Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82837 | Monument a Victoriano Oliveras de la Riva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-victoriano-oliveras-de-la-riva | CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.07.EA. | XX | Monument aïllat format per dues grans peces rectangulars adossades i i revestides amb planxes de marbre blanc, una disposada en horitzontal i l'altre en vertical. L'estructura es troba assentada damunt d'un sòcol de formigó i compta amb un basament de més amplada que la resta del conjunt. La peça horitzontal, amb el frontal orientat a migdia, presenta un medalló central amb el bust de l'homenatjat de perfil i la següent inscripció encastada al parament amb lletres metàl·liques: 'A DON VICTORIANO / OLIVERAS / DE LA RIVA / 1909-1973 / FUNDADOR DEL CLUB PATI VOLTREGA'. Pel que fa a la peça vertical, disposada a mode de pilar i de més alçada que l'anterior, està coronada amb una escultura de ferro amb els cinc anells olímpics. A la part superior de la cara frontal hi ha la insígnia d'Indústries Riva, mentre que al lateral hi ha una placa metàl·lica gravada amb la següent inscripció. 'ELS AJUNTAMENTS DE / SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ I / LES MASIES DE VOLTREGÀ, / EN MOTIU DEL 50e. ANIVERSARI DE / LA FUNDACIÓ DEL CLUB PATÍ VOLTREGÀ. / 17/12/2006'. El monument es situa al bell mig del complex, al costat del caminet que dóna accés al recinte des de la banda de ponent, i compta amb un petit parterre enjardinat davant seu. | 08215-156 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | Aquest monument està dedicat a Victoriano Oliveras de la Riva, fundador del Club Patí Voltregà l'any 1955 i promotor del complex esportiu on desenvolupa la seva activitat, construït entre els anys 1955 i 1959. Nascut a Barcelona l'any 1909, la seva família era propietària de l'empresa Indústries Riva, una fàbrica tèxtil situada al costat del riu Ter, en terme de les Masies de Voltregà però molt propera a Sant Hipòlit (de fet, els terrenys on es construí el complex eren propietat del sr. Oliveras). Segons les informacions obtingudes, el monument va ser aixecat poc després de la seva mort l'any 1973. La placa situada en un dels laterals és un homenatge de la població del Voltreganès als 50 anys de la fundació del club. | 42.0141800,2.2382400 | 436927 | 4651631 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82837-foto-08215-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82837-foto-08215-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82837-foto-08215-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82838 | Monument al jugador d'hoquei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-jugador-dhoquei | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. | XXI | Monument aïllat situat al bell mig del complex esportiu de la vila, en un dels laterals del caminet que li dóna accés des de la banda de ponent, a l'extrem oest d'un parterre enjardinat de planta triangular que està situat davant de la façana principal de l'antiga Pista, actualment coberta i remodelada. El monument consta de dues parts ben diferenciades: un basament circular de formigó a mode de peanya i l'escultura pròpiament dita, de bronze i assentada damunt de l'anterior. Es tracta de la representació d'un jugador d'hoquei patins en moviment, amb la pilota enganxada a l'estic i un tronc central decorat que li fa de suport. La imatge està situada damunt d'un basament octogonal de bronze, amb algunes de les seves cares inscrites amb el nom del monument , el de l'escultor, el del seu restaurador i el de l'empresa que proporcionà el material. Alhora, a la part posterior d'aquest basament, hi ha inscrita la data de creació de la mateixa, 1958. A l'altre extrem del parterre enjardinat hi ha una peça rectangular de pedra que presenta una inscripció emmarcada i bastida amb lletres metàl·liques, que fa referència a la seva restauració. | 08215-157 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | L'escultura original, datada l'any 1958, és obra de l'escultor santhipolitenc Martí Vila i Freixa. En origen estava situada al bell mig d'un petit estanc que estava situat al cente del recinte. Posteriorment, a principis del segle XXI, fou restaurada per l'escultor Modest Fluvià i Aiguabella a partir de l'escultura original. La fosa del bronze per confeccionar-la procedeix de l'antiga foneria Barberí, fundada a Olot durant el segle XVI i posteriorment traslladada a Riudellots de la Selva, on tancà les seves portes l'any 2016. La restauració de la peça fou inaugurada l'1 de novembre de l'any 2002. | 42.0140800,2.2382900 | 436931 | 4651620 | 2002 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82838-foto-08215-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82838-foto-08215-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82838-foto-08215-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82839 | La Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 99, 100-101. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. DIVERSOS AUTORS (1990). 'Especial Club Patí Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 26, agost-setembre 1990, p. 32-43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76-77, 118, 122-123, 128-131. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.13.EA, 1.BSE. | XX | Recinte de planta més o menys rectangular format per un espai lliure central envoltat perimetralment per quatre edificis aïllats: el pavelló municipal, la nova pista, el bar i local social i els antics vestidors. L'accés a l'interior del recinte està situat a la banda de ponent i es fa mitjançant una porta de jardí rectangular de ferro, emmarcada per un mur esglaonat disposat a banda i banda, amb el parament emblanquinat i que inclou les antigues guixetes, tancades amb unes portelles de ferro quadrades. A la banda de migdia del recinte hi ha situades les dues construccions principals: la Pista i el pavelló municipal Victorià Oliveras de la Riva, ambdues enllaçades per un porxo exterior de formigó sostingut amb columnetes de ferro. La Pista presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i la façana principal orientada a tramuntana. Es tracta d'una construcció recent bastida amb formigó i blocs prefabricats de formigó, amb el parament principal completament bastit amb grans peces de vidre delimitades amb perfils metàl·lics i amb la part superior del mateix inclinada. El pavelló, en canvi, està situat a la banda de llevant de la Pista. És de grans dimensions i planta rectangular, i està cobert amb una gran volta rebaixada. Presenta grans obertures rectangulars disposades a dos nivells, amb els emmarcaments bastits amb mosaic de tessel·les de color verd. La façana principal, orientada a ponent, està protegida amb el porxo exterior que l'uneix amb la Pista i compta amb una placa de marbre negre situada al costat d'un dels accessos, que fa referència a la seva inauguració l'any 1981. A la banda de tramuntana del recinte hi ha situades les dues construccions de caire més auxiliar: el bar o local social del club i els antics vestidors del camp de futbol. El bar presenta una planta rectangular i està format per tres cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dos i tres vessants, distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el volum adossat a l'extrem sud-est, que compta amb una teulada de quatre vessants i una planta més. La façana principal, orientada a migdia, compta amb quatre grans obertures rectangulars i un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, mentre que al pis s'hi obren dues finestres d'arc de mig punt i una balconada central amb la llosana semicircular i la barana de ferro. Al seu costat hi ha pintat damunt del parament l'escut del Club Patí Voltregà. El volum de llevant compta amb finestres d'obertura rectangular enllaçades amb ampits correguts als nivells superiors, i la insígnia d'Indústries Riva pintat al parament de la primera planta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Pel que fa a l'edifici dels vestidors, aïllat a l'extrem nord-oest del recinte, està format per dos volums adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el seu perímetre. La construcció presenta majoritàriament obertures rectangulars, destacant el tram central de la façana principal, caracteritzat per la presència d'un gran finestral d'arc de mig punt delimitat amb una barana baixa al pis, que es repeteix a la planta baixa en forma de portal (en destaca la porta de fusta treballada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verd. Per últim, l'espai central del recinte es troba completament enjardinat, amb diverses espècies d'arbres, parterres amb gespa i un espai central amb paviment de sauló, comunicat amb la porta d'accés al recinte. En aquest espai s'hi ubiquen una font i dos monuments commemoratius relacionats amb el club. | 08215-158 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: zona esportiva de Sant Hipòlit, seu del Club Patí Voltregà. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82840 | Gegants de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-hipolit | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 69, 121. 'Especial Caramelles - 89'. 0,97 km2. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 9, febrer 1989, p. 5. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 162, 252. Informació oral de Joan Puig i Lídia Brachs [Entrevista: 31-01-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 25-03-2020]. | XX | Conjunt de figures format per una parella de gegants de grans dimensions, un gegantó i cinc capgrossos. Els gegants s'anomenen Serafí (3,66m d'alçada i 45kg de pes) i Càndida (3,56m d'alçada i 41kg de pes), representen una parella de senyors benestants i tenen el cos bastit amb fibra de vidre, les mans i els braços de cartró pedra i els cavallets per transportar-los de ferro. Van vestits amb robes de cotó i vellut, enjoiats i amb corona. El gegant porta capa i un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu un ramillet de flors en una mà i un mocador de punta de coixí a l'altra. La particularitat d'aquesta parella és el sistema de ventilació interior que tenen instal·lat per rebaixar la temperatura del portador. Consta d'uns ventiladors d'aire alimentats amb unes petites plaques solars situades al cap de les figures. El gegantó Patufet (2,30m d'alçada i 14kg de pes) presenta el cavallet per transportar-lo bastit amb fusta, amb el cap de cartró pedra i les mans de roba. Va vestit amb una bata de col·legi amb l'emblema de la colla castellera, porta dos xumets penjats al pit i barretina catalana. Pel que fa als capgrossos són fets amb cartró pedra, amb dues figures femenines i tres de masculines (un d'ells s'anomena Hipòlit). | 08215-159 | Plaça de la Vila, 1 | Els primers gegants de Sant Hipòlit dels que hi ha constància foren comprats a la Industrial Bolsera del Raval de Barcelona l'any 1953, per iniciativa de la Comisió de festes del municipi. Eren de fusta i van costar 300 pessetes cada gegant i 300 pessetes els sis capgrossos, amb l'ajuda de l'ajuntament i de diverses subhastes i rifes efectuades al municipi. Els vestits els van cosir les dones del poble al col·legi dels Sagrats Cors on es guardaven, amb roba de l'empresa tèxtil Indústries Riva, i pesaven uns 70kg. S'estrenaren a la plaça de l'Església l'any 1955 i es casaren a l'antic camp de futbol del municipi, abans de la construcció de la Pista que el substituí. Els seus padrins foren el dr. Turró i la sra. Maria Calvet. Foren restaurats entre els anys 1962-63 després d'estar tancats a les golfes del col·legi durant un temps, on quedaren força malmesos. Poc temps després es deixaren de fer servir altre cop. Els actuals gegants de Sant Hipòlit foren construïts l'any 1986 per la Judith Camps i en Gabí Boixader, del taller Gabins de Torelló. Inicialment foren bastits amb cartró pedra i tenien un pes considerable de 55kg el gegant i 50kg la geganta. Tant els vestits com els complements foren dissenyats pel taller de la Teresa Mo de Vic (Teresa Montells Oms), tot i que es confeccionaren a l'atelier de la Gemma Malé a Mataró. Foren apadrinats per l'alcalde Jordi Gallifa i per la sra. Conxita Valentí i s'estrenaren el 31 d'agost de l'any 1986. El mes de març de 1987 participaren en la inauguració de la nova residència d'avis del municipi i de la restauració de la Casa de la Vila. A principis del segle XXI, el gegant va patir un accident que li va malmetre la cara, fet que fou aprofitat per restaurar-los i millorar-los: es va canviar el cos original de cartró pedra per un altre de fibra de vidre (conservant les mans i els braços), reduint-ne d'aquesta manera el pes. El gegantó Patufet s'estrenà per la festa major de l'any 2000. Fou construït per la pròpia colla gegantera a partir d'una idea extreta d'un altre poble de la comarca, que consistia en l'adaptació d'un dels capgrossos en gegantó. Pel que fa als capgrossos, cal dir que en orígen n'eren 6 i que un d'ells col·labora en l'actualitat amb el Drac que vol tragar (des d'aquest moment, el capgros s'anomena Hipòlit). Dels capgrossos antics, que acompanyaven als primers gegants, se'n sap poca cosa, exceptuant alguns possibles noms com la Nena, la Vella o Xurriaca. La Colla de geganters i grallers Sac i Ganxo, fundada l'any 1999, s'encarrega de la gestió de les figures i les sortides, entre d'altres activitats. Ballen cada any per la Festa Major i fan sortides a la major part de ciutats geganteres catalanes. També han anat a Andorra i França (Talteüll i Sant Hipòlit de la Salanca). Anteriorment organitzaven la Trobada de gegants del municipi el tercer cap de setmana de maig, tot i que posteriorment fou traslladada als dies de la Festa Major. En l'edició corresponent a l'any 2001, les Puntaires de Sant Hipòlit de Voltregà feren entrega del mocador de puntes de coixí que des de llavors gaudeix la geganta a la seva mà. El 3 de setembre de l'any 2006, per la Festa Major de Sant Hipòlit, els gegants es van casar en una cerimònia molt lluïda i amb els gegants de Taradell (Guillem i Tiburgeta) per padrins i els de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (en Treball i na Cultura) com a testimonis. Actualment, durant el segon cap de setmana de maig, els gegants fan una sortida de l'escola bressol Mare Teresa al parc Mare Teresa Gallifa, i també participen a les festes dels barris del Pilar i la Gleva. Un dels esdeveniments destacats celebrat durant aquests anys va ser la pujada i ballada de gegants davant de l'ermita de Sant Martí Xic l'any 2004 (de fet hi han ballat dues vegades). Alhora, l'any 2016, la colla portà a la geganta Càndida a la jornada contra el càncer de mama a Barcelona, com a representant de la comarca d'Osona juntament amb la geganta de Cantonigròs. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82840-foto-08215-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82840-foto-08215-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82840-foto-08215-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El músic Joan Camps i Valentí, de can Llorenç Sabater, és l'autor de la música del passant o ball dels gegants de Sant Hipòlit, anomenat La Barcarola, composada l'any 1955 i que també compta amb coreografia pròpia. El dia de l'estrena dels gegants antics fou tocada per la cobla local Els Angelets. A principis del segle XIX, aquesta peça fou adaptada a gralla i, en l'actualitat, la toquen els grallers de la colla. La peça està registrada al Cens de Balls de Gegants de Catalunya, que elabora l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. Totes aquestes figures es guarden a l'ajuntament del municipi, restant exposades per a la ciutadania. | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82846 | Col·lecció d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-municipal | XX | Col·lecció ubicada al vestíbul de l'ajuntament de Sant Hipòlit, a les escales que donen accés al pis superior. Està formada per una desena de peces aproximadament, amb la tècnica de pintura a l'oli sobre tela. Representen diversos indrets del municipi de Sant Hipòlit i són el resultat de diverses edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Sant Hipòlit de Voltregà. Menció a part mereix l'escultura del jugador d'hoquei patins situada a les oficines d'atenció al ciutadà de l'ajuntament. Es tracta d'una escultura de pedra amb la imatge d'un jugador d'hoquei en moviment, situada damunt d'una peanya de fusta. | 08215-165 | Plaça de la Vila, 1 | Es tracta de les obres realitzades en les diferents edicions del Concurs de Dibuix i Pintura Ràpida de Sant Hipòlit celebrats per la Festa Major. Aquests concursos tenien diferents categories i estaven puntuats per un jurat format per artistes i crítics d'art de la zona. Al magatzem de l'ajuntament es conserven un bon nombre d'aquestes obres. En l'actualitat, el concurs es continua celebrant per la Festa Major i està organitzat per l'Associació Sociocultural del Voltreganès «Què s'hi pot fer». L'escultura del jugador d'hoquei és obra de l'escultor local Martí Vila i Freixa i està datada l'any 1958. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82846-foto-08215-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82846-foto-08215-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82846-foto-08215-165-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 82847 | Fons d'imatges de Josep Costa Ravert al Museu del Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-josep-costa-ravert-al-museu-del-ter | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54. Font: fons documental del Museu del Ter. Https://etnologia.blog.gencat.cat/ [Consulta: 26-03-2020]. | XX | El fons fotogràfic de Josep Costa i Ravert està custodiat al Museu del Ter de Manlleu. Consta d'unes 2.500 fotografies (positius), ordenades en 6 àlbums. La majoria d'imatges corresponen a la zona del voltreganès, sobretot de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, realitzades a les dècades centrals del segle XX, des de la dècada de 1930 i fins a la de 1960, predominant les imatges de la dècada dels anys 50. La temàtica de les imatges és diversa, tot i que hi ha un predomini de la fotografia espontània que retrata la vida quotidiana de la zona i els elements patrimonials que la caracteritzen. | 08215-166 | Museu del Ter. Passeig del Ter, 2, 08560 Manlleu | El mes de gener de l'any 2014, la família Ginesta-Llagostera (dipositària del fons) va cedir el fons fotogràfic de Josep Costa i Ravert al Museu del Ter, amb l'objectiu de conservar i difondre el seu llegat fotogràfic. Des del museu es va digitalitzar tot el fons i, posteriorment, es va crear un taller de fotografia històrica amb el títol 'Desvetllem la memòria del fons de Josep Costa', amb el que es pretenia documentar el fons mitjançant les aportacions fetes pels assistents. Les fotografies eren projectades a gran format i es documentaven entre els membres del taller. Aquesta iniciativa es va fer en col·laboració amb el Centre d'Estudis del Voltreganès, el Grup Obert les Branques i els ajuntaments de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, així com amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Josep Costa i Ravert, de sobrenom 'Dientes', procedia de can Dientes del Poble Sec (Les Masies de Voltregà), tot i que vivia amb la seva dona a Sant Hipòlit de Voltregà. Sovint se'l veia per la zona amb la seva càmera fotogràfica. Segons la documentació consultada, en Dientes signava les seves fotografies amb el renom 'Vilanova', en referència al seu poble natal, Vilanova i la Geltrú. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 1930-60 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82847-foto-08215-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82847-foto-08215-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu del Ter. | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82848 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà (AMSHV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-hipolit-de-voltrega-amshv | Font: fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-sant-hipolit-de-voltrega [Consulta: 26-03-2020]. | XVIII-XXI | L'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà està format pel fons documental generat pel consistori, amb un abast cronològic que va des de l'any 1726 fins al 2014. La documentació s'organitza en uns 239 metres lineals, amb unes 13500 unitats de descripció comptabilitzades i majoritàriament en suport paper. La informació està emmagatzemada al pis superior de l'ajuntament i instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració general (1849), Hisenda (1726), Proveïments (1928), Serveis socials (1910), Sanitat (1880), Obres i Urbanisme (1874), Seguretat pública (1911), Serveis militars (1922), Població (1936), Eleccions (1945), Ensenyament (1883), Cultura (1940), Serveis agropecuaris i Medi ambient (1927) i Col·leccions factícies (1800). Alhora, també cal incloure el fons del Jutjat de Pau (1870). D'entre tots aquests documents cal destacar el fons relacionat amb la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos (1942-1984), el de l'Ateneu del Voltreganès/Cooperativa Cultural i Recreativa (1885-1985), el de la Societat Recreativa ARS (1965-1989) i el de Dionís Vilalta (1929-1994), entre d'altres. | 08215-167 | Plaça de la Vila, 1 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament fins a la seva ubicació a l'emplaçament actual. Entre els mesos de juliol i agost de 1990, Jordi Serrallonga i Ramon Espadaler van definir un quadre de classificació específic per a l'entitat. Posteriorment, l'arxiu va ser reorganitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre els mesos de gener i juliol de 2003. L'any 2004, l'ajuntament de Sant Hipòlit s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. La darrera actualització d'aquest fons fou efectuada l'any 2015. Alguns dels documents més rellevants són el 'Cuaderno de Amillaramiento' del districte municipal de Sant Hipòlit (segles XIX-XX), el 'Quadern de Riquesa Territorial' (any 1820), on consten els caps de casa de Sant Hipòlit amb la relació de propietats identificades amb els noms populars, i el plànol de la vila fet per José Gudiol i Barcons l'any 1874, on consten la majoria de carrers històrics del nucli urbà. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82848-foto-08215-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82848-foto-08215-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82848-foto-08215-167-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82849 | Fons documental de Sant Hipòlit a l'Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà (AMMV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-larxiu-municipal-de-les-masies-de-voltrega-ammv | GINEBRA, Rafael; VILAMALA, Jordi (2005). Estudi de cinc pergamins trobats a la deixalleria municipal de les Masies de Voltregà. [Inèdit]. Informació oral: David Molet [Entrevista: 02-12-2019]. Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117 [Consulta: 26-03-2020]. | XII | Conjunt de pergamins medievals dipositats a l'Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà i relacionats amb el terme municipal de Sant Hipòlit. Es tracta d'un testament sagramental datat el 30 de maig de l'any 1175, en el que es fa referència a la sagrera de la vila (situada al voltant de l'església parroquial de Sant Hipòlit), i d'un altre testament datat l'1 d'abril de 1197, on es fa menció d'agunes terres i cases a la parròquia de Sant Hipòlit també. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals i algunes taques a l'anvers. | 08215-168 | Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà. Ctra. C-17z, km. 70,400, 08508 Les Masies de Voltregà | Els pergamins foren localitzats a la deixalleria municipal de Les Masies de Voltregà, a principis del segle XXI i en força bon estat de conservació tenint en compte les circumstàncies de la seva troballa. Foren traslladats a l'Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà, on els arxivers Rafel Ginebra i Jordi Vilamala en feren els seu estudi, transcripció i traducció l'any 2005. Es tracta d'un total de cinc pergamins datats entre els anys 1111 i 1197, que fan referència a l'àrea del Voltreganès i el seu entorn. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82849-foto-08215-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82849-foto-08215-168-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82850 | Fons documental de Sant Hipòlit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-la-biblioteca-de-catalunya | Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 179, Reg. 18969; Perg. 179, Reg. 18997; Perg. 494, Reg. 22547; Perg. 353, Reg. 17433; Cadastre Caixa 5, Doc. 255; Cadastre Caixa 6, Doc. 277). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 27-03-2020]. | XIII-XVIII | Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Sant Hipòlit. Estan datats en els anys 1268, 1298, 1414 i 1427, i fan referència a la venda de terres, una donació de terres, un inventari de propietats i un acord de venda, en els que es fa referència al terme de Sant Hipòlit i la sagrera situada al voltant de l'església parroquial. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals i taques. Cal exceptuar, però, el pergamí datat l'any 1268, que està força malmès lateralment. En darrer terme, també cal mencionar dos exemplars datats al segle XVIII on s'inclou la relació de les poblacions de la vegueria de Vic que abonaven el cadastre, entre les que s'hi comptabilitza Sant Hipòlit. | 08215-169 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-3.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82852 | Fons documental de Sant Hipòlit a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès. Http://pares.mcu.es/ [Consulta: 27-03-2020].</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de Sant Hipòlit de Voltregà custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XX. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de la Reial Cancelleria (1238-1345), el fons del Reial Patrimoni (1595-1717), el fons de la Reial Audiència (1600-1808), el fons de la Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona ( 1851-1955) i el fons de la Generalitat de Catalunya (1629-1704). Alguns dels documents més rellevants són el 'Plet Civil (1729-1783) Proceso: Sant Hipolit de Voltrega regidores de las parroquias foráneas Contra: Sant Hipolit de Voltregá Universidad de regidores Contenido: Repartos de Alojamiento despues de 1701', la 'Relacio Personal del Lloch y Parroquia de S. Hipolit de Voltrega Corregiment y Subdelegacio de Vich ab distinció dels que se han ausentat mort y vingut desde lo any 1718 fins lo dia present 9 de octubre de 1720', la donació de Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera, respecte la donació d'un mas situat a la parròquia de Sant Hipòlit (any 1238) o el plànol de la 'Rodalia geométrica del Termino Municipal de San Hipólito de Voltregá' de l'any 1863 i inclòs a l'Expedient de Reclamació d'Agravi, entre d'altres.</p> | 08215-171 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08002 Barcelona | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Les imatges estan extretes de l'espai web de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82853 | Fons documental de Vicenç Esmarats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vicenc-esmarats | Font: col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | Fons documental generat pel sacerdot Vicenç Esmarats Espaulella i situat a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit de Voltregà. Consta de la documentació recopilada pel religiós al llarg de la seva vida, en suport paper i emmagatzemada en carpetes i arxius. Es tracta d'un fons heterogeni, centrat en la vila de Sant Hipòlit i tota l'àrea del Voltreganès, amb una bona part dedicada a la música i, en concret, a la sardana. S'hi comptabilitzen un gran nombre de partitures de diversos autors voltreganesos com Joan Camps i Valentí, Manuel Comadevall i Roca, Josep Espadaler o mossèn Joan Balmes, entre d'altres. Alhora també s'hi inclouen diverses partitures de la cobla Els Angelets i altres de la seva conversió en orquestra. Un altre dels punts forts d'aquest fons és la religió: llistats de religiosos de Sant Hipòlit, traduccions efectuades per Vicenç Esmarats sobre documents religiosos, inventaris i visites pastorals de la parròquia de Sant Hipòlit... Per últim, un altre dels grans apartats d'aquest fons està relacionat amb el patrimoni cultural del municipi: articles, dossiers i informació general de l'església parroquial, del Morral, del barri del Pilar, de la Catòlica i d'altres temes relacionats amb la vila i amb la regió (Sant Martí Xic, el castell de Voltregà, la Gleva...). En darrer terme, cal fer menció de la recopilació d'informació biogràfica d'historiadors, polítics, professors relacionats amb Sant Hipòlit (Lluís Badia, el Marquès de Remisa, Pere Puig i Subinyà, entre d'altres). Tot i que el fons resta pendent d'inventari, sí que compta amb una classificació prèvia que estructura la informació en grans apartats. | 08215-172 | Carrer de la Vinya, 2 | Vicenç Esmarats i Espaulella, nascut a Sant Hipòlit de Voltregà l'any 1923, fou un sacerdot, professor de llengua i traductor format al Seminari de Vic, on desenvolupà bona part de la seva vida professional com a professor. També va ser secretari general de la cúria del Bisbat de Vic. Va traduïr del grec i del llatí alguns textos de caire religiós significatius del cristianisme per a diverses editorials catalanes. | 42.0156300,2.2361400 | 436754 | 4651794 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82853-foto-08215-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82853-foto-08215-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82854 | Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 127, 131, 133-134. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 4; nº 15; nº 26; nº 37, p. 13-14. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 27-03-2020]. Informació oral: Lídia Brachs i Joan Puig [Entrevista: 31-01-2020]. | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Hipòlit es celebra anualment el primer cap de setmana de setembre. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada d'uns deu dies, tot i que els dies centrals es concentren dins del segon cap de setmana. Els actes festius s'inicien el cap de setmana anterior amb la plantada de bèsties i l'espectacle del Drac que Vol Tragar a la plaça de l'Església. El tret de sortida oficial té lloc el següent divendres amb el tradicional repic de campanes i el pregó, seguit del correfoc. D'entre els actes més destacats i tradicionals hi ha els partits d'hoquei patins del primer equip, el cercavila i ball de gegants, el Patins Bar, el concurs de pintura, el ball de Festa Major, el concert, la missa solemne, les sardanes i el castell de focs final, entre d'altres. | 08215-173 | Terme municipal de Sant Hipòlit | Antigament, la Festa Major de Sant Hipòlit es celebrava pels voltants del dia 13 d'agost, festa del sant patró de la vila. A principis del segle XX, els actes s'iniciaven amb el repic de campanes i les serenates amenitzades per alguna de les orquestres locals. En general, els actes estaven centralitzats pels oficis i misses solemnes, els concerts instrumentals, les sardanes, els balls i les representacions teatrals. Cap a mitjans de la centúria, els actes es van ampliar amb diferents activitats: cursa de bicicletes, jocs infantils com tirar a la virolla, concerts amb l'orquestra Maravella, exhibicions de majorettes... Posteriorment, la festa fou traslladada a les dates actuals, donat que coincidia amb el període vacacional de molta gent. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90 es van celebrar tot un seguit de festes majors populars, organitzades per una comissió de festes integrada per gent jove sota la supervisió de l'ajuntament. Alguns dels actes mé destacats eren la patinada popular, el concurs de dibuix i pintura ràpida, els partits d'hoquei, el cercavila dels gegants i capgrossos, el correfoc, la caminada popular o les havaneres. En l'actualitat, des de l'any 2017 aproximadament, els gegants de Sant Hipòlit entren a l'església parroquial durant la missa solemne. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82855 | Festa del Patró de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-patro-de-sant-hipolit-de-voltrega | TERRAFETA I BADIA, Rosa Maria (1988). 'Sant Hipòlit i el costumari català'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 4, agost 1988, p. 14-15. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XVIII-XXI | La Festa del Patró de Sant Hipòlit es celebra anualment el dia 13 d'agost, diada del sant màrtir. En l'actualitat, la festa es celebra amb un ofici solemne dedicat al sant patró a l'església parroquial, en el que es fa una missa amb sermó, seguida per la cantada dels goigs dedicats al sant i la veneració de les relíquies del màrtir que es conserven al mateix temple. Posteriorment es fa un dinar de germanor a la Llar dels Jubilats i una audició de sardanes en una altra ubicació. En d'altres ocasions també s'havien fet havaneres. | 08215-174 | Nucli urbà de Sant Hipòlit | Antigament, la diada de sant Hipòlit era la festa més significativa de la vila, donat que feia les funcions de l'actual Festa Major. Al marge dels actes de caire més religiós, cal destacar que ja es convocava un concurs de pintura ràpida per als infants. En l'edició corresponent a l'any 2007 es va celebrar una missa solemne amb l'assistència de diverses personalitats per beneïr la imatge de sant Hipòlit, que actualment està situada a la fornícula de la façana principal de l'església. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 82856 | El Drac que Vol Tragar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-que-vol-tragar | Informació oral i documental: Xevi Vigué [Entrevista: 03-02-2020]. VIGUÉ, Xevi; SOLDEVILA, Toni (2012). La Maledicció de Cecília. Sant Hipòlit de Voltregà: Centre d'Estudis Voltreganès. VILALTA, Dionís. 'La història de Sant Hipòlit vista per Dionís Vilalta, pels volts de 1950'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://casalsestiuvoltreganes.blogspot.com/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | Espectacle multidisciplinar que integra el foc, la música, la dansa i el teatre, i que està basat en una llegenda sobre els orígens i el nom del Voltreganès. Comporta el tret de sortida de la Festa Major de Sant Hipòlit i consisteix en un seguit de balls amb diferents comparses, que estan integrades pel bestiari popular concebut per a la teatralització de la llegenda. Aquestes figures són la pastoreta Roberta Picant-i-Sexy (capgrós), la Cecília (gegantona), l'Hipòlit (capgrós), tres voltors (figures sostingudes a la cintura dels portadors), quatre cavalls (sostinguts al coll dels portadors) i el Drac que Vol Tragar (amb un portador i dos assistents pel cap i la cua). Totes elles estan bastides amb porexpan d'alta densitat exceptuant els cavalls, que són de fibra de vidre. La representació combina les danses d'aquestes figures amb diverses peces musicals composades per a l'espectacle, les partitures de les quals són obra d'en Moisès Plana i la Bruna Anfruns. Alhora, entre aquests balls, hi ha intermedis musicals on un narrador va explicant la història que es representa. L'actuació es completa amb la pirotècnia de la Colla de Diables del Voltreganès Foc i Ganxo, que esdevé un dels elements essencials de la representació. L'espectacle està basat, en gran part, en una llegenda de Dionís Vilalta sobre l'origen del nom de la regió datada l'any 1950, tot i que adaptada pels membres de la colla del Drac que Vol Tragar. Alhora també s'inspira en la representació escultòrica del timpà de l'església parroquial de Sant Hipòlit, on apareix un drac amenaçant la regió voltreganesa, en la llegenda i l'estendard del Cor La Veu de Voltregà, on apareix la representació d'un pagès matant el drac amb una aixada, i en una de les interpretacions sobre l'origen del nom Voltregà, en aquest cas la que fa referència a l'arrel llatina 'vulturicare', és a dir, lloc de voltors. | 08215-175 | Nucli urbà de Sant Hipòlit de Voltregà | El Drac que Vol Tragar va néixer a Sant Hipòlit l'estiu del 2008. La figura del drac i la pastoreta Roberta foren les primeres en construïr-se. L'any següent es va crear la Colla de Diables del Voltreganès Foc i Ganxo, que acompanya les representacions amb la seva pirotècnia, i es van construïr els voltors. El 2010 s'estrenà la gegantona Cecília i el 2011 els cavalls. El disseny d'aquestes figures és d'en Narcís Colom i, en la construcció del drac, també hi va col·laborar l'Agustí Danés. El capgrós Hipòlit, en canvi, és cedit per la Colla de Geganters i Grallers Sac i Ganxo. De fet, algunes de les entitats de caire cultural del municipi hi col·laboren: les colles Foc i Ganxo i Sac i Ganxo i el Grup de Teatre de Sant Hipòlit, així com l'acompanyament musical. La primera edició de l'espectacle es va fer al torrent de Mitjavila, tot i que poc després es va passar a la plaça de la Vila. Des de l'any 2018, coincidint amb el desè aniversari de la colla, la representació es realitza a la plaça de l'Església on es pot acollir a molta més gent i, alhora, l'espai està més ventilat. Les figures es van restaurant anualment abans de la Festa Major de cada any. L'orígen del nom sorgeix de la creença que un drac assolava tota la regió i es volia tragar la gent, d'aquí el nom de 'Vol Tragar'. Des d'aquest punt de partida va sorgir la història en la que es basa l'espectacle: la Cecília era una dona que vivia als boscos de la regió, aïllada de la gent. Un dia, tota la zona es va veure afectada per un cicle de males collites, plagues i mala sort, que els pagesos de la zona atribuïen a la Cecília, a la que consideraven una bruixa. Després de demanar permís al senyor de les terres van anar a buscar-la i la van cremar, tot i que ella els llançà una maledicció abans de desaparèixer. Immediatament va caure un llamp i es va posar a ploure. La bonança s'instal·là a la regió fins que un any després d'aquests fets va aparèixer el Drac que Vol Tragar i el seu seguici de voltors, cremant les collites i menjant-se els ramats. La pastoreta Roberta va perdre tot el seu ramat amb l'excepció d'una de les seves cabres. Va còrrer al castell a demanar ajuda al senyor i a la resta de la gent, que no van saber reaccionar exceptuant l'Hipòlit, un pagès atrevit que va proposar de fer servir com a esquer la cabra de la Roberta per matar el drac. I així ho va fer, clavant-li la seva aixada al cap i ferint-lo de mort. La Roberta, enamorada de l'Hipòlit per aquesta gesta, el va anar a buscar però ell va preferir la companyia de la seva cabra, amb qui fugí muntanyes enllà. D'aquesta manera, la llegenda explica l'orígen del nom del Voltreganès i de les poblacions de Santa Cecília i Sant Hipòlit. L'any 2012 es va editar el primer capítol de la llegenda del Drac que Vol Tragar en còmic. La resta de la història està pendent de publicar-se. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 2008 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82856-foto-08215-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82856-foto-08215-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82856-foto-08215-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per en Xevi Vigué, membre del Drac que Vol Tragar. Els autors de les mateixes són l'Albert Rodríguez i en Josep Salvans. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82857 | Festa del barri del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-del-pilar | GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 129. GINESTA, Josep (1988). 'Les festes del barri del Pilar cada any més amunt'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 6, novembre 1988, p. 19-20. M.D.M (1990). 'La festa del barri del Pilar'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 27, octubre 1990, p. 27. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. Http://fescat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa del barri del Pilar de Sant Hipòlit es celebra anualment el dia 12 d'octubre, diada de la Mare de Déu, i està organitzada per la Comissió de festes del barri del Pilar. Es tracta d'una antiga festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, com per exemple l'esmorzar de germanor a base de botifarra i ossos d'esquena o la xocolatada infantil. També cal destacar el repic de campanes, l'engalanament de l'altar mòbil instal·lat per acollir la imatge de la Verge i l'ofrena floral, la processó des del barri a l'església amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar i amb acompanyament musical, la missa solemne, el cant dels goigs a la Mare de Déu del Pilar i el res del rosari. | 08215-176 | Barri del Pilar | El barri del Pilar rep el nom de l'antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Pilar, probablement construïda al segle XVIII i reformada l'any 1880 (Anglada, 2008: 100). Estava situada entre les masies del Camps i el Call, a la zona de l'actual carrer de l'Antic Camí del Pilar, i fou destruïda durant la guerra Civil. L'any 1982, encara es podien observar les restes d'aquest edifici. La festa del barri es celebra des de l'any 1943 i ha anat evolucionant amb el pas del temps. Entre finals dels anys 80 i principis de la 90, la festa durava uns quants dies i s'organitzaven diversos actes com el ball, el partit de solters contra casats, la cercavila de disfresses, etc. La imatge de la Verge es guadava en una capelleta situada al bell mig del carrer del Mallol, al nº 20 del mateix. Durant molts anys, la festa era organitzada per la Carme Cunill i la seva família, que vivien al número 33 del mateix carrer, davant de la capella. Anteriorment se n'havia encarregat la Marieta de cal Xerec. La vigília de la festa, el marit de la Carme i altres veïns del barri, baixaven la imatge de la capella i la posaven a l'entrada de can Cunill. L'endemà es muntava l'altar i s'engalanava. Aquest altar no tenia un lloc fixe i la seva localització anava en funció de les condicions climatològiques. Durant molt de temps també, els materials que s'utilitzaven per a celebrar la festa es guardaven a casa de la Conxita Rifà, veïna del barri també. | 42.0182400,2.2356100 | 436713 | 4652084 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 82858 | Festa del barri de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-la-gleva | 'Afronts dels nostres barris'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 5-6. 'Festes del veïnat de la Verge de la Gleva'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 5, octubre 1988, p. 19-20. Informació oral: Valentí Turet, Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. 'La Festa del barri de la Gleva'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 23-24. Http://fescat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit es celebra anualment el cap de setmana següent a la celebració de la diada de les Marededéus trobades el dia 8 de setembre, quan es celebra la Festa Major de la Gleva (Les Masies de Voltregà). Es tracta d'una antiga festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, tot i que adaptada als temps actuals. Els actes s'inicien amb el res del rosari a la plaça de la Gleva el dissabte al vespre. La resta d'actes es celebren el diumenge. Després de la despertada general i la barreja, els veïns fan un esmorzar de germanor a base de sardines i xocolata amb coca per als infants. Treuen la imatge de la Mare de Dèu de la Gleva de la seva capelleta, que està situada a la façana d'un dels edificis de la mateixa plaça, i la porten fins al capdavall del carrer del Puig, al costat de l'Era d'en Reus. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la a la seva capelleta. Els actes continuen després de dinar amb el tradicional cafè, copa i concert a la plaça de la Gleva, entre d'altres activitats. En l'edició de l'any 2019, els gegants de Sant Hipòlit van col·laborar a la festa, es van cantar les Cobles a la Mare de Déu de la Gleva, de mossèn Cinto Verdaguer, i es va fer un vermut. La festa està organitzada pels veïns del barri. | 08215-177 | Carrer del Puig - Plaça de la Gleva | Antigament, els carrers del barri s'enramaven i la imatge de la Mare de Deú de la Gleva era portada en processó fins a l'església. Pel que fa als actes de caire més lúdic, cal dir que l'esmorzar era a base d'arengades i es feia una remullada general amb galledes, ampolles, etc. També s'havien celebrat havaneres i una subhasta per recaptar fons per a la festa. En aquest sentit cal dir que també es comptava amb la contribució de botigues, indústries i entitats del poble. | 42.0137100,2.2366800 | 436797 | 4651580 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del blog del sr. Joan Usart. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82859 | Homenatge a la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-0 | 'Especial Cor La Veu de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 12. Informació oral: Mª Carme Casas Muntadas, Marcel·la Molas Oller i Joan Rifà Casas [Entrevista: 03-02-2020]. MUSSUL, M.D.; PADRÓS, M. (1991). 'Padrins d'honor 91: Rosa Sánchez i Antoni Baroy'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 37, agost- setembre 1991, p. 24. Programes de diversos Homenatges a la Vellesa: col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 28. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa de la Vellesa de Sant Hipòlit homenatja a les persones de més edat del municipi i es celebra anualment a principis de juny. Es tracta d'una antiga i tradicional festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, tot i que adaptada als temps actuals. La festa, organitzada des dels seus inicis pel Cor La Veu de Voltregà, s'inicia amb una missa solemne a l'església parroquial presidida per l'estendard de l'entitat i amb la presència dels Padrins d'honor que, en tant que patrocinadors, fan un donatiu a l'entitat. En algunes edicions també hi ha els Padrinets, infants portats pels padrins que van vestits de catalanets. Tot seguit es fa un concert a càrrec del cor al mateix temple. Després de l'ofici s'organitza un dinar de germanor al pavelló municipal de La Pista, seguit d'un concert i un ball de tarda amenitzats per una orquetra. | 08215-178 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | La primera edició de l'Homenatge a la Vellesa de Sant Hipòlit es va celebrar el dia 23 de juliol de l'any 1950 i fou creada i organitzada pel Cor La Veu de Voltregà. De fet, el fundador de la festa fou en Joan Torrentó i Puy, el pare del qual sempre duia l'estendard del cor. Un dia, el seu fill el va substituïr i d'aquí va sorgir la idea de crear una festa per homenatjar a la gent gran. Antigament, els actes començaven el dissabte anterior amb un repic de campanes i un concert particular a casa dels homenatjats més grans, on el cor cantava l'Himne als Vells. L'endemà s'iniciava amb una missa de comunió general pels avis i un cercavila amb les orquestres Els Angelets i La Principal de Voltregà. Els avis amb el seus padrins es reunien a la plaça de Vila i, juntament amb les orquestres i l'estendard del cor, anaven en comitiva fins a l'església parroquial on feia un ofici solemne. Posteriorment, a la plaça de la Vila, es feia l'acte d'homenatge pròpiament dit: entrega de rams de flors a les padrines, parlaments i lectures poètiques. Finalment el dinar d'honor, que també s'havia celebrat a La Catòlica. Als jardins de la Llar dels Jubilats també s'hi havien celebrat espectacles còmics, musicals, vetllades literàries i balls a la tarda. També s'havia donat un val als avis homenatjats per a les pastisseries del poble, amb el que se'ls obsequiava amb un braç de gitano i una ampolla de cava. En origen, els padrins d'honor eren la gent benestant del poble. Podien ser matrimonis, parelles sentimentals o no. Cada padrí portava dos padrinets, un nen i una nena, o sigui que hi havia quatre padrinets per parella. Era tradició que les padrines anessin ataviades amb una mantellina blanca. També hi havia la tradició d'enramar les portes de les cases amb rams de boixos, flors de paper i fulles d'arbres, i els balcons es decoraven amb dalmassos festius. En la celebració del seu 50è aniversari, diverses agrupacions corals de Catalunya van participar a la jornada festiva. En aquella ocasió es va entregar una placa commemorativa a en Joan Torrentó, fundador de l'homenatge. L'any 2019 es van celebrar els 70 anys de la festa. El Cor La Veu de Voltregà va cedir els programes d'actes de diverses edicions de la festa al fons de la biblioteca Marquès de Remisa. | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 1950 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82859-foto-08215-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82859-foto-08215-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82859-foto-08215-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espaiweb de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82860 | Artot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artot | Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | L'Artot de Sant Hipòlit és un festival d'arts escèniques que es celebra cada any pel mes de juliol en diversos emplaçaments del municipi, tant en espais urbans situats als diferents barris del poble (places, parcs, equipaments municipals) com en espais de caire més rural com el paratge de la font de la Sala o el turó de Sant Marc, entre d'altres. Alhora, els dos escenaris més emblemàtics del festival són l'amfiteatre del Pilar i el pont del torrent de Mitjavila. El projecte es basa en utilitzar aquests espais per acostar els espectacles a la població. Per aquest motiu, en cada edició s'incorpora algun emplaçament nou. El festival aplega més d'una vintena de propostes artístiques relacionades amb el teatre, la música, la dansa, el cinema, la poesia, el circ, amb una programació professional i heterogènia per a tots els públics. El festival compta amb la col·laboració del casal infantil Artistot, que al marge de presentar propostes creatives i innovadores també s'encarrega d'arranjar alguns decorats i el cotxe de l'amfiteatre del Pilar, un dels símbols del festival. | 08215-179 | Terme municipal de Sant Hipòlit | La primera edició del festival es va celebrar l'any 2006. És una proposta de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 42.0194000,2.2344300 | 436616 | 4652214 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82861 | Trobada de Puntaires de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-de-sant-hipolit | Informació oral: Dolors Puigbò [Entrevista: 28-01-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | La Trobada de Puntaires de Sant Hipòlit es celebra cada dos anys el segon diumenge del mes de maig, pel matí. Consisteix en una exhibició de puntes de coixí, on es poden observar les puntaires i diversos dels seus treballs exposats. Es celebra al carrer del Batlle Serrallonga, on s'instal·len unes carpes i unes taules pels participants. En cada edició es dóna un refrigeri als assistents i un record de la trobada. Normalment hi ha una representació d'entre 30 i 33 pobles diferents vinguts d'arreu del territori, inclosa la Catalunya Nord. L'any 2019 es va celebrar la seva desena edició, tot i que fa 20 anys que treballen fent puntes de coixí. | 08215-180 | Carrer del Batlle Serrallonga | La primera edició de la Trobada de Puntaires de Sant Hipòlit es va celebrar l'any 2001. Aquest mateix any, les puntaires van donar un mocador de puntes de coixí per a la geganta Càndida. Durant força temps, la trobada es va celebrar a l'espai de La Pista, quan aquesta només estava coberta, i havia arribat a aplegar entre 400 i 500 puntaires. Pels voltants de l'any 2010, amb el tancament definitiu de La Pista, la festa fou traslladada al carrer. La desena trobada va aplegar unes dues-centes puntaires i es pogueren observar treballs de gran qualitat artística. | 42.0161600,2.2390900 | 436999 | 4651850 | 2001 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82861-foto-08215-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82861-foto-08215-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82861-foto-08215-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per la sra. Dolors Puigbò. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82862 | Margues del turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margues-del-turo-del-morral | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97-98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BN. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 03-04-2020]. | Es tracta d'unes formacions geològiques de color gris blavós, que són conseqüència de l'erosió d'un dels contraforts de l'altiplà per totes les seves vessant, caracteritzant la imatge de ponent del municipi i esdevenint el teló de fons del nucli urbà. De fet, pràcticament tot el substrat geològic de la plana de Vic està constituït per lutites carbonàtiques (margues blaves) formades durant l'Eocè, dins del període Terciari. Es caracteritzen per la seva composició argilosa i carbonatada, d'origen sedimentari i formades en un entorn aquàtic. La dissolució dels carbonats facilita l'alliberament de les argiles, facilitant la seva desfeta i afavorint la creació de xaragalls i grans solcs. Una altra de les característiques d'aquestes margues és l'escassa vegetació que s'hi reprodueix, així com la seva composició sorrenca i fossilífera. | 08215-193 | Turó del Morral | 42.0161100,2.2307800 | 436311 | 4651851 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El període Eocè està datat entre el final del Paleocè (fa 56 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 milions d'anys). | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 82863 | Turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. MUSSULL, Mª Dolors (1988). 'El Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 1, abril 1988, p. 16. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BAMP. | El turó del Morral, testimoni visual i emblemàtic de Sant Hipòlit, constitueix la particularitat paisatgística més remarcable del municipi des del punt de vista geològic. Es tracta d'un turó aïllat de relleu suau, caracteritzat per la formació de les margues blavoses que defineixen la zona i bona part de la Plana de Vic, i que foren formades durant l'Eocè. L'accés des de Sant Hipòlit es fa pel camí de Sant Martí i passant per les vessants de llevant i migdia del turó, mitjançant el sender de Voltregà PR-C 49, que travessa el turó en direcció a ponent. La part més elevada del turó està caracteritzada pels afloraments de margues i la vegetació arbustiva. A la banda de llevant de l'altiplà hi ha instal·lat l'obelisc i la creu del Morral, que esdevenen una fita visual a tot el territori, i un mirador des d'on es contempla una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. | 08215-194 | Sender de Voltregà PR-C 49 | Es tracta del turó més alt del municipi i punt definitori del paisatge de Sant Hipòlit. L'origen popular del topònim d'aquest turó és la forma aglutinada de Morro alt, convertit en Morral. La creu del Morral, situada a la Punta de la Creu del Morral dominant tot el nucli urbà i bona part del Voltreganès, hi fou instal·lada l'any 1901. La Mª Dolors Mussull, veïna del poble, li va dedicar una poesia l'any 1988. | 42.0165600,2.2329000 | 436487 | 4651899 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82863-foto-08215-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82863-foto-08215-194-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 82864 | Parc de la Mare Teresa Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-mare-teresa-gallifa | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 144. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 3.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | Parc urbà situat a la banda de tramuntana del nucli urbà, ocupant una illa delimitada pel tram final del passatge Parés, l'avinguda dels Països Catalans, el carrer del Gregal i el carrer del Mestral. Presenta una planta irregular allargassada disposada en desnivell, amb una gran zona verda situada a la banda de migdia i una zona de lleure i esbarjo a la de tramuntana. Aquesta part compta amb dues zones diferenciades delimitades per filades d'arbres: un gran espai pavimentat amb sauló on es situen els jocs infantils i diversos bancs per seure, amb un monòlit rectangular de formigó on hi ha una placa gravada amb el nom del parc, i una pista pavimentada amb asfalt on es localitzen les rampes per a la pràctica de l'skate. A l'extrem sud-est, donant accés al parc des del passatge Parés, hi ha unes llargues escales de formigó dividides en diversos trams, que desemboquen en una placeta de planta hexagonal connectada amb un passeig arbrat que recorre el parc per la banda de llevant. Pel que fa a la zona verda, cal dir que es troba enjardinada i compta amb un monument dedicat a la Mare Teresa Gallifa. Està format per dos grans basaments estriats de formigó que sostenen una gran peça rectangular de pedra. A l'anvers presenta un relleu esculpit amb la imatge d'una religiosa amb un nadó als braços, envoltada de canalla i amb dues dones amb nens en un dels laterals. A l'altre lateral hi ha un cub de ferro encastat amb la següent inscripció: 'Vble. Teresa / Gallifa i Palmarola / filla de St. Hipòlit de Voltregà / 1850-1907 / Fundadora / de les Serventes de la Passió / la seva obra al servei de la vida'. Alhora, al lateral d'aquest mateix cub hi ha la següent inscripció: 'cor humil, / pobresa intensa / feu d'un somni / l'obra immensa'. | 08215-195 | Avinguda dels Països Catalans | El parc està dedicat a la Mare Teresa Gallifa i Palmarola (1850-1907), filla predilecta de la vila i fundadora de les Serventes de la Passió, una congregació religiosa dedicada a l'assistència sanitària i espiritual de les mares i dones en situació desfavorida. Fou proclamada venerable per l'Església Catòlica l'any 1996. Es tracta d'un espai polivalent que durant l'estiu també acull concerts, espectacles i altres activitats culturals. De fet, algunes de les representacions del festival Artot es celebren en aquest espai. El monument és obra de F. Carulla i està datat l'any 1995. Durant la dècada dels anys 90, la zona on es situa el parc fou urbanitzada. Es va construïr l'avinguda dels Països Catalans (que va derivar el trànsit per aquesta via respecte al carrer del Mallol), els carrers adjacents (els carrers Mestral, Gregal, Llevant,Xaloc, Garbí i l'Antic Camí del Pilar) i un nucli d'habitatges important. Pel que fa a les reformes, cal mencionar que el gener de 2010 es van millorar les escales d'accés al parc i el març de 2011 es van instal·lar dos mòduls per a la pràctica de l'skate. | 42.0168800,2.2371200 | 436837 | 4651932 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82864-foto-08215-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82864-foto-08215-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82864-foto-08215-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82865 | Parc de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-sant-marc | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 117-118. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc... visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 5-6. SERRA, Montse; RIVERA, Jesús (1989). 'Unes dones engrescades estan fent camí per pujar a Sant Marc'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 14, juliol 1989, p. 4-5. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 4.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | El parc de Sant Marc està situat a l'extrem sud-oest del municipi i ubicat a la vessant de tramuntana del turó del mateix nom. Es tracta d'un turó aïllat de relleu suau, caracteritzat per la formació de les margues blavoses que defineixen la zona i bona part de la Plana de Vic. El parc es caracteritza per la presència del pedró de Sant Marc, situat a l'extrem de llevant del mateix. Es tracta d'un dels miradors naturals i emblemàtics de Sant Hipòlit, des d'on es pot gaudir del paisatge urbà de la vila i de la curiosa orografia de la Plana de Vic i de bona part de la comarca d'Osona. S'hi accedeix des del carrer de la Miranda, situat al barri de la Ciutadella, mitjançant unes escales d'obra i ciment que pugen esglaonadament. També s'hi pot arribar des del paratge de la font de la Sala, mitjançant el 'camí d'en Domingo', un corriol que hi porta directament. A l'extrem de ponent del parc, venint per aquest camí, hi ha una zona de descans amb diversos bancs i taules de formigó. Una mica més endavant, i situada al capdamunt de les escales que pugen des de la Ciutadella, hi ha una font. Consta d'una plataforma semicircular de formigó que li fa de basament i que està delimitada per una barana metàl·lica respecte al desnivell existent. La font pròpiament dita està formada per un mur de pedra semicircular cobert d'heura on s'encasta el brollador, format per una aixeta de botó metàl·lica. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra també semicircular. A la part superior de l'estructura hi ha una placa de ferro gravada amb l'any 1998. Per accedir a la font, cal baixar dos trams d'escales de formigó que estan situades als laterals de la plataforma. A la part posterior del mur, en canvi, hi ha un dipòsit excavat al sól. Envoltant el pedró pels costats de tramuntana i llevant hi ha uns bancs de fusta i formigó disposats en els límits del vessant del turó, que alhora està protegit amb una barana simple de tub d'acer galvanitzat. | 08215-196 | Turó de Sant Marc | El pedró de Sant Marc fou construït l'any 1910. El camí d'en Domingo porta aquest nom en referència a Domingo Barba, que fou qui el va restaurar. Les escales d'accés des del nucli urbà foren construïdes pels mateixos veïns del barri de la Ciutadella. Les obres s'iniciaren el mes d'abril de l'any 1989 i els materials foren subvencionats per l'ajuntament. En els graons de les escales hi ha gravades les inicials dels noms de la gent que hi va col·laborar. La font fou construïda l'any 1998 i és probable que la resta del parc s'acabés de definir entre finals dels segle XX i principis del segle XXI. | 42.0135300,2.2342300 | 436594 | 4651562 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82866 | Plaça del torrent de Mitjavila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-torrent-de-mitjavila | 'Especial Torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 25, juliol 1990, p. 7-14. MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). 'El torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 5.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | Plaça urbana situada al sud est del nucli antic de Sant Hipòlit i delimitada per l'avinguda del President Tarradellas i pels carrers del Montseny i de Lluís Companys. Presenta una planta quadrada delimitada perimetralment per una alineació de plataners i està ordenada a partir de dos nivells. El nivell inferior, amb un paviment de sauló, està centralitzat per una placeta de planta circular asfaltada i compta amb una àrea destinada als jocs infantils situada a l'extrem de migdia, i diverses illetes enjardinades amb diferents tipus d'arbres i plantes. La part més característica, situada a la banda de llevant, està formada per un mur de trencadís multicolor que revesteix el desnivell existent a la plaça. Aquest mur compta amb un parterre semicircular enjardinat de la mateixa tipologia que el mur i presenta una placa de pedra encastada amb el nom de la plaça. El nivell superior, en canvi, està concebut a mode de mirador i queda protegit per una pèrgola de fusta i una barana de reixa metàl·lica. Tot l'espai es completa amb diversos bancs de fusta per seure. Aquesta plaça funciona com a element de recollida de la zona verda que ressegueix el soterrament del torrent de Mitjavila al llarg de l'avinguda del President Tarradellas, el qual procedeix de l'espai lliure situat a l'alçada del pont de Mitjavila. | 08215-197 | Avinguda del President Tarradellas | Aquesta plaça marca el punt final del soterrament del torrent de Mitjavila. A la memòria del projecte d'urbanització del mateix, datada l'any 1968 i custodiada a l'arxiu municipal, es descriu mínimament el torrent tot dient que 'su disposición orográfica al quedar el núcleo urbano separado en dos partes por un torrente que discurre sensiblemente del Oeste al Este, le ha obligado a dividir la población precisamente por su zona central donde debería existir el Centro Cívico de la villa. La unión entre si únicamente está resuelta en una pequeña parte que tiene el torrente cubierto y que permitió ya en el siglo XVIII construir una plaza. Posteriormente fue unido por el Camino Vecinal de la Diputación, de San Baudilio de Llusanés a la Gleva. Desde épocas antiguas el Torrente de Mitjavila ha servido como colector de las aguas residuales de la población, llegando actualmente a unas condiciones higiénicas deplorables hasta tal punto que en el año 1965 en que hubo ochenta casos de tifus' (AMSHV. C.985). El mateix projecte conclou que s'hauria de cobrir en una longitud de 420 metres i uns 20.000 m2. Tot i aquest projecte, l'escriptura per a l'obtenció dels terrenys data de l'any 1989, moment en que es van iniciar les obres. Bona part del soterrament fou inaugurada l'any 1990 pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. Aquesta institució en va finançar l'execució. Tot i això, les obres de soterrament es van allargar fins a mitjans de la dècada dels anys 90. | 42.0140500,2.2400900 | 437080 | 4651615 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82866-foto-08215-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82866-foto-08215-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82866-foto-08215-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82867 | Jardins de la Llar dels Jubilats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-llar-dels-jubilats | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65, 68, 130-131. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història (1970-2010). Vic: Fundació Gallifa, p. 24-27. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 6.BAMP. | XX | Jardins urbans situats al bell mig del carrer de l'Hospital i delimitats pels carrers de la Vinya i Sant Martí, damunt del Centre d'Atenció Primària. Es tracta d'un espai més o menys rectangular, disposat en dos nivells i amb l'accés principal situat al carrer de l'Hospital, tot i que alhora compta amb un altre accés des del carrer de la Vinya. El nivell inferior presenta un passeig central que comunica l'accés amb la Llar, i que està delimitat per dues fileres d'arbres alineats disposats a banda i banda. La resta de l'espai compta amb diverses illetes delimitades amb panots verticals, enjardinades amb gespa i diverses espècies d'arbres i plantes. Fora d'aquestes illetes, el paviment és tot de grava exceptuant l'espai davanter de l'edifici, que està bastit amb rajoles de ceràmica grisosa. En un dels laterals del passeig, al costat de l'accés al recinte, hi ha el fragment d'una antiga llinda força degradada i disposada a mode d'escultura, que fa referència a l'hospital que antigament ocupava aquest espai. Alhora, al final del mateix passeig, trobem un monòlit de pedra emmarcat per dos arbusts, que integra una placa de marbre encastada amb la següent inscripció: 'INAUGURAT L'AJARDINAMENT / DE LA LLAR DEL JUBILAT / 'FUNDACIÓ GALLIFA' / PER L'EXCM. / SR. FRANCESC MARTÍ I JUSMET, / PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ / DE BARCELONA. / 10-V-1981'. El darrer element destable és la bassa de planta rectangular situada als peus del talús que separa els dos nivells en els que es distribueixen els jardins. L'estructura, plena d'aigua i amb diversos peixos, està bastida en pedra, delimitada per una barana de ferro i amb els seus voltants enjardinats. L'aigua que la nodreix cau per una cascada artificial bastida amb rocalla, des d'un tub de plàstic connectat a la xarxa d'aigua corrent i situat al nivell superior. Pel que fa a aquest nivell superior, cal dir que presenta una planta rectangular allargassada delimitada per dues alineacions d'alzines situades a banda i banda. De fet, aquest espai es coneix amb el nom del Passeig de les Alzines i es completa amb una font de ferro i diversos bancs per seure. Al mateix temps, el passeig desemboca a la glorieta de la Verge de Lourdes. | 08215-198 | Carrer de l'Hospital, 11 | Els actuals jardins de la Llar dels Jubilats estan emplaçats al mateix indret on antigament hi havia l'hospital de Sant Hipòlit, promogut pel Gremi de Paraires de la vila a principis del segle XVIII per contrarestar les malalties provocades per les condicions del seu treball, en relació amb l'aigua dels torrents i les epidèmies derivades que s'extenien a tot el nucli de població. El gremi sufragà l'obra de construcció de l'hospital emetent un conjunt de censals que foren adquirits per la parròquia de Sant Hipòlit i les veïnes (Serrallonga, 1986: 82). Segons la documentació custodiada a l'Arxiu Episcopal de Vic, pertanyent al fons documental del notari Feliu Rovira (1769-1794), es fa menció de l'hospital l'any 1772. Aquest document es refereix concretament a 'lo reverente Domingo Pujolar, pbre. I rector de la parroquia de Sant Hipòlit de Voltregà y lo honorable Josep bosch, paraire i batlle actual de la vila de dit Sant Hipòlit' com a administradors de l'hospital de 'pobres malalts'. A principis del segle XIX, després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. Posteriorment, l'any 1871, la congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata es va fer càrrec de l'ensenyança de le nenes de la vila al mateix edifici on hi havia hagut l'hospital. Aquest col·legi va conservar oficialment el nom de l'hospital, tot i que de forma popular era conegut com 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. Des de finals dels anys 70, la Fundació Gallifa està implicada en la construcció i gestió de la Llar dels Jubilats, alhora que van fer donació dels terrenys a l'ajuntament per a la seva construcció. Els jardins es van inaugurar l'any 1981, estan caracteritzats per la seva riquesa botànica i resulten un espai agradable pels veïns, actuant com a filtre entre el teixit urbà i les margues del Morral. Fins fa pocs anys, a la llinda de l'antic hospital s'hi podia llegir: 'HOSPITAL DE / EDIFICAT EN'. El seu estat de degradació s'ha intensificat en els darrers anys. Al mateix temps, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. | 42.0163000,2.2348200 | 436646 | 4651869 | 1981 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82868 | Torrent de Mitjavila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-mitjavila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 84. 'Especial Torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 25, juliol 1990, p. 7-14. MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). 'El torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 94-95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 7.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | Parc urbà que conforma la zona verda més cèntrica del municipi i ocupa tota la llera del torrent de Mitjavila, des de la plaça Pompeu Fabra fins a l'encreuament amb el carrer de Lluís Companys, passant per sota del pont vell de Mitjavila i del pont nou del passatge Parés. Presenta una planta irregular allargassada disposada en diferents nivells, amb un paviment de sauló i una gran quantitat d'arbres plantats de diferents espècies (alzines,moreres, avets). Compta amb una zona de jocs infantils situada sota del passatge Parés i amb accés des d'aquesta mateixa via mitjançant unes llargues escales. De fet, el parc compta amb diversos accessos: des de la plaça Pompeu Fabra, des de les escales situades al costat del pont vell i des de l'avinguda del President Tarradellas, a peu pla. La part de llevant del parc està rematada amb una placeta de planta semicircular pavimentada amb asfalt i llambordins, i envoltada de moreres. A partir de l'encreuament amb el carrer de Lluís Companys, el traçat del torrent continua per l'avinguda del President Tarradellas reconvertit en un passeig pavimentat i delimitat amb plataners fins a la plaça del torrent de Mitjavila. | 08215-199 | Avinguda del President Francesc Macià - Avinguda del President Tarradellas | El torrent de Mitjavila creua el terme municipal de Sant Hipòlit en sentit nord-oest i sud-est, dividint la població en dos sectors. Procedeix del clot o torrent de la font de la Sala, que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Aquest torrent nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme. Històricament, el torrent sempre havia estat molt utilitzat per la gent de la vila. Ja entre els segles XVI i XVIII, el treball dels paraires depenia d'aquest torrent, tot i que la brutícia acumulada a l'aigua i la duresa de les condicions de treball provocaven diverses malalties a la població que en feia ús. A mitjans del segle XIX, dues epidèmies de còlera van causar estralls entre la població de la vila i de la resta del Voltreganès. Tot i això, el torrent també s'utilitzava per regar els horts i camps de la rodalia, rentar-hi la roba i com un espai de joc infantil durant bona part del segle XX fins que, de mica en mica, es va anar convertint en un espai deixat i brut. Com que el tema de la salubritat i higiene de l'aigua i del torrent preocupava a tothom, l'any 1968 es va redactar un projecte d'urbanització del mateix que en proposava el seu soterrament. Aquest document descriu mínimament el torrent tot dient que 'su disposición orográfica al quedar el núcleo urbano separado en dos partes por un torrente que discurre sensiblemente del Oeste al Este, le ha obligado a dividir la población precisamente por su zona central donde debería existir el Centro Cívico de la villa. La unión entre si únicamente está resuelta en una pequeña parte que tiene el torrente cubierto y que permitió ya en el siglo XVIII construir una plaza. Posteriormente fue unido por el Camino Vecinal de la Diputación, de San Baudilio de Llusanés a la Gleva. (...) Desde épocas antiguas el Torrente de Mitjavila (...) ha servido como colector de las aguas residuales de la población, llegando actualmente a unas condiciones higiénicas deplorables hasta tal punto que en el año 1965 en que hubo ochenta casos de tifus (...)' (AMSHV. c.985). El mateix projecte conclou que s'hauria de cobrir en una longitud de 420 metres i uns 20.000 m2. Tot i aquest projecte, l'escriptura per a l'obtenció dels terrenys data de l'any 1989, moment en que es van iniciar les obres. Bona part del soterrament fou inaugurada l'any 1990 pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. Aquesta institució en va finançar l'execució. Tot i això, les obres de soterrament es van allargar fins a mitjans de la dècada dels anys 90. En l'actualitat, el tram de torrent documentat es correspon amb una de les zones verdes més cèntriques del municipi i també s'utilitza com a espai de concerts i activitats culturals diverses, especialment durant els mesos d'estiu. | 42.0148200,2.2378000 | 436891 | 4651703 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82868-foto-08215-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82868-foto-08215-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82868-foto-08215-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: sota ponts. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82869 | Capelleta de la casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-ines-remacho | M.D.M (1990). 'La festa del barri del Pilar'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 27, octubre 1990, p. 27. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XX | Capelleta situada a la façana principal de l'edifici, a la primera planta. Es tracta d'una fornícula d'arc de mig punt oberta al parament, amb l'emmarcament de fusta i tancada amb vidre. Compta amb un guardapols de fusta superior en forma de frontó triangular, motllurat i sostingut amb uns tiradors decorats amb volutes. Està pintada amb la inscripció 'SANCTA MARIA' i l'any 1943. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un tirador de ferro treballat que probablement servia per penjar-hi una llàntia. Alhora, la part inferior de la fornícula presenta un ampit de fusta motllurat amb una repisa de marbre, i pintat amb la segúent inscripció: 'ORA PRO NOBIS'. En l'actualitat, la capelleta no alberga cap imatge. | 08215-200 | Carrer del Mallol, 20 | Aquesta capelleta havia albergat la imatge de la Mare de Déu del Pilar, que es venera per la festa del barri del Pilar de Sant Hipòlit. La vigília de la festa, alguns veïns del barri baixaven la imatge de la capelleta i la posaven a l'entrada de can Cunill, situada al número 33 del mateix carrer, a l'altra banda del carrer. L'endemà es muntava l'altar mòbil i s'engalanava per a la festa. Posteriorment, la imatge era retornada a la seva capelleta. | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 1943 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82870 | Capelleta de la casa Maria Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-maria-marsal | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 79. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.12.EA. | XX | Capelleta situada a la façana principal de l'edifici, a la primera planta. Es tracta duna fornícula d'arc rebaixat oberta al parament, amb l'emmarcament de fusta i tancada amb vidre. Alberga una petita imatge de sant Roc, identificada mitjançant una cartel·la situada a la part inferior de la mateixa ('SN ROCH'). La fornícula està delimitada per dues columnes cilíndriques amb els capitells carejats, que sostenen un entaulament motllurat i coronat amb un plafó semicircular rematat amb petxines decoratives. A l'interior d'aquest plafó hi ha un relleu amb la imatge de Jesucrist i la inscripció 'REINARÉ'. Alhora, la fornícula compta amb un ampit motllurat decorat amb dentellons i motius vegetals. Sota d'aquest ampit hi ha un plafó rectangular amb el nom 'JOSEPH MARSAL', l'any 1901 i diversos elements decoratius relacionats amb la simbologia maçònica. | 08215-201 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 38 | Una de les inscripcions que hi ha a la capelleta fa referència a Josep Marsal, propietari de l'edifici i mestre d'obres d'ofici. De fet, els elements de simbologia maçònica que acompanyen aquesta inscripció estan relacionats amb la professió d'aquest personatge. | 42.0154100,2.2386400 | 436961 | 4651768 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82871 | Capelleta de la casa Maria Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-maria-catala | Informació oral: Valentí Turet, Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.07.EA. | XVIII-XIX | Capelleta situada a la façana de llevant de l'edifici, a la primera planta i en un extrem de la mateixa. Es tracta d'una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament, amb l'emmarcament arrebossat i pintat de color gris, i tancada amb vidre. Alberga una petita imatge de la mare de Déu de la Gleva perfectament conservada. Compta amb un guardapols superior de ferro i perfil sinuós, sostingut amb dos perfils de ferro decorats i disposats a mode de columnetes. Alhora, a la part inferior de la fornícula, hi ha un ampit bastit amb una llosa de pedra de la zona. Sota d'aquest ampit hi ha una placa de ferro irregular encastada al parament amb el nom de la imatge: 'MARE DE DÉU DE LA GLEVA'. Finalment, al costat de la capelleta i encastat al parament, hi ha un tirador de ferro treballat que sosté una làmpara múltiple de ferro ornamentada. | 08215-202 | Carrer de la Gleva, 29-31 | Aquesta capelleta alberga la imatge de la Mare de Déu de la Gleva, que es venera per la festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit. El dia de la festa, els veïns del barri treuen la imatge de la seva capelleta i la porten fins al capdavall del carrer del Puig, al costat de l'Era d'en Reus. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la a la seva capelleta. | 42.0135900,2.2367400 | 436802 | 4651567 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82872 | Forn de pa Vall-lamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-vall-lamora | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93, 128. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.01.EA. Http://historiatransportcat.blogspot.com/ [Consulta: 05-04-2020]. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una filada de mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb un gran portal d'accés rectangular, completament reformat i adaptat a l'ús com a botiga (forn de pa) de l'espai. Per contra, als pisos superiors s'hi obre un gran finestral rectangular per planta, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Alhora, ambdues obertures estan decorades amb un marc rectilini doble pintat amb un to marronós. Aquests finestrals tenen sortida a dos balcons simples protegits amb baranes de ferro decorades amb motius florals, i les llosanes d'obra integrades a la mateixa cornisa que recorre la divisòria entre les diferents plantes. La façana presenta, a la planta baixa, un revestiment arrebossat i pintat amb un to vermellós, amb un sòcol de pedra aplacada. En els pisos superiors, en canvi, el revestiment arrebossat del parament està pintat amb un to blanquinós. | 08215-203 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 37 | L'edifici és la seu del forn de pa i pastisseria Vall-lamora, fundat probablement a principis del segle XX. Els revestiments i decoracions del parament principal són els mateixos que els de l'edifici del costat (nº 35), que pertany als mateixos propietaris. A la part posterior de l'edifici, i amb sortida pel carrer del Bisbe Morgades, hi ha un garatge on es conserva l'antic vehicle que els avantpassats del propietari actual utilitzaven per anar a repartir el pa a les masies de la zona. Es tracta d'una camioneta Ford A de l'any 1929 aproximadament, importada d'Anglaterra i comprada a Vic per l'avi de l'actual propietari. També s'utilitzava com a vehicle de transport per als desplaçaments de l'equip de futbol local o pel transport de la cobla Els Angelets. | 42.0155000,2.2389500 | 436987 | 4651777 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82872-foto-08215-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82872-foto-08215-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82872-foto-08215-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82873 | Casa del carrer del Bisbe Morgades, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-morgades-15 | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA, 13.02.EA. | XVIII-XX | El revestiment i galeria estan una mica degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular completament reformat. Al primer pis només hi ha una finestra simple, mentre que a la segona planta destaca una galeria protegida amb una barana de ferro sense treballar i un sostre de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que funciona de manera independent respecte al ràfec de la façana principal de l'edifici. La construcció presenta aquest parament principal arrebossat. | 08215-204 | Carrer del Bisbe Morgades, 15 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2394400 | 437028 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Catàleg de béns a protegir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82874 | L'Era d'en Reus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-den-reus | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54-55. Informació oral: Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. | XIX-XX | Edifici aïllat de planta rectangular i amb un jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits de pedra motllurats, alguns d'ells restituïts. Compta amb tres portals d'accés, dos per la façana principal i un altre des del carrer del Puig. Destaquen tres grans carreus de pedra conservats a la cantonada de llevant de l'edifici i un antic portal reconvertit actualment en finestra, que està bastit amb carreus de pedra i situat a la façana nord-oest. La construcció es completa amb un volum rectangular adossat a la façana nord-oest, que està cobert amb teulada d'un sol vessant i amb una terrassa posterior. Alhora, adossat a aquest volum i a la façana sud-oest de la construcció, hi ha un altre cos de planta rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un nivell. Ambdós volums compten amb un gran porxo situat a la planta baixa, i obert al jardí mitjançant una successió d'arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol bastit amb còdols de riu i pintat amb un to marronós, disposat a les façanes nord-est i sud-est. | 08215-205 | Carrer del Puig, 78 | Per la festa del barri de la Gleva, la imatge de la Mare de Dèu de la Gleva situada a la seva capelleta de la plaça de la Gleva és portada pel veïns del barri fins al costat d'aquesta casa. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la al seu lloc d'origen. | 42.0118300,2.2408600 | 437141 | 4651368 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82874-foto-08215-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82874-foto-08215-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82874-foto-08215-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 82875 | Can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marsal | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les quatre finestres obertes del primer pis tenen la mateixa tipologia que les de la planta baixa, mentre que les del segon nivell són d'arc de mig punt i estan emmarcades en pedra. Una motllura rectilínia de pedra recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. El parament presenta un revestiment arrebossat i un notable sòcol bastit amb còdols de riu i una motllura superior de pedra. La façana posterior, orientada al jardí, destaca per la presència d'una galeria situada a la primera planta i oberta a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt , amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. A la planta baixa s'observa un gran arc rebaixat reformat i semi tancat, mentre que al pis superior hi ha dues galeries d'obertura rectangular protegides amb baranes de ferro. La part més destacable de l'edifici és la torre adossada a la cantonada sud-est. És de planta octogonal, amb la coberta de teula àrab i grans obertures tant rectangulars com d'arc rebaixat. També compta amb un gran rellotge de sol. La construcció està bastida en maons, amb el parament arrebossat i emblanquinat de la mateixa manera que les galeries de la construcció. | 08215-206 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166900,2.2344200 | 436613 | 4651913 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 82876 | Casa del passatge Parés, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passatge-pares-2 | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb un espai de jardí lateral i posterior situat per sota del nivell de circulació de la via. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les façanes de ponent i migdia. A la façana de tramuntana, en canvi, aquest ràfec està sostingut amb els caps de biga que sostenen la coberta. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Aquest parament presenta tres obertures rectangulars per planta, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i guardapols superiors decorats amb motllures i pintats de color gris. Les finestres tenen els ampits d'obra motllurats. Aquesta mateixa motllura es repeteix a la cornisa rectilínia que recorre la divisòria entre les dues plantes. A la part superior del parament s'obren tres petites obertures rectangulars, que es corresponen amb els forats de ventilació de la coberta. La façana de migdia també compta amb el mateix tipus d'obertures i decoració que en el parament principal. Presenta una escala de dos trams adossada al parament, la qual dóna accés al pis superior des del carrer. Al seu costat hi ha l'accés a l'espai del jardí. La construcció presenta el parament principal i el de migdia arrebossats i emblanquinats. La façana de tramuntana, en canvi, deixa l'aparell de pedra i còdols de riu de la planta baixa vist, mentre que al segon nivell s'observa el parament de totxos, resultat d'una ampliació vertical de l'edifici posterior a la construcció original. | 08215-207 | Passatge Parés, 2 | 42.0131800,2.2373700 | 436854 | 4651521 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 82877 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 88-89. | XIX-XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati posterior orientat al carrer del Bisbe Morgades i al de Sant Antoni Maria Claret. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i una cornisa motllurada disposada a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Aquest parament presenta tres grans portals d'accés d'arc de mig punt, els laterals bastits amb maons mentre que el central compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una tarja superior semicircular. Les obertures del pis, en canvi, es corresponen amb tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, els qual tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. La façana de tramuntana només presenta finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament i els ampits de ceràmica. De la façana de ponent, orientada al pati, destaca la galeria formada per dos arcs rebaixats protegits amb baranes de ferro, i situada al nivell superior. L'espai interior està cobert amb un embigat de fusta i compta amb la presència d'un pou de planta quadrada bastit amb maons, amb corriola i cadena de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'espai de pati està delimitat per una tanca de pedra i maons combinada. En destaca el tram corresponent al carrer del Bisbe Morgades, bastit amb còdols de riu, pedres i fragments de maons que regularitzen el parament. En aquest tram s'hi obre un gran portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i està rematat amb un coronament apuntat bastit amb rajoles ceràmiques. | 08215-208 | Carrer de Sant Antoni, 2 | L'edifici porta el cognom del qui n'era el propietari a principis del segle XIX, el qual era paraire. En l'actualitat pertany a un dels descendents de la mateixa família. Antigament, moltes cases de la vila tenien el seu propi pou. En general, abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases a mitjans del segle XX, aquests pous s'omplien amb l'aigua de les pluges que s'utilitzava per cuinar en d'altres usos. | 42.0160200,2.2402900 | 437098 | 4651834 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 82878 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29. | XX | El revestiment de la façana principal està força degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules també de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen diferents tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha tres portals d'accés a l'interior, tot i que el de l'extrem de tramuntana fou reconvertit en finestra. Tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al primer pis s'hi obren tres finestrals emmarcats amb maons ceràmics, que tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro profusament decorada amb motius vegetals i unes estrelles centrals. Al bell mig de la barana hi ha l'any 1902 i està pintada amb un to blanquinós. La segona planta es caracteritza per la presència de dues finestres laterals i un finestral central amb els emmarcaments bastits amb maons. Aquest finestral té sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorat amb volutes i pintat de color negre. La façana presenta la planta baixa arrebossada i pintada, mentre que els pisos superiors deixen l'aparell de maons ceràmics vist. La façana nord-est, orientada al carrer de Domènec Serrabou, té el parament arrebossat i pintat i no presenta cap obertura. De la façana posterior, destaca la galeria situada a la segona planta. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, separades mitjançant uns pilars rematats amb capitells circulars, i protegides amb baranes de ferro. Aquest parament està arrebossat i emblanquinat. | 08215-209 | Plaça de la Vila, 4 | L'edifici és conegut amb el nom de ca l'Apotecari en referència a la professió del qui n'era el propietari a principis del segle XIX. Es tracta d'en Josep Basas, apotecari de Barcelona. A principis del segle XX, en canvi, l'apotecari de Sant Hipòlit al mateix carrer Major era en Josep Roma. Posteriorment, a l'edifici hi hagué la farmàcia Urgell. | 42.0151400,2.2364000 | 436775 | 4651739 | 1902 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 82879 | Can Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gravat-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 63-64, 124. | XIX-XX | El revestiment està força degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les dues façanes vistes. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Aquest parament presenta quatre portals d'accés rectangulars de diferents dimensions, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les de la planta baixa. S'hi obren finestres simples, finestres balconeres i un petit balcó central situat al nivell superior. La façana de ponent, força estreta, compta amb una obertura per planta, totes elles amb la mateixa tipologia que les del parament principal. Cal destacar el tram inferior de la cantonada de la construcció, emmarcada amb carreus de pedra amb els cantos arrodonits i ornamentats amb un capitell de pedra motllurat. La construcció està bastida en maons i parets de tàpia. Compta amb els paraments arrebossats i pintats amb un to ataronjat. | 08215-210 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 4 | La casa és coneguda amb el renom de can Gravat en referència a Vicenç Saurina i Vilaseca, que procedia del municipi d'Oristà i tenia la cara gravada per la verola que havia passat de petit. Tenia una botiga de comestibles a l'edifici a la dècada dels anys 30 del segle XX. Durant el temps que la botiga va estar regentada per la seva filla, la casa també fou coneguda com a ca l'Hermínia. Ella i el seu marit Joan Torrentó hi van tenir un colmado amb diversos tipus de productes (carn, peix, fruita, verdura). Posteriorment, i fins a principis del segle XXI, a l'edifici hi havia una altra botiga coneguda com a can Tarabal. | 42.0155500,2.2367200 | 436802 | 4651784 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Hermínia, can Tarabal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 89826 | Les Platetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> | s.XVI | <p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p> | 08216-1 | Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró. | <p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p> | 42.1707574,2.0147538 | 418622 | 4669206 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 89828 | Cal Berlinga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berlinga | <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | <p>Masia rectangular de tres cossos, amb el mur de pedra amb morter de calç. annex adossat. El cos principal és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana de l'edifici, que s'obre a llevant. El segon cos està adossat a la paret de tramuntana i consta de planta baixa i coberta a una sola vessant amb teula àrab. El tercer cos està adossat a la paret de migjorn, amb planta baixa i una terrassa al primer pis. </p> <p>A l'entorn de l'edifici hi ha diversos tancats agrícoles i ramaders de construcció posterior. </p> <p> </p> | 08216-2 | Situat a 500m al sud del casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb les Roques de Cal Berlinga al Sud, la Solana de Terradelles al NO, Cal Jan al Nord i als peus del Torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals de Cal Berlinga. La primera cita que s'obté és al compliment pasqual de 1789, on apareix 'Cal Barlinga' al grup de cases del poble. Anecdòticament, al mateix compliment pasqual apreix una altra casa al poble anomenada Ferrer Barlinga, de la que no s'ha trobat més notícies. </p> | 42.1849100,2.0212400 | 419176 | 4670771 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img44090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4405.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 89830 | Cal Blanquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanquet-0 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Blanquet és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments i dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan molt difícil identificar-ne els espais. Sembla que està construïda adaptant-se al desnivell del terreny. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular i morter de calç. </p> | 08216-4 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Blanquet formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt poques les fonts documentals que identifiquin Cal Blanquet, pel que fa pensar que abans podia haver tingut un altre nom. A l'amillarament de 1851 es cita una casa a la zona de Canamàs </p> <p> </p> | 42.1831500,2.0268200 | 419635 | 4670570 | Posterior a 1856. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc01255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00648.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 89831 | Cal Bolant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolant | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bolant és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments. La densa vegetació s'ha anat menjant l'edifici, pel que identificació dels diferents espais es fa molt difícil. L'aparell constructiu és amb pedra conglomerada irregular. </p> | 08216-5 | Cal Bolant està situat a l'Est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a la zona del quintà de Cal Cristí. Casablanca es troba al SO, Cal Cristí al NE i a pocs metres neix la Riera del Molí. | <p>Cal Bolant forma part de la finca de Casa Blanca, la que es troba a pocs metres al SO. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, podria apareixer Cal Bolant al costat del nom de Juan Portell, qui en podria ser el masover, però no se'n fa referència a l'amillarament de 1862. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1876400,2.0293200 | 419847 | 4671066 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4471.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 89832 | Cal Bondia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bondia | <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra (1856).</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bondia és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna cantonera del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-6 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Lorenzo Altarriba. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, no apareix Cal Bondia, però sí que apareix Juan Bondia com a arrendatari del Molí de Tarradellas, el que podria fer pensar que el moliner es va fer una casa a prop entre el 1856 i el 1862, la que portava el seu nom. </p> <p> </p> | 42.1828107,2.0300674 | 419903 | 4670529 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc00646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01256.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 89835 | Cal Caterí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cateri | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | En runes. | <p>Cal Caterí és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats.</p> <p> </p> | 08216-8 | Masia situada a la zona de Canemars. A 30 metres a l'Est s'aixeca el Molí del Quirze i al SO la Masia de Cal Toni i a 100 metres al NE hi ha la confluència de la riera del Molí amb el torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Caterí. La primera informació que s'obté és al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, on apareix al costat del nom d'Esteban Vilarrasa, qui en podria ser el propietari o el masover, el que sis anys més tard també apareix a l'amillarament. </p> <p> </p> | 42.1827000,2.0297600 | 419877 | 4670517 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89835-dsc01837.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Caterí formava part del nucli aïllat de Canemars, el que estava format per 10 cases, de les que avui encara hi ha restes de Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà. A principi del s. XX, aquest nucli tenia una població de 16 persones (CARRERAS CANDI 1908), mentre que en l'actualitat només hi ha una masia utilitzada com a segona residència. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 89836 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4 | <p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p> | s.XVIII | <p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p> | 08216-9 | Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p> | 42.1950800,2.0325500 | 420123 | 4671889 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 89854 | Cal Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cal Cristí mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Està molt coberta de vegetació, el que no permet una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior és complicat. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obriria a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. Estan lligats amb morter de calç i s'aprecien afegitons amb ciment que serien posteriors. Actualment només hi ha restes dels quatre murs i part del primer sostre. L'era s'obre a migdia i està delimitada per un mur. A l'interior de l'edifici, a la paret nord, encara s'aprecia l'antic forn i la cendrera, emmarcats amb grans lloses. </p> | 08216-10 | Situada al NE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | <p>Les notícies documentals conegudes referents a Cal Cristí són molt escasses. La primera informació que en trobem és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà de 1789, on hi consta la referència de la casa de cal Christí, al poble. Més endavant, apareix al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 i a l'amillarament del 1862 junt al nom d'Hilario Roma, qui en podria ser el propietari o el masover. La tradició oral recorda que diferents veïns del poble es van amagar a Cal Cristí durant la Guerra Civil Espanyola. Tot apunta que poc després es va deshabitar, el que ha propiciat l'actual estat d'enrunament. </p> <p> </p> | 42.1890700,2.0309200 | 419981 | 4671223 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-dsc012490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-forn-i-cendrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-img4474.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 89855 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | Estat ruïnós amb restes de parets. | <p>Les restes de la masia de Ca l'Eugasser mostren una construcció de planta rectangular que deuria tenir planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i ben acabats a les cantoneres. Sembla que l'accés a la casa seria a la façana de ponent, a la que es veuen unes grans pedres ben escairades que podrien correspondre als brancals de la porta del costat esquerre. Al mur de migdia hi ha una finestra amb llinda de fusta i possiblement n'hi podria haver més a la zona central, on actualment el mur està gairebé a terra. Al mur de llevant s'identifiquen dues finestretes a la part sud emmarcades amb lloses planes. L'era segurament s'obriria al costat de llevant. </p> <p> </p> | 08216-11 | Ca l'Eugasser està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat al nord Oest i Cap del Camp al Nord Est. | <p>L’actual casa de ca l’Eugasser anteriorment es podria haver anomenat cal Xisquet, canviant de nom al primer quart del segle XIX (RUMBO 2021:79) i s'incloïa a l'heredat del Prat, tot i que no formava part de les masoveries originals del Prat. A l'amillarament de 1852 i al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Ca l'Eugasse, al costat del nom de José Camprubí, qui en podria ser el propietari o el masover. La casa es deshabita definitivament entre 1929 i 1930. </p> | 42.2033200,2.0270500 | 419679 | 4672809 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2803-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2805-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 89856 | Cal Farreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farrero | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s. XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Farreró és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. L'edifici sembla rectangular d'una sola planta, segurament amb teulada a doble vessant. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> <p> </p> | 08216-12 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Farreró formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p> </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Farreró. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Jaume Martí, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix al costat del nom d'Eladio Barnadas, qui també en podria ser el propietari o el masover.</p> <p> </p> | 42.1810900,2.0275000 | 419688 | 4670340 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-dsc00643.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 89857 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4 | <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p> | 08216-13 | Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble. | <p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p> | 42.1859300,2.0214900 | 419198 | 4670884 | Abans 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.