Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82737 | Casa Ramon Castells i Lourdes Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-castells-i-lourdes-castells | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 37, 38, 90, 119-120. Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020]. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 62-63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.09.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 11-02-2020]. | XVIII | Els revestiments estan força degradats. | Conjunt de dos edificis entre mitgeres disposats formant xamfrà entre el carrer de la Gleva i el primer tram del carrer del Puig, just a la placeta de la Gleva. Consta de tres grans cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dos vessants, els careners paral·lels a la façana principal i un destacable ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, tot i que el volum de tramuntana compta amb una planta més. La façana principal està orientada a migdia tant al carrer com a la placeta de la Gleva. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. El volum central presenta un gran portal d'accés amb la llinda gravada amb l'any 1751, una creu grega central damunt del calvari i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Al seu costat hi ha una finestra tapiada amb la llinda gravada amb l'any 1729 i decorada amb una creu central, i un altre portal tapiat. El volum de tramuntana presenta un portal d'accés tapiat amb la llinda gravada amb una creu central damunt del calvari i l'any 1729. Al seu costat hi ha una finestra simple. Al primer pis, damunt del portal, hi ha un finestral gravat amb l'any 1786 i una creu central damunt del calvari. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que les obertures del nivell superior tenen els emmarcaments arrebossats i els muntants de fusta. El volum de llevant presenta dos portals d'accés a l'interior. El de la banda de ponent, actualment tapiat i amb unes escales d'accés, té la llinda gravada amb l'any 1714 i una creu central damunt del calvari. El de llevant, en canvi, té les impostes motllurades i una creu gravada amb l'any 1721. Al seu costat hi ha una finestra actualment tapiada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres laterals i un finestral central amb la llinda decorada amb un baix relleu esglaonat amb roseta central. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al nivell superior hi ha tres petites finestres amb els emmarcaments arrebossats. En general, la construcció està bastida en pedra, amb algunes reparacions fetes amb maons i amb un revestiment arrebossat i pintat força malmès. La cantonera del xamfrà està embellida amb carreus de pedra. | 08215-76 | Carrer de la Gleva, 25 - Carrer del Puig, 1, 3-5 | Aquesta casa és coneguda amb el sobrenom de cal Cadiraire des de finals del segle XIX. El renom feia referència a l'Eudald Muntanyà, el qual es dedicava a arreglar cadires i també feia de burot de la Col·lecta (actualment desapareguda). L'edifici també fou conegut amb el renom de cal Nyerro, donat que un avantpassat de la família Muntanyà havia estat un nyerro destacat de la comarca (els nyerros eren un dels dos bàndols en els que es dividia la noblesa catalana del segle XVII). I, al mateix temps, la casa també fou anomenada can Seina en referència a la procedència de la família Muntanyà, els quals vingueren de Vil·la Seina de Gurb de la Plana a finals del segle XIX. Segons les informacions orals obtingudes d'alguns dels veïns de la zona, un cop la família Muntanyà es traslladà a una altra adreça, a la casa s'hi instal·là la família d'en Josep Vilella i Vilalta, conegut com en Cama perque guanyava moltes curses al seu poble d'origen, Roda de Ter. D'aquesta manera, la casa també fou coneguda com a can Cama. En els darrers temps, el volum de tramuntana ha perdut el ràfec original que protegia la segona planta. | 42.0138200,2.2367500 | 436803 | 4651592 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82737-foto-08215-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82737-foto-08215-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82737-foto-08215-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Cadiraire, cal Nyerro, can Seina, can Cama. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82738 | Can Jaume Panicot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-panicot | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 45, 93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.10.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres reformat i amb pati lateral, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Els volums principals, situats a la banda de tramuntana de la construcció, presenten les cobertes de teula aràb de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta al volum de migdia i un ràfec reformat al volum de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb un gran portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i dos graons de pedra per accedir-hi. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha un altre portal d'accés, tot i que rectangular. Presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica decorada amb una creu llatina damunt del calvari i gravada amb la següent inscripció: 'IUSEP CARBO 1700 PARAYRE'. Aquest nivell es complementa amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars, les dues centrals restituïdes i amb els emmarcaments arrebossats. Als laterals, en canvi, hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes decorades amb un baix relleu esglaonat amb roseta central. La segona planta es caracteritza per la presència de quatre finestres de menors dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Aquests volums presenten els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i un ampli sòcol bastit amb còdols de la zona. Adossat a la façana de migdia dels volums principals hi ha un cos rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana amb accés des de la primera planta del cos principal. La façana, orientada al carrer de la Gleva, compta amb un portal rectangular de grans dimensions destinat a l'accés dels vehicles. El parament presenta el mateix revestiment i color que el volum principal. En darrer terme, i adossada a la façana de migdia del volum anterior, hi ha una antiga pallissa rehabilitada. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i està organitzada en dos nivells. Compta amb un sostre embigat de fusta i un destacable pilar central bastit amb maons ceràmics. | 08215-77 | Carrer de la Gleva, 42 | Des de mitjans del segle XX i fins a finals de la centúria, a l'edifici hi va haver una carnisseria regentada per en Joan Panicot i popularment coneguda com a ca la Sila, abreujament del nom de Cecília que era la seva muller. Anteriorment, a principis de la dècada dels anys 30, aquest establiment estava situat a l'actual plaça de la Vila, a la casa antigament coneguda com a can Virgili i, posteriorment, can Manyanet. El renom de cal Cabrer procedeix del fet que els Panicot eren comerciants de xais i cabres. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, a l'edifici hi ha un consultori terapèutic. | 42.0135400,2.2365500 | 436786 | 4651561 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Cila, cal Cabrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82739 | Casa del carrer de la Gleva, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-gleva-58 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 118. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.11.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres amb un gran jardí posterior i format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa presenta cinc obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats a imitació de carreus. Al centre hi ha un portal principal amb l'emmarcament força degradat i bastit amb maons i, al seu costat, un altre portal amb l'emmarcament emblanquinat i de menors dimensions. Aquests portals separen dues finestres situades a l'extrem sud i una altra a l'extrem nord de la façana. A la primera planta hi ha tres finestrals centrals amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda central està gravada amb l'any 1786 i una creu ornamentada, mentre que les altres dues estan decorades amb una creu central. Aquests finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb una destacable llosana motllurada, amb la part central carejada a tres vents, i una notable barana de ferro treballat. Als laterals del parament s'hi obren dues finestres simples amb els emmarcaments arrebossats. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb el nivell superior, on hi ha tres finestres de menors dimensions alineades verticalment amb els finestrals de la primera planta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre, amb les cantonades arrebossades a mode de carreus i un sòcol arrebossat de gramatge més dens separat en plafons. | 08215-78 | Carrer de la Gleva, 58 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). L'edifici és conegut amb el nom de can Sanya en referència al cognom del que fou el seu propietari. Aquest cognom està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XIX. Posteriorment, un dels fills de la casa, en Juanito, va ser un pianista reconegut a mitjans del segle XX. | 42.0128900,2.2364100 | 436774 | 4651489 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82739-foto-08215-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82739-foto-08215-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82739-foto-08215-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Sanya. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82740 | Casa José Luis Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jose-luis-miguel | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 96. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat i arranjat a la planta baixa, però sense pintar. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de formigó reformat i sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1790 i una creu llatina central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals bastits amb dos carreus de pedra i la llinda plana. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, l'ampit de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1790 i una creu central damunt del calvari. L'obertura de les golfes es correspon amb una petita finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groc. | 08215-79 | Carrer de l'Hospital, 3 | Segons la documentació consultada, el renom de can Peixera és originari de finals del segle XIX. Posteriorment, a la dècada dels anys 70 del segle XX, a l'edifici hi vivia en Feliu, el qual feia de drapaire. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2355500 | 436706 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Feliu Peixera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82741 | Casa Dolors Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-pijoan | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.02.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per la unió de dues parcel·les preexistents i actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, reformat amb peces de formigó per la banda de ponent. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta una finestra simple amb reixa de ferro i dos portals d'accés a l'interior. Les tres obertures són rectangulars i han estat reformades, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Un dels portals és pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits de ceràmica. A les golfes hi ha una única finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol de color gris a la planta baixa. | 08215-80 | Carrer de l'Hospital, 5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2354800 | 436700 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82742 | Casa Rosa Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rosa-casas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.01.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les obertures de la planta baixa. Aquestes es corresponen amb tres portals, un d'ells pel pas de vehicles, emmarcats amb el mateix aplacat de pedra que revesteix el parament d'aquesta planta. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l'ampit de pedra motllurat i dos finestrals amb les llindes de pedra. La central està gravada amb l'any 1818 i una creu central damunt del calvari. Aquests finestrals tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Al nivell superior s'obren tres finestres de menors dimensions, amb els ampits de ceràmica i protegides amb unes baranes baixes de ferro treballat. | 08215-81 | Carrer del Puig, 20 | 42.0133900,2.2380700 | 436912 | 4651544 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 82743 | Casa Teresa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-teresa-sala | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 130. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 77. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.02.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces de formigó sostingut amb una cornisa motllurada. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les obertures de la planta baixa. Aquestes es corresponen amb una finestra simple i tres portals, un d'ells pel pas de vehicles, emmarcats amb el mateix aplacat de pedra que revesteix el parament d'aquesta planta. Damunt del portal d'accés principal es conserva un carreu gravat amb un anagrama marià, l'any 1692 i la inscripció 'NUL EST 9V SAVVS FIA NIS PE', tot decorat amb volutes. Alhora, damunt de l'altre portal, hi ha una llinda plana monolítica gravada amb una data il·legible, tot i que documentada dins del segle XVII. Del primer pis destaquen dues finestres simples amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb una senzilla llosana i una barana de ferro. A la segona planta s'obren dues finestres balconeres protegides amb unes senzilles baranes de ferro. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum anex de planta rectangular, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa delimitada amb una barana de ferro. Tots dos volums presenten un revestiment arrebossat i pintat de color ocre als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra amb sòcol inclòs. | 08215-82 | Carrer del Puig, 22 | Al llarg del segle XX, l'edifici fou conegut amb el renom de can Vilano, tot i que no es té notícia de la procedència del mateix. Del que sí hi ha constància és que des de principis del segle XIX, aquest mateix renom designava una casa ubicada al carrer Nou (actual carrer dels Marquesos de Palmerola). És probable que en Josep Sala i Juvanteny, nascut a la casa del carrer Nou, traslladés el renom cap al carrer del Puig en casar-se amb la pubilla Gallifa d'aquest carrer. | 42.0133800,2.2381800 | 436921 | 4651542 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Vilano. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82744 | Casa M. Dolors i M. Carme Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-dolors-i-m-carme-vilamala | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 127. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.03.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 12-02-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un espai de pati lateral delimitat amb una tanca respecte al carrer. La construcció és el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents. Ambdós volums presenten les cobertes de teula aràb de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El volum original, situat a la banda de ponent de la construcció, compta amb un ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta, mentre que a l'altre volum el ràfec és de fusta i ha estat restituït. La construcció està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1714. També s'hi obre una finestra rectangular reformada de les mateixes característiques, amb l'ampit de ceràmica. Al pis hi ha tres finestres rectangulars: les laterals tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i els ampits de pedra motllurats, mentre que la central està emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1722 i una creu llatina central damunt del calvari. A les golfes s'hi obren dues petites finestres rectangulars i arrebossades. La tanca que delimita el pati lateral està rematada amb un ràfec de teula àrab i compta amb un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. Els paraments de la construcció presenten un revestiment arrebossat i pintat de color groc. | 08215-83 | Carrer del Puig, 12-14 | Pels voltants dels anys 50 del segle XX, la casa era coneguda com a can Trujasses en referència al fet que la família que hi vivia criaven porcs i tenien unes truges molt grosses. La construcció, que estava deshabitada pels voltants de l'any 2008, fou reformada poc després. En l'actualitat, una placa de ceràmica situada al costat del portal d'accés principal fa referència al tricentenari de l'edifici (1714-2014), anomenat actualment can Vilamala. | 42.0135200,2.2376500 | 436877 | 4651558 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82744-foto-08215-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82744-foto-08215-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82744-foto-08215-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Trujasses, can Vilamala. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82745 | Casa Pilar Puigbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-puigbo | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA. | XVIII-XX | Les llosanes dels balcons estan força degradades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el gran portal d'accés principal, que és d'arc rebaixat. Les dues obertures del primer pis es corresponen amb una gran finestra apaïsada i un finestral simple que té sortida a un balcó corregut, amb la llosana motllurada i una barana de ferro simple. El pis superior es caracteritza per la presència d'un altre balcó corregut amb les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, tot i que disposat a mode de galeria. La construcció, bastida en maons, presenta el parament arrebossat i pintat amb un to groguenc. | 08215-84 | Carrer del Bisbe Morgades, 13 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes d'altres edificis situats a la mateixa banda del carrer, veurem que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2393700 | 437022 | 4651833 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82746 | Casa Jordi Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-serra | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.02.EA. | XVIII | El revestiment està força degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati a la part posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el portal d'accés principal. Aquest presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda amb unes destacles impostes motllurades. Alhora està gravat amb l'any 1791 emmarcat dins d'un semicercle. La planta baixa es completa amb un altre portal de grans dimensions utilitzat pels vehicles. Els pisos superiors es caracteritzen per la presència de dues finestres balconeres per planta, les del nivell superior de menors dimensions. Totes elles han estat reformades i estan protegides amb baranes de ferro. El parament de façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un color terrós, i amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-85 | Carrer del Bisbe Morgades, 17 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2395000 | 437033 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82747 | Casa Joan Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-casas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.03.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un pati allargat a la part posterior que compta amb un accés des del carrer del Batlle Serrallonga. En l'actualitat, la construcció forma cantonada amb una zona d'aparcament establerta entre aquests dos carrers. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra reformat a la façana principal, tot i que a la resta de l'edifici el ràfec és ceràmic i està sostingut amb biguetes de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa presenta dos portals d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Damunt del portal del garatge hi ha dues obertures rectangulars resoltes amb vidre pavès. Al pis destaca una finestra i un finestral rectangulars, amb els emmarcaments en relleu. El finestral té sortida a un balcó simple protegit amb una barana de ferro treballat i una llosana motllurada integrada dins de la cornisa que recorre la divisòria entre els dos nivells. Alhora, aquesta llosana està sostinguda amb unes destacles mènsules motllurades. El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color verd fosc. | 08215-86 | Carrer del Bisbe Morgades, 29 | Aquest edifici va ser objecte d'una important remodelació l'any 2010, en la que es va respectar la façana original i la tanca de tàpia que delimita la finca per la banda de llevant. Per contra, la façana posterior fou transformada amb uns grans finestrals. També es van enderrocar les corts de bestiar porcí que ocupaven bona part del pati posterior. | 42.0161400,2.2400900 | 437082 | 4651848 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82747-foto-08215-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82747-foto-08215-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82747-foto-08215-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82748 | Casa del carrer de Sant Martí, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-marti-1-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 109. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.01.EA. | XVII-XX | El revestiment està degradat i la llinda del portal tapiat també. | Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i envoltat per un gran pati situat a les bandes de llevant i migdia de la finca i delimitat amb una tanca d'obra i còdols. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta tres portals d'accés a l'interior i dues finestres, totes d'obertura rectangular i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal nº 1 compta amb una obertura semicircular situada al capdamunt, la qual està protegida amb una reixa de ferro. El portal nº 3, en canvi, presenta una llinda de fusta i una tarja rectangular superior també amb reixa de ferro. Les finestres tenen els ampits de ceràmica. A l'extrem de ponent del parament s'observen les restes d'un antic portal rectangular, tapiat i revestit (tot i que el mal estat del revestiment el deixa parcialment a la vista). Conserva els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1696 i una creu central. Al pis hi ha un finestral rectangular central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Està emmarcat per dues finestres rectangulars, la de llevant amb l'emmarcament arrebossat, mentre que la de ponent té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al nivell superior s'hi obren tres finestres quadrades de menors dimensions, amb els emmarcaments arrebossats. La construcció es complementa amb un volum auxiliar adossat a les façanes de llevant i migdia. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en dues plantes i està caracteritzat per la presència de dues destacables galeries superposades, una a cada planta. Aquestes galeries estan obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt arrebossats, amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. Els espais interiors d'aquestes galeries estan coberts amb sostres embigats de fusta. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat i els paraments de les galeries arrebossats i emblanquinats. | 08215-87 | Carrer de Sant Martí, 1-3 | Tot i que des del segle XX la casa és coneguda com a can Relat, el fet és que no es coneix d'on procedeix aquest renom. Podria tractar-se tant d'un topònim relacionat amb la procedència dels seus residents com d'un antic cognom. | 42.0167200,2.2345900 | 436627 | 4651916 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Relat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82749 | Casa Pere Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-capdevila | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.02.EA. | XVIII | El revestiment i algunes obertures estan degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. La construcció és el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents actualment unificades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular reformat. Conserva el brancal de llevant bastit amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1773 i una creu central damunt del calvari. El brancal de ponent, en canvi, és fruit de la reforma de l'obertura, consistent en reduïr el seu tamany. Aquest fet provoca que aquest brancal tingui l'emmarcament arrebossat i que la data de la llinda estigui descentrada respecte l'obertura actual. El portal està delimitat per dues finestres laterals rectangulars, la de ponent amb l'emmarcament arrebossat i la de llevant amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una data il·legible i una creu central. Al primer pis també hi ha tres obertures rectangulars, dues finestres laterals i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana bastida amb maons i una senzilla barana de ferro. La finestra de ponent té l'emmarcament arrebossat, mentre que les altres dues obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes gravades amb creus centrals damunt del calvari. El finestral central està reformat de la mateixa manera que el portal principal. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars apaïsades, amb els emmarcaments arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color terrós, tot i que en mal estat. | 08215-88 | Carrer de Sant Martí, 8 | 42.0168600,2.2345900 | 436627 | 4651932 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82750 | Casa Ramon Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-bosch | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular, i amb un gran espai de jardí a les bandes de ponent i migdia de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d'accés rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El principal conserva la part superior dels brancals bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1742 i una creu central damunt del calvari. L'altre portal, en canvi, permet el pas dels vehicles. El nivell es completa amb una finestra rectangular bastida amb maons i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Tenen sortida a dos balcons simples, el de migdia amb la llosana de maons sostinguts amb biguetes de fusta i el de tramuntana amb la llosana d'obra motllurada i una destacable barana de ferro treballat. De la segona planta destaca una finestra simple i un finestral amb sortida a un balcó. Ambdues obertures són rectangulars, tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La llosana del balcó és bastida amb maons disposats esglaonadament. A l'extrem de tramuntana del nivell es repeteix el mateix patró pel que fa a les obertures, tot i que restituïdes. La façana lateral, orientada a la banda de migdia del jardí, queda caracteritzada per la presència d'una tribuna situada a la segona planta i sostinguda amb un porxo obert a la planta baixa. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i grans obertures rectangulars que actualment han estat reformades. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, inclosa la tanca que delimita el jardí. | 08215-89 | Carrer de l'Hospital, 27-29 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171500,2.2347700 | 436642 | 4651964 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82751 | Casa M. Dolors Bansells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-dolors-bansells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa es troba situada uns 2,5m per damunt del nivell de circulació del carrer i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals molt clars, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres finestres simples protegides amb reixes de ferro i tres portals d'accés a l'interior amb unes destacables portes de fusta. Als pisos superiors, en canvi, s'hi obren tres finestrals per planta, els del nivell superior de menors dimensions. Aquests finestrals tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro, les de la primera planta decorades amb volutes. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat. | 08215-90 | Carrer de l'Hospital, 35 | 42.0173500,2.2347500 | 436641 | 4651986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82752 | Casa Segimon Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-segimon-trabal | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.03.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior delimitat amb una tanca de pedra pel carrer dels Sants Màrtirs. La construcció es troba elevada 1,5m per damunt del nivell de circulació del carrer de l'Hospital i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada delimitada amb una barana de ferro i amb les escales d'accés a l'extrem sud. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són d'arc deprimit còncau i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana principal s'ordena a partir de dos eixos verticals amb dues obertures per planta, tot i que a la planta baixa es trenca la composició. S'hi obre el portal d'accés i dues finestres simples amb els ampits de pedra. Al primer pis hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. A la segona planta, en canvi, s'obren dues finestres quadrangulars amb els ampits motllurats i protegides amb petites baranes de ferro a mode de balconeres. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. La façana lateral, més modesta, s'adapta al fort desnivell del carrer dels Sants Màrtirs i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament (sense pintar i amb diverses erosions). Hi ha tres finestres per planta i totes tenen els ampits motllurats. La construcció està bastida en pedra i maons segons s'observa pels despreniments dels revestiments de les façanes. | 08215-91 | Carrer de l'Hospital, 37 | 42.0174500,2.2347500 | 436641 | 4651997 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82753 | Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-hipolit-de-voltrega | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80, 103. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Dalmau, p. 848. DORICO ALUJAS, Carles (1997). 'L'església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà a mitjan segle XVIII'. Revista Ausa, 139. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 401-406. ERRA I ZUBIRI, Mª Alba; MIRAMBELL I ABANCÓ, Miquel (1988). 'Genealogia de la família Morató, inventari de la seva obra arquitectònica i bibliografia'. Revista Ausa, 121. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 143. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 102, 126-127, 167, 198. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 129. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, primera part (p. 987-988). SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 42, 60, 61, 74, 75-76, 81, 82, 155, 283-285. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 22, 25, 26, 94, 95, 104, 116-118, 133. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.01.EA. VICENTE, Mª Teresa; COTS, Sara; SOY, Cristina (1988). 'El nostre temple parroquial'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 5, octubre 1988, p. 12-14. VICENTE, Mª Teresa (1992). 'El Voltreganès l'any 1808'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any V, nº 46, agost-setembre 1992, p. 17-18. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 20-02-2020]. | XVIII | Església de grans dimensions i tres naus, amb un absis carrat capçat a tramuntana. La nau central està coberta per una gran volta de canó amb llunetes, dividida en sis trams separats per arcs torals de mig punt, incloent-hi l'espai del presbiteri i el cor. Aquests arcs descansen damunt d'una cornisa profusament motllurada que recorre els murs laterals de la nau, de l'absis i del cor. Les naus laterals, de menors dimensions, integren quatre capelles per banda completament obertes a l'espai interior. Estan cobertes amb voltes d'aresta i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant l'espai destinat a les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau central, del presbiteri i del cor. El temple s'il·lumina mitjançant cinc finestres d'arc rebaixat obertes sota les llunetes de la volta de la nau central i de l'absis. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions i comunicada amb la sagristia mitjançant un passadís amagat amb l'accés integrat al retaule de l'absis. Està coberta amb una volta de canó amb llunetes separada en quatre trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals i que estan enllaçades amb una cornisa motllurada. L'espai s'il·lumina mitjançant tres finestres rectangulars amb vitralls acolorits. Als peus del temple destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes i delimitat amb una barana de fusta treballada. A la banda de ponent d'aquest espai s'hi ubica el baptisteri i també l'accés al campanar. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal i està dividit en dos volums de diferent tamany. Aquests cossos estan dividits mitjançant cornises motllurades disposades a diferent alçada i presenten grans obertures d'arc de mig punt obertes en quatre dels vuit costats. El cos central està coronat per una cornisa motllurada rematada amb una balustrada superior, de la mateixa manera que les obertures anteriors que també estan protegides amb balustrades, i també compta amb quatre finestres rectangulars situades sota aquestes mateixes obertures. El volum superior està rematat amb una cornisa motllurada i presenta una coberta piramidal de teula àrab, coronada amb una estructura hexagonal de nervis apuntats. Entre els buits de les obertures hi ha rellotges d'esfera circular emblanquinada i amb la numeració de color negre. La façana principal del temple presenta una gran portalada d'arc rebaixat dovellada. Està emmarcada per dues grans pilastres decorades que culminen en un entaulament motllurat amb un espai de timpà central delimitat amb volutes. Aquest timpà està gravat amb la data de construcció de l'església, 1779, i decorat amb una representació dels diferents nuclis del Voltregà acompanyats de diversos motius vegetals i florals. Damunt del timpà hi ha una fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de Sant Hipòlit. La fornícula està rematada amb un guardapols ondulant superior i decorada amb petxines i motius vegetals i florals. A la part superior del parament destaca una gran rosetó dovellat i amb el vitrall acolorit. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. La de la banda de llevant compta amb un rellotge de sol superior reformat. La façana està coronada per una cornisa ondulada rematada amb tres pinacles coronats amb boles superiors. | 08215-92 | Carrer de l'Església, 6 | Les primeres referències documentals relacionades amb l'existència d'una església a Sant Hipòlit són del segle X. Posteriorment, el segon temple fou aixecat al segle XI (apareix mencionat en un document datat l'any 1057) i va durar fins l'any 1767, quan fou parcialment clausurat en trobar-se en estat ruïnós. Durant aquest període, el temple ja conformava un nucli de població agrupat al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar. Al llarg del temps, el temple ha patit diverses reformes i rehabilitacions que l'han anat adaptant a les necessitats dels feligresos i als corrents artístics imperants: amb anterioritat al segle XVII es va aterrar una paret que tancava la nau del temple pel costat de llevant i es construí una nau lateral amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Paral·lelament es prolongà la nau primitiva, es disposà el cor al damunt d'aquesta ampliació i es construí una capella dedicada al Sant Crist, tot i que aquestes dues reformes no han estat datades. Durant la segona meitat del segle XVII, la capçalera del temple fou objecte d'importants modificacions que provocaren la desaparició de l'absis romànic i de les dues absidioles laterals, transformant l'espai en l'absis carrat que veiem actualment. A finals de la centúria tenim notícia que la volta del temple estava força degradada (aquesta patologia serà recurrent en aquest edifici). A principis del segle XVIII, el temple fou saquejat i la vila en bona part incendiada per les tropes filipistes dins dels estralls causats a la zona per la guerra de Successió. Posteriorment, segons un plànol de la planta de l'església datat l'any 1759, la construcció tenia una planta de creu llatina i nau única, amb una longitud d'uns 25 metres i una amplada d'uns 8 metres (l'antiga església difícilment arribaria als 20 metres de longitud i amb una amplada de menys de 5 metres). Segons aquest plànol, l'església tenia sis altars: un altar dedicat a Sant Llorenç (de la confraria de paraires de la vila), un altar dedicat a Nostra Senyora del Cor, l'altar del Sant Crist, l'altar de la Mare de Déu del Roser i l'altar dedicat a Sant Joan Baptista, a més de l'altar major. El 25 d'octubre de 1767, el bisbe Sarmentero ordenà la prohibició de celebrar misses a l'església donat el seu mal estat de conservació, tot i que permeté el pas dels fidels a la capella del sant Crist, l'única part de l'edifici que encara es trobava en bon estat. Pel que sembla, les obres de construcció d'un nou temple ja s'havien iniciat uns anys abans, tot i que no havien progressat per la manca d'enteniment entre els diferents estaments de la vila implicats en el projecte (els vilatans en decadència relacionats amb el gremi de paraires i els propietaris rurals econòmicament més ben posicionats). L'any 1769, els obrers de la parròquia encarregaren la represa dels treballs al mestre de cases Antoni Morató i Sellés, germà de Josep Morató, que ja havia redactat alguns informes en relació a l'estat de conservació del temple. Tenim notícia que l'any 1771 les obres avançaven a bon ritme, tot i que poc després, quedaren aturades pel mateix conflicte anterior que va acabar marcant tota la construcció del temple. La represa dels treballs, pels voltants de l'any 1774, la portà a terme el mestre de cases Josep Morató i Codina, fill i nebot dels anteriors. A finals de l'any 1776, l'obra ja estava molt avançada i, en tres anys, quedà enllestida la façana principal que porta esculpida la data de 1779. Es tracta de l'església parroquial més gran del Bisbat de Vic i, segons consta en algunes publicacions, fou consagrada el 12 d'agost de 1780, tot i que aquesta data no està del tot contrastada. L'any 1781, únicament mancava per finalitzar l'obra la construcció d'un dels dos campanars que havien d'emmarcar la façana principal segons el projecte original, el qual no s'arribà a construir mai per les desavinences entre els pagesos i els vilatans. | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 1780 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82753-foto-08215-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82753-foto-08215-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82753-foto-08215-92-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep i Antoni Morató i Sellés, Josep Morató i Codina | Unes grans escalinates de pedra donen accés al carrer de l'Església i al temple des del carrer dels Marquesos de Palmerola, salvant així el desnivell existent entre aquestes dues vies (foren bastides a principis del segle XX). D'entre les capelles laterals destaca l'altar de Sant Sebastià (promogut pel gremi de paraires de la vila com a sant protector de les malalties que assolaven tant als seus treballadors com a la resta de la població), l'altar del Sagrat Cor (amb una pintura commemorativa dels estralls causats per l'epidèmia de còlera l'any 1885) i la capella del Santíssim (probablement bastida entre els segles XIX i principis del XX, amb un destacable retaule importat d'Espanya i les relíquies del sant protector). També destaquen les pintures que presideixen l'absis del temple i els dos bancs inicials situats davant de l'altar major, de fusta treballada.Durant la primera meitat del segle XX, dins dels estralls causats pel conflicte bèl·lic de la guerra Civil, va desaparèixer el retaule major del temple, datat l'any 1667 i obra dels escultors Farriol i Sunyer. Posteriorment, entre els anys 1992 i 1993, la capella del Santíssim fou restaurada i les pintures del presbiteri també, en aquest cas obra d'Encarna Tolosa. La creu de fusta situada darrera de l'altar major és obra de Pere Criballés. També es va canviar el mecanisme del rellotge del campanar i s'electrificaren les campanes. A principis del segle XXI es van efectuar algunes obres de rehabilitació: es va arrebossar i pintar el temple, es va afegir la figura de Sant Hipòlit al damunt de la porta principal i es va col·locar un nou rellotge al campanar. L'any 2004, l'església va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). L'any 2007 es va beneïr i col·locar la imatge de Sant Hipòlit a la fornícula de la façana principal. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 82754 | Teatre Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-municipal | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28-29, 44, 70-71, 101, 104, 124. BADIA I TORRAS, Lluís (1990). 'La música a Sant Hipòlit'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 2-3. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 212. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 16-17, 103-104, 146, 149. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.02.EA. Https://teatresanthipolitvoltrega.cat/ [Consulta: 25-02-2020]. | XIX-XX | Edifici cantoner de grans dimensions, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada, i amb una zona de pati situat a la banda de llevant de la finca. Aquest espai està delimitat amb una gran tanca bastida amb còdols de la zona, pilars bastits amb maons i baranes de ferro. L'accés al recinte està situat a la cantonada sud-est, mitjançant una gran porta rectangular de ferro treballat. El volum original, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i presenta una coberta holandesa de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, que actualment està orientada a llevant. Alhora, la construcció compta amb un ràfec d'obra disposat a tot el perímetre, tot i que només està sostingut amb mènsules de fusta treballades a la façana de migdia. El volum està distribuït en planta baixa, pis i golfes i presenta, majoritàriament, obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la façana principal s'hi obren dos portals d'accés reformats i dues finestres. Destaca una petita obertura romboïdal situada al pis superior. La façana de migdia compta amb tres finestres a la planta baixa i tres finestrals quadrangulars al pis, separats amb pilars bastits amb maons i amb un ampit motllurat corregut. A les golfes hi ha tres petites obertures semicirculars amb l'ampit motllurat i corregut. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana. La banda de tramuntana de la construcció està formada per quatre volums adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, tot i que el volum de tramuntana, de més alçada, compta amb una teulada de quatre vessants rematada amb una orla. Aquesta part de la construcció s'uneix a l'original mitjançant un volum adossat força particular: presenta una planta en forma de mig el·lipse i es caracteritza per un gran pany vidriat disposat a doble alçada, amb una fusteria de color vermell que permet la il·luminació natural del vestíbul, així com l'accés a l'interior del teatre pròpiament dit. Aquesta part de la construcció té els revestiments arrebossats i pintats amb un to rosat, tot i que la façana de llevant compta amb un aplacat de maons. | 08215-93 | Carrer de l'Església, 2 | L'actual conjunt conegut amb el nom de la Catòlica (que inclou el Teatre de Sant Hipòlit de Voltregà i el bar la Catòlica) és un dels espais més populars i concorreguts del Voltreganès. Va nèixer a finals del segle XIX amb el nom de 'Sociedad Juventud Católica' (també conegut com el Centre Catòlic o Academia de la Joventut Catòlica) i estava vinculat a la parròquia de Sant Hipòlit des del darrer quart de la centúria. L'edifici, acabat de pagar l'any 1897, estava destinat en els seus orígens a ser una escola de música, anomenada la Catòlica. De fet, aquesta escola va ser fundada per mossèn Joan Balmes i Pratdesaba. D'aquesta escola en sorgiren l'Orfeó de la Joventut Catòlica i un grup de músics denominat en un principi 'Música de la Joventut Catòlica'. Aquells músics només actuaven en les festes del mateix centre (amb un repertori musical adaptat a les funcions religioses de l'església), amenitzant vetllades literariomusicals i en els entreactes del teatre (de fet, pràcticament des dels inicis, el centre va tenir un grup d'actors estable). En aquest sentit, cal dir que alguns d'aquests músics fundaren l'orquestra 'Simonets' (dirigits per Simon Camps), que als anys 30 del segle XX es convertí en la cobla-orquestra 'Principal'. A mitjans del segle XX, al teatre de la Joventut també s'hi feia cinema. Pel que fa a les intervencions arquitectòniques, i segons la documentació consultada a l'Arxiu Municipal de la vila, una de les reformes dutes a terme a la construcció fou la construcció d'uns serveis per al teatre l'any 1937. L'any 1950 s'executa un altre projecte, la 'terminación de la terraza del centro católico', que fa referència a la part exterior del complex, així com un projecte de reforma de la façana de migdia del volum original que actualment ocupa el bar 'La Catòlica', datat l'any 1957. El teatre fou remodelat als anys 90 i té una capacitat per 190 espectadors, amb una companyia de teatre activa i dinàmica coneguda com el Grup de Teatre de Sant Hipòlit, i una programació estable amb espectacles de les diferents arts escèniques: teatre, dansa, música, circ, poesia i cinema. Forma part de la Xarxa de Teatrets d'Osona i és conegut com la Sala Petita d'Osona. | 42.0159000,2.2380900 | 436916 | 4651822 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82754-foto-08215-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82754-foto-08215-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82754-foto-08215-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Catòlica ('la Cato'), la Joventut, la Sala Petita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82755 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-17 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 109. BAS I PORTET, Pep; PADRÓS, Mariona; SITJÀ, Montse (1988). 'Què en penses?'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 4, agost 1988, p. 6. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.03.EA. | XVII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un gran espai de jardí situat a la banda de llevant de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec d'obra. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un gran portal central d'arc de mig punt dovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un medalló ovalat encastat a la dovella clau amb la imatge del Sagrat Cor i la inscripció 'REINARE'. En l'actualitat, aquest portal està destinat al pas dels vehicles i, alhora, està emmarcat per dos portals més d'obertura rectangular, emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes d'arc conopial. El de la banda de ponent fou transformat en portal a partir d'una finestra prèvia. Les obertures del pis són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes d'arc conopial. Aquestes obertures es corresponen amb dues finestres simples amb els ampits motllurats i un finestral lateral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A les golfes s'obren tres petites finestres centrals d'arc de mig punt, amb l'ampit corregut i motllurat, i dues finestres laterals de les mateixes característiques, tot i que amb els ampits simples i de majors dimensions. Totes aquestes obertures tenen les impostes bastides amb maons i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-94 | Carrer de l'Església, 11 | Tenim notícia que a l'interior de l'edifici s'hi localitza una llinda datada l'any 1672, que antigament es trobava a la façana. Segons les informacions aportades per mossèn Jordi Castellet, la construcció ha sofert diverses transformacions des de mitjans del segle XVII. La darrera gran remodelació està datada a mitjans del segle XX. També tenim notícia que durant un temps, cap a mitjans dels anys 50, l'emisora de Ràdio Voltregà fou instal·lada a l'edifici. En l'actualitat, la construcció és la residència del rector de la parròquia i també està destinada a despatx parroquial. | 42.0156200,2.2377200 | 436885 | 4651792 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82755-foto-08215-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82755-foto-08215-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82755-foto-08215-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82756 | Col·legi Sagrats Cors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-sagrats-cors | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 66, 113. BAS, Pep (1999). Sagrats Cors. Sant Hipòlit de Voltregà: mil889-mil999. Sant Hipòlit de Voltregà: Escola Sagrats Cors. 'Centenari del Col·legi dels Sagrats Cors'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 13, juny 1989, p. 6-13. COL·LEGI SAGRATS CORS (1989). Centenari del Col·legi Sagrats Cors, 1889-1989. Sant Hipòlit de Voltregà: Col·legi Sagrats Cors. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.04.EA. | XIX | Els revestiments dels paraments estan degradats. | Edifici aïllat format per quatre grans cossos adossats que li confereixen una planta rectangular, amb un pati central i un altre de posterior. Els volums originals estan situats a les bandes de llevant, ponent i tramuntana de la finca. Presenten les cobertes de teula àrab de tres vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals (orientades al pati central) i les cornises motllurades i decorades amb motius vegetals. Cal exceptuar el volum de ponent, amb teulada de quatre vessants. Aquests volums estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, i compten amb obertures majoritàriament rectangulars amb els emmarcaments motllurats bastits en maons i pintats de color grana. També compten amb unes cornises motllurades de maons que recorren la divisòria entre els diferents nivells. Del volum principal, situat a la banda de tramuntana, destaca un portal d'accés d'arc de mig punt i dos plafons rectangulars de ceràmica vidrada integrats a la cornisa situada entre la planta baixa i el primer pis. El volum situat a la banda de migdia, per contra, és posterior i està alineat amb el carrer de l'Església, delimitant el pati per aquesta banda. Està format per dos cossos adossats, el de l'extrem de ponent més avançat que l'altre, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants i organitzats en dos nivells. La planta baixa es caracteritza per un porxo obert que dóna accés al pati interior des del carrer, mitjançant una gran porta de ferro rectangular decorada. De fet, totes les obertures són rectangulars, es corresponen amb finestres i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa formen una seqüència juntament amb els pilars que defineixen la tanca que delimita la finca del carrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb sòcols arrebossats de gramatge més dens pintats de color grana (de la mateixa manera que els emmarcaments de les obertures i els elements decoratius). | 08215-95 | Carrer de l'Església, 4 | L'edifici fou inaugurat el dia 16 de juny de 1889. Prèviament ja hi havia construïda una escola amb residència pels mestres, promoguda pel bisbe Josep Morgades i regentada pels religiosos de l'Institut de la Sagrada Família, fins al cesament de les seves funcions l'any 1888. Passava llavors a mans dels Germans de la Salle, amb el nom de 'Col·legi dels Sagrats Cors' i amb el germans T. Leonard com a pilot i Càndid Joan i Atilà com a ajudants. El curs s'inicià amb 120 alumnes distribuïts en tres aules. Era gratuït, s'hi feien classes nocturnes pels treballadors de les fàbriques del riu Ter i també hi havia interns. Hi ha constància que durant els primers deu anys de gestió també rebien una aportació anual de l'ajuntament de Sant Hipòlit i fou la primera escola municipal confiada als Germans de la Salle dins del territori espanyol. Degut als estralls causats pel conflicte bèl·lic de la guerra Civil, l'activitat escolar quedà aturada i l'escola no reobrí les seves portes fins el primer de setembre de 1939, prèvies reformes per tal de posar-la de nou en condicions. Posteriorment, el 17 de maig de 1942 (festa del sant fundador) s'inaugura la capella, restaurada amb la generositat de protectors i amics. Durant aquest mateix any, l'immoble havia experimentat algunes millores: es va aixecar la paret del tancat (restava el reixat que havien promès els fabricants Marsal, Riva i el Marquès de Palmerola), una vintena de masovers aportaren 120 carros de sorra i pedra, el mateix Marsal va fer donació de 102 m2 de mosaic per les aules i el canonge Dr. Lluís Despujol, germà del marquès de Palmerola, va regalar una màquina de cine i una altra de projectar per al catecisme. Pels voltants de l'any 1950 es van fer algunes apostes culturals: l'emissora Ràdio Voltregà, cinema a la Joventut Catòlica, etc. Poc després, el 15 d'agost de 1954 s'inaugurava el monument públic en honor a Sant Joan Baptista de la Salle. El curs 1972-73 ja es va fer sense cap representant dels Germans, gestionat per la parròquia i una junta de pares i recuperant el nom de Sagrats Cors i abandonant el de la Salle. Al curs següent, l'escola es va fusionar amb el col·legi de les monges, que estava situat a l'edifici de l'antic hospital (en el mateix solar que ocupa actualment la Llar de jubilats). En aquest moment també es realitzaren algunes remodelacions: la capella va desaparèixer i l'espai s'amplià amb algunes aules més. De fet, en aquest període és quan l'edifici va adoptar la seva fisonomia actual. L'any 1978, amb l'ajuda dels pares d'alumnes, es va pavimentar el pati. A principis de la dècada de 1980 es va iniciar la catalanització de l'escola. L'any 1989 es va celebrar el centenari del Col·legi Sagrat Cor de Sant Hipòlit de Voltregà. L'activitat docent de l'escola fou traslladada a la Casa d'Espiritualitat de la Mare de Déu de la Gleva (les Masies de Voltregà) en el curs 2012-2013. L'escola passà així a denominar-se Escola Mare de Déu de la Gleva. L'any 2018, el Projecte Messaia Voluntaris del Voltreganès va presentar un destacat projecte social que s'havia de desenvolupar a l'espai de l'antic Col·legi dels Sagrats Cors, cedit a l'associació des del Bisbat de Vic. | 42.0158800,2.2377600 | 436889 | 4651820 | 1889 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82756-foto-08215-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82756-foto-08215-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82756-foto-08215-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: els Hermanos, Germans Sagrada Família. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 82757 | Casa 'can Turet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-turet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 42-43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.05.EA. | XX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció, exceptuant a la banda de migdia que està reformat. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les dues obertures de les golfes, que són d'arc de mig punt i estan protegides amb reixes de ferro treballades i amb la paraula 'ANY' i l'any '1933' a cada una. Però la part més característica de la façana principal és el capcer, de perfil trapezoïdal. La composició d'aquesta façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, que es defineix a planta baixa a partir d'un gran portal central d'accés pels vehicles emmarcat per dues grans finestres protegides amb reixes de ferro. Aquestes obertures es repeteixen al pis, tot i que emmarcant dos finestrals centrals que tenen sortida a un balcó corregut. Aquest balcó té la llosana de ceràmica sostinguda amb uns tiradors de ferro i una destacable barana de ferro treballat. Totes aquestes obertures tenen persianes de llibret de fusta. L'accés a l'interior de l'edifici es fa per la façana orientada al carrer del Puig. Aquesta també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les dels pisos superiors també tenen persianes de llibret de fusta. El portal d'accés presenta una reixa de ferro treballada amb una enclusa central i un martell al pom. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular cobert amb una terrassa al pis i un cobert organitzat en un sol nivell també. | 08215-96 | Passatge Parés, 6 | La casa era coneguda com a cal Carreter en referència a la família de Valentí Turet i Callís, constructor i adobador de carros, i el seu fill Josep, forjador de ferro, que s'instal·laren a Sant Hipòlit l'any 1926 procedents de la Gleva. El taller, ubicat a la planta baixa, encara conserva la forja i tota la maquinària i els estris necessaris d'un ferrer. Aquest taller va estar en actiu fins l'any 1981, moment de la jubilació del nét del primer carreter, en Valentí Turet i Soler, que també era forjador artesà. Pels voltants de l'any 2011,en el cos adossat a la banda sud, s'hi ubicava una empresa dedicada a subministraments elèctrics, que bàsicament l'utilitzava com a magatzem. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es conserva el visat del projecte de construcció de l'edifici datat l'any 1933. En aquest ja es destina la planta baixa a taller. Posteriorment, el març de 1945 hi ha un projecte per construïr el cobert. | 42.0135100,2.2374300 | 436859 | 4651557 | 1933 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Carreter. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82758 | Casa 'can Castells' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-castells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.06.EA. | XX | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. L'edifici està construït en una zona amb un gran desnivell, entre el passatge Parés i el parc infantil que hi ha a prop del pont de Mitjavila. Aquest fet provoca que la construcció estigui distribuïda en quatre pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Alhora, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel al passatge Parés i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. La façana principal compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra motllurats. El portal d'accés principal presenta una tarja rectangular de vidre, decorada amb un forjat de ferro amb l'any 1935. Les finestres tenen els ampits de pedra motllurats. Una cornisa rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes que defineixen la façana. La façana de ponent, orientada al parc, presenta obertures majoritàriament rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, d'arc de mig punt i amb els ampits de pedra. De fet, la resta de finestres del parament també tenen els ampits de pedra motllurats. Cal destacar un balcó corregut sostingut amb revoltons i situat a la segona planta, i un balcó simple amb la llosana d'obra sostinguda amb unes destacables mènsules de fusta al tercer nivell. Aquesta façana compta amb un accés a l'interior situat a la primera planta, al que s'accedeix mitjançant una escala de dos trams des del passatge Parés. La façana de migdia, en canvi, es caracteritza per una galeria d'arcs rebaixats oberta a la planta baixa i orientada al jardí. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra aplacat, mentre que els dos pisos inferiors estan pintats amb un to rosat. | 08215-97 | Passatge Parés, 14 | Probablement, l'edifici fou construït l'any 1935. Segons la documentació gràfica consultada, en orígen, la construcció tenia una planta menys. Tot i això, l'any 1955 ja tenia la fisonomia actual. És probable per tant, que l'aixecament de la quarta planta es dugués a terme durant la dècada dels anys 40, en concret a partir de l'any 1944. | 42.0151000,2.2380400 | 436911 | 4651734 | 1935 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82759 | Magatzem del carrer dels Marquesos de Palmerola, 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-80 | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.07.EA. | XX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula plana ceràmica de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està organitzat en un sol nivell i presenta la façana principal orientada a tramuntana. La construcció compta amb un gran portal d'accés rectangular, situat a l'extrem de ponent del parament (en destaca la porta de fusta). Al seu costat hi ha cinc grans finestrals d'arc rebaixat protegits amb uns destacables porticons de fusta d'arc rebaixat també. El de l'extrem de llevant fou reconvertit en portal. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La construcció està bastida en còdols de la zona disposats en filades i maons, amb un revestiment arrebossat i pintat d'un color terrós. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues aigües, el caraner paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra i mènsules de fusta. Està distribuït en dos nivells i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color grana. | 08215-98 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 80 | Segons la documentació consultada, l'edifici sempre ha estat destinat a l'emmagatzematge i a la producció industrial (tallers). La memòria oral de la zona hi recorda el magatzem d'un pintor i el magatzem d'una empresa dedicada a la fabricació de monitors. | 42.0149400,2.2403100 | 437099 | 4651714 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82759-foto-08215-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82759-foto-08215-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82759-foto-08215-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82760 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 92 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-92 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 89, 119, 120. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64, 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.08.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb una terrassa oberta a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Aquest ràfec està especialment decorat a la façana principal, on destaca l'ornamentació dentellada de fusta que remata l'estructura. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta tres portals i una finestra, tots ells d'arc rebaixat i amb els emmarcaments en relleu arrebossats. El portal central compta amb una tarja protegida amb una reixa de ferro decorada i amb l'any 1895. Els pisos superiors compten amb cinc obertures rectangulars per planta, amb el mateix tipus d'emmarcament que les del nivell inferior. Les del pis superior són de menors dimensions que les de la planta central. Al centre del parament hi ha una finestra simple i dos finestrals a cada lateral. Aquests tenen sortida a balcons simples protegits amb baranes de ferro treballat i amb les llosanes motllurades i integrades en les mateixes cornises que recorren les divisòries entre els diferents nivells. La façana de llevant es composa per obertures rectangulars, amb dues balconades centrals als pisos superiors i una obertura d'arc rebaixat a la planta baixa. La construcció presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris a la façana principal. | 08215-99 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 92 | L'edifici és conegut amb el cognom de can Niubó. Des dels seus inicis fou concebut com un habitatge de pisos. Un d'aquests pisos era conegut amb el nom de cal Secretari, en referència al fet que fou habitat pel secretari dels tres ajuntaments del Voltreganès entre els anys 40 i 60 del segle XX. També tenim notícia que al primer pis de l'edifici hi va viure el Senyor Joan, mestre de nens de Sant Hipòlit durant dues dècades, fins que fou afusellat l'any 1939. | 42.0147400,2.2408800 | 437146 | 4651691 | 1895 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82760-foto-08215-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82760-foto-08215-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82760-foto-08215-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Niubó. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82761 | Tallers d''Albiral Display Solutions' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tallers-dalbiral-display-solutions | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.09.EA. | XX | Edifici industrial que ocupa tota l'amplada de l'illa que formen els carrers del Ter, Nostra Senyora de Fàtima i el carrer de Sant Agustí. Consta de quatre mòduls rectangulars, tres d'ells idèntics destinats a la producció i un de principal situat a l'extrem sud i destinat a oficines. Aquest volum presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, està distribuït en planta baixa i pis i amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars de grans dimensions, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana principal compta amb dos portals d'accés, el central pels vehicles i el lateral per les persones. Les finestres de la planta baixa compten amb un especejament de vidre en forma de gelosia que permet l'accés de llum a l'interior de la nau. Del pis superior destaquen les finestres situades a la banda de llevant del parament, protegides amb lamel·les metàl·liques de color blanc. La façana de llevant repeteix el mateix tipus d'obertures al pis superior, tot i que a la planta baixa hi ha una gran porta de càrrega i descàrrega i una successió de petites finestres rectangulars de perfil estret. Els altres tres mòduls, que conformen la nau de l'antiga metal·lúrgica Bemvig, estan organitzats en un sol nivell i es caracteritzen per una coberta de dos vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana de llevant, trencada per la presència d'un gran lluernari central disposat a tot el perímetre de la construcció, i resolt amb teulada de dues aigües també. Les façanes es resolen amb grans finestrals rectangulars que ocupen tota l'amplada de cada volum, amb un especejament de vidre en forma de gelosia. El mòdul de l'extrem nord es diferencia per la presència d'un portal de grans dimensions a la seva façana nord. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color gris, amb un sòcol arrebossat aplacat. | 08215-100 | Carrer de Nostra Senyora de Fàtima, 25-31 | L'antiga metal·lúrgica Bemvig va ser fundada (i ampliada un any més tard) l'any 1961 amb l'objectiu de fabricar i comercialitzar instal·lacions ramaderes i maquinària agrícola. Uns anys després, l'empresa marxa del municipi per la falta de terrenys, traslladant-se a les Masies de Voltregà. Segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal, l'any 1967, l'empresa va presentar un projecte per construir 24 habitatges per als seus treballadors, al capdavall de la zona de 'l'Arrabal Moreta', actual Avinguda Gaudí (AMSHV c. 605). L'any 1994, els locals van ser adquirits per l'empresa Albiral Display Solutions que es dedicaven al disseny, fabricació i distribució de monitors professionals. Actualment, l'activitat a l'empresa continua en actiu. A l'entorn de l'any 2011, les naus foren pintades. | 42.0157800,2.2426300 | 437292 | 4651806 | 1961 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82761-foto-08215-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82761-foto-08215-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82761-foto-08215-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: antiga metal·lúrgica Bemvig. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82762 | L'Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lateneu | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 30, 48, 50, 56, 87, 89, 101. 'Entrevista a Joan Serra. Secretari de l'actual Junta de la Cooperativa l'Esperança'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 0, juny 1988, p. 9-11. 'Propera inauguració de l'Ateneu'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 38, juny 1991, p. 7-8. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 31, 34, 71, 149. SERRALLONGA URQUIDI, Joan. (1991). 'L'Ateneu', en el record. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.10.EA. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 15, juny 1989, p. 12. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal (orientada al passatge Parés) i un ràfec de formigó sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la presència d'una planta semisoterrada a l'extrem nord-est de la construcció, aprofitant el desnivell existent entre el passatge Parés i el carrer del Batlle Serrallonga. La façana principal compta amb dos portals d'accés rectangulars de grans dimensions, protegits per una marquesina metàl·lica de perfil semicircular, sostinguda mitjançant dos tirants de ferro collats a la part inferior del ràfec. Al pis hi ha un gran finestral que presenta la mateixa amplada que els portals inferiors. Està format per dos vidres fixes d'obertura rectangular als extrems i una part central d'arc rebaixat també vidriada, i separada dels laterals mitjançant dues columnetes vermelles metàl·liques. Tota l'obertura està rematada amb una llinda de formigó amb la clau ressaltada amb formes geomètriques. Les façanes laterals es caracteritzen per la presencia d'obertures majoritàriament rectangulars, exceptuant els finestrals de la banda de ponent, d'obertura semicircular i separats amb pilars de maons al pis. A la planta baixa destaquen dues obertures romboïdals, que es repeteixen a mode de forats de ventilació de la planta semisoterrada. La construcció està bastida amb maó ceràmic vist, amb una sèrie de franges horitzontals de formigó situades a la divisòria entre la planta baixa i el pis. Aquest mateix recurs s'utilitza per bastir el sòcol també, disposat només a les façanes laterals i a la placeta davantera del passatge Parés. | 08215-101 | Carrer del Bisbe Morgades, 1 | L'any 1895, la 'Societat Coral Voltreganense' decideix donar el nom d'Ateneu al seu estatge social situat al carrer del Bisbe Morgades, 1 i 3. El local va ser adquirit per aquesta societat a mossèn Joan Guiu i a Miquel Amils, que n'era el seu propietari. L'any 1910 es va instal·lar en aquest local el 'Casino Obrero Democrático Liberal', amb la intenció d'impartir doctrines democràtiques, ensenyament gratuït i un espai recreatiu on es poguessin fer funcions teatrals, cant, ball i cafè. Durant el període republicà va adoptar el nom d''Ateneu Obrer Cultural'. Aquesta entitat es va fusionar amb la Cooperativa 'l'Esperança', d'on sorgí la 'Unió de Cooperadors de Voltregà', entitat que l'any 1938 comptava amb 240 socis. Es realitzaven més de cinquanta funcions anuals, amb sessions cinematogràfiques i uns balls que atreien a bona part de la població. Durant el període bèl·lic de la guerra Civil, l'Ateneu fou utilitzat com a centre d'acolliment de refugiats i menjador. Amb el franquisme va començar la davallada del cooperativisme i la pèrdua d'associacions i locals d'aquestes característiques. Pel que fa als edificis de l'Ateneu, l'Ajuntament de Sant Hipòlit se'n convertí en dipositari i l'any 1943 es van destinar a escoles nacionals (l'any 1936 havia estat objecte d'una important reforma). El 1967 es va demanar al Ministeri d'Hisenda que els edificis fossin cedits a l'ajuntament, però el jutjat de Vic no en va reconèixer la propietat fins al 1985. Durant aquest temps s'hi instal·là la biblioteca popular 'Marquès de Remisa'. Un cop feta la cessió dels socis al consistori, el nou edifici de l'Ateneu fou inaugurat pel mes d'octubre de l'any 1991. L'edifici, amb el nom de Casal de Cultura i Joventut Ateneu, és la seu de l'escola de música, de l'emissora de Ràdio Voltregà i de l'espai jove el Ganxo. | 42.0158700,2.2387300 | 436969 | 4651819 | 1991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82762-foto-08215-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82762-foto-08215-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82762-foto-08215-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82763 | Casa 'can Roma' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-roma | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 34, 111. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo, Fundació Club Patí Voltregà, p. 38. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.11.EA. | XVIII-XX | Edifici aïllat format per diversos cossos i amb una zona de pati situat a la banda de migdia de la parcel·la. La finca està delimitada amb una tanca esglaonada respecte al carrer, de la que en destaca la porta d'accés, que està emmarcada amb dos pilars d'obra amb la coberta de quatre vessants apuntada. La construcció original està situada a la banda de tramuntana de la finca i desplaçada en un segon terme respecte l'alineació del carrer. Consta de dos volums rectangulars adossats que formen una planta en forma d'L. El cos principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com al pis, amb l'excepció d'una finestra d'arc rebaixat bastida en maons i situada entre els dos portals d'accés. Les obertures de les golfes es corresponen amb quatre finestres d'arc de mig punt, amb l'ampit corregut i protegides amb baranes de fusta. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb un to groguenc, de la mateixa manera que la resta del parament, que alhora es complementa amb un sòcol d'aplacat de pedra. L'altre volum, adossat a la façana de llevant del principal i orientat a migdia, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groguenc. Cal exceptuar les dues obertures d'arc de mig punt situades a les golfes i obertes a la façana de ponent, i les dues finestres de la planta baixa obertes a la façana de llevant, que conserven les llindes planes de pedra. Una d'elles està gravada amb la inscripció 'AVE MARIA' i l'any 1722. La part més destacable del volum és la galeria de fusta (estructura i barana) situada al pis de la façana principal. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora, la llosana està sostinguda amb una successió de mènsules de fusta decorades. L'altre volum que completa la construcció més originària està situat a l'extrem de ponent del pati. Té una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat, amb una gran obertura rectangular pel pas de vehicles i un accés situat al primer nivell, al que s'accedeix mitjançant una escala de fusta. Aquest portal està protegit amb un destacable voladís que es prolonga des de la coberta, i que està sostingut amb uns tirants de fusta anclats al parament. La construcció està bastida en maons i emblanquinada. | 08215-102 | Passatge Parés, 3 i 5 | La casa és coneguda com a can Roma en referència al cognom dels seus propietaris. Una placa de ceràmica vidrada, situada a la tanca d'accés a la finca, porta aquest renom. Documentalment, i exceptuant la llinda datada l'any 1722, la construcció apareix en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Pel que fa a la documentació custodiada a l'arxiu municipal, existeix una llicència d'obres de l'any 1930, on es sol·licita permís per construir la tanca que delimita la finca i la porta d'accés, de dimensions i característiques similars a les actuals. Aquest fet coincideix amb la construcció del passatge Parés durant la dècada dels anys 30 i, probablement, en aquest moment la finca va prendre la fisonomia actual. Posteriorment, també hi ha un projecte de l'any 1950, per la construcció d'una nau destinada a galliner. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat part de la família Roma s'ha dedicat a la cria d'aviram. Segons la documentació consultada, fins als anys 50 del segle XX, hi havia una casa coneguda com a can Bosc situada a l'entrada al nucli urbà, i que actualment forma part del conjunt d'habitatges de can Roma (Anglada, 2008: 34). També tenim notícia que durant aquest anys, a l'era de can Roma s'hi jugava a hoquei a peu (es jugava en diversos espais del poble també). | 42.0133000,2.2368800 | 436813 | 4651535 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82764 | Centre d'Atenció Primària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-datencio-primaria | AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (1989). 10 anys d'ajuntaments democràtics (1979-1989). Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 25. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 130-131. NACENTA, Ester (2015). L'ofici i l'art en l'obra d'Albert Viaplana. Últim quart del segle XX (tesi doctoral). Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, p. 106-109. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història (1970-2010). Vic: Fundació Gallifa, p. 28. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.12.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-03-2020]. | XX | Edifici aïllat de planta el·líptica, organitzat en un sol nivell i amb la coberta plana amb un gran lluernari central també ovalat. L'accés principal està situat a la banda sud-est, mentre que al nord-oest s'hi obre una altre accés de caire auxiliar. Ambdues obertures són rectangulars i estan protegides amb uns grans voladisos de formigó. La construcció es caracteritza per una seqüència repetitiva d'obertures verticals protegides per una reixa 'deployé' galvanitzada, disposada a tot el perímetre de l'el·lipse. Aquesta seqüència queda interrompuda en els extrems nord-est i sud-oest per dos entrants disposats en esbiaix, que permeten l'entrada de llum a l'interior del vestíbul central. L'edifici es troba assentat damunt de dos graons de poca alçada, que també rematen els accessos i els entrants laterals. Estan formats amb peces de formigó prefabricat amb els cantells arrodonits. La disposició interior està caracteritzada per un seguit de pòrtics estructurals segueixen l'ordre radial. Tota l'estructura és bastida amb formigó prefabricat, amb la part superior dels murs revestit amb una rajola blanca de ceràmica de València col·locada a 45 graus. | 08215-103 | Carrer de la Vinya, 5 | Entre el segle XIX i bona part del XX, la zona on es va construïr l'edifici era coneguda com la Vinya, donat que era una zona de conreus parcel·lats de diferents propietaris. Posteriorment, durant la dècada dels anys 80 del segle XX, els terrenys que actualment ocupa la construcció (1200 m2) foren cedits per l'Ajuntament de Sant Hipòlit a la Generalitat per a que hi construís un Centre d'Atenció Primària. La construcció es dugués a terme entre els anys 1984 i 1986, i és obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón. | 42.0157300,2.2350000 | 436660 | 4651806 | 1986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82764-foto-08215-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82764-foto-08215-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Albert Viaplana i Helio Piñón | Altres noms relacionats amb l'edifici: CAP Sant Hipòlit de Voltregà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 82765 | Grup Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-sant-salvador | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 64. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo, Fundació Club Patí Voltregà, p. 38. CIRERA GAJA, Marina (2017). 'Les fàbriques de Gallifa: un cas a mig camí de la fàbrica i la colònia industrial'. Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 42, p. 269-270. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 37, 149, 218. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 197. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 67, 82. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.14.EA. Http://https//cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-03-2020]. | XX | Conjunt de tres blocs d'habitatges aïllats, disposats formant una planta en forma d'L a la cruïlla dels dos carrers, tot i que retirats respecte l'alineació dels mateixos i a una cota superior. Aquest fet provoca que el recinte estigui delimitat per un mur de còdols de la zona disposats en filades, el qual ressegueix tot el perímetre de la finca delimitant al mateix temps una terrassa davantera que dóna accés als blocs. Dues escales a la catalana dónen pas a aquesta terrassa des de cada un dels carrers. L'ordenació del conjunt es forma a partir de dos blocs de planta rectangular laterals i un de central situat a la cantonada i en forma de corba. Aquests blocs presenten les cobertes de teula àrab de quatre vessants, amb ràfecs de teula àrab i dentellons, i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Compten amb obertures rectangulars tant verticals com apaïsades, de diferents mides i disposades ordenadament en mòduls verticals. En els mòduls centrals, les obertures estan emmarcades amb maons disposats a sardinell, mentre que la resta tenen els emmarcaments arrebossats. El bloc central és diferent, tot i que el portal d'accés també està bastit amb maons. Damunt d'aquest hi ha una allargada fornícula d'arc de mig punt, que integra dos finestrals als extrems i la imatge de Sant Salvador sostinguda per una peanya de maons esglaonada. Tots tres blocs presenten els paraments arrebossats i pintats de diferents colors (un bloc de color vermellós, un de color taronja i un altre de color rosat), amb petits sòcols d'aplacat de pedra. | 08215-104 | Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 2 - Carrer dels Marquesos de Palmerola, 75-77 | Aquests blocs, formats per 18 habitatges (6 a cada bloc), foren construïts amb el nom oficial de 'Grupo de San Salvador' pels empresaris de les fàbriques de Gallifa per als seus treballadors vinguts de fora. De fet, la seva promoció unitària va anar a càrrec d'Hilaturas Voltregà, S.A. A l'arxiu municipal de Sant Hipòlit es conserven els diferents expedients d'obres relacionats amb la construcció, datats entre els anys 1949 i 1952. En la sol·licitud inicial s'especifica que 'Francisco Marsal Pons, representante de Hilaturas Voltregá, S.A (...) desea construir un bloque de viviendas protegidas' (AMSHV c. 597, 598, 600, 601). L'arquitecte va ser José Antonio Balcells. El primer bloc que l'empresa va construir (1949) és el que està situat exclusivament al carrer dels Marquesos de Palmerola. Un any després es construïa el segon bloc, que correspon al carrer de Sant Antoni Maria Claret. I, finalment, l'any 1952 es construïa el bloc central. L'any 1953 s'inicia l'expedient per tal de col·locar la imatge de Sant Salvador a la façana del bloc central. | 42.0150900,2.2404400 | 437110 | 4651731 | 1950 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82765-foto-08215-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82765-foto-08215-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82765-foto-08215-104-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Antonio Balcells | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Grup. | 120|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 82766 | Casa Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tort-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 56, 77. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.15.EA. | XIX | Edifici cantoner de planta quadrada, distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, disposat als dos paraments vistos. La façana principal, orientada a ponent, presenta la planta baixa completament reformada. Els nivells superiors, en canvi, conserven les obertures originals i estan separats amb unes cornises dentellades fetes amb maons ceràmics i emmarcats lateralment amb filades de maons també. Al pis hi ha dos finestrals d'arc deprimit còncau, amb uns destacables emmarcaments bastits amb maons ceràmics. Tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes de trencadís blanc i blau i baranes de ferro decorat. Al mig d'aquestes obertures hi ha una placa rectangular de marbre. Les dues finestres de les golfes estan compartimentades amb tres obertures d'arc de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons i les impostes motllurades. La façana de migdia, molt més austera, presenta una obertura per planta (exceptuant les golfes, on n'hi ha dues de ben petites) amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verd clar, amb un sòcol recent d'aplacat de pedra, disposat a tots dos paraments. | 08215-105 | Passatge Parés, 22 | L'edifici fou construït a finals del segle XIX i des de sempre ha estat vinculat a la família de cognom Tort. Durant molts anys, com a mínim des de la dècada de 1920, en aquest mateix indret hi havia hagut l'estanc de la vila, que a principis de la dècada dels anys 30 també venia perfums i articles de regal, entre d'altres. Actualment, a la planta baixa de l'edifici hi ha la consulta d'un dentista descendent de la família. En aquest moment fou reformada la planta baixa i l'interior de la construcció. | 42.0155300,2.2384500 | 436945 | 4651781 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82766-foto-08215-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82766-foto-08215-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82766-foto-08215-105-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Antic Estanc. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82767 | Cases Ramon Millàs i J. Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-ramon-millas-i-j-albanell | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 50-51, 101. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 17, 46, 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.16.EA. | XX | Conjunt de dos edificis cantoners de planta pràcticament rectangular, amb les cobertes de teula aràb de dos vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Aquest parament presenta obertures majoritàriament rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. A la planta baixa hi ha dos portals i dues finestres (cal exceptuar la planta baixa del número 26, completament reformada). Al pis s'obren sis finestrals, tres per volum, alternats amb plafons rectangulars amb les cantonades esglaonades. Tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. Les llosanes estan integrades en la mateixa cornisa motllurada que recorre la divisòria entre la planta baixa i aquest pis. Alhora, una motllura rectilínia bastida amb maons disposats a sardinell recorre la divisòria entre el nivell superior i les golfes. En aquesta planta s'hi obren dues petites finestres de perfil esglaonat (una a cada volum), amb els ampits de maons. La façana està coronada amb dos plafons de perfil esglaonat (un a cada edifici), que amaguen els careners de les cobertes. Aquests plafons estan rematats per unes motllures superiors bastides amb maons disposats a sardinell. Al centre hi ha dos pilars motllurats rematats amb orles ovalades, que emmarquen dos plafons romboïdals: en el número 26 hi ha les inicials 'RM' i en el nº 24 l'any 1934. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to marronós, amb un sòcol d'aplacat de pedra en el número 24. La façana de tramuntana, orientada al carrer del Bisbe Morgades, també té la planta baixa reformada. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb guardapols en relleu arrebossats i els ampits motllurats. També es conserva una cornisa motllurada que marca la divisòria entre els dos nivells. El parament de la planta superior està arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que a la façana principal. | 08215-106 | Passatge Parés, 24-26 | La construcció és coneguda popularment com a can Corretja, renom procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer i documentat a Sant Hipòlit a finals del segle XIX. Es tracta d'una nissaga de transportistes de passatgers, fruit de la unió de la Josepa Albanell i en Ramon Millàs. A principis del segle XX, els de can Corretja cobrien el servei de transport del Voltreganès a Vic i a Manlleu, amb tartanes. Més endavant, entre les dècades dels anys 30 i 40, crearen l'empresa de cotxes de línia i de taxis 'Autos Voltregà' (actualment Rovira, cognom dels besnéts del primer Corretja). Pel que fa a l'edifici, i segons el visat del projecte que es conserva a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, fou construït l'any 1934. Es conserva un plànol del projecte de la façana, on entre d'altres aspectes hi figura l'any 1934 i les inicials RM, corresponents a Ramon Millàs que és qui signa la sol·licitud (AMSHV c.1027). Segons les informacions orals, els cotxes de línia es guardaven en el garatge situat a la planta baixa de l'edifici, fins ben entrada la dècada de 1960. Actualment, i des de l'any 1977, hi ha l'oficina d'una entitat bancària. | 42.0156700,2.2384600 | 436946 | 4651797 | 1934 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82767-foto-08215-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82767-foto-08215-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82767-foto-08215-106-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corretja, cases de Maria Rosa Millàs. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82768 | Casa Josep Oriol Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-oriol-brullet | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.17.EA. | XVIII-XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati allargat a la part posterior. Està bastit en un terreny amb un fort desnivell. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La composició de la façana s'ordena a partir de dos eixos verticals, amb dues obertures per planta. Totes elles són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, situat a l'extrem més baix de la construcció, i una finestra simple protegida amb reixa de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres amb el mateix tipus d'emmarcament que les de la planta baixa, i els ampits restituïts. La part més destacable de la construcció és la galeria situada a l'extrem de llevant de la segona planta. S'obre a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular protegida amb una barana de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens situat a la planta baixa i adaptat al desnivell del carrer. | 08215-107 | Carrer dels Sants Màrtirs, 10 | La construcció apareix grafiada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que probablement sigui anterior si tenim en compte la seva tipologia. Fou reformada a principis del segle XXI. | 42.0175300,2.2351200 | 436672 | 4652006 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82769 | Casa Pere Soler Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-soler-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.18.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner de planta irregular, format per dos cossos adossats i amb un espai de pati a la part posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pels vehicles i el principal per les persones. Aquest darrer està bastit amb maons i amb una estreta llinda de fusta plana. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament que el portal de la planta baixa, i els ampits de maons motllurats. La part més destacable és el balcó de la primera planta. Consta d'un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Té sortida a un balcó simple amb una barana de ferro treballat i una llosana restituïda sostinguda amb bigues de fusta. Damunt de la finestra del seu costat hi ha una petita cara humana esculpida de pedra. La façana de llevant, orientada al passatge que dóna accés a la plaça de l'U d'Octubre, només compta amb una única finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats. L'altre volum, de planta rectangular, està adossat a la façana de migdia del principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec ceràmic sostingut amb bigues de fusta i organitzat en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat bastides amb maons al pis superior. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats. | 08215-108 | Carrer dels Sants Màrtirs, 11 | La construcció apareix grafiada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que probablement sigui anterior si tenim en compte la seva tipologia. Fou reformada pels voltants de l'any 2011. | 42.0173900,2.2350300 | 436664 | 4651990 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82770 | Carrer del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 76. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 36. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XVII-XX | Carrer situat al nord-oest del nucli urbà, des de la banda de tramuntana de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer d'Àngel Guimerà. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada pràcticament constant d'entre 4 i 4,75 metres. La via és de rasant plana (exceptuant el tram inicial que intersecciona amb el Passatge Parés) i amb un únic encreuament amb el carrer del Sants Màrtirs, que el comunica amb el carrer de l'Hospital pel costat de ponent. Les edificacions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al primer tram del carrer, entre la plaça Nova i el carrer dels Sants Màrtirs. El segon tram, a partir d'aquest carrer, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb la típica parcel·lació de creixement itinerant d'entre 5 i 8 metres de façana (tot i alguns doblets) i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (a la banda de llevant, aquestes parcel·les són més grans i estan delimitades pel carrer de la Tramuntana). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i un portal per a carruatges, actualment reconvertit en l'accés al garatge. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són les galeries obertes als nivells superiors (formades per obertures rectangulars, arcs de mig punt i arcs rebaixats). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. D'entre totes les edificacions destaca la casa del Mallol, que dóna nom al carrer i que segurament sigui l'exemple més interessant de l'arquitectura produïda a Sant Hipòlit al segle XVIII. També destaquen algunes capelletes amb imatges religioses al seu interior i situades als primers pisos de les cases. | 08215-109 | Carrer del Mallol, 3-43 i 4-38 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, començat a urbanitzar i edificar en els segles XVII i XVIII. Tot i això, i tenint en compte que la casa del Mallol ja apareix referenciada en un document del segle XV, és probable que tant aquesta casa com algunes de les que conformen el carrer, ja existissin en aquest període. Aquest carrer està disposat al llarg d'un antic camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. En aquest sentit, cal especificar que l'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). De fet, algunes cases de la via havien estat propietat d'algun paraire. En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. En temps de la República, el carrer va dir-se en algun paper oficial carrer de l'URSS. A finals de l'any 2019 finalitzà la reforma i rehabilitació de la casa del Mallol, la qual transformà el primer tram del carrer. L'actual placeta ubicada davant de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0175100,2.2357000 | 436720 | 4652003 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carretera de Sant Boi, carrer de l'URSS. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82771 | Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 53, 58, 90. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 38. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 121, 195. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64-65. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.CA. | XVIII-XX | Plaça de planta irregular dividida en dues parts ben diferenciades, situades a banda i banda de la prolongació dels eixos dels carrers del Mallol (al nord) i de Mossèn Jacint Verdaguer (al sud) en aquest punt. La banda de llevant presenta una planta més o menys trapezoïdal delimitada per dues façanes contínues situades a les bandes de tramuntana i llevant (interrumpudes pel carrer de l'Església), i un espai pla a mode de balcó situat al sud-oest, damunt del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. L'espai es troba totalment pavimentat a un sol nivell per llambordins de formigó de diferent format i color, diferenciant les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Jardineres, bancs i altres peces de mobiliari urbà completen la urbanització d'aquest espai. Per la banda de migdia està protegit amb una barana de d'acer. D'aquesta part també destaca el mur de pedra i formigó armat, que delimita aquest espai del desnivell existent amb el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. Està disposat esglaonadament mitjançant un parterre continu enjardinat, amb les escales d'accés a la banda de llevant. La part més destacable és la seva façana de tramuntana, donat que la de llevant ha estat completament restituïda. Les edificacions d'aquesta façana segueixen l'alineació del carrer de l'Església i formen un conjunt molt coherent d'arquitectura culta, datada entre finals del segle XIX i principis del XX. Els edificis són entre mitgeres, amb una alçada variable en funció de la seva distribució entre planta baixa i dos pisos o bé tres plantes. Les façanes tenen una composició clàssica i simètrica, amb eixos d'obertures verticals, amb ràfecs i coronaments decorats, balcons amb baranes de ferro fos, cornises motllurades i motius decoratius d'estil neoclàssic als pisos superiors i grans portals a la planta baixa. La banda de ponent presenta una planta irregular delimitada per dues façanes contínues situades a les bandes de ponent i tramuntana (interrumpudes pel carrer de l'Hospital), i un espai obert central delimitat pel carrer del Mallol a llevant i pel de Mossèn Jacint Verdaguer a migdia. Aquest espai presenta un cert pendent de ponent cap a llevant i també cap al sud, i està pavimentat també amb llambordins. En general, els edificis que delimiten aquest espai mantenen diverses característiques de l'arquitectura popular present en l'origen de la plaça, tot i que amb diverses reformes i alguna construcció de nova planta. La part més destacable és la banda de ponent, on es conserven algunes obertures emmarcades en pedra i datades probablement entre els segles XVIII i XIX. | 08215-110 | Plaça Nova, 1-17 - Carrer de l'Església, 26 | La construcció de la plaça Nova s'inicià a la dècada de 1860, tot i que les obres s'allargaren fins l'any 1901. De fet, durant el segle XIX, aquesta plaça era coneguda com la plaça de Dalt, en contraposició a la plaça de la Vila, que era coneguda com la plaça de Baix. En aquest espai s'hi ubicaren les classes benestants del municipi, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. La influència d'aquesta burgesia local provocà que el mercat setmanal es traslladés des de la plaça Major (o plaça de la Vila) cap a la plaça Nova l'any 1869 (primer, alternativament amb l'emplaçament històric, i posteriorment, de manera definitiva). El mercat s'hi celebrà fins l'any 2002. Entre els anys 1931 i 1939, el nom oficial de la plaça fou de Fermín Galán, capità republicà que va sublevar-se contra la monarquia i que fou afusellat a Osca l'any 1930. L'any 1969 es van efectuar unes obres de millora, que posaven l'accent en la pavimentació de l'emplaçament. Segons consta en el projecte custodiat a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, les obres projectades consistien en la preparació del terreny per tal de millorar el desguàs de l'aigua de la pluja i la remodelació d'una de les voreres, a més de la citada pavimentació amb portland vibrat. La durada estimada era de 45 dies (AMSHV c.973). L'any 1999, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, la plaça fou afectada en relació a les reformes dels carrers de l'Església, del Mallol i de Mossèn Jacint Verdaguer. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Les darreres obres es van realitzar l'any 2003, moment en què la plaça va prendre la fisonomia actual, amb la remodelació del paviment. En els darrers anys també, les construccions que la delimiten han estat reformades o se n'han construït de nova planta. | 42.0161000,2.2360100 | 436744 | 4651846 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82771-foto-08215-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82771-foto-08215-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82771-foto-08215-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: plaça de Dalt, plaça de Fermín Galán. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82772 | El Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fossar | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29, 55, 60 73-74, 123. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 38. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 74-76, 81, 100, 105. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 74-76, 98, 103. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.CA. | X-XX | Conjunt disposat a l'entorn de la plaça Anselm Clavé, en el punt més alt del nucli antic. Es tracta d'un espai obert de planta rectangular, delimitat pel carrer de l'Església al nord, pel passatge del Fossar a ponent, per les cases de cal Campaner i cal Cristaire a migdia i amb l'accés situat a la banda de llevant. Les façanes de tramuntana i ponent són contínues i es troben obertes en la seva intersecció, pel traçat del carrer de l'Església. És un espai únic destinat a parc, amb unes dimensions de 30 metres per 22 metres, delimitat amb un muret de còdols de riu i capçat amb llosa de pedra o maó ceràmic disposat a sardinell. L'accés principal es fa mitjançant una escalinata que neix a l'extrem de ponent de la placeta que hi ha davant de l'església parroquial, mentre que els altres accessos es realitzen a peu pla des del carrer de l'Església. L'espai interior de la plaça és pla, amb un paviment tou de sauló i arbres en tot el seu perímetre. Al costat de migdia hi ha un parterre enjardinat continu, amb diferents espècies d'arbres i plantes. La urbanització de la plaça es completa amb diferents jocs infantils al costat de ponent, un monument dedicat a Anselm Clavé al centre i diversos bancs. Pel que fa als carrers que delimiten aquesta plaça estan pavimentats per llambordins de formigó de diferent format i color, diferenciant les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Les construccions són entre mitgeres, amb una alçada variable entre planta baixa i dos pisos o planta baixa i quatre nivells. Els edificis del passatge del Fossar estan esglaonats pel fort pendent del carrer, amb una composició típica d'arquitectura popular i finestres emmarcades amb carreus i llindes de pedra, així com els paraments arrebossats. Sobretot es perceben com una unitat les cases dels números 33 i 35. Pel que fa a les construccions del carrer de l'Església estan força més alterades, donades les reformes i rehabilitacions ocasionades al llarg del temps. Destaca el conjunt d'edificis antics reformats a principis del segle XX (números 8-14), que mantenen un aspecte unitari amb paraments arrebossats, ràfecs de fusta i cornises motllurades, balcons i les més que destacables galeries reculades dels pisos superiors. Alhora, aquestes construccions es barregen amb construccions de més alçada (amb una estètica típica dels anys 70 del segle XX) i amb d'altres rehabilitacions més recents. | 08215-111 | Carrer de l'Església, 8-24 - Passatge del Fossar, 33-37 | Es tracta d'un dels espais històrics del municipi, situat a redós de l'església parroquial de Sant Hipòlit. Les primeres referències documentals relacionades amb aquest temple són del segle X. Des dels seus inicis ja conformava un nucli de població agrupat al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar. En el tram documentat del carrer de l'Església es conserven exemples d'arquitectura popular relacionats amb l'ofici de paraire. Durant els segles XVI i XVIII era la zona on molts dels teixidors i paraires de la vila hi tenien casa. La majoria d'edificis tenien obradors a la planta baixa i aprofitaven part del carrer per desenvolupar les seves tasques. Durant aquestes dècades, les autoritats eclesiàstiques mostraven el seu malestar pel mals usos que es portaven a terme en aquest indret. Posar teles a assecar, etc. eren pràctiques habituals a la zona del fossar. De fet, el passatge del Fossar s'emmarca en aquest moment d'esplendor del gremi de paraires i teixidors. A mitjans del segle XIX, amb la instal·lació de la burgesia local a la plaça Nova, es van produir diverses transformacions que variaren les característiques d'aquest espai. Entre d'altres reformes s'enderrocaren un parell d'habitatges propers a l'església i al fossar, per tal d'aconseguir una zona més higiènica i espaiosa. L'any 1857, amb la construcció d'un nou cementiri a les afores del poble (avui plaça Catalunya), la zona passà a convertir-se en la plaça del Fossar (hi havia una font actualment desapareguda). Des de finals de segle i fins l'any 1931, aquest espai es va denominar oficialment plaça d'Alfons XIII. Posteriorment, durant la Segona República espanyola, fou anomenada com plaça de Francesc Macià. Finalment, pels voltants de l'any 1955, l'espai adopta la denominació actual de plaça d'Anselm Clavé i la seva fisonomia actual. En aquest sentit, cal indicar que el carrer de l'Església fou denominat carrer de Lluís Companys en temps de la República. Pel que fa a les reformes dutes a terme en aquest espai, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, entre els anys 1927 i 1928 es dugué a terme el projecte de reforma i alineació del carrer de l'Església i de la plaça del Fossar, que també regulà l'espai davanter del temple parroquial i la millora de l'accés al carrer de l'Església des del carrer dels Marquesos de Palmerola, mitjançant la gran escalinata que encara es conserva. L'any 1999, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, l'espai fou afectat en relació a les reformes del carrer de l'Església. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0159900,2.2365800 | 436791 | 4651833 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82772-foto-08215-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82772-foto-08215-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82772-foto-08215-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb aquest espai: plaça del Fossar. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82773 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 42. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 56, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.CA. | XVII-XX | Carrer situat al bell mig del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Nova i fins a la banda de tramuntana de la plaça de la Vila, passada la intersecció amb el carrer de la Vinya. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat a la banda de tramuntana, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant la banda sud-oest de la via, on la situació enretirada de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya, fa que l'amplada sigui molt més gran. L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un fort pendent de nord a sud, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Nova, on s'ubiquen unes escales d'accés a la mateixa. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al tram central de la banda de ponent. El tram inicial, al voltant de l'encreuament amb el carrer de la Vinya, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-112 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 4-10 i 3-19 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal probablement en raval, datat entre els segles XVI i XVIII, tot i que probablement algunes de les edificacions que conformen el carrer ja existissin prèviament. De fet, aquest carrer està disposat al llarg d'un camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Probablement, les edificacions foren erigides en els terrenys de conreu situats al peu d'aquest camí i a tocar del nucli original de la vila, situat als voltants de l'església parroquial. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. Segons consta en documents dels segles XVIII i XIX, aquesta via era coneguda com el carrer de la Carnisseria. Durant el segle XX i fins l'any 1931, del carrer va dir-se'n la Baixada Despujol. No serà fins al període de la República quan se li posarà el nom de Mossèn Jacint Verdaguer. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2003, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent a la via per una pavimentació de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Actualment, en els baixos de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya hi ha la Biblioteca Marquès de Remisa. | 42.0158900,2.2360900 | 436750 | 4651823 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carnisseria. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82774 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 44, 74, 109. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 42. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 125, 130. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 05.CA. | XVI-XX | Plaça de planta més o menys triangular, en la que hi conflueixen tres dels carrers més antics de la vila: el carrer Major pel sud, el carrer dels Marquesos de Palmerola pel nord-est i el de Mossèn Jacint Verdaguer pel nord-oest. Alhora, per la banda de llevant, hi ha el carrer de Domènec Serrabou, obert l'any 1958 i popularment conegut com el carrer de l'Embut. L'espai presenta un forçat pendent cap a la banda de migdia i està pavimentat a un sol nivell amb llambordins de formigó. Mitjançant el canvi de format i color d'aquestes peces es diferencia l'espai de circulació pels vehicles amb l'espai pels vianants. Unes jardineres metàl·liques de planta quadrada i dos bancs adossats a la façana principal de l'ajuntament rematen l'espai obert. La plaça queda delimitada per tres façanes contínues d'edificacions, obertes en els seus angles pels diferents carrers anteriorment mencionats. Està presidida per la Casa de la Vila, la qual conforma la façana de tramuntana de la plaça i forma cantonada amb el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (al nord-oest) i el carrer dels Marquesos de Palmerola (al nord-est). L'altra construcció originària de la plaça és l'edifici de l'Establiment, situat al costat de llevant i formant cantonada amb el carrer de Domènec Serrabou. La resta de construccions es corresponen amb edificis d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos o bé de planta baixa i tres plantes. Tipològicament són molt variats, tot i que en general compten amb ràfecs inclinats sobre les façanes i cobertes de teula àrab. Compten amb les façanes composades per eixos verticals d'obertures verticals, amb balcons de poc voladís i baranes de ferro forjat. La façana de ponent és la més alterada, amb diverses intervencions de nova planta. | 08215-113 | Plaça de la Vila, 1-13 | Es tracta d'un dels conjunts històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Aquest espai s'origina amb la primera expansió urbanística a la part baixa del fossar, situat al voltant de l'església parroquial, i completada a començaments del segle XVII. De fet, aquesta plaça està disposada al llarg d'un petit tram de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. La plaça ha estat des del segle XVII centre de reunió i també d'intercanvi comercial, amb la presència de l'antiga a botiga de la Confraria de Sant Llorenç, construïda l'any 1627 i vinculada al gremi de paraires de la vila (actual Casa de la Vila) i l'Establiment, amb una llinda datada l'any 1575 (actual pastisseria Serra). La plaça ha estat coneguda amb diversos noms al llarg del temps: plaça Major, plaça de la República (nom oficial establert durant la Segona República espanyola), plaça del Caudillo (nom oficial a partir de l'any 1939), plaça de l'Ajuntament i plaça de Baix, en contraposició amb la plaça de Dalt (actualment plaça Nova). Pel que fa a les reformes dutes a terme a la plaça, cal destacar l'obertura d'una nova via, el carrer de Domènec Serrabou, l'any 1958. Aquest carrer comunica la plaça amb el pont del torrent de Mitjavila i el passatge Parés. Alhora, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó, així com la col·locació de nou mobiliari urbà. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0153500,2.2364100 | 436776 | 4651763 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82774-foto-08215-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82774-foto-08215-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82774-foto-08215-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: plaça Major, plaça de Baix. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||
| 82775 | Auca de la Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-la-festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | Font: fons documental de Vicenç Esmarats a la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | 'AUCA DE LES FESTA MAJOR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ: ES UN DIA PRINCIPAL/EL DE LA FESTA MAJOR/TOTA PERSONA COM CAL/HONORA EL SEU SANT PATRÓ. La vigília, amb art planer,/despertarem el cloquer. Que tots els serrats i planes/sentin dringar les campanes. Divulgant per la contrada/que la festa és arribada. La diada de la festa/tots ens mudarem la vesta. I a les onze del matí,/amb ofrenes, no cal dir. Participarem la missa/amb cor net i la ment llisa. Farem de l'Aplec un cant/puix val més pregar cantant. Al bell mig farem ofrena/d'eines de tota mena. Del més gran al més petit/oferirà el seu neguit. El Rector beneirà/l'esforç de la vostra mà. Demanant a Sant Hipòlit/que vivint, no anem de bòlit. Anys treballant amb tot zel/guanyem la vida i el cel. Un fill del vostre veïnatge/del Sant us dirà el missatge. El Dr. Esmarats sap prou/dir-vos el que us plau o us cou. Atendrem amb ment oberta/la seva doctrina certa, Perquè a tots pugui ajudar/el Patró a qui hem d'invocar. I cantant, farem besada/de la relíquia sagrada, mentre eixem amb alegria/a fer tots la nostra via. Després podreu admirar/encisats, i, comentar El tresor parroquial,/que és un tresor que s'ho val. Ell ha superat els segles/i de l'ús i mort les regles. I ara net i restaurat/parla a tots amb claredat, Com la fe i les arts belles/poden obrar meravelles, Quan la pietat sincera/ha arribat a la cartera. També pels infants, amb cura,/hi haurà concurs de pintura. Tots podran participar/mes sols tres podran guanyar. Només volem els afanys/dels menors de 14 anys. Us cal imaginació/per dibuixar amb atenció. Com voldrieu de galana/del Temple la gran façana. Representeu-nos, com cal,/una façana ideal. Quan les 10 hagin tocat/qui no hi és, no hi és comptat. I a la una pel cap tard/heu de lliurar l'obra d'art. Hi ha tres premis com un sol/que els haureu d'agafar al vol. Un és del Sr. Rector/a la façana millor. Un altre de l'Ent Econòmic/que no serà macarrònic. I un tercer, el més cabal,/de la Junta Parroquial. El diumenge, obriu bé l'ull,/qui ha guanyat, ho dirà el full. I a l'ofici del diumenge/veuran tots qui premi menja. Perquè s'alegrin els rostres/dels bons feligresos nostres, exposarem al cancell/el fruit del vostre cervell. Bé prou tinc totes les ganes/de dir-vos que hi ha sardanes, i un lluit concert-vermout,/més tot això tururut! Car si la bossa no sona/no és pot fer una festa bona. Més no perdem l'esperança/si hi ha algú que fa fermança'. | 08215-181 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82775-foto-08215-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge pertany al fons documental Vicenç Esmarats. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 82776 | La Teresa de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teresa-de-la-barca | ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors i dissenyadors, p. 21-22. | XX | La Teresa de la Barca o la Barquera era una bruixa de Sant Hipòlit molt coneguda per tothom. Tenia la capacitat de convocar violentes tempestes que malmetien les collites dels vilatans, exceptuant les seves. També es podia transformar en qualsevol animal, que era quan feia les malifetes més dolentes (l'havien vist transformada en ocell, en gallina i fins i tot en eruga). Era tant temuda que quan la veien arribar, la gent fugia creuant els dits per evitar d'aquesta manera les seves conjures. La Barquera es reunia amb les altres bruixes de la contrada al gorg Negre (Sobremunt) i des de la plaça de les Bruixes (un petit serrat amb el cim pla situat a pocs metres del gorg) ballaven i convocaven els temporals que assolaven la regió. | 08215-182 | Aquesta narració fou explicada per la sra. Antònia Dilmer de la Gleva (les Masies de Voltregà) l'any 1982. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 82777 | Refrany de l'església de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lesglesia-de-sant-hipolit | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 487. | XX | 'A Sant Hipòlit, llombrígols grossos'. | 08215-183 | Aquest refrany fa referència al fet que els pardals niaven a la fornícula que alberga la imatge de Sant Hipòlit, situada a la portalada de l'església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà. | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 82778 | Refrany de les festes majors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-les-festes-majors | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. | XVIII-XX | 'Sant Hipòlit i la Gleva, enmig de Sant Feliu i Rocaprevera'. | 08215-184 | El refrany fa referència a les festes majors de les viles de Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló, les quals s'encadenen. La Festa Major de Torelló es celebra pels voltants del dia 1 d'agost, diada del seu sant patró Feliu. Posteriorment, el dia 13 d'agost es celebra el dia del patró de Sant Hipòlit i el dia 8 de setembre la festa de la Mare de Déu de la Gleva. Finalment, l'aplec del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera es celebra el tercer diumenge de setembre i està considerat com la segona festa major del municipi de Torelló. És probable que aquest refrany ja s'utilitzés amb anterioritat a la segregació dels municipis de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà, donat que el santuari de la Gleva pertany al terme municipal de Les Masies des de finals del segle XVIII. Alhora, també podria ser posterior i que fes referència a l'actual Festa Major de Sant Hipòlit, que es celebra el primer cap de setmana de setembre des de la segona meitat del segle XX aproximadament. I un darrer apunt a tenir en compte és la celebració de la festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit, el cap de setmana següent a la diada del santuari de la Gleva. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 82779 | Refrany del ruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-ruc | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. | XIX-XX | 'Sant Hipòlit sense cap noli se'n menjaren tot un ruc, els uns se'l mengen amb suc, els altres ben cuit a la brasa; fins i tot el rector en salà un tros per menjar més temps carn d'ase'. | 08215-185 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||||
| 82780 | Dita de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-sant-hipolit | ANGLADA, Jaume-1987 (1988). 'Pregó de Festa Major. Dones i homes Santipolencs'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 5, octubre 1988, p. 4. 'Sac i ganxo'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 1, abril 1988, p. 18. | XX | 'Sant Hipòlit, sac i ganxo'. | 08215-186 | Aquesta dita es fonamenta en un malnom donat als habitants de Sant Hipòlit, la procedència del qual no està documentada. Pel que sembla fa referència al temps de la postguerra, un període cruent de la nostra història en el qual la gent passava gana i misèria, fet que els empenyia al robatori dels camps i les collites per tal de poder sobreviure. Duïen un sac per portar els aliments que recollien. Alhora, quan els homes anaven a buscar llenya al bosc, portaven un ganxo que els permetia abastar les branques més seques que encara no s'havien despenjat dels arbres. Segons sembla, la conjunció d'aquests dos fets fou l'orígen del renom, que d'altres pobles de la contrada utilitzaven amb un to despectiu envers els santhipolitencs. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 82781 | Dita dels porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-dels-porcs | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 113, 142. | XX | 'A Sant Hipòlit hi viuen més porcs que persones'. | 08215-187 | Aquesta dita fa referència al fet que durant la segona meitat del segle XX, moltes de les cases del nucli urbà de la vila tenien corts de porcs als baixos de les cases o als patis del darrera. La cria de porcs suposava un sobresou per a les famílies del municipi, tot i els problemes que generava a nivell social. 'S'havien arribat a alimentar 100000 animals per metre quadrat' (Serrallonga et al., 2014: 142). Entre finals del segle XX i principis del segle XXI, l'ajuntament va aprovar una norma municipal prohibint aquesta pràctica. 'L'any 2000 va ser el primer que el municipi va viure lliure de porcs' (Serrallonga et al., 2014: 142). | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||||
| 82782 | Himne als Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-als-vells | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès,p. 69. Programa d'actes del 'I Homenage a la Vejez. Sant Hipolito de Voltregá, 23 de julio de 1950'. Col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | 'Cantem avui als vells nostres corrandes/que vessin de mil pits com de mil fonts/i ungim la seva testa de garlandes/brodades amb la sang de nostres cors. Montanyes de la Pàtria/besllums de cel rogent/rendiu vostres senyeres/al seu cabell d'argent. Y vosaltres germans voltreganesos/mireu avui el cel sobre-daurat/mireu com lluen els estels sospesos/dins d'una exaltació d'eternitat. Ens parlen de l'història milanera/qu'aquests vellets d'avui, jovent d'ahir,/com un rastre d'amor que queda enrera/ens han escrit al llibre de destí. Montanyes de la Pàtria/besllums de cel rogent/rendiu vostres senyeres/al seu cabell d'argent'. | 08215-188 | La lletra d'aquest himne fou escrit pel professor i economista santhipolitenc Joan Ginebra, en moitu de la primera edició de l'Homenatge a la Vellesa l'any 1950. La música és del compositor i fiscorn de Sant Hipòlit, Joan Camps i Valentí, que va formar part de dues de les cobles-orquestres més destacades del municipi, La Principal de Sant Hipòlit i Els Angelets. Alhora va compondre més de setze sardanes i és l'autor del passant o ball dels gegants de la vila també. | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 1950 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Ginebra i Joan Camps | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 82783 | Goigs de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-hipolit | Http://bibliogoigs.blogspot.com/ [Consulta: 02-11-2019]. Https://algunsgoigs.blogspot.com [Consulta: 02-11-2019]. | XXI | 'GOIGS EN HONOR DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT HIPÒLIT QUE ES VENERA A LA PARRÒQUIA DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, COMARCA D'OSONA, BISBAT DE VIC Cavaller molt gloriós,/nostre patró i advocat:/Hipòlit, de Voltregà,/a Jesús pregueu per nosaltres. Baix les banderes servíeu/de l'Emperador romà,/quan el nom de cristià/amb gran ràbia perseguíeu;/però de tan embravit/tornàveu dolç d'esperit./ Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. A Sant Llorenç empresonàreu/ple de santedat i esforç,/i que mostrés els tresors/de l'Església demanàreu;/en el Crist creguéreu vós,/quan ell us hagué parlat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Amb promeses i amenaces/el vil tirà pretengué,/apartar-vos de la fe/però en va foren ses traces:/manant, irat i feroç,/vostre cos fos llastimat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. I ordenà que us traguessin/el vestit de cristià,/i amb pedres va instar/vostra boca colpegessin;/pretenent amb gran vigor/deixéssiu el començat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Veient que així, no podia/assolir el seu intent,/amb vares, encontinent,/us feu ferir amb malícia/i que vostre forçut cos/amb ferro fos torturat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Enmig de les proves dures,/ple el cor de fe i d'amor,/demaneu a les criatures/segueixin Jesús Senyor,/animant-les sens repòs/a seguir el camí marcat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Passats els segles, eixa vila/us venera amb devoció/puix tenint-vos per patró,/us preguem, en l'esperança,/perquè així ens guieu vós/amb l'exemple cristià./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Atorgueu al nostre poble,/i a tots els seus vilatans,/pau, salut i caritat,/perquè sense defallença,/vós sigueu el bon model/que ens dugui dalt del cel./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Doneu també a les masies,/i a tots els seus habitants,/seny i pau i bon treball/perquè de la terra n'isqui/l'aliment per a vostra gent/que la vida fa plaent./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Protegiu tots els nostres joves,/mostreu-los el bon camí:/que seguint, com vós, el Crist,/transformin el nostre món,/amb la pregària insistent/de la comunitat fervent./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. PREGUEM Déu omnipotent i etern, que féreu a Sant Hipòlit, Sant Poncià i companys la gràcia de lluitar fins a la mort per la justícia; concediu-nos, per la seva intersecció, de suportar per amor vostre les adversitats i d'avançar amb totes les forces cap a vós, que sou la nostra vida. Per Crist Senyor Nostre'. | 08215-189 | Carrer de l'Església, 6 | Els actuals goigs de Sant Hipòlit s'entrenaren el dia 13 d'agost de l'any 2010, per la Festa del patró de la vila. L'adaptació de la lletra és obra de Mossèn J. Castellet i la música de J.M. Carbonell. L'edició en paper és obra de J. Capdevila i J. Arimany, i compta amb una estampa central extreta d'uns goigs impresos a Vic l'any 1828 i una orla que els emmarca extreta d'uns altres goigs datats al segle XIX, i impresos a Mataró. | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 2010 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82783-foto-08215-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Bibliogoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 82784 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc | 'Goigs del gloriós Sant Marc. Sant Hipòlit'. Fons de la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit. Text manuscrit [Inèdit]. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc Visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 6. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 28-29. | XX | 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MARC. SANT HIPÒLIT De la Plana bella aurora,/d'aquest poble bondadós,/guardeu-nos de les tempestes,/Oh, sant Marc Gloriós. Pel damunt de nostre Plana,/del ric cel tan estrellat,/beneïu tota la Plana/per estar al vostre costat./Aixequeu la mà ben alta/dirigint vostre ramat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Per damunt la torbonada/desfeu de feréstecs llamps,/i porteu-nos la rosada/que assaoni nostres camps./De la pesta destructora,/deslliureu aquest veïnat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Vostre nom és mel dels llavis/protegint tots els perills/en record dels nostres avis,/en la boca dels seus fills./ En sant Marc tenim confiança/del que tant hem implorat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Com pastor de la muntanya,/un serrat heu escollit/per lliurar tota la plana/de llampecs i mals esperits,/i amb la vostra gran mirada/tot el terme és beneït./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. A la vostra simpatia/confiem nostre voler,/volem que ens feu de guia/a davant del temporal,/i amb la vostra companyia/tindreu el tron ben alt./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Pel bell cim de muntanya/van passant generacions,/vostre cor és un sagrari/de les nostres oracions./Preguem tots amb gran coratge/per la pau d'aquest món. De la Plana bella aurora,/d'aquest poble bondadós,/guardeu-nos de les tempestes,/Oh, sant Marc Gloriós'. | 08215-190 | Aquests goigs són obra d'en Joan Torrentó i Puy, fundador de la festa d'Homenatge a la Vellesa com a membre del Cor La Veu de Voltregà. Aquest cor els va estrenar a la Festa de l'Ermita de Sant Marc de l'any 1990, celebrada el 29 d'abril d'aquell any (la diada de Sant Marc és el dia 25) al pedró i capella dedicada al sant. La festa també suposava la inauguració de les reformes efectuades per un grup de veïns del barri de Sant Marc, per acondicionar l'espai i facilitar l'accés al turó on es situa el pedró. En Joan Torrentó també va contribuïr en els arranjaments als accessos al turó de Sant Marc. | 42.0134000,2.2347500 | 436637 | 4651547 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82784-foto-08215-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Torrentó i Puy | La imatge ha estat extreta del fons documental de la biblioteca Marquès de Remisa. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 82785 | Goigs de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-pilar | BADIA I TORRAS, Lluís (1989). 'Goigs de la Mare de Déu del Pilar que es venera al Barri del Pilar de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 10-11. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 30. | XX | 'GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR QUE ES VENERA AL BARRI DEL PILAR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Puix que ens sou la llum i guia/des que el Crist vau portar,/advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Anys enrera, una capella/vau tenir, entre flors i cants,/que aplegava -dolça anella-/caperols i vilatans:/cada octubre els reunia a l'entorn del vostre altar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. En mal temps de crims i guerra,/amb el foc més destructor/les parets van caure a terra;/poc després, foul'abandó./Però cada cor tenia/el record vostre ben clar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Capelleta emcimbellada/féu claror al carrer Maiol/i rebia la mirada/dels devots amb gran consol./Ja sereu nostra alegria,/dolç estel de Voltregà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Tots sabem que prop de l'Ebre/vau venir a enfortir la fe/d'uns deixebles que us van rebre/com ajuda i gran mercè./Cristianisme que naixia/vós el vau consolidar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Sant Hipòlit ve fer néixer/vostre amor en dos carrers/i si el poble ha volgut créixer/els devots també són més./Tot un barri us obsequia/amb grans festes i un altar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Vós sou ferma com la roca/per l'amor del vostre Fill;/feu-nos tanys d'aquesta soca/i salveu-nos del perill./El món nostre perd la via/d'estimar Déu i el germà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Conserveu la fe del poble/que us presenta els seus tributs;/deu-nos pau, conducta noble,/germanor i fermes virtuts./Que us tinguem de nit i dia,/llum d'avui i de demà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Aquest barri que s'honora/de guardar-vos dins el cor/com la Mare i Senyora,/conduïu sempre a bon port:/feu-nos sempre companyia/dins les llars i més enllà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Puix que ens sou la llum i guia/des que el Crist vau portar,/advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar'. | 08215-191 | La lletra d'aquesta peça és obra d'en Lluís Badia i Torras, professor i poeta bagenc que durant els darrers anys de la seva vida es dedicà especialment als goigs (de fet, també va escriure la lletra dels goigs de Sant Martí Xic). És probable que aquests goigs fossin escrits a finals dels anys 80 del segle XX. En la versió publicada a la revista municipal <<0,97 km2>>, els goigs s'acompanyen d'una oració: 'PREGUEM: Déu, pare de misericòrdia,/vós concediu els vostres/dons als qui invoquen/la fidelíssima mare del/vostre fill;/avui la supliquem sota/l'advocació de la solidesa/del pilar:/concediu-nos, per la seva/intercessió,/FORTALESA EN LA FE,/SEGURETAT EN L'ESPERANÇA/I CONSTÀNCIA EN LA CARITAT./Per J.S.N.,/Amén'. | 42.0187100,2.2356500 | 436717 | 4652136 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Badia i Torras | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||||
| 82786 | Parc de la Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-de-la-sala | CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 194. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 85, 92-93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BSE, 1.BAMP. | XX | Parc situat a l'extrem de ponent del municipi, sota la vessant de migdia del turó del Morral. Es tracta d'un espai públic a l'aire lliure delimitat i travessat pel clot de la font de la Sala, un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la vessant de migdia del turó del Morral, marxant en direcció sud-est fins al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila). El parc presenta una planta més o menys allargassada i està format per dues feixes disposades a diferent nivell i connectades amb rampes pavimentades per facilitar la mobilitat reduïda. La feixa superior està destinada al lleure, amb diverses barbacoes, taules i bancs per seure. La feixa inferior, en canvi, dóna accés a l'espai de ponent del parc, on es localitza la font de la Sala, que dóna nom a l'espai, i un destacable salt d'aigua situat a l'extrem oest, en un dels desnivells més pronunciats de la llera del torrent. A pocs metres de la font destaca un pont de fusta que travessa el torrent i dóna accés al camí d'en Domingo, un corriol que porta al turó de Sant Marc i a la font d'en Petllari, situada molt a prop. Tota la zona de ponent del parc està caracteritzada per la presència de diferents espècies d'arbres autòctones i no, sobretot pollancres i avets. Pel que fa a la zona de llevant l'espai és molt més obert, amb pollancres i moreres plantades de forma arrenglarada. | 08215-192 | Camí de Sant Martí | Des de temps antics, el paratge de la font de la Sala ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos com a espai de lleure i esbarjo. Pel que sembla, a mitjans del segle XX, es va plantar bona part dels espècimens d'arbres que hi ha documentats. L'indret es va anar fent popular fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta dada no s'ha pogut contrastar). El parc té prohibida la circulació de vehicles i cal demanar autorització a l'ajuntament per fer ús de les instal·lacions de la zona. | 42.0156200,2.2326700 | 436467 | 4651795 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els accessos principals al parc es fan des del carrer i el camí de Sant Martí, passant pel dipòsit d'aigua i trencant en direcció a ponent, o bé des del carrer de la Vinya, mitjançant un camí que s'enfila en direcció al dipòsit, i que s'agafa un cop passat el CAP i la Llar dels Jubilats, així com des de la font del Bac. Alhora, des del mirador de Sant Marc, s'hi pot accedir també mitjançant el camí d'en Domingo, un corriol que porta directament a la font de la Sala. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc