Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99044 | Mirador del Pujol Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pujol-blanc | L’any 2017 es van dur a terme treballs d’arranjament del mirador, tant pel que fa a la neteja de deixalles i residus com a l’aclarida d’arbres i sotabosc per obrir el camp de visió des d’aquest punt, reduir la biomassa combustible i afavorir el desenvolupament de la roureda i l’alzinar. Actualment la zona es manté neta, però el faristol informatiu està molt desgastat i clivellat per l’acció del sol, dificultant notablement la seva lectura i interpretació. A més, els grans blocs de pedra estan força embrutats per pintades de grafitis. | <p><span><span><span>Petita esplanada situada al capdamunt del turó del Pujol Blanc, l’indret més elevat de la serra de Galliners i del municipi de Sant Quirze del Vallès, amb 315 metres d’altitud. La zona ha estat arranjada com a mirador, amb la col·locació de quatre grans blocs de pedra sense treballar, a mode de seients, i un faristol informatiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del Pujol Blanc es pot contemplar una extensa panoràmica de bona part de la comarca del Vallès, que permet veure tota la plana i els cims més destacats de la serralada Prelitoral: Sant Llorenç del Munt, el puig de la Creu, el Farell, els cingles de Gallifa, el Montseny i, parcialment, Montserrat. També es poden observar els cims de la serralada Litoral, el Montnegre i el Corredor i la Serralada de Marina i, en dies de bona visibilitat, fins i tot la mar Mediterrània i la desembocadura del riu Besòs.</span></span></span></p> | 08238-31 | Serra de Galliners | <p><span><span><span>El mirador del Pujol Blanc és un espai molt visitat per excursionistes i també utilitzat com a punt d’observació per als serveis de vigilància d’incendis. De fet al cim del pujol, prop del mirador, encara hi ha restes de la base d’una torre amb estructura metàl·lica que era utilitzada durant l’estiu de punt de guaita forestal. Encara es poden observar, també dalt del turó, un conjunt de trinxeres excavades durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> | 41.5249814,2.0564926 | 421282 | 4597467 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99044-312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99044-313.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 99045 | Arxiu Municipal de Sant Quirze del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quirze-del-valles | Segles XIX-XX | <p><span><span><span>L’arxiu municipal custodia el fons de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, el del Jutjat de Pau i els fons privats de Joan Vila Puig (amb fitxa específica en el mapa, núm. 56) i Miquel Aznar Carreño. El conjunt de la documentació està ubicada en dos indrets diferents: en un espai de la planta baixa de l’edifici principal de l’Ajuntament, a la plaça de la Vila, i a un local municipal del carrer Sant Isidre destinat específicament a servei d’arxiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès aplega tota la documentació que fa referència a la gestió general de la institució. És el fons més gran i important, i ocupa uns 670 metres lineals en paper. Abasta des de l’any 1842 fins al 2007. De la segona meitat del segle XIX es conserva un reduït grup de documents corresponents al cadastre, padró d’habitants, comptes, béns i drets municipals, i algunes activitats desenvolupades per les institucions municipals. A finals del S. XIX es van començar a iniciar les sèries documentals que formen el fons documental de l’Ajuntament, derivades de l’exercici de les seves funcions i competències.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Jutjat de Pau abasta el període 1844-1989 i ocupa 3’8 metres lineals en paper organitzats en 40 unitats d’instal·lació. Conté, entre d’altra documentació, expedients de judicis, certificats de matrimoni, defunció i naixement, i actes de conciliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons privat de Miquel Aznar Carreño ocupa 2 metres lineals en paper, amb 19 unitats d’instal·lació i 164 unitats documentals. Conté documents del període 1884-2008 i és resultat de l’interès per la història i el col·leccionisme d’Aznar i la seva dona. Aquest fons personal està focalitzat sobretot en el període de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura. Un gran gruix correspon a documentació militar, però també n’hi ha d’àmbit polític i relativa a diverses associacions, així com una important col·lecció d’hemeroteca, principalment amb exemplars de La Vanguardia. El senyor Aznar també va rebre documentació de diverses persones del municipi, però es desconeix el moment d’aquesta donació i el nom de les persones donants. </span></span></span></p> | 08238-32 | Carrer Sant Isidre s/n i Plaça de la Vila 1. | <p><span><span><span>Als anys 1980 la documentació municipal es trobava abandonada al soterrani de l’antic Ajuntament, aleshores en desús, situat al carrer del Pintor Vila Puig. En aquest context, el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ) va agafar part de la documentació per tal de protegir-la i preservar-la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va produir la primera intervenció arxivística: es contractà una arxivera, es va habilitar la segona planta de l’Ajuntament com a servei d’arxiu, s’hi va traslladar la documentació que es trobava al soterrani de l’antic Ajuntament i s’inicià un primer inventari. L’any 1991 l’Arxiu Comarcal de Terrassa va realitzar un inventari més exhaustiu, tant del que es custodiava al servei d’arxiu com de la documentació que seguia custodiant el GIHSQ. Aleshores es creà una base de dades seguint el quadre de classificació normalitzat que el Departament de Cultura de la Generalitat va proposar per la documentació municipal l’any 1989 (Normes per a la classificació de la documentació municipal), tot i que amb algunes revisions i modificacions posteriors, aprovant-se el definitiu l’any 2015. L’any 2007 el GIHSQ va donar part de la documentació que custodiava, que va ser integrada dins del fons municipal. Posteriorment l’entitat ha realitzat més donacions, però no n’ha quedat constància documental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al fons Miquel Aznar Carreño, la documentació va estar en custòdia del seu propietari fins a la seva mort; aleshores la seva família en va fer donació a l’Arxiu Municipal de Sant Quirze del Vallès. El fons va ingressar a l’arxiu a partir de dues donacions els anys 2023 i 2024. </span></span></span></p> | 41.5327763,2.0807451 | 423315 | 4598311 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99045-322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99045-323.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 99046 | Rellotge de sol Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-camps | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | El rellotge ha perdut el gnòmon i la imatge pintada al pol està mig esborrada, essent irreconeixible. La inscripció “Les alzines” és un afegit posterior que fa referència a la hípica que s’hi va instal·lar; la propietat actual ha expressat la voluntat de canviar-ho pel nom de la masia: Can Camps. | <p><span><span><span>Rellotge de sol pintat a la façana, d’orientació sud-est. Té forma rectangular i està emmarcat en blau. Les línies horàries es presenten de 5 a 5, amb línies més curtes per a les mitges hores i xifres aràbigues. Ha perdut el gnòmon. En el pol hi ha pintada una imatge dins d’un cercle, actualment mig esborrada i irreconeixible; segons l’Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans podria haver estat un cap de cavall. A la part superior hi ha les inscripcions “LES ALZINES” i “F.E.S.” </span></span></span></p> | 08238-33 | Camí de Can Camps | <p><span><span><span>Aquest rellotge de sol està situat a la façana de Can Camps, una masia documentada des de l’any 1487 avui en dia utilitzada com a hípica, allotjament rural i també com a residència dels seus propietaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència de rellotges de sol a la façana era habitual a les masies de Sant Quirze. Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX. </span></span></span></p> | 41.5098830,2.0718670 | 422547 | 4595777 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99046-331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99046-332.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La inscripció “LES ALZINES” que apareix al rellotge de sol fa referència al nom que va tenir la hípica ubicada a les instal·lacions de la masia, i que probablement està relacionat amb la presència d'alzines centenàries a la finca. La propietat actual ha recuperat el nom de Can Camps, i ha expressat la seva voluntat de restituir aquesta denominació en el rellotge de sol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99047 | Rellotge de sol Can Viver de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-viver-de-la-serra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. </a>Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVII-XIX | El rellotge de sol només conserva el requadre pintat i el gnòmon de vareta, però no s'aprecien línies horàries, números ni cap altre element ornamental. | <p><span><span><span>Rellotge rectangular pintat a la façana principal de la masia de can Viver de la Serra, ubicat a la dreta de la finestra central del primer pis, d'orientació sud-oest. Conserva el gnòmon de vareta però no s’aprecia cap altre element: no s’observen marques horàries (tot i que s’intueix alguna línia), ni números ni cap ornamentació. </span></span></span></p> | 08238-34 | Prop del quilòmetre 16 de la carretera de Rubí (comarcal 1413), en un revolt del traçat antic. | <p><span><span><span>Can Viver de la Serra és una de la trentena de masies que hi havia hagut al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, de la qual hi hauria documentació escrita des de l’any 1487.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament tots els masos de Sant Quirze disposaven d’un rellotge de sol a la façana. Tot i que el de Can Viver ha perdut part dels components que devia tenir (línies horàries, números, possible ornamentació), té el valor de ser un dels pocs rellotges de sol que encara es conserven a les masies del terme gràcies que l’arrebossat modern de la façana va respectar aquest element.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5186670,2.0689170 | 422311 | 4596755 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99047-342.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99048 | Rellotge de sol Carrer Barcelona, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-barcelona-40 | <p><span><span><span>Rellotge de sol en forma de plafó ceràmic rectangular format per un mosaic de 56 rajoles (8 d’alt per 7 d’ample). El rellotge té orientació sud-est i presenta línies horàries, de 6 a 2, a les hores i les mitges hores. Els números són aràbics i es presenten dins un marc de color verd fosc. No té gnòmon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge presenta diversos elements decoratius. Al pol s’observa un sol, els rajos del qual representen les línies horàries; al seu costat esquerre -llevant- un gall i a la dreta - ponent - un mussol i la lluna. A l’extrem superior del plafó ceràmic hi ha escrit, en un rètol tipus cinta, el lema “el temps no el pots deturar però pots no perdre’l”.</span></span></span></p> | 08238-35 | Carrer Barcelona, n. 40 | <p>El rellotge de sol està situat en una de les primeres cases construïdes a mitjans dels anys 1980 en urbanitzar-se la finca de Mas Duran. Els propietaris van encarregar-lo a la ceramista sabadellenca Josefina Tutusaus, que durant anys va tenir una escola de ceràmica a la capital vallesana. </p> | 41.5323034,2.0838042 | 423569 | 4598255 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99048-352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99048-353.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Josefina Tutusaus | El rellotge de sol té la particularitat que, tot i que la ceramista va deixar el forat per poder encaixar el gnòmon, mai ha arribat a tenir vareta i, per tant, mai ha marcat l'hora. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99070 | Rellotge de sol de Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-duran | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | El pas del temps havia esborrat gairebé per complet el dibuix del rellotge; l’any 2016 va ser restaurat amb un disseny que va intentar conservar al màxim la imatge de l’original. | <p><span lang='CA'>Rellotge de sol rectangular esgrafiat en calç. Les línies i els nombres estan pintats amb un to granat o marronós. Té orientació sud-est, un gnòmon de vareta simple i està emmarcat. Les línies horàries estan configurades de 5 a 3 i s'indica cada hora amb numeració aràbiga. </span></p> | 08238-36 | Avinguda Camí del Mas n. 9 | <p><span lang='CA'>Aquest rellotge de sol està situat a la façana de la masia coneguda com el Mas Duran, construïda al segle XVI i propietat de la família que li donà el nom: els Duran, la casa pairal dels quals encara es conserva al carrer Pedregar de Sabadell.</span></p> <p><span lang='CA'>A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el del Mas Duran és un dels pocs exemples que es conserva actualment. </span></p> | 41.5326670,2.0850000 | 423670 | 4598295 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99070-391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99070-392.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99071 | Rellotge de sol de Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-casarramona | Segles XVIII-XIX | <p><span><span><span>Rellotge de sol pintat a la façana de la masia de Can Casarramona. Consisteix en un rectangle vertical del mateix color de la façana, enquadrat per un marc de color groc, més gruixut en el costat inferior. Disposa de línies horàries de 7 a 3, indicades amb números romans dibuixats en color negre. Té gnòmon de vareta i orientació sud-est. </span></span></span></p> | 08238-37 | C/ del Mig, 14 | <p><span><span><span>Aquest rellotge de sol està situat a la façana Can Casarramona, una antiga masia avui integrada dins el nucli urbà. A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el de Can Casarramona és un dels pocs que es conserva actualment. </span></span></span>Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX.</p> | 41.5317400,2.0814700 | 423374 | 4598195 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99071-371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99071-372.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 99072 | Ara-altar de Sant Feliuet de Vilamilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-altar-de-sant-feliuet-de-vilamilans | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>PALOL, Pere de (1957) Las mesas de altar paleocristianas en la Tarraconense. A “Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana”, núm. 19, pàgs. 81-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans; altar. A “Catalunya Romànica”, vol. XVIII, El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàgs. 214-215.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, José (1949). Un nuevo altar romano-cristiano en la Tarraconense. A “Analecta Bollandiana”, núm LXVII, pàgs. 401-406.</span></span></span></p> | Segle V | L’any 1949, en el moment de la seva descoberta, l’ara estava fragmentada i va ser restaurada. | <p><span><span><span>Bloc de marbre blanc en forma de taula irregular, circular per la part posterior i recta per l’anterior i els laterals. Mesura 72 centímetres d’amplada i 65 de diàmetre màxim, amb un gruix de 10 centímetres a la cara anterior que en la resta van disminuint, configurant una inclinació de l’altar cap a la part posterior. </span></span></span><span><span><span>L’epigrafia de l’ara permet datar-la al voltant del segle V. L’ara correspon a la tipologia d’ares “en sigma”, d’origen oriental però esteses arreu del Mediterrani. És una de les millors mostres conservada al Vallès del procés de cristianització del territori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les vores rectes de l’ara estan decorades amb una doble motllura (una superior i una inferior) esculpides a base d’un cordó de perles ovalades. A l’interior d’aquest fris hi ha la següent inscripció, feta en versos hexàmetres clàssics i perfectament mesurats en breus i llargs, separats per fulles i creus: FELICI MISERO PENARUM PONDERA PELLE / XPE DS PER CUNCTA PIUS QUI SCLA REGNAS / HIC SCS SEMPER SEDITO HIC ABITATOR ADESTO / FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE. Aquesta inscripció es podria traduir de la següent manera: “Al malaurat Fèlix, lleveu el pes de les seves penes, Crist Déu misericordiós, que regneu pels segles. Aquí, sant, jeu per sempre, estableix aquí el teu habitatge. Al malaurat Fèlix, lleveu tota tristesa”. </span></span></span><span><span><span>La inscripció fa referència al fet que Fèlix pot “jeure i habitar” (sedito hic abitator); això fa pensar que potser no es refereix al sant a qui està dedicada l’església sinó a un personatge que dugués el seu mateix nom; podria tractar-se d’un propietari cristià de la zona, segurament el donador de l’altar o el fundador de la capella. Pel que fa a aquesta coincidència de noms, el personatge podria anomenar-se Fèlix en honor a un temple ja existent amb aquesta advocació, o bé haver fet erigir el temple a l’advocació del sant que portés el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, la superfície interior de l’ara és plena de noms gravats, alguns d’ells sobreposats i </span></span></span><span><span><span>segurament corresponents a diversos moments, l’epigrafia els situa al segle X. Entre els noms destaca un DONADEL ABBA, que ha estat identificat amb Donadéu, abat de Sant Cugat entre els anys 904 i 917. Per aquesta raó l’ara deuria formar part d’una restauració del culte o d’una nova consagració de l’església a l’entorn del segle X. Posteriorment l’ara hauria perdut el seu ús o sentit i va ser fragmentada i llençada.</span></span></span></p> <p> </p> | 08238-38 | Magatzem del Museu de Rubí (Plaça del Doctor Guardiet, nº 9) | <p><span><span><span>L’any 1949, durant les obres de restauració de l’ermita, van aparèixer a l’absis de l’esquerra – el més antic de la construcció -, dins una sitja a tres metres del nivell del sòl, fragments d’una ara d’altar romano-cristiana. Va ser possible reconstruir-la gairebé sencera i va ser col·locada en forma d’altar en el mateix lloc, al peu d’una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada del 2000 es va considerar que l'ermita no garantia les condicions necessàries per a la seva protecciói i conservació, i es decidí el seu trasllat. Donada la seva ubicació va caldre resoldre una dicotomia: l'altar corresponia geogràficament al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, però alhora estava circumscrita a la parròquia de Sant Feliu, pertanyent a l'arxiprestat de Rubí. Finalment va prevaldre el dret eclesiàstic, ja que es considerava la peça un objecte sacre, i d'aquesta manera va anar a parar a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, que el custodia des d'aleshores.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5332782,2.0807451 | 423316 | 4598367 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-385.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-10-08 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 84 | 52 | 2.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99073 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-1 | <p><a><span><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></a></p> <p><span><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XVI | <p><a><span lang='CA'>Masia senzilla de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i teulada a quatre vessants. Completa l’estructura un cos de construcció més recent, d’una única planta i adossat a la façana nord-est a mode de garatge o magatzem. L’edifici està lleugerament elevat en relació al nivell del carrer.</span></a></p> <p><span><span lang='CA'>La façana principal conserva l’estructura original. A la planta baixa, centrat, hi ha el portal d’entrada adovellat i un finestral enreixat a la seva dreta. Al costat de la porta d’accés hi ha un volum exterior, molt probablement un pou o cisterna. El primer pis presenta tres finestres disposades de manera regular, actualment tapiades, així com un rellotge de sol esgrafiat en calç. Finalment, al nivell superior s’observen quatre petites finestres que formen una galeria de solana. A la façana posterior s’hi obren algunes finestres de manera arbitrària; probablement pertanyen a moments diferents. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Antigament el mur nord-est de l’edifici presentava diverses obertures, però actualment només es manté una finestra enreixada a la planta baixa; la resta de façana va ser modificada i avui en dia presenta un gran cartell publicitari.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot l’edifici està arrebossat i pintat, però la pedra original encara és visible en el muntant i la dovella del portal i els pilars i llindes de les finestres de la façana principal i sud-oest. </span></span></p> | 08238-39 | Av. Camí del Mas, 9 | <p><span lang='CA'>El Mas Duran és un bon testimoni del passat agrícola de Sant Quirze, que fins fa poques dècades era un poble de base fonamentalment agrària, amb un origen localitzat als masos i les masies.</span></p> <p><span lang='CA'>La casa va ser edificada a la segona meitat del segle XVII. Com passava amb la majoria de les masies de Sant Quirze, era propietat de terratinents<span> </span>de Sabadell a qui els pagesos arrendaven les terres; en aquest cas pertanyia a la família Duran, de qui prengué el nom. La seva casa pairal encara existeix al carrer del Pedregar de Sabadell, que fou construïda entre </span>els anys 1578 i 1606 amb les característiques pròpies d’una casa senyorial i, a la vegada, de producció agrícola: se’n conserven els cellers, els cups i les restes d’una fabrica de sabó a la planta baixa i el saló principal i les cambres de la planta noble.</p> <p>La masia, a<span lang='CA'>nomenada popularment simplement “El Mas”, estava situada molt a prop del nucli antic. Segons les dades del cadastre de l’any 1929, Tenia una superfície de 548.000 m2 dels quals 247.000 eren dedicats al conreu de la vinya, 281.600 de secà (principalment sembrats de cereals) i 18.800 eren de regadiu.</span></p> <p><span lang='CA'>La família Llobet, masovers durant moltes generacions, hi van instal·lar un restaurant que va estar obert fins a mitjans dels anys 60. El creixement urbanístic del poble en les últimes dècades va provocar que avui en dia aquesta antiga masia es trobi al mig del barri que porta el mateix nom: Mas Duran. L’edifici va ser restaurat i actualment és la seu de la constructora Mas Duran S.A.</span></p> <p><span><span><span>El Mas Duran i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5327000,2.0848800 | 423660 | 4598299 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-394.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Abans de la urbanització dels terrenys, que van aplanar tota la zona amb l’abocament de terres, l’entorn del mas era un lloc ensotat i ombrívol amb molts arbres, sobretot plàtans, una zona molt visitada per quirzetencs i sabadellencs. Com totes les masies de Sant Quirze, el Mas Duran tenia associada una font. Molt a prop de la casa hi havia la font de les Morisques, també coneguda (sobretot a Sabadell) com de la Taula Rodona, que donà origen a l’actual parc de les Morisques. A la zona també hi havia la font del Cantó, situada al costat del camí dels Maiols, molt utilitzada per la gent que anava a peu a Sabadell i per regar els terrenys d’horta del voltant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99074 | Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-bobila-madurell-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span>CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Col·lecció de materials arqueològics dipositats al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona, provinents del jaciment de la Bòbila Madurell. El conjunt està format per 50 objectes ben documentats i registrats, a més d’altres caixes amb un volum important de materials d’excavacions antigues (provinents probablement de les campanyes realitzades prèviament a la creació del Museu d’Història de Sabadell i del Servei d’Arqueologia de Catalunya).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials ben documentats, aquests provenen de les campanyes d’excavació dels anys 1976-1978 i 1984. Els objectes són molt variats: macrolític (molins, mans de molins,...), destrals de pedra polida, objectes d’ornamentació, indústria lítica tallada, fragments de ceràmica, restes antropològiques, indústria òssia i restes carpològiques. La majoria es troben a la reserva, però n’hi ha alguns – un molí, una mà de molí i ornaments - en exposició. </span></span></span></span></p> | 08238-40 | Museu d'Arqueologia de Catalunya - Seu Barcelona | <p><span><span><span><span lang='ES'>L’any 1921 es va excavar una profunda rasa prop de l’actual estació de ferrocarril de Sant Quirze per fer-hi passar la via del tren i van aparèixer, a uns dos metres de profunditat, una fossa que contenia restes de ceràmica i tres sepulcres amb material arqueològic d’època neolítica. Aquests objectes van ser recollits per Vicenç Renom i Lluís Mas del Museu de la Ciutat de Sabadell i van passar a formar part de l’antic i desaparegut Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona, l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1931, arran de la instal·lació de la Bòbila Madurell (que va donar nom al jaciment) i la seva activitat d’extracció d’argiles, es van anar posant al descobert noves restes d’època neolítica i a les dècades de 1930 i 1940 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques; els materials recuperats, però, consten com a dipositats al Museu d’Història de Sabadell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys 1970 i 1980, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític i l’edat del bronze, i també d’època romana. Alguns dels objectes provinents d’aquestes intervencions formen part de la col·lecció del MAC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment es van realitzar més intervencions en d’altres sectors del jaciment però no consta cap material arqueològic dipositat al MAC provinent d’aquestes excavacions.</span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell/Mas Duran, Serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo / Poble Sec.És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa donada la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||||
| 99075 | Goigs a Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-feliu-0 | Segle XX | Se'n conserva el testimoni escrit però els goigs ja no es canten | <p><span><span><span>Document imprès en paper, amb els marges decorats amb una sanefa amb motius florals, que conté els goigs en honor de Sant Feliu, màrtir de finals del segle III. A la part superior, al centre, hi ha una il·lustració del sant sostenint la palma del martiri i, a ambdós costats, dividit, l’encapçalament següent: “Goigs en honor de Sant Feliu compatró de la parròquia de Sant Quirze de Galliners que es canten en l’antiga sufragània anomenada Sant Feliuet de Vilamilans”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior del document hi ha la lletra dels goigs, estructurada en diverses estrofes rimades i una tornada o refrany que es va repetint després de cada estrofa. Excepte la primera i la última, de només dos versos, les altres tretze estrofes estan formades per sis versos hepta o octosil·làbics. En la primera part els goigs expliquen la vida i martiri del sant, mentre que les últimes estrofes fan referència explícita a Sant Quirze i als masos pròxims a l’ermita de Sant Feliu de Vilamilans - Can Corbera, can Ferran, can Barata i can Viver - i demanen la protecció del sant enfront tot allò que pugui afectar l’activitat agrícola, que fins fa poques dècades el principal mode de vida de la població quirzetenca.</span></span></span></p> | 08238-41 | <p><span><span><span>Aquest document va ser imprès per l'impremta Sallent, establerta a Sabadell, probablement durant el primer terç del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs són una forma de devoció popular molt utilitzada en romeries i celebracions religioses que generalment eren cantats amb una melodia senzilla i repetitiva. En el cas d’aquests goigs a Sant Feliu eren cantats durant l’aplec de Sant Feliuet, celebrat inicialment el dilluns de Pasqua de Pentecosta i, a partir de la dècada de 1950, el dilluns de la Pasqua de Resurrecció. En aquella època les celebracions eren multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès, però a partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se. El 6 de juny de l’any 2010 es tornar a celebrar, però l’intent de recuperar l’aplec no va tenir continuïtat; en conseqüència, els goigs ja no es canten.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||||||
| 99076 | Arbre solitari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-solitari | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span lang='CA'>Alzina de grans dimensions, d’aproximadament 11 metres d’alçada, que creix aïllada en un camp de conreu. Té una capçada regular i rodona i branques baixes que aporten ombra a la part inferior. Presenta un bloc de ciment a la base, element afegit probablement per falcar la soca del tronc que disposava de molt poc sediment a la base. </span></p> | 08238-42 | Camp de conreu al sud de la masia de Can Ponsich. | <p><span lang='CA'>L’arbre és freqüentment visitat perquè l’indret on es troba és una zona concorreguda per caminants i passejants. En temps recents algú hi havia construït un gronxador de fusta, però actualment ha desaparegut i només en resta un fragment de corda en una branca. </span></p> | 41.5313200,2.0680100 | 422251 | 4598161 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-424.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta alzina no és excepcional en la seva espècie, però el fet de trobar-se aïllada en un camp de conreu el fa molt singular i recognoscible. Per aquest motiu és coneguda com a “arbre solitari” i ha esdevingut popular entre els i les habitants de Sant Quirze. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 99077 | Alzines de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-corbera | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</a></p> <p><span><span><span><a> </a></span></span></span></p> | Ambdues alzines presenten trossos de màstic adherits en diverses parts del tronc per a tapar possibles ferides on havia saltat l’escorça. L'alzina de Can Corbera I presenta alguna branca trencada, mentre que l'alzina II està en pitjor estat de conservació: té dos trossos de ciment adherits al tronc i l'escorça està ferida des d'una branca principal fins la base, probablement a causa de l'impacte d'un llamp. D'altra banda algunes branques principals d'aquesta alzina han estat podades probablement per facilitar el pas de vehicles o per evitar que s’aproximés al cablejat elèctric. | <p><span><span><span>Exemplars d’alzina (<em>Quercus ilex</em>) de grans dimensions amb amples soques que indiquen antiguitat, ubicats un al costat de l'altre i molt pròxims a la masia de Can Corbera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'alzina de Can Corbera I té una alçada de més de 12 metres, una soca de gairebé 4 metres de circumferència i una caçada arrodonida i plana de més de 17 metres d'amplada. </span></span></span><span><span><span>L'alzina de Can Corbera II, de menors dimensions, té una alçada de gairebé 10 metres, una soca de tres metres i mig de circumferència i una capçada arrodonida i irregular que medeix 19'70 per 9'70 metres d'amplada. Totes dues presenten colònies de formigues habitant a la part inferior del tronc.</span></span></span></p> | 08238-43 | Finca de Can Corbera | <p><span><span><span>Les alzines s’ubiquen dins els terrenys de Can Corbera, una de les masies més grans i amb més història conservades al terme municipal de Sant Quirze. Antigament havia tingut una superfície que, segons el cadastre de 1929, superava el milió de metres quadrats, gran part de la qual (824.400 metres quadrats) eren de bosc. Les infraestructures viàries i polígons construïts a la zona van afectar la finca i van desdibuixar el seu entorn, però encara es conserven arbres antics com les alzines de Can Corbera. </span></span></span>És habitual que els arbres de majors dimensions es trobin als voltants de les antigues masies, ja que allà han pogut créixer durant segles sense ser talats.</p> <p><span><span><span>La masia i la finca estan situades al sud-oest del terme, molt a prop de l’actual barriada de les Fonts i, per tant, força lluny del nucli urbà; això fa que sigui un espai poc conegut per la majoria de quirzetencs i quirzetenques.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5182000,2.0381200 | 419741 | 4596731 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99077-432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99077-433.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 99078 | Roures de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-vinyals | <p><span><span><span>ANTONI COTS, Pau (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | En general l'estat de conservació dels tres arbres és bo; no obstant, cal destacar que el roure de can Vinyals II presenta diverses podes degudes probablement al seu estat de salut (segons el Catàleg d'arbres i arbredes, a causa d'una infecció pel banyarriquer del roure) i també per permetre el pas a maquinària agrícola de grans dimensions pel camí. Aquestes podes probablement han afectat el seu creixement: presenta una capçada reduïda en comparació a les dimensions de la base. | <p>Conjunt de tres roures antics, de soques amples i notables dimensions, ubicats a les proximitats de la masia de Can Vinyals. </p> <p>El roure de can Vinyals I està ubicat en un sender perpendicular al camí que connecta les masies de ca n'Arús i Can Vinyals, i que neix poc abans d'arribar a aquest mas. És un exemplar de roure martinenc (quercus pubescens) amb una gran soca de 3 metres de circumferència, una capçada densa, oberta i arrodonida que mesura 16'30 per 17'20 metres d'amplada i una alçada que arriba als 17 metres. Té les branques gruixudes i, segons s'observa, sembla que no han estat podades ni alterades.</p> <p>El roure de can Vinyals II és un roure de fulla gran (quercus petraea) situat a un lateral del camí que connecta les masies de ca n'Arús i Can Vinyals. Té una soca d'aproximadament tres metres de circumferència, 16'4 metres d'alçada i una capçada arrodonida i irregular, que podem considerar reduïda tenint en compte les dimensions de la soca: només medeix 9'80 metres d'amplada. Donada la seva espècie (roure de fulla gran) les seves fulles són més grans que la dels altres dos roures (martinencs).</p> <p><span><span><span>Finalment, el roure de can Vinyals III està situat en un pendent que actua com a marge entre dos camps de conreu de la finca de Can Vinyals, a prop del camí de terra que condueix a la masia. És un exemplar de roure martinenc (<em>quercus pubescents</em>) de més de vint metres d’alçada. Té una soca gruixuda, de tres metres de diàmetre, i les seves branques creixen llargues, amb múltiples bifurcacions, formant una capçada arrodonida, densa i gran de més de 23 metres d’amplada. És el roure de majors dimensions documentat al municipi: la seva situació relativament aïllada, en una pendent al marge de dos camps de conreu, ha evitat que fos alterat per cap poda ni malmès per la maquinària i ha permès que es desenvolupés sense problemes, assolint les proporcions i estructura propis d’un arbre de la seva espècie i edat. </span></span></span></p> | 08238-44 | Disseminat de can Vinyals. | <p><span><span><span>La plana del Vallès és terra de roures, especialment en aquells indrets on la humitat és més elevada. Tot i que en les últimes dècades el paisatge de Sant Quirze ha estat molt modificat, encara és possible veure roures en diversos indrets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure es troba dins la finca de Can Vinyals, una de la vintena de masies que encara es conserven dins el terme municipal de Sant Quirze. Part d'aquesta finca no va ser afectada pels incendis de l’estiu del 1994 i per aquest motiu l’entorn conserva la seva massa forestal i els camps agrícoles en força bon estat. </span></span></span></p> | 41.5222000,2.0835500 | 423536 | 4597134 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-442_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-442.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Les coordenades geogràfiques i l'altitud que apareixen al mapa corresponen a la ubicació del Roure de Can Vinyals III, situat en un punt més o menys intermig del conjunt. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 99079 | Pollancreda del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-del-torrent | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span><span><span>Conjunt de pollancres (<em>populus nigra</em>) situats a la vora del torrent que hi ha entre les masies de ca n’Arús i Can Vinyals, al marge d’un camp. Tenen unes soques grans i amples i uns troncs allargats i alts, d’aproximadament trenta metres d’alçada. De fet, destaquen per ser els de majors dimensions trobades al municipi. No presenten cap alteració antròpica.</span></span></span></p> | 08238-45 | Disseminat de can Vinyals | <p>La pollancreda es troba entre els masos de ca n'Arús i can Vinyals, dues de la vintena de masies que encara es conserven dins el terme municipal de Sant Quirze. Part d'aquesta finca no va ser afectada pels incendis de l’estiu del 1994 i per aquest motiu l’entorn conserva la seva massa forestal i els camps agrícoles en força bon estat. <span><span><span>Aquest fet es demostra per l’existència a la finca de l’anomenat roure de can Vinyals III, inclòs al catàleg d’arbres i arbredes com a arbre d’interès comarcal (núm. 23) i diversos exemplars inclosos com a arbres d’interès local: roure de can Vinyals I (núm. 21), roure de Can Vinyals II (núm. 22) i lledoner de can Vinyals (núm. 24). </span></span></span></p> | 41.5217800,2.0842400 | 423593 | 4597087 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99079-452.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 99080 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-11 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | Segle XIX-XX | <p><span><span><span><span>Carrer ubicat al nucli històric de Sant Quirze que conserva diversos habitatges amb la tipologia característica de les antigues cases del poble. Aquestes són edificis entre mitgeres de planta baixa i un pis amb cobertes de teula àrab, carener horitzontal a la façana i ràfec incipient. Acostumen a tenir una eixida a la part posterior. Es tracta d’edificis funcionals i senzills, sense decoracions en obertures i de materials simples. Actualment la majoria de façanes estan arrebossades i ens alguns casos pintades; els murs eren de pedra sense treballar, tal i com es pot observar en algunes cases que s’han restaurat eliminant l’arrebossat o bé que n’han perdut una part. En alguns casos la finestra del primer pis va ser transformada en balcó, i moltes de les de la planta baixa estan protegides per reixes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carrer presenta força heterogeneïtat ja que s’alternen cases que mantenen el seu aspecte original (en diferents estats de conservació); d’altres que, tot i que han estat restaurades conservant la seva antiga estructura, han alterat l’aparença recobrint les façanes amb materials que no respecten els originals o pintant-les de colors vius; i també edificacions totalment noves. </span></span></span></span></p> | 08238-46 | Carrer Nou | <p><span><span><span><span>Malgrat el seu nom, el carrer Nou és un dels més antics del poble i, per aquest motiu, conserva alguns dels habitatges també més antics. Sant Quirze va fer la primera crescuda per la zona dels carrers Nou (d’aquí el seu nom) i Pi i Margall. Abans de la gran expansió contemporània, a principis de 1920 el nucli històric estava limitat i configurat per aquests dos “nous” carrers juntament amb l’antic carrer Major (actual Vila Puig), la plaça de la Constitución (Plaça de la Vila), l’inici del carrer Sant Isidre, l’aleshores carrer de San Quirico (avui Pompeu Fabra i Montserrat), els carrers Sant Ignasi, dels Pous i del Mig i l’avinguda del Primero de Mayo (Pau Casals). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com és habitual en els carrers antics, aquest té l’amplada justa per a carros i tartanes i per aquest motiu quan es van urbanitzar les voreres van quedar molt estretes. Fa uns anys es van eliminar anivellant tot el terra i avui en dia és un carrer de vianants, amb accés de vehicles permès només al veïnat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer destaca un establiment de caràcter centenari: el forn de pa ubicat al número 41, obert l'any 1887 per Josep Solé l’any i des del 1955 en mans de la família Valls Graells, que encara el manté en funcionament. També hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell, edifici que fou cedit a l’Ajuntament l’any 1980; des d’aleshores ha acollit el Jutjat de Pau, la primera Biblioteca Municipal, la Societat Coral Il·lustració Artística o les sessions plenàries. Actualment, s'hi desenvolupen activitats de diverses entitats com el Club d'Escacs, el Cercle de Cultura i el Grup Artístic TT. A la planta baixa de l'equipament també s'hi ubica l'Associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil.</span></span></span></span></p> | 41.5315100,2.0824600 | 423456 | 4598169 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-466.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99081 | Carrer Vila Puig - Antic Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vila-puig-antic-carrer-major | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El carrer Vila Puig articula part del nucli històric de Sant Quirze entre la plaça de la Vila i la Ronda d’Arraona, en direcció SE-NO. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat gran part dels edificis han estat bastant modificats, alguns enderrocats i construïts de nou, al llarg del carrer es conserven alguns habitatges que, tot i que restaurats i modificats, mantenen la tipologia de casa de poble característica del nucli antic. Es tracta d’habitatges unifamiliars modestos, entre mitgeres, de planta baixa i pis – en molt pocs casos s’ha ampliat amb un segon pis o golfes -, cobertes de teula àrab, façanes simples sense decoracions i materials senzills. També acostumaven a tenir una eixida a la part posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Més enllà d’aquestes característiques comunes, les cases presenten força heterogeneïtat tant en l’alçada com en l’amplada. Tampoc hi ha uniformitat en la forma, estructura i nombre d’obertures. La majoria de portes són rectangulars; destaquen, però, les finques n. 13 i 15 per conservar un portal amb arc de mig punt construït amb maons. Totes les façanes estan arrebossades, la majoria pintades, i presenten diverses tonalitats. Algunes cases tenen un sòcol remarcat, que en algunes ocasions – poques – està revestit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De tot el carrer destaca el tram més pròxim a la plaça de la Vila, entre les finques 5 i 21, ja que conserva un seguit de cases de la tipologia característica del nucli antic sense cap construcció moderna entremig que trenqui la homogeneïtat del conjunt.</span></span></span></span></p> | 08238-47 | Carrer Vila Puig | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'actual carrer Vila Puig era antigament el carrer Major de Sant Quirze. Formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església a mitjan del segle XVII. Conserva, per tant, alguns dels habitatges més antics del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant molt de temps el Carrer Major va ser l’eix principal del poble: hi havia botigues, la centraleta telefònica (Cal Valentí dels Telèfons, ubicat a la casa n. 33) i també l’escola vella i l’ajuntament antic, on avui en dia hi ha l’edifici del Casal d’Avis. També era escenari de celebracions, festes i actes públics juntament amb la plaça de la Vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Als anys trenta del segle XX el carrer es va urbanitzar; tot i que amb el terreny encara sense asfaltar, tenia voreres ben construïdes i arbres a banda i banda. Finalment l’any 1973 va ser asfaltat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1890, a la casa del número 43, hi va néixer el quirzetenc més famós i honorat: el pintor Joan Vila Puig. Actualment el carrer porta el nom de Vila Puig en record seu i la seva casa natal s’ha convertit en un equipament cultural. </span></span></span></span></p> | 41.5334200,2.0802200 | 423272 | 4598383 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-479.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99082 | Carrer dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-pous-0 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XIX-XX | Algunes cases mostren signes d'abandó i inicis de deteriorament (principalment grafitis que embruten les parets i descamació de l'arrebossat). | <p><span lang='CA'>Renglera de set cases unifamiliars entre mitgeres, cinc de les quals encara presenten la tipologia d’habitatge de les cases antigues del poble: edificis senzills, amb planta baixa i un pis (ocasionalment dos), coberta de teula àrab, ràfec senzill i carener paral·lel a la façana. L’element més característic de tot el conjunt és la presència de tres volums externs: els pous-cisterna que donen nom al carrer. </span></p> <p><span lang='CA'>Els habitatges presenten l’exterior arrebossat i en molts casos, pintat. Algunes cases han estat restaurades però mantenint gran part de l’estructura original. Entre el conjunt destaca una de les dues cases cantoneres (la n. 2) per ser la que menys modificacions ha patit, malgrat tenir les finestres tapiades. L’altra casa cantonera ha estat rehabilitada l'any 2025 mantenint la façana original i adaptant l'edifici amb un alçat retranquejat d'un segon pis, i l'obertura de finestres i un garatge lateral. </span></p> | 08238-48 | Carrer dels Pous | <p><span lang='CA'>El carrer dels Pous és un dels que configuraven el nucli antic de Sant Quirze. Les cases del poble no tenien accés directe a l’aigua, i per aquest motiu les que podien perforaven un pou domèstic, generalment situat al fons d’un pati o eixida. Aquest conjunt de cases, però, no disposaven d’aquest espai i van perforar el pou just al costat de la porta d’entrada, adossant un volum exterior a la façana que donà origen al nom del carrer.</span></p> | 41.5323900,2.0802600 | 423274 | 4598268 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-486.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99083 | Col·lecció del Grup d'Investigació i Història de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-grup-dinvestigacio-i-historia-de-sant-quirze | XX | En general l’estat de conservació de la col·lecció és bona: el fons documental i fotogràfic està classificat i guardat amb cura en diversos contenidors (capses, arxivadors, calaixos i armaris metàl·lics) que en garanteixen una bona conservació. Pel que fa als béns mobles, els objectes exposats a Can Barra presenten en general un bon estat, però no succeeix el mateix amb la part de la col·lecció dipositada al soterrani de la Cooperativa: aquest és un espai amb alts nivells d’humitat que amb el temps podrien malmetre els objectes. Per aquest motiu es valora l'estat de conservació de la col·lecció com a regular. | <p><span><span><span>Col·lecció privada del Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès. Constitueix un conjunt heterogeni que conté documents, fotografies i béns mobles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació de la mateixa entitat el fons documental està format per uns 30 metres lineals en paper. Prové majoritàriament de donacions particulars i conté documents de diverses entitats esportives del municipi i de la Societat Coral Il·lustració Artística, de la comunitat de regants, la Comissió de Festes o també una part del cadastre rústic. D’altra banda, dins el fons també hi ha un bon nombre de programes de festa Major (des del 1908), reculls de premsa i cartells (principalment de la Festa Major i de la Festa del Most). </span></span></span><span><span><span>Pel que fa al fons fotogràfic aquest està format per aproximadament 9500 fotografies en paper i al voltant de 3700 negatius; tot digitalitzat. Destaca la col·lecció privada del fotògraf professional Jiménez Guerrero. La part documental i fotogràfica de la col·lecció del GIHSQ es troba custodiada al local que l’entitat té al carrer Pompeu Fabra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, la col·lecció de l’entitat també conté un conjunt de béns mobles format per gairebé 200 peces inventariades i més o menys el mateix nombre encara per catalogar encara, moltes d’elles eines agrícoles o objectes relacionats amb el camp. Una part està exposada en un espai de la Masia de Can Barra utilitzat per l’entitat, mentre que la resta està dipositada al soterrani de l’antiga Cooperativa, a la Plaça de la Vila. Dins de la col·lecció destaca la màquina de projecció de l’antic cinema de Sant Quirze que actualment es troba exposada al vestíbul de la Patronal. </span></span></span></p> | 08238-49 | Carrer Pompeu Fabra / Masia de Can Barra / Soterrani Cooperativa Agrícola | <p><span><span><span>El Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ) va ser fundat l’any 1985 per un grup de veïns i veïnes amb la voluntat de rescatar, preservar i difondre la memòria i el patrimoni històric de Sant Quirze. Amb aquest objectiu l’entitat ha anat construint una important col·lecció pròpia d’objectes, documentació i fotografies de la història de Sant Quirze gràcies, principalment, a donacions de particulars i entitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una part important de la col·lecció documental del GIHSQ estava constituïda per documentació municipal, que als anys vuitanta del segle passat estava abandonada al soterrani de l’antiga casa consistorial del carrer Pintor Vila Puig, aleshores en desús. L’any 2007 l’entitat va donar part d’aquesta documentació a l’Ajuntament, i va ser integrada al fons municipal. Posteriorment s’han realitzat més donacions, però no n’ha quedat constància documental.</span></span></span></p> | 41.5336949,2.0790285 | 423173 | 4598414 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-495.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99084 | Mural del Casal d'Avis Serra de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-casal-davis-serra-de-galliners | <p><span><span><span>Mural pintat en una paret del Casal d’Avis Serra de Galliners, a la façana posterior que dona al pati. Una part és exterior mentre que una altra s’ubica a l’interior de l’edifici. És obra del grafiter sabadellenc Werens. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part exterior, sobre un fons de color crema, es representa la mà d’una dona gran que rega tres flors amb una mànega. L’artista ha hagut d’adaptar-se a l’arquitectura de la façana, acomodant el dibuix a diversos elements presents al mur com el muntant d’aigua, la motllura de la part superior o el cos que sobresurt. Les tiges afloren des de l’interior de l'edifici on, damunt d’un fons de color vermell, observem com arrelen en un terra d’on surten diversos rotlles de pel·lícula.</span></span></span></p> | 08238-50 | Casal d'Avis Serra de Galliners (C/ Vila Puig, 22) | <p><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Quirze va encarregar aquest mural, inaugurat el novembre del 2020, com un reconeixement i homenatge a les persones grans usuàries del Casal d’Avis Serra de Galliners. Té una part simbòlica ja que, tal i com explica el mateix artista, la mà que rega les flors representa el treball, la constància, la saviesa, el coneixement i la tècnica assolits al llarg d'una vida que ha acumulat experiències i esdeveniments importants. El mural il·lustra com les generacions que venen per sota – la gent gran – rega les noves generacions per ajudar-les a créixer. Segons paraules de l’artista, la inspiració per aquesta obra va ser una fotografia de les mans de la seva pròpia mare. D’altra banda, a la part interior les tiges ben arrelades a la terra volen representar el pas del temps i una vida completada amb èxit, mentre que els rotlles de pel·lícula de Super-8 simbolitzen els records de tota una vida per explicar. </span></span></span></p> | 41.5338987,2.0802111 | 423271 | 4598436 | 2020 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Werens (Ramon Puig) | Werens és el nom artístic del grafiter sabadellenc Ramon Puig. És un dels pioners del grafiti a Catalunya, un artista de reconegut prestigi format a la Massana i al London College of Printing amb més de 30 anys de trajectòria. El seu art urbà, caracteritzat per graffitis coloristes i dinàmics, s’escampa per diversos indrets del món: Marraqueix, Venècia, Berlín, Bombai, Nova York, Londres o Lisboa, entre d’altres. Més enllà de l’estètica, les seves obres també desprenen denúncia i reivindicació. Art urbà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99085 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-29 | <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2014). El retaule gòtic de Sant Quirze i Santa Julita. Brau edicions.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XX | Alguns dels llibres més antics s'han anat degradant amb el pas del temps, i en ocasions han perdut algunes pàgines. | <p><span><span><span>Arxiu de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita que conserva documentació històrica relacionada amb la vida religiosa i comunitària del municipi. No existeix un inventari detallat del seu contingut. A mode general podem dir que està format per una seixantena de llibres de registre i nombroses carpetes amb documentació que inclouen registres sacramentals com baptismes, matrimonis i defuncions, així com testaments i visites pastorals. Es desconeix el seu abast cronològic, que arriba fins com a mínim l’any 1763 i fins l'actualitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui en dia l’arxiu es custodia en dos armaris situats al despatx parroquial, a l’església nova de Sant Quirze.</span></span></span></p> | 08238-51 | Església de Sant Quirze del Vallès (c/ Mossen Francisco Rosales) | <p><span><span><span><span>Tot i que hi ha referències de l’existència de l’església de Sant Quirze amb anterioritat, la seva consagració no tingué lloc fins l’any 1050; aleshores el bisbe Guislabert de Barcelona va confirmar les propietats que anteriorment havien estat assignades al temple, dotant l’església d’un terme parroquial que va quedar vinculat al monestir de Sant Cugat. L’any 1053 apareix en un document de venta una referència explícita a la parròquia de Sant Quirze (“in parrochia Sancti Quirici”), i el 1085, en un altre venta, apareix la parròquia de Sant Quirze de Galliners (in parrochia Sancti Quirici Montem Gallinarii). Terrassa o Galliners seran les dues denominacions amb què es coneixerà la parròquia després de la seva consagració, i durant l'edat mitjana apareixerà esmentat de les dues maneres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV la parròquia de Sant Quirze estava compresa dins la “vila e terme de Terrassa”, que l’any 1562 es va desdoblar en dues parts: la “vila” i la “part forana”, on va quedar inclosa la parròquia de Sant Quirze de Galliners o de Terrassa. L’any 1800 la “part forana” es va constituir en un nou municipi anomenat Sant Pere de Terrassa i poc després, l’any 1929, la parròquia de Sant Quirze es va constituir en un municipi propi que va rebre el nom de San Quirico de Tarrassa. </span></span></span></span></p> | 41.5333666,2.0810938 | 423344 | 4598377 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99085-511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99085-512.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99086 | Retaule de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2014). El retaule gòtic de Sant Quirze i Santa Julita. Brau edicions.</span></span></span></p> | XV | Als anys 1980 l’estat de conservació del retaule era regular: presentava alguna cremada i zones fumades, gotes de cera adherides i s’havien perdut alguns elements com parts del guardapols i dels marcs. Entre 1982-1988 va ser restaurat pel Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span>Retaule constituït per quatre posts de fusta, una a cada lateral i dos per al cos central, inserides en una estructura semicircular de 250 x 280 centímetres. Els marcs i les ornamentacions arquitectòniques són daurades i té guardapols repussats decorats amb colradura. Les vuit escenes que formen el retaule es distribueixen en tres carrers, de dos pisos el central i tres cadascun dels laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule està dedicat als màrtirs cristians Sant Quirze i Santa Julita, titulars de la parròquia de Sant Quirze del Vallès. A l’escena superior del cos central es representa el Calvari mentre que a la inferior hi veiem una imatge dels sants: Julita asseguda en un tron de fusta amb el seu fill Quirze dret al davant, ambdós amb els atributs del seu martiri (la gran serra, el llarg ganivet i els claus). Als seus peus hi ha pintats els noms “SAT:JOLITA” i “SAT: QUIRCH”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als carrers laterals hi ha sis escenes que narren el martiri de Sant Quirze i Santa Julita a Tars (actual Turquia) l’any 304: la seva negació a adorar els ídols pagans, la flagel·lació, la predicació a la presó, l’espedaçament amb una gran serra, la caldera i el degollament. </span></span></span></p> | 08238-52 | Museu Diocesà de Barcelona | <p><span><span><span>Primer atribuït a Jaume Huguet, actualment el retaule es considera obra del pintor aragonès Pere Garcia de Benavarri. Sembla que l'obra fou encarregada a inicis de la segona meitat del segle XV al taller del pintor Bernat Martorell però l’any 1455, després de la seva mort, la seva vídua va contractar Pere Garcia per tal que dirigís el taller i enllestís les obres inacabades i les ja contractades (sembla que inicialment havia de continuar amb l'obrador Miquel Nadal, deixeble de Bernat Martorell, però que aquest no es va entendre amb la seva família). Entre les obres encarregades al taller hi hauria aquest retaule, que hauria estat finalitzat entre 1456 i 1462. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule gòtic va decorar l’altar major de l’església parroquial de Sant Quirze fins el segle XVIII, quan les obres d’engrandiment del temple van provocar que la peça quedés petita per l’espai destinat al nou altar, a part de poc atractiva per l'estètica de l'època, i fou substituïda per un retaule barroc. Aquest, obra de Joan Vila de Mataró, fou construït l’any 1708 i daurat </span></span></span>el 1722 pel sabadellenc Miquel Ferran; <span><span><span>va ser destruït l’any 1936. El retaule gòtic degué quedar desplaçat a algun dels espais laterals de la nova parròquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 25 de setembre de 1902 es va inaugurar al Palau de Belles Arts de Barcelona una exposició que recollia obres d'art catalanes de diferents èpoques, amb diversos retaules; entre ells, el de Sant Quirze i Santa Julita. Segurament arran d'aquesta exposició el bisbat de Barcelona va començar a mostrar interès per l'estat de conservació del retaule, que sembla que ja no va retornar a la parròquia i va passar a formar part del fons del Museu Diocesà de Barcelona, inaugurat l'any 1916, on ocupà un lloc destacat, especialment després de la restauració de 1985. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 1456-1462 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Pere Garcia de Benavarri | Sant Quirze i Santa Julita foren dos romans de fe cristiana, mare i fill, que van ser perseguits, martiritzats i sacrificats per les seves creences durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià al segle III. Són els patrons del poble; Sant Quirze va donar nom primer a la parròquia (documentada almenys des del segle XIII) i posteriorment al municipi. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 99087 | Serra de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-galliners | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> | En les últimes dècades la serra ha patit un procés de pressió i ocupació urbanística i part de la carena ha estat urbanitzada, talant molt del bosc que hi havia. A més, l’any 1994 la serra va patir un gran incendi forestal, del qual mica en mica s’ha anat recuperant. | <p><span><span><span>La Serra de Galliners és una serra formada per muntanyes de poca alçada: el punt més alt és el pujol Blanc, de 315 m d’altitud, i també hi destaquen els turons de Can Camps (287 m.) i de Mataric (280m.), molt pròxims entre ells. La serra ocupa més de la meitat del terme de Sant Quirze del Vallès i pertany també als municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha alguns espais agrícoles i part de la carena ha estat urbanitzada, la Serra de Galliners és un espai eminentment forestal format per pinedes de pi blanc, clapes de roure martinenc i alzinars. Té un gran valor ecològic en tractar-se de l’única massa forestal de certa entitat a la plana del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda la Serra de Galliners vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, el connector ecològic que uneix el parc natural de Sant Llorenç del Munt i el de Collserola. En ella hi trobem la fauna i flora pròpies dels ambients mediterranis. Entre els mamífers hi ha guineus, conills, esquirols, senglars i animals més petits com el ratolí de bosc. També hi ha nombroses espècies d’ocells, entre les quals la mallerenga, el picot, el raspinell comú, l’oriol, l’abellerol i el cucut, i rapinyaires com el xoriguer, l’àliga marcenca o el mussol comú. Entre els amfibis hi ha el tòtil, el gripauet comú i la salamandra; i entre els rèptils, la noia i el llangardaix ocel·lat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La serra de Galliners és molt utilitzada per senderistes, ciclistes i corredors. Té diversos camins senyalitzats i rutes locals; a part del Camí dels Monjos, a Sant Quirze també trobem quatre rutes botàniques: El bosc de ribera (Torrent de la Betzuca), L’alzinar (Camí de la Font dels caçadors), Les plantes aromàtiques i medicinals (Camí de Sant Feliuet) i Els bolets i els fruits del bosc (Camí dels boletaires).</span></span></span></p> | 08238-53 | Sector sud-est del terme municipal | <p><span><span><span>Galliners és el topònim més antic del terme de Sant Quirze, esmentat a partir de l’any 986 en diversos documents del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès com a Monte Gallinario. També es fa menció de la Serra de Galliners l’any 1054 en l’acta de consagració de l’església de Sant Pau de Riu-sec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El juliol de 1994 els boscos de la Serra de Galliners i van patir el major incendi del municipi en les últimes dècades. Es van cremar un total de 600 ha, de les quals 420 eren bosc i representaven el 60% de la massa forestal del terme municipal, suposant una gran pèrdua ecològica. El març del 1995 l’Ajuntament va engegar un pla de reforestació de 6’5ha de la Serra de Galliners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Diverses entitats locals i grups ecologistes, entre ells l’ADENC i Sant Quirze del Vallès Natura, reclamen des de fa anys una major protecció, no només urbanística, per la serra. De fet, hi ha estudis que proposen incloure-la com a Espai Natural d’Interès Local (ENIL) o que suggereixen integrar-la en una futura ampliació de la Xarxa Natura 2000. </span></span></span></p> | 41.5246119,2.0565894 | 421290 | 4597426 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-534.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El camí dels Monjos, que uneix el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorenç del Munt, travessa la serra de punta a punta per la carena. Segons diu la llegenda, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i el monestir estava molt aïllat. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat: “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. Així ho van fer fins que van arribar a Sant Cugat, on van aixecar el monestir en un indret amb condicions molt més favorables; el camí que van recórrer és l’actual camí dels Monjos. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 99088 | Escultura Dona del Neolític | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dona-del-neolitic | L’any 2017 l'escultura va aparèixer amb pintades i poc després va patir un acte vandàlic que la trencar i fer caure a terra. Posteriorment va ser restaurada i actualment es troba en bon estat de conservació. | <p><span><span><span>Escultura d’estil naturalista, d’aproximadament dos metres d’alçada, elaborada en bronze sobre un basament de pedra irregular. Representa una dona prehistòrica agricultora: duu calçat, vestit amb cinturó i un collaret d’inspiració neolítica i porta un feix d’espigues tallades sota un braç i una falç a l’altra mà. En el pedestal hi ha una placa d’alumini on s’indica el títol i l’autor de l’obra: 'Dona del Neolític', Jaume Cases. També s’hi pot llegir una explicació sobre el significat de l’escultura, “un homenatge a la figura de la dona recol·lectora i al passat neolític de Sant Quirze del Vallès, que té el seu màxim exponent al jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell”.</span></span></span></p> | 08238-54 | A l'entrada del Parc de les Morisques | <p><span><span><span>L’escultura va ser inaugurada l’any 2004 i estava situada originalment a la zona nord del parc de les Morisques. L’any 2017 va patir un acte vandàlic i va ser retirada. Després de ser restaurada, el 8 de març de 2023, coincidint amb el dia internacional de la dona, l’escultura va ser reinaugurada, aquesta vegada ubicada a l’entrada principal del parc. </span></span></span></p> | 41.5330675,2.0855513 | 423716 | 4598339 | 2004 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99088-5420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99088-5430.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jaume Cases Martínez | Jaume Cases (Barcelona, 1942 – Reus, 2023) fou un pintor, escultor i dibuixant. Va ser veí de Sant Quirze durant molts anys i estava fortament implicat a la vida participativa del municipi, vinculat a entitats com el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2011 va rebre el Premi Mussol Sant Quirze. A més de l’escultura “Dona del Neolític”, al poble també hi té el monument a Rafael Casanova. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99089 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-7 | <p><span><span><span>Monument format per un gran monòlit irregular de pedra de Montjuïc, de 1’80 metres d’alçada, que fa de suport d’un bust de bronze. Aquest representa la figura de Rafael Casanova amb el cap lleugerament alçat i una mà, que sembla sobresortir de la pedra, damunt el pit esquerre. A la part superior del monòlit, sota el bust, hi podem llegir en lletres majúscules metàl·liques la següent inscripció: RAFAEL CASANOVA 1660-1743. </span></span></span></p> | 08238-55 | Plaça 14 d'abril | <p><span><span><span>El monument de Rafael Casanova, obra de Jaume Cases, va ser inaugurat l’11 de setembre de l'any 2000 coincidint amb la Diada Nacional. Des d’aquella data, cada any es realitza la tradicional ofrena floral a qui va ser conseller en cap i protagonista de la defensa de Barcelona l’any 1714.</span></span></span></p> | 41.5328963,2.0879757 | 423918 | 4598318 | 2000 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-556.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jaume Cases Martínez | El monument es troba al bell mig d’una rotonda, al centre d’un parterre ortogonal. Un passadís pavimentat de pedra permet apropar-se a l’escultura. Jaume Cases (Barcelona, 1942 – Reus, 2023) fou un pintor, escultor i dibuixant. Va ser veí de Sant Quirze durant molts anys i estava fortament implicat a la vida participativa del municipi, vinculat a entitats com el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2011 va rebre el Premi Mussol Sant Quirze. A més del monument a Rafael Casanova, al poble també hi té l’escultura de la Dona del Neolític. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99090 | Fons Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-vila-puig | Segle XX | <p><span><span><span>Fons personal i biblioteca particular de Joan Vila Puig, pintor nascut a Sant Quirze del Vallès, a l’antic carrer Major que avui porta el seu nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons personal, que ocupa un metre lineal en paper i està custodiat a l’arxiu municipal, conté documentació personal de l'artista com ara documents identificatius i personals, documentació sanitària, correspondència, factures de l'època i algunes notes biogràfiques, així com un petit fons de fotografies. D’altra banda, també hi ha documents relacionats amb les seves exposicions - com catàlegs, correspondència, reculls de premsa – i homenatges i premis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al fons de la biblioteca particular del pintor, aquest està format per llibres i revistes de tota mena però principalment relacionats amb l’art. La col·lecció disposa de 601 exemplars que conformen 460 registres bibliogràfics. La Biblioteca Marcel Ayats és dipositària d’aquest fons, ubicat en una sala de la planta baixa habilitada per a la consulta de la col·lecció i també com a aula d’estudi compartit. </span></span></span></p> | 08238-56 | Biblioteca Marcel Ayats / Arxiu municipal de Sant Quirze | <p><span><span><span>Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra se centra en temes rurals humils i té com a tema freqüent els paisatges del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca.</span></span></span></p> <p>Des de fa dècades hi ha un estret lligam entre Sant Quirze i el seu veí més il·lustre, Joan Vila Puig. Ja el 1945 el poble va retre-li un homenatge donant el seu nom al carrer Major i col·locant una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. L’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal i tres anys més tard, el 2008, la família va donar el fons documental i bibliogràfic del pintor a l'Ajuntament.</p> | 41.5333023,2.0807398 | 423315 | 4598369 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99090-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99090-563.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99091 | Moles del molí de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-can-barra | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | L’any 2002 tant les moles com el cartell informatiu disposat al seu davant van ser vandalitzades amb pintades d’esprai. Posteriorment van ser netejades i avui en dia presenten un bon estat de conservació. | <p><span><span><span>Conjunt de dues moles de pedra situades a l’espai enjardinat d’una rotonda. La mola volandera està dipositada horitzontalment a terra i s’hi pot apreciar la marca de la nadilla (peça de ferro avui desapareguda), mentre que la mola sotana es presenta plantada al seu darrera. Davant el conjunt hi ha un petit cartell informatiu on s’explica la seva història i procedència. </span></span></span></p> | 08238-57 | Rotonda de Pladellorens, a la cruïlla entre l’avinguda Antoni Gaudí i el carrer Llaurador. | <p><span><span><span>Al costat del torrent de Sant Quirze, dins la finca de la masia de Can Barra – documentada al segle XVII i una de les més importants de Sant Quirze - hi havia hagut un molí. El riu, de fet, era antigament conegut com a Mulnell, nom que estaria relacionat amb l’existència d’un molí o molinell. Al segle XX aquesta estructura ja estava en desús i totalment enrunada i l’any 1988, abans de fer-se el sanejament de la llera per convertir-lo en un espai d’esbarjo urbà (l’actual Parc de Can Barra), el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès en va recuperar les dues moles, que van ser instal·lades en la rotonda on es troben actualment. </span></span></span></p> | 41.5313800,2.0802200 | 423269 | 4598156 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-5710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-574.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 51 | 2.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99092 | La Patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patronal | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | L'estat general de conservació és molt bo, malgrat la façana del pis inferior presenta alguns grafitis i alguns dels maons del mur tenen un desgast important. | <p><span lang='CA'>Edifici modernista fet de maons. És una construcció aïllada de planta rectangular, dues alçades i coberta a dos aiguavessos de fibrociment. El nivell inferior presenta una planta més gran, amb un cos afegit la coberta del qual funciona com a terrassa del pis principal. Totes dues alçades tenen accés directe des del carrer degut al desnivell existent entre l’avinguda Pau Casals i el carrer Barcelona.</span></p> <p><span lang='CA'>A la façana principal, sis pilastres acanalades amb base de pedra blanca divideixen l’espai en seccions regulars i emmarquen les cinc obertures: la porta principal central, dues finestres a cada banda i dues portes més als extrems. Totes les obertures excepte la porta central estan protegides amb porticons de fusta de llibret. Les cinc obertures tenen llinda amb sanefa de motius florals, que serveix alhora com a base d’un timpà en arc de mig punt elaborat amb vidres de colors; damunt el de la porta central, resseguint l’arc, s’hi pot llegir “La Patronal”.</span></p> <p><span lang='CA'>Una cornisa separa el cos horitzontal principal d’un coronament triangular, gairebé a mode de frontó. Hi destaca una arcada cega central, on es llegeix l’any de construcció de l’edifici (1921) en números romans i dues petits obertures circulars a cada costat amb gelosies que simulen les quatre barres.</span></p> <p><span lang='CA'>Les façanes laterals i posterior presenten una estructura força similar tot i que sense el coronament triangular, només present en façana la principal. En la reforma de l’edifici es va adossar un volum annex al costat sud-est, de ciment i vidre, planta rectangular i coberta plana que funciona com a entrada actual i connecta el pis superior amb l’inferior. </span></p> | 08238-58 | Avinguda Pau Casals, 86-88 | <p><span><span><span>La Patronal va ser construïda l’any 1922 amb l’objectiu de ser el centre d’oci i punt de trobada dels propietaris i les classes benestants de Sant Quirze, en contraposició a l’altre centre de la vida social del poble, la Cooperativa o Sindicat Agrícola, on es reunien els treballadors. Per finançar la construcció de l’edifici es van emetre accions que s’anaven amortitzant cada any amb les aportacions dels seus socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari on es celebraven actes culturals i socials així com obres de teatre. També hi havia un jardí a la part posterior de l’edifici. Després de la Guerra Civil va desaparèixer la sala d’espectacles i el local es va dividir en dues parts: en una es va instal·lar el Cafè Espanyol i l’altre va ser utilitzada com a taller. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1998 es va restaurar i rehabilitar l’edifici per crear un equipament municipal i cultural a Sant Quirze, i es va recuperar el seu nom antic: La Patronal. Actualment la planta baixa de l’edifici (la “Sala Salut Pastor”) disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent amb un petit escenari, i té una capacitat per a 265 persones. La planta superior, anomenada “Sala Històrica”, té escenari i graderies amb una capacitat per a 206 persones; s’hi realitzen sobretot obres de teatres i concerts. </span></span></span></p> | 41.5329100,2.0823800 | 423451 | 4598324 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-583.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Una de les singularitats principals de l’edifici és que el maó amb què està construït va ser cuit al forn que hi havia a la masia de Can Feliu, un dels masos de Sant Quirze més propers al centre històric. Aquest material constructiu, considerat pobre, havia estat recuperat per l’arquitectura modernista i es va seguir utilitzant durant el noucentisme. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||
| 99093 | Antic Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | L'edifici presenta alguns grafitis i diverses descamacions de l'arrebossat, sobretot a la façana lateral, però en general el seu estat de conservació és bo. | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, format per una planta baixa i un pis superior i amb coberta de fibrociment a dues vessants. És mitger amb l’edifici veí i fa cantonada entre la plaça de l’església i el carreró de Sant Isidre, que presenta un cert desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tota la façana mostra una clara simetria en les obertures, que es presenten en cinc eixos verticals, així com en els elements decoratius. La planta baixa té dues portes als extrems i tres grans finestrals al centre; totes cinc obertures presenten un perfil superior mixtilini. A primer pis hi ha tres grans finestrals a l’espai central que donen accés a una balconada correguda, de barana senzilla de ferro, que descansa sobre mènsules. Entre els finestrals, que presenten arcs de mig punt a la part superior, hi ha motllures decoratives a nivell d’arrencament de l’arc. A ambdós costats hi ha una finestra rectangular vertical amb un òcul al damunt, elements actualment tapiats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a elements divisoris dels espais exteriors hi ha quatre motllures verticals que emmarquen les portes i finestres laterals; presenten la forma de pilastres adossades acabades en capitells compostos (de volutes i fulles). D’altra banda, una motllura horitzontal amb dentells es repeteix per marcar la diferenciació entre les dues plantes i entre el pis superior i la cornisa. Damunt, un acroteri que tapa la coberta conté al centre un plafó de ceràmica blanca on s’hi llegeix “Sindicato Agrícola / Fundado en 1917”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana lateral esquerra, que dona al carreró de Sant Isidre, hi ha un volum adossat a l'alçada del primer pis; era l'espai destinat a la màquina de projecció del cinema. Les finestres d'aquest nivell estan tapiades. La façana posterior no presenta cap obertura i tampoc està arrebossada, deixant veure l'aparell constructiu de maons.</span></span></span></span></p> | 08238-59 | Plaça de la Vila, 8 | <p><span><span><span><span>L’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va obligar els pagesos a replantejar-se el procés d’elaboració amb la finalitat de reduir costos i riscos i aconseguir un vi de més qualitat; per aquest motiu sovint es van associar per comprar en comú els sulfats i adobs i elaborar el vi conjuntament. Fou en aquest context que l’any 1917 es va fundar a Sant Quirze el “Sindicato Agrícola Cooperativo”, que l’any 1927 va fer construir l’edifici de la Cooperativa Agrícola. Aquest era el lloc de reunió i esbarjo de la classe treballadora, formada per petits pagesos, parcers i jornalers, en contraposició a l’edifici de la Patronal, molt pròxim i adreçat a les classes més benestants. Va ser un projecte del sabadellenc Josep Renom, que exercia d’arquitecte municipal de Sant Quirze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi havia un bar que obria els caps de setmana i també quan plovia molt perquè els pagesos, que no podien anar a treballar, anessin a fer el cafè i a jugar a les cartes. Actualment el bar encara funciona sota el nom “Bar Hermanos Bravo”, família que el regenta des dels anys setanta del segle passat. A la planta baixa també hi havia hagut un economat, una carnisseria i posteriorment una botiga de queviures regentada per la família Bonafont, que l’any 1972 va esdevenir el supermercat SPAR; avui en dia l’espai està desocupat. Al primer pis hi havia una sala on s’hi celebraven balls i teatre, i també el cinema “Cine Nuevo”. Aquest va funcionar de meitats dels anys quaranta fins a mitjans de la dècada del 1970; avui en dia la seva màquina de projecció està exposada a l’edifici de la Patronal. Posteriorment la sala del primer pis va esdevenir un gimnàs i actualment l’espai està en desús.</span></span></span></span></p> | 41.5328800,2.0807000 | 423311 | 4598322 | 1927 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-596.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Josep Renom | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99094 | Estació dels Ferrocarrils Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-0 | <p><a><span><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></a></p> <p><span><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | <p><span lang='CA'>Edifici auster de planta quadrada a quatre vents, dos pisos i teulada amb quatre vessants coberta amb teula roja. L’exterior està pintat de blanc, amb un ampli sòcol de color gris. L’element més característic és la porxada de la planta baixa, configurada com una galeria d’arcs de mig punt, especialment destacable a les cares est i nord que donen a l’andana i al carrer respectivament. </span></p> <p><span lang='CA'>En aquestes mateixes façanes destaca, centrat, el logotip dels Ferrocarrils Catalans; just a sota, al costat que dona a l’andana, s’observa un rellotge de paret de doble cara. El pis superior disposa de diverses finestres amb porticons de fusta. Malgrat les reformes i ampliacions posteriors, l’edifici ha mantingut l’estructura original. <span> </span></span></p> | 08238-60 | Passeig de l'Estació | <p><span lang='CA'>L’estació de tren de Sant Quirze del Vallès va ser inaugurada l’1 de juny del 1922 amb la inauguració del tram de ferrocarril entre Sant Cugat i Sabadell. Aleshores l’estació, situada en una trinxera, disposava d’una sola via, fet que es va mantenir durant aproximadament 60 anys. L’estació ha patit diverses modificacions i ampliacions; la més significativa va ser la construcció d’un pis superior, que va ser utilitzat com a residència del cap d’estació, l’any 1956. <span> </span></span></p> <p><span lang='CA'>En el moment de la seva construcció l’indret on està situada l’estació estava relativament lluny del nucli urbà. Aquest fet responia al model que va seguir la construcció de la línia de ferrocarril, amb estacions situades en àrees on estava previst iniciar la urbanització d’un suburbi jardí dins el qual l’estació havia de ser una casa més. </span></p> <p><span lang='CA'>El ferrocarril va representar una empenta per al creixement del poble, fins aleshores lloc d'estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l'arribada del tren elèctric, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d'habitatges de segona residència, proliferant el tipus de torre familiar. </span>Aquest creixement va obligar a la realització, l'any 1923, d’un pla d'ampliació urbanística parcial que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal de Sabadell, Josep Renom i Costa. </p> | 41.5300600,2.0885700 | 423964 | 4598002 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99095 | Forn d'obra de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-vinyals | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Finals segle XIX - principis segle XX | L’estructura es conserva dempeus, però ha anat quedant coberta per vegetació que podria acabar malmetent-la. Segons el Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès el sostre està ensorrat. L’interior de la cambra de combustió conté deixalles i l’arrebossat ha desaparegut en alguns indrets. | <p><span><span><span><span>Forn d’obra adossat a un marge de terra argilosa. Té una planta quadrangular d’uns tres per tres metres, i una alçada aproximada de també tres metres. Està construït amb maçoneria irregular de pedra i maons i té un acabat arrebossat. Disposa de dues boques d’arc de mig punt de maons, ennegrits a causa del fum. Un forat en cada boca permet observar la cambra de combustió; el sediment que envolta l’obertura es presenta rubefactat degut a les altes temperatures que devia assolir la cambra durant la cocció. </span></span></span></span></p> | 08238-61 | Finca de Can Vinyals | <p><span><span><span><span>El forn està associat a la masia de Can Vinyals, ubicada a poc més de 200 metres. La seva funció havia estat abastir de material d’obra (maons i teules) el mas per a la construcció o ampliació de noves edificacions. Segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, també l’havia fet servir la masia de Can Viver de la Serra, que era la finca veïna.</span></span></span></span></p> | 41.5158354,2.0815283 | 423360 | 4596430 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-615.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99096 | Habitatge al carrer Vila Puig, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-vila-puig-8 | Segle XX | La façana principal presenta nombroses taques i diversos ennegriments causats per la caiguda d'aigua, probablement a causa de la manca o l'obstrucció de la canalització de la coberta. A la façana lateral, un grafiti modern embruta la paret. | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per una planta baixa i un pis superior, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. És mitgera amb l’edifici del costat mentre que l’altra façana lateral dona al carrer Sant Ignasi. Està lleugerament elevat respecte el nivell del carrer, tal i com indiquen els dos graons que condueixen a la porta d’entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un edifici senzill, amb una façana principal austera que disposa de dos eixos d’obertures: una porta i una finestra a la planta baixa, i dos finestrals al pis superior protegits amb una barana de ferro tipus balcó. Les obertures estan descentrades respecte l’eix de simetria de l’edifici i presenten motllures a la part superior. </span></span></span></span><span><span><span><span>La façana lateral disposa de quatre obertures, dues d’elles alineades: un portal adovellat a la planta baixa, amb arc de mig punt construït amb maons i recolzat sobre dues bases de pedra, i una finestra al primer pis. Completen el conjunt una finestra a la planta baixa, a la dreta de la porta i protegida per barrots, i una altra al primer pis que actualment està tapiada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal està arrebossada i pintada de color crema. La façana lateral presenta el mateix acabat a la planta baixa, mentre que l’absència d’arrebossat del primer pis deixa al descobert la construcció a base de maons.</span></span></span></span></p> | 08238-62 | Carrer Vila Puig n. 8 | <p><span><span><span><span>La casa està situada al carrer Vila Puig, l’antic carrer Major. Construït a mitjan del segle XVII, aquest és un dels carrers més antics de Sant Quirze i conserva, per tant, alguns dels habitatges més antics del poble. Formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de complir la seva funció residencial, la casa - coneguda com a Can Sues - va ser ocupada per l'empresa de pintura 'Pintors del Vallès'. Als anys noranta l'edifici fou reformat i més tard va esdevenir la seu de l’associació quirzetenca Moto Grup Motaris. Des de fa més d'una dècada l’edifici resta abandonat.</span></span></span></span></p> | 41.5334434,2.0803190 | 423280 | 4598385 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-625.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta hauria estat una casa peculiar del carrer, probablement per la façana que, segons explica, l’any 1926 va ser reformada dins dels gustos de l’estètica postmodernista que va recuperar les línies clàssiques. No obstant això, des de la seva inclusió a l’inventari, l’exterior de la casa va ser reformat perdent part d’aquestes característiques; la més visible és la desaparició de la cornisa corba que decorava el coronament i el balcó que unia les dues obertures del primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99097 | Rellotges de sol de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-vinyals | <p>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | Segles XVIII-XIX | Un dels dos rellotges es va desprendre de la paret i està pràcticament perdut; només se'n conserva una petita cantonada i el gnòmon de vareta. | <p><span><span><span>Rellotges de sol pintats en dues façanes (la principal i una de les laterals) de la masia de Can Vinyals; ambdós formen part d'un mateix conjunt, representant un el rellotge de matí i l'altre el de tarda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge de tarda, orientat al sud-oest, està molt ben conservat i presenta tots els elements. És un rellotge de sol vertical declinat amb </span></span></span><span><span><span>gnòmon de vareta, configurat per un fons rectangular de color ocre amb un marc interior de color granat on s’indiquen les hores de 12 a 6 amb xifres aràbigues. A l’interior es disposen les línies horàries a les hores i les mitges hores. No té cap inscripció ni element decoratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge sud-est està pràcticament desaparegut: només se’n conserva un fragment a la cantonada superior dreta i el gnòmon de vareta.</span></span></span></p> | 08238-63 | Disseminat de Can Vinyals | <p><span><span><span>Can Vinyals és una de les masies més antigues documentades al terme, de la quan en tenim referències des del 1515. Segons explica el llibre <em>Itineraris pels rodals de Sabadell</em>, ja aleshores pertanyia a la família Vinyals, encara avui en dia propietària de la finca.</span></span></span></p> <p>La presència de rellotges de sol a la façana era habitual a les masies de Sant Quirze. Els de Can Vinyals tenen el valor de ser els únics complementaris, malgrat que un d'ells estigui pràcticament desaparegut. Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX.</p> | 41.5216117,2.0819280 | 423400 | 4597070 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99097-632_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99097-633_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99097-634.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99098 | Gegants Quirze i Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-quirze-i-julita | <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | L’any 2000 el cos i les bancades dels gegants van ser remodelats per la casa Ingenio de Barcelona amb la intenció de rebaixar els 95 quilograms que pesava aleshores cada figura, restant com a parts originals només el cap i les mans. L’any 2004 van ser estrenats els vestits nous que actualment porten. | <p><span><span><span><span>Parella de gegants que representen dos romans, en Quirze i la Julita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En Quirze mesura 3’70 metres i pesa 70 quilograms. Va vestit amb una túnica blanca ribetejada amb una fina línia vermella a les mànigues, a la cintura i als baixos de la faldilla. Duu una capa del mateix color, amb l’escut de Sant Quirze brodat al centre, una cadena penjada del coll i sosté un pergamí amb la mà dreta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Julita mesura 3’65 metres i pesa 65 quilograms. Porta també una túnica blanca, en aquest cas amb un ribet verd als baixos de la faldilla; una camisa de color crema que cobreix la túnica (a la manera d’una <em>stola</em> però més curta i de màniga llarga) amb l’escut de Sant Quirze brodat al pit; i un vel que li cobreix el cap i del qual sosté un dels extrems amb la mà dreta, recordant d’alguna manera una <em>palla</em> romana.</span></span></span></span></p> | 08238-64 | Passeig de Can Barra | <p><span><span><span><span>Antigament les ballades de gegants per la Festa Major de Sant Quirze es feien amb gegants de les poblacions veïnes o altres que es llogaven per a l’ocasió. L’any 1984 els geganters d’origen sabadellenc Albert Beltran Hilari i Antoni Beltran Asens van proposar a l’Ajuntament fer uns gegants del poble, i d’aquesta manera es va crear la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i la primera parella de gegants del poble, en Quirze i la Julita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El constructor va ser Juan Cabus i Soms, de Gelida, i els seus motlles van ser destruïts per evitar imitacions. En la creació dels gegants hi va col·laborar com a dissenyadora Mabel Piérola, il·lustradora i escriptora que en aquell moment vivia a Sant Quirze; ella va fer els esbossos per als vestits originals, que van ser cosits per les àvies del Casal d’Avis. Finalment, la perruquera Roser Llàcer en va fer les perruques. Els vestits actuals, obra de Ramon Roig de Terrassa, van ser estrenats l'any 2004. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Malgrat des del moment de la seva creació, l'any 1984, la parella de gegants ja va sortir en ballades celebrades en diferents localitats, no van ser batejats fins el 2 de setembre de 1985 a Sant Quirze, durant la Festa Major. Els van apadrinar els gegants de Sabadell i de Mataró. </span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 1984 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-645.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Juan Cabus i Soms | Sant Quirze i Santa Julita eren dos romans de fe cristiana, mare i fill, que van ser perseguits, martiritzats i sacrificats per les seves creences durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià al segle III. Són els patrons del poble; Sant Quirze va donar nom primer a la parròquia i posteriorment al municipi. En Quirze i la Julita són dos dels set gegants que té actualment la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès, i que es completen amb la parella de gegantons del mussol Feliu i l’òliba Obdúlia, el gegantó Albert Beltran Hilari, la geganta Mariona, i els gegantons infantils del Lleó Quirze i la Princesa Julita, fets per començar a introduir en el món dels gegants els nens i nenes. La colla també compta amb cinc capgrossos: l’avi, l’àvia, el bomber, el guerrer i la bruixa. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||
| 99099 | Gegantons mussols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-mussols | <p><span><span><span>Parella de gegantons que representen un mussol i una òliba. D’estil realista, tots dos es presenten amb les ales - confeccionades amb roba - plegades, en situació de repòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mussol Feliu té una alçada de 2’70 metres i pesa 25 quilograms. Duu una faldilla de color granat i una faixa vermella amb l'escut de Sant Quirze cosit; aquest és un retall de les primeres camises que va tenir la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès. L’òliba Obdúlia és una mica més petita, amb 2’50 metres d’alçada i 20 quilograms de pes, i porta una faixa verda i una faldilla ocre – de la mateixa tonalitat del seu cos - decorada a la vora inferior amb un ribet també verd. El vermell i el verd de les faixes són, de fet, els colors de la bandera municipal. </span></span></span></p> | 08238-65 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>El mussol Feliu va ser batejat el 16 de juny de l´any 2002, durant la Festa dels Patrons. El van anomenar així per la masia de Can Feliu, antic mas del poble i actual Centre Cívic de Sant Quirze. Els seus padrins van ser els Gegants de Gràcia de Sabadell i els Gegants de Sant Andreu de la Barca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’òliba va ser batejada el 5 de setembre de 2004, durant la Festa Major. En el seu cas el nom és anecdòtic: es diu Obdúlia perquè el dia que es va estrenar era Santa Obdúlia. Els seus padrins van ser els Gegants de Sant Vicenç dels Horts i els Gegants del Prat del Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2002 i 2012 la parella de gegantons mussols van tenir un ball propi que realitzaven conjuntament amb els gegants Quirze i Julita; el 'Ball del Mussol', amb música i coreografia creada per membres de la pròpia Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès. Actualment ja no es balla.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 2002-2004 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99099-652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99099-653.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jordi Grau i Martí (Taller El Drac Petit) | Sant Quirze del Vallès era conegut com el poble dels mussols, tot i que el motiu no és del tot clar. D’una banda, es diu que antigament hi havia una gran presència de mussols a la Serra de Galliners i que en els seus boscos es podien caçar aquestes aus. També s’explica que els quirzetencs havien rebut el malnom de 'mussols' a causa de les tradicionals rivalitats entre pobles veïns. Sigui quin sigui el motiu, el mussol s’ha convertit en un símbol d’identitat del municipi i es pot trobar en molts indrets, com per exemple en una de les seves parelles de gegants. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99100 | Casa Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vila-puig | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Mitjan segle XIX | L'estat de conservació és bo en general, tot i que la façana presenta taques de regalims d'aigua de la coberta i en algunes parts el revestiment de calç comença a deteriorar-se. | <p><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, representativa del tipus de casa que configurava l’antic carrer Major. La façana, arrebossada i enlluïda amb blanc de calç, té una sola línia vertical d’obertures, desplaçada a l’esquerra respecte l’eix de simetria: la porta d’accés a la planta baixa i un balcó al primer pis, ambdós d’arc rebaixat, i una finestra a la part superior. A la dreta de la façana s’observa una placa commemorativa de bronze amb una inscripció i un petit relleu amb el bust del pintor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior de la casa destaquen diversos espais que es mantenen tal i com eren en origen. L’estança principal conserva la llar de foc original i un forat al terra a través del qual el raïm s’abocava al cup que hi ha al celler, ubicat al soterrani. Actualment l’estança acull una exposició permanent del pintor Joan Vila Puig on, entre d’altres elements, podem veure el seu bust (obra de l’escultor Llorenç Cairó), alguna obra del pintor i la seva taula de treball. El celler és un dels espais que es manté com antigament, amb les seves botes i el cup, i una taula original de la casa. En un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis s’ubica la cuina, que es conserva igual que al segle XIX, amb rajoles decorades a les parets i els fogons, l'aigüera i l'escorreplats originals. La casa també disposa d’una eixida o pati a la part posterior on trobem la comuna, un forn de coure pa i un pou cobert construïts amb maons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues plantes superiors estan totalment modificades i actualment són sales polivalents per acollir-hi exposicions, xerrades i tallers. </span></span></span></span></p> | 08238-66 | Carrer Vila Puig, nº45 | <p><span><span><span><span>Segons testimoni del fill del pintor, la construcció dataria de 1850, any que figurava en un dels rajols de la coberta. De la casa original l’edifici en manté intacta l’estructura i l’aspecte; només van ser enderrocades les pallisses i corrals que hi havia a la part del darrera en urbanitzar-se el carrer Pompeu Fabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 10 de novembre de l’any 1890 Joan Vila Puig va néixer en aquesta casa ubicada al número 43 del que aleshores era el carrer Major de la vila. Hi va viure fins als catorze anys, moment en què la família es va traslladar a Sabadell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta casa els pares de Vila Puig, Isidre i Maria, hi tenien un petit hostal i una botiga de queviures a l’entrada. Allí hi venien els productes de l’hort, algunes fruites, bacallà i sifons i gasoses. Aquests dos últims productes els proveïa Joan Vila Cinca, que en tenia una fàbrica a Sabadell. Aquest fet és remarcable ja que, a part de tenir aquest petit negoci, també era dibuixant i pintor i fou qui s’adonà durant les visites a la botiga de la predisposició artística de Joan Vila Puig. Vila Cinca va recomanar als seus pares que estimulessin la seva vocació, i el jove Joan entrà d’aprenent a una empresa de pintura decorativa de Sabadell, “Palà i Caixac”, i començà a assistir a les classes de dibuix que Vila Cinca impartia a l’Escola Industrial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1945 Sant Quirze va retre un homenatge a Vila Puig, el seu veí més il·lustre, donant el seu nom al carrer Major i col·locant una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. </span></span></span></span><span><span><span><span>El desembre de l’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal així com a donar a conèixer com era una casa rural de finals del segle XIX. A més, les plantes superiors estan habilitades per acollir tot tipus d’exposicions artístiques i per realitzar actes i activitats culturals.</span></span></span></span></p> | 41.5340000,2.0793300 | 423198 | 4598448 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-667.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-6610.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra se centra en temes rurals humils i té com a tema freqüent els paisatges del Vallès.La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99101 | Escultura 'Continuum' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-continuum | <p><span lang='CA'>MEDINA, R. (2020). Tom Carr. L’escultura mental: presència i contingència. Viena edicions.</span></p> <p><span lang='CA'>DDAA (2000) Tom Carr. Orbis. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona. 15 juny – 31 agost 2000. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | S. XX | L'estat de conservació general és bo, tot i que hi ha alguns segments que comencen a presentar trams amb algun desgast a la pintura. | <p><span lang='CA'>“Continuum” és una escultura formada per un element principal, situat a la plaça de l’Estació, i diversos elements secundaris distribuïts al Parc de les Morisques. L’element central consisteix en una gran estructura vertical d’acer inoxidable de 14 metres d’alçada formada per tres eixos verticals, lleugerament corbats cap enfora, i quatre eixos travessers que les uneixen formant una torre.<span> </span>Dues línies d’acer, pintades de vermells diferents, s’entortolliguen entre elles formant una espiral que davalla per l’estructura i s’enfonsa al terra. Després, les dues línies va apareixent i desapareixent per separat al seu voltant i en d’altres indrets més allunyats del poble. </span></p> | 08238-67 | Plaça de l'Estació i Parc de les Morisques | <p><span lang='CA'>L’escultura “Continuum” va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Sant Quirze a l’artista Tom Carr, veí del municipi. L’any 2000 ja havia realitzat els primers esborranys del projecte, tot i que l’escultura no va ser inaugurada fins el 2003. </span></p> <p><span lang='CA'>Tom Carr és un artista contemporani de projecció internacional. D’origen nord-americà, va néixer a Tarragona l’any 1956. Després de viure als Estats Units va tornar a Catalunya per estudiar Belles Arts, i actualment viu i treballa a Sant Quirze. La seva obra inclou escultures públiques en espais exteriors a Europa i Estats Units, així com nombroses exposicions i projeccions i instal·lacions lumíniques.</span></p> | 41.5302700,2.0869300 | 423828 | 4598027 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-676.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | Tom Carr | Amb aquesta obra, l’artista pretén donar a diversos indrets del poble el sentit de pertànyer a una mateixa unitat, com un lligam que relaciona uns espais amb els altres cohesionant un municipi que ha patit una gran transformació i creixement en les últimes dècades. | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||
| 99102 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-1 | <p><span lang='CA'>VVAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></p> <p><span lang='CA'>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull Gràfic 1878-1985. Editorial Efadós.</span></p> | S. XX | A finals del 2017 es va dur a terme una intervenció per restaurar el dipòsit, que patia un deteriorament general. En aquesta actuació es va reparar la base i es va reforçar l’estructura de les jàsseres amb bandes de fibra de carboni. Així mateix, se li va donar una capa d’imprimació i es va protegir la superfície amb pintura plàstica. | <p><span lang='CA'>Dipòsit cilíndric de ciment alçat sobre una estructura de base hexagonal, també de ciment, formada per sis columnes unides amb quatre nivells de bigues transversals. Una escala metàl·lica vertical permet l’accés al capdamunt del dipòsit. </span></p> | 08238-68 | Carrer de Pompeu Fabra 39 (B) | <p><span lang='CA'>Aquest dipòsit és un testimoni de l’evolució del subministrament d’aigua a Sant Quirze del Vallès. En els seus inicis el poble depenia de pous per abastir d’aigua les cases particulars, però el creixement urbanístic d’inicis dels anys vint, motivat sobretot per la construcció de noves torres d’estiueig,<span> </span>va fer necessari un nou i millor sistema de distribució d’aigua. Igual que s’havia fet en altres poblacions com la veïna Sabadell, que el 1919 va inaugurar la Torre de l’Aigua (element que, tot i ser força més monumental, es pot comparar), es va aprovar la construcció d’un dipòsit alçat perquè l’aigua arribés amb prou pressió. </span></p> <p><span lang='CA'>Aquesta infraestructura va ser inaugurada el 1922. El dipòsit va ser crucial en l’abastament d’aigua durant dècades, tot i que la població encara va patir mancances fins a la construcció, als anys quaranta, d’una canonada que portava aigua des de Vallvidrera fins a Sabadell i Sant Quirze. Amb posterioritat es va construir un altre dipòsit d’aigua alçat a la part nord de la població, entre els carrers Egara i Noguera. </span></p> | 41.5332200,2.0792800 | 423193 | 4598361 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99102-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99102-683.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99103 | Can Travessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-travessa | <p><span><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | En general l'estructura, coberta, obertures i elements decoratius de l'edifici es conserven en bon estat, però el pas del temps ha embrutit la façana i ha difuminat la decoració pictòrica del nivell superior. | <p><span><span><span><span>Torre d’estiueig de planta quadrada i coberta de teula àrab a quatre vents, amb amplis ràfecs sostinguts per mènsules de fusta i rematada per un pinacle decoratiu. L’edifici està format per planta baixa, primer pis i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal destaca, a l’esquerra, una tribuna que va des de la planta baixa i fins a l’últim nivell, amb coberta de teula àrab a quatre vessants rematada també per un pinacle decoratiu. Al primer pis, el cos principal presenta dos balcons amb arc rebaixat, mentre que a la tribuna observem un balcó amb tres finestres verticals. Totes les obertures tenen persianes de llibret en verd fosc i els balcons baranes de ferro forjat. Al nivell de les golfes, la façana està pintada i presenta motius florals esgrafiats; també hi ha petites obertures – tant al cos superior com a la tribuna – amb llindes motllurades i pintades. Entre els dos nivells d’obertures de la tribuna destaca un fris de ceràmica en tons verds i motius triangulars, a joc amb les sanefes decoratives que hi ha sota els balcons del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està situada en un talús que fa que quedi elevada respecte el carrer. S’hi accedeix per una escalinata decorada amb grans gerros als murs laterals. </span></span></span></span></p> | 08238-69 | Carrer Magnòlies, 10-12. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5262000,2.0332400 | 419344 | 4597624 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-693.jpg | Legal | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Existeix certa confusió amb el nom de la casa: malgrat Can Travessa fa referència a l’última persona que tenia arrendada la casa, ben coneguda al barri, alguns veïns mai havien sentit a dir que aquesta s’anomenés així. Davant aquesta situació, hem mantingut la denominació de Can Travessa per mantenir un criteri únic amb l’Inventari de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès. | 106|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99104 | Antic Hotel Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-blau | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Gran edifici de planta rectangular format per diversos cossos i volums, de planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura simètrica formada per un cos central de coberta plana, dos volums intermedis amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, amb pinacles als extrems, i dos cossos laterals més, a mode de torres, amb coberta a quatre aiguavessos i un ràfec volat sostingut per una estructura de fusta. El cos central presenta un volum adossat a la façana de ponent que configura una terrassa al nivell del primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot l’edifici està pintat de blanc, seguint la influència mediterrània de l’arquitectura noucentista. Sobre aquest fons destaca el color blau de la fusteria externa de les nombroses obertures repartides per les diferents façanes i de les senzilles decoracions ceràmiques que hi ha sota algunes finestres. També observem aquest color en les rajoles angulars que decoren les cantonades dels cossos laterals a l’alçada del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures es distribueixen de manera totalment simètrica; totes són rectangulars exceptuant els grans portals de la planta baixa ubicats als cossos intermedis i laterals, que presenten formes esglaonades als angles, i tres finestres d’arc de mig punt a la façana est, al nivell superior del cos central. Aquest volum està rematat per un tester mixtilini i ondulat on, segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze, antigament hi havia una inscripció al tester central superior on hi posava “Hotel Blau”; actualment no es conserva. </span></span></span></span></p> | 08238-70 | Plaça de l’Estació, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span><span>En aquest context hem de situar la construcció d’aquest gran edifici, just davant les vies del tren i molt a prop de l’estació del Ferrocarril. Antigament va ser un hotel i un restaurant amb grans salons per a banquets, mentre que avui en dia hi trobem la Residència Geriàtrica Nostra Senyora Verge del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Fonts és el barri més allunyat del nucli antic de Sant Quirze, del qual queda separat per la serra de Galliners. Té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5277700,2.0332800 | 419349 | 4597798 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-704.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99105 | Villa Rosario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosario | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segona meitat del segle XX | El mur perimetral presenta una pintada. | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de tipus torre d’estiueig, amb planta baixa i primer pis i coberta a doble vessant coronada per un frontó ondulat. L’edifici està format per un cos principal de planta rectangular i un altre en forma d'angle recte que s’adossa pel cantó esquerre de la façana principal. Aquest cos està rematat per una balconada balustrada que coincideix amb el pis superior, configurant una petita terrassa. Al costat oposat sobresurt una petita tribuna poligonal també culminada per un balcó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està separada del carrer per un mur i una tanca perimetral amb una porta de ferro forjat que permet accedir al pati. La porta principal, situada al cos secundari, ofereix un accés directe des del carrer. A la façana principal, en el cantó superior dret de la porta, hi ha un petit plafó ceràmic on s’hi pot llegir el nom de la casa, “Villa Rosario”. L’edifici està revestit d’un arrebossat de coloració gris-marró, sense pintar. </span></span></span></span></p> | 08238-71 | Avinguda Pau Casals, 90 | <p><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></p> <p><span>Villa Rosario està ubicada a l’avinguda Pau Casals, abans coneguda popularment com la carretera ja que era l’entrada i la sortida des de la carretera de Rubí a Sabadell. També era el nexe d’unió del centre del poble amb el tren elèctric. Per aquest motiu era un dels eixos principals del poble, que va anar creixent a banda i banda d’aquesta avinguda. </span></p> <p><span>L’edifici va ser durant molts anys un consultori mèdic, ja que hi vivia el doctor Josep Maria Relat </span><span lang='ES'>(Avinyó, 1910- St. Quirze del Vallès, 1985). Relat va arribar a Sant Quirze l'any 1933, on va desenvolupar la seva activitat professional durant 43 anys. Va ser especialment important la seva ajuda a les víctimes de les riuades de l'any 1962. Als anys setanta el seu consultori va passar als baixos de l'edifici de l'Ajuntament. En homenatge a ell i a la seva tasca, el poble de Sant Quirze va donar el seu nom a una plaça i hi va erigir una escultura amb el seu bust.</span></p> | 41.5330500,2.0821100 | 423429 | 4598340 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-714.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99106 | Villa Gertrudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gertrudis | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici aïllat del tipus torre d’estiueig. És de planta rectangular i està format per dos cossos, un dels quals s’eleva un nivell més que l’altre. El cos més alt està cobert per una teulada a doble vessant que s’aboca cap a la façana principal cobrint-ne el frontó, configurant una imatge amb certa influència de l’arquitectura alpina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos més baix, d’una sola planta, està rematat en forma de terrat, amb balconada i un ràfec decorat de manera molt senzilla amb una línia de ceràmica blava, material que també trobem als ampits de les tres finestres rectangulars del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal hi ha un petit pòrtic d’entrada, amb coberta de teules i descentrat respecte els eixos d’obertura del pis superior. La casa està envoltada per un mur i tanca perimetrals on es repeteix la mateixa decoració de ceràmica blava que trobem al ràfec del terrat. Tant l’edifici com el mur estan revestits d’un arrebossat de tonalitat ocre, color que es combina amb el blau de la decoració ceràmica, les finestres, la tanca i la porta que dona accés al pati des del carrer. </span></span></span></span></p> | 08238-72 | Avinguda Pau Casals, 92 | <p><span><span><span><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Villa Gertrudis està ubicada a l’avinguda Pau Casals, abans coneguda popularment com la carretera ja que era l’entrada i la sortida des de la carretera de Rubí a Sabadell (abans del nom actual també va anomenar-se oficialment Avenida del Primero de Mayo i Avenida José Antonio). L’avinguda era també el nexe d’unió del centre del poble amb el tren elèctric. Per aquests motius era un dels eixos principals del poble, que va anar creixent a banda i banda d’aquesta avinguda.</span></span></span></span></p> | 41.5331600,2.0820000 | 423420 | 4598352 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99106-722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99106-723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99106-724.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99107 | Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casarramona-0 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Segles XVII-XX | La façana posterior té alguna pintada i parts de l'arrebossat han saltat una mica, però en general el seu estat de conservació és bo. | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner de planta baixa i dos pisos. La seva estructura correspon al tipus de masia basilical, definida per un cos central més elevat i dos laterals més baixos, amb coberta de teula a doble vessant. La façana principal és perpendicular a l’eix del carrer i dona al pati d’entrada, separat del carrer per un mur. Està pintada de color blanc, mentre que les façanes lateral i posterior només tenen un arrebossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos central presenta, a la façana principal i en el nivell superior, una galeria de tres finestres emmarcades per arcs de mig punt construïts amb maons. Per sota, les obertures del primer pis estan configurades per tres finestres disposades de manera simètrica, amb maons decoratius a les llindes. A la dreta, entre dues de les finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. A les façanes lateral i posterior també hi ha finestres però aquestes estan disposades de manera força irregular i sense una uniformitat estètica, fet que segons el catàleg de béns del municipi confirmaria que algunes són fruit de remodelacions posteriors. El desnivell del carrer provoca que algunes finestres de la façana lateral es situïn molt a prop del nivell de terra.</span></span></span></span></p> | 08238-73 | Carrer del Mig, 14 | <p><span><span><span><span>Can Casarramona és una de les nombroses masies que hi havia a Sant Quirze, un poble que fins fa poques dècades era fonamentalment agrícola. La masia té la peculiaritat d’estar completament integrada dins el nucli urbà, però aquest fet no va ser provocat pel gran creixement urbanístic que va patir Sant Quirze a partir dels anys seixanta del segle passat, sinó que antigament la casa ja estava ubicada molt a prop del nucli històric del poble, a tan sols 200 metres de l’església parroquial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia està situada al carrer del Mig, un dels que tenia més pendent i que en el Sant Quirze antic dividia el poble en dos més o menys per la meitat: d’aquí el seu nom. Igual que el carrer Nou, mai hi va haver temptacions de canviar-ne el nom ja que no tenia cap significat polític. </span></span></span></span></p> <p>Can Casarramona i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</p> | 41.5317400,2.0814700 | 423374 | 4598195 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99107-731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99107-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99107-733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99108 | Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-4 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÀNDEZ LÓPEZ, Lluís (2004). Itineraris pel rodal de Sabadell. Unió excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XX | No conserva teulada i les finestres han perdut els vidres i algunes també els marcs. Alguns dels maons que configuren l’estructura estan força desgastats. D'altra banda, l’entorn no es manté cuidat i la vegetació ha anat cobrint una part de l'estructura. | <p><span><span><span><span>Antiga masia actualment abandonada. El cos principal, de planta rectangular, era de coberta a una sola vessant però resta sense teulada des del 2004; només es conserva una part del ràfec. La construcció és tardana, de finals del segle XIX o principis del XX, i està feta amb maó d’obra sobre una base de maçoneria de pedra i maons amb morter. Al nivell superior s’observen diverses finestres d’arc rebaixat; per sota, un nivell entremig sense cap obertura i un nivell inferior amb alguna finestra. En alguns indrets s’ha refet una part del mur amb maons de factura més moderna. Al nord i a l’est del cos principal, hi ha dos annexos a doble vessant que mantenen parcialment la coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al nord-oest de la casa hi ha un habitatge de construcció més recent, edificat a partir d’un cobert agrícola de pedra i totxo que va ser ampliat a mitjan segle XX. Malgrat que des del camí no és observable, en el catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Quirze consten diversos coberts en línia construïts als anys 70, molts amb coberta d'uralita, que són annexos que no formen part de la masia original. </span></span></span></span></p> | 08238-74 | Disseminat de Can Ferran | <p><span><span><span><span>Can Ferran era una masia situada al sud-oest del terme de Sant Quirze del Vallès, molt a prop de l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans i al límit amb els termes municipals de Sant Cugat i de Rubí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No disposem de cap notícia històrica de Can Ferran anterior al segle XX. Apareix al cadastre de 1929 com una finca de dimensions força notables de manera que és possible que existís amb anterioritat, potser com a escissió d’una propietat. Tenia una superfície de 785.000 metres quadrats, més de la meitat dels quals estaven dedicats a boscos i la resta eren vinya, regadiu i zones ermes. Segons el llibre <em>Itinerari pels rodals de Sabadell</em>, una dita explicava que a les parets de la masia s'hi amagava un tresor i que, per tal de trobar-lo, la van anar ensorrant a cops de pic fins a fer-la desaparèixer gairebé del tot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons consta al catàleg de masies, va ser habitada fins l’any 2005, tot i que s’entén que fa referència a alguna de les construccions annexes. Les informacions orals afirmen que avui en dia està deshabitat, però algun dels annexos del voltant sembla ocupat, desconeixem amb quin ús. </span></span></span></span></p> <p>Can Ferran i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</p> <p> </p> | 41.5142347,2.0519435 | 420889 | 4596278 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-744.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Uns metres més avall, vora la riera, hi havia els anomenats Masos de Can Ferran (inclosos al Catàleg de masies i cases rurals amb el núm. 0012-006), que eren les masoveries dels treballadors i diverses construccions i annexos agrícoles destinats sobretot a la producció de vi. Actualment aquestes dependències estan ocupades pel restaurant conegut com a Can Ferran; tot i la confusió en el nom, Can Ferran és la masia ubicada més amunt. Molt a prop hi havia el forn d’obra de Sant Feliuet (Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze, núm. J-29), que malgrat el seu nom fa referència a l’ermita pròxima havia estat la teuleria de Can Ferran: tot el maó utilitzat per a la seva construcció es va fer en aquest forn, que va quedar colgat en un talús a causa de la construcció de l’autopista i avui consta com a destruït.Finalment, associat al mas de Can Ferran hi havia també un antic forn de calç (Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze, núm. J-28), del qual se’n té constància per testimoni oral. Estava situat al camí d’accés al restaurant de Can Ferran, en un talús a l’esquerra on avui en dia es pot veure un clot obert a terra. Actualment el pou del forn és irreconeixible. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99109 | Fossa de la Carena del Parallamps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-la-carena-del-parallamps | <p><span><span><span>AZNAR CARREÑO (2009). La orden para la defensa de Barcelona y alrededores (treball inèdit)</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÉ BARJAU, Queralt (2008) Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Afers, pàg. 301. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Possible fossa de la Guerra Civil en un indret on segons fonts orals hi hauria 6 soldats inhumats. No ha estat confirmada arqueològicament. Està ubicada a la Serra de Galliners, al costat del camí antic de Rubí a Terrassa. A les cotes més altes de la zona s’hi van localitzar línies de trinxeres i alguns vestigis militars, principalment obusos, granades i beines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'indret de la possible fossa està senyalitzat amb un monòlit de pedra sorrenca de tonalitat vermellosa. La cara anterior i les vores laterals estan polides, mentre que la vora superior i la cara anterior presenten la pedra picada de manera irregular. A la cara anterior hi ha una inscripció gravada on es pot llegir “In memoriam 1939” i, a sota, les quatre barres realitzades amb la tècnica del repicat. Davant de la làpida hi ha un petit túmul construït amb pedres de mida mitjana provinents de l’entorn.</span></span></span></p> | 08238-75 | Serra de Galliners | <p><span><span><span>L’any 2006 Miquel Aznar va assenyalar l’indret on probablement uns veïns de Rubí haurien inhumat els cossos de 6 soldats morts el 26 de gener de 1939 en el transcurs de l’ocupació franquista de Rubí i Sant Quirze. Aquest informació provenia del testimoni oral indirecte d’un veí de Rubí, el senyor Bartomeu, nebot de la persona que hauria enterrat els soldats en aquest indret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2009 es va col·locar el monòlit commemoratiu a l’indret probable de la fossa. El 2011 l’Associació Cultural Vox Ossum (AVCO) va rebre una subvenció del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 284, de 25 de novembre de 2011) per exhumar la fossa, intervenció que va ser realitzada els dies 2 i 3 de juny i 30 de juny i 1 de juliol de 2012. Es van realitzar dues cales que van donar resultats negatius pel que fa a la troballa de restes antropològiques, i només es va documentar la presència d’alguns objectes metàl·lics i dues beines de bala. Després de la intervenció, el novembre del mateix any el monòlit va ser recol·locat. </span></span></span></p> | 41.5175189,2.0505917 | 420781 | 4596644 | 2009 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-755.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 99110 | Trinxeres de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-galliners | <p><span><span><span>AZNAR CARREÑO (2009). La orden para la defensa de Barcelona y alrededores (treball inèdit)</span></span></span></p> <p><span><span><span>AZNAR CARREÑO (2019). Vestigis de la Guerra Civil a la Serra de Galliners” (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO PALLÀS, Marc; GARCIA CASAS, David (2021). Estudi arqueològic de tres trinxeres de la Guerra Civil a la Serra de Galliners (Sant Quirze del Vallès). Revista Arrona, núm. 30, pàgs. 146-153.</span></span></span></p> | Actualment les trinxeres estan cobertes per vegetació i molt sedimentades, fet que en dificulta notablement la seva identificació. Durant l’elaboració d’aquest mapa, una de les tres trinxeres documentades arqueològicament no va poder ser localitzada.Les fonts orals, així com la fotografia aèria de 1946, documenten l’existència d’una quarta trinxera molt propera a l'estructura C, però no es va poder localitzar sobre el terreny; probablement ha estat destruïda. | <p><span><span><span>Conjunt de tres línies de trinxeres ubicades al voltant del turó del Pujol Blanc, un dels punts més elevats de la Serra de Galliners. L’anomenada Trinxera A és una rasa de 25 metres de longitud excavada en ziga-zaga, seguint un eix N-S, ubicada al cim del turó. L'estructura B és una rasa d’uns 20 metres de llargada que discorre a un lateral i de manera paral·lela al sender GR-6, seguint un eix O-SE. Finalment, la trinxera C és una rasa d’aproximadament 18 metres de longitud conservada (una part està destruïda) excavada al costat oest del mateix camí, seguint un eix NO-SE, que combina trams en línia recta amb d'altres en ziga-zaga. </span></span></span></p> | 08238-76 | Serra de Galliners | <p>L'any 2018 en Marc Marzo va desenvolupar el seu treball de recerca de final de grau universitari al voltant de les restes de la Guerra Civil a la zona de la Serra de Galliners. El projecte de recerca, dirigit per l'arqueòleg David Casas, pretenia confirmar l'existència de diverses trinxeres conegudes fins aleshores a través de fonts orals, principalment les informacions <span><span><span>del senyor Miquel Aznar Carreño que feien referència a l’existència de quatre línies de trinxeres als laterals del camí dels Monjos així com a la localització als anys 60 de diferents restes materials (botes, camises, llaunes i bales, entre d'altres). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre desembre del 2018 i febrer del 2019 es van realitzar diverses visites de treball de camp que van permetre confirmar l’existència de tres de les quatre trinxeres descrites per les fonts orals i localitzar una beina de bala de fusell situada a les proximitats d’una d’elles. També es va documentar una quarta estructura que va ser identificada com un possible pou de tirador. </span></span></span></p> | 41.5242000,2.0567400 | 421302 | 4597380 | 1936-1939 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99110-762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99110-763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99110-764.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | A la Carena de Parallamps, separada del grup de trinxeres del Camí dels Monjos, es va identificar una petita cavitat natural lleugerament treballada que es va interpretar com un possible pou de tirador. L'historiador aficionat local Miquel Aznar afirmava haver trobat a l’interior restes de material bèl·lic i munició sense disparar que confirmarien aquesta hipòtesi. No obstant això, existeixen estructures similars, anteriors a la guerra, que feien la funció de fresqueres destinades a la conservació d’aliments; la cavitat podria haver tingut aquest ús i, durant el conflicte, haver estat reutilitzada com a pou de tirador. | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99111 | Capella de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-rosa | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | Mitjan segle XX | <p><span><span><span><span>Capella ubicada a los Rosales, un dels barris perifèrics de Sant Quirze. Presenta una façana doble amb cobertes de teula àrab a dues vessants i careners perpendiculars a la façana. A la dreta hi ha la porta d’entrada, situada de manera perpendicular a l’eix de la nau i descentrada; s’hi accedeix per una petita escalinata de quatre graons semicirculars. Completen les obertures de la nau sis finestres (dues a la façana de la dreta i quatre a la de l’esquerra); tant aquestes com la porta d’entrada tenen un perfil ogival que recorda l’estètica neogòtica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Damunt la façana principal hi ha un petit campanar format per una estructura quadrangular de maons coronada per una volta de formigó i una creu metàl·lica. Al costat de la porta d’entrada un petit plafó ceràmic indica el nom de la capella. També s’observa una placa en record a les víctimes de la riuada del 1962. </span></span></span></span></p> | 08238-77 | Camí de Ca N’Arús | <p><span><span><span><span>Entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat Sant Quirze va acollir molta immigració que arribava sobretot d’altres territoris de l’Estat, atreta per la necessitat de mà d’obra a les fàbriques vallesanes. Les famílies s’instal·laven a Sant Quirze buscant habitatges més econòmics però propers a Sabadell i Terrassa; així van aparèixer els barris perifèrics de Poble Sec i Los Rosales, allunyats del nucli antic i separats físicament del poble, que van originar-se com a barris d’autoconstrucció amb habitatges en condicions precàries. En el cas de Los Rosales, aquest s’ubicava en terrenys poc qualificats entre l’estació dels ferrocarrils i la carretera de Rubí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als anys cinquanta els nens i nenes de Los Rosales no estaven escolaritzats i, a demanda dels jesuïtes, Rosalía García Fernández va començar a alfabetitzar grans i petits, primer a casa seva i després a l’església. Tot i que no tenia el títol de mestra, tot el barri la coneixia com a Rosalía la Maestra. L’any 1956 l’escola va esdevenir l’Escola Graduada Mixta de Los Rosales i va arribar la mestra Maria Jesús Santafé. Aleshores tenia 86 alumnes de totes les edats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capella i tot el barri de Los Rosales van resultar molt afectats per les riuades del 25 de setembre de 1962. A Sant Quirze van caure 95 litres per metre quadrat en tres quarts d’hora i el torrent de Barbau, la riera de Can Feliu i la riera de Can Barra es van convertir en un riu el doble d’ample que l’Ebre. El barri, de construccions molt precàries i que es trobava a la zona inundable entre el riu Sec i la riera de Can Barra, va ser la zona més afectada: la riuada va destruir-ne una part i hi va haver almenys una quinzena de persones mortes. </span></span></span></span><span><span><span><span>A partir d'aleshores l’alumnat va passar a l’escola del carrer Major del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, els veïns organitzen una processó per Setmana Santa que surt de la capella i recorre tot el barri.</span></span></span></span></p> | 41.5251600,2.0866600 | 423799 | 4597460 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-775.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99112 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-5 | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Festa bianual que es celebra des de fa quatre dècades al mes de setembre als exteriors de la masia de Can Barra (durant un temps es va celebrar a la plaça dels Avis). Tal i com indica el seu nom, aquesta celebració es centra ens les feines relacionades amb l’obtenció de most per a l’elaboració de vi de la manera tradicional: trepitjant el raïm i premsant-lo. Les persones assistents a la festa poden participar en la trepitjada de raïm (que generalment fan els infants), part del qual prové de les vinyes pròpies de la masia. El mateix dia es fa també una petita quantitat de vi de missa, “most bullit” o “vi bo”, amb un procés d’ebullició artesanal. La resta de most es diposita en botes on s’elaboren diferents productes (vermut, mistela i moscatell) que es posen a la venda al cap de dos anys, en l’edició següent de la festa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més enllà de les activitats relacionades amb la trepitjada i premsada de raïm, la festa es completa amb un esmorzar de pagès per a totes les persones assistents. D’altra banda, aquest esdeveniment ha anat evolucionant i mica en mica ha anat incorporant altres activitats, sovint amb la col·laboració d’entitats del poble, com una representació teatral de carrer o també una mostra d’oficis antics. </span></span></span></span></p> | 08238-78 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>Fins als anys seixanta Sant Quirze era un poble fonamentalment agrícola. Al segle XVIII, moment d’especialització del camp, la vila es va centrar en el cultiu de la vinya, que va passar a ocupar el 70% de les finques conreades. L’any 1890 es va comptabilitzar al poble una producció de 12.000 hectolitres de vi, que es pot considerar prou important tenint en compte que era un dels municipis més petits de la comarca; l’historiador Ramon Batalla va escriure que aquell mateix any els pagesos que treballaven en els conreus o la vinya de Sant Quirze representaven el 36% de la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La verema es realitzava al setembre i no podia passar molt de temps fins al premsat; per aquest motiu mentre les persones grans collien el raïm els infants eren els que el trepitjaven. Per fonts orals sabem que al setembre, quan s’acabaven aquestes tasques relacionades amb la verema, el poble celebrava el ball del Most a l’edifici de la Cooperativa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a conseqüència de la desaparició de la vinya aquestes activitats també van desaparèixer. Per recordar els antecedents vinícoles i celebrar l’antiga activitat principal del poble, l’any 1985 un conjunt de veïnes i veïns van organitzar la primera edició de la Festa del Most. Aquesta iniciativa va ser la llavor de la creació del Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ), fundat aquell mateix any, una entitat dedicada a rescatar, preservar i difondre la memòria i el patrimoni històric de Sant Quirze. Des d’aleshores el GIHSQ ha promogut i organitzat la celebració de la Festa del Most cada dos anys, convertint-la en un dels esdeveniments culturals de referència al poble.</span></span></span></span></p> | 41.5287205,2.0814976 | 423373 | 4597860 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99112-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99112-782.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La Festa del Most gaudeix de la seva pròpia auca, l’Auca de la Festa del Most, obra de Josep Alcaraz amb dibuixos de la il·lustradora Mabel Pierola. En els últims anys l’alumnat de les escoles de Sant Quirze ha participat en la collida del raïm de les vinyes de Can Barra. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 99113 | Capella de Sant Josep i Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-i-sant-francesc | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1989). Inventari d’esglésies. Vallès Occidental. Ed. Pòrtic. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita capella de construcció moderna i d’inspiració romànica ubicada als jardins de la Residència Assís. És un edifici de planta rectangular d’una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera, construït amb carreus de pedra escairada disposats en filades regulars i coberta a doble vessant amb teula àrab. A la façana principal hi ha una porta d’arc de mig punt emmarcada amb dovelles de pedra i una petita capelleta a manera de fornícula a la part superior. Damunt s’alça una espadanya d’un sol ull amb una petita campana. Les façanes laterals presenten finestres estretes, també d’arc de mig punt, amb vitralls senzills.</span></span></span></p> | 08238-79 | Residència Assís (Camí de Can Ponsich) | <p><span><span><span>La capella forma part de les instal·lacions de la residència per a gent gran Assís, un centre geriàtric propietat de la Fundació Privada i Benèfica Assís fundada l’any 1973 pel caputxí franciscà Pare Lleó. Aquesta residència fou construïda en uns terrenys de Can Ponsich, masia molt pròxima, que la família propietària (també anomenada Ponsich i molt vinculada als Caputxins) va donar a la fundació. Va ser inaugurada l’any 1977. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Ponsich, el propietari que donà els terrenys, va demanar que es fes una capella dedicada a Sant Josep. La capella, amb advocació també a Sant Francesc d'Assís, fou construïda al jardí de la residència, en un entorn natural i tranquil. Segons els frares caputxins l’edificació està inspirada en la capella de la Porciuncula d'Assís, la primera església de la comunitat franciscana que actualment es troba dins de l'església de Santa Maria dels Àngels. </span></span></span></p> | 41.5344227,2.0671999 | 422187 | 4598506 | 1997 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-796.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 99114 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus-0 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | La casa es troba en bon estat de conservació, malgrat que ha patit nombroses remodelacions i ampliacions que n'han desvirtuat l'aspecte original. | <p><span><span><span>Masia de planta rectangular i coberta a doble vessant. La façana sud-est està definida per tres eixos d’obertura: a la planta baixa disposa d’un portal central d’arc de mig punt amb una finestra a l'esquerra i una obertura de garatge a la dreta, mentre que el pis superior presenta tres finestres més. En el costat dret d'aquesta façana s’hi va afegir un cos quadrangular rematat per una balconada decorada amb balustres, elements que també trobem en el tancament perimetral davant la porta d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mur sud-oest es repeteixen els tres eixos d’obertures tant a la planta baixa com al primer pis. Davant la façana s’obre un petit pati configurat per una tanca moderna i cobert en part per un sostre de fusta. A mur nord-oest s’obre una galeria porxada d’arcs de mig punt peraltats, afegida posteriorment. Actualment totes les façanes presenten un acabat de morter de ciment sense pintar. La casa disposa també d’alguns coberts annexos, alguns en ús i d’altres abandonats. </span></span></span></p> | 08238-80 | Camí de ca n'Arús | <p><span><span><span>Casa documentada des de l'any 1483, és una de les masies més antigues del municipi. La casa va ser utilitzada com a caserna durant les Guerres Carlines del segle XIX i a partir de 1876 s'anomena Casa Vallhonrat o Arús. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una superfície de 438.000m2 dels quals 202.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 184.000 eren de bosc, 45.600 de cultiu de secà i 6.400 eren de terra erma. Avui en dia la casa conserva una part del seu entorn agrícola, tant de conreu com d’horta. Antigament aquesta es regava amb aigua de la seva pròpia mina, i la masia també tenia font i bassa pròpies. </span></span></span></p> <p>Ca n'Arús i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</p> | 41.5231700,2.0849000 | 423650 | 4597241 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-804.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml