Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94812 | Pou de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-illes | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVI-XIX | Element que es conserva en bon estat ja que fa pocs anys que se li ha reformat la teulada i aquest fet en garanteix la seva preservació. També s'ha reformat l'obertura per a accedir-hi subsituïnt la llinda de fusta original per una de nova que sosté la coberta. Les parets conserven l'aparell original. | <p>Es traca d'un pou situat al davant de la casa de les Illes en un camp que es denomina amb el mateix nom. es tracta d'un element de planta circular amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. La boca està oberta a migdia i té part de les parets fets amb maó ceràmic i coronat per una llinda de fusta. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de bigues i llates de fusta. El pou de amb un diàmetre d'uns 1'5 metres té una destacable profunditat. Costa que els veïns de cases properes hi anaven a buscar l'aigua</p> | 08237-143 | Casa de les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0911907,2.2339395 | 436647 | 4660185 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-img20230331113120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-55-1-pou-illes.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element relacionat amb la construcció de la casa de les Illes i per tant datat possiblement de la mateixa cronologia. Presenta forces similituds amb els pous de les cases de Can Pericas, de l'Illa, del racó de la Cúbia, de les Comes i altres que hi ha a dins del nucli antic de Sant Quirze de Besora. Ha estat datat de mitjans del segle XVII o principi del XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94818 | Via romana de la Costa Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-la-costa-cogulera | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | I ac- I dc | Coberta de vegetació i de bosc conserva alguns trams encara en un estat acceptable al vessant sud de la Costa Cogulera entre la darrerera corba de la carretera vella i la nova pista forestal que puja a la costa Cogulera. Hi ha un altre tram gairebé a la part més alta on hi ha un altre fragment de via. Caldria fer una campanya arqueològica de prospecció i delimitació de la via al TM. de Sant Quirze de Besora i fer una neteja del tram de la Costa Cogulera fent una esbrossada i tala general de la vegetació del tram, consolidar els murs que sostenen la via, el terrasament i també part del paviment parcialment conservat. Caldria reposar els fragments de mur caiguts i senyalitzar-la a nivell turístic com un element de patrimoni important. | <p>Tram de l'antic camí ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí. Els diferents trams que es conserven al vessant sud de la serra de la Cogulera al damunt del túnel de Sant Quirze corresponen a tres trams sostinguts per murs de contenció amb carreus de pedra de mida més aviat petita d'uns 20 x 30 cm, units amb morter de calç i amb una alçada notable. també es conserven com a mínim dues plataformes per a girar els carros i pel que fa al paviment està cobert de vegetació amb la qual cosa no es pot apreciar quin sistema constructiu presenta. A banda d'aquest tram que es troba al damunt de la carretera vella de Sant Quirze a Orís i sota de la pista que puja a la costa cogulera hi ha altres trams menys conservats que caldria netejar entre aquesta pista i la part més alta del serrat amb alguns trams amb restes de murs de contenció i també restes de paviment completament coberts de vegetació i arbusts que en dificulten notablement la seva traça. </p> | 08237-144 | Costa Cogulera | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident.Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut cartogrpafic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la questió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (colir vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.0927531,2.2197892 | 435479 | 4660369 | 218 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124702.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un tram de camí d'un possible orígen romà amb continuïtat a l'època medieval i fins hi tot moderna. Amb tot i malgrat els pocs estudis que hi ha sobre aquest tema a Catalunya guarda relacions amb la via denominada de 'Capsacosta· de la vall de Bianya a Sant Pau de Segúries o també la via del coll de Parpers a la comarca de Maresme. En aquests casos, especialment el primer hi han trams de camins talussats amb plataformes per a poder girar els carros i murs de contenció de pedra amb els paviments de llosa i pilones guarda rodes per a protegir de caigudes. En el cas de Capsacosta l'estat de conservació és excel·lent tot i que podria ser fins hi tot més tardà. En el cas de Parpers es conserven també alguns trams empedrats, restes de pontarrons per al pas dels guals i barrancs i algunes canalitzacions de drenatge. En el cas del camí de Sant Quirze caldria portar-hi a terme una important tasca de neteja i desforestació per tal de deixar a la vista les restes de les estructures conservades i iniciar sondejos arqueològics puntuals per a establir a banda de la seva cronologia, l'existència de restes de paviments. Finalment caldria consolidar els murs conservats i museitzar-los mitjançant plafons i establint una ruta o sender que vagi des d'Orís fins a Sant Quirze recuperant part de l'antiga traça del camí romà | 83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94819 | Poblat del pla dels ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pla-dels-ocells | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i integrat en els marges de pedra seca fa que sigui difícil endevinar-ne la seva tipologia i extensió encara que arreu hi ha estructures de cases i murs en el vessant sud del petit altiplà del Pla dels Ocells. Tanmateix caldria fer una campanya de neteja, prospecció, delimitació i excavació arqueològica per valorar la seva extensió i grau de conservació de les restes d'aquestes antigues estructures. | <p>Es tracta d'un conjunt de restes de murs pertanyents a estructures de cases i antics habitatges situats a la part sud del denominat pla dels ocells i encarats mirant a la riera de Cusoms. En aquesta zona avui coberta de vegetació es poden endevinar restes de murs construïts en pedres d'una o dues filades, unides amb argamassa de calç i amb diverses orientacions. Aquestes estructures es disposen formant terrasses en diferents nivells que avui dia estan ocupades per petits horts i feixes de conreu. Atès que la zona està coberta de vegetació es fa molt difícil identificar-ne la seva extensió global.</p> | 08237-145 | Pla dels ocells S/N | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1006783,2.2125210 | 434885 | 4661255 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205114934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115115.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer tota una tasca de neteja i esbrossada de la zona on hi ha les restes de l'antic poblat per tal de delimitar l'abast i extensió de les restes per a poder-les protegir com a jaciment arqueològic i iniciar campanyes d'excavació per a poder conèixer les trestes. tanmateix hauria de ser declarat com a AEA (Àrea d'expectativa arqueològica) dins del POUM, raó de la qual caldria fer rases de delimitació amb mitjans mecànics. Val a dir que l'any 2000 es van fer entre els dies 23 d'octubre i 16 i 17 de novembre diverses rases de delimitació als camps 1 i 2 amb uns resultats que exposarem a la fitxa següent. Podria donar-se el cas que aquestes restes siguin de masos medievals o també d'un nucli poblacional situat a 'l'altra banda' | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 94821 | Pla dels ocells II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-ocells-ii | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | L'any 2000 es va portat a terme una intervenció arqueològica d'urgència de delimitació mitjançant un seguit de rases documentant restes del Neolitic antic en una de les rases excavades al turó. Aquestes restes van ser documentades en una memòria científica. Les restes van ser cobertes amb terra o geo textil i avui es conserven a sota del camp del Pla dels Ocells. Al tractar-se d'un jaciment de característiques diferents a l'anterior va ser denominat com a Pla dels Ocels II. | <p>Tal i com s'ha cimentat en la fitxa referent al jaciment del ·'Pla dels ocells' del total de les 28 rases fetes entre el camp 1 i camp 2, les rases 1,2 i 3 del 'camp II' van donar coneixement de restes de ceràmica prehistòrica de l'epoca neolítica i del tipus epicardial segons els experts. Coincidia en un indret on la potència estratigràfica era major i amb una profunditat de sedimentació de fins als tres metres. La cronologia d'aquesta ceràmica és entre el 5400 i el 4000 ac amb la qual cosa no té cap mena de relació amb el jaciment ibèric-medieval de la fitxa anterior. Entre les restes de ceràmica es va recuperar 2 fregaments de dues vores de perfil en S oberta i 3 fragments sense forma de ceramica grollera de cocció reductora feta a mà i amb incisions 'cardium sectile' a la cara externa i un fragment amb decoració de cordons també del tipus epicardial.</p> | 08237-146 | Pla dels Ocells | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1011857,2.2102818 | 434701 | 4661313 | 5400-4000 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94821-img20221205114311.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 94839 | Túnel del Bufi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-bufi | <p>https://www.elperiodico,com</p> <p>https://www.naciodigital.cat>noticia>c17-autovia</p> | XX i XXI | Aprofitat com a carretera C-17 actual ente Vic i Ripoll | <p>Túnel construït els any seixanta per accedir a la població de Sant Quirze salvant el coll de la costa Cogulera per mitjà d'un pas més recte a la carretera C-17. Aquest túnel es va construir paral·lel al túnel del ferrocarril ja existent i amb una longitud de 250 m i un carril per cada sentit de la circulació. està tot ell construït en formigó armat i l'any 2007 en motiu del desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll es va afegir un segon túnel per als dos altres sentits de la circulació. D'aquesta manera el vell túnel va ser utilitzat en dos sentits de la marxa direcció Vic i el nou túnel va ser utilitzat per la direcció en sentit nord. </p> | 08237-147 | Cta C 17 pk-81 | <p>Construït els anys seixanta en substitució de la vella carretera de'Orís pel coll de la Cogulera com a ccés més directe i modificat el 2009 com a ampliació i desdoblament de la C-17 al construir a variant que en desviava el trànsit pels afores dels nuclis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu per la zona de la riera de Cussons, pla de la Rovira, Hostalnou i creuava fora del nucli de Montesquiu per mitjà d'un Túnel de Ginestet i de les Codines de 247 i 317 metres.</p> | 42.0936896,2.2230651 | 435751 | 4660471 | 2007 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ministerio de Fomento, CEDINSA | En ús i funcionament per al pas dels vehicles de la C-17 direcció Vic i direcció Ripoll. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 94840 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-12 | <p>ROCA VILAGELIU, JOAQUIM; 2004. Joquim Roca i Vilageliu. Un cinèfil empedreït. Ediciió. 2004</p> <p>TÀPIAS I PORTELLA, Albert; 2007. Sant Quirze de Besora (1950-1970). Memòria personal. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XIX | L'hostal de Can Roca ja fa temps que va tancar de la mateixa manera que el cinema Núria. No obstant això l'immoble es conserva en bon estat amb la teulada que necessita algunes reparacions de manteniment degut a que l'immoble està deshabitat. A més a més els locals de la planta baixa estan tancats i a la façana hi ha algunes filtracions i capes d'humitat que en debiliten els seus revestiments. | <p>El conjunt arquitectònic de Can Roca es troba a la rambla de la Concepció just amb la cruïlla de la carretera de Berga, la carretera de Sant Quirze de Besora a Santa Maria i la carretera C-17, avui Rambla de la Concepció a la zona que es coneix amb el nom dels 'quatre cantons'. es tracta d'un edifici en forma de 'L' que forma xamfrà amb la carretera de Berga i l'avinguda de la Concepció. Consta de dues naus compostes per una planta baixa i dos pisos amb coberta de teula cerà,mica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i llevant. La composició de les obertures en totes les seves façanes és geomètrica i ordenada. Així a la façana que mira a la Rambla de la Concepció es compon mitjançant una planta baixa on hi ha obertes dues portes d'entrada a l'antiga fonda Núria o hostal de can Roca així com dues finestres més. Al primer pis hi ha un conjunt de sis balconeres amb balcons que sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de pedra sostingudes per permòdols decorats amb motllures i baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i decorats amb motius geomètrics i el passamà recte. Les balconeres estan coronades per un arc rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic, fusteries amb barretes emmarca vidres i persianes de corda que es corresponen amb tres baconeres de la mateixa factura que les de la planta principal amb la barana situada a pla de façana i barrots de ferro forjat tornejats i alternats per finestres de composició similar. Corona la façana un ràfec o cornisa format per tres filades de maó ceràmic disposats en degradació i amb un acabat en forma d'escacat també de maó. A més a més cal tenir present que la separació entre les diferents plantes es fa per mitjà de cornises de guix. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats i units amb ciment pòrtland. La part inferior està revestida amb ciment i pintat. La façana que mira a la carretera de Berga és molt semblant ala descrita a la rambla de la Concepció amb una planta baixa ocupada per locals comercials o bar on s'obren dues portes i tres finestres, al primer pis sis balcons de les mateixes característiques que les de la façana de la'vinguda de la Concepció i la planta de les golfes amb la mateixa seriació de balconeres alternades per finestres. Tal com passa amb la façana ja descrita la separació entre les diferents plantes es fa per mitjà de cornises de guix i ceràmica mentre que l'acabat de la façana és mitjançant tres filades de maó ceràmic i acabat en forma d'escacat. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu amb les bastiments i cantonades de les obertures en maó ceràmic No hem pogut accedir al seu interior</p> | 08237-148 | Carretera de Berga,18, Rambla de la Concepció, 21 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Pel que fa a la fonda de Can Roca es construeix el 1895 i des de sempre es converteix en un lloc de trobada e la societat Sant Quirzenca per anar a jugar unes partides els diumenges a la tarda, prendre alguna cosa. La importància del lloc més que no pas de l'hostal de Can Roca era sobretot per ser un punt de trobada. Al costat d'aquest hostal es va construir l cine Pirenaico i més tard el cinema Núria. dels ays seixanta que va tancar el 1980. Consta que aquest cinema es projectaven pel·lícules cada setmana. Consta que al Núria hi havia dos nivells; el de baix més car i el de dalt més barat i projecten dues pel·lícules; una de bona i una de dolenta.A principi dels anys seixanta aquest cinema funcionava al costat de la barra del bar de Can Roca que servia com a lloc de descans i de refrigeri entre les pel·lícules. </p> | 42.1008320,2.2165313 | 435217 | 4661268 | 1895 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608104819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608110342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94840-20230608110352.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al damunt de la porta d'entrada a l'hostal hi figura un medalló amb el nom de Ramon Perramon i Martí i la data de 1895 coincidint amb la construcció de l'hostal de Can Roca | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 94841 | Cinema Pirenaico/ cinema Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinema-pirenaico-cinema-nuria | <p>ROCA VILAGELIU, JOAQUIM; 2004. Joquim Roca i Vilageliu. Un cinèfil empedreït. Edicioió. 2004</p> <p>TÀPIAS I PORTELLA, Albert; 2007. Sant Quirze de Besora (1950-1970). Memòria personal. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XX | El cine va tancar el 1970 i estava situat a dins de l'antiga fonda de Can Roca que va tancar les portes el 1980. Encara conserva part de la sala de butaques i de l'habitació de la sala de projeccions sense els elements principals. | <p>El cine 'Pirenaico' o 'cine Núria' estava situat a la part dreta de l'antic hostal de Can Roca en una nau que encara es conserva a la part dreta del conjunt. Segons les referències consultades aquest cinema estava emplaçat just al costat mateix de la Fonda de Can Roca formant part d'un mateix conjunt. Disposava de dues plamntes i estava format per una nau rectangular amb coberta d'encavallades de fusta i sostre de teula ceràmica. La sala de projecció es situava al damunt de la porta d'entrada</p> | 08237-149 | Carretera de Berga, 18. Rambla de la Concepció, 21 | <p>Construit al costat de l'hostal de Can Roca. El cine Pirenaico i més tard el cinema Núria. van ser construits als ays seixanta i van tancar el 1980. Consta que aquest cinema es projectaven pel·lícules cada setmana. Consta que al Núria hi havia dos nivells; el de baix més car i el de dalt més barat i projecten dues pel·lícules; una de bona i una de dolenta.A principi dels anys seixanta aquest cinema funcionava al costat de la barra del bar de Can Roca que servia com a lloc de descans i de refrigeri entre les pel·lícules. </p> | 42.1007947,2.2165224 | 435216 | 4661264 | 1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94841-20230608110342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest cinema va substituir a l'anterior dit 'cine Pirenaico'. A Sant Quirze hi havia a banda d'aquest cinema el cine 'avenida' situat a l'edifici de la Cooperativa d'Unió d'amics | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94842 | Casa dels Espadaler. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-espadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XX | Edifici que pertany a la família dels Espadaler, els quals malgrat no resideixin a Sant Quirze tenen aquesta finca tancada en bon estat de conservació. La coberta està en bon estat, les fusteries i la única cosa serien algunes reparacions dels revestiments de la façana que tenen alguna capa d'humitat | <p>Es tracta d'un edifici que fa cantonada amb la carretera de Berga i l'avinguda de la Concepció. Presenta una planta més aviat quadrada amb tres crugies i composta per una planta, un primer pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb els careners paral·lels i perpendiculars a les dues façanes. La façana principal que mira a sud a la carretera de Barcelona o Avinguda de la Concepció presenta una distribució molt geomètrica i ordenada amb tres portes d'entrada principals coincidint amb cadascuna de les crugies, coronades amb llindes rectes i amb motius decoratius simulant falços carreus en ciment gris i alrtes dues de secundaries d'accés a locals comercials. La porta principal situada al mig de la façana hi té una clau de dovella que deuria tenir una inscripció amb la data de la construcció. Damunt seu i coincidint amb el primer opis hi ha tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i baranes de ferro forjat amb barrots simples de secció circular alternats per motius de volutes i passamà recte. Les persianes són de llibret i val a dir que també estan emmarcades per falços carreus de color gris. La balconera central està emmarcada per dues finestres rectangulars que coincideixen amb les de damunt dels locals comercials. Finalment la planta de les golfes està il·luminada per un conjunt de cinc finestres rectangulars que coincideixen amb la posició de les obertures de les plantes inferiors. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la coberta sostinguda per bigues e fusta. La separació entre els diversos nivells es fa per mitjà de cornises de maó ceràmic mentre que la de les crugies és en franges verticals simulant columnes o pilastres de falços carreus. La façana està revestida per una capa d'estuc de color rosat amb els motius decoratius de color gris. La façana lateral que mira a la carretera de Berga té una composició similar a la descrita amb dues portes a la planta baixa coronades amb llindes de falços carreuats, dues balconeres al primer pis i finestres al sota teulada que es veu protegit pel ràfec de la teulada formant voladís. les façanes també estan pintades de color rosat amb els motius decoratius en gris. Finalment i a la part de migdia hi ha una galeria de cinc arcades de mig punt damunt d'impostes ceràmiques i pilars quadrats que dona pas a un balcó elevat i també a jardí que envolta la mansió. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-150 | Rambla de la Comcepció, 17 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. La mansió dels Espadaler va ser construïda molt possiblement a la fi del segle XIX o principi del XX aprofitant el desenvolupament urbanístic de la zona del costat de la carretera de Berga i de la Rambla de la Concepció. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidamet i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituïr el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1006439,2.2167397 | 435234 | 4661247 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94842-20230608104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94842-20230608105456.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa senyorial de principi del segle XX amb trets eclèctics, modernistes i també noucentistes | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94843 | Casa de la Rambla de la Concepció, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-36 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XIX | Edifici completament abandonat i deshabitat que conserva la coberta en bon estat ja que ha estat reformada no fa masses anys però que per contra presenta importants capes d'humitat i despreniments dels seus revestiments, cornises i elements decoratius, les fusteries molt malmeses amb els vidres trencats, portes esbotzades i persianes caigudes. La porta d'entrada està paredada. | <p>Casa entre mitgeres de tipus obrer situada al costat de l'antiga farinera. Consta d'una edificació entre mitgeres de planta rectangular i amb dues crugies formada per planta baixa un primer pis i unes golfes amb terrat i coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates de fusta i carener paral·lel a la façana principal que mira a la Rambla de la Concepció orientada a l'oest. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada amb una porta d'entrada a la part central i dues finestres a cada costat amb reixes de forja i amb els emmarcaments de les obertures fets en revestiment de calç. damunt seu i coincidint amb la planta primera hi han tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i amb les baranes de ferro forjat de secció circular, passamà recte i alternades per motius de volutes. Estan emmarcades per una capa d'estuc i a la vegada coronades per frontons triangulars. Ja a nivell de golfes hi ha tres petites obertures circulars de ventilació que resten separades de les plantes inferiors per mitjà d'una cornisa també de maó i coronades per una barana o balustrada dividida en tres crugies i separades per pilastres. L'aparell és de maó ceràmic i obra vista revestida d'un enlluït de calç, avui en molt mal estat i parcialment desaparegut. </p> | 08237-151 | Rambla de la Concepció, 36 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1015454,2.2161449 | 435186 | 4661349 | 1800 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104955.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edificació que guarda moltes similitud amb les cases obreres de Sabadell, Terrassa i altres poblacions amb un passat industrial. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94844 | Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farinera | <p>SERRALLOANGA, URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualita. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960- Carpetes 1-12</p> | XIX-XX | Farinera abandonada i fora d'ús. Conserva encara l'edifici industrial i el recinte que hi donava accés amb la sitja i la nau industrial. Presenta els revestiments caiguts, els vidres trencats i la coberta amb importants filtracions d'humitat i d'aigua. Els edificis que l'envolten tenen un estat de conservació similar. Actualment la finca està en venda. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular i tres plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana. En un costat hi ha la torre o la sitja d'emmagatzematge i del munta càrregues coberta amb teulada a quatre vessants i en la qual hi té annexionada una segona nau també de tres plantes. Cascuna de les plantes estan ocupada per 5 finestres rectangular amb amplies vidrieres llevat de la torre del munta càrregues i de la sitja que estan formades per una sola finestra rectangular allargassada. La segona nau que hi ha adossada hi ha dues obertures en casa planta. L'estructura de l'edifici és de maó ceràmic i ciment pòrtland amb les parts decoratives de maó. L'estructura dels forjats es amb bigues de formigó. Al costat de l'edifici de la farinera hi ha la casa o xalet de l'amo de planta rectangular, dues plantes i unes golfes amb coberta a quatre vessants i amb galeries obertes a la banda de llevant formades per balcons d'obra ceràmica. les obertures es concentren a les façanes de migdia i també de ponent. sembla que correspon amb una construcció dels anys quaranta o cinquanta. Altres construccions serien un seguit de naus que envolten el recinte i que serien emprades com a magatzems i derivats de la farinera.</p> | 08237-152 | Rambla de la Concepció, 38 | <p>Construïda cap als anys vint o trenta del segle XX sembla que pertanyia a la família Rierola ja que entre els papers recuperats a l'arxiu hem trobat referències a aquesta farinera, així com també els comptes que portaven i alguns albarans. Caldria investigar més a fons aquest edifici que data de 1840 i va tenir us fins a mitjans dels anys 1980. </p> | 42.1017032,2.2161391 | 435186 | 4661365 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608104950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105325.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic que mereixeria ser protegit i inventariat com a element de l'arquitectura industrial de Sant Quirze de Besora i com a testimoni del passat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94845 | Congregació de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congregacio-de-la-immaculada-concepcio | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sants Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>htttps://www. ca.wikipedia.org>wiki>Lluïsos de Gracia</p> <p> </p> | 1880 | Edifici que resta tancat amb les persianes tancades, els locals comercials de la planta baixa clausurats i els habitatges de les plantes superiors també tancats. Malgrat això l'estat de conservació de l'edifici és bo tot i que caldria portar-hi a terme algunes obres de reforma a les façanes, cobertes i interiors. | <p>Es tracta d'un edifici que fa xamfrà entre la carretera de Santa Maria de Besora i la Rambla de la Concepció. Consta d'una planta rectangular formada per una planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a ponent. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada a base de quatre obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa, avui parcialment paredades, quatre balconeres al primer pis de les quals les dues centrals tenen un sol balcó sobresortint del pla de la façana, sostingut per permòdols de pedra i amb la barana de forja amb els barrots de secció circular, passamà recte i alternats per elements decoratius en forma de volutes. Els altres dos balcons situats a cada costat de la façana tenen la barana a pla de façana. Una cornisa simple separa la darrera planta organitzada per quatre finestres rectangulars. La façana és coronada per una cornisa bisellada damunt de quatre finestres ximples de ventilació. Al mig de la façana hi ha la data de 1880 i entre les dues balconeres del primer pis l'anagrama de Maria. La façana que mira a la carretera de Santa Maria de Besora i que coincideix amb el pinyó de la coberta es compon de tres obertures en arc rebaixat a la planta baixa, tes balconeres al primer pis, la central amb el balcó sobresortint del pla de la façana i de les mateixes característiques que el de la façana de l'avinguda de la Concepció. La darrera planta s'obren tres finestres més i al sota coberta una. Tot l'aparell de la façana. excepte la planta baixa està completament arrebossat per una capa de ciment pòrtland gris.</p> | 08237-153 | Carretera de Berga, 12 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Pel que fa a l'edifici d ela Immaculada Concepció Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat afirma que el 1898 s'aprova la constitució d'una societat catòlica <em>Congregación de la Immaculada Concepción y San Luis de Gonzaga </em>que tindrà uns estatuts definitius el 1899. La finalitat de l'associació era la pròpia d'una entitat religiosa destinada a la joventut i provenia dels Lluïsos; una associació cultural i esportiva amb fins religiosos procedent dels Lluïsos de Gràcia destinada a la formació dels infants i els joves en els temps lliure i possibilitar als adults la realització d'aquelles activitats que serveixin per a la seva formació i esbarjo. Es divideix en varies seccions: esplai i agrupament escolta, coral Santiga i club de Bàsquet.</p> | 42.1009728,2.2167099 | 435232 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94845-20230608105723.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Congregació de la Immaculada Concepción y San Luis Gonzaga | A la façana que mira a l'avinguda de la Concepció hi ha l'anagrama de Maria i la data de 1880 corresponent en la data de la seva construcció. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94846 | Els quatre cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons-0 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XiX-XX | <p>Nom que rep el barri desenvolupat entre la cruïlla de la carretera de Berga, la carretera de Santa Maria de Besora i Vidrà i la Rambla de la Concepció, actual carretera de Vic a Ripoll. Està envoltat per edificis de la fi del segle XIX com la fonda de Can Roca i el cinema Núria a la cantonada nord-oest, l casa dels Espadaler a la cantonada sud-oest, habitatges unifamiliars a la cantonada sud-est i l'edifici de la Immaculada Concepció a la banda nord-est. Tots ells han estat descrit en fitxes a part degut a l'interès que presenten tots ells. </p> | 08237-154 | Els Quatre Cantons | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1007947,2.2166755 | 435230 | 4661264 | 1880-1901 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94846-20230608105702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94846-20230608110241.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic format per diferents immobles situats en la cruïlla de Camins de les carreteres de Vic, Ripoll, la de Berga i la carretera de Vidrà. Del conjunt d'edificis que formen aquest nucli, la gran majoria de construccions com L'hostal d'ena Roca, la congregació de d'immaculada Concepció o la casa dels Espadaler estan abandonats o el seu propietari resideix forra de la població. No obstant això els edificis es conserven en bon estat, amb les cobertes dempeus i les façanes en bon estat. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94847 | Casa de la Rambla de la Concepció, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Edifici mol ben restaurat i conservat recentment amb les façanes pintades, les cobertes amb els ràfecs reconstruïts, els emmarcaments de les obertures (llindes, muntants, ampits...) en molt bon estat i les fusteries canviades en fusta i alumini. Es tracta d'un edifici que amb la seva restauració s'ha sabut preservar els caràcter i volumetria originals. | <p>Masia o antiga casa situada a la part baixa de la Rambla de la Concepció molt a prop de la desembocadura amb la riera de Cusons. es tracta d'una parcel·la rectangular allargassada composta per una planta baixa i un primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'accés es fa per la rambla de la concepció mitjançant una porta coronada amb una llinda de fusta i una finestra al seu damunt. Aquesta façana coincideix amb un dels costats curts de la casa. L'altre façana presenta una porta i quatre finestres a la planta baixa i una galeria de sis arcs de mig punt damunt d'impostes de ceràmica i pilar de secció quadrada al primer pis a banda d'una balconera de fusta. La façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta. L'aparell de la façana està revestit amb una capa de pintura monocapa de color ocre amb els bastiments de les obertures en maó vist i les bigues de les llindes també vistes.</p> | 08237-155 | Rambla de la Concepció, 13 | <p>l nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1004156,2.2170067 | 435256 | 4661222 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Construcció molt ben restaurada que ha sabut respectar i preservar els trets més essencials de les masies de mitjans del segle XIX i de tipologia clàssica. Actualment és un habitatge particular | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 94849 | Cases de la carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-carretera-de-berga | XIX | Conjunt d'edificis que ha estat molt restaurat i reformat en els darrers anys afegint cossos i annexos però mantenint el caràcter original de les finques. Les cobertes estan en bon estat i les façanes també. Algunes d'elles s'utilitzen com a segones residències. | <p>Conjunt de dos edificis conservats a la zona dels quatre cantons. a la part nord de la carretera de Berga i amb façanes al carrer de la Diputació. Es tracta de dues construccions aïllades. la primera d'elles corespon amb una clàssica parcel·la rectangular de finca aïllada i amb façanes als quatre vents formada per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. En quant a la composició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la majoria de les obertures es situen al primer pis. La planta baixa és completament cega, llavat d'una petita porta oberta a la façana de llevant i coronada per un arc adovellat de perfil rebaixat i amb les dovelles disposades a plec de llibre.A la planta primera s'hi obren dues finestres quadrades de nova factura a migdia i dues més a ponent coronades per arcs de maó ceràmic de perfil rebaixat que donen pas a un terrat. La planta segona hi té obertes quatre finestres obertes a llevant amb els bastiments de maó ceràmic coincidint amb el pinyó de la coberta. La coberta és de teula damunt bigues de formigó que fan voladís. Tot l'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i aleatòries llevat dels bastiments de les obertures que són de maó ceràmic i les cantonades de pedra picada. Hi te adossats cossos i annexos més tardans a llevant i ponent sense desfigurar el caràcter original de la casa. L'altre parcel·la també rectangular i també aïllada es compon de PB+ 1p+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud-oest. La composició de les façanes hi ha predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una porta d'entrada i principal construïda en maó ceràmic i coronada per un arc rebaixat, tres finestres de la mateixa factura al primer pis i dues grans eixides coronades per arcs rebaixats de maó damunt impostes o cornises a la sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Tant sols són en pera picada les cantonades ja que les obertures són de maó, La façana lateral que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té obertes tres petites finestres rectangulars, una a cada planta. Es tracta de dues finques molt ben restaurades i conservades.</p> | 08237-157 | Carretera de Berga s/n | <p>No hem trobat referències documentals a aquestes dues construccions que segons sembla i per l'aparell constructiu van ser construïdes al llarg del segle XIX coincidint amb la urbanització dels quatre catons. Tot i així hom pensa que ja existien d'abans i van quedar integrades en els nous eixamples.</p> | 42.1001160,2.2157527 | 435152 | 4661190 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110140.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ca | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94850 | Les cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-barates | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | Edificis encara ara habitats i en on estat de conservació amb les cobertes rehabilitades i les façanes amb els estucats originals encara ara conservats al seu lloc . Les reixes de forja també són les originals. | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels quatre cantons edificats entre els anys 1925 i 1926 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers. Foren denominades les cases barates. es tracta de dues construccions entre mitgeres (núm.13-15, 17-19) agrupades en dos blocs a diferent nivell i agrupats en dos habitatges cadascun d'ells. El bloc més proper als quatre cantons i compost pels núm. 13-15 està format per PB+1P+Sc amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb els forjats de bigues de formigó. Té una distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada. A la Planta baixa s'obren locals comercial alternats per les portes d'accés als habitatges amb reixes de forja i gelosies amb la data de 1926. Damunt seu un balcó corregut agrupa set balconeres juntes amb la barana de ferro i decoració en volutes, sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra. Cada balconera està emmarcada per una motllura i guardapols amb motius florals i al seu damunt i separant de la planta de les golfes hi ha una cornisa també correguda. A l sota teulada i coincidint amb la posició de les balconeres hi ha una gelosia de cer`mica que dona llum a les golfes. Corona la façana una barbacana sostinguda per bigues de formigó en forma de voladís que sosté la coberta. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'esgrafiat amb motius geomètrics policroms formant sanefes i medallons entre les balconeres i amb gammes de colors marró vermellós, gris clar als emmarcaments de les obertures i un fons neutre a la part baixa. L'alrte bloc format pels núms 17-19 també es compon de dues plantes i sotacoberta separats per forjats de formigó i la coberta amb el carener paral·lel a la façana principal que sobresurt formant voladís. A la planta baixa s'obren les obertures del garatge i els accessos a les plantes superiors amb reixes i gelosies amb la data de 1932. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha un balcó central que sobresurt del pla de la façana amb barana de forja i llosana de formigó i al que hi donen accés tres balconeres . A cada extrem hi ha una finestra amb ampit. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha oberts unes petites finestres de ventilació. L'aparell està completament revestit per un estuc pintat que simula un falç carreuat de color marró damunt un fons marró clar i alternat per sanefes de motius geomètrics. Aquest segon bloc té una aparença més simple i senzilla que l'anterior doncs data de 1932</p> | 08237-158 | Carretera de Berga, 13-15 | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels qatre cantons edificats entre els anys 1926 i 1931 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers</p> | 42.1003061,2.2163154 | 435199 | 4661211 | 1926,1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608110304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608105830.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94851 | La Rovira Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-vella | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Pla Especial i catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fixa núm. 7</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016. Inscripció nº61.</p> | XIV-XVIII | Masia que ha estat molt transformada en els darrers anys canviant la coberta, arrebossant les façanes i també les fusteries. Està habitada i el seu estat de conservació és excel.lent. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular compost de PB+ 1PP cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Consta de dues crugies separades per forjats de bigues de formigó. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució que és molt regular fruit de la darrera intervenció que l'ha desfigurat completament. La façana principal s'orienta a migdia i es distribueix mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa i dues més al primer pis. La façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta conté una porta de garatge a la planta baixa i una finestra rectangular al primer pis i a la part de ponent se li annexiona un cos rectangular cobert amb teulada a una sola vessant. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa de ciments pòrtland de color gris. L'edifici s'utilitza com a segona residència. </p> <p>Situat uns metres a llevant hi ha l'estructura d'un cobert o pallissa de planta rectangulars sostingut per pilars de maó ceràmic i coberta de fibrociment. Possiblement aprofita l'emplaçament d'una pallissa més antiga.</p> | 08237-159 | La Rovira | <p><span><span><span><span><span>Masia construïda anteriorment al segle XIV, i reformada posteriorment a mitjans del segle XX; rehabilitació en la qual es va reformar tant l'aspecte interior com l'exterior de la masia, i fet que fa que quedin pocs elements de la masia original del segle XIV. Actualment consta de un sol habitatge tot i que no està habitat. referent a la documentació hem trobat algunes referències a aquesta masia al 'manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862' en concret a la inscripció núm. 61 a nom de Mariano Espadaler en el que especifica '<em>Poir otra idem (casa) de la misma heredad llamada la Rovira nº4' </em> amb un valor de 42,66 lliures. </span></span></span></span></span></p> | 42.1035161,2.2068036 | 434415 | 4661574 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94851-la-rovira-vella.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa guarda pocs elements originals ja que la façana ha estat arrebossada recentment emmascarant la majoria dels elements originals. No obstant això encara manté les obertures de la façana de migdia a la seva posició i també forma. No s'ha pogut accedir al seu interior | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94852 | Can Pere Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-ferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable . dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fitxa núm. 6</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | Masia d'origen antic que ha estat molt transformada als darrers anys però que conserva encara el volum principal i un seguit d'annexos corresponents a l'antiga masia. Pel que fa al volum la imatge que presenta és la de la darrera restauració dels anys 1950 amb la façana pintada i la coberta a quatre vessants. A la part de ponent hi ha un cos rectangular perpendicular al volum principal cobert amb teulada a un sol vessant que es correspon amb la part originaria de la masia també en bon estat. La masia està habitada. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia pròpiament dita i un conjunt d'edificacions i coberts annexos disposats longitudinalment al costat del camí que va a la casa i també a les Rovires i Sora i coberts amb teulades de diferents pendents i orientacions. La casa presenta una planta més aviat rectangular i està composta per PB+ 1 Pis i golfes cobert amb teulada a quatre vessants de teula damunt de bigues de formigó i distribuït en tres crugies. La composició i forma que prenen les façanes és molt ordenada i correspon amb les darreres reformes que patí la casa als anys 1950. A la planta baixa s'obren poques obertures a diferència del primer pis que hi té obertes 5 finestres rectangulars a cada façana i una tribuna a la part de llevant. La teulada és a dues vessants i val a dir que hi ha àmplies terrasses mirant per damunt del torrent de Cal Pere Ferrer i també cap a migdia. En aquest cos no s'hi aprecia cap element original ja que té les parets completament arrebossades i emblanquinades. A ponent hi té adossats altres cossos perpendiculars al principal orientats en sentit nord-sud i compostos per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el pendent de la coberta orientat a ponent. En aquest cos hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que les obertures que hi ha es situen a les façanes de tramuntana i migdia i corresponen amb petites finestres rectangulars amb els bastiments de pedra i maçoneria i parets arrebossades ce ciment pòrtland de color gris. Sembla ser que la part originaria de la casa correspon amb aquest volum quadrangular parcialment embegut per la resta de construccions.</p> | 08237-160 | Can Pere Ferrer | <p>Masia construïda anteriorment al segle XIV, la qual va ser una de les primeres cases del territori de Sant Quirze, tot i que amb el temps ha sofert grans rehabilitacions, la més recent aproximadament fa uns 50 anys i actualment de la masia original se'n conserven únicament alguns detalls. La masia està habitada i consta de l'edifici principal de planta baixa i una planta pis i varis edificis annexes amb utilitats agràries i ramaderes.</p> | 42.1023594,2.2109214 | 434755 | 4661442 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94852-cal-pere-ferrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada i modificada que conserva a la part esquerra el volum original de la casa amb l'estructura bàsica de PB+1pis i golfes i amb la teulada d'un únic vessant. Actualment està habitada i forma part d'una explotació agrícola i ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94854 | Font del Cap carrer o Cap de Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cap-carrer-o-cap-de-pont | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Recorregut per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XX | Font reformada en el moment de remodelar el Passeig del Ter i l'embocadura del carrer del Pont a mitjans dels anys 1990. | <p>Font urbana situada al capdavall del carrer del Pont just a l'embocadura i a l'emplaçament de l'antic 'malpas' en una petita terrassa artificial construïda amb murs de pedra i barana de ferro a costat del passeig del Ter. Es tracta d'una font senzilla i de peu formada per un pedestal de pedra amb la pica on hi ha la font amb aixeta i el brollador a la part superior i dins d'un entorn enjardinat.</p> | 08237-162 | Carrer del Pont S/N | <p>Construïda els anys 1990 en el moment de reformar el carrer del Pont i el Passeig del Ter.</p> | 42.1009220,2.2192972 | 435446 | 4661276 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94854-132-2-cap-carrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font de factura molt recent i en molt bon estat de conservació. Està unida a la xarxa d'aigües municipal i al estar situada dins d'una zona urbana gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94855 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora 2019. Programa de la Festa Major</p> | XX | Font remodelada el 1987 i després el 2009 juntament amb el parc del costat i la zona destinada a esports. Està connectada a la xarxa pública municipal.en una zona molt ben enjardinada i adequada. | <p>Font situada a sota la finca de Can Bruch en uns terrenys públics al sud-est del carrer de Torelló i al costat del carrer de Josep Pla. es tracta d'un paratge voltat d'arbres i en una zona ombrívola. La font de factura molt recent és de pedra amb un monòlit que sobresurt de la façana i on hi ha l'aixeta i la pica de recollida d'aigües. Està envoltat de bancs de pedra i taules de fusta per a menjar. Al costat hi ha un parc infantil una pista de basquet </p> | 08237-163 | Al carrer Pau Casals S/N | <p>Situada al costat de la finca de l'antiga fàbrica de Can Guixà, segons Josep Masnou la font té poc a veure amb la original situada en una zona ben condicionada com a espai d'esbarjo, amb parc infantil i pista de bàsquet.</p> <p>Antigament era una font natural situada al costat d'una balma amb barraques que hi vivien els pobres. Segons Masnou i Víctor Bordas 'pobres de solemnitat' que volia dir que no pagaven impostos. 'any 1987 es va fer una remodelació de la zona, es va intentar salvar la font natural però no va poder ser i per poder conservar el punt d'aigua va passar a alimentar-se de la xarxa pública municipal. L'any 2009 es va construir el parc infantil i es va enjardinar la zona.</p> | 42.1000573,2.2240181 | 435836 | 4661177 | 1987, 2009 (reforma entorns) | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-401font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-402font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-20230807121558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Paratge molt sovintejat pels santquirzencs. | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94857 | Font de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sagrada-familia | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts Urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP, <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major.. any 2019</p> <p>wwww. https:// fontsaigua.wordpres.com</p> | XX | Font situada al costat de la zona poliesportiva, parc infantil i piscines i també al costat de l'escola Segimon Comas. Està molt ben cuidada i integrada al paisatge urbà | <p>Font integrada al paisatge urbà i en una zona esportiva municipal al costat de les escoles i institut públics. Presenta una estructura més aviat monumental i aixecada al final d'una avinguda que mira al Ter i formada per un pedestal de còdols de riu on hi ha el broc de la font al centre amb la pica en forma de petxina i amb un acabat trilobulat al centre del qual hi ha un medalló de la sagrada Família esculpida en alt relleu i als seus laterals una placa amb el nom de la font i a l'altre costat una altra amb la inscripció de 'DONACIÓ DE LA CAIXA DE MANLLEU' amb el símbol d'una guardiola corresponent a aquesta caixa. Tant l'acabat de la font com també els murs que la formalitzen estan realitzats en còdols de riu, units amb ciment Pòrtland.</p> | 08237-165 | Carrer Mestre Quer S/N | <p>La font va ser inaugurada el 17 de maig de 1964 per l'alcalde de la població Francisco Paniego i la benedicció del rector Joan Plans. Va ser subvencionada per la Caixa de Manlleu, rep el nom de la Sagrada família per honorar la patrona de les Caixes. La inauguració es va completar amb una plantada d'arbres (avets, savines, salzes, acàcies, arces...). Està situada davant de les escoles, al costat de la pista poliesportiva, parc infantil, piscines i pavelló municipal d'esports.</p> | 42.1023678,2.2169839 | 435256 | 4661439 | 1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94857-39-1-sagrada-familia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caixa de Manlleu | La font forma part del paisatge urbà en una zona de lleure i esbarjo. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94859 | Font del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufi | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MASNOU, JOSEP <em>Les fonts de Llegenda a </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpress.com</p> <p>www.todocolección</p> <p>www. vallgesbisaura.Postals antigues:Sant Quirze de Besora. recopliació de postals antigues diverses. Blog </p> | XX | Font que avui dia està seca i no raja, l'aigua està contaminada per nitrats i no és gaire sovintejada per la població. El murs de la font estan ben conservats però s'han anat fent malbé degut al mateix abandó. La placa del damunt on hi havia una figura i el nom de la font ha estat arrencada i les inicials de FONT DEL BUFI i l'any 1903 gravades al mur de pedra que la sosté estan mig esborrats per la vegetació. Tot i així encara conserva el caràcter antic amb les dues pollancres i plataners que l'envoltaven i els murs de pedra dels antics bancs. | <p>Font natural situada a sota de les cases del Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes i de les que en conservem tant sols el seu topònim. La font que neix en una petit clot a sota de les costes del Bufí està formada per un mur de pedra de forma corbada que sosté un talús i en el que hi raja a la part més baixa la font. damunt seu hi ha encara l'empremta del medalló placa de la font i damunt seu les inicials de FONT BUFI i la data de 1903 coronada per un frontó triangular. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra i acabat de ciment Envolten la font dues grans pollancres i plataners que li confereixen un caire fresc i acollidor,</p> | 08237-167 | Font del Bufí | <p>Segons les referències que hem pogut trobar d'aquesta font a través de la publicació de la ruta de l'ajuntament i també en alguns blogs que hem pogut robar per internet.</p> <p>Segons Bordas i Masnou la font era el punt de subministrament d'aigua de les dues cases properes: el Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes. Era un lloc habitual de la gent del barri, per anar a emplenar el càntir d'aigua, en el seu temps tenia fama de ser fresca i de bon paladar. Actualment la font no raja i l'aigua no és potable per contaminació.</p> <p>Expliquen que la gent anava a berenar a la font els dies de festa i que sempre hi havia un músic que li deien el violí que ambientava musicalment les tardes i un cop acabat passava el plat per tal que la gent li donés alguna moneda.</p> | 42.0974064,2.2242000 | 435848 | 4660883 | 1903 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-20230630104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-2-bufi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-3-bufi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font que havia estat molt popular i sovintejada pels habitants de Sant Quirze en altres temps. Era costum anar-hi a berenar i dinar en dies de festa. Es troba inclosa en una ruta que ha elaborat l'ajuntament de Sant Quirze amb col·laboració dels veïns i de Josep Masnou per a recuperar-les del seu abandó i incloses en un itinerari titulat 'Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora'. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94860 | Font i parc de l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-parc-de-lespadaler | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de Llegenda a</em> programa de la Festa Major. Ajuntament deSant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Zona molt freqüentada pels habitants de Sant Quirze on hi acudeixen sovint degut a la proximitat al nucli urbà i la frescor del lloc. La font es troba a dins d'un parc amb taules i bancs per seure i menjar.Gaudeix del manteniment dels serveis de neteja municipals. | <p>Font situada a dins del paratge de la font de l'Espadaler. la font es troba al fons del parc en un lloc ombrívol i fresc ja que hi ha plantada una extensa verneda de pollancres i salzes. La font es troba contaminada. S'hi accedeix per unes escales de pedra que ascendeixen al naixement de l'aqüífer natural voltat de parets de pedra amb el broc. Al seu voltant hi ha taules bancs i llocs per seure. Es troba en molt bon estat.</p> | 08237-168 | Parc J.M Espadaler | <p>Es tracta d'una font d'origen natural en un paratge a tocar la riera de Cussoms. Aquesta font d'origen privat i a mans de la família Espadaler va fer cessió al municipi d'un terreny de 3825 m2 l'any 1990 i a canvi es va demanar que es posés un monòlit amb el nom del seu pare.</p> | 42.0990700,2.2124300 | 434876 | 4661076 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-03-11 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que malgrat tingui la seva aigua contaminada es troba situada en un paratge de gran bellesa al costat de la riera de Cussoms a la sortida del poble de Sant Quirze en direcció a Berga. L'indret es troba molt cuidat. Es troba inclosa dins de l'itinerari senyalitzat de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que recorre totes les fonts del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94861 | Resclosa de la font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-de-la-petja | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussoms. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per accedir-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. La resclosa es troba dins de la llera de la riera de Cussons. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-169 | A la riera de Cussons | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110712.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94862 | Font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petja-0 | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussons. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per arribar-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-170 | Font de la Petja | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-291-petja.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-294-petja.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94866 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | La font de Lourdes es troba situada al costat de la capella del mateix nom i dins els jardins i recinte de la fàbrica Trinxet. La font es troba sense aigua, amb els brocs trencats però encara hi ha la deu d'aigua amb els gots per beure, units amb una cadeneta a cada costat i la pica per recollir l'aigua sobrant. Tot i així el recinte està molt ben cuidat i encara amb culte ja que es tracta d'un indret molt estimat pels santquirzencs. | <p>Es tracta d'una font situada dins del recinte de la capella de la verge de Lourdes i situada a dins del recinte fabril de Can Trinxet (antiga societat Coroggio-Codina). La font es situa a la part sud-oest de la capella, al costat de les escales d'accés a la 'gruta' i mirant cap al riu Ter.. La font pròpiament dita consta d'un petit cos rectangular coberta amb una teulada de ciment a quatre vessants amb una trapa superior per a poder-la obrir i netejar i dos brocs a la part frontal, avui desapareguts amb un pica de recollida d'aigües i dos gots, units amb una cadeneta a cada costat. Damunt dels brocs hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció 'ALLEZ BOIRE À LA FONTAINE ET VOUS LAVER' (Aneu a beure de la font i us netejareu). Damunt seu una placa de marbre unida a la paret amb la següent inscripció 'En el año de gracia de 1858, en el hueco de la roca donde tiene su estatua la SANTÏSSIMA VIRGEN, en LOURDES, se apareció esta Bernardeta 18 veces; a saber; el 11 y el 14 de febrero; desde el 18 del citado mes al 4 de marzo cotidianamente; exceptuando los dia 25 de marzo, 7 de abril y 16 de julio. La santíssima virgen dijo a la niña el 18 de febrero 'Quieres hacerme el obsequio de venir aquí durante quince dias?' 'Yo no te prometo hacerte dichosa en este mundo peró si en el otro'. Y luego añadió 'Deseo que aquí acudan gentes de otras partes . La virgen también dijo durante la quincena 'Rogarás por los pecadores, bearás la tierra por los pecadores, penitencia, penitencia, penitencia... Ve y a los sacerdotes que construyan aquí una capilla, quiero que la gente venga en procesión, que vaya a beber de la fuente y que se lave en ella; Luego agregó. Vé a comer de la hierba que hay allí'. 'El 25 de marzo la virgen dijo. YO SOY LA IMMACULADA CONCEPCIÖN'</p> <p>Al costat mateix de la font hi ha la capella amb la 'gruta' i les escales d'accés a la capella on hi ha la verge de Lourdes.</p> | 08237-171 | Passeig del Ter, 3 | <p> Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze' Aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i Sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més, els Sert, en ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1036892,2.2172417 | 435279 | 4661585 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | Aquesta capella es troba inclosa en l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Es tracta d'un indret molt recollit i acollidor que mereix ser analitzat en detall i que convida la seva estada. La capella i els jardins de Lourdes mostren certes similituds amb altres jardins situats en recintes fabrils com seria el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet amb la font de la Magnèsia i projectats per Antoni Gaudí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94873 | Font del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaig | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la festa Major de 2019</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | Zona molt embrossada i coberta de vegetació que en fa difícil el seu accés. Actualment la font està situada dins uns terrenys de pastura de manera que l'espai està tancat. | <p>Es tracta d'una font situada en un paratge enclotat a l'oest de les Quintanades de la Coromina i a sota d'un pollancre i un roure. El seu accés és difícil ja que els terrenys on es situa estan utilitzats com a pastures de bestiar i el seu àmbit està tancat. El seu origen és un petit torrent que desemboca al riu Ter al costat de l'estació del ferrocarril i fàbrica de Can Trinxet. Consta d'un mur construït amb obra ceràmica arrebossada des del qual en surt el broc. Al seu costat hi ha dos bancs d'obra per a poder-hi seure. Damunt seu hi ha un rètol metàl·lic on hi ha el nom de la font i l'any 1993 escrit amb tatxes de llautó. Font molt coneguda que caldria condicionar.</p> | 08237-174 | Font i torrent del Gaig | <p>Poc en sabem d'aquesta font que va serf molt popular pels habitants de Sant Quirze.</p> | 42.1054713,2.2197559 | 435489 | 4661781 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94873-320-2-font-gaig.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació de la font ha estat facilitada per Josep Masnou al que ens ha acompanyat en cadascuna d'elles. Caldria condicionar-la i integrar-la a l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora ja que es troba molt a prop del nucli urbà i hauríem de considerar-la d'interès històric i popular. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94878 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-8 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font encara en ús i utilitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Roure dins de l'àrea d'acampada el Solà. | <p>Font situada en un revolt de la carretera del Solà al Bascatell dins dels terrenys d'acampada el Solà. Aquesta font encara està en ús. Consta d'una font captiva de dos brocs, un que no raja que omple un abeurador per al bestiar i es troba canalitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà.. </p> | 08237-179 | A la zona del Solà | <p>L'origen de la font seria per nodrir d'aigua a les cases i masies que hi hauria hagut a la zona del Solà, principalment la masia de la Cúbia, Can Carlos... el seu origen es remuntaria a l'edat mitjana però no n'hem trobat cap mena de referència escrita. La informació consultada ha estat facilitada per Josep Masnou.</p> | 42.1007300,2.2551700 | 438412 | 4661229 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-2-roure.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-3-roure.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2025-03-11 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font captiva encara en ús i que s'utilitza per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà. | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.0992700,2.2732000 | 439902 | 4661054 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2025-03-11 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1109400,2.2305500 | 436387 | 4662380 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2025-03-11 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 94883 | Pou Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-bufi | <p>SERRALLONGA UQRUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>VILASECA DAVID, PRAT, A; 2018 Masos rònecs del Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. 'Cuaderno de liqudaciones y amillaramiento' Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | XVIII | S'utilitza com a pou d'extracció d'aigua de l'antiga casa del Bufí i avui amb un ús agrícola | <p>Es tracta d'un pou situat en uns camps que hi ha a sota de la Gasolinera Sant Quirze, antiga casa del Bufí i al costat d'una perera. L'antiga construcció encara s'utilitza avui i està refeta o reconstruïda amb obra ceràmica de maons units amb ciment pòrtland i coberta de fibrociment. L'accés és mitjançant una porta metàl·lica.</p> | 08237-184 | A la zona del Bufí a sota de la Gasolinera | <p>Les poques referències que hem trobat d'aquest pou corresponen al llibre de David Vilaseca i Antoni Prat sobre els 'masos rònecs del Bisaura, vidranès i alta conca del riu Ges' i publicat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Segons s'esmenta en aquest llibre <em>La casa estava situada al peu de l'amtiga N152 a la cara nord del túnel de Sant Quirze, i molta gent la recorda encara. Antigament, però la carretera passava més amunt , i res pertorbava la tramquil·litat d'aquesta pagesia. Sota la casa, que estava més aviat orientada cap al cantó de llevant , hi havia els quintans, que arribaven fins a la via del tren i fins a tocar del riu Ter. També hi havia un pou, al costat d'una perera, que als últims anys funcionava amb una bomba elèctrica, i pel cantó de gregal hi havia la font del Bufí a tocar del pont del tren...'</em></p> <p>La casa que surt esmentada al padró de finques de 1862 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de sant Quirze de Besora' del 1862 a la inscripció núm. 50 a nom de Domingo Garriga i Josep Lluic especifica que entre altres finques a banda de la Coromina hi havia el bufí <em>'Por otra llamada el Bufí nº1 </em>amb un valor de 105,33 cèntims. (AMQ. carpeta 1016) Abans però la finca havia pertangut a Francesc Fossas que el 1840 havia comprat l'aprofitament dels fruits d'un seguit de masos entre ells el mas Bufí el 25 de febrer de 1840 (Serrallonga. Urquidi, Josep; 1998 p-63). També hem trobat referències a la inscripció 145 del mateix padró de finques a nom de Joan Tenes on entre altres finques hi havia ' <em>posesión llamada el Bofí situada en el monte del mismo nombre de la propiedad y que cultiva de su cuenta'</em>. Sembla ser que aquesta casa va desaparèixer el 1999 quan es va construir o ampliar la C-17 actual en format d'autovia. </p> | 42.0960361,2.2242875 | 435854 | 4660731 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94883-223-2-pou-bufi.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou encara en ús i funcionament en uns camps a la zona del Bufí | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94884 | Pou de Can Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-periques | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XIX-XX | Pou encara en funcionament. | <p>Pou situat a l'entrada de la central hidroelèctrica de les Illes a mà esquerra. Està construït amb obra ceràmica de maons i rajoles amb una planta circular i del que en sobresurt un petit edifici de planta quadrangular de maó ceràmic amb una coberta a un sol vessant de teula i una porta d'accés metàl·lica. Desconeixem la fondària i profunditat real. Uns metres més al sud en direcció al riu i al mig d'un camp hi ha una segona arqueta de maó ceràmic tipus 'gero' que funcionaria com a segona captació. Aquesta darrera construcció és molt recent. </p> | 08237-185 | Central de Can Periques | <p>Sembla que aquest pou va ser erigit al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construir una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de l'única zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable, pues el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i únicament es va construir la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produir electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i amb l'ús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0926775,2.2303160 | 436349 | 4660353 | 1892, 1912 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-2-pou-can-periques.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-3-pou-can-periques-bis.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Mª Pericas | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94886 | Barri Hostal Nou, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Edifici que es conserva en bon estat. Fa poc se n'ha refet la coberta i la façana està arrebossada. la part frontal de la coberta ha estat substituïda per un terrat descobert. S'utilitza com a edifici residencial | <p>Finca entre mitgeres situada al raval de l'Hostal Nou i delimitada per la finca núm. 5 i la carretera de Sant Quirze a Montesquiu (C-17z). Es tracta d'una parcel·la més aviat rectangular d'una sola crugia amb un planta allargassada composta per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia cap a a la plaça del barri. En quant a les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. Val a dir que es disposa en una cota més alta que la veïna núm. 5 degut al pendent i orografia del terreny. Consta d'una porta amb els muntants i llinda de pedra picada a la planta baixa amb perfil bisellat i amb una finestra de petites dimensions al seu costat. Damunt seu hi ha una balconera també amb els bastiments i llinda de pedra picada que correspon amb la transformació d'una antiga finestra. la barana és de barrots de forja de secció circular que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Al sota teulada hi ha una finestra rectangular que il·lumina les golfes. Damunt seu existeix un terrat descobert que substitueix l'antiga barbacana de fusta i ràfec de la teulada que es situa uns metres més endarrere. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Està arrebossat amb ciment pòrtland gris i tant sols deixa a la vista els bastiments i llindes de les obertures en pedra picada. La façana del darrere dona a un hort de planta molt allargassada i amb les obertures en forma d'eixida disposades de forma aleatòria sense seguir un ordre concret.</p> | 08237-187 | C/ Barri Hostal Nou, 3 | <p>La història seria pràcticament la mateixa que la finca núm. 5. Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1031569,2.2145205 | 435053 | 4661529 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124822.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que per les característiques formals i arquitectòniques guarda moltes similituds amb les cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora considerant-se una típica casa gremial de paraires i teixidors de mitjans del segle XVII i XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94887 | Barri Hostal Nou, 1 / Rambla Concepció, 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-1-rambla-concepcio-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Casa molt reformada que ha estat reconvertida en una torre residencial. Se n'ha modificat la coberta, pintat les façanes però conservant les obertures originals de la planta baixa i primer pis. Es troba en bon estat. | <p>Finca aïllada situada a la part sud-oest de la plaça del aval de l'Hostal Nou i delimitada per la C-17z i el torrent de cal Pere Ferrer. Està disposada en diferents desnivells i formant terrasses fruït de l pendent del terreny. Té una planta rectangular, tres crugies i composta per una PB+2P+Sc coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant cap a la plaça del barri de l'Hostal Nou. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i té les obertures disposades de forma regular i geomètrica. A la planta baixa doncs s'obren dues finestres que flanquegen una porta central situada a la part central i coincidint amb la cruïlla del mig. Estan compostes per bastiments de pedra picada, llindes rectangulars també de pedra i ampits bisellats situats a poca distancia del sòl. Damunt de la porta i incises dins de la llinda hi ha la data de 1769 inscrita a sota d'una roseta a dins d'un cercle. En un costat hi ha en color magrana i pintat sobre la llinda unes inicials que no podem interpretar el que representen. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres mes rectangulars i de les mateixes dimensions, una de les quals té un ampit bisellat. No se n'aprecia la seva fàbrica ja que estan completament arrebossades. estan tancades amb persianes de llibret. Finalment a la planta segona n'hi ha tres més d'igual mida i damunt seu tres petits arcs il·luminen les golfes. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta sostingut per bigues de fusta i encadellat ceràmic i que sosté la coberta. El parament de la façana no és visible ja que esta completament arrebossat per una capa de pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista els bastiments de les obertures de la planta baixa que són de pedra picada. La façana lateral que mira al torrent hi té annexionat el volum d'un garatge que conté un terrat del primer pis i al que s'hi accedeix per dues balconeres al primer pis que tenen els seus homònims a la planta segona amb un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per bigues i revoltons ceràmics amb barana de forja de barrots simples de secció circular i passamà recte. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues petites finestres en forma d'arc de mig punt que donen llum al sota teulada. La façana està arrebossada amb el mateix enlluït que la fa principal i no es pot veure el seu parament. Finalment la façana que mira a la carretera i també al callisot estan molt transformades pels usos moderns d'habitatge. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-188 | C/ Barri Hostal Nou,1 o Rambla de la Concepció, 60 | <p>Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquest lloc. La casa núm. 1 del barri es podria referir a la que estem descrivint</p> | 42.1030226,2.2145284 | 435054 | 4661513 | 1769 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124818.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquesta casa que reuneix els requisits de les cases gremials de Sant Quirze conserva de la fàbrica originaria la PB i el primer pis amb obertures rectangulars i bastiments de pedra picada. Tot fa pensar que en un principi estava coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Amb el temps se li va afegir una darrera planta, una coberta a quatre vessants i se li obriren finestres noves. L'origen correspondria amb una edificació del 1600 o 1700. Guarda relació amb moltes cases del carrer del Pont, carrer dels Patis de l'Església o Plaça Major. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94888 | Barri Hostal Nou, 2- 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-2-4 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> <p> </p> | XVII-XVIII | Finques unificades en un sol edifici per mitjà d'una única coberta que abraça les dues finques. Presenten un bon estat de conservació amb les façanes originals, sense restaurar i amb la fàbrica a la vista. Les fusteries de les obertures també són les originals amb restes de l'enlluït original a la segona planta. | <p>Conjunt de finques entre mitgeres situades a migdia de la placeta del barri de l'hostal-nou i mirant al carrer que enllaça amb la carretera i Avinguda de la Concepció coincidint amb la traça de l'antic camí ral. es tracta de dues finques de parcel·la rectangular una d'elles, la núm. 2 d'una sola crugia i la número 4 amb dues. La primera esta molt transformada i consta tant sols de PB+1P cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Les obertures es distribueixen regularment al llarg de la façana amb una porta d'entrada amb els bastiments de maó ceràmics i flanquejats per una finestra rectangular. A damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una balconera amb balcó de llosana de pedra que sobresurt del pla de la façana i barana de forja amb barrots de secció trenada i passamà recte. Corona la façana un ràfec o barbacana format pelo voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta i llates. L'aparell és de maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Sembla correspondre amb una obra tardana. Al costat seu hi ha la finca núm. 4 que guarda més elements originals. Consta de dues crugies amb dues plantes i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates d fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent. En quant a la seva composició hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures a la planta baixa, una d'elles corresponent amb la porta d'entrada amb els bastiments de pedra i coronada per una llinda on hi ha incisa la data de 1773 a sota d'una roseta inscrita en un cercle i amb restes de pintura de color magrana en un costat. És de perfil bisellats i te els bastiments de pedra picada. Damunt seu i coincidint al primer pius hi ha obertes dues finestres simètriques rectangulars i amb els bastiments de pedra picada, ampit bisellat i llinda recta. Finalment a la darrera planta hi ha dues obertures més amb els bastiments de maó ceràmic i corresponents a un moment més tardà. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta format per bigues de fusta i llates que sostenen la teulada. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'enlluït de calç de color blanquinós que en els punts on ha desaparegut s'endevina la fàbrica original de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La façana que mira al Ter presenta una disposició més desorganitzada i amb les obertures situades d'una manera més desorganitzada i aleatòria en la façana. Hi té obertes al primer pis dues balconeres amb balcó corregut que sobresurt del pla de la façana amb els bastiments de maó ceràmic i al damunt seu tres finestres més de la mateixa factura. El seu aparell de còdols de riu es disposa de manera aleatòria i desordenada amb filades irregulars. Presenta restes d'enlluït de calç.</p> | 08237-189 | Barri Hostal Nou, 2-4 | <p>L'origen d'aquesta finca aniria lligat amb el barri de l'hostal nou que es desenvoluparia al costat de l'antic camí ral i de l'hostal pròpiament dit (finca núm.5) a manera de raval o barri fora de les muralles per pal de poder acollir i donar servei als traginers i viatgers que es dirigien a Ripoll o Ribes i feien nit a Sant Quirze. Aquest barri que tindria un origen baix medieval i vinculat amb la construcció del pont de Sant Quirze tindria una fort creixement a mitjans del segle XVII i XVIII coincidint en el període més puixança, Ho testimonien les dates que ha ha inscrites en les seves llindes. Referent a les finques 2 i 4 hem trobat referències al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ carpeta 1016) on a les inscripcions núm. 61 i 125 fa referència a les finques 2 i 4.</p> <p><em>Por una casa con su huerto adyacente en el Hostal nou nº 2 </em>per un valor de 220 lliures a mans de Joan Rossell i que va passar a Paula Rossell. Per contra la finca núm 4 la trobem a la inscripció núm 61 a Nom de Mariano Espadaler <em>'por una casa con su huerto adyacente en el hostal nou nº4'</em> per un valor de 189 lliures i 33 cèntims. No hem trobat altres referències a aquestes finques. tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i limitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em>' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029937,2.2147486 | 435072 | 4661510 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124720.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica finca entre mitgeres de tipus artesana o gremial amb unes característiques pròpies i molt semblants entre elles amb una o dues crugies, obertures amb bastiments de pedra, coronades amb llinda de pedra i amb les dates inscrites damunt de la porta d'entrada. La número 4 conserva encara molts elements originals motiu en els quals la podríem considerar com un dels exemples més ben conservats al municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 94889 | Barri de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhostal-nou | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XV-XIX | Antic nucli urbà fora muralles a manera de raval desenvolupat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll i que ha quedat fossilitzat dins de la trama urbanística actual com a record del passat. | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic format per un conjunt de cases i de l'antic hostal que denomina al barri i que té origen en el mateix. El conjunt es disposa a l'extrem nord-oest del nucli urbà o part nova 'l'altra banda' i s'articula a l'entorn de dos carrers i una placeta. Es tracta d'un carrer paral·lel a la C-17z que es desvia de la mateixa per accedir al barri on hi ha la placeta dominada per l'antic hostal i un carrer perpendicular delimitat pel torrent de cal Pere ferrer i que servia com a punt d'inici del camí que travessava el pont damunt del Ter i accedia al nucli antic i també a la Verneda i Santa Maria de Besora. La traça d'aquest carrer coincidiria amb l'actual carrer de Mestre Quer que arribaria als quatre cantons i creuaria el ter. Aquest nucli o raval es desenvoluparia al costat de l'antic camí com a serveis d'hostal i ferratge i provisió de queviures dels mercaders, traginers i marxants. Existien altres ravals com el del carrer Besora i també entre el pont el portal del Pont al nucli antic. El conjunt de cases i edificis del barri, a banda de l'antic hostal (barri hostal nou,5) corresponen a les característiques parcel·les gòtiques de finques entre mitgeres de planta rectangular i compostes de Planta baixa destinats a obradors i estables, un primer pis amb una o dues habitacions i cuina i unes golfes. A la part del darrere hi havia un pati descobert emprat com a horta que degut a la proximitat al riu en derivaven l'aigua per al reg. Aquest tipus de finca correspondria amb les núm. 2, 3 i 7 del barri La coberta era a dues vessants de teula ceràmica àrab i les obertures estaven realitzades amb els bastiments de pedra picada amb les llindes inscrites amb rosetes i la data de construcció o reforma. Altres cases contenien dues crugies amb les mateixes característiques (Núm. 4) i finalment les més grans en tenien tres (núm.1). Un capítol a part en seria l'hostal nou de tres crugies seguint els exemples clàssics de les les masies del segle XVI i XVII i amb grans portalades coronades per arcs adovellats d'àmplies dovelles de mitjans del segle XV i principi del XVI amb similituds a les finques núm. 1 i 3 de la Plaça Major, núm. 7 del carrer Església o núm. 6 de la Plaça Major. </p> | 08237-190 | C/Hostal Nou | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carperta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> <p>Referent a les parcel·les dels entorns tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i llimitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em> ' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029091,2.2147245 | 435070 | 4661501 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de certa rellevància que cal mantenir i preservar ja que forma part de la història i desenvolupament urbanístic de Sant Quirze de Besora situat a l'altra banda del riu i creat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll on després de passar per la Costa Cogulera els traginers paraven a reposar en aquest hostal abans de re-emprendre el camí o desviar-se cap a Sant Maria de Besora, Vidrà o anar cap al Solà i Boscatell pel collet del mateix nom. El seu origen seria baix medieval tenint una forta puixança els segles XVII i XVIII. Fins que no es va portar a terme la construcció de la carretera el punt principal de parada va ser aquest hostal i raval annex. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94890 | Camí Ral de Vic a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-ripoll | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | II ac-XIX | Camí embegut per l'actual c-17 z ja que coincideix amb el seu antic traçat en gairebé tota la seva trajectòria llevat del tram incial de la Serra i costa Cogulera que transcorre seguint el pendent de la muntanya amb el collet del mateix nom i del que en queden algunes traces interpretades com a 'vIa romana'. Un cop passat aquest pas el camí seguia paral·lel a la C-17 z actual. | <p>Tram de l'antic camí Ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa Cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí (actual gasolinera) i seguia paral·lel a la C-17 fins entrar a la vila de Sant Quirze per la zona dels quatre cantons on antigament hi havia la bifurcació amb el camí Ral de Berga i que passava per Alpens, el collet de Sant Agustí, Sora i, paral·lel a la riera de Cussons i per sobre els plans de la Rovira arribava a Sant Quirze on es creuava amb el camí ral. Dels quatre cantons el camí continuava fins al raval de l'Hostal-Nou on els traginers i viatgers feien parada a mig camí després d'haver passat i creuat el tram de la costa Cogulera, el qual deuria ser un dels més difícils. De l'Hostal Nou en partia el camí que seguia al costat de la riera de cal Pere Ferrer i continuava per la riba dreta del Ter per creuar-lo pel pont de Sant Quirze i dirigir-se o bé al nucli antic i Torelló i Vidrà pels collets del Boscatell i Saderra o a Santa Maria de Besora i Vidrà pel camí de les Comes. també es podia accedir al castell de Montesquiu.</p> <p>De l'Hostal nou el camí continuava paral·lel al Ter fins a Montesquiu entrant pel carrer denominat camí ral dins del mateix nucli antigament pertanyent a Sant Quirze i avui formant part d'un altre Terme municipal</p> | 08237-191 | C-17z | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident. Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general Paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la qüestió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (color vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa Cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sant Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'.</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.1010365,2.2165169 | 435217 | 4661292 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-03-sant-quirze-pont-del-poble-1536x952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-04-els-quatre-cantons.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-3016vistageneral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-sant-quirse-bp-05-vista-del-pont-1200x600.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment el camí es troba embegut per l'actual traça de la carretera C-17z llevat del tram de la Cogulera que es troba perdut i cobert de vegetació i arbres als pendents i vessant sud del turó. Proposaríem recuperar un tram d'aquesta via netejant, desforestant i recuperant els trams de camí perduts mitjançant el mètode arqueològic per tal de consolidar, restaurar i tornar a recuperar la traça com a sender local que en els trams que transcorren paral·lels a la C-17z es podria marcar un camí paral·lel i separat de la mateixa i passant pels ravals de l'hostal nou i seguir fins a Montesquiu. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 94891 | Camí de Santa Maria de Besora (camí de les Comes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-besora-cami-de-les-comes | <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> | XII-XIX | Camí en bon estat ja que s'utilitza com a camí veïnal de les cases de les Comes i també de la casa de can Garsa a Santa Maria de Besora per continuar seguint la traça de la carretera BV-5227. | <p>Es tracta d'un camí que parteix de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i sortint per l'antic portal de Besora passaria per la zona d'hortes i pel carrer de Besora, s'enfilaria paral·lel al torrent de la vinya per travessar-lo i continuar pujant fins a la creu del Pedró. En aquest punt hi confluiria un ramal del mateix camí que sortiria pel costat del carrer del pont i Pont de Sant Quirze pel carrer de les Roques fins arribar al cementiri de Sant Quirze, antigament creu termenal i seguint paral·lel a la carretera BV.5227 passaria pel costat de la masia de la Vinya, font homònima fins a retrobar el camí de Besora principal a la creu del Padró. Aquest ramal del carrer de les Roques s'utilitzaria com a variant del camí que des de l'Hostal-Nou creuaria el Ter pel pont de Sant Quirze i d'allí o bé entraria a la vila pel raval del pont i portal homònim o bé es dirigiria a Santa Maria de Besora per la costa del carrer de les Roques fins a retrobar amb el camí de Besora que partiria del portal del mateix nom situat darrere l'església. De la Creu del Padró el camí continuaria fins a la casa de les Comes per la pista actual per passar de llarg de la mateixa i dirigir-se a Can Garsa o bé al pla dels Arcers i seguint en part la traça de la carretera de Santa Maria de Besora i en part alguns camins veïnals arribaria a aquest municipi i població per continuar fins a Vidrà. No es conserven traces dels antics empedrats ni tampoc d'algun element que en faci al·lusió a part de les creus termenals i del padró.</p> | 08237-192 | Camí de les Comes | <p>Documentat des d'època medieval com a principal accés a Santa Maria de Besora no n'hem pogut trobar masses referències a banda d'alguns amillaraments del padró de finques de 1862 on es fa referència als camins i també a les finques. sembla que va ser utilitzat com a via secundària per accedir a Santa Maria de Besora. </p> | 42.1084432,2.2288526 | 436244 | 4662104 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230630120352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122412.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que segueix la mateixa traça que la carretera BV-5227 així com els camins veïnals de les Comes i Can Garça. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml