Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 94546 | Casa del Carrer del Pont, 3- 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-3-5 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments de Sant Quirze de Besora. </em></p> <p>AMQ. Llibre de naixements i defuncions . Arxiu del jutjat de Sant Quirze 1830</p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. </em>Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont fent xamfrà amb les escales de la baixada de l'Espadaler coincidint amb la façana de l'antic callerot o callissot. La casa correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres de casa gremial composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que mira a llevant cap al carrer del Pont. Actualment la finca incorpora dues antigues parcel·les gòtiques de casa gremial (la número 3 i la número 5) unificades en una de sola fruit de les nombroses ampliacions de l'època moderna. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres obertures a la planta baixa; una d'accés a l'escala dels habitatges situada a la part sud i de factura recent, una segona situada a la part central i corresponent amb l'accés original a la finca i una darrera a tocar de les escales i baixada de l'Espadaler corresponent amb un local comercial. Aquesta segona correspon amb l'entrada principal a la finca i està resolta mitjançant una porta adovellada de perfil rebaixat amb les dovelles i els muntants de pedra picada. Damunt seu hi ha els habitatges molt reformats i distribuïts mitjançant dues finestres rectangulars al primer pis i dues més al segon. Corona la façana un ràfec o barbacana compost pels caps de les bigues de formigó. La façana està arrebossada per una capa de pintura de color blanquinós i tant sols s'ha deixat com a sòcol els vestigis de l'antiga fàbrica constructiva a base de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb fragments de totxo i maó a trenca-junt. La façana lateral de l'antic callissot hi té oberta a tocar la cantonada nord-oest una obertura allindada alineada amb la del carrer i formant una mena de porxada d'accés a l'antic obrador. A banda hi ha dues obertures més corresponents a finestres de factura tardana en aquesta façana i sèries de dues més a la P1 i a la P2 sota el pinyó de la teulada. Cal destacar que la paret cantonera amb el carrer del Pont i l'antic callissot, actual baixada de l'Espadaler hi ha construït un xamfrà. La façana lateral hi ha un afegit a la bada de ponent corresponent amb els engrandiments i ampliacions de la finca, una vegada les muralles van deixar d'estar en us i es van ampliar amb galeries i cossos sortints. L'interior de la finca està molt reformat ja que la planta baixa s'utilitza com a locals comercials però tot i així encara té conservada com a la banda interior la traça de les antigues muralles medievals amb murs de més de 1 metre d'ample i reutilitzada com a murs mitgers. A la part posterior i darrere de les galeries encara es conserva un bon pany de 3 metres de llarg amb una orientació nord-sud i corresponent amb un fragment de les velles fortificacions construïdes amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals. Aquest fragment de mur es conserva amb una alçada de mes de 3 metres i sostenint els murs de la planta soterrani i part de la primera.</p> | 08237-41 | Carrer del Pont núm. 3-5 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè elPelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de conerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. De les muralles en partien alguns passos o callissots que connectaven la part alta de la vila amb la façana del Ter. Un exemple en podria ser la núm. 3 i 5 del carrer del Pont, on segles més tard es va convertir en unes escales.</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> <p>Referent a la finca del carrer del Pont 3-5. ens surt esmentada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' especifica a la inscripció núm. 114. <em>'Por una casa con su huerto adyacente a la calle del Puente núm. 5. ôr otra idem en el nº4' </em>amb un total de 260 cèntims. segons el mateix registre aquesta finca pertanyia a Quirico Prim i deprès passa a Jaume Prim. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob. cit, 1998) en el seu apèndix II especifica que Joan Prim tenien una casa al carrer dels patis i el seu germà Josep va participar en un pleit contra els germans Prim per no pagar l'impost de 66 lliures a un comerciant. (Arxiu de jutjat de Pau de Sant Quirze 'llibres de naixements i defuncions' (AMQ). També ens surt que la finca núm. 3 annexa a la primera en l'amillarament de 1862 inscripció núm. 145 pertany a Joan Tenes teixidor<em> Por otro en la calle del Puente núm. 3 con su huerto adyacente </em>i amb un valor de 1609 cèntims. Joan Tenes teixidor que residia al carrer de la plaça Major núm. 4 (actual carrer del Pont 16) a la finca de la seva propietat i denominada com a 'Can tenes' corresponia amb una potentada família de teixidors i paraires enriquits amb el comerç. Un avantpassat seu era Pere Tenas, teixidor el qual segons Serrallonga (Serrallonga, J ,1998, Ob. cit. P-29) especifca que al 1765 vivia en una casa propietat del marques de Santa Coloma a ala que li pagava de cens una gallina.(ACM. <em>Llibre arrendaments /1781)</em>. Aquest Pere Tenes , teixidor de llana del 1778-79 el qual el 1765 vivia en una casa denominada la 'Ferreria' propietat del comte de Santa Coloma (Serrallonga, 98 ob cit. Apèndix II). A partir del 1830 la família de Joan Tenas Vinyeta vivia al carrer del Pont i estava casat amb Maria Girart Estevanell i també Vicenç Tenas Teixidor casat amb Margarida Casanovas i resident al carrer del Pont.</p> | 42.1003320,2.2221246 | 435679 | 4661209 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221108112701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-20230608103629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117111912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-fotofachada.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges antigues i conservades de l'associació del club d'història local i publicades en alguns programes de la festa Major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995). es pot veure la façana oest de Sant Quirze mirant al Ter encara amb les cases dels carrers Torelló, Plaça Major i Carrer del Pont perfectament conservades. S'hi poden veure les galeries de les cases principals com ara les de la Plaça Major 10, 11, 13, 14, can Tenes (Plaça, 16), la casa dels Rierola (Can Tija) i fins hi tot el callissot que hi hauria hagut a l'emplaçament de l'actual baixada de l'Espadaler. S'hi pot veure la volumetria de les galeries sobresortints de la façana així com també els mateixos cossos sobresortints a la finca del carrer del Pont 3-5. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94547 | Casa del Carrer del Pont, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-8 | <p>SERRALLONGA, UIRUQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>ACM. 'llibre d'arrendaments 1781'. Carpeta 15</p> <p>AMQ. Fons de Can Tija-Rierola. 'Testament de Joan Campàs'. Carpeta 1-12</p> | XIV-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 8 fent xamfrà amb la Plaça de l'Òmnium Cultural i limitant amb la finca núm. 6 del carrer del Pont i amb el carrer dels Patis a la part del darrere . Correspon amb un habitatge entre mitgeres de planta rectangular allargassada seguint els exemples i cànons típics i característics de les parcel·les entre mitgeres de les cases gremials. La façana que mira al carrer del Pont hi té un predomini del massís respecte el buit a les dues plantes inferiors ja que la darrera planta o golfes està ocupada per una àmplia eixida. Es composa de PB+1pis+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab situada a diferents alçades i amb el carener paral·lel a a la façana principal que s'orienta a ponent mirant al carrer del Pont. Aquesta coberta que sobresurt com a eixida a la façana del carrer dels Patis aixopluga part de la façana mitjançant una barbacana formada per voladís de la teulada i sostinguda mitjançant bigues de fusta. Així doncs a la planta baixa hi trobem l'entrada principal resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat amb els muntants i dovelles fetes en maó cuit i formant una motllura decorativa a la part externa. Al seu costat hi trobem una finestra rectangular més alta que no pas ample i amb els bastiments, ampits i llinda en pedra picada de perfil bisellat. Damunt seu i coincidint amb la planta primera hi ha una balconera amb el balcó que no sobresurt del pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada i passamà recte i sostingut per dues filades de maó ceràmic. Val a dir que la part superior de la balconera té els muntants de pedra picada de tipus calcari i amb un perfil bisellat formant una motllura externa i coronat per una llinda recta on hi ha la data de 1780 incisa a sota d'una creu de Malta inscrita en un cercle. Cal destacar que l'estructura de pedra tant sols és a la part superior donant a entendre que inicialment corresponia amb una finestra amb festejadors i que posteriorment es va allargar i reconvertir en balconera. Al costat seu hi ha una altre finestra rectangular senzilla sense tenir l'estructura treballada. Finalment i a la darrera planta hi trobem una eixida descoberta que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i que està coronada per un gros cavall que sosté l'embigat de la coberta. La barana és de ferro forjat amb barrots simples i de secció quadrada. En quant a l'aparell de la façana està revestit per una capa de morter de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista la planta baixa amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç, avui pòrtland i amb maó als brancals d'algunes obertures. L'estructura superior s'interpreta que és de maçoneria i tàpia amb estructura de pilars de pedra seguint els esquemes de les construccions tradicionals. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que correspon amb una residència particular. No obstant això l'estructura es de forjats de bigues de fusta damunt de cavalls que sostenen el paviment ceràmic.</p> <p>La façana que mira a la plaça d'Òmnium Cultural és molt moderna ja que correspon amb l'antiga mitgera que hauria separat amb les finques veïnes que un cop enderrocades es convertí en façana principal. Hi ha obertes quatre finestres de factura recent i una segona a sota del pinyó de la coberta. Ha estat pintada del mateix color que la façana del carrer del Pont i amb un sòcol gris que recorda l'aparell de pedra.</p> | 08237-42 | Carrer del Pont núm. 8 | <p>La casa amb un origen possiblement ,medieval reuneix les característiques pròpies del parcel·lari medieval i de l'època fundacional de la vila. tenim alguna referència esparsa . Segons Serrallonga l<em>a casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vistes al carrer on es feien les operacions. magatzem interior fosc amb una petita eixida, un o algunes vegades dos, pisos superiors on es fa vida, i a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu, de traçat prou més irregular que avui dia </em>Serrallonga, 1998, Ob. cit. p-29. També i segons l'escut que hi ha gravat a la façana amb la creu de l'orde de Malta ens faria pensar en algun cavaller de l'orde de Sant Joan de l'Hospital que hi pogué habitar. No obstant la casa no ens surt referenciada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', cosa qe si que surten les seves veïnes; la núm. 6 a mans de Josep Font a la inscripció núm.73 i amb un valor de 260 cèntims. No hem trobat altres referencies d'aquesta finca. Cal esmentar que en el llibre d'arrendaments de 1781. Carpeta 15 de l'ACM s'esmenta un tal Bernat Font i Palau, paraire que al 1770 compra una casa al carrer del Pont de Sant Quirze (Serrallonga,1998, Ob. cit. Apèndix II. P-207). Potser podria correspondre amb aquest edifici.</p> | 42.1004394,2.2221242 | 435679 | 4661221 | 1780 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221108112724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105444.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa entre mitgeres que reuneix les característiques de les cases gremials de parcel·la gòtica, rectangular amb una planta baixa destinada a obrador, una planta pis com a habitatge i un sota coberta emprat com a eixides i també assecadors. Té l'estructura amb aparell de maçoneria de còdols de riu amb els brancals de les obertures de pedra i maó ceràmic i amb les divisions horitzontals fetes en forjats i empostissats de bigues de fusta. A la part del darrere hi existeix un pati. | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 94553 | Casa del Carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Parcel·la entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont delimitant amb la finca núm. 9 del carrer del Pont per la part nord, les escales de la baixada de l'Espadaler al sud i que incorpora a la part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter, els vestigis de les antigues muralles de defensa de Sant Quirze amb una de les seves torres de flanqueig integrades dins de la mateixa trama urbanística. Correspon amb la característica parcel·la de casa entre mitgeres de planta rectangular amb patis i horts a la part del darrere i composta per PB+ 1P+ unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a l'est. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i es resol mitjançant una planta baixa on s'obre la porta d'accés als habitatges i una segona de comunicació amb els antics locals o obradors. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres finestres rectangulars més o menys centrades a la façana que es corresponen amb dues balconeres a la planta superior amb els balcons situats a pla de la façana i amb les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada sostingut per bigues de fusta i que aixopluga part de la mateixa. L'aparell de la façana actualment no és visible ja que està emmascarat sota una capa de guix i pintura de color terrós vermellós. No obstant això i segons el que es desprèn d de la lectura dels seus paraments seria de maçoneria de còdols de riu disposats en filades regulars i horitzontals a la planta baixa i paret de tàpia guix i calç reforçada amb llistons de fusta verticals a partir de la planta primera i seguint les tècniques de les característiques façanes d'entramat. Aquest element es pot endevinar a partir del refós que hi ha en el gruix de la paret a partir de la planta primera. La façana que mira a la baixada de l'Espadaler té les obertures situades a diferent nivell i encara es poden endevinar les traces de les antigues divisions internes. La part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter hi ha un seguit d'estructures i volums que es corresponen amb elements antics.</p> <p>Per una banda en cal destacar una estructura de forma corbada composta per PB+ 3 pisos amb coberta a un sol vessant que sobresurt del pla de la coberta de les edificacions que l'envolten i construïda de forma exempta a la resta. Tant sols resta unida per un afegitó o ampliació de la finca núm.7 del carrer del Pont. Aquest element està unit a cada costat per un mur que per una part queda integrat als annexos a la finca núm. 7 i per l'altre costat (nord) fa les funcions d'aterrassament i contenció de terres dels horts. L'aparell d'aquests murs és de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades regulars. Darrere seu discorre una mena de passatge d'uns 3 metres d'amplada que resta delimitat pels murs del darrere de les finques 7 i 9 del carrer del Pont i el volum d'aquesta possible torre posant-se per sota la casa, travessant el callissot que segles més tard ocuparia la baixada de l'Espadaler i continuant pel darrere de les cases 3-5 del carrer del Pont, les cases núm. 4.6, 16 i 18 i també el darrere de les cases de la Plaça Major, carrer Torelló i arribar a l'altre extrem. Aquest pas entre les cases que en aquest indret es conserva integrat a dins de l'urbanisme actual correspondria possiblement amb l'antic pas de ronda que separaria les cases respecte a la muralla. A més val a dir que entre la finca núm. 7 i la finca núm. 9 del carrer del Pont hi ha un estret passatge d'uns 2 metres d'ample com a molt que més que fer les funcions de callissot, tindria la finalitat de conduir les aigües residuals procedents de les clavegueres de les cases de la part alta de la vila en direcció als horts situats a la llera del Ter i desembocar al mateix riu. Aquest passatge seria parcialment cobert mitjançant túnels i arcs fets amb voltes de pedra i maó. Encara avui dia es conserven les traces d'aquest pas. L'origen de totes aquestes construccions seria medieval i constitueix un notable conjunt arquitectònic digne de ser preservat</p> <p> </p> | 08237-43 | Carrer del Pont núm.7 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. El recinte de muralles de la part baixa del carrer del pont es va reforçar amb torres quadrades i també circulars com la que es conserva a la finca núm. 7 del carrer del Pont</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1003718,2.2218628 | 435657 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117110403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112924.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de gran rellevància ja que ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat contínuament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic. | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 94554 | Vestigis d'una antiga torre de defensa del carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-duna-antiga-torre-de-defensa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Element originàriament exempt situat a la part del darrere de la finca núm. 7 del carrer del Pont i emprat com a torre de defensa de les antigues muralles medievals de Sant Quirze. Presenta una planta corbada o semicircular amb una Planta baixa, tres plantes pis i una coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a l'oest. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb algunes finestres obertes a la part alta que han sabut respectar l'essència de l'element. Les finestres s'obre a partir de la P2 i es situen deforma ordenada en cada nivell. Aquest element sobresurt del pla de les cobertes recordant la seva antiga funció com a torre de defensa i val a dir que encara hi té adossada a banda i banda l'antiga muralla, la qual es conserva integrada com a mur de tancament de les ampliacions de la finca núm. 7 del carrer del Pont. L'aparell de la seva façana està emmascarat a sota d'una capa de calç i pintura de color rosat que en les parts que no estan revestides està format per una fàbrica de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En alguns punts s'hi poden endevinar algunes espitlleres, avui paredades i integrades en les noves construccions. </p> | 08237-44 | Carrer del Pont núm. 7 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2219500 | 435665 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117110114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112849.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Important vestigi de les antigues fortificacions de Sant Quirze que mereix ser estudiat i documentat juntament amb la resta dels elements descrits a la fitxa anterior i que permeten fer una lectura sobre l'evolució urbanística de la vila amb les muralles de tancament, els carrers, els antics callissots, el pas de ronda. Aquest conjunt arquitectònic de gran rellevància ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat continuadament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic.Element conservat i perfectament integrat a la fina núm. 7 del carrer del Pont. Fa pocs anys ha estat restaurat i se n'han refet les cobertes, pintat les façanes, canviades les fusteries i reforçats els forjats. No obstant la finca manté els elements històrics (murs de les velles fortificacions, parets de a torre) perfectament integrats i embeguts a la nova construcció la qual no els ha alterat gens. Encara avui forma part de la residència de la finca núm. 7 | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94555 | Casa del Carrer del Pont,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV (muralla)- XIX | La façana presenta alguns despreniments del morter que la revesteix deixant a la vista l'aparell i fàbrica original de carreus de pedra i de riu. Les obertures han estat modificades i reformades notablement però encara conserva els valors essencials en la seva façana. Caldria reparar la coberta. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont de Sant Quirze i delimitant amb la finca núm. 15 i la finca núm. 11 del carrer del Pont. Correspon amb la clàssica parcel·la entre mitgeres de planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa i dues plantes pis cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana orientada a l'oest i mirant al carrer del Pont, avui dia plaça Òmnium Cultural. La composició de la façana és geomètrica i ordenada amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren dos locals comercials, antics obradors, un d'ells coronat en arc rebaixat de maó ceràmic. Damunt seu hi ha dues plantes on s'obren dues finestres rectangulars que es corresponen amb dos antics balcons, la llosana de pedra de les quals encara existeix. Al seu damunt i coincidint amb la planta segona hi ha dues balconeres més amb els balcons situats al pla de la façana i amb la barana de barrots de forja de secció quadrada volutes a la part inferior i passamà recte. Corona la façana una cornisa bisellada de tres filades de maó pla que amanera de barbacana sosté la coberta. A la planta segona entre les dues balconeres hi ha la data de 1878 corresponent amb la darrera reforma. L'aparell de la façana , possiblement de maçoneria de còdols de riu no és visible ja que es conserva emmascarat a sota d'una capa de morter i ciment amb pintat de color rosat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del Ter està protagonitzada per tenir un buit per damunt del massís amb àmplies galeries i eixides situades a diferents nivells i coronades per arcs de mig punt molt rebaixats.</p> | 08237-45 | Carrer del Pont núm. 13 | <p>La casa ens surt referenciada al '<em>cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de sant quirze de Besora de l'any 1862' a </em>mans de Teresa Espadalé. Val a dir que fa al·ñusió a la finca núm. 16 que serie el numero històric de la parcel·la, malgrat que avui sigui el número 15. En aquesta inscripció amb número 62 especifica: '<em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle del Puente número 16' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Teresa Espadalé . De tots els Espadaler localitzats resulta difícil saber quin era el que feia al·lusió. En destaca un tal Josep Espadaler Paraire que residia al carrer del Pont 10 i que en deien el 'sapí' al 1830. Serrallonga, Joan, 1998. Ob cit. Apèndix III. P-209. per proximitat podria correspondre amb el mateix Tanmateix la casa que inicialment eren dues la núm. 13 surt a nom de maria Font la inscripció núm. 72 ' <em>por una casa con su huerto adyacente a la calle del Pont núm 13' </em>amb un valor de 100 cèntims. La casa va passar a mans de Joan Miró que segons els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu corresponien a una família de paraires i teixidors de Montesquiu (Serrallonga, Ob. cit. Apèndix III. P-207) . No obstant això la parcel·la tindria un origen medieval com a casa gremial de planta baixa i dues plantes pis i amb la part posterior que donava accés a les muralles.</p> | 42.1004753,2.2219178 | 435663 | 4661225 | 1878 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-img20221115112924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que delimita amb la muralla a la part posterior la qual juntament amb les finques núm. 7, 9 i 11 respectivament i que es conserva a la part inferior amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En aquest tram també hi ha un predomini del massís respecte el buit. Caldria documentar bé la traça de la muralla en aquest sector i establir quins són els trams conservats i els que no. Val a dir que la numeració cadastral i numèrica dels carrers ja que l'emplaçament actual correspondria amb la finca núm. 16 i no pas amb el número 13. segurament aquests canvis de numeració van ser deguts i provocats per l'enderroc de tota la franja de cases que hi havia en el solar en el moment que es va portar a terme el procés d'urbanització de la plaça de l'òmnium cultural. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 94556 | Casa del Carrer del Pont, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-11 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 11 i delimitant amb la finca núm. 13 (16) a la part de tramuntana i la núm. 9 a migdia. Correspon amb la clàssica parcel·la gòtica entre mitgeres de casa gremial i composta de PB+ 2 PP i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. La composició de la façana és la característica de les cases comuns entre mitgeres amb un clar predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues obertures, una d'accés a l'escala de comunicació amb els diferents habitatges amb una gelosia al seu damunt tancada per una reixa de forja i la data de 1886. Al costat seu hi ha l'accés a l'antic obrador (farmàcia). Damunt seu es disposen els habitatges organitzats mitjançant dues balconeres amb sengles balcons amb llosanes de pedra i barana de forja de barrots tornejats, passamà recte i sobresortint del pla de la façana. Damunt seu hi ha dues balconeres més de dimensions més reduïdes i amb els balcons situats al pla de la façana sense sobresortir-ne i amb els barrots de la barana fets en ferro forjat i de secció quadrangular. Corona la façana una cornisa o ràfec de dues filades de maó pla que sosté la coberta a des vessants. L'aparell de la façana no és visible ja que està pintat d'un color ocre amb el sòcol de color marró. les fusteries també han estat restaurades. La façana de la part del darrere es caracteritza per tenir més buit que massís i s'organitza mitjançant àmplies galeries o eixides d'arc rebaixat i pilar central i disposades a diferents nivells i pintades de color blanc Les baranes són de forja de barrots de secció quadrada i passamà recte. La planta baixa conserva encara els vestigis de les antigues muralles utilitzades com a murs de terrassa dels horts del darrere o integrades a les parets de la casa.</p> | 08237-46 | Carrer del Pont núm. 11 | <p>La casa que tindria com la resta de finques d'aquesta zona un origen medieval ja que ocuparia una parcel·la entre mitgeres de tipologia 'gòtica' n'hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones o amillaramiento datat de 1862'. De fet la casa ens surt esmentada a la iinscripció núm. 74 a nom de Antonia Freixa. <em>'por una casa llamada Freixa. Calle del Puente núm. 11'. </em>El valor de la finca és de 40 cèntims. La família dels Freixa, paraires surten esmentats a l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM. Llibre d'arrendaments (1785) carpeta 15 com a Miquel Freixa Paraire que vivia al carrer del Pont de Sant Quirze. Poc després en el cens (ACM. Carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-1830' i 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma, 1830) i publicats per Serrallonga a l'apèndix II i III del seu llibre (Serrallonga. J; ob cit. P-208-211) surt esmentat un tal Joan Freixa, Paraire al 1830, veí de sant Quirze de Besora i casat amb Josefa Ginestet. Tanmateix Antonia Freixa en seria la seva germana.</p> | 42.1004584,2.2219071 | 435662 | 4661223 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221108112828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa coneguda com a Cal Colldecamps es conserva en molt bon estat després de la restauració que s'hi ha portat a terme darrerament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94557 | Casa del Carrer del Pont,19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont19 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ .Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una casa que abraça tres de les antigues parcel·les entre mitgeres de cases gremials les quals forne unificades en una de sola de tres crugies. Faria mitgera al nord amb la finca núm. 21 i al sud amb la finca núm. 17 del carrer del Pont. Presenta una planta rectangular per PB+ 1 P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de la façana és completament diferent a les finques que trobem al nucli antic de Sant Quirze ja que reuneix més les característiques pròpies d'un edifici fabril o d'una estació de ferrocarril de la fi del segle XIX i principi del segle XX i amb una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada La planta baixa del carrer del Pont es composa d'una àmplia portalada situada al mig de la façana que dona pas al vestíbul i caixa d'escala principal i formada per un arc escarser molt rebaixat amb aparell de maons ceràmics disposats a 'sardinell' i amb la peça de la clau més remarcada. Els muntants també són de maó ceràmic. A cada costa s'obren dies àmplies finestres de les mateixes mides que la portalada i amb la mateixa tècnica constructiva, és a dir formades per àmplies obertures coronades per arcs escarsers molt rebaixats i amb els muntants i arc de maó ceràmic. Val a dir que resten protegides per baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i passamà pla. Damunt seu hi ha la planta principal on s'obren quatre balconeres que donen pas a tres balcons; un de principal al que hi donen accés les balconeres de damunt del portal d'entrada i altres dos a cada extrem de la façana donant-li geometria i axialitat. Les balconeres són amb maó ceràmic mentre que els balcons que sobresurten del pla de la façana estan construïts amb una llosa de pedra sostinguda per permòdols a la part central i amb la barana de barrots tornejats de ferro forjat formant florons i volutes a cada extrem. Val a dir que existeix un fris de pedra o ciment corregut que unifica totes les llosanes dels balcons i a manera de cornisa separa la planta baixa del primer pis. damunt seu hi ha el nivell de golfes distribuït mitjançant sèries de quatre finestres geminades de mida rectangular i separades per una columna de fust cilíndric i imposta bisellada. Aquestes finestres es disposen per damunt de les balconeres del pis principal i estan separades de la planta inferior per mitjà d'una cornisa de maó ceràmic. La façana és coronada per una barbacana formada per una cornisa bisellada en maó ceràmic i sostinguda per permòdols de ciment. Val a dir que les res crugies en que es distribueix la façana estan diferenciades per franges verticals i cal destacar que la part superior de la crugia central té un ràfec diferent a les altres dues ja que està compost per dues filades de maó ceràmic sostingudes per 5 permòdols mentre que les altres tenen una cornisa simple. L'aparell constructiu és de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, units amb calç i ciment i amb els emmarcaments de les obertures i elements decoratius fets en maó ceràmic. es tracta d'una façana de trets 'modernistes' molt destacable.</p> <p>La façana posterior que mira a les hortes de damunt el riu Ter es diferencia de la resta de façanes per tenir major predomini del massís respecte el buit ja que no hi ha galeries ni eixides descobertes,, tenir les parets despullades de qualsevol revestiment de manera que hi ha parts que aprofita la traça de les velles muralles i deixa veure la seva fàbrica constructiva de pedra. En quant a la seva composició a la planta baixa s'obren tres finestres coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic que donen accés a un balcó corregut. Al primer pis se n'obren tres més de la mateixa composició que les del pis inferior que dones accés a un balcó corregut sostingut per revoltons de maó ceràmic amb barana de ferro i amb barrots de secció circular i a nivell de les golfes hi han sis finestres rectangulars Entre la planta primera i segona hi ha un fris simple i decoratiu que separa ambdues plantes i per damunt de la planta de les golfes hi ha un ràfec senzill que corona la façana i sosté la coberta. L'aparell constructiu és de pedra amb els brancals de les obertures en maó ceràmic i destaca el fet que la planta baixa i part del primer pis aprofiten part de les velles fortificacions. Adossat al nord d'aquesta façana i a tocar amb la mitgera de la finca núm. 20 hi ha una construcció cúbica de color ocre que correspon amb el cos de les latrines.</p> <p>L'interior es troba compartimentat amb diferents habitatges disposats a casa planta però en cal destacar el vestíbul d'entrada i l'escala. El vestíbul està pavimentat amb lloses de pedra de mida rectangular disposades a trenca-junt i te el sostre format per revoltons ceràmics que descansen damunt de bigues de fusta amb una orientació est-oest i enguixades i decorades a cada extrem mitjançant una sanefa que té els contorns de color blau fosc amb motius trenats i elements geomètrics formant sèries de quatre triangles invertits en ziga-zaga i amb representació de flors de lis al seu interior en color grana. A les parets laterals hi ha un medalló romboïdal emmarcat per un marc daurat i amb motius florals policroms al seu interior. Al fons del vestíbul arrenca l'escala que comunica amb les diferents plantes i formada per tramades de graons de pedra, barana de forja de la mateixa tipologia que la dels balcons de la façana principal i arrambador decorat amb motius i sanefes de les mateixes característiques que les que decoren els revoltons del vestíbul. de color ocre i grana. L'escala és il·luminada per una llanterna que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana i on hi ha obertes quatre finestres rectangulars. Internament hi ha un medalló de guix damunt d'un falç sostre.</p> | 08237-47 | Carrer del Pont núm. 19 | <p>De la finca núm. 19 del carrer del Pont no n'hem pogut trobar massa informació. tant sols hem pogut veure que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 111 d'Antonio Prim <em>' Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº35. Por otra en el número 19 y por otra en el número 20. </em>La del número 19 tenia un valor de 40 cèntims. Aquestes dues cases van passar a mans de José Guixà, industrial que deuria portar-hi a terme una gran obra de transformació de la finca i moltes altres, ja que es tractava d'un dels industrials més potents del municipi.</p> | 42.1006106,2.2215841 | 435635 | 4661240 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221108113056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221115112921.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici correspon amb un edifici de característiques més aviat modernistes que es situa a dins del nucli antic de Sant Quirze. En desconeixem qui en va ser l'arquitecte i constructor però segons testimonis orals de la propietat va ser construït per un arquitecte que coneixia i treballava al ferrocarril ja que la tipologia de la façana, la disposició de les obertures així com també l'aparell constructiu ens recorda a l'arquitectura industrial i ferroviària de mitjans del segle XIX i principi del XX. Val a dir que l'aparell constructiu de la façana no té tres a veure amb el de la façana que mira al Ter ja que si bé la primera és a base de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, la segona es de còdols de riu seguint les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. L'interior en canvi està decorat a l'estil de les grans mansions modernistes de Barcelona i nuclis industrials com ara Terrassa o Sabadell. Es tracta d'un exemple molt notable perfectament restaurat i integrat a l'entorn. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94558 | Casa del Carrer del Pont, 21 o can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-21-o-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre la finca núm. 19 del carrer del Pont a la part sud i la finca núm. 23 a la part nord. La part posterior delimita amb la traça de les antigues muralles les quals es conserven de manera fragmentària a la part baixa de la finca. Presenta una planta rectangular, de tres crugies separades per murs de maçoneria i composta de PB+1PIS + SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant cap al carrer del Pont. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Es distribueix mitjançant una porta principal situada a la part central i coronada per una llinda de pedra rectangular i amb els muntants també de pedra picada. Al seu costat hi ha obertes dues finestres rectangulars coincidents amb les crugies laterals i formades per obertures molt àmplies amb les bastiments i llindes de pedra picada. segons el que es pot desprendre correspondrien amb els accessos als antics obradors, avui reconvertits en finestres. Damunt seu i vinculat amb la planta noble hi ha tres obertures més corresponents amb una balconera situada damunt de la porta i formada per una obertura rectangular amb els muntants i llinda de pedra picada i amb la barana del balcó sense sobresortir del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrangular. ornamentat amb volutes a la part inferior i passamà recte. està sostingut per una imposta bisellada que queda unificada amb la llinda de la porta d'entrada i decorada amb un fris de dents de serra. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars amb els bastiments i llinda de pedra i l'ampit bisellat. Finalment i a nivell de sota la coberta hi ha dues finestres també rectangulars situades a cada extrem de la façana i amb els bastiments i llinda de pedra. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa de guix i morter de color ocre la qual només deixa a la vista els bastiments , llindes i cantonades de pedra picada. Corona la façana una barbacana de bigues de fusta que sosté el voladís de la coberta i que està sostinguda per bigues de fusta i maó ceràmic. La façana de a part posterior i a diferència de la principal té un predomini del buit respecte el massís i formada per sèries de tres finestrals coronats en arc rebaixat damunt d'impostes de maó ceràmic i tancats darrere de vidrieres i repartides de forma simètrica en els tres nivells. La part inferior hi ha dues obertures de petites dimensions i amb esplandit interior amb un arc rebaixat interior i amb les dovelles disposades a sardinell. Presenta moltes similituds amb les obertures de la planta baixa i soterrani de Can Tenes (Plaça Major núm. 16) antic carrer de la Plaça. Aquesta tipologia és característica de l'era baix medieval i principi de l'època moderna. </p> | 08237-48 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMQ 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a linscripció núm. 122. especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una pieza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006603,2.2214454 | 435624 | 4661246 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115111951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221108113148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Can Tija o Carrer del Pont núm. 23 reuneix els trets bàsics i les característiques comuns de les cases gremials de Sant Quirze de Besora. es tracta d'un exemple de casa entre mitgeres de tres crugies composta per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a dues vessants i pati a la part posterior. La part del darrere delimita amb la traça de les velles fortificacions integrades com a murs de tancament de la mateixa. S'ha de remarcar que les obertures de la façana (porta d'entrada i balconada del primer pis estan integrades amb les pedres i llindes que coronen la porta d'entrada i unificades en un sol element que destaca de la resta dels elements i que recorda la tipologia de les façanes dels palaus de l'època barroca. Consisteix en un notable exemple de casa gremial amb trets senyorials que destaca de la resta de finques del carrer del Pont com a símbol del poder i status de la família propietària, els Rierola. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94559 | Mobiliari de l'interior de Can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-de-linterior-de-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMSQB. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVIII | Situades a dins de la casa com a mobiliari decoratiu. | <p>Conjunt de taules i cadires conservades a l'interior de la casa de Can Tija. es conserva una taula de tipus barroc de fusta de cirerer sostinguda per quatre posts o potes amb la clàssica forma de 'pota de lira' en casdascún dels extres i travessar central. Té unes mides de 2,5 x 1m d'amplada. També hi ha un conjunt de 4 cadires amb respatller de cuir i entapissada amb pell amb motius geomètrics (una àguila) i annexada a les quatre posts mitjançant tatxes de llautó. Es conserven un total de quatre cadires. A la casa hi ha altres peces de mobiliari com és el cas d'un piano de paret i restes d'alguna arca. Semblen correspondre als objectes que pertanyien a la família dels Rierola. Semblen datar del segle XVIII o XIX.</p> | 08237-49 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMSQB 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a la inscripció núm. 122 especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una piza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMSQB. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006544,2.2214218 | 435621 | 4661245 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111850.jpg | Inexistent | Contemporani|Barroc | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|96 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94560 | Casa del Carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la gòtica característica de les cases gremials de planta rectangular i d'una sola crugia amb pati a la part posterior i fent mitgera amb la finca núm. 24 al nord i la núm. 20 al sud. Consta de PB+1pis + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a ponent, és al dir al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 19. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució de les obertures més aviat geomètrica i ordenada. S'organitza mitjançant una porta situada a la part esquerra coronada amb llinda de pedra i amb els bastiments també de pedra picada on hi ha incisa una greu grega dins d'una aureola. Al seu costat hi ha una finestra coronada també amb llinda de pedra que en realitat es correspon amb l'antiga porta d'accés als habitatges i finalment a la part esquerra i tocant amb el núm. 24 hi ha la porta de comunicació actual als habitatges. Damunt seu es disposa la planta primera organitzada mitjançant dues finestres rectangulars amb els bastiments de pedra picada i la llinda també on hi ha incís una roseta o crismó a la finestra de l'esquerra. Entre aquestes dues finestres n'hi ha una tercera de mida petita i de factura recent. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha dues finestres més de factura recent i amb els tancaments fets amb persianes enrotllables. Corona la façana un ràfec o barbacana en forma de voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria queda amagat a sota d'una capa de morter de calç i pintura de color ocre que lo dona un aspecte molt característic.</p> <p>L'interior conserva encara la planta baixa en el seu estat original. Està dividida en dues crugies separades per murs de maçoneria de còdols de riu i on hi ha obertes una porta de maó ceràmic i una finestra coronada amb llinda de fusta. El sostre és un empostissat de bigues de fusta i el paviment es conserva encara en bon estat a base de còdols de riu col·locats de cantó i units amb argamassa de calç. Al fons hi ha encara la menjadora de l'estable. Aquest espai s'utilitza com a magatzem de la fusta. Al fons i a la part del darrere existeix un pati descobert que mira al carrer dels Patis. La planta segona està emprada com a habitatges.</p> | 08237-50 | Carrer del Pont núm. 22 | <p>La casa surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'Ajuntament de Sant Quirze a mb la inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasvde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210)</p> <p>Val a dir que aquesta casa propietat de la família Rierola ens surt inventariada al testament de Joan Campàs com a possessió del mateix i amb la següent descripció:</p> <p><em>Otra casa de dos cuerpos y dos pisos con el pajar detras de la misma situada en la calle del Puente del mencionado pueblo de San Quirixo de Besora situada en el numero veinte y dos cuya medida superficial tampoco consta y linda por frente y mediodia con dicha calle por la derecha subiendo o sea a poniente parte con sus sucesores de Elena Boixeda i Font, y parte con la calle llamada de las Rocas, por la izquierda o sea a poniente con la casa de Juan Alibés y por la espalda o sea por el norte con la predicha calle de las Rocas.</em></p> <p><em>AMQ. Fons Tija-Can Rierola. testament de Joan Campàs. Carpeta 10.</em></p> | 42.1006902,2.2216441 | 435640 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221108115902.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94561 | Llindes de la finca del carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-la-finca-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | La finca ha estat restaurada amb molt d'encert i mantenint els elements més essencials ben conservats. Se n'ha refet la coberta, les façanes, fusteries i forjats. | <p>A la casa es conserven un seguit de llindes a la façana que mereixen ser analitzades en una fitxa a part. Cal destacar la llinda que corona la porta d'entrada formada per un sol bloc monolític de pedra picada on hi ha incisa una creu de Malta a dins d'un medalló on arrenquen fulles dels seus extrems.i amb la data de 1721 repartida en l'espai buit que queda entre el contorn del medalló i cadascun dels braços de la creu. Damunt seu hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda on no hi ha cap inscripció però en canvi la del costat esquerra està coronada també per una llinda de pedra picada on hi ha incisa una creu de malta en baix relleu i emmarcada per una incisió i amb la data de 1732. Els bastiments de la finestra tenen un perfil bisellat de pedra picada. L'ampit estpa format per toves de maó ceràmic. </p> | 08237-51 | Carrer del Pont núm. 23 | <p>Aquesta casa que possiblement el 1700 acollí algun caballer de l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem per la continuada representació de la creu de malta en les llindes de les obertures principal, ens surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'ajuntament de Sant Quirze a mb l'inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210).</p> | 42.1006882,2.2216443 | 435640 | 4661249 | 1732 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221108115919.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 94562 | Elements del carrer del Pont , 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-carrer-del-pont-20 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XI-XIV- XVIII | La façana es conserva en bon estat ja que ha estat repintada fa pocs anys. L'interior de la planta baixa està pendent d'obrar però conserva el forn, el pou, les voltes del celler i els elements d'origen medieval i del parcel·lari original de Sant Quirze. | <p>Casa entre mitgeres situada al sud de la finca núm. 22 del carrer del Pont fent mitgera amb aquesta i també amb les edificacions modernes que miren a la Plaça de l'ômnium Cultural. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior dona al carrer dels Patis. Consta d'una parcel·la rectangular característica de les finques entre mitgeres o 'parcel·la gòtica' de dues crugies amb un pati a la part del darrere i composta mitjançant una PB+ 2 Pisos i coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada al carrer del Pont. La composició de la façana és geomètrica, ordenada i amb un predomini del massís respecte el buit. Presenta pocs elements d'interès. A la planta baixa s'obren tres obertures; una porta coronada per un arc escarser de perfil rebaixat a la part esquerra i d'accés a l'obrador, la porta d'entrada als habitatges situada a la part central i coronada també per un arc rebaixat i amb la part dreta una finestra de grans dimensions que ocupa l'emplaçament d'una porta d'accés també a l'obrador. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dos balconeres coronades en arc rebaixat amb els balcons sobresortint del pla de la façana, amb una llosana de maó ceràmic disposada en degradació i sostinguda per dos permòdols també de maó ceràmic i amb la barana de ferro forjat de barrots tornejats i pasamà recte. Emmarquen una finestra de petites dimensions utilitzada com a ventilació de l'escala. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha tres obertures més situades al damunt de les del pis proincipal i formades per dues balconeres amb barana tornejada de ferro forjat que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Corona la façana un ràfec o cornisa composta per tres filades de maó pla. Aquesta cornisa sosté la coberta.</p> <p>La façana està revestida per una capa de pintura de color ocre que en fa dificil veure'n el seu aparell original. L'interior de la planta baixa està dividida en dues crugies i cal destacar el forn de pa de grans dimensions amb una cúpula formada per maons ceràmics i restes de maons refractaris i amb la boca de ferro forjat on hi ha l'inscripció de 'Talleres Solé' i al seu costat l'accés al pati de la part del darrere. Aquest espai que mira al carrer dels patis està ocupat pels vestigis de dues voltes de canó d'arc de mig punt amb les dovelles disposades a plec de llibre i formades per còdols de riu, units amb argamassa de calç seguint una orientació est-oest i separades per un mur mitger. Val adir que la volta de l'esquerra està tallada per un pou construït tardanament i el qual s'ha diferenciat en una fitxa específica. La façana del darrere de la casa es amb aparell de còdols de riu, maons ceràmics reforçats per bigues de fusta verticals a partir del primer pis seguint la tècnica de les parets d'entramat i tàpia. </p> | 08237-52 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006404,2.2217408 | 435648 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20230228110335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117114013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113811.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa manté encara dos elements que mereixen ser documentats i protegits com ara l'antic forn de pa del poble i les restes de les voltes de pedra d'arc de mig punt del pati del darrere que coincideixen amb l'emplaçament de les antigues parcel·les gòtiques disposades en forma més aviat concèntrica en l'eix carrer església, carrer pont, carrer dels Patis i carrer o plaça de la font del Mestre i dibuixant una forma més aviat ametllada que ens fa pensar en un origen molt remot o antiga sagrera vinculada amb l'església de Sant Quirze. Si aquesta teoria fós certa les voltes conservades al pati d'aquesta finca correspondrien amb els elements més antics de Sant Quirze i amb u origen alt medieval de mitjans del segle XI i XII que amb els temps van ser integrats en les parcel·les de les cases gremials desenvolupades en l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça Major) i carrer del Pont. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94569 | Pou d'aigua al carrer del Pont, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-al-carrer-del-pont-20 | <p>ERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV-XVIII | Element en força mal estat situat al pati de la part del darrere de la finca. Conserva encara dues alçades amb la coberta a iun sol vessant amb algunes de les teules trencades, les bigues mig podrides i amb fortes pèrdues del morter de calç i amb despreniments de pedres. | <p>Es tracta d'un pou conservat a la part del darrere de la finca a la zona del pati descobert. Es situa a prop de la mitgera de les cases situades a la banda sud amb una planta circular, aparell de còdols de riu, units amb morter de calç i una finestra a nivell de la planta baixa per a poder recollir l'aigua del seu interior. Aquesta finestra està feta amb muntants de pedra picada mal desbastada, units amb morter de calç i llinda de fusta. El pou presenta un segon nivell construït amb aparell de maçoneria i calç de còdols de riu disposats de forma aleatòria i morter de calç i amb una segona obertura situada a l'alçada del segon pis amb els muntants de maó ceràmic disposats a 'sardinell'. La coberta és d'un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquest sobre alçament del pou es recolza damunt dels vestigis de les antigues voltes de pedra. L'aigua de l'eqüífer es troba a uns 4 metres per sota de la cota actual.</p> | 08237-53 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006902,2.2218067 | 435654 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113802.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels pocs pous que es conserven a dins del nulci urbà de Sant Quirze. Aquest pou a més té diversos afegits i sobre alçaments degut a que per poder-se abastir d'aigua corrent a la planta segona va caldre alçar-lo uns metres i obrir-hi una segona obertura. L'estat de conservació és regulars i caldria consolidar-lo. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94584 | Casa carrer del Pont, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-26 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN 1998.Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XVIII-XIX | Fa pocs anys se n'ha restaurat la seva façana amb un arrebossat de ciment i conservant tots els seus elements originals. S'han canviat les fusteries, s'ha refet la coberta i s'ha habilitat el seu interior. La casa es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques núm. 28 a la banda nord i 24 a la part sud i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. Consta d'una planta rectangular que segueix els cànons de les parcel·les gòtiques entre mitgeres amb un pati a la part del darrere que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i situat en una cota més baixa que els horts del carrer dels Patis. S'organitza en PB+ 2 pisos i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i mirant al carrer del Pont. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit i les obertures es disposen de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s'obren dues portalades coronades per arcs de mig punt i d'accés als locals comercials. Al seu damunt i coincidint amb la planta primera s'obren dues balconeres rectangulars amb els balcons que sobresurten del pla de la façana amb llosanes de pedra de perfil bisellat, baranes de forja amb els barrots de secció quadrada altrenats per volutes en espiral a la part inferior i superior i passamà recte. Les fusteries de fusta amb barretes emmarca vidres estan protegides per persianes de corda. Al seu damunt hi ha la segona planta resolta també mitjançant dues balconeres de dimensions més reduïdes i amb els balcons sobresortint també del pla de la façana però col·locats en degradació. Les llosanes són de pedra i els balcons amb les baranes de barrots de forja de secció quadrada i alternats per sèries de volutes a la part inferior seguint les mateixes característiques que els balcons de la planta inferior. Corona la façana un ràfec format per la volada de la coberta sostinguda per bigues de fusta amb les caps treballats que sosté la teulada Tot l'aparell de la façana està revestit per una capa de ciment gris i calç, El conjunt de la façana es conserva ne molt bon estat. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p> </p> | 08237-54 | Carrer del Pont núm. 26 | <p>Referent a la història de la finca hauriem de considerar el seu origen medieval com a part integrant de l'antiga dagrera de Sant Quirze que tindria com a límits el carrer dels Patis, el carrer de l'església, el carrer del Pont dibuixant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i fruit de les diverses reformes la finca es va anar modificant fins adquirir la fisonomia actual. Referent a les dades històriques no ens sur referenciada en els quaderns de liquidacions i amillarament del 1862 ni tampoc en la llista publicada per Serrallonga en el seu LLibre de 'Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat'.</p> | 42.1007459,2.2214794 | 435626 | 4661256 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103800.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca situada entre mitgeres correspon a la clàssica casa de tipus gremial edificada damunt d'una parcel·la gòtica que ha estat transformada al llarg dels anys fins adquirir les dimensions actuals. A la part baixa encara es pot endevinar l'antic obrador amb pati descobert a la part del darrere i el primer pis emprat com a habitatge i les golfes com a eixida o assecadors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94586 | Casa carrer del Pont, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-28 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIX-XX | Façana que es conserva en més o menys bon estat. La coberta es manté en bon estat i fa pocs anys ha estat repasada. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que delimita amb les finques núm. 26 i núm. 30 del carrer del Pont amb façana al mateix carrer i amb la part posterior que llinda amb el carrer dels Patis. Consta d'una planta rectangular allargassada de tres crugies i composta per una PB+2 P +Sc coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la composició de la façana de trets i tipologia neoclàssica hi ha un predomini del massís respecte el buit i es distribueix mitjançant quatre obertures en planta baixa, dues de centrals i estretes d'accés als habitatges i dues més a cada extrem coincidint amb la crugia lateral i de dimensions més grosses ja que dona accés a locals comercials (antics obradors). Damunt seu i separades per motllures decoratives es disposen les obertures del primer pis formades per balconeres i balcons que sobresurten del pal de la façana amb les llosanes de morter de ciment i pintades i les baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes també de forja a la part inferior i a sota el passamá. El passamà és recte i la balconera està emmarcada per una motllura. La segona planta es disposa amb el mateix nombre d'obertures i també amb la mateixa posició a base de balconeres i balcons de les mateixes característiques que els de sota seu. Coincidint amb les golfes hi han tres finestres rectangulars de ventilació col·locades al damunt de les balconeres. Val a dir que la façana està coronada per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit i pintat de color ocre al fons i marró clar a les motllures i elements decoratius. Sembla correspondre amb una façana d'origen neoclàsssic i reformada el 1900. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-55 | Carrer del Pont núm. 28 | <p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major, antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 144 i a nom de Joan Suriach Lardanet <em>o 'Sardanet'. Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Pont núm. 28'</em> i per un valor de 100 cèntims. </p> <p>No n'hem trobat més referencies a aquesta finca.</p> | 42.1007817,2.2214003 | 435620 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94586-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que conserva els trets i les característiques típiques de les façanes neoclàssiques que amb el temps van haver de ser reformades per adaptar-se a les noves condicions, usos i funcions de cada moment. Es conserva en bon estat i juntament amb les seves adjacents forma un conjunt arquitectònic i un ambient urbà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94590 | Carrer del Pont, 24. Antiga sèquia i captació d'aigua corrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-24-antiga-sequia-i-captacio-daigua-corrent | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J, 1988. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>ACM. Carpeta 15. 1781 'Llibre d'arrendaments', 'Carta del Mostassaf'. Carpeta 15 llibre plec 3. i publicat per Serrallonga a l'apèndix II</p> <p>ACM . Carpeta 17 . Plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ: 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV (baixos)- XVIII | La finca fa temps que està deshabitada però malgrat això es conserva en més o menys bon estat ja que la façana ha estat pintada no fa masses anys tot i que presenta algunes capes d'humitat. La coberta també es troba en bon estat. La planta baixa està per obrar i els pisos del primer pis fa temps que no hi habita ningú. | <p>Es tracta d'una parcel·la més aviat estreta situada entre mitgeres amb una planta rectangular i delimitant amb les finques núm. 26 al nord i núm. 22 al sud amb façana al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 21 o casal de cultura i delimitant a la part del darrere amb els horts del carrer dels Patis. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior. La finca s'organitza mitjançant una PB+ 2P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mitra al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de sostres empostissats i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la forma i composició de la seva façana és la característica de les cases gremials a base d'una planta baixa on hi ha obertes dues portes, una de principal d'accés a l'obrador i una de secundària que dona pas a l'escala que comunica amb les plantes superiors. aquesta darrera conté una gelosia protegida per una reixa de ferro forjat representant volutes. Ambdues obertures estan emmarcant una finestra rectangular de factura més tardana i amb una reixa al seu interior. A la planta primera s'hi obren dos balconeres amb els balcons sobresortint del pla de la façana amb la llosa de perfil bisellat, la barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes a la part baixa i sota el passamà que és recte. Les balconeres contenen barretes emmarca vidres i persianes de corda. La planta segona té la mateixa composició que el pis de sota seu, és a dir amb balconeres i balcons amb barana de forja amb els barrots de secció quadrada i alternats per sèries de volutes fetes en forja. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues finestres de ventilació. de la mateixa manera que la resta de façanes del carrer està coronada per un ràfec format pel voladís del la teulada i sostingut per bigues de fusta treballades.</p> <p>A l'interior de la planta baixa que es divideix amb tres crugies separades per pilars i murs de maçoneria es conserva una trapa de pedra que dona pas a una canalització d'aigua corrent que discorre per sota de la finca en direcció diagonal. aquesta canalització d'uns 40 cm. d'ample per 1 metre de fons està excavada a la roca mare amb una secció rectangular i formant una canal. La boca de registre està formada per una llosa de 40 x 40 de pedra que queda encaixada al seu damunt. Sembla procedir d'una deu d'aigua o mina situada a sota del carrer dels Patis. </p> | 08237-56 | Carrer del Pont núm. 24 | <p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major,antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 90 a nom de Josefa o Joseph Miró <em>'Por una casa con su huerto adyacente en la calle del Puente nº24'. </em>Els Miró corresponien amb teixidors i paraires de Motesquiu, doncs al lliibre d'arrendaments de l'ACM carpeta 15 i 'carta al Mostassaf' especifica que a Montesquiu hi habitaven Josep, Jaume, Joan i Bernat Miró paraires el 1778 i al cens de 1830 hi havia un tal Francesc Miró dit el Victori que també habitava a Montesquiu. Tot i així segons les referències al document esmentat els trobem també a Sant Quirze.</p> | 42.1007798,2.2215046 | 435628 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105722.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa que reuneix les característiques de les parcel·les de les finques gremials entre mitgeres tindria un origen molt antic ja que es situaria a l'emplaçament de l'antiga sagrera delimitada pels carrers de l'església, del Pont, plaça del Mestre i carrer dels Patis formant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i degut al creixement que la vila va experimentar fruit del comerç dels teixits es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaçá Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere les muralles. És possible que aquesta canalització procedís d'una font o mina situada al carrer dels Patis o entorns i abastiria d'aigua corrent en algunes zones de la vila. Caldria determinar on neix aquesta aigua i quin traçat segueix ja que resulta ser un element molt interessant a poder documentar. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94593 | Casa carrer del Pont, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-32 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actuliat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont i delimitant amb la finca núm. 34 al nord, amb la núm. 30 al sud i situada davant de la núm. 31. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior al carrer dels Patis i delimita amb la finca núm. 6 formant una mena de L. Consta de PB+ 2 P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria La façana presenta un major predomini del massís respecte el buit amb les obertures disposades de forma ordenada i seguint els cànons característics de les cases gremials. Consta d'una planta baixa on s'hi obren dues portalades d'accés als locals comercials (antics obradors) amb els muntants de pedra picada i coronades per llindes monolítiques rectes també de pedra.A la planta primera s'hi obren dues balconeres amb els muntants de pedra picada amb i amb un perfil bisellat i coronades per llindes. A la llinda de la part dreta hi ha incisa la data de 1779 amb una creu de malta inscrita a dins d'un cercle simulant una roseta mentre que a l'esquerra no hi ha res. Els balcons sobresurten del pla de la façana i estan formats per lloses de pedra de perfil bisellat amb la barana de forja de secció quadrada i en espiral i amb el passamà recte. Les fusteries contenen barretes emmarca vidres i estan protegides per persianes de corda. Ambdues obertures flaquegen una finestra rectangular central. La composició de la planta segona es similar a la primera amb balconeres rectangulars que emmarquen una finestra central i els balcons que sobresurten molt poc de la línia de façana i sostinguts mitjançant cornises bisellades amb les baranes fetes amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana un ràfec que sosté el voladís de la teulada sostinguda mitjançant permòdols de bigues de fusta. L'aparell de la façana està emmascarat per una capa de guix i calç de color blanquinós amb la part inferior de maçoneria de còdols de riu amb un aplacat de pedra modern. Únicament són de pedra picada els brancals de les obertures. L'interior no s'ha pogut visitar ja que està ocupat per un habitatge.</p> <p> </p> | 08237-57 | Carrer del Pont núm. 32 | <p>Edifici que ocupa una parcel·la d'origen medieval i vinculada amb l'antiga sagrera situada als voltants de l'església de Sant Quirze amb una planta més aviat ametallada i delimitada pels carrers de l'Església, del Pont, la plaça on hi ha la font del Mestre i el carrer dels Patis. Temps després i degut al creixement que la vila va experimentar en degut al comerç i industria dels draps es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere d'un recinte de muralles que es va reforçar amb torres i bestorres circulars i quadrades. La parcel·la referida deuria quedar integrada a dins d'aquesta trama urbanística. No obstant això la dcumentació escrita és del 1862 (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' 1862 a la inscripció núm. 55 a nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº37. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol nº32. A la inscripció núm. 138 i a nom de José Solà especifica <em>Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº32. </em>No hem trobat altres dades que hi fassin referència a aquesta finca.</p> | 42.1008972,2.2212462 | 435608 | 4661273 | 1779 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20221108120054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img202211081200540.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que conserva en bon estat les característiques pròpies de les parcel·les entre mitgeres corresponents a les cases gremials. Manté encara tots els seus atributs en façana i també la volumetria originals, amb les portes a la planta baixa per accedir als obradors, els balcons i finestres del pis principal i el sota teulada emprat com a golfes i també a habitatges. A la part del darrere existeix un pati descobert exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94601 | Casa carrer del Pont, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-34 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XV-XVIII | La casa fa poc que ha estat restaurada i se n'han modificat molt les façanes de manera que podem dir que només és original la planta primera amb les finestres. La resta ha estat molt reformat i fa difícil conèixer els elements originals conservats. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que fa cantonada i xamfrà amb la plaça on hi ha la font del Mestre i també l'embocadura del carrer dels Patis amb la finca núm. 34 del carrer del Pont i just al davant de la finca núm. 33. Es tracta d'una finca de dues crugies que ocupa la característica parcel·la gremial de planta rectangular i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana mirant al carrer del Pont. Per la part del darrere delimita amb els horts del carrer dels Patis. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit malgrat la finca hagi estat molt transformada i conservi pocs elements originals. A la planta baixa hi trobem dues obertures, una corresponent amb un garatge per a cotxes i una segona com a accés a l'interior les quals possiblement ocupin l'emplaçament de les antigues tot i que les actuals són molt modernes. La planta primera i separada per una cornisa de pedra correguda s'organitza mitjançant dues finestres rectangulars amb els muntants de pedra picada i perfil bisellat i coronades per una llinda de pedra emmarcada pel rebaix d'un arc tetra lobulat de perfil conopial i en el que hi ha inscrita una roseta circular. Aquesta finestra de trets i caràcters gotitzants té la seva simètrica a la part esquerra de la façana i conté al seu interior els festejadors de pedra. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha dues finestres rectangulars més de factura recent tancades amb persianes enrotllables i adaptades al nou habitatge. Corona la façana un ràfec format per voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana està completament emmascarat a sota d'una capa de ciment i calç de color gris que recobreix la totalitat de la façana i amb un sòcol o aplacat de pedra a la seva base. La façana lateral que mira a la plaça on hi ha la font de Cal Mestre i que coincideix amb el pinyó de la teulada és completament moderna ja que originàriament corresponia amb la paret mitgera d'una altre finca que hi havia a l'emplaçament de l'actual plaça i que feia cantonada i xamfrà amb l'embocadura del carrer dels Patis. S'hi obren dues finestres i una balconera amb el balcó que sobresurt del pla de la façana. Té el mateix tractament que la façana principal, és a dir per mitjà d'un enlluït o arrebossat de ciment i calç. No s'ha pogut visitar el seu interior ja que està completament reformat pels usos d'habitatge. A la part del darrere hi ha un pati descobert.</p> | 08237-58 | Carrer del Pont núm. 34 | <p>L'origen de la parcel·la on es situa aquesta finca seria del període medieval ja que es situa a l'emplaçament de l'antiga sagrera de Sant Quirze desenvolupada de forma ametllada entre els carrers de l'església, del Pont i carrer dels Patis i deixant una zona central al mig que coincidiria amb l'aparcament municipal dels carlins. Existirien un seguit de passos o callissots per a accedir als horts de darrere seu dels quals alguns com el del carrer de l'església entre les finques 3 i 5 han quedat fossilitzats dins de la nova trama urbanística i molts altres han desaparegut. Aquest seria el cas del que hi hauria hagut a l'emplaçament de la Plaça d'Òmnium Cultural o el que hi hauria hagut entre les finques 30 i 32 el qual ha estat embegut per la finca núm. 30 del carrer del Pont i de la que tant sols es conserven indicis a la part del darrere. Amb el temps i fruït del creixement de la vila es va desenvolupar l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont obrint un portal a cada extrem i reforçant-se mitjançant torres i bestorres quadrades i circulars. Tot i així i referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet', element que ens coincideix</p> | 42.1009429,2.2211449 | 435599 | 4661277 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-img20230228110513.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les finestres gotitzants de la planta primera presenten una gran similitud tipològica amb les finestres de la finca núm. 6 de la Plaça Major i les núm. 5 i 7 del carrer de l'Església. Totes elles es caracteritzen per tenir les finestres coronades per un arc tetra lobulat de perfil gòtic i acabat conopial i en el que hi ha inscrites uns rosetes al seu interior. Aquest tipus de finestra i datada de la dècada del 1500 correspon amb un dels símbols de la puixança econòmica de la vila en un moment on el comerç dels teixits i la indústria dels draps es va veure afavorida per un conjunt de mercaders, teixidors i paraires que habitaren en moltes de les cases del carrer de l'Església, del Pont i de la Plaça Major i com a emblema del seu status enriquiren les seves cases amb finestres decorades amb motius gòtics o més tardanament amb llindes de pedra també esculpides. Aquest tipus de finestra correspondria als exemples més antics que es conserven al nucli antic de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94603 | Casa carrer del Pont, 33 o Ca l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-33-o-ca-lespadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVIII-XIX | La casa fa temps que no hi habita ningú. La major part dels pisos estan tancats, les fusteries podriedes, els revestiments de lss façanes perden cohesió i presenten alguns despreniments, la coberta s'ha de repassar i alguns elements decoratius estan en mal estat. | <p>Gran edifici situat entre mitgeres que ocupa tres parcel·les de les antigues cases gremials. Presenta una planta rectangular i fa mitgera al nord amb la finca núm. 35, al sud amb la finca núm 31, amb l'est amb el carrer del Pont i a l'oest amb les hortes de darrere les cases i que miren al ter coincidint amb la traça de les antigues muralles. Presenta una planta rectangular de quatre crugies compostes de PB+ 2P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats i empostissats de fusta i les verticals a base de murs de maçoneria i també pedra. La part posterior coincideix amb la traça de les antigues muralles medievals. La composició de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els cànons classicistes de les façanes més pròpies de les cases del Raval de Barcelona que no pas una casa de poble. A la planta baixa s'obren cinc grans obertures coronades per arc rebaixat que donen accés als baixos de la finca, ocupats per locals comercials. Coincideixen amb cinc balconeres de la planta principal de les quals les tres centrals queden agrupades per un balcó que sobresurt del pla de la façana amb les llosanes de pedra de tipus bisellat, les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada alternats per sèries de volutes i espirals amb formes de llaços tant a la part inferior com superior. El passamà és recte i val a dir que el balcó es sostñe mitjançant tres permòdols Les balconeres dels extrems tenen balcons individuals amb la barana de les mateixes característiques que el balcó central. Totes les balconeres estan decorades amb motllures bisellades i presenten un medalló a la llinda decorat amb motius florals. La planta segona queda separada per un fris corregut i està composta per cinc balconeres de les mateixes característiques que les del pis inferior però amb els balcons individuals i sostinguts per dos permòdols a cada extrem. Finalment la darrera planta segueix el mateix model que els pisos inferiors malgrat que les obertures siguin en degradació. En aquest cas hi ha també cinc balconeres de mides més petites i amb la barana situada a pla de façana amb els barrots de secció quadrada i alternat per sèries de volutes amb motius simples. El ràfec de la coberta format per una cornisa bisellada està sostingut per 12 permòdols de la mateixes característiques que els que sostenen la resta de balcons i que formen una mica de voladís. L'aparell de la façana no es pot veure ja que està emmascarat per un estucat de calç i morter que simula un falç carreuat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del riu Ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. S'organitza mitjançant sèries de quatre arcs escarsers que descansen damunt de pilastres de secció quadrada amb impostes llises. La barana està formada per toves de ceràmica col·locades en diagonal i amb forma de triangle. Aquesta galeria que es projecta a l'oest del cos principal de les façanes hi té annexionada a la part nord un volum quadrangular on hi ha una finestra rectangular en cada pis i corresponent a les latrines. L'aparell de la façana no es pot veure ja que queda emmascarat sota una capa d'enlluït de calç de color marró clar amb els marcs de les obertures, cantonades i separacions de les diferents plantes marcats amb un color beige. No hem pogut accedir al seu interior. A la part del darrere hi ha un pati descobert en el que hi ha adossats un volum rectangular de dues plantes on hi ha obertes dues finestres coronades amb arcs de mig punt de maó ceràmic a cada planta i que es correspone amb dues galeries a la façana de migdia. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Presenta traces d'alguna espitllera paredada fet que permet interpretar-ho com als vestigis d'una antiga torre de defensa pertanyent a les antigues muralles i reconvertida segles més tard amb un obrador relacionat amb la indústria dels draps. Al costat seu hi ha dos murs de còdols de riu, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals que es corresponen amb els vestigis de les antigues fortificacions o muralles. Ambdues estructures (muralla i torre) clouen una mena de pati o era al que s'hi pot accedir mitjançant un portal d'arc de mig punt.</p> <p> </p> | 08237-59 | Carrer del Pont núm. 33 | <p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM ' llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p> | 42.1008136,2.2210137 | 435588 | 4661263 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108120210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114010.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa sobresurt en volum respecte les altres construccions del nucli antic fet que li dona un aire destcat i senyorial. Val a dir que tot el conjunt queda unificat per una sola coberta de dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel ala façana principal. A mes val a dir que agrupa un seguit de construccions a la part del darrere que correspondrien amb antics molins batans o fabriques de teixits, ja que la família dels Espadaler era una família enriquida amb el comerç dels draps de llana. Vala dirq eu aprofitaria els vestigis de l'antiga muralla a la part del darrere. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94615 | Vestigis de les muralles al darrere de les finques del carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-les-muralles-al-darrere-de-les-finques-del-carrer-del-pont | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderni de liquidaciones y amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVII | La muralla es troba integrada a la part del darrere de les finques esmentades i utilitzada com a murs de contenció i de sosteniment dels horts i també de les façanes posteriors de les finques. S'hi evidencien pèrdues del material i de la calç, pedres caigudes, parts afegides, remuntes, desploms. | <p>Es tracta d'un tram de muralles amb els vestigis d'una torre rectangular encastada al darrere de les finques núm. 35, 37, 39, 41, 43 i 45 del carrer del Pont. es tracta de murs utilitzats com a parets de sosteniment de les hortes i patis de darrere de les cases constrüides amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. Alguns trams tenen una alçada que oscil·la des dels 2 a 3 metres d'alçada o inclús més. El tram conservat manté forats de biga i de bastida conservats, vestigis d'espitlleres paredades i també base talussada. En algun tram (finca núm. 35 del carrer del Pont l'alçada és major i es distingeix una estructura quadrangular associada a una possible torre i amb una alçada de més de 5 metres. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada i desbastada. Aquest tram queda interromput a la finca núm. 33 o casa Espadaler. Es conserven uns 25 metres de longitud aproximadament. Aquests elements es poden veure des del darrere de les hortes del carrer del Pont. </p> | 08237-60 | Carrer del Pont 37 i horts de la part del darrere orientats a migdia | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en época Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipalper preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntamemt amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desenvocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1007698,2.2208318 | 435573 | 4661258 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112909.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un element de notable rellevància que caldria documentar graficament , topograficament, realitzar sondejos i cales arqueològiques en els seus paraments i subsòl per valorar que es conserva dels antics murs i que es conserva de les reformes tardanes. Tambe caldria protegir-lo i inventariar-lo en un catàleg de protecció del nucli antic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94616 | Botiga de Queviures de Ca l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-de-queviures-de-ca-lespadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX- XX | La botiga encara està en ús i conserva encara tot el caràcter modernista dels seus orígens ue caldria restaurar-ne les fusteries, vidres i decoració així com els paviments ja que degut al seu ús continuat com a local comercial es conserva en mal estat. | <p>Botiga i local comercial que conserva encara el caràcter originari de quan es va fundar. S'accedeix per la porta situada als baixos de la casa Espadaler per mitjà d'un cancell amb la fusteria de tipus modernista i la part de damunt de la porta d'entrada decorada amb motius de fusta de tipus floral. La botiga pavimentada amb rajoles hidràuliques i dibuixos modernistes està sostinguda per columnes de forja de fust estriat, capitell daurat que sosté el sostre avui rebaixat per plaques de guix però que segurament l'original era amb motllures de guix i possiblement pintat. Al fons de la paret es disposen els armaris i mostradors de fusta pintats de blanc i amb les prestatgeries dividides en diferents registres amb decoració estrriada i capitell daurat. El mostrador i el taulell són de factura similar als armaris conservats. A cada costat del cancell hi ha els aparadors de tipologia similar al cancell. Encara s'utilitza com a botiga de queviures.</p> | 08237-61 | Carrer del Pont núm. 33 | <p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p> | 42.1008693,2.2210027 | 435587 | 4661269 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94616-img20230228110700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94616-img20230228110819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques o gairebé l'única botiga de Sant Quirze que conserva encara els trets modernistes i fundacionals de quan es va obrir. Caldria establir mesures de protecció per evitar que desparèixi. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94617 | Casa carrer del Pont, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-38 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV- XVIII | Fa pocs anys ha estat restaurada d'una forma més aviat encertada respectant les finestres originals i deixant-ne vistos els brancals, estucant la façana amb un morter de color ocre, obrint noves obertures adaptades a les originals i integrades, restaurant la coberta i nous tancaments. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la part nord del carrer del Pont just al davant de la casa de ca l'Espadaler, la finca núm. 35 i 37 del carrer del Pont i al costat de la núm. 40. Es tracta de la característica parcel·la 'gòtica' de casa gremial amb una planta rectangular i composta per una PB+1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Actualment la casa fa cantonada i xamfrà amb la plaça de davant de Ca L'Espadaler, antiga embocadura del carrer dels Patis. Conserva gairebé la composició original de les façanes sud i oest, encara que amb algunes reformes tardanes. La façana que mira al carrer del Pont correspon amb la principal i com la majoria de les cases de Sant Quirze hi ha un major predomini del massís respecte el buit. S'organitza amb una planta baixa on s'obren tes finestres rectangulars que corresponen amb una reforma recent, un primer pis on encara hi ha dues de les antigues finestres reconvertides en balconeres però que conserven encara els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i la llinda rectangular del seu damunt també en pedra picada i formada per un sol bloc monolític. Alternant-se amb aquesta finestra n'hi ha altres dues de senzilles i de mida més petita. Finalment la planta sota coberta està composta per dues finestres rectangulars que emmarquen una galeria o eixida coberta, coronada amb una llinda de fusta i protegida per una barana de forja amb barrots simples de secció circular i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i construïda en bigues de fusta que sostenen un encadellat ceràmic. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament arrebossada de ciment remolinat i pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista les cantonades, muntants i llindes de les obertures que són en pedra picada. La façana que mira a la placeta presenta la mateixa forma i composició que la principal i val a dir que coincideix amb el pinyó de la coberta. De la mateixa manera que la façana que mira al carrer del Pont hi ha un predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues portes, una d'accés al garatge i de factura molt recent i una segona d'accés a l'habitatge. Al primer pis hi ha encara dues de les antigues finestres originals de la casa de mida rectangular i formades per obertures de dimensions més aviat reduïdes amb els muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari, perfil bisellat i ampit també bisellat Damunt seu i coincidint amb la planta del sota teulada hi ha dues balconeres més situades damunt de les finestres del pis principal amb els balcons protegits per una barana de forja simple amb barrots de secció circular la qual no sobresurt del pla de la façana i que sembla correspondre amb una reforma moderna. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de ciment remolinat i pintat de color ocre la qual deixa a la vista les cantonades i bastiments de les obertures i elements originals en pedra picada de tipus calcari. De la mateixa forma que la façana principal, també està protegida per una barbacana de fusta i maó ceràmic que sobresurt del pla de la façana. No hem pogut accedir al seu interior ja que està molt remodelada i convertida en habitatges unifamiliars.</p> | 08237-62 | Carrer del Pont núm. 38 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.Amb tot i tenint en compte que la casa fa cantonada al carrer dels Patis hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 fent referència al núm. 3 que segons la lògica de la numeració del carrer i tenint en compte que el núm. 2 i 4 van desparèixer en construir-se la placeta actual, la finca núm. 3 ocuparia el solar de la casa que estem descrivint. Segons aquest mateix manual. la casa pertanyia a Noguera Saturnino ' <em>por una casa con pequeño hierto adyacente a la calle de los Patios número 3' </em>amb un valor de 100 lliures (AMQ. Cuaderno de liquidacions y amillaramiento 1862. Inscripció núm. 94). sembla ser que segons els documents consultats per Serrallonga als apèndix II i III i extrets del llibre d'arrendaments de 1781 l'ACM, carpeta 15 o carta del Mostassaf del 1784-85 o la 'Registro de vesanas de los años 1828-30' extret de l'ACM, carprta 17. En tots aquests registres, eswpecialment el primer els Noguero Noguera procedien de Montesquiu i val a dir que el 1828 tenim doumentat un tal Ignasi Noguer, teixidor, veí de Sant Quirze de Besora al carrer del Pont. Tanmateix a la casa que estem fent al·lusió.</p> <p> </p> | 42.1010026,2.2209386 | 435582 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103957.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que malgrat hagi estat molt transformada conserva encara molts elements de la fàbrica original especialment a la planta primera tot i que la planta baixa hagi estat molt transformada per adaptar-la als nous usos de la finca. Tot i així tant el color de la façana, l'acabat del ràfec de la coberta, el tractament dels acabats i revestiments de façana i la volumetria es mantenen respectuosos amb l'entorn i amb l'arquitectura popular del nucli antic de Sant Quirze. La casa correspon a la clàssica casa de tipus gremial desenvolupada al llarg de l'edat mitjana i reformada els segles XVI i XVII. Guarda moltes relacions amb altres cases del carrer del Pont de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94618 | Mosaic de la Farmàcia del carrer del Pont, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-farmacia-del-carrer-del-pont-45 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XX | Conservat a l'entrada i cancell del la farmàcia on els propietaris en tenen cura del seu manteniment. Queda protegit darrere una persiana quan la farmàcia tanca. | <p><span><span><span>La finca del carrer del Pont núm. 43 i 44 correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres que ha estat molt transformada al llarg dels anys i gairebé no conserva res dels seus origens. Consta d’una parcel·la rectangular de PB + 3 pisos i cobert amb teulada a dues vessants de teula cerámica àrab damunt de bigues de formigó i amb el carener paral·lel a la coberta que mira al carrer del Pont. Es trcata d’una construcció molt recent que ocupa l’emplaçament d’una vella casa gremial. El mosaic situat a sota del cancell de l’entrada hi té representat amb la técnica del trencadís la copa amb la serp com a símbol de les farmàcies a dins d’un arbre i al seu voltant dues fulles i amb el nom de 'Farmàcia Besora”. Representa l’arbre familiar arrelat al terra amb les dues fulles que corresponen amb els dos fills, hereus del negoci situats al costat. El mosaic combina diverses tonalitats de verd, vermells, ocres i blancs. Va ser realitzat als anys 1950.</span></span></span></p> | 08237-63 | Carrer del Pont núm.45 | <p><span><span><span>En el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica que aquesta finca estaba a amans de Maria Banch <em>Por una casa con su huerto adjunto en la calle del Puente núm. 44</em> amb un valor de 240 cèntims. </span></span></span></p> <p>Aquesta finca va ser completament enderrocada i transformada en el moment que es va construïr el bloc d'habitatges actual en que es va construïr la farmàcia amb el mosaic. Aquesta construcció va ser feta els anys 1950 i seixanta del segle XX</p> | 42.1010285,2.2205417 | 435549 | 4661287 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120434.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Interessant obra d’art que recorda els mosaics modernistes però que en realitat va ser fet els anys 1980 pels propietaris actuals de la farmàcia. Representa les arrels familiars (arbre gran) amb les seves descendències (arbres petits de cada costat) corresponents als hereus del negoci. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94619 | Casa carrer del Pont, 49, 51 i 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-49-51-i-53 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> | XIX | El conjunt dels dos blocs que serviren per acollir treballadors de les fàbriques avui dia estan deshabitats i els pisos buits amb les cobertes en mal estat, pèrdues del material de cohesó, pedres despreses i enlluïts parcialment caiguts. | <p><span><span><span>Conjunt de blocs d’habitatges destinats a treballadors de les fàbriques de Cal Trinxet i Cal Guixà i erigits entre el 1899 i 1900 a prop del tancament del portal del carrer del Pont i delimitant amb el raval desenvolupat al costat del camí entre el que seria el pont i el portal , en un moment que Sant Quirze patia un puixant creixement econòmic i industrial fruit de les empreses creades al costat del riu (Can Trinxet a l’emplaçament de l’antic molí bataner nou) i Can Guixà. Per a poder acollir treballadors vinguts de fora, els empresaris i amos de les mateixes fabriques van haver d'erigir blocs d’habitatges de nova creació a cada extrem del carrer del Pont i del carrer Torelló. Es tractava de dues parcel·les que aglutinen tres finques de planta rectangular i compostes per PB + 2pisos i sota teulada coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions internes són amb forjats de fusta i les parets de maçoneria. La composició és geomètrica i ordenada , típica de l’arquitectura industrial amb un predomini del massís respecte el buit i amb lús del maó cuit combinat amb pedra. A la planta baixa s’obren diverses portes que accedeixen a locals comercials, tallers oi obradors algunes d’elles coronades amb llinda de fusta, altes amb un arc de mig punt de maons ceràmics. També hi ha l’accés als habitatges de la planta superior resolts mitjançant portes amb gelosies i reixes de ventilació fetes en ferro forjat i amb les dates de 1899 i 1900 corresponents amb l’acabament dels pisos. En total hi ha 7 portes a la planta baixa repartides entre les finques 49, 51 i 53 i tres accessos als habitatges. La distribució de la planta primera és a partir de la seriació d’alternar finestres rectangulars i balconeres amb balcons sobresortint del pla de la façana i amb les llosanes de pedra i balcó de forja amb els barrots tornejats. En total hi ha 6 obertures per les núm. 49 i 51 i 5 més a la núm. 53. Els muntants i brancals són de maó ceràmic i coronats per arcs rebaixats també de maó. La planta segona erigida damunt de la de sota seu presenta el mateix nombre d’obertures i amb la mateixa disposició amb la diferencia que els balcons tenen menys volada. Una cornisa correguda separa externament aquestes divisions. L'amplada sota teulada està il·luminada per petites finestres de ventilació de mida rectangular i situades en la mateixa posició que les de les plantes inferiors i amb la diferencia que les del núm. 49 i 51 són més petites que el núm. 53 També estan separades per una cornisa de maó. La façana és coronada per una cornisa de tres filades de maó ceràmic disposat en degradació que sosté la coberta. Les finestres de les golfes del núm. 53 són més grosses, coronades per un arc molt rebaixat de maó i la cornisa que corona la façana té dues filades de maó pla i un fris decoratiu de dent de serra en maó ceràmic. A la reixa de la porta hi ha les inicials GR o Ramon Guixà, promotor dels habitatges. L’aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de ciment i disposats en filades irregulars i horitzontals amb els brancals de les obertures fetes amb maó ceràmic seguint les tècniques de l’arquitectura industrial. A la façana del darrere que mira a les hortes hi ha un predomini del buit respecte el massís ja que està protagonitza per galeries coronades per arcs rebaixats sostingudes per pilars de pedra damunt d’impostes i cornises i amb les baranes dels balcons amb barrots de ferro de secció circular i passamà pla. A cada planta hi ha un conjunt de quatre arcades repartides en les tres plantes pis i a les golfes hi ha obertes unes petits finestres quadrangulars de ventilació .</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08237-64 | Carrer del Pont núm. 49, 51 i 53 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas del bloc d'habitatges en el que ens estem referint i també els ja citats al carrer de Torelló a la part baixa on guarden moltes semblances arquitectòniques a raó que foren construïts en un mateix període constructiu, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó</p> | 42.1009370,2.2201923 | 435520 | 4661278 | 1899-1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113529.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | JR | Conjunt d'habitatges construïts a finals del segles XIX i principi del XX per acollir treballadors de les fàbriques de Can Trinxet i Can Guixà. De fet aquests dos edificis van ser finançats pels amos de Can Guixà com ho testimonien les inicials que hi ha gravades en les reixes de les gelosies de damunt de la port. Guarden estretes relacions amb les finques del carrer Torelló, doncs tenen la mateixa tècnica constructiva, composició de les obertures en les façanes.Reuneix ells cànons i les característiques pròpies de l'arquitectura industrial del país. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||
| 94620 | Casa carrer del Pont , 58 i 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-58-i-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorila</p> <p>AMQ. 'cuaderno de liquidaciones y amillaramineto' 1862</p> <p>ACM.'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15</p> <p>ACM 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. Carpeta 17</p> | XX | Façana que conserva encara els trets i caràcter original de la casa malgrat que estigui completament abandonada amb el revestiment caigut i desprès, algunes obertures alterades i modificades, les de les golfes tapiades i la coberta en mals estat. Caldria fer una neteja i un sanjemant per recuparar la fisonomia original | <p>Casa entre mitgeres conservada a la part nord del carrer del Pont fora de l'emplaçament de l'antic portal del pont en una mena de raval o barri extramurs desenvolupat a costat de l'antic camí ral i delimitat per l'antic portal del Pont i el mateix Pont damunt del Ter. Ocupa la clàssica parece·la de casa gremial entre mitgeres formada per una planta rectangular i amb la façana que mira al carrer del Pont i la part del darrere al carrer de les Roques. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Consta d'una planta baixa on s'obren dues portes, una amb reixa i gelosia de ventilació d'accés als habitatges i una segona d'entrada a un local comercial. La primera coronada en arc rebaixat conserva encara la fàbrica original de maó ceràmic tipus totxo. La segona en canvi està molt reformada. Damunt seu i coincidint amb el primer pis s'obren dues finestres que pareden antigues balconeres coronades en arc rebaixat i amb els muntants també de maó ceràmic de la mateixa factura que la planta baixa. Emmarquen una tercera obertura també de maó i coronada en arc de mig punt, avui paredada. La darrera planta hi ha tres finestres també paredades o antigues eixides o assecadors. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades barrejades amb fragments de maó i totxo cuit. Els brancals de les obertures també són de maó. </p> | 08237-65 | Carrer del Pont núm. 58 | <p>No hem trobat masses referències històriques que facin al·lusió en aquesta finca ja que no ens surt esmentada en cap de les fonts escrites consultades (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ) ni tampoc en els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicats per Joan Serrallonga en el seu llibre (Serrallonga Urquidi, J; 1998. Apèndix 2 i 3). 'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15', 'carta del Mostassaf' i la carpeta 17 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. No obstant això i segons el que ens comenta Serrallonga aquest edifici com molts altres del nucli antic de Sant Quirze de Besora formava part d'un dels molts telers, obradors i teixidors que es van instal·lar a la vila al llarg del segle XVI a XVIII. Serrallonga documenta 37 paraires, 20 teixidors de llana, tres molins drapers a mans dels Ginestet, famílies vassalles i càrrecs de confiança del comte de Santa Coloma, de la mateix manera que els Bruch, Vinyes i Ginestet... i controlats sota les ordes i directrius d'un mateix gremi de teixidors. Entre 1770 i 1790 el comte de Santa Coloma, propietari dels molins bataners de Sant Quirze imposa que hauran de teixir i batre peces tant de Sant Quirze com dels pobles del voltant tot i que el gremi de teixidors ho impedia. i en tal efecte sorgeixen bandositats i enfrontaments com a símbol de la crisi que el sector patia. Tot i així l'activitat llanera continuava sent pròspera. Ho testimonia el fet que el 1770 el paraire Font i Palau compra una casa al carrer del Pont, Josep Ginestet lloga el molí draper i Agustina Serrallonga continua fent funcionar l'altre molí draper de Sant Quirze. Ente el 1787 i 1789 es documenta un plet entre els teixidors de Sant Quirze i els de Borredà ja que hi havia peces que es manufacturaven en aquella vila berguedana i fora del control del gremi. A finals del segle XVIII s'evidencia una crisi en el comerç i manufactura de la llana i un creixement de la filatura i del cotó que donaran pas a una font d'ingressos i que serà el símbol econòmic del segle XIX. Així doncs molts dels antics batans es reconvertiran en noves fàbriques tèxtils per acollir els nous telers aprofitant la mateixa infraestructura hidràulica dels vells molins i donant pas a les noves fàbriques tèxtils. Així doncs molts dels antics obradors erigits al llarg del carrer del Pont seran abandonats i reconvertits en habitatges per acollir els nous treballadors de les futures fàbriques tèxtils</p> | 42.1010464,2.2198848 | 435494 | 4661290 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94620-img20230228111302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspon a una antiga adoberia o molí bata amb les obertures per als assecadors de les pells a la part de dalt. Tant la tipologia arquitectònica com la composició de les obertures en façana ens fan pensar en una edificació de tipus industrial que no pas amb un habitatge ja que no guarda cap mena de relació amb els edificis dels entorns. Recorda les adoberies de Vic, Torelló entre altres. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94621 | Casa carrer del Pont, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56 | <p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII-XIX | Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p> | 08237-66 | Carrer del Pont núm. 56 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p> | 42.1010405,2.2199354 | 435499 | 4661289 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94622 | Casa carrer del Pont, 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-64 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII | Casa que conserva més o menys en bon estat l'estructura original de les cases gremials de Sant Quirze amb la planta baixa, primer pis i sota teulada amb eixida. Val a dir que la casa és deshabitada amb les obertures tapiades amb maó ceràmic i per tant això incrementa el fet que la finca es degradi notablement i la coberta sense tenir reparacions tingui filtres d'humitat. Tot i així la casa es conserva més o menys en bon estat. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la rectangular de dimensions més aviat reduïdes a la part nord-oest del carrer del Pont. Cor respon . Delimita amb la finca núm. 62 i 66 i per la part del darrere amb el carrer de les Roques. Es tracta d’una finca que consta de PB+ 1P+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s’orienta al carrer del Pont. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una disposició de les obertures de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s’obren dues portes, una d’elles corresponent amb l’accés a l’obrador i la segona de dimensions més petites i d’accés a l’habitatge. Ambdues portes són allindades amb pedra picada de perfil bisellat i cal destacar la inscripció de damunt de la porta d’entrada principal amb la data de any 1677.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres allindades amb pedra amb el perfil bisellat, els muntants i llinda de pedra picada, amb ampit també bisellat i una inscripció a la finestra de la part dreta on hi ha incisa la data de 1611 a dins d’un medalló. L’altre finestra és completament llisa. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha una eixida descoberta que ocupa tota l’amplada de la façana i que està protegida pr un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit per una capa d’estuc o enlluït de calç de color ocre que deixa entreveure únicament els marcs de les portes, llinda i ampits en pedra picada. </span></span></span></p> | 08237-67 | Carrer del Pont núm. 64 | <p><span><span><span>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” . </span></span></span></p> | 42.1010026,2.2194770 | 435461 | 4661285 | 1677 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-20230608104230.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica parcel·la de finca gremial entre mitgeres amb unes característiques molt pròpies de les cases comuns desenvolupades a partir del segle XVII i sobretot XVIII fruit de la puixança econòmica de la vila i l’aparició de les classes artesanes i fortes similituds a altres finques de l carrer del Pont i també carrer Església . Aquesta finca es situaria fora de muralles en un sector o raval desenvolupat al costat del carrer que procedent del pont accediria a l’interior de la vila per mitjà del portal del pont situat on hi ha les finques núm. 51, 53 i 56 respectivament. Aquest raval acolliria ferreries, estables i altres tallers relacionats amb el pas el camí ral. Molt a prop hi hauria el denominat “mal pas” o pas dolent er accedir al pont. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 94679 | Casa carrer del Pont, 57-59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-57-59 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVI-XIX | La casa núm. 55 i 57 que és al que mira al carrer de Sant Josep fa temps que està abandonada amb les obertures paredades, la coberta en mal estat i els revestiments de la façana en part despresos. Precisament la façana que mira al carrer de Sant Josep i que coincideix amb el passatge de sota les vies del tren és la que presenta un estat de conservació més deplorable amb importants capes d'humitat. L'antic callerot entre les finques 57 i 59 del carrer del Pont esta paredat i actualment és un passatge interior entre les cases. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic i urbà format per tres finques (La núm. 55, 57 i 59) unificades en dos grans volums i separats per un callissot o callerot central, avui paredat i utilitzat com a passatge interior de les cases. El cos que mira al carrer de Sant Josep consta de dues crugies situades a diferent nivell i compostes per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al carrer del Pont. Presenta un major predomini del massís respecte el buit amb una composició més aviat ordenada i geomètrica. L'accés es fa per mitjà d'una porta coronada per un arc de mig punt de perfil rebaixat en maó ceràmic i al seu damunt i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars que emmarquen una balconera central situada damunt de la porta i amb el balcó de ferro forjat de barrots simples de secció circular i passamà recte i situada a pla de la façana. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color ocre. La façana que mira al callerot té un predomini del massís respecte el buit i amb una composició d'una sola finestra oberta a nivell del primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i disposats de forma aleatòria al llarg del mur de la façana. Únicament són en pedra picada les cantonades i els bastiments de les obertures que s'alternen amb maons ceràmics. La façana que mira al passatge de sota les vies del tren també té un predomini del massís respecte el buit i en ella s'hi obre un finestra de reduïdes dimensions de pedra picada amb els bastiments també de pedra, llinda recta i ampit bisellat. aquesta façana presenta diversos nivells, ja que originàriament eren dues finques entre mitgeres i assentades aprofitament el desnivell del terreny. La part més baixa i tocant amb el carrer de Sant Josep és la que guarda més el caràcter originari de les parcel·les entre mitgeres i formada per una planta baixa i un pis amb la coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana del darrere seguint el mateix ordre que la façana que mira al carrer del Pont. En quant a la composició de les obertures hi ha dues obertures a la planta baixa i dues més al primer pis amb els bastiments de pedra picada i l'ampit bisellat. El parament no és visible ja que esta revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç que en dificulta la visió de la seva fàbrica que possiblement és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i units amb argamassa de calç. Entre aquesta finca i la núm. 59 de nova construcció encara es conserva l'antic passatge o callissot de separació entre les cases i utilitzat com a hort i jardí</p> | 08237-68 | Carrer del Pont núm. 55, 57-59 | <p>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa no ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” .aquesta casa podria ser identificada amb la que s'esmenta com a 'mal pas' degut a la proximitat al Ter i estar situada a la part inferior del carrer del Pont.</p> | 42.1008952,2.2195171 | 435465 | 4661274 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-20230608104321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94679-img20230228111351.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat el seu estat de deixadesa i abandó conserva encara els trets bàsics i característics de les cases gremials de Sant Quirze desenvolupades als afores de la muralla entre el pont i el portal del pont. Es tracta de dues parcel·les 'gòtiques' de finques entre mitgeres unificades en una de sola però que conserven encara la volumetria i la disposició de les obertures originaries de les cases del 1600. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94680 | Casa del carrer de les Roques, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVIII | La finca fa pocs anys ha estat rehabilitada i restaurada. Se n'ha repicat l'arrebossat de la façana i s'ha rejuntat amb ciment pòrtland, s'han sorrejat les llindes de fusta de les diverses obertures i la coberta ha estat refeta amb bigues de fusta i teula ceràmica respectant-ne lla volumetria, composició de les obertures i alguns elements de l'interior | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la par sud de l'inici del carrer de les Roques i fent mitgera amb la finca núm. 5, avui dia conservada a nivell de fonaments ja que va desaparèixer en el moment d'obrir la via del Ferrocarril i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta d'una parcel·la de planta més aviat rectangular de dues crugies i composta de PB+ 1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener mirant paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta que sostenen sostres empostissats mentre que les verticals són amb obra de maçoneria. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'habitatges. Així doncs a la part del mig de la plata baixa s'obre l'entrada a la casa resolta amb una porta coronada amb una llinda de fusta i amb els muntants de pedra picada Al costat de llevant hi ha oberta una finestra que conserva encara la llinda de pedra originaria. A la planta primera s'obren dues finestres rectangulars amb llinda de pedra i festejadors interns i una balconera més tardana ala part central amb els bastiments de maó ceràmic. El balcó és amb barana de forja i barrots de secció circular situat al pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes hi ha obertes dues finestres rectangulars de maó ceràmic que resten aixoplugades per la barbacana de bigues de fusta i maó ceràmic que a manera de ràfec sobresurt en forma de voladís de la línia de façana. L'aparell és de pedra i maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular i horitzontal i unides amb argamassa de calç, avui pòrtland gris. Tant les cantonades com també els bastiments i llindes d'algunes obertures són de pedra picada i també de totxo cuit. Val a dir que hi ha alguns panys de mur de la planta baixa que presenten un aparell de carreus de pedra mes ben treballats que fan referència a construccions més antigues. La façana posterior està molt alterada fruit de les reformes posteriors. A l'antic pati hi ha un jardí amb piscina.</p> | 08237-69 | Carrer de les Roques núm. 3 | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pel núm. formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca.</p> | 42.1011059,2.2192615 | 435443 | 4661297 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112250.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa correspon amb una de les més antigues de Sant Quirze. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob, cit 1998 és una de les poques que té una llinda de fusta amb la data de 1600. El mateix Serrallonga la denomina com a 'cal Campaner'. Segon el mateix autor aquestes llindes són precedents a les de pedra que es posaran damunt de les portes de les cases a partir de la fi del 1600 i sobretot e 1700. No obstant això la casa aprofitaria vestigis de construccions més antigues. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94681 | Casa del Carrer de les Roques, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVII | Finca integrada a la núm. 3 del carrer de les Roques a mans dun mateix propietari i restaurada seguint el mateix criteri que la núm. 3 del mateix carrer. | <p>Petita casa i parcel·la entre mitgeres situada entre la finca núm. 3 del carrer de les Roques i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta de la clàssica parcel·la 'gòtica' de casa entre mitgeres formada per una planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, i u primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de les Roques. Les divisions horitzontals són amb forjats i sostres empostissats de fusta i les verticals en parets de maçoneria. La composició de la façana és molt simple i senzilla amb un predomini del massís respecte el buit amb una porta oberta a la planta baixa de tipus rectangular coronada per una llinda de fusta, avui arrebossada i una finestra de pedra picada amb els bastiments llinda i ampit de pedra situada a la planta primera. damunt seu hi ha la barbacana de la coberta formada pel voladís de la mateixa teulada. L'aparell està completament revestit per una capa de morter de calç i pòrtland que deixa a la vista els muntants i cantonades de les obertures en pedra picada. L'aparell constructiu sembla que seria maçoneria de còdols de riu i possiblement també parets de tàpia. La finca està embeguda per la núm. 3 del mateix carrer i a mans d'un mateix propietari.</p> <p> </p> | 08237-70 | Carrer de les Roques núm 2 (embegut per la finca núm. 3) | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedeia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pe r l'anterior formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca </p> | 42.1010873,2.2191661 | 435436 | 4661295 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94681-20230608104429.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Es tracta de la característica casa gremial d'origen baix medieval i amb continuïtat en època moderna quan va ser reformada. Segons la seva tipologia constructiva guarda notables relacions amb les cases enderrocades del carrer Torelló i també les que encara resten amb els núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. Sembla que la casa dataria de mitjans del 1500. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94682 | Casa del Passeig del Ter, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-ter-15 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | La casa fa temps que està deshabitada i tancada amb les portes de la planta baixa paredades. Presenta pèrdues de les capes de revestiment, filtracions a la coberta i fusteries i sostres en mal estat. La façana del carrer de les Roques té alguns tajs on el revestiment i la pintura ha caigut i es deixa a la vista la fàbrica constructiva de maó i maçoneria | <p>Es tracta d'una construcció construïda amb unes característiques pròpies de l'arquitectura industrial i situada al principi del carrer de les Roques fent cantonada i xamfrà amb el passeig del ter prop d'un indret que antigament es denominava 'el mal pas' degut a l'estretor que hi havia entre les cases de la vila i de en els penya-segats del ter. La construcció té una planta trapezoïdal que s'adapta a la topografia del carrer. Consta de PB+ 1 P+ golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta mirant a cada costat de la façana. Les divisions horitzontals són mitjançant forjats i empostissats de fusta i les verticals amb maó ceràmic. La composició de la façana és regular i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. La façana que mira al passeig del Ter es compon per mitjà d'una porta coronada en arc de mig punt on hi ha una gelosia en forma de reixa de forja disposada en forma de ventall amb els barrots trenats que parteixen d'un nucli en forma d'estrella i amb les unions de les diverses peces formant claus forjats acabats en forma de flor. Els barrots són trenats. La reixa descansa damunt d'una biga de fusta motllurada que fa de separació entre l'espai de la porta i la reixa. Al seu costat esquerre hi ha una finestra coronada també en arc de mig punt i protegida també per una reixa de ferro forjat de les mateixes característiques que la gelosia, és a dir amb els barrots de forja de tipus trenat i amb les unions de les diverses peces de ferro formant flors de tipus decoratiu. La part inferior és amb una forma de bulb. Aquesta finestra esta coronada per un de maó ceràmic. Damunt seu i coincidint amb la planta segona que està separada per una cornisa de maó ceràmic hi ha oberta una balconera coronada en arc rebaixat i amb un balcó amb la barana de ferro forjat amb una forma de bulb i amb les barrots de ferro forjat i de secció trenada. El passamà és recte i val a dir que en els punts d'unió de les diverses peces que configuren el balcó estan decorada mitjançant peces de forja en forma de flor. La fusteria de les balconeres està emmarcada mitjançant barretes emmarca vidres i porticons interiors. Aquesta obertura i seguint el criteri establert a la resta de les edificacions d'aquest període està emmarcat per un guardapols de maó ceràmic. Al costat esquerre s'obre una finestra coronada en arc rebaixat i amb un marc exterior de maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivell de golfa que està separat per un registre o fris de maó ceràmic hi ha dues finestres més de les mateixes característiques que la resta de les ja descrites en aquesta façana. Corona la façana un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada composta per bigues de fusta i peces de maó ceràmic. L'aparell constructiu és de maçoneria amb els emmarcaments de les obertures, frisos decoratius i cantonades amb maó ceràmic revestit per una capa d'estuc o enlluït i pintat de color blau clar. La cantonada està feta per una franja vertical de maó ceràmic revestit que sobresurt del pla de la façana en forma de pilastra decorativa. En quant a la façana que mira al carrer de les Roques presenta una composició molt geomètrica a base de tres finestres coronades per un arc de perfil rebaixat amb els contorns emmarcats i situades a cada pis. de la mateix manera que la façana principal que mira al Passeig del ter, aquesta façana també està separada per cornises motllurades de maó ceràmic, les cantonades sobresortint del pla de la façana i la coberta sobresortint en voladís. L'aparell de maçoneria i maó ceràmic no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç pintat de color blau clar i verd. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-71 | Passeig del Ter núm. 15 | <p>Aquest conjunt datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic. Possiblement la construcció de la casa va lligada amb la resclosa de captació situada a sota del mal-pas i que es va urbanitzar a principi del segle XX juntament amb l'embocadura del carrer del Pont.</p> | 42.1010780,2.2190444 | 435425 | 4661294 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228112234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111437.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa de característiques pròpies de l'arquitectura industrial i ferroviària. De la mateixa manera que ho són molts edificis de del nucli antic de Sant Quirze i també dels voltants seria erigida per acollir famílies i treballadors de les fàbriques de Can Guixà o can Trinxet segons el que sembla aquesta casa deuria acollir a famílies d'enginyers o altres càrrecs importants dins de la fàbrica per les característiques de l'edifici. Conserva en molt bon estat la fàbrica originaria tot i que caldria rehabilitar-la ja que els revestiments estan despresos i algunes motllures han caigut, Cal destacar-ne les peces de forja com ara baranes de balcons, reixes i gelosia. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 94683 | Vestigis de la primitiva església medieval de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-primitiva-esglesia-medieval-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. EL castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local 1. L'avenç i Diputació de Barcelona. Apèndix !</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI ; 1972. 'l'natic terme feudal de Besora i lles seves parròquies de Santa Maria i Sant Quirze'. Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1973. 'Les parròquies de santa Maria i Sant Quirze de Besora',Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1995. 'Els mil cent anys de l'existència de Sant Quirze de Besora'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1997)'Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?'. Programa de la Festa Major. Ajuyntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. Besora-6, Plec 3 nº2107</p> | X-XI | Restes de l'antiga església medieval integrades a la nova construcció barroca erigida a partir de 1781 i formant part d'una de les capelles del presbiteri dedicada a Sant Josep i situada a la part nord-est del conjunt edificat. Els murs de la façana sud estan integrats dins de la cambra de la calefacció amb la qual cosa la finestra de doble esqueixada que es pot veure en una de les parets dona a 'interior d'aquesta cambra. L'estat de conservació és bo. | <p>A la part nord-est de l'església i coincidint amb el que seria la capçalera de la nau nord de l'església de Sant Quirze entre l'espai del presbiteri hi ha una petita capella dedicada a Sant Josep. Es tracta d'un espai de planta rectangular allargassada situat de forma paral·lela a la paret nord del presbiteri i comunicat mitjançant una porta o pas obert a la paret sud de la mateixa. Aquest espai està cobert amb una volta de canó de mig punt i les parets que la sostenen tenen una amplada considerable. A més a mes a la part nord-est i a tocar amb la cantonada hi ha oberta una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada que recorda molt la tipologia de les finestres romàniques o fins hi tot pre romàniques de moltes esglésies tenint en compte que l'origen de l'església seria de mitjans del segle IX i X. A més al paviment format per toves ceràmiques en forma de cairó hi ha encara els vestigis d'una lauda sepulcral d'un enterrament familiar on hi ha la representació d'un crani i d'una calavera. Val a dir que la connexió amb la nau neoclàssic es fa mitjançant un arc former descentrat respecte l'antiga nau medieval i comunicat de manera forçada amb el cos de la nova església fet que permet interpretar que corresponen a períodes i fases diferents ja que si haguessin estat fets en el mateix moment estaria completament centrat cosa que no és el cas. A més a més damunt del pas de comunicació amb el cos del presbiteri de l'absis principal hi ha encastat en el gruix de la paret un armari per a les relíquies i objectes litúrgics i tancat per una porta de fusta amb tres claus i amb els golfos o tancadures de ferro forjat. Aquest element recorda a altres conservats en molts monestirs catalans com a ara a Santa Maria d'Alaó a l'Aragó o santa Maria d'Arles (Arles Sur tec al Rosselló francès) o a l'església de Santa Maria de Palau de Rialb a la Noguera i dins el municipi de la Baronia de Rialb. Altres vestigis medievals de l'antiga església en seria el mur nord de la nau neoclàssica que tanca la capella de la Verge de Montserrat i que presenta un determinat desplom que no és degut a la volta moderna sinó a una antiga volta desapareguda com a ampliació de la nau primitiva. Val a dir que és en aquest punt on hi ha oberta l'antiga porta d'entrada a l'església, visible des de la part externa, fet que permet reforçar aquesta hipòtesi. </p> | 08237-72 | Església parroquial de Sant Quirze de Besora. C/Església S/N | <p>L'església de sant Quirze seria erigida en el marc de tornar a ocupar el territoris teòricament despoblats del niu comtat d'Osona organitzat el 798 pel comte Borrell d'Osona-Cerdanya després de ser ocupada però que a fruit d'una revolta interna (revolta d'Aisó) promoguda pels antics ocupants i els nous dominis carolingis va fer que aquest territori no es consolidés fins en època del comte Guifré el Pilós. L'origen de Sant Quirze segons el mateix Antoni Pladevall especifica que és confòs degut a que la documentació escrita no dona un origen gaire clar i precís i amb tres dates que ballen 887, 897 i 898.</p> <p>Segons Pladevall la referència més antiga data de 855 i correspon amb una referència que hi ha en la dotació que els comtes Guifrè i la seva esposa Guinedilda fan a la seva filla Emma del monestir de Sant Joan de Ripoll, dit més tard de Sant Joan de les Abadesses. En aquesta dotació i entre les diverses possessions ja hi figura el terme i església de Sant Quirze de Besora. <em>'et in castro Bisora, ecclesia Sancta Maria Virginis, cum decimis et primiciis, et ecclesia sancti Cyrici et cum decimicis et primiciis carum et suum alodem' (PLADEVALL FONT, ANTONI, 1995). </em>Per tant si fem cas de l'esmentat document aquesta església ja seria edificada anteruorment i per tant amb un origen encara més antic. </p> <p>Posteriorment el 887 va tenir lloc la consagració de l'església de Sant Joan de les Abadesses pel bisbe Gotmar i entre les seves dotacions hi havia les esglésies del Bisaura <em>'et tradimus in castro Bisaura eclesia Santcta Maria cum eclesia Sancti Cirici et cum illorumapendicibus et cum alodiis' (PLADEVALL FONT, ANTONI,1972, 1973, 1995, 1997)</em></p> <p>Per tant novament el lloc ja hi figura com a possessions del mateix monestir. Monsalvatge especifica que el bisbe Gotmar el 897 hauria consagrat les esglésies de Sant Quirze</p> <p>Finalment i en concret el 898 en els registres dels Canalars del monestir de Sant Joan i trobats a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, 1993 ) que corresponen a còpies tardanes especifica que l'església de sant Quirze ja està consagrada.</p> <p><em>'ecclesia in honore beati (Quirico) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honori beati Iohanes didicatum abitum ratique concederet' </em> .</p> <p>Ara bé i tenint en compte que els documents ripollesos del 855 i 857 poden haver estat falsejats degut a que els monestirs moltes vegades es veien pressionats per les cobdícies senyorials, en aquest cas els Tallaferro de Besalú els qual pretenien dominar el monestir i els monjos moltes vegades per salvar els drets i fidelitats ja existents falsificaven els documents. Aquest en seria el cas del document de Sant Joan considerat per Pladevall 'quod Formam' o falsificació per preservar els drets.</p> <p>tot i així i una vegada consagrada el nucli desenvolupat al voltant de l'església no depenien directament del monestir, sinó que depenien de la parròquia i únicament havien de prestar fidelitat al monestir van ser els drets de la parròquia al monestir o les persones que habitaven en terres donades la monestir. Aquest fet seria corroborat per un document del 921 on especifica que l'abadessa Emma va comprar a Geldmir una peça de terra que es trobava in apendico castro bisaura' al lloc de terra de Recosind (PLADEVALL FONT, 1997).</p> <p>Posteriorment tindrem l'església de sant Quirze constantment documentada per les notícies del segle X, XI i XIII. </p> <p>Consta que el 1372 en una època que el terme de Besora que inclou Santa Maria, sant Quirze, Sora i Montesquiu tenia poc més de 25 masos i pagava al monestir de Sant Joan un total de 32 sous, 16 pernils, 20 quarteres de civada i 35 sexters de vi (Pladevall, 1972).</p> <p>Consta que entre el 1018-1023 la famosa comtessa de Barcelona (Eremessenda de Carcassona) morirà en una casa situada a prop de l'església de Sant Quirze va infeudar el castell de Besora als comtes Guifrè de Cerdanya i després a Bernat de Tallaferro que acabà retornant al casal de Barcelona. es senyors del castell hi establiren un vicari que administrava la justícia i assegurava a defensa. Al llarg del segle XIII s'esmenta que l'església hi tenia tres altars, un dedicat a Sant Quirze i Santa Julita, un altre a Santa Maria i un darrer a Sant Joan.. No obstant la de Sant Maria podria correspondre a la del castell i la darrera de Sant Joana un altre lloc per tant es fa difícil saber si corresponen a tres altars dins d'una mateixa església o repartits en altres indrets. </p> <p>En aquests altars s'hi cobraven un seguit de delmes i primícies que els administrava el cavaller de Ramon de Guàrdia del castell de Guàrdia i que lliurava al monestir. No és fins a la dècada del 1600 quan arrel de diverses visites pastorals s'hi documenten nous altars com el dedicat al Roser (1582), Sant Isidre (1622), St crist /1680) i Sta Rosa (1686). En aquesta data subsistia l'altar de Sant Joan i el de Santa Maria s'havia convertit en el del Roser, El rector era Joan Codinac que residia a Sant Quirze que comptava amb 90 cases habitades i 10 cases de pagès amb el nucli de Montesquiu amb 59 cases</p> | 42.1005226,2.2232172 | 435770 | 4661229 | 887.891 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630100320.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | monestir de Sant Joan de les Abadesses | Es tracta d'un dels vestigis més antics de la l'església medieval que mereixen que tinguin una cura especial i siguin estudiats i analitzats en detall ja sigui a nivell arqueològic realitzant cales al subsòl i també als paraments i que poden resoldre i confirmar aquesta hipòtesi que us formulem en aquesta fitxa i de la que n'hem tingut especial atenció. Caldria contrastar les dades arqueològiques amb la documentació conservada i establir paral·lels amb altres exemples conservats. | 85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||
| 94684 | Pintura mural representant a Ermessenda de Carcassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-representant-a-ermessenda-de-carcassona | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI, 1992. 'Arrels Santquirzenques'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA, 1993. Programa de la Festa major de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quitrze de Besora</p> <p>www tribuna del bergueda blogspot</p> | XX | Es troba penjat a la caixa de l'escala noble que puja al primer pis de l'ajuntament i protegit per la llanterna que il·lumina la mateixa. | <p>Quadre abstracte que representa el passat i el present de la història de Sant Quirze i que es denomina 'arrels santquirzenques' i que representa com a figures centrals Ermessenda de Carcassona , el bisbe i abat Oliva i el noble Gombau de Besora, tres personatges del 970 i que moriren al segle XI i ue tingueren un fort ressò en la història de la vila de Sant Quirze. En el cas de la comtessa Ermessenda, comtessa de Barcelona, Osona i Girona i de que es coneix un ampli repertori bibliogràfic va passar els darrers anys de la seva vida en una casa situada a prop de l'església de Santa Maria i la que Victor Bordas formula la hipòtesi que estava situada al ,oc de l'actual ajuntament, antiga casa del Comú i que plaça que la presideix(plaça Major) seria el pati d'armes de mateix castell. No obstant això Ermessenda està assentada damunt d'un tron, doncs la documentació i escrita la descriu com una dona de gran bellesa. La figura d'Ermessenda s'alça dominant i sobresortint per damunt del rostre dels altres personatges com a s`´imbol del seu poder. Darrere seu es dreça ña figura de l'abat i bisbe Oliba recolzat a la seu d'Osona i els monestirs de Ripoll i Cuixà i conseller de la mateixa abadessa. La seva figura és perfectament identificada amb la representació del bàcul, la mitra i les riques vestimentes (casulles) que aporta. Davant la figura d'Ermessenda i situat a la dreta del quadre hi trobe un tercer personatge que tingué un fort ressò en la història de Sant Quirze. Gombau de Besora fundador de les cases de Sant Miquel del Fai (vallès Oriental)home de confiança d'Ermessenda i senyor d'amplis dominis entre ells les cases de Besora . La figura de Gombau perfectament reconeixible a la dreta del quadre amb el seu elm, recolzat a la seva espasa i vestit amb cota de malla. Actuant com a teló de fons del quadre hi ha a la part del darrere la representació de la vila de Sant Quirze amb el pont damunt del Ter, focus i font de riques a de l'industria llanera i cotonera dels segles XVI- XIX a,b el pont damunt seu, com a símbol de la vila amb els tres arcs a l'esquerra i com a teló de fons l'església i la vila de Sant Quirze desenvolupada al voltant seu i amb les xemeneies de les fàbriques Guixà i trinxet, símbols de la puixança econòmica i de la revolució industrial. A la part esquerra del quadre i darrera i dons del ter on es representa el paratge de la Verneda hi ha la representació del Castell de Montesquiu, seu de la família dels Juncadella i en origen una sala o torre depenent de Besora. Al fons hi ha la silueta de la serra de Santa Maria amb el castell de Besora i al fons de tot Milany amb els castells de Milany entre el Bisaura i el Vidranès. A la part dreta del quadre i situat entre el cap de Gombau i el bàcul del bisbe hi ha la representació dels paisatges forestals que configuren les valls de la riera de la Foradada els boscos de les serres de la Cogulera, boscos de Bellunt i un arbre que podria molt ben ser el roure del Padró situat al paratge de la font del Padró</p> | 08237-73 | A l'interior de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Plaça Major, 1 | <p>Oriol Balmes i Bosch, artista local i fill de Sant Quirze (1927-2016) ha exposat en moltes sales i galeries d'art amb temàtica diversa. Fidel i regidor de l'escola balmesiana de Barcelona ha pintat nombrosos quadres arreu amb temàtica diversa però sempre vinculats amb elements de la història i identitat catalana. Destaca sobre els castellers ja que era un gran apassionat sobre aquest mon, de fet trobem obres seves a l'exposició del museu reina Sofia de Madrid, a Valls on va cedir dues escultures i un quadre dels castellers a l'església de Santa Maria de Cubelles també hi trobem unes pintures murals seves pintades al fresc damunt del baptisteri. Dins del mateix ajuntament però no exposat hi ha un altre quadre del mateix autor que representa la font del bufí amb una mare i un nen omplint gerres i pitxers d'aigua de ceràmica i amb el broc de la font darrere seu. En aquest cas la pintura no és tant cubista sinó més aviat expressionista</p> | 42.1002886,2.2225922 | 435718 | 4661204 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122054.jpg | Física | Cubisme|Expressionisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Oriol Balmes i Bosch | Quadre cubista i surrealista carregat de simbolisme i identitat que permet definir en un quadre la història de la vila, els personatges il·lustres i els símbols del paisatge del seu entorn. | 108|2138 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||
| 94685 | Escales del carrer o baixada de Joan Baptista Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-o-baixada-de-joan-baptista-espadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Espai urbanístic en bon estat de conservació i encara avui dia en ús i funcionament com a principal artèria de comunicació entre el carrer del Pont i el carrer de Sant Josep així. com els horts de darrere les muralles. El seu bon estat és degut al manteniment constant que la brigada municipal de Sant Quirze. | <p>Vial que uneix el nucli antic de Sant Quirze amb la part baixa i hortes situades al costat del riu Ter sense haver de fer la volta pels carrers Torelló o el mateix carrer del Pont per la zona del 'mal pas'. Aquesta comunicació es fa per mitjà d'unes escales que aprofiten la traça d'un vell callissot d'origen medieval que parteixen entre els núm 5 i 7 just al davant de la moderna plaça d'Òmnium Cultural. Es tracta d'una escala construïda amb pedra amb tres trams de 12 esglaons i dos replans a la part més alta i un darrer de 16 esglaons. Les dimensions varien ja que la part més alta coincidint amb l'amplada del vell callissot fa de 3 metres a 5 metres respectivament. Els graons són construïts amb pedra picada calcària i queden delimitats a cada costat per un espai d'uns 40 cm que és ocupat per jardineres i arrambadors. Aquests elements realitzats amb pedra de Girona ben polida estan delimitats per baranes de ferro forjat amb motius decoratius de tipus 'modernista' representant volutes i altres elements ondulats també de forja i que remeten un aire 'modernista'. Al costat de cada jardinera que es situen en el primer replà hi ha també dos bancs fets en pedra de Girona. La part central de l'escala esta separada per una barana de forja amb el passamà de secció circular i acabat amb volutes de tipus decoratiu. A la segona tramada que coincideix amb el pas més ample hi ha una jardinera a cada costat. A cada lateral també hi ha una barana de ferro forjat de característiques semblants a la descrita a la part central.</p> | 08237-74 | Al centre del nucli antic entre les finques núm. 3,5 i 7 del carrer del Pont i l'edifci de la cooperativia unió d'amics aprofitant la traça urban´sitica d'un antic passatge o callissot existent en aquesta part | <p>Les escales aprofiten un antic pas o passatge al riu per mitjà d'un antic callissot entre les muralles i eixamplat per a donar cabuda a aquestes escales. segons un canvi de nom proposat en temps de la guerra civil (1936) aquestes escales es denominaven escales de la cooperativa. Per tant hauríem de vincular el seu origen a la construcció d'aquest edifici a la fi de la dècada de 1800. sembla ser que van ser finançades com ho foren moltes obres de la vila pels empresaris Guixà els quals també van finançar altes obres com seria el cas de l'escorxador, la portada de les aigües a la plaça des de la font de la Petja o l'empedrament del carrer del Pont. Val a dir que en el moment que es porta a terme aquesta pobra correspon a l'època del mandat de Jeroni Guixà (1880-85) o Francesc Murlà Corominas (1885-1887)Tanmateix la part de la via del tren del mateix carrer i també del mal pas van ser eixamplats en aquest moment. La tipologia modernista en les baranes , la forma dels bancs i les jardineres la vinculen en el corrent modernista i gaudinià que es vivia a Barcelona i en detriment a la resta del principat gràcies a l'aportació de les famílies d'industrials com podia ser el cas dels Guixà.</p> | 42.1001701,2.2219827 | 435667 | 4661191 | 1887 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221117110009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221108114306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221108114304.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Les escales corresponen amb una important obra urbanística de principi de segle promoguda pels capitals dels Guixà i Tous i que guarda uns trets i unes característiques molt rellevants i insòlites i que la vinculen en aquest nou corrent artístic català i hereu de l'art nouveau. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 94686 | Estacions i parades del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacions-i-parades-del-via-crucis | <p>www. wikipèdia.org. viquipèdia o enciclopèdia lliure. Significat de Via-crucis</p> <p> </p> | XIX | Es conserven les parades de les diverses estacions al llarg del carrer del Pont i carrer de l'església marcades amb una placa acabada en forma de punxa i una creu inscrita al seu interior. es poden resseguir encara i gairebé totes les seves estacions ja que les façanes de les cases conserven encara les plaques d'aquests elements encastades a les seves façanes | <p>Conjunt de plaques al·lusives a les diverses estacions del Viacrucis de Sant Quirze encastades a les façanes de les diverses cases del carrer del Pont i carrer de l'Església. es conserven aquestes plaques al carrer del pont 20, al carrer del Pont 7 i també altres llocs</p> | 08237-75 | Al llarg del carrer del Pont de Sant Quirze i carrer de l'església que correspon amb el recorregut del Via Crucis que es celebra per setmana santa recordant el camí que va recorrer Jesús quan el van crucificar. | <p>El via crucis que significa 'camí de la creu de Jesús' és una practica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des de que va ser fet presoner fins a que va morir clavat a la creu i també la seva sepultura. Tradicionalment es rememora a les esglésies per quaresma i setmana santa però en molts pobles hi ha la tradició de fer-hi extensible als carrers del poble en processó i acompanyats de la imatge de Jesucrist clavat a la creu. Cadascuna de les parades on es narra un fet es denomina estació i n'hi han unes catorze. la primera és la condemna a mort de Jesús, la segona Jesús porta la creu al coll, la tercera Jesús cau primera vegada pel pes de la creu, la quarta Jesús troba la seva mare, la Verge Maria, la cinquena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la sisena santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la seva vera icona, la setena Jesús cau per segona vegada a terra, la vuitena Jesús consola les dones de Jerusalem, la novena Jesús cau per tercera vegada, la desena Jesús és despullat dels seus vestits, la onzena Jesús és clavat a la creu, la dotzena Jesús mor a la creu, la tretzena Jesús és davallat de la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. En el papat de Joan Pau II es va crear un nou via crucis que afegia escenes del nou testament. Així doncs la primera estació era la pregaria a l'hort de Getsemaní, la segona Jesús és arrestat, la tercera Jesús és condemnat per Senedrí, la quarta Sant Pere nega a Jesús, la cinquena Jesús és condemnat a mort per Pilat, la sisena Jesús és flagel·lat i coronat amb una corona d'espines, la setena Jesús carrega a la creu, la vuitena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la novena Jesús consola a les dones de Jerusalem, la desen Jesús és clavat a la creu, la onzena Jesús promet el paradís al lladre bo, la dotzena Jesús parla amb Joan i Maria, la tretzena Jesús mor a la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. </p> | 42.1004045,2.2229926 | 435751 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94686-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Elements que formen part de l'antiga processó que es representava el divendres sant al nucli antic de Sant Quirze per estendre la processó a la resta de feligresos que no cabien a l'interior de l'església i fer-ho extensible a tothom. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94687 | Creu del pedró de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-lesglesia | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local de Sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> | XIX | Element que es conserva en bon estat malgrat que les pedres de la coberta i part del pedestal estan esquerdats degut a la seva erosió. La creu de forja li convé una mica de repàs ja que està oxidada | <p>Creu de Pedró (o de Padró) situada a l'emplaçament de l'antic cementiri situat al voltant de l'església a la zona de la placeta que hi ha al seu davant. Es tracta d'un element de pedra de planta quadrada i format per tres elements bàsicament ben diferenciats. La base amb el pedestal on hi ha la creu en forma de pilastra, el suport de la mateixa amb una forma piramidal coronada per una bola que sosté el darrer element que es correspon amb la creu termenal. Tota l'estructura és de pedra calcaria picada i ben reballada. La base és en forma de sòcol amb un fris trenat que sosté la pilastra quadrangular flanquejada per semi pilastres de secció circular i un acabat en forma de cornisa amb un fris dentat que sosté la coberta, piramidal i que a la vegada serveix de suport a la creu. Aquesta coberta està coronada per una bola de pedra completament esfèrica que serveix de suport a la creu termenal o de padró de ferro forjat i amb una corona d'espines. </p> | 08237-76 | Placeta de l'Església | <p>Aquest element de cronologia dubtosa sembla que recorda el solar del vell cementiri situat davant la plaça de l'església. El seu origen podria ser baix medieval tot i que l'element que ens ha arribat als nostres dies correspon amb una reforma tardana portada a terme en el mateix moment que es va remodelar la façana de l'església, almenys en el que fa referència al pedestal ja que la tipologia escultòrica recorda molt al de la pica baptismal fet que la podríem vincular al segle XVIII o fins hi tot XIX ,ja que la configuració de la placeta actual es va fer el 1884 quan l'ajuntament va comprar l'antiga casa de Sant Sebastià de l'antic gremi de Paraires i aleshores propietat d'Antoni Espadaler per a enderrocar-la i donar ventilació a l'escola municipal que es situava al primer pis de l'ajuntament (Serrallonga Ob. cit. 1998). A més a més poc després Jeroni Guixà propietari de filatures Guixà a principi de 1900 havia reformat la façana de la seva casa que mirava davant de l'església i l'antiga rectoria ja feia temps que havia estat abandonada ja que el 1890 s'havia iniciat la construcció de la nova casa rectoral deixant l'antiga abandonada. Finalment l'antic cementiri ja havia estat traslladat el 1867 després de que Pasqual Madoz el descrivís com 'en nada ofende la salud pública' i s'edifiquen al paratge de la Rovirosa. Per tant totes aquestes reformes transformaren de forma notable l'entorn de l'església de Sant Quirze. Tot fa pensar que la creu del Pedró seria reconstruïda en aquest moment damunt d'una base més antiga i amb la fisonomia que ens ha arribat als nostres dies com a record de l'antic cementiri medieval.</p> | 42.1003523,2.2228752 | 435742 | 4661210 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94687-img20221108111620.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Element que recorda l'emplaçament de l'antic cementiri i sagrera de l'Església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94688 | Placa Commemorativa a la família Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p> | XXI | Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació | <p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p> | 08237-77 | Carrer de l'Església núm. 7 | <p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p> | 42.1004077,2.2227077 | 435728 | 4661217 | 2018 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya | Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||
| 94689 | Placa commemorativa a la donació del rellotge de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-donacio-del-rellotge-de-lesglesia | <p>BORDAS, VICTOR; 1997. 'Les campanes del nostre poble' a Ajuntament de Sant Quirze de Besora.Programa de la Festa Major. Onzpe centenari 897-1997.</p> | XX | Placa col·locada l'any 1996 i formada per un bloc de marbre amb les lletres gravades. està subjectada per quatre claus situats en cadascun dels angles | <p>Placa col·locada a la base del campanar amb la següent inscripció:</p> <p>EL RELLOTGE D'AQUEST CAMPANAR</p> <p>ÉS UN OBSEQUI DE LA CAIXA MANLLEU</p> <p>EN COL·LABORACIÓ AMB L'AJUNTAMENT I LA PARROQUIA</p> <p>A LA POBLACIÓ DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN COINCIDIR EL CENTENARI DE L'ENTITAT</p> <p>I ELS SEUS 56 ANYS AL SERVEI DE LA POBLACIÓ</p> <p>SANT QUIRZE DE BESORA 29.IX-1946- 17- XI1996</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-78 | A la placeta de l'Església S/N | <p>El rellotge de l'església va ser col·locat el 1996 com a donació de la Caixa de Manlleu pel seu servei durant més de cinquanta anys. Sembla ser que en va substituir un de més antic de la fi del segle XVIII i del que encara es conserva la seva caixa i cambra a sota del pis de les campanes.</p> | 42.1003930,2.2229399 | 435747 | 4661215 | 1996 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sr. Ferrer Rellotger de Tarragona | Placa que commemora la col·locació del rellotge a l'esglesia de Sant Quirze. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 94690 | Placa d'Òmnium Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-domnium-cultural | <p>AMSQB: Caderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> | XX | En bon estat i col·locada davant de la plaça del mateix nom | <p>Placa commemorativa i en honor a Òmnium cultural.Hi figura la següent inscripció:</p> <p>PLAÇA D'ÒMNIUM CULTURAL</p> <p>ENTITAT DEFENSORA DE LA LLENGUA</p> <p>I LA CULTURA CATALANES</p> <p>fUNDADA EL 1961</p> <p>L'AJUNTAMENT I EL POBLE</p> <p>DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN AGRAÏMENT A LA SEVA TASCA</p> <p>juliol de 1992</p> <p>Es tracta d'una placa de marbre blac d'uns 30 x 50 cm inserida a la paret de la casa núm. 8 del carrer del Pont</p> | 08237-79 | C/del Pont núm.8 | <p>La plaça correspon amb un dels projectes urbanístics més ambiciosos del nucli antic de Sant Quirze de Besora que comportà l'enderroc de les finques núm. 10, 12, 14 i 16 i 18 del carrer del Pont i també un dels callissots d'accés al carrer dels Patis. Aquestes cases d'origen baix medieval i associades als orígens de la vila de Sant Quirze corresponien amb les cases de Teresa Espadaler ( C/Pont 16) , Josep Mir (C/Pont 14), Antoni Serrallonga (C/Pont 15),Filomena Rotes e Illa o can Cumany (C/Pont 18), Joan i Caterina Arimany al C/Pont 12. Desconeixem la fisonomia d'aquestes cases que de ben segur que seria semblant al de moltes de les cases que ens han arribat al carrer del Pont. Serrallonga hi documenta l'existència d'un callerot d'accés a les hortes del carrer dels Patis.</p> <p>L'any 1990 l'ajuntament inicià els tràmits per a expropiar els terrenys d'aquestes finques, enderrocar-les i donar lloc a la Plaça d'Òmnium Cultural amb els dos blocs de pisos construits simètricament un al davant de l'altre.</p> | 42.1004156,2.2220996 | 435677 | 4661219 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-img20221108112808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Placa erigida en el moment que es va configurar la plaça dedicada a la mateixa entitat i que comportà l'enderroc d'una pila de cases i callissots del carrer del Pont. | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94691 | Pont de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-quirze-de-besora | <p>SOLSONA I COMAS, JOAN; BORDAS I PARET, VICTOR (2015). El pont de sant Quirze de Besora. Els ponts que han unit el pont i l'altra banda.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AHDB Arxiu històric de la Diputació de Barcelona). lligall OPP-3782 </p> | XVI-XX | Pont remodelat nombroses vegades. La darrera restauració es va aprovar el 16 de febrer de 2012 , executat al llarg de 2013 i recepcionada el 31 d0octubre de 2014. Va consistir en l'eixamplament de la part superior per a facilitar el pas dels vehicles | <p>Es tracta d'una construcció erigida damunt del riu Ter que salva les aigües a la part nord de la vila de Sant Quirze entre la fàbrica de Can Trinxet i l'estació i la resclosa de la fàbrica de Can Guixà situada a sota el denominat 'mal pas'. Correspon amb un des símbols més icònics que permet identificar la vila de Sant Quirze. Amb una longitud d'uns 69,35 metres i una alçada variable entre els 10 i 13,50 metres respecte el punt més baix situat a la zona dels quatre cantons (cruïlla de carreteres situada al costat de l'Hostal Nou) i la part més alta situada a la riba dreta permet connectar l'estació de tren, la vila i la fàbrica Trinxet amb la riba dreta o barri desenvolupat al costat de la carretera de Barcelona a Ribes (C17Z) . Per damunt hi passa la BV 5227 de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Molt transformat en el temps la construcció que ens ha arribat fins als nostres dies és fruit de la darrera reforma portada a terme l'any 2018 consistent en l'eixamplament de la part superior per a facilitar el pas de vehicles i vianants.</p> <p>A grans trets aquesta construcció es compon per mitjà de tres arcades de formigó amb unes mides de llum completament desiguals ja que el pont tendeix a créixer en alçada a mesura que es va aproximant a la riba esquerra (zona de l'estació). Aquestes tres arcades construïdes amb bigues i pilars de formigó descansen damunt de tres pilastres de planta i base octogonal que funcionen com a tallamars i situades damunt del llit del riu Ter. A cada estrep de riu hi ha dos potents contraforts de pedra que sostenen tant el marge dret i el marge esquerra i ajuden a estabilitzar l'element. En quant a les arcades amb una llum de 14 m, 15,40 i 20,95 respectivament i amb una fletxa de 7,15, 7,40 i 8,34 i de perfil apuntat estan realitzades mitjançant pedres mal desbastades i picades, unides amb ciment i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Val a dir que cadascuna de les arcades està formada per estructures de daus de formigó que segueixen el perfil de l'arc tant a la part d'aigües amunt com a la part d'aigües avall i en elles hi recolzen un conjunt de sis pilars també de formigó i de la mateixa amplada que els daus que dibuixen l'arcada en cada cara del pont i que serveixen per a sostenir l'estructura de la part superior emprada com a pas de vehicles i també vianants.</p> <p>El nivell de baranes el qual descansa damunt una potent llosa de formigó eixamplada en el decurs de les obres recents i formada per peces prefabricades que formen un voladís entre 2 i 2,34 metres respectivament i que estan erigides damunt l'estructura del pont. Damunt d'aquestes peces hi ha les voreres dels vianants amb una amplada de 1,5 metres i el ferm per a la calçada dels vehicles amb circulació dels dos sentits de la marxa. Les baranes són fetes de ferro forjat i representen l'escut del Bisaura de forma continuada i repetitiva. Damunt seu hi ha tres pilones que sostenen dos fanals cadascuna i que serveixen per il·luminar el pont. Val a dir que per sota el pas de les voreres hi passen els serveis de llum, aigua, gas i fins hi tot telèfon.</p> <p>És un element icònic que identifica al municipi de Sant Quirze i li dona un caràcter i personalitat pròpies.</p> | 08237-80 | Pont damunt del Ter | <p>Gràcies a l'estudi publicat en motiu de les recents obres d'eixamplament del pont de Sant Quirze per part de la Diputació de Barcelona sota la mà dels estudiosos locals Joan Solsona i Comas i Victor Bordas i Paret, podem especificar el següent:</p> <p>Segons els autors les primeres notícies que es tenen sobre el pont daten del segle XVI i van ser recollides per Ignasi Vinyas el qual té constància d'un document, avui perdut que parla sobre aquesta construcció</p> <p><em>A 25 de març de 1516 Pere Clarella intervé com a batlle al contracte per a fer el pont de Sant Quirze.</em></p> <p><em>Se fa'l pont de pedra de Sant Quirze. Aquest any o poch després degué ferse'l pont de pedra de Sant Quirze ja que es troben contractes accessoris que ho revelen. Per exemple a 25 de maig de 1516 el batlle Pere Clarella y promens contracten Bernat Bofill, que's compromet a portar la pedra y la arena tota que serà de menester per hobrar lo pont de Sant Quirze , al cap del pont envers Quirze hont es la cals y tirant pont enlla fins a unes matas d'arsos que son envers mig pont, la pedra la deu posar la meitata cada cap de pont, per tot el mes de Juliol, el preu de tot aquest trevall son 9 quarteres de forment. Fet ja el pont la universitat de Besora hi posa sembla dret de passatge confiant el cobro en 1519 aPere Nogué i Esteve Sió'</em></p> <p><em>Aquesta construcció n'hem conservat nombroses fotografies que mostren com es tractava d'una construcció de forma ascendent amb un lleuger pendent en forma d'esquena d'ase i amb tres arcs ogivals de desigual llum que descansavan damunt de tets pilars centrals amb base octogonal que feien la funció de tallamars. A cada estrep del pont n'hi havia dos de menors . Entre el segon i el trecer arc hi havia una finestra en arc apuntat per a ajudar el pas de la'igua en cas d'avingudes i evitar que el pont s'esfondres</em></p> <p>Carreras Candi en el seu llibre de 'Lo castell de Besora. Recull de notes y documents a ell referents' parla del pont especificant el següent:</p> <p><em>Interessant és la suplica que en 13 de juliol de 1599endressaren el propi rey d'Espanya Felip II de Catalunya i III de Castella los habitants de Besora y de Sant Quirze a fi d'evitar la ruhina del pont de pedra damunt lo Ter y arbitrar recursos para gastos extraordinaris de son terme falt de diners'</em></p> <p>Aquesta referència denota que per a construir aquest element es van haver d'emprar molts recursos que la mateixa universitat no tenia i que van haver de suplicar al rei d'Espanya</p> <p><em>Senyor: los homens del castell y terme de Besora y de Sant Quirze, bisbat de Vich, de V Magestat han manllevat a </em>fer de censal y <em>altrament gastades moltes quantitats para lluir y quitarse com se son rediemits a la Corona Real de V. magestat que per avuy resten tots destruits y arruinats y lo que pijos es endeutats y obligats a dits censals y altament y a mes de aixo per llur terme passe lo riu de Ter y lo camí Real que va de Barcelona als comptats de Rosello y Cerdanya y a latres part per a poder passar lo qual riu antigament los homens predits o llurs passats edificaren sobre dell un pont de pedra lo qual par les grans inundacions y altrament estant arruïnant que si molt se tarda en adobar y repararlo los caminants no ppran passar per ell y aixi se llevaria lo pas y cami Realo en dit Riu se huaria de posar barca o donar altra remey. Ecom pera poderse remediar y lluir dits homens dels dits censals que per los plets a mes de Cent anys que duren y van encara continuant han hagut de manllevar y per la reparatio y refñectio de dit pont haian vist que lo mellor remey se podria donar es que sels concedis fleca taverna y carnisseria en dit loch per çço y altrement a V. magetsta molt humilment suplican sis de son real servey manar los concedir y en forma de Privilegi atorgarlos ditas fleca taverna y carnisseria de manera que ningu puya de aqui avant vendre vi a manut ni pa cuyt ni carn tampoch y tambe sien quiscun any en lo dia de Sannct Antoni de Janer de dit loch al menys per spay de trenta o vint y cinch anys de modo que los jurats prenguen y treben los impositions o emoluments que delles y quiscuna d'aquelles prsosehiran y ab ells quiten y lluican los dits censals y adoben y reparen lo dit pont y fassen tot lo que per lo be comu y publich de dit lloch y terme y castell conve, lo que tendran moilt particular gratia y merce, lo Real Offici etc. Plau a sa magestat de concedirlos lo que suplican pe rtemps de viint y sinch anys per los efectes en dita supplicatio mencionats sense preiudici de ters ab tal que hagen de donar compte al rasional de sibch anys' (BORDAS, COMAS; 2015 P-16 I 17)</em></p> <p>No sabem si aquesta súplica es va acomplir ja que no s'han trobat altres referències fins al llarg del segle XVII quan a causa dels aigüats i avingudes del Ter el pont s'anava degradant i malmetent. Tenim esmentades reparacions entre el 1660 i 1670.</p> <p>Bordas també parteix d'un document anònim trobat en una casa de Sant Quirze pon parla de l'aigüat del 16 d'octubre de de 1660 especificant el següent:</p> <p><em>'En la hora de eixir la missa matinal, los que eran vinguts a missa en la Iglesia de St. Quirsa ja no han pogut passar al Pont per raho de ser senyit de aigua y a continuat en creixer fins que ha arribat a passar aygua en la finestra del pont..y sen apirtat la cua delmPont qual era a paret seca y angolfant la Riera Espadale. Seria molest lo explicar los estargos an sucehit y univerasalment que per altres parts es pitjo que dihuan los vells no avien sentit a dir no vost tals estargos y que be es veritat que lo any 1716 lo Riu Ter avia vingut molt gros, pero tant solsament las dondas arrivaran a la finestra del Pont de St. Quirze, que pot ser que anr à pujat 1 ppal més alt.</em></p> <p><em>(BORDAS VICTOR, 2015. doc inèdit)</em></p> <p>Aquests documents es són exemples de que el pont contínuament patia les avingudes i crescudes del riu Ter que en temps de primavera i tardor patia fortes crescudes que en malmetien la seva fàbrica. Val a dir que la cu es refereix al cap del pont o part dreta que estava construït amb una tècnica més precària ja que corresponia amb l'embocadura del camí l'estrep del pont. Aquest fet comportarà que poc després s'hagin de construir contraforts per reforçar aquesta part del pont que és la primera que quedava afectada en cas de fortes crescudes. A més la finestra es refereix a l'arc que hi havia que separava el segon del tercer arc.</p> <p>a mitjans del segle XIX trobem noves referències al pont destacant les factures per la reparació de l'entrada al pont, és a dir la part més feble que sovint es feia malbé i que es va haver de reparar 120 rals per a reparacions. El 1854 Joan Rierola paga la reforma de les baranes i el 1885 es tornen a esmentar reparacions i reformes (Joan Rierola paga 76 quarteres de calç).Al llarg de tot el segle XIX es van documentant reformes i reparacions degut a que contínuament s'havia de reparar. No és fins el 1903 quant l'ajuntament es dirigeix al governador civil per informar-lo sobre el despreniment d'una part del pont que fa difícil el pas de carruatges i animals a bast essent un perill i demana a la Diputació que ho tingui present com una obra prioritària. Aquesta carta queda reflectida en una crònica de La Vanguàrdia de 1903</p> <p><em>Muy señoir mio en la madrugada de ayer se desprendióuna buena parte del muro del akla derecha del antiguo punete(pues data de la epoca romana) sobre el rio Ter que pone en comunicación este pueblo con las carreteras de Vich, Berga, Llusanès y segundo distrito municipal de esta población con lo que hemos quedado incomunicados para todo lo que necesite el transito rodado con las referidas comarcas'</em></p> <p>Poc després i en concret el juny del mateix any un enginyer de la Diputació de Barcelona fa un analisi i control dels danys i redacta un informe el qual esmenta</p> <p><em>'que pel servei del public es refereix és impossible practicar el transit rodat del pont ,atès que amb l'esfondrament de 32 metres de longitud del mur i part del timpà d'aigües avall del marge dret, s'ha desprès la terra que formava el terraplè i queda un pas tan limitat que només és possible el pas de vianants i cavalleries i seria perillos si l'ajuntament no hi hagués col·locat internament una tanca que priva apropar-se a la vora de la part esllavissada....El mateix informe unes línies més avall especifica el mal estat de la resta de la fàbrica del pont</em></p> <p><em>'perilla d'esfondraments que afecten la solidesa de les arquivoltes i dels timpans així com altres desperfectes i deformacions en els carreus de les obertures, especialment d'aigües avall que demostren amb evidència la poca solidesa del pont, hem apreciat que no està en bones condicions ni té la suficient resistència com per poder.-lo considerar una obra sòlida....' a</em></p> <p><em>Pel que fa a a la reparació més convenient per restablir el trànsit rodat és necessari de construïr immediatament la part del timpà del primer arc i una aleta amb el terraplè consegüent , en substitució del mur enrunat amb això es reforçarà més la part del pont immediata a l'esmentada aleta que no pas sis es reconstruis el mur com hi havia abans,</em></p> <p>En data de 23 de juny de 1903 s'executen les esmentades obres per mà d'Ezequiel Porcel i l'enginyer Jacint Mombrú.</p> <p>En resum aquestes obres consisteixen en la construcció d'un contrafort a l'estrep esquerra seguit del seu terraplenament i la reparació del timpà de l'arc principal esquerre. </p> <p>Arran d ela construcció de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà el mateix enginyer Montbrú arranja l'estrep dret continuant amb el seu terraplenament . Tot i així esmenen el 1906 que cal la necessitat de redacció d'un nou pont o eixamplament de l'existent consistent en </p> <p><em>'La solución más ventajosa para la reforma del puente que nos ocupa consiste en aumentar su ancho por medio de andenes o valodizos. A este objecto se ha proyectado a la parte saliente de los tajamares (1) antiguos pilastras o contrafuertes destinados al apoyo de arcos escarzanos(2) adosados a los paramentos(3) conlo cual se aumenta por cada lado un metro de ancho de modo que con estat disposición el conjunto del puente queda formado por tres cuerpos diferentes, el central que no es mas que el mismo puente antiguo reforzado destinado al trasito rodado y los dos laterales que forman la parte nueva del mismo destinados a andenes o aceras. Ajsutamos a ala obra antigua en renovar los paramentos y boquillas que son las partes mas maltratadas por las acciones atmosféricas. Esta disposución obliga a proyectar arcos de luz distinta y a diferentes rebajamientos. Las bobedas escarzana s tenndran 1,50 metros de longitud. La tercera parte de ella se empotrará en la fábrica antigua del puente para obtener la trabazon perfecta entre ambas quedando por lo tanto un metro libre de longitud destinada a sostener exclusivamente los paseos.teniendo en cuenta la buena calidad de la piedra que nos ofrece la localidad se ha proyectado y se propoene el empleo de sillarejo (4) en las bovedas de los arcos adosados en la reconstrucción de las boquillas de los tres arcos antiguos en las pilastras o contrafuertes y en los tajamares, la silleria para las impostas (5) albardilla y montantes del petril, impostilla de arranques y sombreretes y mamposteria en el resto de la obra. Hemos indicado que tanto los arcos laterales delmpuente como los timpanos se proyectan apoyados y enlazados con el macizo antiguo por lo tanto las condiciiones de estabilidad de las nuevas bovedas son especiales y los empujes desarrollados en ellas han de ser forzosamente menores que si estuvieran en las condiciones ordinarias.</em></p> <p><em>Aquest projecte data de 30 de juliol de 1910 i va ser signat per Jacint Mumbrú.</em></p> <p>En resum aquest projecte corresponia amb un doblat i eixamplament del pont medieval mitjançant arcs escarsers de diferent llum recolzats damunt d'unes pilastres erigides damunt dels vells tallamars i ancorats a la fàbrica del pont. segons fotografies antigues es van mantenir els arcs ogivals originaris però es va tapiar l'arc del pas de les aigües situat entre el segon i tercer arc més gran. també es va reforçar l'estrep esquerre mirant aigües a,unt amb la mateixa forma i composició que el construït a la part dreta. Aquest pont es va mantenir en ús i amb aquest estat fins al 1939 on arran de la retirada de les tropes republicanes va ser volat i bombardejat. L'arc principal i de llum més gran va quedar completament destruït i tant sols van quedar dempeus els dos arcs menors. La connexió de la xarxa d'aigües portada des de la font de la petja també va quedar malmesa amb la qual cosa es va haver de fer una conducció penjada per cables aeris</p> <p>Aquests afers van comportar que es decidís de construir una palanca provisional de 27 metres i una amplada de 3,5 metres feta amb obra de fusta. Aquesta va ser feta el 17 de maig de 1939 segon el que detalla <em>'havres solucionado el asunto del puente provisional sobre el rio Ter con la cosntrucción por parte de los fabricantes de esta población de unas paceras de hierro apoyados en pilones provisionales lo suficiente anchoy resistente para el paso de camiones quedando el consistorio enterado con satisfacción. (BORDAS ET ALII, 2015 Ob cit)</em></p> <p>Aqueta palanca es mantenir en ús mentre es solucionava el tema de la reparació del pont central el qual l'ajuntament va imposar un tribut especial a tots els fabricants i empresaris per a per sufragar la despesa.</p> <p>No obstant això l'ajuntament continuava reclamant a la diputació de Barcelona la reparació del pont bombardejat, fet que el mateix 29 de juliol de 1939 es fa la visita de l'enginyer d'obres Ramon Compte Galifré i el seu ajudant Amador Compte per avaluar els danys i proposar-ne la seva reconstrucció. El mateix novembre de 1939 el mateix enginyer ja te redactat el projecte de reconstrucció del pont . No obstant el valor econòmic era molt elevat i després de diferents converses entre ajuntament i Diputació el projecte acaba esdevenint una prioritat. L'acte de replanteig es va fer el 5 de setembre de 1940. El projecte preveia la reconstrucció del pont amb la forma que hi havia abans de ser bombardejat però entre el 17 i 18 d'octubre de 1940 un fort aiguat acabà de malmetre les poques restes que quedaven de l'antic pont de manera que va quedar completament destruït i es va decidir i optar per enderrocar les restes destruïdes i reconstruïr de bell nou. Aquet nou pont que és el que ens ha arribat als nostres dies va ser inspirat en els models de l'enginyer José Eugenio Ribera de 1922 amb formigó armat i sostingut per tres arcs de formigó que sostenien pilastres verticals. Aquesta obra va ser projectada per l'enginyer de ponts i camins Ramon Tarrida i Castells. Mentre durava aquesta reconstrucció es va habilitar una segona palanca provisional, especialment després del greu aiguat de l'octubre de 1940 que s'endugué la palanca construïda tot just feia un any.</p> <p>Aquet pont es va construïr en tant sols set dies <em>Puente construido en tan solo siete dias. Ha sido dado el pas al puente militar instalado en la carretera de Barcelona a Ripoll en el termini municipal de San Quirico de Besora. Dicho puente de 75 metros e longitud ha sido construido en siete dias (BORDASET ALII, 2015. ob cit. P-57)</em></p> <p>El nou pont va ser erigit entre els anys 1943, 1944 i part de 1945. Inicialment va ser pressupostat per un valor de 185805,95 ptes. i en acabar les obres va ser certificat per un valor de 226.537,70 ptes. L'encariment és degut a que inicialment es preveia reconstruir el que quedava del vell pont bombardejat, mesura la qual no va ser possible in es va haver de construir de bell nou ja que un fort aiguat el setembre de 1940 el va malmetre notablement. Va finalitzar el setembre de 1945. Aquest pont amb el temps va quedar obsolet doncs la instal·lació de noves factories a Sant Quirze i Serradet i l'augment de l'ús de l'automòbil com a principal mitjà de desplaçament comportaren que aviat quedés obsolet i amb una calçada molt estreta que amb el temps hauria de ser eixamplada per donar pas a dos sentits de circulació. Aquestes obres van ser executades l'any 2013 i 2014. Abans però el 2005 s'havien fet tasques de reparacions dels fonaments i estreps del pont. La nova obra va costar un total de 1.289.062,74 euros (Iva exclòs), Va se r realitzat per l'àrea de territori i sostenibilitat de la gerència de serveis i infraestructures viaries de la Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1015800,2.2179866 | 435339 | 4661350 | 1516, 1933, 1940, 2015 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111516.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Nogué i Esteve Sió, Diputació provincial de Barcelona | El pont actual és el resultat d'un seguit de reformes portades al llarg del temps i que parteixen d'un pont medieval erigit al mateix emplaçament de l'actual i que va ser volat en temps de la guerra civil durant la retirada de les tropes republicanes. Sembla ser que tant sols s'aprofitaren de la vella estructura els fonaments de les tres pilastres de planta octogonal situades a la llera del riu, així com també els contraforts que sostenen els estreps i que corresponen amb les darreres obres que s'emprengueren a l'antiga construcció abans que fos bombardejada i dinamitada. Amb tot i en motiu de la darrera reforma la Diputació de Barcelona edità un llibre sobre el pont i que correspon amb un extens recull de totes les dades històriques obtingudes gràcies a l'aportació dels estudis de Victor Bordas Paret gran amant de la història de Sant Quirze i que correspon amb un recull gràfic, bibliogràfic i planimètric de tota la informació que es té d'aquest element | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||
| 94692 | Casa al passeig del Ter, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-ter-23 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | edifici en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat estigui habitat presenta els revestiments exteriors, la coberta, baranes i terrats en mal estat. Els revestiments estan parcialment despresos, les baranes oxidades i algunes cornises amb esquerdes i fissures. LI convindria una bona neteja i rehabilitació de la façana | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre les finques 21 i 25 del passeig del Ter amb tres crugies compostes per una PB + 2P i coberta separades per forjats de fusta i coberta plana o terrat. Presenta façanes tant a la part del davant mirant al passeig del Ter com a la part posterior mirant al carrer de Sant Josep i la via del ferrocarril. </p> <p>La composició de les façanes segueix els cànons i les característiques de les finques de principi de segle XX i amb uns trets i estil de caire 'modernista' i amb elements destacats com ara els coronaments, tribunes, elements de forja. </p> <p>La façana que mira al passeig del Ter consta de planta baixa i dues plantes pis on s'obren tres obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha obertes tres obertures, una de majors dimensions situada a la part esquerra destinada a local comercial i dues de menors compostes per finestres de diferent mida i amb una barana de maó ceràmic amb els maons col·locats amb formes ornamentals i geomètriques. estan emmarcades per una motllura que sobresurt d'un sòcol i les unifica a la part superior amb una única franja que serveis de separació amb el primer pis. Aquest està format per tres balconeres amb sengle balcó de barana de forja amb barrots de secció circular i motllures decorades en forma de voluta tant a al part superior com inferior de la barana i el passamà recte. Sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de perfil bisellat. Tal i com succeïa amb la planta baixa aquestes obertures estan emmarcades per un marc que queda unificat a la part superior per damunt de les llindes i les separa del darrer nivell o regsire. Aquest també està format per dues balconeres de les mateixes característiques i dimensions que les del primer pis amb la diferència que a la part central hi ha una tribuna octogonal que sobresurt del pla de la façana i en la que s'obren sis finestres rectangulars protegides amb una barana de forja amb motius florals. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'atic emmarcat per un frontó central acabat en forma corba i emmarcat per dues pilastres que acaben amb una forma esfèrica i que a la vegada separen dos registres protegits amb una barana de forma concaba o corbada a la inversa i dues pilastres més a cascun dels extrems acabades també amb un element esfèric. Al mig del frontó central s'obre un ull de bou. La barana és de ferro forjat amb representació d'elements florals i geomètrics. La façana que mira al carrer de Sant Josep presenta unes característiques semblants a la façana principal encara que amb una forma més simple. La planta primera i segona es resolen mitjançant galeries de tres arcs de mig punt; els de la planta primera de perfil rebaixat que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic i pilastres de maçoneria. La barana és de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. També està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic del terrat resolt amb una barana que segueix el mateix cànon que la façana principal, és a dir mitjançant una barana de forma corbada separada per quatre registres amb pilastres acabades amb motius esfèrics, dos per casa costat i la part central acabada amb dos florons decoratius. Aquesta part no presenta el frontó decoratiu.</p> <p>El terrat està pavimentat amb rajoles ceràmiques. No hem pogut accedir a la part interna ja que està habilitada com a habitatges unifamiliars. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior</p> | 08237-81 | Passeig del Ter núm. 23 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer del passeig del Ter. a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p> | 42.1004949,2.2199422 | 435499 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112730.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94693 | Casa del Carrer St Josep,18 o Villa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-josep18-o-villa-maria | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XX | La finca avui deshabitada està en un estat de conservació força precari ja que fa temps que malgrat estigui habitada en règim de lloguer té els revestiments despresos, les cornises, motllures i elements decoratius caiguts i la coberta en mal estat. Les fusteries semblen ser les originals però hi manca un determinat manteniment ja que es denota una certa deixadesa i abandó. En el cas del jardí que l'envolta i la reixa que la delimita presenta un estat de conservació semblant. | <p>Es tracta d'una finca que ocupa una parcel·la rectangular envoltada d'un jardí i delimitada per una reixa que la separa de l'exterior i de les finques veïnes. Núm. 12 i 20 del mateix carrer. La casa pròpiament dita té una planta mes aviat quadrada composta per una planta baixa i un pis i amb les obertures obertes als quatre vents. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. La composició de les obertures en les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que segueix un patró molt característic de les cases de l'arquitectura industrial de principi del 1900. La planta baixa s'organitza mitjançant dues finestres emmarcades per un guardapols motllurat amb un acabat conopial que emmarquen la porta d'entrada situada de forma axial i coronada per un arc rebaixat emmarcat per un guardapols també motllurat. Damunt seu i separant el primer pis hi ha una cornisa bisellada el qual està format per dues finestres de les mateixes característiques que la planta baixa amb un coronament acabat en forma de guardapols i una balconera central emmarcada amb el mateix motiu i amb un balcó de barrots de forja que sobresurt del pla de la façana i que presenta una forma bulbada. Val a dir que les unions dels barrots amb el passamà i altres parts del balcó estan decorades amb motius florals fets també de forja. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic o barana del terrat emmarcada a cada costat per pilastres acabades amb elements esfèrics i a la part central un frontó acabat amb forma tetralobulada i on hi ha la inscripció de VILLA MARIA i a sota un petit òcul o finestra de ventilació. L'aparell de a façana és de maçoneria amb els bastiments de les obertures en maó ceràmic i amb un acabat o arrebossat i enlluït de calç de color ocre. Les cantonades i xamfrans estan emmarcats per una mena pilastra en baix relleu que simula un falç carreuat en color gris clar. Les façanes laterals tenen una composició semblant a la façana principal amb les dues plantes separades per diferents cornises i amb una obertura oberta a la part esquerra de cada planta la qual està emmarcada per un guardapols motllurat acabat amb forma arrodonida que no arriba a ser conopial. La part superior està coronada per una cornisa que sosté un àtic amb un medalló central acabat amb forma tetralobulada i el qual emmarca un petit òcul o finestra de ventilació. A cada costat hi ha dues pilastres acabades amb motius esfèrics i la cantonada està ressaltada en un alt relleu que simula falsos carreus. L'aparell de la façana és amb maçoneria i revestiment de guix i calç de color ocre. La façana de migdia és identifica a la de tramuntana i la de llevant no té cap mena d'interès.</p> <p>Envolta la casa un jardí que està delimitat per una tanca amb barana de forja de barrots simples de secció circular amb acabat en forma de punxa de fletxa i amb la porta d'entrada emmarcada per dues pilastres de maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-82 | Carrer de Sant Josep núm.18 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer de Sant Josep fruit de l'aparició del ferrocarril a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capatassos i cases d'estiueig de membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritàriament dins del nucli antic.</p> | 42.0995660,2.2228814 | 435741 | 4661124 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94693-img20230228113438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94693-img20230228113413.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94694 | Casa del Carrer de Sant Josep,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep13 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat que ha sabut guardar el caràcter originari en quant a la volumetria, sistema de materials i acabats en façana com també en la coberta. Està emprat com a edifici d'habitatges. | <p>Es tracta d'una construcció de planta més aviat rectangular quadrada de dues crugies i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes que sembla que van ser afegides en el moment de portar a terme la darrera reforma. Les façanes principals miren al carrer de Sant Josep i també al passeig o rambla de Sant Antoni. En totes elles hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una composició i distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada típica de l'arquitectura industrial, La composició de la façana que mira al carrer de Sant Josep està formada per una porta central flanquejada per dues finestres a cada costat coronades en arc de mig punt i amb els muntants, ampits i llindes en maó ceràmic i totxo cuit.</p> <p>La planta primera segueix el mateix cànon que la planta baixa amb dues balconeres situades a cada extrem de la façana amb els balcons fets amb barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte i situats al mateix pla de la façana. Les finestres situades a la part central tenen la mateixes característiques que a la zona central i estan construïdes amb maó i totxo cuit i coronades per arcs també de maons. Damunt seu i coincidint amb el ràfec de la coberta hi ha una cornisa bisellada també de maó. Val a dir que l'aparell resta ocult sota una capa d'arrebossat de morter de calç i color grana deixant a la vista les cantonades i emmarcaments de les obertures que són amb maó ceràmic. La darrera planta i emprada com a golfes ha estat sobrealçada amb molt d'encert i obrint-hi quatre finestres situades a la mateixa posició que les dels pisos inferiors i protegides mitjançant una barbacana i formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta i encadellat ceràmic. La façana que mira a la Rambla de Sant Antoni presenta les mateixes característiques que la façana principal a base de dues finestres obertes a cada pis amb les mateixes dimensions, forma i tipologia que les de la façana principal. L'aparell està revestit per una capa d'enlluït de color grana que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i també les cantonades. Aquesta façana coincideix amb el pinyó de la coberta que ha estat sobrealçada. </p> | 08237-83 | Carrer de Sant Josep núm. 13 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic.</p> | 42.0993387,2.2233170 | 435777 | 4661098 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94694-img20230228113528.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | sembla ser que aquesta casa originàriament hauria estat formada per una PB i un pis cobert amb teulada a tres aigües coincidint amb la cantonada i xamfrà amb el passeig de Sant Antoni. Arran de la darrera reforma aquest element va desaparèixer i es va sobrealçar un pis més mantenint la cornisa que la coronava com a testimoni. Sembla que aquesta construcció dataria del 1900. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94695 | Capelleta de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-josep | XIX | A la capella que es troba encastada en una paret a prop del xamfrà amb el carrer de Torelló li convindria fer-li un repàs i una reparació de la pintura ja que parcialment experimenta pèrdues de cromatisme. Amb tot la figura del Sant es troba protegida darrere una porta de vidre i acompanyat de gerros amb flors. | <p>Element arquitectònic encastat a la paret de la finca núm. 5-7 del carrer de Sant Josep a nivell de la planta primera i prop de la cantonada amb el carrer de Torelló. La seva advocació al fuster de Natzaret denomina el nom del carrer urbanitzat a finals del segle XIX i principi del segle XX.</p> <p>Es tracta d'un element format per la capelleta erigida en forma de fornícula o armari encastat i decorat externament amb una estructura de fusta amb motius barrocs formats per dues pilastres a cada costat amb base bisellada, fust decorat amb plafons i capitell simple que sosté un entaulament des d'on descansa un àtic també de fusta i coronat per dues volutes a cada extrem i al centre el símbol del fuster Josep format per una serra de mà i una creu llatina. L'armari de la fornícula central està formada per una porta de fusta amb la forma d'un arca de mig punt que acull la imatge del fuster amb el nen Jesús. L'estructura de la capelleta està feta amb fusta policromada en color rosat al fons, ocre als elements decoratius (capitells, cornises, motllures...) i blau clar en els emmarcaments de l'obertura. A la part superior s'endevinen restes d'una coberta a dues vessants per a protegir el sant.</p> | 08237-84 | Carrer de Sant Josep núm. 5-7 | <p>Tradicionalment les viles i ciutats medievals disposaven d'entrades i sortides a les muralles mitjançant portals de pedra i protegits per torres i bestorres. Sovint i com a mesura de protecció aquests portals estaven protegits per capelletes o oratoris dedicats a Sant Antoni, Sant Roc, Santa Bàrbara, Santa Magdalena, Santa Anna o Sant Josep i que es situaven al seu damunt com a mesura de protecció. Sovint aquestes obres eren finançades pels veïns del barri els quals s'ocupaven de mantenir-la en condicions i mantenir la flama del gresol encesa ja que aquesta forta devoció els donava seguretat i protecció en cas d'atac. En molts casos la capella era una fornícula erigida al damunt de la porta però en altres vegades es construïa una capella al costat. En el cas de la vila de Bagà per exemple existia una capella dedicada a Sant Roc construïda al costat del portal homònim i també un oratori dedicat a la verge del Roser al costat del portal de Sant Antoni. En altres casos com seria l'exemple de Solsona damunt del portal d'en Llobera hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Roc. Arran de la desaparició de les muralles aquests elements es van continuar vius i en molts casos corresponen al record d'aquestes velles fortificacions. En l'exemple de Sant Quirze de Besora, els antics portals del pont i en aquests cas del carrer de Torelló o de Sant Josep han desaparegut però en el seu lloc n'ha quedat la capelleta commemorativa com a record de la seva existència.</p> | 42.0993615,2.2237497 | 435813 | 4661100 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113621.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de cultura tradicional i popular molt freqüent en les antigues viles i ciutats del principat. A Sant Quirze es conserva la descrita en aquesta fitxa i també els vestigis d'una segona a l'altre costat del carrer del Pont. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94696 | Casa del carrer de Sant Josep,17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep17 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retals d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm</p> | XX | Edifici que manté l'arquitectura originaria de quant es va construir i pròpia de l'arquitectura industrial. La façana es conserva en bon estat ja que fa pocs anys ha estat restaurada i pintada mantenint-ne els elements més bàsics. A més a més les fusteries han estat repintades i la coberta ha estat reparada fa pocs anys. La façana posterior que mira al Ter manté els trets originals amb un predomini del buit respecte el massís. | <p>Es tracta d'un edifici que sobresurt de la resta de cases i situat al carrer de Sant Josep. Ocupa una parcel·la o pati rectangular entre mitgeres a la cara est del carrer de sant Josep i amb façanes a aquest carrer i també a la part del darrere mirant al Ter. Consta d'una construcció de tres crugies formada per una PB+2pisos i un sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mitra al carrer de Sant Josep. Per damunt del pla de la coberta en sobresurt la llanterna o badalot que il·lumina la caixa de les escales. Les divisions horitzontals són a base de forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic i les verticals amb murs de maçoneria. La composició de la façana principal hi ha un major predomini del massís respecte el buit. Així a la planta baixa hi trobem, la porta d'entrada principal coronada per un arc rebaixat i situada al centre de la façana i al seu costat i a banda i banda dues finestres coronades també en arc rebaixat. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres balconeres amb els balcons amb barrots de barana de forja de secció circular i decoració amb volutes i sobresortint del pla de la façana. Val a dir que la balconera del mig més ampla i està dividida amb dues seccions a traves d'una mena de muntant de ferro forjat. La composició de la planta superior és completament idèntica al pis inferior i les golfes estan il·luminades per petites finestres quadrades disposades de forma rítmica en sèries de dues damunt la posició de les obertures de les plantes inferiors. Igual que la resta de façanes d'edificis semblants a Sant Quirze està coronada per un fris que a manera de cornisa i barbacana aixopluga la coberta. Va adir que està sostinguda per un seguit de permòdols situats al damunt de cada costat de les obertures de les plantes inferiors. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color beige amb els emmarcaments de les obertures en alt relleu i amb un color més fosc. Damunt de la porta d'entrada hi ha un medalló amb la data de 1901.</p> <p>La façana de la part del darrere a diferència de la principal, està predominada per buit respecte el massís ja que està composta per galeries d'arc de mig punt inicialment descobertes i avui tancades amb vidrieres i persianes de corda. Es componen amb sèries de 5 arcs de mig punt de diferent mida els dos centrals respecte als dels costats i distribuïts en dues plantes. El sota teulada hi ha obertes 6 finestres rectangulars que il·luminen les golfes. L'aparell és de maçoneria revestida mitjançant un enlluït de calç.</p> <p>No s'ha pogut accedir al seu interior </p> <p> </p> | 08237-85 | Carrer de Sant Josep núm. 17 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer de Sant Josep fruit de l'aparició del ferrocarril a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i cases d'estiueig de membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p> | 42.0993586,2.2228528 | 435738 | 4661100 | 1901 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94696-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa erigida a partir del 1900 coincidint amb la urbanització del carrer de Sant Josep i resultat d'un creixement demogràfic i urbanístic de la vila gràcies a la vinguda de nous treballadors, migrants i empresaris motivats per la creixent industria tèxtil desenvolupada al costat del riu Ter amb les factories de Can Trinxet i Can Guixà entre altres. La casa guarda moltes similituds amb les cases construïdes a la part baixa del carrer de Torelló o també al carrer del Pont amb les parts del darrere amb àmplies eixides cobertes en arc de mig punt i rebaixat i la part superior amb obertures de ventilació | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94697 | Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>aureoy callico S.L. Subastas numismaticas . Feb. 2021</p> <p> </p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions i situat al costat de les escales i carrer de Joan Baptista Espadaler fent cantonada amb el carrer de Sant Josep i també amb els horts del darrere de les cases del carrer del Pont. Presenta una planta mes aviat rectangular d'uns 1187 m2 de superfície construïda i composta per una planta semi soterrada, una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia i on hi trobem les portes d'accés. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada i denota un cert caire del corrent modernista. S'hi evidencien dues fases constructives. La primera i més antiga és la situada a la part de més a llevant i correspon amb 2/3 parts de l'edifici actual. La segona és a ponent i correspon amb un allargament del primer amb una tècnica i estil més convencionals. Al cos més antic s'hi obren a nivell de planta baixa A la planta baixa s'obren un conjunt de 7 finestres i una porta d'accés a la planta baixa emprada com a centre de dia. Les finestres estan protegides per reixes de ferro forjat amb els barrots de secció en espiral i trenada i reforçats per barres travesseres horitzontals. Cal destacar que els barrots verticals estan acabats en forma de voluta i cada obertura incloent la porta d'entrada esta emmarcada per una motllura feta amb maó ceràmic. A l'alçada del primer pis s'obren tres balconeres en forma d'arc de mig punt i partida en tres parts mitjançant pilastres de maó.de les que únicament la part central correspon amb l'accés al balcó. aquests elements que sobresurten del pla de la façana estan protegits per una barana de ferro forjat amb els barrots de secció circular simple i alternats per altres de trenats. El passamà es recte i val a dir que a la part central hi ha decoració de volutes i medallons també de forja. Aquestes tres obertures es disposen simètricament al llarg de la façana destacant el fet que la central és més esvelta i alta que les de cada costat. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta. La façana lateral que mira a l'est en direcció a les cases del carrer del Pont coincideix amb el pinyó de la coberta. Hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que s'hi obren poques obertures i les que que hi ha esta paredades. A la planta baixa hi trobem dues finestres rectangulars i al primer pis dues més de les mateixes mides que les ja esmentades i flanquejant una finestra central coronada en arc de mig punt i dividida en tres registres mitjançant dues pilastres de maó ceràmic. A sota la teulada i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una petita finestra de ventilació. La darrera façana visible és la que s'orienta a tramuntana i és la que té menys interès. Coincideix amb un dels costats llargs de l'edifici i es composa mitjançant sèries de set portes tant a la planta baixa com el primer pis. Val a dir que algunes de les obertures del primer pis estan paredades. La comunicació entre la planta baixa i les obertures del primer ous es fa mitjançant unes escales i un balcó exterior amb barana de barrots de ferro forjat de secció circular i sostinguda per revoltons ceràmics i tornapuntes de ferro. Tot l'aparell de les façanes és de maó ceràmic cuit, units amb ciment pòrtland i disposat a trenca junt llevat de la planta baixa del carrer de Joan Baptista Espadaler que és amb aparell de maçoneria amb arrebossat de calç i amb els emmarcaments de les obertures en maó ceràmic.</p> <p>El segon cos que es projecta a continuació del primer esta format per dues portes d'entrada a la planta baixa que permet d'accedir a les escales que comuniquen amb la resta de plantes. A la planta primera i seguint el mateix ordre que el cos originari descrit al paràgraf anterior hi ha obertes dues balconeres quadrangulars separades per pilastres de maó ceràmic seguint el model del cos original amb el balcó de la mateix tipologia que els restant. L'acompanyen dues finestres rectangulars emmarcades en maó cuit i situades al costat dret. Damunt seu hi ha tres finestres que coincideixen amb el nivell de les golfes. La façana de la part del darrere es compón mitjançant un arc de grans dimensions i de descàrrega a la planta baixa i tres finestres més a l'alçada del primer pis que es comuniquen mitjançant l'allargament del balcó exterior. L'aparell d'aquesta part de l'edifici malgrat sigui també de maó cuit difereix de la resta ja que presenta unes mides més grosses i una composició diferent</p> <p>L'interior de la planta semi soterrada està pendent d'obrar i s'utilitza com a magatzem del club d'història local per a guardar la seva documentació i també com a magatzem d'objectes d'una col·lecció etnogràfica i de la que se n'ha dedicat una fitxa a part. En aquesta part que coincideix amb la part ampliada hi ha un forn de pa de grans dimensions que es conserva en molt bon estat.</p> <p>L'escala de l'interior conservada i restaurada amb la seva fisonomia es compon d'una barana de ferro forjat amb els barrots simples de secció en espiral i també trenada amb volutes intercalades que sostenen un passamà de fusta i l'escala amb els graons de petja i contrapetja fets amb marbre polits. Aquest element permet la comunicació amb la resta de les plantes, especialment la primera on hi ha l'antiga sala de ball reconvertida en cine 'el cinema avenida' i avui convertida en sala d'entrenament i de competicions del club tennis taula. La resta d'espais corresponen a aules policulturals del centre de dia així com a hotel d'entitats. A la darrera planta hi ha encara l'antiga sala del projector del cine amb el projector encara al seu lloc i fins hi tot algunes bobines de les pel·lícules.</p> | 08237-86 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze'va neixer a principi del segle XX en el marc de lles agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. Tambe col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats ludico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reaci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deixava a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999998,2.2217989 | 435652 | 4661172 | 1898, 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115112905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-269751123.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-10-07 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | L'edifici encara manté elements originals dignes de ser conservats com l'antiga sala de projecció del cinema o per exemple l'esoai del forn de pa de la mateixa cooperativa on està pendent d'obrar i en el que es custodien els elements d'una col·lecció etnogràfica. Aquest espai es podria condicionar com a espai d'investigació del club d'història local, magatzem i fins hi tot d'exposició de la col·lecció etnogràfica. La resta de plantes ja estan rehabilitades i en funcionament. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 94745 | Forn de Pa de la Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-la-cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XX | L'edifici de la cooperativa està en bon estat ja que ha estat rehabilitat l'any 2009 com a espai multicultural, centre de dia i seu d'entitats. No obstant la planta semi soterrada del volum annex a ponent està pendent de rehabilitació i mostra el mateix estat del darrer moment que va funcionar com a tal. Tot i així el forn està en el mateix estat original del darrer moment que va funcionar. | <p>A la planta semi soterrani de l'edifici de la Cooperativa es conserva encara l'antic forn de pa, instal·lat el 1931 per mà d'una empresa italiana. Aquest element es conserva en molt bon estat i amb tots els seus elements originals. De fet val a dir que es conserva un pany de paret decorat amb rajola esmaltada de color blanc formant un falç carreuat amb un sòcol de rajoles de color negre i un fris a la part superior decorat amb motius en 'escacat' també de rajola ceràmica de color negre i blanc i emmarcat per dues línies diferents de color negre. En aquest pany de paret s'hi obren dues boques d'accés al forn de pà situat a diferents nivells i compostes per dues obertures quadrangulars amb la porta en forma de trapa amb tirador i corredissa mitjançant unes guies verticals que permet obrir i tancar de forma hermètica. A la placa del davant hi ha l'emblema de l'empresa italiana fabricant d'aquest tipus de forn' G.TIBILETTI-OFF-ELETTRO MECCANICHE FORNI A VAPORI ET ELETTRICI PER PANIFICI PASTICCCERIE IMPIANTI COMPLETI i de la que n'hem trobat una estampa publicitària. Les dues boques donen pas a dues càmeres de forn on a la part superior hi ha els tubs elècrics que l'escalfaven a altes temperatures, les parets enrajolades i el paviment de maons ceràmics amb el sòl refractari. A la paret lateral esquerra hi ha una porta de ventilació amb l'emblema de l'empresa i a sota una altra portella per a carregar el forn a combustió. En aquesta portella hi ha les inicials OFF. G: TIBILetti. MILANO que correspon amb la mateixa empresa que l'estampa publicitària. Per tant entenem que aquest forn podia funcionar tant de forma elèctrica com també al vapor. Les parets laterals són de totxo cuit, units amb ciment pòrtland. </p> | 08237-87 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze' va néixer a principi del segle XX en el marc de les agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. També col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats lúdico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reàci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca dedicada a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va nèixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·ació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptes. i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les materies primeres i els productes de primera necessitat en que s'abastien. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999932,2.2217337 | 435646 | 4661171 | 1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-s-l1600.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | OFF.G. TIBILETTI. MILANO | La funció d'un forn a vapor consisteix en incrementar la temperatura de l'aigua per a generar vapor i cuinar els aliments. La quantitat de temps pot variar en funció de l'aliment a preparar i pot disposar de diferents contenidors d'aigua per a emmagtazema. La cuina a vapor és més saludable, evita els greixos, no es necessita pre-escalfar el forn de manera que s'estalvia temps i energia, els aliments tenen una textura més suau i ajuda a millorar la flora intestinal.Val a dir que aquest forn correspon amb l'element que l'any 1931 es sol·licita permís d'obres a l'ajuntament per a poder-lo erigir sota la mà de la casa italiana | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||
| 94746 | Col·lecció de material etnogràfic del grup d'història local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-etnografic-del-grup-dhistoria-local | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XVIII,XIX i XX | Els objectes es troben dipositats a la planta semi soterrada del mateix edifici de la Cooperativa al mateix indret on hi ha el forn de pa. No hi ha un control de manteniment ja que es troben amuntegats els uns amb els altres en un lloc on s'hi acumula pols, hi ha humitat i estan a mercè dels canvis de temperatura ja que no hi ha un regulador de temperatura. Caldria netejar-los i dipositar-lo en un indret amb millors condicions per tal d'evitar el seu deteriorament. Algunes peces, especialment les de fusta necessitarien un treball de consolidació i restauració. | <p>Col·lecció etnogràfica formada per diferents objectes que guarden el grup d'història Local. Entre els objecte hi trobem ampolles de les diferents destil·leries i carbòniques de Sant Quirze destacant Julia Vilageliu, Destil·leries Bosch, encara en funcionament i altres. A banda hi ha les taules de marbre blanc amb potes de ferro forjat de la Fonda Nuri al barri dels quatre cantons, restes de calaixeres i fins hi tot alguna arca de núvia sense els calaixos, restes d'un torn amb els seus embarrats i d'un molí d'oli, balances, pales de forner del forn de la cooperativa, cassoles de ferro i aram, contrapesos, màquines de ratllar carn, balances i altres objectes com un pessebre de Nadal, entre altres plens de brutícia, alguns oxidats i els mobles amuntegats en un racó els uns damunt dels altres.</p> | 08237-88 | Carrer Joan Baptista Espadaler Núm. 6 | 42.1000109,2.2217550 | 435649 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113515.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Col·lecció que caldria posar en valor juntament amb altres elements de dins la mateixa cooperativa i també en altres espais municipals com ara la fàbrica de Cordes de Can Tenes. Aquests objectes han estat donacions i reculls dels habitants i veïns de Sant Quirze així com el grup d'història Local a l'espera de tenir un futur museu etnogràfic on es parli de la història de Sant Quirze i de la seva llarga tradició tèxtil llanera així com també de la vida i oficis tradicionals. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 94747 | Projector del 'Cine Avenida' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-del-cine-avenida | <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> | XX | La màquina es troba parada des del darrer moment que es va decidir de tancar el cinema als anys, 60. La cambra on es troba situada que correspon amb l'altell encara hi ha la petita finestreta des de la qual el projector transmetia la pel·lícula i el film a la pantalla de la sala dels espectadors. A més encara hi ha els instruments per controlar el voltatge de l'aparell així com caixes de bobines de les pel·lícules. L'espai resta tancat al públic. Caldria reparar-la i posar-la en funcionament i si més no evitar que es malmeti. | <p>A la planta sota coberta del cos principal de l'edifici de la cooperativa i accessible mitjançant una petita escala que arrenca des del primer pis s'arriba a l'altell des del qual es projectaven els films del desaparegut 'Cine Avenida'. es tracta d'un espai on encara hi ha la cambra del projector encarat a la sala o cinema, avui sala multicultural i emprada per a l'entrenament i tornejos de tennis taula i amb les bobines encara carregades i amb un film a l'interior. La màquina de la casa 'Westarc hispània' projectava pel·lícules de 35 mil·límetres i model Standard 57 amb el rectificador elèctric. A banda del projector hi ha un 'passador de pel·lícules' per reparar, tallar o enganxar els trossos trencats i un armari encara amb bobines que contenen diversos films. A banda hi ha els instruments de rectificació de la corrent amb els instruments de control i la caixa dels fusibles. En conjunt la sala conserva tots els elements complets de l'antiga sala de projecció del cinema 'Avenida'.</p> | 08237-89 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze' va néixer a principi del segle XX en el marc de les agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. També col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats lúdico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reàci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deicada a la venfda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat Avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat en que s'abastien. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-lo.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0998738,2.2217436 | 435647 | 4661158 | 1961 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114026.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | WESTARC HISPANIA | El conjunt encara que estigui fora d'ús conserva tots els elements de l'antiga sala de projecció (màquina i projector, films, aparell rectificador, aparell per reparar els films...) i fins hi tot la finestreta que donava a la sala dels espectadors i on hi havia la pantalla. Correspon a una interessant peça de museu que valdria la pena de tenir en compte, reparar i poder tornar a posar en funcionament. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/