l'èxit de la iniciativa, l'any 1996 un grup de pagesos i ramaders van decidir unir-se organitzant una fira de bestiar, però hi van fer ells mateixos, buscant-se ells els expositors i organitzant-se independentment. Això va significar una ampliació de l'espai firal que es va estendre en direcció al Parc Catalunya i la fàbrica Gallifa. L'èxit de la Fira ha involucrat a l'Ajuntament de la vila que dóna suport a les activitats i organitza d'altres en paral·lel, de tal manera que ha quedat com a una manifestació lúdica institucionalitzada dins del calendari festiu de la vila.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1996 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 70551 | Festa de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-primavera | <p>SOLANELLAS T: 'Sant Joan celebra demà la Festa de l'arrós' a Regió 7. 13-4-96. SOLANELLAS T: 'La Festa de l'Arrós de Sant Joan convoca 500 comensals' a Regió 7. 17-4-96. SOLANELLAS T.:'Èxit a Sant Joan en l'inici de Pel Verd després del Negre' a Regió 7. 5-4-95. SOLANELLAS T.:'Sant Joan dóna la llauna en una animada Festa de Primavera' a Regió 7. 27-4-98</p> | XX | <p>La Festa de la Primavera s'organitza des de les regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'objectiu de donar a conèixer el medi natural del terme i fomentar l'esport. Sol celebrar-se el primer diumenge del mes d'abril, o la data més propera que s'escaigui. Es tracta d'una festa oberta a tothom. La jornada comença amb una plantada d'arbres, i es continua amb una pedalada seguint alguna ruta prèviament marcada dintre del terme municipal. La ruta acostuma a ser diferent cada any, a fi d'anar coneixent diferents indrets. Al migdia es segueix amb una arrossada popular celebrada a l'espai de la fàbrica Gallifa, i a la tarda sol amenitzar-se amb algun acte lúdic (trobada d'acordionistes etc..) Durant l'edició de l'any 2000 l'Associació de Comerciants i Botiguers de la vila va organitzar una fira amb parades als carrers principals, però sense garantia de continuació.</p> | 08218-69 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, els orígens de la Festa de Primavera s'han de buscar la primera festa de l'arbre que es va organitzar, el febrer del 1976. La iniciativa va ser del grup d'AMPAS de la vila que agrupava les associacions de pares d'alumnes de totes les escoles, amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'objectiu d'aquesta primera festa va ser fer una plantada d'arbres acompanyat d'una xocolatada. D'aquesta primera plantada d'arbres destaca especialment el cedre del c/Montserrat cantonada amb c/del Sol. L'èxit de la primera festa va animar als organitzadors a repetir-la. Es van realitzar vuit edicions més de la festa. L'any 1994 van produir-se grans incendis en la comarca del Bages i uns mesos després es va organitzar una exposició a nivell comarcal anomenada 'El verd després del negre' que pretenia ser un missatge de conscienciació ecològica. Aprofitant la crida d'aquesta exposició i la tradició de la festa organitzada els anys anteriors, l'ajuntament de la vila va prendre el relleu en l'organització, passant des de llavors a ser una festivitat coordinada des de les regidories d'Esports i de Medi Ambient.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1994 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70551-foto-08218-69-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual festa és coordinada pel Sr. Marcel Ribera de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70552 | Festa Major Infantil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-infantil | <p>SOLANELLAS T.: 'Tret de sortida a la Festa Major Infantil de Sant Joan' a Regió 7. 15-5-98. SOLANELLAS T.: 'El deu anys més grans de la festa menuda' a Regió 7. 22-6-98</p> | XX | <p>La Festa Major Infantil és possiblement la manifestació festiva més original de quantes es duen a terme al llarg de tot l'any al poble de Sant Joan de Vilatorrada. Cal aclarir dins d'aquesta valoració que en aquests moments és única a nivell de Catalunya, amb la voluntat de difondre-la per altres municipis. La Festa és organitzada per l'Entitat anomenada El Sidral. Prèviament als actes de la festa, l'entitat organitza dos actes amb l'objectiu de divulgar-la i recaptar fons. El primer acte té lloc dos mesos abans de la festa (mes d'abril), i es realitza una subhasta pública d'algun emblema o objecte simbòlic creat per l'Entitat a fi de recaptar diners. L'altre acte té lloc un mes abans (mes de maig), es tracta d'un sopar a la fàbrica Gallifa on participen pares i nens. Es tracta d'un sopar de diversos plats, però on el protagonista és un porc que prèviament s'ha rostit a la Plaça Major durant la tarda. Després del sopar s'organitza una subhasta d'estris vells. La Festa Major Infantil pròpiament dita es du a terme just el cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Joan (dies 24 i 25 de juny). Tots els actes són organitzats només per als nens, i no hi poden participar els adults, ni al correfoc, ni als balls ni al sopar. Aquest any però, s'ha pensat en organitzar un acte per a adults, a l'igual que dins d'una festa major d'adults s'organitza un acte per nens. Les orquestres del ball són orquestres també per adults. Tota la Festa és conduïda per cinc personatges que són els següents: EL KIKO, EL SENDO, EL JOU MISSATGER, LA SUPERIAIA I LA BRUIXA TETI. Els primer anys hi havia un altre personatge anomenat EL POLI, destinat a posar ordre però es va suprimir. Els actes de la Festa són els següents: DIVENDRES MATÍ : Al matí té lloc la Festa Major Infantil Comarcal, de tal manera que arriben les diferents escoles de la Comarca i es distribueixen en tres cercaviles diferents que recorren el poble. A mida que recorren el poble passen per tres places (Pl. de l'Església, Pl. de la pau, i Parc Catalunya) on poden gaudir de tres actuacions diferents. En una d'elles s'esmorza. A migdia es troben tots a la Plaça Major on té lloc un espectacle de cloenda. DIVENDRES TARDA: Dues cercaviles recorren el poble fins la Plaça Major. Allà es fa el pregó i s'organitza una guerra de confetti. D'allà se surt en cercavila fins la fàbrica Gallifa on es fa un sopar anomenat 'Sopar a la fresca'. Es tracta d'un sopar sense pares. Quan surten del sopar es deixa un temps per què els nens vagin a canviar-se i a la nit s'organitza un ball d'envelat amb una orquestra d'adults. També es tracta d'un ball sense pares. DISSABTE TARDA: A la plaça de la Pau s'organitza una guerra de merengues, una enfarinada, i una pluja d'aigua de colors i escuma. Al vespre té lloc el correfoc, on tampoc hi poden entrar els pares. Els artífex del correfoc també són els nens (els més grans que porten els dimonis i les bèsties). El correfoc arriba fins la Plaça Major on es fa un petit castell de focs. Després hi ha un petit ball obert a tothom. Dins l'any 2001, el dissabte al matí es té pensat incloure un acte per adults. DIUMENGE MATÍ: Al Parc Catalunya s'organitzen activitats i tallers diversos. Aquesta activitat s'organitza juntament amb l'Entitat La Verbena. A la una es fa una cercavila anunciant el final de la festa, i un espectacle de cloenda per grans i petits. Després els nens tenen organitzat un piscolabis a la fàbrica Gallifa. L'edat permesa per participar-hi és de 0 a 14 anys. També es va intentar que aquesta Festa tingués elements d'identitat propis, així es va crear un himne especial per a la festa: el Sant Joan City, que es canta en diversos actes. També el correfoc i cadascun dels actes de la Festa tenen les seves músiques creades ex-professo per a cada ocasió. Paral·lelament, la Plaça Major es engalanada amb garnaldes i motius fets per les escoles de la vila sobre un eix temàtic que canvia cada any.</p> | 08218-70 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Festa Major Infantil va néixer arran de les reivindicacions dels nens a un grup de pares i persones vinculades al mon de les AMPAS de la Vila. La seva reivindicació estava basada en el fet de què normalment dins el marc d'una Festa Major, hi ha sempre un o dos actes dedicats al nens, i aquest fet es considerava injust, pensant que hi hauria d'haver una Festa Major única i exclusivament pensada per a nens. Aquesta reivindicació va ser recollida per un grup de pares de l'AMPA de l'escola Joncadella que aquell mateix any 1988 van organitzar un correfoc única i exclusivament per als nens. L'èxit de la iniciativa els va empènyer a organitzar l'any 1989 tota una programació de Festa Major Infantil. Aquest grup de persones es van cohesionar dins una entitat que va rebre el nom de El Sidral. Els primers anys el grup del Sidral va muntar la festa en col·laboració amb grups com Gog i Magog i Pepsicolen que després es van professionalitzar. L'objectiu de l'Entitat era organitzar una Festa paral·lela on només hi poguessin participar els nens. Els actes i la programació han anat evolucionant dintre d'una mateixa línia fins que l'any 1999 es va organitzar una jornada amb divulgació comarcal a fi de què participessin els nens de totes les escoles de la Comarca. L'any 2000 l'Entitat va legalitzar-se oficialment. La voluntat del col·lectiu és en aquests moments organitzar una jornada de Festa Major Infantil a nivell de les escoles de Catalunya.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1988 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70552-foto-08218-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat el Sidral és un col·lectiu format per persones del municipi de Sant Joan de Vilatorrada amb voluntat de treballar de forma totalment desinteressada en l'organització de la Festa Major Infantil. Es tracta d'un col·lectiu apolític i amb una voluntat totalment integradora sense distingir en creences o ideologies. L'estructura interna de l'Entitat és totalment mancada de jerarquies, encara que actualment al constituir-se oficialment la societat es va haver d'anomenar un president. El grup funciona a base de Comissions de treball totalment voluntàries que es reuneixen en assemblees comuns per discutir els punts i qüestions concretes. El nombre de socis és desconegut ja que al funcionar de forma voluntària no existeixen ni carnets ni numeracions, considerant-se col·laboradors tots aquells que hi participen d'una manera o altre. Actualment s'ha format dintre del l'Entitat un subcol·lectiu al que s'anomena 'júnior', format per tots aquells adolescents que per edat ja no poden participar en els actes de la Festa, però que volen col·laborar en la seva organització. Els últims anys organitza també la Cavalcada de Reis i col·labora amb el col·lectiu Xarxa. Al llarg de l'any també organitza uns tallers de restauració de mobles antics. El finançament del col·lectiu i de la Festa Major Infantil corre a càrrec de l'Ajuntament de la Vila, del Consell Comarcal i d'aportacions privades. Algunes d'aquestes aportacions es canalitzen mitjançant un jornada que s'organitza dos mesos abans de la Festa Major en la qual es fa un acte de presentació de la propera Festa i es subhasta un emblema de la Festa creat aquell mateix any. Un mes abans també s'organitza un sopar amb pares i nens en el qual al final es fa una subhasta d'objectes usats. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70553 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-3 | <p>SOLANELLAS T.: 'Sant joan recupera demà la festa de Sant Antoni tal i com es feia fa 25 anys' a Regió 7. 3-2-96. SOLANELLAS T.:'Una reexida festa de Sant Antoni fa que Sant Joan reculi 25 anys enrera' a Regió 7. 5-2-96</p> | XIX-XX | Després de perdre's durant molts anys la festa ha estat recuperada amb èxit des del 1996 | <p>Antigament la Festivitat de Sant Antoni Abat estava relacionada amb la benedicció dels animals de tir i el bestiar de casa que asseguraven la subsistència. Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, la festa originària del Sant Antoni era organitzada des de la Cooperativa de pagesos de Sant Isidre. Els Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà faciliten la descripció: La festa era dirigida per l'abanderat, que era la persona que duia la Senyera o el Pendó al cap de la processó. Aquest abanderat anava envoltat per dos cordonistes, que aguantaven dues borles que sortien del Pendó. L'abanderat s'encarregava d'organitzar la festa, i es tractava d'un càrrec que anava canviant cada any. Un dels cordonistes era l'abanderat de l'any següent. La Festa es celebrava el dia 17 de gener. Al matí es duia la senyera cap a l'església i es celebrava una missa. Els assistents eren les persones que podien ser considerades dins el grup de 'Grup de Vaqueros, Arrieros, Tocineros i similares'. Després de la missa es portaven els animals i es beneïen i després es feia una cercavila pel poble que finalitzava a casa de l'abanderat. Allà es feia un aperitiu (ametlles, mistela etc..) que era pagat per aquesta persona. Per la cercavila es guarnia un carruatge, però sense cap excés. A la tarda es jugava un partit de futbol i es feia un ball on es menjava el tortell de Sant Antoni. Actualment la jornada es organitzada des de l'Entitat de la Verbena amb col·laboració amb la Federació dels Tres Tombs. La jornada es celebra el cap de setmana que s'escaigui prop de Sant Antoni, i comença amb un esmorzar on es reben les cavalleries a l'esplanada de Cal General. Es munta la cercavila i es donen tres tombs al voltant de l'església. L'últim volt el capellà beneeix els animals. Després s'acompanya amb una petita exhibició de doma, curses de rucs, etc... I s'acompanya de coca i mistela. Al vespre s'organitza un ball amb el corresponent tortell. Com a causa tradicional s'ha mantingut la tradició de triar l'abanderat entre el grup de genets de Sant Joan.</p> | 08218-71 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral dels Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, la iniciativa de celebrar la festa de Sant Antoni Abat va sorgir de l'escorxador de Cal Rojas, i va practicar-se durant bona part del segle XX, perdent-se a finals dels anys seixanta quan la gent va deixar de tenir animals i bestiar a casa. Després de romandre durant quasi bé trenta anys desapareguda, l'entitat de La Verbena, a iniciativa dels Sr. Vila i Vilà va decidir recuperar-la. Per fer-ho es va contactar amb la Federació dels Tres Tombs en la seves delegacions d'Igualada, Martorell, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell. És per aquest motiu que no es pot conservar el dia originari de la festivitat (17 de gener), ja que són les mateixes persones les que passen per totes aquestes poblacions, per tant s'escau un cap de setmana qualsevol.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70553-foto-08218-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70554 | Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica | <p>AA.DD.(1985) Projecte de Casal Cultural al Mas Sant Joan de vilatorrada. Escola de Música. Sant Joan de Vilatorrada. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVIII-XX | El conjunt de finestrals de la façana i del cantó de ponent, així com la porta d'accés van ser totalment refets l'any 1968 obtenint l'aspecte amb que s'ofereix actualment l'edifici. L'edifici va ser objecte de profundes modificacions interiors a mitjans de la dècada dels 80 | <p>Edifici de planta quadrangular adossat al cantó de migdia de l'església vella de Sant Joan. És cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant una porta amb llinda feta de dovelles quadrades i rectangulars. Aquesta porta es troba coberta per un teuladet. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides per calç amb les cantonades i finestrals reforçats amb carreus ben tallats. S'obren a la façana principal de migdia i a la ponent un seguit de finestrals rectangulars a la planta baixa i primer pis que permeten una gran il·luminació interior. La façana de llevant recau directament sobre la cinglera natural del terreny i és oberta amb dos balcons a l'alçada del primer pis que sembla de factura més antiga. La façana nord de la casa queda adossada a nau romànica de l'església i la comunicació entre ambdues devia fer-se des de ben antic, doncs a l'interior de la casa s'han conservat dos grans portals de mig punt construïts amb grans dovelles que permeten la comunicació entre la casa i l'església. L'interior de la casa va ser totalment reformat el 1985 a fi d'adequar-la a les necessitats de l'actual escola de música.</p> | 08218-72 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'edifici de l'escola de música formava part de les propietats del Mas Sant Joan, sent tradicionalment una de les dues masoveries amb que la casa comptava, aixecades al seu redós. El fet de tractar-se d'una casa construïda de forma adossada a l'església vella de Sant Joan va fer que el 1880 es convertís en la residència del rector fins que el 1908, amb la construcció de la nova església al carrer Major, el rector va passar a ocupar l'actual rectoria. Desallotjada pel rector es va convertir durant bona part del segle XX en una casa de lloguer fins que l'any 1984 va ser comprada per l'Ajuntament de la vila amb l'objectiu de convertir-la en l'actual escola de música.</p> | 41.7422300,1.8028000 | 400451 | 4621849 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El condicionament que es va fer l'any 1985 arran de la compra per part de l'Ajuntament a fi de convertir la casa en una Escola de Música va suposar l'enderrocament d'elements construïts als voltants com una nau-granja i una pèrgola que hi havia al jardí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70555 | Mas cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-miquelo | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.:(1988),Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit reformes estructurals importants en els últims cinquanta anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa i algunes estructures adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a habitatge i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig de la façana un portal adovellat que dóna accés a l'interior de la casa. Aquest portal deu haver estat reconstruït en algun moment ja que el brancal dret és acabat amb totxo. A principis de segle va afegir-se a casa un cos rectangular a ponent i als anys vuitanta va ser afegit un altre cos a llevant que finalitza en una terrassa a l'alçada del primer pis. Al cantó de ponent de la façana principal es poden apreciar actualment unes escales de pedra adossades que van ser tretes de l'interior de la casa i ubicades fa uns anys en aquest indret. Adossades al cantó nord de la casa es conserven dues tines antigues amb barraca adossada de grans proporcions i una cisterna d'aigua més moderna. La casa devia haver estat arrebossada en algun moment doncs encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat a la façana principal. Complerta el conjunt un antic cobert adossat en perpendicular al cantó de ponent de la casa al qual se li han afegit cossos més petits i moderns.</p> | 08218-73 | Sant Martí de Torruella | <p>No es conserven referències documentals sobre Cal Miqueló ja que devia tractar-se d'un mas de modestes condicions sorgit arran de l'expansió econòmica i demogràfica que comportar el cultiu de la vinya al segle XIX.. Segons informació oral dels actuals propietaris la casa va ser venuda cap al 1920 i va passar per diferents mans en poques dècades fins que als anys 50 va ser adquirida per la família Serravinyals que són els actuals propietaris.</p> | 41.7810900,1.7737500 | 398097 | 4626198 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70555-foto-08218-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap document no cap fotografia antiga. La propietat no conserva cap tina ni barraca de vinya dins dels seus límits. Un dels cossos adossats a la façana de llevant era un antic forn de pa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70556 | La Barraca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-vella | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | La casa ha sofert importants reformes entre els anys 1994-95 que l'han adequat modernament com a vivenda. L'estat de les tines és regular. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada la Barraca Vella, alguns coberts de diferents èpoques que l'envolten i un conjunt de quatre tines ubicades a llevant de la casa. La casa de la Barraca Vella és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'una casa construïda en diferents fases sent la més antiga, possiblement, del segle XIX, la part del nucli central. Aquest tram de casa és fet en mur de maçoneria, obrint-se a la façana principal orientada a migdia la porta principal i un conjunt de finestres reforçades amb totxanes. Consta de planta baixa i primer pis, sent afegit en època posterior (segle XX) un segon pis que s'obre amb un gran finestral. S'afegeixen a aquest nucli primitiu dos cossos laterals més moderns construïts a finals del segle XX. El cos afegit a ponent és utilitzat com a cobert, mentre que el cos afegit a llevant va ser adequat com a vivenda. Aquesta part s'obre a l'alçada del primer pis en una terrassa. Com a elements antics la casa conserva una cisterna circular afegida a la façana nord de la casa i uns antics coberts propers al cantó S-E. Completen el conjunt uns coberts moderns al cantó de ponent i un conjunt de quatre tines circulars amb barraca adossada construïdes a redós d'un petit turó ubicat al N-E de la casa.</p> | 08218-74 | Sant Martí de Torruella | <p>La casa de la Barraca Vella pertany actualment a la família Pla que apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) (AA.DD. 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVII. Segons informació oral de la família Pla, la Casa anomenada 'La Barraca Vella' era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que actualment es coneix com a Can Pla Vell. La Barraca Vella va continuar sent habitada per alguna branca de la família ja que el 1800 als llibres de confessions apareix anomenada com La Barraca de Can Pla i hi consta un membre de la família com a resident (AA.DD., 1984). Durant el segle XX va romandre abandonada durant alguns anys, essent restaurada recentment i habitada actualment per masovers.</p> | 41.7805700,1.7741800 | 398132 | 4626140 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70558 | Mas cal Riera Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-riera-vell | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | Es tracta d'un mas molt antic que ha estat construït afegint diferents trams i elements al llarg del temps, datant-se l'ultima gran intervenció el 1793. No ha patit cap mena de reforma ni modificació des del 1925 en que es va tapiar el porxo i es van adequar els terres interiors de la casa. Conserva les bigues originals de la casa que es troben en un estat precari i tot el conjunt en general es troba en un estat regular. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de cal Riera i alguns coberts de diferents èpoques. El conjunt de la casa es un edifici de planta rectangular edificat sobre un terrenys en desnivell que fa que a l'entrada principal s'accedeixi pel primer pis a peu pla. La casa és de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. És formada per la planta baixa on es troben els cellers i les corts, pis principal habilitat com a vivenda i golfes. La casa ha estat edificada en diferents etapes, afegint trams en direcció a migdia fins a derivar en una planta rectangular. La part més antiga de la casa és el tram nord construït en pedra i que devia ser aixecat al segle XVII. Li segueix un nou tram adossat a migdia de l'anterior amb parament de tovots i pedra arrebossats amb calç construït en un moment indeterminat; i finalment un últim tram adossat a l'anterior en direcció a migdia construït en tovots i arrebossat per la banda de la façana de migdia. La llinda d'un finestral d'aquesta façana indica la data de 1736. A aquesta façana i a la banda de ponent ,salvant el desnivell, se li va afegir un altre cos on la llinda d'una finestra indica la data de 1793. Aquest cos va continuar a mode de galeria coberta al llarg de la façana, a l'alçada del primer pis. A principis del segle XX es va afegir un pati tancat adossat a la banda de migdia on es van construir corts i estances per animals. També es va obrir als baixos de la casa per la mateixa façana de migdia una entrada directa a peu pla als cellers i baixos en forma d'arcada lleugerament apuntada i feta amb pedres irregulars. L'entrada principal al mas és oberta al tram del mig de la façana de llevant i manca de finestres. Tota la façana és precedida per un porxo de terra batuda i pedra que s'aguanta sobre quatre pilars quadrats i que al 1925 va ser tapat amb totxana. La casa conserva una tina antiga ubicada a l'interior de la cantonada NE del porxo. El conjunt del mas es complerta amb una pallissa antiga construïda al cantó NE de la casa, arrebossada recentment, i uns coberts moderns aixecats a llevant de la casa.</p> | 08218-76 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas l'hauríem de remuntar probablement al segle XVIII, ja que no surt esmentat en cap cens i document anterior a aquest segle; a més a més es tracta d'un mas i una propietat petita desmembrada segurament d'algun mas proper més gran en aquest període. La família Riera guarda memòria de la seva estança a la casa almenys des de mitjans del segle XIX, i possiblement es tracti dels propietaris originals. Es tracta d'una propietat petita conreada directament sense masovers ni parcers, encara que en ple període d'expansió de la vinya van comptar amb dos rabassaires.</p> | 41.7684300,1.8054300 | 400710 | 4624755 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70558-foto-08218-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70558-foto-08218-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap mena de documentació ni fotografies antigues. Encara que es tractés d'un mas petit tenia algunes barraques de vinya i algunes tines dins de la seva propietat que van ser ensorrades a mitjans del segle XX | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70559 | Costum de lligar malfactors a una pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-malfactors-a-una-pica | <p>Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí de Torruella existia una pica de pedra situada al davant de l'església parroquial, just al cim del turonet que hi havia abans de què es construís l'actual plaça i escales. La tradició explica que a aquesta pica es lligaven pel coll, mitjançant unes argolles, tots els que havien fet alguna malifeta a Sant Martí (robatoris, baralles etc..) durant les hores que durava la missa del diumenge. L'objectiu de tenir-los lligats aquí era que passessin vergonya, ja que a la missa del diumenge hi assistia tota la gent del municipi i així eren vistos per tothom. Les cadenes amb les quals lligaven els malfactors es conserven a la casa del Cal Cintet. Quan es van fer les obres de remodelació de les escales actuals, la pica va ser traslladada al mur que toca la carretera actual als peus de l'església.</p> | 08218-77 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7724800,1.7901000 | 399442 | 4625223 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Segons informació facilitada pel Sr. Josep Botifoll aquest costum també tenia lloc al veí poble de Santpedor, només que a diferència de Sant Martí els malfactors no eren lligats a cap pica ni amb cap objecte en especial, sinó que es feia a una estaca a davant de l'església. Aquest costum va mantenir-se fins els anys 40. | 98|94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 70562 | Mas Falquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falquer | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | El conjunt ha patit nombroses reformes estructurals els últims cinquanta anys, tant en la seva estructura interior com exterior | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa del mas Falquer i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita ocupa l'espai central de la finca. Es tracta d'una casa de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. És formada per planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia. Trenca la façana principal el portal d'entrada en forma d'arc de mig punt de recent construcció que incorpora dues portes d'entrada a dos edificis diferents, i que substitueix una antiga porta original arquitrabada. Al cantó de llevant i ponent s'adossaven antigament dos grans coberts que formaven part de l'estructura de la casa i s'incloïen sota la mateixa teulada i oferien un planta rectangular. El mas és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i arrebossat en ciment al seu exterior. Recentment, el cobert de ponent va ser modificat i reformat en totxana a la seva part nord i convertit en un modern habitatge adossat a la casa principal amb el seu accés i porta independent. L'antic cobert de llevant va ser enderrocat quan es va fer l'Avinguda Montserrat el 1959, a fi d'arribar fins a la línia actual de carrer, i substituït per un modern bloc de pisos que s'adossa al nucli originari de la casa. Es tracta d'un bloc de planta baixa i tres pisos que s'obre amb tribunes i balcons al seu cantó de llevant a tocar amb la moderna avinguda. Aquest bloc supera l'alçada del mas originari en un pis, tot escurçant el mas primitiu i donant-li una perspectiva asimètrica. El bloc de pisos és construït en totxana a excepció de la seva façana de migdia que toca al mas i que encara conserva el mur de parenta del primitiu conjunt. Tot el bloc es troba arrebossat en ciment. El seu accés es fa per l'avinguda de Montserrat. Tot el conjunt es troba envoltat per una tanca que al seu cantó nord deixa un solar sense edificar. Al seu cantó de llevant i migdia un altre mur de tancament envolta el conjunt. Aquest mur devia formar part del conjunt originari de la casa ja que s'hi adossen alguns cobert de diferents èpoques, i permet deixar un espai a mode de pati interior davant de la casa. El fet de que la casa conservi la seva orientació original i la integració que aquests últims anys ha patit dins del conjunt urbanístic de la vila i de les cases modernes fa que quedi atravessat en mig de la illa de cases actual que manté una orientació E-O diferent a la del mas, i que l'accés principal a la casa es faci mitjançant una porta oberta a l'Avinguda Montserrat que dóna accés al pati davanter de la casa.</p> | 08218-80 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Falquer el trobem documentat des del segle XIII, passant a formar part de l'escàs grup de masies que envoltaven la parròquia de Sant Joan (COMAS, 1988). Al segle XVI la propietat va estar lligada a la pabordia de la Seu de Manresa., així el 1506 trobem l'acta d'establiment del mas feta pel paborde de la Seu a Francisco Torra, de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada (AA.DD, 1984). Des del segle XVIII la seva economia devia estar estretament lligada al cultiu de la vinya doncs el 1746 en una relació del 1746 en què apareixen les superfícies de terra dedicades a aquest tipus de cultiu, el mas Falquer, juntament amb el Sant Juan, dels què més superfície hi dedica i amb més jornalers hi compta -set en total- (AA.DD, 1984) . Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser constants i al igual que molts masos de la zona va ser adquirit per membres de la burgesia urbana, sent comprat per Maurici Soler, blanquer de Manresa per 1.000 lliures a mitjans del segle XVIII (COMAS, 1988) . Finalment a principis del segle XIX el mas va caure dintre de les possessions del mas Sant Joan. Segons informació oral del Sr. Ramon Botifoll, actual propietari, a mitjans del segle XIX el mas era propietat de la família Suanya, també propietaris del mas Sant Joan. A finals del segle XIX, la casa va ser heretada per un dels fills de la família que la va vendre al senyor Eduard Segués. El 1925 va ser comprada pel Sr. Josep Botifoll, pare de l'actual propietari romanent en mas de la mateixa família des d'aleshores.</p> | 41.7464700,1.8034100 | 400508 | 4622320 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per davant de la casa passava l'antic camí que pujava del carrer del pont fins al mas Vilatorrada. No es conserven objectes d'interès. Als baixos de la casa es conserva un carreu aprofitat en la paret que marca la data de 1819. El fons fotogràfic del Sr. Àngel Muntané conserva fotografies del mas dels anys 50 on pot apreciar-se el conjunt originari envoltat de camps de conreu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70563 | Cal Celdoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-celdoni | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa ha patit important reformes estructurals a l'interior modificant l'espai de les tines i adequant-lo com a vivenda | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Cal Celdoni i alguns coberts adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. És construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular reforçat a les cantonades amb carreus. Conserva encara restes de l'antic arrebossat. La façana principal és orientada a llevant obrint-se al extrem de ponent un portal adintellat amb la llinda superior lleugerament rebaixada. Al mig d'aquesta llinda pot llegir-se la data de 1873, any d'una possible reforma de la casa. Al nord de la casa va afegir-se posteriorment un cos rectangular dedicat a les tines i a les feines de la vinya que va obligar a refer tota la teulada. Adossats a aquest cos en perpendicular sobresurten uns antics coberts recentment reformats i engrandits en totxana. Destaca d'entre tots un antic cobert adossat a la façana de ponent que ha estat engrandit afegint un primer pis que s'obre a ponent amb uns grans finestrals. Un altre cos antic resta adossat a la façana de ponent que s'obre a l'alçada del primer pis en un terrat cobert.. Resta també adossada a la façana de ponent una rampa que donava accés a l'espai dedicat a tines. Complerta el conjunt un cobert de construcció més moderna a uns metres de la casa.</p> | 08218-81 | Sant Martí de Torreulla | <p>La família propietari de la casa de Cal Celdoni conserva un important llegat documental que permet reconstruir la història de la casa. Així, es conserva el document de compra dels terrenys ubicats a la zona del 'Rieral del Molí Vell' , termenejant amb les terres del mas Cornet, per la família Baraldés a Maurici Quinquer, pagès de Súria; terrenys destinats a la construcció de la casa l'any 1847. L'edificació i establiment de la casa devia estar lligat al fenomen d'expansió de la vinya de mitjans del segle XIX, quan molts petits pagesos van passar a ser propietaris de petites parcel·les que van edificar. La casa ha romàs lligada des d'aleshores a la família Baraldés. L'any 1873 devia patir una important reforma que li va donar l'aire actual.</p> | 41.7746700,1.7854500 | 399059 | 4625471 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70563-foto-08218-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70563-foto-08218-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Els propietaris de la casa conserven una important col·lecció documental lligada a la història de la casa (Compra-venda de terrenys, arrendaments, capítols matrimonials, testaments, inventaris etc..) des del 1847 fins el 1954. També es conserven dos àlbums de fotografies de principis del segle XX de la família Baraldés. A més a més la casa conserva alguns objectes a tenir en compte: 1./1 tina circular integrada a la casa. 2./Una premsa de vi.3./Una màquina de tallar farratge. 4./Una serra. 5./Una pastera. 6./Tres forques antigues. 7./ Un 'fuelle' antic. 8./Una màquina de ventar. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70564 | La Cabrada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabrada-de-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la 'Barraca d'en Maqueres' i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.</p> | 08218-82 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7440900,1.8055900 | 400686 | 4622053 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A Sant Martí de Torruella també tenia lloc la festivitat de Sant Isidre com a patró dels pagesos, però a diferència de Sant Joan no es tractava d'una festa d'especial relleu. L'únic acte que es duia a terme era la celebració d'una missa al matí a la parròquia de Sant Martí a la qual acudien els veïns de les cases properes. Sortint de la missa es tornava al treball com un dia qualsevol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 70565 | Àgape funerari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agape-funerari | <p>Igual que a altres llocs de Catalunya era costum celebrar un àpat funerari després de l'enterrament que presentava semblants característiques a les d'arreu. El sentit d'aquesta tradició era que al haver problemes de comunicacions, molts familiars i amics es desplaçaven a casa del difunt per l'enterrament i els era difícil tornar el mateix dia. La particularitat d'aquesta tradició a Sant Martí és que segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu era costum posar un plat de cara amunt i un altre de cara avall, a sobre del qual s'hi posava la forquilla i la cullera en forma de creu en diagonal i un panet que també en tenia una. Mentre durava el dol, la mestressa de la casa acostumava a portar una cistella plena de pa com ofrena al capellà de l'església. Això es feia tots els diumenges durant un període d'un any. Més endavant aquest costum va ser substituït per diners. Segons informació oral del Sr. Josep Basora abans d'aquest àpat era obligat rentar-se les mans, i es tractava d'una mena de ritual al qual ningú es negava. A l'entrada de la casa es col·locava un home amb una portadora i tirava una mica d'aigua sobre les mans. Tothom s'hi posava en fila i respectava silenciosament el seu torn. El Sr. Joan Grau i Riera va confirmar el costum de col·locar els coberts en forma de creu. A Sant Joan de Vilatorrada també tenia lloc aquesta tradició. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, en acabar el funeral s'oferia un àpat a familiars i amics del difunt, col·locant els coberts a taula en forma de creu.</p> | 08218-83 | Sant Martí de Torruella | <p>Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70565-foto-08218-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 70566 | Nomenament de les Administradores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nomenament-de-les-administradores | <p>Segons informació oral procedent de Cal Pic, a Sant Martí existia el costum d'anomenar oficialment administradores de l'església parroquial totes les noies que s'havien de casar aquell any. Dintre de les seves obligacions s'incloïa la de mantenir nets i endreçats els altars de l'església, netejar les tovalles, tenir cura dels objectes litúrgics etc... Una altra de les seves obligacions era passar periòdicament per les cases a demanar diners destinats a aquestes tasques. El càrrec d'administradora cessava immediatament després del casament de la noia. A Sant Joan de Vilatorrada també existia aquesta tradició. Les administradores formaven part del grup de les Filles de Maria. Eren, a l'igual que a Sant Martí, les encarregades de guarnir els altars i passar la safata per recollir cèntims el diumenge dins l'església. El dia de la processó de la Puríssima eren les noies que s'havien de casar aquell any les encarregades de portar la Verge.</p> | 08218-84 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Ramon Botifoll i pel Sr. Isidre Vila</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70566-foto-08218-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 70567 | Nucli històric de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-de-sant-joan | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | La majoria d'aquestes cases han patit reformes estructurals importants que han canviat la seva fisonomia originària. Les que no les han `patides es troben en un estat de conservació força precari. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases antigues construïdes entre el carrer Major i el riu Cardener i entre l'espai de la fàbrica Gallifa i l'antic Torrent del Canigó. Es tracta de cases edificades a mode de cases rurals aïllades que comprenien l'espai de terra que les envoltava i l'espai d'horts fins el riu. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca irregular unificada amb calç. Consten de planta baixa, i un o dos pisos amb cobertes a dues o quatre aigües amb teula. Algunes d'elles han continuat habitades al llarg del temps i han sofert continuades transformacions estructurals adaptant-les als nous usos. Entre d'elles destaquen: El MAS BOSCH (c/Major 20). Es tracta d'una casa de caire rural de grans dimensions. La casa originària del Mas Bosch segueix l'actual línia del carrer Major. Posteriorment, membres de la mateixa família van construir una altre casa adossada a llevant també anomenada Mas Bosch (carrer Sant Joan, 8). CAL MAGINET (carrer Sant Joan, cantonada amb carrer Torres de Bages). MAS FLAQUER (carrer Sant Pau, 15) anomenada igual que el Mas històric per haver estat construïda per un familiar dels propietaris del vell mas. CAL LLUCIU (carrer Sant Joan, 27). CAL BORN NEGRE (carrer santa Eulàlia, 18) CAL TON (carrer Canigó, 25) CAL GATEGUES (carrer Migdia, 57) COBERT (carrer Bisbe Torras de Bages)</p> | 08218-85 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer), el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. Aquest conjunt de cases es va veure reforçat amb la instal·lació de les fàbriques vora el riu. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 21 cases al carrer del Riu, 11 cases al carrer Sant Joan, 7 cases al carrer Migdia, 4 cases al carrer Sant Pau, 2 cases al carrer del Sol, 2 cases al carrer Orient i 2 cases al carrer Sant Pere. Durant els anys vint i trenta els buits dels patis entre casa i casa es van anar omplint amb noves construccions allotjant a la població nouvinguda</p> | 41.7426000,1.8056800 | 400691 | 4621887 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S. C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70568 | Ravall Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ravall-vell | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | Destaca la manca de preocupació per part dels propietaris en la conservació d'aquest grup de cases. A l'edificar l'espai que quedava entre aquestes cases i la nova línia del carrer Manresa, la majoria d'elles van quedar deshabitades o com annexes de les cases més modernes. Només recentment algunes d'elles ha estat consolidades. | <p>Conjunt de cases ubicades entre l'actual carrer Manresa i el riu Cardener. Es tracta d'un grup de cases aïllades de diversa tipologia, formada en la seva majoria per planta baixa i un o dos pisos. Construïdes en la seva totalitat en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars . Totes aquestes cases es completaven amb un seguit d'horts que arribaven fins el marge del riu Cardener. La majoria de les cases han estat modificades en diverses ocasions i manquen d'elements arquitectònics valorables. El conjunt de cases que el conformen són: Cal CELDONI (carrer Manresa,81) CAL ROJAS (carrer Manresa, 79) CAL VALENT (carrer Manresa, 63), CAL XANXO (carrer Manresa, 61), CAL ROSELL (Carrer Manresa 51) , CAL BISBE (carrer Manresa, 45-47) i CAL TORRAS (recentment enderrocada).</p> | 08218-86 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer) ,el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal D'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 17 cases al carrer Manresa, encara que no totes devien ser ubicades al Raval Vell (SOLANELLES, 1999). Aquest grup de cases històriques no són visibles actualment des de l'actual carrer Manresa degut a l'evolució urbanística del propi carrer. Històricament la línia del carrer Manresa passava uns metres més enrera de l'actual, per tant aquestes cases eren a la vora de l'antic carrer. El Pla Urbanístic del que dictava les línies de la futura expansió urbanística va avançar la línia del carrer Manresa uns metres en direcció a ponent deixant aquest grup de cases marginat. La gran crescuda urbanística dels anys cinquanta va fer que l'espai entre aquestes cases i la nova línia del carrer s'omplís de construccions deixant aquests cases amagades, sent només visibles des de l'actual àrea del riu no urbanitzada.</p> | 41.7387900,1.8048600 | 400617 | 4621465 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Formava part d'aquest nucli de cases antigues del raval Vell, les cases del carrer dos de Maig. Encara que moltes d'elles no són originàries, destaca una de les cases anomenada Cal Maqueres, per haver viscut en ella un pagès amb aquest renom. Històricament es tractava d'un dels caps que manava una de les colles de pagesos que celebraven la festa de la Cabrada de Sant Isidre i a la qual donava el nom: 'Colla del Maqueres'. L'arrossada d'aquesta colla es feia en una barraca de vinya de grans dimensions de la seva propietat (en terme de Fonollosa). | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70569 | Raval dels jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-dels-jueus | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un grup de dues cases ubicades al carrer Muntanya nº 21-23 i nº 31 que formaven part de l'antic raval anomenat dels Jueus. Es tracta de dues cases adossades dins la línia del carrer Muntanya. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars. Consten de planta baixa, primer pis i golfes, i són cobertes a dues aigües amb teula. La façana principal és actualment orientada al nord, seguint la orientació del carrer, encara que tot indica que antigament podia estar-ho a migdia. Aquestes cases són CAL XAIX (carrer Muntanya, 21-23) i Cal SETRENCS (carrer Muntanya, 31). D'entre elles destaca Cal Xaix encara habitada actualment formada per un conjunt arquitectònic de casa i coberts diversos orientats a migdia que conformen un pati intern a l'estil d'una casa de pagès. Aquesta casa conserva encara la seva entrada principal a migdia, però al urbanitzar-se la zona, la línia del carrer va fer que la façana vista fos la del nord. Per evitar aquest inconvenient i mantenir l'estructura original es va deixar entre aquesta i la casa següent en direcció a llevant un espai que és actualment cobert per una arcada de maó que dóna accés al pati davanter de la casa i als coberts. La casa ha patit nombroses reformes estructurals, afegint una terrassa a l'alçada del primer pis i altres cossos adossats. Una llinda avui desapareguda donava notícia dels seus antics propietaris, ja que podia llegir-se: 'Valentí Prat, 1872'.</p> | 08218-87 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Raval dels Jueus, juntament amb el Raval Vell, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 6 cases al carrer Muntanya (SOLANELLES, 1999). A més a més de les cases avui existents (Cal Xaix i Cal Setrencs) el raval era constituït per les cases de Cal General, Ca la Grabada, La Volta, Cal Botifarra i Cal Viudet, avui desaparegudes.</p> | 41.7489300,1.8048200 | 400629 | 4622591 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70569-foto-08218-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 70570 | Cal Cantamisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantamisses | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XX | Malgrat estar deshabitat des de fa uns anys, l'estat de conservació de la casa és bo. A pesar d'aquest fet i del seu valor estètic, el seu enderroc és previst en breu. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular cobert a quatre aigües amb teula. És format per planta baixa, dos pisos i golfes. Construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç, es troba exteriorment arrebossat amb ciment. La planta baixa és oberta a les dues vessants vistes de carrer, la del carrer Sant Mateu i la del carrer del Pont amb dos números diferents. Les portalades d'entrada són fetes amb un arc molt rebaixat. Al primer pis i segon pis s'obren a la façana de carrer Sant Mateu un seguit de finestrals rectangulars amb balcons als dos centrals. La façana del carrer del Pont s'obre al primer i segon pis amb dues grans galeries obertes al carrer amb dues grans arcades molt rebaixades. Decora la façana del carrer del Pont un rellotge solar ubicat sota la teulada.</p> | 08218-88 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX. La casa anomenada Cal Cantamisses es troba ubicada en un dels extrems de l carrer del Pont. Es tracta d'una casa construïda vora l'any 1900-1904, i aviat es convertí en una casa de lloguer per a inquilins. El nom de Cantamisses és precisament el d'un dels seus inquilins que era especialment aficionat als afers de l'església. Així mateix, la casa era coneguda per haver instal·lada una barberia al primer pis, sent coneguda també amb el sobrenom de La Barberia. Aquest negoci va estar en marxa fins els anys seixanta. Adossat al seu cantó de llevant per la banda del carrer del Pont hi havia antigament un forn d'obra.</p> | 41.7460400,1.8056900 | 400697 | 4622269 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70570-foto-08218-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70571 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-1 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | L'estat de conservació de les cases depèn de l'ús que han tingut els últims anys. Moltes d'elles després de ser abandonades han entrat en un estat de degradació considerable. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases que s'alineen a ambdues bandes del carrer anomenat del Pont. Es tracta d'un dels carrers més antics de la població orientant en sentit E-O ascendent des del pont petit que travessa el riu Cardener. Mentre que el cantó Est del carrer a tocar del riu és ocupat per les dependències de la fàbrica Borràs a una banda i modernes edificacions a l'altra, el grup de cases històriques es troben des de la cruïlla amb el carrer Vilaseca fins la cruïlla amb el carrer Major i carrer Sant Mateu. Mentre que el grup de cases de la banda de migdia es manté quasi bé en la seva totalitat original, la línia de cases del nord ha anat canviant successivament barrejant-se edificis antics i moderns. Entre les cases d'aquest tram del carrer del Pont destaca el nº 20 (Cal Cantamisses) construïda principis del segle XX. També destaca el nº 29 construïda en mur de maçoneria amb planta baixa i primer pis i finestres reforçades en maó. També són d'aquest període i d'aquesta tipologia les cases nº 23, 16 i 15. Destaquen al principi del carrer el nº 2 (Cal Sastret) i el nº 11 (Cal Torras) com a cases de més entitat i volum. Es tracta de cases cantoneres construïdes a principis del segle XX, entre 1900 i 1910, formades per planta baixa, primer i segon pis i golfes. Totes dues amb portals i finestrals oberts a la banda del carrer del Pont i del carrer Vilaseca.</p> | 08218-89 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX..</p> | 41.7457700,1.8064300 | 400758 | 4622238 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No tot l'espai del carrer era ocupat per cases, així, és coneguda l'existència d'un forn de totxos a l'espai ocupat pel solar ubicat al costat de la casa de Calcantamisses (carrer del Pont, 20) . La casa del carrer del Pont nº 29 encara conserva les primitives tines. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70572 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-3 | <p>PERARNAU I LLORENÇ (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Col.Quaderns, 5. C.E.B. Manresa. CANALS I GUILERA (1990) 'Els pous de neu i glaç a Catalunya' a Ciència, 65 pp.42-45. Barcelona. CAPEL SAEZ H (1970) 'Una actividad desaparecida de las montañas mediterraneas: el comercio de la nieve' a Revista de Geografia, 1. U.B. Barcelona</p> | XIX | L'estructura es troba en un estat complert d'abandonament. | <p>La recollida i conservació de la neu i el glaç presentava dificultats pràctiques importants. Un dels elements determinants és aconseguir el màxim aïllament tèrmic possible. El pou de glaç té com a base una estructura circular excavada sota terra retallant en el terreny natural, que pot apreciar-se encara a la part baixa. L'objectiu era recollir el gel produït en les glaceres properes a fi d'emmagatzemar-lo de cara a l'estiu. D'uns 3 m. de diàmetre, és cobert a la part superior amb una volta semiesfèrica feta en pedra seca amb encofrat i encanyissat interior. La volta presenta una obertura quadrada a la part superior. La volta també presenta una porta d'accés quadrada i encarada a llevant. La seva finalitat era permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja.</p> | 08218-90 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La utilització de la neu i el glaç natural és coneguda des de l'antiguitat, però a Catalunya no es produeix de forma sistemàtica fins el segle XVI. Si bé a aquest segle era encara un producte de luxe, la seva finalitat era la conservació d'aliments i la medicina. Als segles XVII, XVIII i XIX el gel deixà de ser un producte de luxe per passar a ser una necessitat en la vida quotidiana. En aquests moments nombroses masies benestants construïren diferents pous particulars per proporcionar-se gel. La notícia de la seva existència ha estat facilitada pel Sr. Martos (administrador del mas Can Canals Vell) i pel Sr. Àngel Muntané.</p> | 41.7512200,1.7899600 | 399397 | 4622863 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70572-foto-08218-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70572-foto-08218-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que aquest element sigui conegut de forma tradicional com un pou de glaç, cap la possibilitat de que es tracti d'un antic forn de guix, ja que l'interior d'aquesta estructura es trobava cuita. També és possible que s'hagi utilitzat en un principi com a pou de glaç i després canviés la seva funció per la de forn. S'ha de tenir en compte la manca de tradició en tot el terme en el tema dels pous de glaç. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70573 | Riu Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-cardener-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | XX | Malgrat la intensa activitat humana que hi pateix, destaquen els esforços que els últims anys s'han dut ha terme per la seva recuperació ecològica | <p>Espai configurat pel curs del riu Cardener , que travessa tot el terme de nord a sud, i les seves dues ribes immediates en el recorregut que va des de Callús fins a Manresa paral·lel a la carretera de Manresa a Solsona C-1410. Es tracta d'un espai fluvial amb prou amabilitat paisatgística, configurant una zona d'alt valor ecològic on trobem distints àmbits en un tram relativament curt. Certament, una sanefa de bosc de ribera s'estén en renglera contínua a ambdues ribes. A continuació del bosc de ribera, als indrets planívols, especialment els del marge dret els ocupen petites hortes de regadiu. Les espècies més abundants de ribera són els àlbers, els pollancres, els oms, els freixes de fulla petita i el vern. El marge esquerra és abundant en penya-segats, especialment el tram de Sant Martí, un d'ells totalment vertical, que ens parla de l'acció erosiva del riu al llarg de milers d'anys. Tanmateix es tracta d'un riu aprofitat intensament per l'activitat humana, des de les antigues rescloses i molins medievals a les actuals rescloses i modernes fàbriques tèxtils. Destaquen en total quatre -incloses dins del tram del terme municipal- la del paperer, la del Molinet, la de la fàbrica de Can Canals, i la de les fàbriques de Sant Joan. D'altra banda destaquen també modernes activitats industrials dutes a terme a les seves vores i que han creat espais com la bassa de sedimentació d'àrids de l'empresa Ferrer.</p> | 08218-91 | Terme de Sant Joan de Vilatorrada | 41.7490400,1.8075000 | 400852 | 4622600 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70573-foto-08218-91-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una de les entitats culturals que es troba intensament vinculada a l'espai del riu Cardener és la Joanenca de Pesca de Sant Joan de Vilatorrada. Els últims anys ha dut ha terme un programa de creació de plataformes de pesca, arribant a crear-ne fins a cent al llarg de tot el tram del terme municipal | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 70575 | L'Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquellotada | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a aparèixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí es tractava del mateix ritual. El nom d'escallotada prové de 'Esquellot' encara que segons el Sr. Àngel Muntané es feia soroll amb qualsevol objecte.</p> | 08218-93 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torreulla | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané i la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||||
| 70576 | Plana de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-torres | Com que es tracta d'un espai situat enmig d'importants poblacions, és molt freqüentat. Aquesta situació es veu agreujada per la presència de cotxes i motos. Destaca també l'abundància de caçadors, abocadors de residus, contaminació de torrents i circulació d'avionetes teledirigides. També la pressió per la necessitat de sòl industrial. | <p>Extensa plana situada a l'extrem oriental del terme de Sant Joan de Vilatorrada, encara que un petit tram correspongui al terme de Santpedor. Els seus límits corresponen, al sud, a la línia divisòria amb el terme de Manresa; al nord, la carretera BV-4511 (Callús-Santpedor); a ponent amb el nucli de Sant Martí de Torruella i la carretera C-1410 (Manresa-Solsona); i a llevant, amb la urbanització Pineda de Bages de Sant Fruitós de Bages. La seva extensió és de 850 ha. Malgrat la existència de petites elevacions i una lleugera inclinació vers ponent, es tracta d'una plana ben conservada i representativa del Pla de Bages. En un mateix espai s'apleguen conreus cerealistes, boscos, bardissa, aiguamolls i vegetació de ribera als Torrents. La plana és travessada per dos Torrents: el Torrent Fondo i la Riera de Joncadella. La plana és habitada de forma concentrada als seus límits (urbanització de Pineda de Bages i nucli de Sant Martí) i de forma dispersa per masies, entre les quals destaca la de les Torres de Bages, que dóna nom a la Plana. La via dels Ferrocarrils de la Generalitat Manresa-Súria creua la zona de nord a sud-est. L'horitzontalitat del terreny és trencada per petits retalls de bosc de gran interès ecològic, ja que esdevenen refugi de la fauna existent. Resseguint el Torrent de les Torres o Torrent Fondo apareix, de forma discontínua, un bosc de galeria integrat per pollancres, àlbers i oms, a més d'una roureda. També hi abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, al desnivell que cau sobre la vall del Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzines i roures. A la resta de la zona, petits retalls de bosc, sobretot de pi blanc i pi pinyer, acaben de configurar el paisatge vegetal de la zona. La seva situació , just al costat del curs del Cardener, permet l'observació de gran varietat d'ocells que segueixen el curs fluvial com a ruta migratòria. Aquesta àrea és imprescindible per a efectuar-hi repòs i per cercar aliment. A l'hivern aplega una gran diversitat d'espècies d'ocells, ja que acull europeus i transhumants dels Pirineus. Destaca la presència de la fredeluga i del bernat pescaire. Les espècies més característiques són el pinsà, la cadernera, el sit negre, l'alosa, la cogullada, el tudó, la xixella etc.. Els rapinyaires diürns també són freqüents, especialment l'aligot comú, l'esparver, l'astor i el xoriguer. Excepcionalment destaca la presència de l'esparver cendrós.</p> | 08218-94 | Sant Martí de Torruella | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | 41.7645500,1.8174300 | 401701 | 4624311 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'esparver cendrós (Circus pygargus) és una de les espècies de rapinyaires diürns que nia a les clapes de bosc de la zona de la Plana de les Torres (Mas Torres de Bages- Sant Martí de Torruella). La seva singularitat prové de què es tracta d'una espècie en plena regressió a tot Catalunya, on sols consten 40-50 parelles. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 70577 | Font de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pla | XVIII-XIX | La font i la bassa del costat es troben actualment totalment perdudes i envoltades per vegetació (canyinssar i esbarzers) per la seva falta d'ús. | <p>Es tracta d'una antiga font ubicada al mig d'un torrent a la Costa de Can Pla. La font consta de l'antiga canalització, un banc de pedra, i una petita bassa construïda en pedra que emmagatzemava l'aigua. Actualment és de difícil visibilitat i accés.</p> | 08218-95 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Concepció Pla.</p> | 41.7650400,1.7828100 | 398824 | 4624405 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al costat d'aquesta font, s'ubicava l'antic forn de maons de Can Pla Vell. El treball del forn requeria aigua abundant per pastar el fang. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 70578 | Costa dels Rebentats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-dels-rebentats | <p>La Costa dels rebentats o del Mig és una de les tres Costes que limiten el nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada, concretament com el seu nom indica la del Mig. Es tracta d'un dels típics relleus en 'Costa' que caracteritzen aquesta zona del terme municipal originat al buidar-se els terrenys del seu voltant com a resultat de l'erosió. Actualment aquesta costa és coberta per vegetació, pinassa i alzines, recrescuda durant la segona meitat del segle XX, ja que segons informació oral i informació gràfica de fotografies antigues era tot plantada de vinya fins el cim.</p> | 08218-96 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7451500,1.8000300 | 400225 | 4622177 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Més que per la seva importància a nivell natural, aquest element ha estat fitxat per la seva importància com a espai lúdic dels antics habitants de Sant Joan de Vilatorrada. Era el lloc on habitualment s'anaven a assajar les Caramelles. El seu sobrenom 'Rebentats' ve precisament de la rivalitat que existia entre les diferents colles de Caramellaires. Ja que acostumaven a assajar una a prop de l'altre, les altres colles que assajaven a prop deien que la que cantava a aquesta Costa ho feia tan malament com si estiguessin 'Rebentats'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 70579 | Alzines del carrer Alzines de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-carrer-alzines-de-sant-joan | <p>Es tracta d'un grup d'alzines sense cap singularitat específica a nivell natural, però que si ocupen un lloc com a espai històric lúdic i cultural. Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més extens que quedava a les afores del llavors incipient nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. En mig de camps conreats i plantats de vinya, es conservava aquest petit alzinar que era el lloc ubicat lluny del poble on els nens anaven a fer el berenar del dijous gras, i on la gent del poble acostumava a anar en temes. d'esbarjo i jornades lúdiques.</p> | 08218-97 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A mida que el poble anava creixent i desenvolupant-se en aquesta direcció l'alzinar va anar desapareixent. A mitjans dels anys seixanta es va construir l'escola pública Joncadella aprofitant aquells terrenys i es van traçar el nous carrers. El llavors alcalde Sr. Àngel Muntané va voler fer un esforç de memòria col·lectiva salvant un grup d'aquelles alzines i desviant el carrer que actualment fa una curva força tancada a fi poder conservar-les. Actualment aquestes alzines romanen dins del pati de l'escola. Aquell grup d'alzines són les que van donar posteriorment nom al carrer.</p> | 41.7430200,1.8036200 | 400520 | 4621936 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 61821 | Ca la Manyana o cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manyana-o-cal-manya | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010): Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb un espaiós voladís. La planta baixa és recoberta amb un sòcol de pedra, que encinta la porta d'entrada, i la resta del parament és arrebossat i pintat de color blanc. A l'alçada de la primera planta, el parament exterior és decorat per esgrafiats amb d'imatges de camp. En destaquen algunes obertures amb brancals i llindes de pedra ben carejada, rematades amb florons, així com la galeria de finestres quadrangulars de les golfes. Sobre la porta principal hi ha una balconada de ferro. Actualment és un hostal i restaurant. | 08220-1 | Avda. de Nostra Senyora de Montserrat, 38 | La casa era coneguda antigament com a cal Manyà, perquè hi vivia el manyà del poble. Temps després, quan la mestressa de la casa va començar a servir-hi menjars, va passar a ser coneguda com a ca la Manyana. | 41.9220800,2.3234800 | 443904 | 4641346 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61821-foto-08220-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61821-foto-08220-1-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miquel Pallàs | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 61823 | Ca l'Àlvaro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalvaro | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX-XX | Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, i que guarda una simetria general en el conjunt. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color marró. Les obertures es disposen regularment a les façanes. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de forma rectangular, motllurades, i les del pis superior són pentagonals i emmarcades per motllures. A la façana principal sobresurt un porxo, que és utilitzat com a terrassa del primer pis, amb pilars de ferro. | 08220-2 | Avinguda de Puig i Cunyer, 2. | 41.9247000,2.3214000 | 443734 | 4641638 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61823-foto-08220-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61823-foto-08220-2-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La simetria del conjunt, el gran jardí i l'estil clàssic, evoquen una construcció que segueix l'arquitectura dels indians. També així ho manifesten les palmeres plantades a la part de façana, símbol de la casa 'americana'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61825 | Ca l'Anglada, Can Rafel Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada-can-rafel-buxo | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX | Edifici historicista d'influència clarament neogòtica. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis. La coberta és plana, i forma una terrassa amb barana d'obra. L'arrebossat de façana marca els junts dels carreus, a manera de decoració. Al centre de la terrassa, al seu extrem posterior, sobresurt una petita torre de planta quadrada, que és la continuació de la caixa d'escala. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal d'entrada d'arc deprimit amb motllures d'estil gòtic. Ambdós costats del portal, hi ha una finestra amb trencaaigües d'estil gòtic i creus gregues al centre de l'arc. Al primer pis s'hi obren tres finestrals; el del centre amb una balconada i els dels costats amb baranes, totes elles d'obra i decorades amb traceria d'inspiració gòtica. Entremig dels finestrals hi ha uns elements decoratius d'estuc, amb la data '1897'. Sota el balcó hi ha una fita de carteles decorades. A la façana posterior, situada a migdia, hi sobresurten a la planta baixa i al primer pis uns porxos. En destaca la fornícula sense imatge; en Miquel Pallàs, el seu constructor, tenia prevista la col·locació de la imatge de Sant Miquel. | 08220-3 | Plaça Major, 7 | Aquesta casa fou bastida a finals del segle XIX (1897) i destinada com a segona residència. En Miquel Pallàs va projectar i construir l'edifici. A finals del segle XIX, el poble de Sant Julià de Vilatorta es va convertir en un centre d'estiueig, fet propiciat per l'arribada del tren a la ciutat de Vic l'any 1875. | 41.9217800,2.3250800 | 444036 | 4641312 | 1897 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61825-foto-08220-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61825-foto-08220-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61825-foto-08220-3-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miquel Pallàs | Va ser residència del metge Manel Anglada. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 61827 | Ca l'Uriach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-luriach | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX-XX | Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a quatre vessants, amb embigat de fusta i teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. Les façanes són de totxo lligades amb ciment, arrebossades i pintades de color blanc. L'accés es produeix mitjançant una portalada d'arc de mig punt. En destaca la decoració del parament de façana amb rajoles ceràmiques. | 08220-4 | Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, 5. | 41.9242500,2.3222500 | 443804 | 4641588 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61827-foto-08220-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61827-foto-08220-4-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 61829 | Can Comas o Vila Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-o-vila-montserrat | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010): Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX-XX | Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a quatre vessants, amb coberta de bigues de fusta i teula àrab. Les façanes són de pedra vista. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant una portalada rectangular emmarcada amb totxo. En quant a la resta d'obertures, estan emmarcades també amb totxo; a la façana principal, hi ha una finestra, a banda i banda de la portalada, i tres finestres al pis superior. | 08220-5 | Carrer La Rambleta, 4 (amb avinguda de Puig i Cunyer). | 41.9261400,2.3197700 | 443600 | 4641799 | 1926 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61829-foto-08220-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61829-foto-08220-5-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61831 | Can Condes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-condes | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX-XX | Edificació de planta quadrada, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a quatre vessants, amb el ràfec motllurat; la coberta és de bigues de fusta i teula àrab. Una motllura situada sota el ràfec envolta tot l'edifici. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color marronós-ataronjat. En destaquen els forjats de les baranes. Les obertures són motllurades i de forma rectangular. L'accés a l'edifici es produeix mitjançant una escala amb pilastres de pedra, que duu al portal situat a la primera planta. Hi ha un porxo, format per arcs de mig punt amb la coberta plana, que s'utilitza com a terrassa de la primera planta. | 08220-6 | Avinguda de Puig i Cunyer, 1. | 41.9256100,2.3202300 | 443637 | 4641740 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61831-foto-08220-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61831-foto-08220-6-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 61833 | Can Goules o Can Pensatibé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-goules-o-can-pensatibe | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010): Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX | Gran masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El parament dels murs és fet de pedres lligades amb morter, amb l'acabat arrebossat i pintat de color blanc. A la façana, i sota cobert, s'hi adossa un cos que ocupa tota la superfície de la mateixa, format per cinc arcs de mig punt, que formen un porxo a la planta baixa i una galeria al pis superior. Aquest porxo dona accés al portal rectangular, amb la inscripció de l'any '1833' a la llinda. | 08220-7 | Pla de la Sauleda | Can Goules és conegut al veïnat de Sant Marc (municipi de Calldetenes) com a Can Pensatibé. Aquest nom remet al de les properes masies de Can Rumia i Can Discorre. L'any 1934 hi vivien Mariano Bigas Corretja, Josefa Bigas Vila i Josefa Vila Vilarò. | 41.9129500,2.3032600 | 442219 | 4640346 | 1833 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61833-foto-08220-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61833-foto-08220-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61833-foto-08220-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 61835 | Can Madiroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madiroles | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX | Edificació formada per diversos cossos units, que consten de planta baixa i dos o tres pisos superiors. Els murs són de paredat comú. El cos principal és de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula plana, i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, hi ha un cos adossat amb la coberta plana. A la part posterior del cos principal, hi ha una torre amb la coberta també plana. A la part del davant, hi ha una torre de planta circular amb la coberta amb forma de con, i acabat ceràmic. En destaca la fornícula amb la imatge de la Verge de Montserrat, situada a l'extrem superior de la torre. En quant a les obertures, unes són de pedra, algunes d'estil gotitzant, i d'altres emmarcades amb totxo. | 08220-8 | Avinguda Nostra Senyora de Montserrat, 7. | 41.9241600,2.3223500 | 443812 | 4641578 | 1890 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61835-foto-08220-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61835-foto-08220-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61835-foto-08220-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El conjunt representa un clar exemple d'arquitectura modernista al mostrar una gran varietat de formes, de materials emprats en la façana, i de formes i materials de coberta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 61837 | Can Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcal | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX | Edifici de planta asimètrica, que consta de planta baixa i dos pisos. Es troba adossat amb can Miamo. La coberta és a dues vessants amb teula aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes són de pedra vista i els escaires i les llindes són de pedra desbastada. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb una finestra motllurada al damunt. Les finestres, són de disposició regular, amb les llindes i els brancals de pedra treballada, amb elements gòtics. Conserva un escut a la façana, a la cantonada entre el carrer Campanar i la Plaça Major. | 08220-9 | Plaça Major, 8 | 41.9219700,2.3249600 | 444026 | 4641333 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61837-foto-08220-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61837-foto-08220-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61837-foto-08220-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 61839 | Can Miamo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miamo | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es troba adossat amb can Marçal. La coberta és a dues vessants amb teula aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes són de pedra vista i els escaires i les llindes són de pedra desbastada. El portal és rectangular, amb la llinda i els brancals de pedra desbastada, amb una finestreta també rectangular a la part esquerra. Les finestres, són de disposició regular, amb les llindes i els brancals de pedra treballada, amb elements gòtics. En destaca la llinda gòtica del segon pis. | 08220-10 | Carrer del Campanar, 1 | 41.9220100,2.3247900 | 444012 | 4641338 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61839-foto-08220-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61839-foto-08220-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61839-foto-08220-10-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 61841 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-0 | - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos plantes pis. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color groguenc. En quant a les obertures, hi ha finestres porticades a la primera planta, emmarcades amb motllures que formen una U girada; a la segona planta, hi ha obertures amb arc de mig punt, emmarcades amb motllures que forment l'arc, i forjats a mode de baraneta. La façana principal presenta quatre finestres per planta i les laterals tres. | 08220-11 | Avinguda de Puig i Cunyer, 5. | 41.9264200,2.3197500 | 443598 | 4641830 | 1910 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61841-foto-08220-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61841-foto-08220-11-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61843 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta irregular, amb coberta a dues vessants, format per dues edificacions independents integrades en un sol conjunt. L'edificació que fa xamfrà amb el carrer del Centre, consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Per la banda de l'avinguda de Nostra Sra. de Montserrat, la planta baixa fa de semisoterrani i el primer pis fa d'entresòl. Tot l'edifici té un ràfec amb colls de fusta. El parament de les façanes és fet de carreus disposats a trencajunt. La façana principal té un gran portal amb arc de mig punt, amb dovelles i brancals de pedra buixardada. Hi ha un escut esculpit a la dovella central. A banda i banda del portal, hi ha un banc de pedra i, sobre el mateix, un balcó suportat per tres cartel·les, amb la barana de forja. En quant a les obertures, hi ha dues finestres al primer pis, a banda i banda del portal, i dues finestres al segon pis, a banda i banda del balcó. Sota la teulada hi ha un conjunt de cinc finestres d'arc de mig punt geminades, envoltades de dovelles i, als laterals del conjunt, dos rengles més de finestres de similars característiques. La façana que dona al carrer del Centre té dos portals, un amb arc de mig punt i l'altre amb llinda horitzontal, i al segon pis hi ha un balconet. Al primer pis, s'hi obren dues finestres, i al segon pis una finestra amb llinda d'estil gòtic. Sota teulada, hi ha un conjunt de sis finestretes d'iguals característiques que les de la façana principal. La segona edificació, coneguda antigament com ca la Vídua, consta de planta baixa i un pis. La façana és d'estructura rectangular i es divideix en dues bandes longitudinals. A la banda inferior, hi ha un sòcol de pedra d'1 m d'alçada aproximadament. Hi ha un gran portal, amb brancals de pedra, que formen una columna amb decoracions en baix relleu. Hi ha una altra porta de menors dimensions, amb una llinda formada per dos rinxols i un ull de bou. Al seu costat hi ha la inscripció 'Miquel Pallàs 1924'. Hi ha una altra porta i una finestra. Al pis superior hi ha un balcó i una finestra geminada. En destaquen els esgrafiats de les façanes. En la franja inferior trobem cinc elements de la natura: temps, foc, aire, aigua i terra. En la franja superior, d'esquerra a dreta, hi ha representada Ceres, deesa de l'agricultura, seguida d'escenes de treball. A continuació, les escenes de l'escultura i la pintura, amb la representació de Miquel Àngel al mig. I finalment l'escena de l'arquitectura, amb la representació de l'arquitecte romà Vitruvi. També hi ha d'altres elements com garlandes, infants, flors, fruites, ocells, que mostren l'horror vacui. | 08220-12 | Avda. de Nostra Senyora de Montserrat, 36. | L'edificació que fa xamfrà amb el carrer del Centre va ser construïda per Josep Pallàs l'any 1902. En Miquel Pallàs, fill de Josep, va ampliar i reformar aquest edifici i va construir el segon cos, l'any 1924. | 41.9222200,2.3234300 | 443900 | 4641362 | 1902 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61843-foto-08220-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61843-foto-08220-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61843-foto-08220-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Pallàs i Miquel Pallàs, mestres d'obres. | Aquest element no es troba inventariat al Catàleg de béns del POUM, tot i que apareix a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i es troba protegit amb categoria BCIL pel Consell Comarcal. | 106|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 61845 | Bosc de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-canoves | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. | El Bosc de Cànoves, es troba a llevant de la masia, i presenta una massa forestal jove, amb predomini de les alzines, bé que inclou algun arbre caducifoli. Forma un estrat arbori no gaire alt i ombrívol, i presenta un sotabosc relativament net. Els alzinars ofereixen importants valors ambientals, florístics, faunístics, socioeconòmics i paisatgístics. És un tipus d'hàbitats d'interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents a 9340 Alzinars i carrascars. El seu fruit, la gla, permet una gran quantitat de relacions tròfiques dels animals que hi viuen, fet que atorga als alzinars una importància primordial per a la protecció de la biodiversitat. | 08220-13 | Cànoves | 41.9134200,2.3298800 | 444427 | 4640381 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61845-foto-08220-13-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 61847 | Can Pla o can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-o-can-pala | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color terrós. L'accés a la casa es produeix mitjançant un portal d'arc d'un quart de punt, amb una motllura exterior que segueix l'arc. Les obertures, amb un emmarcat sobresortit, es disposen de forma regular. A la façana principal, en destaca una tribuna que s'estén de la planta baixa al pis superior, amb la coberta cònica. Les obertures de les dos plantes de la tribuna són d'arcs apuntats rebaixats. | 08220-14 | Avinguda Sant Jordi, 3. | 41.9236100,2.3223800 | 443814 | 4641517 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61847-foto-08220-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61847-foto-08220-14-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Cal destacar les obertures i la configuració de façana d'un estil neogòtic molt remarcable. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61849 | Lledoner del Parc de les Set Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-parc-de-les-set-fonts | Es troba totalment escapçat. | Es tracta d'un exemplar de lledoner (Celtis australis) centenari, de grans dimensions, situat a les immediacions de les fonts del Parc de les Set Fonts. Creix agafat al mur de les escales que baixen de can Sous. Fins fa poc temps era un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. Fa pocs anys fou escapçat i només hi broten unes petites branques. | 08220-15 | Parc de les Set Fonts | En nombroses fotografies del segle XIX es pot observar com ja existia l'arbre, que és tot un símbol del parc i del poble. | 41.9219000,2.3217600 | 443761 | 4641327 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61849-foto-08220-15-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 61851 | Finestres i fornícula de can Riera (Núria, 26) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-fornicula-de-can-riera-nuria-26 | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | Es tracta de la fornícula i de les dues finestres, situades a la planta baixa de la façana, de can Riera, al carrer de Núria núm. 26. Són de pedra sorrenca d'origen local. Les finestres, situades a banda i banda del portal d'entrada, són formades per una llinda monolítica que recau sobre un seguit de carreus regulars i ben escairats. A una de les llindes hi ha la inscripció 'JAUME RIERA any 1764'. A l'altre llinda hi ha la inscripció 'FRANCH MATARO ANY 1688' i un càntir al mig. En destaca la fornícula sense imatge, situada a tocar del balcó central del primer pis. És d'estructura rectangular. Està formada per un petit fris, emmarcada per dues columnetes planes i un pedestal aguantat per dos suports amb ornamentacions d'angelets. Té una petita coberta a dues vessants. Tots els elements estan decorats profusament amb motius vegetals i florals. | 08220-16 | Carrer de Núria, 26 | 41.9236000,2.3235000 | 443907 | 4641515 | 1688 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61851-foto-08220-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61851-foto-08220-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61851-foto-08220-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61853 | Can Rumia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rumia | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Es construïda amb pedres lligades amb morter de calç. A la façana hi ha un portal rectangular de pedra treballada. En quant a les obertures, hi ha una finestra amb reixa de ferro forjat a la planta, dues finestres al primer pis i una a les golfes, totes de totxo. A llevant hi ha adossat un cos, construït amb totxo, amb la coberta a una sola vessant, que segueix la pendent de la coberta de la casa. A ponent s'hi adossa un altre cos, també construït amb totxo, amb la coberta a dues vessants. | 08220-17 | Pla de la Sauleda | El nom de Can Rumia remet al de les properes masies de can Goules o can Pensatibé i can Discorre. L'any 1934 hi vivien Maria Baraneva Molits, Dolors Font Baraneva, Francisca Font Baraneva, Jaume Font Baraneva i Pablo Font Rosa. | 41.9120800,2.2999500 | 441944 | 4640252 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61853-foto-08220-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61853-foto-08220-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61853-foto-08220-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61855 | Can Sunyé o Can Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunye-o-can-marcal | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XIX-XX | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Al segon pis, hi ha una terrassa amb una barana de totxo de forma sinuosa, amb un relleu al mig, fet de ceràmica vidriada, amb la imatge de Sant Josep. A la façana principal, hi ha un portal d'arc rebaixat i un portalet rectangular a cada costat. Sobre el portal hi ha un balcó de forma curvada amb la barana d'obra, i a cada costat, una finestra amb barana, també d'obra. La façana està construïda amb totxo i pedra, arrebossada i pintada de color blanc. L'extrem superior de totes les finestres està decorat amb totxo, còdols i petits fragments de ceràmica vidriada (trencadís). | 08220-18 | Carrer de Núria, 8. | 41.9231000,2.3245900 | 443997 | 4641459 | 1925 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61855-foto-08220-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61855-foto-08220-18-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 61857 | Castanyers del Mesquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-del-mesqui | Es troben escapçats. | Es tracta de dos castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen a uns 50 metres a llevant del Masquí. Són imponents exemplars amb els troncs, escapçats i empeltats anys enrere, curts i gruixuts. Tenen l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buiden els seus troncs per a nidificar i fer-hi caus. | 08220-19 | El Masquí | 41.9033900,2.3200300 | 443601 | 4639273 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61857-foto-08220-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61857-foto-08220-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Residencial | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 61858 | Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canoves | - DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | XVII-XIX | Gran masia formada per un cos central, orientat a ponent, al que se li adossen diversos cossos annexos. Es tracta d'un antic conjunt, que fou ampliat i reformat amb estil neoclàssic. Separada de l'edificació principal, però comunicada amb la mateixa a través d'un pont penjat, hi ha una torre de defensa. Sota el pont, hi ha un gran portal adovellat, que serveix d'entrada principal a la masia i dona accés al pati. Hi ha unes destacades galeries annexionades a la torre. Al cos central se li adossa una capella, construïda a finals del segle XVIII, i dedicada a la Mare de Déu de Núria. També formen part del conjunt la gran era, la bassa i la masoveria annexa, a més d'una cabana agrícola situada a les proximitats de la casa. L'era i un conjunt de construccions agropecuàries es troben a la zona d'entrada al casal. Inclou un cobert que conté un forn de pinyes (fitxa 328). També tenim notícia d'un notable jardí romàntic darrera la casa, tancat, al que no hem pogut accedir. | 08220-20 | Cànoves | Els primers documents on apareix citada la masia de Cànoves són de l'any 947, i l'esmenten com a vila rural depenent del monestir de Sant Llorenç. Posteriorment, la documentació l'esmenta com a mas, i al segle XV, com a domus o casal fortificat, moment en que Galceran de Cànoves s'emancipà de Sant Llorenç i s'inicià una època de molta prosperitat del mas. L'any 1615, el nunci papal atorgà permís per a celebrar culte a la capella de la casa, i l'any 1618, Felip III concedí a Francesc Cànoves el títol de noble. | 41.9124100,2.3287300 | 444331 | 4640269 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61858-foto-08220-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61858-foto-08220-20-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | - Les fotografies són fetes des de l'exterior de la masia, ja que el masover de Cànoves no va permetre fotografiar la casa.- Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.- També tenim notícies d'un possible arxiu privat de la família al Casal | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc